#316 - Preparatius per la festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern

Bona tarda Sant Jús, passant 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui, dilluns 6 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Jús. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí fins les 6. Primer de tot farem l'espai de Medi Ambient amb el Sant Justin Quim Calonja, que cada setmana ens acosta un tema d'ecologisme i de natura per tenir cura del planeta Terra. Després començarem a fer l'especial Carnestoltes i és que al llarg d'aquesta tarda anirem parlant amb les 3 diferents AFAS de les escoles de Sant Jús. Les AFAS són les associacions de famílies d'alumnes i parlarem amb elles per saber com s'estan preparant les comparses escolars i com fan front al concurs de disfresses de la festa de Carnestoltes d'aquí del poble, que es farà el dissabte 18 de febrer pel matí a la plaça Maragall. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, començarem fent una entrevista a Miquel Obrador, el president de l'Ateneu de Sant Jús, per parlar de l'actualitat de l'entitat cultural i d'aquelles noves activitats que s'estan programant per les properes setmanes. I acabarem parlant també amb les altres AFAS de les escoles de Sant Jús. Parlarem amb l'AFA de l'Escola Montserrat, també amb l'AFA de l'Escola Montseny i amb la del Canigó, que ens expliquin una mica com van les disfresses dels centres escolars. Doncs bé, no marxeu, que tot això serà de seguida. I per començar amb energia, la setmana, el dia i la tarda, us deixem un tema d'Anna Mena, un tema que es diu Un Clàssico, és la seva última canció. Potser ho ha resolt de familiar aquest tema perquè és una reversió que ha fet ella d'una cançó italiana que es diu Superclàssico. Que alguien ya te lo decía, hasta tu hermana te aconseja déjala pasar Y a las mujeres como yo nunca son de fiar Pero escribiste al poco tiempo Y ahora estoy sintiendo que yo también te pienso Dios, qué fastidio Es que mi pulso es errático Cuando te encuentro en la calle es como un árbit de copa Somos como un clásico La chica con la que es me ha recordado a mi es que era un capullo galáctico Y hay una parte de ti que forma parte de mí Sería eterno y fantástico Que todo fuera más práctico, más elástico, baby Hola, ¿qué hay? Dime cómo lo has hecho, cómo te has metido Entraste en mi cabeza sin pedir permiso Es un bello desastre que yo necesito Y como en cincuenta sombras tomo yo el control Es como si bajo la lluvia te hiciera el amor Y tú te calles de repente ¿Qué pasa por tu mente? Te noto indiferente Dios, qué fastidio Es que mi pulso es errático Cuando te encuentro en la calle es como un árbit de copa Somos como un clásico La chica con la que es me ha recordado a mi es que era un capullo galáctico Y hay una parte de ti que forma parte de mí Sería eterno y fantástico Que todo fuera más práctico, más elástico, baby Te aburrirás Y yo me iré cuando tú menos te lo esperes Tú te quitarás la máscara y sabré quién eres Y lo que antes te encantaba ya no te apetece Y yo me olvidaré de ti y tú me olvidarás Es como si todo lo vivido no pasó jamás Me pensarás de vez en cuando Y tú estarás con otra Y yo con otro al lado Dios, qué fastidio Y es que mi pulso es errático Cuando te encuentro en la calle es como un árbit de copa Somos como un clásico La chica con la que es vos me ha recordado a mi es que era un capullo galáctico Y hay una parte de ti que forma parte de mí Sería eterno y fantástico Que todo fuera más práctico, más elástico, baby Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat Tot això i més ho trobareu al programa a l'audició Que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre O en les seves repeticions Us hi esperem Reconeixeu aquesta cançó de fons Correcte, No Woman No Cry de Bob Marley I per què la posem? Doncs que sapigueu que avui 6 de febrer es celebra el dia de Bob Marley Cada 6 de febrer es ret homenatge a un dels màxims exponents de la música reggae de tots els temps En Bob Marley La data de celebració d'aquesta efemèride coincideix amb el natalici d'aquest afamant cantant jamaicà Sent nomenat com a dia especial del cantant Les seves cançons, com aquesta que sentim de fons, són relaxants, són alegres I amb un alt contingut de consciència social, política i racial A més de transmetre també missatges de pau, justícia i d'amor També podem conèixer altres dies implicats Com per exemple el dia internacional del reggae Però que no cau en un 6 de febrer Qui va ser Bob Marley? Doncs bé, Robert Nesty Marley Millor conegut com a Bob Marley Va ser un gran músic, guitarrista i compositor de música reggae Que va néixer el 6 de febrer de l'any 1945 a Jamaica La seva mare era afro-jamaicana I el seu pare va ser un capital de la Marina Descendència anglesa Va tenir quatre fills amb la seva dona Rita Anderson I va reconèixer legalment a nou fills d'altres parelles Va forjar una prominent carrera en el gènere musical del reggae I va ser líder, compositor i guitarrista de bandes musicals Com The Wayliors I també l'altre de Bob Marley i The Wayliors Gràcies a la seva trajectòria artística Va contribuir a la difusió a nivell mundial de la música del Jamaica I va impulsar el moviment Rastafari Del qual n'era un fidel representant Va morir l'11 de maig del 1981 a la ciutat de Miami, Florida Als 36 anys d'edat, a causa d'un melanoma De fet, aquesta música que escoltem, aquesta cançó No Woman, No Cry És de les seves cançons i dels seus temes més coneguts Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació, la velocitat és clau I també ho és per salvar una vida Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental Si notes un canvi brusc en una persona Com ara, pèrdua de força a una banda del cos Canvis en la parla o en l'angès de la cara Truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus, truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Vinga, bé, i ara sí, comencem l'espai de natura i medi ambient De la mà del Quim Calonja Hola, Quim, què tal? Hola, molt bé, bon dia Ai, bona tarda, perdó Bona tarda Bueno, ja han passat unes horetes, eh, del matí Sí, sí Doncs a veure, quin és el tema que ens planteges avui a la ràdio? Doncs avui anava com bastant relacionat amb el tema anterior Del setmana passada I és que vam parlar de, bueno, de quina seria la dieta més sostenible Sí O, bé, com alguns a grans trets, no? Llavors avui portava com alguns aliments que podríem introduir a la nostra dieta per fer-la més variada Vale I potser també més sostenible Molt bé, aliments concrets que tu has trobat, no? Sí, aliments que potser no consumim tant com hauríem, no? O que no els tenim, no els coneixem tant I que, bueno, per les seves propietats nutricionals I també per el, bueno, bàsicament no n'hi ha cap que sigui carn O sigui, els seus vegetals i tal Per les seves diferents factors Són sostenibles pel medi ambient I alhora són molt sants per les persones com a aliments Són molt sants Molt bé, o sigui que seguim una mica amb la línia de la setmana anterior, no? Sí De proposar aliments, no? Coses a nivell alimentari i nutricional Que són bons per nosaltres i també pel planeta Terra Sí, exacte Molt bé, doncs tu diràs Escolta'm, quines fruites o verdures, hortalisses Són les que van millor Doncs, bueno, hi ha moltíssimes, no? Com tant, bueno, hi ha molts aliments al món, no? Al final I, bueno, al final tampoc No sé hi ha cap horda en concret És a dir, no hi ha cap horda d'importància Però, bueno, aniré comentant-les Llavors, un tipus d'aliment així en general Que estaria molt bé introduir a la dieta Serien els bolets Ostres, vam dedicar a un programa, eh? Parlar dels bolets Sí, de manera potser més forestal Però sí, sí I són uns aliments molt interessants Ja que tenen, o sigui, per exemple Bé, primer de tot m'agradaria dir que no mencionaré cap aliment de carn O sigui, i alhora, doncs, intentaré com Com es diu Com aportar, o sigui, aportar idees per substituir la carn Per algun dels aliments que diguis Sí, exacte I amb els bolets, bé, més que rep el fet que és la tendència Pel tema que la carn és molt... Bé, la producció de carn requereix molta aigua I moltes emissions de carboni I en el context climàtic en què estem Doncs es recomana reduir la carn D'acord, és a dir, potser en lloc d'utilitzar productes càrnics Per a la nostra alimentació Trobar altres substituts Com, per exemple, no sé, alguns que ens puguis dir Sí, sí, ja anava a dir, per exemple, els bolets No és que siguin el substitut perfecte pel tema de les proteïnes Que, tot i tenir-ne, no és que en tinguin moltes Però és més aviat pel fet de la textura i també el gust D'acord És a dir, si, bé, per la gent que vulgui passar una dieta Bé, transicionar cap a una dieta més vegana o vegetariana Sí Seria un bon aliment, ja que té una textura molt similar a la carn I la pots preparar de manera molt similar, també D'acord, suposo que hi ha bolets i bolets Exacte O sigui, dintre de les espècies de bolets que deu haver-hi, no? Hi ha moltíssimes espècies I cadascuna té la seva característica, bueno, singular, no? I això també, bueno, això és un punt molt a favor, no? Oh, i tant Sí, sí I bé, i una cosa també més, això seria pel tema, això, per substituir una mica la carn Sí Doncs, per exemple, a títol personal, l'altre dia vaig voler buscar com, bueno, perquè vaig veure per Instagram un dia Un vídeo d'una persona fent, bueno, aquest vídeo és de cuina Vale Així ràpids Doncs fent aletes de pollastre, però a vegades Ah, vale Sí, i les feia amb, bueno, era en anglès oyster mushroom, que seria gírgula Sí Que és bastant comú, bueno, al súper s'en troba bastanta I aleshores jo la vaig intentar fer a casa I la veritat és que no era gaire difícil Potser és la preparació una mica, però a l'hora de fer-lo no és difícil És fàcil Sí Vale Era, per exemple, agafaves dos bols i en els dos li posaves el mateix Farina cigró, hi ha un pols, ceb en pols i alguna espècie Vale I en els dos el mateix, però en un li posaves aigua Bon, les proporcions no me'n recordo, però hi havia uns proporcions Més o menys una, depenent també de les gírgules, o sigui, érem gírgules Vale I llavors, una era com moi, i l'altra sec I aleshores la idea era agafar les gírgules Sí Primer passar-les per la farina de cigró amb les espècies moi Amb adornar-ho, com una pasta Sí I després passar-lo per el bol sec I aleshores et quedava com arrebussat Exacte, la idea és