La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#318 - La història de Hans Christian Andersen
En aquest espai, explorarem la vida de Hans Christian Andersen, un dels grans autors de la literatura infantil. Conegut per contes com "El neguit lleig" i "La sireneta", Andersen va néixer en una família humil a Dinamarca i va experimentar grans dificultats al llarg de la seva vida. Amb una imaginació desbordant, va escriure nombroses obres que han perdurat en el temps, tot i que la seva vida personal va estar marcada per la solitud i les decepcions amoroses. Andersen, que buscava l'amor en les relacions, també va tenir una intensa amistat amb el ballarí Harold Scharf que va acabar malament
Episode Sections

L’agenda de l’Ateneu i els vins del Celler de Can Mata
2:33L'espai que protagonitzen l'Astrid Goldstein -del Celler de Can Mata de Sant Just- i l'Albert Macià gira entorn el bon vi i la cultura. Cada setmana l'Astrid ens presenta i ens recomana algun vi blanc, rosat, escumós... O bé ens fa descobrir vinyes i cellers que valen molt la pena, arreu del territori català, francès i espanyol. L'Albert ens porta l'agenda cultural de les activitats de la setmana de l'Ateneu de Sant Just.

“Just el que no saps”, amb en Marçal Ferret
1:18:55Secció de caire cultural a càrrec del jove Marçal Ferret, que amb molt d’humor i bona sintonia ens acosta, cada setmana, biografies (sovint una mica tràgiques) de diferents personatges històrics reconeguts: del món del teatre, la pintura, el cinema, la música, l’arquitectura… Avui en Marçal ens ha descobert la vida de l'escriptor i poeta danès Han Christian Andersen, reconegut pels seus contes infantils.
98.1 Ràdio Tosfem 98.1 Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Bona tarda Sant Jús, passen 11 minutets avui de les 5 de la tarda de 8 dimecres, 8 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Jús. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tots farem tertúlia amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata d'aquí de Sant Jús i també amb l'Albert Macià. Amb ells parlarem del món de vi, també del patrimoni, de la terra i concretament amb l'Albert actualitzarem l'agenda d'activitats de l'Ateneu que hi ha per aquests propers dies. Després, tot seguit, també farem un repàs als dies internacionals i a les efemèrides que hi ha per avui, 8 de febrer. Després, a segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bunyatins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, actualitzarem primer de tot la cartellera de cinema. Parlarem de les pel·lícules que s'estrenen aquest cap de setmana. I després, tot seguit, farem secció amb en Marcel Ferret, aquest espai que ell porta sempre cada setmana titulat Just el que no saps. I és que, tots bé, ens parla de la biografia catastròfica sempre d'algun personatge històric famós. I com no, ho fem sempre de forma amena i divertida. Doncs bé, tot això serà el que farem aquesta tarda. No marxeu, que comencem ara ja de seguida. Fins demà! Els hi haurà els micròfons, perquè ja els tenim aquí a l'estudi, tant a l'Albert Macià com a l'Astrid Goldstein. Hola, què tal els dos? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Sembla que ja no portarem mascareta, accepten hospitals i farmàcies, eh? Això sembla, de totes maneres, jo encara em reservo el dret d'anar-hi, que si algun dia, com agafo el transport públic, normalment puc agafar-lo amb hores que no som punta, doncs no em preocupa no anar sense mascareta. De fet, avui mateix hi he anat sense, però si algun dia veig molt ple, possiblement me'l posi, ja no tant pel Covid, sinó inclús per altres encostipats i altres... Sí, perquè les grimes aquest any... Han sigut gairebé pitjors que el Covid. Sí, a mi em sorprèn veure tanta gent jove al transport públic encara amb mascareta. Ah, sí? Doncs jo t'anava a dir el contrari. Molta gent jove amb mascareta. Que ho podríem pensar, mira, la gent jove és la primera que se la traurà, no? Bueno... No, avui, inclús a TV3, feien allò, un reportatge, un micro, a la gent que anava en transport públic, a veure què els hi semblava. Clar. I sí, sí, em va sortir una noia dient que elles, de moment em portava i que en funció de com veies que evolucionava això, decidiria treure-se-la. Sí, això també depèn de cada moment. Si agafes, és mirar-te el transport en hores punta, que veus que està arrebentada. Exacte, sobretot si hi ha molta criatura que a vegades és la que porta més càrrega globalment. global, no? Però serà allò de... Jo la porto sempre de sobre, no és a la butxaca. No, això sí, eh? Sempre a la cartera ja la mascareta no ha de fallar, o sigui, ha de ser com una... Encara que siguin una miqueta velletes, no? És allò que dius. Aquí sempre n'hi ha una. Sí, portar els... I ara no la canviem tant i calculem les zones. No, no, els clínex i la mascareta és com... I sí, a vegades la mascareta s'ha servit més d'una vegada de clínex. Què dius, home, astri llampallà. Jo aquí no he arribat. Sí, sí, però després la tira, no? D'anar-hi, és allò que dius, per exemple, jo que tinc rinitis, que és allò que dius. Sempre està gotejant el nas, clar, puja, dius a fora, estàs 10 minuts esperant pelada de fred i puges a l'autobús amb una calefacció que obriries tot i comença a gotejar el nas i dius aquesta mascareta per mucar i fora. Sí, sí, això sí. Us i després tirar-la i mèries. Exacte, exacte. Escolta, Màstit, quan vam parlar amb tu la setmana passada, des de qui era estudia amb l'Albert... Estava a punt d'anar a Molins. Sí, estaves a punt d'anar a Molins a fer el tast que organitzava la Molinenca. La Molinenca de tast. Sí, sí, com va anar, per cert, aquests vins brisats, no? Molt bé, no es va omplir del tot, perquè la veritat és que la quantitat de places era bastant gran, eh? És allò que... Molt bé, l'espai ve fresc, molt bé. No era un recinte tancat del tot, sinó que era una carpa... La carpa grossa que hi havia ja... És la carpa grossa, exacte. Déu-n'hi-do el gros que era. Però era grossa, prou ben habilitat, la gent tenia un espai correcte, amb dues càmeres per poder projectar el material que necessitéssim, una zona posterior on allà hi havia ja els vins que s'obrien amb temps, i en el cas dels vins brisats que anaven amb un maridatge, no dirien que era una cuina, però que sigui, hi havia un espai per poder muntar tots els plats i nanos que ens podien servir, o sigui, per part de l'Ajuntament, molt bé, hi havia la tècnica encarregada, supervisant-ho tot, els nanos servien els vins, hi havia també l'encarregat de xarxes socials, un altre amb el vídeo, o sigui... Va ser profitós, vau aprendre de l'experiència? Vam aprendre, sempre aprens a l'experiència, sobretot primer com molt... Sí, es poden organitzar coses així, a l'engròs. A l'engròs perquè... A l'engròs perquè, clar, eren quatre fileres, no es van omplir totes, però eren de... Cada filera? Posa-li que tranquil·lament podien cabre allà entre 40 i 50 persones fent el tast. No és el mateix que el celler. Fins i tot, era allò que... els vins no se'ns escalfaven, no? Era allò que diu... Es mantenien frescos. I s'entrenen perquè sí que hi havia una part de gent que pots conèixer, però sempre n'hi ha una altra que no, i com t'escolten, no? És com que érem tres dirigint el tast, perquè hi havia la part així més... Un avaridatge, d'elaboració... Doncs intentàvem, cada un, fer una part, que al final ho poses tot en comú, i molt bon feeling amb els assistents, no? I a vegades que intentes que participi, no? Però un moment, a veure, estic jo ara, m'estic liant... Situant? No, perquè, a veure, jo vaig entendre que tu anaves com a... Eren tres, eren tres. Com a espectadora. No, com a espectadora, no, micro, a mi m'agrada molt el micro. Tu anaves allà amb... Espera, posem en context els ràdioients, i de pas també me'n poses a mi en context, perquè, clar, estem parlant de la setmana passada que es va fer la fira... Domana en col·laboració. ...de la Candelera, i també es va fer la 43ena fira del vins... De vins i caves. De vins i caves, allà a Molins de Rei. I l'Astris ens explicava que just fa una setmana hi va anar a un dels tasts que organitzava la Molinenca de Tast, amb vins brisats, no? Vins brisats, que són aquests vins blancs que fermenten una... Però, a veure, per això t'he preguntat, Astris, si vas aprendre, perquè jo em pensava que tu... Vaig aprendre, sí, sí, és que encara que ho facis. Però que tu anaves com a espectadora, no com a ponent. Sí, aprens en el sentit que tens allà un grup... També aprens de cinc persones, no? De com miren, com observen, fins i tot les impressions entre ells, no? O la desconeixença total, que potser va venir algú. La desconeixença molt gran de vins brisats, venia gent que potser era més coneixedora i d'altres que no tant. I aquesta relació amb això... Perquè la gent davant d'un vi, sempre hi ha aquell punt de por del no sé què dir, no? I a vegades no has de dir res. I està, està, t'agrada o no t'agrada. Clar, ja està. Però va ser molt divertit, perquè tant teníem el salmó, el bacallà, teníem diversos... Teníem una arengada, teníem allò de menjar, llavors entres en aquest divertiment del tastem, no? I deixeu una mica la gent que li sortia. Tu quina part vas portar més? Era una miqueta la part més tècnica, o sigui, la d'elaboració. Quines n'hi havia? La teva, que era més d'així que dius tu, més tècnica i d'elaboració. D'elaboració, el Xavi Montserrat feia més la presentació. D'acord, portava més... I el Jordi Pitarque portava més el tema maridatge. D'acord. Perquè al final, entre tots tres, vam fer un bon maridatge. Entre els tres i allò que a la gent li dius, no? I què creieu, què penseu, què us agrada? I un té preferències a aquest vi, m'agrada més amb aquest, o amb l'altre. Sí que cal dir que moltes vegades en aquests espais la copa de vi no acostuma a ser la més adequada. Bé, clar, és un lloc així... Però també està molt bé perquè ho pots explicar com... Aquell vi, segurament, olorant, pot ser molt més pràctic perquè et dona molta informació. Molta informació en el sentit que estava com molt compactada, que costava que s'obris, fins i tot perquè feia fred. Aquest és la copa amb la boca petita. Amb la boca més petita, o sigui, era la copa típica de l'Incavi. Encavi, a vegades agafes una copa més gran i potser per tastar te'l suavitza moltíssim, perds informació, però potser a l'hora del consum... I d'on vau treure 40 copes? Això l'Incavi, perquè anava conjuntament organitzat amb l'Incavi. Aquest és un dels temes que a vegades vols organitzar alguna cosa així a l'engròs i ens hem trobat movent 150 copes. Tu saps el que ocupen 150 copes? Home, no, no per això. No, només anomenen la teva cotxa. Encara que siguin les de l'Incavi. Ja m'he girat el dia que vas amb les copes, per dir-ho d'alguna manera, de vi negre, que són més grosses i ocupen un... Són així, clar. Una caixa on n'hi ha 12. A vegades hem carregat