#325 - Resum de les notícies setmanals i celebració del Carnestoltes

Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Es reactiven les protestes a l'Iran contra el règim islàmic, 40 dies després de les primeres 4 execucions pels aldarulls derivats de l'assassinat de Gina Amini a mans de la policia. Milers de persones han tornat a sortir al carrer a diferents ciutats cridant mort a Hamenei, el líder suprem, amb l'eslògan més popular de la revolta Dona, vida, llibertat. Feia setmanes que no hi havia marxes al carrer contra el govern, probablement arran de la repressió i les execucions. Tot i això, durant aquest temps, s'han mantingut les accions de desobediència civil com els càntics antigovernamentals durant la nit, pintades a les parets o la crema de cartells oficials. El president iranià, Ebrahim Raisi, va aprofitar aquesta calma aparent per donar per acabar de la revolta dissabte passat, coincidint amb el 44è aniversari de la fundació de la República Islàmica. Notícies breu, Sergi Molero. Onze dies després del terratrèmol que va a Sol a Síria i Turquia, avui s'han trobat encara quatre persones amb vida. Tots són homes i els han trobat a la província de Hatai. Entre els supervivents hi ha un noi de 14 anys, refugiat sirià, que l'han traslladat immediatament a l'hospital per operar-lo. L'últim balanç oficial del terratrèmol supera els 43.000 morts, la majoria a Turquia, però també hi ha milers de persones que han mort al Kurdistan sirià. El president del país, Baixar Al-Assad, ha dit que per fer front a les conseqüències del sisme li calen més recursos dels que disposa el seu govern. Fèlix Millet no haurà de tornar a dormir a la presó després que la jutgessa li ha aixecat la suspensió del tercer grau per malaltia incurable. D'aquesta manera, Millet es pot tornar a acollir a la modalitat del tercer grau que el Departament de Justícia va autoritzar el novembre amb virtut de l'article 86.4, segons el qual l'intern no ha de tornar a dormir a la presó per motius de salut. Una enquesta entre els usuaris de l'aeroport de Girona posa al descobert el poc ús que en fan els mateixos gironins. Fèlix Martín. Hola, bona tarda. Des de la Universitat de Girona han encastat unes 2.000 persones, 1.800 estrangeres. La primera conclusió és d'Anna Garriga, de gana de ciències econòmiques de l'UDG. Tenim un aeroport absolutament infrautilitzat per part dels gironins. És a dir, tenim un aeroport a 100 quilòmetres de Barcelona cap als gironins és com si el tinguéssim buit. En positiu, la despesa dels estrangers que arriben a Girona és de mitjana molt similar a la que fan els turistes a Barcelona de 133 euros per dia. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona. El Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori, han aprofitat la presentació del Festival Obertura que organitzaran conjuntament el mes de març per anunciar un seguit de grans artistes internacionals que actuaran a Barcelona els pròxims mesos. David Lang, John Adams, Gustavo Dudamel, Los Angeles Philharmonica Orquestra i Rufus Rungrade, entre d'altres. Divendres, tarda, trànsit, Xàlia Quintana. Bona tarda, bé, doncs. Dels problemes que hi ha a aquesta hora us trobareu 8 quilòmetres d'embús a l'autovia 2 de Pallajà fins a Castellisbal, sentit Lleira, perquè aquí es continua treballant per acabar de retirar els 4 o 5 vehicles que hi ha accidentats. A l'EP7 hi ha retencions del Papi a la Castellisbal i de Martorella a Brera. al cintró de litoral, a l'altura de Sant Joan d'Espí, Santí, Lleida, Potanor, a Montgat, direcció cap a Mataró, primeres aturades ja. A la C-16, a l'altura de Berga i Cercs, direcció cap a Apagar. C-17, a Parets de Vallès, direcció cap a Ripoll. I també hi ha trams de retenció a totes dues rondes a Barcelona, de moment curs. Sàlia Quintana, Catalunya, Ràdio Equip Viari. Esports, Sergi Andreu. Aquesta nit arrenca la 22a jornada de Lliga, primera divisió, l'obra al Girona, que rep a Montilivi l'Almeria. A les 9 el partit, un quart d'hora abans, la transmissió, el Totgira de Catalunya Ràdio. S'ha sentit avui partits de quarts a final de la Copa del Rei del Basquet, que es disputa a Badalona. El Joventut juga contra el Bascònia. Ho farà dos quarts de 10. Abans, a dos quarts de 7, Tenerife, Gran Canària. I a Terrassa es juga la Copa Femenina de Bater Polo. L'està seguint la Marta García. Bona tarda, Marta. Bona vesprada, Sergi. Un minut i 25 segons per arribar al final del partit. Guanya el Mediterrani per 11 gols a 7 al Catalunya. Per tant, el Mediterrani que està a punt de classificar-se per a les semifinals. I demà les hauria de jugar contra el Sabadell, que és el primer semifinalista a golejar per 25 a 5 a l'Echeide de Tenerife, sense cap tipus de problema. Un minut i 15 segons per arribar al final del partit Mediterrani. 11, Catalunya 7. Marta García, Catalunya Ràdio, Natació Terrassa. I a la Lliga de Futbol Sala avui juga la indústria Santa Coloma o fa la pista de l'Ossasona a partir de les 8. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López-Rivas. Demà arriba la festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Per primera vegada es fa una prova pilot amb una celebració al Parc Maragall, dividida en dues franges horàries segons les edats de les persones participants. El matí a partir de les 11 es celebrarà el concurs de disfresses de les comparses escolars i de la categoria individual infantil. Al llarg del matí es comptarà amb l'actuació del grup musical als arreplegats, es convidarà a xocolata a totes les persones assistents i per últim es farà l'entrega de premis corresponent. El Parc Maragall tornarà a ser escenari de disfresses i rauxa a la tarda, a partir de dos quarts de set, quan es disposarà de l'animació del grup Calet Versions. Allà es durà a terme el concurs de disfresses d'adults, escoltarà el pregó del rei Carnestoltes i a dos quarts de nou del vespre. Començarà la Rua de Carnaval que travessarà els carrers del municipi fins a arribar a l'esplanada del Casal de Joves amb música del DJ Florent i Botí Ferrada Popular. Serà també el moment de l'entrega de premis. En acabar hi haurà festa al Casal de Joves fins a les 4 de la matinada. Continua obert el termini per presentar obres a la 35a edició del concurs de prosa i poesia en català de Sant Just d'Esvern. L'objectiu del certamen és promoure l'ús del català escrit en infants, joves i adults. Donar suport a tothom qui volia exposar els seus pensaments de forma creativa i que no sigui professional de les lletres. I per últim, fomentar la participació de persones amb capacitats diferents. Hem tingut avui a la Marta Mossac els micròfons de ràdio d'Esvern que ens ha donat més dades sobre com està evolucionant la participació al concurs. La participació al certamen és oberta a tothom, separada com cada any en quatre categories. Nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 anys i de 15 a 17 i persones adultes de 18 anys en endavant. S'estableixen dins de cada categoria dues modalitats de participació, prosa, amb una narració única d'un màxim de 3 pàgines, o poesia, un poema o una petita col·lecció de poemes d'un màxim de 2 fulls. Per presentar l'obra heu d'entrar al lloc web del cpnl.cat i emplenar el formulari. Mossac ha remarcat que les obres s'enviïn en Word, ja que és el millor format pels procediments que duen a terme des de l'organització. El termini pel lliurament d'obres finalitzarà el divendres 24 de març. I la presentació del conte de la real i la inauguració de l'exposició Íbers omplen de gom a gom la sala i d'or cònsul de Can Ginestà. L'exposició Íbers estarà situada fins al juny del 2024 al centre d'interpretació del municipi ubicat a Can Ginestà. Aquest acollirà exposicions de llarga durada que permetran un treball més intens i estable amb la comunitat educativa. La programació expositiva aprofundirà en èpoques històriques del nostre municipi començant pel poble íbar. S'oferirà materials didàctics i visites guiades a escoles de Sant Jus i dels voltants. La mostra inaugurada ens apropa a la història del poble íbar de la penya del Moro a través de vuit eixos. Urbanisme, societat, comerç, escriptura, dones, teixits i vestits, alimentació i creences. Paral·lelament a la inauguració de l'exposició es va poder gaudir del conte de la REL editat per l'Arxiu Municipal que es va repartir entre totes les persones assistents. La il·lustradora Sant Justenca Txell Ribas va explicar com havia dit a terme les il·lustracions del conte amb l'ajuda d'historiadores i membres de l'Arxiu que l'anaven guiant per tal d'aconseguir el màxim rigor científic. L'essència de Sant Just l'atens a la Rambla a Ràdio d'Esverc. Bona tarda a Sant Just passant justament ara 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui divendres i 7 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla al magazin de tardes de Ràdio d'Esverc. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé avui que som divendres i ja amb ganes d'agafar el cap de setmana farem primer de tot l'espai de teatre amb la Maica Dueñas que de setmana ens porta les millors recomanacions i de tant en tant també fem alguna entrevista molt interessant. Després tot seguit també parlarem dels dies internacionals i de les efemèrides que van passar justament un 17 de febrer. Després i ja segona hora de la Rambla a partir de les 6 i 10 després d'escolta els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern dedicarem aquesta segona hora a parlar de l'actualitat i ho farem en forma de tertúlia. Segurament tindrem el Salva Crespo a la Cristina i també el Joan Esmerats. farem tertúlia dels temes més destacats d'aquesta última setmana no només de Sant Just sinó també de Catalunya i el món. Vinga va tot això serà de seguida no marxeu que comencem ja tenim a la Maica aquí a l'estudi va. Hola Maica bona tarda Bona tarda i quin dia més esplèndid que fa avui eh? Sí avui ha fet un gir el temps bastant notable Diuen els que saben del temps els meteoròlegs bàsicament Diuen que a finals de febrer ja podem dir adeu a l'hivern Creuem els dits perquè sigui així Bueno sí el que passa que després arriba la calor i tots són Bueno jo no em queixo mai de la calor ja ho saps tu però jo crec que és fantàstic tenir un dia solejat amb aquesta temperatura tan agradable Només et dic que em sembla que la setmana vinent tornarà a haver-hi un gir una mica sobtat de tornada cap a l'hivern El que passa és que saps el que trobo a faltar i no és que m'agradi però el que trobo a faltar la pluja clar perquè el planeta ho necessita sí i nosaltres també perquè hem de tenir aigua per beure i per viure o sigui clar però si no fos per l'aigua ja bueno aquesta temperatura seria ideal a més és que em carreguen les piles quan fa un dia així saps sí ho noto que estic més bé anem a parlar d'una altra cosa sí que hem vingut a parlar de teatre i avui començarem el programa parlant amb un home que va néixer a Montevideo va arribar aquí a Barcelona a finals dels anys 70 més o menys quan el vaig conèixer jo i i és curiós perquè és un autor director actor i també productor de teatre de fet em va dirigir la sala Versus Versus Teatre i també ara dirigeix el Teatre Gaudí i bé doncs és un un home que jo admiro moltíssim perquè a vegades ho parlo no quan una persona creu en el seu somni i treballa per aconseguir-ho i ha de treballar molt a més a més per aconseguir-ho doncs la veritat és que jo admiro molt aquestes persones perquè és difícil és difícil sempre en tots els àmbits de defensar un somni però potser en el teatre és molt més ell volia perquè a vegades ho ha dit dirigir les seves pròpies obres escollir les obres esperarem cinc minutets a tenir-lo al telèfon vale Maica no el tenim encara no no contesta doncs bé doncs llavors parlarem ja ho dic ara amb l'Ever Blanchet que és el director i el programador de la sala Gaudí de Barcelona i la veritat és que parlarem amb ell perquè resulta que aquesta setmana ens va convidar els amics i a la premsa també a una mena de presentació festa com vulguis dir-li vale per celebrar els 15 anys que porta al teatre Gaudí obert o sigui no els 15 anys que porta dirigint-lo sinó pròpiament la sala la sala la sala la sala Gaudí fa 15 anys fa 15 anys i ell va ser el que va posar en marxa la sala Gaudí perquè a més a més jo ja he dit que l'admiro molt perquè jo me'n recordo en aquella època quan ell estava al Versus i va agafar aquest espai que no era un espai que no era una sala de teatre i ell mateix juntament amb altres persones però ell mateix va posar a duquins i va aixecar parets això sí que és muntar un projecte literalment aixecar la sala amb les mans sí sí sí per això dic que jo admiro moltíssim a la gent que bueno que el seu somni el va sentir implicat sí i després me'n recordo que quan la va tenir feta doncs em va convidar un dia perquè jo ja li havia fet una entrevista i tal l'havien fet unes quantes entrevistes quan estava al Versus i em va convidar i em va convidar per ensenyar-me tot el que el local i tot el que havien fet i tal i la veritat és que vaig em va semblar una persona admirable la veritat que bé que en quatre bueno no ara ja anava a dir quatre duros però no sé el que li va costar però vull dir que ell va estar davant de tot a veure alguna imatge que per veure per fer-nos una idea de com és home doncs és prou prou grandeta la sala és gran sí sí és un teatre mitjanet per dir-ho mitjanet sí sí està està aumentat a quatre quatre bandes a quatre bandes no no n'hi ha una ni a dos no a quatre jo la veritat és que penso però és difícil no preparar una obra això això t'anava a dir jo penso que en quatre bandes és molt difícil de crear un espectacle perquè has de tenir molt clar que ha d'estar equilibrat diguem-ne els actors que mirin cap a una banda que mirin cap a l'altra no i és difícil però moltes vegades també el que fan és posar els espectacles que fan ho posen a tres bandes per exemple o a dues bandes també vull dir que és polivalent la sala no i llavors la veritat és que em va fer molta il·lusió o que celebréssim els 15 anys i ara m'agradaria que m'expliqués una mica com va arribar a tenir aquesta sala de totes maneres vull començar dient mentre arriba la veu de l'Ever Blanchett vull començar dient que aquesta setmana he vist dos espectacles magnífics la veritat magnífics un d'ells és el Pare al Teatre Romea te'n recordes que et vaig dir que aniria a veure sí, sí vas dir la setmana passada que doncs el vaig veure l'altre dia i què tal? em va semblar esplèndid increïble increïble la veritat em va semblar increïble el Pare és ja dic és una una obra dura dura la veritat perquè parla d'una persona gran que té demència senil sí i llavors clar vas veient com cada dia cada dia cada dia la cosa va empitjorant sí i com que a més és un tema que està sobre la taula i que hi ha molta molta gent que ho pateix els que tenen l'enfermetat al principi també ho pateixen perquè se n'adonen que alguna cosa no funciona però clar la gent que està al seu voltant la seva família també ho pateix ho pateixen molt més perquè veuen això i la veritat és que bueno el personatge es diu Andreu és un home doncs de gran caràcter que això li va molt bé el Josep Maria Pou ja va amb el personatge ja va amb el físic però clar de cop i volta doncs hi ha un moment durant l'obra diguem-ne que no sap ben bé qui està parlant que s'inventa les escenes que està parlant i no sap si estàs veient la realitat o estàs veient el que ell creu creu que és la realitat ostres que sí i està de veritat està magníficament bé a mi m'ha agradat molt en un moment de l'obra diu quan encara té una mica de lucidesa diguem-ne diu de vegades tinc la sensació que vaig perdent les fulles com els arbres i això fa aquesta comparació això dol molt que tu diguis una cosa així però vaja ho recomano de totes totes l'obra és de Florian Zeller jo penso que és una peça escènica meravellosament escrita és evidentment una peça que està el personatge és de l'edat del Josep Maria Pou i clar i parla una mica del que és la bellesa no? del que és la desaparició de la vida és un drama evidentment el que passa és que com que la gent vagi preparada al teatre sí però no no plores perquè n'hi ha moments de tot i hi ha moments de tendressa suposo que dins d'aquest ambient no bogeria però d'aquest ambient que se li va la cordura suposo que també hi ha escenes nacions a mi em va sorprendre quan la vaig veure que hi havia molts moments que la gent riu jo la veritat és que en cap moment vaig riure però el públic en molts moments riu perquè clar la relació que té amb la seva filla doncs a vegades fa riure perquè és incomprensible és un home que té al·lucinacions que no sap on és i que vol demostrar perquè això li va molt bé al actor Josep Maria Pou i vol demostrar que encara té força i que encara pot ser independent una mica que resisteix potser el personatge a rebre l'ajuda dels altres exacte que a vegades passa això a la gent i no només a la gent gran en general ens costa acceptar que necessitem ajuda o que no sempre estem al 100% jo vaig sortir molt tocada molt tocada perquè ja dic no és un drama perquè a vegades rius i a vegades hi ha un moment de tendència molt guapa però vaig sortir molt tocada perquè el meu pare va tenir demència sanil com el Josep Maria Pou com l'Andreu qui menys coneix o té algun familiar conegut exacte és el mal de moda entre cometes el de la moda hi ha quantitat de gent que padeix aquest mal i llavors és que ho vaig passar molt malament però bueno la filla es diu Anna i ho fa la Rosa Renom que per cert la interpretació d'en Pou és meravellosa de veritat meravellosa inclús la manera de caminar la manera de moure's amb una quantitat de detalls petits però que estan superben trobats és meravellosa però és que la resta d'actors estan a la mateixa alçada ah mira suposo que els personatges un elenc allò excel·lent sí els personatges potser no són tan difícils però estan superbé la filla que la fa la Rosa Renom doncs clar què passa que tracta de cuidar el seu pare i que l'estima i que vol seguir vivint amb ell i bueno doncs passen coses molt tristes però també ja dic en molts moments el públic va riure de la de la de la de la buxeria no? que estava veient la direcció és del Josep Maria Mestres el Josep Maria Mestres és un gran gran gran director jo el coneixo de fa molts anys ha fet moltíssimes coses mirarem a veure si pot tenir una conversa amb nosaltres el proper dia i la veritat és que val la pena la recomano de totes totes l'escenografia tot i que és molt i molt simple molt i molt simple és una caixa buida oh mira en quatre cadires o cinc cadires és que no hi ha res més però funciona molt bé bueno és el que necessiten exacte funciona molt bé perquè a més a més és ja dic com una caixa buida sí amb unes cadires posades allà al mig d'acord i llavors aquestes cadires d'alguna manera van desapareixent al llarg de la de la història al llarg de la representació i jo suposo que el que volen dir que vol dir el director amb això és que cada vegada té menys records i cada vegada té menys sentit del que del que li està passant no? perquè al final aquesta caixa diguem-ne escènica al final no li queda absolutament ni una cadira l'obra és de Florian Seller sí és un tema dolorós ja aborda un tema dolorós com l'Alzheimer o la demència senil i la i la la traducció és del Joan Seyent que el Joan Seyent també fa molts anys que el coneixo que he treballat amb ell i que és un home realment fantàstic aquesta obra del pare curiosament l'estan fent al Teatre Romea ja ho he dit abans doncs aquesta obra del pare curiosament la vam veure ja fa sí oi? és com sona? sí potser tres tres o quatre anys al mateix teatre interpretada per l'Hector Alterio d'acord? no sé farà quatre anys o sí tampoc no facis masacals però i la veritat és que l'obra que l'Hector Alterio va presentar aquí no té bueno no té res a veure tampoc seria home no perquè el guió és el mateix suposo sí però o sigui l'Hector Alterio era era més feliç el personatge de l'Hector Alterio era més feliç que el personatge que fa el Josep Maria Pou que potser és més dur del pare sí és més dur i és més doncs a la vegada deu ser més dramàtic també clar perquè és un home fort és un home amb caràcter amb caràcter i molt tossut i el veus que va perdent facultats i això és molt dur exacte ja dic tot el repartiment està a la seva alçada la Rosa Renó en fa un paper magnífic que fa la filla que és amorosa que busca la manera de compatibilitzar la seva vida amb l'enfermetat del seu pare també està la Victòria Pagès també està la Victòria Pagès per això dic quin paper fa la Victòria? és una dona que surt que fa diferents papers ah bueno és una cuidadora que ell no vol cap cuidadora la posa la filla evidentment perquè cuidi el seu pare no? sí que això és normal també avui dia no? hi ha moltes moltes dones inclús homes que es dediquen a cuidar gent gran a casa seva després la escenografia que ja he dit que és un espai buit però que és magnífic és el Paco Azorín i parlant de l'escenografia Maica últimament jo també he anat a veure algunes obres i em passa que la escenografia trobo que ja no són coses molt recarregades sinó que cada cop justament d'això anava a dir-te s'utilitzen més elements significatius sí és a dir una cadira pot significar una cadira i o sigui altres elements no? és com sí jo també crec perquè depèn de l'obra no no no depèn de l'obra però està claríssim està claríssim jo crec que és perquè entre d'altres coses perquè són molt més barats i és molt més fàcil moure's si tens bolus sí perquè clar si tu tens una escenografia d'una casa amb un saló amb una vitrina amb un menjador tal i qual i amb parets evidentment no? clar i després l'has de traslladar per fer bolus allò és supercomplicat és una mica complicat no? clar llavors jo crec que aquests dos factors primer econòmic i comodibilitat i com sí molt més fàcil de moure l'obra diguem-ne a veure sí que hi ha obres que per exemple els grans musicals o coses així sí que veig que tenen bueno l'escenografia molt més completa bueno perquè hi ha més elements no? però també s'està veient també s'està veient que no que cada vegada hi ha menys més coses per les escenografies la veritat bé jo volia comentar això que que la gent s'animi a anar a veure el pare al teatre Romea està la Rosa Renom que és la filla la Victòria Pagès que és la dona l'enfermera fa uns quants papers està el Josep Julien que em va fer molta il·lusió de veure'l perquè feia molt de temps que no el veia també fa un parell de personatges fa un home fa l'infermer està el Pep Pla que també feia molt de temps que no el veia damunt d'un escenari que fa el paper d'en Pere sí i després hi ha una noia que no coneixia que és la Mireia i ja mola vale que fa la Laura no cal dir res més de l'obra el tema és superinteressant sí està molt ben interpretada per tots la escenografia és molt senzilla però molt adient i la música i la il·luminació vale cal dir-ho també que sempre la deixem una mica una mica però la música i la il·luminació bueno també jugant exacte que l'obra funcioni jo crec que és una obra rodona molt bé rodona totalment aquí tinc els horaris i està fins al a veure exactament fins al 26 de febrer els també mira també la fan els dimarts també la fan els dimecres a les 8 del vespre el dissabte també a les 8 el que passa que els dissabtes i els diumenges a més a més també fan funció a dos quarts de sis de la tarda una mica abans o sigui podeu anar tranquil·lament sí que pot ser meravellós i ja dic no és una obra per plorar és dramàtica però no d'allò de clínex jo ja saps que tinc la llàgrima molt fàcil i en cap moment vaig mirar tot i que em tocava molt vaig sortir amb el cor encogit però és tan bona la interpretació i ja dic hi ha moments de tot molt bona el pare al teatre Romea i després volia comentar que l'altre dia vaig anar també a una presentació ahir ahir mateix vaig anar a Dau al Sec sí que és un és una sala és una sala un teatre sí sí aquesta podríem dir mitjaneta no aquesta potser sí és petita no sí jo tindria sí jo crec que és petita doncs això vaig anar ahir a la roda de premsa de presentació d'una obra que em va sorprendre o sigui em va bueno em va picar la curiositat perquè jo ja saps que sempre dic que soc una amant de Chekhov sí d'Anton Chekhov Chekhov i Shakespeare són els meus autors preferits de teatre d'acord i resulta que ahir presentàvem Bye Bye l'Hort dels Sigreders d'acord clar l'Hort dels Sigreders és una obra meravellosa meravellosa d'Anton Chekhov jo me l'he llegit 40 vegades quan duen un curset d'interpretació també poso fragments de l'Hort dels Sigreders perquè la gent que estigui aprenent a interpretar doncs tingui personatges que realment tenen vida vida vida pròpia que és molt més fàcil d'interpretar que un personatge que és una mica més esbuixarrat no? diguem-ne i i la veritat és que la la directora de Deu al Sec que és la Mercè Managuerra que fa molts anys que ens coneixem que inclús havíem treballat juntes fa anys i que porta la sala de Deu al Sec va estar explicant una cosa que m'agradarà anar a veure-ho perquè va dir que ella no havia tocat ni una coma del text del text de Chekhov sí però que l'havia posat al dia ah va estar explicant moltes coses i com es pot posar al dia una obra sense tocar ni una coma per això t'ho dic ja saps que jo les versions que posen al dia les obres clàssiques no t'agraden ja ho sabem que les obres clàssiques han de ser clàssiques no? sí a veure a vegades vinc aquí i dic estava equivocada m'ha agradat molt avui per exemple me n'aniré al Teatre Nacional a veure Terra Baixa que també vaig estar bé parlem d'això de Deu al Sec ja la podeu veure perquè faran des d'ahir que va fer la roda de premsa del dia 15 fins al 5 de març podeu veure l'obra aquesta setmana són l'estrena és el dia 22 però aquesta setmana fan fan encara representacions i si la gent vol anar-hi doncs pot anar-hi a veure-la no? vale el repartiment són tot gent jove són gent que en algun moment ha treballat en la Marce Managuerra la Marce Managuerra és professora de l'Institut del Teatre per això ens coneixem de fa molts anys perquè va haver-hi un moment que vam coincidir professora i professora o sigui jo també donava cursets a l'Institut del Teatre i ella era professora també d'interpretació i llavors un dels sis personatges que són imagina't ha fet sis personatges d'una obra a l'ordre del Ciredez que té dotze si no tretze no sé ara no sé els ha reduït a la meitat sí i llavors reduir costos tu no els poden pagar tots els actors doncs també tens raó també tens raó perquè clar pagar tots els sous cada dia home no és el mateix pagar dotze sous vull dir s'ha de tenir una sala molt gran i potser la sala d'Oualsec no és tan gran com per pagar-los a tots sí la sala cada dia escoltem estic mirant l'ubicació de la sala i això queda bastant està al carrer Salvà sí sí al Poblasec al costat del paral·lel tu bueno al costat no està gairebé gairebé tocar tocant el port sí enllà per tocar a Montjuïc sí sí el carrer Salvà és de baixada però la sala la sala d'Oualsec està pràcticament tocant a Montjuïc és un carrer que dona el paral·lel com tu has dit bé doncs això va estar explicant que el repartiment que t'estava dient són dels sis són quatre persones que han treballat amb ella a l'institut com a alumnes per dir-ho ja no són alumnes ja han acabat diguem-ne però ella els coneixia de quan estaven a l'institut i llavors hi havia una relació diguem-ne saps i llavors bueno doncs ha agafat aquestes persones i jo aniré un dia d'aquests i ja us explicaré si m'ha agradat aquesta versió de Bye Bye a l'Hort dels Ciderers doncs ja ens explicaràs que no han tocat ni una coma però però la pola del dia mai que si et sembla deixem la secció en aquest punt i seguim parlant de més cosetes el proper dia la propera setmana volia comentar que ara me'n vaig al Teatre Nacional a veure a veure Terra Baixa que també és una adaptació de la Terra Baixa de Guimerà que a mi és una obra que m'encanta amb entusiasme i que l'he vist moltíssimes vegades me la sé gaire bé de memòria i a més a més la millor versió que vaig veure i he vist moltes va ser la que va dirigir el Fabià Puigserver amb el Lluís Omar fent de Manalic en aquesta ocasió la Carme Portachelli que me la vaig trobar l'altre dia al Teatre Romea que havia anat a veure el Pou i em va dir escolta maica encara no has vingut a veure Terra Baixa doncs no encara no he vingut doncs espero ja que ja fas tard doncs aniré però clar el fet que Terra Baixa estigui posada al dia i a més a més hi hagi dos personatges nous home que són una periodista i un un policia un inspector que d'alguna manera estan mirant el crim que ha passat a mi no t'acaba de bueno et crea massa l'atenció però caldrà veure-ho sí la setmana que ve quan vingui us diré com ha semblat aquest Terra Baixa que la Porta Txell li ha dirigit i que està al Teatre Nacional molt bé doncs me'n vaig ja al teatre vinga maica ens acomiadem de tu que tinguis bon cap de setmana i ja ens expliques la setmana vinent molt bé gràcies adeu adeu bona setmana adeu i seguim aquí amb vinga que se'ns escapa la rauxa seguim aquí amb un tema de mica que es diu feels like fire whisper at your name i'm on fire crawling on my skin oh my god underneath the sky i feel cold i'm wearing a thing you've got to hold love feels like fire every step it takes me high and yours been what it's for let the truth feed us tomorrow your love feels like fire your love it feels like fire feels like fire your love it feels like fire and it while the stars should fall upon my skin would it even up at all just let me in and i don't care if the world can see from the desert to the ocean that all poured down on me shut me up give me a light feel as love find your love it feels like fire find your love shut me up your love feel as love find your love it feels like fire feel as love find your love it feels like fire i write love i write love on the sand someone might hear if i whisper air so dry in our lips come in and layers i hide between your shoulders love love sounds like fire Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! He arribat a un viatge, he estat a la capital de Suècia, a Estocolm, i no sé si et sembla bé, doncs mira, us puc fer, us puc donar quatre explicacions de com han anat aquests quatre o cinc dies per a Estocolm. I alguns plats típics d'allà. Fins demà! Totalment! Per tant, doncs, sí que és veritat que quan anem de viatge ens podran tenir una tendència a anar a algun restaurant que coneguem més, no? I aquest viatge, no?, i aquest lloc on està. Està bé seguir les recomanacions que potser fan altres turistes o que deixen ressenyes a pàgines web, però un mateix investigar, no?, i també anar provant prou error, també és divertit. Doncs mira, la veritat és que és un viatge concretament a Suècia i concretament a Estocolm, que és la capital, doncs que és molt recomanable per a tothom, inclús si aneu amb nens. Sí. Hi ha molts museus per veure, és molt xulo. L'únic que sí que és veritat, doncs, que en aquesta època fa força fred. Clar. Teníem una màxima de menys 1 i estàvem amb mínimes de menys 8 i menys 9. Uh, quin fred! Sí, sí. Així que feia força fred. Sí. Però, bueno, però ens vam moure bàsicament per la ciutat, va ser una ciutat molt xula, ja hi havíem estat, i com a plats típics d'allà, bueno, sí que és veritat que, us he de comentar, que els orells també són una mica diferents d'aquí. O sigui, allà la gent, doncs, comença a treballar més d'hora, i sí que els esmorzars, doncs, solen ser, és un àpat important per a ells, solen esmorzar amb un esmorzar més o menys abundant, d'acord, i amb... A quina hora, més o menys, cap a les 7 del matí, o més...? Sí, més o menys, ja s'hi posen a les 7 del matí, ja s'hi posen perquè a les 3 de la tarda ja pleguen, d'acord? Clar, ostres... Aleshores, sobre les 12, 12 i mitja acostumen a fer el dinar, i al voltant de les 6 de la tarda se sol fer el sopar, d'acord? D'acord, bueno, un horari europeu. Ah, exacte. I després, el tema dels plats, potser, a banda que tenen força peix, perquè no des de fer, doncs, un país que té força mar, etcètera, per exemple, treballen diferents tipus de peixos, etcètera, però també tenen carn, i sobretot, de carn, destacar el plat més típic de Suècia, que són les mandonguilles. No! No sé per quin motiu, a totes les mandonguilles, però realment les trobes a tot arreu. Sí? A tot arreu. Mandonguilles de què? De port, normalment? Mandonguilles a tot arreu. A qualsevol museu, a qualsevol restaurant, sempre trobaràs aquell plat típic de mandonguilles. D'acord, amb una salsa, que és una salsa més aviat, diguem-ne... Espesa? No, no, més aviat líquida, però sense masses verdures, ni massa res, simplement és una salseta, doncs, amb un brou de carn, i amb una miqueta de crema de llet, i una mica líquida, doncs, perquè cobreixin les mandonguilles. Sí que les mandonguilles es fan amb una barreja de carn, ou i llet, i es fregeixen amb mantega. Són força meloses, la veritat, us haig de dir, perquè les hem trobat a diferents llocs i les hem trobat sempre molt bones. I és molt típic, doncs, acompanyar-ho amb patata, ja sigui patata bullida, ja sigui puré de patata, inclús també, doncs, tenen força fruits vermells, etcètera, d'acord? Això és el més en més en més típic que pots trobar, sobretot a tot Suècia i sobretot a la capital de l'Espópol. Perquè, Joan, la carn de les mandonguilles acostuma a ser de què? De porc? De vedella? De pollastre? Sí, porta vedella i porta porc. Porta vedella i porc, bàsicament. I després hi posa ou i llet, també, d'acord? D'acord. I, bé, altres, doncs, ja els dic el salmó, ja sigui salmó fumat o, per exemple, salmó, per exemple, doncs, un tros de salmó que normalment fa amb el vapor, que també s'acompanya amb coombra, diguéssim, encurtit o marinat, amb ol i vinagre i espècies, d'acord? I poquet acusat, a més, així com a plats. Sí que hi ha alguns plats, potser, que són molt típics d'allà, segons el que estic veient, però no els pots trobar a tot arreu. Però jo el que us he dit, ho pots trobar a tot arreu. Sí que és veritat, doncs, per exemple, que a les 12 o 12 i mitja del migdia, la gent se sol agafar algun tipus d'entrepà, alguna cosa així molt, molt ràpida i molt lleugera. Sí. Inclús hi ha patadetes, doncs, de salfitxos de Frankfurt i hi ha fan entrepans, doncs, doncs, agafant, doncs, amb salmó i enciam, etcètera, no? Però se sol ser un menjar molt, molt, molt ràpid i... El del matí, no? El de les 12 i mitja o així. Sí, exacte, el del nostre dinar, diguem-ne. I després sí que de postre potser el més, més, més típic d'allà és una pasteta que es diu canelbullar, que és una pasteta sueca, que té forma com així, com si féssim una espiral i es fa amb canyella i ells ho mengen a totes hores. Sí? Ostres! Sí, menjar pel matí, per esmorzar, per acompanyar el cafè en qualsevol moment, vull dir, i em vas trobant, a totes les pastes de dia sempre n'hi ha. Com un tradicional pa de pessic, potser. Ah, exacte, és una pasteta així, en forma d'espiral, amb molta canyella i força bona, la veritat. Nosaltres, per esmorzar, doncs el que no estàvem, doncs el menjàvem gairebé, doncs, cada dia, no? També tenen diferents tipus de formatges i diferents tipus de pans, però bé, així a destacar, doncs, poca cosa més. Perquè, Joan, plats de pasta, així com a primers plats, o potser tota la part de les verdures, amanides, això també ho potencien o no gaire? Sí, també ho pots trobar, també ho pots trobar, el que passa que no és com tan típic, però també ho trobes, per exemple, a un museu on vam estar, per exemple, no? Doncs doncs vam demanar el típic plat de amanides, però després tenies un bufet amb diferents tipus d'amanides on tu podies ficar-te l'acompanyament, la quantitat que volguessis d'aquestes amanides que hi havia, no? Per tant, sí que és veritat que al final també et ve de gust trobar algun lloc on puguis menjar alguna cosa de verd, diguéssim. Sí, clar, òbviament. Perquè sí que és veritat que és molta patata i molta carn i al final sembla que et falti aquest plus de més verduretes o més verd i amanides, etcètera. Llegums, arròs, això no gaire, tampoc? No, ni llegum ni arròssos. La veritat és que això no massa. Sí que pots trobar, doncs, plats de pasta, perquè al final també, a veure, al final és una ciutat important, Estocolm, i, per tant, pots trobar diferents tipus de restaurants, francesos, mexicans, espanyols, italians, etcètera. Exacte, per tant, sí que pots anar a aquests restaurants quan en un moment de dir, bueno, tinc ganes de descansar a l'astronomia sueca i me'n vaig a un mexicà, no? Sí. A més, a més, pots trobar que aquests restaurants, doncs, inclús siguin un pèl més econòmics que altres, no? D'acord. Perquè ja us dic ara que, parlant del tema econòmic, és un país, Suècia, i el que és Estocolm, és car, val? Hem de tenir en compte que, de seguida, una cerveseta et costarà 6, 7 euros. Uf, caram, sí. I, diguem-ne que la vida allà no és econòmica, però el nivell adquisitiu de la gent, doncs, també és un nivell adquisitiu alt, per tant, va una mica en concordança, no? Però també et diré que, per exemple, doncs, hi ha moltes avantatges pels nens, que no paguen el transport públic, que entren als museus gratuïtament, i després, doncs, com l'aigua de l'aixeta està boníssima... Oh, mira! Doncs, quan vas tant a dinar com a sopar, doncs, et posen aigua de l'aixeta i l'aigua, evidentment, no te la cobren, i, per tant, doncs, arriba un moment que sí, que si et ve de gust prendre-te una cervesa o una copa de vi, doncs, t'ho prens, però que, al final, doncs, si decideixes beure aigua, doncs, bueno, no serà un extra que hauràs de pagar i, al final, tens la despesa amb el menjar i ja està, no? També tenen costum, per exemple, de menjar pa acompanyant els àpats, algun tipus de pa més integral o de cereals... Exacte, tenen pans, tenen unes torraletes de pa que en fan diferents tipus de farines, que són pansets, i després tenen molts pans integrals i, realment, amb el pa s'ho corren bastant, o sigui, tenen coses molt interessants. Sí que és veritat, doncs, que al final també passeixes una mica per la ciutat i, sí, hi ha molts restaurants o hi ha moltes botigues, però sempre tens aquest punt, aquesta sensació que et falten potser una mica més de supermercats on poder anar a comprar, no? No sé, com... De vegades aquí, o sigui, comparant-ho, per exemple, en Barcelona, sempre tens la sensació... Sí? Doncs que hi ha molt més supermercats on poder anar i poder comprar alguna cosa, i ja sembla que falti una mica, va? Ah, d'acord. També és veritat que, per exemple, un contrast entre Barcelona i Estocolm, per exemple, doncs que sí que és veritat que aquí a Barcelona de seguida veus persones que estan més necessitades o que demanen diners pel carrer, potser algú més sense sostre. Per exemple, a Estocolm, doncs, no sé si per la política d'ajudes que té el govern o si és pel fred, etc., doncs, evidentment, no es veu tantes persones demanant o tan sense sostre o tantes persones necessitades, diguéssim, com altres llocs com aquí a Barcelona, per exemple. Ja, d'acord. I, per tant, això, home, doncs, per una banda també ho trobo bé en el sentit, doncs, que si hi ha ajudes del govern per ajudar amb aquestes persones, doncs, superbé, no? D'aquestes, s'hauria d'aplicar a tots els països, a totes les ciutats i a tot arreu, no? Joan, ens deies que l'apat que fan al migdia, a més, cap aviat a les 12 i mitja o així, és un apat més aviat lleuger, llavors, l'apat fort, el que fan és més per la tarda, el de les 6 o més el del matí matí? Sí, una miqueta més el de les 6, o sigui, és una miqueta més abundant i sí que hem de visitar que si anem a algun restaurant típic del país, doncs, potser, podràs sopar fins a les 8 o les 9 màxim. Ja. I si vas a un restaurant més europeu, o és igual, o asiàtic, normalment s'allarguen una mica més i pots anar a sopar una miqueta més tard, més adaptats a l'horari europeu. Però, si és veritat, doncs, que tothom comença molt aviat i, per tant, la vida va com dues hores avançades a nosaltres. També fa fosc més d'hora, també fa més fred que aquí, per tant, sí que ve de gust, que al final arriba un moment que sí que ve de gust, doncs, que a les 7 de la tarda ja et ve de gust quedar-te a casa i anar a dormir, no? I potser aquí, a les 7 de la tarda, encara estàs pensant a veure on aniràs i que ja soparàs a les 9, ja soparàs a les 9 i mitja, no? Sí. Tot va una mica diferent. Però, bueno, sí, l'àpat, diguéssim, una miqueta més gros ja és cap a les 6-7 de la tarda i em donem en compte que van a dormir aviat perquè també es llevan aviat, no? O sigui, la vida ja és una mica... Bé, bueno, si anem com a turistes, evidentment, ens acabem adaptant a aquest ritme horari, però al final també pots fer una mica la teva, eh? I allò que em pots menjar a les 8 o a les 9, etcètera, no? Clar. De fet, vam anar a un restaurant molt antic. Sí. Bé, en principi és, segons el que diuen, és del 1600 i alguna cosa. Home, antiquíssim. Però que passa que, bueno, ha anat canviant de nom i d'ubicació, eh? I de propietari segur. I de propietaris també, evidentment, però que segueixen, diguéssim, aquesta tradició, eh? O sigui, inclús, o sigui, van recuperar fa 30 o 40 anys, van recuperar el nom inicial que tenia el restaurant, etcètera, no? I, bueno, és un restaurant referent per anar-hi a menjar, perquè la decoració i tot sempre han intentat, doncs, mantenir la decoració més inicial o més antigua de la vida, els plats més... I és curiós perquè, llegint una miqueta sobre aquest restaurant, doncs, sí que és veritat, doncs, que era un lloc on, inicialment, quan van començar, doncs, tots els comercials que anaven a la ciutat a vendre els seus productes, etcètera, abans de marxar de la ciutat feien parada en aquest restaurant, parada i fonda, diguem-ne, per menjar bé, per menjar bé de preu i per seguir el seu recorregut, no? Ara les coses també, doncs, han canviat i és una mica diferent, però sí que mantenen una mica l'essència d'aquell menjar abundant, que no sigui massa car, plats típics del país, etcètera, no? Clar, molt bé. Doncs, Joan, me n'alegro que fos un viatge aprofitós el d'Estocolm i que anés tot bé i que poguéssiu provar també les coses típiques d'allà, de la ciutat. Molt bé, doncs, vinga, moltes gràcies. Ens tornem a trucar d'aquí uns dies, la setmana vinent. Perfecte, doncs, vinga, una abraçada. Adéu, Joan, bona tarda. Adéu, adéu. Adéu. Va, i ara deixem aquest tema que es diu Cuento conmigo, de Sofía Ellar. És el seu últim single i és d'aquest any, del 2023. La cansa es diu Cuento conmigo i l'àlbum també es diu igual, eh? Cuento conmigo. No, te quiero ver llorar, nunca, jamás, y gritando a Peter Farina. No, te quiero ver llorar, nunca, jamás, sin decirme la verdad. Yo, que en un mundo incierto tiro y acierto, voy caminando concierto a concierto, llego a mi casa, a un libro abierto, página en blanco que lleno de un cuento. Y cuento contigo, sabes que soy mi peor enemigo, nunca te asustaron todos los fantasmas que vienen conmigo. Y cuento contigo, tú cuentas conmigo, yo cuento conmigo. Y cómo me vas a entender, si ni siquiera yo a veces me entiendo. Y cómo te voy a querer, si ni siquiera yo me estoy queriendo. No, te quiero ver llorar, nunca, jamás, imitando a Peter Pan. Y no, te quiero ver llorar, nunca, jamás, sin decirme la verdad. Y no, te quiero ver llorar, nunca, jamás, imitando a Peter Pan. Y no, te quiero ver llorar, nunca, jamás, sin decirme la verdad. ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! Bona tarda, us informa Kilian Sebrià. El govern retreu a la judicatura espanyola que actui per venjança després d'haver-se sabut la petició de la Fiscalia per a Jové i Salvador. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, lamenta que els jutges espanyols no vagin al ritme de l'evolució democràtica i social que viu el país. Per ell, el referèndum del 2017 no es pot considerar delicte sota cap concepte. Però des del govern espanyol, el ministre Félix Bolaños sí que ho veu com un delicte que continua sent odiu després de la reforma del Codi Penal. Posicionaments contraris, com notem, que ara sentirem. Que el referèndum de l'1 d'octubre no va ser un delicte, que votar mai pot ser un delicte i que seguirem d'en peus davant tota la voluntat repressiva d'un estat que considera que la democràcia és delicte. Que los hechos que ocurrieron en 2017 en Cataluña eran delito en 2017 y siguen siendo delito en 2023. Quizá la pregunta hoy sería para los que dijeron que con la reforma del Código Penal se despenalizaban estos hechos. Esquerra Republicana parla de dia de ràbia i indignació i considera que les peticions contra els seus càrrecs són una aberració política i jurídica, un cop d'estat. Segons la portaveu del partit, Marta Vilalta, ja s'esperaven que la justícia espanyola retorcés la reforma del Codi Penal que van pactar amb el PSOE. I reclama, com també ho fa de fet el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, que l'independentisme faci pinya per donar resposta a l'estat. La Comissió Europea ha donat el vistiplau perquè Espanya rebi els 6.000 milions d'euros del tercer tram dels fons europeus del pla de recuperació. Brussel·les considera que el govern espanyol ha complert totes les condicions sobre reformes i inversions de l'any passat, inclosa la implementació del sistema d'auditoria i control dels fons de recuperació. La ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha celebrat la decisió de Brussel·les. Espanya és el primer estat de la Unió Europea que rebrà aquest tercer pagament. 18 persones han aparegut mortes dins d'un camió abandonat la nit passada a uns 20 quilòmetres de la capital de Bulgària, país que últimament rep una afluència de migrants clandestins sense precedents. Segons les primeres informacions, el vehicle transportava il·legalment una quarantena de persones amagades en un compartiment fals situat sota una càrrega de fusta. Els supervivents, que n'hi ha hagut algun, han explicat que els seus companys van morir per asfíxia i que els traficants, en adonar-se'n, van abandonar el vehicle i van fugir. El govern anunció un paquet de mesures per reduir els danys ocasionats pels conills als conreus de la plana de Lleida. Es volen eliminar prop de 300.000 animals en un any, un 34% més que ara. Lleida, Roger Segura. Bona tarda. Acció Climàtica preveu declarar l'emergència cinegètica en 74 vedats de casa Lleida Tants amb l'objectiu de reduir-hi la densitat de conills. Si l'objectiu no s'assoleix, el govern hi podrà intervenir d'ofici, com explica la directora general Anna Sanitges. Hi ha zones que ens trobem amb més de 180 conills per quilòmetre quadrat i l'objectiu és arribar a 50 conills per quilòmetre quadrat, sobretot amb l'objectiu d'aquesta reducció de danys. També es provarà un sistema innovador de xarxes de captura. Mentrestant, aquesta tarda, els pagesos han fet una marxa lenta amb 400 tractors entre Mollerussa i les bosses blanques per exigir solucions efectives. Roger Segura, Catalunya Ràdio Lleida. Figueres traslladarà l'estació de tren del centre de la ciutat als afores. Així farà aquest pas, que comportarà també treure els passos a nivell del nucli urbà. Girona, Roger Santaló. Bona tarda. Per anul·lar les vies que passen per Figueres, es preveu fer una volta ferroviària de 14 quilòmetres, segons el secretari general d'Infraestructures, Xavier Flores. S'hauria de construir l'estació i s'hauria de fer aquest traçat nord que sí que no hi ha res fet i que arribava a buscar de nou la línia de Port Bou. El Ministeri de Transports també ha anunciat el desoblament del cinturó de ronda de la Nacional 2 a Figueres. Roger Santaló, Catalunya Ràdio Girona. Trànsit en evolució, Sàlia Quintana. Bé, doncs, aquesta hora destaquem la C-16 amb cua compacta de les fonts a Terrassa. Aquí hi ha unes obres i ve 12 quilòmetres més endavant de Cal Rosal a Cercs, ben aturats, direcció cap a Bagà. Es mantenen les buses de retenció al de curs d'uns 8 quilòmetres a la 2 de Pallajà, Castellbisbal, Santí Lleida, perquè han retirat els vehicles accidentats. La P-7 ben aturada, de Martorell fins a Brera, cap a l'enllaç amb la 2. De la Pota Suta al Prat fins a la C-32 Sant Boi, Santí Castelldefels, cua compacta per una topada i efecte de Viladecans a Sant Boi sentit cap a Barcelona. C-25 és transversal a Turets de Sant Fritós de Bages sentit Manresa per un accident i cua del tot compacta de la C-32 al Prat a la B-22 Viladecans cap al pàrquing de l'aeroport. A més a més, a la Rondes a Barcelona, trams llars, direcció cap a la Trinitat per cengles accidents. Cèlia Quintana, Catalunya Ràdio Equipiari. Esports, Sergi Andreu. El Gironobre aquesta nit la 22ena jornada de Lliga Primera Divisió. El partit és a les 9, el rep l'Almeria, a Montilivi. Transmissió a partir de 3 quarts de 9 al Totgira de Catalunya Ràdio. D'aquí a mitja hora es comencen a disputar els últims partits dels quarts de final de la Copa del Rei de Bàsquet que es juga a Badalona. El Juventut jugarà contra el Bascònia a dos quarts de 10 i ara a dos quarts de 7 Tenerife Gran Canària. A Terrassa es juga a la Copa Femenina de Waterpolo. L'està seguint des d'allà el Xavi Silvestre. Bona tarda, Xavi. Bona tarda, Sergi. Ara mateix passen un minut des de començat el tercer quart en joc el partit entre el Sant Andreu i el Mataró. Ara mateix acaba de marcar el cinquè gol el Sant Andreu i s'apropa al Mataró que dominava. en aquesta primera part en el primer i segon quart però no és així ara mateix. Com deia, ara mateix de moment s'imposa el Mataró 5-6 a la piscina del Terrassa. Xavi Silvestre Catalunya Ràdio Terrassa. Fins aquí les notícies. tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Rivas. Demà arriba la festa de carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Per primera vegada es fa una prova pilot amb una celebració al Parc Maragall dividida en dues franges horàries segons les edats de les persones participants. al matí a partir de les 11 se celebrarà el concurs de disfresses de les comparses escolars i de la categoria individual infantil. Al llarg del matí es comptarà amb l'actuació del grup musical Els Arreplegats, es convidarà a Xocolat a totes les persones assistents i per últim es farà l'entrega de premis corresponent. El Parc Maragall tornarà a ser escenari de disfresses i rauxa a la tarda a partir de dos quarts de set quan es disposarà de l'animació del grup Calet Versions. Allà es durà a terme el concurs de disfresses d'adults s'escoltarà el pregó del rei Carnestotas i a dos quarts de nou del vespre començarà la rua de Carnaval que travessarà els carrers del municipi fins a arribar a l'esplanada del Casal de Joves amb música del DJ Florent i Botí Ferrada Popular. Serà també el moment de l'entrega de premis. En acabar hi haurà festa al Casal de Joves fins a les 4 de la matinada. Continua obert el termini per presentar obres a la 35a edició del concurs de prosa i poesia en català de Sant Just d'Esvern. L'objectiu del certamen és promoure l'ús del català escrit en infants joves i adults. Donar suport a tothom qui volia exposar els seus pensaments de forma creativa i que no sigui professional de les lletres. I per últim fomentar la participació de persones amb capacitats diferents. Hem tingut avui a la Marta Mossac els micròfons de ràdio d'Esvern que ens ha donat més dades sobre com està evolucionant la participació al concurs. La participació en el certamen és oberta a tothom separada com cada any en 4 categories. Nois i noies de 9 a 11 anys joves de 12 a 14 anys i de 15 a 17 i persones adultes de 18 anys en endavant. S'estableixen dins de cada categoria dues modalitats de participació prosa amb una narració única d'un màxim de 3 pàgines o poesia un poema una petita col·lecció de poemes d'un màxim de dos fulls. Per presentar l'obra heu d'entrar al lloc web del cpnl.cat i emplenar el formulari. Mossac ha remarcat que les obres s'enviïn en Word ja que és el millor format pels procediments que duen a terme des de l'organització. El termini pel lliurament d'obres finalitzarà el divendres 24 de març. Ja podeu trobar el llibre Dibuixant Sant Just de la il·lustradora Sant Justenca Xita Camps a les llibreries. El llibre convida a través de les il·lustracions de la Xita Camps una de les impulsores de l'Urban Sketcher de Catalunya a recórrer i visitar el paisatge urbà de Sant Just i la seva història. Ho fa acompanyada dels textos de la també veïna Sant Justenca Palmira a Badell. Cada dibuix mostra la quotidianitat i el dia a dia dels Sant Justencs i Sant Justenca generant somriures i despenent proximitat. i familiaritat. Les pàgines viatgen per llocs emblemàtics del municipi com el Parador, Can Cardona, l'Ajuntament o Can Ginestar. També es poden veure petites escenes que tenen llocs d'equipament del municipi com pot ser Ràdio d'Esvern o la Biblioteca i esdeveniments estrella com la cursa dels cars de coixinets o la Festa Major. La presentació de Dibuixant Sant Just tindrà lloc el dimecres 29 de març a un lloc per determinar del municipi. I això és tot. tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les zones. No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador. No podem viure sense línia. Sense funda. Sense connexió. Sense memòria. No podem viure sense mòbil. però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. I comencem aquesta segona hora de la Rambla al magàssin de tardes de ràdio d'Esvern. Escolten l'últim tema de la Miley Cyrus, aquest Flowers. We were right till we weren't Built a home and watched it burn I didn't want to leave you I didn't want to lie Started to cry But then remembered I I can buy myself flowers Write my name in the sand Talk to myself for hours Say things you don't understand I can take myself dancing And I can hold my hand Yeah, I can love me better Than you can Can love me better I can love me better, baby Can love me better I can love me better, baby Paint my nails Cherry red Maps and roses That you left No remorse No regret I forgive every word You say Ooh, I didn't want to leave you Babe, I didn't want to fight Started to cry But then remembered I I can buy myself flowers Write my name in the sand Write my name in the sand Talk to myself for hours Yeah, I'll say things you don't understand I can take myself dancing Yeah, yeah I can hold my hand Yeah, I can love me better Than you can I can love you better I can love me better Baby You can love me better I can love you better Baby I can love me better I can love me better Baby You can love me better I Fins demà! Fins demà! Fins demà! Comencem parlant pel que tenim més apropet, i és la festa, els estic obrint els micros, és la festa de Carnestoltes. Què tal? Bona tarda! Bona tarda, Núria! Bona tarda! Esteu preparats, preparades per la festassa que hi haurà? Sí, sí, estem a tope. Impacients, perquè jo no. Impacients estem. Sí, bueno, aquí a Sant Just, aquest any hi ha novetat, Joan Esmarats acaba de fer presència. Molt bona tarda, amics i amigues oients. Bona tarda. Disculpeu, disculpeu, perquè a partir d'ara s'ha de passar llista. És a dir, és a dir, almenys els contartulis titulars, amigues oients, si fallen... Amigues, cuida't-ho, amigues i amics, que si no ets serà de sexista. Amigues i amics, és veritat, amigues i amics, i ello, i ello també, o lo, o lo, o it, que diríem, no? S'ha de dir per què es falla. S'ha d'explicar. Assumptes personals? Home, assumptes personals és una categoria que ho engloba tot. No, no, pot ser assumptes laborals. Joan, assumptes propis que es diu. Eh? Exacte. Com es nota que a l'Ajuntament hi ha molts que fan assumptes propis, eh? I avui ha Lluc, avui ha Lluc, el nostre amic Lluc... Assumptes personals. Que no ho farem, no ho farem, espòiler, perquè voldrem que ell ens ho expliqui. De setmana que ve, no? De viva veu, en persona, in person, avui per primera vegada, i, degut a la pressió mediàtica que ha patit els últims 15 dies, farà una cosa per primera vegada. Jo l'he vist fa dues hores, estava molt nerviós, no es pot dir? Ell ho explicarà. Ell ho explicarà, però esteu atents a les amigues oients. Un espòiler, Joan? No, no, no, no vull fer espòiler, no vull fer espòiler, però estava molt nerviós, i els culpables són molta gent, jo no, però molta gent d'aquesta tertúria. Que l'heu conduït, l'heu abocat al precipici i tindrà problemes. L'hem condicionat. Tindrà problemes, sí, sí, tindrà problemes greus. A veure, enfocarem-ho. Ell, després d'aquest moment, després d'aquest moment, va sortir al carrer i, rodejat del seu cercle íntim, es va deixar aconsellar. No patiu. I finalment, finalment, el cercle íntim, que jo he parlat amb algun d'ells, li van recomanar que no, però al final ha sigut que sí. Ja t'ho explicarà, Joan. Uients, un incís. Posa música de suspense. Tranquils, no precipici res, no precipici res. Sí, sí, no posa musiqueta, home. De suspens, a veure. Només tens la xequina i els saltpiques. Estàvem parlant de Carnestoltes, i aquí, a la taula, avui, divendres, dia 17 de gener, tenim el rei Carnestoltes. Super, el rei Carnestoltes. Tenim el rei Carnestoltes. Qui és, qui és? Ah, no ho sé. Suspens? Jo no ho sé. Jo faig un espòiler. Què voleu que fem? Què voleu que fem un cajut per veure qui és el rei Carnestoltes? Amigues i amics oients, us puc dir que m'hi posar vermell i tot. Ja que parlem de Carnestoltes... Reio-reina, rei-reina, no siguem sexistes, que parlarem... Reio-reina, però en Carnestoltes, en Carnestoltes, o na Carnestoltes. No tenim aquí. O no Carnestoltes. O no Carnestoltes. No tenim aquí. Joan, m'estan dient per aquí que seràs el futur... Demà faràs de rei Carnestoltes? Aquí a la taula. No, sí, és un fake, això, avui. És un fake news. Claríssimament, claríssimament. Joan? Home, Sant Jus necessita Carnestoltes. Jo demà estaré al Pirineu, príssimament. Però sí que és veritat que el rei Carnestoltes serà superior, serà impressionant, serà brutal. Una persona que coneix tots els intríngulis de l'espectacle que farà del riu. Ha afluixat una mica. Aviam, com veieu això de repartir el dematí fer nanos i la tarda? Molt bé, molt bé. No, per nosaltres, tu sí, que només vas un clar. Al matí faran les compars de les escoles, no? Sí. I a la tarda faran les rues corresponents. Com ho veieu, això? Molt bé, jo ho veig molt bé. És una mica prova pilot, no, Núria? És una prova pilot, sí, caldrà veure-ho. Sí que és veritat que abans, quan es feia tot junt, o sigui, hi havia famílies que deien que els nens acabaven més cansats per la tarda i això. Els nens cansats. El problema és que després hi haurà molts... Bé, el problema. No sé. O el fet és que després hi haurà gent que repetirà... Cristina, pren la paraula que sabem que a tu t'agrada molt el Carnestoltes. I serà present, i serà present. Seré present també, òbviament. Però a mi el que m'agrada és que aquest any la rua no fa allò que va a la Taneu i després torna a la plaça Maragall. Anem directament a la festa del Casal de Junts. Ho vaig a dir. Tenim aquí a la taula, a la meva dreta, l'espíker de Carnestoltes. Un de les espíkers. I a la meva esquerra, el hola reina Carnestoltes. Ho dic i, senyors, ho anuncio feien. Sí, sí, és així, és així. Al final m'has descobert. És una primícia a la Rambla, i jo, molt de gust, em van convocar fa escasament 10 minuts. Això no és veritat. No és veritat, però sí que vull posar en valor, perquè jo al final vull dir... Bé, tinc una petita acompanyació, però sí que és veritat que les espíkers, a part d'espíkers, estan picant pedra, treballant amb el vestuari... No t'han coaccionat, no, Joan? No t'han coaccionat, no? Vaig fer un càsting. Vas fer un càsting per fer de Carnestoltes? Vaig arressar, vaig arressar. Jo no sé què passa amb la gent d'aquest poble. Sisplau, feu càstings tots plegats. I què havies de fer? En què consistia? El pallasso, el pallasso. Bàsicament el pallasso. I per això et van fer... Però si això ja no cal. És que ja no li cal. El podíem haver per això. Tenim dos puntals de la festa de Carnestoltes aquí, a la Rambla. Aviam Vera, aviam Vera. Que fort, eh? Jo vaig a dir una cosa. Jo diré que estaré al teatre. Sí, sí, és veritat. Tenies entrada, és veritat. Com pots estar al teatre? Perquè fa temps, Adrià. No, no, però és que el cap de setmana de Carnestoltes para tot. Si va començar el dijous gras, que tots vam menjar, suposo que tots vam menjar truita de patates i botifarra d'ou. Quan ho agafes no hi ha caos. Els teatres han de tancar, han de tancar. Paren les lligues, paren les lligues de futbol, d'okey, el futbol femení, para tot. I la Núria s'ha amb el teatre. I la Núria s'ha amb el teatre. Bueno. No hi caos. No hi caos. No hi caos. Clar, ella ho va treure. No és culpa teva, no és culpa teva, és culpa de les companyies. S'ha de suspendre tot. I ens hem de volcar amb aquesta festa pagana, que és una festa on tothom treu el millor de si mateix, la seva diversió. Exacte, és així. Vau menjar botifarra d'ou, ahir? Jo sí. Sí? Jo sí. A mi m'agrada la botifarra d'ou. A mi m'agrada molt la botifarra d'ou. A mi també m'agrada molt. Jo me la compro cada any una miqueta i per faran ja botifarra d'ou. Ah, mira, molt bé. Sóc de tradicions. De fet, jo també, i a més penso... Doncs parlant de carnestoltes, m'he trobat, he parlat amb molts pares, i estan molt entusiasmats, molt entusiasmats amb que el demà al matí cada escola farà el seu tema i podran exposar el seu objectiu. I estan molt contents, eh, d'això. I depenent que a la tarda volen participar també, però ja no amb aquella pressió. Home, és que recordem que el carnestol des de l'any passat crec que encara no va ser totalment, totalment, totalment normal. Exacte. Normal, entenem, sense Covid. Sense Covid. Estava amb la Rosa i jo de Rines. I estan molt, molt... I aquesta tarda, a totes les escoles de Sant Jus, estan assajant tot amb el tema seu. Oh, que macos, que macos. Una porteria a l'escola Montserrat, ben dintre que jugar amb unes balles de la brigada. Però Joan, et contradius, et contradius, dius que hem de parar-ho tot, hem de parar el futbol, els teatres, els cinemes... Menys mal que estàs al temps. S'ha de parar tot. I dius ara que ahir no vas poder placar el gol a la porteria tema. Ostres, Joan, no. Espera un moment que et voto. No ho sé, Joan. O blag o negre. Sí, sí, sí. És CC, això. És motiu de CC. Semblava que sí. Un fei. Bueno, doncs això, això que dèiem. Estan entusiasmadíssims els pares. I, i la noia ens ho pot confirmar, hi ha un rècord de participació, em sembla, eh? Sí. En les escoles. Em sembla que més de 400 persones... El que sí que és veritat, que en canvi, a títol individual, la canalla no s'apunta. Està molt pobra. Per què això? Sí, sí, sí. Escolta, els pares que animin els fills, perquè hi ha molts nanos, que tenen dos carnavalesques artístiques... Clar, però aquests ja van amb les escoles. Ja aprofiten. Però es poden apuntar durant tot el dia, encara. No, es poden apuntar fins demà a dos quarts de dos. Sí, sí. Però sí que és cert, amb tanta participació, perquè la noia ho deia, és el primer any després del tema Covid, que realment està tot obert i la gent té ganes de celebrar-ho, no? Sí, sí. Sí, sí, recordem que el del 2020 encara va ser normal, perquè, clar, va ser el febrer... Encara no estàvem a punt de... Allò. Tu, va ser de reina tu. Sí, aquell any, sí, aquell any. Va ser de reina. El febrer del 2020 va ser allò un... Clar, clar, encara no estàvem ni confinats. Una hauja. Era hauja, però clar, a partir de llavors... El del 2021 va ser... No es va fer? Crec que no se'n va fer. No es va fer? I el 22 va ser descafeïnat. Va ser l'any passat. La reina... Perdona. Ai, perdona. Sortíem del brot del Nadal, encara estàvem mig-mig, la gent estava una mica... Sí, una mica allò... Amb Covid, però aquest any... A tope. Aquest any a tope, un altre cop reprenem. Fantàstic. Doncs va, ho viurem. Ho viurem. Ho viurem. Ho viurem, ho viurem. Però recordeu... Un aplaudiment i tanquem el tema. No, no, no, no, no, no, no el tanquem. Ah, no, vols encar, Joan? M'acago un troncador. A veure, què vols? Donar-li voltes al tema de la carnassolta. No, m'he recordat, recordat... Que hi ha ben punts de la tafúria. La setmana, la setmana... No es tanca el dissabte, eh? El dissabte es fa perquè, lògicament, al cap de setmana és quan la gent té més predisposició a poder participar en festes, però el carnaval autèntic és el dimarts. Quin dimarts? Els d'anar Sitges, no? Correcte. Ah, Sitges. Els pobles realment... Si calalien de veritat. Sitges, Vilanova, Quirineus... Perdona, els pobles que tenen identitat pròpia. No, tota la part del Parès, per què? L'alien el dimarts, perquè el dimarts ja és el despiporre, ja. Ja, ja, ja. Perquè el dimecres s'enterra la sardina. Segur de Cavafell, Covelles, tota aquesta zona celebra molt, eh? S'enterra la sardina i comença la vella cuaresma. Sí, senyor. El dimecres és dimecres de cendra. Ah, exacte. Clar. S'enterra la sardina. Ara quadra tot, és que si no ho tenim en ment... Ara això de la sardina... S'enterra la sardina, és dimecres de cendra per... Polèmic, això, no? Nosaltres ho fèiem, però això és pagar, no sé què, era una mica polèmic, això de la sardina, no? Sí. La festa del Carnaval, de fet, en temps del dictador, no se se la agrada. Jo recordo que... Però escolteu-me una cosa, això del Carnaval tapa un altre esdemaniment crucial a Sant Jús. Us agrada el billar? Ah, és veritat, el campionàstic, com ho digues, és veritat, Núria. És que no es pot fer tot, eh? No es pot fer tot. El campionat de billar, el primer campionat de billar. El primer campionat de billar. Molt bé, molt bé, Un moment, un moment, vull recalcar una cosa. Molt malament, molt malament. Ho promocionen com a campionat obert, però després llegint les bases resulta que has de ser soci de l'Ateneu i has de ser soci de no sé què més. Perdona, jo per entrar a l'Ateneu obligaria a tothom, a tothom, a ser soci de l'Ateneu. Vinga, una cosa. Qualsevol persona que sigui de qualsevol entitat, perquè al final ser soci de l'Ateneu, clar, és que si no s'expliquen les coses, quant costa ser soci de l'Ateneu? 13 euros. 13 euros, no? Algo així a l'any? Almenys. Com que l'any? Com que l'any, Joan? 150 euros l'any. Què dius? No, home, no, no val això. 70 euros com a molt l'any. Aquí, si estigués el Lluc, no podria resoldre. No, no, ja us ho resol, jo és igual, deixeu-ho córrer. Són 70 euros l'any i si tu portes a un soci, aquest soci només paga 16 euros l'any. Sempre. El primer any. Entre els altres socis mantingui. Oh. Escolta'm, això està... Això és preu de ganga, eh? Això que és... Aviam Vera. Bueno, potser només és el primer. Aviam Vera. No, que sí que és veritat que és. No, no, però sí que és veritat, eh? És una quota assequible a molta gent. 70 euros són que jo crec que hauríem de... Els que fumem és un cartró. I més, hauríem de... Els que fumem és un cartró. Sí, que sí, que és una aportació molt, molt, molt... I el que participa de seccions està... Lògicament també paguen cada secció, la seva part de subministre, etcètera, etcètera, però, hòstia, què li costa pagar a cada membre de la secció? Corre, Pont de Flors, Orfeó, Villar-se, secció, CEAS, etcètera, etcètera, 70 euros l'any. Sí, sí, no, no, és una xifra... És simbòlic, penso jo. ...que es pot assumir molt bé. Vull dir, hi ha gent que no podrà, doncs... Per desgràcia, encara que... No sé quants o sis hi ha a l'Atena, no sé que són al voltant de 500, tot i així seguiria sent una xifra simbòlica pel pressupost de manteniment de l'edifici. I pels habitants que som aquí a Sant Jurs, que ja estem passant els 20.000. El Villar el que passa és que és una secció que queda com amagada, que no es veu com amagada. Com amagada. I llavors, clar, no... Però està allà, a Villar és el pal de Pallada, la teneu que sempre, de tota la vida. Però que queda amagada, que no és com l'escola de música que veus allà els alumnes... Que allà va molt tapat, molt encartat. No, ha quedat pot ser desdibuixada en els darrers anys, però jo me'n recordo, ho fa... Bueno, quan jo era jove, que allà, o sigui, les trobades eren el divendres a la nit, tots els joves de 18 anys anàvem a jugar a Villar. Sí, sí, sí. Ah, sí? Perquè hi havia on està el restaurant... És que era el 79 o així. A la sala on te dona el carrer a Taneu, allà estava el club que hi havia dues taules de Villar i al bar hi havia una pel públic. Ah, bar. I anàvem a jugar, els joves anàvem a jugar, apagàvem el que tocava i fèiem a la partida. I les taules estaven, que es veien des del carrer... I apagaves el cendrer a la punta. A la punta. I fumaves a dins, abans de... Correcte, correcte. Home, ara s'estan plantejant inclús d'obrir algun curset... És que jo crec que aniria per aquí, aniria per aquí fer cursos de Villar... Si no has jugat mai... Han d'obrir-se una mica, també. Són gent molt tancada, són gent acostumada, que són ells, que allà no hi entra ningú. Obrim-los, no? Tancat, normalment, és trobar les entitats de qualsevol poble. Per desgràcia. El tamboret està obert a tothom. Unes més que altres, Joan. Unes més que altres. Vinga, anem a per un altre tema de Sant Just. Que sapigueu que... És que n'hi ha molts. És que n'hi ha molts i hem d'anar per feina, Joan. A veure, aquesta setmana, l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes, i també l'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, es van reunir per abordar el que consideren una mancada d'efectius dels Mossos d'Esquadra als dos municipis. I van fer com una mena de roda de premsa, per dir-ho així. I, a més a més, va sortir per Esplugues Televisió. Deien, diu, la nostra policia fa tasques substitutòries, és a dir, la policia local, la pròpia de cada poble, fa tasques substitutòries de les competències assignades als Mossos. En aquesta línia, també Bassaganyes va exigir que s'han de complir els compromisos que va adquirir la Generalitat quan es van desplegar els Mossos al territori fa prop de dues dècades, és a dir, cap a l'any 2005 o així. 2005-2006. És a dir, que quan els Mossos es van desplegar aquell any, van dir que hi haurien més efectius tant per la zona, i no és així. Llavors, què? Ho ha de substituir amb la policia local. Què en penseu vosaltres? És perquè, per exemple, va venir l'Aleja Badia aquesta setmana, regidor de la CUP aquí al poble, i va dir que la solució, per exemple, no seria, o sigui, per tenir més seguretat, per exemple, no seria la solució posar més efectius de policia local o de Mossos en aquest cas. Jo, per mi, pel que penso, és que aquí hi ha un problema d'efectius, per una banda, de Mossos. És a dir, Mossos, el 2006, va obrir la comissaria d'Esplugues, que és la que hauria d'apoiar, amb 40 efectius. 40, eh? El dia d'avui n'hi ha 38, i les poblacions d'Esplugues i Sant Jus han crescut. Moltíssim. Moltíssim. Home, des del 2005. Llavors, un altre problema és que la feina de proximitat, que per mi és competència de la policia local, de la policia de seguretat, de proximitat, la Generalitat ha enfocat a Mossos com que sigui aquesta policia acollidora, proximitat al veí, i aquí s'està entrepitjant. Què passa? Que la policia repressiva, dic repressiva, quan hi ha delictes, quan hi ha problemes, clar, la competència hauria de ser de Mossos i jo crec que la de proximitat s'hauria de ser de la policia local. Però la Generalitat què vol? Una policia amb bona imatge, proximitat, dialogant, i clar, aquí hi ha aquest debat i després... Què vol dir? Que li està carregant com una mica els morts de la policia local? Bueno, una miqueta, i s'estan trepitjant, és a dir, jo penso que Mossos hauria de ser més la repressiva i dic aquest nom perquè no sigui d'un altre, amb els que són els delictes, els problemes reals, dels robatoris, i la policia local més de proximitat i després manca d'efectius, és a dir, no tenen gent, no tenen gent, per exemple a Barcelona hi ha una demanda, Barcelona provícia, de 1.500 Mossos d'esquadra. 1.500? 1.500. I hi ha unes oposicions per tota Catalunya que hi ha 850 places. No hi ha Mossos d'esquadra. No hi ha Mossos. I prou feines té la comissaria d'Esplugues per fer els tres torns per poder ajudar els pobles del costat. I aquí hi ha d'aquests dos problemes. Una, que la policia, i després una altra cosa, un detall, un detall, es veu que a Finestrelles hi ha un efectiu de la policia de Mossos per els robatoris de cada dia. Jo he anat a Finestrelles i et dic que, per exemple, de 10 cops que he anat, 5... Sembla mentida, però hi ha un efectiu de dos Mossos d'esquadra. Jo he vist infragant-hi gent corrent i la policia al darrere, però per allà a mig. Això també treu que puguin estar al carrer. Hi ha la queixa per part dels pobles, com és Esplugues i Sant Jus, que no tenen la col·laboració en el cas de problemes de Mossos. Però és manca d'efectius i una mica la política que Mossos ha volgut donar d'aquesta policia. Què fem, llavors? Clar, és que... Cristina, parla tu, perquè jo ara, arrel del que diu el Salva... No, no, no, el Salva té tota la roda, evidentment, perquè és un fet objectiu, però arrel del tema que planteges tu és un acte més electoralista. Del senyor Joan Bassaganyes i la senyora Pilar Díaz del Partit Socialista Obrero Español del PSC que se'n van a fer un acte amb Esplugues Televisió i el que fan és dir senyors d'Esquerra Republicana, que són els que tenen la competència dels Mossos d'Esquadra, ho esteu fent malament i nosaltres, senyors socialistes que tenim la policia local, ho estem fent malament. Prou, prou, sisplau, ho estem fent bé, perdó. Prou de propaganda electoral, eh, senyors? I el que heu de fer, el que heu de fer, si hi ha aquesta reivindicació, que després sí que el senyor Bassaganyes, però ja amb més lletra petita, diu, no, no, ells ja estan mirant de col·laborar, de com, clar, ho ha de dir en lletra petita perquè no oblidem que estan pactant tant aquí el govern de Catalunya com el govern d'Espanya, per tant, tampoc els tasques no poden ser allò directe, saps? Per tant, jo, el que diu el Salvador té tota la raó, però tu, aviam, tu què governes? Un poble, oi? Vale, et quedes amb el tu poble, fas les reclamacions que tinguis que fer, però sense donar tan bombo i plataret, i el que has de fer és, si realment les competències de la policia local són per fer complir les ordenances, que no ho fan, fer que hi hagi menys, o que hi hagi més seguretat, que tampoc ho fan, ara, per tema sancionador, sí, per això sí que la tenim, i, per favor, no torneu a dir que el ràtio de Sant Just és tan bo, el ràtio de Sant Just serà bo comparat amb altres pobles. De què? Parlem? De Mossos? No, no, de policia local. De policia local. De policia local, eh? Jo els Mossos no, si vaig a Catalunya Ràdio potser parlaré de Mossos, però aquí estem a Ràdio d'Esbert, per tant hem de parlar de la policia local. De la policia de Sant Just. I la policia de Sant Just no són un policia per 500 persones, això seria si els 40 policies estiguessin actius al mateix torn. però no recordem que si hi ha tres torns, evidentment, no sé si la divisió és proporcional, però hi haurà per dir alguna cosa, 10 a cada torn o 5 a cada torn en els que estan de vacances, per sort no hi ha cap de baixa perquè cobren un sou complementari que calia la cara de vergonya que fa 8 anys que es manté de 300 euros perquè no agafin la baixa. Joan, que no cridis molt que els tenim aquí al costat, home, per favor. És que m'és igual, m'és igual, el poble ho ha de ceder-ho, això, cobren 300 euros per no agafar la baixa. No, sí que és cert que la policia local... No, és així o no és així, Salva? El ràdio, jo penso que està molt bé, però sí que és cert que, per exemple, un torn de policia local que treballa de nits té una setmana després de vacances. Aquí hi ha manca personal. A baixes, i els torns són de 8 hores, no? De 8 hores. Per tant, són 8 i 8 i 8, de 6 a 2, de 2 a 10. Per tant, el senyor Basaganyes destini, si realment veus aquesta manca d'efectiu, evidentment, segueix reclamant el cos dels Mossos d'Esquadra. És que, perquè compromís de la gent que té aquest, el recolzament. La Generalitat no té cap culpa que el poble de Sant Just creixi, és un problema. No, la Generalitat té el problema si realment... Per tant, el senyor Joan Basaganyes ha decidit que el poble espaci a més de 20.000 persones per cobrar una sèrie de fons o per partint una sèrie de prerrogatives... A veure, para el micro. Que no para. Perdona, tu has d'assegurar que tens dos caps, dues escoles bressol i 80 policies. I a partir d'aquí creix el que vulguis. Si no ho tens, no creixis. Però no és competència seva, és competència de la Generalitat. No, és competència dels Mossos, Joan. No, estem parlant dels habitants del poble. Que Sant Just hagi crescut amb habitants. I què has de fer? Esperar que hi hagi les oposicions... Home, també ha crescut, la policia local ha crescut també, en proporció. No, perdona, la policia local ha crescut de 34 agents a 40. Una proporció ridícula en els últims 10 anys. En els últims 10 anys, 6 policies més i 10.000 habitants més. Bueno, la qüestió de fons és que falten Mossos patrullant per Sant Just. Però clar, policia local... La qüestió de fons és que no es poden fer actes propagandístics reclamant, reclamant coses a instàncies que tu no pots fer res. Però llavors què fem? El que passa és que si tu la Generalitat... Llavors què fem? Tenim 100 agents locals i zero Mossos? Clar, tu per exemple, policia local truca Mossos en qualsevol moment perquè tenen un problema i els diuen ara no podemos perquè no tenim efectius. Aquesta és la resposta. Clar, veus aquí el problema. Aquest és el problema. Manca d'efectius. Però això no és culpa d'envesaganyes. Ara surten 850 places de Mossos per tota Catalunya. I la demanda de Barcelona a província són de 1.050. És que dos més dos aquí no són quatre. Ara, que tu em dius evidentment els plogues han de... Els representants han de... Escolteu el Salva sisplau perquè he donat una dada que és molt clara que segons has dit jo no la desconec però falten 1.500 Mossos d'Esquadra. Això és el que demana Barcelona a província. El que necessiten. El que demana i ara ja en surten 850 places per exemple el 40% de dones. Doncs quan surtin aquestes 700 places o 850 és quan la Generalitat és la que ha de destinar. Aquí té el problema la Generalitat. El problema destina és que el Partit Socialista s'ha negociat malament els temes de gestió de l'Àrea Metropolitana. El problema de la Generalitat evidentment. Si estan junts a la Diputació a l'Àrea Metropolitana a l'Alcaldia i al Govern d'Espanya i al Govern de Catalunya si estan junts i no poden aconseguir dos Mossos d'Esquadra llavors és que ho gestionen amb el cul. Perdona. I és culpa del Partit Socialista sí senyora. Vinga. Bueno, canvia de tema. Canviem de tema perquè ha de baixar la passió atmosfèrica. Sabeu que a Cornellà va anaturar un patinet que anava a més de 118 km per hora. Aquest té me l'ha posat la Cristina. Aquest tio, que autèntic. Moment, això és veritat. Es pot anar a 118 amb un patinet? Jo crec que no. De veritat. Em costa pensar-ho, eh? A veure, per molt trucat que estigui... I a part que no sé si l'estabilitat d'un patinet pot aguantar 120 km per hora, eh? I que el tio anava torrat a més a més. I no va caure, eh? Jo m'imagino anar a sobre del teu cotxe a la cotxe, a fora, agafat amb dues cordes a 120... És que no em poso jo ni a 120 a vegades. És que no ho anteríem. Ni a l'autopista. Em costa creure-ho. És que a les pantanyes... El radar ho va marcar. Ho va marcar. 118 km per hora. I sense cap mena de protecció, no? No, no, és que... Bueno, és igual, un cris, un casc a 118, hola. Bueno, i quan vas en moto per l'autopista amb casc... No, però un casquet de patinet no és com el... No, el que és un patinet és que estem parlant de 20 centímetres d'ample amb dues rodetes a 120 per hora. Jo... L'estabilitat del... Marc Márquez ja s'ha posat en contacte amb el del patinet perquè, clar... Clar, clar, fan bajanades amb els muros. Es fan bajanades. Vull dir que... I després exploten. Clar. I fan incendis. I no poden pujar els autobusos. I els prohibeixen el transport que no m'estranya. Sí, sí, sí. A mi... Al final ja és obligatori anar amb casc, ja. Ja ha entrat en vigor la llei del casc de patinet. No ho sé, però jo veig... Clar, que és obligatori des de fa un any, però... No, no, no. Les ordenances que no es poden fer complir. Fa poc, eh? Però hi ha hagut gent sense casc. Però no, perquè han dit que no poden fer complir les ordenances de la policia municipal que no poden anar a l'abast. I la filla de la infant de l'Ena sempre va de paquet amb un patinet i sense cas per Madrid. I el Froilan va sortir a Polònia. I el Froilan què? Que es va menjar a les ratlles de l'autopista. Diu que... El que es nifava és el niño Jesús, diu. El Froilan aquest el van fer fora, no? No, no, però el Froilan és com el rei Emery. L'han enviat a no sé on a Dubái. L'han enviat allà. Que li han posat un pis, li han donat una feina. I qui el paga? Tu i jo. Però espera't, espera't, que és que diu que... No, que tu treballes a l'Ajuntament. Ah, no pago jo? No. Ah, no pago jo. Ah, bueno. Quina sort, no salva? Sí, una sort, eh? No pago, hòstia. Que bé. I la primera notícia. Ah, d'una empresa vinculada. Ah, val, d'una empresa vinculada. D'acord, d'acord, d'acord. Cris, digues. És que tinc... Ara que surten així coses d'aquestes, avui és que he escoltat la ràdio aquest dematí el cotxe. Que bé. Ah, sí, sí. Ràdio d'Esbert, suposo. Jo em llevo i el segon que faig és posar la ràdio. Ah, mira. Només et falta que sigui ràdio d'Esbert. Pots la ràdio d'Esbert? Estones. No, és que ràdio d'Esbert fins a les 10 no comença l'emissió. Estones la vaig posant al cotxe. Bueno, jo tinc les meves rutes, és igual, de ràdios. El flashback, el flashback, el justo molinero, el teletaxi. No, no, ho sento. Bueno, señores, gusta... Què deies, Cris? Heu sentit la notícia aquesta d'aquest home que va posar un... Cristina. Cristina, Cristina, què passa? Cristina, tu me escuchas... Un home que va posar una multa. Ei, que bé que ho fas. Cristina, me escuchas tu la ràdio, la ràdio, el justo molinero. Moltes gràcies, Cristina. S'anima, el justo molinero que acaba d'entrar. Gràcies, Cristina. Oientes como ustedes son los que nos mantienen vivos. Adelante con la música. Estàs de dir el jamón. Un moment, estem a ràdio d'esvern, eh? No, no pensem. Perdona, segueix, Cristina. És que m'encanta. És que s'està pixant. Què no vas a dir, Cris? Què anava a dir el justo molinero? Una oferta de feina. Sí. Que va posar... I demanava una... Una cost... Però quan és bo justo molinero és quan parla en català, eh? Un moment, Joan, que s'està explicant la Cris. És que em calla. És que no vindré més. Li tanco el micro, vinga, va. Ja està. No, és que se li cola la veu per l'altra, és igual. Em digues, vinga, va. Això és sexista, això és sexista. Està parlant la Cristina un tema. Això és sexista. A veure, és que ni tanca-li el micro. Em digues, Cris. Ara l'altre es peta. Vinga, salva, fes el justo, fes alguna cosa. Fes alguna cosa. Aviam, Joan, Joan. No, va. Ara fes el justo català. Joan, nosaltres deixem parlar la Cristina. Deixem parlar la Cristina, que té un tema important, interessant, per parlar. Cristina, endavant. Endavant, Cristina. De que així n'està. De que així n'està. A veure, poso una promo, ens centrem i continuem. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la Conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa ets tu. Generalitat de Catalunya. Vinga, va, ja ens hem despejat una mica. És que és divendres tarda, eh? Va, Cristina, Cristina. Un anunci que va posar una oferta de feina que demanava una costolera a partir de 40 anys. Ah. Ha estat una multa de 7.000 euros. Li hem posat una multa a l'home que va posar aquesta oferta de feina. Per què? Perquè l'oferta és sexista. Sí. Però soc dona, eh? Sí. Estem perdent el nord. Jo crec que estem perdent el nord. Primer. A més, necessito dir una cosa. Però això va tenir un costolero. Una o un costolero. Vale, perfecte. A partir de 40 anys, l'home va dir... Diu que és que, a més, posava aquesta franja d'edat perquè és una franja d'edat que normalment a les dones... Costa trobar feina. Costa trobar feina. Vale. i si resulta que jo vull que a casa meva només treballin dones, no em puc posar. La qüestió és que el criticaven el criticaven perquè per el tema de l'edat. És a dir, no? Mira, però és que el millor què vol dir sexista? I no és sexista que els homes cobrin més que les dones per sol fet de ser homes al mateix lloc de feina. Jo estic totalment d'acord amb tu, però... Mirem-nos el sexisme amb altres coses i deixa la gent. Clar que sí, clar que sí. És que... L'altre dia, l'altre dia, vosaltres em vau dir de tot. Estem confonent, estem emmerdant el tema. És que sentit comú amb les coses. És que no cal. Sentit comú, no cal. Ara estem arribant a un punt. És que tot està mal fet. És que tot està mal fet. Qui és? Que dintri, que dintri. És una miradora que dintri. Entra, entra. És que el magasí de la Rambla arriba ja... Jo és que penso que hem perdut el nord. I estem confonent els nanos petits, que els hem d'educar, els estem confonent. Però si és que l'estem... O sigui, quants nens fan servir ara de prendre... Bueno, però la qüestió és que si li van posar la multa és perquè algú li va posar la denúncia. Evidentment. Però per això, qui és la persona que té una o tan poca feina per estar mirant a veure què és el que puc denunciar, o dues, si realment hi ha algú dintre del Ministeri, que espero que no, que es dediqui a fer aquestes coses, encara em sembla pitjor. Ofertes de feina. Anem a buscar a qui podem fer mal. Sí, sí. Senyora, fiquis a casa seva, que segur que té prou problemes, o renti la banyera. O senyor. O senyor. Vale, sexista, Cristina, ets sexista. Vinga, vinga. Fuetada. No, però si surts senyora, sí, exacte. A tu no et fot que fuetada. una mica va que dic que algú d'aquestes coses em fot fuetada. A veure. I això ja és la Núria ja que... De veritat, jo soc dona. De veritat, jo l'altre dia vaig dir a les infermeres que neteixen d'ells, hòstia, infermeres, i per què no poden ser infermeres? Jo que he estudiat això sí que és real que hi ha més noies que noies. Estic d'acord que el que dic jo és incorrecte, per tant, benvinguda a la fuetada de la Núria, però el que no pot ser que sigui motiu... També hi ha més noies bombers que bomberes. de denúncia ni motiu d'aquestes sancions desorbitades, perquè hi ha molta gent que venim d'una altra època, m'entens o no? I, sense voler faltar el respecte a ningú, doncs ara diem coses que per desgràcia estan fora de lloc. Jo crec que no sent faltant el respecte. I això s'ha de vigilar. Però deixa parlar, esperats. Lúria, jo el que nego és tenir un problema com vaig tenir, però d'enfada-ho, d'una persona va enfadar perquè vaig dir el nostre gegant petitet, l'Arrel, vaig dir l'Arrel, enfemení, i m'ha dit, escolta'm, m'estàs dient que és femenina? Dic, no. Bueno, de moment, us sembla? Aviam, és que vaig dir, a mi, Arrel, Arrel què és femení? Em va sortir així. Doncs es va enfadar, perquè em deia que l'Arrel no és masculí ni femení. Hòstia, l'Arrel vaig dir. I em va dir, que m'has dit que és femenina? Però com s'escriu l'Arrel? Com s'escriu l'apòstrof? Però és que jo, hi ha moments que el veig el gegant al Arrel? Jo no vull discutir-me amb una persona, perquè jo vaig dir, sense pensar, l'Arrel. Bueno, jo crec que quan es va fer el gegant, jo crec que es va fer sense la intenció tampoc ni de voler-lo encasar allà, ni en masculí ni en femení. És una figura. Llavors, busquem l'article neutre. A partir d'ara, traiem-ne un de neutre. Que és l'Arrel, no? I vaig dir-ho sense pensar. El d'Asc, amb l'amany, doncs ara el posem. Em preguem amb una persona per això. Ah, no, posem-lo. Posem-lo. Vinga, va, passem al següent tema. És que m'ha indignat, ho sento, però m'ha indignat. M'ha indignat. Cristina, està molt encertada. Núria, davant. Però com era el pernir? No hi tornis, que no tenim prou falques. Jabone, jabone, canxineta. A veure, pernir, pernir, aneu a canxineta. El pan tomaca de la milla que hi ha. Parlem de Barça, que el Joan era un dels temes... No m'interessa què és. No t'interessa el tema? No m'interessen els àrbits. Què passa? Què hem pagat? Però sí, és que hi ha corrupció a tot arreu. Què hem de dir, també, que els àrbits o que els equips de futbol paguen? Potser ho ha estat tot un dels afectats, afectades per les multes que estan posant aquests nous radars de Barcelona, que estaven instal·lats des de ja fa alguns mesos. però estan en vigòria, no? Però estan... Sí, sí, van entrar en vigòria. Aquell de la diagona prenumància és d'aquell no? Sí, o corticlina, no? La qüestió d'ades, eh? 17 nou radars de Barcelona posen al dia gairebé 700 multes, una mitja de cada hora, multes de 28 conductors per cada hora. I en les primeres setmanes les sancions eren cada dos minuts. És a dir, 19 multes per cada 10.000 vehicles. Fina Colau, afany recaptatori? Totalment. Que sapigueu que, bueno, la cosa positiva és que l'Ajuntament ha detectat que hi ha hagut una baixada del 40% de les infraccions. Perquè, clar, allà la gent, quan deu passar pel radar, es deu passar 20 per hora ara mateix. Què passa? Que no sé quines hores... Jo crec que hi ha més accidents, perdona, salva, perquè la gent, quan arriba el radar, frena de cop, hi ha unes hòsties per darrere i veus que només hi ha un carril, hi ha un carril a la diagonal perquè hi ha tots hòstia. Avui hi havia gent fotent part, és un darrere a l'altre. Pensava que ho heu dit aquí off the record, ara parleu vosaltres, però és que no em vull repetir, és a faig un recaptatori. És una vergonya que diguin que han baixat els accidents, vergonyós. No, accidents no, infraccions. Infraccions de què? Perquè vas a 60 per hora per la diagonal? Si no pots pagar el llum... El que passa és que per què no es pot anar a 60 per hora per la diagonal quan... Quan t'ho permet la diagonal? Si a la diagonal anem tots avui, vull dir, com la processó de la Setmana Santa, com el Cristo del Rocío, com la xilicota de Gall. hi ha més de 60, però... Uf. O sigui, els patiners podran anar a 118 per hora i nosaltres... No, no, poden, poden. Hem podrat, en dubte que puguin, no, que és que s'aguanti. No, però tu has dit que si portava casquet volador o el Doraemon sí, no has dit? No, jo he dit que no. No, no, no. Jo he preguntat si portava casquet d'en Doraemon. Bé, passem a un altre tema. Què feu de la roba de segona mà? Avui estem fent aquí... M'encanta, avui m'encanta... Això, això és una tertúlia, un sprint. Un sprint tocant temes un rere de l'altre. Roba de segona mà. Bueno, no, roba que vosaltres ja no us poseu. Vull dir, la recicleu, realment, la roba? Jo és que com que la meva roba quan la deixo... És inaprofitable. Em sabria greu... Home, això vol dir que l'aprofites. Sí, sí. No és d'ho ser tirat, eh? Perquè seria un fotre mà, m'entens o no? Perquè està tan gastada... Jo també aprofito molt la roba, eh? La veritat que intento comprar roba però quan realment la necessito, eh? De fet, que en Joan l'altre dia estàvem sopant i em diu aquest jersei dels colzes està una mica gastat, no? Jo la dono, la dono. Joan, el meu. Bueno, el meu no. No és de ningú. Ojo, que tindré molta. No sóc de ningú. Jo soc teu també, soc teu jo. Sí, tothom. Jo la roba la dono. La dono? Jo també, sí. Sí, però no la roba amiga. Però cada canvi de temporada o us espereu... Bueno, quan em dona. Quan dius això, ja no. Jo i tot miro i veig, hòstia, fa temps que tinc. I què us passa? Que l'avorriu la roba o t'esteu cansat a veure-la? Ja de tot, eh? Ja de tot, eh? O és que ja no us entra? Perquè a l'armari cada any treus-la d'estiu i torna-la d'hivern. I la mateixa roba torna a pujar i torna a baixar. Jo he arribat al punt de... I és quan jo penso... Ara és quan tinc a durar-ne. Perquè pantalons que els pujo, pantalons que baixo i no me'ls poso. I hi ha aquests 50% que pugen i baixen i no els fa servir. Però pugen i baixen. Aquests pantalons de pan aquest temps... rentes el mateix. Clar, és que... Sempre rentes el mateix. Sempre. Tenim tantència a vestir-nos amb unes peces en concret. Tenim 14 pantalons però te'n poses 3. Tens 3. I aquells... Tens 18 jacells i te'n poses 2. Els tinc per si de cas. Sí. Per si de cas. Aquells que tens de pana de merda d'oca... De merda d'oca. Aquells fa anys que no te'ls poses. Aquells bombatxos. Jo he arribat a la conclusió que ja sé que entra nou ja sé que vell que ha de sortir per mantenir el tema de la política. Havia de ser aquesta la política. Aquesta és la política. És aquesta. Però... Mantenim. L'aguantem. Per si de cas. Per si algun dia. I és error. Entra un jersey nou quan en realitat no n'hauria de sortir un, n'haurien de sortir dos o tres. Perquè te'n poses de 6 o 7 cantents te'n poses 3. I sempre els mateixos. Però jo sí que és veritat amb això de l'advocat. Les barats aquests que porto el porta molt sovint. Sí, dic aquest jersey... Sí, el teniu vist, el teniu vist. És maco, no? És còmode. És còmode. Perdoneu, no m'hi ha angustipat cap dia. I estàs fantàstic. En canvi, tots aquests que avui que surten amb els jerseguers tenim que gastar-nos calents en frenadors i tot això. Però és igual. Què prens vitamina C pel dematí? Perdona, digue'm. Prens vitamina C pel dematí un suc de tronja? Sí. I m'afai un... Un suc de tronja. Un colacau. Un colacau. Un colacau. I l'anocí. Digues, què deies? No, no, no. Que deia que... Que està molt bé això que dieu vosaltres. Si teniu gent, evidentment, amics, familiars, etcè, etcè, la roba, evidentment, el que no es pot fer és tirar. S'ha de donar, etcètera, etcètera, perquè tu pots estar cansat i el que no pot fer, com diu la Núria, és que realment estigui allà amb un incertafàstic. Entra un surt l'altre. Cap on surt? Lo seu és que surti cap a aquestes institucions solidàries. Com solidància. Com solidància. Que ha recollit, compte al rato, Com enganxes el tema, Joan, mare meva. 5.000 tonelades. Que no teniu ni puta idea del que és en milions, però jo us ho dic, 5 milions de quilos. És com el del quilovat. No, no, Joan, 5 milions, 5 tonelades no, un moment. No, he dit 5.000 tonelades. 5.000 tonelades. Però què dius, Joan? Has dit 5 milions de tonelades, no? No, no, he dit 5.000 tonelades que són 5 milions de quilos. I al podcast, que estudieu el que he dit. No, no, no, és que per un moment m'havia agafat una tàctica. 5 milions de tonelades. 5 milions de tonelades. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. Jo és que domines el tonelatge i no domines el quilovat. Ho domino tot, però ho deixo a petites dosis. Tampoc les i els oients tampoc ara a aquestes hores de divendres. I els lo oients dels has deixat. I els lo oients dels oients, sí, sí, sí. No, però sí que és veritat, perdona, eh, que jo, la meva roba ja, com us he dit, no, però la meva estimada i les meves dos estimadetes van a parar, perquè aquestes sí que tenen roba per donar i per vendre, van a parar aquests... A solidar-se. Aquests containers de solidar-se. en concret el que està al carrer Josep Modulell, que et donava bona vista. Jo no ho faig veure, si et dono a persones de Sant Lluís necessitades. Si tens persones... O de Sant Lluís... O de Sant Lluís... No, no, jo veig que qualsevol... I inclús a vegades fem truèque amb amigues. Ah, també està bé. Truèque, truèque, truèque, truèque. A mi m'agrada això del truèque. I que sapigueu que hi ha robes, hi ha botigues de roba de segona mà, com per exemple Humana. Sí. Que també, o sigui, la roba és de... Bueno, de gent que ja no la utilitza, que la dona, després la véns en, òbviament... I està molt més barata, molt més econòmica, i és roba que està en bon estat. Jo encara no estic... Jo tampoc no estic acostumada, però cada cop s'està anent més, eh? No s'hi ha acostumat, això. Ara vaig dir una cosa. Segueixo a l'Instagram, mira que... Sí. Però no, no, jo d'aquestes que... Que no compro des que visc una vida sostenible, no? Ah. I m'agrada, m'agrada, m'agrada. Cristina, m'agrada el teu missatge. Què vol dir? Que no ens comprem roba, no? Que l'aprofitem. Missatge solidari. Missatge... Va fent que sí amb el cap. Això... Ara m'has recordat. Missatge, jamón en el jarro. Estan intentant imitar... Salva, imitar el... El salva que l'any que ve sigui fitxatge per passió. Sí, no? Fitxatge i que surti allà fent... Hoste, bon diner, no em posa durets. Sí, exactament. Em posa per nil. Bé, jo no sé si hi ha algun tema més que vulgueu tractar o deixem la tertúria en aquest punt. però parlem que demà tothom vingui al Carnestoltes, participem i gaudim d'aquest dia, no? Per cert, jo volia afegir que hi ha qui guanyi el concurs. Normalment són vals amb descomptes pels comerços, eh? I inclús... Són molt ridículs. Alguns esmorzars... Els vals són ridículs. Bueno, els premis són ridículs. No, ho havíem de veure. Home, una persona... Diguem el primer... És igual, parem-se... No ho sé, eh? Parem-se el primer premi, veiem. A veure? No ho sé, no el desconec, eh? Ah, no ho desconec. Vaja, vols dir que ho haig de buscar? Sí, m'ho haig de buscar. Ah, d'acord. A veure, busquem-ho. I mentre busques, jo faig un crit a la gent. Hosti, és que perd-te el temps fotent-se una disfressa que està hores i hores... Jo, la meva companya de feina, pobra... I que participa en el concurs precisament per guanyar-lo. I ara que té un valor. I per passar-t'ho bé, un esmorzar. Però jo no ho crec que... Si hi ha un concurs és també per guanyar-lo. Sí, però ja n'hi ha un que està bé. Si et paguen un dinar o un esmorzar, on està molt gust. Però si tu veus que hi ha un que ha guanyat, que entens que ha sigut un... Per això hi ha un jurat, no? Vull dir, si no seria Campixer i Rellisca, m'entens o no... Però t'emportes la glòria de ser guanyador. No esperes un rellal. Si col·laboren i pots tenir un descompte amb un comerç, un esmorzar... Jo ho trobo molt bé. Jo crec que si volem ser un poble com Déu mana. No, no, no. No, no, no. Deixem-te d'història, Joan. Hòstia, ara... A veure, un moment, un moment. El primer premi... Atenció, aviat. El primer premi de comparsa escolar... 600 euros. Ah, Joan? I però què? Amb llibres en tillana? No, que te'ls donen, te'ls donen i allò va a l'AMPA. Per l'escola? A l'AFA, perdó. Ah, home. L'AFA, l'AFA. Igual, l'AMPA és l'AFA. No, l'AFA, l'AFA. No, l'AFA, l'AFA, l'AFA és l'AFA. L'AFA és l'AFA, l'AFA és l'AFA. Què passa? També de gènere, això, ara? No, clar, l'AFA. Ara no és associació de pares i mares. AMPA no és mares i pares, l'AFA és famílies. L'AFA és famílies. De veritat. El segon premi són 400 euros. Va, és per les AMPAs, això. Per les AMPAs. Perdona, aviam, vale, ho trobo fluix, però bueno, endavant. Aviam, Vera. Ho trobo fluix per la quantitat d'aquells que es foten a les butxaques, aquesta gent que donen premis. Però bueno, és igual. Els de grup. Els concursos d'adults, els concursos d'adults. Els de grups, vinga, va, per exemple, el primer premi de grup, és a dir, de gent que va disfressada del mateix tema, persones d'entre 3 i 9 membres, vals de compra per valor de 200 euros. 200 euros. En d'erits. 200 euros, mare de Déu. Home, a veure. Si entres als súper agafes, jo què sé, 3, 3, 2, 2, 1, i tal, igual. Me'n vaig a un comerç on vengin plomàtics. 200 euros, després de que estigui cap a pencar per fer gran al poble, per fer gran al poble, almenys 500 euros, hòstia. On vas amb 200 euros? En un poble com Sant Jús. En un poble que esteu de pijos. L'objectiu no és guanyar diners amb el carnestor, és passar-ho bé, copular, si a sobre tot això està bé. Un petit detall, benvinguts. I després fas un sopar amb els amics que has guanyat i compres per nil i pa de pagès. No, però, bueno, un petit detall. Un petit detall. És que dels diners et diuen en cada botiga els... Capots. I només pots gastar 20 euros a cada botiga. Què fotràs en 20 euros? Per exemple. Vas a posar el poble i no us podràs agafar 3 croquetes. Doncs comerciants, aporteu més diners? Ai! Un moment, un moment. Aporteu més diners? Perdona, aquí que és a l'Ajuntament, el que demanem és subvencions. No, no, menys foetades els comerciants i l'Ajuntament. No, no, no. Volem seguretat. Ajudeu, aporteu i anireu diners. Volem seguretat que hi ha robatoris contínuament. Això és el que volem. Seguretat. I el que volem és subvencions. Joan, Joan, tranquil, tranquil, tranquil. I que les cires de comerç s'impliquin més a l'Ajuntament. Està barrejant temes. Ho poses tu. Sí, senyor. Ho poses tu. Mira, que sàpigues, Joan, que d'aquest valor de 200 euros, en el primer premi te'n pots gastar 30 a campeixos. Què he dit? 20. Ja, però veus, això hauria de ser... Fantàstic. Bueno, ja patino. Se'ns acaba el temps, família. Us deixem en aquest punt, d'acord? No, però jo el que vull dir abans, una menció, una menció, una menció... Sisplau, als partits polítics i a l'Ajuntament... Fuera. No, no, fora, fora, no, perquè tu pateixes, i tu pateixes. Sisplau, falten tres mesos. Relaxeu-vos-hi. No pot ser que un dissabte al matí que la gent passeja tranquil·lament pel carrer Bona Vista hi hagi tres carpes de tres partits polítics durant sis hores donant pel sac, donant pel sac. Sisplau, sisplau, relaxeu-vos-hi. Guarda't la veu per demà, guarda't la veu per demà. Gaudim, oients, veïns, veïnes, gaudim del carnestol de fa malalt. L'O, veïn, l'O, veïn. Vista el carnestoltes, i si no guanyeu no passa res, perquè el premi és menor, el premi és menor, no passa res. Carpe diem, gaudim. Hola. Nosaltres tornem ja el dilluns a la mateixa hora de 5 a 7 per fer-vos companyia aquí a Ràdio d'Esberna. Ara escoltem l'informatiu complet per estar al dia de les coses que passen aquí al poble de la mà de l'Ua López, a les 7 en punt. Podeu recuperar tots els continguts a arroba la Rambla 9-8-1, tant a Twitter com a Instagram, o també a la web de ràdio d'Esberna.com o a les xarxes socials també de l'emissora. Que vagi bé, bon cap de setmana. I won't give you what you want because I look way too good tonight. Fins demà!