com arrebussar-ho I aleshores amb una paella amb oli, ben calent, doncs ho fregies Vale I realment l'aspecte quedava molt similar a les galetes de pollastre Com si fossin nuggets, no? Sí, més o menys, un mix Un mix Nàgats perquè està com així com arrebussant, no? Exacte, i a més no té os a dins perquè és llet Ostres, curiós, eh? Sí, la veritat és que em va agradar molt, o sigui Has dit farina de cigró Sí Seva amb pols Seva amb pols Seva amb pols I a les espècies, bueno, era pebre negre Vale, una mica al gust del consumidor Sí, exacte, caien, si vols, una mica picantet, sí Molt bé I quedava bastant bé L'aspecte era potser més aviat No tant com... O sigui, era més aviat industrial, no? Perquè era com... Sí, bueno, hi havia la part de fregit Exacte, fregit Però era molt bo I al final estàs menjant bolets, o sigui Clar, t'anava a dir, el resultat estava bo? Sí, sí, sí Vale, doncs llavors ja està, ja ens serveix, Quim Exacte, sí, sí Bolets ja estava bo, escolta'm Què més volem? Fantàstic Sí, sí Molt bé, doncs mira, hem donat una idea Als radioyens, per si s'aniguen a provar-ho Exacte És a dir, bueno, és un exemple per dir que Hi ha moltes maneres de substituir la carn I no té per què, o sigui, perquè a vegades molta gent Té la idea de menjar a vegada És, o sigui... Una fulla d'encià amb el plat, no? Sí És com, tampoc O no pots gaudir tant del menjar, ja que la carn No hi ha carn i llavors és com que perd la gràcia, no? Clar És a dir, mai hi haurà... O sigui, si deixes la carn, no tornaràs a provar És a dir, no pots trobar una cosa igual que substitueixi l'altra Està clar Però, bueno, hi ha opcions Exacte, hi ha moltíssimes I a més a més, als súpers hi ha, per exemple, hi ha marques com la Eura Que és una empresa catalana Que fan... que es dediquen a elaborar productes de proteïna vegetal Que s'hi semblen molt a la carn Sí, sí, realment imiten bistecs, imiten hamburgueses Imiten un... Pujastre, també Coses típiques que es fan amb carn, no? Sí Ho camuflen entre cometes Sí I tenen... ho aconsegueixen bastant, s'ha de dir, eh? Sí, sí, sí Amb tofu, amb saità, amb un munt de coses I ho tenen ben aconseguint, la veritat és que sí I també és preocupant pel tema dels nutrients Vull dir, si mires els paquets, també normalment trobes que han posat vitamina B12 Que és aquella vitamina que... Que clar, si deixes la carn és la que queda més fluixa Exacte, és aquella, sí Molt bé Això, sí, sí I a parlar dels bolets, bueno Això, que són una molt bona alternativa per substituir la carn per la seva textura, gust i això I a l'hora, doncs, tenen molts minerals Vale És a dir, ens va bé Exacte Vull dir, sí, són aliments que, a diferència d'altres, tenen molts minerals Tenen també certes vitamines Com especialment de la vitamina A i algunes vitamines del grup B Vale Sí I també tenen vitamina D, que és aquella vitamina que absorvim amb el sol Ah, sí Sí, sí, sí Però que a l'hora, l'ingerim amb els aliments És a dir, fem... necessitem les dues coses Vale És a dir... No ho sabria dir exactament No només amb bolets aconseguirem la vitamina D, no? Exacte, necessitem prendre el sol Necessitem consumir altres coses Sí, de fet, els bolets adquireixen vitamina D gràcies al sol Vale, és a dir, sols no fan res, com si diguéssim Exacte Necessiten de l'altra part, no? Necessiten sintetitzar-ho a través de la llum solar Vale, vale, vale I llavors, això em va sorprendre molt Bueno, em va interessar molt Buscant per internet informació sobre els bolets i això Doncs vaig, bueno, deia que Bolets que, per exemple, els champignons Que potser han estat cultivats en ombra No perquè quedin blancs o no sé ben bé Bé, clar, si no els hi arriba el sol És com que no poden fer massa... Exacte Llavors, en ombra i no tenen... Llavors, clar, no poden sintetitzar la vitamina D Si tu els lamines, o... Bé, no, i els poses al sol Poden adquirir la vitamina D Només estan tallats Només pel fet de posar-los al sol Ostres, que fort És a dir, si agafem un bolet que ha estat criat en un lloc ombrívol És a dir, sense que li hagi tocat el sol I el laminem o el tallem I després el posem realment al sol A secar-se al sol És a dir, fa com... Li toca el sol, podríem dir, eh En el bolet li toca el sol i agafa la vitamina Tot i no està, no sé, viu, entre cometes Bé, perquè els bolets realment Potser, crec que vaig parlar, bueno, ja fa temps Sí Però el dia que vam parlar dels bolets No són més que la part reproductiva d'un fong Vale No és... Perquè potser et sembla que sigui com el bolet tot un ésser, no? Però realment és com l'aparell reproductiu d'un fong que viu sota terra Vale I és un miceli Sí I al final, clar, quan l'estàs tallant No mates el fong Estàs traient... És com un fruit Sí Saps? Quan agafes un fruit d'un arbre no li fas... No el mates ni res Clar Agafes el fruit I sí I es veu que això, que si el poses al sol, pot absorbir vitamina D És molt interessant Molt curiós, sí, sí, sí Vale Bé, els bolets... Bé, avui no... No com es diu... No aprofunditzaré en... Vale En cap cosa, sinó... Anirem Podria't recomanar aliments que poden... Bé, que són molt interessants en el sentit nutricional Segurament no acabarem i haurem de seguir en altres programes Però no passa res, tu escolta'm És un tema que pot tenir diversos capítols Sí, exacte Aleshores, un altre aliments que estaria molt bé introduir Serien tot allò que siguin proteïnes vegetals Bé, de fet, ja anàvem una mica en la línia Sí, ja anàvem així Sí Com serien, per exemple, de la soja Seria un molt bon... com es diu... una molt bona opció Perquè... perquè... tenen proteïna completa Què vol dir això, completa proteïna? Això vol dir que... Hi ha certs aliments que tenen... bueno, la proteïna es conforma d'aminoàcids Sí Llavors, hi ha certs aliments que només en tenen uns quants I, bueno, i cada aliment en té els seus, no? Sí Tenen uns noms, aquests aminoàcids Vale Com científics, bueno, bastant complexos Ara no els posarem a dir perquè ens quedarem tots igual amb els noms Exacte, no cal Diferents aminoàcids I jo no em sec quasi cap Sí, sí I llavors, per exemple, el plat d'arròs i llanties Sí És una molt bona combinació Perquè l'arròs té aquells aminoàcids que la llantia no té I a l'inversa Ah, per tant, es complementen a la preparació Exacte, es complementen superbé Oh, mira I per això, bueno, a part d'aquest bo, no? Doncs és un plat nutricionalment molt adequat Complet Sí, complet Perquè té uns aminoàcids que li dona l'arròs, suposo I uns altres que li dona la llantia Exacte I conjuntament creen una proteïna completa Vale I aleshores, el que passa amb la soja És que per ella sola ja té proteïna completa Vale Té tots els aminoàcids essencials Sí Perquè tu puguis obtindre proteïna Mmm Llavors, com, bueno, dintre del món del... Bueno, amb la soja Hi ha diferents com, bueno, processats de la soja Sí I que, bueno, alguns coneixereu Com són el tofu, el temper, els... No, aleshores, i tant no Bé, ja l'explicaré Eh, el tofu, el temper, hi havia un altre que ara no em surt Però, bueno Sí Vale, o sigui, el tofu és un... Perquè a vegades això que és una mica de liu Si no estàs molt posat en el mundillo A vegades, jo, per exemple, pensava que el tofu i la soja eren coses diferents Però no, és... El tofu és un processat de la soja Exacte El tofu es fa a partir de la soja Vale La soja és una planta, no? És un... Sí, la soja és un llegum Sí, és un llegum Vale I el tofu es fa a partir de les faves de la soja Vale Bueno, clar, en anglès seria vins És que ho estava pensant Faves Crec que és potser una paraula general Sí Vale Sí, o si no, llavors de la soja Vale Sí, com la... Sí, les llavors I el que es fa és... Bueno, es trinxen Sí Bueno, primer remullen, després es trinxen O sigui, realment, per fer el tofu es fa com si fos una beguda vegetal Com si fos la beguda de soja I el que es fa després és quallar-ho Com si fos un formatge Vale Llavors obtenim el tofu Exacte Per això queda com allà un... Bueno, quadrats blancs, no? Sí, una mica estranys Semblen inclús com formatge, una mena de formatge així com fresc Sí, és curiós Una mica estrany Sí Vale Clar, i això és això És com si fos una beguda vegetal, més o menys Ens ho podríem imaginar Però quadriada Vale Densificada, no? I, clar, el tofu seria... Seria com... Bueno, no seria com els bolets que són supergostosos I podrien substituir la carn així com així No, sinó una mica més aviat del contrari Exacte És una mica que dius Bueno, doncs tofu, no? És... És molt sa, però no m'ho menjaria... No, no m'ho ha de tant menjar tofu Exacte Però la bona notícia és que el tofu absorbeix molt el gust de... Dallò que li tiris Exacte De qualsevol cosa que li tiris Llavors, per exemple, si cuines el tofu amb espècies Doncs fas que el tofu tingui més bon gust, no? Vale Ah, mira, veus? Sí Jo, la veritat, del tofu no he experimentat gaire Perquè era jo que no... No crida l'atenció Exacte, no m'atreia gaire I he experimentat més amb bolets Però... Però... Bueno, no s'ha de tenir en compte, també Sí, exacte I és molt bona opció pel tema d'això de la proteïna completa Perquè al final és soja processada Però... Vale Sí Molt bé, doncs també punt positiu pel tofu, va? Sí I seguint la niña de la soja també tindríem el temper Que he buscat informació i és molt interessant perquè La manera de fer-lo és també remullant les faves de la soja I llavors, remullant-les i llavors, a diferència del tofu, es couen I després, això és interessant, es fermenten en un fong d'un gènere que es diu risopus I d'aquesta manera, bueno, es crea el temper amb les llavors fermentades I després, no sé ben bé com, encara no he indagat gaire més Però amb un miceli, crec que és del mateix gènere aquest, del fong aquest Sí El miceli serien com les arrels entre cometes, però no són arrels, són com... Es diuen ifes Vale Que són aquestes, bueno, filaments Que conformen un fong Vale Un tipus de fong Doncs el miceli s'encarrega d'unir les faves de soja Vale I queda com tot compactat I aleshores és curiós perquè és com faves de soja Sí I les pots veure si ho talles i tot Sí Però tenen tot de... Bueno, estan aglutinades amb aquest fong, bueno, aquest miceli Curiós, eh? Sí Del temper no s'accepta, no és tan conegut com el tofu, que tu dius I a la gent li vèncer aquí del cap que és una mica el tofu, no? Però canvi, dius temper, i és una mica el tofu, no? No sap ben bé què és, no? No No, no, no, a vegades passa, eh, amb el tema aquest dels