cotxe i mig, per no dir-te els dos cotxes. Només per les copes. Només per copes i traslladar els vins. A vegades se'n diuen, ai, per què no veniu a tant lloc? Com va sortir la gent? Satisfeta, no? Molt contenta, molt satisfeta. Això és l'important. I hi havia una Sant Justenca. Què en dius, ara? Diria que la resta eren tots de Molins, però amb moltes ganes de vindre a Sant Just a veure'm al celler. I això és bonic, home. Que quan acabes el tast et diguin, et vindré a veure. Oh, perquè aquesta persona sabia que tu eres de Sant Just. No, és que constantment ho anaven repetint. Jo no. A la presentació. A la presentació. Si busqueu aquests vins, si voleu associar unament, si voleu que us expliquin. Molt bé, molt bé. I sí, sí, diríem que quasi bé. No va arribar a durar les dues hores, però és allò que dius. Molt bé. Molt productiu. I la fira com a tal... També un èxit, no? Suposo. Èxit. A més, un bon temps que va fer el cap de setmana. Clar, el temps fa molt. Ah, perquè fa un dia com ahir, ja et dic jo que la fira se'n va a norris. Que segurament hi aniria molta gent. No, també hi aniria gent, igualment. Però era per gaudir. Hi ha un viticultor, el Xavi Sadó, que a vegades hem tastat algun vi d'ell aquí, i em va dir que mitja tarda del diumenge, mitja tarda, després de dinar, es va quedar sense vi. Ho havia venut tot, que la gent va consumir molt i se'n va anar com a casa. És que no tenia res. Bueno, mira, això és bona senyal. Molt bona senyal pel fet que et ve un petit productor, o sigui, un celler d'X capacitat, que pot tindre pagant a una, dos, tres, quatre persones per anar a una fira un cap de setmana, en principi no té cap problema. Però tu, que tens un petit celler, que tens una família, i que utilitzes dos dies i mig, perquè va començar el divendres al vespre, del teu cap de setmana... El tema dels vins, sí. El tema dels vins, sí. La fira havia començat dijous. Exacte, però ells pensant divendres al vespre ja començaven, no? I dius, és bonic, vens del Priorat cap aquí, dius, mira, estàs allà en un hotel a prop, però, clar, és allò que dius, et queda una part de la família a casa... Clar, l'Albert hi va anar dijous. Jo hi vaig anar dijous. A la fira de la Candelera. De fet, quan l'obrien a les cinc de la tarda. Val. Vaig passejant dijous, que feia molt bon temps. Vaig anar a la part de vins, estava, òbviament, totes les paradetes dels havies tancats. Sí que hi havia Catalunya Ràdio, que feia el programa en directe des d'allà. Ah, mira. Exacte. El dijous. Dijous o diendres? No, no, dijous. Dijous. El dia dos, no? Dijous, que estava tancat, tot el de vins estava tancat. El dia dos, que era el dia, suposo que era el dia de la Candelera. Ah, exacte. Molt bé, i l'experiència, què tal? Va estar bé? Perdó. Vaig anar-hi divendres. Ah, val. Jo... Vaig anar-hi divendres. La inauguració era... L'estrilla no quadrava. Ara no deia-ho, perquè hi havia una cosa molt d'això que ho dia. No, perquè tothom em deia, vine divendres, vine divendres. Vaig passar-hi divendres i ara la meva confusió me n'he adonat quan fent una mica d'això que la memòria, a vegades, clar, ja ens juguem a la processada, dic, si divendres, vaig estar a valls, justament, que la patrona és la Candelari, la Mare de Déu de la Candela, que fan les festes desenals, que aquest any no tocava, però vaig estar a valls, vaig entrar a l'església quan estaven de celebració i tot, i ara no em quadrava, que de valls, després no directament a... No, no, va ser divendres. El divendres i bon ambient i això, no? Suposo, també? Bé, a les cinc de la tarda encara era una mica fred, però la part, diguem, agrícola, la part de jardineria i agrícola, hi havia una mica més d'animació, però en molts llocs encara faltava animació. Bé, bé. Perquè, clar, la gran majoria és dissabte i diumenge quan poses tot i més... Clar, aprofites el cap de setmana. Astrid, abans de parlar del següent tema, hem vist per les xarxes socials que des del celler de Can Mata poseu un nou servei, eh?, que m'he quedat sorpresa, que és això del tema dels tasts a mida. Sí. Això és nou, no? Entenc. Això és nou. Ho havies dit abans? S'havia utilitzat abans, que tampoc ho promocionaves com a tast a mida. Si anem a... Si anem a uns quants anys enrere, sense Instagram ni xarxes, feies un correu electrònic o un paper imprès i la gent em deia ai, mira, serem tants i volem fer un tast de tal cosa, no? I ho feies a mida. Què voleu fer? Va, us fem tal cosa. Avui en dia sembla que ho hagis de comunicar, fins i tot com si la gent no s'atrevís. A demanar-ho. A demanar-ho, si no ho veu publicat, no? Sí. I hem hagut de fer aquella cosa de dir, doncs anem a dir-ho, perquè sí que nosaltres, bàsicament, intentarem que tots els dijous hi hagi una activitat, però a vegades has de dir-ho perquè molta gent no sap i hem dit, fem-ho, perquè... Però a mi em sorgeix un dubte amb això dels tasts a mida, perquè hi ha com dues opcions. Una, que la gent digui escolteu, prepareu un tast de vins, m'invento, de vins del Penedès i perquè ens agrada el tema i tal o que et vingui, no sé, una empresa i que et diguin escolta, volem fer una activitat així de grup, de cohesió de grup per dinamitzar coses d'empresa. Aquesta seria xula. I ens agradaria fer com a activitat un tast. Prepareu-nos alguna cosa. Bueno, serà el que farem properament, intentar allò d'apropar-nos a... Perquè fan, eh? Fan moltes activitats. Allò de team building, no? Que a vegades juguen. Exacte, és allò que ara fan tot aquestes coses de compartir. Sí. Home, ja fa molts anys que es fa. Sí. Sí. I bé. Avui en dia van a fer o una classe de pàdel o una excursió per la muntanya o també un tast de vi, per exemple. O un tast de vi, no? O sigui, quedem oberts. Sí que fa anys, per exemple, vam fer un comiat de soltera. Ah, mira! Això es fa, eh? Perquè jo n'he fet de comiats i amb coses de... Amb coses així, que són diferents, no? Sí, sí, sí. I és allò que dius, ho has fet durant un temps, ara és allò que dius... La cosa està estranyota a nivell vendes, eh? És allò que dius, fins i tot si passeges, per tot Sant Just i sobretot pel centre, que és on, teòricament, hi ha més comerç propers, un al costat de l'altre, i hi ha moltes hores que veus el veí de sempre i diria que a nivell comerç la cosa està... està amb aquesta crisi que constantment ens estan matxacant, no? I tu, moltes vegades, en pandèmia no podies fer coses amb gent, a vegades no pots fer coses perquè tens una campanya de Nadal, has d'embolicar, has de servir a casa i a vegades dius, mira, ara puc. I a vegades ens han dit, anem a reforçar aquesta banda perquè la gent també és allò que dius, hi ha gent que va fer un curs a mi fa 24 anys. Ja. I se'n recorda, no? Bueno. I... I a vegades dius, tot és un anar i un tornar, no? I han dit, anem a recordar-ho. Al casal de joves havien fet un punt de tastos. Al casal de joves? I d'activitats, sí. Però allà mateix? Tastos de formatges, de vins, d'olis. Sí, sí, sí. Una vegada vam fer un de foix i van vindre dos menors d'edat i vam fer un tast de foix amb most. Ah, bueno. Sí. Molt bona opció. És bona opció, sí. Escolta'm, també volia parlar, abans de passar amb l'Albert, per comentar les activitats de l'Ateneu, el tema de la Barcelona Wine Week. Podríem dir que és una porta oberta al món dels vins catalans, cap al món? o...? Ara ho has dit, cap al món. Sí. Ara, fa una estona, he enviat un missatge a un viticultor, perquè avui és l'última tarda, durant tres dies. Això de... potser haurien de dir half week. Sí, sí, perquè és mitja setmana. Sí, sí, perquè és mitja setmana. Que passa moltíssim. Wine week, però que dura tres dies. Exacte. i per veure una miqueta les seves impressions, quines han estat, no? A nivell xarxes es veu molta gent, s'ha vist molt de moviment. Sí, sí, aquí a Twitter i a Instagram, bueno, es veu... va bastant ple, molts tastos professionals, hi havia gent. El meu nebot ha anat tres dies a tastar cada matí. Aquest matí va dir, tinc agulletes, no em pensava que això fos tan esgotador. i dic... Veus, no és qüestió d'edat, és que és posar atenció al vi, escoltar... i a més, li dic, intenta fer res, eh? Lo just, escopir... És que clar, hi ha envins molt cars que són únics, sí, hi ha envins que són únics de tastar allà. A les tardes hi ha estat treballant, que també és allò que dius... Hi ha molta gent jove, doncs mira, aquesta feina de tres dies, d'anar estant per estant, preguntant si hi ha ampolles buites per recollir. També pot ser fins i tot una bona introducció al món del vi i de la restauració. Aquest viticultor, que és del Priorat, ha anat allà aquests tres dies, sota l'empara de la denominació d'origen qualificada Priorat, que econòmicament també surt molt millor anar sota... sota... no s'obre... sota un paraigües que t'aculli. m'ha comentat que no és de les fires ni les més econòmiques ni les més cades. Està bé. I que pel sol fet de naixir sota l'empara de la denominació d'origen arriben a recuperar un 70% de la inversió que han fet en Agari. estem parlant d'això d'un petit celler. Sí, sí. De la mateixa forma que hi ha les denominacions d'origen, hi ha cellers, hi ha que s'han fet com a agrupacions de petits artesans, també hi trobem restauracions, botigues, i el que tu em deies l'altre dia, una persona privada pot anar? Clar, aquesta fira està molt encarada, sobretot a exportació, a buscar clients. Sí, sí, clar, és com fer networking. És guau, obrim la finestra, m'obro i exacte. Home, 800 bodegues, 20.000 professionals del sector. És molt gran, i jo no he anat, eh? I tu no has anat, has dit. Jo no he anat. 799 professionals. Sí, sí, exacte. Jo el pep de un poc. I sí que em deia que, per exemple, havia anat molt particular, que és molt bonic, però inverteixes molt de temps explicant els vins, un a un, i que potser estàs veient allà un distribuïdor, un exportador... Que t'interessa. Que t'interessaria, si més no, tindre una xerrada... Podria haver-hi un parell de dies només com a professional, com fan moltes fires, moltes fires dediquen alguns dies només a professionals acreditats. O moltes vegades és els dos primers dies professional, i l'últim dia s'obre al públic. Doncs ella em deia, sí, està molt bé, és bonic, però... Clar, està més encarada, més professional, hi ha hagut de tot, i tot i que és bonic, se t'apropen, et pregunten, però estàs pensant, ai, aquest nens el podria haver invertit. És un gran aparador. I és una persona que ara, tot just fa una setmana, venia del mil·lèsime bio de Montpellier. O sigui, és el que us deia, és l'època forta de fires. Molt bé, molt bé. Perquè és quan el camp està parat. El camp està parat, però no està parat del tot, perquè algú ha d'anar a pudar. Bueno, sí, sí, a més potser... Però això és qüestió de fer tractes, agafes algú dels que faig els sots, dius, mira, tu purgues i tu em portes... Clar, exacte, un tracte, eh? I jo mentre puc anar de fires. Una cosa que estic veient aquí