#337 - Entrevista amb Just Fosalba: Un viatge al mercat de Sant Just

Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1. Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin, a radiodesvern.com. Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets a les 5 de la tarda de 8 dimarts, 7 de març. Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la mesura municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens espera les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 primer de tot farem l'espai de llibres. Recomanacions literàries i novetats editorials que fem amb l'Arnau Consul, propietari de la llibreria Cal Llibreter d'aquí de Sant Just. Tot just, després, farem també espai de cuina. Parlarem de gastronomia i d'alimentació saludable amb en Joan Targarona, propietari del restaurant Cuina Miracle, també d'aquí del poble. Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, avui comencem el cicle d'entrevistes que fem cada trimestre aquí al programa. Aquest cop el dediquem a parlar amb els paradistes del Mercat Municipal de Sant Just. Un cicle que durarà més o menys fins al 15 de març i que, en dies puntuals, tindrem els propietaris de la majoria de les parades del mercat per conèixer qui són, la història de la parada, com és el seu dia a dia, com fan front a la competència, quins són els productes que ens ofereixen... Doncs bé, avui, a les 6 i 10, tenim el primer convidat, és en Just Fossalva, propietari de la parada Fossalva. Doncs bé, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Va, que comencem el programa d'avui, la Rambla aquí a les tardes a Ràdio d'Esvern, de la mà de la llibreria Cal Llibreter de Sant Jus, i ho fem amb el seu propietari, bueno, coppropietari, l'Arnau Cònsul. Hola, Arnau, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Què ens portes avui, dia 7 de març, dimarts? Doncs mira, m'enganxes pràcticament allò de dos hores, obrir un club de lectura, dels primers dimarts a cada mes a la Teneu, i crec que és un dia, mira, al final ha de sortir quasi bé rodó. Tenia en compte que demà és dia 8 de març, que evidentment hauria de ser 8 de març tot l'any, però, en fi, el celebrem demà, se celebra demà, cosa que... Bé, lliga molt, però amb el llibre que avui justament tractarem al club de lectura, d'aquí 3 o 4 hores, crec que és un llibre que els comentaris que m'han arribat d'algun dels membres del club ha agradat molt, ha tocat molt a fons, i és un llibre protagonitzat per dones de diferents generacions i que crec que la condició femenina va molt més enllà que les protagonistes siguin dones. A més a més, ens situa a Corea, però realment, que sigui Corea o Etiopia o Sicília, és el de la menys. És indiferent, perquè la història és molt universal. La història tracta de les diferències generacionals, la història tracta del paper de la dona en el món, en un món probablement cada vegada més individualista i on potser les relacions humanes les estem perdent. Per tant, va sortir Rodó, perquè com vam triar aquest llibre fa cosa... fa un mes, cada mes triem, avui triarem el llibre que llegirem... El mes vinent. Durant tot aquest mes de març i que comentarem el primer dimarts d'abril. O sigui, la gent aquest llibre l'ha llegit durant el mes de febrer. Durant tot el mes de febrer, exactament. I el vam triar i sí, evidentment va sortir el dia 7 de març perquè el primer dimarts en aquell moment no ens vam adonar que just el dia abans hi hagués pogut sortir qualsevol altre que va proposar. I en canvi, doncs mira, Sobre mi hija, d'una autora joveníssima, coreana, com he dit, nascuda a Corea i que el nom es deu pronunciar, perdonin-me els oients, algo així com Kim Hyae Jin. O Kim Hye Jin. En tot cas, una noia coreana nascuda l'any 83 que ja té diferents llibres publicats, en tot cas en castellà l'únic que ha arribat és aquest Sobre mi hija. protagonitzat per una mare i una filla, amb això, i Kim Hye és la mare que, doncs, de sobte, de seguida saps que és una persona vídua, no especialment gran, el marit tampoc saps amb quines circumstàncies es va morir, en tot cas després d'alguna llarga malaltia, i ella treballa després de molts altres feines, alguna persona que veus que ha anat canviant constantment, s'ha mogut com ha pogut, tot el que té, que és el que li va deixar el marit, és una casa en propietat, de la qual, doncs, pot anar llogant habitacions i traient-se un sobresou que l'ajudi en aquesta feina desagraïdíssima, perquè ella fa amb tot l'amor que és una cuidadora d'ancians en una residència geriàtrica. Ostres! La relació que té amb la persona amb la que cuida és preciosa, però és també duríssima en aquest sentit. Vale. Kim Hye Jin no amaga res, cap de les, diguéssim, brutícies o dureses d'una feina com aquesta, més a més, ella té, i en això és molt hàbil l'autora quan t'explica que a qui està cuidant és algú que de jove havia sigut molt famós i que per tant havia deixat molts diners a aquesta residència perquè la cuidin bé, tot i que en el present no saps ben bé per què de famosa i això, doncs, deixa que cadascú us pensi el per què, si és una estrella de cine, si és una gran esportista, si és el que fos. No ho és pacífica. En tot cas, és algú que ha perdut del tot ja el cap i per tant, necessita que la cuidin però tampoc no saps ben bé el què. Això pel que fa la mare, que cada dia surt de casa i se'n va a aquesta residència i de fet la novel·la comença quan la filla, de qui només sabem el sobrenom que li donen, que és Green, sobrenom així en anglès, no sabem, en tot cas, en cap moment s'especifiqui com es diu, li diu que l'ha d'ajudar, que no hi ha manera que té uns 30 anys i està en aquest típic procés que és això que deien, podria ser Corea, podria ser Nova York o podria ser Barcelona, té dificultats per trobar una casa, una feina estable i per tant li diu, escolta, tu tens un pis i llogues, habitacions, deixa'm que jo torni a casa, no? Si cal, també et pagaré part del lloguer. Ja intueixes que hi ha hagut alguna mena de tibantó però en tot cas, evidentment, una mare per la filla vine i el dia que s'instal·la doncs la filla no arriba sola i arriba amb la parella. i la parella és una noia i això, ara que he investigat una mica, Corea encara està molt mal vist, de fet fins fa molt poc, molt poc vol dir jo diria que l'any passat no es va reconèixer el primer matrimoni homosexual i les tensions, diguéssim que la societat és molt tradicional i la mare i aquí ve el gran conflicte de la novel·la que és doble, perquè d'una manera la mare evidentment no entén ni a prova aquesta relació. més aviat al contrari li està dient comences a tenir una edat per seguir jugant com si fossis adolescent com volíem dir fins que ets adolescent d'acord la mare ho veu com un joc pràcticament i de fet li diu ja tens una edat en què moltes noies hi ha un moment duríssim a la novel·la després si puc el trobo i el llegeixo li va dir això estàs perdent la teva vida moltes noies pitjors que tu perquè tu ets molt qualificada tu ets molt bona tu tens totes les habilitats del món fa tot el panegí que una mare faria de la seva filla malgrat que hagin tingut i ventors li diu clar moltes noies pitjors que tu en aquest escomen ja tenen home i tenen fills i han fet una família tu estàs perdent el temps perquè no has aconseguit això volguem dir el teu objectiu de la vida ha de ser aquest i estàs aquí seguint fent-te l'adolescent la mare ve suposo que d'una generació molt més gran i té una visió suposo que bastant arcaica tenint en compte que estan a Corea sí de fet és Corea del Sud per tant o tenies la visió de dir home no és la Xina tenies potser jo crec que tenia la idea si més no jo que una societat més avançada però després llegit una mica i dius comencen comencen a haver-hi moviments a favor dels moviments de la GTVQ però tot just està començant i de fet sí ja s'ha acceptat algun transgènere aquesta és una novel·la escrita el 2017 sembla que entre el 2017 i ara ja hi ha hagut alguns canvis a favor de l'obertura i que per tant no és una societat tan tan tancada però clar evidentment sobretot entre gent jove de fet recordo que l'autora és nascuda l'any 83 per tant probablement és algun activista en favor de que es reconeguin els drets de les persones homosexuals transgènere i el que sigui i aquesta novel·la evidentment va al kit de la qüestió sobretot perquè veus a una mare que és una persona abnegada que fins i tot acabarà perdent la feina amb això no faig cap spoiler justament perquè s'hi fa massa amb aquesta persona que ella cuida amb aquesta persona que deduïm que va ser una estrella en algun moment però li diu és que és igual no perquè sigui una estrella fins i tot no perquè ella donés molts diners a la fundació que porta aquesta residència geriàtrica sinó perquè és el mínim algú entra per aquí sabent que algun dia perdrà el cap però perquè perquè la cuidin bé i de sobte doncs amb ella li començarà a dir escolta no pots usar tants panyals reúsa'ls retalla'ls i diu sí és el que fa tothom però jo no m'hi veig en còrria porta tovalloles de casa la renyen perquè porta tovalloles de casa i per tant veus que és una persona que per cuidar la resta tots els altres a la seva feina s'hi dona del tot i en canvi és incapaç d'entendre que la seva filla no és que hagi optat sinó té la vida que té i se l'estima i veus que piquen també perquè no s'entenen l'una a l'altra de fet hi ha un moment pàgina 100 sí creus que formar una família és tan fàcil creus que és simple sabes quantes obligaciones i responsabilidades caeran sobre ti cuando tengas una familia li contesta la filla eso lo sabemos perfectamente rey ni yo mamá también somos sabemos como debemos protegernos para eso estamos haciendo todo ese esfuerzo por qué te empeñas en una causa perdida abre los ojos por lo que más quieras qué más puedo hacer quieres que te lo pida de rodillas dime por favor qué es lo que debo hacer lo daría todo por recuperar a mi hija lo que fuera pero no está en mis manos no puedo hacer nada al pique el enfrontament entre mare y filla arribar a punts a Malfors y sobre todo entre la mare y la novia o la compañía d'aquesta filla que se instala a casa y habrá un momento que directamente la madre le dirá vesten vesten a la parella y arribará un día de casa seva después de que se ha quedado a dormir a la residencia en parte por no ver qué hay a casa y en parte porque justamente esto que deíamos es una lluitadora abnegada pels derechos de las personas que están en la residencia y si queda y si fa más del que potser le pertocaría según diuen los estatutos laborales por decirlo así de una manera molt freda i per tant el xoc com a elector és terrible perquè una persona que es tan abnegada és incapaç de fer un mínim pas per entendre que hi ha altres realitats i que justament ella lluita a la feina perquè contra l'absurd de dir no, no escolta per cada persona i per cada ancià podem gastar dos panyals