#341 - Activitats i novetats de la SEAS

Molt bona tarda a Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dilluns, 13 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esverm. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què és el que tindrem les dues properes hores? Doncs bé, primer de tot farem un repàs de la secció de cuina amb en Joan Targarona de Cuina Miracle. Ell és el propietari del restaurant i, com sempre fem, parlarem amb ell de gastronomia i de cuina saludable. Després, tot seguit, seguirem amb el cicle d'entrevistes que aquest trimestre, al programa de tardes d'aquí de Ràdio d'Esverm, estem dedicats a les parades del mercat. Concretament, parlarem amb la Susana, que és propietària de les carnisseries Mari. Parlarem amb ella sobre la història de la parada, com fidelitza la clientela, quins són els seus hàbits i rutines diàries, etcètera. Després, tot seguit i ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i també de Ràdio d'Esverm, a les 6 i 10 parlarem amb la Romi Porredón, que és la presidenta de la SEAS, la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc. Amb ella ens posarem el dia de les novetats i de l'agenda d'activitats que hi ha a l'entitat excursionista. I després acabarem el programa d'avui també amb una altra entrevista d'aquest cicle d'entrevistes a les parades del mercat de Sant Just. Parlarem concretament amb l'àlex propietari de la peixateria Glòria. Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda aquí a Ràdio d'Esverm. No marxeu, perquè comencem! Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Fins demà! I ara agafem les coses i marxem fins a banda del restaurant Cuina Miracle de Sant Just i saludem en Joan Targarona, que és el seu propietari, perquè ens parla una mica d'alimentació, alguna cosa sobre algun producte alimentari, gastronomia, cuina... Hola Joan, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda Núria. Què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Amb ganes d'escoltar el que ens portis avui. Doncs mira, avui us volia parlar una miqueta de les verdures i organitzes i el seu poder per protegir l'organisme i per ajudar-nos una mica a tenir un millor estat físic i millor salut, en definitiva. Aleshores, bueno, doncs intentaré resumir-ho una mica perquè hi ha moltes verdures molt interessants amb propietats, doncs que també molt bones que m'agradaria comentar, però no sé si podré comentar-ho tot amb el temps que tenim. Però, bueno, jo us explico algunes cosetes i, a veure, així els nostres oients, doncs a veure si només que es quedin amb algunes coses i que entenguin, doncs, que de mica en mica, doncs, menjar més fruita i més verdura, doncs, pot ser beneficiós per la salut. Doncs amb això ja ens quedarem conformes. Clar, amb això ja fem. Doncs mira, bueno, dir-vos que, per exemple, l'OMS, que és l'Organització Mundial de la Salut, el que es recomana, doncs, és que mengem al voltant de cinc racions de verdura al dia, i si pot ser la meitat que siguin crues. Per què crues? Doncs perquè és com s'aprofita més les seves vitamines, les seves propietats, els seus nutrients, etcètera. La pregunta que ens fem immediatament és, doncs, per què hem d'aprendre verdura, no? Sí. Doncs, bueno, doncs, l'hem d'aprendre perquè en els últims anys, clar, hi ha hagut molts productes refinats, hi ha hagut molts més aliments d'origen animal, com la carn o peix, i això, doncs, sovint ha derivat a problemes més greixos saturats, més sucre, etcètera, no? Quan incorporem o millorem el consum de fruita i verdura, el que aconseguim, doncs, és millorar en tots aquests aspectes i, sobretot, doncs, prevenir una miqueta, doncs, l'obesitat, el colesterol, la hipertensió, etcètera, d'acord? Sobretot gràcies, doncs, a les mitabines, als minerals i les propietats que tenen les... Les verdures, les fruites. Clar, bé, com ja us he comentat, sobretot, aprofitem el màxim de fer les vitamines i minerals, sobretot quan es consumeixen crua, ens ajuden, per exemple, doncs, a mantenir el sucre i el colesterol en sang, doncs, una miqueta, doncs, controlats, em milloren el nostre sistema immunitari, sobretot, doncs, a patir, doncs, allò que t'hi dis, ai, doncs, em fa mal l'esquena o em fa mal les cames o tal, doncs, bueno, doncs, em millora aquest aspecte. Sobretot són riques en fibra, per tant, ens ajuden, doncs, a regular el trànsit intestinal, es digereixen amb facilitat, o sigui, per tant, si tenim problemes digestius, doncs, sobretot... Són molt recomanables. Menjar verdura ens ajuda, val? Sobretot, per exemple, en la manera de cuinar-les també és important, per exemple, no és el mateix potser fer verdura saltejada, no?, o verdura bullida, suposo que com més suau també és millor. Sí, com, sobretot, sobretot, ja us he dit, o sigui, si la mengem crua, doncs, molt millor. Sí. I si no ens agrada crua i l'hem de cuinar, les mínimes coccions o la cocció menys agressiva serà la millor. És a dir, si cuinem al vapor, millor que a bullit. Saltejar, doncs, bueno, si saltegem lloguerament i sense massa oli, doncs, també ens anirà bé, etcètera. Per tant, sí que, sobretot, intentar menjar-les crues i, si no, les mengem crues amb coccions almenys agressives. Almenys, va. És a dir, ni massa aigua, ni massa oli, ni massa foc, etcètera. Que si no perden les propietats. Ah, exacte, no? I, bueno, doncs, ens van molt bé, doncs, per a privar-nos o per a fer depuració i també, doncs, són ideals, doncs, per temes d'hipertensió i problemes cardiovasculars. Anomenar-vos unes quantes verdures i unes, i amb les seves, una miqueta, les seves característiques, per exemple, doncs, les bledes, per exemple, val, que són hipocalòriques i remineralitzants, val. O sigui, per exemple, són riques amb beta-carotens i, sobretot, les fulles verdes, tenen una gran quantitat de vitamines, calci, potasi, o sigui, vitamina A, C i B2, etcètera, val. Clar, què passa? Doncs, les bledes, l'ideal seria prendre-la crua, però no ens acaba de convèncer. Difícil. Fer unes bledes, doncs, amb una miqueta de patata i tal, doncs, bueno... Entra més fàcil. Exacte. Per exemple, l'all, val, que, sobretot, és un estimulant circulatori, val molt bé per la circulació de la sang. És un dels aliments cultivats, de més cultiu arreu del món. I, sobretot, ens va molt bé, doncs, per combatre les grups, els refredats, i també regula una mica l'equilibri dels creixos del nostre cos, val. Recomanen, per exemple, amb un o dos dents d'all diaris en cru, doncs, és suficient per tenir, doncs, totes les propietats, val. Però, clar, també menjar-lo cru, doncs, també és una miqueta... Però, bueno, mira, per exemple, la carxofa, no?, ara que estem en una bona carxofa, doncs, bueno, doncs, sobretot, ens ajuda a controlar els nivells de colesterol a la sang. I millora el sistema cardiovascular, disvidueix el risc d'infart, enginia de pit, etcètera, no? Diorètiques, diuen que són les carxofes, potser, també? Diorètica i depurativa, sí, sí, correcte. I, sobretot, té un alt contingut amb fibra, fòsfor, ferro, potasi i vitamines del grup B. La millor manera de consumir-les, cuinades al forn, com que nosaltres aquí a Cuintamitacle, el forn al vapor. Però, vull dir que és la millor manera d'aprofitar al màxim la carxofa amb les seves propietats, val? Sí que és veritat que la podem fer bullida i guisada, però sempre podem perdre-la una mica, d'acord? Clar, però, per exemple, hi ha fruites o verdures que, crues, sí que no es poden menjar, per exemple, la carxofa crua, doncs, no... Sí, crua, aquesta no la pots menjar. Per això. Per tant, sí que li donarem una cocció, doncs, el més lleugera possible i el més cuidada possible. Un altre tipus de verdura interessant, doncs, l'api, per exemple, val, que és diurètic i antioxidant. És molt ric en potasi, calci, magnesi, vitamines C, E i B6. I, bé, sobretot, la podem contribuir a la reducció de la tensió arterial i a millorar el tema del colesterol, etcètera. O sigui que és veritat que l'api, el consumint, consumint, doncs, amb un brou que fem de can, que normalment li posem, però també, doncs, prendre algun suc de fulles d'api, doncs, també és interessant, no? Quan fem algun suc de fruita, posar-li alguna fulla d'api també és interessant. Clar, perquè l'api és una mica difícil, és a dir, no són com, per exemple, les bledes, no?, que és més fàcil de consumir l'api si no és amb sucs o és amb cremes o amb sopes. I, a més a més, té aquest gust una mica amarg i potser és una miqueta més delicat i costa una miqueta. Vinga, seguim, per exemple, amb la carbassa. La carbassa, doncs, ara estem també en una bona època, la carbassa, ara, però en trobem tot l'any, val? És molt nutritiva i digestiva i, sobretot, té un alt contingut en vitamines antioxidants, val? Nosaltres, per exemple, a cuina mirada, clar, doncs, sobretot, l'utilitzem per la crema de carbassa, on també hi posem pastanaga, ara en parlarem de la pastanaga, però també, doncs, de vegades trossejada i feta el vapor amb verdura al vapor, doncs, també ens va molt bé i també la demanem força. La ceba, per exemple, que ens va molt bé pels pulmons, val? L'utilitzem sovint a gairebé tots els plats de la cuina mediterrània. De vegades, fins i tot, se'ns fa estrany trobar algun plat que no contingui ceba. Doncs sí, la veritat, perquè és com l'aliment comodín, vinga, a tot arreu. Per tant, ens ajuda, per exemple, a millorar el colesterol bo, que és l'HDL, i reduir el dolent, val? I, sobretot, doncs, també, com sempre han dit, intentar, doncs, prendre la crua, doncs, aprofitem molt millor les seves proprietats. Per exemple, totes les varietats de col, bròquil, cols de brusel·les, coliflor, doncs, també ens ajuden a protegir les cèl·lules. És un tipus de verdura, doncs, rica en fibra, en vitamina C, en vitamina A, calci, ferro i vitamines de l'únic B. Bé, ens poden ajudar, sobretot, a millorar, doncs, el risc a patir petits tumors a l'estómac, còlon, pulmó i pell, etcètera. Per una altra banda, doncs, l'escarola, l'escarola, que és una font fonamental per a l'àcid fòlic, quan estem una miqueta baixos. Sí que és veritat que