#339 - Entrevista amb Paquita i Paco, propietaris del Bar al Mercat de Sant Just

. Bona tarda a Sant Just. Ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dijous, 9 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la mesura municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, la primera hora la dedicarem pràcticament tota, per no dir tota, a fer el cicle d'entrevistes que estem fent aquestes dues setmanes a les parades del Mercat de Sant Just. Concretament tindrem a la peixateria Calamagdalena, a Leopoldos, forn de pa, i també a la carnisseria Enclau. Vindran les assentadores propietàries d'aquestes parades del Mercat. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'espai de la xarxa 06, aquest grup vinculat al món educatiu, que dediquen aquest trimestre a parlar dels jocs en l'entorn familiar. Tindrem una família per parlar sobre el temps que dediquen a jugar amb els seus fills. Després, tot seguit, acabarem el programa fent una altra entrevista en una parada del Mercat de Sant Just. Aquest cop tindrem a la Paqui i al Paco parlant sobre el bar del Mercat. Doncs bé, no marxeu, tot això serà de seguida. Comencem! Fins demà! Avui, pràcticament, que tenim un dia complet, monogràfic express, dedicat al cicle d'entrevistes que estem fent aquest trimestre al magazín de tardes la Rambla de Ràdio d'Esvern, dedicat a les parades del Mercat Municipal. Recordem que és un cicle on hi estan passant els i les assentadores per conèixer una mica millor qui són i com és el seu dia a dia al mercat, la història de la parada, per saber també quins són els hàbits de consum de la clientela Sant Justenca o com és la competència dels grans supermercats, com vam veure també i viure en l'època de la pandèmia. Doncs bé, dimarts passat ja vam iniciar el cicle, xerrant amb en Just Fosalva de la parada Fosalva. I al llarg del programa d'avui tindrem a quatre entrevistes més. En aquesta primera hora hem fet passar a tres d'elles. Primer parlarem amb la Yolanda Bermudo de la peixateria Calamac d'Helena, després amb la Míriam Vila del forn de pa Leopoldos i acabarem amb la Vanessa Rodrigo de la carnisseria Enclau. Doncs obro ja els micròfons. Hola, què tal? Comencem parlant, a veure si ho dic bé, amb la Yolanda Bermudo de la peixateria Calamac d'Helena. Hola Núria, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. A veure, si entrem al mercat de Sant Just i parem davant de la peixateria Calamac d'Helena, què és el que hi veiem? Quins productes ens oferim? Què podem comprar? Doncs mira, peix i maris de proximitat, de molta qualitat i, bueno, tenim també xuxis i tenim fumets i... Molt bé. Molta varietat. I qui ens atendrà? És a dir, qui hi ha darrere de l'aparador? Hi ha algú encarregat, una encarregada, es pas tu mateixa? Bé, estem el meu marit i jo, el Jordi i la Yolanda. I... Els dos. Estem, bueno, despatxant i... I ens pots parlar una mica, Yolanda, dels inicis de la parada. Sí. No sé quin any us vau assentar al mercat de Sant Just? Bé, jo porto al mercat com 12 anys treballant. Jo treballava per la Madalena, per això es diu, que la Madalena, la parada. i, bueno, però la Madalena, la seva peixateria és de més de 100 anys. Vull dir, sí, sí, sí. I llavors, bueno, es va jubilar, me la va despassar i, bueno, jo fa 5 anys que la tenim nosaltres. Molt bé. O sigui, podríem dir que era un negoci familiar, no?, de la Madalena i ara ja fa uns anyets que estàs tu al mercat. Sí, sí. Perquè, Yolanda, tu abans havies treballat en el món o en algun altre mercat que no fos el de Sant Just o en el món de la peixateria? No, no, no. Jo vaig entrar, bueno, doncs ja et dic, sense saber el que era un saïtó o una sardina. Ostres! Sí, sí, fa 12 anys, això. I, bueno, van confiar en mi i, mira, he imaginat el que ha passat i molt agraïda sempre a la Madalena i al seu fill, el Miquel, que no el teníem nosaltres, però, bueno, sempre molt agraït també. Home, doncs una gran responsabilitat, no?, també agafar un negoci també amb tanta tradició a Sant Just. La veritat és que sí. Podem dir que la Madalena va ser qui et va ensenyar, qui et va instruir? Sí, sí, sí. Jo crec que és la millor i sí. Ella i el seu fill, el Miquel. Que bé. I jo soc peixatera i soc el que sé i sé el que sé. Gràcies a ella. Per ell i tant, no? Sí, sí, sí. Escolta'm, i la clientela? Perquè imagino que, clar, la gent que anava a la parada quan estava a la Madalena fa uns quants anys, també tu l'has intentat mantenir, no? Sí, bé, sí, sí. Bueno, com amb tot, no? Hi ha gent que ha marxat, però, bueno, molta, molta, molta gent s'ha quedat amb nosaltres i confia molt en nosaltres. I una mica la rutina del dia a dia a la peixateria com és? És a dir, a quina hora, Iolanda, comenceu a moure el producte? Bé, nosaltres, mira, ens aixequem com a les 4 del matí. Mare meva. Això, cada dia. Marxem al Mercabarna. Sí. I, bueno, allà, doncs, comprem tot el peix i sobre les 7 del matí estem al mercat. Bé. És quan descarreguem i ja muntem parada i comencem. Comencem a treballar, ja, bueno, esperar que vingui la gent, a fer encàrrecs, bueno. Sí, sí. Com és la clientela que ve a la parada? Bé, doncs, eh... És fidel? Sí, sí. La veritat és que sí. Jo penso que sí. És bastant fidel. I, bueno, ens agradaria potser més gent jove que, bueno... Quin perfil hi ha de gent normal? Hi ha més homes, més dones? Més dones, més dones. Al cap de setmana potser n'hi ha més homes, eh? Sobretot dissabtes, però normalment són dones, més dones. Sí. I es deixen... De mitja edat, bueno, més grans també. Vale. I es deixen aconsellar, és a dir, et demanen el teu consell del... Què és el que és més fresc? Sí, sí, i tant, i tant. A més, tinc clients inclús que em truquen per telèfon o em fan un whatsapp i em diuen tu mateixa, d'aquests tinc, eh? Posa'm el que tu veus és millor, sí, sí, confia en moltíssim. Sí, perquè la clientela que tu tens, Iolanda, normalment fa les compres, és a dir, li agrada veure el producte que hi ha allà o, per exemple, et truca, t'envia whatsapps, quin tipus de clientela? Bueno, ho tinc de tot, però, bueno, més venen al mercat potser. Vale. Suposo que agrada més veure... Sí, sí, jo crec que sí. Una parada de peix, sobretot a primera hora, és molt maco veure-ho, eh? perquè n'hi ha molts colors i n'hi ha... Bueno, quan hi ha més, no? Suposo que quan està més fresc, també quan... Sí, clar, clar. Després, també, parlant una mica de la competència, parlo de dins del mercat o també de fora, eh? Sí. Quins avantatges creus que des de la peixateria que la Magdalena podeu oferir a la gent que ve a comprar? Bueno, doncs assessorament, vull dir, ells, el que havíem parlat, no?, et pregunten què és el més fresc o el que més convé. per preu, també, perquè a vegades això també ho pregunten molt, i, bueno, doncs fins i tot donem receptes i... Ostres! Preparem, inclús per nadons, no? Saps que ara... També. Bueno, ara, doncs són 50 grans de llucs o de rap, doncs ho preparem ja tot passat i que ho tenen... Molt bé. Ho tenen ja tot preparadet, sí, sí. I tu què diries que és el més dur o, bueno, sí, la part més... més sacrificada, no?, de... no només estar en una parada, sinó d'estar en una peixateria. Sí. Bé, bé, el més sacrificat, bueno, jo, per exemple, el de llevar-me molt d'hora... d'anar a comprar el Mercabarna, home... Home, és que aixecar-se a les quatre... Clar, per això et dic, i després una vegada arribes al Mercabarna, doncs comprar, mira, clar, tens que mirar molt i mirar preus i... per oferir qualitat i... si pot ser millor de preu, millor, clar. Clar. A tu això et va ensenyar també la Magdalena o ho has anat aprenent a base de... No, jo he sigut amb la Magdalena, anant a comprar el Mercabarna amb la Magdalena. Vale. Vale, ostres. Déu-n'hi-do, eh, l'aprenentatge que... Perquè, clar, la gent es pensa que és entrar en una parada i començar a vendre, però darrere hi ha d'haver un rodatge, hi ha d'haver un... agafar un negoci... Sí, sí. Molt bé. Després parlarem d'altres temes, si et sembla, també amb la Vanessa i la Míriam. Me'n vaig ara a parlar amb la Míriam, la Míriam Vila, que la tenim al forn de pa Leopoldos. Hola, Míriam, què tal? Bona tarda. Hola, Múria, bona tarda. A veure, quan entrem al mercat i ens farem davant de Leopoldos, la gent, què és el que pot beure? Doncs, a veure, beu pa, clar. Òbviament. El que passa que, bé, és un pa fet a consciència, un pa de farines antigues, com el blat serraí, l'espelta, el blat de moro... Després, alguna cosa molt important són pans d'una molt llarga fermentació, que això vol dir que no et fa mal a l'estómac, i massa mare. Després, també, timbulleria, cafeteria, molt petitet, una zona de degustació. Els caps de setmana, també, doncs, algú salat, com empanada, pizzes, quich... i mig, i després, per encàrrec, pastisseria. Vale, déu-n'hi-do, eh, la de coses... Sí, per lo petiteta, que és la botiga, déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. I remuntant una mica als orígens de la parada, quan... sempre ha estat teu el negoci? No, no. Jo fa vuit anys que soc aquí al mercat. jo vinc d'una... d'una... bueno, som una saga de quatre generacions, jo soc la quarta generació, els meus pares estan a Sant Joan d'Espí, i la noia de davant de la meva parada, la noia del bacallà, és la meva cosina germana. Ostres! I abans jo venia molt a veure-la, i aquesta parada de pa estava tancada, duia cinc anys tancada, i jo venia a veure-la i jo pensava, ostres, aquesta parada, ostres, però em feia por. Però va arribar el dia que no em va fer por, i ala, m'he tirat a la piscina, i aquí estic, i encantada, eh? Estic supercontenta. Per tant, des d'aquí any, des del 2015, eh? Sí, quinze. Però bueno, porto tota la vida treballant amb pa... Bé, clar, ja has dit que és un negoci... Sí, familiar. Familiar, per tant. Jo soc la quarta generació. I teniu més botigues a... A Sant Joan d'Espí. A Sant Joan d'Espí. Sí, estan els meus pares i la meva germana. D'acord. I aquí, al mercat, estàs tu sola, o hi ha alguna cosa més de carregat? No, estic jo sola, estic jo sola. D'acord. Sí, sí. I la rutina és una mica que tu segueixes? Suposo que pel tipus de producte, com la Iolanda, no t'has d'aixecar a les quatre del matí, o més o menys, també, eh? No, jo m'aixeco a les cinc. Bueno, una hora de diferència, però també estem en el mateix ranc. Jo m'aixeco a les cinc, sí, perquè hi ha molt de pa per coure. Clar, jo quan obro a les vuit, ja porto igual dues hores coent pa i muntant la parada. És el que dèiem, estic sola, llavors necessito molt de temps. És tot artesanal? Ho fas tu? Hi ha algú que t'ajuda? O ho portes de les pastisseries? Ho porto de, bueno, diversos forners i diversos pastissers. Però tot artesanal. Jo, bueno, si està bé, jo soc molt friqui amb això de, sí, m'agraden les farines bones, m'agrada el producte artesà, perquè de lo normal hi ha tot arreu. I jo no vull tenir lo normal. Jo vull tenir un producte bo i sa. I abans, de cada persona, o de cada forner, o que em diuen, mira aquest treballa molt bé, mira aquest d'allà, vaig i el que m'agrada ho porto. perquè hi ha algun tipus de producte que vegis que la clientela et demani més, que sàpigues que sigui una mica, entre cometes, el producte estrella, o que dius, escolta'm, que els agrada molt, no sé, dir que el pa d'espelta. Sí. I ja sàpigues... Mira, el producte estrella és el blat serraí, l'espelta, blat de moro, sègol, tots aquests pans es venen moltíssim. moltíssim. Aquí, jo trobo que aquí la gent es cuida molt. Molt. Vigila molt el que menja. Que fort. No menja en qualsevol cosa. Bueno, també és veritat que en la societat que estem avui en dia, tot el tema del gluten, de les celiaquies, això també suposo que la gent a casa que es dedica al forn de pa, no?, això també ho ha de tenir en compte i ha de tenir una oferta cada cop més variada, no?, d'aquest tipus de productes, o què? Sí, el que passa és que jo sense gluten no tinc res, perquè sense gluten vol dir que no ho pots barrejar amb les altres farines. Ja. Llavors, sí que tinc coses més baixes, com el blat serraí, però la massa mare és de blat normal, llavors porta gluten. Però, bueno, ja et dic que sí que hi ha celiacs i persones intolerant-se al gluten, però en molts casos és la fermentació d'aquella peça, que si no té les hores que ha de tindre, et fermenta l'estómac. I a vegades és això el mal que fa. Clar. Que no és una intolerància o és, a vegades és això, que els llevats químics són molt dolents. I, Míriam, quina és la part més sacrificada d'estar també en una parada, no?, concretament en un forn de pa? Ai. Ara em diràs, no, jo m'ho passo bomba cada dia. Sí, jo m'ho passo bomba. Sí, sí, sí, perquè com que ho he viscut, jo des de ben petita és el que he viscut, no sé fer una altra cosa, jo m'ho passo pipa. A més a més, cada dia és diferent. Un dia parles amb la Pepita, un altre dia amb la Maria, una t'explica, l'altra... No hi ha cap dia igual. A mi m'agrada el meu treball. A més, sóc una persona que m'agrada molt xerrar, i bueno, és perfecte. Sí, en donem fe, Jolanda, Vanessa, en donem fe, que li agrada parlar. Sí, sí, sí, sí. Vale. Molt bé. I, Míriam, parlant de clientela, quin tipus de gent és la que s'acosta a Leopoldos? Doncs, com deia la Jolanda, els dies a cada dia és gent més gran, i els divendres i els dissabtes, doncs, gent jove. Molta gent jove. Però els dies a cada dia sí que és veritat que són més grans. És un perfil de gent més gran. Sí, i després, jo el divendres tinc molta venda per WhatsApp, moltíssima. O sigui, és el que deia la Jolanda, superxulo, perquè és gent que confia en tu. T'envien la comanda, i t'ho vas posant, i ells venen a la tarda a buscar-ho, però molta, molta comanda per WhatsApp. Molta. Home, també és un tipus de producte, no?, que si comentes tu que aquí i jo... Bueno, són productes que al cap de setmana la gent potser també li entra més, no?, per al tipus de menjar, que potser ja està preparat. No, i la gent jove carrega, eh? No venen a anar per un pa, potser s'emporten quatre o cinc pans. Els fan tallar, els fan... Me'ls poses amb els emboliques, que els poso al congelador, i anem per tota la setmana. Carreguen per tota la setmana. Sí, sí. I puc preguntar d'on ve el nom de Leopoldo? Ja, per exemple, amb la peixateria que la Magdalena sabem, fent referència a la Magdalena, no?, com ens ha explicat la Jolanda, però Leopoldo, d'on ve això? Mira, t'ho faré molt curtet. Molt curtet, perquè és una història molt llarga. Quan, bueno, jo la meva parada va ser un sorteig públic, i es tancava del dia a les dues al migdia. Jo, bueno, em vaig equivocar d'autobús, jo venia amb autobús, em vaig equivocar, i eren menys deu. Oh. I tinc una tieta que és superforofa de... Fray Leopoldo. I sempre m'adonava estampetes. I al posar la mà al bolso per treure el mòbil per trucar a un taxi, em va sortir l'estampeta d'aquest home. I jo li vaig dir, ai, si em treus aquesta, li poso el teu nom a la... Nom a la... A la tiga. Sí, sí, sí. De veritat, ostres. I així va ser. Vaig arribar, ai, 58, entrava per la porta de l'Ajuntament i, bueno... No m'ho crec. I me l'abandonava la parada, bueno, me l'abandonava la vaig comprar, i llavors vaig posar a Leopoldo's. Leopoldo's, doncs quin remei, no? Escolta'm, mare meva. Jo crec que hem parlat bastantes cosetes de Leopoldo's. Si et sembla, passem a parlar ara mateix amb la Vanessa. Vanessa, què tal? Com estàs? Hola. Bones tardes, Vanessa. Bona tarda. A veure, parlem de carnisseria. En clau. Carnisseria en clau. Què és el que veiem quan entrem i parem davant d'en clau, Vanessa? Bueno, carn, empanades, cabritza i bou. Bueno, tot el que són derivats de la carn. Molt bé. I, escolta'm, igual que, per exemple, la Míriam Anzella, que en lloc del pa també té altres productes, tu també tens, no sé, algun plat preparat o algun altre tipus de producte? Bueno, els tipus canelons, lasanyes, canelons sense gluten, croquetes, empanades argentines, ah, mira, burritos. I això, i ho feu vosaltres també? Bueno, m'ho porten, però són, són obradors molt petitets. Sí. Llavors, però són més, més casolans, tot. Vanessa, fem referència ara, si et sembla una mica, a la història de la parada. a quin any tens l'adjudicació o és un negoci agafat de fa alguns anys? Fa cinc anys, més o menys, que la tinc. Bueno, em sembla que a la vegada aquella. I què és el que et va portar a ficar un dia a la porta del mercat de Sant Just? Bueno, jo estava en un altre mercat i l'home es jubilava i, bueno, vaig estar mirant i vaig veure que estava en traspàs aquesta parada i, bueno, vaig provar sort. Vale. I en quin altre mercat? Per aquí, per la zona també, pel Baix Llobregat? No, estava Barcelona, el mercat de Fort Pieng, l'altra banda, Barcelona. Ostres, doncs sí, quin canvi, no? Home, el mercat de Sant Just és un mercat, suposo que més petitet, no? Bueno, de gran, més o menys, l'altre també són dos xaparades, però, bueno, no és el mateix. Clar. I el nom d'en Clau va ser idea teva? Com va sorgir? Bueno, idea de la meva germana, nom de les nenes, Andrea la petita i Clàudia la gran. Va ser una fusió. Caram! Sí, perquè trobar el nom era una miqueta difícil i va ser una fusió. I, per tant, vol dir que a la parada sou tu i ta germana? No, no, soc jo. Solament jo. I no tens ningú que t'ajudi? O sigui, estàs tu sola a la parada? Sí, i, bueno, és que tampoc. Tu no puc fer-ho tot. Tu pots fer-ho tot sola? Sí, de moment sí. Escolta'm, jolín, quina feinada. Per tant, sabem que estàs tu sola, a la parada a la parada, en clau, sabem els tipus de productes. Parlem ara de la clientela. Com és la gent que ve, que passa per la carnisseria? Normalment, hi ha algun producte que et demanin més o que tu recomanis? Bé, per exemple, la vedella madurada es veu bastant bé, que ara està més de moda, les empanades argentines també, sobretot el cap de setmana, per el que deia ella, que és el més ràpid per el cap de setmana, per sopar, per... Clar, algú potser ja ha fet, no? Sí, bueno, la gent jove. Perquè tu, Benessa, notes el canvi en funció del tipus de la clientela que tens? Per exemple, no sé si... Suposo, eh? La gent més gran et compra un tipus de producte, carn més fresca per fer i la gent, amb un perfil més jove, et compra una altra... Sí, sí, això sí. La gent més gran és més de bistec o per fer estofat. La gent jove tira més de canelons, hamburgueses... O sigui, més... menjar és més ràpid, tipus planxa i tot això. Vale. I, Vanessa, tu quines diferències veus entre el mercat que estaves fa uns quants anys i el mercat de Sant Just? Bueno, és que és diferent perquè allí és el centre de Barcelona, tot són edificis, hi ha molta gent. Aquí és més de poble, no? És més tranquil·let. Sí. Bueno, que està bé perquè la gent és més fidel. Allí és com que un dia vaig aquí, un altre dia allí. aquí, aquí. I tu notes algun, bueno, no sé si com elles, també com han comentat la Míriam i la Jolanda, que uns dies hi ha més gent o hi ha un tipus de perfil també de gent, com deien, una mica més gran, no? I els que a la setmana hi ha gent més jove? Sí, els dies de cada dia és per les dones que no... Bueno, les que treballen a casa i tot això perquè... Bueno, les que tenen torn de tarda perquè l'horari com és fins a les dos, la gent jove normalment si plega a les dos no pot venir. I tu a quina hora t'aixeca? Sorprèn-nos. No, jo a les sis. Jo a les sis, bueno, també és d'hora però no són les quatre, no? De la Jolanda, però... Sí, perquè el que és la carn, m'arriba la carn i és col·locar-la i sí que els elaborats durant tot el matí i tot això pots anar fent. Les hamburgueses i tot això. Perquè com funciona tot el tema de la carn? També vas a Mercabarna o no cal? No, ara ja estem més modernitzats amb el tema carn, ja te la porten per sort perquè si no... I jo tinc un dubte de tot aquell producte que hi ha si a vegades s'obre. Què en feu de tot allò? Suposo, va a algun lloc en concret o es llença directament perquè no hi ha cap altra forma d'aprofitar-ho? Bueno, a veure, la vedella en si realment té bastant rotació. Sí, se li pot donar... Sí, perquè pots fer d'un bistec pots fer hamburgueses i si no, després el consum de casa també hem de menjar. Exactament. Van menjant que avui sobran canelons o caduquen, tu menges o congeles i tu portes un altre dia. Igualment hi ha productes que... Canelons, les cues, hi ha coses que els clients porten congelades. D'acord. Clar, s'ho porten i suposo que ells també ho congelen a casa i ho aprofiten després. És la forma de tenir sempre perquè hi ha coses que potser venen un dia i no tinc i si hi ha congelats ho porten i ja està. I tu, Vanessa, d'on has après a l'ofici perquè entenc que no sé si vens d'una saga de generacions anteriors de carnissers o has après de la parada que estaves anteriorment a l'altre mercat. Bé, no, realment sí que tinc família carnissera però no... Vaig a aprendre amb els típics contractes aquests de formació que te feien amb 18 vaig entrar al Carrefour i me'n van tres anys de formació després a l'altre mercat i després aquí. I què és el més difícil o potser el més dur que hagis de fer en el negoci no sé si potser tallar carn o... No, durant l'any tampoc el tema de la campanya de Nadal que és la més sacrificada diguem, per la quantitat de feina i això però l'any tampoc. L'època amb més feina que normalment tens a la carnisseria que és per Nadal llavors? Sí, per Nadal. Sí, perquè la gent vol fer els rustits, els xais, els cabrits i tot això i... Bueno, suposo que també una mica com la Yolanda no sé si la Míriam en el seu cas amb el tema del pa també per Nadal o...? Sí, sí, sí, sí. Clar, perquè són els torrons. Sí, bueno, clar. I els panetones. Sí, sí, òbviament. Clar, sí, sí, sí. I tu i Holanda suposo que també Sí, molta, molta feina. Per Nadal suposo que deu ser el boom. Sí, sí, sobretot per això, pel 24 és la locura màxima i, bueno, pel gener, pel 38 així és més tranquilet, però el 24 a Nochebuena és tremendo, sí, sí. Bueno, clar, és que són dates en què, bueno, les reunions familiars i la quantitat d'aliments que hi ha, la gent també vol producte de qualitat, no?, per no quedar malament amb la família i se'n va al mercat. Sí, sí. Bueno, doncs ja sabem una mica més de la feina de la Míriam, de la Vanessa, també de la Iolanda, de les diferents parades, ens ubiquem una mica i ara, si us sembla, fem una mica de tenim temps suficient per fer una mica de debat, col·loqui, per aspectes que potser són més generals del mercat. A veure, com us hi sentiu vosaltres? Com veieu l'ambient en general del mercat? S'hi nota molt quan és cap de setmana, la gent entra, fa la compra i surt ràpidament, li agrada parlar amb els assentadors i assentadores? Com percebeu l'ambient del mercat? Qui parla, jo? Vinga, Iolanda. Doncs, bueno, el cap de setmana es nota un ambient maco, familiar, molt familiar. Fa goig. Veus cotxets, nens, petitets, saps allò que dius, mira, que maco. No, i bueno, i sí, sí que els agrada parlar. Nosaltres som molt xerraires a les parades i ens agrada molt parlar, la veritat és que sí. I, bueno, fem això. I com porteu? Perquè, clar, estem en una societat de lo quiero ahora, lo quiero ya, la gent, el tema de les cues, la paciència, clar, dieu que us agrada parlar. Això, com ho porta la gent? Respecta? Té paciència? Bueno, sempre, coneixes més o menys a la gent. Llavors saps el que va per feina i