#329 - Fòrum del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) a Sant Just

Bona tarda, Sant Just. Farem amb el gerent del Sant Just Pàdel Club, l'Enrique Rodríguez de Medina, que ja el tenim aquí a l'estudi. Després, tot seguit, farem l'espai de la xarxa 06. Farem una trucada telefònica a la convidada d'avui. Concretament serà a la Imma Marín, que és especialitzada en el joc. Amb ella parlarem sobre com ha de ser aquest joc en l'entorn familiar. Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista en Just Fossalba, regidor d'Educació i també com a acompanyament de l'escolaritat. Amb ell parlarem sobre el fòrum que es farà aquest dissabte del projecte educatiu de ciutat. Concretament, també li preguntarem sobre què és això de les ciutats educadores i en quins eixos i àmbits es basa el pla del projecte que tenim actualment. Després, acabarem el programa d'avui fent la secció de la salut al dia. Amb aquesta secció tractem temes de salut, temes mèdics amb professionals del CAP i de l'ambulatori d'aquí, del poble de Sant Just. Avui, concretament, ens parlaran de l'obesitat. Vinga, no marxeu, que tot això és el que tenim aquesta tarda. Comencem! I ara ens toca parlar de pàdel i per això tenim ja l'Enrique Rodríguez de Medina, el gerent del Sant Just Pàdel Club a l'estudi. Hola, Enrique, què tal? Bona tarda. Què tal? Com estàs, Núria? Bé, sabem que estaves acabant d'actualitzar informació, no? No ho he aconseguit, però, bueno, us informo que tenim un Sant Justenc que està a Abu Dhabi, al primer golpall tour de l'any, que és un jugador espectacular, que es diu Toni Bueno, que molts de vosaltres el coneixeu, que ahir va guanyar el Lucho Capra, que és un jugador molt bo, molt boníssim, i que avui està a quarts de final del torneig de World Padel Tour de Abu Dhabi. És un noi que conec de fa molts anys, de fet, el Xavi Lombard, que t'ho coneixes, que és el seu cosí. Ah, mira. És el Xavi Lombard Bueno, aquest és el Toni Bueno, tots són molt bons. I valgui la redundància. Valgui la redundància. I el Toni és una persona que ha crescut esportivament a Can Bèl·lic, va començar a jugar a Padel allà, a Ciutat Diagonal, ha estat entrenant també al Sant Just, a Padel Club, i és una persona molt, molt, molt estimada per nosaltres. Ens alegra moltíssim que estigui al quarts de final. Té un partit, o ha tingut un partit, perquè és el que volia actualitzar, i no... Molt dur, molt complicat. Sí, ostres. Jugar ja amb... És que aquests nivells arriben a un punt que realment tots els partits són una prova de foc, eh? Per entendre'ns, ara juga contra un Barça o un Madrid, o una cosa d'aquestes, saps? Que, evidentment, que el Barça i el Madrid també perden partits, eh? Sí, sí, clar, òbviament. I després, que el Toni no és un tercer regional, eh? És un tio que ha jugat amb els àngels, eh? El que passa que estem parlant d'enfrontar-se allà a primeres espades... Home, és que el WP del Tour és el top, vull dir, després d'això no hi ha res més. Exacte, o sigui, el més dolent del WP del Tour és un 10. És un 10, és un diós. A català, a vegades, no sé si pronuncio prou bé, d'acord? Però és jugar d'una manera espectacular, el més dolent, no? El més dolent, imagina't. Quan ja ets bo, com el Toni, eh? Doncs ja és una cosa... I quan ja ets el dels millors millors, doncs és una cosa estratosfèrica, no? Jo convido a la gent que per la tele es pot veure, ja per internet... Sí? Sí, ja, com es diu, WP del Tour TV. Mira, fixa't. Es poden veure partits i és espectacular. Però molta gent que veu partits per la tele i que li sembla espectacular i tal, quan va a un WP del Tour en directe, normalment flipen. Sí? Normalment flipen. Bueno, és que jo crec que sempre passa les coses en directe, notes més l'emoció, no? Sí. Els nervis... I hi ha detalls que s'escapen, no? Clar. Et sembla que no, no? Càmera, fer una càmera enfoca el que enfoca la càmera. Es perden moltes altres coses. I hi ha altres coses que es veuen millor, també, eh? Sí. Des de casa, no? Perquè tu posen... Tu la pateixen... Tu repiten el punto, no sé, tu just en aquell moment estàs estornudant i tu vas perdó, no? Però és veritat que hi ha coses, no? Que hi ha... O sigui, veure la velocitat de la bola a la que va, no? Veure com surten de la pista, tornar a les boles que surten de la pista. Això es veu per la tele, però veure-ho allà, que és realment espectacular. Jo ho recomano, que... Home, si t'agrada... Si no t'agrada el pàdel, fliparàs també. Les pistes de pàdel, la gent que va veure els partits, és a dir, com és un anfiteatre, per dir-ho així, o una... Un partit de World Pàdel Tour, doncs, vindria a ser similar a un partit de bàsquet. D'acord? D'acord? O sigui, normalment, per exemple, el Sant Jordi, el Palo Sant Jordi, es jugava normalment al World Pàdel Tour de Barcelona. Es va jugar molts anys al Polo, al Club de Polo de Barcelona. Però, quan va començar a sortir per la tele, ja pràcticament tornejos de World Pàdel Tour en outdoor, no? Es fan contats, d'acord? Per què? Perquè el partit s'ha de retransmetre a una hora concreta, plogui, no plogui... Clar, però amb el tenis sí que és outdoor. Sí, però, bueno, sí, però en el pàdel, com que la pista és més petita, és una mica més petita, doncs, és més fàcil fer un indoor, d'acord? I llavors, doncs, normalment, més que ara per l'exigència de la televisió, de tenir uns horaris, de respectar uns temps, no?, doncs, la majoria dels tornejos estan jugant en indoor, no? I, bueno, doncs, no sé a què venia això... No, perquè estàvem parlant del Toni Bueno, que quan competeix Abu Dhabi, que, bueno, que normalment dèiem que els camps són en... Ah, sí, com són, no? Sí. Doncs, per exemple, a Barcelona cada vegada són més indoor, cada vegada més es juguen en un poliesportiu, que té grades, d'acord? El World Padel Tour busca cada vegada més aforament, perquè cada vegada hi ha més gent, que, me'n recordo... Que ho vol anar a veure, no? Fa uns anys, fa uns anys demanaven 4 o 5.000 persones que poguessin veure o seients, no?, localitats. Sí. Ara ja estan demanant 6, 7, 8, estan omplint, també en Barcelona demanant 20.000, d'acord? Però això des d'un Palau Sant Jordi, per exemple, es veu, o suposo que deuen posar pantalles i això, perquè, clar, la pilota de bàsquet no és el tamany de la pilota de pàdel, per exemple. Bueno, aviam, evidentment... Vull dir, per veure els jugadors feina i imagina la pilota. Com a qualsevol espectacle o qualsevol espectacle esportiu, hi ha diferents preus d'entrades, i, clar, les més cares es veu millor. Clar. Després, clar, si et toca molt a dalt, doncs... Bueno, com un camp de futbol, no?, més o menys, vull dir... Sí, jo me'n recordo... Jo no soc futbolero, però me'n recordo quan van guanyar el Champions, no?, el triplete, el triplete, sí. Doncs, bueno, les meves filles volien anar al camp, la meva dona també, i, bueno, doncs anem, i com que vam arribar tard i ho vam decidir, doncs vam pujar a dalt de tot. A dalt de tot, bueno. Clar, i entre que jo no sé quins... els jugadors, perquè no conec els jugadors de futbol, i és que jo no sabia els que eren, si eren... no sabia si era negret, si era blanc, si era xino, el número impossible, o sigui, no veiem res, no? Però la gent va allà i veu el partit des d'allà, no? Sí, sí, sí. Bueno, jo et diria que a una entrada mitja els veu el partit molt bé, d'acord? I una cosa a comentar, si algú... a mi, per mi, on es veu millor el partit de pàdel és des de darrere de la pista, d'acord? Des de darrere? Sí, no des de... en el tenis es valora molt estar en una pista, o sigui, en una posició central, diguéssim, el més a prop de la xarxa, no? Sí, és a dir, que ni a un costat ni a l'altre, no? Exacte. Com més al mig de la pista, millor, d'acord? Per mi, no és que tinguis una mala òptica, des d'allà, és bona, però per mi m'agrada més veure el partit de pàdel des de darrere. Des d'un dels extrems, com si diguéssim. Des de darrere, la paret de darrere, que tingui qualsevol dels dos equips, allà, perquè ho veig... a mi m'agrada molt veure-ho des d'allà. I, de fet, si et fixes, la televisió retransmet des de normalment les càmeres estan allà, darrere. De fet, ara mateix acabo d'entrar al Twitter del Toni Bueno, dic, a veure què s'hi coga les xarxes. Ah, sí, i què diu? I ell té clavat, com si diguéssim, el partit que s'està jugant ara mateix en directe, és a dir, té retweetat a World Padel Tour, la compta de World Padel Tour, que des de la compta de Twitter World Padel Tour està retransmetent el partit en directe. El que no sé veure... Bueno, estic veient que les càmeres, com tu dius, estan des de la posició que tu dius, des d'un dels extrems... o sigui, des d'un de les parets de darrere. De darrere, exacte. I els resultats, doncs, bueno, no surten. O sigui, estan retransmetent el partit, però no es veuen els resultats. I si et fixes, amb els anys han après a retransmetre molt bé el Padel. Ah, sí, mira, 15, bueno, i l'altre company, que no és... Sí, Marc Quílez. Quílez, sí, sortia... surt Q-U-I, entenc que és Quílez. 3, 2, i el resultat, com si diguéssim de més a la dreta, 15. És que ho dic així perquè no sé quin és el significat. No saps quin és el 3, o sigui, no saps com van. El 3 és la primera columna, la segona columna 2, i la tercera, que és la que està sombrejada en blanc, 15. I els que estan a sota tenen, en aquesta columna que està sombrejada, com si diguéssim 30. Entenc que van guanyant. Van guanyant 30-15. El joc que estan jugant, el que no sé és de jocs com van. Deuen anar 3-2. 3, 2, i els altres, els de l'altre equip, 6-4. I tu què ho estàs veient? El 3, qui el té? El 3 el té el Toni Bueno i el Quílez. Però això és molt bona notícia. Vol dir que van per sobre. Ah, d'acord. Que van guanyant. Si ho hem interpretat bé, van guanyant. Per ser que el qual està molt bé. Perquè l'altre són Tàpia, i no me'n recordarà la parella del Tàpia. Tàpia i Coe, posa. Coen, sí. Coen. Sí, sí, sí. Coello. Ah, Coello. Coello, perdó. Coello. I clar, aquests són primeres, són primer nivell. Allà hi ha que heu de veure, per exemple, un que ha sortit de la pista per donar-li la raqueta amb la pilota. Jo no sabia que això es podia fer. Això es pot fer. Això es pot fer. Doncs mira, m'han acabat ara. Coenjugador, surt d'una pista per donar-li amb la pala a la pilota i que segueixen el joc. Sí, sí, sí. Per això et dic que és un espectacle. Sí, sí. Clar, també hi ha un monòleg del, com es diu, un tio que es diu Leo Harlem, no? Sí, Leo Harlem. Que parla del pàdel, no? I parla de les normes del pàdel, no? Sí. I és divertit. Perquè diu, entonces, que si toca i toca la bola en no sé què i con l'esquina, tal, no? Vale, no? I clar, perquè qualsevol joc, si surt del camp, s'acabaria el punt. Clar, sí, sí. Però aquí, si no... Amb el pàdel, no, eh? No, fins que no toca el terra, és vàlida. Amb la qual cosa la pots tornar, saps? I amb el World Padel Tour, a Abu Dhabi aquest any és una competició que es fa de forma anual? al World Padel Tour? Sí, a Abu Dhabi, ostres, ara em pilles una mica, però tot el que és aquests països, el pàdel està agafant molta força. Jo diria que Abu Dhabi ja s'ha jugat a un altre World Padel Tour, Qatar, es va fer el Mundial ara fa poc. Aquests països estan bojos amb el tema del pàdel. Sabem la història o el recorregut que té el World Padel Tour als anys? Perquè has dit que, per exemple, aquí a Barcelona, una edició es va fer aquí a la ciutat, a Barcelona? No, s'han fet cada any, a Barcelona es fa cada any des de fa molts anys. Ah, d'acord. Sí, sí, sí, sí, sí. A Abu Dhabi jo crec que porten dos o tres anys fent-ho, s'ha fet als Estats Units, es fa a França, es fa a Mònaco, bàsicament es fan molts a Espanya, es fa a Argentina, es fa a Brasil, que a més, és que hem d'aixar de països, però s'està internacionalitzant molt. Jo em pensava que era una competició el World Padel Tour, que cada any es feia en una ciutat diferent. No, no, no, el World Padel Tour és un circuit. És un circuit, clara, ho entenc. I ve a ser com la Fórmula 1. Vale, sí. La Fórmula 1 té una sèrie de llocs mítics, no?, que any rere any... Circuits de diferents ciutats. Es van repetint, per exemple, Montmeló, no?, doncs es fa el Gran Premi d'Espanya, tal, no?, i es fa cada any, i les motos, igual, no?, i van a Spa-Francochamps, i cada any van a Spa-Francochamps. I després, cada any s'incorpora algun, i potser hi ha una baixa, doncs mira, aquest any, amb tot el tema de la guerra, i l'any passat a Rússia no es va, ni es va fer, ni es farà aquest any un Gran Premi de Fórmula 1 a Rússia, no?, però potser es fa a un altre lloc que no es feia, eh?, però bàsicament diguéssim que el 90% del circuit es repeteix, no?, no es repeteix, i aquí amb el World Padel Tour és el mateix, vull dir, és com el circuit de tenis, cada any hi ha el Godó, cada any hi ha Roland Garros, cada any hi ha Wimbledon, cada any hi ha l'Open d'Austràlia, no?, I el Toni, per el que m'has explicat, que va començar, bueno, que va créixer sobretot a nivell esportiu, al principi, principi de tot a Can Mèl·lic, és un dels que es passen del tenis, no?, al Padel. Bé, és que ara hi ha molta gent que ja neix amb el tenis, però el que passa és que ell es va passant al Padel molt, molt aviat, eh?, Ah, val. Molt aviat, o sigui, de petit, petit, petit, a veure, no conec molt la història, i aviam si un dia, si el Toni diu, eh?, què estàs dient, no?, però jo he vist fotos d'ell de petit amb raqueta de tenis, però he vist fotos d'ell molt petit en ja pelada de Padel. O sigui, que jo crec que el tenis va jugar dos anyets, no ho sé, no m'invento, dels sis als vuit, eh?, però que als set ja també combinava amb el Padel i després ja es va acabar. Val, que n'hi ha d'altres que potser fan aquest canvi quan són una mica més grans o quan ja han fet un recorregut més llarg potser amb el tenis. Per exemple, la Lucía Sainz, que vam estar amb ella aquí, te'n recordes? Sí, sí, sí. Que, bueno, doncs la Lucía va ser tenista de molt nivell i es va passar al Padel, doncs devia tenir ja 18 o 20 anys, no? Gemma Triay, que és una gran jugadora número 1 actualment, si no m'equivoco, de Padel, si no ha canviat el rànquing en els últims. Era tenista professional, Marta Marrero, que també és tenista, és extenista professional ATP, vull dir, aquesta noia, Marta Marrero, havia competit en Roland Garros Wimbledon, saps, tot això? I ja gran, gran, gran vol dir 20 i pico, eh? Es va passar a jugar a Padel, i de fet els tenistes, els tenistes de tot nivell que juguen raonablement bé a tenis... Algun cop o altre han passat, han jugat a Padel, no? I si passen, i si prenen la decisió de passar al Padel, són gent que juga molt bé. Per què? Perquè el tenis és un esport de raqueta, jo diria que... Més difícil que potser el Padel, eh? Jo diria que jugar bé és més difícil que jugar bé al Padel. Jugar a primer nivell, com el Toni, és exactament igual de difícil amb un que un altre. Fer tot amb nivell d'excel·lència, qualsevol cosa, és molt difícil, igual de difícil, d'acord? Però, diguéssim que divertir-te amb el Padel és molt més fàcil que amb el tenis, jugar bé és molt més fàcil amb el Padel que amb el tenis, i llavors una persona que juga bé a tenis, una vegada supera quatre coses que ha de canviar el seu cap, que ara te les comento, jugar de manera bé al Padel. Sense canviar-les, normalment juguen bé, però quan les... Tant sap potser a la pala, no? També, o al pes... Mira, hi ha diverses coses. Una, que el jugador de tenis, quan la bola el supera, ha perdut el punt. Sí o no? Sí, sí, sí, clar. La bola es perd i ha perdut el punt. Amb el Padel, aquesta bola et toca el vidre i torna. Llavors, el jugador de tenis té una obsessió perquè la bola no li passi. Quan t'acostumes a jugar a Padel, la paret de darrere pot ser una aliada teva. Una bola va molt ràpida, quan toca la paret perd velocitat. Llavors, si tu l'esperes al lloc adient, potser te la ponen a huevo. Un altre problema dels jugadors de tenis. Li donen sempre molta velocitat a la bola. Per què? Perquè en el tenis, donar-li molta velocitat a la bola, com que si la bola et passes per tot el punt, complica el tema al contrari, no? Clar, però aquí... Aquí, com que està a la paret, potser li poses les coses fàcils. Perquè diu, mira, aquesta bola va a 10.000, me voy hacia la red en lugar de ir a buscar-la a la paret, i quan vuelva la tinc a huevo per assecar-la de la pista o per donar-li un canyardo, que aquest sí que és definitiu. Llavors, quan comences a jugar a Padel, te n'adones d'això. I després, un altre problema que tenen els tenistes és acostumar-se als rebots de les parets. Sí. Clar, hi ha els rebots, però la bola porta efectes, d'acord? Llavors, no sempre és igual. Has de llegir la bola, que diem, no?, els dos jugadors de Padel, i costa. Perquè no és una cosa impossible, però a vegades, clar, no calcules bé l'efecte que porta, porta més del que tu creus, d'això, no? Llavors, quan un tenista aconsegueix acostumar-se a deixar passar la bola, quan sap llegir la bola i el rebot, i és capaç de, a vegades, jugar més amb la picaresca que amb la força, com que són gent que normalment té molta mà d'haver jugat a tenis molt, normalment són gent molt complicada de guanyar. De fet, quan et trobes, jo que jugo veterans de la federació, no?, amb l'equip del Sant Just, doncs a vegades em trobo amb veterans, que són extenistes, no? I una de les... si són molt, molt, molt extenistes, o sigui que encara tenen molt el tema del tenis al cap, una de les coses que a vegades fem per intentar complicar-los la vida és baixar la velocitat de la bola. Ah, allà es perden, eh? Ah, ja es perden. Quan la bola la tenen massa fàcil, has de jugar molt bé per saber-li donar velocitat. Si no, el més normal és que se te'n vagi el vidre. Si no, la primera, la segona i si no, la tercera, no? Bé, els tenistes estan acostumats a jugar amb la bola molt ràpida. I llavors, quan els hi... Un desavantatge que... Els incomoda molt. Els incomoda molt, o els globus, no? Tirar globus i obligar-los a baixar a la xarxa, els complica molt el tema d'apretar la bola i donar-li molta velocitat. Llavors, es comencen a trobar incòmodes, es posen nerviosos, comencen a fallar una bola, comencen a fallar una altra... I han perdut. Comencen a tenir crisis d'identitat i tal. I, bueno, a vegades no ho aconsegueixes i et donen una pallissa, no? Però, bueno, és una de les coses que dius, ostres, no hi ha manera d'aquests tius complicar-los la vida. Doncs què anem a fer? En comptes de jugar més ràpid i amb més potència, anem a baixar la velocitat de la bola. Baixar la velocitat de la bola no vol dir posar-li fàcil. És important baixar la velocitat de la bola, però que la bola, quan voti, intentar que no pugi per sobre de la red. Perquè, si és així, no la poden apretar molt. Es descol·loca, això. Bueno, truquillos. Truquillos de bolete. Bueno, això que a vegades de l'experiència de jugar contra gent que potser s'ha dedicat més a l'anys. La teoria és molt fàcil. Després fer-ho ja és més complicat. Falta la pràctica. Molt bé, doncs Enrique, si et sembla, deixem el programa en aquest punt. Que acabis a passar bona tarda i també bona setmana i ens anem a trobar a la propera. D'acord. Vinga, que vagi molt bé. Adéu. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dóna sang. Salva vida. Vinga, va, escoltem aquest tema de Coldplay que es diu Viva la vida i seguim amb l'espai de la xarxa 06 que avui ens porten de convidada a la Imma Marín, especialista en el joc i fundadora de l'empresa Marimba, especialitzada en el joc com a transformació i com a eina social. I used to roll the dice, feel the fear in my enemy's eyes, Listen, as the crowd would sing. Now the old king's dead, long with the king. One minute I held the key, next the walls were closed on me, And I discovered that my castle stand, upon pillars of salt and pillars of sand. I hear Jerusalem bells ringing, Roman cavalry choirs are singing. Beam a mirror, my sword and shield, my missionaries in a foreign field. For some reason I can't explain, once you've gone, There was never, never an honest word, that was when I ruled the world. It was a wicked and wild wind, blew down the doors to let me in, Shattered windows and the sound of drums, people couldn't believe. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Me and Sam in the car talking about today. S'emliguem ara al magazin de tardes de la Rambla aquí a Ràdio d'Esvern i ho fem amb la secció del grup La Xarxa 06 de Sant Jús, grup transversal vinculat al món educatiu on famílies, escoles, alumnat, professionals dins de l'àmbit hi tenen protagonisme. La convidada del programa d'avui a la Xarxa 06 és l'Imma Marín. Està especialitzada en educació, en la comunicació a través del joc i en la ludificació, és a dir, a tot el que té a veure amb les ludoteques com a espais pedagògics amb finalitats socioeducatives. L'Imma Marín té un recorregut i una experiència professional molt extensa entre el que destaca la fundació de l'empresa Marín, Bajoc i Educació, que està especialitzada en el joc com a element provocador d'innovació i transformació. També l'Imma Marín ha estat a la presidència de l'associació IPA a Espanya, que és l'associació internacional que lluita pels drets dels nens i nenes a jugar. També a la fundació de l'associació de ludoteques de Catalunya i també ha estat a la presidència del Consell d'Administració de Play to Growth. És directora, consultora i assessora pedagògica en infinitat d'empreses, fundacions, universitats i projectes catalans, espanyols i europeus. I ha treballat també, entre altres, amb la fundació Crecer Jugando, amb Abacus, amb l'associació Kids Cluster o, per exemple, a l'Instituto Tecnológico del Juguete. A més, també té una activitat docent destacada. Ha estat directora d'alguns estudis, ponent en congressos i trobades, professora d'universitats i centres de formació en el lleure i animació sociocultural, professora de seminaris, directora de cursos, membre de comitès científics, etcètera. A més a més, té publicats alguns articles en revistes de psicologia, educació i criança. A grans trets, que Inma Marin és experta en joc, joguines, tecnologia i educació en el temps d'oci. Avui a Ràdio d'Esvern la tenim via telefònica per parlar concretament del joc en l'entorn familiar. Saludem-la, doncs. Bona tarda, Inma. Molt bona tarda. A més, et puc dir, Núria, que sóc mare de tres fills, àvia de dues netes, que em van portar el rei i que em van portar el rei un dia 6 de gener. Ai, mare meva, doncs per afegir al currículum, eh? Informació que no falti. Exacte, exacte, que no falti. Aquest és molt important. La de ser mare i ser àvia m'ha ajudat molt. Home, per què és important el joc en el desenvolupament de les persones, Inma? Què ens ajuda? Mira, jo diria que més que important és vital. És a dir, una criatura no pot créixer sense jugar, no pot créixer de manera sana, de manera saludable. El joc per a un nen o per a una nena és la seva manera d'explorar, d'investigar, de descobrir el món, de poder-lo dominar, diguem-ne, conèixer i dominar, i per tant de poder-lo estimar. Tot el que fa una criatura ho fa jugant. És la manera que naturalment tenim de fer-nos amb el nostre entorn, no? I no és la societat conscient, en som, realment conscients d'aquesta importància o d'aquesta vitalitat que té jugar, perquè a vegades es valoren molt altres aspectes, però la necessitat de jugar potser queda en un segon terme. En som poc conscients, sens raó, no? O sigui, vivim en una societat de l'útil, no? Tot ha de ser útil. Les coses que fem, tot ha de tenir un resultat, no? Fins i tot les persones, no? Si no són útils, les descartem, no? Llavors, totes les activitats que els demanem o que pensem que són bones per a una criatura estan impregnades d'aquesta, que li serveixi per a alguna cosa, no? I el joc realment és una activitat una mica màgica, perquè precisament quan més valor té, és quan més inútil aparentment és. És a dir, el jugar per jugar és on t'arrao aquesta importància del joc, no? Per exemple, sí, és com, et diria, com l'endivinatge, aquesta que és allò que es trenca només anomenant-lo, el silenci, no? Sí. Amb el joc passa una mica el mateix, no? Quan més desestructurat, quan més espontani, lliure, quan menys patint res en concret, més transformador és. El Francisco Tonucci ho diu d'una manera molt impactant, no? Ell, quan parla del joc dels infants, diu, només hi ha un verb amb el que jugar es pot acompanyar, no? I aquest verb és deixar, deixar jugar, no? Si et fixes en el joc, sempre li hem de posar una toqueta, no? La joguina que sigui educativa, el joc educatiu. No, jugar és educatiu, és l'aire que respiren els nens i les nenes per poder créixer de manera sana a nivell físic i a nivell mental. Hi ha un estudi, crec que és del 2018, si no ho dic malament, de l'Associació Americana de Pediatria, que per primera vegada associa els problemes de salut mental greus, com pot ser l'estrès infantil, com pot ser la depressió. dic infantil, o sigui, amb canalla fins als 10-12 anys, és la primera vegada que un estudi l'Associació a la manca de joc lliure. Fixa't que ja no és que ja en siguin més llestos o que aprenguin millor a jugar, no, no. Estem parlant de la seva salut física, pensant en l'obesitat infantil, que és, si no, en manca de joc físic, i la seva salut mental, que és aquests espais de llibertat, que l'error forma part del procés, d'estar en el present, de crear, d'incentivar la teva autoestima, la teva capacitat, no. Tot això és el que aporta a jugar, no. Però, Imma, només en la infantesa, el joc podríem dir que també té aquests beneficis que ens comentes en edats més adultes, ja quan els infants passen a l'adolescència, a la joventut, a la vida adulta plena. Sí, el joc, diguem-ne que la infantesa és l'única manera pràcticament que té una criatura de desenvolupar-se. Quan ens anem fent grans, aquesta manera, aquest joc, es va ampliant. I ja no només juguem amb joguines, sinó que tota activitat lúdica, sigui fer ganxet, o punt de creu, o anar al teatre, o anar al cinema, o escoltar música, o fer música, o formar part d'aquesta activitat lúdica, podríem dir, no? Que és absolutament necessari al llarg de tota la vida. És a dir, una de les coses que ens distingeix dels animals és que nosaltres, els éssers humans, juguem al llarg de tota la vida. La major part d'animals que juguen, juguen sobretot, sobretot a la infantesa, quan són cadells, com una manera d'entrenar-se i d'adquirir les habilitats que els portaran a sobreviure. l'ésser humà juga al llarg de tota la vida. El que passa, que va ampliant la seva manera de jugar al llarg de la vida. Però això que, aquesta actitud física, aquesta salut física i salut mental, ho és amb la infantesa, però ho és al llarg de tota la vida. el ballar, el cantar, això forma part d'aquelles activitats que necessitem com a persones des que nascem fins que marxem d'aquest món. De fet, cada vegada veiem com hi ha més activitats lúdiques per a durs, o els hem enganxat més, perquè realment ens fa falta i després d'un dia estressant te'n vas a fer la teva dansa o te'n vas a fer el teu el que sigui o vas a un karaoke i surts tu has canviat. Se t'ha passat el mal humor, se t'ha passat el mal de Junolls, se t'ha passat tot, diguem-ne, i arribes feliç a casa, esgotat però feliç. I concretament en l'àmbit familiar, com ha de ser aquest joc? És important que els fills, que les filles també puguin passar una estona lúdica en família, no? Suposo que deu aportar alguna cosa aquesta estona de joc compartit. I tant, o sigui, a la família diguem-ne que és el nucli principal on els nens reben que aquella activitat que és jugar és bona per a ells o no i per tant l'abandonen abans o no l'abandonen. Això vol dir l'espai que a casa seva la seva mare o el seu pare hagin recreat perquè puguin tenir el seu joc, la selecció de jocs i joguines que els hi brindin, el temps que els hi ofereixin perquè puguin jugar. Tot això passa a la família, diguem-ne, no? I dintre d'aquest passar a la família, clar, el mateix això que dic, l'espai per jugar, no? Hi ha espais estimulants del joc i espais que més enllà doncs el que fan és que s'acabin les ganes de jugar, no? hi ha joguines que motiven més a un joc més creatiu, més obert, més espontani i joguines que més aviat tanquen, no? aquests jocs o punts de sortida o punts finals, podríem dir-ho així, no? I tot això, com tinguem les joguines, no? Hi ha, passa com qualsevol, com una botiga o quan vas, no? Depèn de com tinguin la roba, t'enamores de tota o no et compraries res, no? Doncs amb les joguines passa igual, depèn de com les tinguis a l'habitació, o al lloc on te la tinguis et convidaran a jugar o no et convidaran a jugar i per suposat amb qui jugues, no? Òbviament. Per jugar fa falta espai, fa falta temps, fa falta una bona selecció de jocs i joguines i fa falta jugar amb algú. Aquest algú, per una banda, són el pare, la mare, els adults que tens al teu voltant, compartir temps amb ells és el millor regal que puguem fer als nostres fills, temps de qualitat compartit amb ells, riure's, passar-nos-ho bé, disfrutar dels nostres fills, ens ho mereixem com a pares i com a mares i l'altre és brindar els fills dels païs perquè puguin jugar amb altres iguals, amb altres nens i nenes i els nens necessiten jugar amb nosaltres però també jugar al parc amb altres nens i nenes que es puguin trobar i jugar a casa i jugar a l'aire lliure i això dependrà que nosaltres li diurem aquests espais on els hi vinguem. Clar, perquè els infants també han d'aprendre d'alguna manera, no? Per exemple, a jugar sols és important, no? Els infants han d'aprendre a estar sols, és a dir, a estar bé amb ells mateixos, podríem dir-ho, diguem-ne, no? Però això s'aprèn a poc a poc, és a dir, igual que a nosaltres ens ve més de gust sortir a sopar amb uns amics que sortir a sopar sols i ens ve més de gust sortir al cine amb una amiga o amb la parella o amb una altra que no pas en el cine sols, a les criatures a les criatures exactament i a les criatures més, perquè tenen menys recursos, diguem-ne, llavors ja arribarà, no?, aquell moment. A vegades, per una criatura, el jugar sol és més fòcil si se sent la presència del pare i la mare. és a dir, no és que sempre hagin de jugar amb nosaltres quan estan a casa, però sí que ens han de sentir presents, que no és el mateix, sentir presents, és a dir, potser jo estic cuinant i tu estàs dibuixant o estàs classificant unes joguines per colors i de tant en tant dius, mami, mira el que estic fent i tu mires i dius, i li dones una idea i te la retorna i, saps, estàs present amb allò que està passant encara que tu estiguis fent la truita o parant la taula o el que sigui. A banda que a part dels moments propis d'estar en un joc o en una joguina concret jugant a alguna cosa, jo sempre dic a les filmes i pop-ins, les filmes i pop-ins que qualsevol cosa es pot convertir en un joc, parar la taula, desparar la taula, fer el sopar, endreçar la nevera, netejar la nevera, tot pot ser tot pot ser alguna cosa simpàtica diguem-ne i compartir i passar-nos-ho bé o pot ser una obligació i un desastre i és un mal moment diguem-ne, no? Perquè quan els adults juguen amb els infants els adults han de dirigir aquest joc, s'han de mantenir el marge o és el que tu comentes, no? De fer-ho una mica tots plegats. Mira, jo crec que hi ha moments per tots, quan menys dirigim, millor, o sigui, el paper de l'adult en el moment del joc sempre ha de ser un paper molt discret, o sigui, el teu paper sobretot és crear l'entorn, l'espai, el clima, posar al seu abast aquells elements lúdics amb els que podrà desenvolupar el seu joc i un cop el joc comença, tu, sigui, és el rotllo, si estàs fent sopetes i et porten sopetes per sopar, doncs et prens les sopetes, però, bueno, no els hi dius, no, les sopetes amb forquilla, no, tinc una cullera que jo no me les puc prendre, no? doncs jugant les sopetes es poden prendre en forquilla i no et pau ni una gota, no fa res, estem jugant, diguem-ne, no, i aquí està la imaginació, no? Evidentment, si estem jugant en un joc de taula, doncs estem jugant i estem jugant de veritat i aquí qui dirigeix són les regles del joc i si el joc surti fins que no et surt un cinc, no pots fer no sé què, doncs aquí tots igual, no els deixaràs guanyar, no els hi donaràs peixet, als nens els hi ha de guanyar perquè ens guanyen, no perquè els deixem guanyar. Exactament. A més a més, normalment quan juguem ells juguen concentrats i com que nosaltres estem mirant la tele, contestant un whatsapp amb l'orella posada no sé què i vigilant que no se'ns crea i mirar el sopa que tenim el d'allò, fem una periódica de memòria i ens acaben guanyant. O sigui que diguin, perquè els nens sempre estan en el present i quan jugues s'estan en el present i els adults estem molt poqueta estona en el present. Totalment. estem més aviat en el passat o en el futur i a vegades coincidim poc en l'espai-temps amb els nostres fills. Qui ha de triar els jocs i les joïnes? És aconsellable que les famílies diguin, per exemple, que no a algun joc o alguna joguina que puguin demanar als fills, filles? Sí, jo crec que els pares i les mares han de poder dir que no a alguna cosa que ells considerin que salta una línia vermella, diguem-ne, no? I això per una banda, però també és cert que els nens han de poder demanar el que ells vulguin, llavors, això sempre els hi dius els pares, home, sempre tenim un recurs fàcil. Aquella joguina que tu has dit sempre que no i que no t'agrada gens, si s'està convertint en un drama perquè prohibir una joguina té una contradindicació moltes vegades i és que quan més dius que no, més ganes tens, diguem-ne, i a vegades també és veritat que hi ha joguines que formen part del que li podem dir sentir-te que formes part d'un grup d'iguals. Per exemple, si tots els nens i les nenes de la classe tenen una Monster High i jo no, sóc l'única de la classe que no tinc, doncs potser em fa vergonya que vinguin a casa perquè jo no tinc Monster Highs. Si amb una Monster High s'ha de passar aquest mal de panxa, doncs mira, que vingui la Monster High i la s'hi quedi. I dic la Monster High com puc dir qualsevol altra joguina que potser em pot agradar més o em pot agradar més. Però en el cas que tu hagis posat una línia vermella i dius a mi aquesta joguina o perquè és bèl·lica o perquè és una nina excessivament hipersexualitzada o pel que sigui. A mi no m'agrada i jo no vull que estigui a casa. Sempre hi ha una solució. Si això se converteix en un problema la poden portar els Reis Mags. La poden comprar l'àvia o l'àvia i tenir la casa de l'àvia o l'àvia. O sigui, aquí hem de buscar també una mica de picardia i sentit de l'humor i estratègies, no? Perquè quan hem dit que una cosa no, doncs jo què sé, potser els Reis ens la porten i ens expliquen per què els la porten a pesar que al pare i la mare no els agrada gaire i buscar aquests recursos. Però sí, jo crec que sense fer una creuada ideològica de les joguines, tu com a pare una mare, igual que hi ha menjars que potser els donaràs i altres que no, també poses unes barreres i una roba que potser li compraries i una altra que potser no. Doncs amb les joguines és exactament igual. Sense fer d'això una creuada ideològica perquè certament els nens amb allò juguen molt diferent i veuen alguna cosa molt diferent del que nosaltres com a adults veiem. I això també ens ha de tranquil·litzar, no? En què ens hauríem de fixar abans de comprar un joc una joguina? Per exemple, el tema de l'edat o que sigui una joguina bèl·lica o no? Mira, l'edat és una de les primeres, és a dir, que sigui adequada a l'edat, a l'edat física, a l'edat mental, manipulativa d'aquella criatura, no? Sí. Totes les cases en aquests moments els fabricants posen una edat orientativa i és orientativa. Després tu has de conèixer la teva criatura, no? No és el mateix un primer fill que li regales un Lego, per exemple, que no n'ha vist mai cap i és la primera vegada que el manipularà que quan tingui un germanet que has d'adormir ja amb una peça de Lego al bressol des de l'endemà de néixer. Clar. Aquí, amb el nostre coneixement del nostre infant, doncs vas fent, no? És que siguin joguines estimuladores. Estimuladores de què? Doncs de qualsevol, estimuladores de les ganes d'investigar, de les ganes de saber, de les ganes d'abraçar, de les ganes de conèixer, de les ganes de crear, d'imaginar, de manipular. O sigui, les joguines han de ser joguines que et portin a l'acció, a fer, diguem-ne. I llavors, aquí hi ha els gustos de cada criatura i el moment evolutiu de cadascú que agradarà més un tipus de joguina o un tipus d'un altre. Que siguin variades, moltes vegades no és tant aquella joguina o aquella altra, sinó que quin és el repertori que té una criatura? Només té nines? Només té cotxes? Home, no, doncs nines, cotxes, pilotes, bicicleta, construcció, joc de taula, o sigui, ha d'haver-hi varietat, no n'ha d'haver-hi moltes, no ha d'haver-hi un excés. L'excés de joguines mata les ganes de jugar, però el que hi hagi ha de ser variat perquè pugui ser un joc quan més ric millor i barrejar tres menes de joguines, poden dir unes que li diem oji cuines ocasional, o sigui, el pal d'escombra, la cullera de pal que pot ser un micròfon, que pot ser una fletxa, que pot ser mil coses, les joguines que podem dir autoconstruïdes, no, agafo la capsa de les sabates que ha comprat la mama i m'ajudo a forrar-la i fem un llitet per un brassolet per la meva nina. No, clar. I després les que comprem. I necessiten de les tres menes, no? I sobretot en el que és el joc simbòlic, quan més obertes, o sigui, quan et permetin un joc més espontani i que puguem imaginar més coses diferents amb elles, millor que millor, no? Que siguin segures, que siguin de qualitat, que no tinguin residuants de plàstic, que no tinguin rabades, si són de fusta, que no et quedi el... que siguin de qualitat acceptable, no? És a dir, tampoc cal sempre una despesa econòmica per poder jugar. En absolut, en absolut. O sigui, els nens que no tenen joguines se les inventen. Els nens que en tenen massa deixen de jugar. No, no, no. O sigui, evidentment, és veritat que quan busques les dues joguines de qualitat, joguines de fusta, que van pujant moltes vegades el preu, diguem-ne, no? Perquè, bueno, la fusta és ecològica, perquè s'han buscat tots els pigments que són d'una determinada i això, doncs, bueno, va pujant el preu. però dintre d'aquesta gama hi ha coses molt diferents i alhora tu vas al parc i amb una gallera i amb una pala els nens continuen divertint-se. I combinar, no? Ara que dius al parc el joc en espais interiors com sales, ludoteques i menjadors. Això és una de les coses que ha canviat més al llarg dels últims 50 anys. Cada cop es juga més a casa i menys espais exteriors. Això és bo? Això és molt dolent. Això no ho estem fent bé i el Covid encara ens hi ha portat més a jugar a casa. Està molt bé que juguem a casa però no en detriment del que juguem a fora. Els nens necessiten jugar a l'aire lliure. L'espai a l'aire lliure i la natura especialment és l'espai més estimulador del joc que puguem conèixer. El bosc és el millor lloc per jugar perquè hi ha una estimulació que no és estressant. Hi ha mil coses per fer però els colors són de tonalitat, no hi ha un estrès de colors, no hi ha un estrès d'impactes visuals. Per tant, els nens passen, ja no l'estudi crec que és a Inglaterra que deia que a unes certes edats els nens passen més estona a l'aire lliure un pres adult que una criatura. Mare meva! Ostres, això és fort, eh? Tal qual. Què pot passar? És a dir, els nens que fem per les activitats, o sigui, surten els nens a l'escola i no van al parc. Ja no. Van molt poc, o sigui que hi van, hi ha parc i n'hi ha, però tenim més parts que mai, millor acondicionat que mai i s'utilitzen poc. Sí, sí. Perquè els nens van a anglès, van a dansar, van a música, van a piscina, van a futbol, van a bàsquet, van a... A mil llocs. Són plens d'activitats extraescolars que teòricament han de millorar el seu futur i els han de donar més possibilitats i ens oblidem que la principal activitat per a un infant és jugar. Sí, sí. Sense, o sigui, amb una posició de l'adult lo suficientment a prop perquè se senti valorat, se senti segur i lo suficientment lluny perquè pugui fer el seu joc. Claro. Imma, marxarem, ens recomanes o ens proposes un joc abans de tancar? Doncs, un joc per jugar en família, per exemple. Per exemple, sí. Bueno, doncs mira, dues idees. Una és un joc per al dia aquell que arribem tard a casa i ja els nens estan dormint i ens queda aquella sensació de culpa que ja no els hem vist i et quedes així com malament. Doncs mira, una bona idea és pintar-te els llavis, anar al seu llit, omplir-los de petons i que quan s'aixequin al dematí tinc tota la cara ben enganxada de molts petons. O deixar-li purpurina al llit, o deixar-li... Això funciona, funciona molt bé, no? I després, doncs jo, com a joc també us recomanaria buscar qualsevol qualsevol excusa d'aquells jocs que coneixem nosaltres de quan érem petits, el veig-veig, i qualsevol moment a cantar cançons i que l'altre les adivini, si de són... O sigui, aquestes coses simples, no? Que no necessiten material ni necessiten res més que el record d'aquell moment que tu també vas passar bé, això continua funcionant i a més als nens els sembla apassionant. Els sembla apassionant, per exemple, saber que poden jugar a barcos sense tenir l'ondir la flota, que poden jugar amb un paper i un llapis. Els nens no ho saben, això. ima, ho hem de deixar aquí. Ha estat un plaer tenir-te aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern. Jo m'ho he passat molt bé, també. És una cosa que m'agrada. Ens anotem les propostes per la propera. Molt bé, Núria, encantada. Una abraçada, bona tarda. Molt bona tarda. Adéu. ...la unitat de suport a l'alumnat en situació de violència per poder indagar a fons en tota la situació, independentment que hi ha la investigació judicial que també tots i totes coneixeu. En funció dels resultats s'activaran uns protocols o uns altres. El centre no havia detectat cap problema específic d'assetjament escolar, però sí que havia donat suport psicològic i d'orientació a les alumnes des d'inici de curs per problemes socials i familiars. Els Mossos no descarten cap hipòtesi i és que segurament com passen molts suicidis no hi ha un sol detonant. Notícies breu, Sergi Molero. Els treballs de clausura de l'abocador de Solius a la comarca del Baix Empordà finalitzaran l'any 2025. Aquesta setmana ja s'han cobert les deixalles del dipòsit amb terra. Santa Cristina d'Aro, Roger Santaló. Bona tarda. L'agència ja ha iniciat el projecte de clausura per ordre judicial de l'abocador de Solius que tindrà un cost de 3 milions d'euros. Però encara queda pendent resoldre el procés de tancament de la planta de compostatge i l'increment de cost del desplaçament de residus a Bequerisses després de la negativa de la planta de Lloret de Mar. Isap Paraire és el director de l'Agència Catalana de Residus. En el moment hem enfocat el capítol de l'abocador i anem enfocant cadascun dels que ve i estem convençudíssims que segurament hi haurà imprevistos en cadascun d'aquests capítols i que intentarem que siguin els menors possibles. Roger Santaló, Catalunya Ràdio, Santa Cristina d'Aro. Ecologistes i associacions de foment del transport públic suposen el trasllat del tren convencional des del centre de Figueres a l'estació de Vilafant on hi ha l'alta velocitat. alerten que això atemptarà contra la mobilitat sostenible i apunten que per eliminar els passos a nivell hi ha altres opcions que no suposen eliminar l'estació central. Una trentena de tractors participaran en la manifestació que es farà diumenge a Sabadell contra la construcció de la Ronda Nord del Quart Cinturó que aduni Sabadell i Terrassa. La protesta l'organitza la plataforma Campanya contra el Quart Cinturó i rebrà manifestants de diversos pobles de la comarca i també del Vallès Oriental. El portaveu de la campanya és Isidre Soler. Aquesta brama que diuen que hi ha un consens per fer el Quart Cinturó no és cert és totalment fals i que al contrari és que hi ha una gran mobilització que hi ha un gran consens pel rebuig d'aquesta autopista que s'autovia que evidentment acabaria per destruir el Vallès. Més de la meitat de les noies d'entre 15 i 16 anys té un estat d'ànim negatiu. En el cas dels nois és un de cada quatre. Les noies també tenen més tendències suïcides. De fet, el 23% de tots els joves encastats pensen en algun moment a treure's la vida i l'11% gairebé cada dia hi pensen. I aquí, com dèiem, les noies també en són més, són més afectades. Conclusions d'una enquesta sobre salut i lleure dels adolescents feta per la Diputació de Barcelona. Lluís Caporvi és tècnic de salut de la Diputació. Els joves majoritàriament perceben que tenen la salut bona o molt bona però atenció a les desigualtats en gènere. Les noies expressen molta pitjor salut que no pas els nois. Aquesta desigualtat ha augmentat al llarg de la pandèmia. En els joves ha pujat del 10 al 15%, però en les noies el creixement ha sigut, diguem, gairebé de doblar-se, del 15% al 27% de les noies. I ara, Interpol. avui actuen a la sala de resmetats de Barcelona i presenten el seu darrer disc The Other Side of Make Believe que van compondre i gravar durant el confinament quan cadascun dels seus tres membres estaven en un punt diferent del planeta. El resultat, un disc més reflexiu i introspectiu que els altres i una de les ciutats per cert des d'on van arribar les idees va ser a Barcelona perquè el guitarrista de la banda nena el Kessler hi té una casa i de fet en una entrevista a l'ICAT a independents de l'ICAT assegura que se sent un barceloní més. Ara ja fa 7 anys que tinc casa a Barcelona i de seguida vaig connectar amb la ciutat i la seva gent i he fet bons amics i tothom m'ha tractat molt bé. És fantàstic viure a Barcelona i ara jo hi he escrit moltes cançons des d'aquí. Esports, Marta García. Avui s'ha disputat la torna dels setzents de final de l'Europa League i el Barça visita el camp del Manchester i una llet a partir de les 9. Una hora abans començarà la transmissió de la TVT per l'antena de Catalunya Ràdio. En l'anada el resultat va ser d'empatadors. Vull se tanca la primera volta de la fase de grups de la Champions masculina d'Hockey Patins. A dos quarts de set Barça l'Odi. Més tard a dos quarts de nou Calafell Liceo i Sporting de Portugal Reus i tancarà la jornada a partir de les 9 el Noia Tricino. El Balomano Granoller s'enfrontarà a la Rioja en els quarts de final de la Copa de la Reina d'Ambol que s'ha sortejat este matí. La competició se jugarà del 21 al 23 d'abril en Màlaga i en tenis en el torneig de Rio de Janeiro Albert Ramos s'enfrontarà al colombià Daniel Galán està vesprada en la ronda de huitens de final. Fins aquí les notícies. Els matins del cap de setmana. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa Lua López Rivas. Demà fa un any de l'inici de l'atac de Rússia a Ucraïna hem repassat a Ràdio d'Esvern l'actualitat del conflicte i dels projectes solidaris a Sant Just d'Esvern amb la veïna Maia Zolidova. El 25 de febrer del 2022 va començar davant la sorpresa del món la invasió militar a Ucraïna per part de les forces militars russes. Hem tingut avui la veïna a Sant Justenca d'origen ucrainès Maia Zolidova als micròfons de Ràdio d'Esvern per repassar com han viscut els ciutadans i ciutadanes ucraïnesos aquest últim any. Ha expressat que ha estat un any molt trist i complicat ja que per una banda Zolidova ha experimentat la sort de tenir aquí una part de la gent que estima i poder-hi fer coses i sentir-se útil però per l'altre ha estat una sensació d'angoixa i tristesa constant. En un inici quan la guerra començava semblava que el conflicte havia de ser curt però després d'un any l'angoixa ha crescut ja que no veuen el final. Si voleu conèixer en més detall el conflicte d'emocions de les persones ucraïneses arribades a Sant Jús la recollida de roba o aliments o el projecte de pròtesis amb l'Institut d'Esvern podeu recuperar l'entrevista completa amb la Maia Zolidova a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La Vall d'Averra troba el debat l'habitatge a Sant Jús conservar les arrels o haver de marxar. El debat sobre l'habitatge al nostre municipi programat inicialment pel mes de novembre va quedar ajornat per la renúncia de darrera hora de dos dels ponents. Finalment l'han pogut tornar a organitzar dijous que ve dos de març amb nous protagonistes un debat que tindrà lloc a la sala del cinquantenari de l'Ateneu a partir de les vuit del vespre. Aquesta vegada les persones ponents seran la Carme Arcarazzo portaveu del sindicat de Llogateres el Guifreu Medes Amat actual director general de Mat Immobiliaris i Gina Pol Borràs com a primera tinenta d'alcaldia de Sant Jús d'Esvern. El debat serà moderat per l'Olga Vallejo periodista amb experiència a diversos mitjans. Qui ho vulgui ho podrà seguir en línia en directe i en diferit a través de la pàgina web de la Vall d'Avers. Nova formació en línia gratuïta a perfil d'empresa Google posicionat al mapa i crea una web senzilla. Aquesta nova formació és organitzada pels serveis de promoció econòmica dels ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espí i Sant Jús d'Esvern i està adreçada a empreses d'emprenedoria i emprenedoria. Es farà dimarts 28 de febrer a les 3 del migdia en format online i durarà dues hores. L'objectiu és que persones emprenedores, autònoms i autònomes i treballadors i treballadores d'empreses puguin aprendre com amb el perfil d'empresa de Google My Business es pot controlar el que es mostra de la teva empresa a les cerques de Google i Google Maps. També permet que els clients et trobin a internet amb una senzilla web. No són necessaris coneixements previs per poder gaudir de la formació a càrrec de Marcots. Us heu d'inscriure a través del formulari que trobareu a les xarxes socials i pàgina web de l'Ajuntament de Sant Just i a la notícia de Ràdio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat santjustenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. A l'Ajuntament de Sant Just de l'Ajuntament de Sant Just Ràdio d'Esvern Ràdio Salva, regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat de l'Ajuntament de Sant Just i comptem amb ell aquesta estona perquè aquest proper dissabte 25 de febrer a dues quarts de deu del matí comença el fòrum del PEC, el projecte educatiu de ciutat de Sant Just. Una jornada de treball i reflexió organitzada per l'Ajuntament i això sí, oberta a la ciutadania per poder participar activament en la definició d'aquest projecte educatiu. Saludem el Just. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda a totes i tots. Fem una mica de memòria. A Sant Just, més o menys, sabem l'any que va signar la Carta de les Ciutats Educadores? Jo crec que estem parlant de l'any 2007 o 2008. Més o menys quan forma part d'aquesta Associació Internacional de Ciutats Educadores. En la pràctica, què implica formar-ne part, just? Primer, assumir els valors de la Carta de Ciutats Educadores, que principalment el que ens explica aquella carta és que els municipis també tenim una responsabilitat a l'hora d'educar les persones que vivim en els municipis. i ho entén així perquè creu que l'educació no es dona només a l'escola, en els espais formals, sinó que es dona a tot arreu i al llarg de la vida. Per tant, no només quan anem a escola o a l'institut o a l'universitat o a la formació professional aprenem, sinó que aprenem quan estem amb la família a casa, quan ens movem pel carrer, quan anem a comprar, quan entrem a la biblioteca, quan fem servir qualsevol servei públic, quan anem a les entitats esportives a fer esport, quan anem al cau o a l'esplai. Per tant, les oportunitats educatives, quan anem al mil·lenari, amb la gent gran, a les activitats del centre cívic, als diferents centres cívics del municipi, per tant, no s'aprèn només en una etapa de la vida, sinó durant tota la vida, i per tant, hi ha tots arreu. Per tant, tota la ciutat o el municipi, parlo de ciutat perquè és ciutat educadora, sempre ens referim a la ciutat. Sí, però vull dir que podem parlar del poble, és igual, la dimensió no importa, es fa servir consciència de ciutat educadora. La idea és que en aquests espais urbans tenim oportunitats per educar les persones, ja siguis gran o petit, i que les hem d'aprofitar i les hem de posar en valor. En valor per diversos motius, una, per compensar les desigualtats inherents del nostre sistema. Si ve un sistema que és desigual, no tothom té les mateixes oportunitats, i la ciutat educadora el que vol és mirar de corregir amb les eines que té, doncs aquestes desigualtats, perquè tu com a individu, però també com a col·lectiu, puguis desenvolupar el teu propi potencial humà, per dir-ho d'una manera suau. Llavors, la idea de la ciutat educadora és precisament aquesta, no? Entendre que som una xarxa, que estem connectats, que l'infant, el jove o l'adult es mou per els diferents àmbits, se'n va comprar al mercat, va a la biblioteca, entra a l'ajuntament, es mou pels carrers, es queda a la plaça, va a un espai de joc, vaja, es va movent. I tot això pot estar connectat, es pot ser conèixer d'un dels altres de les oportunitats i les fauleses que tenim, corregir-les o potenciar-les en el cas que sigui i aprofitar-se'n, aprofitar-se'n per seguir millorant, de fet, i fer un Sant Jus millor, no? Aquesta és la idea. I això que és tan metafòric i que és bonic d'explicar... S'ha de materialitzar d'alguna forma, no? S'ha de materialitzar. I com es materialitza? Bé, quan formem part de l'AICE, de la Societat Internacional de Ciutats Educadores, l'AICE ens proporciona bancs d'experiències d'altres ciutats que tenen projectes que poden ser molt variats i molt diferents, des de projectes d'inclusió, projectes feministes, projectes de respecte a la natura i del medi ambient, projectes de treball intergeneracional entre diferents generacions del municipi, hi ha de cooperació internacional, hi ha molts... I de diferents àmbits i temàtiques, eh? De cultura, és que els àmbits i les temàtiques són molt amplis, perquè ja et dic, aquest concepte d'aprendre, al final la pots aprendre des del món de la cultura, des del món de l'esport, des del món del... És transversal. És totalment transversal. I a part d'això, el que també ens articula és que com a municipi ens podem organitzar a través d'un projecte educatiu de ciutat que no és més que un document o unes línies d'actuació en definitiva per fer accions per convertir Sant Jus en ciutat educadora o per seguir convertint Sant Jus en ciutat educadora. Ja vam fer un PEC a l'any 2017, durant el 16-17, vam fer un, que van sortir quatre línies d'actuació, algunes d'elles les coneixereu, a l'espai de participació d'infants i adolescents, que a vegades venen aquí a la ràdio. Aquest és un espai que neix en aquell moment, eh? del projecte educatiu de ciutat del 2016-17. Per tant, ja veiem una cosa material, eh? Sí, perquè era el primer, no? Era, va ser el primer projecte educatiu de ciutat. I el que tenim fins ara, de fet. Sí, és el primer espai de participació d'infants i l'únic que tenim, que llarga vida, eh? Sí, sí. I això n'és precisament del projecte educatiu de ciutat, que perquè la ciutadania participés vam fer el fòrum educatiu local, que és el que repetirem ara. Sí, d'acord. El 2017 en vam fer un, que va ser molt bonic, va venir moltíssima gent, i una de les quatre línies d'acció que es va proposar precisament va ser aquesta reflexió, no? Dicen, els infants no tenen veu, ni vot, ni capacitat de transformar-se en just, perquè no sols escolta, ni tenen un espai per a debat, ni tenen un espai per dir la seva. I de veritat, no hi era, no hi era, no? Tenim espais, tenim consells de participació per als adults, però no pels infants. I d'aquí va néixer, d'aquesta necessitat, d'aquesta visió de ciutat educadora, d'aquesta visió de veure que els infants no tenen aquest espai, anem a crear-lo, i es va crear. Com diu això, també va sortir, per exemple, el celebrar el Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència, l'11 de febrer. 11 de febrer, sí, sí. I no l'havíem celebrat mai, i des del 2017-18 ja se'l celebra Sant Jús amb activitats a l'institut, però també activitats al fora escola, i així són diversos projectes que vam portar a terme, i que han canviat una mica la fisionomia de Sant Jús. I ara el que volem fer és repetir-ho. Volem, aquest dissabte, volem que les persones que vulguin no s'ha de ser mestre, no s'ha de ser educador, està oberta a qualsevol persona que se senti cridada a parlar d'educació, en un sentit tan ampli com el que he explicat, no a parlar de mestres, de classes, de tamaris. Continguts ni res, eh? No, anem a parlar de com podem fer Sant Jús un espai perquè tinguis oportunitats educatives per a tothom i arreu. I anem a parlar d'això. Per tant, entenc que si es volen, que si es torna a fer una mica aquest fòrum, no?, per a aquest projecte, es volen canviar els eixos o les línies d'actuació? Es triaran quatre noves línies d'actuació. Sí. O sigui, dins de nosaltres, que al final parlar d'una cosa tan àmplia costa una mica centrar-se, i com que costa centrar-se, hem decidit crear quatre calaixos, que no són, són una mica maleables, però perquè ens entenguem són quatre grans calaixos, on creiem que de cada calaix pot sortir una acció, una acció per transformar. La primera és el que diem l'escola, i ara mira que estàs repetint que la ciutat educadora és precisament no només l'escola, però l'escola és un pilar essencial. Llavors, el dins escola serà un espai on qui vulgui anar a fer debat en aquell espai durant el dia de dissabte parlarem de quins projectes podem des de l'Ajuntament i des del municipi i des de les entitats impulsar perquè dins l'escola hi hagi noves oportunitats i hi hagi nous projectes i hi hagi coses que puguin sumar. Per fer una referència en el projecte anterior, aquí va néixer el dia de la dona i nena amb la ciència, va néixer d'aquesta línia anterior, per tant, tornaríem a una línia similar. Després, una línia de les transicions educatives, perquè un dels elements que sempre es detecta és que el que sempre més ens costa a la vida és els canvis, triar. Costa des del món estudiantil quan has de passar al laboral és un salt important i està molt bé tenir acompanyament, però també costa a vegades saltar de l'ESO al batxillerat amb un canvi important, al batxillerat o a la formació professional o a la primària o a la secundària o, vaja, acompanyar-te en la tria del teu futur, saber què t'agrada i triar bé, que no és fàcil, no és fàcil perquè és més complexa i a més les oportunitats cada cop estan més reduïdes o són més complicades. llavors també que s'engegui un programa o alguna acció encaminada a aquestes transicions vitals que patim les persones al moment de deixar d'estudiar i posar-se a treballar o entre el canvi d'estudis, etc. Per exemple, de les xarxes socials, no sé si de l'Ajuntament ara, però he vist que ara estan alumnes de l'Institut fent una mica d'acollida a les visites que estan fent alumnes de 6è de les escoles. Sí, aquest és un projecte que ja va néixer fa molt de temps però que el que vol és apropar precisament aquesta primària i secundària que aquest salt de l'escola a l'Institut a vegades costa, els alumnes tampoc saben què van a veure, no coneixen l'Institut i anar amb el teu grup de 6è, amb la teva mestra 6è a veure el pati de l'Institut, a veure les aules de l'Institut, conèixer alguns alumnes de l'Institut, doncs també fa que de cara al canvi d'any que l'any següent o el setembre i formaràs part segurament d'aquest institut doncs sigui més fàcil. I un altre dels eixos que també volem treballar és el de ciutat educadora que aquest és un concepte més ampli de com el municipi i la seva facinomia pot ajudar-nos a ser més educadors. Aquí, per exemple, sorgeixen molts projectes de mobilitat, de canvi de mobilitat, per exemple, molts altres municipis han impulsat temes de peatonalització de carrers o de reurbanització de places per fer-les més humanes, no tan ciment. Això també entra dins d'educació, no? Sí, bé, això entra dins el concepte d'aquesta ciutat educadora que és que si la parcelem només com una cosa de la regidoria d'educació ens equivoquem perquè és un concepte que veu d'urbanisme, veu de serveis socials, veu de salut, veu de cultura, veu de, vaja, de tantíssimes, de medi ambient, per tant, és un concepte molt transversal. No és un concepte només parlar de la regidoria d'educació i les coses que fem en l'educació, el que s'intenta és agafar una taca d'oli i agafar totes les altres també regidories i implicar-les en això. Per exemple, a ciutats educadores fan projectes molt xulos a nivell de transformació urbana, d'això, d'enseny d'espais públics, de carrers, d'enseny també d'equipaments, d'espais, això també és una de les línies que tractarem. En el d'anterior, PEC, aquí va néixer la línia de... allà no m'ho sortirà, de l'espai de participació d'infància i adolescents i després tenim el que... antigament li dèiem fora escola però li hem canviat una mica el nom i que era totes aquelles accions que es poden fer també més enllà de dins l'escola, hem fet el dins l'escola, el fora escola, les transicions i la ciutat educadora. Llavors, a tothom que vulgui venir, evidentment convidat a les 10 i mitja a la vagoneta, farem una petita presentació, s'explicar una mica d'on venim, perquè jo crec que és important posar context, per tant d'on venim, el que hem fet, el que hem treballat tots aquests anys i llavors el que farem seran unes petites dinàmiques de grup... Això t'anava a dir la metodologia de la sessió, no sé si hi haurà algú que dirigeixi... Hi haurà algú que dirigeixi, ens acompanya a la Fundació Ferrer i Guàrdia que tenen experiència en fer aquest tipus d'espais de participació i llavors després de fer aquesta revisió i presentació del que venim fent, llavors situarem el que volem aconseguir en aquesta sessió i a partir d'allà farem grups de treball on la gent anirà rodant dels diferents grups i podran anar parlant a tots els espais, es recolliran propostes, es faran síntesi d'aquestes propostes i s'arribaran unes conclusions que s'exposaran cada grup en el gran grup i llavors s'acabarà en principi triant quins són els quatre grans temes o eixos o accions que treballarem de cara als propers anys en Sant Jús com a ciutat educadora. Això són... Està bastant concentrat perquè comencem a les 10 i mitja i a les 10 i mitja la voluntat és que s'acabi abans d'anar... Per tant, per dinar a casa. Vull dir que no estarem tot el dissabte. No. Que qui vulgui venir que també ho sàpiga. Són tres horetes esperem que intenses perquè segurament són molts debats i haurem de concentrar i posar esforços per anar... per ser dirigents. Però vaja, que tothom està obert a participar, la gràcia és que participi com més gent millor, gent més diversa també millor i evidentment jo des d'aquí fer una crida a convidar-los a tothom que tingui un cert interès en dir la seva que vingui. I acabarem, Jússia, parlant també d'altres... Bé, per exemple, se m'acut, el Pla Local d'Infància també acompanya tot això... Estava inclòs el tema de projecte educatiu de ciutat està inclòs dins del Pla Local d'Infància o va més enllà inclús? Tots són elements que al final es vinculen perquè quan parlem del concepte... El Pla Local d'Infància respon a ser ciutat amiga de la infància que el que vol és la ciutat amiga de la infància és aquella que entén l'infant com un ciutadamés amb tots els seus drets i el Pla Local d'Infància i l'Adolescència té la missió una mica de garantir els drets dels infants en totes les matèries ja sigui en accés a la salut en l'educació en els serveis socials en els espais públics en tots els serveis que un ajuntament pot oferir també dret a tenir veu per tant a poder dir la seva una mica el Pla Local d'Infància i l'Adolescència és un garant o vol ser un garant dels drets dels infants entenent que els infants no són només uns éssers puerils que no tenen capacitat de decisió ni molt menys sinó que són ciutadans de ple dret i aquest és el que vol garantir que la ciutat educadora també defensa aquesta idea perquè la ciutat educadora evidentment també defensa que l'infant és una persona capaç i per tant té dret a tenir els mateixos drets o pràcticament els mateixos drets i deures que un adult per tant sí que veu una idea de l'altra de fet s'han fet molt hi ha projectes de ciutat amiga de la infància que es podrien etiquetar com de ciutat educadora i dissever-se i ningú sabia distingir Sí, perquè el límit a vegades la barrera és molt fina i inclús hi ha coses que es comparteixen ja et dic quan he començat a explicar era un concepte ampli a vegades difícil d'entendre però que quan s'aterra a la realitat a mi em va costar com a residu entén del concepte de ciutat educadora vaig estar un temps allà havent d'escoltar gent i reflexionant-hi però que clar quan s'entén és un concepte molt ampli i molt potent és que el pla local de salut també és ciutat educadora el pla jove també és ciutat educadora quan parlem de ja algú que no sigui ciutat educadora aquí o què? quan parlem de potenciar la participació en el disseny d'un espai com el de la plaça de la Pau també és ciutat educadora perquè està mestres deixant que els ciutadans intervinguin de forma directa en el disseny dels seus propis espais fent-los més humans i més resilients i alhora també més accessibles per tant tot passa una mica per aquesta idea de la ciutat educadora en resum podríem dir que Sant Just és un poble ciutat compromès amb l'educació sí a grans trets nosaltres com a mínim des de l'Ajuntament sí que creiem que defensem aquesta idea i des de l'educació amb una mirada ampla i els resultats del que es faci el dia 25 aquest dissabte s'hauran d'anar materialitzant conforme facin els propers anys entenc que és veritat que hi ha un canvi hi ha unes eleccions molt properes nosaltres aprovarem un PEC un projecte educatiu de ciutat amb el compromís que des del consistori s'aprovi de forma àmplia perquè hi ha uns anys que cada 4 anys per exemple s'ha de renovar el PEC o quan neixen no hi ha obligació de renovar-lo cada X anys senzillament hi ha voluntat i és el que tenim voluntat de seguir posant el granet de sorra per fer de Sant Just Ciutat Educadora aquesta és la voluntat nosaltres aquest era un compromís també d'aquest mandat és veritat que a mi particularment m'hagués agradat haver fet abans el fòrum perquè tenia més sentit poder engegar les línies abans jo crec que hem tingut un mandat molt complicat amb una pandèmia pel mig les prioritats han hagut de reordenar-se per respondre a moltes coses i ara hem pogut recuperar alguns dels temes i aquest era un que teníem pandèmia i que volíem com a mínim poder celebrar el fòrum per això el fem ara esperem adquirir uns compromisos que la majoria del consistori o la totalitat del consistori assumeixi per garantir també una mica que si hi ha un nou govern el 2023 a partir del juny doncs també segueixin la línia d'aquest projecte educatiu de la ciutat perquè el grup impulsor té alguna cosa a veure el grup impulsor és el grup de persones voluntàries que està fent seguiment d'aquestes accions i una mica també es corresponsabilitza perquè també veu d'aquesta filosofia de la ciutat educadora la idea no és que l'administració les persones ben en participen i l'administració ja ho farà i ja m'ho explicarà d'aquí quatre anys no també volem que les persones que estan proposant aquelles idees en la mesura que elles puguin evidentment s'impliquin de forma voluntària en seguir aquells temes i perseguir-los també quan toca i tirar-los endavant i amb això tenim un grup de persones que estan implicades cal dir-ho i a la qual agraeixo també la seva implicació des d'aquí perquè ens ajuden molt bé doncs deixem anar a aquest punt si et sembla l'entrevista gràcies per haver vingut i que vagi molt bé aquest dissabte al fòrum moltes gràcies només recordar que esteu totes i tots convidats perfecte adeu adeu a los contes a los contes a los contes a los contes a los contes a los contes a mí me vale cualquier excusa por un rato más Cualquier pretexto para regresar Si me da un poco de vida me vale Y no me importa Te juro que ya no me importa Que el lado de mi cama quiera Con tal de que mi cama escoja Y no me importa Te juro que ya no me importa Que me despierte a medianoche Con tal de compartir deshoras Y no me importa No importa Que todo se rompa al final Poder haberlo tenido me vale A mi me vale Cualquier excusa por un rato más Cualquier pretexto para regresar Si me da un poco de vida me vale A mi me vale No importa cuándo No importa el lugar Si no se acorta el espacio me vale Si me da un poco de vida me vale A mi me vale A mi me vale A mi me vale A mi me vale A mi me vale Y no me importa Desde hace mucho no me importa Si para el tiempo si te acercas La vida eterna se hace corta Y no me importa Y no me importa Que todo se rompa al final Poder haberlo vivido me vale A mi me vale Cualquier excusa por un rato más Cualquier pretexto para regresar Si me da un poco de vida me vale Si me da un poco de vida me vale A mi me vale No importa cuándo No importa cuándo No importa el lugar Si no se acorta el espacio me vale Si me da un poco de vida me vale A mi me vale A mi me vale Vale, vale, vale, vale Vale, vale Me vale A mi me vale Vale, vale, vale, vale, vale Me vale A mi me vale Cualquier excusa por un rato más Cualquier pretexto para regresar Si me da un poco de vida me vale A mi me vale No importa cuándo No importa el lugar Si no se acorta el espacio me vale Si me da un poco de vida me vale A mi me vale Vale, vale, vale, vale, vale Me vale A mi me vale Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. L'Ajusta, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les onze i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'Ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Fem ara a Ràdio d'Esvern una nova entrega, un nou capítol, el segon concretament de la recent estrenada secció titulada La Salut al dia. Conduïda coordinada per la Sílvia Granollers, que és infermera del cap de Sant Just, i que dona veu a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut. Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes, però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana, al llarg del mes. En cada sessió abordem un tema de salut diferent amb veus expertes en cadascun dels àmbits. Avui tenim amb nosaltres a la nutricionista Belén Gil i també a la Noemi Morcillo, referent de benestar emocional i comunitari de l'ambulatori de Sant Just. I a més a més, ens parlaran, sabem, de l'obesitat. Els jo abro els micròfons. Hola, què tal? Bona tarda a les dues. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, doncs, Belén, com a nutricionista, tu què és el que ens pots explicar de l'obesitat? Bé, més que res dir-vos que venim a parlar d'obesitat precisament perquè el 4 de març és el Dia Mundial de l'Obesitat i és una malaltia multifactorial que cada cop té més prevalença i estem amb unes xifres una mica alarmants. Sí. Llavors, per això vam considerar que era important abordar una mica aquest tema. Molt. Jo crec que el més destacable és el que he començat a dir, que és una malaltia multifactorial. Sí. que de vegades es té la sensació que la gent té un excés de pes considerable per decisió pròpia i moltes vegades no és així. És una malaltia. Sí, és una malaltia. Hi ha molts factors de risc que de vegades no es coneixen. O sigui, no només la gent té un excés de pes, però un excés d'ingesta d'aliments, un excés de calories. Això és el que es pensa, potser. Això és el més fàcil de pensar. Però hem de tenir en compte que hi ha més factors de risc, com per exemple l'edat, a mesura que ens fem més grans, tendim a agafar més pes perquè el nostre metabolismo es fa més lent, perquè som més sedentaris, no tenim tanta activitat. Després, el tema del sexe, les dones tenim bastanta més probabilitat d'agafar més pes, sobretot per un tema hormonal. Comencem amb els embarassos, que de vegades hi ha una predisposició normal i natural agafar pes perquè hem de garantir la lactància, l'alletament matern. El nostre cos està dissenyat per això. Però, clar, si no ens cuidem una miqueta i ens en va de les mans, aquest excés de pes, quan hem tingut la criatura, no tornem al nostre pes i anem tenint més embarassos, al final podem tenir un excés de pes correcte. I després, per exemple, el síndrome d'ovari poliquístic, que també és una malaltia bastant comuna, que també pot afavorir que hi hagi un excés de pes. És a dir, estem veient que és una malaltia que, no només per la ingesta de calories, per un excés de consumir més aliments o més calories, sinó que hi ha diversos factors que poden ajudar a que acabem patint obesitat. Sí, després la raça també té bastant de pes perquè s'ha vist que afroamericans i hispans també tenen més taxes d'obesitat. Després, sobretot, el sedentarisme, que és molt important. Cada cop ens movem menys. Les pantalles no ens ajuden, això. Gens, eh? El sedentarisme i les pantalles, internet, no quallen bé. Després, la medicació també és molt important perquè hi ha certs medicaments que també afavoreixen per un trastorn dels greixos en si. Per exemple, antidepressius, ansiolítics... Hi ha molts medicaments. Hi ha gent que potser pateix una malaltia de salut mental, que abans de fer tractament està en normopest, té un pes correcte, i que per aquesta medicació, que és necessària, agafa també excés de pes. Que es concentra molt a la zona abdominal i això és un fet que amoïna molt. És normal. O sigui, no és per un excés de calories, és perquè hi ha un mal metabolismo després dels greixos. Que no té res a veure amb que hi hagi molt excés de consum de calories, d'energia. Després també són molt importants els factors socioculturals, perquè també està demostrat i evidència que com més baix és el nivell cultural i més baix és el nivell econòmic, es menja pitjor. Clar. Hi ha més dificultats també per accedir a una dieta de qualitat. Clar, una cosa va lligada amb l'altra, no? Potser menys recursos, la gent tampoc coneix exactament els beneficis de prendre certs aliments que conformen una dieta més saludable o això i... Correcte. No ajuda. Sí. I després, clar, també està una alimentació poc saludable. Ara és molt fàcil estar molt a l'abast aliments amb un excés de greixos, amb un excés de sal, ultraprocessats. També econòmicament potser són més barats, més accessibles. Llavors és molt fàcil caure amb això. Clar, la gent que no té recursos també accedeix a aquest tipus de productes més processats que són potser més econòmics, perquè és el que està més a l'abast de la putxaca, però clar, per altra banda, tampoc són plats o aliments verdura o fruita fresca, com potser és el que és més recomanable. És important, quan fem educació nutricional, explicar a la gent que tampoc t'has de gastar molts cales per menjar bé, que hi ha moltes opcions, però de vegades hi ha com aquest sentiment, no? És que menjar bé és molt car, no ha de ser molt car. I clar, és fàcil fer aquest sesgo, no? De dir, m'hi tiro a l'ultraprocessat perquè és més barat i no arribo a el que seria saludable. És trist que la gent es quedi amb això i per això s'ha de fer molta educació. També el nivell de... bueno, el ritme del dia a dia, no? Que tampoc no ens... També, no ajuda, no. No ajuda, no ens deixa massa temps per estar potser a la cuina, dedicar-li a poder cuinar millor, de forma més elaborada, o plats com abans que les dones d'incorporar-se al món laboral, no? Que estaven més a casa i tenien potser més temps per cuidar l'alimentació. Avui en dia això, doncs, no... Ho tenim més difícil, però... De forma, o sigui, favorable. La dona torna al mercat, o sigui, està al mercat de treball, però per altra banda, doncs, clar, no està aquesta part. Les tasques també s'han de repartir i no hi ha temps, potser, per dedicar-li. Bé, llavors és qüestió d'organitzar-se. Nosaltres recomanem fer el batch cooking, que és un terme anglosaxol, però no és més res que planificat. O sigui, una tarda a la setmana, en la que tu et vagi bé, deixes fet per tota la setmana... Tàpers, tàpers. Clar, tàpers i hi ha vius de rentes tota la setmana, perquè pots anar tibant. I a més, arribes i ja ho tens. Només has de pensar, va, però tido aquest, aquest, de l'altre, i et muntes un plat saludable en 10 minuts. Tàpers, congelador i etiquetes i anar posant. Sí, sí. I després, un altre factor de risc, que també és important tenir-lo present, són els hàbits incorrectes, l'accés d'alcohol, el tabac, o el que parlàvem dels ultraprocessats. Clar, mira si n'hi ha factors que poden fer tenir accés de pes, eh? Déu-n'hi-do. Què més ens pots dir? No sé si hi ha més aspectes també, veient tècnics... Sí, bueno, podem parlar una mica, si voleu, del que és la classificació, del que és l'obesitat, Sobretot dir que, de vegades, ens referim a aquestes persones com obesos, i això és un matís important, perquè és una errada, no són obesos, són persones amb obesitat. D'acord. Aquest matís, eh, important. Sí, sí, perquè qualsevol que no diem és un normopès, doncs no diem és un obes, perquè és com definir-ho... Estar en normopès o... Clar, clar. Nosaltres, a consulta, el que fem és, segons l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, fem una classificació per veure quan comencem a actuar. D'acord? D'acord? Considerem que una persona està en normopès quan té un índex de massa corporal entre 18,5 i 24,9. L'índex de massa corporal és fàcil de calcular, és agafar el pes de la persona, i dividir-lo per la seva alçada en metres al quadrat. Per exemple, si jo peso 54 quilos i faig un metro 60, doncs hauria de dividir 54 entre 1,6 per 1,6. D'acord. Llavors, la xifra que surt, això és el nostre índex de massa corporal. I amb això fem aquesta classificació. Llavors, quan ja passem amb un índex de massa corporal de 25 i fins a 29,9, parlem de sobrepès. Aquí és quan s'hauria de començar a actuar per fer prevenció. Perquè és veritat que és més fàcil tornar a normopès, que quan ja s'ha establert l'obesitat, són molts més quilos que potser hem de perdre, llavors l'objectiu es fa una mica més. Perquè l'obesitat, a partir de quin número? De 30. A partir de 30. Sí. Quan les persones ja estan amb un índex de massa corporal de 30, ja considerem que hi ha obesitat. Llavors, hi ha diferents graus. Fins a 34,9 és obesitat, de tipus 1. Quan ja passem de 35 a 39,9, és obesitat de tipus 2. I quan ja superem un índex de massa corporal de 40, ja és una patologia molt greu, que és l'obesitat de tipus 3 o mórbida. que la persona està realment en risc, no? Entenem? Sí, perquè penseu que l'obesitat no és en si només tenir obesitat. Això comporta una sèrie de, el que nosaltres diem comorbilitats, que són unes malalties associades, secundàries. L'obesitat és la malaltia primària i de forma secundària pot aparèixer hipertensió arterial, pot aparèixer un excés de colesterol, pot aparèixer una diabetes de tipus 2. Llavors, clar, el principal d'aquestes persones no és només focalitzar i baixar el pes, és tornar a tenir salut, a ser una persona saludable, perquè la salut es va perdent mica en mica. Suposo que això són números també que dona l'OMS, no? Però que també potser s'han d'agafar, bueno, cada persona és diferent i, bueno, suposo que hi ha algun marge, però a grans trets serien aquestes franges, no?, aquests marges que diem. I en el cas dels nens i nenes, en el cas d'infantil? Es treballa en percentils, amb els nens, llavors diem que quan s'ha superat el percentil 85, comença a aparèixer sobrepes, i és quan comencem a dir als pares que potser hauríem de vigilar una mica el que és l'alimentació de tot l'entorn d'aquest nen, perquè no es pot canviar l'alimentació del nen i els pares no donen exemple, perquè llavors no serveix de res. És una mica, quan fem grups... I als nens no se'ls posa a dieta, no? No, és que aquesta paraula ja ni als adults tampoc ens agrada parlar de dietes, ens agrada parlar d'aprendre a menjar bé. D'hàbits. D'hàbits saludables, sí. I de fer petits canvis, canvis molt petits, però que siguin constants. Clar. I llavors és més fàcil per les persones assolir aquest repte, perquè ningú ens agrada que ens toquin les nostres rutines. No, no, exacte. I llavors quan parlem de nens, doncs igual. Amb els nens no es mira aquest número, no? L'IMC? No, són percentils. Ja et dic, és per sobre del percentil 85, ja comencem a vigilar una mica perquè ja hi ha sobrepes, i l'important és no arribar a un percentil per sobre de 95, perquè llavors ja parlem d'obesitat infantil. D'acord. Llavors aquí sí que ja es considera malaltia com a tal i sí que ja ens hem de posar una mica més seriosos perquè estem comprometent la salut d'aquest infant. Clar, vull dir, li quedan molts anys de vida. Exacte. A més està demostrat que nens que arriben a certes obesitats continuen sent obesos a la seva vida adulta. O sigui, és tenir una relació complicada amb el menjar des que són molt petits. Clar, i en el cas dels nens també pot ser una malaltia multifactorial, no? La genètica suposo que també intervé. Sí, però mira que la genètica només té un pes, només, és important, però d'un 30%. La gent es pensa que és molt més. O sigui, un 30% és genètica i un 70% és el que envolta aquesta genètica. Són els hàbits. O sigui, que sí que és veritat que naixem amb un determinat mapa genètic i ens condicionarà o tindrem més predisposició a tenir obesitat, però que això es pot arreglar. O sigui, té molt més pes els hàbits que tenim al dia a dia. Per tant, amb el que ens explica la Belén hem de tenir clar que l'obesitat és una malaltia multifactorial, tenint en compte també una mica aquestes franxes que ens parla de l'IMC i tenint en compte que també pot afectar els nens i nenes i que es pot posar remei i solució. I després, parlem amb la Noemi. Què tal, Noemi? Bona tarda. Bé, aquí, escoltant tot el que diu la Belén, que esteu parlant, que em sembla molt interessant i que, a part de tots els factors aquests de risc que ha anomenat ella, també podríem trobar factors a nivell psicològic que no sé si diríem de risc, però que sí que influeixen en aquesta malaltia com és l'obesitat. Una cosa que ha explicat superbé la Belén és que el