l'escarola és de temporada, exacte, la podem menjar amb amanida, seria la millor opció. I, a veure, seguim, per exemple, amb els espàrrecs, ja sigui espàrrecs tradicionals o els espàrrecs verds. Els tradicionals serien els blancs, no? Serien els blancs, exacte. Són diurètics i ens ajuden, també, a fer neteja del nostre sistema digestiu i desintoxicar-lo, exacte. Els espinacs, per exemple, que tenim sempre el concepte que són molt rics en ferro i, efectivament, hi ha molts altres tipus de vitamines i minerals. A veure, els espinacs també es poden menjar, normalment, a vegades també es troben crus, com amb brots, no? Exacte, també els pots menjar crus o els pots menjar cuinats, correcte. I, sobretot, són nutritivament molt potents, d'acord? Anticancerígens naturals, etc. L'encià, que és una verdura, doncs, també molt interessant, sobretot per les seves vitamines, a facilitar la digestió, vitamina C, vitamina A, ferro, magnesi... I, sobretot, ens ajuda, doncs, a relaxar el nostre organisme i a neutralitzar l'acidesa que puguem tenir, d'acord? Digestions pesades, etc., no? En pebrot, en remolatge i tomàquet, per exemple, o pastanaga, o sigui, el tomàquet és un supersaludable, un antioxidant perfecte, amb una gran quantitat de vitamina C, vitamina A, i, inclús, pot prevenir alguns tipus de càncer. El tomàquet també és una mica com la ceba, que l'acostumem a posar en moltíssims llocs, eh? el triturat, el cru... El treballem de moltes maneres, ja sigui... Amb salses... Triturat, amb salses, o crus, amb les amanides, etc. Sempre, ja ho estem dient totes les vegades, ho estem repetint, però, sobretot, cruzos, de totes aquestes verdures, el màxim que puguem menjar les crues, doncs, molt millor, val? I, per acabar, doncs, parlar-vos de la pastanaga, sobretot per les seves propietats, doncs, de digestives i antioxidants, val? I, bé, molt ric en vitamina A, en betacarotens, etc. Sobretot, sobretot, és un dels antioxidants més potents que hi ha. La pastanaga. I també, la pastanaga, i també desintoxicant, etc. Per la vista diuen que va bé, la pastanaga. I, sobretot, perquè, això, perquè es mengi crua, però bé, per exemple, nosaltres, quan fem la crema de carbassa, doncs, home, per donar-li un toc una mica més, doncs, li posem també pastanaga. Per tant, aquí, doncs, aquesta crema estem incorporant... També. Moltes vitamines, molts antioxidants, i si a sobre ho treballem amb l'aigua justa, aprofitem totes les vitamines que hagin anat a l'aigua, que també ens les acabem prenent. Per tant, això és el més interessant, no? O sigui, no podem fer una crema que bullim les verdures, per exemple, i aquella aigua la llancem perquè hem fet un excés d'aigua, no? O sigui, hem de posar l'aigua justa, de manera que totes les vitamines i totes les propietats que hagin matat a l'aigua, ens les puguem prendre també, va bé? Això és el més interessant. A més que moltes verdures, també, Joan, s'utilitzen, per exemple, és el cas de la pastanaga, no?, com a cruditers, a vegades, acompanyant a plats com l'humus... Sí, sí, i tant, i tant. A més a més, i per una altra banda, nosaltres a les amanides, per exemple, també la treballem crua i ratllada, no?, que sigui fàcil de menjar i que la puguis provar a sobre de l'amanida i no sigui una cosa que... un tall dur i que et costa la mastegar, sinó que si la fas ratlladeta la pots ficar a sobre de qualsevol plat i, com tu dius, amb bastonets per acompanyar un humus, etcètera, doncs perfecte. És ideal, també. Correcte. I, bueno, doncs, ja acabaríem, tendíem... Podríem parlar una miqueta, doncs, de quines serien les èpoques més òptimes, doncs, per cada una d'aquestes verdures que hem parlat, però, bueno, ens allargaríem potser una miqueta massa. Podríem dedicar a un altre programa, parlar de fruita de temporada o verdura de temporada, també. Exacte. El que passa que, bueno, a veure, n'hi ha moltes, doncs, que es poden trobar durant tot l'any, però sí que hi ha alguns mesos, doncs, que estan en el seu estat òptim de maduració i, per tant, doncs... Recomanables. És interessant, recomanable consumir-ho en aquesta època. No només pel fet que estigui en el seu estat òptim, sinó que, al final, si pensem en el seu preu, doncs, també tindran el millor preu. Per tant, doncs, aprofitem aquesta oportunitat. Ara és temps de maduixes, per exemple, eh? A més de Fabri Mas. Tot i que, bueno, sí, depèn també de quina qualitat i de quin lloc vinguin i quina procedència, etcètera. Doncs també les ganes més o menys cares i, per tant, sí que és veritat que a vegades podem trobar coses econòmiques i vull dir que això sí que les hem de mirar i hem de valorar i hem de provar diferents qualitats. Passa una mica el mateix com la mandarina, també, que és la bona època de mandarina i també, doncs, s'ha de valorar de vegades, doncs, que potser la pots comprar a 1,60 al quilo o la pots comprar a 2,80 al quilo, però no perquè sigui una més cara de ser més bona ni més dolenta, però de vegades proves una o proves una altra i trobes la diferència, vull dir que ja sabràs què t'has de gastar, tu mateix. Clar, clar. A vegades el preu val la pena gastar-se una mica més per després també poder assaborir un producte més bo. Correcte, de vegades sí. Molt bé. Doncs, Joan, ho deixem en aquest punt. Moltíssimes gràcies per la sessió d'avui i tornarem a connectar-nos ja la setmana vinent. Perfecte, molt bé. Vinga, bona tarda. Vinga, rebre. Adéu. Bona tarda. Espero que vinga. Fins demà! I ara, abans de seguir amb l'entrevista referent als cicles d'entrevista que estem fent aquí al Mercat de Sant Jús, a les Parades, deixem un tema de George R. que es diu Paradise. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! L'essència de Sant Jús l'atens a la Rambla a Radio d'Esvern L'essència de Sant Jús l'atens a la Rambla a Ràdio d'Esvern Seguim amb una de les entrevistes que forma part del cicle d'entrevistes que estem fent des del magazín La Rambla de Ràdio d'Esvern als i les paradistes assentadors del Mercat Municipal de Sant Just. És un cicle que ja vam començar la setmana passada i que estem fent trobades aquí a l'emissora amb les diferents parades del mercat perquè ens expliquin qui són les persones que hi ha al darrere dels aparadors, com és el dia a dia al mercat, com són els hàbits de consum de la clientela santjustenca, també la història de la parada en concret, què voldrien millorar, què ens ofereixen de menjar, com afronten la competència dels grans supermercats, com els va afectar la pandèmia. Doncs bé, avui, 13 de març, en aquesta primera hora del programa comptem ja amb la sisena entrevista del cicle que li fem a la Susana Roses de la parada de Carnisseries Mari. La tinc aquí a l'estudi, li obrim els micros i la saludem. Hola, Susana, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Què tal? Com estàs? Bé, una mica fora de context, però... Bueno, intentaré fer-lo el millor possible. Clar que sí, els nostres radioients ja saben que en qualsevol cas esteu passant... Com vulnerables. Clar, que és la primera vegada que passeu els i les assentadores del mercat, per tant, ens ho prenem amb calma i el que volem simplement és conèixer-vos una mica més i que ens expliqueu, doncs, bueno, en qüestió la vostra parada. Molt bé. Per tant, anem a començar. Susana, si algú entra al mercat de Sant Just i para davant de Carnisseries Mari, la vostra parada, què és el que veu? O sigui, quins productes, quin menjar, quins aliments trobem? Bé, primerament, el que més hi ha és vedella. Vedella femelles, petites, molt ben tractades, estan certificades per la Generalitat del Benestar Animal. És, bueno, un producte molt mimat i molt cuidat. Molt bé. El tria, de fet, el meu pare, de fa moltíssims anys, que ja parlarem que... Ostres, sí. És un carnisser de tota la vida. Després, bueno, a part de la vedella, tenim bou, tenim vedella blanca, tenim xai de l'Aragó, tenim cabrit del Maria, tenim tot productes elaborats, amb tot el carinyo i, bueno, a demanda del client també, moltes vegades, no?, doncs et vas adaptant una miqueta a les necessitats. A el que us demana, també. Que al dia a dia, exacte, que al dia a dia comporta. I qui ens atén, si demanem, si parem davant de carnisseries, Mari, qui ens atén, a part de tu, qui més hi ha? Hi ha alguna persona més al càrrec? Doncs no. Estàs tu, eh? Estic jo soleta. Jo soleta, jo me lo guiso, jo me lo como. O sigui, totes les tasques les fas tu? Totes les tasques les faig jo. Caram, explica'ns una mica la teva rutina del dia a dia, si t'aixeques molt d'hora, si vas a algun lloc a fer, a comprar o a mirar la carn, o te la porten. No, bé, com et deia, el meu pare, que és carnisser de tota la vida, és qui em tria la carn, o sigui, és carnisser... Des de quin any? O pràcticament des de sempre que has estat... Jo o el meu pare? El teu pare. El meu pare de petit, la meva mare des dels sis anys, i fa ara 71, o sigui, tota la vida. Tota la vida. Llavors, és ell qui ja va a l'escorxador, tria una tria que ja li fan, i d'aquesta tria ja fa una tria especial... Caram, o sigui... Per a mi, pel seu fill. Molts filtres. Sí, exacte. Que tenim una altra parada a Vall d'Hebron. D'acord. I, bueno, el meu germà, que també li tria a ell la carn, i a mi també. O sigui, tota la família sou carnissers. El germà, tu... Sí, sí, sí. Els pares. La meva mare, el meu pare, sí. Perquè ells, els teus pares, suposo, no sé si deurien ser la primera generació que es dedicaven a... Sí, sí, bàsicament. Què tenien ells? Estaven al mercat de Sant Just? Bueno, la meva mare, de fet, la parada que jo tinc, era d'ella, i jo se la vaig comprar al... al 2004. D'acord? Al 2004. Ja fa gairebé 20 anys, eh? Ja fa gairebé 20 anys. Bueno, sí, aquest any farà 20 anys. Però jo, abans de comprar-li la parada a la meva mare, vaig estar amb ella 13 anys al mercat de Sant Joan d'Espí. D'acord. Vaig estar dos anys al mercat de Sant Just, també, quan van fer la rehabilització de la... Sí. La... Com es diu la... De la façana, com si diguéssim? O de la parada de... La façana, no. L'any 88. D'acord. Sí. Quan van fer la renovació el 88, la meva mare ja va comprar la parada, la carnisseria que estava també a la vora de la porta. Sí. És a dir, que carnisseria es maria del mercat de Sant Just és com si diguéssim va obrir les portes l'any 88. El 88. Que la va comprar la teva mare. La meva mare. I tu l'has heredat. Exacte. Jo l'he heredat quan vam fer la segona renovació a la planta baixa. Sí. I, bueno, això, gairebé... Molt bé, fa 20 anys. Bueno, ja sabem que vens d'una generació que sap del gremi, per dir-ho així. Sí, sí, sí. Jo em van créixer els dents darrere el taulell i quasi-quasi ja se m'estan caient. Perquè, Susana, quina és la part més dura, potser, que la gent no veu o de les rutines del dia a dia? Bueno, la part més dura és tenir una continuïtat, donar un bon servei. no és fàcil triar una bona carn, que sempre tingui una mateixa línia, una mateixa qualitat. D'acord. I el llevar-te d'hora, també, no? El tindre, també, una feina que... La constància, no? Sí, dilluns a dissabte, que gairebé només tenim un dia de descans, que són els diumenges, no? i, bueno, en el meu cas, jo, doncs com diem, no?, que faig totes les tasques. Jo de soso, jo elaboro, jo despatxo, jo tot. Ho fas tot tu? Llavors, clar, físicament és un desgast important. Llavors, és el que, no?, el més dur. L'obrillo de... Sí, del meu entorn, sí. perquè tens clientela fidelitzada, ja saps una mica quan et venen algunes clientes, dius, ostres, aquesta persona ja sé el que et demanarà. Ja compraré, sí. El que ve a comprar. Sí, hi ha moltes que són fidels i, i, bueno, hi ha moltes que roten cada vegada més, que jo crec que això està molt bé. Qui vols dir que roten? Que van anar aquí i allà? Sí, que miren una miqueta d'aquí, una miqueta d'allà o el que els convé, no?, i que això és molt positiu. Una, per posar-te a tu les piles. Clar. I una altra, per fer un autorreflexió, no?, de què és el que fas bé o què és el que manca o en què pots millorar o què... Exactament. Llavors, tot això és un aprenentatge sempre. sempre. Per molts anys que tu portis sempre se n'aprèn i sempre es millora i està bé que sempre la gent, no?, et forci també amb aquesta rotació de... Doncs, bueno, que tu et posis les piles i que miris de fer. També, el que és el terme fidelitat, sí. Cada cop es va perdent més, potser? Jo crec que cada cop, exactament, es va perdent més i és bo perquè, no sé, cadascú no va mal. És el que dius, una rotació una mica... i que la gent no té com una obligació moral, no?, tampoc de comprar-te a tu o a aquell o de sentir-se malament anar a una parada o l'altra o el que sigui, no, que tingui total llibertat d'anar a un lloc o a un altre i, bueno, i es mereix la teva somriure, no?, que sigui així o no sigui així. Hagi vingut cada dia o cada X o sigui la primera vegada. O no ho sigui, exacte. Llavors, jo crec que es ha de trencar una miqueta, no?, el terme de fidelitat, que és com si fos una possessió, no?, que no. Jo crec que una miqueta ens hem de treure això del cap. Tens algun producte estrella o que a la gent li agradi més, no sé si, per exemple, la vedella predomina més que el porc o, no sé, les costelles més que una cuixa o hi ha alguna cosa que la gent li tingui especial d'aboció o... Bueno, la vedella és el que més tira. realment, la vedella, l'entrecot, el filet, estem en un poble que, que, bueno, que som ciberites i els preparats, sobretot els preparats avui en dia la facilitat d'arribar a casa i que no trencar-te molt el cap, no?, en fem molta cuina tradicional com abans i tal, no, la... el tipus de compra i d'elaboració ha canviat moltíssim. jo, recordo, no?, de la meva mare quan jo era molt petita i es comprava el que és més bistec estofat per elaborar, perquè la senyora elaborés més a casa. Per cuinar, per cuinar, per preparar, per fer d'olla i allò d'estar s'estona. i més també, molta més quantitat, no?, quilos de bistec, quilos d'estofat. Era més famílies numeroses, cosa que avui en dia no n'hi ha, n'hi ha, per les possibilitats, no?, són les famílies. Exacte, un, dos, hi ha tres, és molt arriscat, una família molt arriscada. Sí, sí, i això ja no tant. No, exacte. I llavors, doncs, bueno, la manera de vendre ha canviat moltíssim. Ara, el que són hamburgueses, varietats i tot el que són elaborats, preparats, és el que més funciona. Això ho has de tenir, també, a la botiga, a la parada. Sí, és el que més funciona, és el que més agrada i, bueno, la gent gran potser sí que compra més tradicional, no?, i la gent jove a buscar més preparats. Tu notes el canvi de tipus de clientela com en altres entrevistes hem estat comentant, no?, que, bueno, els assentadors i assentadores ens deien que, bueno, que entre setmana potser hi ha un públic, bueno, gent, clients més grans, potser, d'un perfil d'edat més gran, en canvi, els caps de setmana o el divendres és un perfil una mica més jove. Sí, sí, totalment. Bueno, clar, hi ha més famílies potser, no?, sí, la gent jove, doncs, per l'estructura del poble, també surt molt fora a treballar i la possibilitat de vindre a comprar al mercat és divendres, tarda o dissabte, no?, i llavors no queda un altre. A Sant Just t'hi lliga alguna cosa, Susana, no sé si ets Sant Justenca o si simplement és perquè hi heu tingut la parada a nivell familiar de fa molts anys. Bueno, jo porto aquí des dels 13 anys. Vale. La meva mare va comprar una casa a Can Mèl·lic, a una casa preciosa, que malauradament amb les vaques boixes va tindre que vendre tot, va ser una bona destacada per nosaltres, sí, pel sector de la carn. Sí, va ser una bona clatellada, no? Però, bueno, des dels 13 anys i llavors ja sento com molt meu al poble. Jo ara estic vivint aquí a Sant Feliu, aquí a la vora. Sí, però bueno. Que queda molt a prop, Sant Feliu. Exacte, sí. De fet, he vingut avui caminar, no sé, estic a 20 minuts. Que bé, que bé. Sí, sí, estic aquí a la vora. I sí, sí que ho sento com molt meu i a més això, jo, encara que porti ara 20 anys, fa 30 que també estava treballant a la planta de dalt a la parada de la meva mare. Vaig estar un parell d'anys. Sí? Sí, he estat oscil·lant entre Sant Joan Despí i Sant Just, no? Depèn de les necessitats. En principi anava una miqueta anar i venint. Teniu parada a Sant Feliu, ai, perdona, a Sant Joan. A Sant Joan. A Sant Just i a la vall d'Hebron també? A la vall d'Hebron és més del meu germà. La parada és del meu germà. D'acord. Van tindre també una fa molts anys a Gabà. Ah. Van tindre una a la bucaria. Carà! La meva mare va tindre una a la bucaria. Home, teniu una parada a la bucaria? Sí, sí, té molt renombre. Home, bueno. Però això ja fa molts anys, això jo era petita, jo tindria 11 o 12 anys. Llavors, tinc molt pocs records d'aquella parada. Bueno. I sempre s'ha dit així, carnissaries Mari? Sí. Mari, entenc que és el nom de la teva mare. Mari és la meva mare, que de fet, ella no es diu Mari, es diu Carme. El que passa és que la meva mare, com ja et dic, va començar amb 6 anys i era molt petita. I llavors, Carme era un nom que li quedava com molt gran, no? Sí. i la gent, en compte de dir-li Carme, li deia Mari. La deia com més petitona, no? Més carinyós, exacta poca cosa. Li deia Mari, Mari i es va quedar amb Mari. Llavors, a l'hora de posar-se al seu negoci, la va nombrar Mari. Mari. Quan me la vaig quedar jo, aquí a Sant Just, aquesta vegada que li vaig comprar a la meva mare, ella em va dir, posa-li Susi. Dic, és que no em sé veure amb una parada que es digui Carn Susi, no? Carn Susi. em sento més identificada amb Carme Mari. Clar. I així ho vaig fer, o sigui, jo li tinc un especial carinyo a Carme Mari tota la meva vida. Clar, és que també és com ho havies viscut fins ara. Exacte, i no, per mi, la meva... Carnissària és Mari. Carnissària és Mari, sí, no ho sé veure d'una altra manera. I Susana, explica'ns una mica com vas viure també tot el tema de la pandèmia. amb època Covid, confinaments perimetrals per municipis, la gent va descobrir el mercat? Clar, per nassos, molta gent, no li va quedar una altra, no? que quan es va cerca municipalment i no quedava una altra que vindrà a comprar al teu poble, doncs va vindre molta gent nova, va ser bastant estressant. Jo el recordo al principi amb una miqueta de... Bé, com tots, amb una miqueta de por. Estàvem desbordats, era molta feina, o sigui, jo vaig perdre 9 quilos, mare meva. Em vaig quedar, vamos, repitita. Com la Míriam de Leopoldos que va dir que fent encàrrecs repartint amunt i avall, diu, mira, és que repartint els productes també. Em vaig quedar, vaig aprimar-me. No m'estranya, no sé, no l'he escoltat encara però l'escoltaré, ara em falten moltes per escoltar però l'escoltaré. Però sí, sí, vaig perdre 9 quilos perquè treballàvem des de les 6 del matí fins a les 10 de la nit, o sigui, el que donava al mercat i més, jo tenia la meva parella, no va poder treballar perquè ell treballa en l'entorn de la música i events i tot això i va ser l'últim, no?, que va obrir portes i ell va vindre a viure a casa, pobret, i estava sol tot el dia, estava desitjant que arribés per fer el passeig aquest de l'horeta, i jo el que necessitava era descansar i era com, no, no vull sortir, jo vull sentar-me una miqueta al sofà i descansar. Però sí, es va viure en principi una miqueta de por, la gent venia molt neguitosa, amb molta por, perquè ja va haver-hi una època que va tancar el súper i clar, pràcticament és que estem al súper nosaltres i algun a pravo i poca tenda més. Tres o quatre coses més. I llavors la gent pensava, bueno, ha tancat el súper i si tanca el mercat i si tal, però és la mateixa por que teníem nosaltres, no? Pensava, ostres, i si? I si tenim aquí Covid i ens tanquen i llavors la gent traslladava aquesta por, no?, i pensava, no ens quedarem sense gènere, no ens quedarem sense menjar, no? Una incertesa i com ens assegurem, no?, que tindrem provisions i tindrem llavors tota aquesta por i neguitó i inclús de tocar-nos les mans o tocar el TPV o tot era una neguitó, una... Sí, tot era, estava tot com agafat amb pinces, no?, per dir-se una mica com a veure què fem. Llavors, bueno, moltes hores, molta feina, també hi ha una gran part positiva, no?, que no