productes vegetals o... Sí Sí, per això... Costa ubicar-los, vull dir, si ens treus ja del tofu, de la soja i de les quatre coses Ja, ja Tinc un altre nom i la gent els queda una mica descol·locada Sí Per això trobo important, doncs, que se sàpiga, bueno, conèixer aquests aliments I no només per la salut, també pel ambient, bueno, per tot el que l'agat, al final I per, bueno, també per la gastronomia, és interessant Com alternar, o sigui, experimentar amb diferents aliments Tenir diferents opcions, vaja Sí, exacte Bé, jo deixaria la soja ja... Sí, la deixem apartada Sí, hem fet un tastet Llavors hi hauria, bueno, uns aliments que serien els pseudocereals I us preguntareu per què es diuen així I és perquè s'assemblen molt als cereals Però no ho són No ho són, exacte Vale O sigui, es tracten com si fossin cereals pel tema que es cuinen igual i tot això O sigui, pots fer una farina I al final són llavors molt petites Sí Però el fet pel qual no es consideren cereals És perquè en comptes de venir d'espècies herbàcies Venen d'altres, bueno, no sabem bé quins... Potser hi ha diferents tipus de plantes Però no venen d'espècies herbàcies Vale, venen de... Venen de plantes Vale Per exemple, hi ha una que és la... No, sí L'amaran, per exemple És això, és un pseudocereal Sí I ves que si us explico... Bé, clar Perquè pseudocereal, per exemple A mi em venia al cap Però jo no sé si és un pseudocereal o no Per exemple, la quinoa Sí, sí, sí, és un pseudocereal És un pseudocereal, oi? Sí, sí, sí No sé si també el cègol Aquest diria que no, eh? No El cègol és més cereal O el cuscús Clar, això no ho controlo tant Però jo tinc aquí, bueno, uns quants cègols de cereals Sí, ah, vale I la quinoa en seria un Perquè és... Vale Si us hi fixeu, si veieu a l'internet, per exemple Una planta de quinoa Sí No és com una... Com, per exemple, el blat, que és... Com una espiga, no? Exacte, com una herba Sinó és més... Bueno, és una planta bastant... Més planta Sí, grossa Com semblava un arbre, però molt petit O sigui, com en fulla, saps? Bueno, són diferents Sí, exacte Vale Sí, sí, sí I llavors altres cereals serien l'amarant Que... Sí, llavors és que estic dubtant si també... Perquè hi ha una planta autòctona Que es diu, és el bled blanc Sí I aquesta, doncs, és un cero de cereal, també I de fet és molt similar al quinoa Però és autòctona I és bastant interessant en aquest sentit Oh, molt bé Sí I crec que l'amarant, no sé si és el mateix O és un altre nom Ah, és un altre nom, bueno Sí, però també té el nom de bled blanc Bled blanc, sí Un altre serien el blat serraí Seria un cero de cereal Sí Sí És aquell blat que a vegades Quan el veus en els supermercats O en el lloc on el venguin A vegades semblen inclús com crispetes petitíssimes Sí, sí, sí Tenen una forma curiosa Un fumet així blanc, no? Sí Crec que són com triangulars, no? Sí, sí, sí Però, bueno, el blat serraí també el posen en... Bueno, també estan pols, no? Sí, sí, clar, clar, clar Sí, de fet Bé, jo estic intentant no menjar gluten Per, bueno, per diferents temes I, clar, el blat serraí és una molt bona opció I a la fleca, bueno, a una fleca de Sant Joan d'Espí Sí A vegades anem a buscar blat serraí I sempre està com exaurit La gent el compra molt, eh? Exacte És que jo crec que el blat serraí és una de les opcions Per la gent que no pot o no vol menjar gluten Per exemple, doncs, comprar farina d'aquest tipus de blat Sí, d'alternatives Sí, sí, sí Inclús de blat de moro Potser és més comú Sí, sí, sí I també, clar, trobar pa d'aquest tipus Clar, perquè el pa Que no hi ha gluten Sí Directament també és més complicat Sí, sí, i deu ser molt bo Jo crec que l'he tastat però ja fa temps I ara estic esperant a veure si em queda algun dia A veure si algun dia arriba a temps, no? Sí, exacte Quim, escolta'm, hauríem de deixar l'espai aquí Ens quedem a mitges Suposo que tindrem Sí, bé, al final unes reconecions bastant grans trets D'aliments que podem introduir Que no són tan coneguts, potser Doncs em sembla si continuem d'aquí uns dies Sí Amb l'espai Sí, la següent setmana hi haurà una sorpresa, no? Hi haurà un espai especial amb el Quim Sortim del tema de medi ambient Sortim del tema de natura i la cura de la terra Sí I ens plantem en un ambient més musical, per dir-ho així Sí, sí, sí Tampoc no adelantem més sorpreses, els Radiants També portarem una convidada Hi haurà una convidada especial, efectivament I potser inclús hi haurà música en directe I aquí ho deixem I que els Radiants es connectin, si volen, també el proper dilluns a la mateixa hora Exacte D'acord, Quim Sí, sí, totalment Molt bé, doncs a preparar-se pel programa vinent I res, que vagi bé, bona setmana Bona setmana Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Si això fos un mal sort, què et cambraries? Teníem una opció, però vam cometre un error. S'esgota el món i tu just a temps te'n vas. No puc marxar amb vols, veuré caure el cel des del portal. Que esclat i tot. Que esclat i tot. Si això fos un mal sort, què et cambraries? Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Teníem una opció, però vaig triar ser lliure. I ara espero en silenci que esclat i tot. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem! Vinga, ve, deixem un tema musical d'antanyo de fa ja uns anyets, danza kuduro i truquem a la primera associació de famílies, alumnes de la primera escola per saber com estan preparant les comparses escolars. La mano arriba, cintura sola, da media vuelta, danza kuduro. No te canses ahora, que esto solo empieza, mueve la cabeza, danza kuduro. La mano arriba, cintura sola, da media vuelta, danza kuduro. No te canses ahora, que esto solo empieza, mueve la cabeza, danza kuduro. ¿Quién puede tomar las fuerzas del mar que se mete por tus venas? Lo caliente del sol que se te metió y no te deja quieta, nena. ¿Quién puede parar eso que al bailar descontrola tus caderas? Y ese fuego que quemas por dentro y lento, te convierte en piedra. Con una mano arriba, cintura sola, da media vuelta, danza kuduro. No te quite ahora, que esto solo empieza, mueve la cabeza, danza kuduro. Eche kuduro, balanzación de locuras, morena, freya de un lado. Y que hay vallica esperado, quiero que eche kuduro, balanzación de locuras. Por el no falla a mi lado, que hay vallica esperado. Oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye. Oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye. Es para quebrar, futuro, vamos a danzar, futuro. Oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye. Seis ya morena, no loira, ven a danzar, futuro. Oye, oye, oye, oye. La mano arriba, cintura sola, da media vuelta, danza tu duro, no te cansi ahora, que tú solo empiezas. Avui al llarg del programa anirem parlant amb cadascuna de les AFES, les associacions de famílies d'alumnes de les escoles de Sant Jús, que el proper dissabte 18 de febrer participaran a la Rua de Carnestoltes del Poble. Cada AFES té una comissió dedicada a les festes que es fan al llarg del curs i les escoles sempre han tingut especial dedicació al Carnestoltes i a la preparació de les comparses del Carnaval. Recordem, però això sí, que aquest any la festa de Carnestoltes té una novetat i és que la festa es divideix pel matí i per la tarda. Per la tarda hi ha la tradicional Rua, des de la plaça Maragall fins al Casal de Joves, la salutació també del rei Carnestoltes i el concurs de disfresses individuals o comparses de grup. Però pel matí, a les 11, a la plaça Maragall, hi ha animació infantil, xocolatada i també el concurs de les comparses exclusivament de les escoles. A continuació tenim aquí ja connectada via telefònica a la Eva Zapata de la comissió de Carnestoltes de l'escola Montserrat. Hola, bona tarda, Eva. Bona tarda, què tal? Com estem? Bé, molt bé. A veure, explica'ns una mica, Eva, com esteu organitzant des de la comissió per preparar el Carnestoltes d'aquest any? Què és el que us està portant més feina? Bé, doncs des de la comissió, que, bé, és una comissió que no... Si hi ha dos anys que no ens presentàvem al Carnestoltes de Sant Just, aleshores, bé, ha sigut una mica començar de zero, no? Tornar a començar. Aleshores, bé, tot ha sigut també una iniciativa de dues mares, sobretot, no? Sí. I gràcies a aquestes dues mares, doncs s'han anat pujant al carro i sumant més famílies i animant. Clar. Aleshores, tot va de... Bé, vam començar a parlar del tema del Carnestoltes just abans de les vacances de Nadal. Aleshores, el temps de tenir les vacances de Nadal al mig, clar, va fer que es parés una mica de cosa, però després de les vacances ja ens hi vam posar a treballar amb el tema. A saco una mica, eh? Perquè sembla que no, però el temps es tira a sobre. Clar, i és això. No hem d'oblidar, no?, que tothom té les seves rutines i les seves coses i, aleshores, és treure temps d'allà d'on no es té. Però amb molta il·lusió. Molt bé. I, escolta meva, una mica has dit que feia dos anys que no us presentàveu i així, a moda curiositat, per què no us presentàveu? Perquè no hi havia gent per preparar realment el Carnestoltes? Perquè era molta feina? Doncs, que jo recordi l'últim any, t'ha dit dos anys, però potser és un any. L'últim any que recordi va ser pel tema de la pandèmia. Que, finalment, no es va poder... Que va ser el febrer del 2022, van començar un altre cop haver-hi confinaments i brotses, escoles i demés, i no es va poder participar. I quanta gent sou a la comissió preparant tota la festa, les comparses? Mira, jo t'explico. Des de l'escola, al Montserrat, vam estar coordinats amb l'Ajuntament, ja ens van cedir un espai per poder treballar amb tot el que és la tretzo i, a més, de la comparsa, no? De la presentació que fem. Aleshores, ja et dic, des de després de tornar a les vacances de Nadal, ja ens vam començar, ens vam posar a treballar. I tenim una sala reservada dilluns, dimarts, dimecres i els divendres. I, bé, hem creat un grup de WhatsApp on estan totes les famílies interessades i allà fem intercanvi d'informació i com ja se sap quin és l'horari on es pot venir a la sala a treballar, les famílies van venint a treballar. Perquè hi ha coses que estem treballant en comú, coses que s'estan treballant per petits grups, però, bé, el tema de WhatsApp facilita bastant el tema de coordinació. Clar. Quan dius les famílies interessades i que esteu treballant una mica també en petits grups, què és el que esteu treballant? És a dir, una mica, quan parlem de comparses escolars, què és el que es presenta, no?, en aquesta, bueno, a la festa, per dir-ho així? Què és el que la gent veu? Clar, jo, la que la gent veu, bueno, per el que jo també he viscut d'altres anys del Montserrat, no?, es proposa una temàtica i envers aquesta temàtica es fa com una espècie de performance on hi entra tot el tema de manualitats a l'hora de elaborar les disfresses o el que és l'atretzo, com si diguéssim, no?, les estructures que formen part d'aquestes disfresses. També entra en valor el tema de la música, perquè està acompanyat d'una música. També hi ha un tema de muntatge de coreografies, no?, o de, com d'entrades dins d'aquesta posada en escena. Vale. No? I llavors, clar, es munta com, és com una espècie de teatre musical, no?, o almenys jo és la idea que recordava i el que intentarem fer aquest any també. I va fer... Digues, digues. No, anava a dir si anava per cursos dels nens i nenes o indistintament tothom, tota la família del Montserrat, fa el mateix. Doncs, bueno, això va ser una mica el que ha anat agafant forma a mesura que ha anat passant el temps, no?, perquè ho volíem fer com una mica general, no?, vull dir, sí que volíem que dins de la gran temàtica hi haguessin petites temàtiques, però que cadascú voluntàriament és igual el curs que anés que si sumés a una petita d'aquestes temàtiques, no? I al final sí que és veritat que la manera més fàcil que hem tingut ha sigut per cursos. Al final sí que hem funcionat per cursos, però no és una cosa inamovible, vull dir, si hi ha una família o un nen que vol participar d'una altra temàtica, d'un altre curs, no passa res, no?, però una mica, sobretot pel tema dels grups, no?, també les relacions entre les famílies, doncs potser és més fàcil. Si m'he de posar d'acord de segons quines coses, doncs amb pares i mares que ja conec i ja m'hi porto, que no amb gent desconeguda. Ens pots adelantar, Eva, quina és la temàtica de les compasses d'aquest any? Si es pot desvetllar el secret o això ho manteniu? Us puc donar pistes. Vale, alguna pista, bueno, va. Us puc donar pistes, sobretot per deixar la gent amb les ganes de venir-nos a veure el dia del Carnestoltes, no?, el dissabte 18. Aleshores, bueno, nosaltres hem relacionat el tema del projecte interdisciplinari que es fa a l'escola. Sí. Vale. L'hem relacionat amb la temàtica del Carnestoltes. Vale. I aquesta temàtica ens facilita reviure un moment històric de Barcelona. Baixem així. Vale. Molt bé. Escolta'm, ho has deixat bé, eh? Ho has deixat bé. Un moment històric de la ciutat de Barcelona. Bueno, poden ser moltes coses, però, bueno, ja ens ubica la ciutat geogràficament i també la matèria, que és una cosa històrica. Molt bé. Exacte. I sí. I, bueno, digues, digues. No, jo t'anava a preguntar perquè, clar, parlaves de diferents temàtiques, per cursos, dic, però això necessita moure realment moltes famílies, pares, mares, infants. Com està sent la involucració de l'alumnat i de tota aquesta gent en les disfresses? Bueno, tot s'ha de dir que el Montserrat és una escola gran, perquè no és una escola petita. i, clar, mobilitzar tothom per igual és molt difícil, no? Però, tot i així, el que som, la base principal de la comissió, estem força contents per la implicació de les famílies. A més, les famílies que s'hi estan implicant s'ho estan prenent en sèrio i estan participant molt. I jo crec que als alumnes els fa il·lusió aquesta part d'implicació dels pares dins d'un projecte seu. Clar. És una cosa conjunta. Nosaltres estem per les tardes treballant aquí i els nens estan treballant amb nosaltres. O sigui, no és que els pares estiguem fent les coses, no, no, no. És que està fent un treball cooperatiu entre nens, nenes, pares, mares, no? inclús hem tingut ajuda d'algun avi, no? Ostres! O sigui, és una implicació molt... Transversal. Intergeneracional. Exacte, exacte. No? I jo crec que està sent molt xulo, de veritat. Que bé. O sigui, ens sorprendran les isfresses, no? Bé, jo crec que és el conjunt. El conjunt. Sorprendrà, jo crec, el conjunt. O sigui, les expectatives que tenim són força bones. I que és veritat que això ha anat fluctuant amb el temps, no? Perquè hi ha moments que dius, ara no responen les famílies, ara sí. Però sembla que la cosa s'està animant molt. I jo estic superagraïda amb les famílies que s'estan implicant. I jo crec, bé, serà divertit i està sent divertit. També és això. No som ni especialistes en les arts escèniques, ni plàstiques, ni res. Exacte. Aleshores està sent una exploració... Total. ...en grup. Sí, sí. A veure què surt. I què us sembla aquest nou format? I ja per anar acabant també una mica, eh? Nou format aquest de la Rua de Carnestoltes, no? Perquè aquest any, bueno, sabem que es divideixen dos. Ah, exacte. Tot el tema més escolar, per la tarda de forma més, bueno, més de grup o individual, us beneficia aquest canvi? Bueno, beneficia... Ara veurem com funciona, perquè també com és un canvi que tampoc encara no hem pogut dur a terme, ara, tampoc sabem a veure com anirà. Sí que és cert que, bueno, el tema de que sigui pel matí, comptant més hores de sol i tot això, pot ser beneficiós, sobretot pels nens més petits. Sí. No? Perquè, clar, arriba... El que passava en l'altre format és que a la nit els nens estaven molt més cansats. Clar. No? I amb aquest nou format, doncs, segurament els nens també... Tenen més energia. Exacte. Tenen més energia i estan més participatius. Sí que és cert que, clar, tenen un dissabte al matí, potser hi ha més pares que encara treballen, no? I potser hi ha menys participació. És que no ho sé, no hi hauria... Tot això és... Clar. A veure com va. Clar, s'ha de... I com no tenim el record de l'any passat, doncs tampoc podem veure. Però, bueno, és un canvi i és a veure com funciona aquest canvi. Exactament. Molt bé. Sí, sí. Doncs, Eva, ja hem fet una mica de tastet sobre com estan anant les coses per aquest carnaval, aquesta festa de carnestotes i com ho esteu preparant des de l'Escola Montserrat. I res, et deixo que em sembla que esteu ara també amb mans a l'obra, per dir-ho així, amb nens i nenes. Sí, sí. Potser s'escolten de fons, no, ara? Bueno, esteu preparant les disfresses. Tot queda aquí. Exacte, sí, sí. Molt bé. Molt bé, Núria. Moltes gràcies per tot. Igualment. Gràcies, merci. Adéu, adéu, adéu, adéu. Adéu. Doncs ja ho sabeu, eh, si el dia 18 pel matí a les 11 us passeu per la plaça Maragall o directament hi aneu perquè voleu veure les compasses escolars, que sapigueu que l'Escola Montserrat ens han donat la pista que estan preparant una cosa relacionada amb un event històric de la ciutat de Barcelona. i serà interessant, eh, perquè fa un parell d'anys que no s'hi presenten. Per tant, segurament aniran amb moltes ganes i amb ganes de guanyar el concurs, clar que sí. A la segona hora, a partir de dos quarts de set, tenim pendent parlar amb la Laia Alcón, membre de la Comissió de Festes de l'Escola Montseny, i a tres quarts de set, just a l'acabar, amb la Laura Manyalic, de la Comissió de Carnestoltes de l'Escola Canigo. Això sí, les dues seran també via telefònica i després de l'entrevista que li fem al president de l'Ateneu, en Miquel Obrador. Parlarem amb ell sobre les noves activitats i totes les propostes que estan fent aquests mesos, que s'estan consolidant i gairebé ja en aquest primer any de junta, de la nova junta de l'Ateneu, que d'aquí unes setmanes, doncs això, farà justament un any que estan presidint l'Ateneu. Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes, arroba santjust.cat Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia. Un poble tan adorable i el fum tan insuportable. Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis, ara t'ho manes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. El Ministeri d'Igualtat espanyol dirigit per Irene Montero de Podem qualifica de greu retorcés la proposta de reforma del PSOE de la llei del només CSI i fa més visible que mai l'esquerda amb el seu soci de govern. La número 2 de Montero fins i tot ha arribat a posar en el mateix paquet socialistes, PP i l'ultradreta, Vox. Madrid, Àngels Lafuente. Bona tarda. De moment delicat i preocupant de pas enrere, així es veu des del Ministeri d'Igualtat la proposta del PSOE per modificar la llei del només CSI. I és que per Àngeles Rodríguez, secretària d'Estat d'Igualtat, tornar a introduir la violència i la intimidació és tornar al codi penal antic que veuen amb bons ulls tant el PP i fins i tot l'extrema dreta. Nos sorprende que, compartiendo el diagnóstico de que ninguna reforma penal va a servir ahora para evitar estas indeseadas rebajas de penas, se haya optado por una propuesta penal que supone una vuelta al Código Penal de la Manada a la que, por cierto, coincide en su totalidad con la propuesta que ha hecho el Partido Popular y a la que, sorprendentemente, o quizás no tanto, ha hecho buenos ojos hasta Vox. Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid. Notícies breus, Sergi Molero. El govern turc començarà a partir de demà l'evacuació controlada de les zones més afectades pels forts sismes, que han deixat més de 1.500 morts al país i on milers d'edificis han quedat destruïts. La sacsejada ha fet uns 900 morts més a la veïna Síria. A la zona turca, prop de 4.000 edificis han quedat destruïts i també s'han produït esquerdes en alguns embassaments, però sembla que no hi ha danys estructurals. El president del país, Recep Tayyip Erdogan, ho ha definit com el pitjor desastre des del 1939. No sabem fins a quin punt augmentarà el nombre de morts i ferits, ja que continuen les obres d'eliminació de runes a molts edificis de la zona del terratrèmol. La nostra esperança és que ens recuperem d'aquest desastre amb la menor pèrdua de vides possible. El Servei d'Emergències de Turquia ha informat que prop de 10.000 persones participen en les feines de localització i assistència a les víctimes i nombrosos països han anunciat l'enviament d'equips d'especialistes. La policia local de Tortosa ha detingut un home relacionat amb dos petits focs paral·lels a l'incendi de Vitem al Baix Ebre. Els bombers han extingit aquesta tarda el foc principal que ha afectat 26 hectàrees. Tarragona, Ricard Boigues. L'Ajuntament de Tortosa ha confirmat que estan investigant una persona relacionada amb l'origen de dos focs que els bombers van detectar diumenge després que l'incendi de Vitem entrés en fase de control. L'Agència Catalana de Notícies ha avançat que la policia local l'havia detingut. L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roger, diu que tenen indicis que podrien ser provocats. La policia ho està investigant i, per tant, a partir d'aquí, quan tinguem ja més dades, ja us ho farem saber, estem investigant. Creiem que pot haver estat provocat una part no sabem si ven bé tot. Els Mossos i els agents rurals estan investigant aquests dos focs i l'origen del foc principal. En aquest cas, tot apunta que va ser causat per una crema de restes vegetals mal apagada. Els bombers han donat per extingir el foc aquesta tarda. El sector de vehicles amb conductor d'empreses tradicionals desconvoca les marxes lentes que havia convocat per demà i dimecres a la ciutat de Barcelona. Després de fer una performance, una actuació mostraven la mort del sector, s'han reunit amb ells grups parlamentaris tret del PP i Junts per Catalunya. Els representants de les BTCs confien que es facin les modificacions a la norma que permetin salvar un sector que a Catalunya aplega almenys 800 llicències. Segons el seu portaveu, amb aquestes modificacions, es podrien recuperar unes 300 llicències de les 500 que ara estan denegades. La capella ardent de Josep Maria Espinàs, mort ahir als 95 anys, s'instal·larà demà al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. L'endemà de la seva mort, la societat catalana el recorda i des del món cultural es reivindica el seu llegat literari. Josep Maria Espinàs, considerat el gran coronista de Catalunya, deixa un llegat de més de 90 llibres i més de 10.000 articles. Esports, Marta García. Sergio Busquets estarà dos setmanes de baixa per unes 15 en el turmell esquerre, segons han confirmat les proves que li han fet avui. Pareix difícil que el capital blau grana puga jugar l'anada dels setzents en l'Europa League contra el Manchester United, però sí que podria arribar a temps per disputar la tornada. Mao Yeh-U, el conseller delegat de l'Espanyol, assegura que han parlat amb la Federació Espanyola arran dels arbitratges dels últims partits i afegeix que aniran al Tribunal Administratiu de l'Esport per l'afer Lewandowski. A les 9, Rayo Almeria és el partit que tanca la vintena jornada en primera divisió. La Iacudina i Salma Parà Lluelo són les dues úniques jugadores del Barça convocades amb Espanya per a la Copa de les Nacions, que se disputa en Austràlia del 13 al 22 d'este mes de febrer. Noia Voltregar, Liceo Caldes, Barça, Igualada i Reus Calafell són els aparellaments de quarts de final de la Copa que s'han sortejat avui. La competició s'ajugarà del 2 al 5 de març en Calafell. I el Barça d'envol renova fins al 2025 el brasiler Anil Langaro. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ua López Ribas. Inaugurada l'exposició al món orgànic, la nova proposta del projecte Mons. El projecte expositiu d'art contemporani Mons ja va omplir la sala Mercat el 2022 amb tres exposicions, comissariades per Laura Baringo i Quim Deu. Enguany renoven el projecte amb tres exposicions més, començant per al món orgànic, que busca celebrar com a humans l'accés prioritari que tenim per entendre, respectar i connectar amb el món orgànic. Una vegada més, repetint el model d'anteriors ocasions, l'exposició és col·lectiva, presentant les obres de sis artistes nacionals i internacionals que conviden les persones espectadores a reflexionar sobre el seu entorn i la natura. L'exposició mostra un diàleg entre el text de Bàrbara Rocheque i amb les obres d'Isabel Banal, Batllei Roig, Lluís Bisba, Joan Fontcuberta, Anne Barbecau i Jèssica Moroni. L'exposició es pot visitar fins al dia de Sant Jordi, el 23 d'abril, a la Sala Mercart, en els següents horaris. De dimecres a divendres, de 6 de la tarda, a dos quarts de 9 del vespre, i els dissabtes, d'11 del matí, a dos quarts de 3 del migdia. Menys d'una setmana per la primera cursa familiar d'orientació de Sant Jus d'Esvern. Hem tingut avui els micròfons de ràdio d'Esvern el Toni Serrallonga, un dels organitzadors de la cursa, i la Marta Malaret, membre de l'actual Junta de l'Ateneu de Sant Jus, impulsors de la iniciativa. La primera cursa familiar d'orientació es durà a terme aquest diumenge, 12 de febrer, a les 10 del matí, sortint de la plaça Antoni Malaret i Amigó. Serrallonga ha volgut repassar el funcionament d'una cursa d'orientació. Normalment es duen a terme a la muntanya, tot i que aquesta serà pels carrers de Sant Jus d'Esvern. Consisteix a trobar un seguit de controls amagats pel municipi, amb el lema pensar i córrer. No sols es tracta, doncs, de córrer, sinó de veure quina és la manera més ràpida d'arribar al control mitjançant el millor recorregut. Hi ha diverses modalitats de curses d'orientació. La que es durà a terme aquest diumenge estarà formada per 18 a 20 controls i guanyarà qui en faci més en un temps determinat, una hora i mitja. Actualment ja hi ha 18 equips apuntats, el que suposa quasi 80 persones participants en la primera edició. Encara queda temps per apuntar-se fins a dissabte a través del formulari que trobareu a les xarxes socials de l'Ateneu. Des de l'organització hem demanat que els equips s'apuntin en previsió per poder preparar la cursa de la millor manera. I demà continua el cicle Pinzellades d'Història a Can Ginestar. Aquesta vegada es parlarà dels pobles del mar, tot fent un viatge a l'antiguitat i coneixent de forma independent els pobles que van provocar la caiguda dels palaus en el pròxim Orient Antic, en el que s'ha denominat pels historiadors i historiadores, el col·lapse del bronze final. Aquest col·lapse va tenir lloc entre el 1200 i el 1150 abans de Cris, quan els missènics, que dominaven les geals i tites, que eren un poderós regne a Anatòlia, i moltes cultures del llevant mediterrani van desaparèixer o quedar molt tocades, per segurament diversos factors que es van produir alhora. Segons sembla, alguns fenòmens naturals, com sequera, juntament amb problemes amb el comerç de bronza i les migracions dels anomenats pobles de la mar, van deixar un rastre de desolació que canviaria bona part de la geografia política del moment. Les persones interessades podran seguir aquest cicle Pinzellades d'Històries que comença demà i tindrà lloc aquest mes de febrer a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar. La primera xerrada del cicle tindrà lloc demà, dimarts 7 de febrer, de dos quarts de vuit del vespre a dos quarts de nou. El preu és gratuït, però podeu reservar la vostra plaça a través de la pàgina web del Centre Cívic Joan Maragall. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca als s'enjust notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. El meu xicot-pastí no és tan original. Vinga, va, comencem la segona hora de la Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esvern, i tal com hem dit a la presentació, ho farem parlant amb en Miquel Obrador, el president de l'Ateneu de Sant Just. Volem posar-nos al dia amb alguns temes d'actualitat de l'entitat cultural, podríem dir-ho en majúscules, de Sant Just. Hola, Miquel, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Bé, molt bé. Vèiem l'altre dia per al programa d'ETB, aquest reportatge que us vam fer des de, deixa'm recordar, el programa, Atalaiar. Atalaiar. Sí, que és que té un nom així que costa una mica recordar. Entre Atalaiar i... Correcte, correcte. Doncs molt bona proposta, eh? Passar una mica en mitja horeta, fa un repàs complet i absolut, parlant també amb l'Albert Macià. Com és que us van proposar fer aquest reportatge? Per algun motiu en concret? No, bé, almenys no que coneguem. De fet, Esplugues Televisió pretenen ser televisió referent en tot el Barça de Llobregat, entenc que estan al cas de les coses que passen per aquests vons, i no sé si ho han fet, ignoro si ho han fet amb altres Ateneus, però sí que se'ns van dirigir a nosaltres, se'ns van adreçar, dient-nos això, que volíem fer-nos un reportatge de l'Ateneu, un reportatge que no fos només el moment present, sinó justament el contrari, que parlés una mica de tots els antecedents, el que havia sigut la casa, etcètera. I bé, ens va fer molta il·lusió, perquè, home, una entitat centenària, que hi ha gent que gairebé és uest de centenària també, sí, sí, gairebé sí. Doncs hi ha moltes coses per explicar, no? I llavors ens va semblar interessant, ens va semblar engrescador, i ens hi vam posar. Com tu me'l dius, vam fer nosaltres una selecció de persones que creien idònies per intervenir-hi, evidentment fent més èmfasi, potser fins i tot amb el passat que no el present, perquè definitivament el present és molt nou, i va quedar resultant. Ja n'estem contents, i sobretot contents que ens ho hagin fet d'iniciativa pròpia, no? Clar. Hem de dir als radioigents que si ens estan escoltant i van dir, ostres, no el vam veure, no ens en vam enterar, que sàpiguen que si entren a ETV a la carta, està disponible el reportatge, veuran la Maria Quintana, l'Albert Macià, el Tresorer, el Miquel també parlant, etcètera. Molt bé, que per cert, ja fa gairebé... pràcticament d'aquí a unes setmanes farà més o menys un any que la nova Junta està al capdavant, no? Bé, l'any el farà el mes que ve, va ser el pitjans de març, no recordo exactament la data, em sembla que va ser el 16, que era un dissabte. Per tant, sí, sí, sí, estem a tocar de l'any d'aquesta nova experiència. Mare meva, i com ha estat aquest primer any, Miquel? Com el resumiries? Bé, ha sigut... Perquè han passat moltes coses, eh? Sí, sí, han passat moltes coses. Mira, les positives, que són les que a tots ens fa goig ressaltar, doncs és que la nova Junta té una capacitat d'unió entre uns i altres doncs indiscutible. Ens ajudem, ens recolzem, ens fem propostes i el que ens ha costat molt assolir és la situació actual, que penso que ja és prou interessant, està prou ben aconseguit, que és la de repartir-nos les feines. És a dir, repartir-ne... O sigui, una Junta de tanta gent té l'avantatge, efectivament, doncs, que les feines es poden repartir, però a l'hora de repartir-les, doncs, no sempre encertes amb la forma i manera i les capacitats de cada un de fer-ho, no? Clar. Dic onze i en part no és una dada exacta, perquè ja vam anunciar en el moment de la creació d'aquesta nova Junta que hi havia un equip d'una trentena de persones, que evidentment no hi són totes, hi ha una part d'aquestes trenta persones que es vien ofert des del primer moment a fer de col·laboradors en diferents àmbits i diferents àrees i les estem fent servir, les estem fent servir i força, no? Vull dir, l'àmbit que potser ressalta més i que hi ha més gent implicada, doncs, és tot el tema de comunicació, perquè creiem i creiem i seguim creient, doncs, que és molt important que el que es fa en una casa com la Taneu, doncs, siguem capaços de comunicar-ho de la millor manera possible. no és fàcil, no és econòmic i entre que no és fàcil, que no en sabem massa i que no és econòmic, que no tenim gaire els diners, doncs, hem de fer una mica s'ha d'anar tirant. Hem de fer una mica d'equilibri per anar-ho fent. Però bé, és una de les àrees que més bé funciona i ja pròpiament en les de, diguéssim, de la feina i de l'activitat, doncs, l'àrea d'activitats és sens dubte la que s'emporta el pes i el gruix de tota la moguda, no? Bàsicament, sense comptar les persones col·laboradores, està formada, doncs, per tres persones, la Marta, el Lluís Terrés i el Lluc Tost. Per ells i per tota la resta ha sigut una experiència genial, està siguent una experiència genial. jo penso que independentment dels programes, de les activitats que reiteradament s'han vingut fent en molts darrers anys, doncs, tota la incorporació de coses noves té molta frescor, té molta gràcia, té molta iniciativa i molta voluntat, sobretot, de fer-ho i de fer-ho bé i està donant resultat, la veritat és que està donant resultat. Què està costant per parlar de les coses difícils? Mira, el que està costant, com sempre, és fer aixecar la gent del sofà de casa i fer-la venir a el que nosaltres oferim. Al marge d'això... Participació, no?, una mica, amb les coses que es fan, amb les activitats... Sant Just, a més a més, té una oferta lúdica i cultural molt potent i molt extensa, des de l'Ajuntament fins a altres entitats particulars i l'Ateneu, doncs, volem ser capdavanters perquè creiem que tenim una diversitat d'aficions a dintre la casa, prou genial com per oferir a tothom, però costa molt fer venir la gent. Estem votant que uns espectacles o unes activitats que hem implantat de nou, com són tot el tema de les dedicades a Canalla i a la gent jove i a les famílies, doncs, són les que, d'alguna manera, tenen més pràcticament, estan creixent amb més rapidesa, tot i que no el ritme que ens il·lusionaria fer, però sí està creixent, la proposta del CineChic doncs està siguent molt i molt ben acollida. Home, això és aclaparador, eh? Sí, sí, sí, està siguent, si has tingut oportunitat d'estar amb alguna d'elles doncs és realment aclaparador, la Canalla surt supercontenta i... També és que s'omple la sala. Sí, sí, sí, i les persones que els acompanyen doncs també, vull dir, són, com sabeu, doncs, propostes generades originalment des de l'Unió Cultural, això vol dir doncs que tot el que fa garantia a l'adequació de la Canalla a la que va dirigida al foment i treball de la llengua catalana, etcètera, doncs, i són, bueno, presents total i absolutament a la molla de l'os i estan molt i molt i molt ben reubdes per la població. La sedes infantil, no?, també és un altre... La sedes infantil és un tema que ha sigut de generació espontània, aquí haig de reconèixer que a la Junta no hi hem tingut res absolutament a veure, a part de donar-los-hi una sonora benvinguda, però això ha nascut clarament, doncs, de les seves i de la seva gent i nosaltres estem molt cofois perquè és una proposta que ens consta que es va gestar fa... d'abans de la pandèmia, exactament, d'abans de la pandèmia, ha costat per diverses raons, ha costat molt posar-la en marxa, però també ha nascut amb el peu pitjant a fons l'asservador, vull dir, està creixent, està creixent molt de pressa, la gent jove que ho gestiona i la canalla que hi participa doncs, estan també entusiasmats i, bueno, nosaltres contents. I la darrera secció que hem incorporat que ha sigut doncs el Club Literari, el Club Literari neix d'una proposta d'una sèrie de socis que d'alguna manera o altra estaven vinculats en els clubs de lectura, en les activitats culturals d'aquest món. Varen creure que es podia fer un bano més ample de possibilitats culturals, no només així tan tancades amb la nostra realitat cultural, sinó també fer venir gent de fora, fer venir autors, fer venir escriptors, fer passejades literàries doncs seguint la petjada que hagin pogut deixar determinats escriptors a la ciutat o a Catalunya i això està engegant a bon ritme amb gent il·lusionada aquí la velocitat no és tan de creuer perquè tampoc podria ser-ho però es va iniciar amb unes 14 persones avui en són a prop d'una vintena i de mica a mica va caminant i va caminant també amb molta força i amb molta il·lusió. Bé, l'únic més, els documentals, estones de clàssica... Anar-ho mantenint una mica. Anar-ho mantenint, fer-li canvis, una cosa que hem fet amb el tema sobretot de les estones de clàssica és provocar a proposta de qui gestiona aquesta entitat provocar que al final de l'actuació al final de l'activitat es provoqui a redundància una conversa una sentada un petit fòrum entre els assistents i els músics i això està agradant molt està agradant molt perquè des de que puguis estar interessat per a determinada tipologia de música fins com jo mateix que no sóc tan prosaic però em vaig interessar per saber quantes cordes té un arpa i altres coses d'aquest tipus. Bé, preguntes com de fos totes fa i és com val. Doncs resulta que sí, resulta que és molt interessant, que agrada molt i que fa que tot plegar l'estona i el final de festa sigui també més agraïnt. Bé... Li dóna un punt més? Sí. Això no vol dir que ens sentim triomfalistes, seguim remant cada dia és... Bé, sabíem on ens posàvem, sabíem el que volíem fer, no ens estem portant cap mena de sorpresa i a nivell organitzatiu la Tareu camina i funciona perquè ens el van donar caminant i funcionant o qual cosa, doncs, re. Encantats de la vida i feliços de fer aquest servei. Escolta'm, hi ha una... No podem acabar aquesta xerrada sense parlar de la calçotada, no? És una activitat que, escolta'm, és la primera vegada que es fa i mira que és una... que és tradicional, eh, la calçotada i mai s'havia fet així de forma... No, no, no en tenim almenys constància. Jo no m'agrada parlar de la primera calçotada de neu perquè no voldria que fos la segona i nosaltres diguéssim la primera, però, tot i després d'haver consultat doncs, la gent que porta molts anys a anar a casa, sembla ser que sí que és la primera. Bé, al final, no és cap idea original que els ciutadans se'n fan moltes i cada setmana sí que cal, no? Sí que és veritat que en aquest esperit de doble, voluntat doble d'obrir la casa a una població més popular, més pròpiament que el soci, doncs, començar a fer coses en les que tothom hi pugui participar, seguint una mica la petjada doncs, del que va ser el Sant Juscanta, venint-hi gent de fora, venint-hi gent convidada, venint-hi familiars, amics, coneguts i saludats. Bé, ens va semblar doncs, que si tenim sort i així ho dius gent, doncs, que el diumenge 26 de febrer sigui un diumenge solellat, doncs, creiem que serà molt maco doncs, poder fer una una trobada així desenfadada, alegre, simpàtica, que a més a més té un component molt maco que tothom hi participa i que hi ha sempre amb aquestes coses hi ha d'haver-hi uns fogoners que siguin els que d'alguna manera facin que el foc no s'apagui però després tothom hi posa la seva, tothom hi cou i tothom ho gaudeix i tothom fa la festa, no? Vull dir, ens va semblar que era una manera molt participativa de fer una trobada de socis i oberta una mica més a tothom i, bueno, preparant-la amb molta il·lusió, els que se'n cuiden d'aquest mes de febrer destaquem una cosa que ha vingut aquest matí a parlar la Marta Malaret sobre el tema de la cursa familiar d'orientació que també tindrà acabuda al cap d'aquí pocs dies, el dia 12 i després una cosa que també sorprèn la secció de Villar una secció mítica de l'Ateneu però que estan allà posats que ningú els treu de... que ningú els veu perquè estan regalçats un concurs obert a la ciutadania de Sant Just correcte, correcte, això que és que es volen... que els heu punxat una mica des de la Junta... Bé, ha sigut... Aviam... Sí, però no s'han... No s'han resistit. Exactament, no s'han resistit ni gota, no? Vull dir, la secció de Villar és una secció amb molts anys, amb molta cursa, amb gent que a mi em va sorprendre perquè realment són una gent que hi gaudeixen, que hi disfruten, que hi van els diumenges i quan la teneu està tancat i donen les claus perquè i tal i que em truquen anecdòticament un dia m'han trucat a casa un diumenge, no me'n recordo quin era, disculpte, saps si està obert a la Villar aquesta tarda o algun podia venir a obrir? Clar. Bé, i eren dos amics dels que volien anar a jugar, no? Bé, sí, sí, és una secció que té una activitat, com tu molt bé deies, doncs, que queda darrere una vidriera glaçada i llavors no sap ben bé què passa allà dintre, però a mi m'ha xocat, m'ha xocat, doncs, perquè realment doncs s'ho enfoquen d'una manera molt professional, valgui l'expressió, i quan va sortir el tema de per què no organitzem un campionat, de fet s'han proposat més coses, s'ha fet una proposta de campionat, s'ha fet una proposta de cursets de billar per si un món juvenil doncs s'hi volgués volgués anar a aprendre, s'han ofert a fer-ho, de moment encara no està en marxa, però estàs sobre la taula també la consideració d'això, i sí, sí, doncs un campionat de billar sense anestèsia ni res, si es mateix ho sé que té. Mare meva, bueno, serà la primera experiència així més oberta a Sant Llull. Bé, i la cursa aquesta d'orientació sembla ser que hi ha, no hi ha números clausos. 