en vídeos, que estan a les xarxes socials, no?, del propi esdeveniment, que tenen xarxes pròpies i tot, no? Sí. Per exemple, un vídeo on veig que hi ha màquines dispensadores de vi, però d'aquestes com... com si fossin cervesa. Ah, aquesta me l'has de passar, perquè jo fa molt de temps que li dono voltes a aquest tema, tia, aquesta ho vaig oblidar i tot. Doncs sí, d'aquestes màquines que tu recolzes, com si diguéssim, algoten en un... Ah, val, el dispensador, ja amb la copa. Pensava que en deies amb ampolla. no, no, no, no, no, no, és com un aparell, i té com diferents sortides, i... Com una cervellaria. Com vi negre, vi blanc, vi no sé què, vi de tal, i llavors poses el got i et va sortint el vi que vols, escolta'm, això és novetat total, no? És pràctic. Pràctic per esdeveniments d'aquest tipus, suposo. Per tant, això ho he vist, en molts llocs. Sense l'automatisme d'una màquina, jo he vist el priorat, això, de tenir en un bar, diverses ampolles boca avall, i quan demanes una copa, fer així amb la copa, i llavors... Fer recordar l'Ikea, quan vas a buscar aquella Coca-Cola, igualida. Això, això sí que no... Sí, una mica, vindria a ser això. Perquè és igualida. Sí, vindria a ser això. Que surt molt de gel, i aigua, i al final et surt el producte. jo crec que és res com trobar la persona que te'l sàpiga servir, explicar, i... Però sí, que és pràctic, al final tot. Si ment, algú ha de... Bueno, ja sabem que l'estrit de l'Ikea, també, n'ha comprat els seus mobles, ja sabem, ens podem fer una idea de com deu tenir moble de la casa. No, no, no, no, no, no, no, és una recol·lecta de molts anys, la meva casa. Bueno. No, però si hi ha algun moble, a mi m'agrada anar a buscar, més aviat, mira el que fa el menjar. O sigui, el menjar de l'Ikea, ostres, l'astri, no m'agrada a córrer al seu lloc, no? No pot ser que en la tenda de moble es vagin a comprar el menjar, tenint el mercat al gust. no, però és allò que dius, n'hi ha algun producte, que és allò que dius, que és el tema, el gust, no, no serien les mandonguilles. No, vale, vale, t'anava a dir, la carn deixa una mica cada sitja, eh? No, justament no, tiraríem una miqueta més cap a galetes o pastissos. Vale, vale, producte d'uns. Producte d'uns. Bueno. Però sí, que és bonic, és allò que dius, és bonic en el sentit que constantment recoloques coses, no? És allò que dius, necessites espais, no? Bueno, mireixi per... Amb una coseta de l'Ikea volta pel celler, el moble de les cerveses, per exemple, d'allà, que a més és la mesura perfecta. Mireixi per curiositat, Barcelona Wine Week, tot i que ja ha acabat, perquè l'última ponència, l'última activitat, l'han feta a dos quarts de quatre de la tarda. Avui han tingut, han acabat precisament amb els premis La Guia de Vins, ha parlat del director de La Guia de Vins de La Vanguardia, el senyor Lluís Tolosa, s'han fet, bueno, s'han lliurat aquests premis i abans hi havia una ponència amb la Maia Cervera, que és, bueno, fundadora, editora de la Spanish Wine Lover, Magazine, i ha parlat sobre com comunicar millor el vi espanyol. Això es parla, és dels temes que sempre crec que estan pendents, no? Com comunicar el vi? Sí, sí, no és fàcil, no? No. No perquè ha de ser gent que entengui de comunicació i gent que entengui del món del vi. Hauria de ser un grup professional del vi, n'hi ha molt comunicador, ara aquí, et poses davant, bla, bla, bla, gent que comunica n'hi ha molta, que comuniqui amb coneixement no n'hi ha tanta i professionals a la comunicació n'hi ha, n'hi ha periodistes i sommeliers alhora i són, i són. I passem ara a parlar de les activitats de l'Ateneu de Sant Just, Albert, no sé si tens la pastanyeta oberta per anar-nos informant de les diferents coses que es fan aquests dies. Bueno, aquests dies tenim més coses que el cap de setmana passat, totes si recordes el cap de setmana passat no hi havia res obert al públic, cosa que es dona poquíssimes vegades al cap de l'any llevat de l'estiu i Setmana Santa i bé, aquesta setmana va començar, de fet, va començar ahir amb el club de lectura que va parlar sobre el llibre La mentida més bonica de Francesc Sedés i ja ens n'anem a la conferència de divendres. Divendres, la CEA es fa la conferència del seu cicle Geografies Literàries en Veu de Dona i parlaran de Mercè Rodoreda. El títol exactament és Mercè Rodoreda Escriptora Nòmada. D'acord. Fa referència a, bueno, que és una escriptora que va viure a Barcelona però després a diversos llocs a França i em sembla que a Suïssa inclús i em sembla que a Viena. Ah, mira. A la Passeca Viena se'n surt una mica. Llavors, la seva temàtica moltes vegades és el país i és la guerra. Per tant, la conferència aquesta té el seu interès serà divendres a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari. Vale. I... Bé, entrada de llibre organitzat per la CEA. Molt bé. No, no. el mateix divendres dues hores més tard a la sala... A les 10. A la sala del cinquantenari la conferència en principi és a la sala Piquet. Vale. Tot i que, segons, el que passa moltes vegades amb aquestes conferències de la CEA és que si coincideix com serà el cas com serà el cas d'aquest divendres que hi ha concert de Música al Viu normalment s'acaba fent la conferència en el local de la CEA perquè l'assaig al costat de la sala del cinquantenari fa gaire d'impossible segons qui sigui, segons qui sigui, segons el volum sonor que emeti, a vegades es fa difícil seguir o com a mínim molesta una mica. Clar, o sigui, ja no que pugui coincidir amb el temps que raro seria, no? No, el temps no coincideix amb el concert mai. No, però amb la SAA perquè la conferència és a les 8 el concert a les 10, però sí que és possible que els músics estiguin assajant. Clar, llavors això sí que molesta una mica. No és com jo que arribo amb les copes, pim pam. No, no, és diferent. I han d'arribar a haver-hi tot el tema de so preparat, etcètera, etcètera, han de fer una prova per a veure si sona bé. Afortunadament la sala, com té molt bona sonoritat, no hi ha ningú que sigui gaire exigent amb aquest tema. I bé, estan parlant de música al Viu però no hem dit encara qui ve, bé, Joana de Diego Trio. D'acord. De fet, Joana de Diego és la veu i està acompanyada de Sergio Villoso a la guitarra i de Matías Miguez al baix. I la seva música és cançons d'autors, jazz, és una mica variada. Molt bé. A les 10 de la nit, en aquest cas, organitzat per l'Ateneu i per On Air Jazz Series, entrada 12 euros i 10 als socis de l'Ateneu. D'acord. i els menors de 25 o 30 anys, ara em fa el dubte, 8 euros. D'acord, molt bé. Està bé, eh? Sorpresa. No, i tant, que està bé. No, és un intent de fer arribar aquest tipus de música també a gent perquè moltes vegades en aquests concerts hi ha gent d'una edat... Un pelet més elevada. Un pel més elevada i en canvi la major part dels que actuen són joves. i en gent jove. Hi ha un cert canvi d'això i, bueno, la música i quan venen joves els acaba agradant, per tant. Clar. Per tant, hi ha aquest intent que sigui una mica més barat o veure si veu més. Ens n'anem a dissabte. Vinga, marxem a dissabte. que hi ha una sortida de la secció infantil de la CEES al marxís del Garraf. D'acord. Com tot el de la CEES, doncs cal mirar-ho abans les condicions, etcètera, perquè, a més a més, la... Bé, el tema d'assegurances, ja sabeu que la sortida de la CEES obliga a que la gent estigui federada o pagui una assegurança temporal. La assegurança puntual. I amb això també la Federació de Muntanya ha posat un límit que només emetrà fins a cinc assegurances a l'any? Per temporada? Puntuals per any i persona. Clar. Perquè, si no, ja diuen, escolta, ja veia festa. Dona més feina com la cosa. Festa del carnet de la Federació. No té cap sentit d'anar fent, no? Exacte. Doncs, bueno, aniran al Garraf a veure fenòmens càrtics, suposo, d'olines. D'olines. Que dóna nom a un vi de la zona. Un vall d'olines. Sí. I... I... I diumenge tenim dues coses. En primer lloc, hi ha l'excursió del cicle de les Ees. En aquest cas, aniran a Romanya de la Selva i al Puig d'Arques. D'acord. Sortiran a les 7 del matí del Parador i el mateix que dèiem abans. El que estigui interessat, que entri a la web. Que entri a la web de les Ees i veurà el què. I finalment, dissabte ja, això ja ho vam, ja en vam parlar, ho vam avançar el dimecres passat, hi haurà aquesta primera cursa familiar d'orientació, amb sortida a punt de trobada a la plaça Malaret a les 10 del matí i amb una durada aproximadament d'una hora i mitja. Que està tenint èxit, s'està apuntant molta gent. Home, jo crec que entrem en un tema que no s'havia fet. És nou, clar. Que no s'havia fet amb aquest enfoc, com a mínim. i per tant, bé, pot tenir el seu èxit, ja vaig dir el dia passat, que amb ànims, amb els ànims que es fan les coses normalment a l'Ateneu, ja es va posar primera cursa familiar d'orientació, o sigui, amb una certa intenció que les coses vagin bé i pugui haver-hi una segona, una tercera, etcètera, etcètera. Això ens ho dirà l'èxit que tingui aquesta primera aquesta primera cursa. Molt bé. I així estem, amb això acabem la setmana. Quantes curretes que tenim. Tenim coses i a més a més molt variades i per totes les edats. Doncs ho deixem en aquest punt, si us sembla bé, Albert, Astrid, sembla que el cap de setmana no farà tant de fred que pujarà... Això diu, que almenys surti del sol. Sembla que tindrem... És possible que les nits siguin fredes, segons... Però que durant el dia, bueno, s'estigui bé. Però que durant el dia, exactament, però no ha plogut prou. Ha plogut, però no ha plou. No, però, home, hi ha molts llocs que... Està puntat, humilitat. Estan molt animats perquè ha plogut com a mínim una mica. És que clar, partíem d'uns... Ja ho han dit, que pels envassaments i això, òbviament, no ha sigut... Res. Quasi res, però almenys per les plantes i pels arbres i per l'agricultura, una mica de respir, sí que li ha tocat aigua al camp i a la terra, almenys de dir, ostres, que hi havia l'aigua, eh? Home, jo a vegades aquestes coses és relativament fàcil. Dius, han caigut 40 litres i dius, bueno, si al pantà de sau han caigut 40 litres, són 4 centímetres d'aigua. Falten molts metres. Sí, sí, sí. Molts metres, eh? Clar, que el pantà de sau només no és... Igual el pantà de sau, he posat aquest nom, però pot ser qualsevol altre. Qualsevol altre, sí. No s'alimenta només del que cau allà a sobre, sinó dels rius que baixen, etcètera, etcètera. Però, bueno, millor això que no haguessin tingut uns quants dies de sequera. i la neu que ha caigut al Pirineu també pot ser... Beneficiosa. Almenys, en algun moment o un altre també es desfarà i es convertirà en aigua. Que estigui positiu. Que vagi bé, que acabeu de passar bona tarda i fins la propera. Molt bé. Adeu. Adeu. Binecres. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada La inquietud golpeaba el nido Culebrillas en el vientre de mamá Y la resta de los días fue sumando vida Contra la ansiedad Hubo fiesta en las flores Se inundaron los caos de todos los ríos Y al unísono todas las voces Hablaron de amor Se brindó en las tabernas Se encendieron farolas En pueblos perdidos Y las musas brindaron canciones Cuando Pedro llegó La emoción cuadró su ron La cabeza entre los pliegues del amor Rompió en luz un mes de julio Y el tic-tac del mundo Dio su aprobación La ilusión cumplió sus cuentas El latido a la caricia del dolor La mirada que despierta La mirada que despierta Guarda en su inocencia Todo lo que soy Hubo fiesta en las flores Se inundaron los caos De todos los ríos Y al unísono todas las voces Hablaron de amor Se brindó en las tabernas Se encendieron farolas En pueblos perdidos Y las musas brindaron canciones Cuando Pedro llegó Y las musas brindaron canciones Cuando Pedro llegó ¡Mamá! ¡Mamá! ¡Mamá! Catalunya és europea des de la seva fundació Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions Si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir Catalunya té coses a dir Ara que hem de construir el nou futur d'Europa Entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi Escolta Europa Europa ets tu Generalitat de Catalunya 8 de febrer comentem ara les efemèrides cosetes que van passar tal dia com avui És una caixa d'estalvis El 1863 a Mataró es va fundar la caixa d'estalvis laietana Sí, sí, tal dia com avui És una caixa d'estalvis, eh? Nom comercial de caixa d'estalvis laietana que es va fundar, doncs això, el 1863 un buit de febrer També tal dia com avui A Barcelona de l'any 76 1976 Van haver importants manifestacions A tota la ciutat Reprimides per la policia armada Sota el lema de llibertat, amnistia I estatut d'autonomia Responent a la convocatòria realitzada Per l'Assemblea de Catalunya al Parc de la Ciutadella Aquestes manifestacions Que van passar, doncs això Un 8 de febrer del 76 Havien estat precedides Per les del diumenge anterior El dia 1 de febrer També tal dia com avui I a nivell internacional Hem de dir que l'any 61 a París Dezenes de persones Van morir a mans de la policia En la massacre anomenada de París Massacre de París de l'any 61 I ara parlem de naixements Persones que van néixer tal dia com avui Destacades ja sigui per la professió O per algun altre fet Per exemple, és el cas de Jules Verne Escriptor francès Va néixer a Nans Un 8 de febrer del 1828 Que sapigueu que el seu nom complet Era Jules Gabriel Verne Escriptor francès hem dit Conegut especialment per novel·les En què apareixen molts temes de ciència-ficció I també un nombre considerable d'invents tècnics Després també és l'aniversari avui d'Elisabet Bishop Poeta estadunidenca Que va tenir el premi Pulitzer de Poesia El 1956 Elisabet Bishop Va néixer el 1911 A Massachussets També avui és l'aniversari de John Williams Estadunidenc És pianista A més a més nord-americà I és el compositor El compositor Alegit per Steven Spielberg I amb 52 nominacions Als Òscar És la segona persona més nominada Després a Walt Disney En John Williams A més a més És molt habitual Que es facin cicles de concerts D'aquest compositor Tant al Palau de la Música D'aquí de Barcelona Com també al Liceu Nombroses orquestres Interpreten els seus temes Molts cops Molts cops Són bandes sonores De pel·lícules Molt reconegudes Ja ho sabeu També avui és el seu aniversari Va néixer el 1932 A Nova York Seguim amb altres aniversaris Per exemple És el cas de Genzebe Dibaba Atleta etíop Que va néixer el 1991 I de naixements Parlem ara també De necrològiques Persones que van morir Tal dia com avui Per exemple És el cas D'Arnold Henry Guillot Geòleg i geògraf Que va morir A Nova Jersey L'any 1884 Parlem d'un parell de molts més També és el cas De Robert Robinson Químic anglès Que va tenir el Premi Nobel De Química Ell va néixer a Anglaterra L'any 1900 Va morir A Anglaterra L'any 1975 Un 8 de febrer I acabarem comentant Que tal dia com avui Del 2008 Estocolm Va morir Eva Dalbeck Autora i actriu sueca Música Música Música Música Música Música I queden tres minuts pràcticament Pràcticament Perquè toquin les 6 En punt de la tarda Fem una desconexió Amb Catalunya Ràdio I deixarem un tema musical De George Ràdio Que es diu Pretty Shining People Música Música Música Música Música Música Música Bona tarda Us informa El crim El crim Per la qual cosa d'acord Amb la llei catalana Tracten el crim Com un cas De violència masclista Des de la Conselleria D'Igualtat i Feminisme Han condemnat el crim I han demanat respecte Al dret A la intimitat De la víctima El president turc Recep Tayyip Erdogan Ha reconegut Algunes llacunes En la reacció Al terratrèmol Que dilluns Va sacsejar El kurdistan Turc i sirià I que fins ara Ha provocat Més d'11.000 morts Avui ha visitat La zona devastada Per primera vegada I ha promès Ajutes a tothom Després que han augmentat Les crítiques A la seva gestió Hem tingut alguns problemes En alguns llocs A la primera fase Vam tenir problemes A les carreteres Però avui hem millorat Demà encara Haurem millorat més Crec que cada cop Estarem millor Hi ha alguns problemes Menors Pel que fa als combustibles Etc Els anem superant Un perut Els talibans Han intervingut Amb l'ús d'armes Inclòs Per aturar Una afluència Notable d'afganesos A l'aeroporte Kabul Segons sembla Ha corregut el rumor Que començarien A sortir vols Cap a Turquia Possiblement D'ajuda humanitària Cosa que el règim Dels talibans Ha negat Rotundament En tot cas No han pogut evitar-se Escenes de tensió Fins i tot Amb trets dels talibans Com es pot veure En alguns vídeos Penjats A les xarxes socials I apareixen Desenes de persones La majoria joves Que entren A les instal·lacions Aeroportuàries Encara una última La nova estació de trens Al sud de Reus Es licitarà Després de l'estiu I estarà operativa El 2025 Reus Manel Sastre L'actuació inclou Un gran passo terrat Que s'integrarà A la trama urbana Amb unes grans grades Per salvar la distància Amb l'accés a l'estació L'alcalde Carles Pellicer Asegura que l'estació Serà clau En el creixement De tot l'entorn de Vallissens Al costat de l'Hospital Sant Joan Al Tecnoparc I la universitat Estem parlant D'un creixement potent Que aquesta punta de llança De l'estació Ho possibilitarà I aquests passos De ciutat Permeten aquesta permeabilitat No solament per l'estació Sinó també Pels ponts Que després Amb les noves Configuracions urbanístiques Estan programats El cost de tota l'actuació Superarà Els 11 milions d'euros I per l'estació Podrien passar uns 3.500 usuaris diaris En menys de 30 anys Esports, Marta García El Sabadell i el Terrassa Disputen esta vesprada Competicions europees De Butterball On la Champions A dos quarts de vuit El Sabadell Repel Novi Beograd I en la Challenger Cup La tercera competició continental El Terrassa Júi en casa També a les vuit En este cas Contra Ludwigsburg I a les vuit És també Quan se disputa La segona semifinal Del Mundial de Clubs de Futbol S'enfrontaran El Madrid I l'Algili Egipci El guanyaor Disputarà la final Contra l'Algilal Saudita En el Mundial d'esquí alpí Que se fa en França La italiana Marta Bassino Ha guanyat l'or En el supergegant Per davant de la gran favorita La nord-americana Micaela Schifrin Que s'ha endut la plata En la Copa del Món d'esquí De muntanya de Suïssa Oriol Cardona Disputa ara La prova vertical Després que ahir Va guanyar l'or En la d'esprint En ciclisme en pista Primera jornada De l'europeu De Grenche en Suïssa On la barcelonina Laura Rodríguez Amb l'equip espanyol De persecució S'han classificat Però a la primera ronda En canvi Ha quedat fora En l'eliminatòria prèvia L'equip masculí Amb Eric Martorell Tant Rodríguez Com Martorell Disputen més proves En este europeu On també hi participa Elena Casas I Lebron James S'ha convertit En el màxim Anotador històric De l'NBA Després que esta passada matinada Ha aconseguit la xifra De 38.387 punts D'esta manera Supera el rècord Que tenia Karim Abdul-Jabart Durant els últims 34 anys Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies de Sant Just Bona tarda Us informa Lua López Rivas El Bicibús Necessita persones voluntàries Que vulguin implementar El servei al poble Així ho manifestava avui A Ràdio d'Esvern L'Isaac Santana El coordinador D'aquesta iniciativa Al nostre municipi El Bicibús Fa referència A anar a l'escola En bicicleta o patinet Amb un recorregut En parades Passant pels diversos Barris del municipi La idea És que els infants Agafin la rutina De tenir més autonomia I ser responsables Ja que encara arriba A l'hora la parada I si no El Bicibús marxa El coordinador Feia referència Al fet que és una iniciativa Que busca una mobilitat Més sostenible Alhora que reivindica Una ciutat Sense cotxes Als carrers Ha remarcat Que el Bicibús És una iniciativa Que junta La comunitat educativa Les AFES I les associacions De veïns i veïnes Dels barris I que forma Un moviment social Que prové del poble El divendres 17 de febrer Hi ha una xerrada Tècnica Que acollirà El col·lectiu Canvis En cadena de Vic On es va impulsar La primera proposta D'aquesta iniciativa A l'estat espanyol La xerrada Tindrà lloc Tindrà lloc Al centre cívic Soledat Sants De Maslluí A dos quarts de set De la tarda L'ambici No s'implementarà Sant Feliu De Llobregat A curt termini L'equip de govern Del municipi I veí Negocia Amb l'àrea metropolitana De Barcelona L'aplicació Del servei De bicicleta Elèctrica Compartida Que ja s'ha instal·lat A sis municipis Com és el cas De Sant Just D'Esvern I que es preveu Que en un futur S'ampliï Fins a 15 localitats En l'àmbit De Sant Feliu Oriol Bos Alcalde de la ciutat Ha valorat El servei Molt positivament I s'ha mostrat Favorable A tot allò Que fomenti L'ús de la bicicleta Malgrat això L'ha lamentat Que forma part Del servei Té un cost econòmic De 160.000 euros Aproximadament Així doncs El servei No té data D'aplicació A Sant Feliu A causa d'un tema Pressupostari De moment El servei S'està implantant En aquesta primera prova pilot Al nostre municipi I també a Cornellàs Plugues Al Prat Sant Boi I Sant Joan d'Espí L'ambici arribarà A nou municipis Metropolitans més L'Hospitalet Madalón Badalona Santa Coloma De Gramenet Sant Feliu Sant Adrià del Besòs Molins de Rei Viladecans Gabai Castelldefels Properament Es durà a terme un acte de posada en marxa oficial On es farà un balanç dels primers dies del servei I s'explicarà la progressiva implantació De l'ambici A la resta dels municipis On s'ha previst el servei L'Atlètic Sant Just Vol fer créixer la seva escola de futbol femení Així ho ha anunciat a les seves xarxes socials Convident a noies Que els agradi el futbol Al seu proper entrenament Aquest tindrà lloc aquest divendres 10 de febrer A un quart de sis de la tarda I han volgut assenyalar Que amb el nou horari Busquen fer un salt qualitatiu Respecte als entrenaments realitzats Fins al moment A la notícia de la pàgina web De Ràdio d'Esvern Hem publicat Fotografies Del