La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#308 - Itineraris de Música Clàssica i Òpera a Sant Just d'Esvern
La Maria José Anglès, musicòloga i divulgadora, presenta tres sessions al Centre Cívic Joan Maragall sobre òperes icòniques com "Tosca" i "Macbeth". La tercera sessió se centrarà en les òperes del segle XXI amb un focus especial en la compositora Raquel García Tomàs i la seva obra "Alexina B". També reflexiona sobre la visibilitat de les dones en la música clàssica i les emocions que generen les peces musicals en moments significatius
Episode Sections

L’agenda de l’Ateneu i els vins del Celler de Can Mata
2:13L'espai que protagonitzen l'Astrid Goldstein -del Celler de Can Mata de Sant Just- i l'Albert Macià gira entorn el bon vi i la cultura. Cada setmana l'Astrid ens presenta i ens recomana algun vi blanc, rosat, escumós... O bé ens fa descobrir vinyes i cellers que valen molt la pena, arreu del territori català, francès i espanyol. L'Albert ens porta l'agenda cultural de les activitats de la setmana de l'Ateneu de Sant Just.

Entrevista a Maria Nunes, creadora dels "Itineraris de Ciutat"
33:11Parlem amb la filòloga i catedràtica Maria Nunes, que des de fa anys organitza i condueix diverses rutes literàries per Barcelona. Nunes és la responsable dels itineraris de ciutat que s’organitzen des del Centre Cívic Joan Maragall de Sant Just, que aquest trimestre d’hivern es faran el dissabte 28 de gener i el dissabte 18 de març. Parlem amb l'entrevistada sobre la temàtica, els barris i la literatura que estaran implicades en les rutes, titulades "Els antics cafès de Barcelona" i "La Barcelona de Montserrat Roig".

Òpera i música clàssica amb la MªJosé Anglès, musicòloga
1:00:56Tornem a tenir als estudis de Ràdio Desvern a la musicòloga i divulgadora Maria José Anglès, especialitzada en música clàssica i òpera. Serà la persona encarregada de fer les 3 conferències programades a Can Ginestar aquest trimestre d'hivern, i ens comenta la temàtica de cadascuna d'elles. A més, aprofitem que ha vingut per parlar del paper de la dona dins les òperes i la història de la música clàssica.
Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets a les 5 de la tarda d'avui, dimecres 25 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem l'esfai, la tertúlia de vins i cultura, amb l'Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, i també amb l'Albert Macià, que ens porta a l'agenda de les activitats de la Taneu de Sant Just. Després, tot seguit, farem una entrevista a Maria Nunes. Ella és filòloga i catedràtica especialitzada en el tema dels itineraris de ciutat. Concretament, és autora de tres volums il·lustrats que parlen d'itineraris de la ciutat de Barcelona. Resulta que aquest trimestre d'hivern farà un parell aquí a Sant Just, des del centre cívic Joan Maragall. S'emportarà la gent Sant Justenca cap a Barcelona. Parlarem amb ella sobre aquests itineraris. Bé, després, a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10, després d'escolta els 8 llatins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem espai amb Maria José Anglès. Ella és musicòloga, és divulgadora musical, especialitzada en música clàssica. Aquest trimestre d'hivern, aquí a Can Ginestà, farà tres xerrades, tres conferències titulades així, Compte amb una òpera. Parlarem també de la temàtica que tractarà en aquestes conferències. Vinga, va, no marxeu, que comencem de seguida. Ràdio d'Esvern Són les 5 i 12, comencem la Rambla, el magàssin de tardes a Ràdio d'Esvern, i ho fem, com hem dit, amb la tertúlia i amb l'espai de vins, cultura... Hola, què tal, Astrid? Hola, què tal, Albert? Hola. Bona tarda. Bona tarda. Ahir vam tenir una ensopegada amb aquest fred, que va venir així com una mica de... Bé, el fred ja fa dies que el tenim. Sí, però com el d'ahir... Va ser una miqueta més fortet i el fet que hi hagués aquesta humitat, que hi hagués aquell... Aquell ventet, aquella cosa. Fa que ens entri més a la pell. Que tothom tenia allò... Jo ho vaig passar molt de fred. ...voluetes de neu, menys a Sant Just... A Sant Just no, eh? Res, eh? No va caure res. Sí, igual, hi ha altres indrets perquè un dels llocs que va caure més... A ser Tardín. No, va ser Viladrau, que està a 6 quilòmetres a Tardín, i a Tardín no va caure ni... No va caure res. No va caure res. És capritxós, a la natura. És molt, molt, molt diferent. Sí, sí. Bueno... O sigui, hagués estat bé, no?, aquell... Sí, bueno, veure quatre volves, no?, ja que tenim el fred, almenys, la gràcia de veure una mica de neu. Entre volves ens agraden molt, després, si en lloc de ser quatre som vuit, la cosa ja comença a ser una mica més... És qüestió d'anar ben calçat, Albert. No, no només pel calçat, per tot. Jo recordo, fa molts anys, fa 20 i escaig d'anys, anava una mica abans de Nadal i havia de posar les cadenes del cotxe per sortir d'una corba aquí dins de Sant Just. Uh! Això, normalment, per abans de Nadal no acostuma a fer gaire fred. Doncs, faltaven uns dies per Nadal i... I va fer... Mirant coses arribaria a dir l'any exacte que va ser. Bueno, bueno. Però sí que ens vam trobar a la nit, a la nit, el girar, el girar a Bona Vista per pujar cap a, bueno, a la cantonada de Badó. Sí. Intenta girar allà, el cotxe ja no es volia. Va patinar i... Jo crec que amb 20 anys pot haver anat dos cops a Sant Just. A Sant Just. No, jo tinc fotos almenys... Com alguna més, no? Almenys dos o tres cops, a part del 10 de març. Sí. Devia ser del 2010 o el 2011, ja no me'n recordo. Ah, sí, d'aquell any que va nevar, el mes de març. Aquell any va ser... Dos mil i pico ja eren, no? Sí, sí, devia ser el 2000, sobre el 2010. El 2010 o... Sí, sí, a principis de març. Aquella nevada va ser el dia 10, que ja en tinc un gran record perquè jo vaig treure tota la gent de la feina que marxés cap a casa, vaig dir jo tranquil·lament anirem tramvia i no tindré problemes i el tramvia quan va arribar el que avui és Ramon Llull, Ramon Lluc, ai, Ernest Lluc, quan va a la parada següent, paren i diuen ens hem quedat per un problema al catenari i ens quedem aquí, així que caminant fins a Sant Just. Mare meva. Per tant, ho recordo molt bé. Home, poder caminar era el mitjà de transport més ràpid en aquell moment. No n'hi havia cap altre. Clar, no podien estar agafant ni cotxe, ni autobusos, per això a vegades aquí a les ciutats que no estem acostumats... Per això dic que s'ha d'anar ben calçats. Sí, sí, sí, clar, home, quan l'opció només és caminar... Sí, sí, sí, perquè jo anava amb sabates de vestir. I amb bonos guants, eh? No es pot anar amb sabates de vestir, s'ha d'anar amb guants, s'ha d'anar amb gorra... Amb traigues de sabates de vestir i, clar, caminar aquella caminadeta va ser com una mica... Jo costumo anar ben calçada... I crema hidratant, eh? I crema molta, crema... Sobretot per la cara, per les mans, per els llavis, no? Està allà... Jo, mira, fa... no fa 20, em fa més. Quan vaig anar a viure a Andorra vaig estar un any i mig fent autostop. Per tant, vaig ser dos hiverns i des de llavors surto ben calçada. Home. Sí, sí, sí, sí. Botes i migdors, tèrmics... Botes, bé, jo pensava que els panellons només allò del que t'explicaven les àvies. Però no, no. Són reels. Les mans, les orelles... Tot. Sí, sí, feu autostop a 13 sota zero. El forteix, el forteix. I algun vi per anar... Clar, jo, per exemple, el cap de setmana passat em vaig a un d'un vi negre, perquè ja és allò que dius... Ve de gust. Ja venia de gust, la gent ja és allò que dius... No m'han donat els blancs, els blancs continuen, eh? Sí, sí, aquest no... Però sí que la gent va comprar molt més negre i vaig ansar... Va, no tinc cap plat potent, però que em ve de gust el negre. I jo recomanant a tothom... Ara a la terrassa, eh, el vi, a temperatura de terrassa. Doncs el vaig trobar aquests dies que no el vaig deixar a la terrassa, perquè dic, és que recolliré una ampolla... Congelada. A la sala, exacte, deixa-la a la nevera. I si ara aquests dies no glassa, tornarà a la terrassa. Vins negres i són, de fet, el proper tast que fareu serà de vins negres, eh? Que ho he vist, he donat una ullada a les xarxes. Sí, és allò que he dit, espavila ja, que estem a tocar febrer. A vegades no cal, eh, fer-ho tot en mesos d'entelació. Bé, però... Ara ja, sí, fa un parell de dies... I així també els ajuntem ja amb els vins de calçotada, no? Ho posem tots junts, o no? Com que és... Qui et diu que d'aquí 15 dies no esteu una altra vegada? Amb calor? Amb calor o amb... Vés a saber. Sembla que 4 o 5 dies, no, després, a partir d'aquí. Durant una setmana, no, però... A partir d'aquí pot passar qualsevol cosa. Aquí està, que ja... Ja t'ho pots creure tot. Però cret o no, calçots en tindrem. Calçots n'hi ha, calçots n'hi ha. I jo aquest any encara no n'he fet. No, bueno, poder encara... Bueno, ja és l'època, eh? Ja fa setmanes, eh? És l'època primera, encara. Jo m'estrenaré el dia de la Candelera. El dia de la Candelera, a principis de febrer. Bueno, no està malament, també. Cau dins d'aquesta època. Sí, i tant. O sigui, és aquella associació, no? Del Belfred, la Candelera, els calçots, les salses. Sí, salses. I també, bueno, normalment... Les amanides. Amanides, vins. Vins, companyia, colla... Poc. De moment encara podem fer... Són les festes de l'època. El Carnestoltes. Sí. També són totes festes. I després ja de cop i volta, apa. Apa, Sant Jordi, de cop i volta. Doncs no, ens quedem, ens quedem, gaudim d'aquesta temperatura. I sí, ara... Vi negre. Jo crec que és dels més perfectes amb el calçot. Per una banda tindríem el calçot i l'altra la salsa. Tenim dues potències. Clar. Que es complementen bé, en aquest cas. Que es complementen molt. Sí, perquè a vegades n'hi ha una que mata l'altra. Sí. Però en aquest cas, per mi, vaja, com a mínim... Vi negre. En general, bé, el bòs que et permet, com que acostumem a anar amb les mans brutes... Brutíssimes. No cal ni anar a buscar la millor copa, qui ho vulgui fer, amb copa i les tovalles. i no hi ha problema, eh? Però porta molt a anar amb el porró. O sigui, a un beure una miqueta més... Bé, no és un àpat delicat, el de la calçotada, per dir-ho. Gens. Delicat, gens. Gens. Jo diria que és dels àpats allò més oberts, no? I què hi fiquem a dins el porró, Astrid? El porró... Jo, per temperatura, faria directament el vi negre. Ara, tant s'ho pega un... Que vas a fer la calçotada. Un diumenge al migdia amb un solet ben xulo. Sí. Un cava. Un escumós, també, eh? Mira. Sí. I quan vas als restaurants i dins... Fins i tot dins del porró. Dins del... Com? El cava dins del porró? Això puja més, eh? Això puja més. Ostres, què dius? Cava dins del porró, vols dir? Sí, sí. Bueno, per què no? Per què no. I quan anem a llocs i demanem vi de la casa, aquest famós vi de la casa, això què és? Aquest vi de la casa ho podem trobar de tot. Podem trobar de tot. És una paraula molt àmplia. Hi ha cases que s'ho miren i hi ha cases que... Que s'ho miren menys. Jo, hi ha cases que el vi de la casa ha d'anar amb gasosa, si no es pot veure. Hauria de ser un vi