#327 - Programa de ràdio amb Darío Nogués sobre el suïcidi i el dol

Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert 98.1 Bona tarda Sant Jús, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimarts 21 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esberna. Esteu sintonitzant al 98.1 FM, a l'emissora municipal de Sant Jús. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres, les 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tot, recuperarem l'entrevista a Darío Nogués, terapeuta especialista en el dol pel suïcidi. I també president de l'associació APSES, de prevenció pel suïcidi i atenció als supervivents. A més, ell publica el seu primer llibre i ha estat col·laborador als grups d'ajuda mútua de l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat. Després, tot seguit, a continuació de l'entrevista, farem la secció de cuina, menjó en Targarona, propietari del restaurant Sant Justenc Cuina Miracle. Amb ell parlarem de gastronomia i alimentació saludable. Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10, farem l'espai de llibres amb l'Arnau Consul, de la llibreria Cal Llibreter. Cada setmana ens fa alguna recomanació literària o ens parla d'alguna novetat editorial. I tot seguit, recuperarem una altra entrevista per ja acabar amb el programa d'avui. En aquest cas, seran els cosmòlegs i investigadors de l'ICUP, a l'Institut de Cosmologia de la UB, l'Òscar Jiménez i l'Anna Climent. Ells dos seran els encarregats de fer un curs d'astronomia i també cosmologia durant el mes de març aquí a Can Ginestà. Doncs bé, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Comencem el programa amb la benvinguda al convidat d'avui, amb qui estarem xerrant una estona. Ell és en Darío Nogués, el president d'ABSES, ho acabem de dir a la presentació, que és l'Associació per la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent. És tarebeuta especialitzat en processos de dol, és cúncelor en dol i pèrdues, i també coordinador dels grups d'ajuda mútua. A més a més, de participar com a aponent, també, en múltiples jornades divulgatives i de sensibilització sobre el suïcidi. Avui el tenim als estudis de ràdio, perquè, a part d'haver col·laborat amb l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, en algunes ocasions, en Darío Nogués està en procés de publicar el seu primer llibre titulat així Después del Suïcidio, proceso de duelo de un superviviente. Bona tarda, Darío. Hola, bona tarda. Bé, ets un dels fundadors d'ABSES de l'Associació per la Prevenció del Suïcidi. Explica'ns una mica, primer de tot, què hi feu i des de quan, a qui acompanyeu i com ho feu. Doncs, som una associació constituïda a finals del 2016 constituïda també originalment per supervivents entenent la paraula supervivent com a persona en dol per suïcidi. Tots els que ens vam trobar llavors que vam crear l'associació havíem viscut aquesta experiència en primera persona i arran d'unes necessitats no satisfetes que teníem nosaltres, els perjudicats, doncs ens vam organitzar per fundar l'associació. Aleshores, en un principi, el que és la seu social la teníem o estar al rí, conjunt de canvis i coses, ara l'acabem de traslladar a Sabadell, encara que la majoria d'activitats que fem les fem de manera virtual perquè participem en un programa de la Generalitat de Catalunya del que és la part de prevenció de suïcidi. Fem tres treballs dins de l'associació. Un és la sensibilització del problema, que és un problema social, que no ho diem nosaltres això, aquesta expressió, sinó que és de l'OMS, que ens afecta a tots, amb milers de persones afectades. Estem parlant que a Espanya, les dades del 2020, són 4.000 morts comptabilitzades, per estadística, per l'INER. Per suïcidi a Espanya. A l'any, sí. A Catalunya, em sembla que 520, si no recordo malament. I després, cada mort, darrere de cada mort, hi ha unes 20 tentatives. per tant, els números són importants, són ingents, doncs multiplicant per no sé quin número el que són la totalitat dels enceïdits de tàncit. I és un problema que se li dona poca veu. Encara avui en dia, doncs, està considerat com un tabú i que té un conjunt greu de conseqüències. Tant si és la persona amb la conducta suïcida i a l'entorn proper, com si s'ha perdut per suïcida una persona estimada. Hi ha molt de silenci, no?, al voltant de... Hi ha molt de silenci. Clar, és que costa... Suposo que també deu ser una de les... d'aquestes tres coses, no?, que deies que feu des de l'associació. Sí, sí. Trencar una mica aquest silenci també deu ser una de les vostres... Funcions o objectius, no? Objectius, objectius. Visibilitzar un problema que existeix i que està silenciat, com acabes de dir. I després, les altres dues podem dir àrees de treball que tenim és la prevenció del suïcidi. Pel nostre equip, l'equip que som, estem especialitzats en la prevenció en l'àmbit educatiu i en el col·lectiu de la gent jove. I aquí participem en un programa de prevenció del Departament d'Educació de la Generalitat on s'estan formant equips d'atenció psicopedagògica i també professors i mestres del Departament d'Educació de la Generalitat amb més de 1.500 persones que han passat per les nostres formacions amb formats curts, no? Són càpsules de quatre hores, després en tenim una més llarga, però principalment són quatre hores. I ja el que és la tercera part del projecte és l'atenció al superbé, les persones que estan en dol. I aquí oferim el que són els grups d'ajuda mútua, com has comentat abans en la meva presentació, un grup el tenim en conjunt i sobretot recolzats per l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, que aprofito per saludar-los d'aquí, i una forta abraçada a la Lola, que ha sigut ella la que ens ha posat en contacte, i després el que és l'acompanyament individual. D'acord. Perquè en els grups d'ajuda mútua, entenc que és quan es fan aquestes sessions a nivell virtual, no? Sí, sí. En què l'objectiu dels grups una mica és donar aquest suport. Tu suposo que com a terapeuta especialitzat és qui coordines o qui condueixes una mica el grup, les dinàmiques que s'hi fan i tot. Sí, la metodologia que fem servir és l'ajuda mútua. No són grups terapèutics com a objectiu principal, i sí que es fa teràpia, perquè en els grups que ens trobem que són virtuals, que vam començar a fer una prova pilot quan teníem el confinament fort, que es va interrompre tota l'activitat que fèiem, vam iniciar com una prova, a veure com funcionava, va anar bé i ens hem decantat per seguir oferint el format virtual amb les possibilitats que dona que no només deixa d'estar limitat del territori, sinó que a sobre està més obert a altres parts del conjunt de l'Estat. I clar, jo com a tal dins del grup soc un més i ocupo el rol de moderador. m'encarrego que les dinàmiques grupals que beneficin la totalitat dels participants del grup, de recordar dates i alguna coseta més, però no hi ha una intervenció terapèutica. Els beneficis estan principalment que grups de persones afectades es trobin entre si i puguin compartir en relació als temes que van emergent amb el propi grup. temes que són els característics del dol per suïcidi, com per exemple el tabú, que hi ha la dificultat de trobar interlocutors, persones amb sensibilitat, que et donin un espai, una calidesa i que obrin la porta a poder expressar què és el que necessitem, poder-nos expressar i que la gent ens aculli, ens validi el patiment, ens validi les dificultats que tenim, els canvis de les relacions que hi ha, tot això, i això ens ho donem. Dades del departament, ara estava consultant del Departament de Salut, que comentaves també tu a nivell d'Espanya i també de Catalunya, dades del Departament de Salut, de la Generalitat, manifesten que després de la pandèmia s'estan triplicant els intents de suïcidi per a les noies joves. El 2021 va passar de 480 a 1.265, és a dir, literalment triplicar, i que dos de cada deu alumnes reconeixen que en algun moment han pensat que es volien morir. Què hem de fer amb aquesta realitat d'Ario Calan? Són campanyes de sensibilització. Es pot sensibilitzar per això d'un tema del qual se'n parla poc i es té com a tabú? Es pot fer una mena de prevenció? L'any passat es va aprovar el PAD Director de Salut Mental de la Generalitat i una de les línies és fer una prevenció universal, que seria la primera de totes, la primària en la qual la població en general es dotés d'un conjunt podem dir d'aptituds per a enfrontar les dificultats que hi ha a la pròpia vida. Frustracions, límits, i després hi ha coses més concretes o conflictes no emocionals, interrelacionals, i després hi ha temes més concrets que es donen en tots els estaments de la població en general, però sobretot sobretot en el que és el col·lectiu de la gent jove, dels adolescents, com és el bullying, el maltractament que es donen entre ells, amb una franja d'edat on la participació, però sobretot el sentir-se integrat en un grup és fonamental per fer-se ells mateixos com a persones. Ateneu des de l'associació a grups de persones més joves concretament, no?, entre aquest sector que ara sembla que també està fent més tentatives, o... dins de l'associació grups col·lectius de gent jove com a tal no tenim la capacitat de poder-los atendre. Som una associació petita, quatre persones als que estem treballant totes les hores que podem, i sí que fem intervencions en escoles quan ens truquen hi ha un cas, s'ha detectat doncs una alumna amb una conducta de risc o hi ha hagut un suicidi consumat, ja sigui doncs per un alumne o per algun podem dir pare o adult. Aleshores, sí que forces vegades ens truquen per fer una intervenció ja directa. Una intervenció doncs de potser aprofundir en estratègies de detecció o d'acompanyament a l'aula cap als professors o de podem dir de d'atendre l'experiència amb el grup d'iguals amb els alumnes i també pels pares. Aleshores, nosaltres estem oberts fem oferim aquests tres serveis i això t'adamana quan hi ha un cas i es posen en contacte amb nosaltres. Perquè, Darío, entenc que quan tu comentes que el 2016 decidiu fundar l'associació és perquè trobeu que no n'hi han d'altres? És a dir, aquest recolzament que vosaltres necessitàveu en aquell moment no existia? No el vau poder trobar enlloc i vau decidir també en part per això? Sí, clar, jo a títol personal jo em vaig trobar molt sol davant d'un fet que era un risc que ens havia acompanyat de la família tota la vida el suicidio de la nostra mare de la meva mare i i quan es va donar em vaig sentir molt sol i molt frac i molt vulnerable i no sabia on anar i amb qui podem compartir doncs de lo més greu i dramàtic que m'ha passat a la vida compartint-ho amb altres persones que ens vam trobar no i ens vam conèixer doncs vam decidir doncs crear l'associació precisament per això tindrà a oferir un marc d'acompanyament doncs en moments que són crítics i sobretot que es viuen en la intimitat amb molta soledat i que implica unes conseqüències greus per la vida de la persona Ara passarem a parlar precisament del llibre i de la teva història personal Darío però abans deixa'm preguntar-te una cosa i és que tu creus que des de la societat i des dels mitjans en els últims anys se'n parla més obertament o potser arrel de la pandèmia és una mica la pregunta de sempre parlar-ne afavoreix o és contraproduent perquè clar si se li ha de donar visibilitat de parlar-ne s'ha de parlar perquè una cosa es faci visible s'ha de poder parlar s'ha de poder tractar la qüestió està en el com es fa això parlar emetre una notícia on primer es fa servir el terme suïcidi com per exemple a vegades hi ha notícies esportives que diu l'equip tal s'ha suïcidat per una alineació a vegades que hi hagi titulació que hi hagi jo penso esportiva clar és banalitzar banalitzar un problema real que afecta moltes persones aleshores després també com es tracta la notícia no està aconsellat que es parli de com s'ha produït la mort és ni tampoc de no interessa no? o sigui són coses no és que parlar del mètode que s'ha fet servir és escarbant una cosa que no té és pot donar idees a persones que estan en un procés no de conducte suïcida és un procés que estan en el procés d'ideació de pensar amb la seva pròpia mot i amb com seria això pot donar idees no es recomana que es faci servir que s'indiqui la manera el mètode que ha fet servir la persona tampoc que es focalitzi o es concreti com una única causa tema econòmic per exemple que es diu el tema econòmic augmenta el risc de suïcidi el suïcidi és un fet complex molt complex que afecta a moltes àrees de la vida de les persones sí que és veritat que hi ha un fet que acostuma a ser el precipitant i no és el fet precipitant el que porta la persona a cometer suïcidi tot el que hi ha al darrere és un conjunt de coses és un conjunt de coses aleshores clar tractar una notícia tractar un suïcidi o un intent amb aquesta poca perspectiva és no donar una és fer-li un poc un poc favor no donar-li realment la dimensió que té el problema no donar-li la dimensió això mateix és no donar-li la dimensió de l'abast del problema i a l'igual clar això també ens posa davant que poder-lo tractar implica que un conjunt d'agents de diverses especialitats estiguin treballant a la vegada per poder evitar el suïcidi que al final és el que s'ha de fer o treballar per evitar els màxims suicidis possibles ara sí parlem del llibre después del suicidio proceso de duelo de un superviviente quan neix i d'on sorgeix el llibre Darío entenc que és un procés personal i no? sí sí sí és un procés personal que vaig començar a escriure fa 9 anys enrere encara que en aquell moment no tenia idea de publicar la veritat és que ha sigut el propi procés el que m'ha portat a voler el publicar i estar en procés de publicació al principi ho feia per expressar el que m'estava passant se'm donava 9 anys quants anys havien passat des que la teva mare es va suïcidar? doncs uns 3 anys o així uns 3 anys sí és a dir tu en procés d'assimilar-ho no? sí sí sí en procés de dol perquè és un procés llarg i mirat amb perspectiva després d'haver passat 12 anys és quan soc conscient de la de la duració del procés fins a recuperar doncs una certa funcionalitat i normalitat i sobretot poder recordar el que hem viscut i el que ens ha passat amb una certa tristesa això sempre queda per això diuen els experts en dol que d'alguna manera el dol mai acaba d'acabar-se sinó que queda un punt de tristesa sí que per mi el gran canvi és que quan recordo hi ha una mirada compassiva i amorosa amb el que va ser malgrat tot aleshores això és el que em queda i per mi considero personalment doncs que que s'acaba no no aquest punt quan hi ha un canvi amb el que és el to emocional també la intensitat en la qual en la qual es recorda el que es va viure o sigui que estic tranquil estic tranquil estic en pau puc parlar-ne obertament m'he decidit a fer accions de transformació com es creu el llibre com creu l'associació són indicadors que per mi doncs em fan entendre que l'etapa ha passat però no continuo però no m'he apartat de la problemàtica del tema sinó que segueixo doncs vinculat vinculat totalment sempre s'ha de a nivell mental o de curació és un bueno s'ha de treballar sempre no amb això és a dir no es pot donar com una cosa com un xec com una llista feta no resoldre els problemes tal fet tal no és no és algú que puguis dir vale això ja ja està fet és una cosa que sempre t'acompanyarà al llarg de la vida no? sí sí això és jo ho veig com soc una persona força visual és el calendari de l'any que va ser doncs està assenyalat sempre està assenyalat està assenyalat a la meva pell no? també la meva psicologia i això sempre estarà i això m'ha fet també reconstruir-me d'una manera diferent i crear coses noves tindre motivacions interessos nous i clar i el fet és això és el suïcidi la perda per suïcidi això és el gran el gran trencament i el gran canvi hi ha intenció d'ajudar altres persones amb el llibre tot trencant-te a bus compartint la teva experiència expliques no? com ho fas en un tema per això també tan delicat personal jo entenc que no no deu ser fàcil i llegint una mica la ressenya agafo una cita teva que diu este libro es el resultado de un largo proceso de duelo transitado con conciencia això és important també la consciència no? sí consciència per poder elaborar aquells aspectes que fan mal i que fan patir i que fan patir jo entenc que una pèrdua significativa important amb les agreujants que hi poden haver doncs és una experiència de dolor el perdre fa mal perdre allò que s'estima i amb el que s'està vinculat fa mal això és el procés connectar amb aquest dolor posar-li paraules però també vincular-ho a fets concrets amb experiències a coses no viscudes a temes pendents allò que no va poder ser a deixar anar això és per mi digerir el dolor que no no el dolor com que el com indeterminat sinó que el dolor que es determina i i es processa no? doncs psicològicament emocionalment se li dona un sentit i això és un temps això necessita un temps les emocions el cor l'ànima van molt més lent que la capacitat cognitiva d'entendre donar explicacions o donar-nos raonaments això va per un altre té un altre ritme i s'ha de fer amb cura amb delicadesa amb tranquil·litat cadascú té el seu ritme i també s'ha de ser responsable t'has d'ocupar s'ha de fer si no doncs hi ha un risc que quedi pendent quedi congelat el dol si es converteixi en dol patològic apareixi cadascú té el seu ritme també sí sí aquí el procés de dol és subjectiu que passa que s'ha de treballar també no es pot deixar una cosa si t'has d'ocupar has de ser responsable crec que i és una de les dificultats que tenim a la nostra societat que ens enfoquem a passar-ho tot ja així pim pam a part de la immediatesa a voler estar bé ja a voler estar bé no sentir dolor clar el gaudir el disfrutar a la immediatesa les coses vagin ràpides i una pèrdua significativa et porta a l'altra a una altra cara de la vida et presenta la mort el suicidi et presenta la mort d'una manera radical i abrupta no pots fer res o el que has fet no ha servit per tant provoca importants sentiments d'impotència de culpabilitat clar tot això has de respondre t'has d'ocupar a més estem en una societat en la que sembla que sentir dolor estigui gairebé prohibit i surten fàrmacs pastilles de tot per no sentir aquest dolor quan a vegades el que necessitem per curar és sentir-lo i deixar una mica no deixar-nos portar absolutament tampoc per el dolor i la tristesa absoluta però però sí deixar-nos sentir a vegades una mica per molt que faci mal aquest dolor a vegades és necessari suposo que forma part del llibre que més que parlar del suïcidi en si que sí és parlar del dolor un dolor provocat en aquest cas pel suïcidi però parlar una mica d'aquest dolor sí precisament la meva experiència és també sóc ferm defensor no d'això que vaig dir ara és que el contacte amb aquest dolor un dolor que ha de ser controlat ha de ser sostingut ha de ser possible ser sostingut i també modulat o sigui intermitent aquest contacte que no continu és el que porta a poder entendre que una persona decideixi entre cometes no sé ben bé quina paraula fer servir però que una persona pensi en acabar amb la seva pròpia vida les persones que suïciden no volen deixar de viure volen deixar de patir volen deixar de viure una situació vital desagradable desesperançadora sense capacitat de canvi de soledat aleshores és això el que volen erradicar i la manera que pensen en fer-ho és doncs mitjançant acabar amb la seva pròpia vida la meva experiència personal és que contactar obertament i de manera radical amb el que em va fer sentir la meva mare ha sigut el que m'ha pogut fer-la entendre doncs pobreta el patiment que ha tingut a la seva vida que durant molt de temps l'ha aguantat com ha pogut i no ha pogut més i està en pau precisament amb això i ara ja per anar acabant Darío explica'ns com podem obtenir el llibre amb què podem ajudar com col·laborar on podem entrar quin link com ho podem fer per adquirir el llibre jo ara mateix està en fase de publicació amb la editorial al Círculo Rojo que és d'autoedició i he engegat una campanya d'Avercami per intentar aconseguir el que són les despeses de publicació aquesta campanya doncs està a la pàgina d'Avercami i si abans de tot em sembla que ja veig de tot on posen les campanyes que se mecenen hi ha publicacions i si es posa el títol del llibre doncs es pot accedir i he ofert diferents recompenses que és allò que el mecenas aporta i allò que jo ofereixo per part meva molt bé aquí hi ha suposo que els diners recaudats amb aquest crowdfunding serviran per publicar un número d'exemplars concrets sí el contracte el llibre el publicaré sí o sí el contracte el tinc firmat en l'editorial són 330 exemplars i bueno il·lusionat clar que sí molt bé doncs Darío Noguer és un plaer haver-te tingut a l'emissora d'aquí de Ràdio d'Esvern et desitgem molta sort també amb el llibre que sigui un èxit i aconseguir fins quin dia tenim per col·laborar-hi tenim fins al dia 10 de març 10 de març 10 de març molt bé encara tenim marge i moltes gràcies per l'espai que m'has donat que ens has donat com a entitat i agrair també a les companyes de l'associació de salut mental a Jaume a la Lola que gràcies a ells estic jo aquí i també doncs fem coses en conjunt que està molt xulo treballar amb ells que bé que vagi bé Darío moltes gràcies Adéu Adéu Adéu Ara que puc sentir que ets a mi ara que has tornat per fer sentir fons del cor dintre meu garacom Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit