#314 - La salut al dia: hàbits saludables i nutrició

Ràdio d'Esvern Bona tarda, Sant Jus, passant gairebé 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dijous 2 de febrer, dia de la Candelera. Benvinguts, benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant al 98.fm, l'emissora municipal de Sant Jus. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tot farem la secció Fem vida de poble, amb la Lucía Fuentes, jove Sant Justenca, que ens parla i ens acosta a Sant Just amb curiositats i entrevistes. Després, tot seguit, també farem l'espai de mobilitat internacional, amb la responsable del servei, amb l'eroa Carmona, ubicada al casal de joves. Ella és la responsable i la trucarem per telèfon perquè ens actualitzi les notícies d'aquest servei de mobilitat. Després, a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els 8 llatins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem primer de tot entrevista a Jaime Rodríguez, que és l'encarregat dels cursos i les activitats d'àmbit tecnològic al Centre Cívic Joan Maragall de Sant Just. El trucarem perquè ens parli una mica de les ofertes a cursos que hi ha per aquest segon trimestre d'hivern. I després, acabarem el programa reemetent l'espai que vam començar la setmana passada, l'espai de la salut al dia. Concretament, vam començar parlant de nutrició i també dels grups psicoeducatius que es fan al cap de Sant Just. Un espai, recordem, que es fa un cop al mes, que ens va agradar tant que avui el tornem a posar. Tot això serà de seguida. Vinga, no marxeu, que comencem! L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern. Bon dia i bona hora a tots. Més ben dit, bona tarda. Com esteu? Jo em dic Lucia Fuentes i benvinguts a Fem vida de poble. Hola, Lucia, bona tarda! Bona tarda, Núria, com estàs? Bé, molt bé. Passant aquest fred. 2 de febrer, la candelera. Però, bueno, amb moltes ganes perquè tornem a tenir-te aquí a l'estudi. I ens acostes Sant Just, eh? Aquí a les zones. Sí, mira. Avui parlarem d'alguna mica més diferent, d'un tema en concret. Que bé! De la dansa. I parlarem de la dansa a través d'una entrevista a la directora i professora d'una acadèmia que tenim aquí a Sant Just. Oh! L'acadèmia és Marta Roig i l'entrevistada és la Mireia Domingo. Toma, home, conegudíssima i emblema Sant Justenca, eh? La Mireia i la Marta Roig. Sí, i malgrat ara estar fent classes, doncs no pot ser en directe a l'entrevista. Així que fa uns dies vaig anar a entrevistar-la a l'acadèmia. Que bé! A mi és necessari dir que m'encanta aquest tema. I jo, doncs, vam començar a xerrar i se'ns va allargar. A veure, quina relació tens tu amb l'acadèmia, amb la Marta Roig, Lucía? A veure, jo... És que fa molts anys que vaig com a alumna. Ah, amiga, veus? Quasi més de la meitat de la meva vida. Però bé, ja us he explicat una mica la meva evolució amb la dansa, així per sobre. D'acord. Però això, que està treballant i no ho hem pogut fer en directe. Bé. Però he escollit les parts que poden interessar més a tots els nostres oients. Clar. Primer és necessari, abans de posar l'entrevista, que explica una mica el que significa per mi la dansa. Perquè em vaig tornar a escoltar quan vaig estar parlant amb la Mireia Domingo. D'acord. I se m'escolta una veu una mica rara, i és que estic somrient tota l'estona. Bé. És l'emoció, la felicitat que em transmet la dansa. Perquè per mi la dansa sona molt friki, però la dansa per mi és salvació. Oh, mira. Sí. Cadascú té la seva petita salvació, el seu hobby, no ho podem dir-ho així? Sí. La forma de desconnectar. Sí, sí, sí, totalment. Per mi, les meves amigues ja ho saben, quan jo he tingut un dia molt dolent, i dic, mira, és que necessito dansa. Necessito anar a la Marta Roig, la meva sessió. Clar, totalment, i això, quan dic això, significa que necessito anar a xerrar amb les meves amigues, a fer una mica de comunitat allà a dansa, o a deixar de sobrepensar les coses, que sobrepensem molt. Hi ha gent que fa dansa, hi ha gent que fa ioga, hi ha gent que se'n va a fer anglès, hi ha gent que se'n va a passejar pel camp. Sí. Doncs jo, a mi, la dansa em serveix. Jo, quan la gent diu, no, és que no puc anar a dansa perquè tinc un examen molt important, i jo, bueno, no sé si estàs fent-ho correcte. I quan tinc un examen al dia següent superimportant, em va genial, perquè així és com que... Mira. Deixo la ment en blanc, no sé, m'oblido. Sí, bueno, i sobretot, quan penso en la dansa, me'n recordo que em va salvar d'un moment bastant complicat a mi mateixa, en la meva vida m'estava trobant i tal, i em va ajudar a ensenyar-me que no em tenia que donar per vençuda. Molt bé. Que tenia que ballar i ballar fins que no em caigués. Que bé. Escolta'm, doncs, una sort que hagis pogut trobar en la dansa, una cosa també que es pugui practicar aquí a Sant Just, i que t'ho puguis prendre d'aquesta forma. Molt saludable, estic veient. Molt saludable, sí, sí, sí. Bueno, perquè us fem una idea, més o menys, ho important que és per mi. Perquè la gent de la meva edat, jo tinc 17 anys, cap a 18, aquest any compleixo 18, la gent a la meva edat està planejant el viatge de fi de curs. La sele. Clar, la sele i tot. I jo porto des de l'estiu de l'any passat planejant i fantasejant amb el fi de curs, que és una, de dansa, que és un, doncs, un ball, un festival que fem a la gent que ens vol anar a veure. Quants festivals portes, ja? Només a la Marta Roig, doncs, dec portar uns, potser porto uns 6-7 i amb el Covid entremig que no vam poder fer. Clar, el Covid resta aquest parell d'anys una mica raros, eh? Sí, sí, sí, sí. Però bueno, no sé, o quan la gent no pot dormir, o què fa potser és comptar ovelletes, o potser algun resa, no, no sé. Doncs jo el que faig és refer els baix de dansa en el meu cap. Ostres! Sí, i així em concentro tant, tant, tant, tant, que m'acabo dormint. Però la Marta Roig té dos festivals, el de nenes més petites, no? I el de, després també, el d'alumnes més grans. Sí, el fan tant divendres com dissabte. Crec que aquest any cau amb 17 divendres i 18 dissabte. I et saps les dates, eh, veig? Home! Ja, des del principi de curs anotant, aquell cap de setmana el festival de dansa reservat, no pot haver-hi cap pla, ni cap... Home, però si et coincideix amb algun viatge, no, eh? La prioritat és la dansa. Sí, totalment, les meves amigues m'han dit, bueno, ens podem anar la setmana d'abans, i jo no, ho sento, és que tinc... Tindré assajos. Sí, l'assaj general, no, no puc, no puc, més impossible. Que bé. Però sí, bueno, i per això, que porto ballant dels dos dos anys. Val, uf! Sí. O sigui, a part de la Marta Roig has hagut d'anar més... Jo és que abans ho veia com una simple astra escolar, anava canviant d'acadèmies, bueno, en set anys vaig anar a tres diferents, fins que vaig arribar a la Marta Roig, que doncs... Allà aquí vas quedar. Sí, és que no m'he pogut canviar, o sigui, aquesta acadèmia és la que m'ha creat, doncs, el pensament que tinc ara per la dansa. Si no estigués allà, no m'agradaria tant, o sigui, bueno, no ho sé, però... Clar, per això coneixes tant també, suposo, la Mireia, no? I vas decidir, escolta'm, doncs, per què no una entrevista? Clar. I jo, mira, mai havia parlat de la dansa amb ella, potser l'havia saludat, havíem parlat a l'estiu, quan tornàvem, però mai m'havia sentat a compartir el que pensàvem de la dansa, que era el que ens uneix a les dues, no? Clar. Doncs, doncs, a mi em va encantar l'entrevista, la veritat és que ho vaig disfrutar molt. I, doncs, abans de posar l'entrevista m'agradaria unir tant dansa com Sant Just, ja que, doncs, fem vida de poble, doncs, parla de Sant Just amb el Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d'abril, però l'Ajuntament de Sant Just fa un event per celebrar-lo, ja que la dansa és preciosa i supermaca. i aquest any es celebra el 5 de maig, és un divendres. D'acord. Però es celebra el 5 de maig aquí a Sant Just, dius? Aquí a Sant Just. D'acord. Sí, perquè el dilluns següent del 29 d'abril és festa, llavors molta gent no podria vindre a veure'ns o molta gent inclús no podria ballar. D'acord. I es celebra el divendres 5 de maig. Ah, molt bé. I consisteix, pues, res, junten associacions i acadèmies de dansa o de diferents tipus de balles i tal, que, doncs, es prepara una coreografia davant de la gent de Sant Just que vol anar a veure-ho. Molt bé. I es posa tot en comú, tots els tipus de balles... Ja fa alguns anyets, em sembla, que fan, no?, aquesta festa de la dansa des de Sant Just. Han anat canviant de puestos. Ara és a la plaça de Júlia Quieta, a dalt a Maslluí. D'acord. I és un puest molt espaciós, molt maco. És molt gran, sí, sí. Sí. Abans també es va fer a la plaça Maragall. D'acord. A diferents puestos. Sí, sí, sí, sí. Però, bueno, amb el Covid, com era, hi ha més espaciós, pues, es va posar allà a dalt. D'acord. I jo, pues, us invitaria a anar, sincerament. Perquè també és una mena de... Bueno, entre les escoles també veieu, no?, el que fan els altres alumnes. Jo m'ho passo genial. D'altres, bueno, d'altres escoles i d'altres grups de dansa que també hi ha per qui passen just. Sí, sí, sí. I l'important també és que cada escola té com un tipus diferent. Clar. Llavors, clar, seria molt més diferent... El Dia Internacional de la Dansa seria diferent si tots fossin iguals. No tindria gràcia, no? No tenia tanta gràcia, no. No tindria... Però ara tant els espectadors com les que veiem ens podem anar escollint, saps? No sé, potser ara ja no et ve de gust tan ballar contemporani com es fa a la Marta Roig, ja et ve més de gust ballar ballet o un altre tipus, doncs pots anar canviant. I allà, doncs, és un lloc perfecte on anar a veure. Jo, per exemple, la meva àvia, l'any passat, té uns 88 anys, d'acord? I ja li fa mandra moure's i, sobretot, anar fins a Maslluí. I l'any passat la vaig convèncer perquè n'és. Home, t'haig de dir, Lucía, que a Maslluí a vegades fa una miqueta de mandrota, tinguis 88, tinguis 30, 20 o 15, eh? Sí, sí, sí. Però, bueno, fem l'esforç i s'hi va, i s'hi va. Sí, sí, sí, sí, sí que és veritat, eh? A mi també, i sóc la que ballo. Però la vaig convèncer perquè n'és, i mira, aquest any, al principi de curs, m'ha començat, quan és que feu aquell ball que balleu al carrer? Ai, que tendre. Sí, sí, sí, li va encantar, per això dic que us invito a tots, encara que no us agradi tant ballar, la música, tot, i l'ambient que hi ha allà, és molt sa, és super bo. Molt bé. Doncs ens ho notem, eh? El 5 de maig tindrem encara més dies, si vols, per parlar-ne, però avui estem dedicant al dia de la dansa, per tant, cal avançar que d'aquí a unes setmanes, bueno, uns mesos, tindrem aquesta festa de la dansa aquí a Sant Jús. Clar, bueno, per deixar-ho clar. Vale, molt bé. Bueno, doncs, ara, l'entrevista. Molt bé, posem l'entrevista que ja ens has dit, que són uns fragments, no? Uns fragments. Uns fragments del que tots està parlant amb la Mireia Domingo, i res. A veure, doncs vinga, que comenci l'entrevista. La professora de l'estudi de dansa Marta Roig, que està al carrer Bonavista número 8, la Mireia Domingo. Moltes gràcies per accedir a l'entrevista. Com estàs? Molt