decent i que, teòricament, el vi de la casa és aquell vi que, relativament, pot ser econòmic i que et pugui entrar en el menú o no, però hi ha vins que no són clars. Econòmics i, exactament, vins que no són bons i que són... Hi ha molts d'invevibles. Clar, el vi de la casa hauria de ser aquell que, normalment, es comprava d'oll o pot ser comprat d'aquestes bosses que van dins una caixa, dels backing box. Que si fas el càlcul de... Hi ha restaurants que el vi de la casa vol dir compren una partida gran d'una determinada marca, no gaire nivell de preu, normalment, i tenen aquell vi fins que acaben la partida. I, a partir de llavors, el vi de la casa passa a ser un altre en busca un... Hi ha molts restaurants que fan això. A França és molt típic, aquella, a mi m'agrada molt, eh, aquella ampolleta de vidre, que acostuma a ser no gaire grossa, el pixet. Així que té forma de gerro per posar flors. Sí, que té forma de gerret per posar una flor. I per què l'utilitzen? És el vi que et porten a la taula. O sigui, igual que ara ens esteu acostumant a que ens portin l'aigua de l'aixeta, o que si més no, que no ens serveixin una ampolla de plàstic. Ahà, sí. Bueno, normalment la posa... La cosa aniria per aquí. La posa normalment amb un gerre. O que l'apaguis, que acostuma a venir a un gerret, doncs, a França és molt típic que ja no realment, ja sempre t'ha vingut. Però sense demanar-lo? Sí, fins i tot, sense demanar, moltes vegades, sí. Hi ha el vi, si el demanes, però que surt allà, igual a la pissarra, eh, del bar o del restaurant, que posen un pixet. Ah, mira. I acostuma a ser això, un gerret, eh, no estem parlant d'una mesura, ni d'un litre de vi, ni d'un porró. La idea seria la del porró. Sí, sí, clar, vull dir, seria el més semblant. Normalment, a vegades, aquests petitets són més o menys d'un quart de litre. Que ja està bé, seria el... El beure per dues persones. I per un parell de persones està bé. I acostuma a ser més econòmic. I, Estrit, ara, amb aquest fred, el tema de les vinyes, els diferents cellers, les diferents cases, tenen alguna cura especial, han de vigilar més, que no se'ls hi... Podar. Podar. Bàsicament poden. N'hi ha que van començar a caure la fulla, que feia encara molta calor, perquè hi ha molts que diríem que això són estudis en constant evolució, eh? N'hi ha que prefereixen podar molt d'hora, perquè el cicle vegetatiu ja vindria una miqueta més induït. N'hi ha que són molt partidaris, n'hi ha que, segons la vinya, segons l'alçada d'orientació, poden anar a diferents èpoques. Ara, la poda és dura, i la poda és d'hivern. Sí. És allò que... Jo vaig anar, eh?, a una trobada. Trobada a dinar, eh?, que són molt xules. Clar, bueno, clar. Començar a podar molt d'hora. És que si no dinar és molt avorrit. Home, per això t'anava a dir-hi. I era estrany, no?, perquè encara vas així com a màniga curta, feia molt de sol i et trobaves podant, quan encara et quedava alguna fulla verda. Però la poda que segurament més he gaudit ha estat a un mes de gener a Falset i a un boira. O sigui, allò d'aquell fred, no?, allò que dius abans de posar-t'hi fas el bon esmorzar. I ara és l'època bona. El terra està molt fred, la planta no treballa, estaria en un període de relaxació. Sí, sí. Hivernació. Hivernació, per dir-ho bé, clar. I per tant, és allò que dius, podem tallar. No per on vulguem, sinó per on toca. Per decidir quina serà la quantitat de fruit que voldrem de cara a l'any que ve. Vale. Però, sí, és una època que acostuma a ser relativament tranquil·la. Ara molts viticultors, molts pagesos s'han trobat amb aquestes normatives que els rostolls no es poden cremar. Vale. Per tant, és allò que ens trobaven amb totes les vergues dels ceps, que portar-les a algun lloc a triturar potser està bé, però també és allò que dius... Se'ls queden... L'empremta de carboni és gran. Per fer calçots. Exacte. Ah, mira. Hi ha una sortida. Vull dir que, bàsicament, el calçot tradicional es fa... Exacte. Perquè es fa a muntanya. Sí, sí. Es fa a camp. A l'aire lliure. A l'aire lliure. A l'aire lliure. Ara són totes les regularitzacions noves que han sortit. Ara es pot cremar, ara no es pot cremar. Hi ha hagut bastant de serau. Crec que al final la cosa va ser... Sí, es pot cremar, però és això, no? Que al final també et trobes amb... A veure, clar, la crema, no? També té aquella... Bueno, perillositat. Toxicitat, no? Però és allò del que diem, no? Sempre buscant l'equilibri amb no generar més penjada de carboni, ni crementar-la, ni... És difícil, al final, pel viticultor del pagès, és el més econòmic, no que hagis a sobre de... Bueno... De treure-ho, però sí, ara és una època tranquil·la i amb aquesta època tranquil·la acostumen a vindre les fires. Sí, sí, t'anava a dir, dic, fires d'olis, fires d'artesanes... Fires d'oli, fires d'artesanes... Estem a la setmana... Fires del vi, la candelera... Semana que ve, no, l'altra, en 15 dies, en 15 dies ja haurem acabat la Barcelona Wine Week. Ah, mira. Sí. Això que és un esdeveniment d'aquests de fires... Sí, el que abans formava part de l'alimentària o una part de la transformació a l'alimentària continua estant allà. Del 6 al 8 de febrer, eh, es fa? I aquesta és la Barcelona Wine Week. Separat. Sí. Molt bé. Però separat, perquè des de fa bastants anys van començar a sortir moltes... Home, t'hi miren preus, t'hi miren preus, això és molt carà. Estàs miren preus. T'hi miren preus. T'hi miren preus, eh? Un dia, 40 euros. Sí, clar, se li ha de donar valor. Clar, clar. No és anem a fer el botellot a la Barcelona Wine Week. No, no, però és que jo tenia en ment el preu de l'entrada de la fira de l'ensenyament aquest. No, perquè una cosa és anar a una fira... Mira, poder... Si voleu tastar vins, podeu anar a la fira de la Candelera també amb 10 dies. També. Com es el tiquet, la copa... Aquesta és, clar, és molt més... L'alçí és el 8 de febrer. Sí. Per a aquells que volien anar al recinte de Montjuïc a Barcelona. I no és la primera edició que la fan separada, eh? D'alimentària? No. Perquè em sembla que ja... Pot ser que sigui la segona o la... o la tercera. Jo no he anat. Té la seva... Té els seus... Anar-hi... És dur. És dur perquè... És dur perquè vine, vine, tasta, tasta i només hi ha bàsicament vi. O sigui, a nivell professional has d'estar molt... Molt concentrat amb el que busques, el que t'agradaria tastar. O sigui, anar tastar per tastar... No. Oblidem-ho. Passa una mica com tot, que això has d'anar ja amb una idea clara... Aquesta d'idea. Perquè et perds, et perds... Clar, i és molt fàcil, trobes un... Mira, hem tret un vinou... Mira, estic mirant aquí... I vols quedar bé amb tothom i és complicat. Les activitats que fan... Hi ha moltes, eh? No, sí, sí. Hi ha, per exemple, un àrea de tàsting. Hi ha, per exemple, cates, taules rodones... Per exemple, hi ha una que diu reutilització de les ampolles. Una altra que diu nova visió de la D.O. Penedès. Exacte. A més, a més, et posen aquí qui fa... Bueno, qui imparteix l'activitat o qui participa als cellers, per exemple, també diu cabes d'elaboració integral. El distintiu de prestigio ha abraçat a la singularitat del territori. I, per exemple, ho fa un sommelier que es diu Roberto Durán, per exemple. No sé, val la pena, eh? Hi ha moltes coses, eh? Sí, sí, sí. No, no, realment val la pena. I jo crec que aquella setmana l'única que faré, que serà tot just sortir d'aquí, anar cap al Palau de Pedralbes a fer el tast amb dones. Això està molt bé. Això està molt bé, perquè abans s'havia fet el soterrani, el primer any, em sembla que va ser el soterrani de l'Hotel Om, ja no sé si existeix a l'Hotel Om, i allò era molt fosc, era una mica allò... Bueno, vale. Que per tastar vins, quan ja portes tot un dia voltant... Sí, potser és més. Tastar vins era dur. En aquest cas, el tast amb dones s'adueix molt més, perquè és un tast més obert a dones viticultores, anòlogues... Em sorprèn, però, que sigui del 6 al 8, perquè és com... És més reduït. No, i de dilluns a dimecres, no? És com unes dates... Bueno, pim-pam, anem per feina. Sí, sí, bueno, que no... Calen les fires de 5 dies? No, però que no caigui en... Cap de setmana. Exacte, en cap de setmana es fa... No, perquè és a nivell professional. Ja. Per això té aquest preu. Clar, no és perquè vingui un públic... Clar, exacte, jo me'n recordo, per exemple, el meu nebot, la primera vegada que hi va anar, tot just potser tenia els 20 anys, i va ser... La frase és que tajas, hem sortit. Ai. I et miren malament perquè ets jove. Clar, perquè què feu els joves, normalment, quan teniu tant de vi a l'abast? Bueno, provar-los tots. D'aquí també que el preu de l'entrada tingui aquest punt de raonament, que és un tasc professional. Mira, viticultura 4.0, taula rodona. Ah. No, no, n'hi ha molta cosa, la veritat és... Per exemple, també diu, com comunicar millor el vi espanyol? O, per exemple... És un d'aquells punts dèbils que continua havent-hi el tema de comunicació. O comunicar la sostenibilitat. Com es comunica cap al jove, eh? També, bueno, cap al públic pot ser més... Aquí hi ha un problema general, moltes vegades, de com es comuniquen les coses en general. I pot ser una de les... D'això, però clar, vull dir, quan vas a França, que saben vendre-ho molt, és que ho saben vendre tot. Saben vendre el turisme. dins d'una cova insignificant, te la venen com la més espectacular del món i acabes anant a veure quan passes per allà i dius, home, no sé, a Montserrat o a Mallorca, o no sé on n'he vist de més maques, però, bueno, clar, et saben vendre i aquí a vegades no sabem vendre el que tenim. No sabem, o ens creiem que no sabem. O en sabem i no venem. Sí. No sé si, Núria, vas poder veure l'últim capítol del Joc de Cartes. Sí, sí, va ser molt... Eren comunicadors, eren periodistes. Bé, no sé si tots quatre ho érem. Bé, periodistes comunicadors dins del món de... Exacte, i tu vas poder veure com es comunicava i fins i tot la trajectòria de cada un, no? I allà hi havia sobretot els dos que més conec. És allò que dius, té una trajectòria llarga i fixat com era la crítica, no? Sembla amb positiu. Sí, sí, sí, sí. No era aquella... Bueno, jo com que no... Aquella llançada de ganivets que no realment es fan, no? Com que no els coneixia massa els quatre, realment... O sigui, em va agradar els quatre, com ho van fer tant les propostes que portaven... I eren molt diferents, eh? Sí, sí, sí, tant les propostes... Bueno, n'hi havia una que especialment era una mica diferent, però els quatre com ho feien, com valoraven... I no sé, em va semblar tot més positiu una mica que la resta dels altres programes. El fet que no fossin directament els implicats... Positiu i reflexiu. Sí, sí. No no van a matar, allò, a jugar. No, no va ser... Es notava que no els hi... Com que... Bueno, sí, tenien cadascú al seu restaurant, però no s'hi jugaven de bo. I aquella reflexió de que un dia tonto el té tothom, no? I el fet que estan parlant a la seva feina, s'hi tiren per terra, s'hi van a matar, com van moltes vegades els propietaris en altres programes, s'hi van a