18 equips, a dir-te, la Marta, mare meva. No hi ha números clausos, però el darrer dia que vam parlar d'aquest tema amb la Marta estava superil·lusionada i platòrica perquè estava veient que hi havia molta participació, molta il·lusió. Es havien proposat de fer grups petits de dos i tres, s'han hagut de fer moltes expressions perquè hi ha grups de tres i de quatre, bueno, no ho sé, potser sí. Una bucanada també de gent jo, això, eh? Sí, sí, segur, segur. I també creiem que serà un tema familiar, serà un tema que ens dona visibilitat al poble, que, bueno, que, en definitiva... Gent amunt i avall, corrent, trobant la... En definitiva, vam la línia de tot el que estem buscant, no? Molt bé. Doncs, Miquel, hem de deixar aquí l'entrevista, t'has de complar de tenir-te aquí als estudis de ràdio i res més, que vagi tot molt bé, que acabis de passar molt bona tarda i bona setmana i fins la propera. Igualment a tots vosaltres i fins quan vulgueu. Vinga, adéu. Adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. Que és el que hem fet i porta un gec de trec, que te trec, un gec destracant, pelut, ribetat, cabellut i en la remana i dos cigrons per botons. En Pasqual és en tot original com tal. Porta corbata d'encenalls el meu Pasqual i un coll molt alt de set o vuit colors i una bufanda amb un serrell així de llarg que li serveix d'espolsadors. Me'n gasta guants de pell de mila, mitjons de fil, d'en Pelomar, calçats d'espai i de gorila i punys de goma de borrat. Elàstics, gots, engecats, en cançà, es porta el meu enamorat i el barret de costat de color verd que és el que hem dit i porta un gec que te cric, que te trec, l'injecte estragant per boc, ribetat, el bellut i l'argoni d'ocigrons per botons. En Pasqual és en tot original com cal. Porta camisa amb la petxera de xerol un girassol les àvies i els avis són sàvies i savis. no deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar Dóna'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten i tu a ells també. Des de Bici Sense Edat et necessitem. Festa Voluntari Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Vinga va escoltem aquest tema de Rosalín que es diu Snap un dels temes que es va presentar a Eurovisió l'any passat. Just need time Snap in one, two Where are you? You're still in my heart Snap in three, four Don't need you here anymore Get out of my heart Cause I might snap I'm writing a song I'm writing a song I'm Wiki said to me This is on the opening I feel the last one How many last songs are left I'm losing count Since June 22nd Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ens ha costat una miqueta i aquest any hem posat tot el que hem pogut posar-hi per aconseguir aquesta participació i la veritat és que de moment els resultats han estat bastant bons, han superat les expectatives amb els creix. Oh, que bé! Escolta'm, quant temps fa que esteu amb els preparatius? Doncs amb els preparatius, de fet, vam començar a pensar-hi quina temàtica podríem proposar sobretot per això, per guanyar participació, que la gent s'animés, que les famílies s'animessin i això vam començar a pensar-hi a finals de novembre, a principis de desembre. Tot i que, des del punt de vista més efectiu, hi ha el que és l'organització a nivell de grups de treball i tot això ja va ser un cop passades les festes de Nadal. Val, val. Perquè parles que hi ha bastanta implicació, que esteu molt contents que les famílies i també els infants, suposo, que estan participant, no?, en preparar les compasses i això. Quanta gent sou a la comissió? A la comissió, de fet, som unes 14 persones, però que hem participat així més activament i hem estat vuit persones, vuit persones, sí. Val, escolta'm, i per curiositat... Ens hem repartit bastant les tasques i, bueno, i al final, doncs, tot això optimitza una mica el rendiment de tot allò que estàs buscant, no? I, Laura, com ho feu perquè les famílies i els alumnes també s'involucrin, no? Com els esteu convencent? Doncs, sí, inicialment vam muntar un vídeo amb imatges, vídeos de participacions d'anys anteriors i després, doncs, la proposta de la temàtica d'aquest any, un vídeo, la veritat, bastant... Bé, que tenia elements així per atraure la gent, no? Això d'entrada. I després, doncs, bé, a través dels xats dels diferents delegats i delegades de les diferents classes, doncs, molta propaganda, no? En relació a, doncs, apunta-t'hi, participa, no? Ens ho passarem bé, al final és aprofitar aquesta festa, aquesta celebració per conèixer famílies, perquè els infants gaudreixin d'aquesta festa i així, molt insistent. Perquè vosaltres us havíeu presentat, és a dir, l'escola Canigó s'havia presentat als anys anteriors també en el concurs de comparses escolars? A veure, jo, la meva filla fa primer i, aleshores, jo així, començament, doncs, a P3 vam participar i la veritat és que ens ho vam passar molt i molt, molt bé. i després ja va venir la pandèmia i els anys que hi hagi, doncs, no s'ha calabrat. Llavors, jo, fins a aquest moment tinc coneixement de, bueno, que, si que és veritat, que respectants anys anteriors, el tema de la participació era una cosa, un aspecte que ens costava a l'escola i per això, doncs, hem volgut incorporar, doncs, bueno, coses noves per part, per, diguem-ne, guanyar aquesta participació, no? És que sempre és difícil. Ens pots avançar una mica a la temàtica de les comparses? Com seran les disforses? Ja no puc facilitar gaire informació en aquest sentit, però, bueno, la veritat és que estem, bueno, tant les famílies i els nens que participen com tots els membres de la comissió, de moment estem molt contents amb els resultats i com hem organitzat la comparsa i nosaltres creiem que agradarà, que agradarà. Perquè tots els nens i nenes van amb la mateixa disfressa o hi ha diferents temàtiques? Sí, hi ha diferents, hi ha diferents. Hem creat com diferents grups de treball i, bueno, evidentment hi ha com un nexe, no?, entre els diferents grups, hi ha un punt de connexió, però els nens expressa diferents, sí. I quins cursos participen més? O sigui, els alumnes tenen més ganes o estan més motivats? Cursos més grans o més petits, potser? Sí, sempre són els més petits, això sí que és veritat. Nosaltres, la veritat, és que hi hem posat molts esforços amb la temàtica per atraure cursos de cicle mig i superior, però sempre costa una mica, sempre costa. I són els cursos, sobretot cicle inicial, d'alguns de cicle mig, que s'animen més, que participen més, això sí que és veritat. Perquè les disfresses les feu juntament les famílies amb els alumnes, o és una cosa que delegueu potser més als alumnes, ho feu tots plegats, tots junts, quedeu... Doncs, com hem creat grups de treball, doncs, amb els diferents grups de treball hi ha algun membre de la comissió i això, doncs, facilita la comunicació entre les diferents famílies que formen part d'aquest grup de treball a l'hora de, doncs, una mica el que és la discressa, no?, si fem alguna cosa de 13 o de la representació i tot això, doncs, el fet que hi hagi un membre a cada grup de treball, doncs, bueno, facilita una mica tota aquesta tasca. I ja per anar acabant, Laura, què us sembla aquest nou format de la Rua de Carnestoltes d'aquest any a Sant Just? Això que s'hagi dividit, no?, el dia 18 de febrer, una part més, les compasses de les escoles pel matí i tot el tema de la benvinguda amb el Carnestoltes i, bueno, més les disfresses individuals per la tarda. Això, a priori, què us sembla? A veure, nosaltres, sí que té l'aspecte positiu que és veritat que als infants més petits, doncs, potser al format de tarda, doncs, els nens acabaven més cansats, no?, amb el que és la representació de les diferents comparses, després la rua, això sí que és cert. Però sí que, d'altra banda, doncs, bueno, el fer-ho per la tarda era com una festa com més compartida tant dels nens com dels pares, no?, dels adults, no?, que era com més, bueno, que ho gaudien tots plegats, no?, i aquí, doncs, no ho sabem, eh?, perquè és un format que s'esprena aquest any i potser la veritat és que el resultat és ben bo. Però no sabem fins a quin punt després la participació d'aquestes comparses escolars, doncs, hi tornen a la tarda, no?, no ho sé, no ho sé. Bé, caldrà veure, com que és la primera vegada, és el primer cop, és un canvi, exactament, per tant, caldrà veure com funciona. Molt bé, doncs, Laura, res més, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Ràdio d'Esvern, que vagi molt bé, seguiu amb la preparació i, escolta'm, adonar-ho tot el dia 18. Molt bé, moltes gràcies. Vinga, una abraçada. Bona tarda. Adéu. Gràcies, adéu. Ai, que a l'Escola Canigó no ens han volgut avançar, quina temàtica, eh? Tenen preparades amb les seves comparses, caldrà esperar, doncs, el dia 18 a veure'ls. Vinga, va, i ara escoltem un tema musical de Manu Guix, que es diu Com em mires, i continuem aquesta roda amb les associacions de famílies d'alumnes a les escoles d'aquí de Sant Jus. De moment hem parlat ja amb l'Associació de Famílies del Montserrat, també acabem de parlar amb la del Canigó i ens falta la del Montseny. Com em mires m'emociona La teva forma de parlar em fa voler estar amb tu Tota l'estona Com t'inventes les paraules Com et menges consumants Com a cop de valentia Superes l'impossible mentre jo t'estic mirant El teu desig de divertir-te El mal humor que gastes quan t'acabes de llevar O com m'abraces quan em véns a despertar Tot va bé Perquè cada cop que em llegi pel matí et sentiré I sé que ja no necessitaré res més Tot va bé I cada cop que em cridis jo hi seré Si la vida ja és bonica Amb tu és més Ets un sol que s'encomana Il·lumines cada dia Per molt que els núvols tapin el cel Com m'agafes de la mà i em fas seure I jo moro al veure que tens ganes de fer-me un concert Una cosa tan petita I no saps com m'al·lucina Que res no et fa mai por Que et converteixes en Que vius en una gran cançó Tot va bé Tot va bé Perquè cada cop que em llegi pel matí et sentiré I sé que ja no necessitaré res més Tot va bé Tot va bé I cada cop que em cridis jo hi seré Si la vida ja és bonica Amb tu és més I és que tot va bé Tot va bé Quan em parles Si pogués Aturaria el temps I és que tot va bé Tot va bé Perquè cada cop que em llevi pel matí et sentiré I sé que ja no necessitaré res més I és que tot va bé Tot va bé I cada cop que em cridis jo hi seré Si la vida ja és bonica Amb tu és més I caldrà el temps A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Vinga, va, doncs ara seguim. Bé, seguim i acabem aquesta roda que hem fet amb les AFES de les escoles aquí de Sant Just que participaran el proper dia 18 de febrer en aquest concurs de les comparses escolars per la festa de Carnestoltes. Ja hem parlat amb l'AFA Montserrat, també amb l'AFA Canigó i ara parlem amb la Laia Alcón, que és membre de la comissió de festes de l'Escola Montseny. Ja tenim connectada via telefònica i la saludem. Hola, Laia, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bé, doncs explica'ns una mica com us esteu organitzant des de l'Escola Montseny per preparar aquest Carnestoltes. Doncs des de l'Escola Montseny entenc que, com les altres escoles, existeixen