#309 - La Salut al Dia: Alimentació i Benestar Emocional

Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui i dijous 26 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tot recuperarem l'espai culinari i de gastronomia que fem cada setmana amb en Joan Targarona, propietari del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just. Avui ens parla de la cuina amb insectes com a base de cuina del futur. Després, tot seguit, farem entrevista a Laia Flotats, com a consellera de Mobilitat, Solidaritat i Cooperació del Consell Comarcal del Baix Llobregat, un espai de política per actualitzar temes i notícies que ens puguin afectar en aquests àmbits aquí a Sant Just. Després, a segona hora de la rama i a partir de les 6 i 10, després d'escolta els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem una entrevista a Joan Maria Muragó, via telefònica. Ell és professor del joc mental Bridge, un joc que aquest segon trimestre es fan classes i tallers al Centre Cívic Joan Maragall. Després, tot seguit, iniciarem aquí, a dos quarts de set més o menys, La Salut al Dia, aquest nou espai fet per professionals del CAP de Sant Just. Cada mes tractaran temes d'àmbit social sanitari diferents i ens els porten aquí a la ràdio i xerrem una mica al voltant. És un cicle coordinat per la infermera Sílvia Granudís, del CAP de Sant Just. Vinga va, no marxeu, que comencem! Bé t'aquí una vegada, un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots! Ens situem ara davant del restaurant Cuina Miracle de Sant Just. Just a l'Avinguda Indústria i truquem a la porta i ens surt en Joan Targarona. Hola Joan, què tal? Bona tarda! Què tal? Com estàs, Núria? Doncs bé, aquests dies amb bastant de fred, però seguim! Bé, bé, hem d'anar-ho passant, però bé, hi ha l'hora també que arribes una mica el fred, eh? Sí. Mira, jo fa temps que li estic donant voltes a un tema perquè, bé, no sé si ho heu pogut veure alguna vegada per televisió o si teniu fills i resulta que heu vist algun dia el programa Manduka, que és un programa, doncs que sempre hi ha algun convidat i preparen alguna recepta. resulta que hi ha una part del programa que fan una prova els convidats, que és fer-los una pregunta que han de respondre sí o sí, però que si es neven a respondre, doncs s'han de menjar uns insectes. Oh, mira! I, clar, ja fa temps que això em sorprèn, també fa temps que vaig viatjar a Mèxic i també vaig poder veure que als mercats, doncs, hi havia insectes que també es menjaven i, curiosament, doncs, he trobat un article d'un estudi que s'ha fet, ara no fa massa que s'ha publicat, no fa massa, però aquest article, doncs, des del dia 19 d'aquest mes de gener, on hi ha un grup de recerca de la UOC, que es diu Foodlab, que ha fet un estudi per identificar els paràmetres que contribuirien a acceptar a la societat el consum d'insectes. Oh, mira! Aleshores, bé, doncs, en diversos estudis s'ha demostrat que els insectes ens poden aportar, doncs, moltes coses positives, per l'organisme, i per la salut, i el consum d'insectes també seria una estratègia vàlida, doncs, per millorar la seguretat alimentària global. Ja en parlarem una mica perquè seria més aviat un tema dels recursos que necessitem, per exemple, doncs, per criar animals, o una vaca, o els porcs, o les gallines, etc., necessitem molt de menjar, molta aigua, etc., i això, doncs, amb els insectes es minimitza moltíssim. Tot i això, Joan, els insectes aquí, bé, no està gaire estès al seu consum, per tant, potser amb més d'un li sobta una mica, eh? Sí, la veritat és que sí, mira, a veure, l'estudi va molt enfocat a dades, val?, a percentatges de persones, doncs, doncs, en pensa per una cosa o una altra, però sí que hem pogut veure amb aquest estudi, que és un estudi fet per tres persones del grup de recerca Foodlab, la Marta Ros, l'Alicia Aguilar Martínez i la Nadat Faig, val?, i és un estudi que ha pogut demostrar una mica, doncs, que cada vegada més les persones acceptarien que deia menjar insectes, val?, Però sí que és veritat, doncs, que s'hauria de veure, doncs, com es mengen, no?, o sigui, en quin format els menjaríem, diguem-ne, val? D'acord, pregits, o no? Sí, sí, ara en parlem, però, per exemple, simplement dir-vos que, de fet, és una pràctica habitual de les persones menjant insectes des de fa moltíssims anys. Val? O sigui, a l'imperi romà, a la Xina, etcètera, no? Però encara ara es manté en alguns països, per exemple, a Xina, Tailàndia, Japó, Colòmbia, Mèxic, Perú, Brasil i alguns països de l'Àfrica, no? Sobretot, els efectes positius sobre la salut del consum d'insectes, doncs, sobretot, doncs, que ens aporta, per exemple, un control del pes, una reducció dels nivells de glucosa a la sang i de control del colesterol. Aumenta també la diversitat microbiota del nostre organisme i, per tant, ens pot, diguem-ne, protegir davant d'altres enfermedades. I són rics amb àcids grassos i insaturats, d'acord? O sigui, els grassos poliinsaturats, que són els que ens beneficien, d'acord? D'acord. Pot reduir també la inflamació sistemàtica. Sí. I augmentar significativament les concentracions sanguínes i aminoàcids, d'acord? Per tant, sí que és veritat, doncs, que ens pot anar bé el consum d'insectes. Però què ha passat aquí? Doncs que ha passat que al preguntar, per exemple, s'ha fet una enquesta a 1.034 persones i, clar, el 86% ha respost que mai ha menjat insectes, davant d'un 13% que sí que els ha gastat, i la principal raó per què no els han consumit, generalment, és o bé perquè no disposen de la suficient informació, perquè els hi tiren enrere per temes socials o per temes de fàstic, etcètera, no? Vull dir que... Però també hi ha molts dels encastats que estarien d'acord, per exemple, en que si els transformem i els canviem el format, és a dir, que tu no vegis la forma de l'insecte, o que estiguin en format farina, o que estiguin triturats en galetes o en barretes energètiques, etcètera, Sí. Doncs això sí que podria millorar el... O sigui, podria millorar el seu consum i ser més acceptat, d'acord? Ja. Però, clar, hauríem de tenir aquesta petita transformació, d'acord? D'acord. Clar, per exemple, pel que fa a Cuina Miracle o als restaurants en general, no? Quan a tots aquests encastats se'ls pregunta, per exemple, si inclourien plats amb insectes en un restaurant, doncs clar, un 73% diu que no. Clar, ja et dic jo que no. Exacte. Mentre que un 25% respon positivament, d'acord? Però, en general, o sigui, la gent no rebria bé els plats amb insectes en un restaurant. Clar, imagino, imagino. Clar, però vull dir que sí que és veritat que potser fent aquests petits canvis, aquestes petites transformacions, doncs sí que ho podríem aconseguir o sí que seria bo, doncs, o augmentaria, diguéssim, el seu consum. Perquè, Joan, vosaltres a Cuina Miracle, per exemple, algun cop us ha vingut al cap la idea de poder posar plats o oferir plats amb insectes? O n'heu fet algun cop? No, no n'hem fet, no n'hem fet ni se'ns ha passat pel cap. D'acord. Però sí que és veritat que és una cosa que sempre em té una mica encuriosi. Sí. i una mica, doncs, aquest estudi ha volgut posar sobre la taula que cap al 2050 tindrem moltíssima població, perquè, clar, cada dia, cada any que passa, doncs, augmenta, diguéssim, la nostra edat de supervivència, perquè és on teníem d'alguna manera i, per tant, tindrem una sobrepoblació i els recursos que utilitzem, doncs, per la cria d'animals o per el cultiu, etcètera, doncs, cada vegada estan mimant. Per tant, sí que hem de buscar alternatives que ens aportin proteïnes, que ens aportin vitamines, que ens aportin una alimentació correcta, sense utilitzar tant recursos, d'acord? D'acord. Per tant, sí que és veritat, doncs, que aquest estudi va una mica per aquí, no? I ha demostrat una miqueta, doncs, que això és possible amb els insectes, però, clar, falta que la societat, falta que les persones, que tothom, doncs, ho accepti i accepti d'una manera, diguem-ne, planera, no? La millor manera faria, doncs, aquesta, no? Doncs, canviant el format de l'insecte, ja sigui bé amb farines, ja sigui bé triturats d'alguna manera o d'una altra, no? M'hi posa un exemple, que no té res a veure, però que podria assimilar-se una miqueta, no? O sigui, pot haver gent, per exemple, que vingui a Cuina Miracle i que mai hagi menjat algues, per exemple, o que no en vulgui menjar mai perquè no li agrada o perquè tenen gust a mar, etcètera. Però, bueno, nosaltres, aquí a Cuina Miracle, quan fem llenties estofades vegetarianes, hi incloem algues en aquestes llenties. Indirectament, hi ha persones que potser no en menjarien mai i que quan es demanen aquest plat en mengen i les troben boníssimes, d'acord? Clar, per exemple. Per tant, és una manera que aquestes persones estan menjant un producte que potser no se'ls hauria passat pel cap mai menjar-ne o no en volen menjar, indirectament n'estan menjant. Estan aprofitant totes les seves vitamines i totes les seves propietats, però, diguem-ne, que ni ho saben potser que no, que n'estan menjant. Clar. Sí, potser no es tracta de menjar-ho tot de cop, és a dir, no cal, per exemple, en el cas dels insectes, no menjar-se un bol d'insectes, però sí que es podrien anar a posar, per exemple, com a acompanyament o com a una cosa més sutil dins dels plats. i ja et dic que si tenim, tenim, tenim, o sigui, no desitgem menjar-ne o no en volem menjar perquè veiem el seu format original, però si inicialment els anem a canviar de format, els podem anar incluent en plats, en receptes i a la nostra dieta i ja més endavant, doncs, podrem utilitzar el seu format original, diguem-ne. Jo crec que hem de provar-los i crec que no hem de perdre la por a menjar-ne. Evidentment, no podem anar, hem de menjar uns insectes específics i concrets criats per ser comestibles. No podem anar pel carrer i agafar un grill i dir, mira, me'l vaig a menjar. No, no. D'acord? Això tampoc seria viable, d'acord? No, no, no. Però vull dir, ara ja hi ha botigues que segurament els podem trobar i els podem comprar. Sí, o a mercats. O a mercats, per exemple, així que tenen productes potser com més exòtics, com la boqueria, no? Sí. O llocs així més com, bueno, que tenen, que ve gent més, a nivell més internacional, per dir-ho així, que, bueno, potser també, doncs, això, ofereixen aquesta vessant, doncs, més insectívora. Sí, sí, exacte. I en aquest article, que el estic comandant del dia 19 de gener, doncs, acaba el seu article amb un petit gràfic on, diguem-ne, que detalla una mica comparant, diguéssim, quina és la petjada ambiental dels insectes comparada amb altres tipus de carcs. Per exemple, amb el porc, amb un ou de corral o amb el bestiar en general, com són les vaques, etcètera, no? Sí. I, clar, ja es pot veure, doncs, que l'aliment necessari és molt més gran, doncs, per