ens enganyem, vam fer molts calés, no? Van fer molts calés, clar, no podíem sortir, no podíem gastar, només treballàvem i estorviàvem, és que no quedava una altra. Sí, sí. Llavors, bueno, sí que al principi vam viure amb molta por, però després, bueno, bueno, es va normalitzar. Suposo que s'han quedat, no?, dels hàbits que es van agafar durant la pandèmia, suposo que, no sé si hi ha algun tipus de client que s'hagi quedat també a acabar, us va descobrir, per dir-ho així, que també s'hagi quedat o ja ens han tornat a dispar-se? No recordo, jo realment no recordo gent que s'hagi quedat, no? Jo crec que un cop que s'han obert les portes, la gent també estava desitjant de fer la seva vida i les seves rutines, perquè, com bé diem, no?, si la gent jove està acostumada a comprar fora, ja treballa fora, doncs ja torna al seu àmbit tradicional i de tota la vida, no? Com tots teníem ganes de tornar als nostres rials, els nostres costums i la vida normal, la vida cotidiana. Llavors, no, no, no recordo jo, també et dic que tinc una mica de mala memòria, però... Bueno, Susana, alguna coseta que diguis a nivell de crítica per millorar o que trobis a faltar del mercat municipal com a assentadora que ets, què diries? Doncs a mi m'agradaria molt, sí, per exemple, que no tinc queixes de l'Ajuntament, realment és un Ajuntament que ens escolta, que... Us ajuda... Ens ajuda que cada vegada que els hem cridat ens ha atès, ens ha ajudat i ens ha escoltat, ens ha recolzat, que això, jo he viscut amb altres ajuntaments i no ha sigut així. Ah, mira. o sigui que realment estic contenta i va fent cosetes i tal, però una altra rehabilitació s'han sentit, o sigui, una millora integral, potser estaria bé? Estaria bé fer-li un mercat nou. Un mercat nou. hi ha algunes parts més tècniques que potser es queden antiquades o... Sí, sí. Fer-li un setit comú a tot el mercat per igual. Saps? Que tot tingui una coherència. que ara unes queden més antigues, unes altres s'han modernitzat, com ara la del Jusk, que a mi m'encanta, o sigui, l'ha fet com tota nova. Jo he fet ahir una xapuza com vaig poder l'any passat, ho vaig fer manualment cada dilluns, feia una miqueta així de pintura i tal, però he modernitzat d'alguna manera la meva parada i sí, jo crec que li faria bé modernitzar en si tot el mercat i que l'Ajuntament donés ajudes evidentment perquè a cada parada podés fer aquesta petita modernització. Però que tingui tot una mateixa coherència, no? Llavors, no sé, habilitar, per exemple, la planta de dalt, que ara és com una sala polivalent, per exposicions, per exposicions i tal, doncs potser una idea de fer un espai lúdic pels nens petits perquè, no sé, una petita nurserí o alguna cosa així que poden estar pels nens petits i un... Com una ludoteca. Una ludoteca o alguna cosa així perquè la gent jove pugui vindre realment a comprar i que estigui tranquil·la comprant mentre que els seus nens s'ho estiguin passant pipa a la perda dalt o... Molt bé, escolta'm. No sé, uns avanços, un canvi d'horari, no? Un canvi d'horari, un horari una miqueta més jove. Vale, a què et referies? Potser obrir més per les tardes també o...? Sí, jo quan, abans de quedar-me a la parada fa 20 anys, fa 21, més o menys, 21, 22 anys, si no estic equivocada, es va proposar treballar els dimecres tarda i es va fer gairebé tot un any de treballar els dimecres tarda i no va funcionar. Però, bueno, ara ja han passat 20 anys i potser se li hauria de donar una oportunitat a veure si la gent jove actual pogués venir o... Clar, la gent jove pels matins entre setmana difícil ho té per venir al mercat. Exacte, jo veig que demanda, la gent jove demanda una miqueta de tardes. I, bueno, llavors reorganitzar-nos una miqueta i fer l'esforç de fer un horari més obert, una miqueta més actual. No? I, no sé, instaurar uns carrets de compra perquè la gent pugui carregar el mil·lenari que ja tenim al pàrquing, no? Doncs poder facilitar el carret i això. Molt bé. I l'última qüestió, Susana, que ens diguis quin valor afegit potser podria tenir venir al mercat o aquest plus que, per exemple, ofereixes des de la teva parada, no? No sé, coses que, per exemple, els grans supermercats o les superfícies no poden oferir. Vale, doncs jo penso que el tracte, el tracte humà, no? El tracte humà, la confiança, o sigui, jo tinc moltes, moltes, gairebé, les clientes més... més fidels, més fidels, no? Confien plenament en tu. Ja et diuen, el que tu em donis, què em dones per planxa, què em dones per... dóna'm idees, no? Què puc fer avui? Què? Això, un super, no t'ho dona. la qualitat, la qualitat d'un, d'un petit mercat, no? O, doncs en el meu cas, no? Com el meu pare que fa una tria com jo, que miro el, el producte que sigui d'alta qualitat. Jo, no entra a la meva parada un producte que, que no estigui ben valorat per la meva vista, no? Que abans no hagi passat pel, pel meu consentiment. Exacte, pel meu filtre. I llavors, això és molt important i tant el tracte com la qualitat és que hi ha un abisme. Molt bé. Els preus han pujat en tots els sectors. Sí. En l'alimentari, en l'elèctric, en tot, sí. Però qui vulgui una bona qualitat jo crec que sap que ho té en el mercat. Molt bé. Una altra cosa és que pugui o no pugui, això és un altre... Un altre tema. Un altre tema, una altra discussió, no? Però la qualitat i... Està garantida. està garantida. En un mercat està garantit. Molt bé. No hi ha comparació. Doncs, Susana, ha estat un plaer tenir-te aquí als Estudis de Ràdio d'Esvern. Esperem que hagis estat a gust. Bon a gust. I també... Una mica nerviosa, però... Bueno, no passa res. No és el meu àmbit. Bueno, també t'hem conegut una mica millor i quina és la teva visió del mercat. Que acabis de passar bona tarda i també bona setmana. Igualment. Moltes gràcies, Núria. Adéu. Adéu, guapa. I va gritando contra el viento rompiendo todos los esquemas... El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles. L'aixeta sí. Generalitat de Catalunya. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda. Us informo aquí a Lian Sabria. El col·lapse de dos bancs nord-americans provoca un sisme als bancs d'aquest país, però també a les dues bandes de l'Atlàntic. La por de les repercussions per la fallida d'aquestes entitats ha arrossegat les borses i les accions dels bancs. Aquí, l'Ibex 35 ha tancat en vermell. pèrdues de fins a un 3,5%. El banc Sabadell, per exemple, ha perdut més d'un 11%. CaixaBank gairebé un 6%. Un altre banc, el nord-americà First Republic Bank, ha perdut un 60% i està també a un pas de fer fallida. Les autoritats dels Estats Units i europees també han llançat missatges de calma per frenar l'efecte del pànic bancari. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha defensat les mesures que s'han pres. Tots els nord-americans han de tenir confiança que els seus dipòsits seran al seu lloc si els necessiten. Segon, s'acomiadaran els dirigents d'aquests bancs. Tercer, no es protegirà els inversors dels bancs. Sabien que prenen un risc i quan no s'amortit aquest risc, els inversors perden els seus diners. Així és com funciona el capitalisme. Notícies breu, Jordi Barranca. L'Audiència de Barcelona ha ordenat el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona que prengui declaració la directora del CNI Esperanza Castellero i citi com a investigada l'empresa israeliana NSO fabricant del programari Espia Pegasus. El tribunal considera que és l'única manera de saber si l'estat va actuar legalment a l'hora de comprar el programa Espia Pegasus i si va rebre l'autorització del Tribunal Suprem per poder-lo utilitzar. Ho fa en el marc de la investigació per l'espionatge l'eurodiputat de Diana Riva i el diputat del Parlament, Josep Maria Jové, tots dos, d'Esquerra Republicana després que ells ho reclamessin i que la Fiscalia i el jutjat s'hi oposessin. Diana Riva celebra que s'hagi fet aquest pas malgrat la tardança i demana que s'arribi fins al fons. Veiem com avança massa a poc a poc i massa tard. Fa molts i molts anys que sabem que aquest programa d'espionatge s'ha utilitzat de manera il·legal cap a opositors polítics, cap a societat civil cap a Catalunya des de part del govern espanyol i per tant un pas més dintre d'aquesta lluita per demostrar com l'estat espanyol ha fet un ús il·legal del programa Pegasus. Esquerra Republicana, Junts i els Comuns es mostren disposats a estudiar la proposta del PSC per eliminar la pensió vitalícia i les indemnitzacions que cobren els expresidents del Parlament. Els socialistes plantegen un període transitori de sis mesos a partir del qual deixin de percebre el 60% del sou quan es jubilen i el 80% durant els 4 anys posteriors a la pèrdua del càrrec. El cap de l'oposició, Salvador Illa, assegura que no és una iniciativa pensada contra la presidenta suspesa de la cambra, Laura Borràs, en cas que la condemnin pel cas dels contractes de la institució de les lletres catalanes. Era más un privilegio que no un reconocimiento de la debida dignidad de quien preside el Parlamento de Cataluña. Por eso, no contra nadie, sino a favor del Parlamento hemos adoptado esta iniciativa. El Tribunal Suprem fa un pas més en l'exhumació de diverses víctimes del franquisme enterrades al Valle de los Caídos. Ara ha rebutjat el recurs de la Fundació Francisco Franco i un particular que pretenien paralitzar els treballs. En concret, el Suprem dona per bona la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va donar llum verd a la llicència urbanística per fer els treballs. En tot cas, ara la decisió està en mans del Patrimoni Nacional que pot donar el seu sí a l'exhumació o bé esperar que el jutjat de Madrid que tramita aquest procés es pronunciï. La festa en Reif de Montanyola a Osona d'aquest cap de setmana acaba amb 230 persones identificades pels Mossos. En els controls policials els agents van identificar prop d'un centenar de vehicles que han estat denunciats a partir de la llei d'accés motoritzat al medi natural. A més, 12 conductors van donar positiu en el test de drogues i 5 per alcohol. Els Mossos també han aixecat una trentena d'actes administratives. Amb aquesta Reif de Montanyola ja són 3 les que s'han fet a Catalunya en menys d'un mes. Les anteriors a la Conca de Barberà i a la Segarra també van durar 3 dies el mateix i van participar també centenars de persones. Esports, Marta García. El Girona tanca la 25ena jornada en Montilivi rebent l'Atlètic de Madrid. Els gironins amb les baixes segures de Jangel Couto, Callens, Ibrakebe i Joel Roca estan 4 punts per sobre del descens. L'Atlètic arriba després de 8 jornades consecutives en Lliga sense pedre. El partit és a les 9 i a partir de 3 quarts en l'antena de Catalunya Ràdio començarà el tot gira amb aquesta transmissió. La Lliga assegura que la inscripció de Gavi com a jugador del primer equip queda anul·lada. La raó que argumenta l'organisme és que el club blau grana va presentar fora de termin en el jutjat la demanda assegura que no ho va presentar fora de termin i que la decisió d'ara es tracta d'una decisió del lletrat que no és ferma. En tot cas, Gavi pot seguir jugant amb el primer equip perquè hi consta com a jugador i amb fitxa del filial. El govern espanyol també es personarà contra el Barça en el cas Negreira, segons ha confirmat este matí el president del CSD José Manuel Franco. En el torneig d'Indian Wells de tenis, Pau Lavadosa busca avui l'accés als vuitens de final en un partit contra Ribàquina. i a dos quarts de vuit a Austràlia-Espanya en partit de classificació per a la ronda final de la Copa del Munt Masculina de Waterpolo. Fins aquí les notícies. El Girona tanca la Junta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Rivas. Bona tarda, us informa Lua López Rivas. Unes cinquantena de persones es reuneixen a la plaça Camoapa per comemorar el Dia Internacional de la Dona Sant Just d'Esvern. Aquest acte va començar a les 9 del matí on es va oferir una classe de ioga amb l'ESA ioga. Tot seguit, es va repintar el mur feminista de la plaça amb el lema Estimem-nos totes, un mur coorganitzat per l'Ajuntament i Dona i Empresa. Es va oferir també xocolatada amb l'Associació del Barri Nord i es va realitzar una fotografia conjunta amb dron. Per tancar el dia va haver-hi una ballada de sardanes a càrrec de la coble jove de Reus i per últim a la una un taller de defensa personal femenina amb el club Taekwondo Sant Just. Nova exposició de tires còmiques del dibuixant Pere Oliver al Centre Social al Mil·lenari. Avui ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern al dibuixant Sant Justenc que ha assenyalat que exposa uns quants dibuixos entre el 2022 i 2023 de tires publicades a la Vall d'Aversa a la pàgina web El Xurro Il·lustrado i al compte de Facebook de l'autor. El Xurro Il·lustrado és una pàgina web de Madrid de l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya i l'Associació d'Humoristes Gràfics que es pot consultar de manera gratuïta a través d'internet. En Pere ha explicat que l'exposició del Centre Social al Mil·lenari es va fer a partir d'una tria que va fer conjuntament amb l'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern. Explica que sempre funciona de la mateixa manera. Ell ofereix un conjunt d'il·lustracions i és algú que tria quines són les escollides. La mostra ja es pot visitar a la sala d'actes del Centre Social al Mil·lenari. El Museu de les Trementinaires de Tuixent podrà fer ús de la cançó que els dediquen als Pastorets de Sant Just. Ahir, membres dels Pastorets van visitar el Museu de les Trementinaires que va ser inaugurat el desembre de l'any 1998. El museu forma part de la Ruta dels Oficis d'Ahir promoguda pel Consell Comarcal de l'Al Urgell i està situat a la població de Tuixent. La visita a aquest museu permet conèixer qui eren les Trementinaires, quines herbes i remeis comercialitzaven i com organitzaven les seves rutes sempre a peu des de la Vall de l'Avança i Tuixent fins a les terres planes de l'interior i el litoral de Catalunya. La delegació dels Pastorets va lliurar el CD de les Cançons al Museu i en Jordi Baldric, l'autor de la lletra i música de les Trementinaires, els va autoritzar a fer ús de la cançó. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. L'essència de Sant Just l'atens a la Rambla a Ràdio d'Esvern. I comencem aquesta segona hora de la Rambla, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern i tenim escoltant a Vico amb aquest tema noixentera. Després passarem a parlar amb Romi Porredon, presidenta de la SEAS, la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenca. Amb ella ens posarem el dia de les activitats que té l'entitat. gotes de dolce pa' que vuela mejor y se va calentando el ambiente yo te busco entre a toda esta gente dime, dime, dime dónde está tu boquita de fresa mi mojito de menta las cosas bonitas al final se encuentran dos trocitos de fruta si quieren se disfrutan te invito a mi fiesta en mi casa la una noche ochentera tota la noche entera hay una cola que te da pero ven con quien quieras noche ochentera tota la noche entera cógeme la cadera que bailamos la lenta tu hijo la noche entera era como una noche ochentera era la noche entera era como una noche ochentera era lo haremos como en las vegas lo que pasa aquí aquí se queda la policía en la puerta pero nadie nos va a frenar no díselo que esta fiesta no acabó dame dos bien de ron y salimos al balcón a gritar que la vida es pa' disfrutar que no sobran ganas de amar la vecina empieza a picar que quiere subirse a bailar que quiere subirse a bailar vinga ara sí ja són les 6 i 11 tenim ja Romi Porredona dins dels estudis de Ràdio d'Esvern hola Romi què tal bona tarda bona tarda doncs bé hem estat parlant aquestes últimes setmanes en diferents sessions que hem fet també parlant amb gent de les CEAS ens ha anat posant al dia eh Romi han passat gent de la secció jove també gent de la secció infantil i ara ens toca parlar amb tu un altre cop com vam fer a principi de temporada temporada exacte parlem de novetats d'activitats d'agenda sí bé jo ara vinc com que vam fer l'assemblea d'ordinària diguéssim general de socis i sòcies el dissabte 4 doncs pensava bueno una mica parlar doncs de com va anar l'assemblea de com està anant el cicle que és el que més porto doncs i bueno pregunteu el que vulgueu molt bé no l'assemblea doncs es va fer el 4 de març normalment fem això a principis de març és l'assemblea de socis doncs el que es fa el que es fa seria primer diguéssim fer un repàs de tota la memòria d'activitats del 2022 de totes les activitats de totes les coses que portem a terme perquè no només és les sortides del cicle o matinal sinó doncs com va el butlletí la biblioteca doncs el cicle d'audiovisuals un repàs com si diguéssim de tots els àmbits que abràs de totes les activitats i de tots els àmbits que portem endavant les CES fins i tot les col·laboracions que fem i bé vull dir el sopar de motxilla el sopar de lluna plena perquè a banda de les sortides hi ha moltes moltes activitats que totes estan portades per comissions llavors comencem l'assemblea amb què un membre de cada comissió o de cada representant d'aquesta activitat fa una exposició fa l'explicació del que ha estat el 2022 i ja està es fa tot un repàs i un balanç general del 2022 després el tresorer presenta l'estat de comptes del 2022 amb ingressos sortides l'estat de tresoreria això s'ha d'aprovar i després es presenten ja si hi ha novetats abans del pressupost podríem dir del 2023 llavors com a novetats van parlar sobretot la secció infantil la secció jove que malgrat no era la jove ja fa un any que hi és que ja està en marxa que està en marxa però bueno parlar de tot el que han fet i tota la consolidació i el futur de la secció vull dir que va estar molt bé perquè a més ells són gent molt espavilada amb moltes idees amb moltes idees amb moltes idees i ells van presentar un powerpoint de sortides i tal i va ser molt dinàmic amb això i s'ha guanyat allò un regeveniment fantàstic i després la secció infantil que va venir doncs el Marc i la Núria que són els que van endegar ja al setembre la primera sortida i ho van fer trimestralment i llavors hi ha sortides doncs mensuals i un cop al trimestre es fa amb famílies diguéssim i van explicar que anava fantàsticament bé perquè han hagut de tancar perquè ja són 25 i clar els remunidors que tenen no poden diguéssim tirar endavant més i hi ha llista d'espera què dius sí hi ha llista d'espera i a més molts nens i famílies s'han fet socis per tant hem augmentat de socis que bé és a dir estem molt contents i bé llavors a banda una altra com a novetat és perquè volem fer un canvi de web més actualitzada més modernitzada i això estem pendents pel que fa al disseny no Romi més que res el disseny i la disposició la web de la CES està completíssima pel que fa al contingut ho trobeu tot i a més està superestructurada és que no té pèrdua és modernitzar-la és potser dinamitzar-la d'una altra manera més interactiva més i llavors tenim una proposta amb l'escola Antoni Algaró sí doncs que bé ens ha dit si volíem ajuda i llavors bé la gent jove que també s'hi entén i el Bernat Macià que és el que també la porta i així doncs bé això seria una novetat per l'altre any diguéssim per fer un canvi molt bé i llavors ja després es presenta el pressupost del 2023 i llavors tot això s'ha d'anar aprovant diguéssim l'Assemblea de Socis va aprovant doncs el pressupost un pressupost que va en consonància amb el de l'Ateneu no? no és independent independent sí sí el pressupost nostre és per les activitats i les coses que fèiem i tot això doncs com distribuïm no? ingressos despeses i tal llavors aquest any amb el pressupost sí que hi ha hagut una petita novetat que fèiem molts anys que no no ho fèiem que és un augment de quota perquè clar tot va canviant fins i tot el que nosaltres les CES hem d'aportar l'Ateneu ha pujat bastant perdona això em referia a això perdona quan t'he comentat allò de l'Ateneu els temes que clar el pressupost varia en funció de diferents variables no? exacte i que clar i llavors doncs en funció de com ha anat una activitat una altra etcètera i tot doncs es fa per al nou any doncs una prospecció