#334 - Moviments i novetats del servei de mobilitat internacional a Sant Just d’Esvern

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dijous, 2 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, la misura municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens espera en les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem una briu entrevista amb la Mari Àngels Tebada, que és membre del Club Literari de l'Ateneu de Sant Just. Amb ella comentarem i farem un repàs de què és el que estan preparant i organitzant de gana la setmana vinent, pel dia 8 de març, al Club Literari, per celebrar i comemorar el Dia de la Dona. Després, tot seguit, també comentarem els dies internacionals, que tenim avui, dolç de març, i les efemèrides. I també parlarem amb la Irene Esquius, propietària de la botiga Taller i Papereria L'Avient Papier, d'aquí de Sant Just. Farem alguna cosa de manualitat, segurament, o algun altre secret que ens esbatllarà. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'estar amb els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'espai Fem vida de poble. Un espai, una secció, conduïda per la Lucía Fuentes, que cada 15 dies ens acosta a la vida Sant Justenca a través d'alguna curiositat o d'alguna entrevista. I acabarem el programa d'avui fent l'espai de mobilitat internacional amb l'Aroa Carmona, la responsable d'aquest servei que depèn de l'Ajuntament. Trucarem a Casal de Jumes per parlar amb l'Aroa i que ens posi al dia. Doncs bé, no marxeu, que tot això serà de seguida. Vinga! Escoltes la Rambla. La vida Sant Justenca a través de les zones. Vinga, va, passen 12 minutets de les 5 de la tarda. Ja tinc la Mari Àngels Cebada, que és membre del Club Literari d'aquí de l'Ateneu. Hola, Mari Àngels, què tal? Hola, bona tarda. Molt bé. Estàs bé, eh? Molt bé. Encantada de tornar a estar aquí. Doncs bé, dic que estàs bé perquè estàs feliç, perquè la setmana vinent esteu preparant al Club Literari un acte importantíssim per al Dia de la Dona. Sí, és un acte que ens fa molta il·lusió perquè realment és molt senzill. Volem donar veu a les nenes i a les dones de l'Afganistan que realment no en tenen. Ha sigut molt gros el que ha passat i volem saber-ho de mà d'una activista que viu a Catalunya des de fa 15 anys, que és la Nàdia Gulham, i que vindrà per explicar-nos a quina situació estan. Explica'ns una mica, Mari Àngels, com va sorgir l'oportunitat de fer aquesta conferència o aquest acte amb la Nàdia. Doncs mira, l'any passat, a l'estiu, en ple mes d'agost, TV3 obria un telenotícies migdia amb la notícia que els talibans tornaven al govern, tornaven a estar al poder i amb això representava que les dones no podien anar soles en un centre de salut, tenien una llibertat de moviments molt, molt retallada i a partir d'una edat tampoc podien anar a l'escola. Ens vam quedar tothom molt parats. Coneixem la Nàdia Gulham de fa temps, arran dels llibres, dels seus llibres, i el mes de setembre ja vam contactar amb ella per això, per veure si podia venir i explicar-nos de primeríssima mà realment què és el que està passant. Perquè fixa't que entre la crisi energètica, la guerra d'Ucraïna i la crisi climàtica, és que no en sabem res més. Pràcticament és el que tu dius, que a més a més, tenint l'oportunitat que ens ho expliqui algú com la Nàdia, una dona afganesa... I que està molt implicada. Ella ha fet una fundació des d'aquí per ajudar que les nenes puguin accedir a l'educació d'una forma clandestina. A veure, ens ho explicarà el dia 8? Sí, sí, sí. Perquè, clar, l'objectiu, jo suposo que a part d'escoltar la Nàdia, que ens expliqui una mica de la seva vida personal, de com va arribar també aquí a Catalunya, jo suposo que això ja ho ha anat fent ella també amb diferents actes, perquè la Nàdia ja fa un temps que està aquí a Catalunya. jo suposo que ella sempre quan ha anat a actes explicant una mica la seva vivència i com va arribar, però també sentirem com ella des d'aquí tot el que està fent per defensar precisament els drets de les dones afganeses i quin millor dia que fer-ho com un 8 de març és un dia de la dona. És el que hem pensat. Ella té una història molt bonica, una història de superació increïble, molt, molt valenta com a dona, amb un altre país, amb una altra llengua, amb unes altres circumstàncies, i té una història preciosa que penso que val la pena que l'escoltem. Però, a més a més, és una dona valenta, compromesa, molt, molt compromesa amb el seu país i, sobretot, amb les dones. Clar. I això és molt important. I res, el nostre interès ha sigut només aquest, que el dia 8, amb una distància d'11.000 quilòmetres d'un lloc a l'altre, hi hagi unes persones que estem sentint a través de la Nàdia què és el que està passant allà i què és el que podem fer. Que a vegades són realitats que, per les distàncies també, o perquè hi ha també altres, posem entre cometes, desgràcies pel món, queden totalment tapades. O sigui, sí que en el seu moment, és veritat que a l'estiu, amb el tema dels talibans, doncs sí que va sortir a la llum, no? Tota aquesta mena de drets que quedaven marmats per les dones d'allà, però bé, tampoc s'han sentit massa, massa coses. No, no, res més, res més. Per això ho vam pensar. O sigui, nosaltres vam contactar amb ella al setembre, però per això, per poder fer, al cap d'uns mesos, i després vam veure que seria molt adient per la repercussió que té, i per ser conseqüents amb nosaltres mateixes també, fer-ho el dia 8. Clar. I des del Club Literari heu treballat algun dels seus llibres, o teniu intenció, o la figura de la Nàdia, d'alguna forma, o...? No, o sigui, dintre del Club Literari no, però pensa que el grup del Club de Lectura és un grup molt lector, i d'una manera o altra els llibres d'ella els hem anat individualment, els hem anat llegint, ens els hem anat passant, els coneixem. Mari Àngels, per si hi ha algú que ens estigui escoltant i vol venir la setmana vinent, ja que hem dit que la Nàdia ha escrit alguns llibres, ens pots fer cinc cèntims d'algun que tu t'hagis llegit que vulguis recomanar. Jo m'he llegit el primer, que també va tenir un premi, el de la història del meu turban, que és molt, molt bonic, i que realment és la seva història, és que té una història realment que sembla ficció. I després, un d'un també molt bonic que em va agradar i el vaig regalar també a diverses persones, que és... Ella va... Bé, a causa d'un bombardeig va tenir unes ferides bastant greus. És més, ella ve aquí, a casa nostra, amb una ONG per diverses operacions que han de fer-li. Llavors, ella, mentre durant, em sembla que va ser un any o dos, que va estar en un hospital, i la seva mare, des de Kabul, eh, des d'allà, la seva mare li explicava contes. Estava supermal ferida, estava molt, molt mal ferida, i la seva mare li anava explicant contes. Clar, són països que la tradició oral està molt, molt arrelada, i els contes i les històries formen part de la seva cultura. Clar. I llavors ella, després, va escriure amb un llibre els contes que la seva mare li explicava mentre estava a l'hospital. també és un llibre molt, molt bonic perquè són contes clàssics d'allà, com nosaltres podem tenir els nostres. I són molt, molt bonics. Que bé. Doncs bé, ja veiem, eh, que la Nàdia, a més a més de tenir aquesta fundació que ens ha explicat, de Maria Àngels, també escriu, també plasma la seva història. Sí, i m'ha dit que portarà els llibres. Ella portarà llibres i els vendrà directament allà. Molt bé. Per qui estigui interessat. Recordem, doncs serà un acte el 8 de març. Sí. A la sala cinquantenari de l'Ateneu. Efectivament. A quina hora? A les 7 de la tarda. A les 7 de la tarda. I esperem a tothom que estigui interessat. Clar que sí. I rebrem a tothom amb els braços oberts. Molt bé. Doncs, Maria Àngels, moltíssimes gràcies per passar-te aquesta estoneta, aquests minuts aquí a la ràdio. Gràcies a vosaltres. I ens veiem el proper dimecres. I tant. Vinga, una abraçada. Bona tarda. Adéu. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Mare meva, quina cançó feia anys. La tortura de Shakira Malejandro Sanz està sonant de fons. Una cançó del 2005. Quasi, quasi 20 anys. Bé, la qüestió després d'escoltar la Maria Àngels Cebada, membre del Club Literari de l'Ateneu, que ens ha fet un petit resum del que ens espera la setmana vinent a l'Ateneu, amb la Nàdia Gulham. i a uns minuts de rebre a la Irene Esquius, propietària de la Via en Papier, aquesta botiga de manualitats i tallers, també paperaria considerada, eh? Aquí de Sant Jus, que ens explicarà quatre temes, ja ens ha avançat sobre l'inici de la temporada de bodes, comunions i bateig. Fem un repàs del Dia Internacional, que tenim avui 2 de març, perquè n'hi ha un i bastant important. Avui, sapigueu que és el Dia Mundial del Benestar Mental pels Adolescents. Sí, sí, és una data que es proclama des de l'any 2020, és a dir, es celebra des de fa poquet. No és una data oficial, no ho proclama un organisme o alguna institució oficial, sinó que la institució que es diu Hollister Confidence Project. Per què llença aquesta iniciativa a aquest Dia Mundial? Doncs bé, la finalitat és la de sensibilitzar la població sobre els problemes de salut mental que afronten els adolescents, així com també per desestigmatitzar aquest tipus de trastorn i també per oferir-lis ajuda. La creació d'aquest dia, l'any 2020, ha estat, com hem dit, gràcies a aquesta iniciativa del Hollister Confidence Project, per observar també el benestar mental de les persones joves. es va fixar, doncs això, el dia 2 de març. Aquest projecte, anomenat Confiança de Hollister, és una iniciativa impulsada per persones que es dediquen a ajudar els adolescents de tot el món a sentir-se més segurs i també capaços. Doncs bé, hi ha també altres organitzacions que donen suport a aquest dia i que obtenen subvencions també a grups sense cap finalitat de lucre amb projectes vinculats en àrees com, per exemple, la detenció i l'aturada ja de l'acusament escolar, del bullying, també finançament