La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#323 - La infantesa de contes i cançons
El programa explora les historietes tràgiques i xocants que es troben darrere de cançons infantils i contes que de petits ens semblaven inofensius. A través d'exemples de personatges i narracions clàssiques, es revela la crueltat i els missatges que transmeten, contrastant amb les versions modernitzades que hem conegut
Episode Sections

L’agenda de l’Ateneu i els vins del Celler de Can Mata
2:05L'espai que protagonitzen l'Astrid Goldstein -del Celler de Can Mata de Sant Just- i l'Albert Macià gira entorn el bon vi i la cultura. Cada setmana l'Astrid ens presenta i ens recomana algun vi blanc, rosat, escumós... O bé ens fa descobrir vinyes i cellers que valen molt la pena, arreu del territori català, francès i espanyol. L'Albert ens porta l'agenda cultural de les activitats de la setmana de l'Ateneu de Sant Just. Avui hem fet el tast d'un vi rosat 100% Pinot Noir, ecològic, de les vinyes del Celler Parató, ubicades a l'Alt Penedès (D.O Penedès).

Mobilitat Internacional, un servei dedicat al joves
31:33L'Aroa Carmona és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just, i en la cita quinzenal a l'emissora de ràdio sempre ens actualitza els projectes a l'estranger que s'estan duent a terme o que bé s'estan organitzant pel jovent del poble: voluntariats, intercanvis, estades lingüístiques, cerca de feina, camps de treball, cursos d'idiomes... Assessorament personalitzat i gratuït!

Benestar i Ioga. Millorem la salut?
1:00:29Les professionals i professores de l’Acadèmia Lesayoga de Sant Just, la Lenka i l'Arantxa, passen quinzenalment per la ràdio a parlar dels beneficis físics i mentals que aporta la pràctica del Ioga a la nostra salut. També dediquen la secció a donar-nos consells per seguir un estil de vida plaent. Avui l'Arantxa ha vingut amb un alumne, el Luke, que ens ha explicat què el va motivar a iniciar-se al ioga i quins beneficis nota que ha guanyat des que va començar.

“Just el que no saps”, amb en Marçal Ferret
1:25:14Secció de caire cultural a càrrec del jove Marçal Ferret, que amb molt d’humor i bona sintonia ens acosta, cada setmana, biografies (sovint una mica tràgiques) de diferents personatges històrics reconeguts: del món del teatre, la pintura, el cinema, la música, l’arquitectura… Avui la secció fa 10 programes i ho celebrem amb un programa especial on, enlloc de parlar d'algun personatge, comentem les històries i els significats tètrics i masclistes que hi ha darrera algunes cançons, contes i pel·lícules infantils.
. Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda de 8 dimecres 15 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tarda de ràdio d'Esverm. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot farem la tertúlia amb l'àstrid Goldstein del celler de Can Mata i també l'Albert Macià. Amb ells avui farem un tast de vi que ens ha portat l'àstrid i a més a més també comentarem les activitats que hi ha per aquests propers dies de l'Ateneu i això ho farem de la mà de l'Albert Macià. Després, tot seguit, tindrem l'Aroa Carmona, que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just. Ella des del casal ens atendrà, la trucada telefònica i parlarà dels projectes i les activitats que s'estan preparant. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esvern, farem la secció de ioga. Vindrà a l'Aranja una de les professores de l'Acadèmia L'ESA ioga i ens parlarà d'alguna coseta relacionada amb la seva pràctica. I després acabarem el programa fent la secció amb en Marcel Ferret, la secció anomenada Just el que no saps, en què cada setmana ens porten la biografia tràgica i catastròfica d'algun personatge cultural famós i conegut. A veure qui ens porta avui. Bé, doncs tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Comencem ja amb l'Àstrit i l'Albert, perquè els tinc a l'espai a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Així, música tranquil·leta, avui farem un tast. I, a més a més, comentàvem aquí entre bambalines que segurament en el proper tast que fem ho farem en Instagram Live, retransmetent en directe des de les xarxes socials de la Rambla. Això ho podrà veure la gent, però no ho podrà tastar. No, clar, farem... Encara la tecnologia no ha arribat a aquest punt. Però tant que és tan complicat, eh? És apropar-se al carrer Raval. Escolta'm, només falta que ho fem i una cua de gent aquí fora de la ràdio. Perdona, eh? Jo avui una copeta també per provar aquest vi. Sí, perquè a vegades passa, eh? La gent a les xarxes malinterpreta el moment. Sí. I a vegades una posta de sol, un recordar, el teu recordar d'un moment a cert lloc, i la gent es pensa que hi ets. Sí. A mi m'ha passat moltíssim, eh? Bueno, l'Instagram Live obres l'Instagram. Sí, teòricament és Live. És Live, és el moment. És el moment. La gent ho veurà al moment, el que estiguem. Que vinguin. Clar. Vinga, va. Bé, ja m'ha adelantat que tindrem un tast. Avui ho farem al revés. Començarem llavors, una mica parlant de les activitats que hi ha a l'Ateneu, Albert és preparant la xuleta. No. Estava així despistat i quan he dit començarem amb les llocs. No, més o menys, amb les seves també, el que passa que... Sempre és millor seguir el guió, clar. Sempre portar-ho una mica anotat. Jo també ho portaria anotat, eh? I mirar... Que hi ha molts noms. Ens estalvia... Clar. Noms, sales, hores... Sí, el que passa que clar, no ho anotem tot. Hi ha vegades coses que hem de buscar. Molt bé, doncs venim d'un cap de setmana, eh? Fem una mica de repàs amb activitats i novetats que es van fer. Sí, amb aquesta... La cursa d'orientació. La cursa familiar d'orientació, que va sorprendre la mateixa organització per la participació que va haver-hi i que jo crec que és un bon començament per anar pensant que l'any que ve en tindrem la segona. Home, està bé. Està molt bé. Perquè, lògicament, si les coses que tenen... Que es veu que la gent interessa, doncs val la pena tirar-les endavant. I em sembla que ho vaig dir dimecres passat. El cartell ja posava primera cursa, eh? Primera. Ja marcava. Amb intencions. No posava només cursa, sinó que hi havia un... Bueno, amb números romans, si no recordo malament, un un endavant. I això ja indica la voluntat que si les coses van bé, doncs... I espero que donat com va anar, doncs... Sí, van penjar algunes imatges i això a les xarxes de l'Ateneu. Sí, sí. I es veia gent, famílies... Famílies, clar. Famílies. Era una cursa familiar. Familiar, sí. Però sembla que va estar com molt ben organitzada i bé, ja dic, l'èxit esperem que això... Ho puguin repetir. Acabi portant a la repetició. Molt bé. Què més? Cosetes que tenim això sí aquests dies? Bé, aquests dies tenim, per aquest cap de setmana tenim tres coses a la vista. Vale. Divendres, dissabte i dimenge. Una per cada, molt bé. El divendres tenim tertúlia. Vinga. Amb un tema interessantíssim que és el model energètic que ens limita i empobreix. Aquesta tertúlia, parlant més o menys del mateix, inicialment tenia el nom del mercat especulatiu del gas a Europa. Sí. I afectes en el preu de l'energia, però la conferència va una mica més més enllà només del gas. Parla en general del model energètic, de les dependències, de lo mal solucionat que ho tenia Europa fins que a l'arribar la guerra d'Ucraïna s'ha vist que hi havia una dependència excessiva d'una determinada potència. I bé, hi ha tot un sistema que ara s'ha vist absolutament irracional de marcar els preus de l'electricitat, etcètera, fent una... bueno, amb unes dependències del gas que bé, és un model que algun dia haurem de canviar entre tots. Està un dels models. Sí, sí, però clar, és fonamental, eh? Sí. I bé, la conferència parlarà de tot això. El ponent serà l'Andreu Misser Ferran. Sí, sí, el vam entrevistar, el vaig entrevistar ahir aquí a la Rambla i promet, eh? La xerrada promet. A més, jo crec que sí. És un home... Podia ser una xerrada molt tècnica per un enginyer que donaria... És un periodista. Exactament, que donaria unes coses molt específiques, solucions molt tècniques, però estem parlant d'un periodista i licenciat en dret. Va fundar el Periódico, va fundar la redacció de Barcelona del País i té el premi Montalban de Periodisme Internacional. Doncs, potser... O sigui, que val la pena si podeu anar a Neuí. És una persona que jo crec que aquest tema el posarà a la vena de tots els assistents. Això serà el divendres, a les 8 del vespre, en principi a la sala Piquet. Molt bé. El dissabte hi ha el campionat de Villar. Novetat també, eh? Novetat també. Jo em crea... En aquest cas, en el cartell no s'ha posat primer campionat de Villar, primer perquè històricament... Perquè històricament. Ja hi era. Històricament n'hi havien hagut altres. Ara feia molts i molts anys que no es feien campionats oberts a la població. Oberts. Una altra cosa és que els membres de la secció entre ells vagin fent partidetes i vagin fent... Però no hi havia... No hi havia... Així obert, no? Obert, com a mínim, fa 12 o 14 anys. Com a mínim, com a mínim. Si no en fa molts més. Un mes. Home, clar. Que no es feia cap campionat. Tampoc tindria molt sentit posar ara, per exemple, si ho van fer fa 20 anys posar segon perquè dius ui, segon i quan han fet el primer. Exactament. Estaríem parlant d'un altre cicle. Clar. Això serà el dissabte al matí en aquest cas no hi ha un altre lloc que fer-ho que la secció i el billar que la teniu perquè lògicament... No podem posar un billar allà on ens digui de gust? No, no és gens fàcil perquè pensem que el billar és una taula que ens sembla una taula i a vegades no, entre 3 persones o 4 la portem bé. Sí, home. Els billars porten una llosa de pissarra de 3 centímetres de gruix a sota del tapet i per tant imagineu 3 dic 3 a la vista per el que vaig veure un dia no sé si són 2 i mig o són 4 però vull dir una senyora llosa de pissarra un sistema de calefacció perquè allò o sigui veiem estem parlant de billars bons exactament no d'aquests de joguina de... Sí, clar els de joguina de plàstic dels nens aquests no tenen res a veure però clar això no es pot moure així com així penseu que això una curiositat és que quan vam estar remodelant la de neu vam arribar a pensar de canviar l'espai la secció de billar d'espai per guanyar ja una secció específica de bar només per socis o el que sigui el que passa que el problema que teníem era que era primer moure-ho i segona trobar un lloc on aguantés el pes l'estructura de l'edifici clar és que havíem de pensar moltes coses això com a curiositat no té res a veure el pes amb el campionat però sí que tenint en compte una mica tota la infraestructura però sí exactament però vull dir que és un tema que farem allà perquè és l'únic lloc on es pot fer lògic bueno molt bé que estigui interessat que passar que es passi per la secretaria ho truqui a la secretaria teneu a les tardes sí encara està obert a qui vulgui apuntar-s'hi sí sí sí sí jo suposo que estarà obert fins al mateix dia i vendres i si no hi ha un telèfon que és el responsable de la secció en Joan Carbonell que si esteu està interessat també mirant el cartell les xarxes d'això veurà el telèfon encara no ho direm per aquí directament però que truquem-lo també per fer la inscripció molt bé això dissabte això dissabte i per acabar per aquí no vagi de ruà diumenge exactament sí i per acabar diumenge tindrem les estones de clàssica vale les estones de clàssica un cert més aquests concerts que fem de música clàssica al 50 anari serà diumenge a la tarda i el títol d'aquest concert és Sons del barroc que anirà a càrrec de de dues dones la Marta Redondo amb la amb la flauta travessera vale i la Lissana Ruïs a una guitarra barroca i tiorba guitarra barroca curiós i ja ho dic el nom del títol Sons del barroc per tant ens portarà el concert bàsicament serà de l'època de música de l'època barroca bueno que una música normalment molt tranquil·la molt molt relaxant i bueno aviam vale aquí tenim en aquest cas lògicament és una activitat de pagament el preu són 12 euros els socis de l'Ateneu 10 i els menors de 25 anys 7 euros sempre amb aquell intent que per acostar al públic més jove fantàstic doncs això és el que tindrem a l'Ateneu em consta a més a més Albert també que quan va haver-hi aquest cap de setmana passat la xerrada de la CES organitzada de Mercè Rodoreta va anar-hi molta gent per sorpresa eh sí per sorpresa però poder no tanta sorpresa hi ha hi ha vegades hi ha títols de xerrades que ja criden que criden molt l'atenció eh jo perquè no estava aquí però era una xerrada que a mi si hagués estat aquí a Sant Jús doncs lògicament no me l'hagués perdut tampoc perquè són personatges que que intentar entrar o sigui que els has sentit de parlar molt que has llegit i que en aquestes conferències t'acostumen a portar aquells petits detalls que desconeixes clar per tant jo crec que és molt interessant i per acabar dir que bueno la CES ha anunciat que encara té oberta les inscripcions que encara té oberta perquè encara queden places perquè si no ja no ho diria no tindria sentit per les inscripcions de la sortida del cap de setmana del 5 i 6 de maig que van a Mallorca a fer l'excursió ja fa uns anys que fan una excursió sí eh que marxen a les Balears a les Balears i dintre d'aquest aquest any doncs bueno a Mallorca a Mallorca em sembla que les inscripcions es poden fer durant tot el mes de febrer mentre hi hagi places exacte clar i arribi tard bé tampoc no em puc assegurar-ho perquè no sé si és fins al 28 i llavors tothom intentaran col·locar-lo o si ja hi ha places o si no sé exactament però les inscripcions es tanquen a final d'aquest mes molt bé doncs Albert hem fet un resum del que tindrem aquests propers dies també a l'Ateneu i ara sí anem per el tast anem a assaborejar olorar tastar mirar el color observar-nos i del so això a veure posem el micro posem el micro al costat de la copa a veure que soni això és com s'està buidant l'ampolla de vi una mica exagerant i tot ho he fet bastant a poc a poc perquè fes això ha sigut el so el que normalment intenta és que no t'està aquí tant de servir és un color vermell vermell vermell que té aquest vin que ens ha portat però que d'entrada està aquell dubte entre els negres i els rosats perquè és un vermell molt suposo és un molt transparent és que clar depèn de com el coloques abans li he dit a la Núria ella que està dins de l'estudi sembla més fosc aquí depèn d'on mirem exactament aquí segons quin sigui el fons doncs és allò que dius fa aquelles tonalitats més pàlides és allò que dius realment si haguessin de descriure per mi seria la maduixa la maduixa la maduixa a mi que m'agrada molt parlar dels colors apiretal t'anava a dir apiretal l'apiretal té una mica més d'intensitat sí sí ara que amb els nets he tornat a veure'l de prop i contínuament a gent li fa molta gràcia quan dic colors apiretal però és que és aquell color piruleta el piruleta potser és una miqueta més ampli hi ha coses que són de referència mundial de referència mundial apiretal hi ha molts colors que hem acabat donant-li el nom d'una altra cosa que no us refereix és que és molt clar si el color taron i aquest és més maduixa perquè és relativament lleuger o sigui no té una gran intensitat de color l'altre és molt més intens doncs sensació però això estem parlant del color no té res a veure de color no té res a veure jo no us hi he explicat res no no no sabeu res només el color i l'olor el color perquè la Núria com que està tancada m'ha vingut l'olor ostres deu de fer ja uns 10 minuts que tens la cop al costat tu la notes nosaltres l'acabem de servir al principi de veritat una olor que venia ara ja perquè a més s'escalfat una miqueta així mirant l'ampolla veus que queden encara restes de gas carbònic ara no es veu tant es veuen unes bombolletes aquí quan l'hi ha obert sí i tal s'ha arribat a tu Núria aquí a l'ampolla han quedat aquestes bombolletes clar ara mira la fitxa ha bramat el 16 de setembre del 2022 del 22 i el van embotellar a mes de desembre fa exactament 5 mesos fa molt poc i embotellat abans de Nadal per tant si l'haguessin deixat en repòs en un dipòsit aquest gas carbònic resultat de la fermentació alcohòlica hagués anat desapareixent clar la que embotella ràpidament es conserva on hi ha gas carbònic no hi ha oxigen ja a vegades és allò que dius molta gent quan veu un puntet de gas carbònic oh mira com un problema no? un defecte no no senzillament t'està dient que segurament tindrà una punteta de gas carbònic resultat de la fermentació val i que quan el tastem hauríem de notar que aquesta punteta de carbònic no com un cava ni com un escumós exacte és probable però igual ara ja xerrant ja se'n va anirà marxant he portat una ampolla del celler perató di rosat elaborat en pinot noir pinot noir pinot noir varietat d'origen francès sí el nom de la borgoña que fa aquests vins que sempre són més primets de color molta fruiteta com més delicat la idea demà quin dia és? dia 16 de febrer i què mengem? 16 de febrer que es menja dijous dijous és el dijous dijous gràs ja? sí sí ostres tenim la botifarra què dius? tota la setmana estem veient botifarres de dous el dijous anterior el dijous gràs i el dimecres posterior dimecres de cendre exacte per tant clar anaves rumiant què porto què porto realment portés quasi bé el que portés quedava bé amb un vinegre un vinegre que potser no hagués buscat el més consistent més que res perquè els migdies fa un sol ben bonic i la temperatura escalfa una mica sí per tant dels 14 a 15 a 16 graus aquesta llum que és tan seductora ens porta molt doncs cap a blancs i fins i tot rosats i la botifarra d'ou no és extremadament grassa home bueno no extremadament no extremadament bueno relativament lleugera sí a mi m'agrada a mi m'agrada eh allò molt molt molt fineta i així i per tant he pensat busca un vi amb una certa acidesa que ens netegi la boca vale és a dir que quedi bé no? amb la botifarra jo crec perquè això sempre al final també s'ha de dir que depèn d'en què prenguis la botifarra perquè clar jo ara he pensat en sola allò així sola bueno potser amb una llesca de pàl·la allò que dius mirar sí amb una torrada sempre li queda bé amb un oli també acabat sí perquè amb algú dolç no però sí que pots anar allò que vas fent així vas tallant i vas picant i com aquell que diu no menges i quan te n'adones no queda botifarra sí exactament això passa moltes vegades m'agrada molt menjar l'emotit o com aquest efecte picant o fins i tot com la substitut d'un segon plat no? no jo ho deia perquè a vegades la posen a les truites que no vagi bé no? que també també també allò és bastant bastant típic també però saps què passa? que la truita s'emmenyen les olors o sigui quan tu fas una truita a casa sí si la fas s'emmenyen bueno clar depèn del que amb què la facis perfuma tot sí home amb bueno sí aquell xup-xup de la ceba si està una miqueta home hi ha altres plats que fan més olor jo crec les truites de l'àstrid ja sabem que fan olor fan xup-xup molt bé haurem de venir un dia a tindre a casa a teva tenen un pu la ceba fa xup-xup però estan crues que posi també exacte exacte jo pensava tu m'has dit fa una oloreta Albert de m'olorar-lo sí sí jo ja he fet trampes fa molta bona olor a mi m'agrada molt l'olor cirera és un olor que l'esperes el color t'invita és allò que dius clar tot concorda automàticament no ho sé aquest migdia ha fet bo ha fet caloreta ara estem als migdies 14-15 graus exacte que són bastant primaverencs mínimes de 5 i ara pensava la botifarra talladeta així freda doncs com a bon acompanyant aquest vi entra aquest vi aromàticament podria entrar i tant és que és com un carmelet aromàticament concorda concorda sí perquè és molta friteta amb el dijous gras no té una gran potència aromàtica estem parlant d'un vi de 12 graus i mig sempre ho dic vins que tenen els 13-14-15 l'explosió alcohòlica és molt més gran perquè has dit que s'ha baramat al setembre i s'ha embotellat s'ha embotellat abans de nedat dius tipus desembre mateix jo diria que desembre mateix perquè vam fer un tast d'aquests al desembre al celler i estava acabat d'embotellar i fins i tot el vi encara no s'expressa és allò que dius necessitava un punt de tranquil·litat perquè el temps que passa entre la barema es decideix i l'embol perquè un cop ha acabat de fermentar normalment s'acostuma a deixar dins d'un dipòsit de ser inoxidable perquè és on millor es manté clar si tu l'anyada anterior ja la tens tota venuda a partir d'aquí ves embotellant sabons lots barrejar anyades mai es fa barrejar anyades és complicat et pot sortir un resultat perquè clar cada any és una cosa diferent cada any és diferent clar ara m'ho estàs dient d'una forma molt genèrica tenim un rosat jo estem acostumats a què s'acaba el nou jo aquest cap de setmana m'he begut un vi rosat de l'any 21 que era amb varietat negra amb arlòt i amb xanel i per l'acidesa que té i els anous allà li queda encara vida per tant poden conviure perfectament però moltes vegades la gent ja espera el nou com si aquell de l'anyada anterior ja no segurament exacte potser aquest puntet de carboni que ara ens donarà aquest puntet clar lògicament no ens el donaria però clar cada àpat també és diferent i cada moment de l'any també que et trobis amb dues anyades ara és normal jo tinc jo ara és aquella època que has de vigilar perquè obres una caixa i mira què tens a la a la santeria perquè potser tens de de l'anyada anterior us heu de fixar nosaltres no ens hi fixem hi ha gent que et pot dir ah no prefereixo l'anterior que m'agrada molt ara com està i gent que et dirà no no jo prefereixo el nou la nova sempre intentem que la gent no agafi dos de diferent sense tindre consciència perquè en el mateix àpat dirà oi que és diferent aquest vi de l'altre i pot arribar a dir aquest no és bo o fins i tot allò de dir si els hagués posat al revés ja perquè també es pot fer poses el més nou davant i el més antic darrere no no passaria res ja mentre no es barrejessin exacte però sí que normalment s'intenta una cosa és barrejar anyades en el moment de menjar però abans em sembla que quan ella preguntava barrejar anyades es referia abans d'embotellar sí sí exacte abans d'embotellar amb el vi no no perquè tots o sigui jo deia en el tant de ser inoxidable si encara quedava d'una anyada per exemple més que quedar per engeure en els vins escumosos ja la xampanya és molt típic es barreja en anyades dir que la xampanya és típic perquè moltes vegades la climatologia ens assegura una verema futura ja per tant sempre n'hi ha una part anterior una part anterior i que són varietats tant la pinot noir pinot maniet chardonet de llarg rendiment per tant la podem guardar tranquil·lament i moltes vegades es fa en aquest copatge aquí aquí hi són moltes vegades no som conscients perquè durant molts anys no hem vist l'anyada en els vins escumosos no ens les posava per tant o no ho sabíem que raro no era ignorància potser era no ho diem i podien ser barreja però per exemple el Nadal brut el Nadal brut ens sembla que és una barreja de tres anyades diferents no t'ho posa però si mires la fitxa a la mateixa pàgina web d'acabes Nadal t'ho posa barreja de tres anyades i és normalíssim i guanyes fins i tot amb complexitat ja el provem o què va vinga vinga tenim ganes mira com queden les bombolletes aquí a la copa aquí i han desaparegut he buscat copa grossa perquè sí m'hi he fixat ens ha portat aquí l'àstrid si la copa fos un palet més estreta aromàticament diríem quina concentració sí sí i a més té un color que clar depèn d'on tinguis la llum si el poses més a on t'hi ha més llum queda com més translúcit queda més claret si el poses en un lloc més fosc queda com amb tonalitats més fosques això també perquè és com que molt transparent llavors agafa la exacte ara depèn de com la té l'Albert més aquestes maduixes o tens una tonalitat així una miqueta més si ara que ho dius el tema de les fruitetes a la boca és una explosió de fruita és té una bona acidesa no diré no podem dir és àcid no no perquè no és un àcid una llumona una frescor a veure quina hora és mira són les dos quarts i mig 17.36 quasi bé quasi quasi quasi però es deu de fer com uns 45 minuts que l'he tret de la nevera impensable eh amb moltes llars allò de ui no ben fred eh allò de no encara no posem el congelador els rosats geladíssims doncs no cal no mira clax i em pla sí que es nota que està més calent del que normalment ens el veuríem però fixa't l'acidesa un vi amb aquesta acidesa necessita tant de fred per refrescar no no cal no ha refrescat prou bé l'alcohol clar com que són només 12 graus i mig bueno tampoc no ens marca tant però i aquí dins l'estudi s'està bé però bueno pel carrer que tampoc és tan baixa avui doncs mira hem tingut un vi que s'ha adaptat bastant bé que està fresc tu tancs l'ampolla i dius el notes fresc no fred però s'adapta s'adapta perfectament la veritat és que és allò que convida un altre sí convida un altre club sí convida un altre i fins i tot això no és tan fred i aromàticament és on l'ubiquem és grosella és cirera aquest celler per a tu on l'ubiquem el pla del Penedès el pla del Penedès aquí moltes vegades tenim tota la informació ens diu quin és el lot d'embotellat que això és obligatori el pla del Penedès registra l'embotellador té la ecofulla o sigui agricultura ecològica té el segell de vegà per a les persones veganes que l'únic que t'indica és que durant el procés del vi no hi ha hagut cap producte d'origen animal construït per Josep Elías l'any 1975 el celler un celler relativament jove home sí i va estar reformat el 83 i el 2000 amb capacitat per elaborar tot el raïm de les nostres finques i disposa diu de tots els sistemes d'elaboració actuals i sense oblidar òbviament el caràcter artesanal d'aquest procés celler familiar sí sí sí vins pan vins vins i caves pan caves que el seu responsable a vegades està al celler de Can Mata sí per això dir passa perquè hem coincidit un parell de vegades hem coincidit un parell de vegades curiosament són veïns això és anecdòtic són casualitats de la vida també però sí el va portar doncs aquests tastos de Nadal que vam fer perquè la gent la tingués una miqueta entretinguda mentre a vegades atents amb algú sempre atents a aquest reforç l'Albert va anar passant veu coincidir em sembla en què sigui aquesta entrada o sortida un tast i un altre dia sortia jo i ell entrava o al revés o sigui que per tant bé m'agrada molt m'agrada molt perquè és això és no és un vi llavors ha anat baixant d'aquella allò que dius que se te'n va ràpid no et pot aguantar certs plats però la veritat és que és molt agraït de veure jo crec que aquesta perquè si no tenim botifarra també enganxa amb altres plats així d'ou podríem dir perquè el ser botifarra saps que hi ha un grupet d'aliments que sempre diuen no casen mai bé amb el vi els ous les carxofes els espàrrecs i el calçot potser i bueno el calçot és tot tirar per què no o sigui però no això són perquè sempre es busca hi ha aquesta associació de varietats que són com molt vegetals amb aquests vegetals molt marcats a vegetals costen la veritat a veure no sé si no fos a l'autifarra d'ou mira uns uns espàrrecs acompanyats o vestits amb un salmó fumat sí el salmó fumat li cau perfecte amb les idees d'aquest vi i enumàticament també jo crec que també amb un bacallà podria anar un arrosset ara ja entrem aquí l'arrrosset però l'arròs amb què no queda bé aquesta seria la qüestió però el podem posar fins i tot acompanya molt bé família ho hauríem de deixar aquí si us sembla ens quedem acabant de recollir el tema del vi i de més i seguim amb l'Aroa perquè ens farà l'espai de mobilitat d'acord? perfecte vinga fins a propera adeu adeu l'Essència de Sant Just l'Essència de Sant Just la tens a la Rambla a la Ràdio d'Espera l'Essència de Sant Just l'Essència de Sant Just la Rambla l'Essència de Sant Just l'Essència de Sant Just Escoltes l'àdio d'esmerc, sintonitzes l'àdio d'esmerc. Bairar-nos enllocs, mireu-te'n'hi porfú. Vull quedar i explicar-nos la vida i tenir temps per riure. I ara truquem a l'Aroa Carmona, que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just, de l'Aroa que la tenim al casal de joves, i parlem amb ella sobre novetats que puguin haver en la mobilitat internacional, projectes, activitats, reunions... Aroa, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria, com esteu? Bé, molt bé. Amb ganes de saber si hi ha algun moviment o si hi ha nous projectes o cosetes que vagin avançant en la mobilitat. Bé, ara mateix estem treballant per arribar a temps de la convocatòria del 23 de febrer, que és la convocatòria de presentació de nous projectes, i en aquest estem treballant per arribar a temps per poder tenir més projectes a partir del juny d'aquest any. És veritat. Ho hem estat parlant el cop passat que ens vam connectar, també via telefònica, que l'any hi ha aquestes dues dates per presentar projectes, i ara el febrer, el 23 de febrer, és la data. Quins projectes, Aroa, teniu pensat presentar? Doncs mira, hi ha un que volem presentar conjuntament amb altres quatre països, a la illa de Guadalupe, que està al caribs francès, sobre ampliabilitat de joves. És un projecte més que tindria, és una activitat bilateral, que té dos fases. La primera estaria en aquella illa, i aniria sobre el desenvolupament personal que necessiten els joves per poder trobar feina, però poder trobar feina, sobretot una feina que vagi com a corda al que han estudiat, o als seus valors, o a les seves motivacions. I l'altra seria, es faria a Bulgària, ja de cara al 2024, i allà es treballaria més tota la part tècnica de l'ampleabilitat, on buscar, com es gestiona el mercat laboral en els diferents països que estan implicats, quines són les oportunitats a nivell europeu de trobar feina, fer currículums, fer videocurrículums... Una mica tot molt més de qualitat, no sé com dir-ho, més professionals, però d'alguna manera. Això has dit a Bulgària, i de cara al 2024. Sí, aquest seria el de Tornada, perquè hem dit que és un projecte que s'anomena d'activitat bilateral, és a dir, es presenta un únic projecte, però amb dues activitats. La primera es duria a Guadalupe, i la segona a Bulgària, si s'aprova tal com el volem presentar. I després, per altra banda, Núria, estem ajudant a l'Avall, a l'Avall-Fest, perquè presentin el seu primer projecte de solidaritat, que ens ajudi a una mica econòmicament a gestionar l'admissió de l'Avall-Fest del 2024, en aquest cas. Perquè la del 2023 ja ho tenen mig muntat, ja no esteu a temps, no ho van demanar? Bé, perquè la del 2023, com hi ha només aquestes dues convocatòries a l'any, i com a més a més l'administració, perquè al final qui paga és l'administració pública, que no parlo d'Ajuntament, de Sant Just, parlo a nivell d'Estat, van retracents en pagaments, en aprovació i pagaments de projecte. Si ho fessin per aquest 2023, no els arribaria, ni l'aprigui. Segurament ni tan sols l'aprovació serà cert temps per fer l'esaveniment d'aquest any. En canvi, presentat en aquesta convocatòria, a partir de cara al 2024, es pot començar a treballar l'esaveniment des dels seus inicis, és a dir, des de les reunions prèvies que es fan a l'octubre, amb l'equip, amb la ciutat de la Casa de les Joves, amb l'Ajuntament, no? Tota aquesta preparació, que tot i que sigui un esaveniment d'un dia, necessitada d'una preparació molt llarga i molt extesa, es poden cobrir totes aquestes àrees de preparació si mirant de cara a l'Estat. Perquè de quina forma, per exemple, la Vall Festival ha demanat aquesta ajuda, heu estat vosaltres una mica també i heu estat també al darrere, en quines coses se'ls dona ajut, si a nivell organitzatiu, econòmic... Doncs, a nivell de projecte europeu, Navall hem presentat, o hem presentat, perdó, estem treballant per presentar, un projecte que es diu projecte de solidaritat. Que això, el que permet aquest projecte és que la comunitat europea dona uns diners a les organitzacions que es presenten o als projectes que es presenten per poder dur a terme aquest projecte mínim local. Llavors, de cara a l'ajuda, és una ajuda econòmica total, sinó perquè al final el que estan donant és estar financiant el projecte que estan demanant. Per tant, ells estan explicant com és la Vall, com es gestiona la Vall, i estan demanant diners per això, o sigui que l'ajuda és econòmica. D'una altra banda, des del servei de mobilitat, no estem escrivint ells completament, però, clar, des del servei de mobilitat, som els que estem autoritzats, diguéssim, a presentar aquest tipus de projecte, que tenim tots els papers, som els que, a Sant Jus, s'han presentat als projectes europeus d'aquest tipus. Per tant, li fem aquest suport organitzatiu, per dir-ho d'alguna manera, no organitzatiu de l'agreniment, sinó l'organitzatiu de presentació de projecte. Clar. Jo em reneixo amb una de les membres, i ho posem tot en comú, que ho pujo al formulari, veiem què és el que falta, què és el que no. També, òbviament, intento donar com la meva part d'excel·liència, doncs, potser aquí hauríeu de posar més aquest tipus de cosa, perquè tinguin en compte que també s'han implicat per altres agents municipals, i aquestes coses. Clar. Però són aïs dels que desenvolupen el contingut. I després, un cop s'aprova, doncs, es dona també tota una part d'ajut, l'oci, s'organitzarà, per rebre els diners, es transfereixen els diners a l'entitat, doncs, per tot el tema de reunions periòdiques, de portar material fotogràfic, tot el tema dels tiquets, de com s'ha de recollir tota la informació per després la memòria i que no es tingui cap problema a l'hora de justificar la subvenció rebuda, saps? D'acord. I aquest projecte de solidaritat, s'ha fet en altres ocasions aquí a Sant Jus, amb altres entitats o festes o organitzacions d'actes? Sí. Bé, un cop més, es va presentar l'any passat també per aquestes dates a la companyia Maremeva. Va presentar el seu projecte no amb un esdeveniment tan clar com seria l'Avall, sinó amb tot un programa anual d'activitats i de creació de peces de teatre musical. I els hi van otorgar i estem en procés, no? O sigui, estem... Molt bé. De fet, Maremeva, si ho com la primera valenta en apostar per això, se'ls ha aprovat i ara conjuntament estem aprenent perquè també pel servei és una cosa innovadora, no? Doncs com es gestiona, quins són els tempos, quines coses necessiten per justificar subvenció, com hem de portar el timing, no? Però sí, sí, sí, sí. Elles són són les pioneres quan s'estanquen. Que bé. Aroa, i ja de cara enfocats i enfocades a l'estiu, vam comentar, no?, que, bueno, aquelles persones, aquells joves que potser de cara a, bueno, al projecte que hi ha per Geòrgia al mes d'abril, alguns s'han quedat fora, però que hi havia l'opció, si es feien altres projectes a l'estiu, doncs de tornar a apuntar-s'hi o d'aprovar d'entrar. A l'estiu, ja hi ha algunes coses que es van definint? Sí, i tant, i tant, i tant, i tant. De fet, tenim un estiu molt mogut. Tenim dos projectes que estan aprovadíssims, el que passa que encara no hem començat amb la seva discussió, no?, perquè anem pas a pas. Llavors, com per l'estiu encara queda una mica, el que hem plantejat, no hem distribuït el calendari de començar amb la difusió d'aquests, amb la difusió directa, d'anar a fer l'institut, a fer cartelleria, de fer la reunió informativa, etcètera, de cara a l'abril quan ja tornem de la Setmana Santa. Llavors, ja de cara a l'abril quan tornem de Setmana Santa, farem com la reunió informativa, que és oberta a tothom, que ja dona apunt per la propera selecció, dels dos projectes que tenim a l'estiu. Al març, intentarem fer difusió a l'institut a l'hora del pati, a la caseta del casal de joves. Sí. Perquè no podem entrar per classes com hem fet en aquesta última vegada, llavors hem decidit que utilitzarem en aquells espais que tenim d'informació no reglada, per dir-ho d'alguna manera, doncs fer la promoció. Però no serà fins a finals d'abril que obrirem la convocatòria. D'acord. L'estan destinat, o sigui, hi ha un projecte que és al juny, a finals de juny, i hi ha un altre que és a mitjans de juliol. Llavors, bé, tot i que les coses s'han de començar a treballar amb temps, perquè sí que s'ha de fer i a tothom, una preparació prèvia, a part de la selecció de participants i de més, doncs encara estem aguantant. Encara estem molt enfocats ara mateix amb el desenvolupament de Geòrge, que jo marxo, de fet, en Úria, aquest divendres marxo a la visita prèvia. Sí, d'acord. He parlat d'alguna vegada, oi, de què és la visita prèvia? La visita prèvia, algun cop ens has comentat, però, que és quan tu marxes unes setmanes abans, d'anar amb tot el grup de joves per preparar amb la gent d'allà una mica què és el que s'hi farà o alguna cosa així? Exacte, exacte. És com una reunió de preparació prèvia que passi al projecte, que passa que al ser internacional doncs, òbviament, hem d'anar al país que ens acull. Llavors, anem al representant de cara a l'organització. En aquest cas, hi vaig jo com a servei de mobilitat i un com a representant de l'organització belga i després hi ha dues noies que són les representants de la geòrgia i allà ens trobem per acabar de definir com a detalls de l'esdeveniment, per també una mica traspassar informació dels participants, oi, de les edats, de les necessitats que tenen a nivell d'al·lèrgia o a nivell d'aprenentatge, per veure amb primers ulls el lloc on estarem allotjats, per saber com és el lloc, com podem utilitzar les sales, com distribuïm les habitacions, per tenir un impacte directe per després el tornar. Res, són tres dies superintensos, perquè és reunió, reunió, reunió, reunió, visita, reuniós i cap a casa, vull dir, és molt intens. però tota aquella informació que ha vist des de primer home ens facilita després fer una bona preparació, poder tenir una reunió amb les famílies on podem contestar totes les seves dubtes. Clar, jo faig el viatge que faré amb els joves, òbviament amb altres horaris, però faig mateixes escales i tal, llavors també a mi això em serveix per una mica fixar-me, ok, doncs, això ho podem fer així, això, això, perquè llavors quan marxes sola tens molt més llibertat, no?, d'estar analitzant que quan marxes amb el grup i més un grup tan gran i amb gent tan jove, doncs, les, bueno, la improvisació ha de ser puntual. Clar, s'ha de portar tot ben cronometrat, eh? Sí, una mica, maletes, no, joves que les deixen la motxilla, no sé quantes coses que després no facin per ràdio. Clar, quantes persones marxeu a l'abril a Geòrgia? 12, són 12. 12, eh? Són joves entre 13 i 18 anys, no? Entre 18 i... 12 i 17? No, entre 13 i 17, el que passa que els nostres joves són més petitons, en general, bueno, més petitons, tenen entre 13 i 16, la més gran té 16, i el més petit té 13, o sigui que és una mitja baixa, diguéssim, d'edat, eh? Vull dir. Molt bé. Bueno, clar, vas aquests dies a fer una mica de prova, no?, també de conèixer el lloc on estareu, com podeu desenvolupar les activitats, de quina manera es poden preparar, per tant bé, quan tornis, amb els joves poder, bueno, tenir una mica de... poder preparar bé les coses, no?, sabent com és el que ho trobareu. Exacte, exacte, aquesta és la idea, no?, el fet de trobar-los, perquè a vegades, no?, es pot pensar com, ala, venga, un altre viatge, però no, el concepte no és, vale, vaig a viatjar, el concepte és... Aprenc notes, aprenc apunts, sí. Exacte, perquè molts cops, sí, tu veus la web del... Nosaltres podem visitar la web del hostel on estarem, però, òbviament, no, no hauria de dir... No és el mateix. Una cosa són les webs, l'altra cosa és veure-ho, parlar d'activitats, parlar... signar els convenis d'acords, parlar de tot el tema del budget, que és un tema també, tot el tema del pressupost, vull dir que, sí, sí. Molt bé. Sí, sí, anem a fer feina aquest cap de setmana. Doncs bé, Aroa, si et sembla, deixem aquí l'espai i a la propera sessió que tinguem ja ens parlaràs una mica de com es van dibuixant aquestes línies del projecte a Geòrgia i com enfoqueu també les activitats que fareu amb els joves. Molt bé, perfecte, Núria, ens veiem a la propera. ens veiem a la propera Aroa, que vagi bé. Adéu. Bona tarda. Adéu. Vinga, i ens quedem escoltant aquest tema que sentíem de fons al principi de la trobada amb l'Aroa, aquest tema de buos que es diu T'he trobat a faltar. M'escorarà. M'escorarà. Vull sentir les històries de sempre que et fan tan feliç quan tornes a explicar. Una llàgrima vol esclatar, t'he trobat a faltar. Si vam poder escalar aquell mur va ser perquè just ho havien somat. No puc imaginar el futur si no el visc amb tu sempre al meu costat. Quants cops t'hagués dit que t'estimo i massa vegades m'ho he empassat. Una llàgrima vol esclatar, t'he trobat a faltar. Que si ets un regal a aquesta vida és perquè la visc al teu costat. La meva ànima avui et somia i és perquè et troba amb l'hora a faltar. Que les morts que avui ens castiguen ens fan forts pel que vingui demà. Una llàgrima vol esclatar, t'he trobat a faltar. T'he trobat a faltar. Quan recordo els dies a la plaça i ara passo i veig que estàs sol aquell banc. Et quedaves sempre a dormir a casa i saltava amb el foc la nit de Sant Joan. i ara ara se'n fan a terça els diumenges i es fa fos després de dinar. una llàgrima vol esclatar, t'he trobat a faltar. que si és un regal aquesta vida és perquè la visca al teu costat. La meva ànima avui et somia i és perquè et troba amb l'hora a faltar. que les fos que avui ens castiguen ens fan forts pel que vingui demà. Una llàgrima vol esclatar, t'he trobat a faltar. T'he trobat a faltar. Que si és un regal aquesta vida és perquè la visca al teu costat la meva ànima avui esclatar, i és perquè et troba amb l'hora a faltar. que les fos que avui ens castiguen ens fan forts pel que vingui demà. Una llàgrima vol esclatar, t'he trobat a faltar. T'he trobat a faltar. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Seabria. La demanda de llum i de gas, en aquest cas, a l'estat espanyol, manté la tendència a la baixa. En el balanç del quart mes del pla de seguretat energètica, el govern espanyol ha xifrat en un 22% la caiguda del consum del gas des de l'estiu en comparació amb la mitjana dels últims 5 anys. Madrid, Àlex Giral Robert. Hola, bona tarda. Sí, i agafant de referència aquest mateix període de temps, la reducció de la demanda de l'electricitat s'ha situat al 7,5%. La ministra per a la transició ecològica, Teresa Rivera, ha assegurat que els magatzems de l'estat tenen gas natural per un mes i mig de subministrament en cas que s'aturessin de cop les importacions. El porcentaje de llenado de los almacenes subterráneos se sitúa en el 88%, és a dir, una cobertura para 29 días de consumo nacional. En los almacenes asociados a las regasificadoras nos encontramos con un nivel de ocupación del 57%, és a dir, 15 días de consumo nacional. I ha situat els gairebé 5.000 milions d'euros, l'estalvi que ha suposat fins ara l'excepció ibèrica al gas. Elixirà el Robert Catalunya, Ràdio Madrid. Notícies breus, Sergi Molero. El govern remet a la comissió tècnica que ha d'estudiar com ampliar la capacitat de l'aeroport de Barcelona la valoració de la proposta de fer una nova pista sobre el mar. Agraeix que els experts donin idees, que n'hi hagi d'ambicioses, però no es posiciona sobre les propostes. Alerta, això sí que caldran consensos valorant totes les opcions, tal com han explicat fons de presidència a Catalunya Ràdio i, segons ha deixat entreveure, la consellera d'Economia i Zenda, Natàlia Mas. Agraïm que hi hagi propostes tècniques que s'han d'estudiar, sobretot des d'una vessant tècnica, implicant a tot el territori. Els contraris a l'ampliació sobre el mar qüestionen els costos i, sobretot, que no s'han tingut en compte els efectes del canvi climàtic. Els Mossos han detingut quatre persones relacionades amb un grup criminal dedicat als robatoris amb força a cases unifamiliars a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona, també al Conreu de Marihuana. Els presumptes lladres van ser arrestats després de tenir un accident a les Borges del Camp quan fugien, precisament, d'un robatori amb el botí. La banda estava integrada per tres homes d'entre 30 i 32 anys i una dona de 25, amb antecedents tots per robatori. Segons els investigadors, tots ells serien treballadors de les màfies del tràfic de marihuana. Consideren que eren els coneguts com a jardiners de plantacions que amb el desmantellament de dues naus indoor a Ponent el mes de desembre passat van canviar la seva activitat delictiva i es van dedicar, es van centrar en el robatori amb força a domicilis. L'any passat es van fer a Catalunya 745 milions d'interaccions d'usuaris amb l'assistent virtual Alexa. Això representa un creixement del 31% respecte al 2021. Només a la demarcació de Barcelona es van fer més de 600 milions de peticions a l'assistent de veu d'Amazon. Consultar les notícies o la previsió del temps i programar recordatoris són els usos més habituals, però també es va fer servir força per gestionar l'allar digital, com per exemple obrir llums o posar en marxa la cafetera. En nombre d'usuaris també hi ha hagut un fort creixement anual, sobretot a Girona, segons explica Andrés Pazos, responsable de negoci d'Alexa. A nivell creixement d'usuaris estem veient un creixement del 25% d'usuaris únics i aquesta distribució està al cap, està a Barcelona, està seguida de Tarragona, Geida i Girona, però és molt interessant veure que Girona és la regió que més creix a Catalunya, en un 33%. Un grup d'alumnes de l'Institut d'Aran han estat pioners a fomentar l'ús de l'aranès a les xarxes socials, un àmbit on fins ara era pràcticament residual. Són els responsables d'influaran i han rebut el reconeixement de l'euroregió Pirineus Mediterrània per aquest projecte. Vi allà, Sofia Cabanes. L'ús de l'aranès entre els joves a les xarxes socials no arriba al 3%, segons dades del Consell General. El projecte, però, els ha fet canviar la concepció sobre la seva pròpia llengua, com reconeix la Diana Pedarrós, una de les impulsores d'influaran. Sí, pensant que ho emeti un gran canvi i hem hagut més impacte que ens demorà i el que volem aconseguir bàsicament fomentar la llengua tan així comandar autílogs de Catalunya que ens han arribat moltes missatges de gent de 10 hores, diguem-nos, està superbé la iniciativa, estem aprenent moltíssim aranès. La repercussió d'influaran a Instagram i Ticarantoc a TikTok els ha valgut el reconeixement de l'euroregió amb el primer premi del concurs juvenil pel foment de l'Oxità a les xarxes. Esports, Marta García. La Fiscalia investiga uns pagaments del Barça al vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, el català José María Enríquez Negreira. Segons informa el programa Keti Júves de la cadena SER, se tracta de diverses quantitats a canvi d'informes tècnics sobre arbitratges. En un comunicat el Barça no desmenteix aquesta informació però lamenta que Isca ara que coincideix diu amb el millor moment esportiu de l'equip. El club considera que això no és cap casualitat i no descarta acudir als tribunals depenent de la interpretació que se'n faça. L'equip mentrestant juga demà contra el Manchester United en l'anada dels setzents de l'Europa League. El tècnic Xavi Hernández és conscient de la magnitud del partit i està convençut que l'eliminatòria se decidirà en el de tornada. A les 9 avui en la Champions anà dels huitens de final Borussia Dortmund-Chelsea i Bruges-Benfica. A la mateixa hora el Madrid rep l'Elx en partit de la 21a jornada de Lliga. El Baxi Manresa s'enfronta al Baixec Shehir de Turquia en la Champions FIBA de bàsquet de la tercera competició europea. El partit se va ajournar en el seu moment pel terratrèmol. I a tres quarts de set el Barça ja classificat per als quarts de final visita la pista del Celiè d'Eslovenia en la Champions d'en Vol. Fins aquí les notícies. Catalunya Ràdio també. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ua López Ribas. L'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, i l'alcaldessa d'Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, demanen recursos i reforços al govern de la Generalitat per a l'ampliació de les patrulles de Mossos d'Esquadra. Així ho informava a Ràdio d'Esvern l'alcalde, Joan Basaganyes, que ha detallat que avui s'ha reunit amb l'alcaldessa d'Esplugues per analitzar la manca d'efectius de Mossos d'Esquadra. Pilar Díaz va manifestar-li que després de la reunió volia també convocar una roda de premsa per fer difusió de la mateixa reunió als mitjans de comunicació. Basaganyes exposa que es tracta d'una problemàtica que ja denuncien des de fa temps amb total lleialtat institucional i que així ho continuaran fent. Ha remarcat, però, que comencen a tenir la sensació que els ajuntaments que tenen els deures fets en matèria de seguretat ciutadana amb efectius i mitjans, en comptes de complementar els Mossos d'Esquadra acaben substituint el seu servei. L'alcalde ha recalcat que això no pot ser. Podeu recuperar la roda de premsa de Joan Basaganyes i Pilar Díaz de la pàgina web DTV Llobregat. Durant aquests dies s'estan fent actuacions de neteja de la riera de Sant Jus d'Esvern per tal de retirar les canyes que n'ocupen una bona part i que impedeixen que l'aigua circuli correctament. Els canyissars són plantes invasores que ocupen molt espai i que si no es treuen van envahint l'entorn. Principalment s'està fent l'actuació mitjançant una retroexcavadora giratòria per treure la canya anivellat a l'usus i deixar una amplada prou correcta que millorarà la circulació de l'aigua. Així, durant aquesta obra s'extrauran un total de 1.712 metres quadrats, aproximadament un 60% de tota la canya en els primers trams de la riera. Posteriorment, se n'enretiraran 1.093 metres quadrats més per completar tot el tram fins a Canja la Verd. En total, s'han retirat 30 camions de canyes i risomes per evitar que continuïn creixent en aquest espai. També s'ha fet sembra dels talussos. L'actuació es completarà amb la plantació d'arbrat buscant la retirada d'espècies elòctones invasores i la restauració amb espècies de ribera autòctones per tal de fomentar la biodiversitat. El Punt d'Informació Energètica ha atès més de 150 consultes el 2022. El Punt d'Informació Energètica és un servei municipal adreçat a la ciutadania per resoldre totes les qüestions relacionades amb el consum d'energia i la transició cap a un nou model energètic amb menys costos econòmics, ambientals i socials. Des que es va posar en marxa, l'abril del 2022, ha atès 150 consultes telefòniques i per correu electrònic. Gairebé la meitat de les consultes han estat sobre bonificacions i ajudes. També destaquen les trucades o correus sobre energia fotovoltaica. Altres tipus de consultes freqüents han estat sobre l'eficiència energètica, l'optimització de factures i l'autoconsum compartit i les comunitats energètiques. Per contactar amb el Punt d'Informació Energètica podeu trucar al telèfon 633 439 802 els dijous de 12 a 2 del migdia i de 4 a 6 de la tarda o enviar a un correu electrònic a punt energètic arroba santjust.cat amb la vostra consulta. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. Escoltes la Rambla la vida Sant Justenca a través de les zones. I ara comencem l'espai de ioga de la mà de l'Aranja que és una de les professores de l'Acadèmia L'ESA ioga avui a més a més ve amb un convidat els obrim els micròfons. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. A veure, expliqueu-nos, Aranja, avui qui has portat. Bueno, yo he traído un alumno. Un alumne? Sí, para que explique si todo lo que contamos aquí de que el yoga va bien para la mente, para el cuerpo pues así que lo explique a alguien que hace yoga. Clar, de viva mano. Claro, exacto, que no lo enseñe. Vale. Yo puedo decir que va muy bien porque yo lo enseño, pero... Es un alumno. Alumno, además chico. Que quitamos el mito de que el yoga no era para hombres. Clar, efectivamente, o sea, tenim el convidat perfecte. Completo. És en Luc. Hola, Luc. Hola, què tal? A veure, explica'ns una mica com va ser la teva entrada al món del yoga? Què és el que et va captivar? Pues... No, pues... Siempre me ha parecido interesante un poco cuidarse, hacer ejercicio no solo físico, pero también un poco mental, ¿no? De encontrarse bien con uno mismo y pues ahí en el SAYOGA pues empecé hace tres años y ahí sigo. I quins avantatges o millores podríem dir has notat tant a nivell de cos com dius tu com a nivell mental? Bueno, a nivell mental al final yo voy dos días a la semana, última hora, después de trabajar os ayuda un poco a relajarme, a desconectar un poco durante una hora y luego físicamente pues... a nivel de... pues flexibilidad, un poco estirarse... No sé... Et notes més lleuger? Sí, més ágil. bien, más... más... no sé, más en forma en general. Més cómodal. Més cómodal. Perquè ho combines amb algún altre... no sé, amb algún altre esport o amb alguna altra pràctica. Sí. Mindfulness. O... no, no, no, así más psicológico, no, pero a nivel de deporte sí, jugar al pádel, pues... un poco pasear por el campo y esto con el perro y pues... Bueno, es un complemento que creo que va muy bien. I des que vas començar, Luc, bueno, no sé si va haver-hi algun aspecte que et va costar especialment, no sé si, per exemple, al principi la flexibilitat, no, o la concentració, coses que et costessin molt. L'aranxa va dient que si va rient, com dient... Sí, sí. La flexibilitat me sigue costando ahora, eh, depende del... pues... hay, hay, pues... algunos ejercicios pues que cuestan más que otros, ¿no? Sobre todo de... Flexibilidad de cintura no tengo mucho y creo que nunca tendré, pero bueno, hay... Aranxa va, ¿quines cosas ha mejorat? Tú que ets professora Siva, ¿desde al principio quines millores? ¿Quines cosas has visto? Bueno, ahora lo digo porque también lleva muchos años, te la conozco hace tiempo, o sea que puedo decir con confianza, al principio era un tronco, que era más como un tronco de que mueve-te y era como movía todo junto y ahora sí que es verdad que es... a ver, no tiene muchísima flexibilidad pero yo creo que sí que tiene más que al principio. Vale, això sí, eh? Pero piensan que no. Pero claro, si no te llegas a tocar las manos, no llegas a tocar el suelo, es que no tengo flexibilidad. Pero si antes no doblabas ni a la rodilla y ahora ya te pasas de la rodilla, ya es algo. o sea que almenys hemos guanyado en flexibilidad. Sí. Y, por ejemplo, en consciencia del cos o... Sí, bueno, yo creo que aprendes un poco a conocer tu cuerpo, ¿no? Como funciona, pues hay movimientos, dices, no sé qué voy a estirar haciendo esto y de repente como que notas en otra parte del cuerpo que estás haciendo ejercicio, ¿no? Que igual no no relacionas de forma lógica, pues no sé si levanto el brazo o si tiro la pierna, ¿no? Que hay relaciones entre todas las partes del cuerpo que al final a través de los diferentes ejercicios vas conociendo un poco mejor como funciona tu cuerpo. Y es verdad que con el yoga realmente sí que hay a veces hay el mito de que no se hace ejercicio o de que no... Bueno, de que es más tranquilo y eso, pero realmente el yoga tiene un impacto, es decir, acabas... ¿Puedes salir cansado de las clases? Puedes ir con agujetas. ¿También? Sí, sí. Sí, sí, depende al final de lo que haces y de cada uno porque también cada uno te puedes como con cualquier deporte, puedes esforzarte más o menos a buscar más hasta dónde puedes llegar y sí, puedes tener agujetas y sudar y realmente dependiendo, también hay hay diferentes modalidades del yoga, pues más tranquilo, más animado y pues sí, es como cualquier otro ejercicio de fitness o lo que sea, pues vas probando y... ¿Y tú ¿tú notas los días o si hay alguna semana que por ejemplo no has hecho práctica de yoga? ¿Tú ¿tú notas a nivel interior? Es decir, dios, ostras, me iría bien una clase ahora o... Igual sí, a nivel de relajación sí, o sea, a nivel físico, pues si faltas un día tampoco, si faltas tres semanas, pues sí, cuando luego vuelves, pues sí, que se nota. Pero, no, realmente es verdad que es un es un deporte pues que realmente se presta a hacerlo con regularidad para ir como poco a poco también vas aprendiendo las diferentes posturas y entonces se va haciendo más fácil, más probando. ¿Quiénes son las que más las posturas que más, bueno, las que más soleu fe a clase o las que más practicas o que más te agradan? En general, a mí lo que es como rotarme, como girarme, esto se me va bien. ¿Sí? Sí. A veces sorprendentemente bien. un poco un niño de sortista a veces, ¿eh? Aranja, ¿hay posturas que son más fáciles para hombres que no para donas? O sea, ¿qué es más fácil que facin bien? Sí, sobre todo para la flexibilidad de caderas siempre es más fácil para mujeres que para hombres. Vale. Incluso hay veces las mujeres también los brazos solemos como más tener no son más largos pero llegar a tocar las manos por detrás a veces no es más fácil. Vale. Lo que dice el de girarse de una mano yo que sé la mano derecha pasar por detrás de la espalda y llegar a tocarte el muslo izquierdo. Sí. Hay mujeres que no llegan pero él llega y se junta las manos una por arriba otra por abajo y se da totalmente la mano mientras que otros llegamos con la puntita de los dedos. Vale. También se ve para rascar la espalda. Va muy bien. Sí. A veces sorprenden porque pero él y hay otro chico ahí tenemos más chicos también pero bueno ahora que está él que piensan esto no va a llegar pero claro hay que hacer todas y luego es como pero si esto llega ¿cómo es que no llegas a hacer otro? Son cosas que no yo creo que son un poco de psicológico que piensan no como yo no soy flexible pues no sé hacerlo pero sobre todo son los que les digo ahora coger la cinta que tenéis donde los pies y la cogen y se flexionan sin problema. ¿Y hay muchas trabas look mentales que os poseu al principio de clase o que penseu que no podeu hacer o postures? Sí. Yo creo que depende un poco de cada uno pero sí hay veces que ves cosas y dices esto no no lo puedo hacer y bueno poco a poco pues también pues como hay complementos ¿no? de ayuda pues si los bloques las cintas pues también pues te sirven para ir viendo hasta donde puedes llegar y pues es un poco como decía Ángel luego pues casi sin sin querer pues acabas haciéndolo. al principio tenías algunos bueno eres reticent al fet de ser un noi de comenzar yoga o de trobar-te una clase con muchas mujeres a ser diferente ¿qué? yo no sé si es porque soy extranjero es es verdad que yo creo que el yoga fuera de España está quizás más evolucionado a nivel de aceptación social te vas a Inglaterra o Estados Unidos y pues hacen yoga en todas partes te vas a cualquier parque y hay hombres y mujeres ahí haciendo yoga por su cuenta que yo creo que aquí todavía es relativamente reciente y quizás pues sí la gente se sorprende un poco vas a yoga es un poco extraño pero pero tampoco la gente lo ve como algo extraño que un hombre haga yoga y realmente pues no tiene no se hace de forma diferente una mujer o un hombre cualquiera lo puede hacer porque sí que hay una realidad arancha que es que a las clases hayan más dones no que hombres sí nosotros tenemos a lo mejor en una clase yo puedo tener si son ocho tres hombres cinco mujeres tampoco hay mucha diferencia no tampoco tantas sí l'enca igual pues serán ocho o diez y solo hay dos o tres hombres si hay 70% mujeres 30 hombres potser una de las cosas que costa es que es veuen que hay más beneficios en dones que no pas en hombres encara que no sea verdad es decir que las mujeres puedan comprobar que realmente hay más beneficios yo creo que es más es el mito de que como se hace bueno no es que se haga en mallas pero normalmente la ropa cómoda que llevan todas las mujeres son mallas claro y el hombre yo creo que debe pensar ya sí hombre me voy a poner en mallas no llevo mallas pero podría llevarla podría llevarla teníamos teníamos uno que venía con cualsevol cosa cómoda pero con tantos cortos pegados por eso que cada uno pero yo creo que es más el hecho de que piensan que es por la estética por la estética y la imatge que es té del yoga de l'outfit de portar la mà el xurro i aquella enrotllat bueno el xurro sí sí la esterilla pero que es como un xurro cuando lo enrollas es un xurro sí no de vestir en mallas bueno és de la imatge que també a vegades es ven una mica quan es vol promocionar el yoga no de la típica dona jove sí sí la mujer sí però que per exemple parlem d'homes però també un altre col·lectiu el de la gent gran també és un altre públic no que pot perfectament sí jove tienen menos problema practica jove los hombres mayores porque també tenim yoga para mayores i viene una pareja bueno ara no vienen però han estat venint no sí bueno problemas de salud però bueno i ell venia i no tenia problema ademàs a veces quan tenia calor em va a quitar la camiseta em va a quedar amb camiseta de tirantes te importa no no hay problema si te la quieres quitar claro Però no tenia cap problema. Tien menys pudor o no sé, però els homes més joves, doncs... Bueno, una mica més. Luc, i a tu, a quins beneficis, per exemple, a nivell dels altres esports que practiques, has notat que tens més resistència o més, bueno, elasticitat, no sé si... Sí. Bueno, jo hace ya 10 años o así no vi los ligamentos de la rodilla jugando a fútbol y, bueno, operé de la rodilla y bien toda la rehabilitación, pero no era igual la rodilla. O sea, haciendo deporte, pues a veces, pues no funcionaba como debía, ¿no? Y realmente desde que he estado yendo a yoga, pues tengo como más seguridad en la rodilla y físicamente, pues no me ha vuelto a dar ningún problema. Por ejemplo, pues jugando a pádel, pues que al final tienes que... Bastante... Castigas bastante las rodillas y no me molesta para nada. Mientras antes, pues sí que de vez en cuando, pues no me iba bien. No sé si es un tema psicológico, si es un tema físico, nunca tampoco he ido a comprobar el porqué, pero, bueno, sí sé que, bueno, en ese sentido funciona. Igual es también el aspecto psicológico de confianza, pues un poco conocer más el cuerpo. y, pues, esto sí lo he notado. Y realmente, pues si haces cardio, haces... Pues al final el ejercicio vas haciendo, pues te sirve para cualquier otro deporte. Una de las altres coses que a vegades també se sent a dir amb el yoga és que, clar, sempre, gairebé sempre són les mateixes postures i que si això, de passat uns anys, no crea un cert avorriment o sempre és el mateix... Això és així, hi ha avorriment. O sigui, tu portes tres anys, al cap i a la fi, què és el que t'enganxa a seguir anant a les classes? Bueno, al final cada clase es diferente. Cada vez nos hacemos cosas... otras postures, otras... orden de las cosas. También la profesora, evidentemente, hace más ameno, más divertido y, pues, sí, yo creo que la clave es, pues, si te encuentras bien, ves que te vas encontrando bien, pues en la clase, pues, con los compañeros también en la clase, pues, sí, hay cierto, sí, buen ambiente y, pues, también nos vamos un poco ayudando unos a otros y eso también, bueno, ayuda, pues, para, pues, ¿no? Un poco el objetivo es ir mejorando, ¿no?, como en todo. Aranxa, ¿tu com ho fas per planificar les classes? És a dir, les seqüències que es fan, com les tries? ¿Tens en compte el que fas les classes anteriors o de posar un nivell, per dir-ho així, entre cometes, més difícil o més de dificultat? ¿Cómo et prepares, tu, les classes? Sí, pues, a ver, ya normalmente los que vienen, siempre la mayoría son los mismos. Sí, ya. Por ahí cinco, seis que vienen a la clase y luego hay otros tres, cuatro que van cambiando o vienen, ahora no vengo, ahora sí. Vale. Entonces, más o menos ya los conoces. Sabes que a este le duele la rodilla o a este tiene, no se flexiona bien o al otro le gusta más las posturas tumbados. Entonces, ya ahí voy eligiendo, vale, pues, hoy vamos a hacer más de rodilla o menos de rodilla y luego depende cómo, el día que vengan. Bueno, yo me planeo la clase, ya me hago mis posturas, mi secuencia, pues, empezamos por esta, por la otra. ¿Això fas a cap o realmente tú preparas? O de las dos. A veces sí que me las escribo, otras veces, bueno, tenemos un programa de ordenador que puedes ponerlas, pones, quiero poner estas posturas. Escribes la postura, te sale, o las hago a mano o las pienso y ya está. Y entonces, cuando llego, ya ves que de uno te dice, pues, hoy en el trabajo, no sé, te van contando cosas y dices, pues, en el trabajo no la he hecho bien, pues, mejor voy a hacer menos de equilibrio, que son a lo mejor las que menos les gustan. Ya, vale. O depende, si vienen muchos o pocos. Ah, pues, hoy vamos a usar los palos o las pelotas. Hoy vamos a hacer más con la cinta. Vale. Mira, per la propera parlarem dels materials que es poden utilitzar a Mallorca. I exerciciem cada... Eso me parece bien. Vale. Sí, entonces las voy preparando así. y luego hay días, a lo mejor, si tengo pensado a lo mejor hacer 30 posturas. Vale. Luego hay veces que hago 20 o hago más porque veo, ah, pues mira, si tú has llegado a hacer esta, pues voy a ponerla un poco más complicada. ¿Perdona, 30 posturas? ¿En una hora, 30 posturas? ¿No son muchas? Bueno, en Hatha Yoga son 20. Vale. Luego en Viñasa son unas 30 y en Astanga son unas 40, más o menos. ¡Qué Dios! Sí, porque en Astanga es inhalo, es una postura, exhalo es otra, inhalo una, exhalo otra. Es mescañero, ¿no? Exacto, por eso. Pero bueno, suelen ser unas 20 o... Vale. Bueno, calcula es... Más agujetas. Más agujetas, diu el Luc. No, pero son 60 minutos. En cada postura en Hatha tienes que estar un minuto. Lo que pasa es que un minuto todavía no... A veces si aguantan, pues les voy dejando. Claro. Luc, tú al tema de la respiración, ¿qué tal? ¿Et va a costar coordinar? ¿Veis a dir...? Sí, hombre, respirar, respiro. No, no, sí, a veces no respiran, que hay que recordarles. Acordaos de respirar. Entonces hacen todos. Sí, cuesta más de lo que parece. La respiración, ¿eh? Sí, sí. Coordinarlo con el movimiento. Y sí que se nota, pues... Algún mareo que otro, ¿no? Bueno, también. Si aguantas demasiado... Claro. Y no, que la postura se hace más fácil si respiras de la forma correcta, como ella dice. Si a veces es un poco contraintuitivo, ¿no? Piensas, pues tendría que estar inspirando. Aguantando. O aguantando. Y lo que tienes que estar es igual inspirando y trabajando. Y eso, entonces, pues hace más fácil y, pues, bueno, al final le vas cogiendo el punto y ves, realmente, pues, si lo hago así, pues, me cuesta menos, ¿no? O puedo llegar más lejos o puedo aguantar más tiempo. Claro. I l'última pregunta, perquè en funció de la franja horària en què es practiqui el ioga, ve més de gust fer unes postures o un tipus de ioga que un altre? O això depèn també del ritme de cadascú interior? Yo, depende del ritmo. Porque, por ejemplo, a Lenka le gusta más hacer por las mañanas. Vale. A mí me gusta más por las tardes, noche. Ja. No sé, debe ser por... Ritme, això. Exacto, el ritmo. Pero, bueno, en principio el ioga generalmente te activa. Bueno, cualquier deporte, si tú haces deporte, te activa. Sí, sí, te activa. Entonces, si lo haces por las mañanas, cuando tú te levantas a hacer ioga, pues, luego estás como, a ver, ¿qué hago? ¿Qué tengo que hacer? Ya, claro. Aunque estés relajado, pero es como, venga, quiero hacer cosas, que vamos a movernos. Sí, pim, pam. Exacto. Y por la noche, es verdad, que también te mueves. Entonces, claro, al final haces unas posturas a lo mejor un poco más relajadas. Sí. O aguantas más o un poco menos de activación. Porque, claro, luego ya te vas a ir a la cama. Claro, aunque es de ocho a nueve, bueno, si quieres ir a las nueve a la cama, se puede ir, pero no te vas a activar. Pero también yo creo que es más por la mentalidad de la gente. A mí me gusta por la noche, sí, me puedo, hago las posturas de fuerza, de menos, más fuerza, menos fuerza, más flexibilidad, menos flexibilidad. Pero luego al final me relajo y ya está. Pienso, no tengo que hacer nada más. Ya. Pues del yoga, ceno y me voy a la cama. Molt bé. Doncs res, hem tingut aquesta píndola avui amb un alumne, l'Aranja ha vingut amb el Luc, i hem pogut parlar també de la pràctica, de com la viu ell, i també, bueno, del fet de ser un home, que a vegades no tenim la imatge, no?, de l'home fent lloc. Sí, pues los hay. Sí, sí, i tant. Ahora presumirá en clase, y luego, ahora a las ocho tenemos, presumirá de que ha venido a la rádio. Así venen más. Clar, exacte. Molt bé, doncs, que vagi bé, gràcies per venir, i ens tornem a trobar a la propera. Vale, gracias. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Es 4am, I can't turn my head off, wishing these memories would fade and never do. Turns out people lie, they said just snap your fingers, as if it was really that easy for me to get over you. I just need a tie. Snapping 1, 2, where are you? You're still in my heart. Snapping 3, 4, don't need you here anymore. Get out of my heart. Cause I might snap. I'm writing a song. So this is the last one. How many last songs are left? I'm losing count. Since June 22nd. My heart's been on fire. I've been spending my nights in the rain, trying to pull it out. So I'm snapping 1, 2, where are you? You're still in my heart. Snapping 3, 4, don't need you here anymore. Snapping 3, 4, don't need you here anymore. You're still in my heart. Get out of my heart. Cause I might snap. Oh, oh. Cause I might snap. Oh, oh. And if one more person says you should get over it. Oh, I might stop talking to people before I snap, snap, snap. Oh, I might stop talking to people before I snap. Snapping 1, 2, where are you? Where are you? You're still in my heart. Still in my heart. Still in my heart. I'm not a preacher. I don't need you here anymore. I need you here anymore. I don't need you here anymore. Cause I might snap. I'm not snap. Cause I might snap. I'm not snap. Get out of my heart. You're in my heart. Cause I might snap. Get out of my heart. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau. I també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Va, ara mateix som les 6 i 30, Ara mateix són les 6 i 35, estem en aquesta segona hora de la Rambla, al programa de tardes d'aquí de Ràdio d'Esvern, i ara fem l'espai just, el que no saps, de la mà d'en Marçal Ferret. Marçal, pels amics. Hola, què tal, Marçal? Molt bones, què tal, com anem? Bé, molt bé. Amb ganes de fer una altra secció... Això sempre. Vull dir sempre, sempre. Jo cada cop que vinc, vinc contentíssim de poder participar. És una cosa que m'encanta. Dels meus moments preferits de la setmana, això, sens dubte. Que bé, tu. Doncs escolta, no triguem i posem-nos a filar l'agulla, no? Sí, clar, perquè avui és un dia especial. Avui tenim una cosa especial. Ah, mira. Programa número 10. Que bé. Número 10 de la secció, per tant... Número rodó. Número rodó. Ja anirem veient que això, doncs, anirà passant en les desenes, doncs, canviaré una miqueta. En lloc de fer la història d'un personatge, faré una cosa potser una mica diferent, d'acord? Ah, mira. Avui, canvia la cosa. No anem a centrar-nos en una persona. Sí que parlarem de diferents personatges, ficticis i de diferents coses. El que sigui, no? Exacte. Perquè avui, el que farem en aquest especial, si tot és correcte i es pot anar seguint fent, doncs serà tractar un tema concret. Vale. I això, en les desenes, doncs, canviarem... Temàtic, no? Exacte. Farem una cosa més temàtica. Avui, avui què passa? Doncs que... Vinc amb ganes de despodricar. Avui vinc amb ganes de despodricar, sens dubte. Ai, ho vigilem. Sí, sí, anirem amb compte, però cal dir una cosa, que és que ahir vaig estar pensant i és que és molt veritat. Anem a parlar de la nostra infantesa. Oh. Ai, que maco. Que maco. Que bonic, sí, sí. Nens i nenes. Ai, sí. Però hem de pensar, i hem de ser sincers en això, que les històries més tràgiques, més terribles i més desagradables del món són les que ens expliquen a la nostra infantesa, amb cançons, amb llibres, amb contes, amb sèries, amb de tot. Quina crueltat. Ara veurem, perquè el programa d'avui es basarà en explicar durant això, els 20 minuts que tenim, la realitat aquesta que ens ensenyen de nens i que originalment és molt diferent. I avui, evidentment, comencem forts. Què n'hem de dir? Home, és una cançó una mica... Home, a veure... Què et dic? Què dir-te? Què es pot afegir, no? Vull dir, els Pallassos de la Tele, que ja amb la veu que tenien en aquella època... A mi, ja... Jo t'heig de dir, per això, que no acostumava, eh? O sigui, Gabi, Fofó, Miliki... Sí. Potser que d'una mica de generacions una mica més antigues. Clar, perquè parlarem de la infantesa de diferents generacions. He pogut començar així, però ja veureu que anirem barrejant coses. Clar, però amb aquests senyors que feien aquestes cançons així, amb aquesta veu que ja no deixava esperar res bo, vull dir... Vull dir, ves que el masclisme, sí, sí, vull dir, la cançó el que està dient és com que és una nena, en lloc d'anar a jugar, ha d'estar a casa fent les feines de casa. Això és el que cantaven els nens de petits. És que és terrible. I a més la cosa és que quan ets un nen, una nena... No hi penses? No, no, no, que ho cantes per imitació, per repetició. Exacte. No ets conscient, realment, de les barbaritats que estàs dient. Totalment. Vull dir, ningú pot superar l'expositat d'aquesta cançó. Sens dubte, ara mateix emeten això en alguna televisió i... Bueno, també hi ha corrents que diuen que s'haurien de canviar cançons tradicionals, no? Sí, això també. Bueno, potser, no sé, vull dir, en el seu moment es va fer així, en un context determinat. Sí, exacte. Caldria canviar algunes d'aquestes coses, però això, qui plantegi, si que això actualment a la tele se'n va a la cua del paro el dia següent. Vull dir, molt complicat. És com ficar ara mateix Benny Hill, vull dir, és molt difícil. Però no ens quedem aquí. Anem a fer-nos un petit plantejament. Els psicòlegs infantils accepten que als infants se'ls canti el de que viene el coco. De debò, ho pregunto en veu alta a tots els psicòlegs infantils que ens escoltin. El fet que viene el coco y te comerá, si no te duermés, què? Vull dir, a què estem jugant? És una mica cruel, eh? Jo no m'adormo, llavors. Jo el que penso és, espera't, desperta, si no es fotre la feina molt fàcil. Sí, sí, clar, el coco. Espera't una mica. Vull dir, clar, aquí tenim això del coco i el que tu vulguis, però és que a diferents països, com Albània i Balcans i etcètera, no diuen viene el coco, diuen ve el català. Ah, sí? Aquests països diuen que ve el català. Què dius? Per cosa de la gran companyia catalana i els almogàvers, que van liar-la molt per allà i tot això, i se'ls veia com uns monstres. O sigui, com que ve el català... Ve el català, ens hem de dormir, perquè si no et portes bé, vindrà el català i et molirà a pals. Mare meva, però quina fam ens n'hem portat. Sí, sí, no, no, i els catalans també tenen traca allà, ara ho veurem, però a Bèlgica i a Holanda el que es diu és que ve el duque de Alba. també va cometre bastantes atrocitats per allà dalt. Per tant, bueno, cadascú el seu rotllo, mirem de caure bé a la gent, però a vegades, ara mateix, tenim una experiència, una història que no podem negar tampoc. Aleshores, he volgut posar aquesta cançó també per remarcar. El que diu la cançó, bàsicament, és Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo i la puso a la sartén. Sí, això a mi, aquesta lletra em sembla... Ho cantaves fent allò de les palmes palmites que feies alhora del pati, i ara què? Ara ho veus això i dius... Disculpi? Sí, i a més la lletra, tota la lletra és així, eh? Tota la lletra és així! Que la posen al forn i la cremen, no? Sí, exacte, i dius, a veure, com podem jugar a aquestes coses? Vull dir, em sembla terrible. Però clar, quan ets nen no hi penses i no passa res. No, clar, és que tots són com... Com dir-ho? Micromasclismes. Micromasclisme, bueno, però... Que van sumant, van sumant, van sumant, i després, doncs no ajuden gens a la societat que va creixent. Ara estem, vull dir, veiem molt a les notícies, que era el fet de... Bueno, es veu menys del que s'hauria de veure, però surt. Maltracte. Assassinats d'homes a dones i al revés, però sobretot d'homes a dones, amb tema de masclisme i tot això. És una cançó que tracta d'això, bàsicament. Totalment. Així. Però és que anem a veure altres cançons. Al passar la barca, me dijo el barquero, Les niñes bonites no paguen dinero. Vull dir, l'eslògan del pervertidor de menors, o com va l'assumptu? Però què ens passava de petits? Què hem fet ara amb la nostra vida? No ho sé. Per què érem així? Jo tinc l'esperança que les cançons que es van creant ara, que es van composant ara... Esperem que sí, eh? Sí, sí, tenen un cert sentit. Sí, sí, i esperem que sí. Vull dir, jo amb allò de les mans, jo feia el xoco-xocolala, xoco-xocotete, xocolat, xocote, xocolate. Vull dir, i ja està. Però, clar, Don Federico també l'havia fet i... Ostres. És tràgic. Clar, i m'estic ficant amb cançons que estan cantades en castellà, però els catalans, ja hem dit el del coco, però els catalans també som de trac amb el tema de les cançons infantils. Amb això del passar la barca, tenim el senyor Ramon que empaita les criades. Vull dir... També. També otro que te'l baila. A veure... És que és una darrere a l'altra. És que és una darrere a l'altra. O el gall i la gallina. El gall i la gallina. Estava en el balcó, la gallina s'adormia i el galli li fa un petó. Sí, sí. Dolent més que dolent, que diguin el que vulguin que jo ja estic content. És que això, clar, ho diu la innocència d'un nen i... Home, però... I realment, fins que no t'hi pares a pensar en el sentit... És que realment el sentit és terrible. És molt bèstia, vull dir... Un gall... Poseu-ho en persones. Un tio que mentre la seva dona està dormint... Sí, sí. Fa el que sigui, aquí diu un petó. Diu, bueno, mira. Però, clar, si anem un pas més enllà... De debò, aquestes cançons vull... Un dia hauríem de fer un programa per rescatar les cançons bones. Infantils bones. També, també. Això també ho hem de fer. Mira, a la llista d'aquests especials. De debò. Sí, sí. Però és una cosa que aquests últims dies m'he quedat sense infantesa. Ho he perdut tot. Jo tenia una mirada bonica i amb il·lusió i de cop s'ha perdut sencera. Vull dir, veient tot això... Sí. No hi ha res a fer. Ja no hi puc fer res. I per això, com que m'he destrossat la infantesa a mi, la destrossaré a tothom i ja està. No, no, no. No s'ha de ser tan egoista. No, tampoc és així. Però, clar, jo estava pensant des de dir, bueno, hi haurà alguna cosa i no, és que és molt, molt, molt tràgic realment. I n'he trobat moltes una altra cançó infantil catalana, La lluna i la pruna, que la primera estrofa és prou random, una mica així estranya, no ho acabes d'entendre, però, clar, si baixem fins a la tercera estrofa, veurem... En quin moment et pares a mirar la tercera estrofa de La lluna i la pruna? Bueno, és que he buscat moltes cançons. He llegit moltes cançons, eh? Vull dir... Vale, dic, hosti, tu... Veus? Maltractament i humiliació i de tot. A saco. Mira, Minyones boniques deseu els coixins, son pare a la sota davant dels fedrins. Vale, però em costa una mica, eh? Això, son pare de... Son pare, què has dit? La sota, l'Icarda de Mastagots. Ah, la sota de... Vale, vale, hosti, tu... Sí, sí, i aquestes són les nostres cançons infantils. Sens dubte, una de les més bèsties i que tots coneixerem és la següent. Balla, això em fa llit quan balla, balla amb el teu, amb el teu, teu, teu, amb la mama, amb el teu... Clar, cançó que tots hem cantat i fins aquí no diu res tan terrible. Vull dir... No, ara estic pensant, a veure què li passava en aquesta cançó. No, no, no, no, no diu res terrible, eh? Tot les parts del cos i tot això, però aquesta cançó té un missatge ocul. Un missatge ocul bastant serió i bastant terrible. Què dius? A veure, deslumbra-nos. Us explico. El John Petit realment és una història real d'un... de la zona d'Occitània. Era un pagès, el John Petit, un pagès occità, que el 1643 a Vilafranca de Roerg va capitanejar una revolta contra el rei Lluís XIV de França. D'acord. D'acord. Fins aquí tot bé. Quan va ser capturat, el van condemnar a ser executat i a ser torturat i tot això. D'acord. Clar, la cançó el que està explicant és una tortura que hi havia, que era una roda, que t'anava mutilant progressivament pels del cos. Llavors, el John Petit ara veia amb un dit, ara amb la mà, ara amb el colze, ara amb el braç. Perquè l'anaven mutilant... Perquè l'anaven amputant a poc a poc. Qui em dius? Aquí està la cançó del John Petit. En sèrio? Sí. És aquest l'origen de la cançó? Aquest és l'origen de la cançó. Però un moment, això em sembla terrible. Ah? Ah? Ai, és que els catalans no ho tenim, això, eh? Jo he trobat la cançó en francès i en música medieval i tal sí que dóna una mica més de mal rotllo, però tampoc t'explica això. T'explica... Et canten la cançó i està com en català. Home, aquesta cançó, la del John Petit, sempre s'ha utilitzat també com excusa per aprendre les parts del cos, no? O, bueno, no sé, la canten també molts grups de música. Jo crec que a vegades també si ens posem a posar, si ens posem a buscar realment també tots els significats i les històries que hi ha endarrere jo crec que ens quedaríem sense folklore. Coses molt truculentes, és terrible, és totalment terrible. Jo crec que ens quedaríem, ja et dic, sense folklore i sense... No dubtes, i ara veuràs perquè ens anem, deixem les cançons i anem a buscar aquests contes infantils que tant ens han agradat de petits i d'això, són tan bonics i que ens han arribat i tot això. Sí, preciós, però anem a veure'n uns quants. La Ventafox, la Cienicienta, de tota la vida, la que hem vist de Disney mil vegades i tot això, val. L'original és una història d'un autor xinès, però autors com Charles Perrol o els germans Grimm van fer la seva versió. A tot arreu, a totes les històries, la Ventafox li fan les mil i una les seves germanastres i la seva madrastra. Tothom, tothom. I clar, això es manté. Però hi ha finals diversos. Perrol, Charles Perrol, a França, explica que tot acaba bé i que les germanes es casen amb gent de l'acord i tot superbé i al final són amics i cap problema i s'oblida tot allò del passat. però que els germans Grimm, al conte de la Ventafox, diuen que les germanes per fer que la sabata, per enganyar el príncep i a veure si m'hi cap la sabata i tot això, un es tallava un dit del peu i l'altre es tallava el taló per veure si hi cabia. Si hi cabia. Exacte. Però és que, a més a més, no són escollides de tot això. Van a la boda de la Ventafox, arriben uns ocells i els hi arrenquen els ulls. A elles i a sa mare. la història de la Ventafox. La Disney no és ben bé així. La Disney no és així, no. No. En el conte xinès original, de fet, també moren i són condemnades i aquestes històries. Val, però anem a mirar d'aquests chals perrol, precisament, un altre conte, la Caputxeta Vermella. A veure, en paraules de l'autor d'aquesta història s'aprèn que els infants i especialment les jovenetes boniques, ben educades i de la bona família i de bona família fan molt malament d'escoltar-se els desconeguts i no és estrany doncs que el llop malvat obtingui el seu sopar. Dic el llop malvat perquè no tots els llops són de la mateixa mena. N'hi ha un d'aparença encomiable que no és sorollós ni odiós ni rabiós sinó mansoll servicial i amable que segueix les noies joves pel carrer fins a casa seva. Ai d'aquells que no sàpiguen que aquells llops amables són, de totes aquestes criatures, les més perilloses. Definició de la Caputxeta Vermella i del que pot passar en un món de merda com el que vivim i que tant hauria de canviar perquè no passessin desgràcies com les que estem també acostumats a sortir de tant en tant per les notícies. Sí, sí. Clar, hem vist això però veiem el mal que ha fet Disney. A veure. la veia dorment, una altra, també hi ha moltes versions d'aquesta història però originalment és de Jean-Baptiste Basile. D'acord. quan està la princesa a la torre que ja s'ha dormit i tot això, el príncep puja la viola mentre està dormint. Però això en quina versió? En la versió original de Jean-Baptiste Basile. En la versió original, eh? Exacte. Perquè això la peli de Disney no surt. però la veia dorment està ja dormint el príncep la viola té dos fills mentre està dormint i es desperta. Al final acaben tornant-se a trobar el príncep i ella però l'esposa del príncep estava molt gelosa i diu que cremin a la veia dorment i que cuinin els fills que ha tingut i que li donin el seu marit per sopar. Però els escriptors o escriptores estaven com regadores vull dir quin tipus d'infància també van tenir per després tenir aquesta imaginació? Terrible, horrible una infància horrible sincerament vull dir clar passa això el cuiner s'ha piada i diu home no mataré aquestes dues criatures les amago i fot un xai al final l'esposa li diu al príncep que es menja dels dos fills que no, que sí que no sé què que no sé quantos l'esposa que va a la foguera la veia dorment és salvada i els fills també però hòstia hi ha molta desgràcia per aquest imatge i començant per una violació que no és poca cosa vull dir estem en aquest nivell sincerament val més contes de Disney el Japarut de Notre Dame Víctor Hugo gran escriptor un dels museus preferits i musical i tot això és el dels Miserables que també és seu també tenim la pel·li de Disney del Japarut no? doncs bàsicament l'Esmeralda la noia sí és executada i penjada no se salva el dolent que és el Frollo diu ah mira me n'alegro que això hagi passat i el Japarut l'agafa i el tira per la finestra de Notre Dame el tira des dalt d'una torra i això tampoc surt de la pel·lícula de Disney tampoc surt no no a més a més el Quasimodo que és el Japarut se'n va al cementiri abraça el cadàver de l'Esmeralda i se'ls troben els dos morts i abraçats perquè el Quasimodo es mor de fred i de gana vull dir a veure molt tràgic terrible i més Disney entrem amb Pinocho que l'altre dia vam estar parlant amb el cinema exacte doncs Pinocho era una desgràcia de nen vull dir el primer que fa quan el creen és riure Sant del Gepetto i s'ajunta amb males companyies acaba penjat en un arbre també aconsegueix perquè és així d'inútil que fiquin el seu pare a la presó injustament es carrega el Pepito Grillo a primer cop que el veu exacte doncs tot això Pinocho que és una desgràcia de muñeco que no vegis de debò t'ho prometo al final és rescatat d'aquell arbre on el pengen i tot això i acaba sent entre cometes bo però era un petit cabron sincerament hauria de revisar la peli ben fet ben fet perquè a la peli tot això no surt i clar què me'n dieu d'això home la Mary Poppins Mary Poppins aquesta peli mítica també m'encanta és que totes Mary Poppins boníssima però en els llibres originals la Mary Poppins era una tiparraca malcarada que fa xantatge a la família perquè perquè la contractin que maltracta els nens els insulta els empeny per les escales els fa menjar ràpid que gairebé els nens s'enueguen sí que és veritat que els salva de certes situacions que n'han acabat per culpa de la Mary Poppins vull dir també el personatge de Mary Poppins era horrible però és que la seva creadora també déu-n'hi-do jo crec que sabent això prefereixo quedar-me amb les imatges de les pelis que no sabent la història original és que és terrible és terrible vull dir la història original és terrible o la sireneta que això aquest programa s'ha creat perquè l'altre dia vaig estar llegint coses del Hans Christian Andersen pel programa de la setmana passada la sireneta s'enamora del seu príncep però ella es pensa que l'ha salvat un altre i s'enamora de l'altre ella ven les seves cames i la seva veu no perdó les seves aletes i la seva veu a la bruixa del mar a canvi de poder tenir cames i tot això però és que la bruixa del mar no li diu que per cada cop que camini sentirà mil ganivets clavança-li els peus i que haurà de ballar pel príncep i tot això i que si no s'enamora el príncep d'ella la seva mai tindrà un ànima com la dels humans i es quedarà vagant per bueno en fi això la sireneta la sireneta un drama també que déu-n'hi-do però és que d'aquest mateix autor en aquest lleig història de bullying les sabates vermelles una nena que és obligada a ballar per un àngel que apareix i tot això i perquè porta unes sabates vermelles per anar a un ball i no va l'enterro de la seva mare i tot això el conte et diu has de ser responsable però la història acaba que un butxílita i a les cames perquè deixi de ballar conte infantil repetit o la venedora de llumins una història d'una senyora que és molt pobra que crema llumins pensant en coses boniques i que al final mor de fred al carrer és la història bueno preciosa ets pobre i et mors a la punyetera calle vull dir estem en aquest punt Hans Christian Andersen també era un cara girat de tres parells de nassos com ja vam veure o el soldadet de plom que li falta una cama viu mil aventures i al final l'agafen i el tiren a la foguera també què dius per què vull dir no cal no cal no i finalment amb el temps que ens queda acabarem esquitxant breument el món de l'anime que tant hem vist a TV3 i a diferents llocs Club Super3 Club Super3 Bola de Drac Bola de Drac jo t'haig de dir que no era fan jo era molt fan i l'he revisitat mil vegades i Bola de Drac era una gran sèrie avui en dia encara la recomano però clar es va crear cap als anys 80 més o menys si fa no fa si no m'equivoco i clar personatges que hi ha el follet Tortuga que és un vell que cada cop que veu una noia guapa o mig despullada o alguna cosa li surt sang pel nas és molt verd i és un senyor molt viejo verde com es diu de debò i terrible però és que després hi ha un altre l'Holong que també és un personatge de la sèrie que el coneixes perquè ha raptat les noies d'un poble per tenir-les en la seva mansió amb l'anime agafa't perquè hi ha coses xinxant mateix xinxant mateix hi ha coses que dius home podés un pèl masclista diríem però clar l'Holong aquest això que dius malament ell un pervertit i tot el que tu vulguis però és que a més després es veu que les noies es tornen unes cregudes i no sé què perquè no volen tornar al poble i volen quedar-se a la mansió que dius a veure us han raptat noies vull dir no ho sé síndrome de estocolmo o el Goku que al principi de la sèrie per saber si algú era un noi o una noia perquè no ho tenia mai clar li tocava les calcetes a la persona que tenia al davant i si tocava titola doncs una cosa si no doncs una altra vull dir ja hi estem quin punt eh estem en aquest punt finalment farem el contrapunt a tot això en un minut perquè hem dit tot el dolent clar hi ha dues teories d'anime dues sèries d'anime que s'ha teoritzat d'una cosa terrible i que realment no és així hi ha el final d'Oliver Ivenge i el capitan Subasa que diuen que al final es veu que ha tingut un accident i li tallen les dues cames això era una història vull dir d'aquest futbolista és mentida realment no acaba així tot i que va córrer aquest bulo igual que la història del Doraemon que es diu que tenia dos finals possibles però que realment cap és mentida perquè després del que es va dir es van fer més capítols un era que una història bonica d'acabar una aventura i el Doraemon se li acaba la bateria i s'apaga i llavors li diuen al Novita vols que si l'arreglem no tindrà records i prefereix quedar-se amb la idea que ha mort però amb tots els records i tot això al final el Novita es veu que es fa estudiar robòtica i l'acaba reparant això és mentida però també hi ha la teoria que tot el del Novita que passa la sèrie és somiat i realment estava en coma sí, aquest final el vaig sentir també també és mentida s'han fet capítols després allò va ser un estudi d'uns estudiants d'allà de Japó però ja està no tot ha de ser tan terrible i bé doncs hem repassat hem fet un repàs de la merda gran que ens ensenyaven de petits i que tant hem viscut amb alegria i ara veiem que és absurd què t'ha semblat? doncs superbé és un bon homenatge amb aquest capítol número 10 celebrant l'aniversari el 10è capítol Porto de lo Alto fent un repàs de les tràgiques històries que hi ha darrere de cançons infantils i contes infantils calia rebentar infanteses calia, calia març 1 ens tornem a veure la setmana vinent i tant i tant que vagi bé doncs adeu-siau i en aquest últim minut us recordem que ara toca escoltar l'informatiu de notícies aquí a Ràdio d'Esvern per estar al dia de tot el que passa al poble nosaltres aquí a la Rambla tornem demà dijous també de 5 a 7 aquest parell d'horetes per fer-vos companyia res més que acabeu de passar molt bona tarda podeu recuperar tots els continguts d'avui els podcasts a ràdio d'Esvern.com o també anant-nos seguint a les xarxes socials arroba la Rambla 981 tant a Twitter com a Instagram o també a les xarxes socials de l'emissora en general arroba ràdio d'Esvern allà trobareu també tota la programació que anem fent i també fotografies dels diferents convidats convidades que van passant doncs pel programa res més que acabeu de passar bona tarda fins demà per fi serà nostra intentem-ho sense cap por unitzador que of