matar podien perdre una mica de... De prestigi. De prestigi, perquè, clar, se suposa que ells han de ser... Si fan cròniques sobre temes de... De gastronomia. Han de ser imparcials. Doncs... Encara que sigui el lloc que t'agradi tu, has de ser imparcials. Sí, sí. Doncs l'endemà a Twitter hi havia algun tuit de... Uf, el dia que ho facin a uns sommeliers... Ostres, mare meva. No sabem si la cosa anirà igual. Jo pensava... Segurament... Depèn de qui esculls, no? Però sí que és allò que estaria bé fer-ho. Albert, ràpidament, repassem les activitats que tenim per l'Ateneu aquests propers dies? Bé, avui ho podrem fer una mica de pressa, perquè, de fet, hi ha poca cosa. Ah, bueno. Tenim divendres, comencem divendres a les vuit del vespre, a les del cinquantenari, el documental del mes. No m'atreveixo a pronunciar el nom. És Maia, no? Jo diria que és Maia, perquè aquesta jota, amb llenguatges de la família del Finès... És com una I. Maia, ha de ser una I molt llarga, em sembla. Maia Isola es diu. És un viatge, és una reconstrucció de part de la vida i del treball que va fer aquesta dona, Maia Isola, que era una estampadora d'una fàbrica, d'una empresa finesa, la més famosa del disseny en aquell moment. Ens estem anant a la meitat del segle passat, anys 50 i 60, i fa tota una reconstrucció de la vida d'aquesta persona, la vida, com veia l'art, va revolucionar les modes posant tiflors en els vestits. Pensem que, si ens tirem cap a l'any 50 o 60, colors molt clàssics tot. Clar, no, no. Era aquella Europa de dos velocitats, realment, també. Aquí encara era molt més fusta, però allà ja no. Aquí potser va arribar tard, però és que allà també va ser una revolució. Aquí potser arribaria uns anys més tard, però és un documental que dura aproximadament una hora i mig, amb finès i subtitulat en català. Sort. Com sempre, organitzat per l'Ateneu i Paral·lel 40, i amb un preu de 7 euros i 5 euros pels socis de l'Ateneu. Molt bé. A part d'això, tenim la sortida de la neu de la CES al cap de setmana. L'ençaltaran. Tindran neu, tindran neu, bona neu. Sí, el tema és que si alguns escolta ara, difícilment, a no ser que hi hagi una baixa d'última hora, difícilment s'hi podrà apuntar. Està ple, oi? Perquè les inscripcions ja fa molt de temps que es van fer i em sembla que van convivir... La neu tira molt. Sí, la tira. I si et porten. Però bé, si hi ha algú així que li agafa el mono, que miri el web de la CES i que vegi a veure si... Alguna engripa d'última hora sempre hi ha. Per això sempre pot haver-hi alguna baixa i mira. I finalment hi ha una cosa que ens anem el dimarts que ve, que s'havia d'haver fet aquest dimarts, que és una ruta literària per Barcelona, una ruta literària de Montserrat Roig. Sí. Que s'ha ajornat per una setmana perquè la previsió d'ahir de pluja i de molt de fred va fer que, bueno, com s'ha d'anar pel carrer, que la gent... Jo crec que em fa bé anar a l'hora. Jo crec que també. Encara que no plogués massa, però el fred incomoda a vegades. Exactament. Llavors això es farà dimarts que ve amb trobada a les 5 de la tarda a la porta principal de la Universitat de Barcelona. I aquí, en aquest cas, cal fer una inscripció prèvia amb un preu de deures, ja sigui al club... De lectura. Al web clubliterari arroba gmail.com o ve directament a la secretaria de l'Ateneu. Molt bé. I amb això tanquem... Ja veig que... Pim-pam, eh? Dóna temps per fer la consultada. A l'Ateneu ja es fan coses, eh? Vull dir, en aquest moment s'estan fent ja assemblees de seccions de cara a preparar inclús l'assemblea de l'Ateneu. Per tant, sempre hi ha moviment, però d'activitats. Estem més tranquils que algunes altres setmanes. Sí, sí. Molt bé. Doncs, sense posar fre, però seguim fent cosetes. Màstrid, Albert, un plaer haver-vos tingut una tarda més aquí a la ràdio i ens tornem a trobar a la propera. Perfecte. Adéu, que vagi bé. Adéu. Adéu. Màstrid, el teu joc no mola La nena controla Sóc patrona dels meus anys Més uns dies i hores I ai, ai, ai El teu cor no petanyarà mai a cap nai Sóc anima lliure Estic volant per l'escar I és que aquesta peça Com un magafabolò Vig l'espai A la Rambla Res s'atura Vine, queda't i escolta'ns Vinga, us deixo amb un tema d'Avamax I truquem a la nostra entrevistada D'aquesta tarda A la Maria Nunes Encarregada dels itineraris de ciutat Els itineraris de Barcelona Aquestes visites Guiades que fa per la ciutat I des de les fan Des del Centre Cívic Maragall I'm trying to find the light In the darkest rooms So no matter what you say to me Oh, I Gotta pull the proof vest Under my dreads Handbags Under my bed The biggest hearts Are the biggest targets It's the hardest So, stop Using your words as weapons They're never gonna shoot me down Stop It's time that you learned a lesson My love is gonna drown you out Do you wanna fight? Do you wanna dance? Cause tonight might be the only chance So, stop Using your words as weapons Don't see the blood Don't see the tears You only taste what I put on my feet You see the smoke before it clears So let me show you what's underneath Gotta pull the proof vest Under my dreads Handbags Under my bed The biggest hearts Are the biggest targets It's the hardest So, stop Using your words as weapons They're never gonna shoot me down Stop It's time that you learned a lesson My love is gonna drown you out Do you wanna fight? Do you wanna dance? Cause tonight might be the only chance So, stop Using your words as weapons Shoot me down Shoot me down Baby, baby Another round Another round Baby, baby Shoot me down Shoot me down Baby, baby One more time For the hell of it Stop Using your words as weapons They're never gonna shoot me down Stop It's time that you learned a lesson My love is gonna drown you out Do you wanna fight? Do you wanna dance? Cause tonight might be the only chance So, stop Using your words as weapons Treu la llengua Treu la llengua fora Al carrer Quan et creus amb més gent Encara que vagis amb pressa Saludes sempre treient la llengua Quan juguis a l'escola, al pati o al parc Treu la llengua A les extraescolars Extra de llengua Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit Que si marca o no marques Treguis la llengua Influencia traient la llengua O viciant-te a un joc amb amics Treu la llengua quan llistis a la dreta En una primera cita Abans d'un primer petó Els petons de debò Es fan amb la llengua Treu la llengua arreu i amb tothom Estiguis de pas o et quedis per sempre Fes-ho com vulguis Però deixa't anar i treu la llengua al parlar Treu la llengua Comparteix el català Gratis de pas And pray to God That you never met me That forget me Oh I hate to know I made you cry But love to know I cross your mind Babe Oh what Even after all It still wrecked me To find out You know how to forget me Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! dues propostes que tenim per aquests mesos. Explica'ns en què consisteix aquesta activitat, perquè no és ni més ni menys la primera vegada que es programen itineraris de ciutat. No, doncs els itineraris de ciutat és una activitat que té molt d'èxit, a la gent li agrada molt, i amb el centre cívic Joan Maragall no n'havíem fet encara, però n'hem començat a programar. Com molt bé és dit, aquest dissabte 28 de gener a les 11 tenim programàtum que porta a partitul els antics cafès de Barcelona. I, de fet, és un recorregut de Barcelona, hi havia hagut grans cafès, d'aquests cafès luxosos, i, malauradament, no en queda cap. Llavors, és una ruta que la fem pel Passeig de Gràcia i fins a la Gran Via, i al llarg del Passeig de Gràcia, clar, és una ruta que va acompanyada de tot un dossier d'imatges, perquè com que aquests cafès han desaparegut, no existeixen, doncs si jo em poso davant d'avui dia un edifici que no té res de particular, i expliquem, aquí hi havia, doncs no sé, el Cafè Novedades, no?, que era un cafè molt luxós, això no et diu res, però si veus una fotografia d'un espai enorme amb unes làmpades d'aquestes, unes aranyes de cristall, no?, i multitud de taules, havia arribat a tenir 150 taules, vull dir, clar, la gent es queda molt parada, no?, o, per exemple, a la cantonada de la Gran Via, doncs hi havia el Cafè Torino, que tenia una decoració modernista extraordinària, perquè hi havien col·laborat dels grans, diríem, arquitectes interioristes del modernisme, no?, i tot això va acompanyat, en cada un d'aquests punts, expliquem una mica la vida d'aquests cafès, i va acompanyat de textos d'escriptors i de periodistes de l'època, com Josep Maria de Sagarra, o l'Aurora Bertrana, o diversos autors, i penso que, bueno, que és una ruta que pot agradar i pot interessar a molta gent, les rutes sempre són divulgatives, eh? Sobretot. I després, la segona està programada per el 18 de març, que és la Barcelona de Montserrat Roig, doncs és un, diríem, un recorregut per la vida i l'obra de Montserrat Roig, però a peu de carrer, eh? És a dir, anem, des de la Montserrat Roig podríem dir que va tenir dos naixements, va néixer físicament, com a persona, i va néixer també com a escriptora, i llavors la ruta la farem entre aquests dos naixements, el primer, el físic, és el carrer Bailen, tocant a la plaça de Tatuant, i l'altre, ell explica en les seves obres que ella va néixer com a escriptora a la Universitat de Barcelona, concretament en el bar de la Universitat. I, per tant, entre aquest recorregut anirem veient diversos espais que ella cita en les seves novel·les, espais que estan relacionats amb la seva biografia i amb les seves diverses activitats, com a escriptora, periodista, articulista, feminista destacada, i també pot ser molt interessant. No és necessari, perquè algú pot pensar, jo no he llegit la Montserrat Roig, no importa haver llegit l'autora, perquè precisament les rutes són divulgatives, perquè aquell que hagi llegit novel·les seves, com el temps de les sireres, per exemple, doncs, molt bé, recordarà aquells escenaris, però qui no els ha llegit tampoc no és indispensable, perquè és una manera d'incentivar, i potser doncs un, jo em vaig trobar una vegada que l'acabar, una persona va dir, ai, escolta, saps què? Abans que encara estarà oberta, anem a la llibreria, perquè voldria comprar-me una d'aquestes novel·les perquè m'han agafat ganes de llegir, no? Això una mica, l'objectiu de les rutes és aquest. Clar, i Maria, quin perfil de gent s'acostuma a apuntar? Gent inquieta, gent que potser ha consumint molta lectura d'aquells personatges en concret, o gent que té ganes d'aprendre coses noves? Sí, mira, tant pot ser gent, doncs, que evidentment estigui interessada per la lectura, no?, per la literatura, però també gent que està interessada, diríem, doncs, per aspectes històrics de la ciutat, no?, perquè encara que les rutes, diríem, són literàries, és a dir, per exemple, el de la Montserrat Roig, en cada punt expliquem i llegim un fragment de la seva obra literària, on ens parla d'aquest lloc, doncs també és una manera, també, gent que li agrada veure coses noves, o gent que té interès per descobrir coses de la ciutat, perquè, en definitiva, aquestes rutes el que fan és mostrar-nos, no només la literatura i els autors, sinó la ciutat des del punt de vista dels escriptors, amb uns altres ulls, no?, i això resulta molt interessant, perquè a vegades estem, hem passat moltes vegades per davant d'un carrer, d'una plaça, d'un indret, però no sabem el que allò amaga, no?, no sabem quines històries amaga el carrer, i per tant és una manera, també, de conèixer la ciutat amb uns altres ulls, amb aquests ulls dels escriptors, i li pot interessar a principis de tot tipus de públic que van adreçades, i solen venir, doncs això, gent interessada en la literatura, però gent interessada en la cultura en general, i en fer coses, en fer activitats, gent amb inquietud de conèixer coses. Sí, i Marieta, a l'hora de preparar aquestes rutes, això implica que tu t'has hagut de preparar o estudiar molt bé aquell personatge, o és una mica, no?, de barreja entre cultura, entre conèixer Barcelona, com ho fas tu a l'hora de... Sí, bàsicament hi ha d'haver dos coneixements bàsics, no?, que un és el de la literatura a fons, no?, documentar-se a fons sobre l'obra literària, però també sobre la biografia d'aquella escriptora o d'aquell escriptor, i després tenir un bon coneixement de la ciutat, no?, és a dir, de la història de la ciutat o de la història dels indrets, no?, és clar, les pedres, les ciutats es transformen molt, es van transformant contínuament, no?, i moltes vegades, doncs, bueno, una manera de conservar o de poder saber el lloc que hi havia hagut en aquells llocs és recórrer a la literatura. La literatura és com una pintura, no?, com un quadre que ens torna el retrat d'aquells espais que han desaparegut, però que en la literatura es conserven, no?, i per tant, sí, al darrere hi ha molta feina d'investigar, de preparar, no?, i a vegades parlo de feines detectivesques, no?, perquè a vegades per trobar on havia viscut o quins cafès freqüentaven o allà on es reunien els escriptors, doncs has de fer tota una feina de recerca, no?, i és molt interessant. I de les rutes o dels itineraris aquests per la ciutat de Barcelona, quin és el que, o els temes que tenen més èxit o que agraden més? Per exemple, el tema de la novel·la negra, que té molts aficionats i aficionades, tira bastant, per exemple, aquest tema? Bueno, la novel·la negra t'interessi, però en general jo penso que això, les rutes literàries, un, quan les comença a tastar, enganxen, no?, tinc gent que va començar la primera i després van venint, no?, a vegades em preguntes, escolta, i quina faràs ara? Jo les faig per qui me les demana, no?, centres cívics, biblioteques, com en aquest cas seria el centre de ciutat Joan Baragall, no?, d'aquí de Sant Just. I, clar, això és, bueno, jo penso que les rutes poden resultar molt interessants per tothom, més, és a dir, no, no, poden ser perfils molt diversos. A més, ho hem dit al principi, tens tres volums il·lustrats, de molts autors i molt diversos, el primer és les rutes literàries de Barcelona, on hi surten Salvat, Pla, Rodoreda i Capmany. Sí, després en tinc un altre amb la Teresa Jové, Narcís Uller, Josep Maria de Sagarra, Montserrat Roig, i després un altre també, doncs, amb Salvador Espriu, amb Maria Aurelia, perdó, Maria Aurelia Capmany, no, Marta Pessarrodona, també hi ha el Víctor Català, el Rossinyol, és a dir que molts altres. Però a part dels que estan publicats en el Blum, en l'editorial Meteora, doncs, a part d'això, jo tinc d'altres rutes, moltes altres rutes dissenyades que no estan publicades en llibre, no? Però hi ha rutes diferents, també aquestes rutes que hem esmentat estan dedicades, diríem, doncs, a una escriptora o a un escriptor. Però també hi ha altres rutes, com per exemple aquesta que farem aquest mateix dissabte, que és la dels cafès, que són el que jo anomeno rutes miscelànies, és a dir, que no estan dedicades a un escriptor només, o a una escriptora només en concret, sinó que veiem textos de diferents autors perquè el que ens serveix, diríem, de pretext per articular aquest recorregut, doncs, en aquest cas, poden ser els antics cafès de Barcelona, en altre cas poden ser els cinemes desapareguts del barri de Gràcia, en altres cas poden ser aquells edificis modernistes de l'Eixample, però que no són els típics que visita tothom o que hi ha en aquelles cues de turistes, que són altres edificis que queden en terres no tan apartats, una mica apartats, diríem, d'aquest nucli turístic, i que són obres de gran interès també, no? Clar. És a dir, que poden ser rutes... Arquitectura i literatura, una mica, eh? Exacte, sí, arquitectura, literatura, la història, la ciutat, i tot això és un conjunt d'elements que ho fan atractiu i que li donen interès, no? I la gent... Ens ho passem bé, eh? Ens ho passa bé aquí, bé, jo també m'ho explico, m'ho poso explicant tot. Podríem dir que ets una mica la pionera, no?, en aquest gènere. Jo no sé si, com et devenia tot la idea, Maria, de fer aquesta proposta, de tirar per aquest camí, no?, de les rutes literàries. Curiositat, més que res. Sí. No, no, a veure, hi ha gent que s'hi ha dedicat, eh? Per exemple, el Llorenç Soldevila, que va morir fa poc, també era, doncs, catedràtic i professor de literatura, té volums publicats, però ell feia un altre tipus de publicacions, no? Jo vaig començar, jo he estat catedràtica d'institut, jo explicava llengüe i literatura catalana, i vaig començar fa ja uns quants anys, uns 15 anys o així, amb els meus alumnes per incentivar-los, per fer més atractiva la literatura, per treure'ls de l'aula, no?, i perquè tinguessin una manera diferent de veure la literatura. i vaig començar amb els alumnes i després això, doncs, va anar creixent, perquè un dia em va dir uns d'un club de lectura, escolta, ens agradaria fer una... Tu sabries d'algú que ens pogués fer una ruta per la ruta de la plaça del Diamant, del Mercè Rodoreda? Mira. I jo vaig dir, home, si voleu us la faig jo, no? I això ha anat creixent, no? M'han anat demanant, doncs, això, institucions, biblioteques, centres cívics, o el Museu d'Història de Barcelona, la institució de les lletres catalanes, vull dir que, bueno, ha anat creixent. I després, un bon dia, l'Editorial Meteora em van dir, escolta, això què fas? Per què no ho poses en paper, no? Clar. També va ser un repte, eh? Perquè, clar, en el directe hi ets tu i expliques, però, clar, en el llibre tu no hi ets, no? Per tant, has de suplir aquesta mena d'explicació, no? Però, bueno, ens n'hem sortit. I has parlat del barri de Gràcia, també del barri de l'Eixample, hi ha zones o carrers que són, bueno, més propensos a la literatura. Sembla que hem perdut a la Maria. Maria? Sembla que hem perdut a la Maria. A veure, posem una mica de música i la intentem recuperar. A veure, posem una mica de música i la sentència. A veure, posem una mica de música i la sentència. A veure, posem una mica de música i la sentència. I want to do you like Michael. I want to kiss you like Prince. Let's get it all like Maria. Like Hathaway. Bé, posem una mica de música i la sentència. I'm over my head. I'm out of my mind. Thinking I was fooled in the wrong time. One of a kind. Filling in a world gone plastic. Baby, you're so classic. Bé, bé, so classic Bé, bé, you Bé, bé, you're so classic Oh, a dozen roses Anything for you to notice All the way to serenade you Doing it's not style I'ma pick you up in a Cadillac Like a gentleman Bring it glamour back Keep it real to real in the way I feel I could walk you down the aisle I want to do you like Michael Estàvem acabant l'entrevista amb la Maria Núñez, és l'encarregada d'aquests itineraris de ciutat. Se'ns ha tallat la trucada telefònica i ja pels minuts que queden, com que hem de connectar amb Catalunya Ràdio, ens quedem en aquest punt de l'entrevista. Sapigueu que hi haurà aquests dos itineraris de ciutat que s'organitzen des del Centre Cívic Joan Maragall d'aquí de Sant Just. El primer itinerari es diu així, com m'ha dit la Maria, els Antics Cafès de Barcelona, el dissabte 28 de gener a les 11 del matí, i després el següent, el 18 de març, també dissabte a les 11 del matí, amb el títol La Barcelona de Montserrat Roig. Les inscripcions les podeu fer al centre Joan Maragall d'aquí de Sant Just. L'amor d'aquí de Sant Just. I hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua. El programa de les parelles lingüístiques a v-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. L'essència de Sant Just l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. Bona tarda, us informa Kilian Sabria. El Parlament ha convalidat el decret que permetrà al Govern endeutar-se mentre es mantingui l'actual situació de pròrroga pressupostària, però s'haurà de tramitar com a projecte de llei. El debat ha tornat a evidenciar el bloqueig en la negociació dels pressupostos entre l'executiu i el PSC. Parlament, Martí Ferrero. Bona tarda, l'executiu d'Esquerra Republicana finalment ha salvat la votació, però el PSC, Junts per Catalunya i la CUP han forçat que s'hagi de tramitar com a projecte de llei, per tant, que s'hi puguin presentar esmenes. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, apel·lava al sentit de la responsabilitat. Estem parlant d'evitar l'alteració del funcionament del sector públic en múltiples activitats que afecten de ple el dia a dia de tantes i tantes persones arreu del territori i també d'empreses. El PSC ja ha donat suport, però no s'estalviat de responsabilitzar el govern de no tenir nous pressupostos. La portaveu, Alice Romero, ha advertit Esquerra que els comptes catalans s'han de negociar amb els socialistes catalans, no amb el PSOE. Ja no li dic no menstinguin el PSC, facin el que vulguin. No menstinguin els 135 diputats que estem aquí i que som els que haurem de donar suport o no en aquesta llei de pressupostos. Junts també s'ha sumat a la majoria i ha anunciat que està disposat a votar a favor d'altres decrets que es vagin presentant per atendre les necessitats socials més urgents mentre no hi hagi nous comptes. Martí Ferrero, Catalunya Ràdio, Parlament. Notícies breus, Sergi Molero. El Parlament de Catalunya tira endavant el tràmit per modificar la llei del català i que reconegui l'aranès com a llengua vehicular en l'ensenyament no universitari. Viella, Sofía Cabanes. Bona tarda, han estat mesos de reivindicacions per part de les institucions i l'escola aranesa. L'aprovació de la llei que fixava la presència del català i el castellà a l'escola havia obviat la vehicularitat de l'aranès, una qüestió que finalment avui ha corregit el Parlament a iniciativa de la síndica d'Aran, Maria Vergés. La proposta ha tirat endavant amb el suport d'Esquerra, Junts, PSC i Comuns. Rússia acusa Alemanya de dinamitar la seva responsabilitat històrica amb la decisió d'enviar tancs Leopard a Ucraïna. Ho ha dit avui l'ambaixador rus en aquest país, Moscou, Noel Rodríguez. El Kremlin continua cobrint tots els flancs com li interessa arran de l'entrega dels tancs Leopard, de la banda diplomàtica i de la militar. Diplomàticament consideren que és un desastre. Ahir el portaveu de presidència, Dmitri Peskov, ja amenaçava a Alemanya que si feia el pas marcarien un precedent molt perillós en el futur de les relacions entre els dos països. Però el mateix Peskov ha dit aquest matí, un cop ja s'havia oficialitzat l'enviament de tancs pesants, que aquesta decisió no tindrà cap afectació sobre el terreny i ha fet una descripció molt específica de quin és el futur que esperen els Leopard. El potencial de tot aquest armament està sobredimensionat. Es tracta d'un altre gran engany, i aquest dels grossos seré ben clar. Aquests tancs acabaran com la resta, cremats. El portaveu també ha assenyalat que el cos de tot aquest armament recaurà sobre la butxaca dels contribuents europeus i ha ironitzat que, com sempre, els nord-americans no faran despesa i, a més, en trauran profit. Dues persones han mort en un atac amb ganivet en un tren regional al nord d'Alemanya. Fons policials han explicat que també hi ha diversos ferits de consideració. El tren cobrirà la ruta entre Quil a l'estat de Schleswig-Holstein i Hamburg. La policia ha pogut arrestar l'atacant a la ciutat de Flensburg, on el tren ha quedat aturat per poder atendre els ferits. No se saben, ho és d'ara, els motius de l'atac. El banc central d'Alemanya, el Bundesbank, demana més pujades de tipus d'interès. El seu president, Joachim Nagel, considera que el banc central europeu ha de seguir encarint el preu del diner a la zona euro per frenar l'elevada inflació. Tot i que els preus, de fet, s'han anat moderant una mica. Els últims mesos, el president del Bundesbank assegura en una entrevista a Spiegel Online que costarà anys tenir-lo sota control. Google assegura que està estudiant els problemes amb les cerques en català i que és una prioritat a arreglar-ho. En una piulada al compte del seu Twitter, el gegant nord-americà assegura que entén la preocupació dels usuaris i que estan investigant solucions. També admeten, però, que podria trigar que l'eina de cerca funcioni perfectament. La resposta arriba després que ahir es va engegar una campanya a Twitter en què milers d'usuaris van denunciar la discriminació del català en les cerques a Google perquè encara que una persona tingui el cercador i el dispositiu també configurat en català, si busca una informació, les primeres notícies que hi apareixen estan escrites en castellà. Esports, Marta García. A les 9, Barça-Reial, societat en els quarts de final de la Copa a partir de les 8, la TDT en l'antena de Catalunya Ràdio. Per cert que la Lliga no permet al Barça inscriure Gabi en fitxa del primer equip per fer play, però el club treballa amb l'esperança de poder-ho fer pròximament o bé a l'estiu. I ara a les 6 comencen el Johan Cruyff al Barça llevant les planes de la Lliga femenina. Ampliem informació amb Pere Escobar. Bona vesprada. Bona tarda. Ha començat el partit fa 5 minuts amb passavís de les jugadores que han llevant les planes a les del FC Barcelona per la victòria a la final de la Supercopa que han ofert al públic. Avui poca gent al Johan Cruyff. És possible que arribi d'aquí una miqueta una mica més de gent, però poca. Fa fred a l'estadi i és un partit de la setzena jornada. Un duel, un derbi català. El Barça contra el Llevant les Planes els dos equips de primera catalans. En qualsevol cas, ara mateix, 0 a 0. Deixem repassar les anilacions molt ràpidament. pel Barça amb molts canvis. Juga Gemma Foro a la porteria, Torrejón, Paredes, Laia Cudina, Núria Ràbano, Vicky López, Patrick, Clàudia Pina, Agnor, Cevich, Ojoala i Rolfo. Pel Llevant, Doris, Bàtix a la porteria, Esther Martín, Silestruc, Berta Bou, Núria Garrote, Chikbelu, Mrabet, Lina Yang, la internacional ginesa cedida pel PSG, Laura Martínez, Maripas Vidas i Elena Julbe. Ara mateix, sis de la primera part del partit, domini del Futbol Club Barcelona, el Llevant les Planes, que espera al darrere i pressiona amb força la línia del mig del camp, Barça 0, Llevant les Planes 0. Pere Escobar, Catalunya Ràdio, Sant Joan d'Espí. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, us informa l'Ua López Ribas. La cadena de gimnasos Metropolitan obrirà un centre a finals d'any a Sant Just d'Esvern. La cadena de gimnasos Metropolitan està controlada per l'empresari José Antonio Castro, principal accionista d'Esperia. Amb l'obertura a Sant Just d'Esvern, volen retornar els seus plans de creixement després de consolidar, el segon semestre del 2022, la recuperació del negoci. La companyia preveu una inversió de 5 milions d'euros per obrir a finals d'any un centre de 4.000 metres quadrats a Sant Just d'Esvern. Metropolitan és la cadena nacional més gran de centres d'esport, salut i benestar, amb un total de 19 centres a les principals ciutats d'Espanya i una nova obertura a França. Es defineixen com a espai d'avantguarda per cuidar-se i sentir-se bé. La cadena compta amb l'última tecnologia en equipament fitness, nombroses activitats dirigides i personal training. Aquest futur centre de Sant Just d'Esvern es sumarà els 7 clubs que ja té a l'àrea metropolitana i Barcelona, 5 a la capital, un a l'Hospitalet de Llobregat i un altre a Badalona. Sant Just d'Esvern és un dels municipis que ha rebut una ajuda de trànsit per reduir la sinistralitat de les seves carreteres. Fins a 91 municipis de Catalunya de menys de 50.000 habitants han rebut un total de 10 milions d'euros per reduir la sinistralitat a les carreteres. Es tracta d'un programa d'ajudes per promoure la seguretat i donar un impuls al Pacte Nacional per una mobilitat segura i sostenible del Departament d'Interior. En un inici, el programa establia una ajuda de 5 milions d'euros però es va ampliar a 10 milions per donar resposta a la gran quantitat de sol·licituds que van arribar amb una llista de reserva de municipis que rebran l'ajuda si es modifica la llista o s'amplien els diners. Per atorgar les ajudes el Departament ha establert un llistat ordenat per la nota que ha obtingut el projecte sobre 100 punts. Sant Just d'Esvern ha assolit una nota de 59 punts i ha rebut així una ajuda de 146.952 euros. L'objectiu és reduir en un 15% les víctimes d'accidents urbans. En un 30% dels casos la subvenció anirà destinada a ampliació de voreres, semàfors o execució de camins. Un 16% dels casos finançaran actuacions destinades a reduir la velocitat dels vehicles privats i limita el seu ús. Divendres torna el documental del mes de Sant Just d'Esvern amb Maíja i Sola, ella el color i la forma de Lina Kilpelainen. El llargmetratge explica la increïble vida de l'artista finlandesa Maíja i Sola que va revolucionar el món del disseny tèxtil durant els anys 50 i 60 amb uns estampats florals que es convertirien en un èxit global de Nova York a Tòquio. La cineasta Lina Kilpelainen reconstrueix la increïble vida de Maíja i Sola a través d'un material d'arxiu extraordinari amb fotografies, dibuixos diaris, personals, postals i seqüències d'animació. El resultat final constitueix un viatge al món intern d'una dona connectada amb la naturalesa i amb una imaginació desbordant. Un retrat fascinant de l'autora dels icònics estampats Marimeko, la marca finlandesa de disseny més famosa del món. El documental es projectarà Sant Just d'Esvern aquest divendres 27 de gener a les 10 de la nit a la sala cinquantenari de l'Ateneu. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix, no marxeu! Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Tenim ara a l'estudi de Ràdio d'Esvern a les 6 i 11 de la tarda en aquesta segona hora de la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern a una convidada amb un perfil molt musical. No és la primera vegada que passa per aquí per Ràdio d'Esvern. Ella és la Maria José, anglès musicòloga i divulgadora musical, també impulsora del seu projecte musicològics des del que fa cursos online, conferències sobre música clàssica i bé, sobre aquest tema també volem comentar amb ella les 3 sessions més sobre òpera que farà aquí a Can Ginestar, que s'assumim molt de fet ja les 3 que va fer a la passada Tardo. Són xerrades, recordem, sota el títol Compte amb una òpera. La saludem, que ja la tenim aquí. Hola, Maria José, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, moltes gràcies per convidar-me de nou. Bé, doncs com hem dit aquests mesos d'hivern que venen aquest trimestre, primer trimestre per dir-ho així de l'any 2023 també tenim 3 sessions, 3 conferències més en les que parlaràs sobre música clàssica. Desgranem-los una mica sense fer ara guir la conferència sencera, però desgranem una mica els temes i cap on aniran els trets? Doncs mira, les sessions que hem triat en aquest trimestre estan relacionades i vinculades amb el que passa amb el que ha passat, el que passa i el que passarà al Liceu. Ja sabeu que tenim aquí al costat un gran teatre, el gran teatre del Liceu i com no mirar quines són les òperes que fa i què és el que es pot escoltar allà, doncs jo crec que és un referent. Llavors, la primera sessió parlarem sobre la tosca, la famosa òpera tosca de Puccini que ara mateix s'ha estrenat i ja han acabat les funcions i a més no sé si heu pogut veure notícies però ha estat molt polèmica pel tema de la escenografia, de la posta en escena i que això ja va bé que sigui polèmic perquè així se'n parla. Clar, i perquè jo crec que està molt bé que sorgeixi aquesta pregunta, aquest debat sobre què passa amb les produccions escèniques. Moltes vegades no ho pensem el mateix amb l'orquestra, amb la música directament, estem acostumats a escoltar les òperes amb instruments moderns, amb una orquestra moderna actual i fins i tot quan es fan òperes molt més antigues i això no ho discutim molt però les posades en escena és una cosa que és un debat continu i la gent hi ha partidaris de conservar l'escenografia quasi original com buscant aquella època exacte i després hi ha hi ha altres directors escènics que sobretot innoven i fan jo crec que una proposta interessant que és dir alguna cosa més a través de l'escenografia vull dir que jo crec que és l'essència de l'escenografia de la part del director escènic que fa ahir doncs ens pot explicar alguna cosa més a partir de la història el que passa és que sempre hi ha detractors i es va escriure de cert moltíssim al Liceu poca gent però la van liar llavors això també en parlarem a la sessió molt bé de fet a les xarxes socials dediques un post que diu polèmica tosca del Liceu no sé si les crítiques anaven enfocades directament pel tipus de escenografia que s'havia utilitzat en aquesta ocasió mira saps què passa que les crítiques realment ben fetes de molts companys molts col·legues que són crítics musicals realment van criticar la crítica anava com va sempre com sonava com cantava i tal i sí que podien fer una pinzellada de la seva opinió sobre l'escenografia el que va passar és que el que més crida l'atenció és quan tu vas al teatre i escoltes crits per parts del públic boicotejant moments determinats de l'òpera perquè no consideraven que això fos part de l'òpera llavors això a mi em molesta moltíssim perquè en el fons estàs molestant la feina d'una persona és com si tu vas a un restaurant no t'agrada el plat i comences a escopir no sé o no sé si fem el símil amb unes altres disciplines seria així més o menys clar i llavors fins i tot estàs escopint jo què sé comences a tirar els ganivets i molestes a les taules del costat perquè ahir estàs molestant que la resta d'espectadors puguin escoltar i després valorar si els agrada o no i llavors al final qui està representant aquest moment no té cap culpa perquè és l'actor o el cantant o el músic que li han dit que faci aquest paper no és responsabilitat artística d'aquesta persona llavors estàs carregant contra una persona que no té la responsabilitat vaja que les maneres com es van fer aquestes crítiques no van ser gens ni mica adequades però per part d'una part molt petita del públic però bueno que sorollos clar una part petita però suficient perquè facin prou soroll com perquè se'n parli que al final jo estic dient que igual sigui la meva posada en escena predilecta de Tosca però jo crec que hem de tenir una mica de seny i de cordura com per poder valorar i poder opinar sobre allò sense no sé sense interferir en el que passa en escena bueno parlarem de la Tosca en aquesta primera sessió sí i també després a la segona sessió parlarem sobre Macbeth de Verdi perquè també ara dins de poc s'estrenarà al Liceu llavors doncs descobrirem com igual que vam i que descobrirem el tema de Puccini descobrirem també com Verdi utilitza la seva música els seus cors i tots els seus personatges en funció de tota aquesta història i la tercera sessió l'he posat de títol les òperes al segle XXI amb una amb una doble funció amb un doble objectiu d'aquesta xerrada el primer serà descobrir que al segle XX i al segle XXI sobretot perquè ara quan parlem de música moderna parlem del segle XX i ens oblidem que estem ja al segle XXI que ja el segle XX ja és el segle passat doncs què passa amb l'òpera al segle XXI es fan òperes realment costa molt que es encarregar òperes i costa molt que s'estreguin òperes perquè és el mateix que vam parlar altres vegades al final la música la programació entra dintre d'un circuit que sempre quasi sempre es programa el mateix i música nova costa i l'altre vessant o l'altre objectiu que vull tractar en aquesta conferència és parlar de l'òpera que s'estrenarà al març al Gran Teat a través del Liceu que és Alexina B una òpera d'una compositora Raquel García Tomàs llavors és una sort és un privilegi poder tenir damunt de l'escenari una dona compositora que per als anys que estem 2023 és la segona vegada que una dona estrena una òpera al Gran Teatre del Liceu i l'última vegada va ser fa una mica de temps perquè va ser amb una de fet és que la Raquel és la segona dona compositora que estrena perquè la primera va ser l'any 1974 que lo tenia aquí per no oblidar-me exactament sí, sí Matilde Salvador va ser la que va estrenar per primer cop una òpera escrita per una dona al Gran Teatre del Liceu que hagi 50 anys sí moltíssim i bueno a veure espera que no passin uns altres 50 perquè una altra dona torni a escriure una òpera d'estrena si ja és difícil que hi hagi òperes d'estrena en una temporada imagina damunt que sigui una dona precisament estic mirant una mica les teves xarxes i tu Maria José també com a divulgadora veig que una de les teves línies que estàs apostant és el tema de donar visibilitat a les dones amb el món de la música clàssica amb el món de l'òpera veig que hi ha diferents publicacions i també per exemple que hi ha podcasts concrets sobre n'hi ha un que es diu per exemple Escoltem les dones parlen una mica per què és important o tu per què decideixes que les dones també han de tenir el seu paper en aquest món en la música clàssica molt masculinitzat Sí, sí, sí encara molt i a més a més sobretot si et dediques a fer història de la música perquè tant més en retires de dones les hauràs comptat amb el dit d'una mà però saps què passa que cada vegada que et fiques més comences a descobrir més dones i comencen a sortir més dones més dones més dones més dones i dius ostres mira com a mínim no eren dos o tres sinó que són una mica més de les que ens han explicat i s'ha de tornar a insistir i ja no només les dones que per exemple no han estat en els rols normals o habituals dels homes com és la composició o és la direcció sinó també a dones des del punt de vista intèrprets que han tingut molts pals a la roda que els ha sigut molt complicat tirar endavant la seva feina o també moltes vegades de com s'ha parlat de la dona en el món per exemple de l'òpera perquè ja no és només la presència de la dona sinó quin rol fa quan ens presenten una dona en una història d'una òpera aquesta història qui l'ha escrit l'ha escrit un home com parla aquest home de les dones i això també és molt interessant de fet és una cosa que s'està fent a la història de l'art que s'està fent a la història del cinema etc. o a la literatura és a dir com s'ha parlat de nosaltres al llarg de la història llavors aquest podcast estic molt contenta de fer-lo ja portem uns quants capítols que de fet podeu entrar a Spotify i busqueu escoltem les dones i ahir tindreu tots els capítols i és un encàrrec que em va fer a una associació que és meravellosa que és el Corcanta que si no us coneixeu ja podeu també googlejar-los i buscar-los el Corcanta el Corcanta són uns cracs perquè són és un grup d'aficionats a la música amateurs que han liat una molt grossa perquè a més allò que hem parlat abans d'obra nova ells s'encarreguen de fer un projecte a l'any un concert considerable un concert d'aquests amb molt de pes que òbviament després també repliquen a altres llocs però aquest any és el dia 5 de març a l'Auditori de Barcelona i el 11 de març a l'Auditori Enri Granados de Lleida doncs aquest concert com estrella de la temporada el que fan és que s'encarreguen també d'encarregar valga la redundància encarregar obres a compositors actuals i això és interessantíssim perquè és òbviament donar-li feina i donar i engreixar també el corpus d'obres d'aquí a casa nostra a més a més ho fan aquestes són poemes en català vull dir que aquest any cada any tenen un leitmotiv diferent i aquest any el leitmotiv és escoltem parlen les dones si entreu a la web podreu veure tot el el fil conductor del tema de la temporada però bàsicament així com resumint és la creació a partir de les dones són obres que s'han encarregat a diferents compositors a diferents compositores i també parlen sobre textos escrit per dones i parlen sobre la reflexió també de la dona en el papel artístic llavors dins dels seus projectes van pensar que també era una bona idea crear un podcast i em van contactar i els vaig dir que endavant estava encantadíssima i el que fem és cada capítol una conversa una entrevista amb una dona referent per diferents motius mira ara el proper podcast el proper capítol que sortirà és una entrevista que li vaig fer a la laia Palau la jugadora de bàsquet i és molt interessant perquè des de qualsevol punt de vista fem una comparativa o fem un paral·lelisme amb la música i altres feines o altres disciplines i parlem del rol de la dona dins del món de la música clàssica que hi ha molt per parlar ostres tinc curiositat amb la Laia Palau sí la veritat és que m'has gaudit molt que bé després per exemple també altres línies a part d'aquest podcast d'Escoltem les Dones per exemple les reflexions sobre el concert d'any nou i el paper de la dona he vist que també li va ser una certa importància què passaria et preguntes si només hi haguessin dones doncs és que el resultat va ser interessant perquè al fer-me la pregunta cada any ja sabeu que hi ha el famós un concert d'any nou i que jo sempre des de petita a casa meva l'he escoltat i per mi era una tradició no aixecar-te al matí olorant la cuina d'aquell dia i escoltar però no sempre es fa el dia 1 el concert d'any nou sí i no es fan més concerts d'any nou que no cauen en dia 1 bueno es fan altres llocs de fet el concert dic el de Viena el famós de la Filaboneta de Viena que veiem per la tele aquest sí que és el dia 1 aquest és el dia 1 de fet no és que sigui el dia 1 sinó que el dia 1 també es fa a Viena però el que fan per la tele és el del dia 1 i llavors és el que la majoria de les persones que no escolten clàssica o que no veuen mai una orquestra aquell dia tenen més probabilitats que mai de caure en aquella música perquè crítica cap a les televisions mai es programa un concert d'orquestra a un horari decent sempre moltes vegades quan es fan retransmissions d'òpera i tal doncs quantes vegades es programen a les 12 de la matinada a la 1 a les 2 de la matinada llavors no són horaris com molt assequibles llavors que el dia d'any 9 doncs quan estàs prevant el dinar i escoltis l'orquestra és tal llavors clar jo li tenia molta estima molt de carinyo tot això però a mesura que et van sortint aquesta mirada una mica feminista tenen dones que ostres aquí hem de revisar moltes coses perquè clar la Filarmònica de Viena és que té la marinera la relació que té amb les dones de fet hi havia unes declaracions d'aquest any del president de la Filarmònica de Viena dient perquè li preguntaven per quan aquest concert el dirigiria una dona perquè cada any es convida un director un director diferent que de fet un director diferent cada any però que molts deien repetit llavors dones que han dirigit l'orquestra que és a la Filarmònica de Viena sí que hi ha hagut però el dia d'any 9 el concert d'any 9 famós de la tele no hi ha cap dona que és com la data més enyalada sí és la més visible podríem dir per al gran públic llavors li van preguntar això al president i el president va dir que bueno que això ho farien quan les dones estiguessin preparades més o menys va dir una cosa així llavors clar va ser tremendo i en funció d'així doncs vaig dir bueno què passaria si aquest concert d'any 9 el fessin dones perquè totes les obres que són al concert d'any 9 òbviament són de compositors però és que és normal que fossin de compositors això vol dir em vaig plantejar això vol dir que compositores d'aquella mateixa època no d'aquelles dates no hi haguessin compositores sí que hi havia però que escrivien generalment música de cambra per què? doncs això és clau perquè elles no estaven tant no tenien tanta oportunitat d'escriure música per orquestra perquè aquella música per orquestra no s'estrenaria no la tocaria una orquestra era com fer feina per res clar llavors elles normalment el que feien era música de cambra per què? doncs perquè era on aquella música sortiria és a dir més que sortiria es quedaria perquè la música de cambra recordem que era música domèstica t'anava a preguntar exactament música de cambra és música més música per fer a una habitació és a dir és música amb pocs instruments que no per això és pitjor ni molt menys però és una música que no té aquesta visibilitat que podria tenir la d'una orquestra llavors era habitual que les dones d'aquella època sobretot escrivissin música de cambra hi ha molt poques excepcions de dones que van arribar a estrenar obres en una gran orquestra això era més complicat i llavors vaig fer una playlist amb aquestes dones compositores que havien fet balsos però òbviament en versió de música de cambra i vaig fer el meu particular concert d'any nou que bé particular concert d'any nou també per exemple diu buscarem a les dones i ens tornarem a fustrar una dada que veig que també està publicada que fins al 1997 va ser una orquestra exclusivament masculina no hi havia cap dona formant part de l'orquestra o sigui ja no parlem de directores no, no, no parlem d'interprets sí, sí de músics sí, sí, sí fins a l'any 1997 no li van donar ja la plaça a una artista i Estela Marinera és que és una cosa i de fet a l'actualitat si les comptem hi ha molt poques és un percentatge molt baix però els encarregats de fer la producció de televisió s'encarreguen molt i molt que en molts planos surtin les dones i hi ha una sensació que van ser les mateixes vull dir que van repart al final et sap la cara de la dona però la sensació que hi ha dones que és varietat però realment però clar imagina la relació d'aquesta orquestra amb les dones és nefasta perquè és una llàstima aquesta poca presència de les dones en orquestres d'aquest alt nivell també repeteixen patrons d'orquestres no sé com dir-ho de categoria més baixa o... és que en orquestres a veure aquesta orquestra perquè té un caràcter una mica especial però hi ha orquestres internacionals molt bones que això ja tenen superadíssim és a dir que ja no és una qüestió d'orquestra que a casa nostra l'OBC a més a més gràcies a a final és una qüestió de lideratge perquè gràcies a qui lidera el projecte de l'Auditori el Robert Profau per exemple ell té molt clar que que s'ha d'apostar i ho han fet durant aquesta temporada i ja es veu com una cosa habitual per exemple a l'orquestra pots trobar molts concerts amb dones directores i que hi ha convidades dones directores i que la presència d'aquesta d'aquesta part de la població dins d'un rol com és el de direcció doncs és habitual igual amb dones compositores cada vegada s'escolta més música de dones compositores i amb la presència dels instruments ja està superadíssim de fet ara en l'actualitat moltes de les orquestres des que es va deixar des que les proves d'accés a les orquestres es van fer amb biombo van entrar un percentatge molt més alt de dones que abans abans es feia directament veient el perfil de la persona llavors teníem més tendència a triar els homes des que les proves s'han fet amb biombo doncs és que són números no sé dir el percentatge però hi ha una gran incorporació de dones a les orquestres internacionals i per exemple jo no sé si al Liceu o no sé si al Palau a l'hora d'organitzar concerts miren realment per exemple que hi hagi una mica aquesta paritat que no tot el que programin siguin obres òperes coses compostes per per homes jo crec que a poc a poc ja ho anem integrant tots perquè per exemple que s'estrena al Liceu una òpera de la Raquel García Tomàs doncs ostres ja és hora i està molt bé green flag clar clar pel Liceu sí sí llavors a més a més jo soc partidària sempre de valorar sempre la cosa positiva que no pas la cosa negativa sobretot a nivell públic perquè jo crec que les clatellades s'han de fer a nivell privat però no per res sinó perquè bueno la meva feina està en aquest cas jo crec que s'han de dir les coses positives que es fan i aquesta per exemple és una ara dins de poc el dia 4 de febrer per exemple al Palau de la Música a l'Orquestra Sinfònica del Vallès fa un concert on parlen l'eix temàtic ha estat justament les grans heroïnes a la història del cinema llavors han fet un recorregut és molt interessant un recorregut per quin paper allò que deia abans quin és el rol que ha ocupat la dona en la història del cinema com s'han parlat de les dones i parlaven per exemple de les bruixes que a més és una cosa molt interessant és a dir la bruixa considerada malvada i realment la bruixa en l'actualitat és un sinòmin de feminista per tot el que van poder patir aquestes dones que eren dones fortes, valentes i que deien moltes coses llavors per això dic que hi ha coses que s'estan fent que són molt interessants i jo crec que a més a poc a poc anem integrant jo mateixa a que parlar de les dones ha de ser una cosa integrada dins de la nostra quotidianitat és a dir ja no fer cicles només per al març només perquè ve la setmana de la dona només perquè és el dia de la dona el 8 de març organitzem o per exemple aquest cicle de Compte amb una òpera aquí en cap lloc posa que que la tercera sessió parlaré de dones però parlaré de dones a la tercera però també parlaré de dones en Tosca i també parlaré de dones en Macbeth per què? doncs perquè hi havia dones en aquella època i també hi havia altres compositores i també hi havia altra música que es feia llavors a mi sempre m'agrada tot el que faig intentar contextualitzar i parlar també de les dones on estaven i no només les que estaven perquè també no hem d'oblidar les oblidades perquè quantes moltes vegades no li podem posar ni noms ni cognoms seran invisibles perquè quantes no van poder arribar a res i no ens han arribat o quantes ni tan sols van poder intentar escriure música perquè no se'ls va passar pel cap poder dedicar-se a això llavors jo crec que aquesta reflexió l'hem de fer sempre amb totes les propostes que fem és que de fet si no se'n parla és quan llavors queda oblidat o quan no es genera contingut sobre aquella temàtica i després deixant potser el tema més de les dones de banda Maria Josi hi ha una cosa que també et vull comentar que he vist publicat que és que tinc moltíssima curiositat a veure preguntes per què ens emocionem cada 22 de desembre quan escoltem la loteria de Nadal sí això per què passa és a dir hi ha resposta en aquesta pregunta que llances així a les xarxes clar jo vaig fer un experiment i vaig posar en les xarxes vaig posar bueno jo no ho sabia i arrel de fer-me preguntes descobreixo coses que és la meravella de buscar informació i llavors jo dic ostres com cantarà la loteria en altres parts del món i vaig trobar alguns vídeos de com cantava la loteria a altres parts del món alguns són de Nadal i uns altres no i clar les escoltes i no et produeix absolutament a mi no em produeix absolutament res però si fos algú del país on es fa loteria segurament li provoca alguna emoció llavors què ens passa doncs que a nosaltres connectem amb aquells records vull dir la música està directament vinculada amb el servei amb el record per això quan es parla de persones amb Alzheimer la música és una teràpia fantàstica per connectar amb les emocions per tornar a recordar algunes emocions llavors què ens passa quan escoltem els nens de Sant Indelfons cantar la loteria doncs cadascú ens connectarà amb el record que ens ha provocat quan l'hem escoltat sempre jo el meu record era anar amb el cotxe de viatge cap a Saragossa per passar el Nadal amb la meva família doncs cada vegada que ara de gran escolto això em porta allí m'emociona recorde tot allò si hi ha algú que li ha passat alguna desgràcia aquell dia i anava escoltant allò doncs segurament aquella emoció que li provoca no és positiva però sempre hi haurà una emoció que ens connecta cap a un lloc o cap a un altre que fort és que em pensava que potser inclús anava la cosa per no sé cap a algunes tonalitats o alguns tons que utilitzaven els nets a l'hora de cantar i dir no ho sé tindran una triada aquí màgica que de fet en el vídeo no només vaig investigar altres loteries sinó la nostra loteria al llarg de la història i quan veus hi havia uns vídeos que vaig posar de 1900 i pico 1930 o 1950 o una cosa així era terrible perquè cantaven diferent amb un to molt diferent llavors ahir ja no et connectes tant això ja et fa una mica connecta amb el que quan sona li recorda sí que fort i ja per acabar Maria José si et sembla jo no sé si ens vols fer alguna recomanació de cosetes que es facin properament tant a liceu o en altres llocs aquí de Catalunya et dic liceu perquè és que és el de referència de música clàssica o òpera sí bueno òbviament el Palau que no hem parlat d'ell però el Palau també estan fent una programació molt interessant i bueno jo crec que el millor és que estigueu al cas d'aquestes tres d'aquests tres centres de Palau Liceu i Auditori i sobretot també però això és una feina que és complicada de fer que algun dia m'agradaria intentar fer-la també una mica més és mirar les programacions d'altres llocs que a vegades ens pensem els que vivim a Barcelona ens pensem que només hi ha música allà però cada vegada s'estan fent més concerts interessantíssims de propostes més petites però no per això menys valuoses a diferents espais culturals d'altres parts que no són la centralitat de Barcelona llavors això és una feina que algun dia no sé si algú la vol fer o l'hauria de fer que és recopilar una mica tot això al voltant de la clàssica ostres què puc fer a la clàssica a tota Catalunya relacionada a Barcelona a la província de Barcelona què es pot fer? doncs a vegades consultar totes aquestes programacions és molt interessant perquè hi ha això dic i hi ha moltes vegades concerts molt interessants que potser no tenen la repercussió que tenen els grans a vegades també potser en els municipis o llocs més petits també potser en els centres o auditoris que tinguin els costa apostar i programar coses de clàssica bueno no hi ha programacions de clàssica el que passa és que sobretot el que normalment passa és que costa que arribi a la gent per això tan important les ràdios locals perquè clar si la gent escolta la ràdio local està al dia del que passa a la seva comunitat i això és molt important per poder fer xarxa i per poder després generar aquest interès en aquest cas per la música clàssica i que després puguis anar i tinguis ganes d'anar al centre de Barcelona mira aquí aquí hi ha per exemple parlant de Sant Just a la de 10 hi ha un cicle que es diu estones de clàssica veus que crec que és un diria crec que no m'equivoco que és un cop al mes que hi ha el cap de setmana hi ha un concert de música clàssica doncs això és com un latigazo que m'he de fer en plan de ostres intentar estar més al dia de les programacions de clàssica que es fan a altres llocs que no siguin només els grans centres molt bé doncs escolta m'hem passat una bona estona Maria José aquí posant-nos el dia també de l'òpera i de la música clàssica res més que acabis de passar bona tarda i també que les tres sessions siguin fabuloses no sé si deu haver gent ja apuntada sí sí hi ha gent apuntada perquè de fet clar com ja vaig fer els altres cursos doncs em van dir que m'apuntaré però que encara si hi ha gent que ens escolta que es vol apuntar encara sou a temps i van anar bé no els del passat trimestre la gent bona rebuda no és per fer la pilota ja que estic aquí a Sant Just però és que la gent de Sant Just és una meravella i em van tractar molt bé o sigui que tinc moltes ganes de tornar a fer aquestes sessions diuen que sí que hi ha nivell cultural per aquí molt molt i que la gent s'interessa sí perquè a més la gent que es va apuntar no era gent especialment amant de la música o que tingués molts coneixements musicals però només la inquietud cultural clar el cuquet aquest clar això és l'única cosa que es necessita per poder aprendre una cosa nova i tenir l'interès de descobrir fantàstic Maria José que vagi bé una abraçada moltes gràcies adeu Música 012 la generalitat al teu costat si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites et podem orientar sobre salut ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants separacions règim de visites pensió i custòdia dels fills abusos o situacions de violència masclista per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic entra a gencat.cat barra atenció a les dones 012 la generalitat al teu costat Hola, sóc la Mireia Belmonte en la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental si no tens un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 no t'ho pensis davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no Escolta de dilluns i divendres de 5 a 7 el programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat tertúlies esbojarrades i seccions variades Aquí la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba la Rambla 981 d'Instagram i Twitter I era tot seguit aquí a la Rambla deixem una mica de Shakira i Rau Alejandro amb el tema Te felicito a la Rambla 981 Me rompí en pedazos Me lo advirtieron pero no hice caso Me di cuenta que lo tuyo es falso Fue la gota que rebasó el vaso que rebasó el vaso No me digas que lo sientes Eso parece sincero pero te conozco bien y sé que mientes Te felicito Te felicito que vienes Tú vas Eso no me cabe duda Con tu papel Continúa Te queda bien ese Yo te felicito que vienes Tú vas Eso no me cabe duda Con tu filosofía barata Ya no la compro Lo siento en esa moto Ya no me monto La gente de dos caras no la soporto Yo que ponía las manos El fuego por ti Y me tratas como una más De tus andojos Tu herida no me abrió la piel Pero si los ojos Los tengo rojos De tanto llorar por ti Y ahora resulta que lo sientes Suena sincero Pero te conozco bien Y sé que mientes Te felicito Que vienes Tú vas De eso no me cabe duda Con tu papel Continúa Te queda bien ese Yo te felicito Que vienes Tú vas De eso no me cabe duda Con tu papel Continúa Te queda bien ese Yo te felicito Que vienes Tú vas Hablándote claro No te necesito Feliz de alguien Auténtico Algo me decía Porque no fluía Te voy a picar Cuando recuerdes Como no comíamos Como antes Tú después la apoyándote Del volante Te mando el tranquilizante No te bloquees De las redes Pa' que veas La otra La Mercedes No me cuenten Más historias No quiero saber Como es que he sido Tan ciega Y no he podido ver Te deberían dar Unos carros Te felicito Te felicito Que vienes Tú vas De eso no me cabe duda Con tu papel Continúa Te queda bien ese Yo te felicito Que vienes Tú vas De eso no me cabe duda Con tu papel Continúa Te queda bien ese Yo te felicito Que vienes Tú vas Carabe Un programa Per a arqueòlegs De la música moderna Cada setmana Ens endinsarem Fins als racons Més amagats De la música Dels últims 50 anys Música Sense etiquetes Ni dates De caducitat Comentem ara els dies internacionals I també les efemèrides Que van passar Tal dia com avui Un 25 de gener Que sapigueu Que avui és el dia Del cafè irlandès Sí, sí El 25 de gener Cada dia Com avui Es celebra aquest dia Una data Que va sorgir Als Estats Units Com no I que cada vegada Té més seguidors A tot el món Què és el cafè irlandès? Doncs bé És una becuda Formada per cafè Sucre Whisky irlandès I nata de llet O nata muntada Flotant Pel damunt És una autèntica delícia Per gaudir En els dies Més freds De fet L'origen del dia Del cafè irlandès Doncs bé Sembla ser que l'origen D'aquest dia Prové de l'aeroport De Shannon A Irlanda Quan a un grup De viatgers Cansats Els van servir Un tipus de cafè Que també portava Whisky, sucre I nata Una delícia Que van apreciar Amb gran entusiasme Un dels viatgers Era Steyton De Lafayne Un escriptor Que va quedar Tan al·lucinat Amb aquesta becuda Que li van servir Que la va traslladar Als Estats Units Doncs bé Va començar A servir-se En l'anomenat Buena Vista Cafè A San Francisco El novembre De l'any 52 Sembla ser Que el més difícil Era que la nata Quedés flotant Sobre el cafè Una cosa Que al final Van aconseguir Reproduir Després de moltes proves I inclús També un viatge A Irlanda Per comprovar Com ho feien allà Així que El dia del cafè Irlandès Es va començar A celebrar Als Estats Units I no a Irlanda Com a data curiosa Bé Passem a fer Les efemèrides Aquests fets Que van passar Tal dia com avui Doncs que Sapigueu Que Girona Va ser ocupada Per les tropes Borbòniques Un 25 de gener De l'any 1711 També tal dia com avui De l'any 38 Del 1938 A Catalunya Es va fer visible Una aurora boreal Una aurora boreal És una mena De llum natural Que apareix Al cel nocturn De les regions properes A les zones polars Per l'impacte Doncs bé De les partícules De vent solar També amb el camp Magnètic de la Terra Doncs això Una aurora boreal Es va fer visible a Catalunya Un 25 de gener Del 38 També tal dia com avui Un grup d'intel·lectuals Va signar El manifest Des dels 2.300 En contra de la política lingüística I la discriminació Del castellà Feta per la Generalitat De Catalunya Això passava l'any 81 Un 25 de gener I acabarem També parlant Cosetes De la resta del món Per exemple A Los Ángeles L'any 71 Charles Manson Susan Atkins I Patricia Krenwinkel Van ser declarats culpables Dels assassinats De Sharon Tate I els seus amics I del matrimoni La Bianca I també van ser Condemnats A mort I marxem a parlar Dels naixements Persones que van néixer Tal dia com avui I que seria El seu aniversari O bé que l'és Perquè encara estan vives Doncs bé Ramon Llull Escriptor, filòsof Místic, teòleg Professor i missioner Ramon Llull Que va néixer A Palma L'any 1232 També avui És l'aniversari De Maria Dolors Urriols Escriptora catalana Que va néixer El 1914 A Vic També És l'aniversari De Jordi Valls Poeta català De fet Primer poeta De la ciutat A Barcelona El 1970 Va néixer També De Marta Rovira Advocada i política Secretària General D'Esquerra Que va néixer A Vic L'any 1977 Avui També Fa aniversari Xavi Hernández Exjugador Del Futbol Club Barcelona Que va néixer A Terrassa El 1980 I actual entrenador Del Barça Avui també fan anys Virginia Woolf Escriptora Va néixer El 1882 El 1882 A Londres També És l'aniversari De Eta James Cantant estadunidenca De blues De soul De gospel Que va néixer A Los Angeles L'any 1938 També També Angel Nieto Que va néixer A Zamora El 1947 Pilot de motociclisme També L'aniversari De Elisabeth Strick Soprano sueca Que va néixer A Suècia El 1976 I també El de Alicia Keys Cantant I compositora Que va néixer A Nova York El 1981 I pel que fa A les morts Necrològiques Que sapigueu Que tal dia Com avui Va morir El Capone A Miami L'any 1947 El Capone Gàngster Estadunidenc D'origen napolità També tal dia Com avui A Londres L'any 1990 I moria Ava Gardner Actriu Nordamericana L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari L'aniversari Fins demà! Fins demà! Fins demà! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Llega el club con el combo ràpid. Parlem d'algunes notícies que tenim a dia d'avui. Per exemple, Twitter acomiada gairebé a tota la plantilla a Espanya, on manté només 5 treballadors. Els treballadors asseguran que els acomiadaments haurien valgut 1,6 milions d'euros a la companyia d'Elon Musk. I això és que ha acomiadat Twitter al 83% de la plantilla de la seu que té aquí a Espanya. La delegació ha quedat només a 5 persones després d'haver fet fora 24 dels 29 treballadors. Segons ha avançat un diari que ha pogut parlar amb algun dels afectats, després de mesos d'incertesa per fi s'ha decidit a tancar l'oficina de Madrid. Pràcticament tothom s'ha quedat sense feina a través d'un euro. Continuen en nòmina aquestes 5 persones que estarien dedicades a vendes i a negoci. Els treballadors han assegurat al mateix mitjà que els acomiadaments haurien valgut a la companyia d'Elon Musk globalment 1,6 milions d'euros i que se'ls va comunicar dimarts i que aquests acomiadaments es faran efectius al buit de febrer. També avui dia de manifestacions. Més de 9.000 metges s'han manifestat contra la sobrecàrrega de feina i per reclamar més sou aquesta gent a qui fa un parell d'anys aplaudíem tots i totes a les 8 del vespre. Avui es manifesten contra aquesta sobrecàrrega que segueixen tenint de feina. El conseller de Salut proposa un pacte nacional per blindar el sistema i el Sindicat de Metges de Catalunya reclama que segui a negociar. I aquesta forta discrepància sobre les xifres ha fet també de seguiment en aquesta primera jornada de vaga a la sanitat pública i també a la concertada. De fet, el Sindicat de Metges de Catalunya, que és qui ha convocat aquesta mobilització, parla d'un seguiment de la vaga del 75%. Mentre que, atenció, el Departament de Salut parla d'un 17,5%, és a dir, hi ha com un 60% de diferència entre el seguiment o no de la vaga en funció de les fonts. Doncs bé, l'aturada ha començat a les 8 d'aquest matí i han estat cridats 25.000 metges dels hospitals i dels centres d'aterció primària, tant també de l'Institut Català de la Salut com dels centres concertats. I si dèiem que es manifestaven 9.000 metges per aquesta sobrecarregada feina, també hi ha hagut manifestació amb més de 6.000 docents per revertir retallades i contra l'avançament de curs. Segons el Departament d'Educació, amb dades de les 12 del migdia, el seguiment de la vaga en aquell moment era del 7,7%. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent. Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marca o no marques, treguis la llengua. Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó... Els petons de debò es fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. I això sí, marxarem amb bona música de fons. Un tema que es diu Calm Down, de Rema. Amb aquesta música, com hem dit, ens acomiadem del programa d'avui. I falten un parell de minuts per connectar amb Catalunya Ràdio. Podeu recuperar tots els continguts a radiodesvern.com, els podcasts que anem creant a la secció del programa a la Rambla. També, a més a més, ens podeu anar seguint a les xarxes socials, tant a les de la ràdio, arroba radiodesvern, com també a les del programa, arroba larambla, no vull tu, tot junt i amb minuscules. Ara a les 7 en punt, escoltarem l'informatiu de notícies complet de la Madalua López per estar al dia de tot el que passa aquí al poble. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i cotillegeu una mica i feu safarells sobre les xarxes, així estareu assabentats i assabentades de tot el que passa aquí al programa i també al poble. Res més, ens tornem a trobar aquí ja demà, també de 5 a 7, aquest parell d'horetes al 98.1 FM, la ràdio municipal de Sant Just, ràdio d'Esvern. Que vagi bé, bona tarda. Bébé, bona tarda. Bébé, bona tiendra. 'vega, bona tarda. Fins demà! Fins demà! Fins demà!