no? d'ingressos i de despeses i llavors clar això ho ha de provar i llavors els socis de vegades pregunten i això de què és això de l'altre donem la veu perquè finalment si s'aprovi doncs que s'aprovi per consens evidentment i ja està i després hi ha uns esquemes dins dels fulls nosaltres donem un petit dossier als socis on hi ha aquest resum de memòria i on hi ha aquests quadres de l'economia i també una mica la piràmide d'edats pel que fa als socis als socis i llavors aquest any estàvem molt contents perquè la piràmide d'edat que sempre tendia a ser una piràmide que pujava molt cap al final s'aixamplava més això mateix s'ha equilibrat amb infantil i juvenil i doncs això està molt millor home i rejuvenida i veus que hi ha futur ostres era un dels reptes que teníem feia anys i anys no i veus que ostres amb aquestes dues seccions doncs la cosa ha canviat i a més és que estan molt contents veieu que també hi ha continuïtat per tant exacte que el futur sembla que vagi per bon camí i això sí estem molt contents i Romi en aquesta assemblea que vau fer el 4 de març algunes coses destacades o bé no sé si vau parlar de les conferències per exemple que estan a vent amb aquest cicle de geografies de dona quina valoració se'n va fer és a dir el públic hi va? sí bueno ara això seria l'altra cosa com que és un cicle que he organitzat jo aquestes geografies literàries en veu de dona doncs bé també estem molt contents perquè hi ha molta gent o sigui la sala de piquets s'omple sempre des de la primera conferència i en portem sis només en quedem tres o sigui aquí estem passats a l'Equador sí sí per tant ja es pot dir que ha tingut èxit que ha tingut està tenint molt èxit la gent la veritat està com molt contenta allò amb ganes doncs d'escoltar veus ganes doncs de rellegir que això és l'important no? vull dir que després d'una conferència digui oi doncs mira em rellegiré això i tal o mira tenia aquesta autora oblidada doncs mira no? i això és l'important no? que se surti satisfet i amb ganes doncs de relectures o de lectures i bé totes les autores i fins i tot els exponents que han vingut doncs són molt competents vull dir les autores són des de la Pàmies a la Rodoreda a la Víctor Català doncs no? vull dir l'Isabel Clàssimo totes aquestes ja s'han fet la Montserrat Roig després també es va fer bueno l'última que això ja ja vaig pensar que aquesta havia de ser sí o sí el març la Maria Mercè Marçal sí que ha estat just aquest cap de setmana exacte aquesta el divendres passat i va venir la Lluïsa Julià que havia estat amiga més fundadora de la secció d'escriptores del PEN Català s'havien conegut molt i havien compartit moltes coses amb ella i a banda d'escriure i fer antologies de la Maria Mercè Marçal ha fet la primera biografia de la Marçal saps? per tant doncs va fer una conferència molt maca a més com que la Lluïsa Julià havia estat ara perquè s'ha jubilat però havia estat sempre professora i combinava els estudis la investigació però es notava a nivell de didàctica la comunicació amb el públic i ja s'està acabant ara només en falten tres la d'abril que serà la Montserrat Avelló que vindrà una professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el maig farem una excursió a Mallorca i el Gaspar Valero farà recorreguts itineraris doncs en veu de dona no? amb moltes autores mallorquines passejant-nos per diferents racons i tal i el juny per acabar la Maria Barbal caram la Maria Barbal per tancar que si puc vull dir vaig parlar amb ella i tal i depèn doncs de com estigui d'ànims i de ganes i tot potser també a banda del ponent doncs que serà el Joan Josep Pizern aquí no vaig poder localitzar doncs la traductora el romanès l'escrabel i un altre que també m'han dit però no va poder ser però vindrà el Joan Josep Pizern que crec que la coneix perfectament a la Marçal ai a la Marçal a la Barbal a la Barbal i si puc que vingui ella també perquè sí a veure suposo si està bé i es troba bé perquè de vegades té molta feina i moltes coses i ella em va dir si puc vindré tu avisa-me amb més de temps i miraré a veure de venir i si ho podem aconseguir tancarem el cicle que bé doncs el juny molt bé i alguna altra novetat a Ròmi que haguéssiu parlat durant l'assemblea pel que fa a les activitats el que queden d'aquest 2023 queda doncs ara bueno queda ara acabar el cicle ja ho hem dit sí després queda en matinals cada mes fem una matinal queda en aquestes sortides els cicles hi ha la mitja d'esvern també a l'abril el sopar de lluna plena també bé diferents diferents activitats hi ha encara activitats sí molt bé les sortides de cloenda tant de matinals com de cicle per cert un punt que volia fer el tema de les xarxes socials un punt a favor perquè sí que sí sí home per Instagram i per Twitter veig que us esteu posant el dia que aneu posant fotografies també de les excursions que feu sí sí sí això s'ocupa la secció jove sobretot el Martí el Martí Bailac que és un crac sí sí perquè de seguida ell va dir no això es pot ajuntar a través del programa no sé què perquè no em facis dir el nom sí i tot en un pack ho fa a l'hora i llavors ell mateix redacte quatre cosetes doncs sobre les diferents activitats i fa tota l'explicació de les activitats de cada mes sí sí surt per tot per tota la xarxa sí sí sí sí per tant que un punt positiu un punt positiu també veus això de tenir gent jove ens hem modernitzat ens hem modernitzat i rejovenit exactament molt bé doncs home jo crec que no ens queda res pendent per comentar moltíssimes gràcies per passar-te per aquí a la ràdio no a vosaltres perquè així també ens anem posant cada mes al dia i també m'agrada que vinguin la secció jove la secció infantil o ara quan hi haurà la mitja que vingui el Mart explicar-ho més bé sí i tot això està al dia fantàstic doncs que acabis a passar bona tarda i també bona setmana i igualment adeu gràcies a vosaltres adeu Hola sóc la Mireia Belmonte en la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental si no tens un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 no t'ho pensis davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Gràcies a vosaltres Que si marca o no marques, treguis la llengua. Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó... Els petons de debò es fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes.cat Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia. Un poble tan adorable i el fum tan insuportable. Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa. Pensa bé que tu t'enganyes, no ho juguis, ara t'ho manes. Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Són justament dos quarts de set. Seguim un altre cop amb el cicle d'entrevistes a les parades del mercat municipal. A primera hora del programa, fa una estoneta, hem fet l'entrevista amb la Susana de Carnisseries Mari. I ara ens toca fer ja la setena entrevista d'aquest cicle, pel qual, recordem, van passant els i les assentadores del mercat municipal a explicar-nos què s'hi cou a dins i com és el dia a dia del mercat. Doncs, fidelitza la clientela, quines són les rutines, els hàbits de compra de la gent, també la forta competència amb els grans supermercats. A part de conèixer, òbviament, també qui són les persones que regenten cadascuna de les parades. Ara parlarem amb l'Àlex de la peixateria Glòria. Repetim, és la primera vegada que els assentadors i assentadores passen per aquí, pels estudis de ràdio d'Esvern, quan venen, estan una mica nerviosos, nervioses, per tant, no passa absolutament res. Àlex, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda a tothom. Bona tarda. Ja hem dit que els assentadors i assentadores esteu una mica, allò quan entreu a l'estudi, una mica nerviosos, però no passa res. No estem habituats, això. Clar, és que algú quan està fora del seu àmbit es nota una mica descol·locat, però, bueno, ho intentarem fer el millor possible i que la gent que ens escolta, doncs, que ens conegui una mica. A veure, Àlex, si algú entra al mercat de Sant Just i para davant de peixateria Glòria, què és el que hi veu? És a dir, què és el que hi troba? Quins productes? Què tenim? Bueno, troba peix fresc de qualitat, de molt alta qualitat, i peix i marisc. Molt bé. També fem també... hi ha algun elaborat i algú de peix congelat. Molt bé. Elaborat, a què et refereixes? Bueno, doncs, tenim anchoves, tenim aceitó amb vinagre, i els dissabtes fem nosaltres xuxi. Ah, molt bé. Oh, mira! Home, doncs això sí que és un elaborat, però deu tenir èxit, no? Bueno, es va venent. Que bé. I, Àlex, qui tenim d'encarregat o encarregada darrere del, com si diguéssim, de l'aparador? Bueno, el responsable sóc jo. I llavors, després, atenen, normalment hi ha l'Encar i l'Àngel, que atenen a la clientela. Molt bé. És a dir, que tens algú que et pugui donar un cop de mà, no? Sí. Molt bé. I, una mica, explica'ns com és el teu dia a dia, no sé si tens alguna rutina, o no sé si t'aixeques molt d'hora, per exemple, o vas a algun lloc a buscar el producte fresc. Sí. Cada dia ens aixequem a les 3 per estar a les 4 al Mercat Central, a Mercabarna. Uau! Sí, és una feina bastant dura. Tot i això, avui dia el guaxap ens ha deixat dormir una mica més, perquè ja, prèviament, quasi la majoria de peix ja es compra mitjançant guaxap. Oh, vale. Sobretot el gènere que ve del Cantàbric o de l'Atlàntic de Galícia. Que tot això ja, més o menys, ja veiem l'entrada diària que hi haurà de peix i ja fem la compra, la previsió. Vale. Molt bé. I la resta, per això, sí que heu d'anar a buscar-ho, eh? Sí. Llavors, estem a les 4, normalment el gènere entra a les 3, sobretot de les subhastes que hi ha hagut a les llotges per la tarda, i entra sobre les 3 a Mercabarna, i a partir d'aquí ja nosaltres, més o menys, anem comprant el gènere. Perquè teniu algun lloc ja fix que sapigueu que us donen producte de qualitat? Sí. O teniu-hi alguns llocs de referència? Sí. Sí, més o menys, ja, o sigui, ja comprem més o menys sempre els mateixos llocs, perquè no ens faci el gènere. Però ja també, quan anem al mercat, ja saben en quin tipus de qualitat treballem, llavors ja te l'ofereixen. Vale, vale. I del que vosaltres poseu a la peixateria, quins són aquells productes o aquells peixos que es venen amb més facilitat? Allò que recomaneu o, bueno, no sé, el que la gent veu millor? Bé, normalment ve gent i llavors ens consulta. Ai, quin peix puc agafar? A veure'ns sí que jo li dic, doncs mira, tens aquí un llobarro salvatge que ve d'aquí de la Costa Brava, a veure'ns sí que recomanes, si coneixes el client, més o menys ja sap el que vol, no? Però, bueno, el que més es ven és el que diem el sota de cavall o rei, no? Que és el llenguado, el rap i el lluç. És el que més sortida té. Ostres, bueno, clar, és el que has dit tu, el sota de cavall o rei, no? Vull dir els bàsics una mica, una mica, molt bé. Parlem ara de la parada, de la seva història una mica, no sé si recordes quin any va obrir. Bueno, van començar, la meva mare van agafar una parada del mercat, de la Paquita, que es va jubilar, llavors els meus pares el van agafar. D'acord, eh? Llavors aquesta parada vam fer dues, vam fer una peixateria i una friteria. Ostres! Sí, llavors vam estar molts anys, el meu pare i el meu germà portaven la friteria i ma mare i el meu altre germà portaven la peixateria. La teva mare entén que és la Glòria? La Glòria, sí. D'acord. Llavors, amb el temps vam veure que el meu germà va marxar i ens va quedar el meu pare sol, llavors fer dos mercats era molt dur. O sigui, anar a les 4 del matí amb un i a les 6 de la tarda anar a l'altre mercat era una feina molt dura, i llavors es va decidir de deixar la friteria. Però això ja amb l'últim canvi de reforma del mercat. Cap a la dècada dels 80, potser? No, aquesta va ser una reforma, va ser la segona reforma, que ha de ser un mercat de dues plantes, va quedar amb la planta de baix i a dalt un supermercat. Cap al 2003 podeu? Sí. Val, val, val. Llavors en aquella època entenc que us decidiu quedar només amb la... Amb la peixateria. Amb la peixateria. Caram. I com va ser el traspàs d'aquest negoci? Tu estaves segur, Àlex, de voler seguir amb la peixateria? Tenies algun espòs? Perquè, deu ser, com has dit tu, una cosa molt dura, no? Bueno, has de valorar. Pensa, en aquella època tots els fills treballàvem amb altres feines, llavors era una parada que portava sol la meva mare i mon pare. Llavors es va valorar si aquell esforç valia la pena o no. També el mercat es reduïa, llavors és quan es va decidir de deixar la friteria i sol encara ens va amb el peix. Ostres, tu has... Bueno, heu viscut canvis significatius, no? Amb el mercat, amb aquestes obres que em comentes, no? Sí. I què és el que, bueno, un extrauries? D'aquests canvis que et dius, ostres, doncs això es va fer molt bé, amb això van tenir un encert. O coses que dius, no, mira, aquí és que la van cagar, això no ho van fer gaire bé. Ja sé que et posen un compromís, però bueno... Sí, bueno, jo no t'ho puc explicar perquè tampoc no ho vaig viure en primera experiència, que eren mons pares, però sí que deien... Ah, quan va haver-hi el canvi d'una planta de l'antic mercat que estava a dalt amb unes escalinates, quan va haver-hi el canvi a fer un mercat bastant més gran amb dues plantes, el doble de friteries, el doble de peixateries... A vore'n sí que hi havia una pop, però bueno, que es va anar fent i és un mercat que sempre ha treballat bé. Perquè d'allò més dur, bueno, més sacrifici, no, que tu creguis que té la feina d'estar en una parada d'un mercat, què és? Jo, per mi, el sacrifici és l'horari que portem nosaltres, com a peixaters, l'horari és molt dur, anem a diferents hores, anem sempre a falta de sony, és el que veig més. Després la venda és maca, la venda de mercat és molt maca. I amb el peix és una parada molt agraïda perquè tens molts colors i et dona una vitalitat, és una venda molt maca el peix. Tu com vas aprendre l'ofici? Perquè dius que és fàcil, però bueno, no tothom sap tallar peix, Àlex. Jo, bueno, perquè ja de petits anàvem a ajudar la mare, a tallar, a vendre, a repartir. Així vas aprendre una mica, no? Sí, sí, ja ho portàvem a la sang. Jo me'n recordo quan, al començament, que va ser un començament molt dur, anàvem a les quatre al dematí a acompanyar els meus pares i a les vuit ens canviaven per anar a l'escola a Canigó. Sí, amb 14-15 anys va ser una època bastant dura, però bueno, és el que tocava en aquell moment. Bé, ara que comentes això, llavors, tu sempre has estat vinculat a Sant Just, és a dir, en la parada del mercat, és també perquè és el lloc on viviu, no? Sí, sí. Bé, de fet, mon pare és anat a Sant Just, el meu pare va néixer a la fabriqueta del carrer Bador. Nosaltres també, o sigui, tota la vida hem viscut a Sant Just. Clar, per tant, esteu pràcticament, bueno, arreladíssims al mercat de Sant Just. Sí, sí, ja tota la família ja és... Sant Just, eh? Són uns Sant Just, sí. I també això em permet preguntar-te, doncs, el tema de la clientela, que suposo que també, bueno, doncs, la deveu conèixer de, bueno, pel poble, no? Però també és més fàcil, llavors, fidelitzar-la? És a dir, que la gent us conegui més, que vingui a la parada? Com és la clientela que teniu? Mira, la clientela que tenim ara, o sigui, és gent gran que ha vingut tota la vida i ara estem veient que ve molta gent nova. O sigui, ara també ve molta joventut. D'acord. No la suficient, que ens agradaria, però, bueno. La joventut també és com a les altres parades que ens han estat explicant, que ve més els caps de setmana, divendres, i així que no pas entre setmana? No, entre setmana també. També van venint. I si no ens truquen, perquè nosaltres fem el servei de repartament a domicili a hores convingudes. O sigui, ens poden demanar pel dematí el peix, li diem el que tenim, o els enviem un vídeo del peix, ens ho demanen, i, per exemple, si ens diuen que a les vuit del vespre estan a casa, i nosaltres els hi portem. Ostres, si feu servei a domicili. Sí. Caram, això és un plus, eh, també. Sí, ens hem d'adaptar als horaris de tothom. Sí, sí, sí. I llavors em comentes, Àlex, que hi ha tant clientela més gran com clientela, bueno, doncs, més jove. És un punt positiu, també, que, per exemple, conegueu la clientela i ja se figueu, per exemple, doncs, aquesta persona vol això, aquesta ho vol així, aquesta això, o... Jo crec que sí, que això és un valor afegit a qualsevol tipus de gran superfície. O sigui, saber tractar a un client el producte que vol, com ho vol, i llavors també amb cert carinyo, perquè a vegades anem a les grans superfícies i la relació és molt freda amb una dependència d'una gran superfície. És molt diferent. I crec que aquest servei és un valor afegit molt important. La gent es deixa aconsellar? És a dir, pregunta molt, avui què em recomanes? O avui... O sigui, té confiança com perquè... Sí. A vegades sí. O, per exemple, van amb una idea i aquell dia no n'hi ha allò que volen. Perquè el mar és així. El peixater, quan s'aixeca el dematí i si té uns encàrrecs, arribes i no tens el peix que tu vols perquè no has sortit del mar. O sigui, llavors hem de buscar aquestes alternatives. Però també ens ve el client que ve amb una idea a buscar alguna cosa i aquell dia no n'hi ha. Llavors, sí que nosaltres aconsellem quin peix oferir més o menys una alternativa. Semblant allò, no? Sí. Una mica. Depèn de com vagi. És també, a vegades, quan ens fan l'encàrrec i vol un llobarro, sempre preguntes quina alternativa tenim? Perquè si aquell dia no surt llobarro, pot ser una durada, un parc o un altre tipus de peix. Clar. La gent coneix els peixos? Coneix el nom dels peixos? O som una mica incultes, en aquest sentit? Bé, a part del... Sota d'això que dius tu del llus i del bacallà? Sí. O sigui, tenen clar el llus, el bacallà, la sípia, això ho tenen clar, el musclo, l'almeja, però sí que hi ha peixos que ja... perquè a vegades veuen un llenguado, pregunten si és una bruixa, veuen una bruixa i si és llenguado, però bueno, lo normal. Falta conèixer, potser, per exemple, una mica més el producte, no?, per la part de la clientela, també, perquè, bueno, a vegades penses que tot el peix ja és car i també hi ha opcions una mica més econòmiques que potser la gent no coneix. Sí, sí. O que no tenen tanta fama. i ara ja hi ha... Jo he escoltat en altres programes de ràdio que han parlat d'aquest tipus de peix i sobretot per les alternatives a la sobrepesca que hi ha. O sigui, hi ha peixos paral·lels potser amb un lluç o amb un rap que són bons, que són d'aquí de proximitat i és peix boníssim que normalment ja... Jo no els porto perquè aquí no es venen, com podria ser una bròtula o algun tipus de peix així, que és molt bo, que és peix de roca, que és boníssim i podria ser l'alternativa a aquest tipus de peix perquè ara hi ha sobrepesca amb aquests peixos més generalitzats. No el portes perquè la gent entenc que no t'ho demana. Perquè no tinc mercat aquí. Clar. No tinc, sí. O no ho coneixen i llavors no ho portem. I quina és l'època de l'any que hi ha més feina? Tu creus que hi ha alguna època que dius ostres, és que anem molt agobiats. Bé, normalment l'època es concentra tot a... on tenim més feina és cap a Nadal. D'acord. És com més... Però no, normalment estem en un mercat que més o menys durant tot l'any anem treballant. I quines coses positives veus que té el mercat de Sant Just, que és més aviat un lloc tranquil, no? Com el definiries? o, doncs, bueno, quines diferències creus que té respecte a altres mercats d'altres municipis? Mira, jo, el mercat de Sant Just és un mercat petit, un mercat de molt bona qualitat. Jo crec que és un mercat que dona un bon servei a tots els clients. I respecte a altres mercats, sí, doncs veus mercats de Barcelona més modernitzats, mercats més amples, més modernitzats, o sigui, és diferent. I després també nosaltres tenim una parada a l'Ella, que és un mercat molt més petit, però també és més antiquat. Més petit que el de Sant Just? Sí, sí. Ostres! Sí, hi ha cinc o sis parades. Caram. És molt petitet. I qui el porta? Algú de la família, també? Sí, el porta el meu germà. És una parada que és meva i d'ell i ell està allà al mercat de l'Ella. També peixateria? Sí. També, molt bé. I d'ellà a l'Ella també tenim, o sigui, hi ha dos barques del Mas Nou que també ens puja peix peix de proximitat. Que bé, que bé, que bé. Sí, sípies i enguadus, peix de roca. De tot, vaja. Sí. I parlem una mica també de la pandèmia. Cosetes, bòbids que s'han quedat, no?, d'aquella època. No sé si, per exemple, el tema del repartiment a domicili també és una de les coses que es va afegir en aquell moment i que ara ja continueu. Bé, la pandèmia va ser bona de cara al negoci. Ens ven obrir molta gent que no ens coneixien, però també dolenta perquè va ser una època molt dura. Molt estressant. Sí, va ser que estava tothom tancat a casa seva, anaves pels carrers buits, que semblava una pel·lícula de terror. De The Walking Dead. Sí. I no sabies què passava i tu estaves voltant per allà on tothom ho tenia prohibit i aquesta incertesa ens va crear bastant angoixa als que estàvem al dia a dia treballant. O sigui, de nit a nit. No parava, o no? Des de les 4 del matí jo arribava, dies arribava on reparto de les 10 de la nit. Clar, ostres. Va ser molt dur. Va ser un boom de... Bueno, no sé si hi ha, per exemple, clientela que se t'hagi quedat també ja, que us hagués conegut, no? O que hagués agafat el consum de venir a la peixateria i que encara duri això. Sí, nosaltres hem notat que sí que tenim clientela, no molta, perquè, clar, normalment aquesta gent està... Gent que està acostumada a anar a buscar el mercat o... Normalment són gent que anaven molt a la gran superfície, però sí que hem vist que que ens han tornat... Molta clientela se'ns ha quedat. Molt bé. O sigui, que crec que sí que... que dintre el mal per nosaltres va ser bo. I respecte a les grans superfícies o als supermercats, avantatges o cosetes de valors afegits, no?, que pugueu donar des de la parada? Una mica abans ja ho has comentat aquesta confiança, no? Sí. Jo crec que el nostre valor afegit és això, aquest tracte personalitzat, un tracte que jo crec que és amb molt de carinyo i després és un tracte que jo no... sé què vol el client, m'entens? Jo no li donaré qualsevol cosa perquè sé el que vol el client. També hi ha una altra cosa que fem. Nosaltres sempre ho diem, si us plau, quan algú no surti bé, ens ho teniu que dir per fer una millora contínua del nostre producte. i sempre ho diem perquè jo no sé què va dintre del Meja, jo no sé si un llobarro ha menjat una alga que el deixa farinós. Llavors, tot això sempre ho diem. Si algú no surt com vosaltres ens ho feu arribar, llavors jo ja parlo amb els meus proveïdors i sempre podem donar el millor producte. D'acord. Home, això també és important. És una cosa que potser des de les grans superfícies no... No, les grans superfícies són números... Avui dia les grans superfícies fan compres centralitzades, compres massives i donen un altre tipus de producte. Bé, clar, aquí també compta la qualitat, que a vegades hi ha gent que diu que clar, que el producte del mercat sempre és una mica més car, però bé, és que és producte fresc i... Sí, normalment, a veure, el producte bo, on vagis en qualsevol categoria, inclús anar a comprar un cotxe, tens un cotxe bo i un cotxe més normal. El més normal és més econòmic i el cotxe bo val molts diners. doncs amb tot reflexa, el mercat reflexa amb tot. I alguna millora, Àlex, que tu pensis que potser podria tenir el mercat, no sé, de cara a millorar? Una crítica constructiva, per dir-ho així. Doncs jo, per millorar el mercat tenim el problema que la mobilitat arriba al mercat és complicat, Sant Josep té una circulació molt complicada. Llavors, també falta d'aparcament. Cada cop ens estan limitant, ens estan traient aparcaments quan la persona que ve a comprar vol comoditats. Llavors, i cada cop aquestes comoditats els estem traient. A què? Et refereixes, per exemple, al pàrquing del... Bé, tenim el pàrquing del mil·lenari, però és que després els alredadors del mercat cada cop hi ha menys aparcaments. Llavors, sí que crec que hi hauria que fer un reestudi per facilitar, a part que és el centre comercial de Sant Jús i estem una mica abandonats. Ara, per exemple, han ficat aquestes bicicletes elèctriques, l'han ficat a tots els barris del poble i al barri centre no. Al barri centre en tenim tots els bancs. per què no es pot vindre amb una bicicleta elèctrica i poder-la com ara que ha fet aquests de l'AMB, que ho veig, un servei boníssim pel poble. És l'etern problema, eh? accedir fins al barri centre, les pujades, una mica... Sempre sí, ha sigut complicat, però crec que hi ha mitjans que ja que es posen a diferents barris també van aficiar una mica al barri centre. Clar. crec que estem una mica abandonats. molt bé, molt bé, doncs jo no sé si vols afegir alguna altra coseta més, Àlex, jo crec que ja coneixem, tenim una mica més de coneixement d'aquí a darrere de la peixateria Glòria, i res més, bueno, que ha estat un plaer que hagis estat aquí aquests minuts a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies. Que acabis de passar un bon dilluns i també una bona setmana. Bueno, moltes gràcies a tu per fer aquesta entrevista i a tots els oients per escoltar-me'l. I, bueno, ja sabeu que estem al mercat i hi ha un bon equip de professionals que us intentarem atendre'ls el millor possible. Que bé. Perfecte, Àlex, una abraçada. Igualment. Adéu. Adéu, bona tarda. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Como un tsunami siento el aire entre mis dedos El cielo avisa de que algo pasará La mente en blanco presenta todos mis sueños esos que por fin puedo alcanzar Se pone el sol dejando un paisaje inmenso Con el color de la esperanza y del amor Como una estrella deja huella mientras muere Eso es lo que tengo que aprender En mi mano voy a ver Que algo hoy puede suceder Y la euforia dejará Un secreto al que gritar Un secreto al que cantar Soy como el aire que va a toda la velocidad Solo estoy yo y mi caminar Soy como el cielo que revienta de repente Una explosión una bomba nuclear Soy como el aire que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento Rompiendo Rompiendo todos los esquemas de mi piel Una explosión de euforia y libertad Me siento vivo y no me tiembla el pulso Son mis latidos las que marcan el compás La tierra tiembla y estoy solo en este juego Si pierdo vuelvo a ganar Como un cometa que alumbra todo el cielo Esos segundos que siempre recordarás Estoy seguro de que muero en el intento Y eso es lo que nos hace brillar En mi mano voy a ver que algo hoy puede suceder Y la euforia dejará Un secreto al que gritar Un secreto al que cantar Soy como el aire que va a toda velocidad Solo estoy yo y mi caminar Soy como el cielo que revienta de repente Una explosión una bomba nuclear Soy como el aire que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento rompiendo todos los esquemas de mi piel Una explosión de euforia y libertad ¡Hey! Soy como el aire que va a toda velocidad Solo estoy yo y mi caminar Soy como el cielo que revienta de repente Una explosión una bomba nuclear Soy como el aire que revienta contra el mar Y va gritando contra el viento rompiendo todos los esquemas de mi piel Una explosión de euforia y libertad Soy como el aire que revienta contra el mar y va gritando contra el viento rompiendo todos los esquemas en mi piel Una explosión de euforia y libertad Sant Just Ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7 Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia Un programa que fa poble actualitat i entreteniment Tertúlies cicles d'entrevistes espais culturals seccions d'esport de natura cinema salut on es parla i es dona veu sobretot a les entitats i a la ciutadania de Sant Just Només hi faltes tu Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter arroba La Rambla 9-8-1 i recupera els podcasts que més t'agradin a ràdio d'Esvern punt com 012 La Generalitat al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites Et podem orientar sobre salut ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones infants separacions règim de visites pensió i custòdia dels fills abusos o situacions de violència masclista Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic Entra a gentcat.cat barra Atenció a les Dones 012 La Generalitat al teu costat Vinga, marxarem amb el programa d'avui dilluns 13 de març escoltant un tema musical de Lewis Capaldi El tema es diu Forget Me i és el seu últim àlbum publicat l'any 2022 Nosaltres deixem el programa en aquest punt us hem estat fent companyia des de les 5 podeu recuperar tots els continguts a radiodesvern.com i també anar-nos seguint a les xarxes socials arroba la rambla 9-8-1 tant a Twitter com a Instagram Ara a les 7 en punt tocarà escoltar l'informatiu de notícies complet de la mà de l'Ua López per estar al dia de tot el que passa aquí al poble us recordem que a través de les xarxes socials podeu recuperar el contingut i també anar mirant les fotos de la gent que va passant pel programa per exemple res més nosaltres tornem demà també dimarts ja 14 de març també de 5 a 7 per fer-vos companyia aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern la ràdio municipal de Sant Just i ara us deixo escoltar Lewis Cavaldi to know I made you cry but love to know I cross your mind babe oh even after all it still wrecked me to find out you know how to forget me even after all this time days aching nights are grey my heart is still your place babe guess I'll stay for the same no you can't stand my face some stars you can't erase babe guess you still feel the same well I'll take all the vitriol but not the thought of you moving on cause I'm not ready to find out you know how to forget me I'd rather hear how much you regret me and pray to God that you never met me then forget me oh I hate to know I made you cry but love to know I cross your mind babe oh I even after all it still wrecked me to find out you know how to forget me even after all this time I'm not ready to let you forgive me and let you forgive me and let you for all I'm not ready to let you forgive me and let you forgive me and let you forgive me I root I root I root I root I root