llavors el despatxes el millor que pots i, però, bueno, saps que no li pots donar una conversa o hi ha persones de tot, clar. Però, bueno, ara potser la gent és bastant pacient, crec, eh? Sí. De totes maneres, tens dues mans, pots parlar. Ah, no, no, això també. Pots anar fent amb l'estudació. Això sí, les mans no paren. Això és cert, eh? Parlem i fem i, sí. Ja quan veus algú a la cua que veus que ja les cares li canvien, doncs ja intentes... No, que mira el rellotxar. Això ja és senyal que et miren, que feu una mica el cap com ho veiem dir, no et s'ha arristat i t'afalles una miqueta i ja està. El dimarts parlàvem amb en Just Fosalva, vam començar el cicle amb ell, ell és un dels assentadors que fa més anys que està al mercat. Jo no sé si vosaltres heu viscut moltes transformacions a el que és el mercat de Sant Just. Clar, entenc que les parades vostres, bueno, excepte el cas de la peixateria, però clar, vas agafar ja el negoci i Holanda no fa tant. Per tant, no sé si heu viscut massas transformacions del mercat, millores que hi hagin hagut. Bueno, millores sí. Sí, millores sí. Sí? Sí, perquè jo quan vaig entrar no estaven els lavabos nous. Sí, tot això es va fer... L'escala estava diferent. Sí, sí, les neveres també han canviat alguna cosa. Bastantes coses, al terra. Sí. Van pintar, moltes coses. En vuit anys que jo porto sí que s'han fet moltes coses. S'han fet, sí. Sí, sí, sí, sí. i vull treure també el tema de la pandèmia perquè això ha sigut un boom que per molta gent, per molts negocis va suposar un delta baix però, bueno, jo, algun cop que passava per davant del mercat, el veia bastant ple de gent. Expliqueu-me la vostra la vostra experiència, va, que comenci, va Vanessa, parla'ns alguna cosa de la... Com et va anar a tu la pandèmia, va? No, la veritat que molt bé. No ens podem queixar, no? No, la veritat que no. Com ho vas notar? Hi havia més gent que venia al mercat, que et demanava més? Sí, bueno, demanaven per telèfon, perquè també van passar els telèfons des de l'Ajuntament, la gent demanava per telèfon, portàvem a casa, sí que era una miqueta bogeria. Després, tota la gent que estava a la cua, fent cua, que no podien entrar... Uf, va ser un poc... Vas canviar alguna cosa del sistema de vendre que abans de la pandèmia no feies i que ara, o que amb la pandèmia vas haver de canviar o ja s'ha quedat així per sempre? No, més o menys el mateix, perquè la gent que demanava domicili, com és a partir de les dues, tampoc alterava molt. Vale. No creuen... I vosaltres, Míriam i Jolanda, com vau viure? A tope, a tope, o sigui, treballa moltíssim i amb una miqueta de por també, perquè clar, no sabíem... Clar. El tema era delicat, però hem treballat moltíssim. hem fet molt de repartos, nosaltres ja fèiem repartos, sempre hem fet repartos, però, bueno, pensar que repartíem no només a Sant Lluís, a Esplugues, Hospitalet, Barcelona... Ostres! Vull dir, jo me'n recordo aquest any, el dijous sant aquell, vam acabar de repartir a les 11 de la nit. A les 11? A les 11 de la nit, aquell any, bueno, va ser... Ostres! I, bueno, vam treballar moltíssim, la veritat és que sí. I en el teu cas, Míriam? Doncs també, molta, molta feina i possiblement no tenia jo tanta venda per WhatsApp i des de llavors sí que s'ha quedat la venda per WhatsApp. I, bueno, això és el que diu ella. A més a més, per exemple, la Yolanda i jo, ella em portava a moltes cases pa. Clar. Que, Yolanda, vas a aquesta casa així, té, porta-li això, tu vas caminant, perquè jo anava a tot arreu caminant. Jo feia 25.000 passos diaris. Mora meva! 6 quilos. Fent els encarres i els repartiments. Perquè jo anava caminant. Ostres! I abans, si jo, si passava per alguna casa, deia, dona que jo t'ho porto, tu em portes això allà. Però sí, sí, molta feina, moltíssima. Jo crec que, clar, com que la gent no podia sortir fora, tot el que no feia els restaurants i bars que estaven tancats ho feien a casa i, clar, anien al mercat. Bueno, venien, trucaven o WhatsApp. I creieu que heu pogut fidelitzar aquesta clientela que durant la pandèmia podríem dir que va descobrir el mercat o és gent que ja s'ha dispersat? Bueno, alguna s'ha quedat, alguna s'ha quedat, però la majoria no, la veritat. Gent que no coneixíem i, llavors, bueno, una vegada ja han pogut fer la seva vida normal, clar, jo sí que també, però ja no no les tenim com clientes. I creieu que va haver-hi algú de Sant Lluís que va descobrir el mercat? És a dir, que va venir com per primera vegada que us descobria... I dit per ells, eh? Sí, sí, sí. No sabia que havíem marcat a Sant Lluís. Sí, sí, sí. Mare meva. Seguim amb altres temes. Per exemple, com és la relació que teniu els diferents assentadors, assentadores al mercat? Perquè, clar, el dia a dia el que porta la rutina és entrar, començar i a vegades no sé si teniu molt de temps per fer pinya entre vosaltres o us coneixeu molt. És com una comunitat de veïns. Et pots portar millor en muns o... Saps què passa? que a l'haver-hi dos passadissos també tu amb el teu passadís clar, xerres més i et veus més. I, bueno, però que no, bé, no... Bueno, ens portem bé. Sí. Sí. Jo xerro amb tots. Clar, bueno, totes. Bueno, és veritat que amb tots els passadissos i... Clar, i quan hi ha votacions és com una comunitat igual. si és que realment... Igual un diu negre l'altre diu blanc però, bueno, si surt negre doncs oye, és negro i és el que hi ha. Però ja està. Per quines coses us reuniu o feu votacions o feu més assemblees? Bueno, qualsevol cosa respecte al mercat. per les festes... Sí, per les festes... Per les festes de carnaval i les decoracions... Això com ho decidiu? Perquè quan al mercat ja veiem decoracions de Nadal o veiem decoracions temàtiques de l'època, això com ho feu? Com ho decidiu? com... Doncs es parla i es diu, per exemple, jo què sé, d'això, d'això, d'això, què votem? Doncs aquest, ha sortit aquest, doncs aquest. Donem idees, clar. Sí, es van donant això, es van donant idees i el que surt. I de grans superfícies, supermercats, amb la quantitat d'inputs i d'ofertes que hi ha de productes i menjars, creieu que els mercats en un futur acabaran desapareixent on vosaltres mateixes amb les vostres parades teniu molta competència? Ho noteu al dia a dia? Sí, la competència, clar que hi ha, jo tinc molta, amb el pa i arreu, venen pa a les benzineres, o sigui que... Sí, sí. però bueno, jo... jo el meu, no sé, jo ven qualitat i després soc una persona que xerra molt, que a les senyores també els agrada això, que les escoltis i que parlis i que els hi diguis i bueno, suposo que les grans superfícies això no ho tenen. No, clar. El tracte de tu a tu o si es posa malalta i tens... Jo tinc clientes que estan malaltes i com que tinc els whatsapps, els hi pregunto, Maria, com estàs? Fa tres dies que no et veig, ai, estic refadada, estic... Doncs això no ho tenen en una gran superfície. Està la part, la part humana, la part, no sé... Més del tu a tu, no? Sí, del tu a tu i que et preocupes, o sigui, jo em preocupo de veritat. Mira, avui he trucat amb una noia que feia una setmana no sabia d'ella i estava malaltona. Ai, gràcies, Míriam, no, però és que et preocupes de veritat i això, doncs, una gran superfície no t'ho pot donar. Clar. I bueno, i la qualitat, eh? Agafes carinyo i tot. Clar, que agafes carinyo. Clientes que les estimes perquè són tants anys i sí que és cert que li agafes carinyo. Sí, sí, a més quan et falta alguna agafes uns berrinxes. Sí, sí, és veritat. Mira, amb fulanita, ostres, el demà té plural. Sí, sí. Perquè noteu que el tipus de clientela que entra al mercat és, va fer una parada, o sigui, va una parada en concret a comprar allò exactament que hi ha o és un tipus de clientela que bueno, entra aquí, compra una mica de la carn d'aquí, compra del pa d'allà, compra fruita d'aquí, ara com... Normalment, no, tenen les seves parades, però jo crec que sí, que tenen les seves parades. Si em compren a mi el peix, doncs sempre van, normalment, em compren a mi, si no, em compren al costat, vull dir, amb això són fidels, no? Potser. Sí, sí, jo crec que sí. Bueno, jo tinc clientes que compren a mi alguna cosa, la suci una altra, la nuri una altra, que més o menys, que està bé, perquè no tenim el mateix. Clar. I també vull parlar del tema de les fires, que a vegades es fan anar a Sant Jus, fires comercials. que ens parlem ni una. Som les feriantes. Som les feriantes totales. Bueno, nosaltres tres, i la Sandra, la de la fruita. La noia de la fruita també. Com organitzeu això? Què és el que més us motiva d'anar a les fires? Tot. Ens agrada. Ens agrada. Ens agrada. Ens agrada. Sí, ens agrada. Ja ven, comença fa molt de temps i no hi ha fira que s'escapi. Home, però és dur, eh? Preparar una fira de casa. Sí, però s'ho passem bé. I són llargues, eh? Perquè comences a les 6 i arribes a casa a les 10. Sí, sí, sí. Però ens agrada. Bueno, l'última de Torreblanca vam arribar més tard. Sí, sí. A les 12 o a la 1. Sí, vam... Sí, sí, sí, tot el dia a Torreblanca, que va ser la dels Tres Sants, era? Clar, Sant Jus, Sant Joan i Sant Feliu. Sí, sí, els Tres Sants. I perquè no fan més, que si no totes anem. Si fessin més també aniríem. Per qui ho feu? Perquè així la gent us coneix més, perquè a vosaltres us... Bueno, vam començar així, per la idea de que fem promoció de les nostres parades, que promocin el gènere, i ara ja, doncs per tot una mica. Sí, perquè ens ho passem bé. Sí, sí. Molt bé. És un vici, ja. Sí, és un vici, sí. És un vici, perquè a les hores, és que és massa feina, si comptes les hores, no et surt a compte. No, no et surt a compte segur, però bueno, sí que surt que t'ho passes bé i ens ho passem molt bé. Sí, ens ho passem molt bé. La veritat que sí. Vale, i que sobretot per al bon ambient que hi ha, no? i entenc que no és que hi aneu, per exemple, se m'acuta amb això de les tres sants, no és que cadascuna posi la seva parada, sinó que us m'encomuneu una mica. Fem unes juntes, fem les quatre juntes de la meva parada. Fem unes, sí, sí, que bé. Aquest sí, cadascuna porta la samarreta amb el seu nom. Això sí. Ah, bueno, clar, de la parada. Bueno, posa el mercat de Sant Just i a darrere posa el nom de cada parada. De cada parada. Vinga, veia ara una pregunta així una mica més espinosa. Cosetes que milloraríeu del mercat? És a dir, coses que vosaltres, per exemple, com a objectiu digueu, va, en això ets a millorar, per exemple, donar-me a conèixer a les xarxes socials o oferir més producte i després coses que, per exemple, escolta'm, al mercat ens faria falta, jo què sé, dic, una rampa no sé on o ens faria falta que, jo què sé, que els vidres estiguéssim més nets o coses així per millorar, sempre amb crítica constructiva per fer les coses, bueno, doncs millor, no? No sé. Home, estaria bé que les dues parades que estan buides estiguessin obertes. Potser sí que estaria bé. Sí, posessin facilitats perquè aquestes dues parades no estiguin buides. Crec que estan en procés, no? Sí, però, bueno, és que els requisits són per un emprendedor. Sí. Són perillagudos. Sí, no, seria millor un juguer, potser. Mhm, clar. Vosaltres, com ho vau, bueno, la Yolanda ja ens ha explicat que ho va agafar de la Magdalena, vosaltres vau fer també el procés d'adjudicació. Bueno, jo va ser un traspàs, llavors vas fer el traspàs amb el noi que no el traspassava i ja està. Clar, no, jo va ser procés de... I... horrorós, és horrorós. A nivell burocràtic, a nivell de tempos... Sí, perquè has de fer moltes coses, has de fer una història, has de fer dossiers, has d'esperar després 15 dies, després un mes, després ara te la donen, ara un tant percent d'això, un tant percent de l'altre, és horrorós. però bueno... Clar, bueno, és una mica... No és arribar i moldre. No, no. No, no. Clar, no és un pim-pam, eh? No, però jo estic contenta. Molt bé, clar que sí. Ha quedat clar, no? Sí, sí, sí. I cosetes que trobeu a faltar o que us agradaria canviar, millorar? Bueno, no sé, per demanar, ens agradaria... No ho sé. Bueno, per demanar que féssim més publicitat al mercat, ja està demanat. Sí, sí, sí. I ara, de moment ja, ens ajuden una mica, però... Perquè la gent d'on ve sabeu de quins barris es mouen? Per exemple, és més gent del barri centre o...? Bueno, de tot, eh? Perquè també de... de Can Meli, Can Can Meli, no? Sí. de Majuí també. Jo tinc algun client de Majuí també. Ostres, doncs, menys de lluny. Però més divendres i dissabtes. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, perquè si volen alguna cosa entre setmana m'ho demanen i ho porto, però si no venen, sí, divendres i dissabtes. cada dia és barri centre. Sí, sí, sí. Sou de Sant Just, vosaltres? No. No? Perquè us anava a preguntar, dic, potser sent de Sant Just, escolteu gent que comenta alguna cosa, que fa comentaris sobre el mercat, o de coses que passen. Bueno, ja hi havia clientes que no sabien ni que hi havia mercat. De Sant Just? Sí. Clientes que portaven anys, bueno, seran les mínimes, no? Però hi havia algunes que... És que no sabia que hi havia un mercat. Ostres. A més, és xulíssim, perquè l'edifici del mercat és super maco. A més, és molt xulo, perquè és petitet, però... No, està molt xulo. I hi ha de tot, és que hi ha de tot. Prepara l'edifici, la façana, no sé, crida molt l'atenció. Bueno, però com està més a la part de dalt, jo crec que la gent que està o a les cases, o al maig lluï, o... Clar, passa a casa en just, té pujades i baixades, i fins a arribar al mercat... Sí. Bueno, és complicat, sí. Si vens de baix, és més pujada, i a la gent gran potser també... Potser un autobús, no? Que... Sí, directe, no? Un trenet, o una pàgina web conjunta, que tinguéssim una persona amb un cotxet d'aquests com els de la brigada, que anés a repartir. Sí, no està malament. Bueno, això... Ja l'estan fent, eh? La pàgina web, en teoria... Però això és l'oferilla, no? De fer-ho i no... Però ens van dir una borrada de... Ah, per la de... Sí, sí, sí. Era un servei mínim, que havia cap a... Bueno, la qüestió és que dia a dia esteu al mercat, esteu donant servei també a la gent de Sant Jús, perquè clientela fora de Sant Jús ja... Sí, es plogues també. Es plogues també. Es plogues, i de Sant Joan d'Espí. I de Sant Joan d'Espí també, de la part de Torre Blanca, tot això. Ostres. Moltes, i del centre. Hi ha clientes que... Sí, jo que els meus pares tenen la pastisseria a Sant Joan d'Espí, jo veig de moltes clientes als meus pares que venen a comprar Sant Jús. La seva mare, la mare de la vida, és clienta meva. Sí, la meva mare. Molt bé. Però hi ha molta gent, sí, sí. Que bé. Doncs me n'alegro. Escolta'm, jo no sé què més dir-vos, no sé si vosaltres us heu quedat amb ganes d'afegir alguna altra coseta referent a la parada o al mercat en general. No. Ens quedem. Per exemple, la participació de la firada normalment, que se m'ha vingut al cap a la nit de la... com la Shopping Night. La nit de la etapa. Com abans sí que tenia constància que el mercat hi participava de forma més activa, és a dir, que recordo jo èpoques que la gent entrava, que feia cua del mercat. L'edició passada no va ser així, sí, sí, aquest any vam fer... No, però l'edició passada vam ser les quatre de les fires, però va estar molt bé, molt bé, perquè va venir molta gent i sí, va venir molta gent. i vam estar a les quatre la Sandra, Yolanda, Vanessa, Míriam i ja està. I hi havia de tot, cart, peix... Però estàveu dins del mercat? Sí, sí, dins del mercat, les quatre soletes. Ara no recordava la... no tenia la... Sí, sí, i ens van anar superbé. Bueno, sí, cinc parades que teníem la del costat, també. Bueno, però érem les quatre. Sí, sí, no, va estar superbé. I què us sembla que a dalt hi hagi la sala Mercat? Perquè això sí que us ha... no ens agrada molt. No? No. Per què? Perquè jo un... Algo de comerç que atreia a la supermercat, no? Com abans... Us ha afectat negativament d'alguna forma a nivell de vendes, per exemple, o d'ambient o... jo per mi jo penso que a tancar el consum... El consum és el supermercat que hi havia abans. Sí, el que hi havia abans teníem més feina. La gent pujava a dalt, agafava les leunes, les ampolles i baixava a buscar el producte fresc. Vale. I sí, jo crec que al tancar-lo... Sí, és que cada mercat normalment, jo, tots els que conec tenen un supermercat molt... A la vora. Quan és un mercadona és un consum o és un... Això ja és més... Però que la majoria dels mercats, jo els que conec... Però el consum estava bé perquè no tenia res de tall. El tall no tenia res, ni peix, ni... És a dir, competència, competència, no era. No era. O sigui, la gent venia a carregar, doncs, això, llaunes, ampolles... Sí, la llet, l'oli, l'aigua, no? Aquestes coses i l'o fresc estava baix. Sí que tenien coses empaquetades, o sigui, porc, vadella, però empaquetat i no és el mateix. S'han de portar el que hi ha. Si està tallat gruixut, gruixut, no poden escollir. No, però et vull dir que això anava bé perquè llavors baixaven a baix pel fresc. Sí. I amb les exposicions, per exemple, quan hi ha les inauguracions que en aquell dia, per exemple, els dissabtes a les 12, normalment, no... No, no té res, perquè si comencen a les 12 i acaben a les 12, que és quan tanquem, no, però no. La gent no ve a comprar. En les exposicions, no. Quan es fan coses al carrer Bonavista, sí, llegeixen. Sí, repitats. Això sí que porta molta gent. L'altre, no fa molt, va estar ballant a les Bars d'Ensaire, també va portar molta gent al mercat. Què més, les caramelles. Quan canten les caramelles, el mercat està platori. Està superxulo. Coses així, sí. Però les exposicions, venta, a nosaltres, no... No, no... Bé, almenys a mi. No, la veritat és que no... Bé, molt bé. Però també està xulo tindre un espai a d'ara. A veure, està molt... Sí, per estar buit millor que estigui... No, però que està molt xulo, és molt maco, la neixa molt maco. Molt bé. Bueno, hi ha coses positives i coses no tant. Doncs res, Míriam, Vanessa i Holanda, ha estat un plaer tenir-vos a les tres aquí. Ens falten res, quatre minutets perquè toquin la sis en punt. Ja està experiència passada, ja heu passat per la ràdio, ja veieu que no estan, home, que aquí tots queden família. tenien nervis, ara ja estigui nervis. Ja, quan heu entrat estàveu com un flam. Si ens dona una hora més, seguim. Ara ja aquí ja sou unes expertes. Doncs res, ha estat un plaer tenir-vos i escoltar-vos aquí a Ràdio d'Esvern. Esperem que es pugui repetir en més ocasions, que pugueu venir més cops també per aquest feeling i per tenir també un feedback del que passa al mercat de Sant Jús. un gran centre i una gran sort també que el poble pugui tenir doncs bé, assentadors i assentadores com vosaltres, no? També tan simpàtics i tan simpàtiques aquí al poble. Res més, que vagi bé. Gràcies. I bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies. Potser aquest no és el lloc indicat Potser esperàvem la primera cita més intimitat Jo creia que era tard per tornar a estimar que això d'enamorar-se estava caducat Sempre vaig amb pressa rep preparat Culpo dels meus errors el signes odiacal Però això que hem passat és molt heavy Sembla un guió de pel·li M'he enamorat de cop entre sucs i refrigeris Mira quin misteri El que em fas té molt de mèrit No et coneixia i ara volo com un globo d'elit Però quan soni aquesta cançó entre els avisos de les promocions tinc una oferta i no pots dir que no M'he enamorat El supermercat Puja la calor La secció del consalat M'he enamorat El supermercat He trobat l'amor al lloc menys esperat M'he enamorat El supermercat I ara per fi Tinc la sort de buscar M'he enamorat El supermercat De com has deixat el cop supermercat M'he enamorat M'he enamorat M'he enamorat M'he enamorat Em passo el dia menjant Per buidar el rebost Per tornar-te a veure un altre cop Per fi Jo que sempre trigava anant a comprar Tinc targeta de client habitual VIP I estic en oferta Tu hauries de pensar Sóc quilòmetre Zero Producte Proximitat I és que m'he enamorat I encara no sé ni com En un supermercat Que no em paga Per dir el nom Però quan soni aquesta cançó Entre els avisos De les promocions Tinc dos per un I no pots dir que no M'he enamorat El supermercat Puja la calor La secció del congelat M'he enamorat El supermercat He trobat l'amor Al lloc menys esperat M'he enamorat El supermercat I ara per fi Tinc la sort de buscar M'he enamorat El supermercat De com has deixat El cos supermercat Escoltes la Rambla La vida s'enjustenca A través de les zones Bona tarda Us informa Kilian Sabrià El jutge de Manresa Encarregat de l'accident A la mina de Súria Ja ha aixecat els cadàvers Dels tres treballadors Que aquest matí han mort En quedar atrapats A uns 900 metres De profunditat Arran d'un despreniment Són tres joves D'uns 30 anys Els quals ja s'ha pogut identificar Segons acaba d'anunciar El president de la Generalitat Pere Aragonès Des del lloc dels fets Súria, Nàtia, d'ell Bona tarda Ja s'han pogut rescatar Aquests cadàvers Anunciat que s'han identificat Són tres joves D'una trentena d'anys Com havíem avançat I que ara caldrà aclarir Què ha passat Ja s'ha procedit Doncs també A la identificació Dels tres cossos Ara continuarà El procediment I el procediment Doncs és que S'obrirà Doncs a la investigació Està oberta Per part de l'autoritat judicial Per part del cos De Mossos d'Esquadra Doncs es col·laborarà En totes les tasques Vinculades a aquesta investigació Aragonès ha donat El condol A la família I als treballadors Aquests els ha ofert Suport psicològic I també fer un reconeixement A la feina Dels equips d'emergència El president ha dit Que el rescat Dels cossos Ha estat una tasca Complicada Per garantir La seguretat Dels equips d'emergència Nàtia, d'ell Catalunya, ràdio, Súria Notícies breus Sergi Molero El Tribunal Suprem Avala Que les empreses Puguin fer fitxar Els treballadors Cada cop que surten A fumar O a prendre un cafè Rebutgeixia el recurs Que va presentar comissions obreres Contra la decisió De les benzineres Galp T'obligar a registrar Les interrupcions Durant la jornada laboral A les seves oficines De Madrid El sindicat defensava Que hi havia hagut Un canvi De criteri de Galp Després de l'aprovació De la reforma De l'Estatut dels Treballadors Del 2019 Que va fer obligatòria El registre De la jornada laboral Arran del canvi legislatiu L'empresa va enviar Un correu electrònic A els seus treballadors En que especificava Que també calia fitxar Per esmorzar Sortir a fumar O prendre un cafè I que aquest temps No s'integrava A la jornada efectiva El Suprem entén Que no s'ha aprovat Que els descansos Formessin part Del temps efectiu De treball Brussel·les ha acordat Flexibilitzar Les ajudes públiques Per contrarrestar El pla de subsidis massius Dels Estats Units I la Xina La Comissió Europea Ha relaxat les normes Perquè els governs europeus Puguin impulsar Les inversions En tecnologies verdes Brussel·les Jordi Baró Bona tarda Més flexibilitat En les ajudes públiques A empreses europees Davant el risc Que marxin Els Estats Units Atretes pel pla massiu De subsidis verds De l'administració Biden Brussel·les ha donat Llum verda A relaxar les normes Sobre ajudes d'Estat Per sectors Que són clau Per la transició Cap a la neutralitat climàtica Les noves regles S'aplicaran Fins a finals de 2025 I han de permetre Accelerar el desplegament D'energies renovables I el seu amagatzematge S'amplia la llista De projectes Als quals Es podran concedir Ajudes d'Estat Amb més facilitat Per exemple Els relatius A bateries I plaques solars Turbines eòliques O bombes de calor Jordi Varo Catalunya Ràdio Brussel·les Familiars Dels 72 migrants Morts al naufragi Del 26 de febrer Davant les costes De Calabria Iàlia Han rebut el govern De Giorgia Meloni Amb bossets de peluix L'executiu italià Ha celebrat avui Un consell extraordinari A la populació De Cutro Per homenatjar els morts I també per aprovar Un decret Per aplicar més madura Contra els traficants De persones De fet No es descarta Que hi hagi més víctimes mortals Perquè al vaixell Hi anaven 180 persones I encara hi ha desapareguts El Parc Científic De la Universitat de Barcelona Ha inaugurat aquesta tarda El primer aparell De ressonància magnètica Nuclear De molt al camp D'Europa Barcelona Montse Poblet Bona tarda El nou aparell Situat en un dels sòtans Del Parc Científic Genera un camp magnètic 500.000 vegades Més potent Que el camp magnètic terrestre I permet obtenir informació De les biomolècules Més complexes Com explicava Absolutament entusiasmat El doctor Miquel Pons Aquest imant que hi ha aquí En aquest moment És el imant més potent És el camp magnètic Més alt Que hi ha ara disponible Per què? Doncs perquè estudiem Molècules d'alta complexitat I què estudiem Amb aquestes molècules? Podem fer diagnòstics Podem saber Buscar fàrmacs Com podem modificar El comportament D'aquestes molècules? Doncs mirant Com interaccionen Montse Poblet Catalunya Ràdio Barcelona I aquesta nit Premis en derroc No ho puc evitar 25ena edició A Girona S'hi fa la tarda De Catalunya Ràdio Des d'allà I en aquest programa El director del grup Lluís Gendrau Ha explicat Que la catifa Per on passaran els artistes No serà vermella I ha posat en valor El talent femení En el programa musical català I aquesta catifa de color lila Ens semblava Que valia la pena identificar-nos Perquè hi ha una escena musical Femenina brutal En aquest moment I jo crec que un bon reflex És el que passarà Aquesta nit als premis No desvetllaré res Però Em dóna la impressió Que ja fa anys Que estem parlant Que hi ha moltes dones Que lideren projectes musicals Que són molt bones Que hi ha molta qualitat I jo crec que aquesta nit Beurem el salt De la qualitat A la popularitat El Barça torna Aquesta tarda Als entrenaments Després de dos dies De descans Per preparar el partit De Lliga D'aquest diumenge A Sant Mamis Just després de l'entrenament Entrevista en directe Pel tot costa Al davanter Brasile Rafinha Vuitens de final De l'Europa League Avui destaquen A tres quarts de set El Roma Real Societat I l'esporting De Portugal Arsenal I a partir de les 9 Manchester United Betis I Sevilla Fenerbahçe El Barça jugarà La semifinal De la Copa de Futbol Sala Contra el Palma Futsal Una competició Que es disputarà En Tequera L'1 i el 2 d'abril L'altra semifinal Enfrontarà El Peníscola Amb el Cartagena El Barça D'Uquipati Ens pot aconseguir Avui la classificació Matemàtica Per la final Avui de la Champions Ho farà si guanya La pista de l'Odi Italià A les 9 del vespre En el Masters D'Indian Wells Aquesta nit Jugarà Albert Ramos Contra l'eslovac Alex Moltchan En ciclisme A la París-Nissa Triomf a l'esprint Per l'erlandès Koch Del Jumbo A la cinquena etapa L'eslover Pogatxar Es manté al capdavant De la classificació General A la Tierra Adriàtic Triomf Per a Roglic A l'esprint De la quarta etapa Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies De Sant Just Bona tarda Us informa Lua López Rivas Ja s'ha posat en marxa L'estació de transferència d'ambici situada a Palau Reial L'estació situada al carrer de John Maynard Keynes a tocar del Parc Pedralbes és la primera que permet la integració real de l'ambici amb el servei de bici Paral·lelament Aquesta nova estació també permet la connexió entre l'ambici i el metro Una connexió que fins ara només es podia fer a canvi de LED o a senil de fons Properament es desplegarà també l'estació de transferència Coll Blanca per metrar l'enllaç amb la línia blava Amb l'obertura d'aquesta nova estació situada a Palau Reial també està disponible l'opció de comprar l'abonament compartit d'ambici amb el bici Aquest costa 65 euros si es vol el bici tarifa plana o 53 en cas que s'opti per la tarifa plana per ús Es pot continuar agafant també només el servei d'ambici que en aquest cas té un preu de 25 euros tot l'any Aquelles persones que van comprar l'abonament d'ambici quan es va obrir el servei no poden optar ara a l'abonament compartit però sí que poden comprar per separat l'abonament del bici Membres de l'associació de gent gran de Sant Jus són partícips d'un taller de fotografia participativa Hem vingut avui a Ràdio d'Esvern a sis participants del taller la Joana el Claudio la Palmira la Maite la Maria Lluïsa i el Joan que ens han donat més detalls de la seva experiència conjuntament amb la responsable del taller la Lua Es tracta d'un taller setmanal que durarà tot el segon trimestre l'origen del taller és el treball final de màster d'antropologia de la Lua i l'objectiu era treballar amb la fotografia com a eina d'empoderament fent una mica de recerca va descobrir que el treball amb persones grans en aquest àmbit era gairebé inexistent va ser així com es va posar en contacte amb l'associació de gent gran de Sant Jus d'Esvern el taller té l'objectiu que les persones participants puguin continuar fent fotografies un cop aquest acabi és per això que en comptes de proporcionar càmeres va demanar a les persones participants que portessin els seus propis aparells fotogràfics finalment per utilitat tots i totes han acabat utilitzant els seus telèfons mòbils el taller va començar ensenyant els bàsics de la càmera repassant aspectes com la composició el color o la llum actualment es troben immersos en la creació del projecte final el grup expressava que si l'apartac tècnic va ser més fàcil d'afrontar la cosa es va complicar amb la primera idea de fotografiar sensacions i sentiments més abstractes la por inicial però s'ha transformat en il·lusió i ganes d'experimentar si voleu conèixer més detalls sobre el curs podeu escoltar l'entrevista completa a través del podcast de Ràdio d'Esvern o el vídeo que trobareu al canal de YouTube de Ràdio d'Esvern tornant als Premis VOC la mostra de cinema en català a Sant Just d'Esvern per això original en català és un projecte impulsat per Òmnium Cultural amb la finalitat d'estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana contribuir a la seva difusió i ampliar-ne al públic anualment se celebra la mostra VOC de cinema i audiovisual que premia els millors curtmetratges de ficció i documentals Sant Just d'Esvern amb la sala cinquantenari de l'Ateneu és una de les 90 sales dels països catalans que tindrà l'opció de veure els curtmetratges participants en aquesta mostra en guany la mostra tindrà lloc aquest dissabte 11 de març a partir de les 5 de la tarda primer es projectarà la sessió 2 sota el títol arrelant a les 6 i 25 es farà un petit descans i s'oferirà un aperitiu finalment a les 7 del vespre es projectarà cossos en moviment la tercera sessió de la mostra en total es projectaran 10 curtmetratges 5 a cada sessió que el públic Sant Justenc podrà gaudir de manera totalment gratuïta només cal reservar la vostra entrada a través de la pàgina web de boc.cat i això és tot tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre fins ara mateix Escoltes la Rambla la vida Sant Justenca a través de les zones I ara seguim amb l'Espai Quinzenal Radiofoni que té la xarxa 06 de Sant Just grup transversal estretament vinculat amb el món educatiu aquí al poble Aquestes setmanes estan abordant el tema del joc en l'entorn familiar De fet, a la darrera sessió aquí a la ràdio i a la primera en què es presentava el tema vam portar de convidada a la Imma Marín educadora i assessora pedagògica especialitzada en el joc i la joguina com a eines de transformació social Avui, la xarxa 06 ens proposa parlar del joc que es produeix en l'entorn familiar amb una família que tingui infants d'entre 0 i 3 anys Per aquest motiu tenim a l'estudi de ràdio el Sergi Bertran que és pare del Pep que té 2 anys i també del Quim que és una mica més grandet que en té 6 Hola Sergi, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda Molt bé Doncs bé, excusem la mare del Quim i del Pep que avui no ha pogut estar amb nosaltres malgrat que segur li hagués fet molta il·lusió Li feia, li feia Sergi, tu i la Núria teniu dues criatures Dues el Quim i el Pep Sí, de fet el Pep acaba de fer fa uns dies els 3 anys Ah, sí? Sí, va ser el seu aniversari el 20 de febrer O sigui que... Bueno, un patit encara, eh? Què deu fer, P3? P2, P2 P2, però és dels grans Bueno, clar Sí, sí, sí Exacte Doncs bé segurament es passen bona part del dia jugant Explica'ns una mica quin tipus de joc els hi agrada jugar La veritat és que tenen un tipus de joc molt diferent Els dos? Sí I per edat evidentment els toca tenir un joc diferent però també si ho compares el Quim, que és el gran quan tenia l'edat del Pep també tenen un joc diferent Són persones diferents i juguen diferent I normalment ho fan sols no sé si tenen l'oportunitat de fer-ho amb amics o altres infants i igualment ho prefereixen jugar sols Sí tenen espais per tot O sigui, el Quim que és el gran potser té un joc és capaç de concentrar-se també per l'edat que té llavors juga a jocs a vegades més individuals molt d'aquests de reptes li agrada molt el tema intel·lectual també i és capaç d'estar-se en un mapa del món col·locant imants i països i tal i estar-s'hi una estona pot estar 20 minuts fent una cosa En canvi el Pep juga tot i no juga res O sigui, el Pep en 10 minuts juga 15 jocs diferents Ostres Vull dir que sí que cada un té la seva manera de jugar I quin tipus de joc que per exemple no sé se m'acuden puzles o jocs més exactament Sí Al Pep el petit construccions li agrada molt i ara que hi ha aquestes construccions que són inventades Ah sí que les sostenen llavors ell pot fer figures i les col·loca i llavors no és aquella també juga les construccions de pilar però és que com que no té control del cos de seguida li cauen es frustra i llavors prefereix les inventades i construeix coses que se sostenen amb imants i això li agrada molt per exemple i també li agrada molt la plastilina no sé jugar a cotxes també cuinetes tot això li agrada molt i el Quim potser no tant el Quim el joc simbòlic al Quim no li agrada tant potser al Pep li agrada més però és això el Quim es concentra més en una cosa molta estona i el Pep és volàtil I tenen algun espai en concret a l'hora de jugar és a dir les joguines per exemple les teniu en alguna sala concretament a la seva habitació Nosaltres tenim el menjador ocupat per les joguines dels nens ho vam plantejar així i vam dir seran uns anys que haurà de ser així a més volíem jugar volíem jugar tots junts que fos un espai que tota la família comparteix i d'alguna manera tenim el menjador ocupat a la seva habitació dormen llegim contes però el joc de tirar les coses pel terra desordenar és sobretot el menjador i al final és la lluita d'anar desordenant i anar ordenant i anar recollint perquè és un espai també de vida i no és només de joc però ho tenim tot allà i conjunt les joguines d'una i de l'altra i juguen allà i després recullen o això ja costa més? el gran comença sí el gran és més responsable i el petit li costa més però perquè és més petit el petit almenys li fem que tingui la intenció de recollir i que entengui què vol dir recollir tot i que al final potser posa tres peces a la caixa però que vegi també funciona molt l'exemple del gran si el gran ho fa el petit és més fàcil que ho faci si el gran no ho fa el petit li costa més l'exemple aquest quan em preguntaves a què juguen també m'ha volia de dir una cosa molt important i és que el petit juga molt el que juga el gran i això és una gran diferència que hem trobat entre el petit i el gran el gran va passar per totes les etapes doncs va començar per coses més senzilles jugava a jocs molt simples propis de la seva edat i en canvi el petit s'ha saltat moltes etapes perquè com que juga amb el gran és molt difícil que el gran estigui jugant a tirar cotxes per una rampa i ell en canvi li donis un cotxet de fusta més senzill no, ell vol el que vol el gran llavors ha fet més salts el petit no ha fet sempre potser el que li tocava a la seva etapa sinó que ha anat més en canvi el petit sí que li podies dosificar a més hi ha una altra cosa i és que el gran estava sol i les joguines anaven arribant a mesura que ells anaven fent gran però el petit les té totes allà llavors no li van arribant és com que té moltes fonts de molts inputs no és el millor ho sabem però no sabem com resoldre'ho tampoc perquè al final veu el gran jugar i també és positiu que jugui amb ell juguen molt ells dos junts o cadascú té el seu espai el seu moment si m'ho preguntes fa sis mesos no jugaven gaire no ara a poc a poc van trobant jocs molt senzills ahir la nit estàvem jugant amb un globus a tirar-lo cap a dalt i vam estar una estona i jugàvem tots junts i era realment compartit d'igual a igual i tots jugàvem igual i participàvem igual normalment és difícil perquè el gran vol jugar un tipus de joc que encara que el petit s'hi afegeixi no està preparat per jugar-hi llavors es frustra molt perquè no li surt i és difícil però hi ha jocs hi ha jocs la plastilina la comparteixen això és fàcil i els dos fan coses i tal i això jugar el típic el típic de tirar cotxes per una rampa els agrada els dos i juguen bé a la cuineta poden jugar els dos però després hi ha jocs més d'habilitat o de motricitat més fina que el gran domina més domina més i li surt i la petita es frustra perquè veu que no li surt i no entén perquè ell no li surt i el gran sí i vosaltres els pares tu i la Núria poseu límits per exemple a l'hora de jugar o sigui en el temps per exemple dediqueu no sé poso eh els matins del cap de setmana doncs jugarà o ho marqueu amb el temps? el joc no o sigui a veure aleshores sí que hi ha hores de sopar a dormir que són un límit o per exemple hi ha dies de la setmana que toca banyera i toca banyera i no hi ha més però dir que juguen uns dies i uns altres no tal no ni en el tipus de joc ni en l'horari és a dir ells poden jugar si estem a casa i estem junts juguen no hi ha cap però evidentment si és un dimecres i el dimecres toca banyera perquè el dijous van a casa els avis i potser no en fan ni el que sigui i el dimecres han de fer banyera sí o sí doncs no no es juga i això porta problemes però és que els conflictes i els problemes són part del tema també i a l'aire lliure els hi agrada jugar? molt intenteu que sigui una cosa combinada és a dir que no sempre estiguin en un lloc tancat i que també estiguin a l'aire lliure? sí per sort tenim un espai que sí que poden jugar a l'aire lliure i de fet la lluita és quan estan nevant i volen sortir i els dius avui potser no és el dia però ells sí els encanta els encanta a més a l'aire lliure de l'espai de natura que tenen ells en podrien estar allà amb qualsevol vull dir hi ha un llimoner i agafar llimones és un joc millor a vegades que qualsevol o trobar una pinya i jo què sé i treure els pinyons exacte treure els pinyons treure les ametlles treure ametlles picar ametlles i treure el que hi ha dins és el super joc i poden estar aquí sí que poden estar una hora i mitja els dos llavors sí que ens agrada i ho intentem quan es pot no sempre es pot i tu i la Núria que jugueu amb ells o a quin tipus de joc acostumeu a fer amb ells? som bastant de jugar amb ells el que passa és que també és veritat que hi ha moments que et satures o sigui sí que a mesura que es van fent grans els jocs són més clar, són més fàcils per l'adult també i els jocs que et proposa el Quim hi pots estar una estona els jocs que et proposa el Pep intentes canviar de joc i a mi em passa o sigui el Pep pot estar un quart d'hora fent la mateixa cosa que és normal crec jo no soc especialista però crec que això de repetir repetir repetir però per l'adult a vegades és dur explicar un compte quatre vegades al mateix compte a mi a mi personalment se'm fa dur i intento canviar de compte però som tossuts llavors sí que amb el gran juguem gaire bé amb normalitat jo et diria vull dir que ens agrada i tal i amb el petit intentem anar variant més o sigui forçar-lo una mica al canvi de joc perquè poden jugar poden ser molt insistents i per la nostra salut mental intentem canviar per no estar tota l'estona fent el mateix clar perquè a casa qui decideix el joc? ells ells ells? sí a l'hora de comprar us veieu influenciar no a l'hora de comprar no decideixen ells molt pocat o sigui sí que poden expressar la voluntat i si ho veiem més o menys bé i tal sí que els hi respectem no sé en moments de l'aniversari o altres moments sí que intentem respectar si veiem que és adequat però ells agafarien i s'ho comprarien vull dir ells agafen un catàleg i et senyalarien 35 coses i això no ho respectem perquè entenem que també els motius pels quals ells trien doncs a vegades són aquest estímul aquests estímuls tan bèsties que els hi posen això del catàleg l'anunci a la tele o a un company que ho té i bueno creiem que són estímuls que en realitat són molt ficats que generen necessitats que a vegades correcte i llavors comprar-los sí que et diria que majoritàriament els comprem nosaltres però un cop estem a casa a què juga respectem bastant el que ells volen perquè quan compreu vosaltres els jocs normalment són per als que ells us demanen o perquè no ho sé hi ha alguna família que us recomana a algun joc o perquè vosaltres mateixos els veieu pels mitjans o per les xarxes socials com feu l'elecció? el Quim ja demana i ho demana molt a veure demana coses que li agraden algunes i algunes com que tenen els nens de la classe les nenes de la classe i ell hi vol jugar i com que ho tenen els altres també ho demana això ja comença a haver-hi aquest punt el Pep no demana res el Pep sí que els triem segons el que veiem que a ell li interessa i tal però ell no verbalitza avui això avui l'altre llavors nosaltres veiem una mica que li agrada més intentem triar jocs que tinguin una mica que no siguin molt explosius hi ha molts que són molt explosius a l'inici que són molt cridaners però ja sabem perquè ja hem vist com juguen que hi juguen dos dies i fora perquè el joc realment no té molt més darrere és molt cridaner intentem que siguin jocs que es puguin anar que tinguin moltes capes que puguis jugar de forma senzilla però després també puguis fer més coses la plastilina és xula perquè és plàstic a la vegada i és simbòlic perquè es posen a la cuineta i et fan menjar amb la plastilina llavors jocs aquests o els imants aquests que et deies són la construcció en si mateixa però també és artístic o també pot ser el pàrquing dels cotxes que després fan córrer llavors aquests jocs més transversals són els que acostumem a comprar que tenen molts usos i moltes mirades i teniu alguns requisits pels jocs concrets per exemple els bèl·lics no entren o no sé si els bèl·lics no entren és un requisit també et dic que ells es fan una espasa de qualsevol cosa o es fan un canó de qualsevol cosa o sigui tu no li compres canons i espases però el Pep agafa un pal i ell diu que és una espasa o agafa l'imant aquest que et deia i els posa d'una manera que fa pum pum vull dir que a veure no els hi comprem però d'alguna manera hi són en el seu imaginatiu del que agafen en fan per exemple un arma sí ho fan i eviteu estereotips de gènere el triar jocs i joguines els inculqueu d'alguna forma que no hi ha jocs per nens i per nenes els deixeu que juguin o sigui no evidentment no ho verbalitzem mai com això és això de nens o de nenes evidentment no ho fem amb el Quim ho vam fer més intencionadament per exemple quan tenia 3 anys vam comprar-li una cuineta sí que bueno no sé allò sembla que hagi de ser més segons la societat més de nena i l'havíem comprat expressament per això de dir escolta em va jugar això perquè evidentment pot ser superinteressant jugar i tal la veritat és que no hi va jugar molt llavors en aquell moment vam veure que potser també imposar nosaltres aquest joc perquè nosaltres volem que no era molt efectiu perquè al final si tampoc hi jugava a més una cuineta és grossa i és el menjador de casa llavors la teníem allà que no hi jugava i nosaltres intentàvem forçar de dir va vinga Quim només jugava a cuinetes i tal i ell no s'enganxava molt però per sort el Pep s'hi ha enganxat molt però amb el Pep no ho hem fet amb el Pep ja no li comprem coses per fomentar tal sinó que respectem els seus interessos i en aquest cas al Pep li encanta la cuineta i sí que fa cuines i porta el menjar i vols cafè i tal massa calent massa fred ui falta sal tot això el Pep s'hi enganxa i el Quim no s'hi ha enganxat mai llavors ara respectem els interessos i a vegades passa que els agraden moltes coses que en principi segons la societat aquesta que vivim i passa de forma natural no ho forcem nosaltres i dosifiqueu una mica també per exemple sí que ens has explicat que hi ha que les joguines estan allà al menjador però estan totes a l'abast per exemple intenteu que estigui tot més dosificat en diferents zones estan totes a l'abast o sigui segur que no és la millor manera de fer-ho perquè és molt estímul i tal però sí la veritat és que les tenim totes allà i les que no hi són és perquè no hi caben realment perquè a vegades sí que no sé arriba els reis ens porten moltes coses o hi ha un aniversari i tal i llavors sí que tenim un espai que és el que és i sí que la cosa que sí que fem a vegades és treure'n alguna o sigui quan alguna joguina no ens està agradant no sé com o perquè genera conflictes o no és adequada a la seva edat i juga molt i està molt enganxat amb allò o no ho sé qualsevol o juga massa o és molt mono mono dius bueno ja està molt bé que treies això sempre però juguem altres coses llavors a vegades desapareix una temporada això sí que ho fem però anar-les és que no no tenim temps o sigui ho sento eh però ho veiem que no és la millor manera però no ho fem bé no l'estan totes allà i bueno és que cadascú gestiona l'espai que té com pot correcte i el temps també sobretot clar tema pantalles videojocs són molt petits no encara els dos però a vegades comencen a edats amb molt primerenques també a demanar pantalles i quan se'ls acostuma per exemple que estiguin més tranquils amb una pantalleta i que facin a vegades també costa molt desencanxar-los després això amb el Pep i el Quim com ho esteu gestionant? a veure o sigui donar-los el mòbil com ui donar-los el mòbil perquè desapareguin una estona que és un recurs això no no ho fem el que sí que fem és sí que veuen la tele com tots els nens i nenes i el veuen a més hi ha moments que quan en teníem un encara ens ho podíem manegar però amb dos si estàs sol amb els dos i has de fer el sopar o fas això 20 minuts mentre fas el sopar o no hi ha manera llavors sí que veuen la tele el que fem és cuidar que juguen i què veuen això sí que ens hi fixem llavors a la tablet tenen un parell o tres de jocs al Quim li agrada molt jugar el Quim juga una mica escacs i començar ara i jugar aquest del això li agrada molt i ens agrada el joc també és com aquest de cotxes que hi ha com un embús de tràfic i tu tens un cotxe i has de moure la resta de cotxes per treure el teu cotxe de l'embús és com de seqüenciar els moviments i tal i com que a ell li agraden molt les coses intel·lectuals s'hi enganxa i això hi juga bastant i el Pep juga a alguns d'aquests molt bàsics d'identificar colors formes a través d'un joc i juguen poquíssim a la tablet molt poc molt poc intentem està molt dosificat no ens agrada molt el tema pantalles és a dir no està allà sobre la taula la tablet i estem amb nosaltres al costat normalment no ens agrada la veritat clar no és allò que deixis la pantalla allà l'ús del nen no o sigui entenc que també és també cadascú una mica li veu nosaltres no som molt de pantalles no ens entusiasme molt el tema de pantalles segur que hi ha aplicacions que estan molt bé perquè avui en dia n'hi han que estan molt ben pensades i tal llavors segur que hi ha famílies que ho fan que posen la taula i hi posen coses que estan molt bé com que nosaltres no les coneixem no és un món que dominem i les que veiem no ens agraden molt no tenen molta taula tele sí que en veuen més la norma és caps de setmana i el dijous a la tarda poden veure tele i llavors alguns dies si estem sols o la Núria o jo amb els nens quan fem el sopar també els hi posem però és que crec que hi ha continguts de tele que realment em convencen i m'agraden al Pep li agrada el mic i el mic és fantàstic o sigui no em sento malament ni penso i tal perquè no no però algunes coses sí que a vegades les veus i dius això no és adequat horaris infantils coses que surten en horaris que dius home això posa un mes tard exacte ho hem de vigilar però sí que els hi posem i hi ha altres no sé el Quim li agrada molt el Germans Krat que té molt a veure amb la biodiversitat amb el amb el el planeta i tal i també ens agrada els continguts i el missatge si els tries bé jo crec que la tele pot ser educativa si no n'abuses i sí que la veuen i amb els amics i amigues també són petitons encara però no sé si es juguen o amb festes d'aniversari els hi agrada compartir moments de joc amb els seus iguals sí el Quim el gran ja té el concepte d'amic i amiga o sigui ell ja parla dels seus amics i seves amigues i juga i els vol veure i sí molt esport et diria potser és una relació molt esportiva jugant a bàsquet jugant a futbol jugant a pillar-se és molt d'exterior i activitat física quan sortim de l'escola i això el Pep potser encara no no té tan clar els amics el que és un amic clar no té consciència ell diu amic però en realitat a vegades anem al parc perquè hi ha els seus amics i ell ja està dos minuts i després va a tirar-se pel toboggan sol vull dir no el tema de la socialització al Pep encara no li troba tant valor i va més al seu rotllo però el Quim sí el Quim juga amb els amics i la veritat és que tenim la sort que més o menys crec que les famílies que són més o menys coincidim bastant no hi ha conflictes de joc de dir ostres és que estan jugant a això o l'altre i tal és bastant fluid tot molt i ja per acabar amb Sergi recomaneu-nos algun joc en família que jugueu amb ells ja sigui els quatre plegats o amb algun d'ells que us agradi que sigui divertit per passar una bona estona jo si tens un de sis i un de tres la plastilina amb tots els o sigui ha de tenir complements o sigui la plastilina amb aquests complements que hi ha una premsa que fas espaguetis que fas una hamburguesa que fas un no sé què dona molt joc per jugadors i pares i tal perquè és això és molt transversal és artístic és simbòlic pots relacionar-hi la cuineta i tal i amb això passem bones estones i els tens concentrats una estona entenc que els pots de la plastilina estan completament barrejats quan juga el Quim encara el Pep és tot marró marró rosa aquest color que queda quan barreges tot i llavors amb allò fem hamburgueses tenim una hamburgueseria perquè clar tots els pots són d'aquest color ara i per tant hem posat una hamburgueseria que clar quan és nova la plastilina intentes guardar els colors i llavors quan és nova fem espaguetis maduixes i tal i al cap de dues setmanes ja només fem hamburgueses bueno és un joc que és senzill de tota la vida però realment ens dona molt imagina-s'hi el poder que bé doncs Sergi ha estat un plaer tenir-te aquí aquests minutets a Ràdio d'Esvern gràcies un plaer estar aquí i a gaudir també juntament amb la Núria del Pep i el Quimi d'aquestes estones en família i en joc fantàstic moltes gràcies que vagi bé q I'm writing a song, so this is the last one How many last songs are left, I'm losing count Since June 22nd, my heart's been on fire I've been spending my nights in the rain trying to pull it out So I'm snapping one, two, where are you? You're still in my heart It's not the three, four, don't need you here anymore Get out of my heart Cause I'm my best man Cause I'm my best man And if one more person says you should get over it Oh, I might stop talking to people before I snap, snap, snap Oh, I might stop talking to people before I snap Snap and one, two, where are you? Where are you? You're still in my heart Still in my heart It's not the three, four, don't need you here anymore Need you here anymore Cause I'm my best man Cause I'm my best man Cause I'm my best man Cause I'm my best man Cause I'm my best man Get out of my heart In my heart Cause I'm my best man Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes.cat Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia Un poble tan adorable i el fum tan insuportable Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa Pensa bé que tu t'enganyes No juguis, ara t'ho manes Perquè fumes Encara fumes Perquè fumes Encara fumes Creu la llengua Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua Quan juguis, a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua A les extraescolars, extra de llengua Treu la llengua, quan facis un directe o comentis un partit Que si marca, no marques, treguis la llengua Treu la llengua, traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó Els petons de debò es fan amb la llengua Treu la llengua arreu i amb tothom Estiguis de pas o et quedis per sempre Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar Treu la llengua, comparteix el català Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no, escolta de dilluns a divendres, de 5 a 7, el programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba la Rambla981 d'Instagram i Twitter I ara acabarem el programa fent la cinquena entrevista del cicle temàtic que estem fent al magazín La Rambla de Ràdio d'Esvern sobre les parades del mercat de Sant Just per conèixer de més a prop qui hi ha darrere dels aparadors i saber, entre altres, els hàbits també de consum dels santjustencs i santjustenques o com és el dia a dia al mercat del poble i també, per exemple, quin repte s'afronta tenint al costat grans supermercats A primera hora hem parlat amb les paradistes la Iolanda, la Míriam, la Vanessa i ara ho fem amb la Paquita i també amb el Paco que són propietaris de la parada Bar al Mercat els hi abro els micròfons i els saludem Hola, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda Hola, bones tardes Doncs bé, si algú entra al mercat en Paco, Paquita i para davant del bar de la vostra parada què és el que s'hi troba? Què és el que pot consumir? El que pot menjar? Expliqueu-nos, va Què és el que poden comer? Poden tomar primer un cafè una pastita un bocadillo y bueno, y al mediodía si entra al mediodía o se queda pues un menú y cualquier cosa que le apetezca se le puede hacer al momento Guau Y entiendo que lo hacéis vosotros Sí, sí todo lo hacemos nosotros y allí ¿Qué horario tiene el bar? ¿Tiene el mismo que las otras paradas? No, yo tengo otro horario porque claro, al mediodía ellos a las dos los demás paradistas a las dos cierran, ¿no? Menos el viernes que es hasta las ocho de la tarde Vale Y yo me quedo hasta las cuatro Vale Sí, a las cuatro se cierra la puerta Claro, entiendo que para las comidas Claro, si no al mediodía no tendría sentido Claro ¿Y quién hay de encargado? ¿Estáis vosotros dos? ¿Hay alguien más que os eche una mano? Sí, sí Y ahora tenemos una nueva adquisición Y se ríen Que es mi hija mi hija Cristina Vale Un saludo para ella Un saludo Cristina Que bueno, nos ayuda nos ayuda porque es que Genial Es muy estresante Sí, ¿tenéis mucha gente? Pues no nos podemos quejar, ¿eh? Sí, sí Sí, tenemos Sí, sí Contándonos un poco la historia de la parada de Bar al Mercat ¿Cuándo abrió las portas? Hoy exactamente hace veinte años ¿Hoy es el aniversario? Hoy es el aniversario Ostras, veinte años Veinte años hace ¿Y cómo surge esto? ¿En qué momento entráis decidís coger la parada? ¿Teníais experiencia en otros sitios? ¿En el gremio? Bueno, esto surge porque yo tenía un trabajo era cocinera en una casa particular Vale Entonces la señora hacía las compras allí y yo pasaba a recogerlas ¿En el Mercat de Sánchez? En el Mercat de Sánchez ¡Guau! Y yo pues llevaba a comprar a Casa Seba Sí Y siempre siempre iba y hablaba con la gente y cuando se hizo la remodelación del mercado de arriba a abajo que antes estaba arriba y abajo pues se eliminó la parte de arriba donde se empezó el supermercado Entonces la gente me decía ¿Pero por qué no tú eres buena cocinera? ¿Por qué no coges el bar que lo van a dejar? Y pensé ¡Uf! Va a ser mucho para mí Porque él tenía su trabajo Pero bueno pensé bueno pues ¿por qué no? Y ya fue preguntando y con información y bueno y ahí estamos ¡Guau! Y tú Paco ¿Trabajabas en algo relacionado con la gastronomía? No Yo trabajé 25 años en Telefónica ¡Ostras! Antes de llegar aquí Sí Un Sí Un cambio Un cambio Un cambio Un cambio Un cambio Un cambio Sí ¡Guau! Mucho Y ¿Y cómo bueno la evolución de la parada supongo que no es la mateixa parada que va a comenzar hace 20 años cada día ¿En qué cosas han cambiado? ¿En qué sabéis especializado o mejorado? Seguimos especializándonos y mejorándonos Día a día Intentamos Intentamos Hemos cambiado mucho Sí El mismo local Cada día intentamos mejorar en la calidad Y Ufarín cosas también nuevas ¿No? Sí Sí Pasa que me limito a un menú y bueno Y entonces claro yo intento innovar pero todo es muy caro Claro Pero bueno Se hace lo que se puede ¿Y cómo es vuestro día a día? ¿A qué hora empezáis? No sé si os levantáis muy temprano también como las otras paradas ¿Cómo pensáis los menús o lo que vais a hacer? ¿Cómo es vuestro día a día? Pues levantamos muy temprano nos vivimos aquí y así ya estamos en la carretera Entonces llegamos corriendo y bueno ya nada empezamos y yo veo pasar el pescado y todo me gusta y ¿Sabes? Ves pasar por ahí producto fresco y entonces ya me surgen las ideas y enseguida pues ya me pongo en marcha y cojo mi libreta y me apunto y ya está ya voy mentalizándome de lo que toca Porque para que tú piensas día a día diferentes platos para el menú entiendo que tenéis un menú de mediodía Sí y además es que hay clientes fijos que no puedes repetir vale y siempre siempre intento innovar y no poner lo mismo y todo muy casero dentro de una plancha de de un metro veinte por cincuenta o sea Eso es lo que tenéis en la parada ¿Eh? La plancha de metro de metro veinte ¿Y qué hacéis allí? Todo ¿Todo? ¿Pero tortillas? ¿Qué hacéis? ¿Todo tipo de platos? Todo tipo de platos Y paellas Desde un estofado hasta un fumet Todo Yo todo lo hago allí ¿A ti Paco que se te da mejor? Yo charlar con la gente Charlar Paco me ha dicho Paco es más relaciones públicas y yo soy más la cocinera Bueno Yo hago los cafés pongo cervezas pongo bebidas hablo con la gente Importante También trabajo Fidelizas al cliente ¿No? También Aunque la Paco se enfada conmigo mucho Porque me paseo por el mercado Y Bueno Hay que estar más atento a la a la faena ¿No? Paco ¿Y hay algún producto estrella? Que la gente alló es el que se ha de demanar al marcat al bar Todo Todo Todo es estrella Tortillas o no sé por ejemplo caldos sopas de pescado sopas arroz fideuá todo esto es reunido también la varietad de arrosos fideus todo eso ¿Cómo es la clientela? Antes habéis mencionado es que claro hay clientes fijos hay que no ¿Cómo es? ¿Cómo son los clientes? Aquí Paco me has de responder tú de hecho tenemos tres clientes de aquí conocidos que llevan 18 años viniendo día tras día 18 años 18 años Clientes conocidos famosos la creme de la creme pues sí pues sí ¿No podemos desvelar quién son? Sí los Malaret Ah vale Sí los Malaret y ellos mismos son los que nos traen clientes muy buenos artistas gente buena y con qué opinión se van pues piensa si llevan 18 años viniendo la opinión supongo que es buena muy buena porque ¿Qué ofrecéis aparte del producto que entiendo que es exquisito Paquita porque si lleváis 20 años y la gente sigue viniendo no sé algún ¿Hay algo secreto? Bienestar Bienestar todo hecho al momento Claro la gente para comer tiene que esperarse Sí eso es calidad ¿Cómo tenéis organizado? ¿Tenéis mesas? ¿Tenéis...? Sí Claro Sí, sí antes estábamos debajo de una escalera y ahora es maravilloso Tengo para comer del tirón 22 comensales en mesa y luego en barra también hay gente que come en barra y menos en 4 ¿Cuánta gente más o menos pasa al día? ¿Más de 50? Sí bastante más ¿Y a la hora de comer? A la hora de comer es incierto Depende del día Sí, depende de días hay días que yo que sé es que está feo poner Es como el mercado los viernes y sábados más se acerca más la gente ¿Hay días que está más abarrotado el tema? ¿Que hay más gente que se queda...? Sí, los días jueves y viernes sobre todo Sí ¿Y los fines de semana? Los sábados Los sábados solo domingo cerramos Vale ¿Y entre semana por ejemplo? ¿Entre semana qué? ¿Entre semana digo si hay más gente o a lo mejor dices no, los lunes y los martes son los días más No, siempre siempre tenemos faena da igual que sea más, menos pero siempre tenemos faena siempre ¿Y la gente que viene es normalmente gente que trabaja en los alrededores o gente que...? Tenemos de todo gente que trabaja en los alrededores gente de la residencia gente de allí del propio mercado gente nueva que no sabemos de dónde sale Que no sabemos de dónde sale No sabemos no, porque son gente que no los conocemos y está muy bien porque la gente se va contenta y es lo que pretendemos Claro Es un negoci que porta 20 años Quines bueno no sé quines facetes més dures heu passat no sé si hi ha alguna cosa concretament que... Obras Les obres La pandèmia La pandèmia La pandèmia No son La pandèmia La pandèmia Sí La pandèmia ¿Cómo habéis visto vosotros la pandèmia? ¿Tú habéis visto que cerrar? Tuvimos que cerrar No ¿Y las otras paradas? No, ellos no porque no se podía comer o sea no se podía Consumir Consumir Allí en el mercado Todos los bares la restauración se cerró Vosotros también Claro Somos restaurante Somos restauración Ostras ¿Y cómo hicisteis para... Luego a la vuelta pues menos mal que el ayuntamiento nos cedió una placeta de arriba Sí En el mercado menos mal que nos cedió aquello para poder tirar porque fue fatídico y ahora empezamos a... ¿A remontar? Ahora, ¿eh? Sí, ahora Sí, sí porque como que se han cambiado las costumbres con la... Los hábitos Los hábitos con la pandemia ¿Qué cambios habéis notado? Pues que la gente viene menos a desayunar Sí El desayuno El tema de la comida del menú lo tenemos aún yo creo que a un 100% pero el desayuno se ha perdido mucho ¿Para llevar o es que ya no vienen? No, no, no ya no vienen Ya no vienen Ya no vienen Gente que... Que antes venía quizás y que ahora ya... Sí, sí Ha dejado... Bueno La gente desaparece ¿No? Es que... Es que desaparece Ya no la vuelves a ver y... Supongo que mucha gente... También la economía, ¿no? Supongo yo que la gente trabajadora pues no puede llevar ese gasto el que desayuna pues no come y el que come no desayuna en el bar Eso es lógico Claro Antes pues la gente teníamos clientes que venían a las 7 de la mañana o a las 6 y media que ya estábamos allí Venían a tomar café y luego a las 9 venían a almorzar y luego a la 1 a las 2 venían a comer y bueno yo supongo que la gente pues ahora se les deja para la comida y prescinde de otras cosas que supongo pues se las traerán de casa o... ¿Y servicio a domicilio o encargos o todo esto lo habéis explotado vosotros o no? Bueno, también sí sí, sí lo que pasa es que no tenemos mucho servicio a domicilio nosotros Ya pero si alguien quiere una paella un encargo yo se lo acerco de hecho lo hacemos sí lo podemos acercar hay gente sobre todo los sábados que nos piden paellas y las hacemos y se las llevan y redes sociales instagram por allí tiráis también bastante mi hija saludo a mi hija os la lleva ella ella es nuestra es un crack ¿en qué os ayuda vuestra hija? en todo en todo organización en las redes sociales porque yo no puedo no puedo hacer mi trabajo y las fotos claro y ella pues lo hace y trabaja y trabaja trabaja mucho nos ayuda mucho trabajadora le gusta la cocina aprovecho para decir que siempre viene tarde ¿qué es lo que da más faena del negocio? pensar los menús cocinar para mí limpiar ¿y para ti Paco? también también limpiar porque luego estamos muy cansados y ya la cosa y ya estás deseando acabar pero yo creo que lo más faenoso es lo que hace mi mujer la Paqui lo que hace el pensar los menús sí claro no se irían solos elaborarlos el poner la mesa porque no se sirve ni un plato sin que ella lo vea ¿sabes? ella es la que da el visto bueno para que el plato salga a la calle claro a la mesa vamos es una faena que sale sin darte cuenta pues es así o sea hay servimos todos los platos y todos los tiene que supervisar ella claro es duro Paci ¿no? el día a día es muy duro las compras todo es muy caro y calcular ¿no? y poner una calidad ¿dónde acostumbráis? ¿tenéis sitios fijos? ¿dónde vais a hacer las compras? ¿sitios de confianza? sí sí sí tenemos sitios de confianza a servilletas me gustan cosas del mercado en un sitio pero bueno compramos mucho aquí en el pueblo y ya te digo y es muy cómodo para mí ver por ahí pasar el pescado y decir oh esto para mí claro sí sí y ahorramos mucho tiempo porque sí si te hubiera que dedicar una persona a las compras uff ¿qué ventajas creéis que tiene tener un un bar dentro de un mercado afuera? sé que no habéis tenido ningún bar fuera ¿no? pero ¿qué creéis que que de ventajas o desventajas puede tener el tema? bueno sí en las compras lo tenéis ahí a mano ¿no? claro porque si no uno de los dos tenía que desplazarse aunque se desplace un momento no es lo mismo para todo el que tenga un bar en la calle y luego la seguridad claro la seguridad yo la seguridad estás tranquila sí estoy muy tranquila porque siempre hay gente claro entonces no estoy en un bar sola que entra alguien y me quiere acosar o lo que sea ¿no? y me siento muy segura siempre hay alguien está bien cosas positivas que pase por allí claro hablabais también de obras ¿qué pasa con las obras? bueno ¿habéis visto? pasamos una época muy mala con las obras de de arriba de la plazoleta de arriba que que bueno que son obras las obras son incómodas son incómodas y entonces pues lo pasamos mal claro pero bueno al final todo sale y ya está ¿habéis visto mucha transformación del mercado? mucha bueno en nuestro nuestro sitio porque nosotros estábamos debajo de una escalera y el ayuntamiento se portó muy bien con nosotros y nos concedieron un sitio donde tenemos ahora el comedor un espacio un espacio yo no apostaba mucho pero ahora estoy súper contento o sea muy bien muy bien pero todo eso fue una cosa incómoda donde hasta que te sitúas hasta que ves claro difícil pero bueno al final todo todo sale todo sale porque os cambiaron de ubicación entiendo ¿no? bueno no no fue exactamente ubicación fue el espacio vale o sea teníamos un espacio delante donde no se podía trabajar porque había una escalera pero bueno estuvimos mucho tiempo ahí trabajando y bueno el ayuntamiento tuvo que adaptarlo a claro a nuestras necesidades y bueno y nos dejaron un espacio muy majo yo pensaba que no iba a funcionar y funcionó hombre sí sí y ¿cómo se fideliza al cliente? ¿cómo es el cliente de San Just? ¿tiene algunas cosas puntuales o...? pues quiere calidad calidad ¿eh? sí cosas hechas al momento sí sí sí cosa casera sí ¿tenéis mucha competencia? ¿creéis que tenéis mucha competencia? ¿dentro del mercado? dentro no dentro no tenéis competencia eso ya lo sabemos no dentro no pero con los bueno sí hay competencia claro pero yo creo que cada bueno cada uno haga lo que puede ¿cómo os lleváis entre entre las diferentes paradas en el mercado? ¿cómo es el el team building este que llaman? ¿se va haciendo día a día? poco a poco? yo es que hay muchas mujeres prefiero opinar como una comunidad de vacinas ¿no? en el mercado en el mercado hay muchas mujeres y yo callado ¿alguna vez habéis participado en las ferias comerciales en actividades con el pueblo? sí sí empezamos íbamos a las firas sí ¿y qué tal la experiencia? ¿bien? bien bien bien muy bien es agotador porque es trasladarse de todo ¿no? pero bien bien muy bien sí sí a mí me gusta qué bien y cositas que os gustaría mejorar vosotros en la parada o ya que mejorase a nivel del mercado en general bueno crítica constructiva ¿eh? sí sí para mejorar sí no yo lo veo bien que faltase alguna cosa para mejorar que se abrirán las paradas que están cerradas si tenemos suerte y ponen cosas diferentes y cosas así paradas obertes y con productos así una mica diferentes sí sí Paco ¿tú trobes a faltar alguna cosa al mercado? ¿en cuanto eche de menos algo? ¿mejorarías alguna cosa? por ejemplo el mercado la sala de arriba ¿qué tal? antes había un supermercado sí ahora está lo de la sí a nosotros nos va bien sí o sea es indiferente ¿no? bueno no indiferente no a nosotros nos va bien porque porque viene gente y sí cuando hay exposiciones viene gente sí sí además los expositores son clientes nuestros y normalmente pues vienen allá a comer nos va bien sí que esté aquello también mejor que un supermercado a lo mejor bueno tampoco estaba mal el supermercado cuando estaba arriba no no a mí tampoco me iba mal muy bien pues nada nos quedan un par de minutos para terminar el programa si os parece lo dejamos en este punto muchísimas gracias a los dos por pasaros aquí a la Rádio d'Esvern gracias a ti y supongo que habrá más oportunidades buenas tardes buenas tardes adiós adiós nosotras deixem el programa en aquest punt tornarem ja demà a la mateixa hora a las 5 podeu recuperar tots els continguts d'avui a radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials arroba la rambla 981 tot seguit i amb minúscules ara toca escoltar la seta en punt l'informatiu de notícies aquí de Sant Just per estar al dia de tot que passa al poble amb la lua López als micròfons res més tornem divendres també aquí a la mateixa hora a las 5 al 98.1 FM a ràdio d'esvern una abraçada i ja sabeu consulteu la web si voleu radiodesvern.com i també els podcasts del programa que vagi bé bona tarda un biorritme lamentant un tros de vida artificial els astronautes volen baix els núvols passen com qui no diu res amb les potheques a les mans caminarem els passos d'altres pleus esmorzarem pan bol i sal ho vestirem amb unes copes de vi deixant davant de la ciutat la tarda llarga i potser més molt més la nit és es el que