la vaca és molt més gran, després ve el porc, després la gallina, després l'insecte, per exemple. o el consum d'aigua, també. Per exemple, sí. Es pot veure diferents factors que afavoreixen notablement que el consum d'insectes és molt més sostenible ambientalment, diguem-ne, per exemple, d'alguna manera, no? Home, no és el mateix, per exemple, menjar-se, no? Un bistec de vedella que poder-se'n menjar implica que aquella vedella s'ha hagut d'alimentar, ha hagut d'aprendre cereals, ha hagut d'estar pasturant en un lloc, o ha hagut de veure no sé quants litres d'aigua, que no, per exemple, insectes. Clar, això està... Sí, o per exemple, mira, surt, diguéssim, surt un dibuix molt esquemàtic, diguem-ne, del percentatge que ens menjaríem de cada animal, diguem-ne, d'alguna insecte ens menjarem el 80%, d'un porc ens menjarem un 57 i mig, igual que el de la gallina, ens menjarem un 57 i mig. Suposo que aquestes proporcions, tenen en compte que els ossos no ens els menjarem, perquè del porc s'aprofita tot, si no gairebé tot, d'acord? I de la vaca s'aprofita un 45%, o sigui, per exemple, la porció comestible de cada animal ja es veu clarament que és molt més alta per l'insecte que pels altres, no? Igual que la superfície que utilitza, igual que el consum energètic que requereix, d'acord? Surt també els grados d'efecte hipernacte, la producció d'un quilo de proteïna, per exemple, doncs l'abat és altíssim, per exemple, després tenim el porc, la gallina i finalment tenim l'insecte. Vull dir, ens afavoreix molt més menjar insectes amb quant a petjada ambiental que qualsevol altre tipus d'animals. A més a més, també ens aporta molta proteïna i moltes vitamines, d'acord? Però sí que és veritat que ens falta aquesta acceptació social. Correcte. Que culturalment, en altres països, doncs sí que ho tenen, i aquí, doncs, a Catalunya o a Espanya, doncs encara ens en falta. Encara no. Bé, molt bé. Doncs, Joan, hem parlat d'insectes. Ens quedem ja per la propera sessió d'aquí uns dies, si et sembla. Molt bé, doncs vinga. Que vagi bé. Adéu. Adéu, adéu. Adéu. I vosaltres heu menjat mai insectes o us heu plantejat farina de grills? Mare meva, potser ens cal anar acceptant aquesta idea perquè serà l'alimentació del futur. Mare meva, potser ens cal anar a l'alimentació del futur. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et treus amb més gent. Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marca o no marques, treguis la llengua. Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó... Els petons de debò fas fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Escoltem ara aquest tema de Manel, la cançó del Soul de Dead, del seu àlbum, 10 milles per veure una bona armadura. Que a través d'un un de bou veu que volen uns falsiots I no és que hi entengui molt el Soul de Dead Però que volin els falsiots Deurà voler dir que la terra és a prop I tan a prop deu ser que baixa el capità Intenta no semblar nerviós Mentre acaba la instrucció Concentreu-vos, Soul de Dead Sigueu prudents I arrapeu-vos a la vida Amb les unes i amb les dents Ja que oberta els homes resen Ja que oberta els homes resen I fa una ment poc convençut El Soul de Dead I acarici el seu fusell Intentant no pensar en res Des de proes van fent grossos Els turons Un Soul de Dead Valor, valor Que depèn de gent com la sort del món Però si una bala en amiga creu el vent I em travessa el cervell Es planteja el Soul de Dead Les onades m'arrossegaran I mil peixos de colors Gritaran per devorar la meva cap I és quan pensa Jo m'amago Quan no mirin Jo m'amago Però sempre miren I el veixell s'està aturant Les comportes s'han obert I en un segon s'inunda el mar De soldats disparant a l'infinit Amb un Soul de Dead Al mig Que carrega mentre insulta l'enemic I entre bomba i bomba Tot li va prou bé Fins que una cau just al costat Primer es diu sort D'aquest anat Però després sent a l'esquena Un dolor estrany I al tocar-se-la Li queda tot el braç De cap de sang Gira el cap a banda i banda Seu a la sorra I descansa I mentre arriba el coi De metge el Soul de Dead Es tranquilitza repetint Què farà? On anirà si sobreviu? Aniré amb la mare ben vestit I abans que res li hauré de dir Que em perdoni per tractar-la sempre així Aniré a la Margarida a fer-li un fil Per només veure-li un fil Que l'estimo més del que m'estimo a mi De dilluns a divendres De 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el Chill Out L'Smooth Jazz El Funk El Sol O la música electrònica més suau 100% música relaxant Cada dia De dilluns a divendres I de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem Ara mateix passen 5 minutets De 2 quarts de 6 de la tarda Estem encara en aquesta primera hora De la Rambla El magassin de tardes De ràdio d'Esvern I tenim com a convidada d'avui A l'entrevista d'aquesta primera hora A la Laia Flotats Com a consellera de Mobilitat Cooperació i Solidaritat Del Consell Comarcal del Baix Llobregat Hola Laia, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda Bona tarda És la primera vegada Que tenim aquí Les tardes Com a consellera Del Consell Comarcal del Baix Llobregat En altres ocasions T'hem tingut com a Com a consellera metropolitana De l'AMB Així doncs Si et sembla Fem una mica de resum Expliquem les competències De què tens Sí I tant Bé, el Consell Comarcal És una entitat Supramunicipal Està per sobre dels municipis I agrupa a tots els municipis A tots els ajuntaments De la comarca del Baix Llobregat Aleshores Els càrrecs electes Que formen part Del que seria el ple del Consell Comarcal I del govern del Consell Comarcal Són regidors o regidores Dels diferents ajuntaments Del Baix Llobregat Aleshores Són els partits polítics Que designen internament Quins seran aquells regidors o regidores Que representaran Que ocuparan Aquells espais Que s'obtenen En funció del número de vots I regidors I regidores A les eleccions municipals Per tant Aquest proper maig Serà un òrgan Que també canviarà Vale T'anava a dir precisament El 2023 S'acaba Bueno Correcte Sou els últims mesos Ja que us queden Pràcticament Jo com sempre dic La feina O la política És temporal Sí En aquest cas Sí Clar Tot ho marquen les eleccions És el contracte temporal Més llarg que hi ha Legal Per dir-ho així Dura 4 anys Teòricament Teòricament Com a màxim Com a màxim I dins del Consell Comarcal En tinc llavors Que hi ha diferents àmbits No també Sí El Consell Comarcal Funciona com un ajuntament Perquè ens entenguem No Hi ha diferents àrees I aleshores Doncs Els partits Que formen part Del govern D'aquest ENS No Del Consell Comarcal Que de fet Hi ha Tantes comarques de Catalunya Tants concils comarcals Hi ha Excepte el del Barcelona Que està fusionat I absorbit Per l'àrea metropolitana La resta de comarques Tenen Consells Comarcals Perquè l'Hospitalet Per exemple Entra dins del Baix Llobregat O és Barcelona És Barcelona És barcelonès Vale Aleshores Doncs Bé Tenim diferents àmbits D'actuació I aleshores En concret El meu partit polític Està a govern I tenim I a mi Em van donar Les carteres De solidaritat I cooperació I mobilitat Vale Aleshores La que em dóna més feina És la de mobilitat Sí Entenem que sí Tothom es pot imaginar Vaix Llobregat I mobilitat Doncs bueno A vegades Sí Hi ha temes una mica feixucs Ara mateix No sé si hi ha algun tema Alguna notícia destacada Referent a mobilitat Bé Jo sempre dic Que el Baix Llobregat És una comarca Que tenim Totes les infraestructures Que es poden tenir En un territori Sí Perquè tenim Aeroport Dos autopistes Port Tenim un tros del port Tenim un aeroport Tenim la Renfe Tenim els ferrocarrils Carreteres Pons Molts ponts Sí Tenim de tot O sigui Però Malauradament La comarca La connexió interna De poble a poble Sobretot del nord De la comarca Al sud de la comarca Amb transport públic És bastant deficitària I aleshores La nostra funció Des del Consell Comarcal Que no tenim cap competència Per decidir res I no hi ha un pressupost Per Tot això Perquè els temes de mobilitat Doncs són competència municipal Ara bé Tots els municipis Que formen part De l'àrea metropolitana Aquesta competència La tenen delegada A l'àrea metropolitana I per tant De la comarca Hi ha 22 municipis On tots els temes de mobilitat Es gestiona directament L'àrea metropolitana Val I hi ha 8 municipis Que són els del nord de la comarca Que la competència és seva Perquè no estan dintre De l'àrea metropolitana I Depenen de la generalitat Aleshores I al Consell Comarcal La funció que fem És coordinar Coordinar Totes les administracions En temes de mobilitat I ajudar els ajuntaments Doncs a poder anar Resolvent Totes les incidències Que tenen I també Fer-nos nostres Les demandes Que hi ha Als diferents punts Al territori Del Baix Llobregat I parlar amb les diferents administracions Que tenen competència Per tal que puguin resoldre Tots aquests problemes Per exemple Una reivindicació històrica Que ara ja s'està solucionant És la famosa rotonda De Sant Boi Quan vens de Cornellà I creus el riu Hi ha aquella Una rotonda Que està molt col·lapsada Que ara El Ministeri de Foment Havia de construir una variant I va quedar aturada Durant molts anys Bé Doncs això ara Es reprèn És la B24 Es diu Ah Per exemple Una altra reivindicació històrica Aquesta també es va solucionar Ara també fa un any És la connexió de la A2 Amb la B23 Cap al Vallès Que això ja es va obrir Una altra reivindicació històrica És el metro del Delta Que es diu El de la línia 9 Bé Que la línia de metro O la Renfe O bé el metro O bé la Renfe Uneixi tots els pobles Del Delta Del Llobregat De manera que Pugui funcionar Com un metro O per exemple Últimament també Hem hagut d'estar Pendent Dels problemes Que hi ha hagut Amb aquesta Concessió Del bus Bé Del bus Metropolità Que va guanyar Avanza I que va tenir Molts problemes En la seva Posada en marxa I que ha afectat Molt també Aquests municipis Del Delta Una altra reivindicació Que estem treballant I està costant El seu És la connexió Del Baix Llobregat Amb el Vallès I concretament La connexió Dels municipis Del Baix Llobregat Amb Terrassa Amb l'autònoma Ah, vale O sigui, hi ha molta reivindicació Jo vaig estudiar a l'autònoma I aquí voldria Fer un incís Que cal una mena de solució Oi que sí Hora i mitja d'anada I hora i mitja de tornada Amb transport públic Amb transport públic Sí, sí, clar Amb cotxes Són 20 minuts Sí Correcte Aleshores, doncs això Per exemple Ens està costant Perquè aquí intervenen Moltes administracions I penja De la famós Traspàs aquest De Rodalies Que ha de fer El Ministeri O a la Generalitat I que no acaba de fer L'aportació econòmica Ja Doncs estem Aquí atrapats Per dir-ho d'alguna manera Doncs això També ho estem Ho anem movent I anem picant portes Perquè, per exemple Temes relacionats Amb tot el que és ara Els patinets elèctrics Aquesta normativa Això depèn de l'àrea metropolitana I de l'Ajuntament I de cada Ajuntament Però, bueno O sigui De l'àrea metropolitana Vale Les normatives Les han d'anar Els reglaments de circulació En un municipi Els aproven els plens municipals Però aquells municipis Que són de l'àrea metropolitana Hi ha com una normativa estàndard Per tots els municipis De l'àrea metropolitana Més que res de cara Els veïns i les veïnes Que no es facin un liu Que no et trobis que Aquí els pobles es toquen I tu estàs en un carrer I una vorera és Sant Feliu I l'altra és Sant Just O Esplugues O Sant Joan Despí Vale Doncs que no et trobis que Doncs en un municipi Pots anar amb el patinet Per la vorera I en el municipi del costat no I tu estàs al límit I no saps Bé, doncs Es va fer com Una proposta de normativa Per tots els municipis De l'àrea metropolitana Que és on aquesta trama urbana És contínua Més o menys Doncs tothom igual De cara Perquè al final Els veïns i les veïnes Els ciutadans Són els que sufraguen tot això I les coses han d'estar clares I ho hem de facilitar al màxim D'acord Aleshores Nosaltres aquest mandat Des de la Des de la Conselleria de Mobilitat El que hem fet Ha sigut impulsar La creació I la posada en funcionament De la taula de mobilitat Del Baix Llobregat Que és una Que per primera vegada El que hem fet Ha sigut És una taula Que es fa un cop l'any I convidem A totes les administracions Que tenen competència En temes de mobilitat Que són unes quantes Perquè són unes quantes Sí, sí, sí Home, és que la mobilitat És una Bé, és un àmbit Que dins del Baix Llobregat És que és Sí, és molt heterogènic Sí Hi ha molts modes De mobilitat Aleshores És una taula En la que Per una banda En un costat de la taula Per una manera Tenim totes aquestes administracions Que tenen competència I a l'altre costat Tenim tots els ajuntaments I entitats socials I aleshores La idea d'aquesta taula És Que tots els ajuntaments Aquelles demandes Peticions Reclamacions Que no acaben d'aconseguir Solucionar Doncs les puguin exposar D'acord Totes les administracions De manera Doncs que Cada una d'elles Haurà de contestar En aquella part Que li pertoqui I així Doncs Intentem evitar Que aquest ajuntament O els ajuntaments En concret No hagin d'anar Picant portes Per separat I Les respostes Doncs es van passant La pilota Uns als altres I mai s'acaba de solucionar I al final Estem parlant De temes Com Que la parada De l'autobús Coses bastant Concrites De cada municipi O del veïnat Sí, sí I a vegades són Sobretot en temes de Renfe I s'arriben a resoldre Els problemes Que es plantegen Sí Sí, perquè clar Tens allà els diferents representants I si és un tema Que afecta No A Renfe O a Ferrocarrils I A TMA Pel tema dels autobusos Sí O a Generalitat Doncs Com que estan allà mateix I prèviament Les preguntes que ens han fet Ja les traspassem Perquè se les puguin preparar No? Puguin buscar la informació Com que estan allà presents Doncs Vale I l'Ajuntament de Torn Diu Ei, però ara que esteu els dos aquí No? Vale Aclarim-ho, no? Quin serà el pla? Vale Doncs solucionarem d'aquesta manera I després nosaltres fem seguiment I la taula de mobilitat Té algun calendari De reunions establert? Sí O té certs? Sí, sí La vam crear nosaltres I la primera reunió La vam fer l'any passat I de fet ara D'aquí 15 dies aproximadament Fem la segona reunió És una trobada anual Vale I d'aquesta taula Doncs si surt algun tema sectorial Que requereix Un treball més intens O sigui més trobades Per dir-ho d'alguna manera Es fa una taula sectorial O sigui, es crea una taula sectorial En un moment això no ha passat Perquè n'hem fet una Vale Ja veurem aquest any Doncs què surt I què hem de fer Temes, per exemple Referents a autopistes Tot això Sí, sí Venen carreteres de l'Estado La direcció general De carreteres de l'Estado De tothom La direcció general De carreteres de la Generalitat Carreteres de la Diputació L'ATM Ferrocarrils Renfe Adif Vale I perquè, per exemple La construcció de la passera Per vianants Passora de la B23 A Sant Just Això també és un tema Que surt en aquesta taula De mobilitat Des del Consell Comarcal No, això va ser Una reivindicació D'aquí Sant Just Vale Això va ser un tema municipal Vale Per exemple Pel que fa A aspectes com Les millores Dels carrils bici Entenc que això No sé si també és del Consell O és més de Això és àrea metropolitana De l'àrea metropolitana I municipal La taula de mobilitat Funciona molt Està pensada A part quan les administracions Han d'interactuar entre elles O sigui Moltes vegades Hi ha temes Que afecten a més D'una administració A l'hora de prendre decisions O fer canvis O introduir millores I aleshores Intervé més d'una administració L'Ajuntament es troba Com parlar amb dos interlocutors Separats La taula de mobilitat És No, jo te'ls poso junts I tens l'oportunitat De parlar amb els dos A l'hora I la creació de la taula Va ser fruit D'alguna demanda D'aquestes administracions O potser més Del Consell Comarcal Va ser fruit D'anar detectant Per diferents peticions De diferents municipis Que reclamaven Una millor connexió Sobretot de municipis Del nord de la comarca Cap al sud de la comarca Els alcaldes Reclamaven Una millor connexió Amb transport públic D'aquí Vam veure I vam detectar La necessitat Vam veure Que el problema que hi havia Era això Que hi havia aquesta diferenciació Entre municipis AMB I municipis no AMB Que la cobertura De transport públic És molt diferent Però a més a més Les línies No es parlen entre elles Aleshores D'aquí ja vam fer Vam fer una iniciativa Que va ser Seure en una mateixa taula A l'àrea metropolitana I a la Generalitat Cosa que no s'havia fet mai Els vam asseure Per primera vegada I els vam demanar Que ens fessin un estudi De millora del transport públic Per carretera I van estar Ben bé un any Ens va enganxar el Covid Pel mig Vam estar un any Però vam aconseguir Treure un resultat Un estudi Amb tot unes millores Tant per part de l'àrea metropolitana Com per part de la Generalitat En els diferents municipis I com millorar Les connexions Entre municipis De la comarca I això En calendari de treball I anem fent seguiment I d'aquí Ja vam veure Mentre anàvem treballant tot això I anàvem parlant En diferents ajuntaments Ja vam detectar Que potser era necessari Crear aquest punt de trobada En aquest punt Perquè clar Això que deies Per exemple Establir una millor comunicació Amb l'autònoma Coses Que es puguin anar D'un municipi a l'altre O que des d'Esparra A Sant Jus Per exemple Pugui haver-hi Alguna comunicació Que no t'impliqui Haber d'anar a Barcelona I allà agafar un autobús Fins anar Tot això Clar Entenc que des del Consell Comarcal Fem una mica també de pressió Amb aquestes administracions Però I per exemple L'exemple que tu has posat Esparraguera He dit Esparraguera Com podria haver dit Un altre Esparraguera No és de l'àrea metropolitana I Sant Jus sí Si fos Tota àrea metropolitana Aniríem a parlar directament Amb l'àrea metropolitana L'Ajuntament d'Esparraguera I el de Sant Jus Tant i dient Ei, volem una línia d'autobús Que ens uneixi Però Esparraguera no és àrea metropolitana I Sant Jus sí Per tant Aquí intervenen dues administracions Generalitat I àrea metropolitana Per tant Aquests dos municipis Hauríem d'anar I Ara mateix Primer anar a parlar Amb l'àrea metropolitana Després anar a parlar Amb la Generalitat A la taula de la mobilitat És No Ara que us tinc aquí els dos I que estan els dos ajuntaments Volem això Com ho podem fer I d'aquestes taules No se'n podríem fer una més a l'any Per fer-ne un parell o tres Perquè penso jo Que hi ha molts temes Com d'aquestes coses I si cada municipi Ha de dir els seus hàndicaps Per dir-ho així Bé Ja et dic És una cosa que hem començat Que ha començat aquest mandat L'any passat Vam fer la primera El 8 de febrer Fem la segona I el que sí que ha sorgit Arran també d'una altra acció Que fem Que és el fòrum de la mobilitat El fòrum és més Un espai més de reflexió Això cada dos anys I aquest any A finals de novembre Que tocava la segona edició Vam fer sobre Bé La segona edició Des que estic jo de consellera Sí Però ja porten molts anys Fem-se I vam parlar de la mobilitat laboral Perquè arran del Covid I de Bé I de Que la gent ha tornat a fer servir Massivament El vehicle privat Sí I que hi ha un cert canvi D'usos i costums Amb el tema de la De la gent a l'hora d'anar a treballar Ja ha augmentat molt l'ús del cotxe I les nostres infraestructures Estan col·lapsades Sí, sí Al matí Col·lapsades Aleshores doncs D'això vam detectar Que potser era interessant Parlar de la mobilitat laboral Ah Vam fer un fòrum específic d'això I d'aquí sí que va sorgir A petició de les entitats socials Crear una taula de treball específica De com gestionar O coordinar La mobilitat laboral A la comarca I doncs aquí Ara tenim I estem creant Una taula sectorial A la qual també intervé La conselleria de Promoció Econòmica Del Baix Llobregat Del Consell Comarcal I la conselleria de Mediament També Per un tema Perquè clar estem parlant de mobilitat I sempre és mobilitat sostenible Aleshores doncs I ara estem començant A treballar i a fer els primers passos Per crear aquesta taula Que és aquest grup de treball L'objectiu del qual és Entre d'altres Facilitar l'accés A la feina Amb transport públic I amb mobilitat sostenible Però sobretot I especialment Que és on hi ha La dificultat més gran Els polígons industrials I aquí ens tornem a trobar Una realitat Molt específica i concreta De la comarca del Baix Llobregat Que és una comarca Molt industrialitzada Encara que no ho sembli Té molts polígons industrials De fet Tenim 30 municipis El Baix Llobregat És de les comarques Amb més municipis Amb més població La tercera de Catalunya I amb activitat industrial La segona de Catalunya Aleshores L'aportació al PIB català És la comarca Cada poble té Mínim un parell de polígons Correcte Que Sant Just i Espetit Correcte Com a mínim Sí, sí Aleshores clar Estem parlant Que hi ha molta gent Movent-se cada dia Clar Per anar a aquests polígons I gent Perquè si la mobilitat Fos del meu poble Al polígon del meu poble No seria gaire complicat No, no, no Es podria col·lapsar Un carrer del poble Però així ho solucionaria Directament l'Ajuntament És que clar La gent es mou Per qualsevol polígon Sí I per qualsevol poble Del Baix Llobregat Per qualsevol municipi O sigui La gent A nivell de treball Dintre del Baix Llobregat El comportament és com si Visquéssim tots En una gran metròpoli O sigui Clar Pràcticament Amb la mobilitat que hi ha Visc a Sant Just I treballo a Castelldefels Visc a Gabà I treballo a Martorell O sigui La gent viu així Aquí Vivim així aquí I això és el que dieu De la mobilitat laboral La idea és potenciar Més transport públic O... I mirar a veure com és Sobretot Però això estem començant Ja, ja I ara estem començant I és bastant sofisticat Perquè hi ha diferents capes Que s'han d'abordar Per exemple La mobilitat En perspectiva de gènere En els polígons Gent que treballa Torns de nit Potser I dones En un polígon industrial A l'hivern 6 de la tarda Que és fosc I el tema de seguretat Per exemple Com podem abordar això Com podem millorar això I deixant de banda la mobilitat Laia que ens queden res poquets minuts L'altra part Que suposo que no té tanta feina Que és cooperació i solidaritat Correcte No sé si ara també Esteu amb algun tema En concret No sé si per exemple Amb els refugiats Ucrainesos Sí Amb solidaritat i cooperació Gestionem tot el que és La Vale Les competències D'integració De la població immigrada Sí Quan arriba població immigrada Han de fer Tot una sèrie de cursos I formacions Per poder obtenir Un permís de residència Vale I de treball Aleshores doncs Això és competència De la Generalitat I està delegat En els municipis Aquells municipis De més de 20.000 habitants La competència Està delegada Directament De la Generalitat Al municipi I per aquells municipis De menys de 20.000 habitants Que al Baix Llobregat També n'hi ha Encara que no ho sembli Però n'hi ha Sí, sí Doncs la competència Està traspassada Al Consell Comarcal Doncs és les feines Que fem Això està molt Són contractes programes Està tot ja molt reglat I després Sí que en temes De solidaritat Hem estat Fent diferents accions Sobretot al principi Del mandat Anaven cap a una línia Però ara Quan ja L'any passat Va esclatar Tota la guerra d'Ucraïna Doncs també vam estar Parlant A tots els ajuntaments Perquè clar Hi havia una llau Va començar a venir Molta gent Població refugiada D'Ucraïna I clar El primer lloc On van És serveis socials De l'ajuntament Sí Els nens Han d'anar a l'escola Necessiten Targeta sanitària I aleshores Vam estar ajudant A tots els ajuntaments A poder coordinar Tot això Els ajuntaments A menys de 20.000 habitants I els grans també Perquè això va ser Puntual I de cop De cop Molta gent I aleshores va ser Bé Anem a fer una acció coordinada Parlar amb la Generalitat A veure què s'estava fent Amb la Federació de Municipis Traspassant informació I es va crear una web Especial Específica Dintre de la web Del Consell Comarcal On se n'anava posant Tota la informació Que hi havia Una mica com a guia Pels ajuntaments Per dir Ostres Aquí entro a la web Del Consell Comarcal I a l'apartat Ucraïna Tinc tota la informació Que necessito saber Com a municipi Com a ajuntament Què puc fer en cada cas Trius o coses Passos Com canalitzar per exemple La solidaritat De la ciutadania Que volien donar roba Sabates Menjar Doncs com canalitzar-ho Quins tràmits havien de fer Quan et venia una família Ucraïnesa I picava a la porta De l'Ajuntament Doncs quins passos Havies de seguir Com els podies assessorar Com havies d'actuar Amb el tema De l'escola De la tercera sanitària Consells De com ajudar també A integrar aquesta gent Aquesta població Amb el que és el teixit social Clar O buscar feines O si s'han de posar Estudiar el català Es va fer un permís de residència I treball especial Perquè poguessin treballar de seguida Molt bé Sí, sí Doncs Laia Res, queden un parell de minutets Perquè toquin les sis en punt Per fer la desconexió Amb Catalunya Ràdio Per tant Molt bé Ho hem de deixar aquí A veure què ens expliquen del temps A veure què ens diuen A veure què ens diuen Doncs res Fins la propera Laia Que acabis de tenir una bona tarda Molt bé Moltes gràcies I res Fins la propera Fins la propera Vinga, gràcies Adéu Adéu Les àvies i els avis Són sàvies i savis No deixis que ells Ni les seves històries Caiguin en l'oblit Festa de Vici sense edat En Vici sense edat És una iniciativa solidària Que busca combatre la soledat Entre els més grans La soledat És el major problema Amb el que s'han d'enfrontar A les persones D'edat avançada I depèn de tu Que ho facin sols Sortides en bicicleta Per al municipi Amb la gent gran Acompanya'ls a veure El poble on es van criar Dóna'ls vida Que tornin a sentir El vent a la cara Et necessiten I tu a ells També Des de Vici sense edat Et necessitem Festa voluntari Més informació Al portal JustSolidari.cat O en Vici sense edat Amb la col·laboració De l'Ajuntament De Sant Just d'Esvern I keep a pistol Under my pedal At night I close the curtains And I sharpen my knife I build my walls up And I build them up So high So no one's getting inside I learned my lesson Last time Baby Just walk away Just walk away You heading straight But danger I can make a mistake I'm just a little bit Out of my mind Cause I'm cold As ice I'm not the type To keep you warm At night Baby I'm not the type I'm cold As ice I never stay For too long Too long I'm gone Cold as ice Cold as ice Cold as ice At night At night I heat you up With bourbon and rest Put on a fire When I take up my dress We'll set your match When I get lit Inside of your head I swear you're gonna regret You wish we never had met No Baby Just walk away Just walk away You heading straight But danger Make a mistake I'm just a little bit Out of my mind Cause I'm cold As ice Bona tarda Us informa Kilian Sabria La tercera tinenta D'alcaldia De l'Ajuntament de Barcelona La socialista Laia Bonet Assumirà a partir de demà Les competències De Jaume Collboni Però no tindrà El càrrec De primera tinenta Barcelona Jordi Corbalan L'alcaldessa de Colau Ja ha firmat el decret Que deleguen laia Bonet Les competències de Collboni Que demà S'acomiadaran al ple Com a regidor I primer tinent d'alcalde A la pràctica Vol dir que la regidora Socialista Passarà a dirigir L'àrea d'Economia Isenda del Consistori Però sense el rang De primera tinenta D'alcaldia Colau i Collboni Van pactar La reunió d'ahir Fer aquesta reorganització Encara que l'alcaldable Socialista Havia reclamat Que Bonet Fos la número dos Del govern A quatre mesos De les eleccions Comuns i Socialistes Han optat Per no enrarir més La relació Després del sobtat Anunci de Collboni De marxar Del govern municipal Jordi Corbalan Catalunya Ràdio Barcelona Notícies breus Sergi Molero Desarticulada Una xarxa internacional De cibercriminals Que havia piratejat 1.500 hospitals Escoles O entitats financeres De 80 països diferents Els demanaven Un rescat A canvi de restablir Els sistemes hackejats En un atac Que es coneix Com a ransomware L'operació L'anunciada aquesta tarda Al Departament de Justícia Dels Estats Units L'organització criminal Coneguda com a Hype Hauria aconseguit Centenars de milions De dòlars Extorsionant víctimes De tot el món De moment No s'ha detingut ningú Però sí que s'ha aconseguit Bloquejar la pàgina Des d'on operaven I també tornar part D'aquests diners A les víctimes El banc d'inversions Morgan Stanley Ha imposat multes De fins a un milió De dòlars Als seus empleats Que han fet operacions De negoci Utilitzant el WhatsApp Segons informen Els diaris Financial Times I Wall Street Journal Les sancions són Per violar les normes Que els obliguen A mantenir registres De les operacions Ara fa un temps Uns mesos Tant Morgan Stanley Com altres entitats Financeres importants Dels Estats Units Van pactar Amb les autoritats Reguladores del país Sancions Per valor de 1.800 milions De dòlars Per l'ús inadequat Que els seus treballadors Estaven fent de WhatsApp I altres aplicacions De missatgeria Amb els seus telèfons personals L'advocacia de l'Estat Demana al Tribunal Suprem Que rebaixin els anys D'inhabilitació Per als condemnats Del procés Segons els escrits Als quals ha tingut accés Catalunya Ràdio I en contra del criteri De la Fiscalia Creu que s'ha d'aplicar La versió atenuada De la malversació I sol·licita reduir A set anys La inhabilitació D'Oriol Junqueras Que ara és de 13 anys Fent-hi encabir També El nou delicte De desordre Es demana Entre 6 i 7 anys Per a la resta D'exdirigents De l'1 d'octubre 4 en el cas Dels Jordis La fi de la mascareta Al transport públic S'aprovarà finalment El 7 de febrer La ministra de Sanitat espanyola Ho plantejarà Al Consell de Ministres D'aquell dia Després d'haver-se reunit Amb els responsables De sanitat De les comunitats autònomes La mascareta Es mantindrà Això sí En centres sanitaris Farmàcies Òptiques I residències De gent gran Exposicions Rutes Festes populars Concerts Tot això Entre altres coses Entre altres activitats Per commemorar Els 400 anys De la mort Del rector De Vallfogona El gran poeta Català del barroc Un dels grans objectius De l'any rector Que començarà El mes que ve És que la seva obra Es pugui llegir Una obra que va Des dels sonets Més artificiosos I elegants Fins als poemes Populars Eròtics I escatològics I que ja no es pot trobar A les llibreries Ja no es troba Només en algunes De vell Per això Es publicarà L'edició definitiva De les seves obres Completes Com ha destacat Al llarg De la presentació D'avui Josep Pedrals Que és poeta I comissari De l'any Esports Marta García A les 7 Bàsquet D'Eurolliga Amb el Clàssic El Barça Visita la pista Del Madrid En partit De la 21ena jornada Podeu seguir-lo En la transmissió De bàsquet Per la web I lab De Catalunya Ràdio L'Espanyol Ha donat permís Al mig campista Pol Lozano Per negociar De les ofertes Que té I el jugador No viatjarà Almeria On demà L'equip Blanc i blau Jugó a partit De Lliga L'última jornada De la primera volta Mentre En el porter Benjamín La Comte Ha viatjat a França On podria tancar Un acord Pròximament Amb el Montpellier Samu Saiz Ha marxat a Turquia Per tancar El seu fitxatge Pels Sivasport I Manu Vallejo Cap a Oviedo Per incorporar-se A l'equip astorià Si se materialitzen Ixas ixides El Girona Alliberarà dos fitxes Del primer equip I per tant Podrà inscriure Càlens En la Copa A partir de les 8 València Atlètic Club I el Madrid Atlètic de Madrid Se jugarà a les 9 Eurolliga masculina D'hoquei patins Amb 4 equips catalans A dos quarts de 8 Barça Forte Di Marmi A les 9 Sarsana Noia I Reus Deportiu Sant Homer I a les 10 Benfica Calafell I eliminació De Marcel Granollers Del torneig de dobles De l'Open d'Austàlia De tenis Fent parella Amb l'argentí Horacio Ceballos La final femenina De dissabteix Ja ha quedat definida I enfrontarà La russa Elena Rivakina I la bielorussa Arina Sabalenka Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies De Sant Just Bona tarda Os informa Lua López Rivas Avui se celebra El ple municipal ordinari Corresponent al mes de gener El primer d'aquest any 2023 Entre els diferents punts A l'ordre del dia Destaca l'aprovació definitiva Del projecte executiu De consolidació estructural De la masia de Can Freixas Amb un pressupost De 900.000 euros Redactat per l'arquitecte Joan Pujadas Ferrer El projecte Ja s'havia aprovat inicialment Al ple d'octubre del 2022 I no s'han presentat Al·legacions ni suggeriments Podeu consultar L'ordre del dia Completa L'enllaç que trobareu A la notícia De la pàgina web De Ràdio d'Esvern També es presentaran Quatre mocions Dels diferents grups municipals Per últim Es llegirà El manifest del Dia Internacional En memòria De les víctimes De l'Holocaust Que es commemora Demà divendres Actualment Ja es pot assistir Avui a partir de les 7 del vespre A la sala de plens Per qui ho prefereixi Pot fer-ne un seguiment en directe A través del canal de YouTube De l'Ajuntament Clara Aguilar L'artista Sant Justenca Nominada als Premis Gaudí A millor música original Per Suro Ha explicat a Ràdio d'Esvern Com va ser el procés de creació Tot i que finalment No va endur-se el guardó Aquesta era la primera entrada D'Aguilar Al món del cinema Exposava l'entrevista A Ràdio d'Esvern Que va fer un treball Molt estret amb el director El Miquel Gorrea Qui va conèixer l'estiu passat Ha explicat Que va ser una col·laboració breu Ja que hi ha molt poca música A la pel·lícula Però que el Miquel Tenia molt clar Perquè la volia contractar Per la seva vessant Més electrònica i fosca Van començar a treballar així Conjuntament Un cop la pel·lícula Ja estava rodada Quan Miquel La va convidar A entrar al seu univers La Clara va entrar Quan ja estava tot ideat Però afirmat Que tot i que breu El procés va ser molt divertit Podeu recuperar L'entrevista completa Amb Clara Aguilar El podcast que trobareu A la pàgina web De Ràdio d'Esvern Finalment Els premis Gaudí La pel·lícula Suru Va recollir el premi A millor direcció novella I millors intèrprets Tant masculí Com femenina I ahir diferents representants polítics Dels grups municipals de Sant Jús Van poder visitar les obres Que s'estan duent a terme Per fer la nova escola Bressol Mainada Aquesta està situada A les bases de Sant Pere I es troba actualment En construcció Just al costat De l'actual escola Montserrat L'obertura de les seves portes Està prevista Pel mes de setembre Totalment equipada I amb personal Per aculler els infants De Sant Just Aquest equipament Contemple una ocupació Màxima de 107 infants Dividits en un grup De P0 I 3 de P1 I P2 Les 107 places noves S'obriran De manera gradual En 3 cursos La intenció inicial És obrir primer Un grup de lactants Un grup d'un any I un grup de dos anys El següent curs Es passaria a oferir Un grup de lactants Dos grups d'un any I dos grups de dos anys I finalment De cara al 2025-2026 S'oferiria La totalitat de grups De moment Podeu veure les fotografies De com avancen les obres A la notícia De Ràdio d'Esvern I això és tot Tornem amb més informació I tota l'actualitat Sant Just tenca El Sant Just Notícies De les 7 del vespre Fins ara mateix Tornem amb més informació Tornem amb més informació Tornem amb més informació Fins demà! A Ràdio d'Esvern fent una entrevista d'aquí uns instants a un professor del curs de bridge del Centre Cívic Maragall d'aquí, de Sant Just, perquè ens expliqui en què consisteix aquest joc i com s'hi va enganxar ell i quins són els beneficis que ens aporta per la salut mental. Després, a més a més, també farem l'espai i la salut el dia que comencem avui aquesta nova secció de salut a Ràdio d'Esvern. Venen professionals del CAP d'aquí del poble i ens presenten algun tema. Vinga va, tot això, escoltant aquesta cançó d'estopa de fons, gafes de rosa. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Pa pa pa pa pa Yeah Pa pa pa pa Yeah Pa pa pa pa Yeah Siempre podemos emborracharnos, pasar de todo y después morirnos quemarnos todo y autodestruirnos quemarnos ponte una gapa de color de rosa si del sistema no quieres salir saca tu sonrisa, marca posa relájate y disfruta de tu país porque está claro que te están atacando cuando nadie se pone en tu lugar llueve, correja por todos los lados esconde la mano y a disimular ponte una gapa de color de rosa si del sistema no quieres salir saca tu sonrisa, marca posa relájate y disfruta de tu país porque está claro que te están atacando cuando nadie se pone en tu lugar llueve, correja por todos los lados esconde la mano y a disimular i ara ens connectem via telefònica amb en Joan Maria Moragó que és professor del curs de bridge intermedi i el centre cívic Maragall de Sant Just que es fa aquest trimestre d'hivern els dimecres de 5 a 2 quarts de 7 i que per cert va començar el 25 de gener ja el tenim al telèfon i el saludem hola, bona tarda Joan Maria bona tarda Núria bona tarda a tothom bé doncs torna al curs de bridge al centre cívic Maragall no és la primera vegada que es fa el taller al centre, oi? quantes edicions podríem portar ja? no, en portem vàries ja portem per lo menys jo comptava jo diria d'uns 5 o 6 anys ostres abans de la pandèmia sí, sí, abans de la pandèmia ja fèiem classes per l'anys del 3 abans i ens podries dir una mica en què consisteix aquest joc què és el bridge si és fàcil aprendre les normes que hi ha bé, sí clar, no és fàcil de resumir què és el bridge així, amb una conversa curta però bueno per la majoria de persones dirien que és un joc de cartes i per molts diuen que és un dels millors jocs de cartes que hi ha però pels millors pels que el practiquem també podem afegir que té una mica de ciència una mica d'esport i fins i tot art seria comparable amb una ciència ja que el bridge és empíric és una experiència que et dona que el coneixement es va obtenint a través de l'experiència i dirigit cap a l'outil i el tècnic de l'aspecte del bridge però per fer-nos una idea és com un joc que juga amb fitxes amb cartes no, juga amb cartes juga amb cartes franceses que són les cartes que entenen els asos els reis les dames i les jotes i els deus i fins al dos i es juga per parelles són dos jugadors que juguen contra dos jugadors seria una espècie de dòmino per jugar-te amb cartes però aquí tens la possibilitat d'explicar doncs les cartes que et donen mitjançant una subhasta amb el teu company per poder decidir quin és el pal de triomfo que manarà sobre els altres pals i és una subhasta i és una subhasta que vas demanant bases perquè al finalitat del bridge és anar a fer bases les bases que és una base doncs que un as es pot menjar doncs amb un rei o amb una dama o amb una jota perquè és la geuta més alta i potser hi ha asos hi ha quatre asos perquè hi ha quatre pals hi ha el pic el cor el diamant i el trèvol i aquests quatre pals cada un doncs té els seus asos els seus reis l'as el rei la dama i la jota de cada pal i en total hi ha 52 cartes dividides amb aquests quatre pals i el que has de fer és això doncs anar a una subhasta per decidir qui guanya aquesta subhasta qui s'abandú i qui és el que marca el pal de triomfo que seria una mica la finalitat i és anar a fer el major número de bases que tu demanes amb el teu company mitjançant aquesta subhasta que hem comentat i després realitzar-les és a dir escolta jugarem amb tronfo de pic per exemple i demanarem doncs 8 bases o 10 bases o fins a 13 bases que és el total de bases que hi ha perquè hi ha 52 cartes es reparteixen a 13 cartes a cada jugador i es decideix això quantes bases farem i quin és el pal de triomfo ja tinc la part d'aquesta subhasta i el que més puja doncs ho ha de realitzar allò que ha demanat si ho compleix doncs té un premi i si no ho compleix doncs paga una multa evidentment psicòlica de punts en els que l'han fet no complir perquè una mica la finalitat és aquesta és a dir que és un joc també aquí podríem dir es pot jugar per parelles o cadascú té les seves cartes sí, sí evidentment cadascú té les seves cartes però jugues per parelles i et vas explicant una mica les cartes que t'han arribat cada vegada et van repartint cartes cada partida diguéssim et reparteixen aquestes 13 cartes i mitjançant la subhasta tu vas decidint quin és el millor pal de triomfo que tens amb el teu company i quin és el que decideix jugar i hi ha algunes normes també és a dir hi ha normes hi ha normes sí per exemple hi ha normes però és una mica ja dic explicar una mica quines són les cartes que t'han donat per poder establir quin és el pal de triomfo i evidentment tu pots anar en una subhasta si tens si tens asos reis dames i jotes que són diguéssim les cartes altes que són les que guanyen a les petites sí i aleshores quantes més asos reis dames i jotes tinguis entre la parella entre tots dos pots demanar més número de bases imagina't que tenim tots els asos tots els reis i totes les dames entre els dos companys sí doncs podíem demanar les 13 bases però clar tot això ho fas mitjançar la subhasta sense veure les cartes al company clar cadascú té les seves cartes i va explicant què és el que té i a partir d'aquí doncs decideixes quin és el pal de triomfo i quin número de bases demanes ja dic si encertes i després realitzes aquest número de bases que has demanat tens un premi de punts i si no si no ho encertes doncs paren una multa una multa als contraris també de punts val i entenc que guanya qui aconsegueixi més punts òbviament bueno qui aconsegueixi més punts sí qui faci més número de bases ja dic cada mà és una clar per jugar una mà de bridge doncs trigues entre que fas la subhasta i després realitzes el contracte que has decidit o es demanar doncs poden passar entre 5 i 10 minuts per una mà i llavors a partir d'aquí tornes a donar les cartes tornes a repartir i tornes a fer el mateix procés ja dic és el de la subhasta primer per decidir quin és el pal de triomfo i quin número de bases demanes i això ho fan entre els dos bàndols tant els que estan en una posició com els contraris i cadascú en funció dels punts que té pot entrar en aquesta subhasta o pot dir bueno fins aquí he arribat jo no puc pujar més perquè jo no tinc més punts que aquests punts ja dic són els asos els reis les lames i les jotes que són els honors que són el que el que prevaleix diguéssim i Joan Maria a la gent que ve al curs li costa molt entendre el funcionament del joc aprendre's les normes tot el tema de les bases el bridge no s'aprèn a jugar amb dos guies és a dir que és un joc que és empíric i aquest joc empíric vol dir que a través de l'experiència i del coneixement o sigui el bas aquest coneixement i aquesta experiència et dirigeix cap a la tècnica que has d'aplicar per jugar evidentment al principi es fa una mica xuc entén una mica tots els conceptes però en tots els jocs passa jo crec que passa en tots els jocs una mica que fins que no s'agafa el truquillo no comença a gaudir això mateix el que passa és que jo per exemple porto més de 40 anys jugant i encara no sé prou vull dir que és un joc que sempre vas aprenent sempre vas aprenent més i més i més i el curs es diu bridge intermèdia això vol dir que hi ha diferents nivells o que en altres moments s'han fet un curs inicial sí evidentment vam començar el curs inicial es va començar a apuntar gent i ara ja estem al grup intermedi però tot i que segueix venint gent que comença gairebé des de zero i bueno es van acoplant una mica a la resta de jugadors quin perfil hi ha de persones que s'apunten als cursos de bridge tant sigui a Sant Just o a altres llocs sí tenim una mica de tot però bàsicament és gent de mitjana a edat alta dels 40-50 anys fins a tinc un alumne per exemple tinc un alumne aquí a Sant Just que és el senyor Ignasi Gomet que té 96 anys i encara ve a jugar bridge els dimecres ostres és un senyor que va començar a jugar de jove ho va deixar durant molt temps i s'ha tornat a enganxar doncs ja dic ara farà 4 o 5 anys que va començar una altra vegada i la gent està contenta i repeteix que això és interessant i s'omplen les places és a dir hi ha gent potser que es queda en llista d'espera o sempre intenteu fer foraca no sempre intentem mirar d'acoplar-ho però ja dic que a vegades és una mica complexa perquè hi ha gent que ve de zero i hi ha gent que ja porta doncs això dos anys o tres anys o quatre anys o cinc anys perquè normalment la gent repeteix com que ja dic com que és un joc que no s'aprèn en dos dies ja clar l'únic bo que té és que encara que no sàpigues jugar molt bé t'enganxa t'enganxa perquè veus que vas aprenent mica en mica i que cada dia vas evolucionant una mica més i per això ja dic que és un joc que és apassionant divertit creatiu i clar evidentment s'ha d'anar en compte perquè crea addicció però és una addicció ostres sí és una addicció molt interessant perquè al final el que estàs fent és donant feina a les neurones té beneficis i alhora de passar una zona divertida mentre juguem té beneficis mentals com qualsevol també joc de taula sí però aquest sobretot a més està bastant estudiat que té molts beneficis mentals perquè el que et fa és això que puguis pensar has d'apuntar has d'estar atent que qualsevol distracció doncs et pot fer perdre una base clar és interessant per això perquè et fa anar al cervell i a més a més que a més quan estàs jugant a brits te n'oblides de tot el de més ah mira és quan t'absorbeix tant que te n'oblides de la brits i això és bo i Joan Maria has comentat que portes tu precisament més de 40 anys jugant hi ha alguna mena d'escola o de lloc oficial o federació aquí a Catalunya hi ha la Federació Catalana de Brits que té els seus associats que ja fa molts anys que funciona des dels anys 30 o 40 del segle passat i és la diguéssim l'associació catalana de brits també n'hi ha una d'espanyola i sobretot aquí a Espanya som un país que teòricament hi ha molt pocs jugadors en comparació amb altres països per exemple als Estats Units hi ha milions de jugadors de practicants de brits a la Xina actualment estan jugant cada dia també milions de persones a Europa a França juguen 8 milions de persones a Itàlia també i aquí a Espanya no arribem ni a Espanya i com és això hi ha alguna explicació bueno perquè la seva difusió tampoc ha sigut molt directa no clar el brits sempre s'ha vist com un joc una mica d'elit que jugaven les persones durant el segle XX a finals del segle XX i a principis del segle XX i jugaven i jugaven però clar jugava a cases feien les partides lliures jugaven entre 4 o 5 persones o 6 o els que fossin i a partir d'aquí es va anar evolucionant i s'han anat fent en campionats i evidentment es juga arreu del món es juga molt des de l'any 99 que està inclòs dins dels esports olímpics ostres és un esport olímpic el bridge? sí el Comitè Olímpic Internacional l'any 99 va decidir va decidir incloure com esport olímpic i hi ha representació aquí a Espanya que vagi sí hi ha jugadors que juguen sí sí hi ha altres països hi ha campionats del món hi ha campionats d'Europa hi ha olimpiades hi ha de tot sí sí sí el que passa és que aquí a Espanya no ha tingut molt de ressò hi ha poques licències de bridge comparat amb altres països d'Europa Anglaterra hi ha molta gent que juga Suècia Noruega Israel molts llocs del món a jugar hi ha d'haver tots diria jo tu ens has dit ens has confessat que portes 40 anys jugant i que encara no n'has après del tot que et falten encara millorar algunes tècniques aprens d'algun altre mestre o de llibres el ser un un un coneixement empíric diguéssim que vull dir que el vas aprenent a través del joc l'experiència doncs et va donant a la vegada doncs anar millorant i sí clar pots donar classes sent molt bon jugador sí evidentment sempre pots aprendre més sempre es pot aprendre més ja dic jo encara no en sé prou no en sé prou per ser clar un jugador de superèdit però clar aquests jugadors doncs el que fan és dedicar-se tot el dia a jugar amb això clar a banda de que per ensenyar també és a dir s'ha de saber ser un bon professor o professora no només és saber jugar vull dir també s'ha de saber ensenyar això és molt important perquè hi ha molt bons jugadors que són molt bons jugadors però que no són bons professors igual que passa amb altres matèries potser hi ha uns metges que no sàpien explicar els seus alumnes la tècnica o el que sigui evidentment doncs evidentment s'han de tenir les dues coses jo tinc la sort que la meva mare em va ensenyar a jugar quan jo era molt jove i la meva mare era molt didàctica i es va també ensenyar a jugar a brits i per això vaig començar a jugar i ja dic ja dic porto més de 40 anys i em porto més de 30 durant classes molt bé molt bé però ja dic i la finalitat és això que la gent vagi a passar una bona estona que s'obligui de la resta de coses quan està jugant a brits i la veritat és que la gent quan acabem la classe tothom em diu home ja s'ha acabat ja s'ha acabat la classe són classes d'una hora i mitja home doncs Déu-n'hi-do eh però la gent té ganes de seguir jugant inclús tinguen aquestes alumnes de Sant Jús des de la Montse la Inés les Treses sí i venen mitja hora abans a la classe per jugar elles una estona i practicar abans de començar la classe ah mira perquè això les classes com funcionen tu expliques algunes normes i després jugant entre ells entre els alumnes això mateix jo els explico els porto unes mans preparades les juguem les comentem mirem on estan a les errades on estan els encertos i els encerts i bueno i a partir d'aquí doncs anem jugant mans anem jugant mans i vaig donant explicacions evidentment de cada una de les mans que es vol o del que no entenen i ara actualment a partir del Covid doncs es va posar molt de moda jugar al bridge a través d'internet vull dir que el Covid al fi de cap ens ha anat bé per això per poder difondre el bridge a través d'internet perquè hi ha molta gent que vol desplaçar-se i això doncs no li va bé però a través d'internet es pot jugar perfectament al bridge molt bé una altra opció diferent però també jugant al bridge molt bé doncs Joan Marí ha estat un plaer poder parlar amb tu i descobrir anava a dir una mica més però direm descobrir perquè realment crec que aquí a la ràdio almenys el programa al magàssim de tardes no n'havíem parlat mai del bridge ja el coneixem una mica més i escolta'm res més que sigui un triomf tot aquest segon trimestre també amb aquest curs intermedi i res fins la propera doncs molt agraït molt agraït per l'entrevista i bueno a la propera ens tornem a veure clar que sí molt bé gràcies vinga adéu adéu adéu green green grass de George R versió Speed adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu Fins demà! Fins demà! No em toquis el nad Perquè toques molt més del que et penses Toques l'esforç de molts veïns Perquè tinguis productes de qualitat a taula Toques el que menja la meva família Toques el que més m'agrada Ara, el que toca productes catalans De qualitat Generalitat de Catalunya 7 milions i mig de futurs Comencem ara un nou espai Comencem ara un nou espai Es tracta de la secció La Salut al dia Conduïda i coordinada per la infermera Sílvia Granollers Infermera del Cap de Sant Jus Que dona veu a aquest espai A professionals de l'àmbit sanitari i social Del centre Per parlar sobre temes d'interès general Relacionats amb la salut La freqüència d'aquest espai serà mensual Concretament, la salut al dia S'emetrà l'últim dijous De cada mes Aquesta mateixa hora Cap al voltant De dos quarts de set de la tarda En cada sessió Abordarem Un tema de salut diferent Amb veus diferents Expertes En cadascun dels àmbits Que es tractin a cada programa Avui, aquesta tarda Tenim amb nosaltres Aquí a Ràdio d'Esvern A la nutricionista Belén Gil I també a la Noemi Morcillo Que és referent De benestar emocional I comunitari De l'ambulatori de Sant Jus I a més a més També tenim A la Sílvia Els hi obro els micròfons A les tres I la saludem Hola, què tal? Bona tarda a les tres Bona tarda, Núria Bona tarda Bona tarda I a tots els oients Clar, evident Sílvia, et sembla Si ens expliques una mica L'essència d'aquest espai La salut al dia Què és el que s'hi tractarà? Temes? Doncs mira Ens vam reunir Vam dir que Ens agradaria Poder apropar-nos A través de les zones Als nostres oients I als nostres ciutadans Que venen al centre I vam pensar Que fer un programa On es tractés cada mes Alguna tema sobre Pensa que cada mes Cada dia, de fet, de l'any Celebren algunes festivitats El dia de la salut El dia de les dents Llavors vam dir Doncs mira Una manera d'apropar-nos Als nostres ciutadans És explicar coses Que aquell mes Hagi passat I que estiguin relacionades Amb la salut I així ens va néixer Molt bé Sí? És això? Sí, sí, sí I ahir ens ha quedat Una mica clar A més Sabem que vindreu cada mes Cada últim dijous de mes Per tant, hi haurà diferents temes Dels que abordarem Comencem el programa d'avui El dia 26 de gener Parlant sobre alimentació Nutrició També altres temes Que sortiran després Però comencem amb la Belén Ella és nutricionista Hola Belén, què tal? Hola, bona tarda a tots Doncs bé, avui Què és el que ens vols explicar, Belén? Bé, us vull explicar una miqueta La incorporació Dels professionals sanitaris De nutrició A la sanitat pública Que venim amb un perfil comunitari Sí Llavors vam pensar Que la millor forma D'arribar a la comunitat També podia ser A través de les zones No de la ràdio I llavors vam venir una miqueta A vos explicar Hàbits saludables Molt bé La gent de vegades Té moltes inquietuds Molts dubtes Perquè a nivell de nutrició Des del CAP Quins serveis oferiu O des de quin punt de vista Ho enfoqueu? Doncs ho enfoquem En principi Ha de fer la derivació El seu metge de capçalera O la seva infermera Ens ho deriven al nostre servei Nosaltres valorem el cas I normalment Sempre li donem un enfoc comunitari Llavors el que fem molt És treballar amb grups Amb grups que Suposo que són persones Que tenen inquietuds semblants O que necessiten El mateix tipus d'ajuda Sí Normalment ho enfoquem molt A patologies A problemes Que hem vist que són molt prevalents Com són la diabetes El sobrepes L'obesitat I suposo que anirem ampliant Però de moment per començar Està bé I quins recomanacions O hàbits Normalment Són els que doneu? Normalment El que diem sempre És que la gent Fugi una miqueta De les dietes Molt restrictives Perquè són gent Que normalment També venen de fer moltes dietes I que quan tornen a menys És perquè no els han donat resultat Perquè al ser tan restrictives La gent No aconsegueixi adherència Aquests bons hàbits Llavors és dietes que inicien Però que estan desitjant acabar I quan acaben Tornen als mals hàbits Que tenien abans Llavors nosaltres El que proposem És ensenyar la gent A menjar bé Fels d'educació nutricional Perquè agafin uns hàbits Que puguin mantenir amb el temps I és veritat I és veritat I és veritat Que potser Perden pes Més a poc a poc Però després no el recuperen Clar El fet de mantenir aquests hàbits Suposo que és El que els dona Bé La constància també No? Clar És molt important Que la gent sigui constant I que siguin capaços de mantenir-ho Quan es fa molt restrictiu És molt difícil Mantenir això amb el temps Clar Perquè per exemple Amb les dietes Moltes Bé Moltes cops El que passa És que la gent Passa gana Després No sé si hi ha Alguna mena d'afartament O es perta el control No? Sí Això ho fem també molt incis Perquè la gana és molt mal Acompanya de viatge Sí Et canvia molt l'actitud L'estat Llavors la gent es posa De molt mal humor Però pot aparèixer ansietat Que això ja ens ho explicarà Després la Noemi Llavors els hi fem Sobretot Incis en que No passin gana Perquè realment Tampoc fa falta passar gana Per perdre pes És millor anar més a poc a poc Però de forma Més sana I més conscient Perquè la gana Mai no és bona Acompanya I és el que dius tu Sempre es diu Que després de la restricció Ve l'atracó O sigui Una persona que té molta gana I que arriba a aparèixer Aquesta ansietat Després tenim un mal dia Tenim un estat d'anim baixet O estem enfadats O el que sigui I el recurs d'anar I agafar algú que no toca És una temptació molt gran I llavors no es pot controlar amb gana Clar Suposo que per exemple Tot el tema de l'ansietat L'angoixa Això també va molt relacionat No? Amb la nutrició Sí Per això amb la Noemi Treballem de forma transversal Treballem mano a mano Perquè és veritat Que funciona molt El que és un concepte Que a vera Com a tal Científicament no existeix La psiconutrició Sí Que també se'n parla molt Però sí que és veritat Que va molt lligat Vale Després també No sé si hi ha molta gent Que tot el tema de la nutrició I dels aliments Per ser una cosa Que està molt a l'abast També s'opren pel seu propi compte No? I fa dietes Doncs això una mica Per el que ha sentit Per els instagramers Per els youtubers No? Això també és una influència Que... Això és una lluita constant Que tenim Que sobretot Sempre els hi diem molt A la gent Que es posin en mans De professionals sanitaris Col·legiats Perquè el perill D'internet És que està molt bé Perquè És veritat Que tenim molta informació Però De vegades Lestionar aquesta informació O les fonts On la gent et troba Aquesta informació No són del tot fiables Llavors et venen Amb conceptes Bastant erronis I els has de fer Una mica desaprendre Per tornar a prendre I donar-los consells Amb cara i ulls Perquè bueno Dietes d'aquestes bojes Jo suposo que tothom Hem sentit Llavors clar La gent de vegades Està tan desesperada Que fan cas De qualsevol Cosa Que tu ja dius A veure Això no té No té cap base No té cap base Ni cap contrast O cap estudi Que ho avali És una lluita diària Que tenim Quan feu els grups En el cap Després Cada pacient Té el seu seguiment Individual Perquè clar Suposo que es posen En aquests grups En comú Algunes pautes I això Però a nivell individual Cada cas Deu ser diferent Sí Això tenim uns criteris D'inclusió I d'exclusió Llavors sempre hi ha Una primera entrevista Individualitzada Fem una consulta Amb aquell pacient Passen una sèrie de tests Llavors veiem Que són aptes Per fer aquests grups Es fa la intervenció grupal I després Tots tornen a tenir Una consulta individual Que posem una mica al dia Les impressions Fem una mica de feedback I després Ens plantegem De fer-los Un seguiment mensual Per no fer una intervenció puntual De dos mesos I després Que quedin sense seguiment Són pacients Que després portaran Un seguiment També grupal Però que el més segur Que tingui una acabuda mensual És a dir Que l'objectiu Sí que podríem dir Que és Baixar pes Però no fer-ho De forma dramàtica O dràstica No? Sinó Adquirint bons hàbits Canviant alguns Bé Bé Mals hàbits Que potser Estan com a rutines Perquè per exemple Després també Hi ha l'exercici físic Això també Ho inclueu D'alguna forma Sí Primer treballem molt El que és l'educació nutricional I quan ja ho tenen Bastant assolit I està integrat Als hàbits Llavors els diem Que comencem També a incorporar Una miqueta El que és l'activitat física En si També Fem molt incis En que l'objectiu principal Del grup No és baixar de pes Perquè la gent focalitza Molt en la baixada de pes I realment L'important És recuperar la salut Perquè moltes vegades Amb l'obesitat Hi ha moltes comorbiditats Com són la diabetes La hipertensió Hipercolesterolemia Llavors Primer recuperem la salut I quan aprenem A menjar bé El pes acaba arribant sol La gent està molt agobiada Pel tema del pes Es pesen cada dia Ostres I això tampoc és bo És que hi ha aquí Una obsessió que no és bona Llavors s'ha d'aprendre A tenir una relació sana Amb el menjar Clar Perquè l'exercici físic L'incorporeu Com un exercici físic Ja d'entrada Moderat Recomaneu En lloc d'exercici Potser fer Deixar el sedentarisme Una activitat Això també Això seria l'ideal Perquè la gent en si És bastant sedentària Llavors fem les recomanacions Generals de l'OMS Que són 30 minuts Si pot ser Al dia D'una activitat física Moderada O 150 minuts a la setmana Que s'ho reparteixin Una mica com vulguin Que tampoc És massa temps Si et pares a pensar És fer una bona passejada Sí A un ritme A un ritme bé No allò Anar mirant escaparats Però fer una bona passejada D'uns 30 minuts al dia I amb això en principi Això és millor Ja que res Llavors si després Es pot anar afegint Una miqueta més Però és millor I sol funcionar molt bé I normalment I ja per anar tancant Si et sembla bé Aquest apartat de nutrició Quan acostuma a dur Aquesta intervenció? Ho fem durant vuit setmanes Que són uns dos mesos I llavors ho fem un dia a la setmana En total són vuit hores Que estem amb aquests pacients I clar Els hi pots donar moltíssima informació I a més és molt maco Perquè es creen sinergies molt maques Entre el grup I després sempre hi ha un espai També de feedback Que ells ens expliquen experiències I nosaltres com a professionals També aprenem moltíssim d'ells Quina durada tenen? Una hora cada setmana? Sempre s'allarga una miqueta Sempre s'allarga Clar és que entre que expliques Sí, perquè estan molt còmodes Sí, fem una hora i quart De vegades hem estat una hora i mitja De vegades ens demanen Hi ha temes que parlem Que són més complicats I requereixen més temps I hi ha d'altres Que en una hora en fem I estàs tu sola, Belén? Amb la Noemi, sempre Sempre ho fem transversal, sí Molt bé Doncs mira, ja que l'anomenem Passem a parlar una estoneta amb ella Què tal, Noemi? Bona tarda Bona tarda Doncs a veure Explica'ns una mica la teva figura Dins del cap de Sant Just Bé, una mica Com ha explicat la Belén Les figures són bastant semblants Passa que ens encarreguem De coses diferents Ella ve ja més Per la nutrició Dietètica I jo em centro més En el benestar emocional De la població de Sant Just És cert que Treballem molt Molt juntes Perquè Com ha dit Els grups A nivell de Psiconutrició És important Quan Parlem de De menjar Per l'ansietat Diferenciar tot això I després Per meva Jo també Faig grups Conjuntament Amb la Sílvia Fem de relaxació També faig De gestió emocional Etcècè proper Llavors La meva figura És igual Agafem Agafo pacients Administrem test i en funció de la primera visita que fem i els resultats ubiquem les persones en un grup o d'altre. Es fa un seguiment, després també, com ha comentat la Belén, i a més a més jo també faig una prescripció social, que no sé si es coneix aquest concepte. Doncs mira, la veritat ho anava a preguntar, perquè no sé exactament què és, no sé si al ràdio i ens ho sabran o no, però prescripció social no... Bàsicament, la prescripció social, com el seu nom indica, és prescriure a la persona una activitat o vincular-lo a alguna activitat del municipi, ja sigui a un centre cívic, a un club de lectura, a la bona aigua, a fer exercici, ioga... Llavors, el meu cupo, per així dir-ho, de visitats individuals aniria més enfocada no a un tractament psicològic, sinó a fer aquesta prescripció i aquest seguiment d'aquesta prescripció social. D'acord, molt bé. I, per exemple, ens podries parlar d'hàbits saludables, no?, per aquest benestar emocional, així a grans trets, perquè ens puguem fer una idea. Doncs una mica, com hem comentat, no?, hi hauria com quatre capses d'hàbits, no?, quatre grans hàbits. El primer seria l'activitat física, no?, com hem comentat, l'activitat física no només té beneficis per al nostre cos, per a la nostra salut física, etcètera, sinó que també per a la nostra salut emocional i salut mental. Quan fem exercici físic, ja, bueno, activitat física, no cal que sigui exercici... No cal apuntar-se a fer allò, a suar... Clar, no, o sigui, caminar ja és una activitat física, no?, i cadascú pot, cada persona pot fer el que pot, no?, o sigui, no, potser no tothom podem fer crossfit i hi ha algunes persones, no?, que caminar ja... Ajuntant-nos a les condicions de cadascú. Exactament. Doncs llavors, fer activitat física s'agrega al nostre servei neurotransmissors, no?, que ens fan sentir millor, ens eleven l'estat d'ànim, i, a més, també, no?, que ara en parlarem, no?, però també ens ajuda a fer consciència plena, de l'atenció plena del moment en què estem, normalment, no?, perquè ja requereix, no?, uns moviments, una tècnica que normalment ja et fa que tu estiguis pensant en aquell moment en l'activitat que estàs fent. Exactament, i no pensant en la llista de la compra o si anem a agafar els nets després... És com un moment, com el teu moment, no?, després també tindríem, juntament amb això, no?, el que parlàvem, el tema del mindfulness, atenció plena, no?, diguem que la meditació, no?, que serien conceptes molt similars, que, bàsicament, el que faríem és prendre aquesta atenció del moment present, no?, molts cops actualment en la societat en què vivim, vivim en una societat d'immediatesa, de ja les coses, no?, de moltíssima organització, d'estàs fent la compra i ja estàs pensant el que faràs de dinar, com ho faràs, qui vindrà a casa, no?, o sigui, llavors, amb el mindfulness, l'atenció plena, etcètera, el que pretenem és que sigui un moment en què estic pensant i estic disfrutant del que estic fent, no?, jo què sé, rentar els plats, no?, doncs sento, no?, com rento els plats, em fixo, no?, com l'aigua, l'olor del sabó, etcètera. De fet, recomanem als grups, no?, molts cops un exercici, que és ficar-se alarmes durant el dia, 4 o 5 alarmes, i la pauta que els donem és parar quan s'uni aquesta alarma i fixar-te només en el que estàs fent. Oh, que difícil, eh, això? És molt complicat. Vull dir, m'estic imaginant jo intentant-ho fer i ja em costa, o sigui... Però és una bona forma de trencar, no?, d'aquest pilot automàtic en el que vivim i centrar-nos en com estem i el que estem fent, no?, i això també després facilita que recordem el que fem, no?, perquè molts cops venen pacients és que tinc problemes de memòria. Bueno, és que, clar, si l'atenció no està, no?, aquí a l'exterior i està en els nostres pensaments és molt difícil que ens en recordem del que fem, no? Que interessant. Ostres, mindfulness, relaxació, aquí, ara, pensar... Molt bé. Exactament. Per trencar aquest pilot automàtic. Després, també, un altre hàbit seria tenir temps per nosaltres. El gran olvidado. El gran olvidado. Doncs sí, sí, perquè això del temps... Sobretot perquè normalment cuidem molt d'altres persones però no podem cuidar sense cuidar-nos nosaltres, no? Llavors, el que recomanem és que es tenir una activitat, ja sí mitjançant l'activitat física, no?, o alguna activitat, jo que sé, de gaire més, sí, artístic o... Sí, el que sigui, que sigui una activitat que no fa falta ni sortir de casa, o sigui, que puguis fer a casa teva que sigui per tu, que et connecti amb tu mateix o amb tu mateixa, no?, i poder gaudir d'això i tenir com aquesta via d'escape, no?, potser per totes les preocupacions i tot el ritme de vida que portem, no? I després, per últim, tindríem una altra gran oblidada, no?, de vegades la comunicació i ficar límits, no?, quan diem límits no vol dir que s'hagi de dir tot que no. Clar, de ser bordes, de ser tota gente, no, no es tracta amb això. No fa falta. No. Però sí que aprendre a comunicar-nos, expressar les nostres necessitats, com ens sentim, no?, perquè de vegades pensem, no, l'altra persona ja dona per suposat que sabrà que no, no som os adivinos i per cobrir les nostres necessitats primer hem d'expressar-les i saber què és el que necessitem, no? Clar, a vegades es diuen de ser una mica, no?, com egoistes o en el bon sentit, eh?, de la paraula o prioritzar-nos a vegades, també. Exactament, no? És que al final, m'agrada que diguis això, no?, perquè egoista, no?, és una paraula que té un significat, no?, però molts cops l'atribuïm a alguna cosa, no?, desagradable o dolenta i al final, no?, si un no mira per si mateix, normalment les altres persones no ho faran, no?, i si jo vull cuidar del meu benestar emocional, no?, de la meva salut mental, qui millor sap, no?, quines necessitats tinc, soc jo mateix. Clar. i fins on puc arribar, no?, perquè de vegades per contentar o per no quedar malament o per el que diran, no?, acabem fent coses que no ens agraden o que no ens no creixen, no? Que estem, que no ho fem a gust o que ens provoquen mal de caps. Exactament. I després, Noem, i també interessant el que has comentat del tema dels grups, no sé com ho has dit, associoeducatius. Psicoeducatius, sí. Psicoeducatius, no em surt la paraula. Tots aquests recomanacions o hàbits saludables són els que promoveu des d'aquests grups o com funcionen? També tenen un sistema similar dels que ha parlat la Belén? Sí, és similar, o sigui, també fem, cada grup és diferent, no?, però sí que hi ha com unes pautes transversals que normalment, això que explico aquí ara, és el que recomanem sempre dintre dels nostres grups, però diguem que agrupem per temàtiques, no?, diríem que, per una part, tindríem els grups psicoeducatius d'obesitat, diabetes, que fem amb la Belén, i per altra part, tenim el grup de, per exemple, de tècniques de relaxació, no?, que funciona exactament igual, no?, primer, el fem la Sílvia i jo, i llavors recopilem els pacients, no?, des de la consulta, una mica, no?, persones amb ansietat, problemes, no?, de manegar emocions, no?, o tenir molt d'estrès, llavors el que fem és fem una primera visita, expliquem com funcionarà aquest grup, fem també signar consentiments, conforme al que es parla el grup, es queda en el grup... Es queda en el grup, clar, confidencialitat, no?, això és importantíssim també. Sí, perquè aquí, al final Sant Just, no?, ens coneixem tots, i clar, no podem, no?, és que avui he anat al grup i la veïna del cinquè, no, això no volem que sigui així. No, no, clar. I d'assistència també, i després, quan fem aquesta primera visita, ja els hem explicat, no?, com funcionarà, i normalment el grup de relaxació el fem en set sessions, i també fem el grup, i després els hi fem un seguiment, cada X temps, o sigui, no, ni individual, però no com un tractament, sinó com un seguiment, no?, per veure què tal, com han anat al grup, si podem vincular-lo, no?, a un altre grup, per exemple, si han fet tècniques de relaxació, potser pot anar a la gestió emocional, o viceversa, no?, o començar per gestió emocional i també fer tècniques de relaxació, no?, que normalment van bastant lligats. I vosaltres detecteu que, per exemple, perfils o persones que puguin anar en aquests grups, és a dir, són aquestes persones que demanen aquest servei, o vosaltres fent algunes visites, detecteu, doncs, ostres, en aquesta persona, en aquest pacient, li podria anar bé a participar-hi? Doncs, normalment, en el meu cas, ens arriben a les persones per detecció de les infermeres, dels metges, treballadores socials, si, en TKIs, normalment, els metges ja saben, els infermeres, personal sanitari, ja saben, més o menys, quins grups fem, quines dates tenim, i, en funció d'això, ens deriven a la persona. Llavors, és quan arriba, no?, a la consulta i fem la primera visita, aviam què pot necessitar, què no, si es pot ajudar en un grup, o potser més prescripció social, o es deriva, no?, llavors, la captació, diguem que la fan els metges, infermers, i la treballadora social, sobretot. molt bé, molt bé. Ostres, doncs, que bé, Belén, Noemi, Sílvia, hem estat un bon inici, una bona arrencada d'aquest primer espai de la salut al dia, tant parlant de nutrició, com tècniques també de benestar emocional. Jo crec que no ens deixem res més, Sílvia, no?, per... Jo penso que no. Nosaltres teníem moltes ganes que la Belén i la Noemi vinguessin i es prenessin l'espai, perquè després de tants anys treballant a l'atenció primària desitjant que hi hagués aquest perfil professional com a membre de l'equip. És que no fa tant, no?, que està... La Belén, un any. Sí, jo estic des de gener. I tu, Noemi, des del març. Exacte, al març farem l'aniversari. Home, que bé que des del cap també es puguin oferir aquests serveis, no?, més a nivell, potser no tan mèdic, per dir-ho així, tan estrictament, però sí, tenint en compte tot aquest vessant més mental, més de benestar emocional. És que el cos no és unes cames i un cor, no, no, és realment tots, és biopsicosocial, no? Estem bé quan tot està bé i aleshores el que estigui amb nosaltres, la Belén i la Noemi, ha estat un regal per la primària i, evidentment, per les persones que viuen a Sant Just i a altres poblacions, perquè això no és exclusiu, evidentment, del nostre municipi, sinó que és una decisió que es va prendre per això, perquè entenem i finalment s'ha posat sobre la taula que era imprescindible tenir aquests perfils professionals dins dels equips. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies a les tres per passar-vos per l'emissora d'aquí del poble i res, fins la propera, que vagi bé i que tingueu bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Adéu. Adéu. Bona tarda. Però obriria la caixa de l'armari petit i amb un fill i una agulla aprendria a cosir. Tot seria més fàcil si tu fossis aquí i poder prendre mides abraçant-te al dormir Sé que no va ser fàcil i que els dos van patir ja no puc tornar enrere però sé que et puc fer feliç Era ahir quan ens vam conèixer jo era un sapastre que apreciava només el vestit sense veure que el més important és com vesteixes per dins Quan et vaig tornar a veure i ballaves de nit entre aquella gentada a les festes d'estiu el desig de parlar-te Em cremava per dins Vaig fingir que et trobava i va somriure i va venir Res d'ahir Pensem en l'avui Ja no sóc el sap astrat que apreciava només el vestit Ara sé que el que és més important és com vesteixes per dins Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I aquí estic A la platja de Barcelona Escrivim mentre es va fent de nit En aquest banc Des d'on veig la llum d'una lluna que és plena i que no volgui Treu la llengua Treu la llengua fora Al carrer Quan et creus amb més gent Encara que vagis amb pressa Saludes sempre treient la llengua Quan juguis a l'escola Al pati O al parc Treu la llengua A les extraescolars Extra de llengua Treu la llengua Quan facis un directe O comentis un partit Que si marca o no marques Treguis la llengua La llengua Influencia traient la llengua O viciant-te a un joc Amb amics Treu la llengua Quan llistis a la dreta En una primera cita Abans d'un primer petó Els petons de debò Es fan amb la llengua Treu la llengua arreu I amb tothom Estiguis de pas O et quedis per sempre Fes-ho com vulguis Però deixa't anar I treu la llengua Al parlar Treu la llengua Comparteix el català I marxem amb aquesta cançó de Miley Cyrus Que tant ens agrada Flowers Bé, la qüestió Que nosaltres tornem demà A la mateixa hora Divendres de 5 a 7 Aquest parell duretes per fer-vos companyia Aquí a Ràdio d'Esvern Al 98.1 FM Per cert, que podeu recuperar Tots els continguts d'avui A la web Radiodesvern.com A més a més També ens podeu anar seguint A les xarxes socials A les del programa Arroba La Rambla 9.8.1 Tot junt i amb minúscules Tant a Twitter Com a Instagram O també Arroba Radiodesvern A les xarxes socials De l'emissora Res més Ara a la set En punt Toca escoltar L'informatiu de notícies De Sant Just Per estar al dia De tot el que passa aquí Al poble De la mà De Lua López Que acabeu de passar Molt bona tarda Ja ho hem dit Nosaltres tornem demà Per cert Que avui no ho hem dit Els dies internacionals 26 de gener Que sapigueu Que avui és el dia mundial Per l'educació ambiental El dia mundial del pescador El dia internacional De la duana I el dia mundial De la malaltia De Kawasaki Fins demà El dia mundial del pescador I didn't want to leave Baby I didn't want to fight Started to cry But then remembered I I can buy myself flowers Write my name in the sand Talk to myself for hours Say things you don't understand I can take myself dancing I can hold my name in the sand I can hold my name in the sand