#328 - La vida i la mort d'Amy Winehouse

Adiós d'Espera, ara escolta si t'adiu d'Espera, procura't avui, per fer. Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dimecres 22 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin de tardes de ràdio d'Espera. N'esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Quins esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot, tindrem l'Astrid Goldstein del Celler de Can Mata i també l'Albert Macià. Amb ells farem tertúlia per parlar de vins i també de cultura, concretament de les activitats que hi ha a l'Ateneu aquests propers dies. Després, tot seguit, també tindrem l'espai Just el que no saps, amb en Marcel Ferret. Amb ell descobrirem un nou personatge, la biografia d'un personatge que ens porti ell, normalment algú famós i rellevant en la història. Bé, ara sí, ja a segona hora de la rambla, a partir de les 6 i 10, farem entrevista amb la metgessa i comunicadora Raquel Tomàs Tutosaus, que aquest proper mes de març farà un cicle de Medicina a Can Ginestar. Seran 5 xerrades, 5 conferències sobre temes diferents, com per exemple les vacunes, els antibiòtics o la salut de la dona. Parlerem amb ella sobre l'elecció d'aquests temes i com els tractarà. Bé, no marxeu perquè tot això serà de seguida. Vinga, va! Bé, no marxeu perquè tot això serà de l'elecció de l'elecció de l'elecció de l'elecció de l'elecció de l'elecció. Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Espera. Vinga, perquè ja els tinc aquí a l'estudi, saludem l'Albert Macià i també l'Astritola. Què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Avui som dimecres, cendre. Parlàvem la setmana passada que el dia següent, és a dir, el dijous teníem el dia de dijous i gràs, i bé, avui dijous de cendre... No, dimecres de cendre. Dimecres de cendre, perdó. Dia de la sardina. Això, el dia de la sardina, jo no sé si heu enterrat la sardina o heu penjat la vella cuaresma amb els set peus. A casa no. Això no, eh? No. Bé, potser és una activitat més d'escola. Que potser les escoles l'estan recuperant. Sí, que potser hi ha una generació que desconeixem i que ara n'hi ha escoles que recuperen. Quan eren petits els meus fills, fèiem un dibuix que normalment era del meu germà i anàvem arrencant les potes. Sí, sí, set set setmanes fins que... Ah, fins Pasqua. Fins Pasqua. Sí, sí, bueno. Diumenge de Pasqua són exactament set set setmanes després del diumenge de Carnestoltes. Sí. O més aviat al revés, el de Carnestoltes és set set setmanes abans, perquè el que marca el dia és el diumenge de Pasqua. Sí. Que és el que cau amb la primera... el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Sí, perquè el va relacionat amb la lluna. Per tant, hem de tirar enrere per saber quin és el Carnestoltes. Sí, sí, sí, sí. És veritat. Molt bé, doncs bé, tradicions a part, avui no tenim tampoc massa, es torna per fer molta tertúlia, però bé, l'Estreta ens volia comentar el tema del tas de vins que farà properament. Properament, d'aquí a 24 hores? D'aquí a 24 hores, ja demà. I ahir en va fer un? Ahir vam fer un, que era el resultat d'anul·lar el de dijous passat. Es va acabar anul·lant. Es va acabar anul·lant perquè entre el futbol a les 6 de la tarda i... Prou, i ja no em diguis més. I un pre-Carnestoltes, bé, vam decidir, al final no és els mateixos, eh? Bé, però això és lo... Sí, moure... Lo còmode, o sigui, aquesta possibilitat... que si algú no pot, si la resta del grup no li importa, de traslladar-ho. I què, va funcionar per això? I va funcionar, que vam ser els mateixos que haguéssim estat, però crec que van estar molt a gust. En donó en fer. Si plegàvem que havíem de córrer... Vam plegar, igual de tard, com si hi haguéssim estat 10 persones. Sí, ostres. Sí, va ser com una sobretaula. Sí, llarga. Va ser un sobretaç. Entenc que l'ho deixes a l'Albert perquè... L'hi deixo a l'Albert perquè és una de les persones, no?, que va estar amb el tast. Exacte, i sí que és allò que fèiem... Era un tast sobre quatre varietats típiques catalanes, negres, i hi havia el procés del tast. Al final, amb el tast tampoc ens hem d'allargar tant, no?, és l'explicació de la varietat i el anar tastant, no? Però sí que arriba aquell moment que vam dir, va, doncs, l'acompanyem... Amb alguna cosa. Amb alguna cosa, i en aquest cas era més aviat a un nivell... Hi havia un parell de fuets, un més espaciat, un altre no tal, i després vam fer una selecció així de paters, perquè sí que hi havia... Clar, havíem buscat vins molt joves perquè marquessin molt més el que és la varietat, eh? O sigui, no anàvem a buscar vins maquillats, sinó vins el més despullats possibles. I sí que depèn de l'hora, tots conscients que aquell vi o aquella varietat té una certa acidesa... A quina hora el vau fer? A quarts de set. Quarts de set. I eren quasi les set, eh? I eren quatre vins negres. Sí, i sí que crec que va bé com a sobretaula... A quarts de set començàvem, eh? Però eren pràcticament les 9 de la nit que marxàvem de... Sí, sí, sí, sí, sí. L'horari de tancament del pàrquing del mil·lanari limita... Ha d'estar bé, eh? D'allò d'haig de treure el cotxe. Clar. Un dia diré que ho perdut l'autobús, que també és el mateix. Doncs vam poder fer aquesta sobretaula, si més no, allò de dir, veus, buscant... Llegant a fer un plat. I què et van fer? Eh, això no vol dir que un dia fèmplat, eh? Una cosa allò cuinada. El que passa és que per l'hora és una hora que dius ni dinar ni sopar, no? A quarts de set. A quarts de set ja és aquella hora que... Un berenar, potser millor. És com un berenar, però a l'hora que ja treus les coses més per picar sí que ja són a tocar les 8. Sí, Albert, a tu què et va semblar el tast? Va haver-hi algun que et... Bé, bé, bé, d'allà en coneixia 3. Oh, bé. Però havia d'actualitzar a nyala, eh? Exactament. Tu pots conèixer el mi de fa 20 anys. N'hi havia un que va entastar que la primera vegada va ser aquí a la ràdio, i ja fa anys. I el primí si ja quasi bé. I bé, els altres 3 els coneixia, un no el coneixia, i jo vaig sortir molt content d'allà. Dels fuets també? També. I dels paters també. I dels paters també, que té... Encara més. Ho vaig al quilòmetre zero del mercat. Molt bé. I el de demà és... I el de demà, aquest no és tan quilòmetre zero, va sobre la varietat de Rayun Riesling. Ens n'has parlat alguna cosa. D'origen alemany. Sí. I en concret busquem... Aquesta varietat, però, no és molt comuna? És... està plantada arreu del món. Sí. Sempre és més preferible cultivar-la en climes, un palet més freds. Més freds. Aquí fa uns quants anys el penedès se'n va plantar moltíssim. Que dius, no té res a veure amb el que hauria de ser originàriament, no? I... sí que n'hi ha algun viticultor que igual té alguna finca una miqueta més en alçada, o potser una zona fins i tot més obaga, o potser em manté, però, bàsicament, la varietat Riesling la trobem ja més cap al pre-Pirineu-Pirineu, no? D'acord. Llocs així que faci més fred. Exacte. Així més o més alçada. És una varietat de Rayun, d'un cicle vegetatiu bastant llarg, té una pell bastant gruixuda, és bastant resistent. I com s'ha adaptat aquí a Catalunya, els llocs on la planten? Perquè, clar, ja dius tu que la van plantar al penedès i que no ho va fer gaire. A veure, és una veritat que no és complicada, o sigui, la pots, la pots tindre, però no té gaire sentit. A més és això, no?, un cicle vegetatiu molt llarg, per tant, és, per exemple, si ara agafem els vins que tastarem demà del celler Barzen, que estan a la zona del Mosell, del riu Mosella, per limitar-ho una mica, és allò que dius, no és de les zones més càlides, tampoc hem de pensar que la zona Alemanya és freda, o sigui, la zona de Barzen és molt més càlida, per tant, fa vins també molt més alcohòlics. Aquesta zona està al riu Mosell, va fent com una sèrie de meandres. Val, eh? Val, i diria que té una zona més plana, una altra més muntanyosa, que és on hi ha plantada la vinya, per tant, trobem... Que està com en pendent. Està en... superpendent. Superpendent. Hi ha zones més planes, però el que es busca és això, no? Sí. Que el sol penetri al màxim... Directament. A dins de cada sem, no? Si tu vas a buscar una zona molt plana... Clar, i a més a Alemanya tampoc té masses hores de sol, no? Té hores de sol. A l'estiu té més hores de sol. Es fa de nit moltes vegades, com més al nord, més hores de sol, no? Però sí que és allò que els dies hi ha més de tardor, primavera, tardor, també són més curtes, no? Ja. Però és això, el ser una... aquesta... El tindre aquest cicle vegetatiu que podem anar a collir el raïm a octubre, novembre... Ah, ahà. Enreté molt l'acidesa i guanya moltíssim amb sucres, doncs clar, produeix uns vins molt ben diferenciats. El que no té sentit és utilitzar una varietat d'aquestes característiques. El paner és on a l'agost ja correm, no? Però ara els vins que es fan amb aquesta varietat de raïm són més senzills, més prims, no tenen aquesta virtut que tenen en altres latituds. I llavors els que es provaran demà en aquest tast... Els que es provaran demà farem una mica d'explicació de la zona. No anirem a mirar el mapa d'Alemanya perquè té molts microclimes i moltes zones, sinó que ens ho centrarem en aquesta zona del Mosel. Sí. I no anirem tampoc a explicar les lleis del vi alemany, que no aniria tant per denominacions d'origen com tenim nosaltres, sinó va més per zones vinícoles, per àrees geogràfiques. Sí. Però sí que són molt, molt característiques, sense ser una denominació, aquestes àrees geogràfiques. Vas mirant a l'Albert... La llei, no, anirem a l'Albert, ho escoltant. Però vas mirant a l'Albert com per dir, això és el que escoltareu demà? Sí, el que passa és que jo no estic apuntant. Ah, vale. Tinc altres activitats. Ah, vale, vale. Pensava, dic, ja el dóna... No, no, no, no em dóna. Ja és un tema que m'interessa perquè el desconec absolutament, aquest. És molt interessant. A Riesling, jo, mira si ho desconec, que pensava que Riesling, més que una varietat, era la manera de fer-lo. Era la manera, i no, és la varietat. Ja avui he après alguna cosa més. Sí, llavors, la legislació, les lleis del vi a la mana són una miqueta complexes d'entendre, per tant, es tocarà una miqueta per sobre, però el que farem més, més incís serà amb... Perquè moltes vegades jo dic Riesling i tothom diu, buah, són vins dolços. Sí, trobem molts vins dolços, però també n'hi ha secs. Per tant, tastarem quatre vins, en què un serà molt sec, seria d'aquesta... O sigui, no que la qualitat sigui més baixa, sinó d'una categoria com inferior, el que li dèiem un QBA, i és un Riesling, que a l'etiqueta ho posa Troken, que el que vol dir és sec. Sec. Sec, que té un punt de sucre residual. Una de les formes de catalogar els vins alemanyes és segons la quantitat del sucre que tenim en el most. O sigui, no en el resultat final del vi, sinó en el moment de la collita. Llavors, clar, tindrem aquest, un Riesling Troken, però també tindrem un Riesling Spadlese Feinherm, o sigui, deverem a Tardana, per tant, fermentarem amb una quantitat de sucre... A ella li surt molt bé tots aquests noms, però a mi me'ls diu, i d'aquí cinc minuts... Jo m'he de quedar amb el Troken. No me'n recordo de... El Troken ja va estar sec. És sec, sí, això sí. Saps per què me'n recordo aquestes paraules? Per un còmic del Mortadell i Filemon. Què dius ara? De la guerra, sí, que es tiraven en un pont i posaven no sé què, Troken. I clar, volia dir riu sec, i clar, quan es tira pel pont... O sigui, és aquelles paraules que es queden... Sí, tècniques d'aquestes nebotècniques... Exacte. Llavors ens entraríem aquí, al tindre aquesta quantitat de sucre residual en el most, automàticament no fermenta del tot, no tenim vins amb una gradació alcohòlica de 13-14 graus, se't queden un palet més curts, però tenim una quantitat de sucre residual en el vi, però també tenim unes acideses més altes. Ah, mira. Després tastarem un cabinet, un cabinet que en aquest any seria un 8.5, és un vi de 8 graus i mig, i se li diu cabinet per la seva categoria, i són els ideals d'aperitiu, que tenen una certa quantitat de sucre, un palet més elevada, però un acideses un puntet més i fins i tot moltes vegades un puntet de gas carbònic. I per acabar farem un que es diu Gold Kugel, que és la bombolla de vidre, o bombolla d'or, de gold, de bombolla, on el vi, aquest Riesling, fermenta a dins d'una bombolla. Ostres! És una bombolla. Més que una dama joana, és realment una bombolla, un globus, no? Uau! I allà sí que anem a quasi bé 90 grams de sucre residual, però també amb una acidesa que arriba com a 8. Per tant, és allò que dius, a mi m'agrada moltíssim, i alhora ens centrarem en les complexitats d'aromes que dona això, no? Aquesta quantitat de sucre, les acideses, i anirà meridat amb diferents formatges. Molt bé. Albert, passem a fer les activitats de la Taneu? Ara que estàs salivant. Sí, eh? Sí, això després d'escoltar aquests temes de vinícules. Bé, tenim un munt d'activitats i donarem una notícia... Bomba. Bomba, en primer lloc. Bé, no, en primer lloc, la deixarem pel final. D'acord. Documental del mes, aquesta setmana, el divendres a les 8 del vespre, a les 50 anari, amb el documental Un viatge de marbre. És un documental dels Països Baixos, que dura una hora, una mica més d'una hora i mitja, una hora i tres quarts aproximadament, potser un pèl menys, amb participació de molts països, apartant amb molts idiomes, i sort que amb tants idiomes, perquè hi ha grec, xinès, a terra, francès... Bona nit. Al final acaba estant subtitulat, per tant, es pot entendre. I és un documental que crec que pot ser d'aquells dies que... Hi ha dies que la gent surt amb la baixa moral dels documentals, perquè són... Pel tema... Pel tema crux. Són crux. Aquesta és una reflexió una mica irònica, de marbre, que treuen a Grècia, se'n va a Xina, a Xina uns marvistes fan estàtues de l'estil grec, que les tornen a Grècia, i amb els restos del marbre que queden fan souvenirs, canvien a Grècia, perquè es comprin els xinesos que van allà. O sigui, se n'enfot una mica d'això. Per tant, és un documental que pot estar molt bé. Dissabte, la CEA se'n va d'excursió, a les 8 del matí, darrere l'institut es troben, però si algú està interessat, algú de... És la CEA jove, eh? Si algú està interessat, lògicament que vegi abans el web, perquè hi ha totes les condicions, se'n van a fer una ruta circular per