per projectes que tenen a veure amb salut mental d'adolescents, amb projectes sobre la inclusió pels joves LGTBIQ+, també l'equitat per joves indígenes, per exemple. L'adolescència, com sabem, és una etapa de desenvolupament humà fonamental per la formació d'habits socials i emocionals que impacten d'alguna forma en el benestar mental dels individus. Alguns dels trastorns de salut mental més comuns en els adolescents, per exemple, trobem l'ansietat, trobem l'alteració de l'estat d'ànim, trobem el dèficit de tensió i altres trastorns del comportament. Tenim els trastorns de l'alimentació, el suïcidi, la depressió, la psicosi, conductes de risc, com el consum de substàncies estopefacients, pràctiques sexuals de risc, o també, per exemple, sobretot comportaments d'autolesió, com, per exemple, tallar-se o cremar-se la pell. És vital importància dissenyar i aplicar estratègies de recolzament de salut mental dirigides als adolescents a través d'aplicacions de diversos recursos que beneficien el seu benestar psicològic i que impactin de manera positiva en les seves vides. Doncs bé, per tot plegat, avui celebrem el Dia Mundial del Benestar Mental pels Adolescents. Va, escoltem aquesta cançó de Shakira i Alejandro Sanz i seguirem amb la Irene, de la Via en Papier. Con dos ojos secos Y hablando de ella Ay, amor, me duele tanto Me duele tanto Que te fueras sin decir a dónde Ay, amor Fue una tortura Perderte Yo sé que no he sido un santo Pero lo puedo arreglar, amor No solo de pan y del hombre Niño de excusas Digo yo Solo de errores aprende Y hoy sé que es tuyo Mi corazón Mejor te guardas todo Es otro perro con ese hueso Y nos destinos a Dios Esto es otra vez Esto es otra vez Esto es otra vez Esto es otra vez Esto es otra vez Te puedo pedir que el invierno Perdone un rosal Te puedo pedir a los solos Que entreguen peras Te puedo pedirle lo eterno A un simple mortal Y andar arrojando a los cerdos Miles de perlas Ay, amor, me duele tanto, me duele tanto Que no creas más en mis promesas Ay, amor, es una tortura perderte Yo sé que no he sido un santo, pero no puedo arreglar, amor No solo de pan y del hombre, no de excusas vivo yo Solo de errores aprende y hoy sé que es tuyo mi corazón Mejor te guardes todo, es otro perro con ese aguazo y nos destinos a Dios No te bajes, no te bajes, oye negrita mira, no te rajes De lunes a viernes tienes mi amor, déjame el sábado que es mejor Oye, mi negra, no me castiguen más, porque allá afuera, sin ti no tengo paz Solo soy un hombre arrepentido, soy como el ave que vuelve a su nido Yo sé que no he sido un santo y es que no estoy hecho de cartón No solo de pan y del hombre, no de excusas vivo yo Solo de errores aprende y hoy sé que es tuyo mi corazón Ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, todo lo que he hecho por ti Una tortura es párbaro, hay nada, tanto que sea así Sigue llorando, perdón, yo, yo me voy a llorar por ti Ràdio 2BM 98.1 Bet aquí una vegada Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí Us hi esperem a tots A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns I seguim ara amb l'espai de l'anà I seguim ara amb l'espai de la vi en papier, botiga, taller, paperaria d'aquí de Sant Just Fem la secció amb la Irene Esquius, que és la propietària Hola Irene, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda, Núria Doncs bé, ja tenim el mes de març al damunt Tenim la primavera també a sobre, com aquest qui diu Sí, sí, tant I és temporada interessant pel que fa a un tipus d'esaveniments en concret Correcte, sí, ara començaria l'època de casaments, batejos i comunions Sí, en castellà seria la BBC Bodes, bautizos i comunions Sí, així com per abreviar Sí, que comença ara És cert que des del Covid, inclús una miqueta més abans, s'ha allargat molt És a dir, abans eren com dos mesos, tres mesos molt concentrats Ara ho allarguem fins a setembre, octubre Perquè també el canvi climàtic, doncs, malauradament ho permet I s'allarga molt més Però també llavors fa que no es condensi tanta activitat en dos, tres mesos Sinó que es pot allargar I, bé, per les empreses del sector Primer els hi permet viure O ens permet viure molt més temps de l'activitat I després no s'assolapen, doncs, diversos aconteixements en el mateix dia Perquè a vegades això passa i... Sí, podríem dir que arriba... Potser primer arriben més les comunions, no? Cap al maig o així De fet, ara començaríem... També depèn molt de les escoles, les comunions Perquè com tenen les parròquies assignades Depèn també de la quantitat de nens que facin la comunió Llavors han de dividir en diferents grups Perquè capiguin les famílies a les parròquies Bé, la veritat és que... Començaríem primer molt més per batejos Batejos i casaments Que ja es comencen Després les comunions les concentrem més a abril, mati, juny I puntualment al setembre Alguna, la tornada de l'escola també Sí Mentrestant, o sigui, seguiríem després al setembre, octubre Inclús novembre, casaments i batejos De fet, batejos es fan tot l'any perquè hi ha moltes famílies que diuen Jo vull batejar el bebè els tres mesos de néixer I... Clar, que el bebè neix quan neix Cau quan cau, això no es pot escollir Sí, sí, molts una mica, doncs això Perquè encara sigui molt nadó Doncs per aprofitar també... Clar El bateig és un tema molt tradicional Sí I llavors per aprofitar, doncs a vegades La robeta dels avis, dels besavis i això Doncs clar, el nadó ha de tenir una mida concreta Hi ha més bateig que comunions, ja diria, inclús, eh? Sí Bé, és que és diferent És que passa que com les comunions s'agrupen És a dir... Estan com deu potser a vegada, eh? Exacte Per exemple, un mateix dia de la mateixa escola Doncs de la mateixa classe s'agrupen I el que és la comunió es fa junt a la parròquia I després cadascú fa la celebració pel seu costat En canvi els batejos Sí que és veritat que s'agrupen Però molt menys densitat Potser són dos o tres Però la majoria de gent Com no li ha de coincidir amb un dia Perquè no ho marca l'escola Si no ho marca les famílies i el capellà Doncs ho intenten fer en solitari I diguéssim que és més un degoteig el bateig I les comunions més condensat per això de les escoles I a la via en papier què és el que proposeu? Què és el que feu? De quina manera treballeu aquests esdeveniments? Sí, doncs hi ha diverses opcions De fet, ara jo ja començo a reunir-me amb les famílies Sobretot quan vam començar fèiem alguns casaments Però els casaments són esdeveniments Que implica mínim un any de feina per endavant Totalment Molta planificació I amb la botiga i tal com hem crescut Ara és inviable Molt difícil Sí, llavors ens centrem en el tema infantil Que serien les comunions i els batejos Ara, per exemple Normalment les famílies que ens volen contractar O que volen contractar algun servei en concret Perquè no cal contractar, diguéssim El fet de ser party planner Sinó algunes coses en concret Que ara us explico Normalment a finals d'any Ja fem com una Apuntem una visita prèvia Que farem més o menys febrer O última sàmina de febrer Que és més o menys aquesta Em començo a reunir amb les famílies M'expliquen Doncs quin dia ho fan Quina parròquia ho fan Si tenen restaurant o no Si necessiten orientació sobre restaurant Sobre vestits Caram, servei complet, eh? Bé, clar El fet de portar molts anys treballant També doncs tinc molt de bagatge Experiència Exacte Sí, en marques, en botigues Bé, jo normalment recomano llocs on he treballat On m'han tractat bé On sé que tracten bé el client Clar També intento que la majoria siguin perquè són just Que també després... Potenciar Sí, exacte I també perquè pel client és molt més còmode, no? Si ho troba tot a... Per la zona Exacte A part que oferim molt bon servei Ja que són justos Clar Ho tenim tot Llavors això, ens reunim Fem una primera reunió Fem una valoració Faig un pressupost I a partir d'aquí Anem definint Que sí, que no Que s'ajusta el pressupost Que no I... Una mena de plàning, no? Per dir-ho així Fem una mica de plàning del que farem Com ho farem i què costarà, no? Val Perquè tu, Irene, t'encarregues com si diguéssim Doncs això d'escollir una mica De que tot vagi rodant, no? Una mica de coordinar-me Exacte Hi ha famílies que em contracten, diguéssim El servei complet, diríem Que llavors jo faig tota aquesta planificació Execució el dia d'à Hi ha famílies que només em contracten Doncs, per exemple, per fer els detallets O per fer els globus O per fer coses puntuals I ells el dia abans van al restaurant Ho deixen muntat Si al restaurant no els hi posa aquesta facilitat Sí I... De fet, és venir a la vi I els explico Recullen Ho munten allà I ja està Depèn una miqueta de cada família I les necessitats que tingui Doncs serà això Que jo ho munti O que ho poden muntar ells Déu-n'hi-do, quina feinada, eh? Sí, sí Són uns mesos interessants Sí, sí A veure, també és molt maco Perquè un esdeveniment Quan portes temps planificant-lo Parlant-lo i de més El dia que el veus muntat Doncs, clar, és molt... Fagoig Sí, és molt agraït Sí, sí, sí, sí Per exemple, en el cas dels batejos Les famílies, què és el que més et demanen? Potser, clar, com que el nen nadó No pot intervenir molt en aquest aspecte, no? Exacte No, es fa més una taula dolça, per exemple Ah, vale Es fa, doncs, un pastís que sigui així bonic Doncs, de postre Reposteria, per exemple Algunes galetes decorades Que també poden servir com de regalet Per després donar als familiars Després hi ha aquesta... Les peladilles Les clàssiques Bueno, això ja no No, no, cada vegada menys Però sí que hi ha algunes coses així més clàssiques També depèn molt de la família Que bé, eh? Home, és que ja era una mica típicàs, no? La posada amb les peladilles Sí, no Es fa més aviat això O reposteria creativa Així tipus galeta de mantega Pastís Alguns mini cupcakes I així mono I després també es fa molta llaminadura de xutxe I així Normalment coordinat Doncs es trien uns tres colors Per exemple Per tenir una paleta clara I no sortir-nos d'aquí I amb aquests colors Es combina la reposteria Les llaminadures I després globus Que no poden faltar No, no, els globus En qualsevol, eh? En qualsevol aviat Ni comunió Ni res Sí, sí En el cas, per exemple, de comunió i bateig Fem molts Molt sovint un globo que és XL Que es diu Que és rodó completament En el nostre Instagram El podreu veure perquè en fem molts Es pot escriure el missatge amb lettering Que això ho fa la Marieta Anco Vale Podem escriure des de Un cop inflat, els globus Un cop inflat, amb elim Un líquid i un tractament que es fa professional Llavors Es pot posar el missatge que vulguis Des del nom del nen Fins la primera comunió Bateig També per casaments n'hem fet Perquè queden molt xulos I, bé, és que per casaments també Depèn de la creativitat dels nubis Del pressupost i tal Per comunions més o menys I per batejos Està una mica establert això Recodols Globos I després a vegades Doncs si la família necessita també Un animador O així també A vegades ho fem A vegades ho proporcionem A algun col·laborador Depèn una miqueta també Dels timings I del dia en què caigui I... Perquè tallers A les comunions També n'hem fet Sí, sí, sí Hi ha famílies Doncs que mentre l'adult menja Vale Nosaltres fem un taller En paral·lel I... I sí, sí que n'hem fet Sí, en diverses ocasions Ostres, que a vegades Hi ha famílies que potser decideixen De contractar un mag O contractar castells inflables Clar, dependrà molt Però jo sempre dic Pregunteu al nen Què vol el nen O què vol la nena Què li fa il·lusió Perquè moltes vegades A l'adult No, no, jo vull que facin Algú físic I si el nen No és res de físic Al contrari És més sedentari De manualitat De llegida D'això Doncs intentem buscar Una activitat Que el dia de la seva comunió Sigui el que El que més li ve del gust Sí, sí I fem de tot Clar, hi ha comunions A vegades que s'allarguen Fins la nit Llavors fem diverses propostes D'activitat pels nens Així l'adult pot estar Relaxat Parlant Fent-la sobre taula I té la certesa Que estan tots els nens I els infants Entretinguts Que hi ha algú Que els està vigilant I, bueno, això Permet que sigui també Saps? Molt tranquil·litzador Per les dues parts Saps? Perquè així Perquè a part dels típics records Que s'emporten les famílies Perquè en les comunions Hi ha A vegades hi ha amics Hi ha germans Cosins I hi ha el que Bueno, jo tinc que amena El típic llibre Com de record No? De firmes Sí, també Això és Hi ha coses convencionals I tradicionals Que encara segueixen Per exemple El llibre de firmes Que hi ha comunions Que en tenen Hi ha comunions que no Llavors Durant el convit Doncs la família Assigna Dedica I això Després, per exemple Hi ha famílies Que donen un regalet Als nens Hi ha famílies Que donen regalet Als nens i als adults Bueno La veritat és que ara Per sort No ens encaixem molt En un estereotip De cerimònia En cap cas O sigui Amb ninguna d'aquestes Ni boda Ni bateig Ni comunió I això permet Que cada família Fagi el que realment Li vingui de gust Saps? Perquè moltes vegades No, és que vaig anar amb una I vam fer no sé què I clar Dic Bueno Cada Sí O sigui La veritat és que ara Hi ha molta llibertat Jo recordo quan la vaig fer Que hi havia La comunió Com Estava molt Molt estipulat Tot el que es feia El que no Com el que tu deies De les peladies Els batejos I tal Ara per sort Doncs també la indústria I el sector Per més i més creatius Abullos Molt Molt De fet Cada any Anem traient petites Incorporan petites novetats I això Perquè clar Per exemple Hi ha famílies Doncs que l'any passat Van fer la comunió Amb un fill Aquest any amb un altre O l'any que ve I també doncs Perquè no sembli La mateixa comunió Perquè a vegades Si són Doncs nens Per exemple Que són Jo que sé Que la volen de futbol Perquè també això és un altre tema Comunions temàtiques O comunions sense Tenir temàtiques Bé La veritat és que és un món Així Interessant I llavors això Que cada comunió Cada batec Sigui diferent I sigui especial I sigui sobretot pensat Pel nen que Que la celebra Que al final Ells són L'important La part més important Perquè Irene Tu els teus col·laboradors O llocs de referència Que ens deies Per exemple A Sant Just tenim molt bons serveis De restaurants De llocs Això ho tens de la teva experiència O també per recomanacions Que tu agafes Per De les dues opcions És a dir A vegades hi ha famílies Que ja venen Diguéssim Amb els col·laboradors triats Doncs mira He anat a tal lloc A fer un mal vestit A tal altre I el feedback Que em donen És bo Llavors Jo aprofito De ser per recomanar-lo Hi ha famílies Que van més perdudes Que no saben Llavors jo Doncs de l'experiència Prèvia que tinc D'aquests anys Doncs Comano El cas Per exemple Jo el tema Flor i demés Treballo molt Amb la Mireia de Floreto Que està aquí al carrer Creu Llavors per mi és molt còmodo Tant enviar a la clienta I que la Mireia Li ensenyi les opcions Com acostar-me a jo Recollir-ho el mateix dia Clar Per mi és molt còmodo En el cas Per exemple De reposteria i pastissos Treballo amb la Xaro Que té l'obrador Al carrer Bonavista Sí Amb ella també Ens comuniquem molt fluidament Llavors Doncs Per exemple Moltes vegades Treballem paletes De colors Perquè amb la pastisseria Les llaminadures Doncs ha d'anar sempre Totalment coordinat De colors I de més Doncs també És molt fàcil Enviar el client Allà Que faci Que provi Que vegi Que de més I després I després jo el mateix dia Puc passar Recollir-ho O m'ho porta la Xaro En el punt de celebració Després hi ha la botiga La Tutú La Tutú Barcelona Que té Vestits de cerimònia Sí I també té coronetes I així De festa D'arres De comunió De bateig D'una marca Amb la que treballem També Que és la Citos de Martina Sí I que també són d'aquí Sant Just I després pel tema sabates Per exemple Hi ha Bambuques Que Bambuques Doncs té tant sabata De nen com de nena Sí Que també Més neutra Menys neutra Una mica Així també s'adapta Que més En quant a restauració Cert és Per exemple Que teníem la Torre de l'Areu Que era un punt molt còmode Sí Sí I el van tancar Però ja estava molt bé Perquè clar La gent podia Doncs la gent de Sant Just Anar caminant I això Era molt pràctic Sí Era molt pràctic Però bueno També Hi ha altres restaurants Amb els que col·laborem per aquí També a Esplugues Que hi ha la Masia Sí La Torre dels Llaons T'anava a dir La Torre dels Llaons Sempre està així com Arreglant-la Per cerimònies Sí La Torre dels Llaons És un espai Molt molt bonic Permet Fer moltes activitats Dins Perquè és molt gran Clar Sí També és una mica Dependrà L'espai Dependrà una mica També De les necessitats I de la quantitat De gent que sigui A cada esdeveniment És a dir No és el mateix Doncs una comunió Un petit comitè De 20 persones Que una comunió Que al final Aprofitem I convidem A tota la família Que fa temps Que no veiem I s'acaben juntant 90 persones Sí Clar Les característiques Que ha de tenir A l'espai Són totalment diferents Ja I en funció D'això Doncs ja Es dissenya També a l'esdeveniment En funció De la quantitat De convidats O també Suposo que Depèn de l'època De l'any Si hi ha Un esdeveniment Que és més Per exemple A l'abril O així Que un altre Que és més A setembre A octubre Potser això Pot influir També Sí Totalment La meteorologia És una cosa Que s'ha de tenir Molt en compte Hem de pensar Per exemple Que ara Fins al maig El temps És molt canviant Llavors Hem de triar Sempre llocs On tinguem Un plan B És a dir La majoria De famílies Volen espais A l'exterior Però El restaurant Ha de tenir Un plan B Per si plou Muntar-ho a l'interior I que també Quedi lluït És a dir Tot sempre Queda molt més lluït A l'exterior Sí Però hem de tenir Un plan B Que Per si acaso Per si acaso I el muntatge Ens quedi igual de bé I tu com a planificadora Ho has de tenir en compte I tenir en compte Molts factors També Que comporta un interior També és veritat Que és molt més fàcil Muntar un interior Que amb un exterior Perquè amb un exterior Encara que faci bon dia Pot fer vent Hi ha mosquits Hi ha mosquits Clar Hi ha moltes històries És cert que els restaurants Doncs una mica Ja estan adequats Doncs amb parasols Amb espelmes De citronela Per als mosquits Bueno Es va Ells també tenen L'experiència El bagatge Llavors van adaptant Una mica A les necessitats De la meteorologia De cada moment Sí I després Clar A la resta de l'any Normalment sol ser interior A no ser que El dia de l'esaveniment T'aixequis I t'aixequis I fa un dia espectacular No fa res de fred Es parla amb la família I es decideix arriscar I muntar en exterior Ja Que també es dona el gas Una mica també Les comunions sempre són per dinar Però potser les bodes O algun bateig Potser que sigui més per la tarda Més horari Sí Per exemple Els batejos Moltes vegades El que es fa És Brenar sopar És a dir El bateig és a les 6 de la tarda Sí A les 7 ja estan fora de la parròquia I comencen Llavors és un gran a sopar Perquè a 7 i mitja Ja estan al restaurant O a la sala de lloguer O així Clar I es fa gran a sopar Doncs fins l'hora que tinguin acordat I el casament és molt més flexible Pot ser de matí Que llavors comporta un dinar O potser de tarda I ja és el sopar I fins que el cos aguanti Sí, exactament Sí, sí Una mica cada cerimònia té I comunió òbviament Migdia Totes O sigui Hi ha algunes O sigui També he de dir això Que Els últims darrers anys Amb la saturació Que hi havia Perquè clar Durant la pandèmia Es van aturar Es van aturar Llavors Dos anys Que hi havia molta comànio Atreçada I llavors sí que hi havia molta comànio Que es feia a la tarda Sí Es fa a les 5 Es celebra la cerimònia a les 5 I després també es fa gran a sopar No és comú Però és una tendència Que jo crec que Sí Perquè així també Com una festa d'aniversari Però No, no Però es fa Es fa comunió O sigui Val Sí Té particularitats Que fan que no se O sigui O sigui De fet Una de les coses Que s'intenta a la comunió Sempre que no s'assembli Una festa d'aniversari No Per distingir una mica Vale Sí I l'altre tema interessant És el de la perruqueria Aquí a Sant Just També Aquí a Sant Just També en tenim bastantes Bueno, perruqueria Manicura Sí Tot el que sigui així Més estètic Més de bellesa Sí Per sort aquí a Sant Just Tenim molts centres Molt diversos I I la veritat és que Sí Tant les nenes Per exemple Les nenes per les comunions Doncs fer-se la manicura No pintades Sinó ungles guimades I d'això Per tenir les mans arreglades La perruqueria Tant l'home per la dona Bé També També També el tema Perruqueria Dona Sí Bastant joc Sí Sí I jo crec que no em deixo Res més de col·laboradors Però bueno Segur que potser M'he deixat algun Bé És que S'han de tenir moltes coses En comptes Quan fan aquest tipus De cerimònies Sí La veritat és que sí Clar Una cosa Les famílies Quan contracten els serveis Doncs es relaxen En aquest sentit Que nosaltres Pensem per ells I després A les famílies Amb les que col·laborem I fem el seguiment Doncs també els hi fem Com un planning A un altre nivell Doncs perquè no es deixin res No s'oblidin Tinguin en compte Certes coses A l'hora de triar Doncs restaurant I de més Bé Que és un Un servei Que oferiu No? I que permet També a la gent A les famílies Ara una mica més descansat De dir Bé Sabem que hi ha algú Que està mirant Amb això Que ens ho prepara una mica Sí És sobretot això Que es puguin despreocupar I relaxar Perquè per exemple El mateix dia És estressant Doncs si has d'arreglar-te Tu com a adult Si has d'arreglar Els fills Si tens un Si tens un On tens diversos Si saps Són com tantes coses Que tens al cap Que delegar Una part important Doncs clar Fa que estiguin molt més tranquils Clar Això Ja et dic Que depèn molt De cada família I també del tipus Desdeveniment Sí Sí Molt bé Doncs Irene Hem comentat una mica Ja d'entrada La nova temporada De bodes, batejos i comunions Sí I res Que la gent sàpiga Que té aquesta possibilitat També amb l'avient-papier Perfecte Moltes gràcies Núria Doncs que vagi bé I bona tarda Igualment bona tarda Núria Vinga Adéu Esa niña tan llena de vida Cada nochecita La luna en la orilla Donde no llegan peces de acuario De corbata nudo Y me sobran los duros De amor de anticuario Y es entonces Cuando es luna nueva Que se da la vuelta Y te dice que sí Que abandona la corte Y riqueza La noble belleza Para ser feliz Será en la que no aguantas Mis mañanas Mis miedos Cuando nadie nos daba la razón Y será verdad Que se me han quitado Las ganas De estirarte la falda No llames la atención Y sentada en el salón Olvide que solo soy Esa niña Cansada de oficinas Que se busca la vida Cantando esta canción Y en tu rutina No hay hueco ni cabida Y espacio en tu repisa Para esta inspiración No me pidas por favor Que me olvide una vez más No me encierres mi amor En tu acuario de cristal Pues tan solo soy real Not a espíritu de cristal Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent. Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marca o no marques, treguis la llengua. Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó. Els petons de debò fas fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. I ara, amb aquests minuts que ens queden fins que toquin les 6 de la tarda, abans de fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio i escoltar els botlletins també de Sant Just, farem un repàs del 2 de març. Cosetes que van passar esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui, però potser ja de fa uns quants anys. Heu de saber que avui, 2 de març, és el 61è dia de l'any, segons el calendari gregorià. Bé, doncs, ara sí. Cosetes que van passar tal dia com avui. Doncs que sapigueu que el 1836, la República de Texas va declarar la seva independència a Mèxic. També tal dia com avui, el Marroc es va independitzar de França. Això va tenir lloc un 2 de març del 1956. També, el 1998, un 2 de març, la sonda espacial de Galileu va descobrir un oceà d'aigua salada en el satèl·lit d'Europa, una de les llunes del planeta Júpiter. I també que sapigueu que el tal dia com avui, del 2004, es va llençar el satèl·lit Rosetta. I ara passem als aniversaris, perquè avui també fan anys algunes persones més conegudes que altres, però bé, anem a aquelles d'àmbit més conegut. Per exemple, és el cas de Lou Reed, cantant, músic, poeta estadunidenc, considerat, de fet, Lou Reed com una de les icones més importants de la història del rock. Lou Reed va néixer a Nova York, als Estats Units, l'any 1942, un 2 de març, i va morir no fa massa, de fet, justament 10 anys, el 2013. El seu nom, encara que se'l conegui com a Lou Reed, és Lewis Allen Reed. També avui és l'aniversari de John Bon Jovi, més conegut també per formar part de la banda Bon Jovi. John Bon Jovi, músic italoamèricà, va néixer als Estats Units, concretament a Nova Jersey, l'any 1962, un 2 de març. John Bon Jovi, doncs això, músic, actor, compositor i cantautor, com hem dit, també amb arrels italianes i americanes, reconegut, de fet, per ser el vocalista principal de la banda Bon Jovi. I avui també acabarem amb aquest aniversari, fa festa Nathalie Emmanuel. Qui és? Doncs bé, Nathalie Joan Emmanuel va néixer el 1989 a Suddenonsí, que és una ciutat unitària situada al comtat d'Essex, a Anglaterra. Doncs bé, aquesta actriu britànica és molt coneguda pel seu paper a la sèrie Joc de Trons. I anem a les necrològiques, persones també conegudes que van morir el dia com avui. Per exemple, el militant anarquista a qui les autoritats franquistes van aplicar la pena de mort, en Salvador Puig Antic, moria tal dia com avui, un 2 de març del 1974 a Barcelona. També l'escriptor i periodista valencià Azorín va morir a Madrid uns quants anys abans que Salvador Puig Antic, el 1967. I també de personatges que van morir, que ens van deixar tal dia com avui, per exemple, és el cas del director d'orquestra espanyol, Jesús López, que va morir a Berlín, a Alemanya, l'any 2018, un 2 de març. Ara, un minut, connectem amb Catalunya Ràdio i no marxeu perquè després de la segona hora aquí a la Rambla seguim amb més cosetes, eh? Començarem amb l'espai Fent Vida de Poble amb la Lucía Fuentes, jove Sant Justenca, que ens acosta curiositats d'aquí de Sant Just, fent alguna entrevista i de més. I després de parlar amb ella, després d'aquesta secció Fent Vida de Poble, tindrem aquí també l'espai, la secció de mobilitat internacional, aquest servei que està càrrec de l'Ajuntament de Sant Just i que porta l'Aroa Carmona, que està ubicada al Casal de Joves. veurem quines són les novetats i les cosetes més destacades que ens ha d'explicar l'Aroa aquesta tarda. Vinga, va. Que no te quiero mirar Pero es que cierro los ojos Y hasta te veo por dentro Te veo en un lado Y en otro en cada foto En cada espejo Y en las paredes del metro Y en los ojos de la... Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Ha aparegut mort amb signes de violència un home de 41 anys a Sant Sadorní de Noia, a l'Alp Penedès. Segons han informat els Mossos d'Esquadra, els fets han passat aquest migdia quan persones de l'entorn d'un home han informat els agents que no el trobaven, que no el localitzaven. Els Mossos han adreçat al seu domicili o l'han localitzat sense vida i amb signes de violència. El SEM ha certificat la mort. La Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos treballa per aclarir els fets. Notícies breus, Núria Pereira. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona Àngela Dobrovolski, l'exparella de Josep Maria Mainat, perquè ahir va fer explotar un artefacte casolà al replà d'un bloc de pisos del districte de Sants Montjuïc. L'explosió, que no va causar víctimes, va obligar a desplegar una auditat TEDx i la policia científica. Segons fons de la investigació, s'ha pogut relacionar la detinguda amb altres fets denunciats pels veïns. segons els quals hauria disparat una pistola de balins o hauria trencat la porta d'accés a l'edifici. La dona està acusada de fabricació, tràfic i dipòsit d'armes, assetjament, amenaces i danys i passar a disposició judicial les pròximes hores. Àngela Dobrovolski, de 40 anys, ja té una condemna ferma de 17 mesos de presó per haver ocupat la casa de Mainat, una sentència que el jutge va demanar que no s'executés si la dona tornava a delinquir. Els Mossos i la Guàrdia Civil escorcollen diferents seus d'ambulàncies a gara en una investigació vinculada amb corrupció i finançament irregular. L'operatiu al tutel el jutjat d'instrucció central número 5 de l'Audiència Nacional Espanyola hi participa a la Fiscalia Anticorrupció. El cas està sota secret d'actuacions i a la capital catalana hi ha set escorcolls, també n'hi ha a la resta de la demarcació de Barcelona. Segons publica el digital Crònica Global, els escorcolls tindrien a veure, sembla, amb un cas de corrupció vinculat a l'antiga Convergència. El Mobile World Congress supera les expectatives dels organitzadors. La GSMA xifra el nombre d'assistents en 28.500. Durant els quatre dies que ha durat el Saló, la Fira Gran Ví ha rebut congressista de 202 països, 2.400 exhibidors i més d'un miler d'oponents i líders empresarials. També asseguren que s'hauran superat els 350 milions d'euros d'impacte per a la ciutat de Barcelona. Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona que ha acollit al Saló, ha qualificat l'esdeveniment d'èxit inesperat. Més enllà del número que era inesperat, 88.600 persones era un número realment inesperat, fa uns mesos només, doncs la conclusió és que escata un gran esdeveniment i que el Mobile ha tornat amb tota la força. Un grup d'experts de l'ONU certifica que Daniel Ortega, Rosario Murillo i els càrrecs policials de Nicaragua haurien comès crims contra la humanitat. Segons l'informe final d'aquesta comissió d'experts en drets humans, el president i la vicepresidenta, que és la dona del líder Nicaragueng, estan al darrere d'execucions extrajudicials, tortures, abusos sexuals i censura a tots els nivells. asseguren que es tracta de crims comèsos per raons polítiques, fins al punt que afirmen que la parella estatal s'ha convertit en una arma de persecució contra la població. Barcelona serà la seu de la Conferència de les Nacions Unides pels Oceans que es farà l'any que ve. Durant tres dies, del 10 al 12 d'abril, governs, científics, organitzacions no governamentals i experts en oceans de tot el món es reuniran a la capital del país per buscar solucions a alguns dels grans reptes globals, com el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la contaminació o la preservació de la biodiversitat marina. La cimera, que organitza les Nacions Unides juntament amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, s'emmarca dins de les trobades de la dècada dels Oceans que promou l'ONU. Esports, Marta Garcia. Anada de les semifinals de la Copa del Rei entre el Barça i el Madrid. És dubte a Andreas Christensen per un cop en el Turmell. A les 9, en el Bernabéu, començarà el partit i en directe per l'antena de Catalunya Ràdio des de les 8 amb la TDT. Avui també juga el Barça de bàsquet. 26ena jornada de l'Eurolliga, on els blaugranes reben els alguiris caunes lituales 7. Com sempre, el partit el podreu seguir per la web i l'up de Catalunya Ràdio. I a tres quarts de 7, el Barça visita la pista del Kilche polonès en l'última jornada a la Champions d'en Vol. Els blaugranes ja estan classificats per als quarts de final com a primers de grup. Calafell és la seu de la Copa del Rei d'Hockey Patins que comença avui amb els dos primers partits de quarts de final. Cal des Liceo a partir d'un quart de 8 i a partir de tres quarts de 9 no hi ha Voltregà. I el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Medina Cantalejo, ha defensat l'honorabilitat i l'honestedat del col·lectiu arbitral arran del cas d'Enríquez Negreira. Ha comparegut este migdia al costat del secretari general de la Federació, Andreu Camps, que ha explicat que la Federació també investiga el cas, però no presenta una denúncia perquè diu que seria contraproduent per a la investigació que du el terme el fiscal i quedaria paralitzada. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López-Rivas. Ràdio d'Esvern celebra avui 39 anys d'història. Ràdio d'Esvern és un servei creat per l'Ajuntament i aprovat per la Corporació Municipal l'any 1983, que tenia com a objectiu principal la difusió de la realitat del municipi a través de programes culturals i informatius radiofònics. El 2 de març del 1984, Ràdio d'Esvern va iniciar les seves emissions regulars a les golfes de Can Ginestar. Sant Just d'Esvern es va unir el 1985 al procés de legalització de les 114 emissores municipals de Catalunya, demanant l'atorgament de la freqüència que encara s'utilitza dia d'avui, el 98.1 FM. La il·lusió de les persones que des d'aquell any han format part de Ràdio d'Esvern és la que ha fet possible oferir als i les oients moltes estones d'entreteniment, d'informació, de diversió i de companyia. Actualment, afegint-se al magasin de Matins La Justa, conduït per Mireia Redondo, i al magasin de Tardes La Rambla, conduït per Núria García. Quasi un centenar de col·laboradors i col·laboradores participen activament a Ràdio d'Esvern. També es continua comptant amb els serveis informatius locals de migdia i vespre de la mà d'una servidora, l'Ua López Ribas. I demà s'inaugura l'exposició Tota pedra fa paret, la pedra seca a Catalunya, al Centre Cívic Soledat Sants de Maslluí. La mostra, que s'inaugurarà a les 6 de la tarda, està produïda des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i col·labora al Centre d'Estudis Sant Justencs. Estarà disponible fins al 15 d'abril del 2023 i es podrà visitar de dimarts a dissabte. L'exposició repassa com l'arquitectura tradicional ha sobreviscut el pas dels temps com a testimoni de les formes de vida del passat. Dins d'aquesta gran família, la pedra seca va ser, sens dubte, una de les tècniques més utilitzades. Gràcies als coneixements acumulats, al llarg dels segles es van vestir tota mena de construccions, majoritàriament vinculades a l'agricultura, a la ramaderia i a l'abastament d'aigua que van permetre als nostres avantpassats domesticar la natura i créixer econòmicament. La mostra, estructurada en 20 plafons temàtics amb imatges i textos, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. Explica també la vigència actual d'aquesta arquitectura harmònica amb l'entorn natural i sostenible des de tots els punts de vista. I al mes de febrer hem patit 12 accidents de trànsit a Sant Jus d'Esvern. Aquest nombre d'accidents segueix la línia dels últims mesos al nostre municipi. I és que durant el mes de desembre va haver-hi 12 accidents de trànsit amb 5 persones ferides i al mes de gener es van patir 11 accidents amb 5 persones ferides. Aquest mes de febrer dels 12 accidents, 5 han comptat amb persones ferides dels quals 4 anaven en moto i 1 en bicicleta. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Jus tenc als Sant Jus Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. La reserva s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a 3 vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. Bon dia i bona hora a tots. Més ben dit, bona tarda. Com esteu? Jo soc Lucía Fuentes i benvinguts a Fem vida de poble. I una tarda més. Tenim la Lucía aquí a l'Estudis de Ràdio d'Esvern. Hola Lucía, bona tarda. Bona tarda, Núria. Com estàs? Bé, molt bé. Amb ganes de saber què és el que ens portes avui, què és el que aprenem una miqueta més sobre Sant Jus. L'audiència ja ho sap que amb tu aprenem cosetes sobre el poble. Doncs avui parlarem, òbviament de Sant Jus, però en concret d'una zona i és el barri de la Plana de Isoleix, arrel de l'entrevista a Jaume Fàbregas, que és el president de l'associació de veïns d'aquesta zona de Plana de Isoleix. Però l'entrevista no pot ser en directe perquè els horaris no han coincidit. No quadren. No han quadrat. No sempre passa. Però abans de ficar l'entrevista m'agradaria parlar una mica d'aquesta zona, no? Ja que segurament potser hi ha gent que viu al centre de Sant Jus i no coneix la part de la muntanya. Pot ser, pot ser. Perquè és una zona totalment residencial. No té ningun tipus de comerç a part de Children's. Ah, bueno, sí, a part de l'escola de presó, és veritat, sí. Però té bastantes coses o llocs en els quals es pot anar a passejar, sí, dels que parlarem abans de veure l'entrevista. D'acord. Primer, no sé ben bé fins on arriba, però té part de la muntanya de Precoiserola. Llavors, on es pot anar a caminar, a veure el paisatge i a descansar una mica, no? A desconnectar. Totalment. També té la plaça Montfalcone. D'acord. que si la gent va amb transport públic és l'última parada del JM, arriba fins allà. I no sé ben bé dir fins on, però quan va ser, però està nova, o sigui, està refeta, potser abans del Covid i ja fa quatre anys, però sí que no és antiga, està refeta fa poc. De fet, alguns carrers per allà, per la zona, també al voltant de la plaça Montfalcone, també estan refets de fa poquet, em sembla, eh? Sí, sí, és que fa poc estàvem fent moltes reglaments nous i construccions allà i, per tant, sí, tornar a fer novetats, no? Vale, molt bé. I, doncs, en aquest parc Montfalcone estàvem als bancs i a mig d'arbustos, d'arbres, està tot molt maco i és un lloc molt... Agradable. Molt agradable, sí. Molt bé. També hi ha un altre parc que és molt maco que és el parc de la plana pedrosa, que és molt curiós de la manera en què està dissenyat, perquè està dissenyat com amb tres esglaons, com amb tres esglaons. Té el primer esglaó, que és una esglaonada, que té un pipícant, que aquest sí que està refet més gran, farà un o dos anys, perquè els gossos tinguessin més espai, no? Clar, entenc que és una zona residencial, molts veïns i veïnes poden tenir a les seves llars, un animal de companyia, un gos, no, en aquest cas, i per això... Molts tenen. Un pipícant és bastant útil en aquella zona. Sí, sí, sí, sí. I és bastant gran, la veritat. I agafa part de la muntanya. També. i té un escenari de fusta i la seva passarel·la i molta gespa, que això també va molt bé perquè els crius corrin o fins i tot els animals, no? També, justament en aquest esglaó, té uns caminets entremig de la muntanya, que si segueix recte es pot arribar fins a la bona aigua o al molí fariner. Vale. El segon esglaó, és d'aquests jocs per fer exercici que tots de partits hem jugat. Ah, mira. Aquests dos ferros que són de diferent alçada. Però és per gent gran? Són ferros com d'aquests per gent gran? O són com més gronxadors per infants? No, són per més gran. Però a tothom, no es farà mal. En canvi, el tercer, l'últim esglaó, ja és un que... en el qual hi ha una pista de bàsquet, de futbol, hi ha gronxadors, també hi ha un tobogant, i també hi ha una escultura per escalar. Molt gràcies, als nens els hi fa molta gràcia. I hi ha gent en aquest parc, normalment? Sí. I en quin dels esglaó? O sigui, on hi ha més gent, normalment? El de tot. El de nens petits és el que més gent va. Vale. Però i el de baix és el que més hi ha, són gossos. També. Sí, sí, sí, sí. I quan es fan les festes, perquè del que parlarem en aquesta entrevista, és que en aquesta associació el que fan és es reuneixen els veïns d'aquesta zona per fer festes o per organitzar caminates per la muntanya. Oh, mira. Sí, diferents celebracions les quals poden fer una mica de comunitat, unir-se, i a més estan també connectats 24 hores, per si passa alguna cosa o què sigui, ho saben entre ells i a més es coneixen. I això també és molt bo. I així, si hi ha alguna festa o algun sopar o alguna cosa, ho solen fer l'esglaó de baix de tot, no? Molt bé. El de la gespa. Així es fan... Bueno, la gent es coneix, no? Entra al barri? Sí. que és important perquè és una zona que jo, igual que té les seves coses bones, també l'estar més allunyada potser és una zona on hi ha més robatoris, també l'estar més obert tot, més a la muntanya, i fer xarxa entre veïns no és una mala idea. No, no, no, sí, a més aixins es coneixen i si surts a passejar o que sigui, ja, no sé, tens amics o que sigui i està bé, no? Molt bé. I, doncs això, que potser molta gent no ho coneix perquè no vas allà a comprar o a sopar o què sigui, però sí que hi ha llocs en els quals no pots anar a visitar perquè és dins del poble, però sí que pots anar a passar la tarda o a passejar o a desconnectar una estona. Molt bé, molt bé, que bé. Doncs ja ens fem una idea una mica més, no?, que tenim també a la Plana Vell Soleig, a Lucía. Ara què fem? Vols que posem l'entrevista? Sí, ara a l'entrevista a veure què els sembla. Vinga, va, doncs escoltem l'entrevista. Bona tarda, estem amb el Jaume Fàbregas, president de l'Associació de Veïns de la Plana Vell Soleig. Com estàs? Molt bona tarda, tots bé. Moltes gràcies per accedir a l'entrevista. No, faltaria més. Una mica parlarem sobre Sant Just i l'associació que presideixes. Com és la teva relació amb Sant Just? Fa quan que vius aquí? Bueno, nosaltres vam arribar a Sant Just, deu fer ara uns 45 anys. O sigui, que hi ha tota una vida. I sempre hem viscut a Guidal, a Veïns Solets, perquè ens va semblar un lloc meravellós ja a la seva època, encara més que ara, que vull dir que llavors hi havia moltes menys cases i més àrvores, per dir-ho d'una manera. I ara s'ha densificat una mica més, però bueno, molt contents d'estar aquí. i has viscut en algun altre lloc? No, sempre hem viscut aquí a Veïns Solets, directament, vam espetagar aquí. Que únic, sempre has vist la bellesa d'aquest lloc des del principi. Exactament, per això vam vindre. i la plana a Veïns Solets, que és just on estem parlant, des d'on va, què és el que limita, més o menys, perquè la gent entengui. Bueno, limita, doncs estem limitant amb Collserola per la part, diguem, de la muntanya i limita, diguem, amb el poble, doncs gairebé per el que és la riera aquesta de Sant Just i per l'altre cantó també és la pròpia riera i ja hi ha cases, camps, cases de pagès, etcètera. Vull dir que pràcticament estem, com qui diu, rodejats de vegetació i parcs naturals. Que únic. Sí. I ho veus com algú separat del reste de Sant Just? Perquè sembla que Cameli com que separi dos mons diferents a vegades. Bueno, hi ha una separació física evident, la qual pertoca doncs normalment utilitzar algun tipus de locomoció per anar al poble, però bé, a nivell podríem dir ara informació i tot el que són les relacions socials, doncs cada vegada intentem aproximar-nos a més. Sí que amb el passat probablement hi va haver com una barrera física i psicològica però jo penso que cada vegada estem més integrats que els plegats. I, bueno, ja adentrant més amb l'associació que predeixes, com és? Explica una mica. Bueno, nosaltres som un barri, al final, ens hem juntat dos barris, un era la Plana Pedrosa que és el més antic, aquest ja té gairebé cent i pico anys de vida, era que allà hi havia unes petites cases d'estiuets i després va venir la segona fase que podríem dir més trucant cap a Collserola que és Vellsoleig. Aquests dos barris es van associar amb el seu moment perquè era absurd que uns anessin per un cantó i l'altre per un altre, tenien una unitat física i socialment parlant integrada i ara formem una sola associació que es diu Associació de Veïns La Plana Pedrosa Vellsoleig. Som unes 350 cases aproximadament, no tenim el d'allò exacte i entre 1.000 i 1.200 persones. Suposo que en el futur si, diguem, es va poplar en tot el conjunt arribarem a uns 1.500 habitants per alguna forma veïns. I quin és l'objectiu de quan vau formar aquesta associació? Bueno, formar aquesta associació teníem els objectius però bàsicament un de que tot el que s'organitzés tant festiva com socialment doncs estiguéssim tots integrats i evidentment allò que deien que la unió fa la força. I que us coneixessin tots molt millor això. I més. Em sembla molt bonic. Entre uns i altres doncs no teníem cap el que no teníem era cap lògica de no estar integrats tots en una sola associació. Totalment d'acord. I què és el que es fa a aquesta associació? Bueno, aquesta associació evidentment té unes quantes arestes, no? O sigui, per un cantó intentem fer el que socialment es diria actes socials del tipus que siguin des d'assemblees, xerrades, etcètera, sobretot podríem dir per la defensa i si no defensa per la integració màxima del barri amb la resta del poble i per altra cantó també organitzem molta cosa festiva, vull dir, a nivell de col·loquis, d'assemblees, de passejades per tot l'entorn, de coincerola, etcètera, de vegades inclús hi ha algú d'altres associacions que ens explica una mica els entorns i tal, també per la canalla, eh? Fem molts actes socials en aquest any, per exemple, en tenim programats deu, gairebé un cada mes. Llavors, també fem botifarrades, fem calçotades, la festa a l'estiu, etcètera, etcètera, vull dir, això depèn dels anys. I feu vida de poble, no? I fem vida vida de poble amb tot el que podríem dir per toque com un petit poblet de 1.500 habitants. Sí, i ara la pregunta, la veritat és que em sembla bastant tonta, però, ja em sé la resposta, però com és la gent? Quina és l'aire que es respira en aquestes reunions que feu? Bueno, a veure, aquestes reunions, la veritat és que haurien de ser més massives del que són, vull dir, al final, ens reunim 40 o 50 persones que són les habituals i voldríem, evidentment, que la demografia que tenim, doncs, fossin, com a mínim, la meitat, sempre hi ha entrebancs, de feina, en fi, d'altres coses, però la participació tindria de ser més massiva de la que realment és. Ho estem intentant i cada vegada ho és més, però, bueno, encara no hem lograt allò que es diu hem arribat a la meta, no? Per altre cantó, ara hi ha una cosa interessant, que suposo que això sí que ens agruparà millor, que és el local social, o sigui, ara hi ha un centre cívic que està programat per reconstruir aquest any, suposo, si no es van redreçant les obres que començaran cap a l'abril, potser després de Setmana Santa, i esperem que concloquin aquest any. Això ens sembla que serà un cohesinador de tota aquesta, diguem, societat dispersa que som i podrem, com qui diu, això, haver arribat d'una vegada a ser una associació, com qui diu, en què ja sigui la màxima participació del possible. Que bonic, i Sant Just per aquesta associació, o sigui, com pot ajudar-la? Perquè m'imagino que és algú petit dins d'un poble que necessita ajuda, no? Sí, sí, a veure, és petit, però aixerit, que diríem, en català. Per què? Doncs perquè, malgrat que encara tindríem de ser més participatius, jo penso que és un mal general al país que les associacions, per el que sigui, doncs unes s'han desmembrat, les altres no s'han cohesionat, i en fi, hi ha molt poc teixit participatiu. La nostra és de les poques associacions i penso, per les reunions que estem fent, etcètera, etcètera, que verdaderament té una funcionalitat important. Vull dir que cada vegada que hi ha una convocatòria a l'Ajuntament, per el que sigui, per un pla de lo tal o lo qual, sempre hi som nosaltres, gairebé sempre. I no és per dir-ho, però em sembla que som bastant efectius. Entre d'altres coses, perquè l'Ajunta la composen totes membres i tots ells, o la major part estan retirats, vol dir que tenen temps, uns altres estan en actiu, però estan en llocs, diguem que són uns d'una Generalitat, per exemple, els altres advocats, etcètera, etcètera. Vull dir que socialment són gent avançada i participativa. I llavors, què fa? Que tot el conjunt funcioni. I aquests 12 membres jo ja estic molt content, la veritat, perquè hi ha molta solidaritat, hi ha molt bones idees i penso que som una de les associacions de Sant Just que funciona molt bé. Ho dic sincerament, a vegades ja sempre hi poden haver pegues, però en aquest cas som més una cosa positiva que la negativa. No, no, i això també mostra que com que tots volen ajudar, no? Sí, sí, sí, sí. No, no, la veritat és que ara, molt content, mai vi hem set, em sembla que 12 persones tibant totes del mateix carro i encara amb el temps pot ser que en integrem alguna més. I hi havent tanta gent ajudant dins, com s'organitza? Bé, ho hem fet per seccions, és a dir, uns per exemple es dediquen a l'assunto del que podríem dir les obres, les altres amb el tema de seguretat. N'hi ha altres que es dediquen sobretot amb el tema de l'associacisme pur que és fer més socis, les festes i festejos que diem una mica en plan de conya i també n'hi ha altres seccions. Total, em sembla que som sis o set seccions i cada una està liderada per un però normalment hi ha tres o quatre membres i vol dir que està funcionant com una petita empresa. I està molt ben pensat i molt ben organitzat, no? Sí, no, no, ho hem deixat bastant contents. Ja porta molts anys aquesta associació i no sé ara els anys que podem portar però recordo dels presidents anteriors que tots han set gent molt entregada, molt efectiva, en casa mort, a l'Anjo, en fi, han set gent, diguem, d'aquests que verdaderament viquen pedra, i derrotant molt contents en Francesc Corbella que va ser l'últim més jove de tots, doncs han set presidents que ho han tirat molt endavant i això estem recollint una mica els fruits d'aquesta gent. I també m'agradaria preguntar per tots els que viuen aquí a dins de l'associació, o sigui, dins de la Plana Visió i d'aquest barri poden entreajudar dins l'associació? No, no, totalment, contínuament els estem fent crides, diem, escolta, qui vulgui formar part a la Junta per descomptat, però qualsevol secció d'aquestes i que es pugui, com qui diu, beneficiar de qualsevol de vosaltres que tingueu interès en formar-hi part, doncs encantats de rebre-los perquè això, el que dèiem al començament, ens vam reunir dues associacions per formar-ne una, doncs ara com més siguem a dins d'aquesta Junta, doncs millor. Doncs està molt bé saber que dins de del poble de Sant Just hi ha com gent que s'està agrupen per fer-ho més fort, per fer-se veure. Sí, i una cosa interessant a dir i important és que tots hi estem de forma totalment altruista, vull dir, ningú cobra res per descomptat, ni té favoritismes, ni a més a més no fem ni tan sols sopars de germanor que es deia abans, que això potser encara que sigui pagat tot el nostre compte no