a la setmana diu dos panyals de la setmana té una úlcera s'està posant li fa ja però els protocols diuen el que diuen i algú que lluita contra aquests protocols és incapaç de negar-se a veure que hi ha altres realitats entremig la filla patirà diguéssim protesten participen en unes protestes a la universitat on han fet fora uns professors per ser gais i per mostrar-se a favor de la lluita homosexual ella participa en unes manifestacions i rebrà per tot arreu acabarà a l'hospital i això acabarà desembocant en una cosa que evidentment no diré però per tant diguéssim que la lluita és molt a flor de pell però i ella ho fa molt bé realment Kim Hye Jin malgrat la joventut bé ja té diguéssim que és de l'any 83 té 40 anys però per una novel·la escrita als 30 i pocs i realment la capacitat que té per mostrar aquestes contradiccions aquestes mínimes coses que dius però si és només un gest el que et necessita doncs t'ho planta allí i com com arriba a Marnau aquest llibre a la llibreria o a proposar-se en el club de lectura en tenia referències de l'autora t'havia arribat des de l'editorial doncs bona pregunta d'entrada la culpable és l'editorial Les Afueres que fa aquests llibres la majoria dels que fas d'aquest tamany petit llavors que fa menys d'un pam és una col·lecció que també amb aquestes franges horizontals és com que és molt visual d'aquestes que han sabut posar-se bé sobre les taules on hi ha tantes novetats ells han publicat sobretot és un editorial que està aquí a Barcelona i publica molts autors llatinoamericans i espanyols i també ara sudcoreans però ens estan clar després de conèixer-los i alguns autors que d'entrada dius mira un autor argentí un autor colombià de sobte t'arriba i passa estrany dius Kim Hiae Jin això no és això no és latinoamericà no és latinoamericà però clar és un editorial que ja s'ha guanyat si més no que el llibre té tot el nostre respecte i confiança per tant dius bueno si aquesta gent han decidit publicar això mirem-ho i la repuda per part de la gent del club de lectura veus saber quin parell d'hores jo crec pel que m'estan enviant allò de dir evidentment hi ha un whatsapp del grup evidentment hi ha gent que passa per la lliberia i et va fent comentaris que ha sorprès moltíssim d'entrada és això jo ho vaig plantejar com dins la terna de llibres per triar sempre són tres o quatre i que els explico mínimament el que en sé i la gent vota a veure de què té ganes vaig dir va just coincidia aquell llibre un del qual vaig parlar fa potser un mes de Josep Girós que era algú que el no robaràs que descobria que potser era un nen adoptat però potser era més que adoptat en temps del franquisme i per tant passava de comptes amb els seus pares i un tercer que també era relació pares-fills vaig pensar mira va sembla que ho faci rodó tres llibres que parlen sobre la relació intergeneracional pares-fills i bé això de que fos un llibre coreà que crec que mai no havíem llegit al club un llibre coreà japonès sí xinès diria que també però mira va fer gràcia allò de dir va canviem d'estètica canviem de continent a veure com és que allí s'expliquen això com van les relacions pares-fills a l'altra punta del món i clar suposo el que hauran descobert que és que més enllà d'aquesta pressió social més enllà de que potser aquí ara per ara ja s'ha fet més passos per respecte a tolerar les relacions de gent del mateix gènere quants sou ara en el club? una quinzena una quinzena o sigui hi haurà inscrits potser són potser arriben a 18 o 19 però no tothom ve sempre pot venir en tot cas bueno hi haurà opinions diverses suposo que suposo que sí però suposo que el més sorprenent és això de dir notar que aquesta diguéssim que aquest fre que tu notes amb la mare durant tota la novel·la a reconèixer que la seva filla no és que estigui jugant no és que estigui perdent el temps no és que s'estigui fent la tonta sinó que ha decidit això per la seva vida clar dius ho llegeixes ara des d'aquí Barcelona 2023 i penses crec que això ja no passaria o difícilment trobaríem aquí famílies que si ho posessin tant bueno potser sí potser sí no però dius però fa 20 anys no fa 20 anys probablement això hauria sigut norma i aquestes converses les haguessin tingut moltes famílies no per tant en aquest sentit ella planteja un debat molt intel·ligent i molt que suposo que Corea devia causar sensació per com posa sobre la taula un tema tant que Corea encara està encandent no recordem el títol Arnau sobre mi hija l'autora més o menys és Kim Hiae Jin o Hie Jin amb editoriales afuera és un llibre preciós duríssimes tones perquè a l'hora de a l'hora de descriure sobretot jo crec que la part més dura és quan ella s'enfronta a la cura de l'anciana i descriu doncs els mals que té i com l'ha de canviar i com l'altre està perdent el cap i no s'assabenta de res i al revés també és molt dura a l'hora de plantejar el debat a casa per dir-ho així però moltes vegades deixa en punts suspensius les paraules que diu i fins i tot la narradora diu i de sobte em van brotar totes aquestes paraules em van brollar i no te les diu i en això deixa que el lector sàpigui de dir com que ha anat descrivint tot el que pensa aquella mare que té l'amant de filla davant o la parella i en comptes de deixar anar la parrafada de tots els insults improperis o maledicències que li diu tu deixa'm una frase i llavors em van escapar totes les paraules i dius ai però deixa que siguis tu qui te les imagina i en això és molt hàbil també perquè dius no cal dir-ho m'ha deixat claríssima la seva opinió i per tant el moment d'atenció te la llibero Abans d'acabar Arnau com va anar l'acte el primer acte del mes de març que prepareu de l'agenda que el llibre té amb Charles Bukowski Doncs la resposta podria somnar una mica sobrada però magníficament com ja sabíem ho sabíem perquè venia Marcel Riera bàsicament i Marcel Riera és algú que sempre ha vingut a Sant Just és garantia que passaràs una estona magnífica que en sortiràs més savi d'aquells dies que dius jo avui sé que entro en aquesta aula en aquest cas que el llibre té convertida en aula universitària i en sortiré més savi perquè en aprendre coses segur i de fet tothom va quedar sorprès de dir clar de Bukowski teníem la idea d'algú que va passar una vida absolutament desestripada que escrivia d'alcoholisme de putes de borratxeres de baixos fons i és cert sobretot en la seva part de prosa i novel·la o sigui novel·les i contes però la seva poesia que en algun moment també parla d'aquestes d'aquests ambients és d'un lirisme que Marcel Riera gran amic de Joan Margarita ens va dir però si us hi fixeu Joan Margarita és molt Bukowskià o probablement el poeta més Bukowskià de la literatura catalana és Joan Margarita i clar va ser un xoc però al llarg de tota la vetllada diguéssim ho va anar diguéssim explicant i posant-hi exemples fins a arribar que dius sí és cert Joan Margarita a lo millor els ambients eren altres però al final la seva poesia era això també ressona molt de sobte amb una espurna amb alguna cosa que t'ha passat em fas un poema de la vida quotidiana que t'està dient molt més del lloc que t'està dient i si la cosa era bruta era bruta i si era lletja era lletja però la capacitat d'explicar-t'ho i de treure'n una espurna de saviesa i va ser molt sorprenent perquè de sobte Bukowski i Margarita no els posaries en el mateix sac Marcel Riera va fer que ens adonéssim que res res que de Bukowski potser sí que en teníem una idea i que és vàlida pel que fa a la seva prosa però que pel que fa a la poesia és tot un altre món i val molt la pena intentar acostar-se amb aquest volum que vam presentar que era el de la preu edició molt bé doncs ens alegrem Arnau que anés bé aquest primer acte que el llibre té dels actes del mes de març la propera setmana ja parlarem del següent acte Pep Coll el dia 15 em sembla de març efectivament molt bé doncs res més que tinguis demà bon dia de la dona a la llibreria tal com cal espero que totes les dones del país el tinguin també els homes que són qui s'ha de sumar cada vegada més a la lluita si no no en farem res no vencem molt bé Arnau bona tarda que vagi bé adeu que serà la vuelta y te dice que sí que abandona que abandona a la corte la corte i la riqueza la noble belleza לה a la lacto ¿Será verdad que no aguantas mis mañanas, mis miedos cuando nadie nos daba la razón? ¿Será verdad que se me han quitado las ganas de estirarte la pala? No llames la atención y sentada en el salón Olvide que solo soy esa niña cansada de oficinas que se busca la vida cantando esta canción Y en tu rutina no hay hueco ni cabida y espacio en tu repisa para esta inspiración No me pidas por favor que me olvide una vez más No me encierres, mi amor, en tu acuario de cristal pues tan solo soy real Ahora escoltas la río de la izquierda Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana Sóc feminista Sí, sóc feminista Sóc feminista Som feministes La Diputació de Barcelona treballa al costat dels ajuntaments de la província per impulsar polítiques d'igualtat construint pobles i ciutats feministes 8 de març Dia Internacional de les Dones Diputació de Barcelona I ara agafem les coses i marxem Fins a banda del restaurant Cuina Miracle de Sant Just i saludem en Joan Targarona, que és el seu propietari perquè ens parla una mica d'alimentació o alguna cosa sobre algun producte alimentari, gastronomia, cuina... Hola, Joan, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda, Núria Què tal? Com estàs? Bé, molt bé Amb ganes d'escoltar el que ens portis avui Doncs mira, avui us volia parlar una miqueta Doncs de les verdures, de les verdures i organistes Sí I el seu poder, doncs, per protegir l'organisme i per ajudar-nos una mica, doncs, a tenir un millor estat físic i millor salut, en definitiva Vale, molt bé Aleshores, bueno, doncs, intentaré resumir-ho una mica perquè hi ha moltes verdures molt interessants amb propietats, doncs, que també, doncs, molt bones que m'agradaria comentar Però no sé si podré comentar-ho tot amb el temps que tenim Però, bueno, jo us explico algunes cosetes i, a veure, així els nostres oients, doncs, a veure si només que es quedin amb algunes coses i que entenguin, doncs, que de mica en mica, doncs, a menjar més fruita i més verdura, doncs, pot ser beneficiós per la salut Doncs, doncs, amb això ja ens quedarem conformes Clar, amb això ja fem Doncs, mira, bueno, dir-vos que, per exemple, l'OMS, que és l'Organització Mundial de la Salut El que recomana, doncs, és que mengem al voltant de cinc racions de verdura al dia, d'acord? I si pot ser la meitat que siguin crues Per què crues? Doncs, perquè és com s'aprofita més les seves vitamines, les seves propietats, els seus nutrients, etcètera La pregunta que ens fem immediatament és, doncs, per què hem de prendre verdura, no? Sí Doncs, bé, doncs, l'hem d'aprendre perquè en els últims anys, clar, hi ha hagut molts productes refinats, hi ha hagut molts més aliments d'origen animal, com la carn o peix I això, doncs, sovint ha derivat a problemes més greixos saturats, més sucre, etcètera, no? Quan incorporem o millorem el consum de fruita i verdura, el que aconseguim, doncs, és millorar en tots aquests aspectes I, sobretot, doncs, prevenir una miqueta, doncs, l'obesitat, el colesterol, la hipertensió, etcètera, d'acord? I, sobretot, gràcies, doncs, a les vitamines, als minerals i les propietats que tenen les... Les verdures, les fruites Clar, bé, com ja us he comentat, sobretot, aprofitem al màxim de fer les vitamines i minerals, sobretot quan es consumeixen crua Vale Ens ajuden, per exemple, doncs, a mantenir el sucre i el colesterol en sang, doncs, una miqueta, doncs, controlat Em milloren el nostre sistema immunitari, d'acord? Sobretot, doncs, a patir, doncs, allò que t'hi dis, ai, doncs, em fa mal l'esquena o em fa mal les cames o tal, doncs, bueno, doncs, em millora aquests aspectes Sobretot són riques en fibra, per tant, ens ajuden, doncs, a regular el trànsit intestinal Es digereixen amb facilitat, o sigui, per tant, si tenim problemes digestius, doncs, sobretot... Són molt recomanables Menjar verdura ens ajuda, val? Sobretot, per exemple, en la manera de cuinar-les també és important, per exemple, no és el mateix potser fer verdura saltejada, no?, o verdura bullida Suposo que com més suau també és millor Sí, sobretot, ja us he dit, si la mengem crua, doncs, molt millor Sí I si no ens agrada crua i l'hem de cuinar, les mínimes coccions o la cocció menys agressiva serà la millor És a dir, si cuinem el vapor, millor que bullit Saltejar, doncs, bueno, si saltegem ja ligerament i sense massa oli, doncs, també ens anirà bé, etcètera Per tant, sí que, sobretot, intentar menjar-les crues i si no les mengem crues amb coccions almenys agressives Almenys, val És a dir, ni massa aigua, ni massa oli, ni massa toc, etcètera Que si no perden les propietats Exacte, no? I, bueno, doncs, ens van molt bé, doncs, per aprimar-nos o per fer depuració I també, doncs, són idees, doncs, per temes d'hipertensió i problemes cardiovasculars Anomenar-vos unes quantes verdures Sí I amb les seves, una miqueta, les seves característiques, per exemple Doncs, les bledes, per exemple, val Que són hipocalòriques i remineralitzants, val O sigui, per exemple, són riques amb beta-carotens I, sobretot, les fulles verdes Tenen una gran quantitat de vitamines Calci, potasi, o sigui, vitamina A, C i B2, etcètera, val Esclar, què passa? Doncs, les bledes, l'ideal seria prendre la crua Però no ens acaba de convèncer Difícil Bueno, fer unes bledes, doncs, amb una miqueta de patata i tal Doncs, doncs, bueno Entra més fàcil Exacte Per exemple, l'all, val Que, sobretot, és un estimulant circulatori Val molt bé per la circulació de la sang És un dels aliments cultivats De més cultiu arreu del món I, sobretot, ens va molt bé, doncs, per combatre les grups, els refredats I també regula una mica l'equilibri dels creixos del nostre cos Recomanen, per exemple, amb un o dos dents d'all diaris en cru Doncs, és suficient per tenir, doncs, totes les seves propietats, val Però, clar, també menjar-lo cru, doncs, també és una miqueta... Però, bueno, mira, per exemple, la carxofa, no? Ara que estem en una bona carxofa Mira, en temporada, sí Doncs, bueno, doncs, sobretot ens ajuda a controlar els nivells de conesterola de la sang Vale I millora el sistema cardiovascular Disvidueix el risc d'infart Engina de pit, etcètera, no? Diurètiques, diuen que són les carxofes, potser, també? Diurètica i depurativa Sí, sí, correcta I, sobretot, té una contingut amb fibra, fòsfor, ferro, potasi i vitamines del grup B La millor manera de consumir-les cuinades al forn, com que nosaltres aquí a Cuina Miracle El forn al vapor, vol dir que és la millor manera d'aprofitar al màxim la carxofa amb les seves propietats, val Sí que és veritat que la podem fer bullida i guisada, però sempre podem perdre una mica Clar, però, per exemple, hi ha fruites o verdures que, crues, sí que no es poden menjar Per exemple, la carxofa crua, doncs, no... Sí, crua, aquesta n'ha de pas menjar Per això Per tant, sí que li donarem una cocció, doncs, el més lleugera possible i el més cuidada possible Un altre tipus de verdura interessant, doncs, l'api, per exemple, val, que és diurètic i antioxidant És molt rica en potasi, calci, magnesi, vitamines C, E i B6 I, bé, sobretot, la podem contribuir a la reducció de la tensió arterial I a millorar el tema del colesterol, etc. O sigui que és veritat que l'api, el consumint, consumint, doncs, amb un brou que fem de can, que normalment li posem Però també, doncs, prendre algun suc de fulles d'api, doncs, també és interessant, no? Quan fem algun suc de fruita, posar-li alguna fulla d'api també és interessant Clar, perquè l'api és una mica difícil, és a dir, no són com, per exemple, les bledes, no? Que és més fàcil de consumir l'api si no és amb sucs o és amb cremes o amb sopes I, a més a més, té aquest gust una mica amarg i potser és una miqueta més delicat i costa una miqueta Vinga, seguim, per exemple, amb la carbassa La carbassa, doncs, ara estem també en una bona època, la carbassa, ara, però en trobem tot l'any És molt nutritiva i digestiva i, sobretot, té un contingut en vitamines antioxidants Nosaltres, per exemple, a cuina mirada, doncs, sobretot, l'utilitzem per la crema de carbassa On també hi posem bastanaga, ara en parlarem de la bastanaga Però també, doncs, de vegades trossejada i feta el vapor amb verdura al vapor Doncs també ens va molt bé i també la demanem força La ceba, per exemple, que ens va molt bé pels pulmons L'utilitzem sovint a gairebé tots els plats de la cuina mediterrània De vegades, fins i tot, se'ns fa estrany trobar algun plat que no contingui ceba Doncs sí, la veritat, perquè és com l'aliment comodín, vinga, a tot arreu Per tant, ens ajuda, per exemple, a millorar el colesterol bo, que és el HDL, i reduir el dolent, val? I, sobretot, doncs, també, com sempre han dit, intentar, doncs, prendre la crua, doncs, aprofitem molt millor les seves propietats Per exemple, totes les varietats de col, bròquil, cols de Brussel·les, coliflor, doncs, també ens ajuden a protegir les cèl·lules És un tipus de verdura, doncs, rica en fibra, en vitamina C, en vitamina A, calci, ferro i vitamines de l'únic B Bé, ens poden ajudar, sobretot, a millorar, doncs, el risc a patir petits tumors a l'estómac, còlom, pulmó i pell, etc. Per una altra banda, doncs, l'escarola L'escarola, que és una font fonamental per l'àcid fòlic, quan estem una miqueta baixos Sí que és veritat que l'escarola és... En amanides, no? És de temporada, exacte, la podem menjar amb amanides, seria la millor opció I, a veure, seguim, per exemple, amb els espàrrecs, ja siguin espàrrecs tradicionals o els espàrrecs verds Els tradicionals serien els blancs, no? Serien els blancs, exacte Són diurètics I ens ajuden, també, a fer neteja del nostre sistema digestiu Depuratius I desintoxicar-lo, exacte Els espinacs, per exemple, que tenim sempre el concepte que són molt rics en ferro I, efectivament, hi ha molts altres tipus de vitamines i minerals A veure, els espinacs també es poden menjar, normalment, a vegades també es troben crus, com amb brots, no? Exacte, també els pots menjar crus o els pots menjar cuinats, correcte I, sobretot, són nutritivament molt potents, d'acord? Anticanxarígens naturals, etc. L'encià, que és una verdura, doncs, també molt interessant Sobretot per les seves vitamines A facilitar la digestió, vitamina C, vitamina A, ferro, magnesi I, sobretot, ens ajuda, doncs, a relaxar el nostre organisme I a neutralitzar l'acidesa que puguem tenir, d'acord? Disgestions pesades, etc. Pebrot, remolatge I tomàquet, per exemple, o pastanaga O sigui, el tomàquet és un supersaludable Sí Un antioxidant perfecte Amb una gran quantitat de vitamina C, vitamina A I, inclús, pot prevenir alguns tipus de càncer El tomàquet també és una mica com la ceba Que l'acostumem a posar en moltíssims llocs, eh? Triturat El treballem de moltes maneres Ja sigui... Amb salses Triturat Amb salses O crus Amb les amanides, etc. Sempre, ja, bueno, ja ho estem dient totes les vegades Ho estem repetint Però, sobretot, cruços Totes aquestes verdures El màxim que puguem menjar les crues Doncs molt millor, val? I per acabar, doncs, parlar-vos de la pastanaga Sobretot per les seves propietats, doncs, de digestives i antioxidants I, bueno, molt rica en vitamina A, en betacarotens, etc. No? Sobretot, sobretot, és un dels antioxidants més potents que hi ha La pastanaga I també la pastanaga I també desintoxicant, etc. Per la vista, diuen que va bé, la pastanaga I sobretot perquè, això, perquè es mengi crua, però bé Per exemple, nosaltres quan fem la crema de carbassa Doncs, home, per donar-li un toc una mica més, doncs, li posem també pastanaga Per tant, aquí, doncs, aquesta crema estem incorporant També Moltes vitamines, molts antioxidants I si a sobre ho treballem amb l'aigua justa Aprofitem totes les vitamines que hagin anat a l'aigua Que també ens les acabem prenent Per tant, això és el més interessant, no? O sigui, no podem fer una crema Sí De que bullim les verdures, per exemple I aquella aigua la llancem perquè hem fet un excés d'aigua, no? O sigui, hem de posar l'aigua justa De manera que totes les vitamines i totes les propietats Que hagin anat a l'aigua, ens les puguem prendre també Això és el més interessant A més que moltes verdures, també, Joan, s'utilitzen Per exemple, és el cas de la pastanaga, no? Com a cruditès, a vegades, acompanyant a plats com l'humus Sí, sí, i tant, i tant A més a més, i per una altra banda Nosaltres a les amanides, per exemple També la treballem crua i ratllada, no? Que sigui fàcil de menjar I que la puguis provar a sobre de l'amanida I no sigui una cosa que... Un tall dur i que et costa de mastegar Sinó que si la fas ratlladeta La pots ficar a sobre de qualsevol plat I com tu dius, amb bastonets Per acompanyar un humus, etcètera Doncs perfecte És ideal Correcte I, bueno, doncs, ja acabaríem Podríem parlar una miqueta De quines serien les èpoques més òptimes Per cada una d'aquestes verdures Que hem parlat Però, bueno, ens allargaríem Potser una miqueta massa Podem dedicar un altre programa Parlar de fruita de temporada O verdura de temporada, també Exacte El que passa que, bueno A veure, n'hi ha moltes Doncs que es poden trobar Durant tot l'any Però sí que hi ha alguns mesos Doncs que estan en el seu estat òptim De maduració I, per tant, doncs Recomanables És interessant Recomanable consumir-ho en aquesta època No només pel fet Que estigui en el seu estat òptim Sinó que, al final Si pensem en el seu preu Doncs també tindran el millor preu Per tant, doncs Aprofitem aquesta oportunitat Ara és temps de maduixes, per exemple A més de Fabri Mas Tot i que, bueno, sí Depèn també de quina qualitat I de quin lloc vinguin I quina procedència, etc. Doncs també les tenen més o menys cares I, per tant, sí que és veritat Que de vegades podem trobar coses econòmiques I, però, vull dir que això Sí que les hem de mirar I hem de valorar I hem de provar diferents qualitats Passa una mica el mateix Com la mandarina, també Que és la bona època de mandarina I també, doncs S'ha de valorar, de vegades Doncs, bueno Que potser la pots comprar a 1,60 al quilo O la pots comprar a 2,80 al quilo Però, no perquè sigui Una més cara de ser més bona Ni més dolenta Però, de vegades proves una O proves una altra I trobes la diferència Vull dir que ja sabràs Ja sabràs què t'has de gastar Tu mateix Clar, a vegades el preu Val la pena gastar-se una mica més Per després també poder assaborir Un producte més bo Correcte De vegades sí Molt bé Doncs, Joan, ho deixem en aquest punt Moltíssimes gràcies per la sessió d'avui I tornarem a connectar-nos ja la setmana vinent Perfecte, molt bé Vinga, bona tarda Vinga, rebre Adéu Fins demà Fins demà Fins demà Al meu país La pluja No s'aplauré El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Falten uns minutets perquè toquin les 6 de la tarda i el que farem és escoltar ara un tema musical, un nou tema de La Casa Azul, del seu àlbum Prometo No Olvidar, un àlbum del 2023. La cançó que deixarem es diu amb el mateix nom que l'àlbum Prometo No Olvidar i després comentarem una mica si a casa els dies internacionals que tenim avui 7 de març. Ara de moment, La Casa Azul. Que bien te queda ese jersey llevaba tanto tiempo ausente que sin querer me olvidé de cómo se sentía un corazón lateando a flor de piel. Compte demasiado tiempo sin perder la cabeza, compte demasiado lleno, demasiada anestesia, no puedo entender cómo dejamos que fuera esto lo normal. ¿Quieres que salgamos a por una cerveza? Vamos a cenar haciendo la noche perfecta para revir, para despegar. Y aunque se expanda el universo y nos proyecte a un gris y el cimero final, no volveré a olvidar. Aunque se extingan los inviernos y la fuente del oxígeno vital, no volveré a olvidar. Aunque disparen 20 balas sobre mí, y me revienten la cabeza, Aunque se agote la belleza, aunque vayamos a morir. Aunque marchique el corazón, aunque no puedan respirar, prometo no olvidar. Porque tú fuiste un velero en mi naufragia espiritual, metamorfosis molecular, una armadura de titanio, un manantial, ni te echo de menos. Pero luchos cubos, demasiado ruido, demasiada injerencia, demasiada bosca, demasiada maleza, no puedo entender cómo dejamos que fuera esto lo normal. Así que si tú quieres y salimos a por una cerveza, vamos a cenar hacia una noche perfecta para revir, para despegar. Y aunque se expanda el universo, y nos proyecte a un gris y efimero final, no volveré a olvidar. Aunque se extingan los inviernos, y la fuente del oxígeno vital, no volveré a olvidar. Aunque disparen 20 balas sobre mí, y me revienten la cabeza, aunque se agote la belleza, aunque vayamos a morir. Aunque marchiga el corazón, aunque no pueda respirar, prometo no olvidar. Que tu luz me iluminaba, cuando el miedo me ofuscaba, cuando solo pretendía abandonar. Porque sostienes el momento, cuando acecha el desaliento, eres mi centro, tú eres mi centro, mi raíz, mi clave. Y aunque disparen 20 balas sobre mí, y me revienten la cabeza, aunque se agote la belleza, aunque vayamos a morir. Aunque marchiga el corazón, aunque no pueda respirar, prometo no olvidar. iluminaba, cuando el miedo me ofuscaba, cuando se lo pretendía abandonar. i ara comentem el dia que tenim avui, 7 de març, perquè tenim un dia mundial, que és el dia mundial dels cereals, per ressaltar la importància en el consum humà, animal i en la fabricació també industrial de diversos productes. Els cereals són grans que provenen de les plantes de la família de les anomenades pugàcies, amb un alt contingut de vitamines, minerals i també hidrats de carboni. La paraula cereal prové del llatí Ceres, nom que en llatí és de la deesa de l'agricultura. S'estima que van sorgir durant la revolució neolítica i el desenvolupament de l'agricultura, introduint-se en la dieta alimentària dels éssers humans des de fa uns 10.000 anys, més o menys. S'han obtingut diverses varietats d'alt rendiment de cereals durant la segona meitat del segle XX en l'anomenada revolució verda de l'any 1960 al 1980. Algun dels cereals més coneguts que tenim són els següents, el blat, l'ordi, l'arròs, el blat de moro, el sègol, la cibada o també el mill. Existeixen altres espècies de plantes que s'assemblen als grans, els anomenats falsos cereals o pseudo cereals, com el girassol, la quinoa, per exemple. Els cereals són utilitzats per al consum humà i animal. Igualment, també es fan servir per a la fabricació industrial de diferents productes, per exemple, per les begudes alcohòliques, la cervesa, productes farmacèutics, també per suplements vitaminics, per productes de la cura personal, per l'alcohol etílic. I s'ha demostrat que el consum de cereals integrals sense refinar ajuden a la prevenció d'algunes malalties com la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars o també el càncer colorectal. En alguns cereals es poden generar alguns trastorns relacionats amb el gluten, per exemple, la malaltia celiaquia que lesiona l'intestí o altres òrgans. També, per exemple, la sensibilitat al gluten o, per exemple, dermatitis, també. Per altra banda, la cibada s'utilitza, per exemple, per fabricar cervesa i malta i el blat i altres cereals amb gluten es fan servir per l'elaboració de pa, de pastes i, sobretot, de productes de reposteries. Doncs bé, ja ho sabeu, eh? Avui, 7 de març, és el Dia Mundial dels Cereals. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida. Que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Bona tarda. Bona tarda. Us informa Kilian Sabria. El Congrés enfrontament entre els socis del govern de coalició espanyol. Unides Podem ha acusat el PSOE de trair les dones alineant-se amb el Partit Popular i l'ultradreta de Vox per tirar endavant la reforma de la llei del només sí és sí. Madrid, Paula Brujats. Bona tarda. Crítiques i retrets entre els dos socis pel desacord amb la reforma. Des d'Unides Podem, Lucía Muñoz, ha acusat el PSOE d'abandonar les dones i de trair-les amb els canvis que plantegen. Li responia Andrea Fernández del PSOE acusant Podem de fer només soroll i cap proposta de reforma viable. Estamos dispuestas a subir las penas aunque no queramos una ley punitivista. Lo que no vamos a permitir es que se saque el consentimiento del centro de la ley porque nosotras no vamos a traicionar a las mujeres. Estamos cansadas de sus peroratas. Dejen la hipérbole y háblenos de soluciones. Es lo maduro y lo serio. Debat liquidat. Només falta la votació que serà a les 8 quan PSOE i Unides Podem consumaran la divisió. La votació sortirà endavant amb els socialistes i amb els vots de PP, Vox i el PNB. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. Notícies breus, Sergi Molero. Una nena d'11 anys ha denunciat una agressió sexual en grup al centre comercial màgic de la ciutat de Badalona. Ho ha avançat el programa Planta Baixa de TV3 i ho ha confirmat Catalunya Ràdio. Segons els Mossos d'Esquadra, l'agressió sexual en grup es va denunciar el mes de desembre. Hi ha implicats menors de 14 anys que són inimputables i en el moment que es van conèixer els fets es van poder detenir els dos menors que són més grans de 14 anys. A Lleida hi ha una dotzena de detinguts en una operació de la Guàrdia Civil relacionada amb la immigració irregular. s'han fet escorcolls en com a mínim 5 domicilis, 5 cases de la ciutat. Lleida, Roger Segura. Bona tarda. Des de primera hora, una quarantena d'agents armats s'han desplegat per diferents punts de la ciutat com el carrer del Nord, al barri de Noguerola o el carrer Ramon Llull, al barri del Clot. Segons fons del cos policial, hi ha entre 12 i 14 persones detingudes per delictes d'estrangeria i migració irregular. Hi ha secret d'actuacions i està previst que els arrestats passin dijous a disposició judicial. Roger Segura, Catalunya Ràdio Lleida. El sabotatge dels gasoductes Nord Stream al mar Baltic hauria estat obra d'un grup pro-ucraïnes, segons fons d'intel·ligència nord-americanes, citades pel diari New York Times. La mateixa informació deixa clar que no hi ha cap evidència que l'executiu ucrainès hi estigués implicat o que els autors del sabotatge obeissin ordres del govern. I, de fet, les mateixes fonts reconeixen amb poques dades dels responsables de l'atac. Tampoc s'explica quina és la procedència de la informació ni quines proves la valen, i es deixa oberta la possibilitat que es tracti d'un grup que actua al marge de l'administració, però amb connexions amb el govern o els seus serveis de seguretat. David Shiverfield, l'autor de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, guanya el Premi Pritzker d'Arquitectura, el més prestigiós de tot el món. El jurat destaca la radicalitat de l'arquitecte britànic dins de la seva maduració, també de la moderació que exposa en la seva obra i posa en valor el seu compromís amb la història i la cultura de cada ciutat. Shiverfield es conegut a Catalunya per ser l'arquitecte de la Ciutat de la Justícia, com dèiem, també de l'edifici diagonal 197, al costat, per situar-nos, de la Plaça de les Glòries de Barcelona. I ara New Order. Des de la nova incorporació al cartell del Primavera Sound, la banda britànica actuarà l'1 de juny a Barcelona. New Order va néixer el 1980, quan els músics de Joy Division van voler crear una banda nova després de la mort d'Ian Curtis. Esports, Marta García. La Fiscalia denunciarà el Barça per corrupció continuada en l'esport arran dels pagaments a l'àrbitre Enriquet Negreira i segons avança al diari El País. Mentrestant, el president Joan Laporta creu que estan fent una campanya en contra del Barça que ve marcada per la negativa amb l'acord amb CBC i també per la creació de la Superlliga que segueix defensant. Joan Laporta, que avui complix dos anys de mandat, també ha explicat que vol renovar el tècnic Xavi Hernández. En bàsquet, 27a jornada de l'Eurolliga a les 8 Olímpiacos Barça en transmissió per la Web i Lab de Catalunya Ràdio. Els Lakers retiraran esta pròxima matinada la samarreta de Pau Gasol a les Taples Centers de Los Angeles. Ho faran en la mitja part del partit contra els Grizzlies on també va jugar Gasol. En 18 temporades en l'NBA 7 van seren els Lakers on va guanyar dos anells de campió. En la Champions de Futbol a les 9 tornada als vuitens de final. Benfica-Bruges amb 2 a 0 per als portugueses en l'anada. I també se juga avui el Chelsea-Borussia Dortmund. amb mínim avantatge alemany que en l'anada va guanyar per 1 a 0. En ciclisme, l'equip neerlandès Jumbo-Bisma ha guanyat la contrarrellotge per equips de la tercera etapa de la París-Nissa. El nou líder és el danès Korn Nielsen. I en la Tirre Adriàtic victòria a l'esprint per al neerlandès Fabio Jacobsen en la segona etapa. L'italià Filippo Gana segueix líder. Fins aquí les notícies. Catalunya Ràdio també es pot... Tot seguit, les notícies de Sant Just. i les notícies de Sant Just. Bon dia, us informa Lua López Ribas. Bon dia, us informa Lua López Ribas. Ja es pot visitar l'exposició Bestiari Silenciós de Jordi Palli a la sala El Celler de Can Ginestar. En aquesta original i onírica proposta l'artista i dissenyador Jordi Palli presenta una cuida de selecció dels seus últims treballs. Un conjunt d'escultures construïdes a partir de diferents objectes i materials com el ferro o la fusta. A partir de l'assemblage, una tècnica que uneix diferents materials i objectes que han deixat de ser útils i funcionals amb l'objectiu d'atorgar-los una nova vida. A Bestiari Silenciós s'utilitzen tota mena d'elements del món rural com eines, peces mecàniques i vells recanvis per a fer possible la creació de personatges onírics preservant la bellesa del viscut per a mostrar una mirada diferent i crear éssers plens de màgia i fantasia. L'exposició Bestiari Silenciós es podrà visitar fins al 5 d'abril. Cal assenyalar que hi ha previstes dues visites comentades amb l'artista el dijous 16 de març a les 7 del vespre i dissabte 25 de març a les 12 del migdia. Amb motiu del Dia de la Dona el grup literari de l'Ateneu vol donar veu a les dones i nenes de l'Afganistan. Per això tenim el testimoni en primera persona de la Nàdia Golam, activista afganesa que viu a Catalunya des de fa 15 anys. La Nàdia Golam d'Estguir va néixer a Kabul, l'Afganistan, el 1985. La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d'una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i la Nàdia va aconseguir tirar endavant, gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant 10 anys per així poder alimentar la seva família. Va ser el seu caràcter sociable el que la va portar a col·laborar amb una ONG a través de la qual va arribar a Catalunya, la seva nova llar. Golam parlarà demà a la sala cinquantenari de l'Ateneu de les dones i nenes que amb l'arribada dels talibans estan privades del dret d'anar a l'escola o a un centre de salut, tenen limitat l'accés a la feina i a la llibertat de moviments. Ho faran una conferència col·loqui pel Club Literari de l'Ateneu a les 7 del vespre en motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Obertes les places per apuntar-se al taller de solarigrafia, que impartirà el fotògraf Sant Justenc Jordi Huerta. Ha estat un dels dos guanyadors dels ajuts pel foment de la creació artística de Sant Just d'Esvern, que es desenvoluparà aquest 2023. Ha guanyat amb el projecte de solarigrafia, un concepte i una pràctica fotogràfica basats en l'observació del recorregut del sol al cel, amb una llarga exposició que pot durar mesos, tot i que en un inici s'intenta bastar el temps entre un solstici i el següent. El procediment per captar la fotografia a través de la solarigrafia parteix d'un model de càmera fet a partir de materials reciclats, com cartró o llaunes de metall. L'element imprescindible és el paper fotogràfic. Aquest sí que té un cos, i a partir d'aquí la càmera només necessita una pràctica obertura de menys de mig centímetre de diàmetre, per on es filtra la llum i deixarà la impremta de la llum del sol en el paper fotogràfic. El taller es durà a terme el pròxim dimecres 15 de març a les 6 de la tarda a La Vagoneta i tindrà una durada d'una hora i mitja. El taller tindrà un límit de 20 persones participants per poder atendre bé a tothom. Està obert a totes les edats. Per apuntar-se es pot fer presencialment a La Vagoneta o enviant un correu electrònic a aj221.lavagoneta-santjust.cat o bé trucant a l'Ajuntament indicant que es volen apuntar al taller. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. L'essència de Sant Just la tens a La Rambla, a Ràdio d'Esvern. I amb l'entrevista que farem a continuació al magasin de tardes La Rambla, de Ràdio d'Esvern, comencem el cicle d'entrevistes d'aquest trimestre del programa. El dedicarem a parlar amb els i les paradistes del mercat municipal de Sant Just. És a dir, amb els comerciants que tenen dins del mercat una parada. Les trobades, que exactament seran 10, les farem avui dimarts 7 de març, el dijous dia 9, el dilluns dia 13 i el dimecres 15 de març. I a més d'escoltar-les en directe, també es podran recuperar més tard en els podcasts, que anirem penjant a les xarxes socials del programa i també a la web radiodesvern.com. L'objectiu de les entrevistes és conèixer de prop les persones que hi ha darrere dels aparadors, qui són, com és el seu dia a dia la parada. Parlarem també de l'essència de cadascuna d'elles, dels productes i dels serveis que ofereixen, també de la seva trajectòria al mercat i altres temes, per exemple, com els va afectar el seu dia la pandèmia, els hàbits de consum que tenen clitxats ja de la clientela Sant Justenca o la forta competència de les grans superfícies. Bé, sense allargar-nos més, saludem el nostre primer convidat del cicle, en Just Fosalba, que és paradista del mercat i propietari de la parada Fosalba. Hola, bona tarda, Just. Bona tarda, Núria. Bé, hem fet una mica d'introducció per, com que és la primera entrevista, volíem explicar, no?, el que farem al llarg del cicle. O sigui, que jo pagaré els plats trencats. Una mica, sí. Vale, vale. Sí, sí. Bé, Just, si algú entra al mercat de Sant Just i paradavant Fosalba, la vostra parada, quins productes, menjar, aliments, i què és el que té a l'abast i que pot comprar? A veure, bàsicament, l'origen... Si vols, després farem una mica de l'origen. Després et faré la pregunta de l'origen, sí. No preocupis. El que trobaries ara és productes del porc, elaborats artesanalment per nosaltres, disposem d'un obrador, un assortit de formatges, prou important, llegums cuites i fruits secs, i menjar preparat i per emportar. Molt bé. I qui ens atendrà? És a dir, qui hi ha d'encarregar, t'encarregada darrere dels mostradors, normalment? Home, el meu pal de faller. Sí. Sí, i tant. Si no fos per ella, tot això no continuaria de la manera que continua. És l'Assom, la meva dona, i aleshores tenim un parell de pendentes que col·laboren amb ella. De fet, despatxant el públic són tres persones. Déu-n'hi-do, eh? Bueno. I una mica com us repartiu aquestes tasques? Tu també, òbviament, estàs a la parada, no darrere, potser tant com elles. Jo només apareixo per allà, perquè m'entenguis, per la festa major i per Nadal, que hi ha molta feina, i fan falta mans realment darrere del taulell. Si no, jo estic a l'ado oscuro. A l'ado oscuro. Evidentment. No, no, no. Hi ha algú que... Tot allò que tinc al taulell, algú ho fa. Clar. Els llegums no es comen sols, eh? No. T'ho juro que no, que hi ha un inútil que es lleva molt, molt d'hora al dematí i els posa a coure cada dia del món. I llavors aquest inútil figura que sóc jo. jo. Bé, clar, és que és això, algú ho ha de fer. Jo, i també t'he de dir, per no treure-li, que tinc l'ajuda, la inestimable ajuda, de fet és la família, però bueno, del meu fill gran, que és el Ferran, que és un personatge que se li dóna bastant bé a la cuina. Que bé. Sí. I per això hem derivat, bueno, que és la deriva natural que estem fent tots els cancel·laders o tots els lleumaires, cap un aliment de quinta gamma, de quarta gamma, que és el plat preparat. Clar. Sí. El Ferran, una mica, diguem-ne, el Ferran porta a la cuina, a darrere jo, jo porto el que seria el tema embotits, botifarres, elaboració de producte fresc. Clar. I ara s'emporta el tema comercial, la venda. Bueno, és la castellà donant la cara. Sí, sí, sí. Ni més ni menys, és la castellà donant la cara. I escolta'm, perquè productes de més de cancel·laderia i llegums és tradició? Que una parada vengui les dues coses o simplement perquè ha sorgit així? No, no, no. En un origen eren dues parades separades, que estaven juntes, no sé si la gent ho recordarà. Entraves al mercat i entrant a mà esquerra, doncs hi havia primer la parada de llegums i després la cancel·laderia. Única i exclusivament una era parada de llegums i fruits secs i tal, i l'altra era cancel·laderia. Però separades. Però separades. Sí, sí. Fos alba les dues, eh? Sí. Perquè ho entenguis i fent una mica d'història, de llegums, era de la meva mare. Bé, no, ara és meva, no? Però era de la meva mare i la parada del tossino era del meu pare. Ah, mira. Sí, sí, sí. Que fa l'amor, eh? Bé. Bé, aleshores, jo amb els anys, ara ja em fa 4 o 5, perquè el temps passa molt de pressa, podem fer 6. Un bon dia vaig decidir que tenir-ho d'aquella manera, que poder seria molt més fàcil l'organització de treball i fins i tot per la clienta no haver de fer dues cues amb dues parades diferents. Ah, vale. i 100 grams de pernil dolç, per dir-te alguna cosa. Sí. Amb la qual cosa, bueno, vaig parlar amb l'Ajuntament, en prèvia exclusió de permisos, planos, tota la burocràcia, que fa falta al darrere, i vam tirar a terra les dues parades i en vam fer una, que engloba els dos productes. O sigui, en realitat, no ha sigut crear una nova... I juntar-les. Era juntar-les. I, evidentment, han quedat amb un aspecte molt més maco, molt més atractiu. Més modern. Molt més modernet. Exacte. La il·luminació, els nous prestatges, els envasos, fan molt de moig. No. He de dir que... Què has de dir? No, no, no. No, no. I t'ho dic seriosament, Núria. Quan vam fer el projecte, et vam fer un render i tal i qual, i t'expliquen, i sí, vale, jo deia, sí, sí. Però no ho sabia veure. Clar. Quan aquell home va haver acabat la parada i tots els putets que tu dius, tan macos i rodons i tan xulos, i l'estanteria, i aquells octògons que fa el fruit sec, li vaig donar la mà i li vaig dir, xaval, et felicito. Tu has guanyat, eh? No, no, no. Evidentment, em vaig dirigir a uns professionals del tema, eh? Clar. Són gent que s'ediquen a això. Però quan va haver acabat, malgrat els maldecaps, que evidentment en totes obres hi ha maldecaps, li vaig dir, noi, estic orgullós. He fet molt bé de confiar en tu, perquè la feina que va acabar fent, que va acabar fent, a mi em va agradar molt. I després, a dintre, evidentment el públic no ho percep, és molt còmode la parada. Sí? Sí. El moure't, tot i que les parades són espais reduïts, però ens podem moure força bé. Home. Tots tres per dintre. És que clar, tres persones... Sense topar, diguem-ne, no? I és perquè aquell home sabia el que es feia. Sí. I va saber distribuir els espais molt, molt, molt, molt bé. Perfecte. Sí, sí. Això són coses que no s'expliquen, que es diuen... No, no, clar. Ara que no ens escolta ningú. Exacte. Ara t'ho dic, no? Que bé. Està... Està... molt ben distribuïda. No hi ha cap sensació d'ofec. Vale, vale. Si fem una mica d'història, el Mercat de Sant Just va començar a construir-se l'any 1922 just, d'acord, amb un projecte d'en Marcelià Coquillat. Sí. Arquitecte municipal. Després, entre el 23 i el 24, és a dir, un o dos anyets més tard, es va establir el que seria la primera normativa i el primer reglament per adjudicar les primeres parades. Va ploure bastant després i el 75, unes obres van permetre obrir i prolongar el mercat per la part posterior de l'edifici per resoldre el tema de la congestió del trànsit i el moviment de mercaderies, que fins llavors es feia per davant. Llavors, seguidament d'aquestes obres, el 88 es va fer una restauració integral de l'edifici i d'una planta se'n van passar a dues. El 89 es va inaugurar l'aparcament sota els nous jardins del mil·lenari i el 2003 es va inaugurar la darrera renovació amb totes les parades a la planta baixa, més aparcaments al mil·lenari i un supermercat a la planta de dalt, que és on ara hi ha l'actual sala Mercart, que està dedicada a exposicions, activitats culturals i de més. En tot això, Fossalba, en quin any l'ubiquem? Perquè, clar, cada parada té la seva història. Ni haurà que són més recents, ni haurà que no. El meu avi, de fet, es va posar a vendre en una botiga aquella que tenien, eh, llavors, on ara ja em sap, al carrer Bonavista, el 1908. El 8? Sí. Tinc factures... O sigui, primer em pensava que era el 1909 i, de fet, a tots els papers i totes les documentacions que tinc, jo hi he posat sempre, que ha fet falta posar una data, 1909. Però, a posteriori, vam descobrir una factura... Del 8? Del 1908. Ah, que fort. Sí, sí, sí. Però, bueno... Però que això són molts anys, eh? Bé, són tres generacions. Ens en veiem cap a quatre, si el meu nano continués, no? Sí, sí. Que no ho sé. I, ja et dic, vaig trobar una factura que el meu avi havia comprat pasta... Ostres. Pasta... Perquè, clar, el comerç abans no era com ara. No, no. Ell va començar que a l'estiu venia unes certes coses i a l'hivern en venia unes altres, perquè no hi havia neveres, amb la qual cosa conservar la carn era un problema si no hi havia fred. I, clar, a l'estiu impossible. I a l'estiu se li feia malbé tot. Aleshores, a l'estiu, venia, doncs, pasta de sopa, cafè, sucre, espardenya, suposo que... Mira, de tot. El que fes falta, evidentment, per broma, havia de subsistir. Sí, sí. Havia de tirar endavant com fos. I, aleshores, a l'hivern, que tenia fred, es dedicava al porc. Mmm, interessant. Sí. I això va passar als voltants del 1908. Després, ell va anar amb aquesta botigueta, que ja et dic que és el carrer Bonavista, a l'altura del que ara deu ser el número 49... Després de l'estanc. Vale. Després de l'estanc. Vale. La de sota, justament. Vale. Es va estallar, i, bé, l'home anava venent. Després, la cooperativa, que és on jo tinc ara l'obrador, que és el Bonavista 59 de Sant Just, que hi havia una cooperativa allà, fa fallida, i ell demana, s'entén amb l'amo de la cooperativa, el senyor Cuscó. Sí. Però, sí, era el Cuscó dels del Pa, eh? El Cuscó dels... Però no el germà, o sigui, el germà de la Jacqueline. No, ni deia. No, clar, clar. No, perquè a més a més vivia a l'Arcelona. Ah, vale, vale. Sí, sí, no feia vida a Sant Just, no? I aquell senyor era l'amo d'aquella casa, i el meu avi se m'anava a parlar amb ell, escolta'm, perquè allà era molt més gran i tenia més espai. Llavors el meu avi es va posar allà, i allà ja va començar, suposo que en aquella època hauria d'arribar la revolució, entre cometes, del fred, i va poder, com les primeres neveres, que eren neveres de gel, i va poder començar a tenir carn a l'estiu fresca, a l'estiu i a l'hivern. Oh, que bé. Un gran pas. Va ser una mena de revolució industrial. Clar, bueno. Sí, sí, sí, han anat així les coses, no? Aleshores ell va anar deixant el sucre, el cafè, les espardenyes, l'oli i les sabates... D'un costat. cap a un cantó, i es va dedicar exclusivament al porc. Sí. Quan... El que no sé és la data exacta que se'n va anar al mercat, va anar... Perquè suposo que allà va veure que hi havia una concentració de comerç, i ja està, i va dir, coi, millor allà que aquí, que estic sol. Clar. I se'n va anar allà, i va posar la parada allà. Molt bé. I a partir d'aquí, el meu pare va continuar allà, i jo he continuat allà. Que bé, escolta'm, o sigui, una nissaga important, eh? Sí. del mercat. Sí. Jo crec... Nosaltres... Jo crec que... sempre tenim dubtes amb el Jaume, que és el Jaume Cardona, l'altre que ens l'ha dit. Sí, l'altre que ens l'ha dit. Sempre... No, no, no, però ens portem perfecte. Sempre ho diem, Jaume, qui seria primer, el teu avi o el meu? Perquè, sí, sí, van anar tots dos... Sou d'una mateixa quinta, més o menys, no? Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, el Jaume i jo som... Bueno, jo sóc més gran, una mica més gran que ell, però sí, sí, crec que les històries d'ell i la meva són força similars. Paral·leles, eh? Són força similars. Perquè al voltant del poble just teniu algun altre comerç o de la família? No. No, no, no, no, no. No, perquè em passa una cosa i no és que no m'ho hagi plantejat, eh? Però em passa una cosa i t'ho diré de seguida i ho entendràs. Jo tinc dues mans i, a veure, i n'estic molt... Estic molt a cura del que faig i de la meva clientela. Creixer... voldria dir i delegar amb altres persones i no és que no me'n refiï, és que ho vull fer bé, és que no vull deixar-ho de fer bé. O sigui, és a dir, ja està bé, us va bé, tal com està el negoci, per tant, tampoc hi ha la necessitat, no? Vull dir, no... No, la necessitat, a veure, pot quedar pelant o inútil, dir-ho així. No, és que veig que se m'escaparia del control. Vale. És a dir, sempre has sigut així, no? Sí. Per què canviar-ho? Sí. Sempre ha estat així. No, no, no, una vegada m'ho vaig estar plantejant quan tenia 30 molts. Sí, sí, sí, sí. I un comptable em va fer els números i em va fer acabar entenent que just deixa't estar de fer volar coloms. Clar. Queda't el que controles, tu, i fes-ho així. I menys mal de caps, potser. Bueno, diferents, sí, segur, diferents. Pel que fa al mercat de Sant Just, en comparació amb el d'altres llocs, amb altres mercats, no sé si t'hi has passejat molt o... Sí. Com el veus? A veure. És prou gran? Està actualitzat? És modern? Aviam. Modern, modern no ho és, la veritat. hauria de modernitzar-se algunes parades que estan realment antigues. D'altres, sí, cadascú ha intentat, a la seva manera, anar fent la paradeta al seu gust. Des del meu punt de vista, eh? Sempre des del meu punt de vista. Sí, sí. Uns amb més encert que d'altres, però bueno. He de dir que és un mercat que sí que està endreçadet, per dir-te alguna cosa, però modern no ho és. Modern no ho és. comparat amb els mercats de l'entorn, bé, Sant Joan d'Espí, que conec força, fins i tot es plugues, bé, es plugues ara, perquè el tenen nou, que l'han fet fa res. Sí. Però no quedem pas tant enrere. No, no, no, en absolut. En absolut. Perquè quan dius modernitat, quins aspectes potser caldria millorar o creus que potser s'han quedat més antiquats? Més a nivell de parada o de distribució o de climatització? No, no, la climatització és estupenda. L'Ajuntament ens ha curat molt. La veritat, jo ho he de dir. Sí, sí, sí. I ho puc dir. A mi, anys enrere se'm feien panellons. Ostres. Sí, sí, sí. I a la meva mare se li havien fet la tira de panellons. Jo recordo fer-li fregues a la mà perquè els panellons li picaven. I era del fred que s'arribava a passar al mercat. Avui en dia, això no passa. No tenim aire condicionat. Que bé. I tenim... Estem frescos a l'estiu i estem calents a l'hivern. No, no. En aquest sentit, no. És més la parada. I clar, però també hi ha un altre hàndicap aquí. Una persona de, per dir-te alguna cosa, ja gran de 50, molts, 60 pocs, que no té relleu generacional al darrere, clar, deu dir, m'he de gastar jo ara x mils d'euros en una parada, si em queden 8 telediarios. Bé, però jo ho he fet malgrat els 8 telediarios. Sí, sí. Cadascú tenim la manera d'entendre que tenim. Hi ha gent que entén que això ha d'anar així. Bé, és respectable. Cadascú que faci el que vulgui. I ja entenc que no, que estar al dia és més interessant. De totes maneres, també t'he de dir que el públic agraeix molt més que estiguis al dia, que no pas que no. Clar. És evident. I respecte als canvis significatius que parlàvem, no?, d'aquests de les obres integrals, de fer-lo més gran, d'ara plantar dues plantes, ara canviem i la fem per exposicions. Com l'heu viscut, aquests canvis, al llarg dels anys? Com els heu afrontat? Aviam, les dues plantes, quan van començar, funcionaven. Sí. I cal pensar que hem perdut poder d'atracció, segurament, al mercat, perquè, i faig un mea culpa, ara, eh? Perquè va arribar un moment que realment es va tancar la planta perquè les parades moltes s'havien anat tancant. Van fer fuga. Sí. I llavors quedaven dues plantes semiplenes, no? Semiplenes, clar. O semibuides, digue-li com vulguis. Si ets optimista o pessimista, no? Sí. Aleshores, el que es va fer amb un bon criteri és, bueno, ajuntem-los tots i omplim, realment, una planta. I fem que, si més no, tinguin més goig i que tota l'oferta comercial estigui més condensada, saps? Clar. Perquè això també és un altre. Com han anat decaient, no?, els comerços a dins del mercat. Suposo que, bueno, competències sense generacions que portin la parada una mica els motius. que han estat aquests. Sí. Edat, també. Clar. Penso ara amb l'Àngel, que em deia... L'Àngel era les verdures. Independentment de què s'havia d'operar de la cadera, igual que jo, de fet. però em deia, just, és que jo no tinc ningú al darrere, clar. Què li vols dir a una persona que t'està raonant, que no té un relleu generacional i que ja no vol lluitar tant, no? Clar. Doncs no lluitis, que no pots dir-li res més, no? Exacte. No lluitis, o no sé, tu mateix, no? Sí, sí. Llavors acaben passant aquestes coses. Que si analitzes cas per cas, com a fallida del negoci, n'hi ha ben poques. Bàsicament sempre són motius col·laterals que, en un negoci, home, si això fos... Si tots lliguéssim els gossos amb llangonisses, que no és el cas, doncs poder no passaria tant, no? Perquè dius, hòstia, no, no, que això... Però en un negoci que senzillament sura, diguem-ne, sobre un mar, no? I li adjuntes edat, li adjuntes la manca de relleu, li adjuntes tot un garbat de coses, Arriba una edat que si dius, jo ja estic bé, per què continuar? Ah, clar. I ja et dic, el tant percent de fallides comercials a les plegades no és tan gros com el que pot arribar a semblar. Evidentment, clar, aquestes històries només les sap el que està dintre. Des de fora... Ui, han tancat. Bueno, val, han tancat. Sí. Ningú es planteja ben bé el per què, no? Ja. Però bé, o a vegades un puntal que et falla, o vés a saber, no? Jo sempre dic que a mi, si em fallés l'assum, tindria un problema seriós. Gros. Seriós. Com suposo que al revés amb ella si l'hi fallés jo, no ho sé. Clar, no, no, per amb dues parts, òbviament. Clar, clar, clar, clar. I, per exemple, no sé si costa molt que les parades que queden lliures les tornin a agafar... És a dir, que gent instauri com a nou negoci una parada. Sí, hi ha un problema, hi ha un problema. I, clar, com t'ho explico, que se m'entengui. Nosaltres, que tu ens dius paradistes. I, bueno, jo mai t'he corregit, perquè m'ho has dit ja moltes vegades. En realitat, som assentadors. Assentadors? Sí. Ah, mira. Un paradista és un que està en una fira. Ah, doncs mira, fas ben corregir-m'ho en la primera entrevista, perquè si no... No, no, la primera no, m'ho has dit ja vàries vegades, eh? Però sempre m'he callat. No, no, dic... Ara que no ens assenten bé ningú... Dic a la primera del cicle. Ah, d'acord. Doncs sí. Els ho diré, assentadors o assentadores. Sí, perquè un paradista, municipalment parlant, eh? Sí, sí. En parlo, és el que va el dimecres a la fira a la plaça... Camuapa, d'acord. D'acord. Perquè és molt, com es diu, fugàs en el temps. Sí. Que posa la parada i... Posa la parada, paga per aquella parada el que li... No ho sé, no tinc ni idea el que paguen, paga per aquella parada i desapareix. I la setmana que ve tornarà. Un assentador, que som nosaltres, és una persona que ha pagat... I et faig tota aquesta explicació per arribar al final, eh? Sí, sí. Home, per entendre-ho, clar. Un assentador és una persona que ha pagat el dret a estar allà durant 50 anys. 50? Sí, però ja en portem 30, eh? 30 i pico. Tots els assentadors hem pagat totes les parades del mercat. El que tenim amb l'Ajuntament és el dret a estar venent allà durant 50 anys. Quan s'acabin aquests 50 anys es tornen a negociar. O 50 més. Es tornen a negociar. Pagues un altre cop, el dret aquest està als 50 anys següents o els que siguin. Normalment les concessions del mercat... O 30 o 50. Sí. Aquestes va fer 50 perquè és molt antiga. Sí. Ja et dic, no li queden masses anys, però, bueno, ja veurem què passa el dia que arribi. Ja passarà. Ja ens preocuparem. Aleshores, aleshores, aquí, aquí vaig, com que tots hem pagat això, els que volen venir de fora, si ens queden 20 anys, haurien de pagar el dret als 20 anys. Comprens? Sí. Clar, clar, clar. que fins i tot els mateixos assentadors, en bé d'aquests llogui, diem, bueno, oblidem-nos d'això, posem un cànon, poseu-los un lloguer, no el feu assentador, sinó que feu-lo lloguer, busquem una altra figura perquè aquella parada no estigui buida. Perquè això és un fre. Quan els hi parlen de, a part dels diners que valgui fer la parada, que han de fer el dipòsit dels 20 anys, dic 20 per dir un número, que no són 20, em sembla que són 18 o... Dels 20 anys que queden, clar, els representa un cost. I això, tira enrere... Clar. Clar. Clar, també, d'altra banda, és un filtre, és a dir, el que ho agafés... Que s'assegurin, no?, de que estarà allà uns anys. Vé amb sèrio, bé amb sèrio, exacte. Aleshores, això, clar, que per un cantó és un filtre pel passabolant que diu, ui, m'han fet fora de la feina i ara vaig apuntar una parada de, jo què sé, olis i sabons, no? Em posaré aquí al mercat? Bé, no, no, no és tan simple. No, no, clar. No és tan simple. Llavors, dificulta bastant, tot i que aviam, tot i així, s'hem tingut incorporacions últimes, doncs, la verdulera, la Sandra, aquesta noia, la de la carn, bé, també fa... la verdulera és més nova, la de la carn fa menys, però bé, sí que hi ha hagut incorporacions. Però ja et dic, un dels frens és aquest, que fins i tot en assembleia els hi vam dir, bé, però fem-ho d'una altra manera. I clar, com que ho tenen tipificat i legalitzat així, això no es pot moure. I és un fre, és un fre. Parlem ara de la clientela que teniu a Fossalva i dels seus hàbits de consum. Hi ha algun dia, no sé, algun dia de la setmana que el mercat està més ple i que també a la parada tingueu més gent? Evidentment, sí, sí, clar, clar. Dimecres és un dia que comença a haver-hi força feina. Sí? Sí, dimecres no és un mal dia, tot i que hi ha mercadillo, que nosaltres sempre reivindiquem que el mercadillo torni al centre del poble per fer una unitat de comerç més forta i per fer un eix vertebrat, però de l'Ajuntament que no, i que no, i que no. Bé, bé, però bueno, cadascú reclama el que creu o el que pensa que ha de reclamar, no? Nosaltres com a Santador sempre hem reclamat que l'Ajuntament tornés i et dic a on, que a més a més es va construir perquè jo era president del mercat llavors, i me'n vaig amb cuidar d'això, sobre els jardins del mil·lenari. Sobre els jardins del mil·lenari, vale? Aquell, sobre el pàrquing, perquè m'entenguis, aquell forjat aguanta perfectament furgonetes i camions a sobre. Clar, jo entenc que aquí l'Ajuntament potser valora el tema que Moab està més com en un lloc de pas, que hi passa més gent, clar, allà del mil·lenari poder queda més... No sé si em portaran amics dir-te això, però el mercat allà és una voluntat política. On està el... On està ara, on està ara. Perquè hi ha un barri creixent, que en aquell moment era creixent, perquè ara ja fa anys que estan allà, en aquell moment era creixent, però és un barri que també és molt com Sant Just en general, ciutat dormitori, amb la qual cosa vol dir que la gent que hi va, gent gran o jubilada o no sé què, que s'han de desplaçar, potser sí que els és més còmode desplaçar-se fins a la plaça de Camuapa que no pas fins al mercat de Sant Just, un desconec. Això s'hauria de fer un estudi i aquestes coses acaben... L'estudi acaba dient el que volen que digui, no? I no ho sé, però sí, sí, estava pensat que el mercat havia d'anar sobre els jardins del mil·lenari, sobre el pàrquing. Parlàvem de la clientela, no sé com hem arribat al mercat. No ho sé, com hem anat a parar aquí. No ho sé. Parlar amb tu és divertit. No, perquè pel dia, em deies que el dia que començàveu a tenir més feina és el dimecres, que coincideix amb el dia del mercat. Tot i que coincideix amb el dia del mercat, doncs és un dia a tenir en compte a la setmana, el dijous afluixa una mica i divendres i dissabte són els dies estrella del mercat. I dilluns i dimarts allò baixa. El dilluns fins i tot hi ha molta gent que no apareix. Nosaltres hi som, nosaltres hi ha algú més, hi ha gent al mercat. Però bàsicament hi anem perquè dissabte que estàs cansat, rebentat i fins al gorro d'estar allà perquè portes tot el cap de setmana amb tot el dia a sobre i dissabte. Pleguem bonament com podem. Ho deixeu una mica, però bueno... Manga per ombra, que diuen en castellà. Exactament. Llavors, dilluns el que anem és a posar ordre i a fer dissabte, a netejar. I netegem tota la parada, es posa la parada de potes en l'aire, la vitrina es desmunta tota, es neteja, bueno, es fa dilluns. Bueno, aprofiteu, aprofiteu que potser no hi ha tanta fluència... Correcte, que si vens a comprar 100 grams de cigrons els trobarà gent. Ah, no, això sí. Els trobaràs. Però nosaltres aprofitem per fer neteja. Sí, sí. I és fàcil fidelitzar la clientela? És a dir, teniu a Fossalba, teniu... Jo et diria que no, que la clientela fidel era més del... Té molts imputs, ara. Sí. Ara hi ha molts imputs. La clientela fidel era més del meu pare i del meu avi que no pas meva. Avui en dia, evidentment, sí que hi ha un tant percent de clientela que és fixa. Sí que, en principi... Però aquella fe que tenien les clientes amb anar aquí, aquí, aquí, i només aquí, ha desaparegut. No existeix. Aniré aquí perquè els conec, perquè m'han dit, però no sé què. Però si a mitja tarda em fa falta no sé què, no m'esperaré que demà estigui aquí obert per anar-hi. Me'n aniré al súper o al badulà que tinc a sota casa i compraré el sac de patates que m'està fent falta. Bé, això és així. Tot i que sí que hi ha un tant percent de clientela que es manté fidel a tu, que d'aquelles persones que quan et fan una llista per telèfon, que afortunadament en tenim moltes, no? Ja saps què et demanarà abans que t'ho escrigui. Ah, mira. Sí, fins i tot és bo perquè et fan la llista i al final dius, t'estàs deixant la mental. Ai, sí, t'entro. Sí, no, amb llistes que són molt... Home, però això, just això significa que coneixes molt a la clientela. Sí. I aviam, i l'Asun, que ja et dic que és un angelet, pobreta, ara que no em sent. Una abraçada. Coneix, exacte, una abraçada des d'aquí. Coneix, fins i tot per telèfon, que és una habilitat que jo no tinc, pel hola, bon dia, qui és? Coneix la veu. Bé, mira. Coneix la veu. Si fixa molt en els timbers, jo no, veus, cadascun. I teniu força gent que us fa encàrrecs així per telèfon? Sí, força, força, força. I t'he de dir que quan una persona... És un orgull que passi això, perquè és algú que s'està enrefiant que tu li posaràs el que ella vol. Clar. Correcte. Fer cega en aquell moment. No, no, per la qual sempre és una norma no escrita, però que a casa estigui, com a mínim a casa. La persona que et truca per telèfon, i que et fa una llista per telèfon, el millor que tens al taulell, perquè aquella persona s'està enrefiant de tu. Això no té preu. Que et comprin per telèfon sense veure el que està comprant, que bàsicament un dels atractius del mercat és que tu vens a veure el que compres, i si t'agrada ho compres i si no t'agrada no ho compres, algú que s'atreveix a comprar-te així és que té molta confiança. No ho pots fallar. Clar, més que no és que estiguem parlant que vas en un supermercat i encarregues que és producte envasat que tant fa que li posis un paquet que el de darrere, que el de darrere o el de darrere, sinó al mercat, clar... És producte el tall. És producte el tall. És producte el tall, producte fresc, hi ha talls millors, hi ha talls que no ho són tant, i clar, aquella gent, però sí que és veritat que refia... Es refien de tu. Llavors tu has de saber si la Juanita, i dic Juanita per dir un nom, li agrada el llom de dos colors o no li agrada, o si li agrada quan està al mig o si li agrada la punta, o si les llonses les vol del coll o les vol de l'agulla. Tu, bueno, tu... Això ho has de saber i ho fas. Quin és el perfil de gent que us compra a Fossal? Depèn, durant la setmana, si comptem la setmana fins al dijous n'és un, divendres i dissabte realment n'és un altre. Divendres i dissabte, divendres al dematí, no, perquè treballen, però divendres tarda es veuen cotxets pel mercat. Ostres! Sí, sí, es veuen cotxets, i de fet hi ha uns cavallets allà. Sí, no sé si t'hi has fixat. Entran desús de dilluns a dijous. Exacte, que de dilluns a dijous fan trenyines, però el divendres i el dissabte, els nens... Evidentment, els nens venen pel cavallet. Clar. Però és cert, això que et dic, és cert. És un perfil... O sigui, la mitja d'edat baixa molt. Els caps de setmana i el divendres, eh? Sí, sí, sí. Els divendres i el dissabte. Més famílies, més gent jove... Sí, més família, més gent jove... En canvi, entre setmana, poder és un perfil de gent jove. És un perfil més d'edat. No et dic que no vingui algun jove, eh? No dic que no. Sobretot perquè ja ara ha arribat un punt que ja tothom és més jove que jo ja, per exemple. Clar, ara hi ha la gent, fins als 60 anys, és jove. Exacte. Ha arribat un punt que tothom és més jove que jo. Doncs, sí, sí. És un perfil més alt de dilluns d'edat. De dilluns, que no et sé quantificar, però voltaríem 50 pocs. Sí, de mitjana. 40 molts, 50 pocs. I el divendres o el dissabte, no, no, realment, cau en picat. Ens anem als 40, 30 molts. Sí, sí. I ara parlem de la pandèmia just. La pandèmia. Sí, n'hem parlat en algunes ocasions, aquí a la ràdio, precisament també amb tu. Com ho vau viure? Perquè, clar, confinament perimetral, la gent no podia sortir de Sant Just, la gent havia de seguir menjant i comprant. Sí. Ja saps per on vaig una mica, no? Laboralment, no, no, no. Laboralment, a tots els assentadors no ens va representar cap canvi perquè, evidentment, per motius de la feina estàvem autoritzats, doncs, el que hagués d'anar a Mercabarna, anar a Mercabarna. Clar. O sigui, això no li va canviar. Les seves rutines no van canviar gens, les professionals, diguem-ne, i en quant al tema de feina, va ser un estrès, perquè, clar, la gent no podien moure's, no? Ja. Aleshores, els telèfonos, els whatsapps, que també venen per whatsapp i tal. Traien fum, eh? Traien fum, traien fum. I jo vaig començar a dedicar una part important del meu horari a fer reparto. Al domicili? Sí, sí, perquè feies el reparto a domicili, evidentment. Clar. Sí, sí, hi havia, bueno, et deien deixa-me l'ascensor i el pico jo i, bueno, perquè, clar, no hi havia contacte, o sigui, tu arribaves al número 74. No, jo veig que molts repartiments ara encara es mantenen d'aquesta forma. Sí, del carrer no sé què, doncs arribaves, senyora Maria, que sóc el just, que li porto, vale, deixa-me l'ascensor. Baixaves l'ascensor, deixaves el paquet, l'ascensor pujava i aquí s'acabava. Sí, sí. I aquest repartiment a domicili, per exemple, que dius com a cosa que va canviar durant la pandèmia, segueix mantenint en alguns casos? Sí, jo l'he mantingut sempre. Sempre, sempre, sempre. El que passa és que, és el que acabem de dir, segurament un súper que no has de triar tant el que vols, que pots demanar dos paquets de no sé què, i una llauna d'olives, i un pot de... es pot no veure el que estàs comprant, en un mercat ens agrada veure el que comprem, en el fons, a tots. Sí, sí, sí. Aleshores, això fa que el reparto... Però jo l'he mantingut sempre, sempre, sempre, sempre, tota la vida. Ja, el meu pare ja el feia, bueno, sí, sí, sí. El que passa és que tens èpoques que n'hi ha molt més, i èpoques que no en tens tant. Bé, és la dinàmica, és la dinàmica. I després també m'agradaria parlar just del tema de la competència, perquè, clar, tenim Barcelona molt a prop, hi ha grans superfícies, supermercats, el que dèiem també al principi, que la gent té molts inputs, molta oferta, no? Això vosaltres ho heu notat a la parada? No, evidentment, ja, no et parlo a nivell personal, sinó que et parlo a nivell global, però també des de l'experiència... O sigui, et parlo a nivell global des de l'experiència personal, no? A nivell que la competència, és dura, és cert, perquè, aviam, el pastís és el pastís. És el que és, si l'he de partir per 4, doncs toca un quart a cada un, si l'he de partir per 10, doncs toca menys tros a cada un. Això és, no cal ser un Einstein per donar-se'n compte, no? El que passa és que nosaltres, al mercat, i jo personalment, i a més t'ho dic amb plena concepció del que tinc molt assumit el que et diré, jo he de vendre, jo no soc un super, el super no és la meva competència, el super ven un tipus d'articles, jo el que et venc és confiança, i que si em dius, just això com ho he de fer? Mira, això ho has de fer així, és assessorament, i qualitat. Això t'anava a dir, que el mercat és qualitat. Qualitat. Sempre, el mercat ha sigut qualitat, perquè és producte fresc, perquè és el que et deia fa una estona, a mi, si avui a última hora em falten 100 grams de cigrons, per dir-te alguna cosa, em sabrà molt greu, perquè tu t'aniràs sense els 100 grams de cigrons, però demà al dematí en tornaré a coure, cap problema, i demà passat en tornaré a coure, i l'altre també, o sigui, la frescura del producte és l'eina que ens aguanta amb peus, amb peus. I després també, una mica entronitzant amb això, amb el tema pandèmia, el públic tenia molt clar, en moments de, diguem-ne, por, que no és por, sinó en moments d'alerta, tendeixes a refugiar-te en el que coneixes o en el que saps que és bo. Sí. D'acord? El mercat va funcionar molt bé durant la pandèmia, perquè el públic devia dir, bueno, bueno, bueno, bueno, que poder, que no em faci mal, perquè el meu és que no em faci mal l'estómac també. Clar. Sí, sí, i he de dir que a tots els assentadors vam vendre força, el que digués que no, t'està enganyant, no t'està dient la veritat. Sí que és veritat que comprant un mercat, no?, és sinònim de producte fresc, sinònim de qualitat, i potser aquí també rau una mica, no?, la diferència, per exemple, que a vegades hi ha gent que diu, ostres, és que el producte del mercat sempre és més car que el de X marca de supermercat, però bueno, és que clar, la qualitat és el que marca, la diferència, vull dir, és totalment així, has de pensar que en el fons som el que mengem, en el fons, és un eslògan que ha fet fortuna, que no és meu, a més a més, ha fet molta fortuna, però és del tot cert, és del tot cert, és del tot cert, aleshores, si tu, per què els americans estan tots grassos? Doncs perquè tenen una alimentació molt desmagrada, i molt perduda, i molt tirada de la mà de Déu, perquè... No controlen qualitat, no controlen quantitat, i gressos afegits, i aviam, clar, clar, clar, que és un tema que nosaltres sí que controlem, perquè les cuines més bones o més valorades dels rànquings són a la cornissa, no sé si t'hi has fixat, però són a la cornissa mediterrània, la italiana, la grega, l'espanyola, tot el que és el litoral, perquè tenim una alimentació realment molt variada i molt sana. Home, la tradició de mercats és molt del mediterrani, no? Sí, és molt mediterrània. No sé si pel clima o per què, però... Sí, sí, sí, és molt mediterrani. Excepte els mercats de Papa Noel que fan allà els països del nord, que per Nadal... Però allò és una altra història. Allò és una altra cosa, sí, sí, completament. Allò és una altra història, sí, sí, sí. I ja només em queda parlar una mica just de les vostres rutines del dia a dia. Tu a quina hora t'aixeca just per coure els llavors? O sigui, és que... Em creuràs, em creuràs, si t'ho dic... Oi tant! A les quatre. A les quatre, eh? El just aixeca a les quatre per coure els llagums. Has de... Clar... L'assum també té aquest ritme frenètic. No, no, no, el té el just. A més, no permeto que... Penso que ella deu tenir els seus problemes a l'aparador, a la parada, que no... que no me'ls... que me'ls filtra com jo tinc els meus que els hi filtro a ella. En el fons l'equilibri és aquest. L'equilibri d'una parella, fins i tot perquè és la meva parella. Ostres, doncs just calculant les hores que has de dormir, les hores que... Ara hauries d'estar sopant ja, eh? Sí, però no, encara em queda estona, eh? I t'he de dir una cosa, quan plegui d'aquí he de fer un parell de coses encara a l'obrador. Què dius? Bé, Núria... Una jornada molt llarga. Home, però tenint en compte que t'aixeques a les quatre, just, que són les gairebé les setes. I què vols que hi faci? Me'n vaig i et deixo penjada. Si vols, me'n vaig. Adéu, guapa. I què t'ho faràs, no? Ja t'ho faràs, què t'anar a remullar els cigrons. Que fort. Doncs, escolta'm, just, res... No, no, no, Núria, Núria, aviam, acabem perquè tu vols, no pas perquè... No, no, home, sí, sí, perquè ja gairebé també són les set de la tarda. Perfecte. Unes set, Déu m'hi do, una hora hem estat, se m'ha fet curt. Bueno, és que hem de tenir en compte que era la primera entrevista, també havíem de posar molt en context el cicle, la història del mercat, les transformacions, etcètera, etcètera. Les altres entrevistes potser seran diferents, seran més col·lectives. Ah, segur, segur, segur. També, és veritat que la teva parada, Fosalba, té una història que potser altres parades no tenen. Segurament, sí. Per tant, també, que sigui la primera, també, no és casualitat del tot, vull dir, hem aprofitat, no, també per... Doncs moltes gràcies per haver-me aquí. Per fer una llarga trajectòria del mercat. Moltes gràcies per haver-me criat el primer, carai. Jo primer he pensat, ui, i ara ho veuràs. No, no. Resulta que és al revés. Ho hem fet prou bé, doncs. Clar, exactament. Doncs res, just, ha estat un plaer tenir-te aquí, conèixer-vos una mica millor a Fosalba, tota la gent que hi ha al darrere, tota que suposa tenir una parada, que no sou paradistes, que sou assentadors. Correcte. I res més, molta, molta, llarga vida i futura a Fosalba. Moltíssimes gràcies, Núria, i t'agrair l'oportunitat que m'has donat de venir aquí i poder-ho explicar tot això. Que bé. Que vagi bé, just, bona tarda. Vinga, bona tarda. Adeu. Vols venir a remollar cigarrons? Crec que no és el meu just. És molt fàcil. Crec que no, crec que no. Queda't aquí a la ràdio, ja ho faré. Vinga, va. Adeu. Adeu, guapa. Em passo el dia menjant per buidar el rebost per tornar-te a veure un altre cop, per fi. Jo que sempre trigava a anar a comprar t'intergeta de client habitual, al VIP. I estic en oferta, t'ho hauries de pensar, sóc quilòmetre, zero producte, proximitat, i és que m'he enamorat i encara no sé ni com en un supermercat que no em paga per dir el nom. però quan sonia aquesta... A l'escolta, si va dir un estet. l'escolta, Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marca o no marques, treguis la llengua. Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó. Els petons de debò es fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Falta un minut i poquet més perquè toquin les set de la tarda. És a dir, per escoltar l'informatiu complet de notícies d'aquí de Sant Just. Per estar al dia de tot el que passa al poble de la mà de l'Ua López. Nosaltres us hem estat fent companyia aquí al programa La Rambla des de les 5. Aquest parell d'oretes. al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just. Tornarem demà dimecres també a la mateixa hora. Mentrestant, podeu recuperar tots els continguts d'avui. Tot el que ha anat sonant a la web ràdio d'Esvern.com. A la pestanyeta que diu Magassins, La Rambla, doncs allà els teniu. Entreu al dia i seleccioneu. També, a més a més, els tindreu penjats a les diferents xarxes socials, a Twitter i a Instagram. Ens trobareu amb l'usuari arroba la rambla 981. Tot seguit i amb minúscules. A més a més, també hi haurà alguna fotografia dels col·laboradors que van passant. Doncs res, ens tornem a escoltar demà. Us vull aquí al 98.ufm o a Ràdio d'Esvern.com. Que acabeu de passar molt bona tarda. Gràcies.