Julio Pacheco On es poden veure Com estan avançant aquests entrenaments I la nova escola de futbol femení De l'Atlètic Sant Just I això és tot Tornem amb més informació Tota l'actualitat Sant Just Tanc als Sant Just Notícies De les 7 del vespre Fins ara mateix Escoltes la Rambla La vida Sant Just Es tanca a través de les zones Ara mateix són les 6 i 10 Comencem la segona hora de la Rambla El magazzin de tardes de Ràdio d'Esvern Com sabeu en aquesta segona hora Sempre fem l'espai amb en Marçal Ferret Just el que no saps I a més a més avui el tenim una miqueta abans Perquè farem un repàs de la cartellera Hola Marçal, què tal? Molt bones, què tal? Com anem? Molt bé Estic content d'haver vingut Em fa il·lusió allò de la cartellera Endavant, jo encantadíssim de ser aquí Doncs mira, jo no sé si a tu t'agrada molt el cinema Sí O no? Sí, sí, sí Sí que t'agrada? Molt bé Doncs llavors anem per bon camí Comencem, si et sembla Perquè a veure La setmana passada van haver-hi algunes estrenes interessants Que la crítica del cinema deixa bastant bé Però potser a la gent li interessa més saber també Què és el que hi haurà a partir concretament d'aquest divendres 10 de febrer A les sales Comencem doncs parlant Per exemple, jo no sé si t'agrada Steven Spielberg Sí, sí, tant i tant sí que té una pel·lícula nova ara Té una pel·lícula nova, sí Es diu Los Fabelman Per a aquells interessats i interessades És una pel·lícula amb repartiment de Michelle Williams Paul Dano, Gabriel Labell Seth Rogen Sincerament no em sona cap dels que acabo de dir Seth Rogen sí, alguna cosa he vist Ara no sabria dir-te d'on Però el que sí que sé és que aquesta pel·lícula Sembla ser que és de les que explica més la biografia d'Espelberg Per tant pot ser bastant interessant Los Fabelman És biogràfica, com bé dius I a més a més s'ubica crec que cap als anys 50-60 Té tons dramàtics I la sinopsi ens diu que és una pel·lícula semi-autobiogràfica Així la classifica De la pròpia infància I també sobretot de la part de joventut De Steven Spielberg Ambientada concretament a finals de la dècada del 50 Principis del 60 I això ens parla d'un nen d'Arizona Anomenat Sammy Fabelman Influït per la seva excèntrica mare Que és artista Que la interpreta la Michelle Williams I també per el seu pare pragmàtic Enginyer informàtic Interpretat per en Paul Dano Que descobreixen un secret familiar devastador I que el nen comença a explorar com el poder de les pel·lícules Pot ajudar-lo a explicar històries I també acabar de marcar una mica la seva identitat Molt bé, m'agrada molt bé Doncs aquesta és una de les pel·lícules més destacades Que tindrem aquest divendres, el dia 10 Los Fabelman, repetim, d'Steven Spielberg Després també tema terror Jo no sé si també t'agrada el terror No, no, el terror jo no el toco Hi ha aquesta pel·lícula que he vist És que una nena Jo quan veig una nena en una pel·lícula de terror Ja em poso nerviós No sé, he vist una nena a l'anunci Que l'he vist al metro de Barcelona I no, no, jo això ja no el toco Doncs mira, que sàpigues Que exactament hi ha una pel·lícula de terror Amb una nena Veus? La nena de la comunió És que ja està És que també ho ajuntes amb la comunió I ja ho tenim liat aquí És una pel·lícula que a més a més La cartellera surt la típica mà de la nena Agafant una nena tètrica Que també li deuen La nena té 40 cicatrius a la cara Bueno, una mica desastre tot plegat La crítica, doncs bueno Ni fu ni fa La deixa amb un 5,6 Que deus Aprovat just Aprovat just Però bueno L'altra que és molt bona Li posava un 7 i pico O sigui que bueno Fent una mitja Doncs tampoc està tan malament És una pel·lícula espanyola De Guillem Clua I Sí, sí Guillem Clua I és una pel·lícula de terror I la sinopsi ens parla Que a finals dels anys 80 En un poble sense determinar Hi ha la Sara Que acaba d'arribar al poble I no troba el seu lloc En aquest poble així tan tancat I tan Bueno, tan secret Un poble on ningú es dirigeix la paraula Bueno, ja ens fem la típica idea Sí, sí La seva millor amiga Es diu Rebe La millor amiga d'aquesta noia De la Sara Que és molt més extrovertida que ella I una nit resulta que van a una discoteca Prenen drogues I durant el trajecte a casa Es troben a una nina A una nina Vestida de comunió Perfecte I la sinopsi diu Que a partir d'aquest moment Tot és un malson Diu Començarà a ser una peçadilla Perfecte Mira, saps què? A partir d'ara Ja no sortiré de casa després de les 10 Veus? No, no, jo no puc amb aquests temes La nina de la comunió Així es diu Perfecte I després també tindrem com a estrena Una altra que també la deixen bastant bé Que es diu Joyland No en tinc ni idea aquesta noia És una pel·lícula del Paquistan Dramàtica No diré el nom dels actors Perquè no en sonarà cap I a més potser pronunció fatal Val El que sí que sapiguem És que és un drama I que tracta temes transsexuals Es diu Joyland Ens diu que mentre La família Rana Que és una família Rana És el cognom De la família Sí, sí La família Rana Família patriarcal I molt, molt unida Esperen el naixement d'un nen Per continuar amb el llinyatge familiar El seu fill més jove El seu fill més jove S'uneix en secret Amb una companyia teatral De dansa eròtica I s'enamora D'una jove i ambiciosa estrella trans Home, drama en tindrem Sí Dramania Un quant Diu que la seva història d'amor impossible Acaba per avivar una mica Aquestes ànsies que tenen Més rebels a nivell sexual Amb tota la família En fi, és una pel·li És una pel·li que el 2022 Va estar en els Premis Independent Spirit I també en el Festival de Cants Ah, ostres, molt bé Sí, sí Té el seu renom Home, sí Sí, sí I després, doncs Destaca que n'hi haurà algunes d'animació Per exemple Una que es diu Los Demonios de Barro Una pel·lícula de Portugal Dirigida per Nuno Beato Així que si hi ha algun Nen o nena Que tingui Bé, o no Nen o nena, eh Em agrada molt l'animació Les pel·lícules d'animació També són per adults, òbviament I tant I a més, a més El 2022 Va estar en els Premis Goya Nominada a millor pel·lícula d'animació Los Demonios de Barro Molt bé Mira, jo El tema d'animació M'agrada molt, de fet Ara l'última que vaig veure Va ser la de Pinocho Del Del Del Guillermo del Toro Em sembla que és Pel·lícula espectacular Aquesta sí que s'ha de veure Sí I tant És boníssima Em va agradar moltíssim Gairebé més que la de Disney Però al cinema O a la O aquestes En plataformes En plataformes Diria que és Netflix No, és Netflix o Disney Plus Però una d'aquestes dues Per tant Recomanada, no? Recomanada a la Pinocho I si aquí es diu Una sona bona crítica A la pel·lícula aquesta D'animació portuguesa Doncs endavant Que segur que val molt la pena Ara hi ha Les pel·lícules d'animació A vegades utilitzen una tècnica Que es diu No sé si és Slow motion Sí, sí No sé com es diu Stop motion Stop motion Això Stop motion, exacte Que és com No sé Es nota diferent La pel·li És d'animació Però es nota com que Li dona un aire Com més realisme O bueno No sé Clar, per veure stop motion L'exemple més clàssic És el de Passadilla antes de Navidad De Disney Que és tot això Com de plastelina Però i que es fan Amb objectes I llavors es fa l'animació De fort Bé Un joc així D'imatges Que de bo és una cosa Que s'està experimentant Molt ara mateix I crec que val molt la pena Està petant-ho bastant fort I després de les pel·lícules Del divendres passat Del dia 3 de febrer Així com també Destacades N'hi ha una Que es diu Alma sent pena De Iniserin És que no sé si ho pronuncio bé És una pel·lícula britànica Del Regne Unit Dirigida per Martin McDonough I això sí Un repartiment Que sí que ens sona Per exemple Colin Farrell Brendan Clemson Kerry Condon Barry Cogman Pat Short Per exemple És una coproducció Tant del Regne Unit També Irlanda Està implicada I als Estats Units És un drama També té tocs de comèdia Per a temes de l'amistat Concretament Comèdia negra I està ambientada En una illa remota Davant de la costa Oest d'Irlanda I aquesta pel·lícula I aquesta pel·lícula Alma sent pena De Iniserin Ens explica la història De dos amics De tota la vida El Padre Rick I el Colm Que es troben En un carreró Sense sortida Quan el Colm Posa fi La seva amistat De una forma abrupta Doncs bé Caldrà veure-la Perquè a més a més Està en els premis Oscar Ni més ni menys Que A veure Nou nominació Els premis Oscar Inclosa com a millor pel·lícula O sigui Millor direcció I millor guió original Ja ho s'ha de veure Sí, sí Alma sent pena De Iniserin També ha estat Entre altres premis Amb els BAFTA Amb 10 nominacions Tres globus d'or El Festival de Venècia L'American Film Institute El Cercle de Crítics de Nova York Els Critics Choice Awards Bé Un munt de premis Déu-n'hi-deu Molt bé Molt bé Doncs endavant Garantia De que ha de ser Una bona pel·lícula També hi ha Una altra d'intriga Que es diu Ja hem anat a la puerta Que també la van estrenar Aquest divendres passat I que també la deixen Bastant bé Molt bé I després també Si et sembla Parlem d'un parell més Per exemple Una que es diu Todo a la vez En todas partes Aquesta és una comèdia Val Potser Us sona més en anglès Everything Everywhere All at once És una pel·lícula nord-americana Per exemple Aquí actua Jamie Lee Curtis Stephanie Sue James Hong O Michelle Yeo Per exemple Aquesta de todo a la vez En todas partes És una comèdia També té Trossos d'acció Ciència-ficció Cinema fantàstic I ha estat també En alguns premis Concretament Els premis Oscar Onze nominacions Onze nominacions Més que l'altra Sí, sí Millor pel·lícula Millor direcció I millor guia original Entre altres Però també ha estat Els globus d'or També els premis BAFTA Els Critic Choice Awards És a dir Aquestes setmanes S'estan acumulant Tot d'estrenes interessants I tant Todo a la vez En todas partes I acabem també Parlant D'una última Que es diu Los hijos de otros És una pel·lícula francesa De Rebecca Slotsky Dirigida per aquesta dona I ens parla D'una dona Que es diu Rachel Que té 40 anys Que no té fills Que estima la seva vida També Els seus estudiants De secundària Els seus amics Els seus ex I també A les seves lliçons De guitarra I que l'enamorar-se D'Ali Agafa Certa tendresa Amb la Leila Que és la seva filla Que té 4 anys I bueno Narra també una mica Aquesta història D'estima Cap a aquesta nena Ah molt bé Història tendra Exactament Perfecte És una pel·li Que a més a més Ha estat al Festival De Sevilla I també al Festival De Venècia O sigui que també Recomanada Per la seva qualitat Molt bé Hi ha alguna pel·lícula així Massa que tu Hagis vist últimament Al cinema O a casa A plataformes Etc A part de la de Pinotxo Doncs Que ens vulguis recomanar O que l'audiència Li vulguis Ara mateix No et sé dir Perquè fa bastant Que no vaig al cinema Doncs mira jo igual Hi he d'anar Hi he d'anar Perquè fa molt que no hi vaig I tinc moltes ganes De fet aquest any Treuen un parell de pel·lícules Que em semblen xules Per exemple Atens a Quan surti la pel·lícula Em sembla que encara no ha sortit La d'Oppenheimer Que la protagonitzarà El client Murphy I serà Segur que és una Una pel·lícula tremenda Explicant doncs El projecte Manhattan I les bombes atòmiques I tot això Jo crec És una pel·lícula Que estic esperant Des de l'any passat I res més Això sí He vist que ara Aquest cap de setmana Si no m'equivoco Treuen Titanic al cine Sí També ho he vist A Titanic Perquè fa 25 anys Que la van fer I la treuen en 3D I dius En 3D En 3D Sí És com Bueno vale Sàpigues que jo La pel·li de Titanic O sigui L'he vist O sigui No l'he vist Sencera No l'he vist Sencera No passa res S'ha de veure A mi m'agrada molt Però potser ara És un bon moment per fer-ho Si està en 3D Home I exactament t'anava a dir Si em dius que està en 3D Clar Sí, sí Efectivament Titanic 3D En algun lloc He vist algun acudit terrible Dient que així És per submergir-se millor En la història I dius A veure Em sembla excessiu Però bueno Fem un repàs D'aquesta pel·li Titanic Els premis que va tenir L'any 97 Concretament Va estar nominada A 11 premis Oscars Incluent Fotografia So Director Millor pel·lícula També va estar nominada Bueno va guanyar De fet també 4 globus d'or Va estar en 10 nominacions Als premis BAFTA També al Cercle Crítics de Nova York Associació de Crítics de Los Ángeles Els premis César En fi Va estar també nominada Un repassem Leonardo DiCaprio Com a actor principal Kate Winslet Com a actriu També Billy Zane Katie Beats En fi Dirigida Per James Cameron Doncs Molt bé A mi el que em tira enrere D'aquesta pel·li A vegades Bueno D'aquesta i de moltes És el temps que dura Sí És llarga És llarga I es pot fer llarga Les pel·lis que duren Més de dues hores i mitja A mi ja Em comencen a cansar una mica I aquesta És normal Dura 195 minuts O sigui que Un bon rato Unes 3 hores i poc Sí Exactament I tant i tant Doncs bé Masso Deixem aquí L'espai de cinema La gent I els oients I l'audiència Ja ja queda Per enterada De les penícules Que tindran A la cartellera Deixem una mica De música I comencem Amb la teva secció D'acord? Endavant Vinga Perfecte Deixem doncs de fons Un tema de Blaumut Que es diu Atlàntida Del seu àlbum Equilibri Publicat l'any 2017 S'apaga l'esquena I més tard Torna a començar Tu que escoltes sense parlar Tu que mires lluny Però no arribes a enfogar La distància És massa gran Per veure-hi Com qui fa una dansa tribal Per la pluja Que tard o d'hora arribarà Com un símbol ancestral Que no puneix El vell mestral En totes direccions Que van movent les barques Un desinfant Un punt al mig de tot Després del llarg viatge Ens veurem a la platja Cançons, hores d'altres mons Si a la nit Sortim a nedar Quan el sol Se'm s'apaga L'esquena I més tard Torna a començar Cançons, hores d'altres mons I el desert Que recorda el mar Potser és més enllà Enfonsat amb l'Atlantida Quan la calma Omple el ressòp De petjades Suaus Que neteges Amb sabó El pinzell Fa d'horitzó I escriu un vers De miratges De terra allà De llumens Que ens marquen L'estela Que hem deixat De anar enrere Que he perdut El teu sitó Quan l'aire cau T'esplegues al balcón T'escordes les humedats Un decimal Un punt amb mig de tot Després del llarg viatge Ens veurem a la platja Cançons, hores d'altres mons I a la nit Sortim a nadar Quan el sol Se'm s'apaga L'esquena I més tard Torna a començar Cançons, hores d'altres mons I el desert Que recorda el mar Potser és més enllà Confonsat amb la cantida Fins demà A l'escoltes Potser és més enllà Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació La velocitat és clau I també ho és Per salvar una vida Davant l'ictus Trucar ràpid al 112 És fonamental Si notes un canvi brusque A una persona Com ara Pèrdua de força A una banda del cos Canvis en la parla O en l'angès de la cara Trucar ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus Trucar ràpid al 112 Generalitat de Catalunya A la Vinga, va, que ja són dos quarts de set. Comencem l'espai Just el que no saps, de la mà de Marçal Ferret. Hola, Marçal, què tal? Molt bones de nou. Bones de nou. Vinga, va, que tenim ganes de començar, perquè la setmana passada... Exacte, la setmana passada ens vam quedar una mica penjats amb la història d'Orson Welles. Per tant, jo el que anava a dir és què sembla si dic quatre coses més d'aquest personatge i després començo amb la història d'avui. Vinga, vam. Val, molt bé, doncs acabem la història d'Orson Welles i vam explicar una mica la seva vida, gran director de cinema, gran actor, gran guionista, gran del que tu vulguis. Però també vam dir que era un miserable, que va tractar malament els seus companys i la gent que l'envoltava, sobretot les seves esposes o les seves parelles. Ja ho vam explicar. Ell deia que coses com que les dones són estúpides i Rita Hayworth, que era la seva esposa del moment, encara ho era més. després de tot això hem de remarcar-ho. Va ser un grandíssim personatge del món de Hollywood i va fer moltes pel·lícules com Macbeth, Othello, Campanades a mitjanit, Moby Dick, Touch of Evil, que és una adaptació de la novel·la de Whit Masterson i altres obres com El procés de Kafka o fins i tot una adaptació del Quixot de Cervantes i que va haver de deixar inconcluses perquè, ara no recordo si era per pressupost o perquè va morir. Potser era massa llarga l'obra i va desestimar l'opció de fer el Quixot. Exacte. Tot i així, el que sí que diré és que, clar, tots els títols que he dit hi haurà molta gent que els conegui i no per Orson Welles. Per tant, pot tenir originalitat en la forma de fer-ho, però la història ja està creada. Vull dir, tothom, és el gran director original. Bé, però totes aquestes històries ja existeixen. Perquè totes aquestes són de Shakespeare, de Herman Melville, de diferents autors. Per tant, potser originalitat en quant a la idea central no seria el que remarcaríem. Aquest personatge va morir amb 70 anys el 1985. T'anava a preguntar això per la mort, perquè tots acaben fatal. Sí, no, tot acaba sent terrible. De fet, diria que només hem fet un programa en què no hagi mort el protagonista, que era el del Johnny Rotten. Però bé, aquest senyor amb 70 anys va morir d'un enfart de miocardi. Era prou jove, llavors, bé, com és que va passar això? Doncs bàsicament perquè havia estat un actor molt guapo i molt, molt, vull dir, amb força... Ben plantat, no? Ben plantat, exacte. Molt bé. I va acabar pesant 180 quilos. Bueno. Vull dir... Home. Però, però, ara t'explicaré. Es veu que el seu metge li havia dit que deixés d'organitzar sopars per 4 persones si no convidava les altres 3. Ah, molt bé. Vull dir, estem en aquest punt. La seva dieta, d'un dinar bàsic, tonto, poca cosa, eren dos filets de 300 grams i una gerra de whisky. De 300 grams? I el dia que anava una miqueta més tranquil es menjava 8 salsitxes amb xile. Ostres. Vull dir, era un senyor que anava a un punt més enllà. De fet, no el van deixar... Es va deixar una mica, no? Es va deixar bastant. Pensem que no el van deixar fer de Vito Corleone al Padrí perquè estava massa gordo. Que per fer aquest personatge tampoc és que calgui que estiguis... Bueno, Barlón Brando tampoc va ser un figura però després ja no tant. Ja, ja. Estàs massa gordo per fer de Vito Corleone potser és excessió. Bé, tot això també ho diem pensant que en els rodatges sempre la liava a saco, anava tard, era un director tirànic i feia el que ens solsia dels nassos. Vull dir, ja hem dit, a veure, l'alcohol evidentment també hi fa i també en greix. Es fotia una gerra de whisky, val? però és que a tots els rodatges anava borratxo. De fet, si busqueu Orson Welles Drunk a YouTube trobarem un anunci de xampany francès on està completament taja però d'una manera espectacular, de debò. Cal veure-ho perquè només sentint la seva veu parlant una mica així ja dius, aquest nano... Ai, pobre. Bueno, va com una cuva. En fi. Bueno, que els últims anys de la seva vida no van ser gaire profitosos. No, no, no. I ja tot venia d'abans, eh? però, clar, amb el temps les coses van anar increixent. Clar, va morir massa d'hora suposo que també per no cuidar-se, la salut... Exacte, exacte. Exacte. I moltes coses que n'hem dit perquè també, bueno, jo ho vam comentar l'altre dia però havia ficat les banyes a les seves espais i nòvies tantes vegades com era possible. De fet, en una època va anar a un viatge al Brasil i que, clar, dos per tres s'anava als prostíbols amb diferents dones, vull dir... Vale, una vida una mica... Un senyor bastant, bastant, bastant... Com es diria en aquesta allà, reproachable, reprobable, diguéssim. En fi, aquesta seria la història d'un senyor salvatge i que no tenia límits en cap sentit. Val? Però, si et sembla bé, ara ja podem començar... Canviem de registre total i absolut. Completament. I anem a fer la història del personatge d'avui. És una història que la gent potser no coneix, els oients no coneixeran al 100%, però saben de qui estem parlant. Al cap i a la fi, tots ens hem criat i hagin, o escoltant, els contes que va escriure el nostre protagonista d'avui. Evidentment, i per anar posant fil a l'agulla que hem perdut uns minuts amb la història d'Orson Welles, no crec que calgui fer grans presentacions per Hans Christian Andersen, un dels grans autors de la literatura infantil. Estem escoltant la banda sonora de la pel·lícula Hans Christian Andersen, una pel·lícula que, evidentment, es basa en la vida d'aquest senyor, però, ficant-hi fantasia, avisem, no és una pel·lícula totalment biogràfica. Es diu Hans Christian Andersen, la pel·lícula, i va ser dirigida per Charles Bidor, i el protagonista que feia de Hans Christian Andersen era Danny Kay, que és un dels actors còmics britànics més espectaculars que hi ha hagut, també em sembla fantàstic, Danny Kay. Bé, comencem amb Hans Christian Andersen, que és aquest personatge que tots coneixem, que va néixer a Odense, Dinamarca, el 2 d'abril de 1805. Caram, tu. Ja fa, ja fa un... Sí, aquest és dels antics, eh? Aquest ja anem una mica més enrere, sí, aquest ja, vull dir, pensem que no feia 20 anys que havia començat la Revolució Francesa, vull dir, estem en aquest moment. algun altre antic també n'hem fet, eh? Sí, vam fer Miquel Àngel el primer de tots, per exemple, aquest era una mica més anterior, sí. Clar, però potser més antics, ara no t'ho sabria dir, però sí que és dels més antics. Dels antics, sí, sí, i tant i tant. El seu pare, que també era anomenat Hans, es pensava que era d'una classe social alta perquè la seva mare, l'àvia del nostre protagonista, l'hi havia explicat quan era petit, era mentida. A més a més, encara que fos veritat, parlem que Hans Christian Andersen i la seva família van tenir èpoques que van viure al carrer, al carrer d'Odense, Dinamarca, que fred n'havia de fer i passar-ho malament bastant. Vale, i el pare, que per el pare això li era igual? Clar, el pare diu, ah, no, clar, perquè som, clar, però venim de família rica i llavors, clar, ja ens sortirà alguna cosa, arribarem a algun lloc, no. Però vivien al carrer. Havien viscut al carrer, havien viscut amb els pares del pare de Hans Christian Andersen, és a dir... La situació econòmica era dolenta. La situació econòmica era terrible, de fet, el primer llit de Hans Christian Andersen el va fer el seu pare amb les restes d'un taüt. Ai, que trist. Imagina't, que atrallis tot. No, no, sí, és que la història te traia almenys al principi, després ja anirà pujant perquè estem parlant d'un senyor que va ser molt... Tu t'imagines anar arrencant les fustes d'un taüt per fer el llit del teu fill? Seria bastant terrible, jo el que m'he plantejat és si van treure el mort de dins primer o no. Home, suposo que dèiem un taüt sense utilitzar, perquè si no... Ja suposo que també, però clar, a veure, depèn del nivell de pobresa, te'n vas al cementiri, agafes una pala, desenterres, i bueno, el fill així té companyia, suposo. No, però, és tràgic, sens dubte. El pare d'Andersen havia rebut una educació primària, per tant, sabia llegir, sabia escriure una mica i tal, i va començar a fer passar l'estona amb el seu fill llegint-li diferents contes, els contes de Mil i una nits. Vale. Val, aquests contes. Val, tenim això, ja veiem una mica de vincle cap al camí de la literatura. Hem de dir que a part de tota la tragèdia en la que estem emmarcats, la mare d'Andersen, que es deia Anne Mary Andersdatter, era una bugadera analfabeta que estava enganxada a l'ocultisme i a l'espiritisme i era una fanàtica de tot aquest món. Coses alteròs, no? Una mica ticomis. Estava com unes maraques aquesta senyora i, i de fet, hi ha contes d'Andersen que va escriure que estan basats en aquesta figura i dius, val, és que potser la mare no hi era del tot. Imaginació al poder, no? Exacte. No, sí que s'ha de dir que Hans Christian Andersen tenia una gran imaginació des que era ben jove. Tot i així, les coses en aquell moment no pintaven massa bé. No. En aquell moment, el nostre protagonista va ser enviat a una escola per pobres on va rebre una educació bàsica i que el va ajudar a tirar endavant. Això d'escola per pobres en aquell moment, no? Sí, exacte. Escola per nens pobres. Exacte. I seria aquesta la idea. podria ser una escola de, no sé, de baix pressupost, no ho sé, però clar, jo on he trobat a tot arreu és escola per pobres. Bueno, Déu-n'hi-do. Clar, va aprendre a escriure i tot això, però a més a més va haver d'aprendre algun ofici per poder mantenir-se, perquè la família tampoc és que tingués massa. Va intentar aprendre a ser teixidor, igual que sastre, però res no li va servir. Un zero a l'esquerra, no? No, no donava peu en bola, de fet, ja veurem, el seu físic tampoc acompanyava, ja en parlarem, val? Clar, a més a més, també s'ha de dir, té una situació tràgica, però potser tenia amistats, tampoc, perquè a l'escola ningú el suportava, era inaguantable, a més tenia atacs d'histèria de dos per tres, tot el dia cridant i fotent-se nerviós i tot això, vull dir... Un incomprès. Un incomprès, però també un pesat, insuportable, inaguantable, que ja ho veureu, però molt, molt, molt, molt d'aquelles persones que no vols tenir a prop. En fi, ens parem el 1816, on el pare d'Anderson mor, aquest any mor, i deixa el nostre jove protagonista d'assistir a l'escola. Als 14 anys, estresgiada a la capital de Dinamarca, se'n va a Copenhague, per buscar feina com a actor, perquè comença també a interessar-se pel món de les arts escèniques. Que bé. A més a més, tenia una veu excel·lent, però tenia veu de soprano. Ai, mira. Què dius? Bueno. Home, és un home, seria tenor, no, no, no, soprano, tenia una veu bastant aguda i tenia una bona veu. Tenia una bona veu, això. El que vindria a ser ara anar cap a l'escolònia de Montserrat, no? Ah, exacte. Era gairebé un castrati, però sense fer-se cap tall en lloc, diguéssim. Vale. Clar, tenia aquesta veu i va ser acceptat al Teatre Real Danès, al Teatre Real de Dinamarca. Però, aviat, la veu li va canviar i se'n va anar al traste, com es diu, tota aquesta... Si tenia alguna mena de sortida, no? Si tenia alguna mena de sortida, se li ha tancat de cop, exacte. De fet, va ser considerat un boig i va ser rebutjat per tothom perquè ell volia seguir sent soprano, tot i que li haguis canviat la veu. Què dius? Nano, a veure, mira les limitacions, vols mirar de ser tenor? Fantàstic. Vols mirar de ser baix? Veríton. Genial. Però, si t'ha canviat la veu, no pots seguir intentant ser soprano. Ell volia seguir sent això. En fi, en aquell moment, descobreix que li agrada escriure, també. Veu que, mira, estic tan sol que alguna cosa haurem de fer i jo començo a escriure. Tocant diferents pals. Exacte. A veure si això li surt. De fet, hi havia gent, en aquell moment, que ja pensava que tenia valor, que valia com a escriptor i que tenia molta imaginació, que és el que hem dit abans i això sí que sembla ser que era veritat. Tenia una imaginació espectacular. Molt bé. Tot i així, clar, ens posem, seguim amb el món de les arts escèniques que no triomfa, almenys pel que fa al cant, però no ho deixa i, amb l'escriptura, també és admès com a alumne de dansa al Teatre Reial de Copenhague. D'acord. És a dir, no deixa l'escriptura, no deixa les arts escèniques i segueix tirant endavant amb allò que pot. Amb la dansa. Exacte, amb la dansa. O sigui, prova de cantar, prova de ballar... Exacte. Ho prova tot. Ho prova tot. I el problema és que no ho feia malament, però, clar, la veu li canvia, ja no pots cantar. Escriure, val, però si no comences a fer alguna cosa, tampoc t'aconseguiràs gaire cosa. has de petar-ho molt fort. I la dansa com se li donava? Aquest és el problema. Hans Christian Andersen era un aneguet lleig. Val, o sigui, també se li donava malament, no? Exacte. A veure, la cosa és, se li donava bé, però era un tio, que ja ho veureu, era físicament desproporcionat, amb coordinació nula, vull dir, sens dubte, la dansa no era el seu fort i a més tampoc va tenir interès per tirar-ho endavant. Veien molts escrits que expliquen que no li va sortir la passió aquesta per la dansa i l'entrega que ara es necessita en aquest món. Per tant, doncs, també va acabar com el Rosari de l'Aurora. Vale. Tot i així, en aquest teatre reial de Copenhague, es fa amic de Jonas Colin, que és el director, i que li paga una escola de gramàtica per poder desenvolupar l'escriptura. Vale. Bé, fantàstic. Ell li pagarà totes les despeses, a més a més amb l'ajuda de diners que posa el rei Frederic VI de Dinamarca. Per tant, home, t'ajuda el rei, no? T'ajuda el rei. A cobrir les despeses. Home, això ja és per tenir-ho en compte. Tot va millorant, però ell diu que no li agrada estudiar i que és el moment més dur de la seva vida. Que també dius, accepta-ho igualment, no siguis idiota, nano, perquè a veure... D'algú et servirà la gramàtica, no? D'algú et servirà i a què t'agrada descriure. més et val acceptar-ho perquè més vens de la misèria més absoluta que demanaves el moina pel carrer, tio, t'estan pagant els estudis, t'estan pagant els estudis del rei! Sí, sí, sí. A veure, fes-ho. Que el rei t'està pagant en el curs de gramàtica. Exacte. Acaba tota... Bé, el grau, dir-ho com vulguis, en aquesta escola. El curs, sí. El curs, exacte. I torna cap a Copenhague quan acaba els estudis i entra a la universitat. Ah, mira. Vale. Fins aquí ve. D'allà, quan acaba la universitat, surt disposat a triomfar, però amb un ego que no li cabia a dins. T'has mesurat. Sí, perquè era un tio molt benitós, també. Vull dir, era insuportable, ja ho hem dit. Tothom el considerava molt viu, molt despert, però també molt, molt, molt excèntric. Oh. A veure, escriu diferents obres que li porten un fort reconeixement. Comença a escriure, la gent ho reconeix, tal, li agrada. Vale. I escriu, clar, escriu diferents coses. Tot i així, ell considera que, literatura seriosa, no són històries de fantasia, sinó els llibres de viatges. Ah, mira, s'interessa per als viatges, no? S'interessa per als viatges. De fet, li agrada molt viatjar. Ho explica amb molta gràcia en uns quants llibres, que va estar per Itàlia, per Alemanya, per el que era Itàlia, pel que és actualment Alemanya, per Malta, pel que és Grècia, per Espanya. Clar, tots el recordem pels llibres de viatges, evidentment. Sí, clar. Bueno, ni t'ho imagines. Anderson, vale. Exacte. Llibres de viatges. Ei, mira, fins i tot en això, que dius... Guies. Ho fas molt bé en això, per què t'entestes a fer l'altre? Vull dir, si se't dóna bé a escriure comptes, escriu comptes! No te'n vagis a fer l'altre... Bueno, en fi... Guies de viatge, no? Exacte. Fa llibres de viatges. No hi toca ni quarts ni hores, però és molt reconegut. De fet, en aquella època sí que el tema dels llibres de viatges ho petaven molt i a la gent li agradava moltíssim. Igualment, també es va ficar en el camp de la dramatúrgia. Va escriure una sèrie d'obres que van tenir prou èxit a Dinamarca. N'hi ha d'altres que no, però durant el segle XIX sí que va fer diferents obres que van agradar. Per tant, en els diferents sets de l'escriptura agradava. Molt bé. Això sí. Però, evidentment, com és sabut, es va imposar el tema de les històries de literatura infantil. A veure quan arriba el tema dels contes, no? Exacte. Pots donar-se molt bé el que vulguis, però si això triomfa, s'ha recordat per això. Això em ve al cap una història de l'autor de Sherlock Holmes que deia que ell no triomfaria a la vida si l'únic pel que era recordat era per haver escrit Sherlock Holmes. Ah, no, clar. I dius, bueno, però si has escrit això, doncs el mateix amb Andersen. Si fas històries infantils i ho estàs petant, segueix amb això. Clar, es va convertir per això amb un personatge molt important a Europa. Tot i que a Dinamarca encara hi havia qui no l'acceptava del tot. Però, per a Europa, era molt important i era un gran escriptor. Les seves obres van començar a ser traduïdes a diferents idiomes, francès, anglès, alemany, etcètera. Entre aquestes obres, a part dels llibres de viatges i totes aquestes coses, clar, hi ha alguns dels contes que més coneix la gent. La Neguet Lleig, El vestit nou de l'emperador, La reina de les neus, amb el qual es basa la història aquesta de Frozen, El soldadet de plom, La sireneta o El rossinyol. Tot això són contes seus i n'hi ha molts més que també són coneguts. Per tant, hem de dir que... Se li donava bé. Se li donava molt bé i ja ha arribat molt lluny amb això. De fet, en aquest conte d'El rossinyol que he comentat, és un conte que s'inspira en una soprano de la que ell estava enamorat que es deia Jenny Lynn. A veure, ens ficàvem en el tema romàntic d'aquest senyor. Temes al seu. Temes al seu. Era una desgràcia. També en això. També en l'amor. També en l'amor. Anderson era molt tímid i de fet es va declarar a la cantana aquesta l'any 1844 per carta. Què dius? Nen, queda amb ella. Convida-la a un cafè i li dius que t'agrada. Ja veurem què passa. Escriu-li un conte expressament. L'escrius un conte i li fas un detall així maco. No. Ni això, no? No. Ell li envia una carta. Clar, la resposta d'aquesta dona va ser... Encara que no li va cantar una cançó. Encara és rarta amb aquella veu que tenia. Clar, la resposta de la dona va ser Adeu. Que Déu protegeixi el meu germà és el sincer desig de la seva afectuosa germana Jenny. Bàsicament li està dient t'estimo molt com a germà però t'estimo molt. Vale. Paga fantes de manual. Que ja li va deixar les coses clares, vaja. Sí, exacte. No, de fet aquest senyor estava molt malament del tarro. S'ha de dir que estava obsessionat amb tenir parella. Llegiré una frase que va escriure ell mateix. Tot poderós Déu tu ets l'únic que tinc tu que governes el meu destí he de retre comptes amb tu dona'm una forma de vida dona'm una núvia la meva sang vol amor com ho vol el meu cor. Estava obsessionat. Bueno. Estava obsessionat i no només per per per per dones també se sentia atret de fet molta gent opina que se sentia més atret pels homes per per un amic seu que es deia Edward Colin que no és el vampir de Crepuscula pillem el xister una mica així tonto va escriure llengueixo per tu com per un jove calabrès aquesta expressió no l'entenc però bueno els meus sentiments per tu són com els d'una dona la feminitat de la meva naturalesa i la nostra amistat han de romandre en secret es va declarar un home es va declarar un home bé clar que tampoc em sembla especialment maco els meus sentiments per tu són com els d'una dona dius bueno també l'època encara ho pots dir clar l'època però no clar el Colin aquest per la seva part va escriure en les seves memòries no em vaig trobar capaç de respondre al seu amor i això li va causar a l'escriptor molt de patiment un altre un altre rebuig un altre anem sumant un rere a l'altre exacte de fet alguna cosa semblant li va passar amb el gran duc Carles Alexandre I de Saxònia vei Marei Zenac de qui va dir aprecio sincerament el jove duc ell és el primer de tots els prínceps que trobo realment encantador però realment quasi quasi que era com una obsessió que tenia per trobar parella sembla com si la persona no li importa estava totalment obsessionat tot i així és possible que tinguis raó ja que i tancant parcialment almenys per el tema de la sexualitat estava enganxat a la masturbació ostres deia que era això ho escriuen als seus diaris i ho anava i de fet cada cop que ho practicava ho apuntaven al diari ell deia que és una forma d'amor que no era ni cruel ni dolorosa bueno ell ho definia així clar perquè dius clar si tothom et rebutja com a mínim si tens això això no fa mal no passa res moltes vegades moltes vegades anava a prostíbuls i bordells etc per parlar amb les noies d'allà i marxar a casa a afegir més notes al diari i ja m'enteneu quan dic això estem en aquest punt clar a més a més ja no només amb el tema de les parelles la seva relació també era tensa amb autors com Dickens a veure que mantinguis una relació tensa amb el teu pare o amb la teva mare ho entenc ara amb una altra persona com Dickens exacte en aquest cas no era sexual però sí que tenia va tenir una relació molt tensa clar és el cas més interessant de la gent que el va envoltar almenys per mi amb una visita a Anglaterra l'any 1847 es coneixen i es cauen superbé amb el Dickens amb el Dickens exacte amb Charles Dickens s'envien moltes cartes es fan amics i al cap de 10 anys Dickens diu va et convidaré a passar uns dies a casa meva error error molt mala decisió Hans Christian Andersen en aquell moment ja estava obsessionat amb Dickens tot i així perquè us feu la idea de la situació us descriuré físicament també el personatge perquè si penses en la situació tal com era Andersen físicament és més curiós d'entendre ens n'hem d'imaginar com un tio que tal com es descriu a l'època era horripilantment lleig era desproporcionat es remarca en molts escrits que cames i braços els tenia molt llargs i les mans els peus i el nas també eren molt grans era molta gent l'havia dit que semblava un monstre pràcticament ui desproporcionat exacte exacte per aquest motiu es maquillava molt la qual cosa encara remarca més el fet aquell de la vanitat que dèiem que era inigualable vale aleshores ens imaginem aquest tio queda amb Dickens se'n va passar uns dies amb ell a més és aquest tio que ja dèiem de petit que tenia taxistèria i que ningú el suportava i tot això vale dir que la visita va anar malament és anar desquedar-se molt curt Anderson va decidir el primer matí dir-li a Dickens que en el seu país era tradició que el fill gran de la casa l'afeités a cada matí com? i jo no ho entenc però va intentar agradar Dickens perquè el seu fill l'afeités vale que dius ja no ho entenc clar Dickens diu bueno pues vaig a buscar un barber i que t'afeiti però és que al cap de pocs dies un llibret d'Andersen que va escriure va tenir una crítica molt dolenta i l'autor es va passar tot el dia plorant pel jardí d'Anglaterra de a casa del Dickens exacte plorant perquè algun lector li havia dit que el seu llibre era dolent exacte muntant tot el papelon davant de tota la família de Dickens que ho va veure tot el dia com aquell senyor estava plorant allà al jardí també deia que la seva habitació era molt freda que dius sí, Anglaterra fa fred però nano véns de Dinamarca vull dir anem a veure i va escriure en el seu diari que la reina Victòria feia més casa Dickens que ell què dius nen no siguis tan envejós tampoc en fi Dickens va esperar que el tadios sac d'ossos com li va dir la seva filla Kate quan va marxar va esperar que marxés de fet Anderson va plorar quan es va acomiadar dient ja et trobaré molt la falta i tot això Dickens al contrari no pensava això alegrat que marxés ja quan va marxar Anderson Dickens va pujar corrents a la seva habitació a l'habitació on va dormir a l'habitació de convidats i en el mirall de l'habitació va escriure Hans Anderson va dormir en aquesta habitació durant cinc setmanes que havia de ser una setmana al principi a més ho va allargar l'estància exacte va dormir en aquesta habitació durant cinc setmanes a la família ens va semblar segles va ser insuportable Dickens Està fins als nassos i van partir peres completament però bueno tornant d'Anglaterra Anderson para per París i coneix un ballerí danès anomenat Harold Scharf que és de la companyia del Teatre Reial de Copenhague Anderson va parar allà es van conèixer van tenir les vacances fantàstiques tots dos junts amb alguns amics seus i tal i tot molt bé però Anderson va tornar cap a Dinamarca van trigar 3 anys a tornar a coincidir i es van fer molt amics de fet el 1862 la seva amistat la seva amistat va ser tan gran que va començar a ser una relació que a Anderson li va produir alegria una certa realització sexual i el seu eventual final el va conduir a la soledat és a dir van començar a tenir una relació gairebé de parella amb aquest exacte amb aquest Harold Scharf d'amistat d'amistat d'amistat afectuosa exacte van anar un punt més enllà tot i així al cap d'un any el Harold Scharf va estar fins als nassos i va fotre el camp i no li va dir res i el va deixar sol exacte el va deixar sol per això diu que el va conduir a la soledat clar Hans Christian Andersen de fet va intentar molt repetidament tornar amb aquest noi però el tio va veure com era i va dir no no no fotre el camp i amb tu no torno ni de conya de fet es diu que Andersen va escriure que que diu la meva relació s'ha acabat perquè fa 8 dies que no em parla vull dir una cosa així bastant tòxic també Andersen bé quan la relació aquesta va acabar va començar a pensar que ja no tindria cap altra relació l'any següent al setembre del 63 va escriure no puc viure en la meva solitud estic cansat de la vida a l'octubre va dir em sento vell i vaig de baixada però el nostre neguet lleig particular no es rendeix amb l'amor i va compondre 3 noves obres per als teatres de Copenhagen on parlava de l'amor fraternal i els sentiments profuns cap a altres homes de fet una de les raons per les quals va fer aquest intent de tornar a la dramatúrgia va ser i havent tingut certs fracassos i tal va ser per treballar amb xarf aquest noi que l'havia deixat plantat estava obsessionat com ja hem dit nano que no volen estar amb tu ets un gran escriptor però estàs com unes maraques en fi el 1871 xarf es va lesionar ballant durant un espectacle compost per per Andersen i ho va deixar evidentment Andersen es va quedar molt sol i molt trist exacte durant la primavera dels 72 l'any següent que xarf es lesionés no sé com això no ho he entès però bé Andersen va patir una caiguda des del seu propi llit no no era fet de taüt no en aquest cas ja no era fet de taüt però que li va portar moltes ferides que el va lesionar per tot arreu no sé com pots caure d'un llit i lesionar-te tant però bé mai es va recuperar d'això i el 4 d'agost del 75 va morir 3 anys després de la crida 3 anys després exacte en el coll lligat al coll de l'autor es van trobar una petita bossa que contenia una llarga carta de Riborg Void que era una noia que també li agradava i que també li havia donat Carmesa al final oi gens dramàtic home després d'estar envoltat de tantes persones que amb qui estàs sortint relacions i que cap t'acabi quallant totalment una mica un lastre però tio dos dits de front han passat de tu crema la carta em sembla bé però no te la lliguis al coll i et moris així amb aquest posat tan trist en fi bueno bueno d'aquest senyor evidentment si hem de fer recomanacions tots els seus contes òbviament per moltes coses que tingués era un gran autor i i clar doncs hem de tenir en compte d'això no guies de viatges no guies de viatges no també també els llibres de viatges també eren molt bons però ja no han triomfat evidentment a més a més va escriure un parell d'autobiografies també recomano el llibre The Life of Hans Christian Andersen de Johann Demilius The Life of Hans Christian Andersen Day by Day perdó i de Jackie Bullslager el llibre de Hans Christian Andersen The Life of Storyteller vale aquesta seria la història d'aquest personatge que era un desgraciat i que era especialment insuportable però bueno fins a cert punt està merescut però tampoc cal pensar així em sap molt de greu i va ser un gran autor que ningú li agafi mania per tot això que m'ha explicat llegiu un llibre d'un conte d'Anderson i ja s'uspassaran els mals doncs moltes gràcies Março ho deixem aquí que acabis de passar bona tarda i fins la propera setmana molt bé moltes gràcies fins aviat vinga adeu-siau Nosaltres deixem el programa en aquest punt recupereu tots els continguts avui a radiodesvern.com allà trobareu els podcasts ara a les set s'unirà l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just de la mà de l'Ua López Nosaltres tornem demà també a la mateixa hora també de 5 a 7 al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern que vagi bé So here we are back in Ràdio d'Esvern