estaria de més. No, no, això és important, es diu molt de vostra part, no? Sí, almenys ho pensem. Sí, sí, que bonic, no sé, em sembla molt bonic de vostra part. I quina és la següent festa que es pot, si es pot dir, següent celebració? Sí, sí, ara, bueno, hi havia una calçotada que la vam precisament, era per aquesta setmana, però la vam retreçar perquè vam veure del mal temps i no teníem una alternativa en cas que hagués plogut, però la pròxima serà una calçotada i l'altra serà ja una passejada pels en contorns, per Collserola, que també busquem algú d'alguna altra associació, CEAS o a Mitzes Anjust, que ens doni, doncs això, una xerrada formativa conforme ens anem veient, el paisatge, les muntanyes, les masies que ens envolten, etcètera, etcètera. Que bonic, doncs moltes gràcies. No faltaria més, ja ho sabeu, on som i encantats de rebre-los. Adéu. Vinga. Doncs, Lucía, molt bé, no, l'entrevista? Sí. Com va l'experiència? Doncs molt bé, va ser bastant improvisat, la veritat. Bueno, però es va obrir, es va obrir bastant el Jaume i vam poder treure bastantes conclusions de com s'està organitzant l'associació ara mateix. Sí, sí, per lo menys, a més, entendre una mica, ficar-se dins d'aquesta idea, no?, d'unir-se a tots els veïns i que em sembla molt humà per part dels propis veïns, no?, que ja fa temps, ell mateix ha dit que feia molt de temps que estava, però em sembla una molt bona idea que potser es tindria que fer, potser no només allà, sinó a molts altres llocs, no? I sobretot el que diu ell, que la gent participi més. Sí. Més participació a les assemblees o a les trobades que es fan, perquè si no, escolta, és molt difícil també fer una mica de barri o fer... que si no, sempre s'acaba reunint les mateixes persones als mateixos llocs, que dius que està bé, eh? Però bueno, també hi ha ganes de conèixer gent nova i de... com més caps pensants al cap i a la fi, més idees. Clar, i així més... com més millor, no? Així al final l'experiència sempre serà millor i a lo millor es poden fer idees més bones, no ho sé. Clar, no ho sé. Però em sembla també molt... no ho sé, molt humanitari, sí, és que em sembla molt... Que està bé, eh? Sí. Molt bé. Doncs escolta'm, Lucía, jo no sé si vols comentar-nos alguna coseta més, deixem per aquí el programa d'avui, ja coneixem una mica més també un altre barri i una altra zona d'aquí del poble i res més, esperarem notícies teves d'aquí un parell de setmanes. Adeu. Vinga, adeu. Adeu. A les portes, adieu, desfèrgues, sintonitzes, adieu, desfèrgues, adieu, i ara escoltem aquest tema de Shakira i Rao Alejandro. Te felicito. que bien actúes. De eso no me cabe duda de eso no me cabe duda con tu papel continuar de que va bien el sello que felicito que vienes. Tú vas, de eso no me cabe duda con tu papel continuar de que va bien el sello que felicito que vienes. Esa fila socia barata no la compro lo siento en esa moto ya no me monto la gente de dos caras no la soporto. Yo que ponía las manos al fuego por ti y me tratas como una más de tus antojos. Tu herida no me abrió la piel pero si los ojos los tengo rojos. de tanto lloré por ti y ahora resulta que lo sientes. Suena sincero pero te conozco bien y sé que mientes. te felicito que vienes. De eso no me cabe duda con tu papel continuar de que va bien el sello te felicito que vienes. Tú vas, de eso no me cabe duda con tu papel continuar de que va bien el sello te felicito que vienes. Tú vas, y tú me dices let's go. Hablándote claro no te necesito perdiste alguien autenticó algo me decía porque no fluíamos te voy a picar cuando recuerdes cómo no comíamos como antes tú de parla apoyándote del volante quemando el tranquilizante no te bloquees de las redes pa' que veas la otra en la Mercedes no me cuentes más historias no quiero saber cómo es que he sido tan ciega no he podido ver que deberían dar unos carros has hecho también te felicito que vienes. Tú vas, de eso no me cabe duda con tu papel continuar te queda bien el sello te felicito que vienes. Tú vas, de eso no me cabe duda con tu papel continuar te queda bien el sello te felicito que vienes. Tú vas, l'essència de Sant Jus la tens a la Rambla a Ràdio d'Esvern. La Justa El magasín matinal de Ràdio d'Esvern Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les onze i quart toca l'entrevista del dia perquè tot el que passa a Sant Just passa per la Justa de dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya Ens toca fer l'espai de mobilitat internacional. Aquest servei que ofereix l'Ajuntament de Sant Just i que està a càrrec de l'Aroa Carmona que la tenim al casal de joves. Hola, Aroa, què tal? Bona tarda. Hola, Núria, què tal? Bona tarda. Doncs bé, parlem de novetats, cosetes que tenim des del servei de mobilitat, no? Sí, i tant, i tant, i tant. Me'n recordo que a l'entrevista anterior que vam fer vam estar parlant d'aquesta propera convocatòria que venien dels projectes europeus. Correcte. A finals de febrer era, no? Efectivament, sí, el dia 23. Doncs bé, això ja ha passat i hem presentat diversos projectes, no? Molt bé. Llavors, òbviament ara estan presentats i estem esperant l'aprovació, que això no tindrà lloc fins a finals d'abril, principis de maig, inclús juny, si l'agència nacional s'ha retrasat. D'acord. D'acord. Però, bueno, hem presentat projectes per majors de 18. D'acord. Hem presentat un en concret que si és aprovat es duria terme d'una banda a l'illa de Guadel·lup, al Carit francès, i de l'altra banda a Bulgària, perquè és un intercanvi juvenil bilateral, que es diu, que és amb dues mobilitats, no? Que no s'acaba només amb una, no s'acaba només que vas a un lloc, fas experiència, tornes i s'ha acabat, sinó que hi ha com dues fases, diguéssim, no? I una fase entre mitja que es fa de manera local, no? I aquesta primera fase de l'intercanvi en aquest cas a Guadel·lup, allà es treballarien unes certes coses, es tornaria a Sant Just, a Sant Just es crearia un esdeveniment, diguéssim que es volcaria tot allò après a nivell local, i després s'aniria a l'altra mobilitat, que és a Bulgària, i un cop es torna, doncs ja es tanca tot el projecte, no? Serien com aquestes tres fases. I quan durarien? Perquè, Déu-n'hi-do, no? Tres fases... Sí, això, doncs, més o menys dura un any entre la primera mobilitat i la finalització de la segona, sí, aproximadament un any, més o menys. El seu intercanvi, heroa, significa que, per exemple, algun jove d'aquí de Sant Just podria optar-hi, però que llavors aquí a Sant Just rebríem algú de fora? No, no, no. Significa que sí, efectivament, joves de Sant Just podrien optar-hi, de fet es fa per ells, per elles, però intercanvi vol dir intercanvi d'experiències, és a dir, ve de la traducció literal del que, com s'anomena en anglès, que és el youth exchange, i que el que bàsicament significa és que és un intercanvi d'experiències fetes per persones joves, de vivències, de coneixement, de temps, de llengües, és com tota aquesta convivència 24 a 7 amb persones de diferents països, doncs tot el que s'intercanvia. Però no és un intercanvi com nosaltres tenim concebit, que això passa molt, sobretot en el món més educatiu acadèmic, on sí que hi ha programes que es fan com aquest retorn, de jo t'envio al meu fill a Anglaterra durant un mes, estudia anglès i es queda a casa d'una família i tal, a canvi que l'altre jove vingui a Espanya, o sàpigui el que sigui, doncs a aprendre castellà i tal. En la casa dels adults és més intercanvi d'experiències, com dius tu. Sí, dels adults i dels menors també, o sigui, és més un tema de programa, no? Aquest intercanvi d'anada i tornada està molt més enfocat, de fet, jo només el conec en aquesta àrea d'educació acadèmica, d'educació formal, saps? D'acord. Bé, potser no d'educació formal, perquè sí que és cert que també es fan en període de vacances, cert, però no dintre dels programes a l'Erasmus Plus que nosaltres gestionem. D'acord. Sí que és cert, i aquí hi ha com una excepció, diguéssim, Núria, que això és decidit pel consorci que fa el projecte, perquè, per exemple, el projecte que va ser aprovat a la convocatòria a l'octubre que va escriure l'Àngel a aquesta noia de Sant Just i que es durà a terme aquí a Sant Just a l'estiu, al Healthy Cabal, també és un intercanvi juvenil. I aquest intercanvi juvenil sí que és cert que respon a una continuïtat d'un projecte que ja s'ha anat fent, no? Nosaltres, diguéssim, que formem part d'un grup que som quatre països, Sí. Alemanya, Croàcia, Macedònia del Nord i nosaltres, que des del 2019, l'abril del 2019, vam començar amb un tema que és els estils de vida saludable, vam començar fent un projecte a Alemanya i després cada país ha agafat com el següent torn, no? Diguéssim, més o menys. Cert que va estar el Covid, era per mig, per tant, allà va haver un peron perquè la idea era començar a Alemanya el 2019, segueix amb Croàcia el 2020, continuà amb Espanya o Macedònia el 2021 i així va tot. I així. Bé, amb el tema del Covid... Va quedar-t'ho parat, clar. Va quedar-t'ho parat. Llavors, sí que és cert que va agafar el relleu Croàcia on es va fer aquest projecte el 2021, a l'estil del 2021. Després, va agafar el relleu Macedònia del Nord, però no li van aprovar el projecte. Sí? Oh, llàstima. I llavors vam agafar el relleu nosaltres i ens van aprovar el projecte i el farem ara el 2023. Esperant que ara la propera convocatòria a l'octubre sigui Macedònia del Nord que ho presenti i per tant acabem tot aquest cicle. D'acord. Perquè, Aroa, això que em dius tu que han aprovat aquí a Espanya del 2023 és el que m'estaves dient del Helzi Casal? Sí. Sí, sí. El van aprovar la convocatòria el 2022. El que passa que com aquests processos s'allarguen en el temps que no és d'un dia per l'altre o no són processos que tenen una durada de 10 dies entre que es presenta i tu corregeix el no sinó que són 3 mesos i després no sé què. Vull dir, es implementa el 2023 es va escriure el 2022 i la subvenció correspon a l'any 2022 per part de la Unió Europea però la implementació al municipi és el 2023. D'acord. I normalment si no aproven els projectes per quins motius sol ser? Perquè no ho veuen viable? Perquè no quadra amb el pressupost? Sí, hi ha diferents criteris, no? Els que tu has dit estan. Vull dir, si un projecte quan és que és un projecte has de definir tots els detalls de com els d'hora de terme, no? Més enllà de qui participa, perfil de les persones que hi participen, perfil de les organitzacions sòcies, quina és la capacitat de cada organització per a fer el seu rol, etcètera. Sí. També especifiques què faran, no? Doncs estarem dormint a aquest lloc, farem aquesta activitat de fet present és un calendari d'activitat super exhaustiu per hores. A les 9 al matí ens hi ha d'esmorzar de 9 a 10, 10 i quart comencen, no? Comencen els energeixis, pa, pa, pa, tot d'activitat, no? Llavors, un dels ítems que tu has dit, no? Que vegin que no és viable. Ja, perquè imagina't que dius farem un road trip i, jo què sé, a Sant Jus ens anirem al Montseny i d'allà ens anirem a Galícia. Jo què sé. Impossible, clar. No, dius... Ha de ser viable. Exacte. O convidarem a la xerquera perquè vingui... Bé, jo què sé. Potser si jo què sé, no? Si no la cosina, doncs mira encara. Bé, en fi, que sigui realista, que sigui viable en termes de realista, perquè, sí, això, que sigui realista també és dir-ho del pressupost cert que a la país... Sí. O sigui, diguéssim que la Unió Europea posa un pressupost total pels set anys que dura el programa, no? En aquest cas era 21-27. Sí? 2021-2027. Sí. Hi ha un pressupost milionari en aquest programa. Llavors, cada any a cada país li donen una una una partida pressupostària, per dir-ho d'alguna manera, no? Tens tant sí. I aquí entra també la competició. Què passa? Que a Dinamarca, per exemple, no es presenten gairebé projectes, es presenten molt pocs, la competència és molt baixa. Vale. Doncs perquè aquella societat, doncs mira, no té la necessitat o, bueno, ho tenen satisfet d'una altra manera, no sé, són societats que fan, oi? Llavors, un projecte que es presenti aquí pot ser no aprovat aquí i sí aprovat a Dinamarca, perquè és un tema de pressupost. Aquí, com hi ha moltíssima competència, és més difícil, i moltíssimes organitzacions, és més difícil. Intenten d'alguna manera que tothom pugui, o sigui, tots els projectes que siguin, que estiguin bé, mínimament, puguin tenir una viabilitat. Llavors, els que puguin dotar de pressupost. I a vegades el que fan és o ve a et retallar amb participants, o ve a et retallar amb dies, o bé no te l'aproven perquè et diuen és molt xulo, molt no sé què, però això costa una pasta i preferim aprovar tres coses més petites que tinguin un impacte a tres llocs diferents del país i no la teva, que és molt bé molt tal, però potser si la vols fer tan guai, presenta-la a un programa que tinguin més quartos o no hi hagi competència. Això és un altre. Després també és com estigui escrit, òbviament, perquè és tot un tema, és un formulari, s'han de respondre preguntes, que sigui coherent, que hagi respost les preguntes que et demanen i que no estiguis parlant de flors quan et demanen perfil de participants i així. Que la temàtica o les temàtiques també vagin vinculades als objectius del programa i de l'any, això també, el programa té uns objectius generals, no? té impacte entre els joves, bé, desenvolupa la seva capacitat de generar actiu en el desenvolupament de les ciutats, bla, bla, bla, bla. Tenen diferents objectius i després tenen uns objectius específics o operatius per cada acció i cada acció una acció són els intercanvis juvenils, una altra són els les mobilitats de professionals i en diferents. Doncs que la teva temàtica vagi vinculada d'alguna manera en aquests objectius. Vale, que es puguin complir. Sí, és a dir, que les temàtiques poden ser molt diverses, eh? Poden ser medi ambient, migracions, salut, que sigui. Whatever, sí, però no un intercanvi sobre bioquímica a terra de Collserola no la ploaran, sí? Però si tu dius creació de consciència per protegir els espais naturals de la nostra ciutat, doncs llavors sí. M'explico? Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs això també va molt relacionat, no? I després que compleixis amb les normes bàsiques que tinguis, que tinguis socis internacionals, tu no pots presentar un projecte, no sé, al Casal i Dimonis de Sant Jús, no. Ja. O sigui, hi ha d'haver un agent, una organització internacional, no? En els intercanvis, eh? T'estic parlant, que després canviem d'acció i les coses camin. Ara... Hi ha d'haver, diguem... No, no, perdona, acaba que et volia preguntar sobre un altre tema que també em resbuia... Ah, va bé, és que m'enrolli un munt, eh? A veure, perquè en el butllatí, aroa d'aquest mes, del mes de març, de l'Ajuntament, hi ha una plana dedicada precisament a una cosa que ens has mencionat, el Healthy Casal, o Casal Healthy, ara no... Bé... Healthy Casal, sí. Healthy Casal. Ens pots explicar una mica en què consisteix, de què es tracta, perquè forma part, no?, del servei de mobilitat? Sí, sí. Sí, de fet, és un intercanvi juvenil europeu, és aquest intercanvi que es va aprovar. Sí, sí, està aprovat, que de fet va escriure en la seva majoria... L'Àngela? L'Àngela Castilla, sí. I que tindrà lloc a Sant Just el mes de juliol, on s'acolliran en un total de 40 participants, 10 participants per país, són 4 països, i es tractaran aquests temes que dèiem d'estils de vida saludable. Llavors, es faran activitats més organitzades per nosaltres, pels monitors, formadors, que estem una mica coordinant el projecte, pels propis joves que també hauran de crear alguna de les activitats que diguem, i després farem excursions, farem coses, bueno, anirem a la piscina, farem visites a collerola, visites a l'entorn, però és aquest intercanvi que aquest cop ens toca acollir, ens toca volem acollir a Sant Just. Molt bé. I després, parlàvem també dels projectes que vau presentar a finals de febrer, a veure, esperant, més de cara a la primera, a veure si els aproven o no, comentaves també algun, jo no sé si vols comentar algun altre també que presentéssiu així de rellevància. Bé, és que potser en el que més he treballat ha sigut en aquest de Guadaluc, perquè ha sigut una feina molt compartida. Després s'ha presentat també el projecte de la Vall, de la VallFest, com a projecte de solidaritat europeu, que és un programa que dona uns diners per fer accions locals, accions al municipi. Esperem que s'aprovi, la Júlia Aguilar, que és del col·lectiu, s'ho ha currat moltíssim. Molt bé. I després s'ha presentat altres, sobretot nosaltres com a més com a soci canviarà persones i no tant com a soci coordinador. Llavors, bueno, quan s'aprovin, si de cas, ja els diem perquè potser ara els puc anomenar i després no s'acaben aprovar. A Itàlia no s'aprova, a l'altre no s'aprova, no? Vale. Llavors, per no crear falses expectatives, quan estiguin aprovats ens direm mireu, teniu, bonita cap, que fa un projecte i ja està. Fantàstic. Doncs Aroa, si et sembla, deixem en aquest punt la sessió d'avui. Suposo que ja per Geòrgia també ho deueu estar preparant tot, no? Sí, sí, sí, de fet, jo heu tornat a fer un parell de setmanes de la visita prèvia. Sí. Veig anar in situ a l'allotjament on hi serem, al costat del Mar Bàltic, quatre menys caminant, ai, Bàltic, perdó, el Mar Negre, i és al·lucinant, bé, espectacular, una vibra amb el, pendides dels altres països, genial. Que bé. Sí, un sentiment, una, no sé, com una, com ho has dit això, una intuïció. Bones vibracions, no? Sí, de que anirà superbé, sí, sí, molt, molt, molt. Clar, això... Però bé, sí, a la propera ho detallem, si vols. Vale, perquè ja em faltarà poquet, marxareu a l'abril, suposo, amb els joves? Marxem el 30 de març, de fet. Ah, el 30 de març, ostres, doncs sí, sí, eh? Sí, ho hem hagut d'avançar, ho hem hagut d'avançar per una qüestió de preus de vols. Sí, vale. Que anàvem a marxar a l'abril, però estén setmana santa, bueno, bogeria, Núria, això és una altra cosa que un altre dia en podrem parlar, de com està afectant el tema dels preus de vols dels vols al servei. Sí. Llavors, bueno, marxem el dia 30, un parell de dies abans, i de fet serà molt divertit perquè farem turisme a Tbilisi, que és una ciutat, no sé, molt, molt, molt crazy, molt boja, molt guai, molt singular, i tenim aquests dies extras amb el grup de Fences Tank. Que bé, que bé. Doncs a la propera ja ens acabes de concretar més les cosetes que fareu per allà, d'acord? Vale, molt bé, i bueno, perdoneu per la xapa, no?, que es diu, per les dits que jo m'enrotllo. Que no, que ens agrada que ens expliquis les novetats del servei de mobilitat, no?, que és molt interessant, escolta'm. Molt bé, moltes gràcies. Que la gent sàpiga també que pot anar al Casal de Joves a informar-se, o també anar seguint la informació que oferiu des del servei, no?, per les xarxes socials, o des de la web del Casal de Joves, també. Sí, exacte, exacte, exacte. Molt bé. Que vinguin al Casal i que preguntin per mi i fem cita. Clar que sí. Fantàstic, Carola, que acabis de tenir bona tarda. Igualment, que vagi molt bé. Vinga, adeu. Adéu. . Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. B grandma e pandemia. Vinga, nerd, ma plein, protection, les Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ara fumes. Podeu recuperar tots els continguts d'avui amb els podcasts que anem penjant a radiodesvern.com. També ens podeu anar seguint a les xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram, amb l'usuari arroba laramblanou81, tot seguit amb minúscules. També podeu anar seguint les xarxes socials de l'emissora, arroba radiodesvern. Res més que acabeu de passar molt bona tarda i ara a les set en punt. Toca escoltar l'informatiu de Notícies de Sant Just per estar al dia de tot el que passa aquí al poble. Per cert, que estem aquí de celebració, eh? 39 anys fa l'emissora, 39 anys a ràdio d'esvern. Al vostre costat, un motiu més per tornar-nos a escoltar demà, el divendres, ja 3 de març. Escolteu-nos, que vagi bé i bona tarda.