comissions dins de l'AFA i una d'elles, doncs, és l'encarregada de la festa del Carnestoltes i de gestionar tot el tema de les comparses que se celebren al poble. I ens estem organitzant així, a través de la comissió de Carnestoltes. Molt bé. Sí. I, escolta'm, què és el que més us està costant o el que us està portant més feina de cara a l'organització? No sé si hi ha algun tema de coordinar amb les famílies, de coordinar-vos també amb els alumnes... Què és allò que us costa més, va? Bé, en general, tot plegat es fa una mica muntanya amunt. Sí, en general, una miqueta tot plegat. Jo crec que, per començar, les pròpies persones que formem part de la comissió de Carnestoltes, organitzar les nostres agendes, les trobades, les reunions... Quan quedar, doncs, tots som pares i mares, per tant tenim infants, alguns més petits, altres més grans... Els horaris es fan complicats, trobar-nos... Això costa. Però, bé, com que hi ha molta il·lusió i moltes ganes, al final ho ensenyem. Tireu endavant. Tireu endavant. I després, la comunicació amb les famílies també, no? Doncs trobar el punt mig d'aquesta comunicació per no ni ser pesats, ni tampoc deixar de comunicar el que és important. I, bé, anar trobant una mica l'equilibri amb tot. I quant temps fa, Laia, que us esteu posant allò, menjar l'obra, amb el tema de Carnestoltes, aquest any? Sí. Jo crec que, realment, el tema de Carnestoltes, per qui realment és fan de la festa i li agrada i la viu molt, doncs, ja quan es torna de l'estiu, ja és que us arrenca el curs. Ja és una cosa que vas tenir present... Bé, vas tenir present, veus lluny... Sí, i penses. I no fas res, eh? I no fas res. Ja. Però penses, d'aquí uns mesos ens hi trobarem. Aleshores, sí que, realment, posar-nos-hi... I la primera reunió ve a ser abans de Nadal. I el primer comunicat a les famílies també ve a ser abans de Nadal. i on s'apreta més i on es fa més intens és a la tornada de les festes, realment, que és on apretem més tots. Ho teniu a sobre. Sobre tot la comissió de Carnestoltes, sí, ho tenim a sobre. Clar. I mica en mica, doncs, vam creixent, no? Doncs, reunions... Quanta gent sou a la comissió? Doncs, som forces persones. Estem molt contentes aquest any perquè som 14. és veritat que hi ha grans implicació i també, no perquè no es vulgui, sinó pel que t'explicava abans, perquè hi ha circumstàncies molt diverses. Sí. I aquí pot menys, i aquí té horaris i nenes més petits o, bueno, saps? Però, bueno, som forces i estem molt contentes. I anem amb molta energia, jo crec, i amb molta il·lusió, que és el més important. Clar. Això és important, sí. I, escolta'm, ens pots avançar una mica, una mica, a veure si podeu, eh? La temàtica de les compasses d'aquest any, amb què ens sorprendreu o què? Mira, jo crec que realment una de les coses més entranyables, boniques o especials d'aquesta trobada entre escoles, o almenys jo la recordo així d'altres anys, és que sempre se n'està preguntant i tu saps què fan, i tu saps què fan. Sorpresa, no? Ja, diu, fa misteriós i fa bonic que jo crec que no s'aconsegueix, al final, perquè això no deixa de ser un poble. Clar, la gent parla. Sí, la gent parla, però jo crec que també fa bonic que pensar que aquell dia esclatarà el que és treballar a cada escola i que per alguns potser encara serà sorpresa i també forma part d'aquesta màgia, no? O sigui, que ens haurem d'esperar el dia 18, no?, a veure de què tracta la comparsa. O sigui, que jo et dic que a l'escola Montseny som creatius, continuarem creant i esperem que ho veieu així el dia 18 i res més. Però hi ha grups de treball dins d'aquesta comissió? O sigui, com us esteu organitzant també a l'hora de fer les disfresses o les comparses? És a dir, no sé si aquestes 14 persones que feu la comissió ajudeu també a les famílies o com va això? Bé, jo crec que hi ha molt equip. Realment, les famílies participen molt i s'esforcen moltíssim i hi ha molta voluntat, que és molt xulo. I després, dins de la pròpia comissió, lògicament, hi ha persones que es senten amb un perfil més creatiu, persones que es senten amb un perfil més de logística, amb un altre perfil més de comunicació o, saps, hi ha diferents perfils i s'organitza una miqueta així, que al final no està supermarcat, sinó que és bastant espontani. I després, dins de les classes hi ha els delegats i les delegades que ens ajuden moltíssim, moltíssim i que fan molt de suport, ens fan molt de suport a nosaltres també i després, lògicament, l'univers de les famílies, que és molt guai, que participen molt i que són molt creatives també. A la seva manera, que no hi entro zero, perquè per mi el més xulo és la voluntat de tothom i això. Infants i famílies, ho feu a la vegada? És a dir, els preparatius i tot, ho feu a la vegada? Clar, sempre la idea és que pugui ser així, que si hi ha coses a pintar, que les puguin pintar ells o que també les distresses puguin ser al màxim fetes de mà a casa i que ells puguin participar també, però també ho deixem una mica lliure a tothom i a les possibilitats de tothom, està clar, i del temps de tothom. I sí que s'oferta, per exemple, espais on es puguin reunir les famílies amb els nens i les nenes per poder treballar les distresses i s'intenta que sigui, que sigui en aquest nivell cooperatiu dintre la família, que tots participin i entre famílies dins de les mateixes classes també. Que hi participen? Sobretot, potser infants de cursos més inferiors o els grans també estan allò motivats? Hi ha de tot, hi ha de tot. També és veritat que venim de dos anys anteriors que no hem pogut viure el Carnestoltes amb tota plenitud. Aleshores hi ha famílies noves d'aquest any i no tan noves d'infantil que no han viscut l'experiència de Carnestoltes al poble i que, per tant, hem hagut de ser una mica més de força per explicar molt què és l'experiència i com es viu i com la vivim des de l'escola i com a comunitat d'escola. i després hi ha la part de famílies més veteranes que ja saben què significa i que continuen sent, jo crec, fidels i que volen participar i que els hi agrada. Hi ha de tot, jo crec que hi ha de tot. Potser quan s'és més grans hi ha més vergonyes, però hi ha de tot, de veritat que... i que al final que també diem que és una cosa voluntària i que vingui qui vulgui, que vingui qui s'ho vulgui passar bé i que, per tant, els que siguem, benvinguts siguin tots i res més que això. I l'última pregunta, Laia, què us sembla aquest nou format de la Rua de Sant Just, de fer-ho pel matí més la part de les escoles amb les comparses i el concurs més destinat a comparses escolars i després per la tarda un altre concurs, bé, amb la salutació del Ric Carnestoltes, d'haver-ho separat en dos? Doncs, crec que hi ha un mental bastant obert d'opinions i també correspon una mica això que dèiem de les edats, no? Que jo crec que famílies amb infants petits s'ha rebut, doncs, molt bé, perquè sempre és millor fer-ho de dia, sempre és millor fer-ho pels petits i les petites amb llum del sol, amb més caloreta, sempre s'arriba millor a la part final del concurs, que és on, doncs, això, no?, on hi ha el veredicte i que d'altres anys, a vegades, fent-ho de vespre a nit, doncs, els més petits i les més petites no hi arribaven, almenys desperts segur que no, o gent que marxava feia molt fred, però també hi ha, i és veritat, hi existeix, doncs, una gran part de famílies també que s'assenden una mica desvinculats a la resta de la festa, i que també era un moment que es compartia molt, que, bé, això que era directe, que es vivia directe, que es vivia molt, i a mi, que també m'ha arribat una cosa que m'ha sorprès, però que també és veritat, que el sector nits també feia molta festa, no? I és veritat que el repetir la representació a la nit o veure representacions a la nit quan es feien, doncs, feia molt bonic també. També tenia el seu punt, clar. I és veritat, bé, tot això, no? Sí. Però jo crec que, bé, que al final és experimentar-ho, i que està bé viure-ho també per saber que t'hi agrada més i tenir altres opinions i que al final és una cosa nova i, bueno... Se li ha de donar una oportunitat al canvi. Sí, sí, que està bé, que està bé, que està bé i al final és festa durant tot un dia al poble. Sí, sí, m'ha dit tarda. Moltes versions, amb diferents formats, com tot i amb tot no es pot arribar a tothom, ni fer content a tothom i ho tenim clar. I aleshores, doncs, bueno, a veure què passa, però jo crec que està soluc experimentar-ho i després, doncs, que se'ns recollin les opinions. Clar que sí. Doncs res. Però bueno, que hi ha de tot, hi ha de tot. Sí, sí. Laia, ens quedem amb les ganes de saber, eh? Per això, com anireu des de l'escola Montseny, haurem d'esperar i venir-vos a veure el dia 18 allà a la plaça Maragall. D'acord. Jo crec que això, que sapigueu que anem amb moltes ganes de passar-ho bé. És l'important. És l'important. Per fer la festa s'han de tenir ganes, si no... Exacte. Malament. Laia, que vagi molt bé. Res, fins al dia 18 i que acabis de passar bona tarda i també bona setmana. Doncs igualment també per vosaltres. Vinga, una abraçada. Una abraçada igualment. Adéu. Adéu, adéu, adéu. I l'escola Montseny tampoc ens ha volgut desvetllar cap mena de pista ni secret sobre com aniran el dia 18, el que hem dit amb la Laia, eh? Que ho haurem d'esperar. Nosaltres deixem el programa en aquest punt. Gairebé són les 7 de la tarda, toca escoltar llavors l'informatiu complet de les notícies de Sant Just per estar al dia de tot el que passa aquí al poble i ho farem de la mà de l'Ua López que ens informarà. Per cert, nosaltres tornem demà dimarts també a la mateixa hora de 5 a 7 per fer-vos companyia aquí a Ràdio d'Esvern en 98.1 FM, la ràdio municipal de Sant Just. Esperem que hagi tingut una bona estoneta aquí acompanyats i acompanyades de la nostra mà. Podeu recuperar tots els continguts d'avui a la web a radiodesvern.com, també als podcasts que anem penjant, o bé seguir-nos a les xarxes socials, tant a arroba ràdio d'Esvern com també a les xarxes del programa, arroba la rambla 981, tot junt, tot seguit, en minúscula, la rambla 981, tant a Instagram com també a Twitter. A més a més, anem penjant algunes fotografies dels convidats i convidades que van passant per aquí, per la casa. Tres més, que acabeu de passar molt bona tarda i nosaltres tornem demà, aquí a Ràdio d'Esvern. Que vagi bé! Tres més, que vagi bé! Tres més, que vagi bé! Tres més, que vagi bé!