#322 - La crisi energètica a Europa: mercat del gas i l'especulació

La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla I comencem això si abans de fer l'espai de llibres amb l'Arnau Consul abans que arribi aquí a l'emissora, deixem un tema d'Estei Homas, la Nòria. La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla Avui som 14 de febrer, passem a fer els dies internacionals que tenim. Que sapigueu que avui és el Dia Mundial de l'Energia. A celebrar cada 14 de febrer una data significativa que recolza l'ús sostenible de l'energia i dels recursos energètics, garantint l'ús d'aquest recurs vital en cada racó del planeta. L'origen d'aquest dia va ser l'any 1949, amb la finalitat de sensibilitzar i conscienciar la població sobre l'ús de fons d'energies alternatives i renovables, com l'energia solar, l'energia eòlica i la biomassa, disminuint d'aquesta forma l'ús de les energies no renovables. Avui, 14 de febrer, per això també tenim altres dies. Per exemple, és el Dia Mundial de les Cardiopaties Congènites. Es celebra des de l'any 1999, una data creada amb l'objectiu de realitzar una jornada mundial per la prevenció precoç d'aquesta malaltia, Cardiopaties Congènites, on els pacients afectats poden rebre el tractament degut i d'aquesta manera també poder garantir la seva qualitat de vida. Una cardiopatia congènita és un patiment o trastorn on el cor pateix un desenvolupament anormal, que normalment passa abans del naixement. Molts dels bebès, de fet, que ho pateixen, moren també per aquesta causa. Molts infants neixen amb aquesta condició, de manera que és necessari sotmetre als edats molt primerenques a cirurgies i després també a tractaments. Molts també aconsegueixen sobreviure i arribar sense problemes a l'edat adulta. Riscos de patir una cardiopatia congènita, doncs, per exemple, alguna mena d'infecció contraguda per la mare, donant el part, també patir diabetis, estar en contacte amb drogues, alcohol o alguna mena de substància nociva durant l'embaràs, o, per exemple, també factors hereditaris o malalties genètiques. I com no podíem oblidar-nos de parlar del dia dels enamorats, enamorades, el dia de Sant Valentí, moment en el que l'amor pren protagonisme i hi ha en lloc escenes romàntiques per tots els racons del planeta. Els enamorats solen fer regals a les seves parelles, als éssers estimats, i, doncs, bé, es celebra aquesta diada. Aquí a Catalunya no és gaire recorrent, però bé, tothom s'en fa ressò d'alguna forma o altra. In 나와 abbia les dars. I'm the problem, it's me, everybody agrees, everybody agrees, it's me, I'm the problem, it's me, I'm the problem, it's me, it's high and high, everybody agrees, I'll stare directly at the sun But never in the mirror It must be exhausting Always vooting for the antihero Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva Cinema sense condicions Els dimarts de 8 a 9 del vespre Quan el cinema es fa ràdio Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Saludem a l'Arnau Cónsul de la llibreria Cal llibreter de Sant Just Hola Arnau Què tal Molt bona tarda Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Periodista i l'Esperiodista i l'Assassí Janet Malcom Publicat per Arcadia En català Molt bé Doncs Arnau Marxem S'ha toptat Tenir-te un dia més aquí A Ràdio d'Esvern I tornarem la setmana que ve I tornarem la setmana vinent Ens quedem amb el títol d'avui Vinga Que vagi bé Tau xau Deu Música Música Música Música La Ràdio de Sant Just 98.1 De dilluns a divendres De 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out L'swood jazz El funk El sol O la música electrònica més sual 100% música relaxant Smooth jazz Cada dia De dilluns a divendres I de 4 a 5 de la tarda Smooth jazz T'hi esperem T'he dit que no em venia de gust Ja, però mira com estic Ara no em pots demanar que pari Cari Qui t'estima et farà plorar Mira La nova cap de màrqueting Ui Ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta Deixa'm estar pesat Ui, ui, ui Mira que exagerada Tia Que només t'he fet una broma Tampoc has d'estar bona Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties Prou violències masclistes Les violències vers les dones S'amaguen rere actituds quotidianes Que semblen inofensives No ho són No hi contribueixis Departament d'Igualtat i Feminismes Generalitat de Catalunya Agafem les coses I marxem fins davant del restaurant Cuina Miracle I saludem en Joan Targarona Que és el propietari Hola Joan Què tal? Bona tarda Hola, bona tarda Núria Com estàs? Bé, molt bé Amb ganes de fer secció de gastronomia Doncs mira Jo ara Fa pocs dies Que he arribat a un viatge He estat A la capital de Suècia Estocol I Que maco No sé si et sembla bé Doncs mira Us puc fer Us puc donar Quatre explicacions De Bueno De com han anat Aquests Aquests 4 o 5 dies Per Estocol Clar que sí I alguns plats típics d'allà Molt bé De fet Quan es fan viatges Parlar de la gastronomia O fixar-se en els plats I les tradicions culinàries És una cosa molt interessant També Sí, sí Sobretot Mira Es va viagint ara Un escrit D'un viatge Que Sempre Sempre es diu Que quan vas a viatge No És un viatge Complet Si al final No proves la gastronomia Clar Típica d'aquest país O d'aquesta ciutat Totalment Totalment Per tant Doncs Sí que és veritat Doncs que quan anem de viatge Ens podran tenir Una tendència A anar a algun restaurant Doncs que coneguem més No Però sí que és veritat Doncs que Barrejar-te Amb la gent Del propi país I anar a restaurants Típics Del país O intentar Doncs seguir Una mica Les seves costums Sí que Que fa que Que et quedis Doncs més Que sentis més Aquest viatge No? I aquest lloc Està bé Seguir les recomanacions Que potser fan altres turistes O que deixen ressenyes A pàgines web Però un mateix Investigar No? I també anar provant Prova-error També També És divertit Doncs mira La veritat és que és un viatge Que concretament a Suècia I concretament a Estocolm Que és la capital Doncs que és molt recomanable Per tothom Inclusi meu Amb nens Sí Hi ha molts museus Per veure És molt xulo L'únic que sí que és veritat Doncs que en aquesta època Fa força fred Clar Teníem una màxima De menys 1 I estàvem amb mínimes De menys 8 I menys 9 Uuuh Quin fred Sí, sí Així que feia força fred Sí Però bueno Ens vam moure bàsicament Per la ciutat Va ser una ciutat Molt xula Ja hi havíem estat I com a Plats típics d'allà Bueno sí que és veritat Que us he de comentar Que els orells També són una mica diferents d'aquí O sigui Allà la gent Comença a treballar A més d'hora Sí I sí que els esmorzars Doncs Solen ser És un apat important Per a ells Val Solen esmorzar Amb un esmorzar Més o menys abundant D'acord I A quina hora més o menys Cap a les 7 del matí O més Sí Més o menys Ja s'hi posen A les 7 del matí Ja s'hi posen Perquè a les 3 de la tarda Ja plegen Clar Ostres A les hores Sobre les 12 De 12 i mig Acostumen a fer el dinar Sí I al voltant de les 6 de la tarda Se sol fer el sopar D'acord Vale Bueno Un horari europeu Exacte I després el tema dels plats Potser A banda que tenen força peix Perquè no l'he de fer Doncs un país que té força mar Clar Etc Per exemple Treballen diferents tipus de peixos Etc Però també tenen carn I sobretot De carn Destacar El plat més típic de Suècia Que són les manorilles No No sé per quin motiu Són les manorilles Però realment Les trobes A tot arreu A tot arreu A tot arreu A mandorilles de què? De port normalment? A mandorilles A tot arreu A qualsevol museu A qualsevol restaurant Sempre trobaràs Aquell plat típic de mandorilles Vale Amb una salsa Que és una salsa Més aviat Diguem-ne Espeça? No, no Més a veure líquida Però sense masses Sense masses verdures Ni massa res Simplement és una salseta Doncs amb un brau de carn I amb una miqueta de crema de llet I una mica líquida Doncs perquè cobreixin Les mandorilles Sí que les mandorilles Es fan amb una barreja De carn Són ou i llet I es fregessen amb mantega Són força meloses La veritat us haig de dir Perquè les hem provat A diferents llocs I les hem trobat Sempre molt bones I és molt típic Doncs acompanyar-ho Amb patata Ja sigui patata bullida Ja sigui puré de patata O i llet I llet També Vale I Bé Altres Doncs ja us dic El salmó Ja sigui salmó fumat O per exemple Salmó Per exemple Doncs un tros de salmó Que normalment fan el vapor Que també s'acompanya Amb coombra Diguéssim Encurtit O marinat Amb oli i vinagre I espècies I Poquet acusat A més Així com a plats Sí que hi ha alguns plats Potser que són molt típics d'allà Segons el que estic veient Però no els pots trobar a tot arreu Però jo el que us he dit Ho pots trobar a tot arreu Sí que és veritat Doncs per exemple Que de palastro A tot i mig del migdia La gent Se sol agafar Algun tipus d'entrepà Alguna cosa així Molt ràpida I molt lleugera Sí O Inclús hi ha pedaletes Doncs de Salsitxes de Frankfurt I Ja fan entrepans Doncs Doncs Se fan Doncs amb salmó I enciam Etc No Però Se sol ser un menjar Molt Molt ràpid I El del matí No? El de les dotze i mitja O així Exacte El del nostre dinar Diguem-ho D'acord I després sí que De postre Potser el més més més típic d'allà És un És una pasteta Que es diu Canelbullar D'acord? Que és una pasteta sueca Sí Que té forma Com així Com si fessin una espiral D'acord? I es fa amb canyella I ells ho mengen A totes hores Sí Ostres Sí Menjar Pel matí Per esmorzar Per acompanyar El que fem Qualsevol moment Vull dir I em vas trobant A totes les pastes Sempre n'hi ha Com un tradicional Pa de pessic Potser Exacte És una pasteta així En forma d'espiral Amb molta canyella I força bona La veritat Nosaltres Per esmorzar Doncs al hotel On estàvem Doncs el menjàvem Gairebé Doncs cada dia No? També Tenen Diferents tipus De formatges I diferents tipus De pans D'acord? Però bé Així A destacar Doncs Poca cosa més Perquè Si és veritat Joan Plats de pasta Així com a primers plats O potser Tota la part De les verdures Amanides Això també ho potencien O no gaire? Sí També També ho pots trobar També ho pots trobar El que passa Que no No és com Tan típic Però també També ho trobes Per exemple A un museu On vam estar Per exemple On vam demanar El plat de manubles Però després Tenies Un bufet Amb diferents tipus D'amanides On tu podies Ficar-te l'acompanyament La quantitat Que volguessis Aquestes amanides Que hi havia Per tant Sí que és veritat Que al final També Et ve de gust Trobar algun lloc On puguis Menjar alguna cosa De verd Digues-ho Sí, clar Òbviament Perquè sí que és veritat Que És És És Molta patata I molta carn I al final Sembla que Que Et falti Aquest Plus De més verduretes O més verd Llegums Llegums Arròs Això no gaire Tampoc? No Ni llegum Ni arròssos La veritat és que Això no massa Sí que pots trobar Doncs Plats de pasta Perquè al final També A veure Al final És una ciutat Important A Estocolm I per tant Pots trobar Diferents Tipuls De restaurants Francesos Mexicans Asiàtics Clar Exacte Per tant Sí que pots anar A aquests restaurants Quan en un moment De dir Tinc ganes Tinc ganes d'estar D'astronomia Sueca I me'n vaig A un mexicà A més a més Pots trobar Que aquests restaurants Doncs inclús Siguin amb pèl més econòmics Que altres No Perquè Ja us dic ara Que Parlant del tema econòmic És un país Suècia I És car Val Hem de tenir en compte Que De seguida Una cerveseta Et costarà 6-7 euros Uf Caram Sí I Diguem-ne Que La vida Allà No és econòmica Però el nivell Adquisitiu De la gent Doncs també és un nivell Adquisit igual Per tant Va una mica En concordança No Però També et diré Que Per exemple Doncs Hi ha moltes Vantatges Pels nens Que no paguen El transport públic Entren als museus Gratuitament I després Doncs Com l'aigua de la xeta Està boníssima Oh Mira Doncs quan vas Tant a dinar Com a sopar Doncs et posen aigua de la xeta I L'aigua Evidentment No te la cobren I per tant Arriba un moment Que sí Que si et ve de gust Prendre-te una cervesa O una copa de vi Doncs t'ho prens Però Que al final Doncs Si decideixes Beur aigua Doncs No serà Un extra Que hauràs de pagar I Al final Tens la despesa Amb el menjar I ja està No També tenen costum Per exemple De menjar Pa Acompanyant els àpats Algun tipus de pa Més integral O de cereals Exacte Tenen Tenen Tenen Tenen Unes torraletes De pa Que en fan Diferents tipus De De farines Val Que són Pancets I després Tenen Molts pans Integrals I Realment Amb el pa S'ho corren Bastant O sigui Tenen Coses Molt Interessants Sí que és veritat Doncs Que al final També et passeixes Una mica Per la ciutat I Sí Hi ha molts restaurants O hi ha moltes botigues Però Sempre tens Aquest punt Aquesta sensació Que Et falten Potser una mica Més de supermercats On poder anar Comprant No sé Com De vegades Aquí O sigui Comparant tu Per exemple En Barcelona Sempre tens la sensació Sí Doncs Que hi ha molt més supermercats On poder anar I poder comprar alguna cosa I ja sembla Que falti una mica Ah Vale També és veritat També és veritat Que per exemple Un contrast Entre Barcelona I Estocolm Sí Per exemple Doncs que Sí que és veritat Doncs que aquí a Barcelona De seguida Veus Persones Doncs que estan Més necessitades O que demanen diners Pel carrer Sí I potser Algú És Algú més Sense sostre Sí Per exemple A Estocolm Doncs No sé si Si per la política D'ajudes que té el govern O si És per fred Etcètera Doncs evidentment No es veu Tantes persones demanant O tan sense sostre O tan Tantes persones necessitades Diguéssim Com altres llocs Com aquí a Barcelona Per exemple Ja I per tant I per tant això Home Doncs Per una banda També Ho trobo bé En el sentit Doncs que si Hi ha ajudes del govern Per ajudar Aquestes persones Doncs Súper Bé S'hauria d'aplicar A tots els països A totes les ciutats I a tot arreu Joan Ens deies que L'apat que fan al migdia Més cap aviat A les 12 i mitja O així És un apat més aviat lleuger Llavors L'apat fort El que fan és Més per la tarda El de les 6 O més el demà Sí Una miqueta més Una miqueta més El de les 6 O sigui És una miqueta més abundant I sí que hem de visitar Que si anem a algun restaurant Típic del país Doncs potser Podràs sopar Fins a les 8 A les 9 Màxim Ja Si vas a un restaurant Més europeu O és igual O asiàtic Normalment s'allarguen Una mica més I pots anar a sopar Una miqueta més tard Més adaptats A l'horari europeu Però si és veritat Doncs que Tothom comença Molt aviat I per tant La vida va com Dues hores avançades A nosaltres Diguem-ne També es fa Fos mes d'hora També fa més fred Aquí Per tant Si que ve de gust Al final arriba un moment Que si que ve de gust Doncs que A les 7 de la tarda Ja et ve de gust Calar-te a casa I anar a dormir I potser aquí A les 7 de la tarda Encara estàs pensant A veure On anirà I que ja soparàs a les 9 Ja soparàs a les 9 i mitja Tot va una mica diferent Però bueno Sí L'àpat Una miqueta més gros Ja és cap a les 6-7 de la tarda I hem de tenir en compte Que van a dormir aviat Perquè també es lleven aviat No? O sigui Clar Si anem com a turistes Evidentment Ens acabem adaptant A aquest ritme horari Però al final També pots fer una mica la teva I allò que em pots menjar A les 8 o les 9 Etc Clar De fet Vam anar a un restaurant Molt antic Sí De Bueno En principi Segons el que diuen És del 1600 i alguna cosa Home Antiquíssim Ha anat canviant Ha anat canviant De nom De nom I d'ubicació Però I de propietari segur I de propietari també Evidentment Però que segueixen Però que segueixen Diguéssim Aquesta tradició Sí O sigui Inclús O sigui Van recuperar Fa 30 o 40 anys Van recuperar El nom El nom Inicial Que tenia el restaurant Etc No? I I Bé És un restaurant Referent Sí Per anar-hi Per anar-hi A menjar Perquè Doncs La decoració I tot Sempre han intentat Doncs La decoració Més Més Inicial O més antigua De la vida Els plats Més I És curiós Perquè Hi ha gent Una miqueta Sobre Sobre Sobre Aquest restaurant Doncs Sí que és veritat Doncs Que Era un Un lloc On inicialment Quan van començar Doncs Comercials Que anaven A la ciutat A vendre els seus productes Etc Abans de marxar De la ciutat Feien parada En aquest restaurant Parada i fonda Diguem-ne Per menjar bé Per menjar bé De preu I per seguir El seu recorregut No? Ara les coses També Doncs Doncs han canviat I És una mica diferent Però sí que Mantenen una mica L'essència D'aquell D'aquell Menjar abundant Però sí Massa car Plats típics Del país Etc Clar Molt bé Doncs Joan Me n'alegro Que fos un viatge Profitós El d'Estocolm I que anés tot bé I que poguéssiu Provar també Les coses típiques D'allà De la ciutat Molt bé Doncs vinga Moltes gràcies Ens tornem a trucar D'aquí uns dies La setmana vinent Perfecte Doncs vinga Una abraçada Adeu Joan Bona tarda Adeu Adeu Adeu D'aquell D'aquell D'aquell D'aquell Fins demà! Fins demà! Fins demà! Va, i ara després d'aquesta sessió de gastronomia i alimentació amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle, us deixem amb un dels últims temes del cantant català Triquell, participant del concurs d'Eufòria de l'any passat a TV3, amb aquest nou tema, nova cançó, que es diu Clímax. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda! us informa Kilian Sabrià. L'OTAN i la resta d'aliats d'Ucraïna es comprometen a reforçar l'ajuda militar urgent per la defensa ucraïnesa davant d'una nova ofensiva russa davant d'una nova ofensiva russa que preveuen per aquesta primavera. L'aliança atlàntica nega que la resta d'aliança atlantica nega que la resta d'aliança atlantica nega que enviar-los sigui prioritari, malgrat la pressió que Kyiv ha continuat fent avui també a Brussel·les. Jordi Baró. Bona tarda. Compromís dels aliats d'Ucraïna per accelerar l'enviament d'ajuda militar. El grup de 40 països liderat pels Estats Units ha discutit l'entrega de tancs i ha sumat nous compromisos de diferents governs per suministrar més sistemes de defensa aèria i munició. S'obre una nova fase amb el primer any de guerra i la missió de preparar Kyiv davant una eventual gran ofensiva russa a la primavera. No hi ha, però, urgència pels aliats d'enviar avions de combat, com deixava clar el secretari d'Estat nord-americà Lloyd Austin. No he de fer cap anunci sobre avions. Continuarem treballant amb Ucraïna per atendre les seves necessitats més urgents. La seva contraofensiva a la primavera. Això és d'aquí unes setmanes. Tenim molt a fer. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Notícies breu, Sergi Molero. La Universitat Pompeu Fabra obre expedient disciplinari a un catedràtic de farmacologia acusat d'assetjament laboral. Quatre estudiants li atribueixen amenaces, intimidacions i humiliacions mentre estaven cursant el doctorat. Segons les denunciants, que fa més d'un any que van acabar el doctorat, el catedràtic les va sotmetre a una càrrega de treball inassumible que va generar estats d'ansietat que van provocar baixes laborals. Fons a la Universitat Pompeu Fabra han explicat a Catalunya Ràdio que avui mateix s'ha signat l'obertura de l'expedient disciplinari i que s'han tirat endavant els procediments interns per recollir tota la informació sobre els fets denunciats. El port de Barcelona alerta a la Generalitat que la taxa que prepara per gravar les emissions de grans vaixells li pot comportar perdre tràfic si les navilieres busquen altres ports per operar. Segons el president del port, Lluís Salvador, un euro per cada tona d'òxid de nitrogen seria assumible, però si s'arriba al 3,5 deixarien de ser competitius. Segurament és el primer impost de caràcter ambiental que aprova la Generalitat que pot generar deslocalitzacions i per tant ens cal una avaluació de l'impacte econòmic, cosa que en altres impostos ambientals no era un tema substancial, diguem-ne. En marxa aquesta tarda al Parlament el debat sobre les esmenes a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat per aquest any. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha acusat Junts per Catalunya de no voler arribar a un pacte, malgrat que insisteix a considerar-los socis prioritaris. Es debaten 5 esmenes a la totalitat que no tiraran endavant perquè Esquerra, el Partit dels Socialistes i els Comuns hi votaran en contra. El judici contra Laura Borràs continua endavant. El Tribunal ha desestimat la petició d'ajornament de la defensa de la presidenta sospesa del Parlament, però sí que ha acceptat que sigui l'última acusada a declarar. No obstant això, el lletrat de Borràs, Gonzalo Boyer, ha denunciat que l'actuació de la Fiscalia en aquesta causa deixa la presidenta de Junts en una situació d'indefensió. que el Ministeri Fiscal ha tenido 5 años, 5 años para preparar y nos la trae de sorpresa, junto con otras sorpresas más, cuando se inicia el juicio oral. Es decir, vamos vendidos. I ara, Wilco. La banda nord-americana actuarà el 14 d'agost al festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. El grup de rock i country alternatiu, fundat a Chicago i Linois, el 1994 visitarà la Costa Brava encapçalat pel seu líder, el vocalista i compositor Jeff Tweedy. L'altre membre que en forma part des del principi, el baixista John Citrell i 4 músics més també hi participaran. Wilco presentarà a la Porta Ferrada el disc Quail Country del 2022. I també repassaran temes clàssics. Esports, Marta García. Comencen a disputar-se els primers partits d'anar dels huitens de final de la Champions a les 9, PSG, Bayern de Múnich i Milan Tottenham. Valeri ha firmat la renovació amb el Girona fins al 2026. El jugador està lesionat i difícilment podrà arribar a temps divendres de jugar contra l'Almeria en la Lliga. El València fitxa Rubén Baraja com a nou tècnic en substitució del provisional Boro. Huitena jornada de la Lliga Europea d'Ambola amb el partit esporting de Portugal, Freikin-Granoyers a tres quarts de nou. Els dos equips ja estan classificats per als huitens de final. sis jugadors catalans convocats amb la selecció espanyola de bàsquet per als partits contra Islàndia i Itàlia de classificació per al Mundial. Són Ferran Basa i Miquel Salbó, del Gran Canària Joel Parra i Pep Busquets de la Penya i del bàsquet Girona Jaume Sorolla i Eric Vila. Sant Cugat, dos hermanes i menor que sóc el llamo i són els aparellaments de quarts de final de la Copa de la Reina de Volleyball que divendres a diumenge se disputa en Sant Cugat. En el torneix de tenis de Doha, en els setzents de final, Pau Labadosa s'enfronta a la brasilera Beatriz Jalad, de moment ha perdut Badosa el primer set per 6 a 7 i ara mateix està perdent el segon per 3 a 4 i també en els setzents de final, però en el torneix de Buenos Aires, Albert Ramos està jugant contra Roberto Carvallés i de moment guanya el català per 3 a 2. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Ribas. Montevistadrive anuncia la presentació del nou àlbum. El concert tindrà lloc el 14 d'abril a la nau, una sala de concerts del Poblenou. Avui ens han visitat a Ràdio d'Esvern dos dels integrants del grup, el Marc Fàbregas i el Pol Gómez, que ens han donat més detalls sobre el procés de creació de l'àlbum i ens han avançat els propers passos. L'any 2018, després d'una pausa, van redefinir el projecte amb les primeres composicions del que serà el seu proper àlbum, Pale Blue, Cold Black, on investiguen un caràcter propi i definit per paisatges obscurs i veus melòdiques. A l'entrevista han avançat que el 31 de març es podrà escoltar tot l'àlbum, un conjunt de 10 temes, i que fins llavors, de moment ja es pot escoltar el single Alpha is Gone i properament se'n podran escoltar dos més. El divendres 14 d'abril hi haurà així el concert de presentació de Pale Blue, Cold Black. Aquesta tarda publicaran al seu Instagram Montevista Drive l'enllaç per tal de poder comprar amb entelació les entrades pel concert mitjançant la plataforma d'Ais. Gómez ha detallat que Lugo Noviola els acompanyarà a la guitarra com a taloner del concert. També es comptarà amb col·laboracions de persones que els han ajudat en tot el procés de creació del disc. L'Espai de Participació d'Adolescents de Sant Jús d'Esvern busca saber què falta a Sant Jús i les necessitats dels i les joves del municipi. És per aquest motiu que han elaborat un formulari en línia destinat a joves d'entre 12 i 16 anys, per tal que els nous projectes duts a terme a l'espai satisfacin les necessitats dels màxims adolescents possibles. L'enquesta pregunta, entre d'altres, quines temàtiques cal potenciar Sant Jús i què interessa més els i les joves. L'única demanda és tenir l'edat indicada i respondre amb la màxima sinceritat possible al formulari per tal d'obtenir respostes fiables. Tot seguit, també es demana que es comparteixi amb tantes persones d'entre 12 i 16 anys com sigui possible. Trobareu l'enllaç del formulari a la notícia de la pàgina web de Radio d'Esvern i a les xarxes socials de l'Espai de Participació. I aquest dissabte 18 de febrer a les 12 del migdia s'inaugura la mostra Horta Street Joan. La proposta de Raquel Fuster omplirà els vidres de l'aparador de l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, de teles tramades que acullen territori d'Horta de Sant Joan. Fuster explica la seva obra mitjançant aquest text. Una pandèmia paralitzat al món ens ha recordat la fragilitat del que som, què fem, com ho fem i cap on anem. Una nova mirada efímera que ens ha recordat que res és per sempre. Aquesta sèrie fotogràfica és el resultat d'un treball de camp impulsat sota les premisses del no pensar. Un passeig pels paisatges que més m'estimo entre muntanyes i camps de festucs. Una experiència i recerca experimental amb la llum, el temps i el color. La Raquel Fuster és una persona molt vinculada a l'espai des dels inicis. Ha col·laborat en les diverses edicions del projecte Custòdia i hem pogut veure la seva obra en el Sigues original. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. La reserva s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a 3 vides. Si tens més de 18 anys, pina donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Porto amb mi les coses que em vas dir El teu amor El meu verí Vinga, que a continuació passem a fer l'entrevista del dia. Tenim amb nosaltres a l'estudi de Ràdio d'Esvern l'Òscar Jiménez i també l'Anna Climent, que són investigadors predoctorals de l'ICUP, que és l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona. També són divulgadors astronòmics. Estan acostumats a fer xerrades sobre astrofísica els anomenats Encontres amb el Tercer Cicle, que són xerrades i ponències que fan els doctorants i doctorandes de Física de la Universitat de Barcelona a la resta d'estudiants de la facultat. Ells dos, però, també seran els encarregats de fer aquí, a Can Ginestà, a Sant Just, el nou cicle d'Astronomia i Cosmologia de tres sessions, els dimarts, del mes de març a les 7 del vespre. Hola, què tal? Bona tarda, Òscar, Anna. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bé, esteu aquí, a Sant Just, estreneu a Can Ginestà un cicle que no s'havia fet abans, o almenys als últims anys i trimestres. És poc habitual o poc freqüent l'oferta de xerrades al voltant d'Astronomia o Cosmologia Astrofísica? Bé, també depèn molt del lloc on les facis, no? Potser Barcelona, ciutats i potser els més grans, sí que tenen una oferta més àmplia, però bé, no és el primer cop que fem cursos de l'estil al voltant de Catalunya, Baix Llobregat, etcètera. Llavors, això no és una cosa sorprenent, però, com deia anteriorment, depèn molt del lloc. És una molt bona iniciativa, de part de Sant Just d'Astronomia, no faria aquest tipus de curs. Perquè la ciutadania de peu de carrer que s'interessa per aquests temes, normalment, per què ho està interessada? Parlem d'un públic generalista, eh? Sí, jo crec que a tot el món li interessa molt saber el cosmos. És una cosa que ens sentim curiositat per això des de petits, no? I la veritat que és molt bonic perquè al canç de totes les edats hem fet xerrades des de nens molt xicotius fins a gent més gran, que continuen tenint curiositat per saber què n'hi ha més enllà de la Terra. Aleshores, jo crec que això és tot una mena de curiositat que deixes a lo millor la ciència a l'institut o al batxiller perquè tens interès per altres coses, però, bueno, sempre queda la curiositat de saber què n'hi ha més enllà. Clar. Causen i desperten afició, potser perquè, de fet, es parlen sobre fenòmens que són poc coneguts, no? Que coses que potser no es veuen a simple vista i a la gent potser li costa d'imaginar o coses que potser són una mica també més difícil d'explicar, no? Sí, sí, o sigui, una mica la nostra feina, també el que ens parla del nostre treball, és això, doncs, aquest concepte és una mica potser més complicat o que sembla no tant a l'abast del public general, realment, doncs, sí que està a l'abast del public general i rebaixar una mica aquest nivell perquè tothom sigui, té realment la capacitat i l'opció d'aprendre-ho i això, que no sigui una cosa que queda només a l'aula, a la universitat i que sigui una transferència de coneixement de les universitats cap a la resta de la societat. I creieu que cada vegada la gent està més interessada? No sé si també per l'abast o que les noves tecnologies també van avançant, no? I a vegades certs àmbits es poden anar acostant també més a la ciutadania general. Potser aquest acostament també fa que la gent ho vegi com a alguna cosa més pròxim? Sí, sí, jo crec que totalment també el cine jo crec que és una cosa que ha fet més propera a la ciència pel·lícules com Interstellar i totes aquestes pel·lícules així més de ciència-ficció que també moltes vegades combinen fenòmens físics que existeixen en la veritat. I jo crec que totes aquestes coses també la comunicació científica com era la ràdio, el cine, tot això jo crec que és superimportant per apropar una mica la ciència a la ciutadania que pareix que són dues coses molt diferents però que estan molt connectades i que jo crec que tot ens interessa saber una mica més enllà del que podem veure amb els nostres ulls. A mi m'agradaria saber la diferència si ens ho podeu explicar que hi ha entre el que és la cosmologia i l'astronomia. Són dues coses diferents? Sí, són dues coses diferents. De fet, això, al nostre institut són dues línies de recerca que sí que estan interconectades, tenen punts en comú, però el que engloba més l'astronomia seria l'univers més local, més proper a això que s'estudia a nivell d'estrelles, a nivells potser de galàxies també, però en canvi la cosmologia va una mica més enllà, mira una escala més i més i més gran i això parla de temes com, per exemple, l'energia fosca, que és això, l'expansió accelerada de l'univers i tots aquests motius sí que hi ha punts en comú, però astronomia i cosmologia sí que es podrien considerar línies de recerca una mica diferents. perquè a la gent, a la gent públic generalista, a la ciutadania, quins són aquells temes que vosaltres detecteu que causa més interès, que fa més preguntes, que potser les xerrades tenen més èxits, hi ha alguns temes, no sé, dic jo, el forat negre o les estrelles, hi ha alguns temes així claus que dieu, aquests? Sí, sí, totalment, jo el que has dit dels forats negres, jo la meua recerca està una mica especialitzada més en forats negres i sempre que dono alguna xerrada, el pose de títol, perquè això és un imant per a la gent. Crida, eh? Sí, crida molt l'atenció perquè normalment aquestes coses més desconegudes són les que més atrauen l'atenció, no? potser els forats negres o la teoria que hi ha al voltant dels forats negres també n'expliquen com camine jo, per exemple, o per què caminem, però si el pose això en una xerrada ningú ve, crec. Clar, s'ha de fer de forma que, bueno, que enganxi, no? Exactament, exactament. Això, els forats negres que són llocs que no veiem, jo crec que això, que no els veiem però veiem les seues conseqüències, crec jo que és el que més crida l'atenció. Sí, no només també el públic general sinó també dintre de la facultat o la gent que entra a física potser són els temes més calents o la gent després sí que porten la seva recerca encaminada cap una altra banda o una altra però això, a primer de carrera s'ha dit que la gent vingui motivada per l'astronomia, forats negres, cosmologia, etc. Origen de l'univers també, que això l'estudia la cosmologia perquè la cosmologia estudia tot el que és la història de l'univers des del principi, diguem-ne Big Bang, fins ara i jo crec que això també és una cosa que és molt desconeguda perquè no tenim informació més enllà d'un cert moment de l'univers i no sé, doncs això, la pregunta de què va originar l'univers, com es va formar, totes aquestes preguntes jo crec que criden molt l'atenció i són coses que la realitat és que no sabem. Aquí a Sant Jus fareu tres sessions, ens podeu avançar una mica els títols o els temes així a grans trets del que tractareu a cadascuna de les sessions que hem dit que es faran durant el mes de març, els dimarts aquí a la tarda a Can Ginesta cap a les 7 del vespre. Sí, la primera sessió està dedicada una mica no tant al context històric sinó com ha canviat el nostre coneixement sobre la Via Llàctea al voltant dels anys, això des d'èpoques molt antigues fins al coneixement actual de com és la nostra galàxia. La segona parlarem de com es mesuren distàncies còsmiques, perquè no podem agafar un regle i diem l'estrella més propera està a 4 anys i 1 però no hem agafat un regle i hem anat fins allà sinó com mesurem aquesta distància realment. O quan diem aquesta galàxia està a tants, tants, tants milions de quilopàrsecs. Doncs també no anem amb un regle, tenim altres mètodes alternatius per mesurar aquestes distàncies. Doncs la segona xerrada va dedicada a aquesta part i la tercera. Sí, i jo parlaré de, l'he titulat els misteris més foscos de l'univers que això també crec que crida l'atenció. i és parlar una mica dels misteris així que té l'univers i que no són molt capaços de descriure que són els florals negres, l'energia fosca i la matèria fosca. Són tres conceptes que es postulem, els florals negres sabem que existeixen perquè fa poc ja hem tret fotografies d'ells però la matèria fosca i l'energia fosca són postulats, pensem que existeixen però no tenim una evidència directa ni de què són. No sabem de què estan fets. Aleshores, això, parlarem una mica veurem què sabem dels florals negres i què sabem de la matèria fosca i energia fosca i per què són necessàries, per què hem de postular-les per explicar fenomens físics que no sabem explicar sense aquestes coses tan misterioses. Vosaltres sou estudiants, bé, sou físics, Anna i Òscar, a mi m'agradaria saber una mica com us va sorgir aquest interès o com us heu especialitzat perquè, clar, des de la física un cop sortiu de la facultat hi ha diferents camins a seguir, no? Què és el que més us crida l'atenció o en què esteu especialitzats, en quines línies d'investigació heu tirat cadascun i què s'hi fa també a l'Institut de les Ciències del Cosmos, no? Doncs l'Institut de Ciències del Cosmos estudia tot el que està relacionat amb el cosmos i té moltes vertients ja sigui a més a nivell de partícules que serien les partícules fonamentals que constitueixen la matèria fins al que ha dit l'Òscar d'estudiar l'univers a gran escala que seria ja mirar les estrelles com a ente sencer. D'acord. En el meu cas jo estic especialitzada o jo treballo en la gravetat com a teoria és a dir jo no mire jo no soc experimental ni tampoc mire les estrelles sinó jo intento descriure la gravetat com una sola teoria que combine gravetat és a dir fenomens gravitatoris com també fenomens quàntics que serien com les interaccions entre les partícules seria com descriure l'univers a totes les escales i ho faig purament teòric. D'acord i en canvi l'Òscar potser ho fa d'una forma més experimental o més mirant-ho? Sí, jo faig això la vessant més d'astronomia llavors jo què es diu això astronomia observacional que no és arrel de més tan teòric sinó jo faig servidades d'una missió que està a l'espai que es diu Gaia que és una missió llançada per l'AESA que seria l'agència espacial europea seria l'anaric de la NASA aquí a Europa i bàsicament el que està fent és cartografiar tant la Via Làctea com algunes galàxies properes a nosaltres llavors el que fa és això és mirar a nivell d'estrella quina és la seva posició i la seva velocitat i arrel d'aquí doncs podem fer moviments cinemàtics kinètics i d'evolució de la galàxia i una mica el que fem és això és arrel d'observacions doncs testear diferents models fer diferents prediccions intentar conèixer quin és l'estat present de la Via Llàctea i el passat és a dir si ha tingut col·lisions amb altres galàxies en algun futur o sigui en un passat si això ha corregut quant de temps era enrere com era aquesta galàxia què ha canviat la nostra Via Llàctea tot això es fa dintre d'aquest grup de la missió de Gaia i això que feu dels encontres del tercer cicle una mica com sorgeix perquè clar són xerrades o ponències que feu vosaltres no? els que ja heu acabat la carrera i que esteu fent estudis superiors un doctorat o el que sigui estudiants que són de la facultat que també representa que ja tenen alguns coneixements en canvi això que feu a Can Ginestà és per un públic que no té o que almenys no tindrà els mateixos coneixements com ho fareu per adaptar tot aquest vocabulari tan tècnic tan específic a un vocabulari molt més planer com ho feu? jo crec que és prou fàcil apropar la ciència a nivell de totes les edats i a tot el coneixement o sigui jo crec que per entendre el que és un forat negre pots entendre-lo des d'una perspectiva més divulgativa o més senzilla perquè si jo et dic que és una zona on la gravetat és molt intensa jo crec que tu intuitivament encara que no sàpigues molt el que és la gravetat o el que és l'espai pots entendre o pots fer-me alguna analogia de crec que més o menys sé per on vas si ja me'n vaig en públic potser una mica més especialitzat que ja coneix què és la gravetat en quant a teoria matemàtica potser puc parlar en altres termes però jo crec que com el que és de divulgació o de comunicació científica jo crec que tot el món pot entendre el que anem a parlar no necessitem no necessitem parlar de teories ni necessitem parlar de coses molt concretes com per donar el missatge que al final és la ciència sí i en quant als encontres també és una cosa que porta molts anys a la facultat de fet jo quan era estudiant jo vaig anar com a públic com a públic eh o sigui crec que porta això decenes d'anys i això és una cosa que porten els mateixos estudiants de doctorat els mateixos companys nostres són els responsables d'organitzar-los i ara ha canviat una mica el format de les xerrades són bàsicament això com una mateixa temàtica per exemple podria ser l'astronomia en el meu cas doncs vist des de dos punts de vista una mica diferents com podria ser per exemple la física i l'astronomia en el visible que és la llum que veiem o la d'altres energies i llavors es fa com un tipus de rose battle o com una batalla doncs cadascun defensant el seu punt de vista i així doncs també ho farà una mica més atractiu al públic perquè té aquest to una mica d'humor etcètera sense deixar el rigor científic però ser conscient de quin públic que ens adrecem que és una cosa molt important a l'organitzar una xerrada i a nivell català de Catalunya se li donen les sortides professionals o recursos econòmics a la investigació no sé si hi ha si dediquen prou recursos o a part de l'institut de cosmologia i en altres centres també de referència en el qual serveixi com a centres de recerca o com a llocs de divulgació Bé, jo crec que en general ja sigui a Catalunya o a nivell estatal la ciència no està molt bé financiada diguem-ne n'hi ha poques beques n'hi ha poques oportunitats per a poder fer un doctorat i fer-lo en condicions perquè gratuïtament sempre pots treballar i pots fer un doctorat però som conscients dels nostres drets i volem cobrar bé i això és difícil si ja sigui a nivell de Catalunya o a nivell estatal aleshores n'hi ha poc finançament sempre nosaltres estem buscant altres vies paral·lelament al nostre salari per a poder guanyar una mica més de diners i poder viure de manera decent perquè a vegades no som d'aquí i hem de pagar també l'alquiler i moltes vegades arribem justos a fin de mes com heu arribat a parar l'Institut de Ciències del Cosmos el que dèiem a l'hora de la cursa física a vosaltres us va cridar l'atenció o us van venir també a fer xerrades o us va captivar alguna cosa en concret sí l'Institut de Ciències del Cosmos tot i ser una entitat més o menys independent de la facultat bàsicament la intersecció amb els professors de la Universitat de Temes d'Astronomia quàntica, etcètera és gairebé total o sigui els constituents de l'ICC de l'Institut de Ciències del Cosmos són els professors d'assignatures nostres això de relativitat general astronomia, etcètera llavors doncs durant tota la carrera ja vas coneixent aquests professors i bueno a l'hora de fer el TFG o si fas un màster del TFM doncs parlar amb aquesta gent i bueno doncs d'una manera o una altra doncs pots arribar entrant i aquí és en just les tres sessions que fareu quina metodologia teniu pensat fer més o menys és a dir respondre preguntes del públic passar algun vídeo o simplement fer-ho tot més a nivell teòric heu pensat una mica en com fer les sessions? Sí, o sigui nosaltres tenim també una mica d'experiència a l'hora de donar aquests cursos i sí que pensem que la millor manera de poder apropar-nos a la gent és amb una menina de presentació de tindre unes diapositives per a tindre un suport visual i que la gent ens puga seguir i no tenim pensat tampoc fer rigor matemàtic ni posar ninguna equació tot és molt divulgatiu però també amb rigor científic del que estem diem o sigui no estem fent un vídeo a YouTube dient bueno això és el que n'hi ha no sinó realment tenim molt de temps per a poder construir una bona una bona sessió científica i això sense rigor matemàtic però amb molt rigor científic i ser conscients del que estem dient i que de la manera més fàcil possible però també que sigui veritat i que sigui el que és el que diu la ciència d'això acabem de passar més a més al dia internacional de la dona i la nena en la ciència Anna i és una carrera potser un àmbit un sector masculinitzat el de l'astronomia i la cosmologia sí, sí, sí totalment la veritat que queda molta feina per fer jo crec que en tots els camps majoritàriament de la física està molt masculinitzat i en particular el meu que jo estic més en física teòrica està bueno les xifres són que donen por jo per a dir-te soc l'única dona que n'hi ha ara mateix en el meu grup i bueno doncs sí és una lluita que continua i que continuarà durant molts anys perquè les dades que tenim no són molt no ens donen molta bona perspectiva però bueno ahi estem per això aquestes coses de divulgació a mi m'agrada molt fer-lo per a posar-me jo mateixa també com a referent meu propi que es pot fer i que animar qualsevol dona tinga l'edat que tinga a estar interessada en la ciència i a participar entenc que t'han faltat referents femenins o que falten en el camp referents femenins totalment sí, sí, sí i crec que és superimportant tindre referents o bueno el tema també del lideratge no sé si hi ha gaires dones que estiguin en els càrrecs o no en altres posicions en aquests centres sí, exacte en el meu camp no però bueno l'Òscar sí que té bones referents femenines potents sí, en el teu camp sí Òscar sí, afortunadament en particular menys en el meu grup això de les posicions més sèniors la majoria són dones és una cosa bona i això doncs una cosa que també podria extendre i que altres grups podríem prendre una mica d'exemple i que potser ja m'agradaria que en un futur s'extengués aquest tipus de model molt bé clar, òbviament si també la gent el públic veu que una dona també fa aquest tipus de conferències pot donar aquest tipus de xerrades perfectament també és una forma de visibilitzar la dona en els camps de la ciència exactament jo crec que això hem de fer una mica més les dones de participar en aquestes coses per a fer una mica d'imant a la gent jove i també a la gent no tan jove a tot el públic que tot el món pot fer ciència jo crec que aquesta és la clave que la ciència no és ni especial o sigui no és difícil i no és masculina és fàcil perquè jo crec que tot el món pot fer ciència i no té gènere el pot fer tot el món clar, sobretot molt bé doncs crec que no ens queda res més per comentar simplement animar la gent que s'apunti que segur que passa una bona estona i que apren moltíssim o almenys que allò de matar el cuquet no? de tenir bueno coneixements sobre astronomia i demés moltíssimes gràcies Anna també Òscar per venir aquí a la ràdio i res que acabeu de passar bona tarda gràcies vinga adeu adeu escoltes la Rambla la vida s'enjustenca a través de les ones les àvies i els avis són sàvies i savis no deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit festa de bici sense edat en bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans la soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran acompanya'ls a veure el poble on es van criar dóna'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara et necessiten i tu a ells i tu a ells també des de bici sense edat et necessitem festa voluntari més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern Vinga, ara us deixem aquest tema d'Alfred Garcia des de que tu estàs d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament Hay tantas canciones que me hacen recuerdos puertas que son mundos que no quiero abrir pero todo ayuda tu foto en la mesa y todas las luces que enciende un mal Y si empiezo a gritar, todo arde al pasar Me miras con el corazón Y si empiezo a buscar, todo lo que ya no está El tiempo se vuelve a cero Desde que tú estás, todo lo que era ahora es algo nuevo Todo ras de tierra está tocando el cielo Desde que tú estás, y si deudas Todas las canciones se vuelven recuerdos Todas las miradas nos volvieron ciegos I acabem el programa d'avui fent una entrevista destacada Tant per la persona que tenim a l'altra banda del telèfon Com pel tema d'actualitat que implica Tenim la sort de parlar a continuació amb l'Andreu Misser Que és periodista, llicenciat en dret, fundador i director actual De la revista Alternatives Econòmiques Que revista que va néixer l'any 2013 Per saber una mica més de l'Andreu Misser Doncs bé, la seva activitat professional L'ha fet durant més de 35 anys al Periòdico de Catalunya Sent un dels seus fundadors l'any 78 L'any 82 va formar part del grup de professionals Que va constituir la redacció del diari El País de Barcelona I està treballant durant 30 anys Sent subdirector a Barcelona També redactor en cap d'Economia I cap de la delegació a Brussel·les Entre el 2005 i el 2012 El 2009 va rebre el Premi Salvador de Madariaga Per les seves cròniques des de Brussel·les I el 2015 va ser proclamat guanyador Del Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán En la categoria de Periodisme Cultural i Polític Resulta que l'Andreu Misser Estarà amb nosaltres aquest proper divendres 17 de febrer a les 8 del vespre Perquè el grup de tertúlies de l'Ateneu de Sant Jus L'ha convidat a fer una xerrada Sota el títol El mercat especulatiu del gas a Europa Afectes en el preu de l'energia Bé, el saludem Que ja el tenim a l'altre costat del telèfon Bona tarda, Andreu Hola, bona tarda Bé, per començar I fent referència una mica al títol de la xerrada I a la temàtica, no? A la matèria que es tractarà a l'Ateneu El que hauríem d'entendre i preguntar-nos És com funcionen els mercats majoristes de l'electricitat a Europa Sí, bé Doncs mira, primer, moltes gràcies per convidar-me a aquesta conversa Jo crec que l'energia s'ha convertit en Segurament el problema més desafiant de tots els que tenim en aquests moments Des del punt de vista econòmic Però també des del punt de vista social i humà És a dir Llavors, ara ho hem descobert Ho hem descobert Perquè sempre les coses es descobreixen quan hi ha una crisi En realitat Les primeres tensions del mercat A l'època recent No van ser arrel de la guerra d'Ucrània El que va començar el 24 de febrer del 22 Sí Sinó que ja l'any 21 L'any 2021 Ja es va disparar el mercat del preu de l'electricitat I sobretot el mercat del gas És a dir Llavors vam descobrir És a dir, això Clar, amb la guerra es va acentuar tot molt més I per entendre'ns Si el preu del gas era de 5 euros 5,95 i 10 euros en l'omegla d'hora Sí L'any 21 va pujar 25-30 És a dir, ja és una escalada impressionant Bastant fort I l'any 22, l'agost, va arribar a 300 És a dir Llavors Primer vam dir Què passa amb aquest mercat? Què passa amb aquest mercat? Aquest mercat és un mercat Que no ho sabíem Perquè, com la majoria de coses que no sabem Fins que no Fins que no esclata Fins que no esclata, sí Fins que no esclata, exactament Aquest mercat és un mercat Molt intervengut per entitats financeres Especulatives I per uns productes que són els mercats de futurs Amb productes derivats, no? Aquest mercat, doncs no, intervenen moltes Però intervenen com unes 2.000 empreses I que, bueno, el fan El controlen completament Una idea d'aquest control D'aquesta importància És que, per exemple, aquest mercat Doncs el volum Que mou Cada any Sí És 10 vegades El mercat De consum real d'Europa És a dir Que Si tu fas unes transaccions De 1.000 En el mercat aquell Es fan de 10.000 No? Sí És a dir Incluso en el cas d'Holanda Doncs era molt més exagerat Era quasi 20 vegades Era una cosa Completament desproporcionada Per tant Aquí entra l'especulació, no? Llavors Clar Llavors, és a dir Si això Ve una època Que ja Doncs No tenim prou recursos Doncs llavors Encara és quan té més És més fàcil Especular És a dir Fa falta gas No tenim gas I, bueno Després hi havia també Juntament amb el preu Hi havia l'amenaça Del suministre És a dir Ara no ens en recordem Però La por que hi havia En els mesos De De De Estiu passat Era que aquest hivern Doncs no hi hauria prou gas Llavors Aquí ha sigut importantíssim El perquè ha tingut Europa Bé Importantíssim En el sentit De Acordar Entre els estats Que reduïn el consum Acordar Que augmentarien les reserves Doncs Ara estan Pràcticament Al 90% Tots els tipus de gas És a dir Vam començar a perdre I Es va Buscar uns altres proveedors Ara dono la circumstància Que el principal proveedor de gas Doncs és els Estats Units És a dir Que s'ha anat Iran Perdó Irán Argèlia És a dir Tots aquests països Han anat Els que hi eren Subministradors Històrics Però han Intensificat I com S'ha intensificat també Perdona Algum altre sistema No tan sols el gas Que ve per tuberies Sinó el gas Que ve licuat Per barcos Llavors els alemanys Per exemple Han muntat Un port especial És a dir Tothom S'ha espavilat D'una forma Molt ràpida I ara En aquests moments I els preus han baixat És a dir En aquests moments El preu del gas Està a menys de 60 Això És tot El que es referent Al mercat de gas Ara aquí La complicació és Com afecta això Al mercat d'electricitat Clar Com es pot modificar El mercat Per no dependre També del preu Del gas Bé Aquí Amb el tema D'electricitat Aquí ve el segon problema És a dir Per què és tan important El preu del gas Per què fer tant El preu d'electricitat Bé El problema és que La fórmula El mecanisme De fixar El preu De l'electricitat En els mercats majoristes És un sistema Que es diu Sistema marginalista El marginalisme Vol dir Que si tu tens Vàries energies L'eòlica La solar La hidràulica La nuclear El carbó I el gas És a dir Totes Cada dia Al matí Cada central Cada central Posa a disposició L'energia Que pot posar Si no fa vent Les geòliques No poden Perir Exactament Però llavors Es fa Una Subhasta De totes Aquestes energies I el preu Per totes És El preu Més elevat I això Es basa En un principi econòmic De dir Que això Estimularà I pressionarà Totes les tecnologies A modernitzar-se Per poder fer L'oferta millor A la més barata No? Doncs això En teoria Estaria bé Si aquestes tecnologies Fossin comparables Però és que Dona la circumstància Que no s'ensin comparables Perquè És a dir El preu De les centrals Hidràulica Que es tenia Totes amortitzades No costa res Si tens aigua I tens els pantans I hi ha I els pantans Doncs Clar Aquesta aigua Fer necessitat I cobrar-lo Aquesta necessitat Cobrar-la El preu Del gas Que s'ha multiplicat Per 50 O sigui Que val Com deia A 300 euros O megavat Doncs És una cosa Completament irracional Llavors Aquí Uns economistes Espanyols El Jorge Fabra I la Natalia Fabra Han sigut Bueno Porten molts anys Estudiant això I treballant I explicant Que això És una aberració Que bueno Quan no hi ha Atencions Doncs mira Més o menys va tirant I més o menys Van convèncer bastant A la Unió Europea A fer una A canviar aquest model Precisament ahir Va haver-hi una reunió A Brussel·les Sobretot Són d'aquesta qüestió I Els països que estan a favor De canviar això Sobretot He insistit molt Espanya També També França No Sí Bueno Han topat França Espanya Han topat Amb Alemanya I els països del nord Que no Escolti Això no es toca a re Aquest sistema És el millor Això és el sistema És a dir Aquest és el sistema Que més protegeix El que és el concepte Mercat interior És a dir És una visió molt dogmàtica Però al mateix temps També Aquí hi ha moltíssims interessos Aquí no és un debat econòmic Allò de dir teòric O de dir No és un debat Intel·lectual Entre uns proteccionistes I uns liberals No, no, no És que aquí hi ha interessos Perquè Aquest mercat que dic Especulatiu Està tot concentrat A Holanda A Holanda Té moltes aspectes De parell fiscal Té moltes empreses Finànceres Dedicades a l'hora Potser li falta Regulació En el mercat Del gas I de l'electricitat No Més que falta Regulació És que Tots aquests mercats Són molt regulats El que passa És que tenen una regulació Que és desastrosa És a dir Les conseqüències Ja les tenim aquí Està molt intervingut Està molt intervingut És a dir Està mal Està És a dir El mercat Tots aquests mercats Necessàriament Han d'estar intervenguts Per exemple A França Per exemple És molt més que aquí El francès És una empresa pública I han dit Escolti Aquí els preus No pujen més del 15% I s'ha acabat I si l'estat Hi ha de posar 25 milions Els hi posa Ja està És a dir A tot arreu Són mercats intervenguts Són mercats oligopolístics És a dir Aquí a Espanya Hi ha quatre companyies Que controlen el mercat És a dir Que Controlen Ara per exemple El que està passant Amb els preus Que està pagant la gent És el gran disbarat Que la gent No sap Que hi ha dos tarifes La tarifa del mercat lliure I la tarifa del mercat regulat I resulta Que molta gent Només ho sap Un 30% Sap aquesta diferència Caram Sembla un secret Això Sí És a dir No Però és que Però Inclús persones Amb molta formació I No No És Tècnicament molt complexa Però encara més tècnicament Voler-te canviar És a dir Que Si una persona Diu No sé Si tinc lliure O regular No sé No sé Descobrir Per el factor Que tinc El rebut que m'envien No sé explicar No entenc Però si a més Truco a la companyia I em diu el que haig de fer O no m'agafa el telèfon És un desastre Un desastre És un despropòsit Intentar-ho esbrinar Entendre Sí Sí Sí Doncs Això s'està discutint Aquestes mesos a Europa És a dir Un dels talats més importants Que Europa És aquest És a dir Aquesta va ser la discussió d'ahir I Em sembla que Bueno Que estan aconseguint Alemanya Està aconseguint parar De moment O està aconseguint parar A Brussel·les Es veu amb bons ulls Aquest mercat Més majorista Que es deia Que hi havia Espanya I Portugal Per acabar Amb la dependència Del preu de l'electricitat Del gas Amb el que s'anomena Bé El que alguns mitjans Han anomenat Com l'excepció ibèrica Un sistema Amb el que es posa Un topall El que precisament Espanya Va aconseguir És a dir L'excepció ibèrica Va ser una etapa Com a intermitxia Espanya Es sortia molt perjudicada Nosaltres Que tenim menys connexions I estem menys connectats Que vostès Amb tota la xarxa europea Doncs deixin-se posar un topall I que Fins aquí Fins a 180 euros I aquest topall Es remodera Després A les empreses No hem perdut res Però almenys Van Per megre Que els consumidors No No No Es volia traslladar Aquesta filosofia De posar uns límits Sobretot Tot el que es volia És dir Escolti El preu del gas Que ha sigut tan especulatiu No pot ser El que es determini El preu de coses No tindrà que veure Com és La hidràulica O l'eòlica O la mateixa nuclear No tindrà que veure És a dir Es pot aplicar El criteri marginalista Dintre de cada indústria Dintre de cada enginyeria No Però Embarrejar tot això I això ho han explicat molt bé Aquests economistes No La Natàlia Fobran concretament Doncs Bueno És una persona Que s'ha dedicat És una doctora en economia Professora A la diversitat I és una persona Que s'ha S'ha especialitzat En això És una autoritat A Europa És a dir Que no estan sols En aquest cas Els ministres Ell és assessora Més i més de l'altre És a dir Que Però Com deia abans No és un debat Teòric I acadèmic Sinó que és un debat Sobretot D'interessos I amb aquests interessos En què acaben guanyant Uns monopolis La Unió Europea Sí Ha d'intervenir També aquest mercat De la mateixa forma Com també es passegueixen Altres abusos financers Bueno La Unió Europea És a dir Ja La La presidenta de la comissió La U2 La EN Ja va plantejar Sí Que no podia ser Que aquestes companyies Que s'estaven guanyant Tants diners Ja va plantejar La necessitat De posar-los impostos I de posar-los I O sigui Això és a l'Unió Europea És a dir Aquest debat Que ha acut a Espanya Bueno Si ha d'un debat Per què? Nosaltres estem aquí Perquè tenen un gran poder Aquestes companyies Però ella Va inclús Calcular Que es podrien recaudar 140.000 milions d'euros Aplicant A les companyies Que havien tingut Aquests beneficis Tan extraordinaris Perquè A la màxima crisi Això no ha passat Mai en un sector Normalment Quan hi ha una crisi Bancadero Els bancs no tenen beneficis Però tenim tard Dues I no s'ha de respectar Però aquí no Aquí la crisi N'ha suposat Que una causa exterior Com és la guerra Que ha multiplicat tot És a dir Aquesta cosa Ha servit De pretext Perquè les companyies Multipliquessin Els bancs Per dos I per tres I per quatre Llavors És a dir Que la Comissió Europea Que té una majoria De membres Conservadors És a dir Que no guanyen Però inclús Siguin conservadors Tenen el suficient criteri Per discutir Això és un disbarat I hi ha molta gent Que ho està pesant malament Posem un impost O un gravament O com se li vulgui dir Aquests guanys Extraordinaris I atípics I amb aquests diners Que serveixin Per Per Paliar Per ajudar Les economies Les famílies Més fàgils Podríem dir Que la crisi energètica Està sacsejant Una mica Aquest model Més neoliberal De la Unió Sí Totalment Totalment Sí Ho ha posat La crisi S'ha posat El descobert Doncs On estem I com Unes companyies Controlen els mercats Perquè és a dir És molt significatiu És a dir Que tant en el cas De l'energia Com en el cas De la banca Estem parlant Sempre d'un petit grup D'entitats És a dir Abans Podríem ser 50 entitats A Espanya Ara n'hi ha 5 Que controlen el 75% Del mercat financer I en el cas I en el cas I en el cas de les ètiques 4 Contra El 90% És a dir Això és a dir Clar Un exemple Molt curiós Això Almenys Surto del camp Del camp energètic Però serveix Per veure-ho És a dir Tothom ha vist Que la pujada Els tipus d'interès Que ha decretat El Banc Central Europeu Per fer front A la inflació Sí Els bancs Han traslladat La pujada Els tipus Ràpidament A les hipoteques I llavors la gent Diu I per què no puja També En els estalvis Per què no paguen Més pels estalvis Diu Això ja ho farem A partir de l'estiu És a dir I per què ho poden fer això Home Perquè són 4 O són 5 És a dir Són molt poquets És a dir Mai havia estat L'economia Tan monopolitzada Com ara És una cosa Que no havia passat Tent molt pes Aquestes companyies Molt pes I estem ara En el mig De la batalla En aquests moments És a dir Si alguna batalla Important a Europa És la batalla De l'energia Com uns Entitats Un número molt reduïd De fet El diari Expansión Va publicar Al setembre Un titular Que deia Que 9 de cada 10 euros Del gas A Europa Són especulació Financiera Exactament És aquest mercat Que estava dient Del PTF Sí, sí El DUEC Sí Que és el mercat holandès Que com deia abans És a dir Que fa operacions Per 10 vegades El consum real És a dir Per tant Sí És a dir No és que allà es compriment El gas Que fa falta No Se'n fa 10 vegades més Per què? Perquè home Perquè Això és el mateix Que sabíem De la indústria petroliera No? Que un barco Surt Carregat D'Araga Saudí I des que no arriba a port El compra ni venen Com 20 vegades Primer el compra un país Una altra empresa Un altre país El van comprant I venent Segons els preus Això Això són mercats especulatius Que en el cas ara S'han pencat el descobert Bueno, clar És a dir A més ha sigut Una font d'ingressos Imprimant Per aquestes empreses Quines opcions S'estan donant Per a baratir El cost de l'electricitat S'estan posant d'acord Els diferents països? Bueno, ara Precisament Aquesta proposta Com deia Que hi ha Aquestes propostes De posar un límit Primer Una proposta Que té un total sentit No primer Escolti No pot ser Que el gas Que estem veient Que està tenint Aquestes oscil·lacions Tan grans Sigui el que determini Per tant Hem de buscar La manera que sigui Però que no pot jugar Igual Que una altra Energia I més que sigui Que sigui El que al final Determina el preu Això ja és una Això ja és una anomalia Molt gran Una altra Posar uns topalls Diguem Bueno, vale Que pugui El que vulgui Però que no Es va començar Amb una partida Que es parlava De 270 euros Però Espanya Volia més Volia rebaixar Més aquesta quantia És a dir Que hi ha Com dos sistemes O hi ha Varios sistemes Però sobretot Hi ha dels que Un és 10.000 No podem fer Dependre El preu De l'electricitat D'un D'un component Tan volàtil Com és el gas Perquè estem veient Que això No és racional I si no Posem un topall Posem uns topalls Que diguin Bueno, pues Com a màxim S'ha de pagar això Però no És en aquests moments Hi ha 7 països Que estan en contra Alemanya i 6 més És difícil Sabien això Com a màxim A més són països Molt influents Perquè aquí està Holanda Dinamarca Finlàndia Que són els que Sempre S'han oposat Per exemple Són els Els que Sempre són els Parquets de l'austeritat Del rigor Són països Amb els comptes Molt més Ajustats I Tenen La idea Que el sur D'Europa És malgastadora I que no Els poden Que nosaltres Volem sempre Fer Propostes Que s'allunyen De la lògica Econòmica La lògica Econòmica Aquí no hi és Per cap manera Com han demostrat Aquests Economistes Que he comentat abans Òbviament També hem de tenir en compte Com has dit al principi Que el tema de la guerra Amb Ucraïna Tampoc ha ajudat massa A tota aquesta crisi No, no Això ho ha disparat Això ho ha disparat I de gent Però no és el focus principal Que molta gent es pensa El focus principal És que tenim Un mal instrument De regulació Tenim una mala regulació Si tens una mala regulació I tens una tensió Doncs Tot ja Tens tota Aquesta és la poció de fons Sí, sí Molt bé Doncs Andreu Misser Moltíssimes gràcies Per estar xerrant Una estoneta En aquesta última part Del programa La Rambla El magàssin de tarda D'aquí de Ràdio d'Esvern I T'esperem el divendres Amb el grup de Tertúlies De la Taneu El vespre El divendres Per poder seguir parlant I compartint més opinions Sobre el mercat especulatiu Del gas A Europa Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres Que vagi bé Una besta Ens veiem el divendres Vinga Vale, una bestada Adéu, bona tarda Adéu D'aquí de Ràdio d'Esvern D'aquí de Ràdio d'Esvern D'aquí de Ràdio d'Esvern Que ets amb mi Ara que has tornat Per fer sentir Fons del cor Guarda la llum en mi Aquesta nit Doncs a dos minuts Perquè toquin les set de la tarda Nosaltres deixem el programa en aquest punt Unes hem estat fent companyia des de les 5 Aquest parell d'oretes I nosaltres tornarem demà Ja dimecres també a la mateixa hora Podeu recuperar tots els podcasts I els continguts d'avui A radiodesvern.com També a les xarxes socials del programa Arroba la Rambla 9 8 1 Tot seguit I amb minúscules Tant a Twitter Com a Instagram O també a les xarxes socials De l'emissora Arroba Ràdio d'Esvern Tres més Que acabeu de passar Molt bona tarda I ara toca Escoltar L'informatiu de notícies D'aquí de Sant Just Per estar al dia De tot el que passa Aquí al poble De la mà De l'Ua López Que vagi bé Fins demà Fins demà Fins demà Fins demà Fins demà Fins demà Fins demà Fins demà Ara ja pots tornar a creure Ja pots tornar a confiar Ja pots tornar a alliberar Tot el que tens per donar Que la llum ja s'ha apagat I aquest monstre no ha tornat Que dins teu podràs trobar El que t'ha faltat Que no veus que tot ha passat Que dins teu res ha canviat T'has portat al cel i l'horitzó Dentre me i el Fes que et tregui fora Sense por Veu millor Si volguessis fer que aquesta nit A les contes