Rupit, entre elles, passaran pel salt del Sallent, cosa que no sé si veuran un rajolinet d'aigua, perquè tal com està el país... Aquest arriu el Trocken. Exacte, un Trocken. Sallent Trocken, s'ha deia. Sí, Sallent Trocken. Per tant, aquest és l'excursió de les CEA joves d'aquest divendres. Dissabte hi ha Cinexic, Cinema per Infants, a la sala cinquantenària, amb entrada lliure, a les 6 de la tarda, el dissabte, amb la pel·lícula El sostre del món, que és una nena de la... no sé si aristocràcia, però sí com a mínim de... De la noblesa. De la aristocràcia russa, que el seu avi havia fet viatges pels pols, navegava amb un trenca gels, i pensa en la idea d'anar cap allà també. És una pel·lícula recomanada per nens a partir dels 6 anys, i òbviament doblava en català, i amb una durada d'una mica més d'una hora i mitja també. Déu-n'hi-do. Sí, per a infants, bueno. Després, dissabte, hi ha la matinal de la CEAS, o sigui, el diumenge, perdó, el dissabte hi ha la matinal de la CEAS Jove, i el diumenge els adults. I el diumenge hi ha la matinal que va en el turó de l'escletxa de Castelllí, i això està a la comarca del Bages, en sortir de dos quarts de vuit de l'aparcament de l'escola Montseny. Per tant, també, si algú està interessat, com sempre, com sempre diem en aquests casos, que consulti... La web. La web. I havia d'anunciar la calçotada d'aquest diumenge, de l'Ateneu, però us comunico en aquest moment, i m'ho acaben de comunicar mentre ja estava aquí, eh? Per tant, m'he hagut de demanar la confirmació mentre estàvem escoltant el tema del Riesling. El Riesling, no? M'han confirmat que, efectivament, per previsió de temps, etcètera, han decidit... Ajornar-la? Ajornar-la. Per tant, o sigui, les persones que s'havien inscrit ja rebran la informació corresponent. Caramba. Però anunciem... Sap greu, perquè era el primer. Era el primer. Sap greu, però, clar, més greu sap... Ah, no, no, no, no vol parar, igual. Hi ha coses que es poden fer en un lloc i si plou et poses dintre, però, clar, la calçotada necessites, primer, coure els calçots i, segona, oi, a veure... Que no els ha agradat. L'ambient és molt diferent. Això també posa en dubte una cosa, perquè, clar, ara és època de calçotades. Jo tenia una... Tinc una calçotada el diumenge. Això també em replanteix a mi... No, no, aviam... Depèn molt d'on estàs, de quina organització tinguis. Aquí estàvem parlant que es feia el Pati del Roura, en principi, la plaça, de fet, a la plaça Malaret. Clar, això vol dir que... No pots anar ràpidament i dir, no, és que si no acabarem a la sala cinquantanària. A la sala cinquantanària no pots posar calçots. No, home, no. Els calçots no pots fer segons quines coses. Jo he estat a vegades a calçotades a llocs que ha plogut i, bueno, ho fas a l'interior. Tapes. Si no plou molt, els que fan els calçots estan a fora igualment. Clar, és el dia que n'hi ha molts voluntaris de fer calçots. El mateix foc va aixugant la llina. Clar, home, no, plovent no té sentit. Però, bueno, avui venia amb la intenció de dir que avui era l'últim dia d'inscripcions, però ja que ni els cal que s'inscrigui ningú més. suposo... Ja veus que ens sap greu a l'Albert i a mi? Ara hem de buscar un pla B. Bé, ja de seguida el trobarem un pla B. Vull dir que no ens quedarem sense fer res. Però, bueno, lamentablement... A veure, tant de bo que plogui, que plogui bé. Tot i que avui ja he començat a sentir que això que havia de ser d'una manera no serà tant. Bé. Més val curar-se en salut que si no després... És que és un problema comprar tota la infraestructura... Doncs a l'espera a l'espera d'una nova data a veure què diu la Taneu. Moltíssimes gràcies Astrid i Albert per venir un dia més aquí a la ràdio. Que la veritat un Riesling no seria el més adequat per acompanyar uns calçots, eh? Sí. No, bueno... Molt bé. Ja en parlem si vols la setmana benenar. Vinga, va. Perfecte. Estava bastant ple, eh? Però tot i així animo a... Ah, bueno... Ens fas crònica, llavors. Va. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Deixem davant de la ciutat la tarda és llarga i potser més molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat Camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un biorritme elemental d'un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan, boli, sal, ho vestirem amb unes copes de vi. deixem davant de la ciutat la tarda és llarga i potser més molt més la nit. i tot肯 són llunyi. hot de vi. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! m'ész demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Molt, per tant, fantàstic. S'estimen molt en aquesta família que està molt vinculada a la música, d'acord? Sobretot amb el jazz. De fet, l'àvia de la nostra protagonista, l'Amy Winehouse, la Cíntia, que era la seva àvia, ja era una cantant molt coneguda en el seu moment, força reconeguda en el seu moment. El pare no tenia aquesta destresa, però tot i així també tenia molta afició per la música. De fet, el pare constantment li cantava a l'Amy moltes cançons del grandíssim Frank Sinatra. Espectacular. La nena ho imitava sempre, això de cantar cançons i tot això, i a les classes... I ja feia covers, no? Sí, ho feia, però al mig de classe. Ah! Que els professors no la sabien parar, no podia... Era impossible, no se la podia aturar per enlloc. Sincerament, jo una nena que em canta Frank Sinatra a una classe, l'escolto i dic i raro que no em fiqui a cantar amb ella. Sincerament, va, escoltem una mica aquest gran home que, si parlem d'ell, s'ha de ficar alguna cançó sempre. Ah, com no, com no, va. Endavant. When I'm back on top, back on top in June, I said that's life, that's life. És que és espectacular. Jo sóc molt fan de Frank Sinatra i m'encanta. Posa els pèls de punta, eh? Eh? Posa els pèls de punta. Posa els pèls de punta, posa els pèls de punta. Sincerament, eh? Vull dir, és que per alguna cosa li deien la veu. Vull dir, era The Boys, el Frank Sinatra. Però, bueno, tornem amb Eimi, que ja hem dit una nena bastant incontrolable, a la qual a l'escola ja li deien l'huracà. Uh! L'huracà Eimi. Vull dir, ja anem amb aquesta... Apuntava maneres, apuntava maneres. Exacte. Hem de dir que va tenir una infantesa feliç. Vale. Que n'hi ha hagut molts altres que no. No, no. I va estar molt envoltada per la música i per una família que l'estima. Tot i que alguna cosa a casa no funciona, llavors els pares s'acaben divorciant quan ella té 9 anys. Mm, bueno. Vale. Bueno, drama acceptable. Ja ho vam comentar amb... No sé quin personatge era, però ja vam dir que els pares divorciant. Bueno, pitjors dramas hi ha. Sí. Almenys si és per estar millor, escolta'm. Exacte. Que a vegades el mal ambient a casa... Sí, totalment. Porta manes passades. Exacte. Doncs l'Eimi ho viu prou bé. Prou bé. I segrest també amb tots dos. Tot i que el pare sigui... Arribi a ser bastant malparit. Per què? Sincerement, arriba a un punt que es passa. Però ja ho veurem més tard. Ja ho veurem més tard. En aquell moment tot funciona correctament i ens trobem a l'any 1992 on comença a assistir a una escola de teatre de Susi Earnshaw on està molt bé amb els seus companys i on apren a cantar i ballar en una escola de teatre, però bueno... Bueno, sí, és això, no? Sí, ja em sembla bé. Tot sigui això. De fet, funda amb una amiga seva, la seva millor amiga de la infantesa, una banda de rap anomenada Sweet and Soul. Aleshores, deixa l'escola de teatre aquesta als 13 anys i l'àvia l'apunta a una altra, una escola de teatre anomenada Sílvia Young, d'on és expulsada per no atendre la classe, per no ser aplicada i per posar-se un piercing al nas. Caram. Que també dius, no, escola de teatre, un piercing al nas. Bueno. Jo que vinc del món del teatre, un piercing al nas és el mínim. Exacte. He trobat coses molt rares per als jocs on he anat. Tot fos això. Exacte, tot fos això. Tu ho dius ben bé. Aleshores, l'àvia, sincerament, ho tenia molt clar. Ella deia La meva neta canta i cantarà i ballarà i punta. I li regala amb la seva família i tot això una guitarra pel seu aniversari. Això als 13 anys. Als 14 comença ja a composar i a partir d'aleshores començarà a cantar en petits locals de Londres amb una banda femenina de jazz. Oh, mira. Què bé, tu. Ens trobem ara quan té 16. El 16 té un noviet, bueno, típic de l'època, no? Inicia l'adolescència, no? Exacte, aquí està la cosa. Doncs té un noviet, el cantant Tyler James, que li ensenya una maqueta seva al productor Nick Godwin i aquí és on comença la carrera professional. És a dir, aquest senyor seguirà sent el seu mànager, el d'Amy Winehouse i per tant, doncs, es pot veure com la carrera va evolucionant. No hi ha res com tenir contactes. No, no, sens dubte, eh, sens dubte. Aquí és on ha vingut la cosa. En aquest mundillo en aquest mundillo les coses són així. O tens contactes o... O estàs perdut. Sí, exacte. Aleshores, se'n va fins a Miami per conèixer un productor, Salam Remy, que és una autoritat en el ritme en blues. És aleshores quan és contractada per la discogràfica Island que flipen amb el seu talent. Amy fa un gran debut amb rècord de temps perquè realment era una tia espectacular. No desafinava i mantenia els temps. Vull dir, no calien repeticions. Es feia un cop i cap endavant. Això de no desafinar és un punt, eh? Perquè m'hi ha que... Ai, ai... He anat a concerts, a molts concerts, que dic, és que escolto el disc i està molt ben parit, però tu vas al concert i dius... Et falta directe. Sí, el directe aquí ha fallat una mica. Bé, doncs així és com fa el seu primer àlbum titulat Frank en honor de Sinatra. Molt bé. Aquí tornàvem a sentir la veu de... de la veu, de fet. I bé, doncs, parlem d'un àlbum, aquest àlbum de Frank, que té un èxit bastant important i que li reporten una certa quantitat de diners prou digne i bastant important, realment. Era una jove de 20 anys que de fet es compra un pis en el barri en què ell volia viure de Londres. Evidentment, ni hi ha cap altre com podria ser Camden. És aleshores quan tot comença a anar de baixada. Té 20 anys i ja va de baixada, imagina't. Comença amb la vida dels bars. I hem dit que era una vida curta, per tant, la cosa de començar a anar cap avall bastant aviat. Totalment, vull dir, és una vida molt curteta i aviat va cap avall i és just ara, amb 20 anys, que comença a viure la vida de Camden, els bars, comença a relacionar-se amb diferents persones com un mal bitxo, com és Blake Fielder Sibyl, un cabron que li arruïna la vida sense més ni menys, que de fet va ser ell el que la va posar en el món de les drogues. als 20 anys, que, clar, tot aquí, ja t'ho dic. En aquest moment ja, un cop entres... A partir d'aleshores, tot, tot, tot eren drogues i alcohol i un nòvio especialment tòxic. Per tant, ultra red flag, nanos, ultra red flag. En aquest període, Amy diu que necessita tenir problemes per sentir la seva força creativa. I és que problemes en va tenir bastants, perquè això, l'alcohol, les drogues, el nòvio malparit... Qui vol dir això? Que s'inspirava en la seva vida? Sí, clar, amb la seva tragedia doncs ella es creixia, per dir-ho d'alguna manera. Ja veurem que en el següent àlbum que treu és exactament aquest perfil. D'acord? Però és que a més, de tot això que hem dit, també ho combina amb etapes d'anorèxia i bulímia. Ostres, a més amb trastorns de la conducta alimentària. Sí, estem en aquest punt. Caram. Sí, sí, sí. El seu menager, el Nick Godwin, que he dit abans, de fet, es preocupa i li diu als seus pares que la seva filla està descontrolada. Va parlar amb els... O sigui, la persona que li introdueix les drogues? No, el productor. Ah, el productor, el mànager. No, no, aquest no. El mànager es preocupa per la persona a la que està cuidant, teòricament, i diu, ostres, senyors, la vostra filla està descontrolada i és que està en perill, sincerament. Però no es va deixar ajudar per ningú. En algunes etapes, sí, però ja veurem. ara, amb el rostre lleugerament demacrat i havent perdut bastant de pes, torna el 2006 als estudis. Tot i així és el que dèiem, el seu talent amb aquests problemes sembla que es creix. Amb aquesta etapa fosca el talent creix molt i, evidentment, les seves lletres també es tornen més fosques. I què va passar? Doncs, evidentment, amb aquest còctel de drogues, alcohol, creativitat i lletres més fosques, van dur a Amy Winehouse a crear el magnífic àlbum titulat Back to Black. És dels temes més conegudíssims, eh, aquest? Segurament és el més conegut o la Back to Black també, una d'aquestes dues, però els dos són del mateix àlbum, tamarracos, espectaculars. Sí, en tots els karaoke sonen moltíssims. Quan una cançó sona a un karaoke ja té què dir. I mai ho fan bé, vull dir, és increïble. Clar, mira, ara farem una mica de karaoke. Aquesta cançó, prou animada, val? però el que està dient tota l'estona és ells volen que vagi a rehabilitació i jo els dic no, no, no. Molt bé, Marcio, molt bé. A més a més, que tots, a veure... Sóc gos vell de karaoke. A veure, espera un moment, que descarregaré aquí els efectes perquè n'hi ha d'aplaudiments. Uh! Gràcies, gràcies, estimat públic. El segon capítol de karaoke. Efectivament. No, doncs és això, prou animat, però el que està dient és, em volen portar a rehabilitació i jo no ho accepto. també hi ha frases que diuen coses com que perdrà la seva parella i per tant és millor tenir una ampolla ben a la vora. Vull dir, estem així. En aquest límit. Sí, estem parlant d'una noia que durant la seva etapa fosca, aquesta que estàvem comentant, gastava 3.500 lliures en drogues a la setmana. Uh! És una punyetera borrada, sincerament. El lliure amb lliures potser no sembla tant, però és. Però és moltíssim, és moltíssim. I a la setmana. Vull dir que és igual, vull dir que sigui a l'any. Que pots estar molt forrat o molt forrada, però... Sí, però és una animalada. Tot el que podria haver anat bé en aquella època cau en picat. Sí, és famosa, té diners, però clar, fa aquest àlbum espectacular i just la persona que li havia donat més suport i amb la que se sentia més còmode que era la seva àvia mor. A més a més, s'acaba casant amb el nòvio cabron, amb Blake, el qual aquell mateix any acaba a la presó per agressió i desacatament a l'autoritat. O sigui, fatal tot. Fatal tot. A més a més, clar, ella ara és una imatge molt popular, per tant, totes les coses dolentes que podria haver fet o que podia tenir a la seva vida, tot queda emmarcat i es veu a tot arreu. No ho podia amagar, era massa coneguda per amagar res d'això. Tothom la coneixia. De fet, anulava concerts per no estar amb les facultats de fer-los. Sí, sí, això em sonava, eh? Estava molt malament. De fet, en una ocasió, fins i tot, en aquesta època, n'anul·la 6 perquè estava molt tocada i molt drogada i molt de tot, va caure i es va trencar les dents, es va rebentar els pinyos i la van haver d'operar, vull dir, es va haver de sotmetre a una cirurgia. Però és per plorar. Van ser aquests sis concerts que va anul·lar però en va anul·lar d'altres per tema de drogues, però clar, al cap i a la fi aquests també per les drogues perquè si no hagués anat drogada... Hi ha cantants que han d'anul·lar un concert i ja s'enfons, han imaginat? Sí, sí, sí. És anul·lar un tour, pràcticament. És increïble. De fet, altres exemples d'aquesta terrible situació són el fet que en el novembre d'aquell mateix any li van donar el premi d'Artist Choice als MTV Europe Music Awards i el va recollir, va pujar allà a l'escenari, va dir gràcies i va fotre el camp. Aquí dius, a veure, una persona reconeguda ha donat una mica més de feedback, una mica allàgat... M'agraeixo a l'àvia que em va cuidar... Bueno, aquestes coses. Clar, a més, per exemple, va fer callar a Bono, el dels U2, el va fer callar en una entrevista que dius... Ala, venga! Reaxi, senyora. Sí, sí. Demanava 47 ampolles de whisky per actuació. 47. 47. I explicava a la premsa així amb total llibertat... A veure, llibertat, clar, evidentment n'hi ha, però amb molta tranquilitat que tenia desordres alimentaris contínuos. Ho deia així a la premsa i dius... Ostres! Un tema que potser s'hauria d'haver tractat amb molta més delicadesa... Aquesta és la història exacta d'aquí li qua. En aquell mateix any també pateix una sobredosi, però una sobredosi d'heroïna, crac, cocaïna, ketamina i alcohol. Vull dir... Caram. Un maxmix... I pots estar... Pots estar en facultats prenent tot això? Doncs mira, clar, aquí cauen la sobredosi i de fet amb els metges el que li diuen és tornes a tenir sobredosi així i et mors. Vull dir, t'hem pogut salvar ara però no hi haurà un segon cop. No hi ha una segona oportunitat. Estava descontrolada i no ho podia amagar davant de ningú. De fet, hi ha una imatge molt reconeguda d'ella enmig d'un concert que es treu coca dels cabells i ho esnifa ja davant de... Això és real, sí, no? Sí, sí, sí. No, era terrible. Va acabar molt malament. Home, que no puguis assar-te en un concert sense uns minuts, unes hores sense consumir i fer-ho allà al mig. És que clar, és això, és això. De fet, no es pot dir que no intentés sortir-ne d'aquest món realment. Ell m'hi va intentant molts cops a la rehabilitació. A la rehabilitació. Però per veure si es recuperava. Però el nòvio quan no estava a la presó li portava drogues amagades al centre. A veure amb qui es rodeja es companya. Tens un problema de salut, tens un problema d'addiccions i l'únic que fan és ficar-t'ho fàcil. De fet, quan el nòvio ja estava engarjolat i tot això va mirar de recuperar-se en un altre lloc i se'n va anar a una illa del Carip que és la illa de Santa Lucia. Vale. En aquell lloc semblava que tot ve. Però ara apareix un altre cabron que és el pare. Que el pare, com que vol gravar un documental sobre la seva filla, fot fora l'Amy del centre abans de temps. I no s'havia curat. No s'havia curat. Què passa? Doncs que les coses no la solucionen i això no l'ajuda gens ni mica. Per tant, la cosa segueix. En fi, amb tot això ens trobem l'any 2008. Aquesta cinquantena edició dels Grammy en què ja va guanyar cinc de sis nominacions que li van fer. Eren els d'àlbum vocal de pop, millor actuació vocal femenina, millor artista revelació, millor cançó de l'any que és la de Rehab, la que hem escoltat fa un moment, i millor àlbum. No els pot anar a buscar perquè als Estats Units li denega el viset per ús abusiu de narcòtics. Mare meva. Que als Estats Units a dir que no pots anar-hi per narcòtics, em sembla terrible. Sí, sí. Com per plantejar-se una mica la vida, no? Tu has de plantejar bastant fort i més ha arribat aquest punt. Clar, res millora. En els concerts, si no els anul·lava, apareixia absolutament mamada, amb la mirada perduda i desafinant. Ara sí que ja començava a desafinar. Home, clar, què vols? Què mínim, no? Era una situació molt dramàtica. Tot i que ho volgués, no va ser capaç de tirar endavant i de fer un tercer àlbum, un tercer disc, ni de tenir els fills que des de sempre havia volgut tenir amb en Blake, que gairebé millor. Home, doncs sí. veient el senyor aquest. Sí, el seu historial, a més. Millor que no ho fessin, però igualment dius, hòstia, sap greu. Bueno, que tens un projecte de vida i no el pots complir perquè estàs malalt. De fet, quan era jove, la Amy Winehouse, ella no volia ser cantant, ella buscava una vida més senzilla i de fet havia dit que li hagués agradat ser d'aquestes cambreres de bars d'Estats Units que van amb patins. Sí. Doncs volia fer això. Ostres. Doncs mira, imagina't. Bé, Amy Winehouse, amb la relació molt deteriorada amb el nòvio i tot això, va presentar el 2009 una demanda de divorci i va seguir amb les drogues i l'alcohol i tot això a gas. Clar, aquell mateix any va ser jutjada per agredir un afant. Contínuament, els preparatges l'enganxaven col·locada o fent el que fos i ho feien arribar tothom, evidentment. No els hi deuria costar gaire. No, no era gens difícil. Imagineu-vos el punt que van a veure un musical a Londres, com ha fet tanta gent, i com que no li agradava el que veia, es va ficar a cridar al mig de l'espectacle. Es va discutir amb el director de l'obra i va acabar fotent-li un cop de puny. Però què dius? La Amy Winehouse, el director. Això segurament estava sota els efectes d'algun tipus de droga. Sí, anava molt borratge, sembla ser. Vull dir, drogues més fortes no sap, però sí, és una llàstima molt gran. Evidentment, després de tot això, ens parem el 2011 en el que es va presentar completament drogada a un concert a Belgrat, protagonitzen un espectacle avergonyós i que va obligar a cancel·lar la resta de les funcions. En aquest concert se la pot veure molt malament, descalçant-se al mig del concert, anant a buscar la guitarra per abraçar-lo i no sé què, no sé quantos, i la guitarra portar-la davant del micro per dir, ostres, has de cantar, noia. Tu pots i és que no s'aguantava de peu. És una llàstima, també, tenir la gent del teu voltant almenys que no pugui fer alguna cosa per ajudar-te. Sí que va arribar al punt que quan estava pitjor, bueno, estava intentant recuperar-se i tot això, va trucar a una sèrie d'amics i potser disculpes com a tal no els hi va demanar, però sí que va com mentalitzar-se del que havia passat, però bueno, es veu que va seguir igual, vull dir, al cap d'això, el 2011, tornava en les mateixes situacions. Per tant, una vida molt complicada i clar, això és 2011, el juny, si no m'equivoco, doncs el 23 de juliol de 2011 la van trobar morta en el seu apartament de Camden. No van mort per droga, per drogues dures, almenys, sinó per un sobreaccés d'alcohol. Van trobar-la estirada amb tres ampolles de vodka al costat buides i van fer l'anàlisi amb sang i es corresponia amb les quantitats d'alcohol que havia pres. Així, entra a formar part del club dels músics que van morir amb 27 anys, com és el cas de Jimi Hendrix, Jenny Joplin o Kurt Cobain, per exemple. Caram. Una vida terrible, però s'ha de dir que amb una banda sonora que ha passat a la història i que és espectacular. Val la pena dir que hi ha un documental d'Amy del 2015 que no és el del parc, però és un documental que està molt bé per veure la seva vida una mica i, a més, em sembla que aquest any vinent o a finals d'aquest any no faci, treuran un biòpic sobre Amy Winehouse. Ah, sí? Ostres, al cinema? Sí, diria que sí. Oh, que guai. 2024, si no m'equivoco. Oh, molt bé, molt bé. Té prou bona pinta. L'esperarem. Sí, sí, se'l mereix. És una llàstima, eh? que a vides com aquesta que penses, ostres, si hagués aguantat, si hagués tingut una vida més sana, no? Totalment. en plenes facultats, hagués pogut donar molt a la música, no? Sí, totalment. És que això, el fet de, amb l'èxit del seu primer àlbum, als 20 anys, ja comencen el món de les drogues i acaba al cap de set. És que és molt dur. I també et fa replantejar, eh? De dir, escolta'm, no haver tingut ningú o parar-se, no? De dir, escolta'm, prou ja, prenta, no sé, uns anys sabàtics, cura't i després tornem-hi. Que també molts artistes, no? Els hi passa això. Estan en un món que estan, bueno, doncs pel que sigui, molt propers a, bueno, el tema de les drogues o de l'alcohol i... Totalment. És una desgràcia i una llàstima que hagin de passar aquestes coses. Sí. Tu recordes quan va passar? Jo, quan s'alavant... Jo recordo la notícia, veure la notícia per la televisió i vaig pensar, ostres... Jo recordo tenir la ràdio posada a casa meva amb uns pares i sentir-ho mentre jo feia la partida a la Play. Me'n recordo més de l'escena exacte perquè vaig dir, hòstia, Amy Winehouse ha mort. No m'ho esperava gens perquè realment, clar, sabia que era... No sabia l'edat però sabia que era molt jove. Bé. Sí, sí, em va fer molta pena a mi també. Bé, doncs, Março, ens quedem escoltant un parell de minuts, si et sembla, la música de fons de l'Amy Winehouse. Perfecte. I res més, donar-te les gràcies per haver vingut, presentar-nos la seva biografia, que ens encanta, escoltar les teves històries de personatges famosos. I res, fins la propera. Fins la propera. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit