#332 - El poder del joc en el desenvolupament infantil i familiar

Bona tarda, Sant Jus. Passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 28 de febrer. I ja tanquem aquest mes, eh? Febrer i comencem més de març demà. Bé, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esperm. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Jus. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tot, farem l'espai de recomanació de llibres i novetats literàries de la mà de l'Arnau Cònsul, propietari de la llibreria Sant Justenca Cal Llibreter. Avui, l'Arnau, a més, ja ens ha dit que ens presentarà també l'agenda d'activitats literàries que farà Cal Llibreter el proper mes de març. Després, tot seguit, farem entrevista en Josep Lluís Gil, director de la revista d'actualitat Sant Justenca, la Vall d'Avers, perquè aquest proper dijous, 2 de març, a les 8 de la tarda, la revista ha organitzat un debat sobre l'habitatge a Sant Jus. Parlarem de l'elecció del tema, de la metodologia del debat i de les persones ponents escollides. Després, a segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10, farem, primer de tot, l'espai de cuina amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle de Sant Jus, amb qui cada setmana parlem de gastronomia i alimentació saludable. I després acabarem el programa d'avui reposant l'espai de la xarxa 06 de la setmana passada, que vam fer entrevista a la Imma Marina, especialitzada en educació i en el joc com a eina de transformació social, ja que, doncs, aquest trimestre, la xarxa 06 aquí de Sant Jus està tractant el tema del joc en l'entorn familiar. Molt bé, doncs, això és el que tindrem a continuació, eh? No marxem! Comencem d'aquí a poc. Vinga! Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara, pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Va venir una amiga, em va fer el llit. Va fregar i encerar el terra de la cuina, va netejar les parets, va passar l'aspiradora, va netejar el vàter. La banyera va fregar el terra del lavabo i em va tallar les ungles dels peus i el cabell. Després, tot el mateix dia, va venir l'ampista i va arreglar l'aixeta de la cuina i el lavabo i el tècnic del gas va arreglar la caldera i el de la telefònica va arreglar el telèfon. Ara sé que aquí, amb tota aquesta perfecció, quina tranquil·litat. He trencat amb les meves tres amigues. Em sentia millor quan tot estava desendreçat. Trigaré mesos a tornar a la normalitat. No trobo ni un escarabat amb qui compregar. He perdut el ritme. No puc dormir. No puc menjar. M'han robat la brutícia. Charles Bukowski I amb aquest poema, l'Arnau Cónsul ens ha iniciat avui l'espai de recomanació de llibres, novetats editorials, amb aquest poema. Hola, Arnau, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Un poema que, vaja, ens plantin tot un món, a més a més amb aquesta música, aquesta veu arreglada de Tom Waits, que ell mateix deia que moltes vegades s'havia inspirat en poesia i amb escrits de Bukowski. A més a més, són dues persones que, si busqueu foto, si googlegeu els dos noms, segur que fins i tot tenen una similitud física. Sí? Ostres. Sobretot de grans, això és gent gran amb cicatrius, barba, descuidats, deixats... Fapats en el mateix tipus de... D'alguna manera, sí. Probablement perquè tots dos van optar per un tipus més Bukowski, potser que Tom Waits, per un tipus de vida, allò de dir, als marges. I per què Bukowski? Què ens portes? Doncs bona pregunta. Primer de tot, perquè ja fa dies que jo devia, aquesta presentació, perquè caldria celebrar i aplaudir amb les orelles que l'Abreu, qui si no, doncs hagi dedicat un volumarro impressionant, el número 125 de la col·lecció La Batre de Poesia, a publicar en català la poesia de Bukowski. Títol Bukowski Essencial, versionat per Marciel Riera. És un volum bastant gruixut, eh? Sí, sí, perquè evidentment no hi ha tota la poesia de Bukowski, es calcula que Bukowski va escriure més de 5.000 poemes, molts dels quals ell mateix els va perdre, perquè la seva manera de viure i d'enfrontar-se a la vida és de dir, jo escric poemes, els envio en alguna revista, això es fa molt als Estats Units, perquè el publiquin i, bueno, si no ho publiquen, doncs es perdien. Evidentment estem parlant d'una època on com a molt escrivia a màquina, com a molt no, Bukowski sobretot escrivia a màquina, i per tant no hi havia còpies, ni se'n feia ell, ni em guardava el dislú, perquè el dislú directament no existia. Bukowski és algú que, mira, de fet va néixer com a Heinrich Kahl Bukowski, no com a Charles, perquè va néixer a Alemanya, una cosa que desconeixia, i que ha après justament ara, gràcies a la petita biografia que n'hi ha a la solapa i el que n'he buscat per fer aquesta secció d'avui, no? Als 3 o 4 anys, quan ell és molt petit, els seus pares es muden, primer a Baltimore, després finalment a Califòrnia, que és on ell viurà tota la vida, a Los Angeles. Va morir l'any 94, o sigui, malgrat que es va autodestruir molt, va viure fins als 74 anys. I, en fi, es va convertir en el que és, doncs, el paradigma de l'escriptor maleït, als Estats Units, o el poeta abandonat, el poeta que... Ell mateix va dir, crec que és una frase que el defineix molt, que diu, tinc dues opcions a la vida, continuar a l'oficina de Correus i tornar-me boig, o quedar-me fora, jugar a ser escriptor i morir-me de gana. He decidit morir-me de gana. Ell... Treballava en una oficina de Correus, llavors. Però en molt temps va ser carter. Oh, mira. Va ser carter, i, bueno, ell mateix deia, és una feina que em torna boig, perquè a mi, doncs, la relació amb la humanitat em cansa, em deplora, i és algú que, evidentment, i potser per això moltes vegades la seva obra està marcada per, evidentment, pels seus excessos. Sí. Però fins i tot aquest esperit de ser algú maleït des de certa, diguéssim, societat benestant, aquesta societat que aquesta última setmana ha decidit que havia de canviar les paraules de Roald Dahl, ni més ni menys, doncs clar, evidentment, algú que vivia borratxo tot el dia i que justament se va borratxar una benzina per la seva literatura, podríem dir-me així, doncs clar, evidentment, dir-ho, no, no, això no ens agrada. A banda que la seva literatura, ell sobretot va ser novel·lista, sobretot potser no, ell es considerava poeta, però sobretot conegut pels seus contes i per les seves novel·les, novel·les que sempre són de barris baixos, però no perquè ell volgués escriure especialment, vaig a retratar els barris baixos, sinó perquè... I li sortia així, no? Sí, i per una mica era la realitat que amb ell li interessava que ell vivia, la que ell convivia, la que ell coneixia i, per tant, és un dels màxims representants d'aquest estil americà que després aquí i a tot arreu s'ha imitat molt que en diuen el dirty realism, o sigui, el realisme brut, el realismo sucio, no? Un estil que, la brutícia, d'alguna manera, comença en el propi minimalisme, és a dir, no volem adjectius, no volem adverbis, n'hi ha prou a explicar una mica el que tens al voltant. Tot, el que hi ha, el que veig, és el que... I ja està, i ja està, eh? Sense parafernalies... Exacte, justament, fora parafernalies, aquesta és la gran causa, la gran cosa de, doncs això, autors que ja havien començat, com Salinger, com John Fante, com inclús Richard Ford o Carver, no? Probablement, Bukowski ho va portar al límit, perquè, a més a més de, això, no és que no posés adjectius, sinó que també n'utilitzava, si calia, sinó que n'hi havia prou explicant vides convencionals, no cal explicar les grans heroicitats, ni algú que faci un gran canvi a la seva vida, no, per tot arreu, pel carrer, vols trobar gent interessant, si la saps... Ja no descriu, sinó si saps explicar bé, sobretot, això, la hipocresia de la societat, que és el que més li interessa a ell. Després llegirà un altre poema que crec que ho explica molt bé, no? Els seus poemes no s'havien traduït abans al català, ho ha fet ara a l'Abreu, amb aquest volum? Jo diria que algun sí, segur que algun o altre s'havia publicat així, però jo crec que una biografia, una no biografia, una antologia tan llarga, de fet basada en una antologia que es va publicar en anglès primer, perquè clar, l'obra de Bukowski, la poètica, és tan inabastable, inclús canvia tant, perquè al principi, quan ell comença a fer poesia, no és tan brut, no és tan dirty, diguéssim, és a dir, fins i tot té algunes imatges molt surrealistes. Bé, fins que va provant, fins que no troba el seu estil. D'alguna manera, o el va depurant, per tant, al llarg de tota la seva vida, ell que sempre ha volgut escriure, doncs clar, va canviant l'estil, és lògic, hi ha un moment fins i tot que es va donant de dir, bueno, em vaig fent gran i evidentment em queda menys temps. Per tant, clar, és important un volum com aquest, sobretot pel que et permet veure l'evolució de Bukowski al llarg de la seva vida, del principi, que no és que s'agradés, però evidentment intenta buscar imatges d'allò molt potents, on explica moltes vegades això, doncs, a la merda li diu merda i la fa sortir els poemes, no? Fins que després va trobant que això, potser amb una mínima història explicant, doncs, el que llegia en aquest primer poema, no? Doncs que està a casa i, doncs, bueno, si hi va revent gent, que li ordenen una mica la vida i amb ell et va dir a mi no em cal ordenar-me la vida, jo ja visc així, i m'és igual si hi ha escarbat de casa meva perquè hi parlo. Però no li cal explicar l'escarbat parlant ni que potser és el que hagués fet no als 20 anys, però potser als 30 quan va escriure els seus primers poemes, no? És molt curiós, perquè a més a més, clar, en anglès, que és una llengua molt monosil·làbica, el ritme bukowski és molt... no ho provaré llegint en anglès, però si algun sap, aquest volum, evidentment, tens la possibilitat de llegir el mateix poema amb pàgines confrontades en anglès i en català i t'adones que, clar, la feina que ha fet el Marcel Riera és boníssima, perquè el català és una llengua al revés, molt més llarga, molt més de frases, bé, com totes les romàntiques, en castellà passaria el mateix, oi? I, en canvi, crec que troba molt bé algunes expressions i fins i tot aquesta bellesa de la brutícia, o aquest de dir, bueno, anem a trobar la paraula exacta que ell hagués pogut fer dir si hagués escrit en català, no? Clar. I per què, Arnau Bukowski, que és que tenim algun tema sant justenc lligat amb aquest autor? M'agrada que em facis aquesta pregunta. Efectivament, avui, que acabem el mes de febre, aquest febre que s'acaba gelat, espero que acabi ja primaveral, teòricament és el que pertocaria, doncs, tenim una agenda ja feta. Cal llibreter té agenda ja? Cal llibreter té agenda avui a 28 de febrer que abarque tot el març, o sigui, que realment estem molt contents de nosaltres mateixos perquè hem aconseguit un dia abans tenir l'agenda, de fet, n'estàvem obligats perquè demà, dia 1, ja comenceu. Justament ja comencem i comencem amb Bukowski. Vindrà el Marcel Riera, a qui us aconsello moltíssim que vingueu a escoltar, no només perquè és un gran traductor i un gran poeta, però potser també recite poemes seus perquè acaba de treure un volum a proa. Home, per poder... Per tant, potser podrà fer les dues coses si ell s'hi anima. Per poder traduir poemes s'ha de ser poeta, s'ha de saber escriure poema, no? Home, jo suposo que hi deu ajudar i sobretot s'ha de saber bé l'anglès. En el tot cas, clar, Riera és algú que ja ha vingut altres cops, el Marcel, i és algú que ens ha portat al català uns poetes com Larkin, com... Emily Dickinson també l'ha traduït, en fi, Oden, el famós poema aquell del... Toreu tots els rellotges de la pel·lícula Quatre gos i un funeral, que en català sona preciós, però també és algú que ens ha traduït molt la poesia de l'anglès i sí, és evident que no sé si ajuda a saber poesia, però sí, sobretot, tenir un sentit del ritme, perquè la poesia, sobretot, és ritme i és el que et demostra Bukowski. De fet, el pròleg que el Marc Romera, molt bonic, per cert, molt ben treballat en aquest mateix volum, en què ens explica i ens introdueix la poesia de Bukowski, doncs ens ve dir això, diu, és que Bukowski, en el fons, no escrivia versos, sinó línies. Moltes vegades tens la sensació, diu Marc Romera, que, bueno, un vers li ocupava el que li donava la línia a la màquina d'escriure. A la màquina. Quan s'acabava, pum, baixava la línia següent i és cert que molts poemes el que tenen és aquesta sensació de retratar ambients. Anava a dir d'escriure, però ja hem dit que d'escriure potser no li agradava, sí retratar-los, no? I per tant, no es preocupava, evidentment, ni de la rima, ni de què sones bé o no, sinó de què, justament, retratar-les. Ara, el que sí que aconseguia, i sobretot amb aquest anglès tan trencat, era un ritme espectacular, no? I per tant, és d'aquells tipus de poesia que, tot i que faci por, un nom com Bukowski, allò de dió, home, però és un dels grans noms, la literatura americana és dels grans i tot plegat. Diu, sí, però justament ella escrivia poesia, però no lectors de poesia, de fet, d'algun poema fins i tot que el que fa és riure's i burlar-se enormement dels poetes que el que fan és intentar buscar la paraula més vella i la més recarregolada per demostrar tota la llengua que porten a dins, i diu, no, no, no cal. I demà, Marcel Riera, que vindrà aquí a Sant Jus a aquest llibrete, a quarts de vuit. Ens parlarà de Bukowski, d'aquest llibre, del volum? Home, jo suposo que en recitarà uns quants i el que ell fa molt bé justament, com a mínim les altres vegades que ha vingut, recordo una xerrada espectacular sobre Oden en què ens explicava això, la vida d'Oden i aleshores l'anava poblant de poemes i per tant veieu com la vida d'Oden aquí queda reflectida en aquest, no només era un recital en què ens setava un poema darrere l'altre, sinó que a més a més és algú que s'explica molt bé, és un pou de savies en aquest sentit, de coneixement de literatura anglosaxona i probablement també el que farà serà posar-lo en comparació amb altres poetes o per exemple això que sentim, Tom Waits, vull dir, o tants altres cantautors, probablement Leonard Cohen també va, ha llegit Bukowski, aquest toxis, melodiós, de música pràcticament fosca, l'ha inspirat potser també, i que probablement, sentim aquesta música i ens venen imatges de pel·lícules de motels, no? mitjans foscos, una mica aquests són els ambients de Charles Bukowski, no motels tant de carretera com de barriades de Los Angeles on probablement ningú ens aconsellaria entrar, però ell hi va viure tota la vida, s'hi va envoltar i en fi. Molt bé, Marcel Riera enceta l'agenda d'aquest llibreter per al mes de març, demà dia 1, i altres presentacions, altres conferències o xerrades que hi haurà en llibreria, Arnau? Doncs, per exemple, tenim el dia 15 de març, no la llibreria, sinó la Teneu, vindrà Pep Coll, novel·lista Pep Coll, que tindrà una xerrada, jo crec que serà interessantíssima, amb la Imma Periques, també novel·lista, perquè en el fons el tema de la novel·la de Pep Coll, La llarga migdiada de Déu, que ha sortit ara fa un mes i mig, potser, un volumarro que parla justament sobre la fugida de jueus pel Pirineu durant la Segona Guerra Mundial i com, doncs, evidentment, hi va haver una sèrie de gent que els va ajudar a creuar, a passar, tot això, d'històries aquestes del Pirineu n'està ple, de fet, ara n'hi ha una pel·lícula en cartellera que també tracta aquest tema i, vulguis que no, el Nocturn Ara Més de la Imma Periques també té aquest tema de fons. Per tant, vam creure interessantíssim que un autor com Pep Coll, de llarguíssima trajectòria, primer vingués a Sant Jús, això no sé gaire gràcia, i, doncs, més enllà de llegir-ne algun fragment i fer-li preguntes, home, que una novel·lista local, que a més és padrina de la llibreria, coneix bé el tema, doncs, bueno, poguessin establir una conversa entre ella en públic, evidentment. Això serà a l'Ateneu, a la sala del cinquantenari, això, el dimecres 15, a les 7 de la tarda. Ostres! Per acabar el mes, el dia 29, també un dimecres, hi ha la presentació del gran èxit d'aquesta última setmana des que ha sortit el llibre, el dibuixant Sant Just, de la Chita Camps i la Palmira de Badell. Home, sí, sí. Un llibre que és preciós, perquè no és una simple col·lecció de retrats que la Chita hagi fet, allò, pintura ràpida de Sant Just, sinó que hi ha tot un recorregut molt intel·ligent, amb notes que hi ha posat la Palmira de Badell, explicant què és a cada lloc, però és això, un pot fer el circuit i un pot no només veure alguns edificis sinó que hi entres. Realment tens la sensació mentre vas passant pàgines que vas passejant tu per Sant Just. Vas entrant en aquests llocs, no? Vas entrant-hi i vas fent un circuit que si coneixes Sant Just dius, bueno, vas veient els carrers i ara pujo per aquí, clar, veus, ara trobo allò, és que realment t'acompanya molt, no? És com fer una mena de ruta literària però amb dibuixos. Dibuixada, una ruta gràfica. Una ruta gràfica, sí, sí, pràcticament com si hi haguessis amb el Google Maps, no? Allò de dir que tu pots anar seguint amb la camareta. No és allò, no és una simple col·lecció de dits, moltes postals de Sant Just, sinó que hi ha una intenció clarament com els ha ordenat, com està explicat, com on s'atura i a quin lloc, per on entra i on s'acaba el llibre. En fi, això serà el dia 29, ja, a les portes de Setmana Santa, perquè la Setmana Santa començarà, és la primera setmana d'abril, i més saltat expressament l'acte estrella i fort que en l'agenda ja veureu que em posa més gros i amb coro negre pràcticament i és que clar, és un acte no és que ens faci il·lusió sinó que és un regal que realment ens han fet no només a aquest llibreter, jo crec que a Sant Just. Sí. I és que l'autora que probablement més hem venut des que tenim lliberia, sí, una autora que ens encanta, una autora que poc o molt ens lliga amb aquesta música que sentim, sens dubte, amb Bukowski, tot i que ens n'hem d'anar a un altre punt dels Estats Units, més aviat a la zona dels llacs, per entendre'ns, que ve al nord, és Bonnie Jo Campbell, Bonnie Jo Campbell que és l'autora, per si ara algú diu sí, em sona, però què? Em sona. Per exemple, Era ser un riu, qui ho rout, com a dos novel·les extraordinàries, però després llibres de contes com Madres ha avisat a vostres hijes, que és un llibre duríssim, però és això justament, és també el dirty realism, és d'alguna manera, perquè també deu molt de la literatura de Faulkner i del gòtico sureño que en diuen d'una altra banda, que és, bueno, els contes aquests són, bàsicament, és a dir, el missatge que un podria treure de fons és allò de, a veure, el món dels homes és molt brut, aneu preparades, perquè, doncs, us hi trobareu i us haurem d'enfrontar, no? I quan tindrem oportunitat? la gràcia és que el 26 diumenge a migdia, estem parlant de l'últim diumenge de març, abans, el diumenge abans de Rams, per entendre'ns, Bonnie Jo Campbell, autora nord-americana que viu allí al nord, ve a Catalunya, ostres, l'han convidat a un festival que es fa a Girona, el Festival MOT, justament perquè parlen de literatura rural i, bueno, van considerar que, efectivament, és el que... I vindrà a Can Llibre T? Farà dues presentacions en tot l'estat espanyol i una serà a Sant Just, a Can Llibre T? Que dius? Ostres! Per tant, no només això, sinó que l'acompanyaran els dos editors d'aquesta editorial que nosaltres idolatrem, que és Dirty Works, Javier Lucín i Nacho Reig, que després no la poden acompanyar a l'altra presentació que farà ella a la Finestres de Barcelona. Per tant, diguéssim que la gran festa serà el comenge 26 a Sant Just. La idea, si acompanya el temps, per això demanava que ja fos primavera a finals de març, si els meteoròlegs hi poden fer alguna cosa, és fer-ho a migdia, davant de la llibreria i, qui sap, doncs, evidentment... Potser somplar el carrer, eh? Potser somplar el carrer, potser hi posem barbacoes, potser fem una mica de això, ambient yanqui, d'alguna manera, no? Ambient yanqui. Ens fa moltíssima il·lusió perquè, a més a més, van ser els editors que ens van dir, escolteu, ve la Bonnie Jo Campbell, sabem que l'editor la treu, no la volem marejar amb gaires presentacions perquè, bueno, doncs, ja ve el festival i tal, però si en fa una volem que sigui a Sant Just. Ens ho van dir així, directament. Oh! I, clar, vam dir, ja, què hem de fer? Diu, l'únic problema és que seria bo que fos diumenge i sabem que el diumenge hauria d'haver tancar. Però, bueno... Ens vam dir, farem l'excepció. L'excepció. Ens és igual. Clar. Creiem que pot ser un bon diumenge perquè, clar, el següent ja vindrà a Setmana Santa. Per tant, és com l'últim diumenge que potser la gent encara no sortirà fins i tot si fa bon temps. A més, les calçotades ja hauran passat, no? Sí. Per tant, apunteu-vos-ho tots ja ara a l'agenda. 26 de març. 26 de març, migdia, quarts d'una, la una, hi haurà una festassa que el llibreter, sobretot perquè vindrà un tros d'escriptura fenomenal. Sí. Vindran els seus dos editors i, en fi, crec que serà l'oportunitat per... Genial. No sé, per agrair a tothom, també nosaltres, és a dir, durant set anys ens ha fet molta confiança, aquest és el regal, no? Vull dir, veu una autora americana i veig aquí. Aquest és el nom, un regalàs. Molt bé, doncs, Arnau, deixem la secció en aquest punt, presentant aquest llibre, aquest volum de poemes de Bukowski i també presentant-nos els propers actes que hi haurà el mes de març aquí a aquest llibreter. Res més, que acabis de passar un bon dimarts. I que comenci bé el març. Clar que sí. Adéu. Bukowski She said she'd stick around until the bandages came off. But these mama's boys just don't know when to quit. And Matilda asked the sailors all those dreams or all those prayers. So close your eyes, son, and this won't hurt a bit. Oh, it's time, time, time. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Hold on to my love. Smooth jazz club. T'hi esperem. Un parell de minutets de música de Fito i Fiti Paldis, la casa Por el Tejado i comencem entrevista amb en Josep Lluís i Gil, director de la Vall d'Avers. Fito i Fiti Paldis. Fito i Fiti Paldis, Fito i Fiti Paldis. Fito i Fiti Paldis, Si es por esos libros nunca aprendo a coger el cielo con las manos, a reír y a llorar lo que te canto. A coser mi alma rota, a perder el miedo, a quedar como un idiota y a empezar la casa por el tejado. a poder dormir, cuando tú no estás a mi lado, menos mal que fui un poco granuja, todo enloquece, me lo enseñó una bruja. Ruinas, no ves que por dentro estoy en ruinas, mi cigarro va quemando el tiempo, tiempo que se convirtió en ceniza. Raro, no digo diferente, digo raro, ya no sé si el mundo está al revés o soy yo el que está cabeza abajo. El colegio poco me enseñó... Vinga, seguim aquí al magazín de tardes la Rambla de Ràdio d'Esvern i a continuació passem a fer l'entrevista del dia. Tenim amb nosaltres en Josep Lluís Gil, director de la revista Sant Justenca a la Vall d'Avers, publicació mensual de caire informatiu i d'actualitat del poble que té la seu a l'Ateneu. Comptem, doncs, amb en Josep Lluís per fer-nos ressò de la propera cita que té la revista amb la Ciutadania aquest proper dijous 2 de març a l'Ateneu, on s'hi durà a terme, per fi, el tan esperat debat sobre l'habitatge a Sant Just. Bona tarda, Josep Lluís, què tal? Molt bona tarda. Dic per fi perquè és un debat que, entre una cosa i l'altra... No ha tingut... Ha estat atropellat. Sí, sí. No sé si val la pena recordar. Estava previst pel 4 de novembre. A última hora, dos dels participants, molt a última hora, ens van declinar la seva participació. El vam programar pel febrer, però, per circumstàncies, no vam estar a temps de tenir-ho tot enllestit i, finalment, l'hem posposat pel 2 de març, que, malauradament, després d'haver triat nosaltres la data, ens ha caigut un Madrid-Barça. És que no en donem una, eh? Per favor. Però esperem que això no sigui motiu de... A la mateixa hora? A la mateixa hora. No, bueno, nosaltres comencem a les 8, cap a dos quarts de 10 ja hauríem d'haver acabat, o sigui que, com a molt, es perdia mitja part de partit. Bueno. Esperem que no sigui... El més important és això. Clar, home, òbviament. Per què cal debatre i posar damunt la taula el tema de l'habitatge a Sant Just? Bé, és un tema que no és nou. Ara se n'està parlant sovint, sobretot els col·lectius de joves hi estan fent més soroll o més reivindicació del tema, però no és un tema que... Jo, que ja soc veterano de Sant Just, fa 40 anys ja se'n parlava, que cada cop era més difícil quedar-s'hi i són molts els de la meva generació que ja van haver de marxar de Sant Just perquè viure aquí es feia difícil per tema de preus. O sigui, que no és un tema nou, no és un tema sobrevingut, ja ve de temps. Ara, si de cas, s'ha greujat perquè el poble està creixent d'una manera més accelerada. Abans hi havia... El poble ha anat creixent, però d'una manera més pausada, i últimament s'ha accelerat, no?, pels interessos i pels promocions d'habitatges que està a vent-hi, no? Però, clar, això està aportant a una puja de preus general, de manera que són assequibles per determinada població que és capaç de poder-ho assumir, venint de fora de Sant Just, però els de Sant Just han de marxar, no? No és un tema exclusiu del nostre poble, és bastant comú amb molts sectors de Barcelona, de barris de Barcelona. A Barcelona es pot dir que és per culpa de l'especulació, els fons voltor, el turisme... A Barcelona és com que hi ha diferents causes, no?, que poden... Però està clar que tota la demanda turística, Airbnb i tot això fa que pugin els preus i determinades particulars, i no particulars, i grans tenidors que tenen bosses d'habitatges, de pisos i tal, doncs fan pujar els preus. Jo diria que una mica, una mica, no crec que ho expliqui tot, i ja ens ho diran els entesos, però una mica això repercuteix en Sant Just, no?, en el sentit de, bueno, si els preus generals pugen, per què no a Sant Just, que és un lloc privilegiat, com pugui ser Sant Cugat o... No sé, intento donar-li una explicació, però la meva opinió no és la dels entesos, eh? Bé, doncs, motius suficient també per poder generar un debat i posar el tema damunt de la taula. Des de quina perspectiva es vol enfocar el tema? És a dir, posant de manifest això que acabes de comentar, de que ja ve de lluny, de que s'hi passa també en altres municipis, per què, Sant Just, no? Bé, una de les preguntes que es fa la gent és, o dels arguments, no? És que Sant Just és especial. Sí que és especial, però insisteixo en el que he dit abans, no és exclusiu. Vull dir, clar, potser és més comú en zones més properes de Barcelona, possiblement aquest fenomen, i dic possiblement, sense saber-ho, clar. En total desconeixement, però en determinats pobles més rurals, més allunyats de Barcelona, més cap a Lleida, cap a Girona, potser no és aquest el problema, però no posaria la mà al foc, no? Ja. Llavors, bé, Sant Just té una particularitat que, com pugui ser Sant Cugat, que són dos llocs molt a prop de Barcelona, però que tenen un component de, no sé si dir-li d'elitisme o de, en definitiva, tenen un atractiu. Bé, que sempre quan surten aquests rànquings i llistats, no? A Sant Just, s'han covat com al cap de munt. Top, no?, de rànquing de pobles amb més renta. I això és conseqüència també de l'evolució que ha fet Sant Just, que és un mèrit, però també és alhora el seu problema, no? Sí, sí. Haver contingut el creixement desaforat dels anys 60s i 70s i 80s, haver-ho aconseguit mantenir com a poble durant molts anys, és el que fa també que el preu pugi perquè és un lloc més exclusiu, més, bé, no sé si explica com l'he dit abans, ho explica tot, però una mica va per aquí, no? Clar. Parlem de les persones convidades, dels ponents. Tenim la Carme Carazo, no? La Carme Carazo és la portaveu del sindicat de llogateres. Sí. De fet, ella ja estava, no?, com a primer. És l'única que aguanta la supervivent. És l'única supervivent i fins que no la vegi aquí no ho tindré clar, eh? Vale. Dit sigui de pas. És la que acostuma a sortir, per dir-ho així, en els telenotícies, i quan hi ha alguna actuació al carrer on un sindicat de llogateres intervé o té alguna cosa a dir, acostuma a ser la cara... La cara... La portaveu... La portaveu, la que dona la cara per part de llogateres, no? Després també tenim la Gina Pol. Tenim el Guifré Homedes i la Gina Pol. El Guifré... Ho faig per fer-ho per ordre alfabètic, que és com... Ah, vale, vale, vale. Perquè és com presentem sempre... Com a ser el cartell, no? El cartell sempre l'ordenem per ordre alfabètic... Vale, vale, cap problema. I el respecte, eh? El Guifré Homedes, que és el director general d'Amat Immobiliaris, que no deixa de ser la immobiliària més antiga de Sant Jus. Sí. I, per tant, ens ha semblat que té un pes... Destacat. Destacat en aquest afers, no? Sí. És el director des de fa uns anys, substituint la seva tieta i la seva mare. I, finalment, sí, efectivament tenim la Gina Pol, que és la primera tenenta d'alcalde i regidora de Política Territorial i Habitatge. L'elecció d'aquest trio, com si diguéssim, ens pot donar una perspectiva diferent, entenint, per exemple, la Gina Pol com a la part més de l'Ajuntament o des de, per exemple, tota la part de promoció de pisos de protecció oficial, el Grifrec, per dir com està el mercat, no?, a Sant Jus, i després com a la portaveu del sindicat. A veure, el plantejament que havíem fet en el seu dia, en el cartell inicial del mes de novembre, en el que recordo que hi havia el que llavors era el director general de l'Agència Catalana de l'Habitatge, i hi havia la presidenta, per dir, ara no voldria equivocar-me amb el títol, però era la presidenta de l'agrupació d'APIS, o sigui, d'Agents Immobiliaris de Catalunya. I també hi havia lloguateres. La idea que teníem i que seguim tenint era que hi hagués la part dels que gestionen o tenen la propietat, és a dir, els propietaris i els que les gestionen, que són els APIS, d'alguna manera són la mateixa cosa. Teníem la idea de portar aquella part que és la que pot fer polítiques clares d'habitatge i teníem la part, diem-ne, reivindicativa o usuària, amb queixa, no?, per dir-ho d'alguna manera que ens entenguem. Aquest era el plantejament i és el que volíem fer en aquesta nova edició. El que passa és que, clar, la nova persona de la Direcció General de l'Habitatge no hem tingut ni resposta. Amb la qual... Malà, ja malà... Ja comencem malament. Sí, perquè que ni tan sols es dignin a declinar la invitació, doncs diu molt poc, no? La persona de la part dels APIS que havíem convocat a la primera ocasió, francament, de la manera que ens ho va dir sense explicacions i sense res, era motiu suficient com per no repetir. I al final ens va portar... És a dir, a portar-ho al terreny més local, una mica contradient-nos en el nostre plantejament dels debats, que volíem fer visions de fora que ens ajudessin a entendre millor la situació d'aquí, d'aquí al poble, sense els apassionaments, en certa manera sense el coneixement, però també sense l'apassionament que representa ser aquí. Clar, ara hem convocat una representació dels que gestionen el mercat immobiliari, que seria el Grifé Omedes, i clar, des de la part, diem-ne, dispositiva de la que és capaç de desenvolupar polítiques d'habitatge, clar, a nivell local només tenim l'Ajuntament. És el més semblant possible, tot i que són moltes, perquè les capacitats de gestionar, perdó, no de gestionar, sinó de legislar, són nules, poden fer polítiques concretes, però qui pot legislar és la Generalitat o l'Estat. Clar. Llavors, bé, el que més sembla, la idea inicial és aquesta, i al final hem triat aquesta fórmula, esperem que doni fruits, clar. La intenció és que els ponents exposin i vagin parlant dels temes que la periodista, la moderadora, no?, una mica de davant, l'Olga Vallejo, vagi proposant, suposo, i que després el públic també tingui el seu temps per fer comentaris, observacions, preguntes... Aquest és el plantejament de sempre, fer una sèrie de preguntes que poden ser comunes als tres o amb algú d'ells en concret i després obrir un torn de preguntes del públic i en funció de les ganes de participar, doncs serà més viu, no? Esperem, esperem que aquests sectors que tant reivindiquen els temes d'habitatge, doncs, bé, se sentin interpel·lats i vinguin, no? No vam venir en el debat que vam fer sobre la joventut, esperem que aquest tema el t'interpel·li. Sí, sobre això també t'anava a comentar que el darrer debat que es va fer de la Vall d'Avers va ser sobre el tema d'on són els joves en el sentit de, bueno... D'agafar el relleu. D'agafar el relleu, no?, d'entitats, etcètera. Va ser un debat que es va fer a l'Ateneu de Sant Just, esperant que també, doncs, bueno, hi hagués participació o que vingués gent col·lectius, gent jove i no... No van aparèixer. Va ser una mica decebedor perquè de joves no n'hi havia. Hi ha hagut algun replantejament a l'hora de pensar de fer-ho de forma diferent o... Aquest en concret o en general, vols dir? Bueno, en general. O depèn també del tema del debat? No ho sabem si allò va ser per alguna... Evidentment, alguna cosa hauríem fet malament nosaltres a nivell de promoció, és possible, però segurament mai hi ha una sola cosa que ho expliqui tot. Per tant, podem assumir alguna errada nostra de plantejament o de promoció, però lògicament també hi ha una part de responsabilitat dels qui, anant dirigit amb ells, no se sentin interpel·lats. No ho sé. Jo no et simeixo de la nostra pròpia responsabilitat, però crec que quan alguna cosa no funciona, és una mica un conculmerat de coses. Sí que és veritat que, com has dit al principi, Josep Lluís, el tema de l'habitatge afecta diferents generacions, com si diguéssim, però sí que una mica pel títol, conservar les arrels o haver de marxar, jo crec que també apela bastant al sector jove, no?, a l'hora d'emancipar-se. Vull dir, no és el mateix plantejament d'habitatge que potser té una persona de 70 anys o algú que en tingui 25. No, perquè els joves són els que s'emancipen, tard o d'hora s'emancipen. Els que busquen habitatge una mica, que ja s'enjust ara mateix. Exactament. Vull dir, les persones grans poden tenir necessitat de canviar d'habitatge o no, però ja és per una qüestió més... ja tenen un lloc on t'estan i diguéssim que es pot donar, però no és tan comú, no? Ja tu has esmentat persones de 60-70 anys. a aquesta edat tu no estàs buscant habitatge, normalment... O si el busques és per una cosa puntual o... Perquè pots assumir un canvi d'estatus amunt o avall, no? Però en el cas dels joves no és això. El cas dels joves és que siguin joves de 18, de 18 no, però per situar la franja, no? De 18 a 30 o 32 o on te vulguis posar el límit de joves, que cada dia està més amunt... Sí, sí, amb això de la T jove del transport també han augmentat ara els anys... Per això, però bueno... Bueno, posem 30... Posem a 30, no? Sí. Clar, a la nostra època, 30 anys, ja estaves emancipat, emancipadíssim, no? Sí. I avui dia, doncs encara hi ha casos en què no. Clar, això és conseqüència de precisament això que dèiem, que a nivell general i no només de Sant Lluís, el preu de l'habitatge està creixent de tal manera que això i la precarietat laboral i altres coses fa que la gent s'ho pensi i es quedi. I quan s'ho plantegen es troben que efectivament quan ja vull fer una família que han de marxar i no poden perquè els preus i això els expulsa del seu entorn on han crescut. Però no marxes a Sant Feliu, no? Marxar... O sigui, marxar molt lluny, eh? Perquè cada cop trobar coses... Ja a Sant Feliu, ja no. Ja has d'anar una altra corona més... Sí, sí. Plantejar-te'n a Vilafranca o a Gelida o a Ballirana o a aquestes zones, eh? Abans deia que gent de la meva de la meva generació ja passava que se'n va anar a viure a Sant Feliu o a Esplugues en algun cas a Molins i està relativament a prop. Tu ara esmentes... És que ara se n'han d'anar més lluny. Sí, sí. Bueno, sí. Cadascar a Sant Feliu ja tampoc ja no és una opció viable. Clar. Per tant, això demostra que no és un tema exclusiu de l'especificitat que pugui tenir Sant Just sinó que és un tema general en què el tema de l'habitatge s'ha convertit en... Sempre ho ha sigut però ara descaradament perquè la irrupció dels fons voltor la insensibilitat per no dir una altra cosa més dura de determinats grans tenidors i estic parlant estic pensant en veu alta de bancs i coses d'aquest tipus els fons aquests voltors són... no tenen ànima només tenen butxaca i esclar tot plegat expulsa a la gent d'allà on ha viscut insisteixo no és un problema només de Sant Just a Barcelona és el mateix i que tampoc és que estiguem demanant massa que a vegades la gent també ho meu així com escolta és que clar demanes molt poder-te quedar a Sant Just que clar té un cert nivell que dius és on he viscut tota la vida o si tu has viscut tota la vida al barri de Sant Andreu o de Sants pots voler marxar quan et doni la gana pel motiu que et doni la gana però no veure't obligat a marxar jo faig un paral·lelisme si se'm permet i que ningú se'm enfadi perquè les distàncies són moltes però és en certa manera un exili econòmic no? sí en certa manera i salvant les moltes distàncies que evidentment ho són de tota mena però entre haver de marxar del teu lloc de residència per guanyar-te la vida en un altre país i ja no poso distàncies ni poso colors de pell ni poso res i haver de marxar del teu lloc de naixença perquè et veus obligat a marxar no perquè tries marxar perquè no tens opció clar jo puc triar que vull dedicar-me a fer no sé què i això ho he de fer a Nova York i trio i me'n vaig a Nova York i cap problema ningú t'expulsa tu tries però quan tu vols viure allà on has viscut tota la vida i et veus obligat a marxar bé si és una cosa minoritària no és un problema quan és tan majoritària aquí hi ha un problema d'estructura un problema d'estructural de de país aquí també hi entra en el debat tot el tema del lloguer no? entenc és a dir estem parlant d'habitatge a veure nosaltres no posem entre lloguer al final habitatge t'obliga a marxar perquè clar si tu tens és un bon sou però resulta que els preus de compra són prohibitius et veus obligat a marxar si el preu de lloguer perdó és també prohibitiu et veus obligat a marxar perdoneu no passa res pots obrir una mica una mica d'aigua i així aclarem la gola doncs són causes d'haver de triar posem una mica la música forta que acabi de torcir en Josep Lluís amb la música d'haver de triar d'haver de triar i wear sneakers she's cheer captain and I'm on the bleachers dreaming about the day when you wake up and find that what you're looking for has been here the whole time if you can see that I'm the one who understands you've been here all around so why can't you see you belong with me standing by waiting at your back door all this time how could you not know baby és que salia tragant el tema i tot eh no és que porto uns dies que tinc un refredat molt molt potent i clar a l'hora de parlar bueno el que ens queda per comentar Josep Lluís és repassar una mica l'hora a les 8 eh a les 8 demà passat a la sòl del cinquantenari de l'Ateneu transmès en streaming ah mira a través de la nostra web sí sí la web està en construcció però es podrà veure però es podrà veure no acaba no acaba bueno res més això que esperem poder-hi anar això a les 8 eh vinga va tant ja vine aquí adeus Josep Lluís a les 8 el dia 2 de març dijous debat sobre l'habitatge de Sant Just organitzat per la Vall d'Avers Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes.cat broticia, un poble tan adorable i el fum tan insuportable. Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis, ara t'ho manes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a 3 vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. Bona tarda, us informa a Kilian Sabria. Crida la responsabilitat d'Esquerra Republicana quan falta una setmana pel ple de pressupostos. Els republicans asseguren que el PSC ha presentat de manera unilateral cinc esmenes dels comptes que contradiuen el pacte assolit. Parlament, Oriol Pujador. Sí, la portaveu republicana Marta Vilalta creu que els socialistes han volgut marcar perfil amb finalitats electorals i confia que les cinc esmenes no pactades i que han aparegut per sorpresa s'acabaran retirant. Tot i això els demana responsabilitat. Per això, emplacem a les forces polítiques a mantenir els acords signats. Els acords estan per complir-los. ja no convertir els pressupostos ni en focs d'encenalls ni tampoc en operacions de maquillatge. Dijous hi haurà la ponència per elaborar el dictamen sobre la llei de mesures i divendres es reunirà la Comissió d'Economia. Dos passos previs a elevar els pressupostos al ple de la setmana vinent. Oriol Pujado, Catalunya Ràdio, Parlament. Notícies breu, Sergi Molero. El Servei d'Emergències de Mallorca ha rescatat les famílies atrapades al nucli de lluc, però l'alerta vermella continua a la serra de Tramuntana per neu i risc desllavissades. Mallorca és l'illa més afectada amb talls de llum, torrents desbordats i un temporal que ha fet destrosses a la façana marítima. Mallorca, Caterina Carmenjaume. Ha estat un rescat llarg perquè la carretera Lluc estava tallada amb molta de neu, arbres i marjades que havien caigut. De fet, part dels rescatats estaven en una autocaravana que havia quedat encallada per la neu. L'alerta continua a la serra de Tramuntana, on ara mateix és on hi ha el gruix de les carreteres tallades, tot i que s'espera que demà la situació estigui controlada i s'hagin aturat com a mínim les precipitacions que fins ara no han donat treva. El temporal però es traslladarà a la mà on avui ja es veien onades de 4 a 8 metres amb grans destrosses, per exemple, al port de Pollensa. Viviana Ordóñez ens explicava com ho han viscut al restaurant on treballa. Horrorós. Horrorós perquè ens han volat totes les quedires, les sombrilles, tot ha qui hagut un moment, som el balallum, els tols dos també han fugit del vent. Avui ha estat horrorós. El govern balear insisteix que la població no vagi a la serra de Tramuntana a veure la neu perquè demà encara serà perillós. El govern admet errors en el cas de l'adolescent mort de Sallent i l'intent de suïcidi de la seva germana i es disculpa. La portaveu Patricia Plage remarca que la lluita contra l'assetjament escolar i els problemes de salut mental entre infants i joves són una prioritat de l'executiu. Protecció Civil analitza per què el sistema d'alertes al mòbil que s'ha aprovat avui a la demarcació de Lleida no ha funcionat com estava previst. Els missatges que simulen una situació d'emergència han arribat amb retard al telèfon de molts ciutadans i hi ha dispositius que directament no n'han rebut cap. Poc abans, dos quarts de dotze, s'ha enviat el missatge amb l'alerta sonora que l'acompanya i ha arribat a persones com la Balbina que estava comprant al mercat de la seu d'Urgell. Voldria expressar les disculpes en nom de tot el govern perquè un suïcidi o una tentativa de suïcidi d'una persona menor d'edat... I de cop he sentit un soroll molt raro i li dic, ostres, mi quin soroll el teu telèfon. Mira, ara m'està entrant a mi una altra vegada. Ara es demana respondre a una enquesta anònima a la pàgina web de Protecció Civil tant si s'ha rebut el missatge com si no. i ara Blaumut. A la línia recta bicicleta sense llum un satèl·lit que comença on perd un cap. Fa deu anys i el celebra amb un podcast i quatre grans concerts sinfònics segons ha avançat a la tarda de Catalunya Ràdio. ho han avançat concretament Xavi de la Iglesia i Basil Labrinov des d'aquest programa d'aquesta casa. Deu cançons de Blaumut i parlarem de la vida. Lligarem aquestes cançons amb altres temes. Deu programes se'n faran molt curts. Deu sèrie com la introducció i després ja a llarga vida. Esports, Marta Gràcia. Gena Fernández ha rebutjat l'alta mèdica a la defensa del Barça ha estat un any de baixa per un trencament del lligament encreuat del genoi dret. Per la seva part Alexia Putellas flamant guanyadora del Premi de Vest reconeix que encara no sap quan podrà tornar a jugar. Ho ha explicat en una entrevista al tot costa que podreu seguir a partir de les set. El banyolí Oriol Cardón ha guanyat la primera medalla catalana absoluta en el Mundial d'Esquí de Muntanya de Boït a Ull. S'ha endut l'hora en la prova d'esprint i el cap de setmana disputarà els relleus mixtos també amb opció de medalla. I també avui bronze d'Ot Ferrer i Maria Costa en categoria sub-23. Bona tarda, us informa l'Ua López Ribas. Continuen les portes obertes als centres educatius públics de Sant Jús d'Esvern. Les escoles de segon cicle d'educació infantil i primària obriran les portes dues jornades, un enhorari de tardes i un enhorari de matins per facilitar les visites a totes les famílies. La setmana passada ha avançat a aquestes portes obertes l'escola Canigó. Avui ho ha fet l'escola Montserrat a dos quarts de quatre que repetirà demà enhorari de matins a dos quarts de deu. Demà també serà el torn de l'Institut de Sant Jús que obrirà les seves portes a les sis de la tarda. L'última escola en obrir les seves portes serà l'escola Montseny que ho farà el dijous a dos quarts de quatre i divendres a dos quarts de deu. Un cop s'hagin realitzat les portes obertes tindrà lloc la preinscripció al curs escolar 2023-2024 i la matriculació a cada centre. L'entitat de voluntariat amb bici sense edat i accent social ha ensignat un conveni perquè les persones usuàries del servei d'atenció domiciliària que viuen en Soledat puguin gaudir de passejades per Sant Jús d'Esvern amb tricicles elèctrics especialment adaptats per a la gent gran. Ahir vam tenir a Ràdio d'Esvern el Carles Sánchez coordinador d'ambici sense edat la Teresa usuària particular i la Montse Parés delegada d'accent social. La Teresa usuària expressava que des d'ambici sense edat ho estan fent molt bé i ajuden molt a les persones que estan soles acompanyant-les. La Montse ha afegit que des d'accent social van conèixer el projecte a través del capítol de Barcelona on feien passejades només a persones usuàries d'equipaments. Des d'accent social coincideixen amb l'entitat amb bici sense edat en el punt que busquen que les persones grans visquin amb una millor qualitat de vida i benestar i treballen per la seva participació social per evitar situacions de soledat i d'aïllament. Va ser per aquest motiu que es van posar en contacte amb el Carles Sánchez per tal de tirar endavant un nou projecte conjunt i poder treballar amb persones usuàries particulars. Podeu recuperar l'entrevista completa i conèixer l'experiència de la Teresa mitjançant el podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Enlliberat el periodista esportiu Miguel Mendoza Urbina germà d'en Ramon Mendoza present des dels inicis en l'agermanament de Sant Jus Solidària amb el poble de Camoapa, Nicaragua. Hem tingut avui a Ràdio d'Esvern en Lluís Casals president de l'entitat que ha repassat l'actualitat de Sant Jus Solidari centrant-se també en la situació a Nicaragua. En Lluís ha fet referència a l'alliberament del periodista esportiu Miguel Mendoza Urbina, germà d'en Ramon Mendoza. El Ramon ha estat des del primer dia present en aquest agermanament al costat de Sant Jus Solidari, sent durant més de 30 anys el representant de l'entitat a Nicaragua. Casals ha remarcat així que ha estat el seu referent i la seva veu del país. El seu germà el Miguel és un dels periodistes més importants a Nicaragua i en l'àmbit internacional a nivell esportiu. En el moment que va haver-hi tota la revolta al país el Miguel va fer uns tuits de caràcter polític ja que tot i que era un periodista esportiu també ha estat sempre molt compromès. Això li va causar el seu empresonament de més de 600 dies. En aquesta sortida de més de 240 presos polítics cap als Estats Units, Casals ha assenyalat que ell en va ser un més i que en aquests moments està a Washington. Podeu recuperar l'entrevista completa amb en Lluís Casals i repassar l'actualitat de l'entitat de Sant Just Solidari i la situació de Nicaragua a través del podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca al Sant Just Notícies de les 7 del vespre fins ara mateix. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et treus amb més gent. Encara que vagis amb pressa, saluda sempre treient la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marca o no marques, treguis la llengua. Influencia treient la llengua o viciant-te a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó. Els petons de debò fas fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Agafem les coses i marxem fins avant del restaurant Cuina Miracle i parem per parlar amb en Joan Targarona, propietari del restaurant. Hola, Joan. Què tal? Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Com anem? Bé, molt bé. Amb ganes de fer la secció de nou. Molt bé, doncs, mira. Bé, com fa uns dies que ja ens agrada fer algun postre una mica especial i vam fer un puding de coco amb llavors de xia. Que bo. Doncs, buscant una mica quines propietats ens poden aportar ja sigui el coco o ja sigui llavors de xia, doncs, vaig veure que aquests dos productes estan considerats superaliments. Val? és a dir, uns tipus de productes o aliments que ens aporten certes característiques molt interessants i molt importants pel nostre cos. I, per tant, doncs, avui us volia parlar una mica dels superaliments. Poden arribar a considerar-se que seran els aliments del futur, encara que ja veureu que en algun moment no deixen de ser aliments que altres cultures de fa milers i milers d'anys ja han menjat i ja han utilitzat i, per tant, gràcies a això també hem seguit evolucionant i hem arribat fins on hem arribat. És a dir, que la pràctica no és renou però que, bueno, que posar-lo en relliu, no? No és renou però sí que és veritat que ens aporten certes característiques que cada dia es van descobrint i que la globalització i el fet que podem tinguem facilitats d'arribar a productes o aliments d'altres continents, d'altres països, ens enriqueix molt i, per tant, el que hem de fer és aprofitar-ho i utilitzar-ho. Molt bé. Sobretot hem de tenir en compte que portem una vida doncs sempre de llevar-nos d'hora, sempre anem corrent, sempre anem a treballar. El dia a dia és la rutina. El dia a dia la contaminació ambiental, la poca qualitat d'alguns productes que consumim perquè, clar, tots aquests productes que són processats doncs no deixen de ser productes que porten algun tipus d'afegit que els aporta conservants, colorants, etcètera. Sí. I això, tot això fa que és molt interessant que prenguem superaliments o que els anem incorporant amb mica en mica a la nostra dieta. Molt bé. És a dir, ens quedem amb la idea dels superaliments i que són necessaris per nosaltres. exacte, exacte. Sobretot, el superaliment ha de ser orgànic i ha de ser cru o el menys processat possible. Val? Sobretot, doncs, per aprofitar al màxim les seves característiques. Val? Els superaliments seran fruites i vegetals amb un valor nutricional molt alt. A més a més, amb antioxidants, amb proteïnes, amb àcid gràssos essencials, amb minerals, ens aporten fibra, nutrients i, bueno, al final, no deixen, són superbeneficiosos per la salut en general, en general. I alguns, per això, tenen un nom que a vegades si els escoltem diem, ostres, i això què és, no? Un nom una mica com desconegut. Sí, sí, ja en parlarem, però sí que pot ser que hi hagi alguna cosa que no la coneixem massa, però, bueno, sobretot perquè són d'altres continents i, per tant, els desconeixem. Molt bé. Podríem classificar els superaliments en dos grans grups, els superaliments verds o les fruites i abors. D'acord? Pel que fa als superaliments verds, són vegetals, que ens aporten molts nutrients i, sobretot, tots aquells que són de color verd, val? Són els que tenen una més alta concentració de nutrients. Ens serveixen, doncs, són fàcilment digeribles, ens serveixen per cremar greixos, ens aporten moltes vitamines i molts minerals, no? Són una gran amb una gran marietat de proteïnes, però, curiosament, ja us dic, curiosament, són els de color verds, són aliments que són rics en clorofila, val? Clar, entenc que la clorofila és tot el tema quan fan la fotosíntesi, les plantes, no? I suposo que ve d'aquí una mica. I sobretot el que fa que ens permet, la clorofila, el que fa pel cos és que ens permet la producció d'homoglobina a la sang i que la producció d'homoglobina a la sang augmenti, val? Per tant, tenir més homoglobina a la sang suposa una sang amb més oxigen i, per tant, doncs, una millor circulació i ens podem sentir millor, no?, dins d'aquest grup. Sobretot trobem els brots i germinats, tots els vegetals de fulla verda, qualsevol vegetal de fulla verda, germinats de brat i les microalgues, les microalgues com l'espirulina i la chlorella. Ja veureu que quan parlem de les algues les classificarem una miqueta més endavant, però qualsevol tipus d'alga està classificada un superaliment. I després també parlarem quan arribem a les algues com les apliquem nosaltres també a cuina mirada. Val? I l'altre grup? L'altre grup, sí, pel que fa l'altre grup és fruites, fruits i llavors. Són productes molt, molt, antioxidants, o sigui, que afavoreixen doncs que l'enderrariment o el no deteriorament de les nostres cèl·lules i per tant que el nostre cos evita l'envelliment com si diguéssim. Exacte, no arribi a l'envelliment tan ràpidament, diguem-ne. Val. Perquè ens entenguem d'alguna manera. Cal destacar, per exemple, doncs, el cacau cru seria un dels aliments amb més concentració d'antioxidants, val? Curiosament, però, per exemple, també tenim les fruites silvestres com les valles de Goji, que són originàries de Mongòlia, per exemple, o el camu camu i l'assai, originals de Sud-amèrica, per exemple. Veus, aquests noms ja ens sonen una mica exòtics. Una mica. però sobretot són fruits secs, fruits silvestres, diguéssim, molt, molt rics amb antioxidants, amb grans concentracions de vitamina C, per exemple, les valles de Goji, doncs, 500 vegades més que de vitamina C que les pronges, per exemple, per tenir una idea. Un índex glucèmic molt baix i ens aporten moltíssima fibra. Jo, per exemple, les valles de Goji sempre, bueno, les he vist en el supermercat on les he vist, que les venen senceres, és a dir, directament com si fossin com una mena de tòpings per posar inclús en plats, amb amanides, suposo que és la manera més fàcil de consumir-les, no entenc? És la manera més fàcil, les pots comprar de secades, les pots utilitzar amb iogurts, les pots utilitzar sobre de les amanides, és una fruita silvestre molt interessant. Després, també tenim el coco i les llavors com la llavor de cànam, la llavor de lli o la llavor de xia, val? Vale. Nosaltres, tant amb el coco com les llavors de xia, vam fer aquest postre fa uns dies del puding de coco amb llavors, amb les llavors de xia, i per tant, aquesta, diguéssim, aquesta humitat que els aportes a les llavors de xia fa que la llavor de xia s'infli i deixi anar una substància que espessa el contingut on està, diguéssim, saps? I per tant, queda al final un puding de coco amb, o sigui, utilitzant llet de coco i les llavors de xia el que aconseguim sobretot doncs és això, que quedi certa consistència pròpia de la substància que deixen d'anar les llavors a l'hidratar-se, val? Vale, vale. Com a característiques interessants, doncs, bueno, les mateixes que parlàvem fins ara, no? Antioxidants, val? Sobretot el coco millora les nostres cèl·lules del cos per transportar l'energia del nostre cos, diguéssim, saps? Per tant, és molt interessant menjar-lo tan cru com utilitzar la llet de coco, etcètera, no? I pel que fa sobretot a les llavors que són superriques amb acids essencials com l'omega 3 o l'omega 6, val? Vale. Per tant, les llavors sí que també a sobre de les amanides a dintre de qualsevol llum. A més, diuen que també van molt bé pel tema de les digestions que regulen el trànsit intestinal les llavors. Exacte, però a part també són riques en fibra, etcètera, no? També s'entén com a llavors, doncs, el sèsam, per exemple, la maca o el baobab, no? Que són també que es poden utilitzar, per exemple, no sé, nosaltres utilitzem el sèsam a sobre d'algun pollastre alguna vegada, algun pollastre rostit que fem així amb un rotllo una miqueta més oriental, etcètera, no? Vull dir que les pots anar incorporant inclús en plats salats o en plats dolços, et donen moltes, moltes possibilitats. Clar, anar fent proves també. Exacte, i parlant d'aplicacions també, doncs, parlem una miqueta de les algues. Vinga. Les algues són considerades també superaliments. Hem de tenir en compte que és un dels vegetals del mar que ja existien abans que existien les persones, diguéssim, abans que existien els humans, ja hi havia algues. Els principis dels principis les algues ja hi eren, eh? Els principis dels principis les algues ja hi eren i, per tant, són una font immensa de nutrients i d'unes característiques fes unes propietats en quant a minerals, en quant a vitamines, qualsevol tipus d'alga. L'alga nori, per exemple, que sobretot s'utilitza per fer el sushi. Sí, molt coneguda. O l'aguacame, sobretot, que té un color verd molt fosc, que la pots utilitzar hidratada, sobretot, i la pots utilitzar a les amanides o amb algun rostit o inclús amb algun, acompanyant algun arròs, etcètera, no? Aquesta alga normalment es ven en estat sòlid, com si diguéssim, com deshidratada. La majoria, sí, la majoria es venen, sobretot, seques, deshidratades, perquè es conserven molt millor i perquè les puguem utilitzar en el moment que sigui necessari. Per exemple, nosaltres, a Cuina Miracle, utilitzem molt l'alga, combo, encara que els nostres clients no ho saben, però l'utilitzem molt, sobretot quan fem llenties estofades vegetarianes, on incorporem aquesta alga i, per tant, doncs, els clients se la mengen sense saber que estan menjant un superaliment que els aporta, doncs, bé, unes característiques molt interessants. Factor sorpresa. Exacte, no? I mira, precisament, és que, sobretot, per enriquir, o sigui, ja estic llegint un article, també, no?, que, per enriquir plats a la cuina i, per exemple, les llaguns, concretament, ens ajuda a millorar la digeribilitat d'aquestes llaguns i, sobretot, reduir, doncs, les fraculències, etcètera. Altres, altres superaliments que, diguéssim, serien uns superaliments que podem recolectar, diguéssim, com el polen de les abelles, la geléa reial, el pròpolis, etcètera, no? I, finalment, per tenir-los en compte, no?, com a superaliments. Per tenir-los en compte una mica, sobretot, per les vitamines que ens aporten, no sé, vitamines com la B5, etcètera, val?, sobretot, per el tema de les vitamines que ens aporten. I, finalment, ja parlar una mica de les herbes i les espècies, no? També són superaliments, eh? Sí, sobretot, per exemple, jo què sé, la cúrcuma, el gingebre, el tema haixa, etcètera, no? Vale. totes aquestes herbes i espècies que sovint utilitzem a la nostra cuina, doncs, també és molt interessant. Nosaltres, per exemple, la cúrcuma, que a més a més de donar, doncs, color, dona un cert gust al plat i nosaltres utilitzem molt, per exemple, quan fem el pollastre al curri, val?, o el gingebre, que també, doncs, l'utilitzem quan fem un arròs saltat amb verdures, etcètera, no? O sigui, hi ha uns certs ingredients considerats superaliments que nosaltres moltes vegades utilitzem a cuina miracle i que està bé que ho podem explicar perquè així doncs, molts dels nostres clients se'ls acaben menjant, acaben aprofitant aquests tipus de nutrients, antioxidants, de beneficis, no? etcètera, exacte, sense saber-ho, a més a més, o que potser a casa seva no... No tenen la tirada o no tenen l'acostum d'introduir res, potser en els plats. jo tens costum de comprar gingebre i d'utilitzar-lo, saps? Com a gingebre fresc, però quan vens aquí doncs, l'acabes menjant indirectament, doncs, acabes menjant un superaliment que potser en un altre lloc no menjaries ni tan sols a casa, sovint, d'acord? Clar, no tothom té cúrcuma a la despensa. Exacte, per tant, sí que és veritat doncs, tenir aquesta oportunitat de poder-ho explicar doncs, amb tu a la ràdio, doncs, serà veritat. m'agrada perquè així... La gent també és conscient. La gent també és conscient, ho saben i diuen, ostres, mira, doncs, que bé que podem menjar això o que podem menjar l'altre, no? Vull dir que ho trobo superinteressant. Molt bé. Doncs hem parlat dels superaliments, Joan, com a possibles aliments del futur per la quantitat de nutrients i beneficis que ens aporten i ja sabem que a cuinar Miracle també de tant en tant els aneu introduint amb els diferents plats que anem cuinant, per exemple, amb les llanties amb verdures que poden haver-hi o les llanties Sí, sí, clar. O amb el postre de coco. Exacte, o el punyastre o el punyastre al curri on porta cúrcuma o l'arròs amb verdures amb l'ingibre, etcètera, no? Vull dir, ja realment hi ha molts superaliments que treballem i que al final doncs està bé que la gent que la gent sàpiga, no? Per exemple, sempre cada dia, cada dia, cada dia tenim verdura al vapor, per exemple, i sovint doncs hi posem mongeta verda, bròcoli, etcètera. Per tant, ja són vegetals de fulla verda que poden ser considerats com superaliments per les característiques que us hem dit, no? Que són ben digeribles, per crema greixos, vitamines i minerals, etcètera, no? Molt bé, doncs a veure quin superaliment tenim en el proper plat, Joan. Molt bé, doncs vinga. Que vagi bé. Una abraçada. Vinga. Adéu. Adéu. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada La Justa, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per La Justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. I ara, després de fer aquest espai de cuina amb en Joan Targarona de Cuina Miracle, deixarem un tema musical de fons. Perquè després el que farem és recuperar l'espai de la xarxa 06, aquest grup vinculat al món educatiu d'aquí de Sant Just, que la setmana passada ens vam portar a una convidada a qui li vam fer una entrevista. Ell era la Ima Martín, especialitzada en el joc com a transformació social i també com a empresària i formadora d'una empresa dedicada al joc, precisament. Vam estar parlant amb ella i bé, a continuació us deixarem aquest espai i aquesta entrevista que li vam fer. Això sí, abans us deixem un nou tema musical d'Anna Mena i Natàlia Lacunza. Es diu així Me he pillado por ti. No hay duda que jamás respondí ¿Será que tú también te acuerdas de mí? Yo no sé si es así. Te conocí una tarde despejada Tu primera impresión no dijo nada Estabas tan ausente poco hablabas Te tuve que tocar con la mirada Y frené al oír una conversación en la que entendí que tenías un amor Y un cartel de prohibir en tu corazón Y en tu cor serán risas canción tras canción Y el trayecto al lugar rápido se pasó Y pensé No me gusta esta sensación Porque me he pillado por ti Y toda la vida un beso pedir Ya te entro ya no puedo salir Y lo que grito no te puedo decir Es que me he pillado Por ti Ha pasado el tiempo y miento si te digo que lo lamento Ya se marchó quien robaba de aliento Puedo decir que ha llegado el momento De confesarte que quiero que no se acabe de la ropa Que estemos siempre en pelotas Por amor me van a ser idiotas Yo te pediría que entre un par de pinzas y copas Me das esa pregunta tonta Y que tu madre sepa que hay bodas Porque me ha pillado por ti Y todavía ningún beso pedir Ya te entro ya no puedo salir Y lo que grito no te puedo decir En que me he pillado por ti Y todavía ningún beso pedir Ya te entro ya no puedo salir Y lo que grito no te puedo decir Es que me he pillado Fui feliz Al oír una conversación en la que entendí que no estaba ese amor Y esta vez pude entrar en tu corazón Porque me he pillado por ti Y todavía ningún beso pedir Ya te entro ya no puedo salir Y lo que grito no te puedo decir Es que me he pillado por ti Por ti Y todavía ningún beso pedir Ya te entro ya no puedo salir Y lo que grito no te puedo decir Es que me he pillado por ti Escoltes la Rambla La vida Sant Justenca a través de les ones Escoltes la Rambla La vida Sant Justenca a través de les ones Me and Sam in the car Talking about S'emmeguim ara al magasin de tardes de la Rambla aquí a ràdio d'Esvern i ho fem amb la secció del grup La xarxa 06 de Sant Just grup transversal vinculat al món educatiu on famílies escoles alumnat professionals dins de l'àmbit hi tenen protagonisme La convidada del programa d'avui a la xarxa 06 és l'Imma Marín està especialitzada en educació en la comunicació a través del joc i en la ludificació és a dir a tot el que té a veure amb les ludoteques com a espais pedagògics amb finalitats socioeducatives l'Imma Marín té un recorregut i una experiència professional molt extensa entre el que destaca la fundació de l'empresa Marín Baixoc i Educació que està especialitzada en el joc com a element provocador d'innovació i transformació també l'Imma Marín ha estat a la presidència de l'associació IPA a Espanya que és l'associació internacional que lluita pels drets dels nens i nenes a jugar també la fundació de l'associació de ludoteques de Catalunya i també ha estat a la presidència del Consell d'Administració de Play to Growth és directora consultora i assessora pedagògica en infinitat d'empreses fundacions universitats i projectes catalans espanyols i europeus i ha treballat també entre altres amb la fundació Crecer Jugando amb Abacus amb l'associació Kids Cluster o per exemple a l'Instituto Tecnológico del Juguete a més també té una activitat docent destacada ha estat directora d'alguns estudis ponent en congressos i trobades professora d'universitats i centres de formació en el lleure i animació sociocultural professora de seminaris directora de cursos membre de comitès científics etcètera a més a més té publicats alguns articles en revistes de psicologia educació i criança a grans trets que Emma Marin és experta en joc joguines tecnologia i educació en el temps d'oci avui a Ràdio d'Esvern la tenim via telefònica per parlar concretament del joc en l'entorn familiar saludem-la doncs bona tarda Imma molt bona tarda a més et puc dir Núria que sóc mare de tres fills àvia de dues netes que em van portar el rei i que em van portar el rei un dia 6 de gener ai mare meva doncs per afegir al currículum eh informació que no falti exacte que no falti aquest és molt important la de ser mare i ser àvia m'ha ajudat molt home per què és important el joc en el desenvolupament de les persones Imma què ens ajuda? mira jo diria que més que important és vital és a dir una criatura no pot créixer sense jugar no pot créixer de manera sana de manera saludable el joc per a un nen o per a una nena és la seva manera d'explorar d'investigar de descobrir el món de poder-lo dominar diguem-ne conèixer i dominar i per tant de poder-lo estimar tot el que fa una criatura ho fa jugant és la manera que naturalment tenim de fer-nos amb el nostre entorn i no és la societat conscient en som realment conscients d'aquesta importància o d'aquesta vitalitat que té jugar perquè a vegades es valoren molt altres aspectes però la necessitat de jugar potser queda en un segon terme en som poc conscients sens raó vivim en una societat de l'útil tot ha de ser útil les coses que fem tot ha de tenir un resultat fins i tot fins i tot les persones si no són útils les descartem totes les activitats que els demanem o que pensem que són bones per a una criatura estan impregnades d'aquesta que li serveixi per a alguna cosa i el joc realment és una activitat una mica màgica perquè precisament quan més valor té és quan més inútil aparentment és és a dir el jugar per jugar és on és on rau aquesta importància del joc per exemple és com et diria com l'endevinalla aquesta que és allò que es trenca només anomenant-lo el silenci amb el joc passa una mica el mateix quan més desestructurat quan més espontani lliure quan menys patint res en concret més més més transformador és el Francisco Francisco Tonucci ho diu d'una manera molt impactant ell quan parla del joc dels infants diu només hi ha un verb amb el que jugar es pot es pot acompanyar i aquest verb és deixar deixar jugar si et fixes en el joc sempre li hem de posar una toqueta la joguina que sigui educativa el joc educatiu jugar és educatiu és l'aire que respiren els nens i les nenes per poder créixer de manera sana a nivell físic i a nivell mental hi ha un estudi crec que és del 2018 si no ho dic malament de l'Associació Americana de Pediatria que per primera vegada associa els problemes de salut mental greus com pot ser l'estrès infantil com pot ser la depressió dic infantil o sigui amb canalla fins als 10-12 anys és la primera vegada que un estudi l'Associació a la manca de joc lliure fixa't que ja no és que ja en siguin més llestos o que aprenguin millor a jugar no, no estem parlant de la seva salut física pensant en l'obesitat infantil que és manca de joc físic i la seva salut mental que és aquests espais de llibertat que l'error forma part del procés d'estar en el present de crear d'incentivar la teva autoestima la teva capacitat no tot això és el que porta a jugar però Ima només en la infantesa el joc podríem dir que també té aquests beneficis que ens comentes en edats més adultes ja quan els infants passen a l'adolescència a la joventut a la vida adulta plena sí el joc diguem-ne que la infantesa és l'única manera pràcticament té una criatura de desenvolupar-se quan ens anem fent grans aquesta manera aquest joc es va ampliant i ja no només juguem en joguines sinó que tota activitat lúdica sigui fer ganxet o punt de creu o anar al teatre o anar al cinema o escoltar música o fer música o formar part d'aquesta activitat lúdica podríem dir que és absolutament necessària al llarg de tota la vida és a dir una de les coses que ens distingueix dels animals és que nosaltres els éssers humans juguem al llarg de tota la vida la major part d'animals que juguen juguen sobretot sobretot a la infantesa quan són cadells com una manera d'entrenar-se i d'adquirir les habilitats que els portaran a sobreviure l'ésser humà juga al llarg de tota la vida el que passa que va ampliant la seva manera de jugar al llarg de la vida però això que aquesta activitat física aquesta salut física i salut mental ho és amb la infantesa però ho és al llarg de tota la vida el ballar el cantar això forma part d'aquelles activitats que necessitem com a persones des que naixem fins que marxem d'aquest món de fet cada vegada veiem com hi ha més activitats lúdiques per a durs o ens hem enganxat ment perquè realment ens fa falta i després d'un dia estressant jo què sé te'n vas a fer la teva dansa o te'n vas a fer el teu el que sigui o vas a un karaoke i surts tu has canviat se t'ha passat el mal humor pràcticament se t'ha passat el mal de jonoll se t'ha passat tot diguem-ne i arribes feliç a casa esgotat però feliç i concretament en l'àmbit familiar com ha de ser aquest joc és important que els fills que les filles també puguin passar una estona lúdica en família suposo que deu aportar alguna cosa aquesta estona de joc compartit i tant o sigui la família diguem-ne que és el nucli principal on els nens reben que aquella activitat que és jugar és bona per ells o no i per tant l'abandonen abans o no l'abandonen això vol dir l'espai que casa seva la seva mare el seu pare hagin recreat perquè puguin tenir el seu joc la selecció de jocs i joguines que els hi brindin el temps que els hi ofereixin perquè puguin jugar tot això és això passa a la família diguem-ne i dintre d'aquest passar a la família clar el mateix això que dic l'espai per jugar hi ha espais estimulants del joc i espais que més aviat el que fan és que s'acabin les ganes de jugar hi ha joguines que motiven més un joc més creatiu més obert més espontani i joguines que més aviat tanquen aquests jocs o punts de sortida o punts finals podrien dir-ho així tot això com tinguem les joguines hi ha per passar com qualsevol com una botiga o quan vas depèn de com tinguin la roba t'enamores de tota o no et compraries res doncs amb les joguines passa igual depèn de com les tinguis a l'habitació al lloc on te les tinguis et convidaran a jugar o no et convidaran a jugar i per suposat amb qui jugues i per jugar fa falta espai fa falta temps fa falta una bona selecció de jocs i joguines i fa falta jugar amb algú aquest algú per una banda són el pare la mare els adults que tens al teu voltant compartir temps amb ells és el millor regal que puguem fer als nostres fills temps de qualitat compartit amb ells riure's passar-nos-ho bé disfrutar dels nostres fills ens ho mereixem com a pares i com a mares i l'altre és brindar els fills dels païs perquè puguin jugar amb altres iguals amb altres nens i nenes i els nens necessiten jugar amb nosaltres però també jugar al parc amb altres nens i nenes que es puguin trobar és jugar a casa i jugar a l'aire lliure i això dependrà que nosaltres viurem aquests espais on els viurem clar perquè els infants també han d'aprendre d'alguna manera per exemple a jugar sols és important els infants han d'aprendre estar sols és a dir estar bé amb ells mateixos podríem dir-ho diguem-ne però això s'aprèn a poc a poc és a dir igual que a nosaltres ens ve més de gust sortir a sopar amb uns amics que sortir a sopar sols i ens ve més de gust sortir al cine amb una amiga o amb la parella o amb un altre que no pas en el cine sols a les criatures exactament igual a les criatures més perquè tenen menys recursos diguem-ne llavors ja arribaran aquell moment a vegades per una criatura el jugar sol és més fàcil si se sent la presència del pare i la mare és a dir no és que sempre hagin de jugar amb nosaltres quan estan a casa però sí que ens han de sentir presents que no és el mateix sentir presents és a dir potser jo estic cuinant i tu estàs dibuixant o estàs endrebusant classificant unes joguines per colors i de tant en tant dius mami mira el que estic fent i tu mires i dius i li dones una idea i te la retorna i saps estàs present amb allò que està passant encara que tu estiguis fent la truita o parant la taula o el que sigui a banda que a part dels moments propis d'estar en un joc o en una joguina concret jugant a alguna cosa jo sempre dic a les filmes i pop-ins les filmes i pop-ins és que qualsevol cosa es pot convertir en un joc parar la taula desparar la taula fer el sopar endreçar la nevera netejar la nevera tot pot ser tot pot ser tot pot ser tot pot ser tot pot ser tot pot ser tot pot ser simpàtic diguem-ne i compartir i passar-nos-ho bé o pot ser una obligació i un desastre i és un mal moment diguem-ne perquè quan els adults juguen amb els infants els adults han de dirigir aquest joc s'han de mantenir el marge o és el que tu comentes de fer-ho una mica tots plegats mira jo crec que hi ha moments per tots quan més dirigim millor o sigui el paper de l'adult en el moment del joc sempre ha sigut ha de ser un paper molt discret o sigui el teu paper sobretot és crear l'entorn l'espai el clima posar al seu abast aquells elements lúdics amb els que podrà desenvolupar el seu joc i un cop el joc comença tu sigui és el rotllo i si estàs fent sopetes i et porten sopetes per sopar doncs et prens les sopetes però no els hi dius no les sopetes amb forquilla no tinc una cullera que jo no me les puc prendre jugant les sopetes es poden prendre amb forquilla i no et pau ni una gota no passa res estem jugant diguem-ne i aquí està la imaginació evidentment si estem jugant amb un joc de taula doncs estem jugant i estem jugant de veritat i aquí qui dirigeix són les restes regles del joc i si el joc que no et surt un cinc no pots fer no sé què doncs aquí tots igual no els deixaràs guanyar no els hi donaràs peixet als nens els hi ha de guanyar-nos perquè ens guanyen no perquè els deixem guanyar exactament i a més a més normalment quan juguem ells juguen concentrats i com que nosaltres estem mirant la tele a contestar en un whatsapp amb l'orella posada no sé què i vigilant que no se'ns creï mirar el seu perquè tenim mal d'allò fem una prèdia de memòria ens acaben guanyant perquè els nens sempre estan en el present i quan jugues està en el present i els adults estem molt poqueta estona en el present totalment estem més aviat en el passat o en el futur i a vegades coincidim poc en l'espai temps amb els nostres fills qui ha de triar els jocs i les joguines és aconsellable que les famílies diguin per exemple que no a algun joc o alguna joguina que puguin demanar els fills filles jo crec que els pares i les mares han de poder dir que no alguna cosa que ells considerin que salta una línia vermella diguem-ne i això per una banda però també és cert que els nens han de poder demanar el que ells vulguin llavors això sempre els diu el pare sempre tenim un recurs fàcil aquella joguina que tu has dit sempre que no i que no t'agrada gens si s'està convertint en un drama perquè prohibir una joguina té una contradicació moltes vegades i és que quan més dius que no més ganes més ganes tens i a vegades també és veritat que hi ha joguines que formen part del que li podem dir sentir-te que formes part d'un grup d'iguals per exemple si tots els nens i les nenes de la classe tenen una Monster High i jo no sóc l'única de la classe que no tinc doncs potser em fa vergonya que vinguin a casa perquè jo no tinc Monster High i ara si amb una Monster High s'ha de passar aquest mal de panxa doncs mira que vingui la Monster High i la s'hi quedi i dic la Monster High com puc dir qualsevol altra joguina que potser em pot agradar més o em pot agradar més però en el cas que tu hagis posat una línia vermella dius a mi aquesta joguina o perquè és bèl·lica o perquè és una nina excessivament hipersexualitzada o pel que sigui a mi no m'agrada jo no vull que estigui a casa sempre hi ha una solució si això se converteix en un problema la poden portar els reis mags la poden comprar l'àvia o l'àvia i tenir la casa de l'àvia o l'àvia o sigui aquí hem de buscar també una mica de picardia i sentit de l'humor i estratègies perquè quan hem dit que una cosa no doncs jo què sé potser els reis ens la porten i ens expliquen per què ens la porten a pesar de que al pare i la mare no els agrada gaire i buscar aquests recursos però sí jo crec que sense fer una sense fer una diguem-ne una creuada ideològica de les joguines tu com a pare d'una mare igual que hi ha menjars que potser els donaràs i altres que no també poses unes barreres i una roba que potser li compraries i una altra que potser no doncs amb les joguines exactament igual sense fer d'això una creuada ideològica perquè certament els nens amb allò juguen molt diferent i veuen alguna cosa molt diferent del que nosaltres com a adults veiem i això també ens ha de tranquil·litzar en què ens hauríem de fixar abans de comprar un joc una joguina per exemple el tema de l'edat o que sigui una joguina bèlica o no mira l'edat és una de les primeres és a dir que sigui adequada a l'edat a l'edat tínica a l'edat mental manipulativa d'aquella criatura no? totes les caixes en aquests moments els fabricants posen una edat orientativa i és orientativa després tu has de conèixer la teva criatura no? no és el mateix un primer fill que li regales un Lego per exemple que no n'ha vist mai cap i és la primera vegada que el manipularà que quan tingui un germanet que has d'adormir amb una peça de Lego al braçol des de l'endemà de néixer clar aquí amb el nostre coneixement del nostre infant doncs vas fent no? és que siguin joguines estimuladores estimuladores de què? doncs de qualsevol o sigui estimuladores de les ganes d'investigar de les ganes de saber de les ganes d'abraçar de les ganes de conèixer de les ganes de crear d'imaginar de manipular o sigui les joguines han de ser joguines que et portin a l'acció a fer diguem-ne i llavors aquí hi ha els gustos de cada criatura i el moment evolutiu de cada un que agradarà més un tipus de joguina o un tipus d'un altre que siguin variades moltes vegades no és tant aquella joguina o aquella altra sinó que quin és el repertori que té una criatura només té nines? només té cotxes? home no doncs nines cotxes pilotes bicicleta construccions jocs de taules ha d'haver-hi varietat no n'ha d'haver-hi moltes no ha d'haver-hi un excés l'excés de joguines mata les ganes de jugar però el que hi hagi ha de ser variat perquè pugui ser un joc quan més ric millor i barrejar tres menes de joguines poden dir unes que li diem joguines ocasional o sigui el pal d'escombra la cullera de pal que pot ser un micròfon que pot ser una fleixa que pot ser mil coses les joguines que podem dir autoconstruïdes agafo la capsa de les sabates que t'ha comprat la mama i m'ajudo a forrar-la i fem un llitet per un brasolet per la meva nina i després les que comprem i necessiten de les tres menes i sobretot en el que és el joc simbòlic quan més obertes o sigui quan et permetin un joc més espontani i que puguem imaginar més coses diferents amb elles millor que millor que siguin segures que siguin de qualitat que no tinguin residuant de plàstic que no tinguin rabades si són de fusta que no et quedi que siguin de qualitat acceptable és a dir tampoc cal sempre una despesa econòmica per poder jugar en absolut en absolut o sigui els nens que no tenen joguines se les inventen els nens que en tenen massa deixen de jugar no no no o sigui evidentment és veritat que quan busques les joguines de qualitat joguines de fusta que van pujant moltes vegades el preu diguem-ne no perquè la fusta és ecològica perquè s'han buscat tots els pigments que són d'una determinada i això va pujant el preu però dintre d'aquesta gama hi ha coses molt diferents i alhora tu vas al parc i amb una gallera i amb una pala els nens continuen divertint-se i combinar no? ara que dius el parc el joquen en espais interiors com sales ludoteques i menjadors això és una de les coses que ha canviat més al llarg dels últims 50 anys cada cop es juga més a casa i menys espais exteriors això és bo això és molt dolent això no ho estem fent bé i el Covid encara ens hi ha portat més a jugar a casa està molt bé que juguem a casa però no en detriment del que juguem a fora els nens necessiten jugar a l'aire lliure l'espai a l'aire lliure i la natura especialment és l'espai més estimulador del joc que puguem conèixer el bosc és el millor joc lloc per jugar perquè hi ha una estimulació que no és estressant hi ha mil coses per fer però els colors són de tonalitat no hi ha un estrès de colors no hi ha un estrès d'impactes visuals per tant els nens passen hi ha un estudi que és a Inglaterra que deia que a unes certes edats els nens passen més estona a l'aire lliure un pres adult que una criatura mare meva ostres això és fort tal qual què pot passar és a dir els nens què fem per les activitats o sigui surten els nens a l'escola i no van al parc ja no ja no van molt poc o sigui que hi van hi ha parcs però tenim més parcs que mai millor acondicionats que mai però ja perquè els nens van a anglès van a dansa van a música van a piscina van a futbol van a bàsquet van a a mil llocs i estan plens d'activitats extrescolars que teòricament han de millorar el seu futur i els han de donar més possibilitats i ens oblidem que la principal activitat per a un infant és jugar sense o sigui en una posició de l'adult lo suficientment a prop perquè se senti valorat se senti segur i lo suficientment lluny perquè pugui fer el seu joc Imma marxarem ens recomanes o ens proposes un joc abans de tancar doncs un joc per jugar en família per exemple per exemple sí bueno doncs mira dues idees una és un joc per al dia aquell que arribem tard a casa i ja els nens estan dormint i ens queda aquella sensació de culpa que ja no els hem vist i et quedes així com malament doncs mira una bona idea és pintar-te els llavis anar al seu al seu llit un cric-los de petons i que quan s'aixequin al dematí tinc tota la cara ben enganxada de molts petons o deixar-li purpurina al llit o deixar-li això funciona funciona molt bé no? i després jo com a joc també us recomanaria buscar qualsevol qualsevol excusa d'aquell joc que coneixem nosaltres de quan érem petits el veig-veig i qualsevol moment el cantar cançons i que l'altre les adivini i de son o sigui aquestes coses simples no? que no necessiten material ni necessiten res més que el record d'aquell moment que tu també vas passar bé això continua funcionant i a més als nens els sembla apassionant els sembla apassionant per exemple saber que poden jugar a barcos sense tenir l'ondir la flota que poden jugar amb un paper i un llapis els nens no ho saben això Imma ho hem de deixar aquí ha estat un plaer tenir-te aquests minuts aquí a Ràdio Desfer i ho he passat molt bé també i és que m'agrada ens anotem les propostes per la propera molt bé Núria encantada una abraçada bona tarda molt bona tarda adeu quan pensem en màgia ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret però hi ha una màgia que no té truc és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo apunta't al Voluntariat per la Llengua al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs i ja gairebé són les 7 de la tarda això vol dir que ens hem d'acomiadar del programa d'avui nosaltres tornarem ja demà també a la mateixa hora a les 5 per fer-vos companyia com sempre de 5 a 7 això sí ja dimecres ara a les 7 en punt toca escoltar l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí al poble a Sant Just això sí de la mà de Lua López podeu recuperar tots els continguts d'avui a radiodesvern.com o també els podcasts que anem penjant a les nostres xarxes socials del programa arroba la rambla 981 tant a Twitter com a Instagram tot junt i a minúscula també ens podeu anar seguint a les xarxes socials de l'emissora arroba radiodesvern res més que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà que vagi bé Sant Just encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes arroba santjust.cat Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia un poble tan adorable i el fum tan insuportable Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa pensa bé que tu t'enganyes no juguis ara tu manes Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes?