#320 - Dia Internacional de les Llegums i altres notícies locals

Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, divendres 10 de febrer, Dia Internacional, per cert, de les Llegums, proclamat per l'ONU des del 2019. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant ara mateix al 98.fm, a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot farem entrevista a Darío Nogués, que és el president d'ABSAS, l'Associació per la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent. És terapeuta especialitzat en processos de dol i està en procés de publicar el seu primer llibre, titulat Después del Suicidio, proceso de duelo de un superviviente. A més a més, ha estat col·laborador també amb l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat. Tot seguit, després d'aquesta entrevista, també farem l'espai de dret amb l'advocada Sant Justenca, Marta Terriga, que avui ja ens ha avançat, que ens parlarà del que és la divisió de la cosa comuna. Després, a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i també de Ràdio d'Esvern, farem la tertúlia d'actualitat. Parlarem dels temes més interessants i destacats durant aquesta última setmana. Tindrem el Lluc Tos, el Salva Crespo i també el Josep Lluís Gil, ja amb forces i amb moltes ganes d'agafar el cap de setmana. Bé, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem de seguida. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Comencem el programa d'avui divendres i ja tancant la setmana també donant la benvinguda al convidat d'avui amb qui estarem xerrant una estona. Ell és en Darío Nogués, el president d'ABSES, ho acabem de dir a la presentació, que és l'Associació per la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent. És tarebeu especialitzat en processos de dol, és cúncelor en dol i pèrdues i també coordinador dels grups d'ajuda mútua. A més a més de participar com a aponent també en múltiples jornades divulgatives i de sensibilització sobre el suïcidi. Avui el tenim als estudis de ràdio perquè, a part d'haver col·laborat amb l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat en algunes ocasions, en Darío Nogués està en procés de publicar el seu primer llibre titulat així Después del Suïcidio, proceso de duelo de un superviviente. Bona tarda, Darío. Hola, bona tarda. Bé, ets un dels fundadors d'ABSES de l'Associació per la Prevenció del Suïcidi. Explica'ns una mica, primer de tot, què hi feu i des de quan, a qui acompanyeu i com ho feu? Doncs, som una associació constituïda a finals del 2016, constituïda també originalment per supervivents, entenent la paraula supervivent, com a persona en dol per suïcidi. Tots els que ens vam trobar llavors, que vam crear l'associació, doncs havíem viscut aquesta experiència en primera persona i arran d'unes necessitats no satisfetes que teníem nosaltres, els perjudicats, doncs ens vam organitzar per fundar l'associació. Aleshores, en un principi, el que és la seu social la teníem o estar al rí, conjunt de canvis i coses, ara l'acabem de traslladar a Sabadell, encara que la majoria d'activitats que fem les fem de manera virtual, perquè participem en un programa de la Generalitat de Catalunya d'allò que és la part de prevenció del suïcidi, perquè estem fent tres treballs dins de l'associació. Un és la sensibilització del problema, que és un problema social, que no ho diem nosaltres això, aquesta expressió, sinó que és de l'OMS, que ens afecta a tots amb milers de persones afectades. Estem parlant que a Espanya, les dades del 2020, són 4.000 morts comptabilitzades, per estadística, per l'INER. Per suïcidi a Espanya. A l'any, sí. A Catalunya, em sembla que 520, si no recordo malament. i després, cada mort, darrere de cada mort hi ha unes 20 tentatives. Per tant, els números són importants, són ingents, doncs multiplicant per no sé quin número el que són la totalitat dels enceits de tàncit. I és un problema que se li dona poca veu. encara avui en dia, doncs, està considerat com un tabú i que té un conjunt greu de conseqüències. Tant si és la persona amb la conducta suïcida i a l'entorn proper, com si s'ha perdut per suïcida una persona estimada. Hi ha molt de silenci, no?, al voltant de... Hi ha molt de silenci. Clar, és que costa... Suposo que també deu ser una d'aquestes tres coses, no?, que deies que feu des de l'associació. Trencar una mica aquest silenci també deu ser una de les vostres funcions o objectius, no? Objectius, objectius. Visibilitzar un problema que existeix i que està, doncs, silenciat, com acabes de dir. I després, les altres dues, podem dir, àrees de treball que tenim és la prevenció del suïcidi. Pel nostre equip, l'equip que som, doncs, estem especialitzats en la prevenció en l'àmbit educatiu i en el col·lectiu de la gent jove i aquí, doncs, participem en un programa de prevenció del Departament d'Educació de la Generalitat on s'estan formant, doncs, equips d'atenció psicopedagògica i també professors i mestres del Departament d'Educació de la Generalitat amb més de 1.500 persones, no?, que han passat per les nostres formacions. Clar. Amb formats curts, no?, són càpsules de 4 hores, després en tenim una més llarga, però principalment són 4 hores, i hi ha el que és la tercera part del projecte, és l'atenció al superbé, les persones, doncs, que estan en dol. I aquí oferim, doncs, el que són els grups d'ajuda mútua, com has comentat abans a la meva presentació, un grup el tenim, doncs, en conjunt i, sobretot, recolzats per l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, que aprofito per saludar-los d'aquí, i una forta abraçada a la Lola, que ha sigut ella la que ens ha posat en contacte, i després el que és l'acompanyament individual. Perquè en els grups d'ajuda mútua entenc que és quan es fan aquestes sessions a nivell virtual, no? Sí, sí. En què l'objectiu dels grups una mica és donar aquest suport, tu suposo que com a terapeuta especialitzat és qui coordines o qui condueixes una mica el grup, les dinàmiques que s'hi fan i tot. Sí, la metodologia que fem servir és l'ajuda mútua, no són grups terapèutics com a objectiu principal, i sí que es fa teràpia perquè en els grups que ens trobem que són virtuals, que vam començar a fer una prova pilot quan teníem el confinament fort, que es va interrompre tota l'activitat que fèiem, vam iniciar com una prova, era com funcionava, va anar bé i ens hem decantat per seguir oferint el format virtual amb les possibilitats que dona que no només deixa d'estar limitada, a la unitat del territori, sinó que està més obert a altres parts del conjunt de l'Estat. I clar, jo com a tal dins del grup sóc un més i ocupo el rol de moderador. M'encarrego que les dinàmiques grupals siguin les que beneficin a la totalitat dels participants del grup, de recordar dates i alguna coseta més, però no hi ha una intervenció terapèutica. Els beneficis estan principalment que en grups de persones afectades es trobin entre si i puguin compartir en relació els temes que van emergent en el propi grup. Temes que són els característics del dol per suïcidi, com per exemple el tabú, que hi ha la dificultat de trobar interlocutors, persones amb sensibilitat, que et donin un espai, una calidesa i que obrin la porta a poder expressar què és el que necessitem. Poguer-nos expressar i que la gent ens aculli, ens validi el patiment, ens validi les dificultats que tenim, els canvis de les relacions que hi ha, i això ens ho donem. Dades del Departament, ara estava consultant del Departament de Salut, que comentaves també tu a nivell d'Espanya i també de Catalunya, dades del Departament de Salut, de la Generalitat, manifesten que després de la pandèmia s'estan triplicant els intents de suïcidi per a les noies joves. El 2021 va passar de 480 a 1.265, és a dir, literalment triplicar, i que dos de cada deu alumnes reconeixen que en algun moment han pensat que es volien morir. Què hem de fer amb aquesta realitat d'Ariocalà? Campanyes de sensibilització... Es pot sensibilitzar per això d'un tema del qual se'n parla poc i es té com a tabú? Es pot fer una mena de prevenció? No, és... Ja l'any passat es va aprovar el part director de Salut Mental de la Generalitat i una de les línies és fer una prevenció universal, que seria la primera de totes, no la primària, en la qual la població en general es dotés d'un conjunt, podem dir, d'aptituds per enfrontar les dificultats que hi ha a la pròpia vida. frustracions, límits, i després hi ha coses més concretes o conflictes no emocionals, interrelacionals, i després hi ha temes més concrets que es donen en tots els estaments de la població en general, però sobretot en el que és el col·lectiu de la gent jove, dels adolescents, com és el bullying, el maltractament que es donen entre ells, amb una franja d'edat on la participació, però sobretot el sentir-se integrat en un grup, és fonamental per fer-se ells mateixos com a persones. Ateneu des de l'associació a grups de persones més joves, concretament, no?, entre aquest sector, que ara sembla que també està fent més tentatives, o...? Dins de l'associació, grups, col·lectius de gent jove com a tal, no tenim la capacitat de poder-los atendre. Som una associació petita, quatre persones als que estem treballant totes les hores que podem, i sí que fem intervencions en escoles quan ens truquen hi ha un cas, s'ha detectat una alumna amb una conducta de risc, o hi ha hagut un suïcidi consumat, ja ha sigut per un alumne o per algun, podem dir, pare o adult. Aleshores, sí que forces vegades ens truquen per fer una intervenció ja directa. Una intervenció, doncs, de, potser, aprofundir en estratègies d'acció o d'acompanyament a l'aula cap als professors o de, podem dir, de tindre l'experiència amb el grup d'iguals, amb els alumnes i també pels pares. Aleshores, nosaltres estem oberts, fem, oferim aquests tres serveis i és sota demanda, quan hi ha un cas i es posen en contacte amb nosaltres. Perquè, Darío, entenc que quan, tu comentes, no, que el 2016 decidiu fundar l'associació, és perquè trobeu que no n'hi ha d'altres? És a dir, aquest recolzament que vosaltres necessitàveu en aquell moment no existia, no el vau poder trobar enlloc i vau decidir també en part per això? Sí, clar, jo a títol personal jo em vaig trobar molt sol davant d'un fet que era un risc que ens havia acompanyat a la família tota la vida, el suicidio de la nostra mare, de la meva mare, i quan es va donar em vaig sentir molt sol i molt frac i molt vulnerable i no sabia a on anar i amb qui podem compartir doncs de la més greu i dramàtica que m'ha passat a la vida. Compartint-ho amb altres persones que ens vam trobar o ja ens vam conèixer doncs vam decidir doncs crear l'associació precisament per això tindrà d'oferir un marc d'acompanyament doncs en moments que són crítics i sobretot que es viuen amb la intimitat amb molta soledat i que implica unes conseqüències greus per la vida de la persona. Ara passarem a parlar precisament del llibre i de la teva història personal Darío però abans deixa'm preguntar-te una cosa i és que tu creus que des de la societat i des dels mitjans en els últims anys se'n parla més obertament o potser arrel de la pandèmia és una mica la pregunta de sempre parlar-ne afavoreix o és contraproduent perquè clar si se li ha de donar visibilitat De parlar-ne s'ha de parlar perquè una cosa es faci visible s'ha de poder parlar s'ha de poder tractar la qüestió la qüestió està en el com es fa això parlar emetre una notícia on primer es fa servir el terme suïcidi com per exemple a vegades hi ha notícies esportives que diu l'equip tal s'ha suïcidat per una alineació a vegades que hi hagi un titular jo pensio esportiva clar és banalitzar un problema real que afecta moltes persones aleshores i després també com es tracta la notícia no està aconsellat que es parli de com s'ha produït la mort és ni tampoc de no interessa o sigui són coses no és que parlar del mètode que s'ha fet servir és escarbant una cosa que no té és pot donar idees a persones que estan en un procés no de conducta suïcida és un procés que estan en el procés d'ideació de pensar en la seva pròpia mort i en com seria això pot donar idees no es recomana que es faci servir que s'indiqui la manera el mètode que ha fet servir la persona tampoc que es focalitzi o es concreti com una única causa tema econòmic per exemple que es diu el tema econòmic augmenta el risc de suïcidi el suïcidi és un fet complex molt complex que afecta a moltes àrees de la vida de les persones sí que és veritat que hi ha un fet que acostuma a ser el precipitant i no és el fet precipitant el que porta la persona a cometer el suïcidi és tot el que hi ha al darrere és un conjunt de coses és un conjunt de coses aleshores clar tractar una notícia tractar un suïcidi o un intent amb aquesta poca perspectiva és no donar una és fer-li un poc un poc favor no donar-li realment la dimensió que té el problema no donar-li la dimensió això mateix és no donar-li la dimensió de l'abast del problema i a l'igual clar això també ens posa davant que poder-lo tractar implica que un conjunt d'agents de diverses especialitats estiguin treballant a la vegada per poder evitar el suïcidi que al final és el que s'ha de fer o treballar per evitar els màxims suicidis possibles bé ara sí parlem del llibre després del suicidio proceso de duelo de un superviviente quan neix i d'on sorgeix el llibre Darío entenc que és un procés personal i no? sí sí és un procés personal que vaig començar a escriure fa 9 anys enrere encara que en aquell moment no tenia idea de publicar la veritat és que ha sigut el propi procés el que m'ha portat a voler el publicar i està en procés de publicació al principi ho feia per expressar el que m'estava passant se'm dóna bé 9 anys quants anys havien passat des que la teva mare es va suïcidar? doncs uns 3 anys o així uns 3 anys sí és a dir tu en procés d'assimilar-ho no? sí sí en procés de dol perquè és un procés llarg i mirat amb perspectiva després d'haver passat 12 anys és quan soc conscient de la duració del procés fins a recuperar una certa funcionalitat i normalitat i sobretot poder recordar el que hem viscut i el que ens ha passat amb una certa tristesa això sempre queda per això diuen els experts amb dol que d'alguna manera el dol mai acaba d'acabar-se sinó que queda un punt de tristesa sí que per mi el gran canvi és que quan recordo hi ha una mirada compassiva i amorosa amb el que va ser malgrat tot aleshores això és el que em queda i per mi considero personalment doncs que s'acaba no? aquest punt quan hi ha un canvi amb el que és el to emocional també la intensitat en la qual es recorda el que es va viure o sigui que estic tranquil estic en pau puc parlar-ne obertament m'he decidit a fer accions de transformació com escriu el llibre com crea l'associació són indicadors que per mi doncs em fan entendre que l'etapa ha passat però no continuo però no m'he apartat de la problemàtica del tema sinó que segueixo vinculat totalment sempre s'ha de a nivell mental o de curació és un bueno s'ha de treballar sempre amb això és a dir no es pot donar com una cosa com un xec com una llista feta no? resoldre els problemes tal fet tal fet no és no és algú que puguis dir això ja ja està fet és una cosa que sempre t'acompanyarà al llarg de la vida no? sí això és jo ho veig com que soc una persona força visual és el calendari de l'any que va ser doncs està assenyalat sempre estarà assenyalat està assenyalat a la meva pell també a la meva psicologia i això i això m'ha fet també reconstruir-me d'una manera diferent i crear coses noves tindre motivacions interessos nous i clar i el fet és això és el suïcidi la perda per suïcidi això és el gran el gran trencament i el gran canvi hi ha intenció d'ajudar altres persones amb el llibre eh? tot trencant abús compartint la teva experiència expliques no? com ho fas en un tema per això també tan delicat personal jo entenc que no deu ser fàcil i llegint una mica la ressenya no? agafo una cita teva que diu este libro es el resultado de un largo proceso de duelo transitado con conciencia això és important també la conciencia no? sí sí sí conciencia per poder elaborar aquells aspectes que fan mal i que fan patir i que fan patir jo entenc que una pèrdua significativa important amb les agreujants que hi poden haver doncs és una experiència de dolor el perdre fa mal perdre allò que s'estima i amb el que s'està vinculat fa mal això és el procés connectar amb aquest dolor posar-li paraules però també vincular-ho a fets concrets amb experiències a coses no viscudes a temes pendents allò que no va poder ser a deixar anar això és per mi digerir el dolor que no no el dolor com que el com indeterminat sinó que el dolor que es determina i i es processa no doncs psicològicament emocionalment se li dona un sentit i això és un temps això necessita un temps les emocions el cor l'ànima van molt més lent que la capacitat cognitiva no d'entendre donar explicacions o o de donar-nos raonaments això va per un altre té un altre ritme i s'ha de fer en cura amb delicadesa amb tranquil·litat cadascú té el seu ritme i també s'ha de ser responsable t'has d'ocupar s'ha de fer si no doncs hi ha un risc que quedi pendent quedi congelat el dolor si es converteixi en dolor patològic apareixi cadascú té el seu ritme també no? sí sí sí aquí el procés del dolor és subjectiu que passa que s'ha de treballar també no es pot deixar una cosa no? si t'has d'ocupar has de ser responsable crec que i és una de les dificultats que tenim a la nostra societat que ens enfoquem a a la a passar-ho tot ja així pim pam a part de la immediatesa a voler estar bé ja a voler estar bé no sentir dolor clar al gaudir al disfrutar a la immediatesa les coses vagin ràpides i una pèrdua significativa et porta a l'altra a un altre a la cara de la vida et presenta la mort el suicidi et presenta la mort d'una manera radical i abrupta no pots fer res o el que has fet no ha servit per tant provoca importants sentiments d'impotència de culpabilitat clar tot això has de respondre t'has d'ocupar a més a més estem en una societat en la que sembla que sentir dolor estigui gairebé prohibit surten fàrmacs pastilles de tot per no sentir aquest dolor quan a vegades el que necessitem per curar és sentir-lo i deixar una mica no deixar-nos portar absolutament tampoc per el dolor i la tristesa absoluta però sí deixar-nos sentir a vegades una mica per molt que faci mal aquest dolor a vegades és necessari suposo que forma part del llibre que més que parlar del suïcidi en si que sí és parlar del dolor un dolor provocat en aquest cas pel suïcidi però parlar una mica d'aquest dolor sí precisament la meva experiència és també sóc ferm defensor d'això que vaig a dir ara és que el contacte amb aquest dolor un dolor que ha de ser controlat ha de ser sostingut ha de ser possible ser sostingut i també modulat o sigui intermitent aquest contacte que no continu és el que porta a poder entendre que una persona decideixi entre cometes no sé ben bé quina paraula fer servir però que una persona pensi en acabar amb la seva pròpia vida les persones que es suïciden no volen deixar de viure volen deixar de patir volen deixar de viure una situació vital desagradable desesperançadora sense capacitat de canvi de soledat aleshores és això és el que volen erradicar i la manera que pensen en fer-ho és doncs mitjançant acabar amb la seva pròpia vida la meva experiència personal és que contactar obertament i de manera radical amb el que em va fer sentir la meva mare ha sigut el que m'ha pogut fer-la entendre doncs que pobreta el patiment que ha tingut a la seva vida que durant molt de temps l'ha aguantat com ha pogut i no ha pogut més i estar en pau precisament amb això i ara ja per anar acabant Darío explica'ns com podem obtenir el llibre amb què podem ajudar com col·laborar on podem entrar quin link com ho podem fer per adquirir el llibre doncs jo ara mateix està en fase de publicació amb l'editorial Círculo Rojo que és d'autodició i he engegat una campanya d'Avercami per intentar aconseguir el que són les despeses de publicació aquesta campanya doncs està a la pàgina d'Avercami i si a baix de tot em sembla que a baix de tot on posen les campanyes que se mecenen hi ha publicacions i si es posa el títol del llibre doncs es pot accedir i he ofert diferents recompenses que és allò que el mecenas aporta i allò que jo ofereixo per part meva Molt bé aquí hi ha suposo que els diners recaudats amb aquest crowdfunding serviran per publicar un número d'exemplars concrets no? Sí el contracte el llibre el publicaré sí o sí el contracte el tinc firmat en l'editorial són 330 exemplars i bueno il·lusionat clar que sí molt bé doncs Darío Noguer és un plaer haver-te tingut a l'emissora d'aquí de Ràdio d'Esvern desitgem molta sort també amb el llibre que sigui un èxit i aconseguir fins quin dia tenim per col·laborar-hi Tenim fins al dia 10 de març 10 de març 10 de març molt bé encara tenim marge i moltes gràcies per l'espai que m'has donat que ens has donat com a entitat i agrair també a les companyes de l'Associació de Salut Mental el Jaume la Lola que gràcies a ells estic jo aquí i també doncs fem coses en conjunt que està molt xulo treballar amb ells que bé que vagi bé Darío moltes gràcies adeu adeu adeu Fins demà Ara que puc sentir que ets amb mi Ara que has tornat per fer sentir fons del cor Guarda la llum en mi aquesta nit Si vols fer santa aquesta nit Tu has portat el cel a l'horitzó dintre meu Fes que et tregui fora sense por de la llum Si volgués si volgués si es feca que es tenir suerte si volgués si volgués fer santa fer santa que és band de case brand Fins demà! Ja pots tornar a alliberar tot el que tens per donar Que la llum ja s'ha apagat i aquest monstre no ha tornat Que dins teu podràs trobar el que t'ha faltat Però no veus que tot ha passat Que dins teu res ha canviat M'has portat al cel i a l'horitzó Entre mi i el Fes que et tregui fora sense por Veo millor Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Si vols fer santa cara a mi. Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria García. Un programa que fa poble, actualitat i entreteniment. Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut... On es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter. Arroba LaRambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin. I tenim ja l'advocada de Sant Just, Marta Terri, d'aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Saludem-la. Hola, Marta, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. A veure, m'has passat el guió i quasi que m'ha costat llegir la paraula amb els llatinismes. Explica'ns una mica això que ens portes avui, a veure'l. Sí, avui parlarem del que es diu en llatí Actio Comuni Dividundo, que és la divisió de la cosa comuna. D'acord. Això ja ens sona més català, eh? Sí. Divisió de la cosa comuna. De què es tracta? Això és un procediment? De què va? Doncs mira, és en aquells supòsits en què hi ha, doncs, o un parell de persones o més que estan en proendivis, amb una propietat, diguem un pis, doncs que pertany a dues persones, un local, un terreny, el que sigui. Llavors, doncs, el que diu tant el nostre Codi Civil de Catalunya, com el Codi Comú, que s'aplica a la resta de l'Estat, doncs que ningú està obligat a estar en una situació de proendivis amb una altra persona. Això què vol dir? Que qualsevol copropietari pot demanar la divisió de la cosa comuna, l'actio comuni dividundo. I l'altra part, doncs, a veure, no s'hi pot oposar al fet de la divisió. Es podrà oposar, doncs, el repartiment, el preu, el que sigui, però si no es posen d'acord, doncs hi ha un procediment molt específic que està regulat al Codi Civil de Catalunya sobre el procediment que s'ha de seguir per fer la divisió de la cosa comuna. Perquè normalment el tema aquest de la divisió s'ha d'expressar. És a dir, qui ho demana ha de detallar, per exemple, els motius pels quals vol fer aquesta divisió? No. No cal, eh? Només que tu vulguis, doncs, la divisió ja ho pots sol·licitar. No tens que tenir uns motius concrets i determinats. I hi ha alguns motius o alguns casos concrets en els que no es pugui demanar aquesta divisió? Hi ha un parell de possibilitats. Una és un pacte que poden fer les parts, no?, de que no es pugui, doncs, vendre o dividir la propietat. El pla màxim, doncs, seria de 10 anys. I després també hi ha un altre cas que ho pot, doncs, regularitzar el jutge, perquè, doncs, si algú dels cotatulars és menor d'edat o té una discapacitat, el jutge també podria, doncs, considerar que per l'interès superior d'aquesta persona, doncs, no es pugui procedir a la divisió, però també amb un termini molt determinat, que són 5 anys, perquè la norma general és aquesta, eh? Que ningú està obligat a pertanyar o estar però indivís amb una altra persona sobre un bé. Ostres! I una mica el procediment d'aquesta divisió, no? Per exemple, hi ha alguns punts que dicta l'article, que, per exemple, diu que, el primer, que qualsevol dels cotitulars, si no es posen d'acord per dividir la comunitat o per sometre la divisió a un arbitratge, pot instar l'autoritat judicial perquè faci la divisió. Aquests procediments, normalment, quant temps poden durar? Bueno, dependrà, sempre he de dir el mateix, és que dependrà del jutjat on correspongui, però són procediments, en principi, doncs, que s'interposa una demanda de divisió. També hi ha la possibilitat d'interposar la demanda de divisió junt amb la demanda de divorci, una demanda de procediment de família, també està contemplat. Llavors, doncs, bueno, segueix el procediment. El que es diu la sentència és que s'acorda la divisió del B. si després, doncs, tot el que és tot el procediment de divisió, doncs, haurà de ser en execució de sentència, si és que no hi ha acord o no s'arriba, doncs, a un pacte dintre del procediment. Estic llegint, també, aquí, dins de l'article, alguns dels punts, no? Parlen de les cinquenes parts, de quatre cinquenes parts de les quotes, com si hi hagués algun titular que fos propietari d'aquestes parts. Què significa, això? Bé, el tema de la divisió de la cosa comú, quan divideixes tu un B, quan realment és indivisible, no? I no el pots repartir, perquè imaginem el supòsit, doncs, que tu i jo tinguéssim, doncs, en copropietat tot un bloc d'habitatges. Llavors, clar, tot un bloc d'habitatges el podríem dividir en règim de propietat horitzontal i podríem fer dos lots. Tu t'en quedaries uns i jo m'en quedaria uns altres, no? I llavors, doncs, aquí podria haver-hi una compensació econòmica si hi hagués un accés d'adjudicació, però, en principi, aquest no hi hauria problema. El problema sorgeix en els supòsits en què el B sigui indivisible. Parlem, doncs, per exemple, d'un habitatge, d'una plaça de pàrquing o d'un local petitonet, doncs, que sigui una entitat registral que no sigui susceptible de divisió. Que no es pugui dividir, clar. Exacte. Doncs, en aquest cas, quan tu instes al procediment de divisió de la cosa comuna, la tu acredites que és indivisible, llavors, què passa? No es pot partir per la meitat el B. I la llei, doncs, preveu que, en el cas que hi hagi un dels cotitulars que tingui aquestes quatre cinquenes parts, pugui ell ja directament dir que jo me l'adjudico abonant a l'altre partícip o als altres copropietaris la resta de quotes que tinguin sobre aquest immoble. Perquè normalment passa entre dues parts? O pot passar que n'hi hagi tres, quatre? Clar, pot haver-hi aquests supòsits, es poden donar supòsits que hi hagi més d'un copropietari. El més habitual, perquè en els procediments de divisió de la cosa comuna, el més habitual és l'habitatge. I dintre dels habitatges, doncs, l'habitatge que ha sigut familiar i que en un moment donat, doncs, quan ja no hi ha el dret d'ús o els fills ja són grans, doncs, es procedeix a això, no? Si no s'acorda la venda o les dues parts no estan per la labor, llavors hem d'anar al procediment de divisió de la cosa comuna. Clar, jo entenc, i ja per acabar, Marta, si no, el tema d'això de la divisió de la cosa comuna es du a terme més en casos en què sigui més difícil, no? Coses, per exemple, com deia, una plaça de pàrquing, no? Perquè això la gent, vull dir, com ho divideix? Això és més difícil? Clar, una plaça de pàrquing... Coses més problemàtiques. Bé, les coses que realment, doncs, són indivisibles, no? O que desmereixin moltíssim, doncs, el seu valor. Doncs, no sé, una col·lecció, posem una col·lecció artística que dius, bueno, és tot un conjunt, no? I si la separem o si la dividim, doncs, ja no tindrà aquest valor. Llavors, s'ha de fer aquesta divisió. Per què? Doncs perquè una de les dues parts qui mostri interès en fer-ho se l'adjudiqui pel valor de paritació, en el supòsit en què les dues parts mostrin interès en adjudicar-se-la i tinguin la mateixa quota de participació, decidirà la sort. Serà, doncs, en el jutjat, amb 50.000 procediments diferents, doncs, que decidirà la sort i aquesta persona, doncs, s'adjudicarà, doncs, al B, que és objecte d'indivisió. Caram, ostres, jo no sé si et deus trobar en molts casos d'acteo común di dividundo. Sí, sí que ens hi trobem. Sí? Ens hi trobem... Bé. Pensa en temes d'herència, que són maris els hereus, que s'han adjudicat l'herència, no s'han posat d'acord, al final són copropietaris d'un B, només és d'aquest B, i, doncs, no volen seguir amb l'indivis, no? Ja. I llavors, doncs, aquest és un cas típic, els casos de família també són molt habituals, doncs, això, no? que en el procediment de família, doncs, s'instilla l'acció aquesta de l'acteo común di dividundo. I hi ha moltes diferències, per la diferència que has fet al principi, no?, de dir del Codi Civil Català de la resta. Bé, el nostre Civil Català, el que aposta, doncs, és per això, no?, perquè primer siguin les parts, que mostrin interès, si les dues mostren interès, doncs, la sort, si no, doncs, es busca una manera, doncs, de vendre el B que, d'alguna manera, no el devaluï massa. A nivell econòmic, no? Clar, en el Codi Civil, el que diu, doncs, és que ha de sortir a subhastar el B, no? Llavors, clar, a subhasta, ja sabem que el B surt per un valor que és molt inferior i al final, doncs, tothom hi perd, no? Sí. Llavors, aquí el que s'evita és això. Vull, que s'arriba en aquest punt, no? Exacte. Molt bé. Doncs, Marta, ja tenim una altra coseta presa més. Una petita pinzellada del que és la divisió de la cosa comú. Sí, sí, sí, que, a més a més, algú potser segurament s'hi ha vist implicat en algun moment o altre. Segur. I això. Molt bé, doncs, Marta, que tinguis molt bon camp de setmana i ens tornem a trobar en un parell de setmanes. Moltes gràcies, Núria. Adéu. Fins aviat, adéu. Va, que amb les càpsules de la Marta aprenem cada 15 dies alguna coseta nova sobre el món de l'advocacia, dels judicis... Fins aviat, adéu. Fins aviat, adéu. Wissing these memories would fade and never do. Turns out people lied. They said just snap your fingers as if it was really that easy for me to get over you. I just need time. Snappin' one, two, where are you? You're still in my heart Snappin' three, four Don't need you here anymore Get out of my heart Cause I might snap I'm writing a song So this is the last one How many last songs are left I'm losing count Since June 22nd My heart's been on fire I've been spending my nights in the rain Trying to pull it out So I'm snappin' one, two Where are you? You're still in my heart Snappin' three, four Don't need you here anymore You're out of my heart Va, fem una petita explicació del Dia Mundial que l'hem comentat al principi i l'hem citat però no l'hem explicat. Avui és el Dia Mundial de les Llegums, eh? Des del 2019 i perquè ho va decidir l'ONU, l'Organització de les Nacions Unides. És una data realment recent. Es va establir, ja ho hem dit, el 2019 per primera vegada però va ser reconeguda el desembre del 2018. Antecedents del Dia Mundial de les Llegums, doncs, tot recau sobre la FAO, que és l'organisme de l'ONU encarregat de l'alimentació i l'agricultura, que des de feia uns anys abans ja anava promovent la importància d'aquest tipus d'aliments. De fet, el 2016 el van considerar com l'any internacional de les llagums. A partir d'aquell moment, els grans, per exemple, com els cigrons i les llanties, per exemple, van començar a guanyar protagonisme també en la dieta del món. És important destacar que els llagums són tots aquells cultius on el propòsit final és l'obtenció del gra sec, com, per exemple, com hem dit també els pèsols o, per exemple, l'arròs. Però s'exclouen aquells cultius que es fan, se'ls anomenen cossetxes verdes, com, per exemple, les mongetes verdes, perquè entren dins del rang de les hortalisses, més de les verdures. En realitat, els llagums tenen molts avantatges per al desenvolupament agrícola del món i també pel desenvolupament alimentari de les persones. Per exemple, algun dels avantatges, doncs, que tenen un alt valor nutritiu, les llagums són dels pocs aliments vegetals que són rics en proteïnes, de manera que permet que les persones que tenen baixos recursos i que no tenen un gran accés constant al consum de carn, làctics o ous, doncs, puguin consumir proteïnes d'origen vegetal. També per a aquelles persones que segueixen una dieta vegetariana, doncs, és una font de proteïnes sense haver de consumir carn. També, per exemple, és que els grans de les llagums són baixos en greixos i són rics en fibres. Ajuden a reduir el colesterol i també els nivells de sucre en sang, evitant l'aparició de malalties no transmissibles, com, per exemple, la diabetis o problemes cardiovasculars. També ajuden a frenar l'obesitat. També un altre avantatge dels llagums és que promouen la seguretat alimentària. Els cultius de llagums quasi sempre són abundants, i això vol dir que un agricultor pot tant vendre la seva collita com consumir-la, garantint així la seguretat alimentària tant de la comunitat com també de la seva família. I parlem de l'últim avantatge, doncs, que mitiga el canvi climàtic. I és que, tal com hem comentat ara mateix, els llagums ajuden a recuperar els nutrients del sol de forma totalment natural. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Laura Borràs al·lega indefensió jurídica i demana que se suspengui el judici que ha començat avui. La defensa de la presidenta sospesa del Parlament sosté que hi ha hagut un acord entre la Fiscalia i la defensa dels altres dos acusats per aconseguir una rebaixa de la pena a canvi d'inculpar-la a ella. Els lletrats de Borràs afirmen que han col·laborat amb la defensa dels altres dos inculpats, Pisaias Herrero i Andreu Pujol, per tal de preparar el judici. I argumenten que aquest suposat pacte amb la Fiscalia deixarà o deixaria al descobert la seva estratègia de defensa. L'advocada de Borràs, Isabel Elbal, sol·licitava amb aquests arguments la nul·litat del judici. La senyora Borràs Castanyer no va a tener un juicio justo. No lo va a tener. La indefensión material ha sido creada desde el momento en que se ha negociado, con independencia del acuerdo al que se haya llegado o no. L'advocada d'Isaïa Serrero, Marina Roig, ha retret que es posi en dubte la justícia amb les seves acusacions. Algunes defenses poden parlar també amb el ministre i fiscal. Això és perfectament vàlid, legítim i crec que instrumentalitzar aquest tema no cal que fem un xou d'aquest assumpte. El tribunal ha negat tenir constància de cap acord, mentre que la Fiscalia, que seria qui estaria en qualsevol cas al darrere d'un possible acord, no ho ha aclarit. Notícies breu, Sergi Molero. Més de 70 míssils i 5 drons russos han atacat instal·lacions energètiques a Ucraïna després de la gira europea del president Zelensky per demanar més armes als aliats. Un dels atacs més durs ha estat a Zaporitja, on hi ha la central nuclear més gran d'Europa. Una autoritat local de la zona explica com han viscut l'atac d'avui. És evident que l'enemic ha intensificat els atacs. Entre 15 i 20 minuts hi ha hagut 5 o 6 forts impactes. Les últimes explosions d'aquesta mena van ser a finals de la primavera, a començaments d'estiu. Detingudes 15 persones a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat també, vinculades presumptament a un grup extremadament violent, una de les anomenades Mare, que es volia establir a Barcelona. En els escorcolls que han fet la policia i la Guàrdia Urbana de Barcelona han requisat armes blanques i diners en efectiu, material informàtic i simbologia de la banda. L'Ajuntament de Lloret nega l'autorització per rebre a l'abocador del municipi de part dels residus que anaven al de Solius, que es clausura dilluns. Des del Departament d'Acció Climàtica apunten que l'alternativa serà, de moment, portar-los només al centre de tractament de Vaquerisses. Girona Maria Rovira. Bona tarda. El consistori fa seva la preocupació mostrada pels veïns pel fet que l'abocador de Lloret rebi més deixalles anuals quan ja està al límit. Jaume Adolçat, alcalde de la població. Entenem perfectament la bona intenció de l'Agència de Residus de Catalunya, però no podem acceptar ser els receptors d'aquesta quantitat de 10.000 tones que planificava l'Agència de Residus de Catalunya. Ens hem emplaçat a seguir treballant. Des del Departament d'Acció Climàtica tranquil·litzen tots els ajuntaments afectats pel tancament de Solius. Aseguren que els residus es portaran ara al centre de tractament de Vaquerisses. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. El director de cinema, Carlos Aura, ha mort avui a Madrid als 91 anys per una insuficiència respiratòria. L'Acadèmia Espanyola de Cinema, la institució que demà havia previst lliurar-li al boia d'honor, ha lamentat la seva defunció i l'ha descrit com un dels directors fonamentals de la història del cinema. El ministre de Cultura espanyol, Miquel Iceta, l'ha descrit com un artista total i ha recordat que el 1980 va rebre el Premi Nacional de Cinematografia. Divendres, trànsit, Celia Quintana. Bona tarda, doncs aquesta hora us trobareu 6 quilòmetres de vehicles del tot aturats a la P7 a Vandallós i l'Hospitalet de l'Infant a l'Ammella de Mar, direcció cap a l'Ampolla per un accident. Tram llarg d'aturades que supera els 13 quilòmetres a la C16 de Cal Rosal a Cerc, sentit cap a Vagà. També hi ha trams de retenció a la C55 per una banda, a Castellbell i al Vila i Sant Vicenç de Castellet, direcció cap a Manresa i de l'altra a Callús i Sant Joan de Vila-Torrada, també sentit cap a Manresa. 5 quilòmetres d'embús a la Nacional 145 de les valls de Valira a l'entrada a Andorra, cua compacta, C58 de Montcà del Nus, de la Trinitat C17 a Parets de Vallès, sentit Ripoll i també la C31 amb cua destacable de Vilanova i la Geltrua a Covelles en aquesta direcció. A les rondes a Barcelona, trams d'aturades en tots dos sentits. Càlia Quintana, Catalunya Ràdio Equip Viari. Esports, Marta García. A les 9 s'obri la 21a jornada de Lliga amb el Cádiz-Girona. Són baixes els lesionats Jangel Herrera i Valeri i el sancionat Estuani. Una victòria deixaria els gironins a 8 punts del descens, que precisament ara marca el Cádiz. El partit és a les 9 i 15 minuts abans començarà la transmissió del Totgira per Catalunya Ràdio. Acabem d'eixir els horaris de la jornada 24 de Primera Divisió. El dissabte 4 de març, a les 2 del migdia, Getafe-Girona. A la mateixa hora, però el diumenge dia 5, Valladolid Espanyol. I també el diumenge, però a partir d'un quart de 5, Barça-València. El Barça jugarà contra la Roma als quarts de final de la Champions Femenina de Futbol. La nada serà en Itàlia el 21 o 22 de març i la tornada una setmana més tard en el Camp Nou. Si les Blaugranes se classifiquen per a les semifinals, les jugaran a finals d'abril contra el guanyador de l'Olímpic de Lío-Chelsea. Mariona Caldentei, per cert, es baixa de mà per jugar contra l'Adavés per unes molestis en la cuixa esquerra. En la Sobaldambol, a partir de les 8, de setena jornada, Guadalajara freikin granollers. En tenis, Albert Ramos està disputant els quarts de final de l'Ober de Córdoba a l'Argentina contra el portugués Joao Sousa. Ramos ha guanyat el primer set i ara mateix està perdent en el segon per 2 a 3, amb 15-0 per al portugués. I en l'europeu de ciclisme en pista de Grenchen, Suïssa, Eric Martorell, ha quedat fora de la final de persecució individual després d'aconseguir el DCT Registre. Fins aquí, les notícies. Aquest dilluns. ...de Sant Just. Hola, el proper dijous 16 de febrer s'inaugura l'exposició Ibers a Can Ginestà. El CIM, el centre d'interpretació municipal ubicat a Can Ginestà, acollirà durant tot l'any l'exposició Ibers. Aquesta mostra ens apropa la història del poblat íber de la Penya del Moro a través de 8 eixos, urbanisme, societat, comerç, escriptura, dones, teixits i vestits, alimentació i creences. El centre d'interpretació municipal adopta a partir d'aquest 2023 un caire més museístic, ja que acollirà exposicions de llarga durada que permetran un treball més intens i estable amb la comunitat educativa. La programació expositiva aprofundirà en èpoques històriques del nostre municipi, començant pel poble íber. S'oferiran materials didàctics i visites guiades a les escoles dels voltants de Sant Just i també de Sant Just d'Esvern. El poblat íber es va assentar a la Penya del Moro entre els 700 i els 100 abans de Crist, aproximadament. Les dimensions dels habitatges documentats oscil·len entre els 10 i els 25 metres quadrats i estan construïdes amb parets de pedra licorella i un arrebossat de fang. La dieta íbara es passava en productes d'origen vegetal com cereals i llegums. S'han descobert diferents molins i morters que servien per a l'elaboració de la farina. Per les restes d'ossos trobades a la Penya del Moro sabem també que tenien ovelles i cabres domesticades. Tenim constància, per exemple, que els íbers comerciaven amb altres poblats mediterranis com grecs i púnics i que cremaven els seus difunts i feien ofrenes als déus i deeses, tal com detalla l'exposició. Paral·lelament a la inauguració de l'exposició íbers, l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Sant Just ha editat el Conte de l'Arrel, un llibre infantil amb il·lustracions de la Sant Justenca a Txell Ribes que es lliurarà a nens i nenes de les diferents escoles del municipi. Pròximament tindrem a Ràdio d'Esvern a Jordi Amigó i a Txell Ribes que ens donaran més detalls sobre aquest projecte. Ja es coneixen els premis que obtindran els guanyadors i guanyadores del concurs de disfresses de carnes toltes d'enguany. Cada categoria pot aconseguir un seguit de premis. Les categories individuals d'adult i infantils podran guanyar un primer premi. La categoria de grups i comparsa optarà un premi i un segon premi. La categoria de comparses escolars assolirà un primer, segon i tercer premi. Els premis per a les comparses tan escolars com generals tenen un valor econòmic, mentre que la resta de categories optaran a valors en vals dels comerços santjustencs. Destaquem els premis per a categoria, més o menys. A les comparses escolars, 30 o més membres representant l'AMPA d'una escola de Sant Just d'Esvern, el primer premi de la comparsa escolar són 600 euros, el segon premi 400 euros i el tercer 300 euros. Les comparses de disfresses amb més de 10 membres tenen un primer premi de 300 euros i un segon premi de comparsa de 200 euros. Pel que fa als grups, disfresses d'entre 3 i 9 membres, el primer premi serà un val de compra per a valor de 200 euros en comerços adherits a d'Esvern, Comerç i Empresa i a Dona i Empresa de Sant Just. Hi participen el Cafè Siena, Cuit, Punapu, Campeixos, Tijera Naranja, Vapor, Vapor, Elixir i Mobile Lab. Tots ells participen en una quantitat entre 20 i 30 euros. El segon premi són vals de compra per a un valor de 160 euros en comerços adherits a d'Esvern, Comerç i Empresa i a Dona i Empresa Sant Just. Per exemple, hi participen la Bombonera, l'antiga granja Carbonell, el Xaros Cake, a Barcelona Laboratorio de Aromas, la Ferreteria, Dos Set Concept Store i també Tutuguri. També són vals que a cada comerç es poden gastar entre els 20 i els 30 euros. Pel que fa a la disfresa individual, el primer premi són vals de compra per a valor de 100 euros en comerços adherits a d'Esvern, Comerç i Empresa i a Dona i Empresa Sant Just. Els premis són vals a Trinis, que val per dues hamburgueses i dues begudes, valorat amb 30 euros, Místic i Informàtic amb 30 euros, Cal Llibreter amb 20 i Copiflaix amb 20. El Premi Individual Infantil, hi ha un primer premi d'aquesta categoria infantil és fins a 12 anys, amb vals de compra per a un valor de 80 euros en comerços adherits a d'Esvern, Comerç i Dona i Empresa. La via en paper, 3 hores de taller per uns 30 euros, a Bambuques també uns 30 euros i l'escrivà per uns 20 euros. Fins el 14 de febrer us podeu inscriure al concurs de disfreses mitjançant aquest enllaç que podeu trobar a la notícia que està publicada a radiodesvern.com sobre el Carnestoltes i també podeu consultar les bases del concurs que també hi trobareu al link en aquesta mateixa notícia. Fins aquí la informació local. Tornarem a més notícies d'aquí una hora. Vinga, va, comencem la tertúlia. Jo crec que és el dia que la comencem a l'hora. O sigui, és molt fort. Vaig a obrir els i els micros. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Núria, la veu de la Rambla. Oients, bona tarda. Sí, sí, funciona, Lluc. Va provant, sí, sí, sí, funciona. Jo crec que és el dia que la comencem a l'hora. Bueno, és que és una cosa inèdita, eh? Vull dir, mai havia dit que són les cissions el divendres. Ens està dient que som uns impuntuals. Bueno, no sé si ben bé vol dir això, però... O sigui, hi ha algú que no hi és avui que és... És la composició de la taula. Exacte, exactament. Sí, poder, sí, poder, sí. Quan venia, m'he posat molt contenta perquè no fa... Bueno, una setmana que està allò de l'ambici i quasi que no hi havia ni bicicleta. No quedaven bicicletes a la parada, a l'estació. O sigui, jo soc de les que em vaig fer soci el primer dia. Vaig pagar, dic, mira, pagarem els 25 euros a l'any. Però passava i crec que quedaven dues bicicletes. Sí, sí. No ho sé. Penso que ens ha estat fort d'alloc. Sí, sí. No sé si és per la promoció aquesta, per la novetat, però jo he de dir que és això. He vist gent, principalment jove, fent servir les bicicletes. És cert. És cert. Ja, però a mi em sorprèn que no... Vull dir, ara mateix recordem que no hi ha parades ni a Barcelona, tampoc a Sant Feliu. Perquè si vas a Barcelona, t'has de deixar la zona universitària, no? No, encara no. No, encara no. Si no pots empalmar... Fins al mes que ve. Fins al mes que ve, encara no s'ha remarrat aquest punt. Sí, sí, sí. Bé, no sé si és una mica el que diu el Lluc, que poder... L'heu atat la promoció, però jo penso que la gent té ganes de tenir eina com aquesta, nova, i amb condicions per poder fer el transport públic. Voleu dir que s'han posat totes les bicicletes que... Jo he vist un parell de punts d'aquí a Sant Jus, davant de la farmàcia de Tudona, i estava plena. Ah, no, però plena no. O sigui, estan com la meitat. Sí, un 70%. Deixen dos o tres o quatre lliures per poder anar intercanviant. però estan Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí. I la veritat és que he vist buits, eh? La gent l'està fent servir, la gent l'està fent servir. Jo vaig estar l'altre dia a Plaça Maragall, hi havia, potser recordo, ho dic de memòria, quatre o cinc bicicletes col·locades, i potser hi havia sis o set buides, però desconec si és que no s'han posat totes. Si és que faltaven express perquè algú les havia agafat o perquè... Això no ho sabria dir, no ho sé. El que caldria saber és la gent que les utilitza, per què les utilitza. Per què les fa servir, no? Si dieu que a Sant Feliu no hi ha, si el punt d'interconnexió amb el bícic tampoc està encara operatiu i això. Són sis poblacions, si no recordo malament, Sant Joan d'Espí, Cornellà, Esplugues... Esplugues segur, esplugues segur. Sí, sí. Sant Feliu no, eh? No? Sant Feliu? No, no, Sant Feliu, i a més a més hi ha la notícia que la previsió és que de moment que no n'hi hagi. O sigui, Sant Joan, Esplugues, Cornellà, Sant Just... Sant Joan... Sí, Senyor d'Espí... Són sis... Pot ser Gabà, Viladecans, Sant Boi... Més cap a la costa, potser, no? Sant Boi, potser i Viladecans. O Molins, també? Molins? No ho sé, no ho recordo. Ara s'hauré de mirar. Hauré de llegir la Vall d'Avers. Sí, exactament. Hauríem de fer una fullejada... Una fullejada... Ho dirà, ho dirà, ho diu, però ara de memòria no m'ho recordo. Com, com? Deies-ho? No, que és possible que hi hagi trànsit intern, que si, no ho sé, aquí a teoritzo, però que la gent ho faig servir bastant... Pel poble. Jo crec que una mica sí, una mica s'està fent servir. Bé, per les xarxes, l'altre dia hi havia gent que es queixava de que, per exemple, allò... Sí, que hi ha sis parades a Sant Jús, però que, per exemple, a llocs més com la bona aigua, no? La gent, doncs, que dius, vale, no aniràs al gimnàs amb el cotxe, no? Però, bueno, doncs... Agafo la vici. Podien, sí, però, bueno, deien que, per exemple, era un lloc on podrien haver instal·lat un punt de... Però, bueno, clar, tampoc es pot anar posant un punt a cadascú on la gent... Bueno, jo crec que, a més, si es bo que té èxit, doncs s'anirà oferint més serveis, més parades... En Mas Lluí hi ha un parell o una? Una, una. Crec que n'hi haurà més, diuen. A mi, de necessitats, l'ús que es faci, suposo que es podrien tirant. Si el que estàvem dient ara és degut a l'ús, és a dir, estan molt buides degut a què s'estan utilitzant... La del parador, jo he vist gent que sí que treia... Clar, quan funcioni cap a Barcelona, la demanda se suposa que serà més alta, llavors faltaran, possiblement... Sí, sí, sí. Perquè la de l'altre... No vols que es lligui bé, no? Que diguis que deixi la teva vici de l'AMB, que serà aquesta, i poder agafar ja la següent per entrar a Barcelona. Però el trànsit, intueixo, eh, que serà més de Sant Lluís cap a Barcelona, és a dir... Aquest serà molt important. La gent que vingui de Barcelona cap aquí serà els de Sant Lluís que tornen, no? Clar, al matí hi haurà més gent que anirà com a Barcelona i a la tarda... I a la tarda estarà més de tornada, no? Amb la qual cosa, no ho sé, però bueno, haurem d'anar-ho veient i vull creure que si hi ha demanda i funciona... El que passa és que el pàrquing de Barcelona haurà de ser més ampli, no? Perquè si la gent se tot es concentra on es deixa la bici per agafar la següent, haurà d'haver-hi un pàrquing de bicicleta més augmentat. Jo tinc entès que ha d'anar a la zona universitària entre, diguéssim, per el que he llegit amb alguna cosa de l'AMB, per la zona entre el metro i... La boca del metro i... No en surt ara, i el Palau Reial, aproximadament. Vale, per allà. Vull dir que no sé si estaran a primera línia, vull dir, a la zona universitària o estaran una mica més en dins. Bueno, tampoc té més... No, no, no té més importància, eh? Però bueno, que segurament quan funcioni cap a Barcelona, potser a primera hora ja estaran les estacions buides o algunes d'elles. Home, jo crec que el tema del flux han de fer primer un estudi, no? O, bueno, sabent les que agafa la gent aquí a Sant Just o les del bici que hi ha allà, hauran de fer algun tipus d'estudi de flux i de trànsit de bicis per mirar quantes... Això es anirà veient, però que d'entrada, d'entrada, a falta d'informació, lògicament, em temo que el que passarà és que a primera hora faltaran bicicletes. Sí, sí, s'hauran de barallar per agafar una o una altra. Això és el que ens diu la lògica, que després l'ús... Si més no, ha sigut un bon pas, no? Ha sigut un bon tema. Parlant de bus, hi ha una altra iniciativa que es diu BiciBus, que necessita persones voluntàries que vulguin implementar aquest servei al poble. Parleu, heu de llegir la Vall d'Avers. La Vall d'Avers, l'hem de llegir? Perquè allà entenc que hi ha alguna notícia, no? Bueno, aquest mes faig spoilers, però hi ha tres notícies relacionades amb el tema bicicletes. Amb el tema de les bicicletes, hosti tu. Clar, això serà una línia d'autobús que serà, per exemple... O sigui, jo amb això veig moltes coses bones, però també se m'acuden preguntes. Per exemple, tota aquesta gent, tot aquest recorregut, aquest carril, això, aquest tot de persones, ocuparan el carril bici per on aniran? S'hauran de fer pàrquings de bicis a les escoles? No, no. És un acompanyament d'adults cap a... Bàsicament l'objectiu és el nen, no? L'objectiu és el nen, no? Sí, però no van sols. És a dir, no és un carril bici per nens, sinó que és una mena de convollament d'adults i canalla que van fent la ruta, una ruta determinada, llocs de trobada i coses, per el que jo tinc entès. S'ha de saber l'horari que passen perquè si els pilles allà i just estàs pel darrere... No, no, és amb horaris. Lògicament requereix la complicitat de les escoles i de les ampes i de les afes, amb la qual cosa no és tot el dia a qualsevol hora, són uns recorreguts i unes hores... concretes a l'hora d'entrar a l'escola i a l'hora de sortir a l'escola. I es requerirà també la col·laboració de la policia i dir... Però això tot just està... S'està començant. La reunió informativa em sembla que no s'ha fet encara. És el dia 17. El dia 17. I el tema de l'aparcament com es farà? Perquè en el cas de l'institut el principal problema era el tema de robatoris i això. Llavors, clar, no sé si... No ho sé, suposo que... A veure, sembla ser que hi ha diverses poblacions en què ja està funcionant. Això va néixer a Vic. Estic dient moltes coses i no llegireu la vall. Ostres, ens ho avança tot el Josep Lluís. És una institut. Per crear ganes. Però l'institut, em sembla que no entra a dins. Em sembla que són per escoles. És un servei per escoles. Però vull dir que la gent que s'hi desplaça... És més per canalles, sí. Suposo que sí, per més petits. Perquè els grans, se suposa que no... Sí, són autònomos. No necessiten acompanyament. Ni cap recorregut concret. Però, en qualsevol cas, em sembla que hi ha poblacions diverses. Va néixer a Osona, a Vic, i ara no recordo quines altres poblacions, però Sant Jus no és la primera ni la segona. Jo crec que s'hauran de ser els mateixos centres educatius que hauran d'habilitar algun espai. perquè, tot i que, clar, si només que vagin 50 nens amb la bici, ja és crear un altre lloc bastant important. I em sembla que a les escoles no els hi sobra gaire espai. Almenys a Canigó i a Montseny no els hi sobra gaire espai per fer... Això és com tot, quan veus el funcionament, actues. Llavors, se suposa que les autoritats... Bueno, però hi ha un espai, ocupar un espai, si de cas, de la via pública, que habiliti l'Ajuntament, en aquest cas, per poder... Sí, sí, clar. O dintre de l'escola, però suposo que això ja... Si no es pot dins l'escola, a fora, doncs, se pot habilitar un espai... Primer s'ha de veure que consolida... No, és com tot, quan es comença, aviam... No es pot fer, a priori, No, no, no, això s'ha de començar... Si allò quallarà o no quallarà, i si estàs parlant de 10 o estàs parlant de 50, com deia. No, si més no, que aquestes iniciatives, jo penso que són interessants, són importants. Menys contaminació, menys soroll, més... Anem cap aquí, no? I està molt bé, ja està molt bé. Clar que tot costa, tot s'engega i té un procés, però... Bé, és una, en tot cas, una iniciativa popular... Sí, sí, sí, una demanda popular i jo penso que està molt bé, que està molt bé. Més que una demanda, diria que és una iniciativa d'algú que hi veu, se li encén la llum, que ho posa en pràctica, que funciona... Bueno, i que la gent sí, s'hi apunta... En un lloc determinat i a partir d'aquí... S'hi aputa el carro, no? A partir d'aquí la bola es va creixent i, bueno, esperem que funcioni. Lluc, l'altre dia vam tenir aquí el Miquel Obrador, el president de l'Ateneu, i li vam fer preguntes sobre el seu primer any de mandat, com si diguéssim. Com està la teva experiència del primer any? Estant a la Junta de l'Ateneu. Com un cap visible, de les SEAS. No, bé, sí. Bueno, crec que hi havia la voluntat de consolidar allò que l'anterior Junta havia aconseguit fer, sobretot en temes més tan burocràtics com a nivell de l'edifici en si, de tota aquesta tasca. Tot el que la nostra idea era, doncs, seguir en aquesta línia i afegir també tota la part més d'augmentar tot el tema de programació, arribar a nous públics, com el públic infantil. Home, això ho esteu aconseguint. Sí, sí, amb això estem molt contents. Per això que, clar, també abans eren tres que feien molta feina, però volgués o no el C3 et limita també a què pots abarcar. Ara el C3 és, volgués o no, també ens permet poder diversificar més les tasques i arribar a punts on abans, per molt que volguessin, no hi podien arribar. I, perdona, i un dels punts que era important, que era la captació dels adeptes, la gent que captava més soci o més adepta a l'Ateneu, i que s'està aconseguint? Clar, no era un objectiu que a curt termini volguéssim assolir perquè creiem, i seguim creient, que és una cosa que es treballa dia a dia i que no anava tant. És a dir, creiem que el fet que la gent es faci soci és conseqüència que la gent vingui a l'Ateneu. Per tant, el nostre primer objectiu era fer que la gent vingui a l'Ateneu i després, si ve recorrentment, llavors la necessitat o el compromís de fer-se soci. Sí, sí, jo, si més només que soci em referia a això, a adeptes, assistents... Però, clar, hi ha una cosa que, clar, la gent que està a l'Ateneu, que utilitza que està en alguna activitat o alguna secció, pot ser que no sigui sòcia? Pot ser, pot ser. Sí. Sí, no és obligatori. De fet, és obligat. Bueno, ja... Clar, per exemple... Que hi hagi una certa màniga ampla, però en general té una lògica que... Sí, sí, la lògica és i és. És que tothom... és a dir, socis que fan una activitat, no? És el gran tema. Per exemple, invento, eh, no sé, d'algun grup de can o de ball que estigui allà sejant o fent i que pagui la quota del que sigui, no? Però que potser no sigui sòcia o sòcia. O sigui, actualment no totes les persones que integren seccions són sòcies de l'Ateneu i això és un debat que s'ha tingut... Sempre. I que, pel que tinc entès, s'arrossega de fa temps i que ningú vol posar el cascabell al gat. Dècades. Sí, llavors, a veure, el seu seria que tothom que fos formi part d'una secció formi part també de l'Ateneu, perquè al final no deixen de ser seccions de l'Ateneu. Què passa? El cas més clar és la CEAS, que hi ha molta gent que és sòcia de la CEAS simplement per poder-se federar, perquè per tal d'estar federat i tenir una assegurança com a la muntanya, has de formar part d'una excursionista. Llavors, hi ha gent que només és sòcia de la CEAS com a canal, com a via per poder-se federar, però no té cap mena d'arrelament amb l'Ateneu ni inclús amb les activitats que fa la CEAS. Llavors, en el cas, per exemple, en el mateix cas de la CEAS, del qual hi formo part, seria complicat plantejar el fet que tothom es fes soci perquè és això, hi ha un perfil de persona que no té cap mena d'arrelament ni voluntat d'arrelament amb l'Ateneu. Això, en aquest cas que diu ell, aquesta gent que es fa sòcia de la CEAS per tenir el carrer de federació, aquí sí que és aprofitar-se d'entitat i no participar. Aquí sí que s'hauríeu de posar-hi, va, i potser sí que aquesta gent no hauria de... No, el que passa és que és un equilibri complicat i segurament hi ha casos complicats, però en aquest cas que dius tu... Però Lluch ho deia precisament pel contrari, no? Sí, pel contrari, sí, sí. Que en aquests casos la gent potser pots entendre que no es vulgui fer sòcia o sòcia, no? Clar, hi ha arguments a favor i en contra de forçar la gent a... La gent era molt delicada. No sé si és el cas de la CEAS i tu que hi ets, però jo diria que aquí el soci de la CEAS, que no és soci de l'Ateneu, hauria de pagar més. Ja ho fa, ja ho fa. Vosaltres, per exemple, Coratxo, sou sòcies? Jo soc sòcia de l'Ateneu. Val, d'acord. Però crec que hi ha noies de Coratxo, em sembla que paguen Coratxo però no són sòcies. No són sòcies de l'Ateneu, val. Crec que no. Ara no, n'estic segura, però... Bé, això que ho parlava, no? No, no, no, no. Era un exemple, però és un debat, no? Sí, sí. Que ningú potser s'atreveix a... És delicat, és una cosa que arrosseguem des de fa molts anys, no? Sí, però té una lògica, és a dir, l'entitat existeix, això pluga les activitats, les activitats vol dir el que fan les seccions i, per tant, té lògica que sigui un requisit. Jo penso que també, però clar, jo entenc el que dic. Clar, el cas de la CEA és aquestes persones que només és per una instrumentalització de la... Bé, les condicions han de ser unes altres. És a dir, jo no sé si és el cas que en una secció paguis menys... No, no, no ho dic perquè m'estic contradint. No, però té sentit que el que forma part d'una secció que no és soci de l'Ateneu hauria de pagar més. Per regla general, ja és així. Per regla general, ja és així. Jo crec que és així. Que tingui un benefici la gent que està dintre d'una secció i que participa, tingui un benefici, no? Això està clar. L'altre dia a la Junta fem la reflexió una mica amb la línia aquesta que ser soci és conseqüència de participar a l'Ateneu, és a dir, que primer és de participar i després ja voldràs ser soci. Ens trobem que hi ha molta gent que fa una part d'una secció, però no participa en les activitats que fan les altres seccions. Llavors, anant en aquesta línia, crec que primer potser haurien de... Bé, ja potser collita meva, eh? Però s'hauria de treballar potser més en aquesta línia de fer que la gent que fa una part de la Comunitat de Neu s'impliqui més en el que fa la resta de gent de la Comunitat de Neu i després ja sí que potser ja li podries exigir que fos sòcia o ja li sortiria el neguit o això. Però ens trobem ara mateix que l'Orfeó fa un concert i poca gent d'altres seccions o són assabenta o són assabenta i va a aquest concert de l'Orfeó. Jo és que potser voldria primer... Sí, em vaig enterar que hi havia una secció de billar pràcticament, que jo no sé com heu aconseguit que facin una activitat oberta al públic ara, o sigui que té el seu mèrit, però em vaig assabentar una mica d'aquí era ni on estaven i què feien quan es va fer l'any passat allò de la ruta aquella que es va organitzar dins de la Taneu com... Em vaig dir, hòstia, que estan aquí... No ho sabies. Però mira, aquest en un espai... O sigui, sabia que hi havia el billar, que hi havia gent que hi anava a jugar, però no sabia ni què... Qui era i qui no era, no sabies. No tenien ni idea, ni idea. L'altre dia vaig... Vaig flipar l'altre dia i dic... El dimensi a la nit, era curiós, vaig sortir a passejar, i era fos, era tard, eh? I vaig veure la llum encesa dels billars i la gent, doncs, aquells allò jugant. Però era tard, eh? Era un cost de deu. Sí, és que fan tant... Estava tot molt fosc i estaven... Un duràries. Això que deia el Lluc, que és veritat que hi ha una mica aquesta sensació... Sí, sí. Jo vaig a la meva... Vaig a la... A el que m'interessa... I m'incloc en aquesta... Sí, sí, sí, segur, segur. Perquè costa molt estar a totes. No pots estar a totes les guerres, i més si formes part ja d'una activitat concreta. Si ets un simple usuari de qualsevol cosa, doncs, tens més lliure. Però si estàs fent una activitat i amb una secció, repartir-te costa, no? Costa, sí. Aquí no ens hem de sentir culpables per això, sinó que aquí el tema és que hi hagi prou caliu, és a dir, prou llenya al foc, perquè els que no acostumen a venir a coses de la... són socis però no acostumen a venir, que vagin venint. Llavors, aquí, aquest és el repte gros. A veure, el Sant Justitut és un públic complicat, amb aquest estil, eh? De participació i de... Sí. De sortir al carrer i de... Som molt selectius, jo vaig a allò que m'agrada, i ja està... Vull dir que som un poble bastant, amb aquest aspecte, molt tancat. Aquesta... Això es deia... Jo recordo que quan érem joves, tu no, que encara et joves... No, no, no. Un piropo gratis, Salva. Gràcies. Comencem pel cap de sabana. Jo recordo que ja es deia això. Sí. I era un poble de 12.000 habitants, no de 20.000. Sí, sí. I dic 20.000 perquè pensem, bueno, 20.000 hi hauria d'haver més gent per tot, però, clar, ens ha vengut molta gent de fora. Jo crec que el que passa és que tenim una oferta tan gran al costat, oferta de Barcelona. Amb això no hi crec. Núria... Això ens deia fa 40 anys. I la gent marxa. Però és que de veritat, jo vaig sortir bastant a caminar, i són tot tardes i vespres que m'agrada. I vas per Sant Just i et dius, penso, bueno, ja me'n vaig cap a casa, m'haig de recollir. Creus la carretera, te'n vas, esplugues... I hi ha gent. I llavors canvia totalment el paisatge. I un moment, els dissabtes a la tarda a Sant Just, això és el desert de Damià... Sí, sí, ho he sigut sempre, ho he sigut sempre. I diumenge és Marte. És Mart, és el planeta Mart. Sí, sí. I fas un canvi, esplugues, però no molt més enllà, eh? A la part de la zona de l'Avents. I, ostres, tens un xoc perquè dius, no, no, encara no és hora d'anar cap a casa... Perquè jo crec que és que ja està implantada la idea que a Sant Just és petit i no es fa res, llavors la gent ja directament marxa. I dius, és que no hi ha res obert. Bueno, és que no hi ha res obert perquè tampoc hi ha gent al carrer. No sé què és abans, l'ou o la gallina. És l'ou o la gallina, no? No ho sé. Mira, jo vull fer... Ara fa dos mesos... I això es trasporla, perdona, amb el tema d'assistir a actes, activitats o qualsevol tipus de... Això està clar que té a veure amb alguna cosa... D'activitat lleure, eh? Té a veure amb el tarannà del poble. Del poble, sí ho és. I el tarannà del poble és una cosa etèria que depèn de... És una ànima que no se sap d'on ve, jo vull fer esment... Ara fa dos mesos vam fer una entrevista al mossèn, l'hi vaig fer jo, i una de les coses que li vaig preguntar què li agradava i què no li agradava del poble i em va sorprendre. Ell ve de... No recordo... Gavà? Viladacans Gavà? No, ell... Ara crec que és de Vilanova, però ha estat a Sant Boi. Pot ser. Però, bueno, la qüestió és que... Què li va sobtar o què no li agrada? Diu, no hi ha un lloc de reunió, no hi ha una rambla o una plaça. I, siguent de Sant Just, fa molts anys, diu, doncs té tota la raó. És un poble atípic. No hi ha un lloc... La rambla que tenim no és una rambla. No, és una rambla... És una via... És una via de cotxes. I, llavors, no és un poble que en l'ús tradicional hi hagi una plaça que tothom es troba allà i hi ha terrasses i hi ha no sé què. No hi ha una rambla que la gent pugui sortir a passejar. Però... No té una plaça major. Exacte. Sí, no hi és. No hi és. Ni major ni... A veure, tenim... No, sí, sí. Una mica, recordo quan es va... Tenim parcs, sí. Sí. Però no tenim una plaça. Recordo que quan es va crear la plaça Maragall, que llavors se li deia plaça Maragall, després ha anat a Parc Maragall i tal, però hi tenia una altra configuració diferent. Sí, una altra configuració, amb aquelles columnes... Exacte. I recordo que es deia que volia que allò fos... I no... Clar, una cosa artificial costa més, no? Doncs sí. Perquè normalment els pobles neixen a partir d'un nucli que és l'Ajuntament, l'Església, antigament. I la plaça major. La plaça major. I al voltant... O la rambla que... I a partir d'allà el poble es configura. Clar, aquí a Sant Just, en el centre no hi ha aquest lloc. I a sobre, el lloc que podia ser més o menys semblant, que era el carrer Bonavista... Està a la pujada de tot. És un lloc difícil. No, no, ja ha perdut... Però bueno, que això, quan els cotxes també anaven... Iguant, igual. Iguant per Badó i anaven pel carrer Bonavista, els dissabtes a la tarda era el mateix. Per tant, no és la culpa d'això. Ja, ja, no. Està a la tarda aquí, jo recordo que fa 40 anys ja es deia. No hi ha ni un ànima, no? És una pena. Però sí que és cert que podria faltar la plaça major, però té un tren a aquest poble que fa que... Sí, sí, segurament una cosa va amb l'altra. Jo no sé si la gent marxa molt. I a mi, jo el que veig també, el que noto, és que també en els actes o el que es fa, vas, sobretot, sempre al mateix públic. Sempre. I del rang d'edat també, gent més aviat grandeta. Adulta. Sí. Que costa enganxar la... Tu pots tenir un exemple clar, tu ho veus quan actueu amb coratge, no? Que veus perfectament qui et ve, el típic públic que et ve... Un cop, per exemple... Hi ha una certa militància. Sí, també és veritat. De certa manera. Però és veritat que és complicat de saber-ho, no? Sí, jo tinc la sensació... No ho sé. I la història continua, perquè vull dir, nosaltres, a monedat, tu ho estàs veient igual, no? I tot segueix igual, eh? Sí, sí. I no sé si és revertible. És revertible, no sé. Potser em corregireu. No sé si abans també era així. Tinc la sensació que el públic que va entre 30 i 50 o entre 30 i 45 està molt desaparegut. És a dir, és un públic que no té presència a Sant Just. Que seria aquest públic que podria fer d'anexa entre la gent més gran, que parlàvem, que té una certa militància amb Sant Just, que és la que veus sovint, i la gent jove, que té ganes, té energia i que vulguis o no, també freqüentia, freqüento espais més rellobars i així. Llavors, aquesta franja intermitja no existeix. Bé sigui perquè han hagut de marxa a viure fora, bé sigui perquè les tasques familiars ocupen massa temps i no el poden destinar a altres coses, no ho sé. Però no els veig, aquests són els que em costen. Sí, sí, la gent aquesta. Aquest és el... Sempre que es parla d'aquest tema en diversos sectors... Aquesta franja la veus únicament a actes infantils, perquè són quan comença a tenir fills, no? I llavors els veus allà, però, pam, molt puntualment, i ha de desapareixer. Bé, això és el que està fent la Taneu ara, fer actes infantils per captar... Per captar aquest tipus de públic, no? Però aquesta parella o aquesta persona sola, o aquesta... No els veus sols després, a qualsevol acte... No, no. Bueno, és una feina... Després de tants anys de desert, una gota d'aigua no fa prou. No, evidentment, evidentment. Necessites... Sí, sí, sí. Molt més. Molt més. De tota manera, amb això que deia el Lluc, allò, a l'hora de l'ocobrar, és veritat que molta gent es veu obligada a marxar, de Sant Lluís, no d'ara, de fa dècades. Molts anys. De fa dècades. Això vol dir que en el poble, en el si del poble, es produeix un desarralament. I per contra, sí que tenim, és a dir, se'n van gent jove, de 30, 50, diguem-li que són joves. Sí, sí, sí, gent jove. Se'n van, o se n'han anat dècades enrere, i les hem suplit amb gent que ve de fora, que benvinguts siguin. Que té aquesta edat, però no està arreglada. Però està molt desubicada. Ah, perdó, eh? Vull dir... No sé, sí. Que la poses allà com a molins o esplugues i és el mateix, vull dir... Sí, sí. Però això sé, el que diu la Núria. Aquesta gent la poses a molins i surt al carrer i participa en pactes. És el tarannà del poble, una mica. Tot ajuda, no? Una mica. és allò que dèiem, que alguna cosa ja en l'esperit s'enjusten que fa que sigui... I revertir això, el que deia en el Lluca, és complicat, eh? És complicat. És complicat. Bé, no? A la vegada també ens agrada, no? Aquesta pau, aquesta tranquil·litat especial, però estem acostumats nosaltres, ho portem ja dintre, no? Sí. Sí, però hem de triar... Amb el tema d'activitats i de participar... Hem de triar... Al final les coses són una qüestió d'equilibri. També els caps de setmana ens carreguem molt de molta gent de Barcelona o de voltants aquí a Sant Jús que ve de fora i per entrar a Conxarola també passen per aquí. Però venen i marxen, no? Però jo no crec, per exemple... Hi ha molta gent que marxa també cap de setmana, no? Treu les residències... Sí. Entenc que també és un d'això, no? La gent que viu a Molins, per exemple, a veure, Molins, jo no hi he viscut, però tinc la sensació que també... No, no, no. És una activitat supergrand. Una activitat molt alta. Home, acabem de passar la Candelera que allà a Molins... Sí, però... Sí, activitat sí, però que no és un poble... És un poble tranquil, relativament tranquil. Sí, Molins sí. Però a la zona centre... El que passa que té... Té activitat, té moviment... Sí, té vida, és a dir, jo tinc la sensació que és un lloc tranquil, però que té vida. Té vida. Per tant, no són coses incompatibles. No, no, no, absolut. Perquè la gent de Molins, Barcelona, jo crec que també li queda més lluny. Més lluny. Jo aquesta excusa, fa 40 anys que la sento, eh? Barcelona està aquí i abans algú de vosaltres ho deia. Esplugues està aquí i no es queixen de Barcelona. La gent irà sortint més al carrer. Però perquè Esplugues és el doble de gran i té més oferta, també. Sant Jus, no? La... Hi ha més coses. Crec que hi ha més coses. No sabria dir. Sí, sí, òbviament. Deuen haver-hi diferents factors. Hi ha alguna cosa més. És a dir, si ens quedem amb una sèrie d'esplugues... La gent d'Esplugues no marxa a Barcelona perquè ja ho té Esplugues. Jo no crec que sigui tot el tema d'alguna. En part, en part. Esplugues no hi ha cinemes, eh? És una mica de poble que tu fas de sortir més al carrer. A banda que puguis fer més coses, però tu pots fer més coses si tens gent al carrer, si no la pots fer. Aquí fas coses i hi posem 4, 5, 6 persones que van als viejos del lugar, als de sempre, no? No, no? Sí. Els viejos del lugar. Bueno. No sé, és que és complicat, eh? És un tema... Hauríem de fer alguna cosa perquè... A veure, jo recordo antigament el parador. Nosaltres no... Tu sí que la... Jo l'he esconegut. Quan hi havia el bar, hi havia el quiòs. Sí, això allà era un punt de vida... I allà es anava a fer el bar... Un quiòs que hi havia, el parador. Sí, sí, sí, sí. Un quiòs de diaris. De diaris. I hi havia un... A dintre podies fer el barmú, però a fora també. Just entre el cobert aquell que hi ha que era perquè la gent s'ha pres a la bus, i el bar. Allà entre mig hi havia un quiosquet de cara al carrer. De cara al carrer, eh? Amb venda diaris. I el van ensorrar quan el van ficar a dintre quan van fer la reforma. Però tenia molta vida, molta vida. I allà anaves el diumenge i es podia fer el barmú. Sí, sí. Ah, doncs mira. I van reformar el... Tot plegat i s'ha mort. Però estava amb el mateix, era internada a los viejos del lugar. Després el parador, el van reformar, però no, la gent ja va deixar d'anar-hi. Però va deixar d'anar-hi perquè s'hi van treure... També tenies l'oferta de terrassa i de bar per fer el barmú, eh? Home, un quiòs vulguis que no, al moment de comprar el diari. No, un quiòs que tenia una vida. I això, normalment, també és un lloc on es dona una mica de vida. Però és que a Sant Jose no tenim cap. Tot plegat, no sé. Sí, sí. Bueno, Sant Jose de quiòs zeros, per tant, ja... Bueno, és allà a la Mallola, no? L'únic que hi ha ara. Bueno, sí, allà al carrer Nord, sí. És Esplugues, però... És la banda d'Esplugues. Però... Ara? Puc dir-ho que... Has d'anar a petallar. No, no, però és que ells, els del quiòs, d'anar-hi, sí. Estem a Esplugues, però la nostra clientela és de Sant Josep. Ara és d'Esplugues, és clar, sí, sí. Clar, perquè és que... No, no, no, la gent d'Esplugues no hi va allà, algú n'hi anirà puntualment, però... No, no, la part de pisos i de no pisos... Sí, sí, la gent va a comprar el diari allà. Perquè és l'únic lloc que o vas allà o vas a l'esclat. Sí, sí. Sí, sí. Aquest noia ha augmentat les vendes, vull dir, a ell li ha anat molt bé. Clar. Ho parlàvem amb ell, no?, que clar, ha hagut d'ha tancat tot el que hi havia aquí i ha augmentat venda, ha augmentat venda. Clar. És una pena, és una pena que tot plegat a... Això és difícil, eh? Vull dir que... Avui la revista La Vents ha tancat. Ah. Que sapigueu. Ah, sí? Sí. És una revista La Vents, us sona? Sí. Història. Doncs adéu. Oh. Sí, sí, fa una hora, em sembla que ho han dit, que tancaven. Si no recordo malament, el seu fundador és un Sant Justenc. Doncs, a veure un moment... Mascarell. Revista La Vents. Ostres, aquesta revista té... No ho sé, potser estem parlant. Crec, eh? A veure, ara que no hagi dit malament la notícia. 50 anys. 50 o 60 anys, si no, no? 50 segur. Ben bé, no? 50 segur. Jo vaig fer, en el seu moment, li vaig fer una entrevista al Ferran quan estava com a director i crec recordar que era el fundador. Sí, sí. Diu, bueno, ara és en Josep Maria Muñoz, director de l'Emblemàtica que a Capsalera anuncia el tancament per falta de suport econòmic. és una decisió traumàtica. Clar. Bueno, i així van tancant publicacions. Clar, no, i antigament només hi havia l'Avens i ara hi ha el Sapiens que d'alguna manera, i clar, ja el public... O el jueves, que ja no s'ha dit mensualment, però fins ara... Ja no es setmanal. Ja no es setmanal. Ja no es setmanal i fins fa un mes... És que amb l'entrada de la premsa i de revistes aquí ha baixat molt la venda de paper, no? Sí, sí. Vas reduint la venda de paper, estàs reduint. Sí que hi ha gent que li haurà d'obtenir el diari, però hi ha molta gent que per aquí... Sí, el que passa és que, esclar, tanquen els quioscos perquè la gent no llegeix, sí. Però si vols recuperar l'hàbit, no pots perquè no tens una manera fàcil... Gallina, l'ou, no? Tornem a ser. Sí, no me'n deixem. Tornem a ser, no? L'ou o la gallina, no? I hi ha una mica de tot. Un altre tema, sapigueu que hi ha campanya de donar sang a Sant Just, que d'això se'n parla molt poc quan n'hi ha, i també és molt necessari, el proper divendres, 17 de febrer. Jo aquí estic emprenyat. És a dir, jo vaig patir de petit, em van diagnosticar, un buf al cor, totalment funcional, i que... Això ho li detecten a molta gent. En cap moment em va donar importància, vull dir, apte pels esports, apte... Doncs, tinc això fotut allà a l'historial, i no em deixen donar sang. I no em deixen donar... I això que he anat a fer alguna revisió cardiològica, perquè, gràcies a dir, tinc accés a un familiar que és cardiòleg, ha fet un informe i no hi ha manera. Que t'ho treguin de la història clínica, no? No, no, no, no. Això està allà, està allà. No, se'n podia quitar. Bueno, ja. Bueno, potser és contraproduent que puguis donar sang, o...? No, en principi no, però en aquella època, suposo, doncs van dir, aquest senyor té una afectació cardíaca... Si ara no fos un problema, perquè no... I em senso que ja no el tinc, aquest buf. Em sembla que ja no, perquè no m'han dit mai més res. Em sobte que amb la manca de donar dos de sang que ja és per si tan estricta si no fos alguna cosa que... No puc. Si no posa en perill la teva... Clar, però és la teva paraula contra la meva, no? Tot i que porten... I algun cop que els hem entrevistat, aquí, els del banc de sang, diuen que a Sant Jus, amb això la gent és solidària, eh? Sí? Sí, jo sempre que he anat està tot ple, vull dir, no, és una parada. O sigui que és dels llocs on es dona més. Però sí, senyor. Os caldria també. Bravo per la gent de Sant Jus. Bravo, a veure, a veure, uns aplaudiments. Vinga, un bravo. Bravo. Està molt bé. Omplim les reserves de la comarca. La gent de Sant Jus no va als actes, però sí... Vistecs. Però sí que ho hem estat tots. Passa l'enfermera, tira a la gosta de sang al llit i diu, vistec. Em deia el bistec del dia i la meva mare deia el bistec i l'altre l'enxufava. Doncs que sapigueu que si voleu donar sang, a part de complir uns requisits, que no sé si són de no tenir algunes malalties o etcètera, etcètera, i qüestió de pes i de més, podeu anar a donar sang el 17 de febrer. Ara que dius donar sang, el dia que us toco a fer l'alítica no esteu molt emprenyats? O sigui, jo el dia que tinc d'anar a fer anàlisi, que no puc fer el tallat a les 6 del dematí que faig perquè m'encanta i menjo una galeta, aquell dia que no puc fer això, vaig tort. Bueno, però... M'he estorçat. Ho pots fer a les 8, a les 8 i mitja. No, però tinc que esperar fins a les quants de nou per fer... I aquelles hores és que vaig emprenyar. Bueno, jo vaig... Estic amb un mono i amb un emprenyament i un malestar... Trenques un àvit però no és necessari. Bebe aigua, no, bebe aigua, no, que em fa bobitar l'aigua a mi sense endejú. A mi amb... Hosti, tu! Amb una mútua em van programar l'anàlisi a les 11 del matí. Home, no, no, no, no. I a les 11 i mitja d'anà n'hi ha la visita. No, Núria, no. I jo, home, però... Escolta'm... Diu, bueno, és que està ple i jo ja, però... Núria, no, no pot ser, no. Fins les 11... Vaja, si estàs per reguear, que a les 11, no, home, no, que és el rossany ja està... Jo ja estava mort. Vas arribar a la visita. Vaig arribar, eh, però jo volia ja que el doctor acabés. Es van plantar a les 12 del migdia i jo, bueno, no pot ser res. Aquella hora ja està contaminada. Prenguis, no prenguis res. Jo un any vaig caure un tallat i no vaig dir-ho, li dient. No he pres res, oi? No he pres res, oi? Salva, no, això no es pot fer. Un cop, un cop, un cop, Núria. Un cop, però jo et devia sortir, què? No ho sents, colesterol si ho hagi una mica més, però... Haurem de buscar els resultats a veure què va passar. En fi. També una notícia molt sonada. La policia local de Sant Just està alertant, bueno, almenys fa uns dies alertava, que hi ha un suposat frau a comerços i serveis del municipi, que estan, bueno, comerços, botigues, que estan reben trucades, on se'ls ofereix posar la publicitat del seu negoci en una suposada revista de la policia local, que dius tu, des de quan la policia local té revista. Emet revistes, no? Exactament. No estava assabentat d'això, eh? Aquest tema l'havia posat perquè el Joan... La gent cau, la gent potser... Segur, segur. Home, jo la pregunta... La meva pregunta... A mi em diuen això, i em pregunto, la policia té revista? Clar, tornem al mateix. No, no té revista. Si ets una persona que fa vida al poble, que té un cert bagatge dintre del poble, tu sabràs que la policia de Sant Just no té revista. Si ets un comerç nouvingut, amb treballadors que no són d'aquí o això, aquí jo crec que és on hi ha marge d'engany. Però no passa que... Ells juguen... Proven. T'aclar, ells vam... Tenen la moneda de l'aire... Si pillo d'aquí, pillo d'aquí. I pillo un de Sant Just i un altre d'Esplugues i un altre de Molins i un altre de... I de Seca. Per sort, Sant Just és un poble bastant petit, que la gent encara coneix... Ens coneixem tots. Sí, que si això fan els pobles molt més grans de la comarca, potser és més fàcil enganyar i trobar gent que no tingui ni idea de què fa o deixa de fer la policia. Aquí, per sort, jo crec que encara hi ha... Que desconegui, si hi ha hagut gent que ha picat o no, però... Ja, ja. El consell és no fer cas... No fer cas d'aquestes coses. D'aquest tipus de... Si m'és a trucar a l'Ajuntament, esperes, jo trucaré, vinc un altre dia, trucaré... Compenso i ja contactaré. Ja contactaré amb vostè, sí. No sé si cal donar tant d'explicacions. No, no, però vull dir, que si algú inocentment, doncs, l'interessa, després truco, m'informo i si és així, els trucaré. El que sí que estarà venint molts robatoris, eh? Han hagut molts robatoris. Aquestes dues se't van a ser. Sobretot en plantes baixes, que tenen com accés a patis o jardins, eh? Van saltant i... Varios, eh? Varios. Ostres. Sí, sí, sí, sí. És així, eh? Qui dius? Sí, sí. Estan a vendir molts robatoris d'aquest tipus. Això és complicat. Sí, molt delinqüent comú, perquè realment, sí, però jo sé d'un cas que els van enganxar, marxen ràpid, no s'enfronten, busquen ordinadors, viuen a màfia, ordinadors, mòbils, però estan a vendir molts robatoris, eh? Amb hores... Bueno, jo també... Jo és veritat que des de fa un... Potser un mes o així, que veig també més circulació de cotxes, de policia. Sí, sí, sí. S'està movent més, sí. S'estan fent control, s'estan fent més recorreguts per vigilar. Sí, sí, hi ha hagut... De fet, el tema de la policia també és un dels temes que, de cara ara a les eleccions, cada grup polític també... Sí, és un dels temes que, bueno, que cada... Diu la seva, no? És més policia o menys policia... És un tema que... Hi ha l'eterna discussió entre uns i altres... Quin tipus de cos volem... Aquí tenim, per habitant, tenim força policia, eh? Són a la partida de 40. Pel que sembla, ja ho veurem... Sí, força policia? Sí, sí, sí, local, eh? Local, local, eh? Local. Local. Vale. Un per 600 habitants. Vull dir que són dels pobles que més policia tenim per habitant. El que manca és el patrullatge de Mossos. De Mossos, home... Mossos, no col·labora. Aquesta és la guerra, eh? A l'últim ple es va aprovar una moció precisament en aquest sentit. Aquesta és la guerra. També és veritat que sí que hi ha sinistralitat, hi ha robatoris i tal. Desconec xifres, però pel que sembla, sí, d'acord, ha augmentat, perquè venim de dos anys, venim de dos anys, en què a nivell d'habitatges això... S'ha aturat per tema Covid. Es va aturar perquè la gent estava a casa i, per tant, es va aturar. En canvi, van augmentar molt els robatoris de vehicles. De vehicles, clar. Ja. Però sí que és veritat que ha crescut i pot estar creixent, però diuen, crec que no tinc dades concretes, però respecte d'altres poblacions, l'índex... De robatoris més baix que comparatiu amb els llocs, no? És a dir, una cosa no treu l'altra, no? Sí, no, no, està clar. Pot estar creixent, però tampoc no ens hem de conformar, no? Bé, n'hi ha menys que... No cal fer massa cosa més, no? N'hi ha menys que es plugues, bueno. Però que a vegades les alarmes a vegades s'amplifiquen en funció de determinats conveniències. És a dir, no hem de caure fent la por No, no, no, no. Perquè no simplement prendre les vides que s'han de prendre i que la policia, en aquest cas, o els polítics facin un plan d'actuació per... Sí, però, a veure, al final, què pots fer? Doblar la policia? No, no, no. Més que doplar... Triplicar-la? No, més que... I amb això no faràs res. No, més que duplicar, doncs, diferents tipus d'actuacions, no? Més controls, no ho sé, estic parlant per parlar. Jo sé que des de la policia estan treballant això i estan intentant fer coses perquè això es redueixi. Ja sé que és una població que, comparada amb els altres, segurament és un ràtid o més baix, però... Sí, perquè és molt estensa. No hi ha grans blocs, concentracions de gent en poc espai, sinó que aquesta població està molt disseminada i això dificulta, que no és excusa, vull dir, les coses s'han de fer igual, però, clar, la solució no és posar més... No, no, no... Més policia, segurament és... No sé, no vull dir donar receptes perquè no les conec, no? Però hi ha altres alternatives i, en qualsevol cas, si hi ha pobresa, no justifico una cosa amb l'altra, però si hi ha situacions de pobresa, la gent es busca la vida i no ho estic justificant. No, està clar. I també una altra notícia, que per aquí a Sant Jus hi ha molts lletraferits i lletraferides, ja us podeu inscriure al concurs de prosa i poesia que es farà... Sant Jordi, arriba a Sant Jordi. Sí, crec que ja es pot, eh? Bueno, teniu fins al 24 de març que a Sant Jus, Déu-n'hi-do, la participació que hi ha sempre quan es fan entrevistes amb el Servei Local de Català. Que la... Una de les professors... La Marta Mossac. La Marta Mossac es passa un mes llegint i llegint i llegint de tot el que li arriba, no? Que dius, ostres, és una cosa molt íntima, eh? Fer un poema, o una prosa és... Clar, clar. Doncs la gent, sí, sí, li agrada, participa, no sé si pel fet que sigui anònim o... O potser les escoles ho potencien molt, també, no? Sí, no, no, però jo parlava, o sigui, perquè des de les escoles sempre hi ha el paper del professor que a vegades et pot mig obligar, no? Però, bueno... Però... Així, de forma adult... Sí, sí, sí. Hi ha molta gent interessada per la cultura que li agrada escriure... Bueno, de fet, els tallers d'escriptura que fan a la biblioteca estan pleníssims. Hi ha molta participació, no? O sigui, sí, sí, queden plens i queden... Bueno, gent en reserva, com en espera, que aquí hi ha una plaça lliure i poder-se apuntar. Està xulo. Sí. I després, un tema que volia reivindicar, us ha arribat la guia telefònica? Sí. Això encara s'envia. Jo em vaig fer la pregunta, això encara... Però sí, guia telefònica 2023-2024 de Sant Just, telèfons d'interès, que en teoria estan tots... O sigui, els telèfons de... Jo, per curiositat... El telèfon fixa, que es deia abans. Estàs parlant de l'antiga guia de... Però de Sant Just, eh? No, no, de Sant Just. De Sant Just. És un llibret finet. Sant Just cada any? Això deu ser una promoció econòmica d'algú que... Però cada... No, cada any. O sigui, és de l'Ajuntament, eh? Bueno, de l'Ajuntament, vull dir... No, ho ha dit l'Ajuntament, ho reparteix a l'Ajuntament. Doncs, escolta'm, hi ha el telèfon del meu avi, que va morir fa 10 anys. Clar, clar, i el meu pare, i jo, que va morir fa 10 anys. No és el meu, jo, eh? Sí, la meva mare també viu... La meva mare, que viu al carrer Indústria, posa que viu el que ha vingut de Països Catalans, que no ha viscut tan sabida allà. Per això et dic que... I dic, però, un moment, això per què serveix? A part que ningú té ja telèfon fixa... Què no ho entenc? No sé per què es fa això. Això no deu ser... Antigament hi havia la guia que feia... Telefònica. Telefònica. No, no, no, no. És un llibret. És un llibret que diu just el que necessita. Això és una qüestió purament comercial que el negoci que tenen és amb l'excusa que hi ha els telèfons... Però, home, però almenys posa'ls bé, no? Els particulars, no? No, clar, però no tenen accés a la... És igual. I al final et dius si detecta algun error contacti amb mi i et dóna un correu. No, és important, perquè ells el que volen és amb aquest esquer, amb aquest amp... Que el comerç us pagui i jo cobro uns diners de bambuques, de no sé qui, de codis... És aquest. I per tant... L'excusa és posar els números del poble, no? Ja està, ja està. Clar, perquè si tu poses una cosa que no és del poble, no... Però, clar, quin interès té avui això? Doncs mira, vaig agafar i per curiositat dic, a veure... I a més que telèfons fixes, cada cop n'hi ha en menys a les cases. Telèfons fixes? Jo no tinc telèfons fixes. No, tu l'has viscut a casa, poder, quan ets petita, no? Sí, sí, que l'he viscut, però no... No ho en tenim, ja. I si el tens, no l'utilitzes? No, el tens apagat. Perquè no et rets propaganda, no? Clar, clar, és... De fet, o sigui, sí que tenim telèfon, però és que no l'utilitzem. No l'utilitzem. Quan truquen, sabem que és publicitat. Clar, clar, clar. Llavors ja, és que ni l'agafem. Però truqueu cadascú amb el seu. Clar, o per WhatsApp, o truquen per mòbil. Això és una mena d'enganyifa. No m'atreveixo a dir... No és un frau. Però llavors l'Ajuntament... Però una mica... Si la informació no és fidedigna, no està contrastada, no està contrastada, hi ha un punt de frau. Però l'Ajuntament com accedeix a això? Com és que l'Ajuntament no hi posa mà de dir, escolta, això és un frau... És que no ho sé. Jo em vaig quedar de petre. No sé si l'Ajuntament hi pot... Home... Intervé? Sí. Home, just el que necessites, amb el logo de la fulla... O naturalment i cosarola. Sí. Doncs llavors... Ja me n'assabentarem. És un tema que ens n'assabentarem. És còmplice... Sí. És còmplice d'una situació... No ho sé. I voldria dir més coses, però no les dic. Home, però és una cosa que realment... Home, a veure... S'ha de dir. S'ha de dir. Jo veus que s'ha de dir. No, jo... Perquè si l'Ajuntament no està ben assabentat d'això, que ho sàpiga, no? I que tu hi ha inconseqüències. Òbviament. Sí, sí. Va bé saber, eh? Va bé saber. No és utilitzar l'explut. Si has destinat uns diners a una cosa... Jo no sé si la porta diners aquí. Entenc que sí. Entenc que sí. Si tu en un moment... Clar, està plegat d'anuncis, allò, eh? El negoci són els anuncis i ja està. Però hi ha algú que cobra d'això i és un senyor que és el que fa. Absolutament. És com les revistes que hi va haver una temporada anys enrere, que a cada barri o a cada poble hi havia... Amb dues notícies, però molta, molta, molta propaganda de petits anuncis. Per això no. I el negoci, és a dir, amb dues noticietes sense transcendència del poble, lligaven a la gent que posés anuncis i ho repartia gratuïtament, però no tenia... I la prova és que, malgrat tot, han anat desapareixent aquest tipus. Sí, sí, sí. Per què no? Són petites trampes que la gent... Un senyor es beneficia i guanya diners a la gent. Sí, però bueno, al final és com tot. Si tu no t'agrada la tele, si no la poses, aquest senyor plegarà. Sí, sí. És a dir, al final, si tu no poses anuncis, aquell no fa negoci. És una mica la vista... No entenc qui li va vendre al senyor XFoodis a Granja Carbonell. Escolti'm, aporti diners perquè l'anunciaré aquí, que és una guia que nosaltres... No ho sé. Suposo que els telèfons estan de relleno. Jo suposo que la gent, els comerços han vist que allò no portava enlloc. Però tot i així se segueix fent. I se segueix repartint. I hi ha llocs que s'anuncia la gent. I també cada any som més i la guia cada any és més primeta. Més primeta, clar. Això vol dir que no hi ha una selecció. És a dir, en comptes de... Tem a Vall d'Avers. Tem a Vall d'Avers. I que l'adreça... En comptes de denunciar-se a la Vall d'Avers... Tem a Vall d'Avers. Que no prefereixen fer-ho amb una cosa... I que l'adreça on posa que ve el meu avi viu una altra família. Vall d'Avers investigueu i provoqueu. Què ha passat amb això? Bueno, em falta... Visca el futbol femení, abans que tot, eh? Visca el futbol femení. No hem parlat, no dóna temps. En fi. Doncs res, encantada que acabeu de passar bona tarda i també un bon cap de setmana. D'acord? Molt bé. Igualment. Adéu-teu. Adéu. Sí, sense el Joan és més tranquil. Nosaltres tornarem ja dilluns a la mateixa hora de 5 a 7 per fer-vos companyia a aquest parell d'horetes, eh? Podeu recuperar els continguts d'avui a radiodesverm.com i també anar-nos seguint a les xarxes socials arroba la rambla 981, tot seguit amb minúscules. I ara toca l'informatiu edició del vespre per estar al dia de tot el que passa al poble. Que vagi bé i bon cap de setmana. I wake up screaming and dreaming one day.