tema de la relació amb el menjar és superimportant, no? És a dir, tot i que no parlen només del consum de calories i tot això, és veritat que des que som ben petits ens ensenyen, no? Ens premien o ens reforcen certs comportaments. Si et portes bé, et compro, jo què sé, un huevo kinder, no? Doncs perfecte, no? Sí, com a premi o com a càstig. Exactament, no? Llavors això, que ho anem aprenent des de ben petits, diguem que, bueno, a la llarga, no? Quan som adults també ens passa, no? Quants cops ens... A mi mateixa, no? A tothom ens ha passat... Avui tinc un dia, no? Que m'ha anat malament a la feina... Així que estic trastada... Exactament. Vinga, va, doncs, em foto un premi, no? Jo mateixa, perquè, guai, ho he aguantat i necessito alguna cosa positiva, no? I cacau, no? Doncs una xocolata... Clar. Hi ha persones que són més de dolç o de salat, però, bueno, una mica el concepte és aquest, no? Que utilitzem el menjar com un reforç positiu, no? Com un premi. O molts cops també per omplir un buit, no? Quants cops ens hem això, sobretot amb... Com per angoixes, no? Exactament, amb malestar, emocions desagradables, parlaríem, no? Molts cops també utilitzem el menjar per pal·liar aquestes emoções, no? Perquè quan mengem, normalment, no? Estem pendents del menjar. Clar. I aquest menjar ens fa, a nivell cerebral, ens agrega uns certs neurotransmissors que fan que ens sentim, entre cometes, millor, no? Aquest reforç positiu. Llavors, ajudar a pal·liar aquest sentiment o aquestes emocions més desagradables, que, bueno, que són durant un instant, no? Perquè al final tu tens, menges, però després aquesta emoció segurament segueix, no? I fem una mica d'habitació, no? És a dir, com que em sento malament, menjo i així no em sento malament. Vale. Però durant quan... I no utilitzar el menjar com a tapadera dels nostres problemes mentals, vaja. Exactament. O sigui, exacte, no? No barrejar aquí temes... Exactament, perquè si et fixes, també passa el contrari, no? Quan estic bé, no? Estic de celebració, jo què sé, he aprovat un examen, eh? O jo què sé, tinc una fina. Anem a dinar tots. Vinga, i què dines? Ja, clar. O sigui, no dines... Verdura bullida amb peix marinat. Exacte, no? O sigui, agafes, no? I te vas... A veure, això com a excepció, no? Doncs sempre hi ha la data, no? Que, bueno, doncs... Però això com a manera excepcional, no? Prendre-ho com a hàbit, no? O rutina de quan em passa alguna cosa bo, doncs, vinga, em puc gratificar. Sí, de fet, una cosa que insistim molt als grups que fem en persones amb obesitat és que no... Això ho diu més la Belén, però que no hi ha aliments prohibits, no? I que no hi ha una cosa que sigui dolenta o mala, o sigui, dolenta o bona. Que després, quan vetes una cosa, quan ho proves és l'huracan, no? Clar, i si et diuen, no pots menjar xocolata, tu què voldràs? Bueno, xocolata. O sigui, llavors, sí que parlem d'aliments que són de consum ocasional, no, Belén? Sí, sí, sí. Si m'equivoco, una mica pel que tu deies, no? Que sí, que està bé, no? Podem menjar, però potser no podem fer, no? Un bufet lliure cada dia, no? O menjar hamburgueses cada dia, m'invento. Llavors, això. I també comentar, no, que amb el tema del menjar, després també s'enjunta molts cops al tema de l'autoestima, que seria un altre factor que influeix en el desencadenant i en el manteniment del que és l'obesitat, no? Per molts motius, entre ells, perquè, bueno, molts cops està associat que una persona estigui, que, bueno, tinc obesitat amb el ser vago, el come mucho, el no se mueve, no? I és com tot això, no?, ho rebem d'una forma com de jo no soc suficient, no soc vàlida, o no estic fent, no? M'esforço, no? I com que molts cops associem que aquesta patologia és culpa, fixa't la paraula, no?, culpa nostra, no? I, clar, imagina't això, no? No té per què ser així, és que no és així. O sigui, és el que ha dit la Belén, 30% genètic, 70% hàbits. Sí, però també hem d'encabir, no?, si jo tinc pocs recursos econòmics, no sé què, potser no puc menjar tofu ahumado tots els dies, perquè, no? O sigui, que hem d'encabir-ho allà. I també, per una altra part, no?, a nivell social, tot el que comporta la imatge, no?, la imatge corporal, quantes persones amb un cos no normatiu veiem, no? I a les xarxes socials, a la televisió... Fotografies, comparacions... Exacte, no? Sí, modelo curbi, sí, però modelo curbi és una mica de pit i de cul i ja està, no? I la panxa, on la tens? O sigui, que això també ens afecta, no?, perquè és com que si no tens aquest cos perfecte, tampoc ets suficient, no?, o ets menys vàlida, tens més vergonya... O sigui, que l'autoestima realment també és una cosa que influeix a nivell mental amb l'obesitat. Clar, perquè si jo penso, no?, jo em sento que tinc un concepte de mi de no ser vàlida o ser menys, pel tema que sigui, no?, no solament pel meu pes, perquè això també influencia en unes altres coses, no?, el tema d'aconseguir certes coses, no? No, si no t'aprimes és perquè no ho fas bé, no? Llavors, aquí és juntar moltes coses... Frustració a vegades, potser, no?, que, bueno, és una cosa que també... És una malaltia que s'ha de tractar, que no és d'avui per demà. No. O sigui, requereix temps i constància, i entenc que això a vegades també, bueno, la gent deu ser alguna cosa que li costa i que a vegades pot arribar a frustrar una mica. Sí, i també aprendre que no ho hem de fer tot bé a la primera, no?, i que tot, igual que no arribes a aquest pes, no?, amb aquesta patologia en dos dies, no ho podem pretendre... Solucionar-ho... No, és que no és un refredat, que et prens un... No, o sigui, i fins i tot un refredat dependrà també de l'estil de vida que tinguis, no? Sí, possiblement, sí. Que no és que hi hagi un medicament, sinó que, a més, hi ha moltes altres coses, no?, que ens estan influint aquí. I diguem que un altre factor, no?, per... de factor de manteniment a nivell psicològic, serien les nostres relacions interpersonals. Quan diem això, les relacions que tenim amb altres persones, no? Com deia, si ajuntem una mala relació amb el menjar, una baixa autoestima, amb altres persones, també, no?, el que dèiem, quan surto a celebrar alguna cosa, o quants cops quedem, o sigui, quedem... Sempre que quedem és al voltant d'una taula. Molta gent no surt, vinga, quedem per anar a guagir. Hi ha persones, eh?, però la majoria de cops quedem per menjar, o per fer un cafè, o per... Sí, a nivell social, les celebracions les fem al voltant d'un àpat. Exactament, no? Llavors, què passa amb aquests àpats? Que normalment el fem als restaurants, o a pastisseries, cafeteries, on les opcions de menú no solen ser les més saludables. D'aquests menjars ocasionals, no? Exactament, però fixa't que, clar, si jo quedo per sopar amb dues persones a una setmana, ja no està sent tan ocasional, no? I aquí és important també treballar la comunicació assertiva, no? Poder dir que no a un menjar o a un pla i poder proposar un altre que potser no em ve de gust anar a caminar, no? Tant com anar a una cafeteria, però sí que sé que per la meva salut m'anirà millor, no? I molts cops no proposem o no diem que no a certs plans per... Ai, si s'enfaden o què pensaran, etcètera. Llavors, hem... Practica l'assertivitat. Exactament, també és superimportant. De fet, tot això que estic comentant... Sí, ho posem en practica els grups que fem. Molt bé. Al cap hi ha uns grups dedicats, no? Ja ens ho vau comentar també, em sembla que a la primera sessió que vam fer, amb el tema de l'obesitat, potser específicament, grups? Sí, sí, fem grups que són, bueno, ho vam explicar, però són de vuit sessions i fa una part la Belén, que s'enfoca més al tema de nutrició, i una altra part la faig jo, a nivell de gestió emocional i aquests aspectes. Llavors, el que treballem sobretot a la part més psicològica és motivar cap al canvi, tenir aquesta confiança i esperança que es pot canviar, treballar que acceptaré errors o que m'equivocaré i que potser avui començo i demà no ho faig bé, però, ei, que podem seguir, no? Tenir un error no vol dir que, ala, ja tiro la tovallola i ja està, no? També treballem la gestió emocional per promoure l'autoconeixement i identificació d'emocions, no? Per tal, de treballar aquesta relació menys sana amb el menjar, pautes que faciliten l'adherència als hàbits saludables i després també habilitats socials que tenim. També molt important, per treballar tot allò que dèiem, no? De l'autoestima, de les relacions amb els altres... I són persones sempre que tenen obesitat o sobrepès o...? En aquest grup el que estem fent actualment, que anem fent-ho cíclicament, són persones amb obesitat. Però sí que és cert que ens plantegem poder fer, no?, en un futur, a curt, mig plaç, un grup per persones amb sobrepès, pel que deia la Belén, no? Sí, detectar avenir. Per prevenció, no? És molt més fàcil assolir hàbits saludables, no?, o comportar-se d'una forma més adaptativa quan jo tinc un pes menys elevat que no quan ja tinc aquest pes, no? Perquè l'obesitat també comporta, no?, més cansament... Clar, si jo he de moure tot el cos per fer una activitat física, potser... Ostres, encanso més ràpid, això comporta més frustració, llavors sí que ens plantegem fer... Sí, el que passa és que ens trobem que la gent, quan té sobrepès, no és massa conscient del risc que comporta el continuar acumulant un excés de pes i arribar a l'obesitat. Llavors ens costa més tenir gent per fer grups, i com hem vist que la demanda d'obesitat era bastant elevada, i hem donat una mica de prioritat, llavors estem com desencallant una mica. Sí. Tota aquesta part que tenim... Quants grups n'hi ha ara mateix? Ara mateix tenim un, que l'hem hagut de fer bastant ampli, perquè ens agrada no fer més de 8-12 persones, i ens hem situat al voltant de les 15. I ja tenim gent que està ja quasi muntat al grup que començarà el maig. D'acord. O sigui que aneu per feina, per dir-ho. Sí, sí, sí. El que passa és que són grups de tarda, perquè també ens hem trobat que pel matí costa una mica més de venir, tot i que si escoltant això la gent s'anima, i tenen disponibilitat de matí, nosaltres no tenim cap problema per muntar un grup o dos de matí, que espai tenim. Que bé. Doncs ho hem de deixar aquí, Noemi, Belén, moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més, una sessió més aquí a la Salut del Dia. ens haguessin quedat cosetes per parlar, per exemple, exactament més a què es fa en el Dia Mundial, ja sabem que és el 4 de març. També, per exemple, temes relacionats, potser, i això caldria dedicar-li un altre programa, amb tot el tema dels trastorns de la conducta alimentària, que potser és un aspecte també més a nivell de salut mental, però també pot anar lligat. o, per exemple, tot el tema de la gordofòbia, la pressió estètica, que, en cap a fi, també són temes que es poden tractar al mateix Dia Mundial. Doncs res més, moltes gràcies, i que acabeu de passar molt bona tarda. Bona tarda. Adéu. Nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt. ens hem passat fent companyia des de les 5 de la tarda, i ara toca escoltar l'informatiu complet de les notícies d'aquí del poble per estar al dia de tot el que passa. Nosaltres, aquí a la Rambla, tornarem demà, ja divendres, també a la mateixa hora, de 5 a 7, al 98.1 FM, Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Jús. Ens podeu anar seguint a les xarxes socials, a Twitter com a Instagram, amb l'usuari arroba la Rambla 981, tot junt i amb minúscules. O també trobareu tots els podcasts i tot el contingut d'avui i del dia a dia, a la web radiodesvern.com o també a les xarxes socials de l'emissora arroba ràdio d'Esvern, tant a Twitter com a Instagram. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i ens trobem ja demà. Que vagi bé! A todos els plants! Fins demà! Fins demà!