bé, Lucía. A tu, gràcies. Bueno, doncs, primer començem amb unes preguntes generals de la dansa per tu. Què és el que significa aquesta paraula? Doncs, mira, la dansa avui en dia significa gairebé tot. O sigui, el que és la meva part professional va començar com una cosa que em credava l'atenció i m'agradava i s'ha convertit en la meva manera, m'havia, a la travessa, per la qual vaig vivint com puc. I com vas descobrir que això era el que més t'agradava? Què era la teva passió? Doncs, ho vaig descobrir crec que molt joveneta. Jo em vaig apuntar a fer dansa als quatre anys i llavors un dels meus jocs preferits era que quan sortia a la classe de dansa replicava a casa la classe sencera. O sigui, de dalt a baix jugava a ser la profe de dansa, a fer exactament el que acabava de fer una hora abans. I es va convertir en un hàbit i amb el temps jo anava dient jo vull ser professora de dansa, jo vull ser professora de dansa. I així, així ha sigut. Que guai, que tu més t'agradava no eres sinó ballar, sinó que a més ensenyar això. Sí, jo vaig saber bastant ràpid que no volia ser ballarina professional, o sigui, no volia formar part d'una companyia ni tot això perquè ja és massa dur. El que tenia clar, perquè també pel meu caràcter i perquè m'aporta uns beneficis a nivell personal que trobo molt interessants, era el fet d'ensenyar, d'intentar ajudar per ensenyar i veure com algú que no en té ni idea, poquet a poquet amb el temps, doncs ja té unes nocions, uns coneixements. I pensar que jo he sigut una via que ha ajudat aquell alumne em dona una satisfacció molt gran. Que bonic. Doncs sí. I com és que, sabent això que tant t'agrada, t'has quedat aquí en un poble com és Sant Just en lloc de portar-ho a algú tan internacional? Doncs perquè també tenia molt clar que volia ser professora de dansa a l'escola on jo vaig aprendre a ballar. I llavors, casualment, clar, jo soc de Sant Just, he nascut a Sant Just, la família de meva mare és de Sant Just, llavors tota la meva vida l'he fet a Sant Just. Els meus pares em van apuntar quan la Marta va començar a donar classes amb 18 anys aquí a Sant Just, però que no existia l'estudi en si, li cedien un espai a l'Ateneu i allà anàvem a fer classe. I amb el temps tenia clar que deia, no, no, però és que jo vull arribar a ser profe a l'escola on jo he après, perquè la sento com a casa meva, no?, en aquest sentit. No em veia en un altre lloc fent classe, ho volia fer aquí. I has nombrat a la Marta, que a mi em sona alguna cosa. Sí. Però com... Qui és? La Marta. Sí. La Marta Roig per mi és moltes coses, i crec que també per moltes generacions d'aquí Sant Just. Els meus pares, com et dic, em van apuntar amb quatre anyets a ballar amb la Marta. No existien els estudis en si, aquest espai no existia. I la Marta va aterrissar molt joveneta aquí a Sant Just i li van cedir un espai a l'Ateneu per començar un accés. I allà va ser quan van començar a anar apareixent nenes, no? D'això ja fa, doncs, més de cinquanta anys. Llavors, clar, han passat moltes generacions. O sigui, ara jo estic donant classes a filles d'alumnes que havien estat amb mi com a companyes, no? Vull dir que han passat moltes generacions. Llavors, la Marta ha sigut la professora que jo he tingut més anys. és la que m'ha transmès aquest amor per la dansa, inconscientment o conscientment, per la seva manera de ser, per la seva manera de viure-ho. És la persona que també em va donar amb el temps la confiança, juntament amb una companya meva d'aquells moments, amb la Susana Pous, una confiança com a madreta de que quan s'havien de fer suplències o quan se l'havia d'ajudar amb alguna cosa comptava amb la Susana i amb mi. Llavors, és una persona que m'ha empapat molt la seva manera de fer i d'enfocar la manera de portar l'estudi. Llavors, a mi m'agradava aquesta manera. Ella tenia la seva personalitat, jo tinc la meva. He intentat sempre, tant d'ella com de les persones que m'han envoltat a la vida, quedar-me amb les coses bones i les que no m'encaixen tant per la meva manera de ser, doncs tenir-les allà, però sobretot absorbir les bones. Crec que la seva filosofia, com que he sigut testimoni i ho continuo sent, ha funcionat força bé, perquè per això suposo que ha portat més de 50 anys l'escola en peu, m'ha agradat molt i m'ha ajudat molt a creure que és així, seguint una mica les pautes que ella va marcar, la manera de fer que estic fent jo la direcció de l'estudi des de fa uns anys. Molt bé, i més anys que seguiran, encara. Aviam, aviam, ojalá. I quin és el record més maco que tens de la teva època com a alumna de dansa? Tinc molts, tinc molts. Tinc des de, com a bonics, doncs l'emoció de viure el fi de curs, i no sé si ho puc dir o no, però tu com a alumna que ens va a l'estudi, del meu estudi, doncs crec que saps molt bé del que he estat parlant, o qualsevol persona que estigui en una escola de dansa i vagi a fer un fi de curs, però tu i jo, com que vivim el mateix, ens entenem molt bé en això. Llavors, l'emocions dels assajos, del vestuari, de preparança, de voler que tot surti bé, de veure com les coses comencen a poc a poc i van agafant forma, anècdotes d'assajos, de classes, anècdotes divertides, d'altres no tan divertides, que quan anàvem una mica apurades són tants records, quan tu portes molts anys en un lloc, i és un hàbit que forma part de la teva vida, perquè aquí les alumnes veníem i veniu dos dies a la setmana, llavors s'agafa a fer una metodologia i una manera de fer que quan no la tens la trobes a faltar. Llavors es van creant records petits, grans, mitjans, ja et dic, uns més bonics, uns menys, però tots formen un conglomerat d'emocions que per a mi han sigut fantàstiques, sempre, en general. Sí, no sé si de tot a mi et passa, però a mi el que més em transmet són com sentiments, sí, és el que recordo. Emocions, sensacions. Sí, sí, els nervis últim moment, són els que més... Exacte, exacte. Perquè en el moment semblen dolents i després ja dius, oi, aquests nervis... És quan tu abans m'has dit que és per tu la dansa, és que per mi la dansa és una manera de sentir, les coses, no?, i una manera d'expressar-se. Llavors, abans t'ho enfocat més, és com ara la meva manera de viure o de sobreviure, no?, a nivell professional, però per mi té un sentit molt més romàntic, és això. Per mi la dansa és teràpia, és una manera que crec que és una bona via per autocurar-se de moltes coses, de quan tens un dia dolent i no estàs de mal humor. Et poses a ballar i les coses comencen a canviar. Totalment. Es van transformant. O sigui, és una metamorfosis que experimentes quan balles que el teu estat d'ànim, la teva ànima, és com que s'ha regenerat. I en el... Tinc una frase en el perfil de l'Instagram que no és meva, és de la Marta Graham, que és una gran ballarina de dansa contemporània i coreógrafa molt important, que ella diu que la dansa és el llenguatge de l'ànima. I la vaig agafar perquè estic absolutament d'acord. O sigui, és l'expressió de l'ànima. Totalment. I a sobre, com que tinc la sort que també m'agrada molt la música, llavors, quan ballem, podem ballar sense música, evidentment, però no és l'habitual i almenys aquí nosaltres sempre ballem en música, doncs tens com dos arts fusionats que t'emplen, llavors ja és com doble teràpia, no? Doncs per mi la dansa és curar. És una manera de curar-te. 100% d'acord. Hi ha dies que dic avui necessito dansa. Exacte. I surto d'aquí exacte. plenament nova. Exacte. I doncs parlar una mica més d'estudi i així, quin tipus de ball es baia? Bueno, mira, a l'estudi des de fa molts, molts anys, quan la Marta hi era, ella quan va començar, va començar posant clàssic i també una mica de jazz, però ella mateixa es va adonar al cap de pocs anys que el clàssic no era prou motivador o que el tipus d'alumnes que li venien es va adonar que no, això no. I llavors ho va enfocar amb el jazz. Llavors va estar molts anys a l'estudi tenint línia de jazz i després, que jo encara era alumna, va anar introduint el contemporani. Llavors, actualment, des de ja fa molts anys, a l'estudi, les dues disciplines poden anar aprenent que es poden anar aprenent depenent també de l'edat que entres a l'estudi a ballar, però si comences des de petitó comences amb jazz, iniciativa o la dança a través del jazz i a mesura que avances d'edat i de nivell s'acaba transformant en el contemporani. No és una elecció sinó que és una evolució perquè ni tenim tantes aules ni tanta disposició. o sigui, depèn de l'edat que entres, jazz estàs més en el contemporani o estàs en el jazz o vas fusionant-te entre jazz i contemporani. O sigui que seria jazz contemporani la línia a l'estudi. I de treballadors, tu i Quimé? I la Mireia, la meva companya, la Mireia Torres, que fa molts anys jo em vaig formar aquí a l'estudi, o sigui, m'he criat aquí, però això és el que et dic, soc com una deixeble de la Marta Roig perquè m'he empapat de tota la història gairebé de l'estudi i la Mireia, no, la Mireia va anar a l'Institut del Teatre i es va formar una altra escola però va aparèixer aquí a través d'un altre projecte que hi havia que la Mireia va aparèixer aquí casualment per una companyia que la Marta li va cedir l'espai per poder assajar i llavors al cap de poc temps ja la va agafar com a professora i porta també molts, molts anys. Hi ha hagut una etapa que la Mireia i jo no hem estat juntes treballant perquè jo vaig estar fora de l'estudi i ara ja, bueno, portem 15 anys o més treballant juntes. i feu aquesta màgia que l'heu transformat en l'acadèmia de Marta Roig. Sí, en el que és l'actualitat jo crec que fem molt bon tàndem perquè tenim uns caràcters que es complementen però són molt diferents. La Mireia és més tranquil·la i jo tinc més caràcter i crec que ens compensem molt bé perquè quan digue-ho tu, li dic digue-ho tu que ho diràs millor i a vegades si s'ha de donar una mica més de canya sé que amb ella no és tan al seu tarannà llavors surto jo. Però ens entenem molt bé crec jo, aquest és el meu punt de vista, és la sensació que tinc i és molt agraït poder també trobar una companya amb la que tant tens i portes tants anys i tirar una història endavant. Per mi no deixa de ser una responsabilitat quan vaig agafar la direcció perquè la Marta va deixar el llistó molt alt i l'escola té una imatge en punts els agradarà més, menys la línia que fem, com treballem, però el que no es pot negar és els anys que porta, no? Llavors això voldrà dir alguna cosa, vol dir que alguna cosa s'ha fet bé i s'està continuant fent bé. I agafar aquesta responsabilitat era com uau, controlo i sé l'estudi però el sabia des de l'altra banda, no? Quan tu agafes tot el pes dius ara depèn, totes les decisions depenen de tu, si t'equivoques o no t'equivoques, no? de moment en aquest sentit puc estar tranquil·la perquè ja són 15 anys que vaig anar prenent decisions i bé, contenta. Però és important, també, ja et dic, jo crec que el tenir una companya amb la que t'entens doncs és important, no? La diferència és a la perfecció, no? Sí, exacte. Exacte, exacte. A veure que el complementar-se, no? I crec que ella també viu la dansa com jo, no? Vull dir que s'implica i... No ho sé, és important veure que ho vivim igual o molt similar, no? I això llavors ho fa més fàcil. Escolta'm, Lucía, molt maca, no? L'experiència de poder entrevistar la directora de l'escola on fas dansa. A mi m'encantar, ja et dic. A més va ser la meva professora uns quants anys, eh? Que bé. Sí, sí, un parell d'anys i, o sigui, jo ja et dic, jo m'ho vaig passar genial. Molt bé. Semblava... Perquè és que, a més, ara no ens hi he dit ni als meus pares, eh? Ja m'estaran escoltant i em diran però què dius? Però, fins i tot, fent aquesta entrevista i que la directora i professora que ha trobat la seva vocació en una acadèmia com és la Marta Roig se m'ha arribat a passar pel cap i si jo em dedico a la dansa el rest de la vida... Oh, mira, jo t'anava a preguntar, dic, escolta'm, sempre ho pots tenir com una opció, no? Els pares apareixeran per aquí. Escolta'm, és que ella ho tenia molt clar, eh? Sempre t'ho pots prendre com una opció? Escolta'm, o tenir-ho sempre com un hobby molt proper? Sí, sí, sí, sí, jo sempre ho he pensat. Jo no els hi havia dit a ningú però sí, després d'aquesta entrevista és que m'he reafirmat més encara. He dit, és que m'encanta. Ho pots consensuar aquesta nit quan te'n vagis a dormir amb els teus pensaments? Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs Lucía, si vols, deixem per aquí la secció Fem vida de poble. Ha estat un plaer tornar-te a tenir una setmana més i res, que acabis de passar molt bona tarda també ja bon cap de setmana que ja ens acostem el divendres i sabta, diumenge i això solora també alguns dies de festa i res, fins la propera. Adeu, moltes gràcies. Adéu. No em toquis els ous. 4 a 5 de la tarda Smurf Jazz Club T'hi esperem No em toquis els ous No em toquis el calamar No em toquis el nad Perquè toques molt més del que et penses Toques l'esforç de molts veïns Perquè tinguis productes de qualitat a taula Toques el que menge la meva família Toques el que més m'agrada Ara, el que toca, productes catalans De qualitat Generalitat de Catalunya 7 milions i mig de futurs I ara ha arribat el moment de fer l'espai de mobilitat internacional al servei de l'Ajuntament de Sant Just que està al càrrec de l'Aroa Carmona La truquem i parlem amb ella Hola, l'Aroa, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda Què tal, Núria? Com esteu? Bé, molt bé Amb ganes de saber Com va anar la reunió Que es va fer fa No sé si ara ja un parell de setmanes La reunió informativa, no? De cara a aquest intercanvi Que hi haurà al mes d'abril Amb joves Sí, es va fer el dia 20 de gener El divendres 20 de gener Per la tarda I la veritat és que va anar Super, super bé Perquè es van presentar a venir Més de 52 persones Oh Més de dues famílies Més d'aquelles persones Que anaven representades Perquè quan vam passar per l'institut Sí I els vam comentar Que si alguna persona No podia venir Perquè tenia entren O perquè tenia alguna cosa Molt en concret I li deixava les seves dades A la seva amiga O a la seva cosina O qui fos Doncs també es podia apuntar En presència van venir 52 famílies Ostres 52 famílies Això està molt bé Perquè hi ha molta participació I bé És positiu Però el que passa Que després Unes quantes S'hauran de quedar fora Perquè no hi haurà places Per tothom Sí És cert De fet només Perquè aquest intercanvi Només hi havia 10 places I de fet Ja hem fet la selecció La vam fer el divendres passat Llavors bé Hem fet la selecció De les 10 persones Que hi participaran I hem fet també La llista d'espera Oi? D'acord Passa alguna falla Per ser diferent Núria Una cosa és La gent que ve A la reunió informativa I després La gent La gent que finalment S'apunta Hem tingut Un total Si no m'equivoco Espera que t'ho dic Exactament Perquè ho tinc Ho tinc apuntat De les persones Que són De la quantitat de persones Que s'han apuntat Que és diferent Algunes persones Venen a Venen a Reunió informativa Doncs per assabentar-se Però després Hi ha alguna cosa Doncs que Que no els acaba Per classe O no els acaba D'agradar Ves a saber I no s'acaben apuntant No s'acaben inscrivint Exacte Per això sempre diem Que encara que no Estim segurs Sí És important Que vinguin a Reunió informativa Perquè després ja Prendran la decisió De si volen O no inscriure's Perquè venir a la Reunió informativa Dóna punts Clar Escolta'm Si després et volen inscriure Digue'm Perdó No, dic Per als redigents Que potser ens estiguin Escoltant I no sàpiguen Molt bé Del que estiguem parlant Si et sembla Fem una mica De resum De què es tracta Aquest intercanvi Que es farà A l'abril Ah, sí Per tant Doncs mira És un intercanvi europeu Està subvencionada Per a la Unió Europea I es durà a terme A Geòrgia Llavors El Servei de Mobilitat Internacional Que està dins Del Casal de Joves Marxa Amb 10 joves A aquest país Europeu A Geòrgia De l'1 Al 12 A l'abril Per treballar La temàtica De l'emergència climàtica Però a través De la metodologia De la fotografia participativa Molt bé Llavors Tota aquesta estada Incluent els vols Incluent Tota la manutenció Tot el menjar Tots els àpats Incluent el material Incluent el transport local Que es necessiti L'allotjament Etc Està subvencionat Per a la Unió Europea Per tant A les famílies El cost que ells Paguen per participar És molt, molt, molt reduït En aquest cas Com hi ha hagut Un increment Amb això de la guerra Núria Els preus del vols Estan creixent Per una cosa Estan incrementant Una cosa Que se'ns està anant De les mans Ja Hem hagut de demanar Una mica més De diners a les famílies Bé Normalment Alguns són 100 euros En aquest cas A les famílies Els hem demanat 170 Per aquest increment També Geòrgia És un país Que està molt lluny S'han de fer Moltes escales Llavors Per cobrir els gastos Les despeses Exacte Perquè L'Unió Europea L'Unió Europea Amb el tema dels vols Treballar Com amb uns Ítems De distància Per quilòmetre Llavors diu Doncs si de Tal punt d'Europa Tal punt d'Europa Hi ha Entre 1.000 I 1.999 Quilòmetres Sí El cost serà 275 euros Per persona Anada i tornada Si hi ha Entre 1.999 I 2.299 El cost serà 300 no sé què Així oi? Clar Per geòrdia tenim 520 Sí De cost per persona Anada i tornada Però Però és impossible Literalment impossible Si mira que jo Miro, remiro Provoco Busques, busques Sí És impossible Trobar Trobar Un vol En aquests preus Què passa? Que el mercat S'ha canviat molt Per tot el tema De la guerra L'increment De l'IPC Totes aquestes coses Però Europa No té la flexibilitat De canviar La subvenció Està fàcilment No pot dir Ah mira Fem una Bé O potser sí No sé com funciona Tot No sé Fins a quin punt És tan fàcil Dir Fem una partida Extraordinària Per l'increment Dels vols I No sé Dotem de més Diners A totes les Pintes aprovades No sé si això La cosa és que l'on fan No sé si poden O no poden I quants joves S'hi van acabar Apuntant llavors Aroa al final De les 52 famílies 34 34 Sí 34 34 Ja heu fet la selecció Suposo que seguint una mica Els diferents criteris Que hi havia Com si diguéssim A les bases Exacte Llavors Al web del Casal Es poden Es poden veure Totes aquestes Aquests ítems Que utilitzem Per valorar I hem seguit No? L'estadística Vull dir Nosaltres fem una Una taula d'Excel I anem posant els punts En funció Tinc curiositat Tinc curiositat D'Aroa per saber Perquè sé que un dels punts És aquesta mena de cartes És aquesta mena de carta de motivació No? Que a vegades Doncs els mateixos joves Són molt originals I en lloc de fer-ho en format carta Està envien vídeos Tinc curiositat Tinc curiositat De si aquest cop També han estat originals Sí, i tant I tant Sí, sí, sí De fet Diguéssim que és el punt És l'ítem No? Que més flexibilitat dona Perquè és on més es pot Més entre les objectivitats No? Tots els altres són molt Molt objectius Però és el més difícil Perquè Perquè clar Al final Ens fa difícil Valorar No sé com dir-ho Quantitativament Una cosa Que és molt pròpia Del jove I a més És que Fan meravelles Vull dir Hem tingut Collage Hem tingut Vídeos Hem tingut Cartes més bàsiques De tot Però bueno A mi em pensava Que l'escrit No era perquè O sigui Una carta que sigui escrita No era perquè Simplement ser bàsica I aleshores Una noia Que la va fer Com en passat Com si ja Dessin passat 30 anys De quan ella Va participar A l'intercanvi Imagina Que original Doncs això M'ha servit No sé què Sí, sí, sí Una meravella En fer Una noia Va fer un Un còmic Uau Un noi Va fer un currículum Per amarcar Gairebé No, no O sigui Unes coses És difícil Perquè és molt difícil I de fet Ens estirem Tot al matí I part de Part de la tarda Mirant Mirant-nos-ho La gent Que treballa Amb el casal I debatim No Què et sembla Què et sembla Tal Però Ens ho passem molt bé Perquè realment Hi ha coses I Aroa Ara Amb quines altres coses Més també esteu Des del servei De mobilitat internacional Doncs mira Com els inviten Aquestes famílies Que no els hi ha tocat Aquest cop Els joves Que no es posin tristos Perquè tenim dos projectes Més per menús Els tenim per aquest actiu Llavors Òbviament encara No hem començat A treballar Aquests aspectes De reunió informativa I tal Perquè seríem massa d'hora I ens faríem tot un llibre Clar Sortirà final d'abril Llavors Per aquests joves Que ara s'han presentat I que no han tingut La sort de ser seleccionats Però que continuen Amb les ganes Es podran presentar A l'abril Farem A l'abril Farem les reunions informatives Aquests dos projectes Que tenim A l'estiu On s'haurien S'haurien Més convocatòries No? Després Per una altra banda Estem treballant Aquells projectes Que presentem A la A la convocatòria Al febrer Te'n recordes? Sí Que no hauríem parlat De com funciona La presentació de projectes Sí Que hi ha dues dates Durant l'any En els que es poden Presentar projectes I llavors us els aproven O no? Efectivament Efectivament Una de les dates És el febrer Una de les dates És el febrer Exactament I aquesta data És el 23 de febrer Concretament Ja s'acosta La moua És el 26 de febrer Aquest cop és el 23 Llavors clar Estem treballant Des del sard I Els projectes Que volem presentar D'una banda Estem donant Suport A la Vall Festival Que com a grup Volen presentar Un projecte De solidaritat Així que Ho vam presentar A la mare meva Fa un any Doncs ara Tenim a la Vall Festival Estem treballant Un projecte Que anirà Sobre migracions Que ho estem fent Directament Amb la Tècnica de mobilitat De l'Ajuntament La Mònica Farra Estem treballant Un projecte Amb una Col·laboració Amb un Sòci Que tenim A l'Illa De Guadaluc Sobre Sobre joves I ampliabilitat Sobre noves formes De buscar feina Els problemes Que els joves Amb els problemes Que els joves Veuen A l'hora De fer la recerca De feina Més o menys Professionalitzadora Etcètera Estem parlant També Amb una sòcia De Croàcia Per mirar Com encaixem Una idea Que ens va sortir Mentre estàvem Fent un curs A Duga Bé Hi ha com Moltes idees Bé Moltes idees No Bueno Projectes No Doncs oberts A feina Clar Exacte I ara també Estam treballant En un projecte Núria Sí M'agradaria Especial Així Rapidament Sí Perquè a més És ara el moment De començar A s'informar Que es diu CLN Mobilicat Doncs aquest programa És un programa Que està cofinanciat Pels fons Socials Europeus I que Des de Catalunya O gestionen Diferents Organitzacions Del tercer sector I l'objectiu I l'objectiu general És facilitar La inserció Laboral Estable De persones Joves Llavors Els donen L'oportunitat De marxar A un altre País Del europeu Ha fet Durant tres mesos Pràctiques D'una àrea De feina En concret El que passa Que els joves I els hi paguen Tot Els hi paguen Bons Els hi paguen La llengua Els hi paguen Menjar Els hi paguen Inclús Un curs De la llengua Del país On hi vagin Que de fet Comença Entrar més I més i mig Abans De marxar Ja comencen A rebre Aquest curs Entenc que És un curs De la llengua Però de forma Virtual Perquè si és un Més i mig Abans De començar Aquestes pràctiques No O sigui Un més i mig Abans Ho comencen A fer De manera Presencial Aquí Si és Itàlia Doncs italià Sí Sí I després Allà Continuen Allà Continuen Quan arriben A Itàlia Continuen fent El curs I després Quan tornen Reben Una Un mentoratge No Un mentoratge Individualitzat Per una Per una mica Veure Doncs Tot allò Que ha adquirit La persona A través de les pràctiques Aquelles soft skills Aquelles habilitats Etc Quines ofertes Hi ha En el món laboral D'aquí I una mica A ajudar-los Doncs a crear currículum A crear cartes De presentació No I I I I acompanyar El jove A trobar El seu El seu Ostres Molt bé La seva oferta laboral Clar I això El que passa És que Es poden apuntar A tenir un perfil Molt concret Són joves D'entre 18 A 30 anys Sí I Han d'estar En una situació En la que Ni estiguin estudiant Ni estiguin treballant Vale I Han d'estar Donats alta A garantia juvenil I Ser demandant D'ocupació Aquest Dono D'acord El dono Llavors Tot i estar així En l'estat de no estudiar I no treballar El que sí que han de tenir És un mínim De O bé L'ESO O bé Un grau mitjà Sí O un grau superior Òbviament Però un grau superior Ja estem parlant Que són Estudis més De mínim 200 hores Realitzades És a dir Potser un jove Ha acabat l'ESO I no sap I ha començat Un Un grau mitjà Que no li ha acabat De tal I ho ha deixat I ha de Ara està així com En un impàs Que no sap ben bé Aquesta persona Podria De la mateixa manera Que si és un jove Que sí que ha acabat El grau mitjà Però encara L'has apuntat Al superior Doncs també Podria De la mateixa manera Si és un jove Que ha acabat Al superior I ara no està Ni trobant feina Ni està fent res més També podria És a dir Com tu has dit Són per joves Amb un perfil Bastant concret Amb una edat Compresa entre 18 i 30 Amb uns estudis Mínims Però que no estiguin Ara mateix Tampoc estudiant Ni treballant Exacte Exacte Aquest és el tema I des del casal De joves O des de Mobilitat D'aquí de Sant Just Això com Com ho promoveu Com informeu Els joves Doncs mira Nosaltres tenim Contactes directes Amb organitzacions Que ho gestionen Sí I que tenen Bé Que tenen Les seves Les seves Ofertes Llavors El que hi ha Intentos fer difusió Des del servei Intentem fer difusió Intentem arribar A aquells joves Que coneixem el perfil Els apel·lem directament Però de tots aquells joves Que desconeixem Doncs que hem Una difusió Massiva Perquè almenys S'enterin Que s'aventin D'aquest D'aquest programa Llavors quan van venir A parlar amb mi Jo els informo Ben concretament De tot el que és necessari De quan hi ha Les seves informatives De quan es poden inscriure D'on són les pràctiques D'aquí la tipologia I després els derivo Directament A aquestes organitzacions Amb les que col·laboro Saps? Llavors és com Escolta Fundació Alba Que mira També un jove Que és Pepito no sé què Que ve de ser just Que té Aquest partit Aquestes necessitats Llavors La meva companya O sigui La companya Que s'encarrega D'aportar aquest programa A la Fundació Alba Que és Fundació gestora Directa D'aquest programa Doncs ja Li faria Ja li faria Tot No? La sala Alta Nosaltres Hi ha algunes Dates màximes Aroa? Sí Hi ha Dates màximes En funció De De quan vulguin Marxar És que és una mica Diu Perquè Depèn de l'organització Algunes comencen Les pràctiques A l'abril Algunes comencen Les pràctiques Al maig Algunes comencen Al juny Llavors En funció Com comencin Les pràctiques Les dates Per inscriure's Aquelles pràctiques Canvien Perquè tot el procés Canvien Tenen com un procés A uns 3 mesos Entre qui és present Fa la selecció Fa tot el tema De la Bé De la Pràctiques Clar Per marxar al país Exacte Llavors Això va en funció Quan algun jove A mi m'escriu Mira Estic interessat Jo li envio Un document Que tenim On surten Totes les organitzacions En totes Les places Que tenen I les dates Relatives A aquelles places I els envio Perquè ells Ho tinguin Una mica en compte I també els envio Les que ja estan sortint Perquè una mica Les que ara També Per les organitzacions Que reuen més pressa Les que estan gestionant Ara No són les de setembre Òbviament Són les d'abril Llavors Les reunions informatives Que s'estan fent ara Tota aquesta difusió Que s'estan fent ara Es fa Per les que venen Més d'hora No? Vale Molt bé Doncs Aroa Se'ns acaba el temps Si et sembla Ho deixem aquí I d'aquí un parell de setmanes Et tornem a trucar I ens tornes a informar D'acord? Perfecte Molt bé Genial Molt bé Núria Doncs ens veiem Ens veiem d'aquí un parell de setmanes Perfecte Molt bé Aroa Doncs que vagi bé I acaba de passar Bona tarda Gràcies Igualment Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Bet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres Rosa Sensat Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí Us hi esperem a tots La Justa El magasí matinal de Ràdio d'Esvern Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi amb seccions de cultura història, psicologia i moltes més I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la Justa De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern I ara us deixem per acabar aquesta primera hora de la Rambla el magasí de tardes aquest tema de Chanel el que ens va portar l'any passat a Eurovisió el tema Slow Mo que ens va ubicar en tercera posició d'Eurovisió Si tengo un problema en el Monetary lo vuelvo loquito hasta deletary pues siempre primera, nunca secondary apenas go dum-dum con mi boom-boom y le tengo ando zoom-zoom a Miami que no se confundan que no se confundan señores y señores yo siempre estoy ready pa' romper caderas, romper corazones solo existe una dos limitaciones y si uno me crea y si uno me cree pues me toca mostrárselo Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Notícies breu, Sergi Molero. Es desencalla el pla que ha de regular la concessió de noves llicències de bars i supers de 24 hores a l'Eixample de Barcelona. El PSC canvia d'opinió i demà votarà a favor en el ple de l'Ajuntament Barcelona Jordi Corbalan. Acaba el serial polític del pla d'usos de l'Eixample. El PSC anuncia que per responsabilitat i votarà a favor en el ple una setmana després que els comuns, els seus socis de govern, van haver de retirar a l'últim minut la votació de l'ordre del dia per falta de suport polític. No es flexibilitzaran les restriccions al barri de Sant Antoni, com volien els socialistes, però s'incorpora la proposta d'Esquerra de revisar el pla d'usos en el termini d'un any. Junts ha ofert aquesta tarda una abstenció a canvi de constituir una comissió de seguiment i concedir ajudes per dinamitzar el comerç del districte. Els comuns també ho han acceptat. Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Barcelona. La consellera de Justícia, Gemma Ubesart, ha inaugurat el primer centre penitenciari obert mix de Catalunya. Està ubicat a Tarragona i entrarà en funcionament diumenge. Unitat mòbil, Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda, Ubesart. Ha destacat l'aposta que està fent el govern pel règim obert. Actualment, al voltant d'un 24% dels interns internes a Catalunya estan classificats en tercer grau en règim obert. L'any 2020 havíem arribat al 28. El nostre objectiu és que en 4 anys arribem al 30% d'internament en règim obert als centres penitenciaris catalans. Tot i que homes i dones estaran ubicats en plantes diferents, per primera vegada Catalunya convertiran a espais comuns. Albert Coig i Ricard Boigues, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Tarragona. Els pressupostos per aquest any ja han entrat al Parlament amb la previsió que es puguin aprovar al març. Són els més expansius de la història amb un increment de 3.800 milions d'euros i preveuen una despesa total de 41.000 milions. Destaquen els 11.400 milions destinats a l'àrea de salut, on es preveu incorporar 4.000 treballadors, i els 6.800 d'educació, on es recullen 6.000 places noves de personal. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha defensat que són uns pressupostos transformadors. Són quantitativament importants i qualitativament també perquè permeten no només atendre aquelles necessitats més urgents, més immediates de la ciutadania, sinó també alçar la mirada i poder empènyer aquelles necessàries transformacions de futur. Les OTTs catalanes, és a dir, les plataformes de continguts audiovisuals, tenen clar que competir entre elles no és una opció. Consideren que si aposten per col·laborar, es multiplicarà el contingut disponible en català. Així s'ha expressat la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Romà, durant una taula rodona amb representants de Filmint, la xarxa audiovisual local, La Caixa i el Liceu, que s'ha fet a l'ISE, el saló més gran del món del sector audiovisual que es fa aquests dies a l'Hospitalet de Llobregat. Ho hem de fer amb molta col·laboració, perquè al final nosaltres som un actor més de molts altres que estan també en aquest entorn digital i que si volem ser forts, també des d'una perspectiva de quina és la presència del català en l'entorn digital, segur que hem de sumar. Esports, Marta García. Vesperada d'Eurolliga avui, partit de la 23a jornada entre el Barça i el Bayern de Munic, segon enfrontament en 48 hores de l'equip blaugrana en esta competició. El Barça és tercer en la classificació i està només una victòria del lideratge. El partit començarà a dos quarts de nou i minuts abans oferirà la transmissió de bàsquet per la web i lab de Catalunya Ràdio. A la mateixa hora, Olímpia de Milastrella, Roja i València, Macavi. A les 9, Madrid-València, partit pendent de la 17a jornada quan l'equip blanc disputava la Supercopa. L'equip valencià arriba amb nou tècnic, Boro, que agarra l'equip provisionalment per cobrir la destitució a principis de setmana de Genaro Gattuso. I de retruc, el fins ara tècnic del Lleida, Toni Saligrat, ha anunciat per sorpresa que deixa el club i que fitxa pel València per incorporar-se a l'estaf tècnic de Boro. El comitè d'Apel·lació ha desestimat el recurs que va presentar l'Espanyol per l'Afer Lewandowski. El club ja havia recorregut i xecàs prèviament al comitè de competició i ara no descarta dur-lo al Tribunal Administratiu de l'Esport. I també ha sigut el comitè d'Apel·lació el que ha desestimat, en aquest cas, el recurs del Barça per l'alineació indeguda de Jayce Ferreira en el partit de Copa Femenina contra l'Osasuna. Fins aquí les notícies. Avui juga l'Eurobarça de Bàsquet. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa en Lua López. Ràdio d'Esvern ofereix a tots els partits o coalicions que es presenten a aquestes eleccions una entrevista per donar cobertura informativa a totes les candidatures. Les entrevistes es duen a terme en ordre invés a la representativitat obtinguda a la província de Barcelona en les darreres eleccions autonòmiques. Avui ha donat el tret de sortida al Partit Nacionalista de Catalunya amb el candidat número 9 a les llistes per Barcelona, Quico Ferrer. Després de fer un diagnòstic crític de les tendències de la política catalana durant els últims anys, van arribar el convenciment que era necessària la creació d'un nou partit polític. És així com neix el Partit Nacionalista de Catalunya. L'entrevista completa la podeu recuperar a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El proper 14 de febrer se celebren eleccions al Parlament de Catalunya marcades per la situació sanitària, un fet que ha obligat a modificar centres de votació i a extremar les precaucions per minimitzar el risc de contagi. Per tal d'informar de tot allò referent al procés de votació, l'Ajuntament ha obert un espai web específic que s'anirà actualitzant periòdicament. Un aspecte important a tenir en compte és que Sant Just d'Esvern ha augmentat la llista de col·legis electorals i molts col·legis habituals canvien. Aquest seria el cas del centre pilot, el centre cívic Joan Maragall, l'escola de les gràfiques Antoni Algaró, el centre cívic Salvador Espriu, l'Institut de Sant Just i l'espai veïnal de Mas Lluí. En compliment del protocol específic que exigeix la Generalitat per garantir la seguretat sanitària, hi haurà en el seu lloc nous col·legis amb espais més amplis, ventilats i amb doble accés. Ahir dilluns 1 de febrer va entrar en funcionament l'ampliació del recorregut del just tram per Can Candeler. La línia es desdobla per tal d'oferir servei a la zona amb tres noves parades situades al carrer Rosa Sensat, el camí de Can Biosca i el camí de Can Candeler. Així doncs, quan l'autobús circula en sentit Hospital Moïsès Brogi, alterna el recorregut per Rosa Sensat, camí de Can Candeler i Can Biosca amb el recorregut pels carrers Bruc i Sant Josep. La freqüència de pas en aquests dos trams és de 60 minuts, mentre que la resta de la línia manté la freqüència de 30. Com a conseqüència del pas de l'autobús per la zona, el camí de Can Biosca i el camí de Can Candeler, entre Rosa Sensat i Mont Blanc, passa a tenir un sol sentit de circulació, només de baixada. Això està tot per les notícies de les 6. Tornem amb més informació als enjust notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix, no marxeu! Ràdio Nóspel Treu la llengua Treu la llengua fora, al carrer, quan et treus amb més gent. Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marca o no marques, treguis la llengua. Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó. Els petons de debò es fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Un, dos... Un, dos... I tenim ara, a continuació, pendent d'entrevista i via telefònica, el Jaime Rodríguez, que és professor dels cursos d'àmbit tecnològic al Centre Cívic Joan Maragall de Sant Just. Parlem amb ell per saber quina és l'oferta del Centre Cívic per aquest segon trimestre d'hivern. El tinc ja al telèfon i el saludem. Hola, bona tarda, Jaime. Hola, bona tarda. Doncs bé, quins curs o cursos tenim aquests mesos per millorar el nostre coneixement en aparells tecnològics i en quins horaris i dies es fan? Mira, normalment a l'Alel Joan Maragall oferim dos tipus de cursos. Tenim cursos tant d'informàtica com de mòbils i tauletes. Aquest primer trimestre del 2023 havíem planificat un curs una mica per dominar el mòbil i tauleta, les opcions així més bàsiques, i una altra per al tema més de les fotos. Sobretot el tema del núvol, de guardar les fotos a internet i no perdre-les. Sobretot, doncs, temes de problemes de pèrdua de mòbil o de robatori o de trencament. Llavors, allò ens permet protegir les fotos allà a internet. Llavors, aquest curs el començarem al març, aquest de les fotos, i farem cinc sessions. Farem del 2 de març al dia 30 i farem només aquesta temàtica de les fotos. Per tant, fem com dos tipus de cursos. Fem alguns una miqueta més generals, més de tema de configuració o d'iniciació, i altres més de consolidació, doncs, perquè l'usuari ens faci servir algun tipus d'aplicació o alguna funcionalitat més específica del seu dispositiu. Una mica el nostre objectiu allà al centre, al Joan Maragall, és ajudar, sobretot a la gent gran, que per dir la poa a l'estat de les tecnologies, i que deixi d'aprendre dels seus familiars amics i pugui ser una miqueta independent. D'acord. Perquè normalment aquests cursos van adreçats a un perfil de gent més aviat gran, que potser té una mica de por d'aquests aparells. Sí, exacte. Diguéssim, avui en dia, doncs, pensa que els mòbils de tauleta es podritsen molt, es fan molts tràmits per la xarxa, i, doncs, molta gent, doncs, pel que sigui, doncs, s'ha quedat una miqueta enrere, i nosaltres aquí li donem una mica una empenta, més que res, que tinguin seguretat en si mateixos i que vegin que això no és molt complicat de fer servir. Llavors, tenim aquest col·lectiu de gent gran o de jubilat, però també, doncs, donem classes a persones amb procés de recerca de feina, emprenedors, si hi ha gent, doncs, que vulgui aprendre aquests temes informàtics, que no són a l'escola, són específics, i calçem aquí els que hem reestudit. I, per exemple, amb el primer curs que has comentat, el que ja s'ha començat, no?, el de dominar el mòbil i la tauleta, un cop acabades les sessions, la gent, més o menys, quines són les competències o les coses que hauran après? Serien, doncs, opcions principalment de configuració, o sigui, saber configurar el mòbil i adaptar-ho una miqueta a les teves necessitats, i fer servir les aplicacions bàsiques. Això seria, doncs, el correu electrònic, seria, doncs, moure'ns per la ciutat amb un mapa, fer servir el calendari per configurar recordatoris, o sigui, serien, doncs, les personalitats bàsiques com aporta activitats una miqueta, com et deia, més específiques, o d'una aplicació més concreta, o una temàtica com les fotos, o sigui, que també veiem cosetes així entre figures i no només coses tant de configuració, sinó que també veiem aplicacions útils pel dia a dia, inclús hem fet cursos antigament, doncs, de planificar vacances per internet, les coses, les específiques. Val. I, per exemple, hi ha alguna mena de requisit per accedir als cursos? Cal tenir coneixements previs o portar algun tipus de material? No, en principi, coneixements previs no caldria. L'únic que cal és portar ganes d'aprendre, de fer un petit grup de gent i acostumar-nos a anar al centre una vegada a la setmana com a mínim, perquè aquests centres estan, doncs, per què els aprofitem, doncs, aquest seria l'objectiu i l'únic que és portar el dispositiu amb prou bateria, portar per si de casa el cable del carregador, però, en principi, només cal aportar ganes d'aprendre i toque que a mi. Perquè, tu, Jaime, quina és la metodologia normalment que segueixes? Per exemple, la repetició... Sí, jo t'explico. Jo normalment connecto el mòbil a la pantalla, sobretot els cursos aquests que estan adreçats a mòbil i tauleta. Jo connecto el mòbil a la pantalla perquè els usuaris no els puguin anar veient els passos que jo fac. Llavors, els faig una primera explicació de quines opcions tenen disponibles i inclús ho faig amb un document de texta i els vaig preparant com uns apunts a mesura que vaig fer en la classe. Llavors, en comptes d'apuntar la pissarra com fèiem els professors antigament, vaig apuntant dintre un document que ho comparteixo amb els alumnes. Així, doncs, allibero una miqueta els alumnes que hagin de prendre aquests apunts. Per tant, jo els faig una primera explicació, després els faig una demostració perquè vegin exactament quins passos han de seguir i després, doncs, ells, ho van fent sota el meu repulsament. Jo vaig passant per ja per la classe, vaig ajudant, no sé, algú no veu d'alguna opció, ho espert. Per tant, són classes força dinàmiques, no som així només teòriques avorrides, sinó que estem en una petita explicació i ens dediquem a fer demostracions pràctiques. Doncs això, mira, anem a fer allí, doncs, per exemple, el curs, aquest que fem el Joan Maragall, el calendari, perquè el mòbil ens avisi mitja hora d'anfa a la classe. Mira, anem a fer allí o anem a mirar com a casa nostra el centre, a veure si hi ha un capí que no hem tingut en pla. d'uns quants temes específics que vam tractar dintre de cada classe. Jo també, a part d'això, normalment, els ofereixo que l'avanç o després de la classe, si tenen algun problema més personal, inclús et fa vergonya dir-ho allà durant la classe, doncs també els faig un petit recolzament així personal perquè també doncs puguin acabar de veure alguna opció que potser durant la classe no els s'ha acabat de quedar clar. Un dels cursos, un dels dos cursos que ja per aquest trimestre, Jaime, parles sobre el tema de guardar les imatges al núvol. A vegades, això del núvol, la paraula és un concepte una mica abstracte que potser costa d'entendre, no? Tu com ho expliques això del núvol? Sí que el famós núvol aquest, tothom el coneix però poca gent sap com funciona o per què serveix. Sí, justament començo explicant una miqueta aquest funcionament del núvol que realment el núvol és internet. Quan es parla d'aquest concepte del núvol, es parla de guardar la informació no al nostre dispositiu, no al nostre mòbil, tauleta, ordinador, a casa, sinó al guardar-ho a internet. Això m'allibera a, doncs, haver de portar la informació a la sorda. M'explico, si jo tinc les fotos guardades al núvol, puc accedir a ella des de qualsevol dispositiu. Òbviament, hauré de posar el meu usuari en el correu o la meva contrassenya, però m'alliberava que si jo perdo el mòbil les meves fotos estan guardades o els meus contactes estan guardats. I també, doncs, si jo he de presentar un treball o tinc el meu currículum i ho tinc al meu ordinador i estic fora de casa, doncs, ostres, no puc agafar aquest arxiu. En canvi, si tinc al núvol, em podré connectar aquest núvol i agafar aquest arxiu, per tant, ens ajuda principalment a fer còpies de seguretat i també a poder invertir els nostres arxius en aquest cas fotos amb diversos dispositius, perquè avui en dia la gent no hi té només un dispositiu, tenim un mòbil, tenim una tauleta, tenim un ordinador de sobretaula, tenim un portàtil, inclús de gent que té diversos mòbils i diversos tabletes. Per tant, si nosaltres fem una foto i la volem veure, la fem amb el mòbil, la volem veure a la tauleta, ens l'hauríem de traspassar. Per tant, això, tindrem una foto duplicada. Si la guardem al mòbil, el que fem és guardar només una foto, la guardem al mòbil i accedim a ella de tal mòbil i de tal letra. Per tant, ens permet no haver duplicat tot aquest contingut i tenir un lloc una mica més protegit. Tenim allà més les guardades, sobretot d'això, trenc el mòbil, que tinguem una pèrdua o tinguem un robatori i sobretot les fotos, que és una cosa que a tothom li agrada, que no volem perdre, però si les guardem al mòbil estem totalment protegits. I la gent gran o la gent que no ha dominat gaire l'ús dels aparells electrònics, quan ve en els cursos o quan apren coses noves, com s'afronta una mica aquests aparells? Quina visió tenen? Sí, a principi, sempre comencen amb molta por. Tothom diu que no, jo no domino res, tu no m'ajudis perquè els altres saben més, però al final, quan vam veient que les opcions no són tan complicades i quan ho expliques poc a poc, perquè això pensa, això no és una cosa que t'enseia de l'escola. Tothom té el neguit aquest de com funciona, ho faré bé, també tenim que em cobrarà d'alguna cosa, sempre tenim aquesta por, però com els usuaris comencen a veure que són una miqueta autònoms, però de la por la veritat és que et senten molt bé. Quan tu ets independent o quan fas una cosa per tu mateix que pensaves que no podies fer, doncs tens una molt bona sensació i a part d'això, això li treu en profita amb el teu dia a dia. Llavors després, això a l'esport l'estudia amb el neguit, amb un àlbum, li comparteixen amb la família, la família de vostres, mira, aquesta persona ja no l'hem de cuidar tant, doncs és molt autònoma. Clar. O sigui que per la vida durant també li dóna molta seguretat i molta llibertat en el dia a dia. Perquè a nivell tecnològic, quins són aquells conceptes o passos o coses que més costen de familiaritzar, més de que la gent li quedi més assolit? Sí, normalment és el concepte aquest del núvol i per veure una mica, doncs això, tenir diversos dispositius. D'acord. El mòbil funciona d'una manera, l'ordinador funciona d'una altra, ens costa una miqueta doncs això, que al final és molta cosa. Ja ens passa a nosaltres a vegades amb tantes aplicacions, des del Twitter, des del TikTok, des del... Molta cosa, doncs clar, a la gent gran o a la gent que no ha estat acostumada a aquestes noves trilogies, una mica li costen tants conceptes, però la veritat és que si els treus una miqueta doncs la palla i els expliques doncs d'una manera que ho vegin útil, sobretot que ho vegin útil, i això per què ho faré servir jo? Clar. Clar. Per què ho faré servir i quins són els passos que han de seguir, doncs és això, doncs la... Ja perdent la por i ja vull una mica rodar, ja hem dit. Al principi comença a anar i jo no sé res, però després s'animen a tocar i sobretot això, em perds la por a tocar les opcions. tothom s'entendia al final Jaime, ja vas d'un altre dia a buscar les coses i ara gràcies a tu les busco i les trobo. Per tant, també aquesta confiança que comentàvem abans. I tu creus, Jaime, que arran del confinament i la creixent virtualitat de les coses, les reunions, demanar cites online, les videotrucades, les compres... La gent es veu més necessitada també de fer servir el mòbil, l'ordinador, internet... Sí, s'han donat compte que les noves tecnologies avui en dia són imprescindibles i és això, amb el tema del confinament, doncs, estar sense veure la família tant de temps, estar sense poder anar a comprar... Doncs, clar, era necessari aprendre a servir aquestes noves tecnologies. per tant, molta gent que pensava que a mi era una mica reticent o pensava que, mira, això no va amb niña o és una cosa que a mi no m'agrada, doncs, s'han hagut de córrer per veure això com funciona perquè si no em quedaré enrere i ho necessito sí o sí. O sigui que també ha sigut una etiqueta com una empenta final perquè la gent es dona més compte que això de les noves tecnologies ha arribat per quedar-se i que si no l'aprenem ens quedem enrere però també és com nosaltres. Clar, sí, sí. Tots els col·lectius menys els nens o la gent molt jove doncs hem d'estar temps perquè això ha arribat per quedar-se i ja els comento sempre que el dia de demà o dintre de tot és que tots els pràmics s'han de fer per aquest canal. Per tant, o et gastes diners que algú t'allugi o ho fas tu. Jo quan parles d'això doncs tothom diu i què he de fer per solucionar-ho? Què he de fer per no gastar-me aquests diners? o sigui que inclús la gent enseguida quan veu la utilitat d'això s'engresta i no és una cosa que la gent es tanqui en banda i dient no, això a vegades no has de tenir un dies a mi no m'interessa sinó que tothom a mínim veu que un minut una miqueta que el mòbil no es trenca no es plota quan el toquen perquè aquesta és la principal por. Quan veuen que més o menys van aconseguint el que jo els vaig indicar doncs es van engrescant i es van animant. Clar, i ja per anar acabant, Jaime, quan tu has de programar cursos o et demanen que pensis en algun tipus de temàtica els prepares en funció del que la gent també et demana la gent dels cursos si és que es repeteix després o en funció de què els tries els cursos? Sí, normalment, a veure, jo tinc un llistat de cursos més o menys per la meva experiència dels últims 15 anys de formació però una mica jo sempre vaig escoltar amb els actuaris sempre hi ha els centres círics on preguntem els tres col·xables a veure quines necessitats tenen, quin és el públic principal, sobretot molt i no es passa a preguntar o es passa a demanar, llavors, doncs, simplement planificant intentem potser mirar cap a la vessant informàtica més tradicional més d'ordinador i una altra més cap al mòbil i tauleta llavors pensem això pensem potser cursos més de configuració inicial o més d'això on a perdre la por i altres més específics però sí diguéssim que anem adaptant una mica també al trimestre el mateix el trimestre de viver el trimestre de primavera també ens anem adaptant per exemple els primeres que fa una mica més de calor que costa més venir al set ens intentem fer cursos més dinàmics més on aprendre a veure l'aprende amb el mòbil aprendre això a planificar les vacances una miqueta més divertit són l'escolta música que molta gent marxa a l'escursi al camp i es posa a l'Spodify i llavors serien una miqueta això uns cursos adaptats també al centre perquè d'allà jo en Maragall també faig cursos a altres centres cívics llavors cada centre té una mica el seu perfil d'usuaris i de fet és que allà s'enjust la gent té força coneixement la gent gran per tant fem cursos potser no tan nivells super inicial la veritat és que la gent s'està acostumada una mica si ja toca noves tecnologies per tant ja comencem una miqueta més al gran perquè la gent repasseix molt els cursos bé o sigui s'apunta sovint o sí sí sí inclús tenim sempre els formadors la persona que és el seguidor que diem és la persona que s'apunta a tots els cursos que fa igual de la temàtica igual que jo ho hagi fet és quin curs fa el Jaime quin curs feu que jo m'apunto també pel tema del grupet perquè sempre al final la gent que va és la gent del barri que està acostumada que moltes vegades es coneix o que està apuntada d'anxi o alguna cosa d'aquestes doncs per tant també fomenta el tema aquest del grupet que a vegades ja no és tant el que aprens tot que aprenguis ja està bé és obligar-te una vegada la setmana ni que sigui doncs això a relacionar-te amb la gent a aprendre coses noves i socialitzar i a veure doncs que la gent és gran no té per què quedar-se a casa ja sense fer res sinó que aquestes que n'estan lliures que a nosaltres totalment i tenen moltes més activitats i que les aprofitin i a part de les activitats d'informàtica jo sempre les adresco a que doncs aprenguin idiomes a que aprenguin doncs a que aprofitin sobretot en aquests centres cívics perquè estan per ajudar el gent doncs com dèiem per aquests diversos sentits doncs per gent que doncs està sort per temes de companyia com per aprendre com i doncs per fer un grupet i doncs passar-t'ho bé que també és l'objectiu totalment molt bé doncs moltíssimes gràcies Jaime per parlar aquí a Ràdio d'Esvern aquesta estoneta res més que acabis de passar bona tarda i també del que queda de setmana molt bé gràcies a vosaltres per haver-me trucat i espero que molta llenç s'engresqui i ens veiem per allà pel Joan Malgall clar que sí vinga adeu adeu bona tarda a tots adeu hola sóc la Mireia Belmonte en la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental si notes un canvi brusk en una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 no t'ho pensis davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya i ara el que farem a continuació és reposar el capítol de la secció la salut al dia una secció que vam començar la setmana passada una secció que es fa els últims dijous de cada mes un cop mensual en què professionals del cap de Sant Just de l'ambulatori passen per l'emissora i expliquen alguns temes són seccions que estan coordinades cada mes per la infermera d'allà del cap la Sílvia Granollers i la setmana passada doncs vam fer el primer capítol es van estrenar aquí al mes de gener i avui com que ens va agradar tant aquest espai el tornem a repetir comencem ara un nou espai a ràdio d'Esvern es tracta de la secció la salut al dia conduïda i coordinada per la infermera Sílvia Granollers infermera del cap de Sant Just que dona veu a aquest espai a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut la freqüència d'aquest espai serà mensual concretament la salut al dia s'emetrà l'últim dijous de cada mes a aquesta mateixa hora cap al voltant de dos quarts de set de la tarda en cada sessió abordarem un tema de salut diferent amb veus diferents expertes en cadascun dels àmbits que es tractin a cada programa avui aquesta tarda tenim amb nosaltres aquí a ràdio d'Esvern a la nutricionista Belén Gil i també a la Noemi Morcillo que és referent de benestar emocional i comunitari de l'ambulatori de Sant Just i a més a més també tenim a la Sílvia els obro els micròfons a les tres i les saludem hola què tal bona tarda a les tres bona tarda Núria bona tarda bona tarda i a tots els oients clar òbviament Sílvia et sembla si ens expliques una mica l'essència d'aquest espai la salut del dia què és el que s'hi tractarà temes doncs mira ens vam reunir vam dir que ens agradaria poder apropar-nos a través de les zones els nostres oients i els nostres ciutadans que venen al centre i vam pensar que fer un programa on es tractés cada mes algun tema sobre pensa que cada mes cada dia de fet de l'any celebren algunes festivitats el dia de la salut el dia de les dents llavors vam dir doncs mira una manera d'apropar-nos als nostres ciutadans és explicar coses que aquell mes hagin passat i que estiguin relacionades amb la salut i així ens va néixer molt bé sí és això sí sí i ahir ens ha quedat una mica clar més sabem que vindreu cada mes cada últim dijous de més per tant hi haurà diferents temes dels que abordarem comencem el programa d'avui el dia 26 de gener parlant sobre alimentació nutrició també altres temes que sortiran després però comencem amb la amb la Belén ella és nutricionista hola Belén què tal hola bona tarda a tots doncs bé avui què és el que ens vols explicar Belén bé us vull explicar una miqueta la incorporació dels professionals sanitaris de nutrició a la sanitat pública que veníem amb un perfil comunitari i llavors vam pensar que la millor forma d'arribar a la comunitat també podia ser a través de les zones no de la ràdio i llavors venia una miqueta a vos explicar habits saludables molt bé la gent de vegades té moltes inquietuds molts dubtes perquè a nivell de nutrició des del CAP quins serveis oferiu o des de quin punt de vista ho enfoqueu doncs ho enfoquem en principi ha de fer la derivació el seu metge de capçalera o la seva infermera ens ho deriven al nostre servei nosaltres valorem el cas i normalment sempre donem un enfoc comunitari doncs el que fem molt és treballar en grups amb grups que suposo que són persones que tenen inquietuds semblants o que necessiten el mateix tipus d'ajuda sí normalment ho enfoquem molt a patologies a problemes que hem vist que són molt prevalents com són la diabetes el sobrepes l'obesitat i suposo ho anirem ampliant però d'un moment per començar està bé i quins recomanacions o hàbits normalment són els que doneu normalment el que diem sempre és que la gent fugi una miqueta de les dietes molt restrictives perquè són gent que normalment també venen de fer moltes dietes i que quan tornen a venir és perquè no els han donat resultat perquè al ser tan restrictives la gent no aconsegueix adherència a aquests bons hàbits llavors és dietes que inicien però que estan desitjan acabar i quan acaben tornen els mals hàbits que tenien abans llavors nosaltres el que proposem és ensenyar la gent a menjar bé fer-los educació nutricional perquè agafin uns hàbits que puguin mantenir amb el temps i és veritat que potser perden pes més a poc a poc però després no els recuperen clar el fet de mantenir aquests hàbits suposo que és el que els dona la constància també no? clar és molt important que la gent sigui constant i que siguin capaços de mantenir-ho quan es fa molt restrictiu és molt difícil mantenir això amb el temps clar perquè per exemple amb les dietes moltes bueno molts cops el que passa és que la gent doncs passa gana després no sé si hi ha alguna mena d'afartaments o es perta el control no? sí això ho fem també molt incis perquè la gana és molt mal acompanya de viatge sí et canvia molt l'actitud l'estat llavors la gent es posa de molt mal humor però pot aparèixer ansietat que això ja ens ho explicarà després la Noemi llavors els hi fem sobretot incis en que no passin gana perquè realment tampoc fa falta passar gana per perdre pes és millor anar més a poc a poc però de forma més sana i més conscient perquè la gana mai no és bona company i és el que dius tu sempre es diu que després de la restricció ve l'atracó o sigui una persona que té molta gana i que arriba a aparèixer aquesta ansietat després tenim un mal dia tenim un estat d'anim baixet o estem enfadats o el que sigui i el recurs d'anar i agafar algú que no toca és una temptació molt gran i llavors no es pot controlar amb gana clar suposo que per exemple tot el tema de l'ansietat l'angoixa això també va molt relacionat amb la nutrició sí per això amb la Noemi treballem de forma transversal treballem mano a mano perquè és veritat que funciona molt el que és un concepte que a veure com a tal científicament no existeix la psiconutrició que també se'n parla molt però sí que és veritat que va molt lligat després també no sé si hi ha molta gent que tot el tema de la nutrició i dels aliments per ser una cosa que està molt a l'abast també s'ho pren pel seu propi compte i fa dietes doncs això una mica per el que ha sentit per els instagramers per els youtubers això també és una influència això és una lluita constant que tenim que sobretot sempre els diem molt a la gent que es posin en mans de professionals sanitaris col·legiats perquè el perill d'internet és que està molt bé perquè és veritat que tenim molta informació però de vegades llestionar aquesta informació o les fonts on la gent et troba aquesta informació no són del tot fiables llavors et venen amb conceptes bastant erronis i els has de fer una mica desaprendre per tornar a prendre i donar-los consells amb cara i ulls perquè bueno dietes d'aquestes bojes jo suposo que tothom hem sentit llavors clar la gent de vegades està tan desesperada que fan cas de qualsevol cosa que tu ja dius a veure això no té cap base no té cap base ni cap contrast o cap estudi que ho avali és una lluita diària que tenim quan feu els grups en el cap després cada pacient té el seu seguiment individual perquè clar suposo que es posen en aquests grups en comú algunes pautes i això però a nivell individual cada cas deu ser diferent sí això tenim uns criteris d'inclusió i d'exclusió llavors sempre hi ha una primera entrevista individualitzada fem una consulta amb aquell pacient passen una sèrie de tests llavors veiem que són aptes per fer aquests grups es fa la intervenció grupal i després tots tornen a tenir una consulta individual que posem una mica al dia les impressions fem una mica de feedback i després ens plantegem de fer-los un seguiment mensual també per no fer una intervenció puntual de dos mesos i després que quedin sense seguiment són pacients que després portaran un seguiment també grupal però que el més segur que tingui una cabuda mensual és a dir que l'objectiu sí que podríem dir que és baixar pes però no fer-ho de forma dramàtica o dràstica sinó adquirint bons hàbits canviant alguns mal hàbits que potser estan com a rutines perquè per exemple després també hi ha l'exercici físic això també ho inclueu d'alguna forma sí primer treballem molt el que és l'educació nutricional i quan ja ho tenen bastant assolit i està integrat als hàbits llavors els diem que comencem també a incorporar una miqueta el que és l'activitat física en si també fem molt incís en que l'objectiu principal del grup no és baixar de pes perquè la gent focalitza molt en la baixada de pes i realment l'important és recuperar la salut perquè moltes vegades amb l'obesitat hi ha moltes comorbiditats com són la diabetes la hipertensió hipercolesterolemia llavors primer recuperem la salut i quan aprenem a menjar bé el pes acaba arribant sol la gent està molt agobiada pel tema del pes es pesen cada dia i això tampoc és bo és que hi ha aquí una obsessió que no és bona llavors s'ha d'aprendre a tenir una relació sana amb el menjar clar perquè l'exercici físic l'incorporeu com un exercici físic ja d'entrada moderat recomaneu en lloc d'exercici potser deixar el sedentarisme una activitat això també això seria l'ideal perquè la gent en si és bastant sedentària llavors fem les recomanacions generals de l'OMS que són 30 minuts si pot ser el dia d'una activitat física moderada o 150 minuts a la setmana que s'ho reparteixin una mica com vulguin que tampoc és massa temps si et pares a pensar és fer una bona passejada sí a un ritme bé no jo anem mirant escaparats però fer una bona passejada uns 30 minuts al dia i amb això en principi això és millor ja que res llavors si després es pot anar afegint una miqueta més però és millor i sol funcionar molt bé i normalment i ja per anar tancant si et sembla bé aquest apartat de nutrició quant acostuma dur a aquesta intervenció? ho fem durant 8 setmanes que són uns 2 mesos i llavors ho fem un dia a la setmana en total són 8 hores que estem amb aquests pacients i clar els hi pots donar moltíssima informació i a més és molt maco perquè es creen sinergies molt maques entre el grup i després sempre hi ha un espai també de feedback que ells ens expliquen experiències i nosaltres com a professionals també aprenem moltíssim d'ells quina durada tenen una hora sempre s'allarga una miqueta sempre s'allarga clar és que entre cap piques sí perquè estan molt còmodes sí fem una hora i quart de vegades hem estat una hora i mitja de vegades ens demanen hi ha temes que parlem que són més complicats i requereixen més temps i hi ha d'altres que en una hora en fem i estàs tu sola a Belén? amb la Noemi sempre sempre ho fem transversal molt bé doncs mira ja que l'anomenem passem a parlar una estoneta amb ella què tal Noemi? bona tarda bona tarda doncs a veure explica'ns una mica la teva figura dins del cap de Sant Just bueno una mica com ha explicat la Belén les figures són bastant semblants passa que ens encarreguem de coses diferents ella ve ja més per la nutrició dietètica i jo em centro més en el benestar emocional de la població de Sant Just és cert que treballem molt molt juntes perquè com ha dit els grups a nivell de psiconutrició és important quan parlem de menjar per ansietat diferenciar tot això i després per meva jo també faig grups conjuntament amb la Sílvia fem de relaxació també faig de gestió emocional etcètera llavors la meva figura és igual o sigui agafem agafo pacients administrem test i en funció i en funció de la primera visita que fem i els resultats ubiquem les persones en un grup o d'altre es fa un seguiment després també com ha comentat la Belén i a més a més jo també faig una prescripció social que no sé si es coneix aquest concepte doncs mira la veritat tu anava a preguntar perquè no sé exactament què és no sé si al ràdio i ens ho sabran o no però prescripció social no doncs bàsicament la prescripció social com el seu nom indica és prescriure a la persona una activitat o vincular-lo a alguna activitat del municipi ja sigui a un centre cívic a un club de lectura a la bona aigua a fer exercici ioga llavors el meu cupo per així dir-ho de visites individuals aniria més enfocada no a un tractament psicològic sinó a fer aquesta prescripció i aquest seguiment d'aquesta prescripció social vale molt bé i per exemple ens podries parlar d'hàbits saludables no? per aquest benestar emocional així a grans trets perquè ens puguem fer una idea doncs una mica com hem comentat no? hi hauria com quatre capses d'hàbits no? quatre grans hàbits el primer serien l'activitat física com hem comentat l'activitat física no només té beneficis per al nostre cos per a la nostra salut física etc sinó que també per a la nostra salut emocional i salut mental quan fer exercici físic ja bueno activitat física no cal que sigui exercici no cal apuntar-se a fer allò a suar clar no o sigui caminar ja és una activitat física i cadascú pot cada persona pot fer el que pot no? o sigui potser no tothom podem fer crossfit i hi ha algunes persones que caminen ajuntant-nos a les condicions de cadascú exactament doncs llavors fer activitat física s'agrega al nostre cervell neurotransmissors no? que ens fan sentir millor ens eleva l'estat d'ànim a més també no? que ara en parlarem no? però també ens ajuda a fer consciència plena de l'atenció plena del moment en què en què estem normalment perquè ja requereix uns moviments una tècnica que normalment ja et fa que tu estiguis pensant en aquell moment en l'activitat que estàs fent exactament i no pensant en la llista de la compra o si anem a agafar els nets després és com un moment com el teu moment no? exactament després també tindríem juntament amb això no? el que parlava el tema del mindfulness atenció plena no? diguem que la meditació no? que serien conceptes molt similars que bàsicament el que el que faríem és prendre aquesta atenció del moment present no? molts cops actualment en la societat en què vivim vivim una societat d'immediatesa de ja les coses no? de moltíssima organització d'estàs fent la compra i ja estàs pensant el que faràs de dinar com ho faràs qui vindrà a casa no? sigui llavors amb el mindfulness l'atenció plena etc el que pretenem és que sigui un moment en el que estic pensant i estic disfrutant del que estic fent no? jo què sé rentar els plats no? doncs sento com rento els plats em fixo amb l'aigua l'olor del sabó etc uau de fet recomanem als grups molts cops un exercici que és ficar-se alarmes durant el dia 4 o 5 alarmes i la pauta que els donem és parar quan soni aquesta alarma i fixar-te només en el que estàs fent oh que difícil eh això és molt complicat vull dir m'estic imaginant jo intentant fer i ja em costa però és una bona forma de trencar aquest pilot automàtic en el que vivim i centrar-nos en com estem i el que estem fent i això també després facilita que recordem el que fem perquè molts cops venen pacients és que tinc problemes de memòria bueno és que clar si la tensió no està aquí a l'exterior i està en nostres pensaments és molt difícil que ens en recordem del que fem que interessant ostres mindfulness relaxació aquí ara pensar molt bé exactament per trencar aquest pilot automàtic després també un altre hàbit seria tenir temps per nosaltres el gran olvidado el gran olvidado doncs sí sí perquè això del temps sobretot perquè normalment cuidem molt d'altres persones però no podem cuidar sense cuidar-nos nosaltres llavors el que recomanem és que tenir una activitat ja sí mitjanças l'activitat física no o alguna activitat jo què sé llibuix exactament artístic o sigui el que sigui que sigui una activitat que no fa falta ni sortir de casa o sigui que puguis fer a casa teva que sigui per tu que et connecti amb tu mateix o amb tu mateixa no i poder gaudir d'això i tenir com aquesta via d'escape no potser per totes les preocupacions i tot el ritme de vida que portem no i després per últim tindríem una altra gran oblidada no de vegades la comunicació i ficar límits no quan diguem límits no vol dir que s'hagi de dir tot que no clar de ser bordes de ser tajante no no es tracta no no fa falta no però sí que aprendre a comunicar-nos a expressar les nostres necessitats com les sentim perquè de vegades pensem no l'altra persona ja dona per suposat que sabrà que no no somos adivinos i per cobrir les nostres necessitats primer hem d'expressar-les i saber què és el que necessitem no a vegades diuen de ser una mica com egoistes o en el bon sentit de la paraula o prioritzar-nos a vegades també exactament no és que al final m'agrada que diguis això no perquè egoista no és una paraula que té un significat no però molts cops l'atribuïm a alguna cosa desagradable o dolenta i al final si un no mira per si mateix normalment les altres persones no ho faran i si jo vull cuidar del meu benestar emocional de la meva salut mental qui millor sap quines necessitats tinc soc jo mateix i fins a on puc arribar perquè de vegades per contentar o per no quedar malament o per el que diran acabem fent coses que que no ens agraden o que no ens no creixen o que estem que no ho fem a gust o que ens provoquen mal de caps exactament i després Noemi també interessant el que has comentat del tema dels grups no sé com ho has dit socioeducatius psicoeducatius això psicoeducatius no em surt la paraula tots aquests recomanacions o hàbits saludables són els que promoveu des d'aquests grups o com funcionen també tenen un sistema similar dels que ha parlat la Belén sí és similar o sigui també fem cada grup és diferent però sí que hi ha com unes pautes transversals que normalment això que explico aquí ara és el que recomanem sempre dintre dels nostres grups però diguem que agrupem per temàtiques diríem que per una part teníem els grups psicoeducatius d'obesitat diàbetes que fem amb la Belén i per altra part tenim el grup de tècniques de relaxació que funciona exactament igual primer el fem la Sílvia i jo llavors recopilem els pacients des de la consulta una mica persones amb ansietat problemes de de de manegar emocions o tenir molt d'estrès llavors el que fem és fem una primera visita expliquem com funcionarà aquest grup fem també signar consentiments conforme al que es parla el grup es queda en el grup clar confidencialitat això és importantíssim també sí perquè aquí al final Sant Just ens coneixem tots i clar no podem no és que avui he anat al grup i la veïna del cinquè no això no no volem que sigui i d'assistència també i després quan fem aquesta primera visita ja els hem explicat com funcionarà i normalment el grup de relaxació el fem en set sessions i també fem el grup i després els hi fem un seguiment cada x temps o sigui no ni individual però no com un tractament sinó com un seguiment per veure com han anat al grup si podem vincular-lo a un altre grup per exemple si han fet tècniques de relaxació potser pot anar de gestió emocional o viceversa o començar per gestió emocional i també fer tècniques de relaxació que normalment van bastant lligats i vosaltres detecteu que per exemple perfils o persones que puguin anar en aquests grups és a dir són aquestes persones que demanen aquest servei o vosaltres fent algunes visites detecteu doncs ostres en aquesta persona en aquest pacient li podria anar bé participar-hi doncs normalment en el meu cas ens arriben les persones per detecció de les infermeres dels metges treballadores social si normalment els metges ja saben els infermers els personals sanitaris ja saben més o menys quins grups fem quines dates tenim i en funció d'això ens deriven a la persona llavors és quan arriba a la consulta i fem la primera visita aviam què pot necessitar què no si es pot ajudar amb un grup o potser més prescripció social o es deriva llavors la captació diguem que la fan els metges infermers i la treballadora social sobretot molt bé molt bé ostres doncs que bé Belén Noemi Sílvia hem estat un bon inici una bona arrencada d'aquest primer espai de la salut al dia tant parlant de nutrició com tècniques també de benestar emocional jo crec que no ens deixem res més Sílvia no? jo penso que no nosaltres teníem moltes ganes que la Belén i la Noemi vinguessin i es preneixin l'espai perquè després de tants anys treballant a l'atenció primària i desitjant que hi hagués aquest perfil professional com a membre de l'equip és que no fa tant no? la Belén un any sí jo estic des del gener i tu Noemi des del març exacte al març farem l'aniversari home que bé que des del cap també es puguin oferir aquests serveis més a nivell potser no tan mèdic per dir-ho així tan estrictament però sí tenint en compte tot aquest vessant més mental més de benestar emocional és que el cos no és unes cames i un cor no és realment tots és biopsicosocial estem bé quan tot està bé i aleshores el que estigui amb nosaltres la Belén i la Noemi ha estat un regal per la primària i evidentment per les persones que viuen a Sant Just i altres poblacions perquè això no és exclusiu evidentment del nostre municipi sinó que és una decisió que es va prendre per això perquè entenem i finalment s'ha posat sobre la taula que era imprescindible tenir aquests perfils professionals dins dels equips molt bé doncs moltíssimes gràcies a les tres per passar-vos per l'emissora d'aquí del poble i res fins la propera que vagi bé que tingueu bona tarda bona tarda adéu adéu però obriria la caixa de l'armari petit i amb un fil i una agulla aprendria a cosir tot seria més fàcil si tu fossis aquí i poder aprendre mides abraçant al dormir sé que no va ser fàcil i que els dos vam patir ja no puc tornar enrere però sé que et puc fer feliç era ahir quan ens vam conèixer jo era un sapastre que apreciava només el vestit sense veure sense veure que el més important és com que em vesteixes per dins quan et vaig tornar a veure que no sóc el sap astrat que apreciava només el vestit ara sé que el que és més important és com m'esteixes per dins l'es perc que el bar Fins demà! A la platja de Barcelona Escrivim mentre es va fent delir En aquest banc des d'on veig la llum d'una lluna Que és plena i que no vol vol Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones Ara ens queden quatre minutets per acabar aquesta segona hora I acabar el programa també Comentem els dies que tenim avui dos de febrer Dies internacionals Avui és el dia dels medals El dia mundial de les eleccions I també el dia de la marmota Sí, sí, efectivament aquest dia L'últim, el de la marmota És una celebració popular que es va originar a Europa I que més tard també es va traslladar als Estats Units i al Canadà Llocs on encara es celebra El 2023 La marmota Fil La més famosa de totes les marmotes Que preveuen el temps Ha pronosticat sis setmanes Més d'hivern Ha sortit de la seva madriguera Sobre les set i mitja del matí I ha vist la seva ombra Cosa que significa Que l'hivern encara serà més llarg El 2022 L'any passat també va preveure Que l'hivern seria encara més llarg I a més Aquest fet va coincidir Amb la trist Tirista mort De la marmota de Nova Jersey Milton Mel Justament la nit abans D'haver de sortir Per preveure el temps Després també hem comentat Que era el dia dels humedals Es celebra des de l'any 1997 I qui ho proclama És la Convenció de Ramsar Aquesta efemèrida És significativa I és orientada Per generar consciència col·lectiva Sobre la importància dels humedals En la biodiversitat Al medi ambient I també al planeta La data va ser escollida Per la commemoració De la Convenció Sobre aquests ecosistemes En la importància internacional Es va celebrar precisament Un 2 de febrer De l'any 1971 Nosaltres hem de deixar el programa En aquest punt Us hem estat fent companyia Des de les 5 de la tarda I hem estat aquest parell d'horetes Ara a les 7 en punt Tocarà escoltar L'informatiu de notícies Complet de la mà de Lua López Per estar al dia De tot el que passa aquí A Sant Just Podeu recuperar tots els continguts d'avui A radiodesvern.com I també anar-nos seguint A les xarxes socials Arroba la Rambla No ho vull tu Tot junt I amb menús minúscules Perdó Tant a Twitter com a Instagram O també anar seguint Les xarxes socials De l'emissora Arroba Ràdio d'Esvern Res més També trobareu fotos Continguts Programació Tot el que anem fent Dia a dia Aquí a la Rambla Que acabeu de passar Molt bona tarda I nosaltres ja ens tornem a trobar demà divendres També a la mateixa hora De 5 a 7 Aquí al 98.1 FM A Ràdio d'Esvern La Ràdio Municipal de Sant Just A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern Durant la vida Treu la llengua Treu la llengua fora Al carrer Quan et treus amb més gent Encara que vagis amb pressa Saluda sempre treient la llengua Quan juguis a l'escola Al pati O al parc Treu la llengua A les extraescolars Extra de llengua Treu la llengua Quan facis un directe O comentis un partit Que si marca o no marques Treguis la llengua Influencia Traient la llengua O viciant-te Un joc amb amics Treu la llengua Quan llistis a la dreta En una primera cita Abans d'un primer petó Els petons de debò Es fan amb la llengua Treu la llengua arreu I amb tothom Estiguis de pas O et quedis per sempre Fes-ho com vulguis Però deixa't anar I treu la llengua al parlar I amb tothom