#342 - Activitats a l'Ateneu i la importància del joc en la família

A l'escoltes, l'àdio d'esmerc, sintonitzes, l'àdio d'esmerc, a l'àdio de Sant Just, dure't a l'inforç. Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimarts 14 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'esmerc. Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens espera en les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 primer de tot tenim l'espai de ioga. Parlarem d'aquesta pràctica amb l'elenca de l'acadèmia, l'ESA ioga d'aquí de Sant Just. Té un parell de temes a tractar i l'escoltarem amb moltes ganes. Després, tot seguit, a les 5 i 45 tindrem l'Albert Macià per parlar de les d'activitats i de l'agenda cultural que hi ha a l'Ateneu. Després i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'espai de llibres, espai de recomanacions literàries i també d'alguna novetat editorial. Ho farem de la mà d'Arnau Cònsul, el propietari de la llibreria Cal Llibreter d'aquí de Sant Just. També comentarem amb ell l'agenda que té preparada de la llibreria pel que fa als actes, presentacions i xerrades aquest mes de març. Acabarem per això el programa d'avui fent referència a l'espai de la xarxa 06 que estan abordant aquest trimestre el tema del joc en l'entorn familiar. Reposarem un dels capítols que vam fer la setmana passada. Aquí vam entrevistar una família i ens vam parlar de quina forma dedicaven el joc a casa seva. Doncs bé, no marxeu, que tot això serà de seguida. Vinga, va, que comencem! L'essència de Sant Just l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. I ara, amb aquesta música tranquil·la, passem a fer l'espai de ioga Jatin Kalalenka, de l'ESA Yoga, aquí a l'estudi. Hola, Lenka, què tal? Hola, què tal? Música tranquil·la, parlem de ioga. Sí, sí, sí, sí, sí. I jo, primer de tot, volia fer referència a l'acte que va haver-hi, bueno, acte activitat, que va haver-hi el diumenge d'11 de març a la plaça Camoapa, per celebrar, per comemorar en part el Dia de la Dona, l'ESA Yoga. Vau estar allà a les 9 del matí, arrencant aquest dia, eh, Lenka? Sí, sí. Com va ser? Fue fantàstico, porque no obstante las previsiones, el día fue fantástico, con calor. hemos tenido desde los pequeños hasta las señoras más mayores en el mismo grupito y disfrutando, practicando juntos, celebrando la mujer. Què vau fer? Quines seqüències o com estava organitzat? Hicimos algo que podría abordar bien uno mayor, una persona media, como un niño. Bueno, hemos hecho algunas, obviamente estando en un interno externo, que hay muchos estímulos externos, pues hemos intentado para cerebrar la dona, hemos generado una práctica que sea más centrada en las portes más importantes de la mujer, que son las caderas. Ah, mira. Sí, sí, sí, sí. Y nada, hemos probado a todos juntos practicar, sentir esa energía de la mujer dentro de nosotros, porque obviamente es algo diferente respecto al hombre, porque nosotras somos capaces de generar, somos creadoras. Y esa cosa hay que cultivarlo, hay que tenerlo. ¿Y hay posturas más que adecuadas, concretas, para la mujer o para el tema de las más flexibles o la cadera? Sí, son todas una serie de posturas y movimientos que nosotros las hicimos de forma gradual que van a hacer como eco un hincapié hacia el embarazo. Ah. Y es una cosa curiosa, que son unos movimientos dinámicos, uno dice, vale, estarán ahí, quietas, sentadas. No, es un movimiento dinámico que se empieza a hacer progresivamente desde lo más fácil, luego andando hacia lo más complejo, en manera que quien no puede abordar el complejo, se mantiene en el más fácil. Vale, una mica a nivel para todos, ¿no? Sí, sí, sí, sí, sí, así. Y hemos hecho eso hasta llegar a esa última, que sería la representación de la evolución del feto al interior del útero, de la barriga de mamá. Mmm, ¿y había dones embarazadas? No, no, pero había bebés y bebés se lo pasaban súper bien hacerlo, les gustaba la cosa, les recordaba algo. ¿Tú vas reconèixer algú de las clases de la Esa Yoga que vingués a l'acta expresamente? ¿O no t'hi vas fixar? No, no, no, eran diferentes, eran personas que no nos conocían, además, algunas amigas, pero generalmente casi mayoría eran personas que no conocíamos y eso es una cosa bonita, que la gente se... Que te nos conegui, ¿no? Sí, sí, sí. I quines diferències, Lenca, hi ha entre fer el ioga, o sigui, fer el ioga en un lloc tancat, com podria ser la vostra acadèmia, no?, una classe o així, en fer-ho en un lloc descobert. Hi ha alguns avantatges o aspectes positius? Bueno, en un local cerrado se puede cultivar mejor la energía. Yo puedo mejor, como profesor, mejor percibir lo que está ocurriendo entre nosotros. Como es la energía del grupo, digamos, y luego hay menos distracciones. No te distrae el viento, no te distrae el sol que te pega aquí y no hay esos factores externos que pueden llamar tu atención hacia el externo. Vale. Eso, fundamentalmente... Pots estar més concentrada, ¿no?, en un lloc tancat. Sí, sí, sí. Bé, una experiència positiva del dia 12. L'Essa yoga acaba estallar el peu del canó celebrant el Dia de la Dona, comemorant aquestes activitats. Després, també, l'altre tema que volíem parlar, Lenka, és la presentació, que ja en vam parlar fa unes setmanes. Justament s'estava acabant de publicar, estava acabant-se inclús d'imprimir, podríem dir. Sí. Que és la teva joia, ara mateix, el teu llibre, el teu primer llibre. Parla'ns una mica. Yoga es simple, és el títol. Sí, és una resposta a muchas peticions que he recibido. Dar una contestació simple, completa, que puede satisfacer a veces las dudas y aclarar por qué es así y sobre todo las dudas a la gente le llegan dos, tres horas después que han practicado, no mientras lo hagan. Claro. Pues también esa forma. Y necesitaba sumar para mí las cosas fundamentales e importantes para una persona que empieza, como también quien que practica, a ponerlo en manera ordenada, clara, para que pueden aprovecharlo las personas. Explica'ns una mica el procés de gestació, és a dir, com s'ha gestat aquest llibre, com s'ha anat escrivint. Has hagut de fer molts canvis, moltes modificacions, de repensar la seva estructura. Quines coses hi has volgut posar i quines no? La estructura me ha dado un objetivo de ir cada aspecto, que para mí es, sí, sí, que aborda, digamos, la práctica en la esterilla, como fuera, o también las actitudes que tenemos en la vida diaria. Vale. Y ponerlas una a una, pero poner un fuerte acento en las posturas, obviamente, porque todos empezamos desde ahí, casi todos. Luego, en la meditación y respiración, que son, a veces es desde ahí, a veces hacemos, cada uno se acerca en una manera, desde la derecha, desde la izquierda. Vale. Y eso es. Y no dejar fuera también la parte psicológica, que es importante, porque la esterilla, lo que pasa, cómo reaccionas en la esterilla, es como en la vida. Ah. Al final, cuando hay las resistencias, cuando hay los desafíos, lo podemos tranquilamente trasladar a lo que hacemos en una situación de vida real, cuando estamos al trabajo, en la vida de la pareja, cómo reaccionamos, cómo nos ponemos delante a una situación de dificultad. Ostras. Y el libro así, nacido, luego, no he podido poner todo lo que me gustaba, no quería hacerlo demasiado demasiado. Extenso, ¿no? Sí, sí, sí. Si no, un libro de 800 páginas, si no, eh. Sí, porque si no, me iba a hacer lo pesado, lo que no quería hacer. És a dir, i has hagut de posar, has hagut de posar-lo estrictament, t'has senyit una mica el que volies posar, la idea, l'essència de lo que tu volies comentar. I, Lenka, has hagut d'escoltar-te molt a l'hora de posar les coses al llibre, has escoltat també veus d'alumnes, d'altres, és a dir, has hagut d'estar allò amb les orelles a dir, vinga, va, a veure com puc omplir les pàgines del llibre, com el puc anar a escriure. Me ponía, me ponía, digamos, el título. Después del título dejaba un par de días. Vale. Y dejaba que las cosas fluyan. Fluyan y me llegan. Però que hi ha molts capítols. Treinta. Treinta capítols? Sí, sí, sí. Uau. No serán muy largos, no, els capítols. No, no, no, son breves. Son breves, ma dan la justa informació. No me quería extender demasiado con cada aspecto, pero, digamos, lo he repartido de posturas, digamos, hay diez capítulos, porque no puedo hablar del mismo capítulo de Saludo al Sol y de la invertida. Vale. He ido fraccionando en manera creciente, desde, digamos, más simple, desde donde se empieza y luego ir buscando, porque la invertida cada uno, tenemos ese reto, la tengo que hacer, intento, antes que, no sé, hago 45, tengo que hacerlo. Ay, a veces tenemos esos retos, porque yo lo veo en las caras de las personas. Cuando las pones arriba, que lo mantienen, bajan y sonríen como niños. Ah! Es muy divertida la cosa. O sea, después de fer la postura, la invertida, cuando acaban es como, ué, sí, no? Lo he aconseguido. Totalmente. Uau. Molt bé. I a qui diries a qui va dirigit el llibre? És a dir, a qui el recomanaries? Per exemple, a algú que es vol iniciar amb el ioga? O a algú que és professor? O a algú que estigui practicant? Un poco de todo. Cuando hay un... Estás en búsqueda de una inspiración, de ahí la puedes coger. Quien empieza para darse cuenta de lo que va a hacer, cómo lo va a hacer, qué sirve la cosa que va haciendo. personas como profesores, que nosotros somos siempre unos buscadores. Vale. Yo soy siempre una buscadora. Voy... Vas buscant, eh? Sí, sí, sí. Sempre aprenent, sempre aprenent. Sí. Jo em pregunto, perquè Lenka, tu portes molts anys practicant ioga. Tu cada dia, quan fas les postures, aprens una cosa nova, tens noves sensacions, depèn molt del dia. És a dir, què és el que et motiva, no?, a practicar cada dia ioga, perquè les postures són les mateixes. Sí. Què és aquí al darrere que et faci cada dia, no?, de dir, vinga, va, una mica. És... Cuando empiezas, a veces hay la resistencia, no?, que tenemos en cabeza ese pequeño diablecito que nos habla. Sí. Ah, va, no vas a hacerlo, va, tómate un café, va, siéntate ahí, mírate a Instagram. Sí. sin nombrar demasiadas cosas. Es... Yo tengo una rutina, hago siempre la misma secuencia. Vale. Voy alternando, digamos que son más de una, pero son siempre las mismas secuencias. Y me ayuda a calmar la mente. La... Lo que tengo, a veces tenemos algo que nos gustaría cambiar y no podemos, no están en nuestras capacidades. Algo que nos preocupa, algo que un poco te da serena. La práctica te da serena porque te llama tu atención hacia lo que vas haciendo, digamos, de forma física. Es un... Es una meditación en movimiento, las posturas. Y cada vez que las haces, también en la misma secuencia, por ejemplo, yo practico mi misma... Mi práctica es Ashtanga Yoga, donde hay 10 saludos al sol. Y yo lo sé, antes de empezar, que cada saludo al sol será diferente, cada pelo por abajo me sentiré diferente. Ah, mira. Y no seré cansada después de esos 10 saludos al sol. Lo sé, que me sentiré bien. Pero no obstante, todo eso, que lo sé, hay muchas resistencias en ponerse a hacerlo. Ya, claro. ¿Qué es más de practicar para el matín, a primera hora, más para la tarde, diferentes cops al día? Lo que vida permite. A veces yo suelo practicar la mañana, si tengo energía, a las seis de la mañana, cinco y media de la mañana. Cinco y media de la mañana? Sí, es chulo. Pero a ver, Lenka, a ver. No me extraña que a las cinco y media tengas vocecitas que te digan no, no, ahora no, ahora no. Pues a ver. Hombre, es un reto, eh. Pero tú te acheques expresamente para practicar yoga? ¿Te pones una alarma? ¿Cómo va? Sí, sí, me pongo la alarma, tengo mis prendizas, mis dos prendizas para ponerme, me pongo y a veces hay en la cabeza esa cosa. Pero el día lo empiezas mejor porque la primera hora lo dedicas a ti, en total calma. Nadie te está distrañando. No, a las cinco y media ya te digo yo que calma total habrá. Eso sí. Pero empiezas mejor el día. Vale. ¿A casa teva o practicas? Sí, sí, a esa hora sí, a las cinco. Sí, claro, claro. No crec que vagis a obrir la esa yoga expresamente a las cinco y media del matí. No, los vecinos se quejarían un poquito. Bueno, sí, sí, claro. No para mí no han agorado. Una altra pregunta que em sorgeix, Lenka, yoga es simple? ¿Es una mena de manual? ¿Es autobiográfico? ¿Es a dir, ¿ho parles en primera persona? ¿Dones consells? ¿Qué es más? ¿Tipo novelístic? O es a dir, bueno, ¿es escrit, por ejemplo, en primera persona, no? Primera persona, definitivamente. Sí, sí, sí. Vale. Sí, porque he sumado varias enseñanzas que he recogido porque obviamente esa práctica diaria te lleva hacia, de verdad, de vivirlo muy intensamente dentro y saberlo, cómo es lo que pasa. y ver también las personas, pues, intentado de, en el libro, ponerlo, no novelísticamente, no es un cuento, pero, digamos, no son instrucciones de uso de un robot de cocina. No, no, no, luego de cocina, pero hay unas sugerencias, unos tips, unas cositas que dices, me se enciende la lucecita, aquí ya, ves? Eso puede funcionar. Ah, molt bé. I escolta, parlant una mica també, seguim parlant del llibre, Aquí a Sant Jús, com se li donarà una mica de bombo al tema? Com farem que la gent del poble conegui que s'ha publicat el llibre? Bueno, estamos haciendo un poco de divulgación en general entre los que nos conocemos, entre amigos, y ahora, gracias al ayuntamiento y todas, digamos, la promoción cultural que hay, ese libro es parte de La Primavera Literal, y gracias a eso hemos entrado, tenemos la posibilidad de presentarlo la semana que viene. La semana vinent, no sé si, per exemple, era el día 23? Es 23, es jueves 23 a las seis y media. No lo tengo muy bien grabado. I on podrem escoltar aquesta presentació? Se puede venir en persona. Al claustre de las escoles era? Sí, sí, sí, al claustre de las escoles. Ahí estará. Ahora hablaremos en una forma muy informal, porque yo soy una persona real, me gusta pasármelo bien, divertirme y hay otras cosas en la vida. No hay solamente eso, en sentido, no soy una persona tan adicta. Entiendo, me gustan también otras cosas y hay que hacer aprender a las personas que los yoguis somos muy abiertos, nos gustan también otras cosas. y ya ahora es más abierto. Pues será una charla muy informal para las personas, para darles un poco de curiosidad sobre mí como soy, porque el libro no es personal, pero seguramente es mi punto de vista, con lo cual personas tienen también un poco ponerle la cara a l'autor, a lo que quiere expresar. Clar, és a dir, que a vegades poder llegir un llibre o quan algú rep el llibre a la mà es pot quedar amb una idea, però el fet de poder conèixer la persona que l'ha escrit entenc que també és una forma d'apropar el llibre, d'apropar l'autor, l'autora en aquest cas, i també l'ocàstit molt important de fer veure que la gent yogui no només viu pel lloga i que hi ha altres facetes de la vida. Sí, sí, sí, no en vivo en la cueva. Exacte, per exemple, tu també ets mare, també deus tenir altres aficions, i que es tracta una mica de combinar-ho tot, que el lloga és veritat que forma gran part de la teva vida perquè també tens l'acadèmia i ets professora, però que hi ha altres facetes i també s'ha de donar l'oportunitat a la gent que conegui. Per exemple, alguna faceta teva, sabem que, per exemple, t'agradarà escriure, perquè si has escrit un llibre també et deu agradar escriure, o no sé, explica'ns alguna altra faceta de l'elenca que també interessi, per exemple. Sí. No sé, jo què sé, la natura. Sí, sí, definitivamente. Sí, la natura, me gusta también ver los deportes, me gustan, digamos, ver también la cultura. m'interessen tantas cosas, no solo una. No me, no me, soy curiosa, soy curiosa y voy mirando otras cosas, también la alimentación, cosmética natural, digamos, voy variando. Vas variando. Sí, sí, sí, explorando todo lo que nos rodea. Molt bé, molt bé. Doncs, Lenca, hem parlat una mica de l'acte que va haver-hi el diumenge, el dia 12, i també del llibre, Yoga és simple. Fem el recordatori a la gent que pot venir la setmana vinent al claustre de les escoles, per la tarda, a dos quarts de set, a les sis i mitja, el dia 23, per escoltar-te una mica, parlar del llibre, de, bueno, una mica el que hem fet ara, no? Què és el que hi ha, què s'hi troba, com l'has escrit, etc. Res més, també recordar la gent que pot tenir informació de l'ESA Yoga i de tot el que aneu fent a la vostra web, l'esayoga.com. Sí, sí, sí. I a les xarxes socials també, que us poden seguir, no? Sí, sí, sí, també. Que aneu publicant, que esteu bastant actius, eh? Sí, bastante, bastante. Sí, sí, sí, ponemos, ponemos. També en la web de l'Ajuntamiento, com és el plan de la primavera literal, estarà també amb ells i nosaltres en les xarxes locales, en social media, lo pondremos. Poco a poco vamos poniendo todo. També. Molt bé. Doncs, nen, que ha estat un plaer tenir-te avui aquí, dimarts, a la ràdio i res. Fins la propera i que vagi molt bé la presentació del llibre. Gràcies, gràcies. Vinga, adeu. Gràcies, gràcies. Gràcies. Sube, inhala. No me digas que lo sientes, eso parece sincero pero te conozco bien y sé que mientes. Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello. Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello. Te felicito que bien actúas. Esa filosofía barata no la compro, lo siento en esa moto, ya no me monto. La gente de dos caras no la soporto, yo que ponía las manos al fuego por ti. Me tratas como una más de tus antojos, tu herida no me abrió la piel, pero si los ojos los tengo rojos. Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello. Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello. Te felicito que bien actúas. Hablándote claro, no te necesito, perdiste, alguien no canticó, algo me decía porque no fluíamos. Te voy a picar cuando recuerdes cómo no comíamos, como antes, tú de parla apoyándote del volante, quemando el tranquilizante. No te bloquees las redes pa' que veas la otra en la Mercedes. No me cuentes más historias, no quiero saber, como es que he sido tan ciega y no he podido ver, te deberían dar unos carros hechos también. Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello. Te felicito que bien actúas, de eso no me cabe duda, con tu papel continúa, te queda bien el sello. Yo te felicito que bien actúas. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. I t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions... Si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, Entra al portal de la Conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta Europa. Europa ets tu. Generalitat de Catalunya. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa Voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert. Vinga, seguim amb aquesta primera hora. Acabem de fer l'espai amb la Lenka, professora i propietària de l'Acadèmia Lesa Yoga d'aquí de Sant Just. I ara anem a comentar algunes notícies. Mentre fent temps, a que arribi l'Albert Macià per parlar de l'agenda i de les activitats culturals de l'Ateneu. Volem comentar una notícia que ens és entranyable i que també ens porta records i que també a la vegada ens ha sorprès. És una notícia que fa referència a l'ús del català, a la política lingüística que afavoreix l'ús d'aquesta llengua, de la nostra llengua. I és que torna la queta amb el lema Provem-ho en català. És la nova campanya per fomentar la llengua. Hem de dir que la inversió inicial del govern de la Generalitat és a 650.000 euros per aquesta campanya. I canten artistes com, per exemple, Kelly Issaia, el trio Marala i també Dead Taiets. Doncs sí, el govern acaba de llançar aquesta campanya de promoció del català. La protagonista és la vella coneguda Queta. Aquella boca que va donar corda al català la campanya del 2005, de fa ja gairebé 20 anys, concretament 18 anys. Era aquella boca que parlava amb les dents, que li van posar de nom Queta. Doncs és el personatge central d'aquesta nova campanya que surt aquest 2023. Una campanya institucional que porta de lema, ja ho hem dit, Provem-ho en català, molt per parlar, molt per viure. Davant la sensació d'aquesta emergència lingüística. L'objectiu no és només sensibilitzar la població, sinó també modificar actituds lingüístiques. I, per tant, també incrementar l'ús de la llengua. La idea és que tothom qui sàpiga català el faci servir una mica més del que ho fa ara, tant si el fa servir habitualment com esporàdicament. La campanya optimista, cohesionadora, amb ganes de sumar, així ho ha dit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també vol diluir el prejudici que cal parlar castellà en funció de l'aspecte o ocupació de l'interlocutor, és a dir, en funció de qui tenim al davant, que a vegades certs estereotips ens fan ja d'entrada començar la conversa en castellà, quan ho podrien fer perfectament en català, que no cal canviar l'idioma. Doncs bé, per això aquesta campanya inclou també no només una queta, és a dir, una boqueta d'aquestes en 3D, sinó també desenes i desenes d'aquestes, de tots colors i amb totes les ocupacions. Diuen que les quetes del 2023 són múltiples, moltes veus, moltes formes de parlar la llengua, ho ha dit així la consellera. Diu que la queta del 2005, la de campanya anterior, tenia una forma, una veu, un accent, i que la campanya ara vol assenyalar que hi ha una diversitat en la societat catalana, i el fet que absolutament tothom pot parlar en català. Doncs tenim un tros també d'aquesta campanya, d'aquest vídeo, a veure si el podem escoltar. Vinga, som-hi ja, és el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accent. Només hem de començar a proveu en català. Tu per mi i jo per tu puc. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per fer. Proveu en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Doncs així fa, és un trosset d'aquest fragment de la campanya de l'ús del català que promou la Generalitat. I can't turn my head off Wishing these memories would fade and never do Turns out people lying They said just snap your fingers As if it was really that easy for me to get over you I just need a tie Snappin' one, two Where are you? You're still in my heart Snappin' three, four Don't need you here anymore You're out of my heart Cause I'm my snap L'essència de Sant Just La temps a la Rambla A Ràdio d'Esbert Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a Sant Just, encara fumes? Arroba santjust.cat Sant Just és una delícia I el tabac una brutícia Un poble tan adorable I el fum tan insuportable Sant Just t'omple la vida I el tabac te l'esquitxa Pensa bé que tu t'enganyes No juguis, ara t'ho manes Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Ara som 3.45 de la tarda d'avui dimarts 14 de març de 2023 I ja tinc l'Albert Macià a l'estudi Per comentar una mica les activitats I l'agenda cultural de l'Ateneu d'aquests propers dies Hola Albert, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda Avui ens falta l'àstrid, però bé Hem canviat de dia i falta l'àstrid Sí, avui és un canviat de dia, d'hora Bé, ens adaptem a tot Ens adaptem a tot, clar que sí Tenim aquí per comentar una mica L'agenda de l'Ateneu Que crec que... Déu-n'hi-do, eh? Els actes que hi ha Sí, sí, sí Normalment l'Ateneu sempre té un coixí d'actes important I la notícia és quan hem de dir aquest cap de setmana No hi ha res Sí, és raro Cosa que passa en èpoques molt determinades Per Nadal, per Setmana Santa Perquè si no, l'Ateneu sempre està bullint Quan hi ha festes més que res I les coses comencem I comencem davant mateix Davant mateix, dimecres A la sala del cinquantenari Hi ha la presentació de la novel·la La llarga migdiada de Déu Vinga, sí De Pep Coll Que en aquesta presentació L'actor conversarà amb l'Imma Periques O sigui, serà una presentació així En forma de conversa Que bé És a les set de la tarda, com hem dit A la sala del cinquantenari I entrada lliure Molt bé És una activitat que organitza Cal Llibreter? No, el Club Literari El Club Literari El Club Literari la teniu Òbviament el Club Literari s'arrepenge O no sé si s'arrepenge O treballa en col·laboració amb Cal Llibreter Però hi ha activitats que organitza directament Cal Llibreter L'Arnau Cònsul I n'hi ha que organitza el Club Literari de la Taneu En aquest cas s'està organitzat pel Club Literari de la Taneu Suposo que Cal Llibreter el que farà és portar exemplars Anirà allà i tindrà els llibres lògicament Per a tota la gent que l'interessi Sí, sí Molt bé Amb això comencem I després ens saltem a divendres Divendres toca tertúlia La tertúlia d'aquest mes Amb un títol interessant Jo diria que interessant Estava buscant l'adjectiu Crida l'atenció Crida l'atenció Que es diu Morir dignament és possible Però el coneixes els teus drets Oh Sí, el títol realment Realment és Crida l'atenció com dèiem Sí, sí, sí Si més no per generar debat Sí, exactament Això anirà a càrrec Aquesta tertúlia anirà a càrrec D'Isabel Alonso d'Àvila Sí Que era expresidenta De l'associació Moviment al dret a morir dignament Que és una associació, eh I després també amb la participació De Ramon Riu Fortuny Que és un jurista I aquí, doncs, es tractarà Es parlarà una mica De què vol dir una mort digna Clar Dels drets que tenim ara Amb les lleis de regulació De l'eutanàsia I de la importància que té El document de voluntats anticipades Clar, que no sovint És prou conegut, potser No ho sé Jo crec que ja s'han fet Bastantes campanyes Com perquè la gent ho sàpiga Sí Com a mínim Jo el tinc fet Això és un document Que es pot anar al notari Costa molt És un preu molt baix Estàndard Perquè és un document Bastant estàndard I et garanteix Que si tu dius Que en un moment determinat Quan arribem al cas Que no es pot fer res Amb la teva salut Que no t'allarguin la vida Artificialment Bé, això és una simplificació Suposo que quan parli el jurista Ell ho estendrà Ho estendrà molt més Vull dir, jo estic ara parlant Amb la simplificació Perquè ens quedem amb una idea Exactament Amb la simplificació Que fa un usuari D'aquest D'això Per tant Ja tenim La presentació del llibre Tertúlia I dissabte al matí Tenim l'Assemblea General Home Assemblea General 18 de març Com tota entitat Un cop a l'any Hi ha una assemblea general Ordinària Amb la qual Es passa Reten comptes De l'exercici anterior Es parla del nou exercici En aquest cas No hi ha canvis de junta Per tant No hi ha No hi ha eleccions A la vista I l'assemblea Començarà a les 11 del matí A la sala Al cinquantenari En aquest cas Lògicament És un acte Restringit Als socis de l'Ateneu Clar Als socis de l'Ateneu O a la gent Que forma part de les seccions També O només els socis Bé Aviam Els que formen part de les seccions Majoritàriament En totes les seccions Els socis de les seccions Són també socis de l'Ateneu D'acord Amb alguna excepció Com pot ser la CEAS Que té socis Que no ho són En aquest cas Els que no són socis De l'Ateneu No tenen dret a assistència A l'assemblea general Clar I Hi ha algun cas més D'alguna persona Que participa En activitats de seccions Que no és soci En aquest cas No té No té No té Els socis Han d'estar Han d'estar A la llista De socis En el moment De la convocatòria De l'assemblea Perquè Entenc que aquesta assemblea En aquesta mateixa assemblea De fa un any És la que va ser La que va ser De canvi de junta L'assemblea general És la que Escull Quan toca La nova junta És la que Em va Em va permetre Sortir del càrrec De president Després de deu anys Que em va permetre I que va agafar I que va agafar Una nova junta Amb nova emprensida Amb noves ganes De fer coses Però una assemblea Una assemblea Que sí que van venir Polítics i tot Bé Del poble Bé L'assemblea L'any passat Tenia un cert Clar Després de deu anys De la mateixa junta Hi havia una certa voluntat I clar Es va moure Bastanta gent Sí A l'assemblea Teòricament També podria assistir Gent de fora Si ho permet La junta directiva Però sempre Sense veu ni vot O sigui Senzillament Com a Com a públic Com a públic En aquest cas Com a espectador D'un acte Però sense dret Ni A veu ni vot Perquè es vota Alguna qüestió A l'assemblea Sí Clar Lògicament S'han d'aprovar els comptes D'acord L'acte de l'any anterior No cal aprovar-la Hi ha la prova El president I el secretari I a més a més S'escoll normalment La Taneu I el bon costum D'escollir un parell De socis Que també Donin fe Que aquell acte És correcte I no cal En tot cas Si algú La llegeix I veu Algú Pot dir Escolta L'acte He vist això I no m'agrada I quedarà constància Però No cal fer aprovació Però sí Cal fer aprovació Lògicament De l'estat de comptes I del pressupost I quan hi ha canvis Canvis de quotes Etc Tot això requereix Recarreix aprovació De l'assemblea Molt bé Bé Ja ho sabem Aquest dissabte hi ha assemblea Exactament I això és al matí I a la tarda A la mateixa sala Quantenari Tindrem Cinema infantil Amb el cargol i la balena Visca Vam ser Cinexic Que està organitzat Per l'Ateneu I per l'Òmnium Que en aquest cas És una Una Pel·lícula D'aproximadament Una hora D'acord I ja Diguem Recomanada Ja per majors De tres anys Per tant Per un públic infantil Bastant ample Home A partir de tres anys Dóna part Un públic infantil Bastant Que a vegades són A partir de sis De set Exactament Quan són de set Vuit anys Lògicament Potser podem trobar Els pares aquells Que diuen I què fem I què fem Amb l'altre cri Ho s'han de dividir Però bueno En aquest cas Tres anys Per tothom És una Pel·lícula Bastant La dura És de cinquanta Set minuts Per tant Tampoc no és Una pel·lícula Excessivament llarga Bé És que Han de ser així Una mica Des pel·lícules I com sempre Hi haurà L'entrada és gratuïta En aquest cas El cine xic sempre té L'entrada gratuïta I a més a més Es donen Crispetes A l'entrada Que bé Per tal de No són aquells pots Immensos Que a vegades Hi ha en els cinemes Perquè la Tresoreria Tresoreria D'aquest cas D'Òmnium Que és qui posa Les crispetes No ho permet Però Com a mínim Aquella sensació Es fa caliur i ambient De cinema Només amb l'olor Ja és com Uau Vinga va Cinema I llavors Saltem a diumenge Diumenge a les set de la tarda Per acabar A la sala del cinquantenari Tindrem un concert D'estones de clàssica Vale Amb un quartet De corda Vull dir El títol de l'espectacle És exactament aquest Quartet de corda Vull dir Aquest no No enganya Amb Eduard Sobrado El violí Sara Ruiz També violí Albert Flores La viola I Joan Palet El celo Això serà Divendres A les set de la tarda A la sala del cinquantenari Molt bé En aquest cas Bé Hi haurà obres De Mozart Bach O de Corelli Entre altres El preu 12 euros I els socis de l'Ateneu 10 I els menors De 25 anys Per veure Si s'animen 7 euros També una mica Més econòmic Per fomentar-ho Molt bé Exactament Aquesta és la Aquesta és el que tenim La gent de l'Ateneu En aquests moments I aprofitant Que tenim aquí Albert Com que des d'aquí A la ràdio També ens vam fer ressò De la notícia De la col·laboració Entre el grup de Pastorets I al Museu de les Trementinaires Com va ser l'experiència? Perquè tu formaves part D'aquesta Entre cometes Delegació Del grup Que va anar A tuixent En el museu De fet Era gairebé Una sortida No gairebé No Del 100% Una sortida Del mix En Jordi En Jordi Baldrick Autor Lletra i música De totes les cançons De Dels Pastorets Òbviament Excepte aquelles Excepte aquelles Que són fragments De Nadal Les populars Però tota la resta De cançons La lletra i la música És d'en Jordi Baldrick I ja fa Més o menys Quan s'acabaven Les representacions Un dia parlant Va sortir la possibilitat De A mi A mi A mi A mi A mi A mi A mi A mi A mi A mi El Museu de l'Estramentinaires Saber que hi ha una cançó De l'Estramentinaires És que és molt graciós El Jordi Baldrick Va El Jordi Baldrick Va escriure Sí I Els hi va enviar la lletra La música no Però la lletra La lletra sí I van dir Estem encantats Esperem que vingueu Us portarem el disc Esperem que vingueu I la veritat És que ens esperava I ens van atendre Molt Però que molt bé És xulo el museu? El museu És molt petitó Lògicament Correspon a una població Com d'allò Però és maco I és interessant Perquè jo he canviat Molts conceptes Dels que tenia De l'Estramentinaires Ara soc més Tinc un concepte Més científic Abans Potser Era molt Molt emotiu Perquè coses Com Com podia pensar Això és un ofici De cent I cent D'anys D'antiguitat I com a tal Ofici Si és que en podem dir així Realment Va néixer El segle XIX O sigui Estem parlant Que va durar Del segle XIX Fins a Inicis dels anys 80 Va ser l'última Sí? L'última Tremantinaire L'última Tremantinaire Tot dones? Sí Llevat d'alguna excepció Sí Però clar El museu t'explica El per què Els coneixements De la gent De recollir les plantes Etc Han existit Des de segles i segles Però el segle XIX A partir d'uns moments Amb grans Problemes econòmics I aquell avall Que no tenien Manera de viure Van Diguem Idear-se Per alguna manera El dir Bueno Aquests remeis Que preparem aquí Baixem I els anem a vendre I els anem a vendre Pel país I el nom De Tremantinaire No va sortir d'elles Era el nom Que els donava la gent Amb elles Se'ls va imposar Una mica Sí Bueno Clar Venien Tremantina I altres Herbes I bueno Sortien un parell De cops a l'any Carregades Allò A tope Perquè a mi Sempre veu I arribaven Si convenia a Barcelona A Tarragona Estem parlant Des de la Vall de l'Avance És a dir Des de Tuxent Per situar-nos I estaven un mes i mig O dos a fora I tornaven I amb allò Guanyaven Quatre xavos Que ajudaven A l'economia familiar Mare meva És un tema Que clar I de totes les edats Hi havia Tremantinaire Normalment Normalment Eren ja grans L'última Tremantinaire Que es va tenir La possibilitat Que l'últim viatge El va fer l'82 Tot i que no sé Si els anys anteriors N'havia fet O ja va ser Acabem aquí Van tenir la sort De poder-la entrevistar I anar al museu Doncs ja passa un vídeo En què parla ella I ella va començar Em sembla que dèiem Deu anys Amb la seva àvia Aquests són coses Que anaven Els homes normalment Es quedaven Per les feines de camp Que quedaven Les dones anaven a vendre I mira I així passaven I així passaven Com podien Anar amb aquella economia Bastant fotuda En aquella època Doncs la visita al museu Ens va permetre Fer aquesta nova visió Que bé Però ja dic Molt bé Els va agradar molt La música de la cançó Sí Els va tocar en directe Per curiositat No, no No els vam tocar en directe Va ser amb el disc Va ser amb el disc I a més a més Com no tenien en aquell moment En el museu En el museu Això Vam Vam anar en el cotxe Que sí Per escoltar el disc I llavors Una curiositat Que els hi vaig explicar Que jo mateix pensava Que el Jordi Valdric S'havia inventat els remeis Per fer la cançó I mira No, no Remeis que existien I els remeis són tots reals Això va agradar molt Al museu Sí, sí O sigui El Jordi Valdric Es va documentar Per fer la cançó O sigui Quan diu L'oli de vet Hi ha oli de vet Sí, exactament Quan diu això És que realment Ho va llegir en algun lloc A les minifulles Tot el que es diu la cançó Tot és real Vull dir No hi ha cap cosa inventada Caram I clar, això també els va agradar molt Perquè realment No era allò de dir Mira, només folclore Si no Que deia una Que era científica Exactament Molt bé Doncs mira Doncs que bé Albert Que ens hagis explicat Aquesta curiositat I sempre s'aprèn alguna Alguna cosa nova Escolta, fent aquest tipus de visites Molt bé Tu has fet de trementinaire Jo he fet de trementinaire I clar, em fa il·lusió també conèixer una mica D'on ve la història d'aquest personatge Molt bé Albert, gràcies per passar I t'esperem ja la setmana vinent amb l'Àstrid Ens veiem la setmana que ve Vinga Adéu Adéu Bona tarda, us informa Kilian Saurina Arrenquem amb la nova campanya De promoció de l'ús de la llengua catalana Ei, vinga, som-hi ja És el moment de fer el pas A casa, a la feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu acer Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per mi i jo per tu I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per viure Provem-ho en català Molt per parlar, molt per viure Generalitat de Catalunya Sempre endavant Provem-ho en català Molt per parlar, molt per viure El lema d'aquesta nova campanya Iniciativa que preveu tenir una durada de dos anys Com a mínim Que recupera el personatge de la Queta La recorden? Que es va fer popular als anys 2000 I que ara torna Barcelona, Mar Ruiz Bona tarda La idea de la campanya És que sigui molt diversa I que tingui molts accents És per això Que hi participaran persones De molts àmbits En aquesta campanya Com els grups de música Detailets Marala I Kelly Saian Dels coers O l'actiu Natàlia Sánchez A més d'anuncis i de música Aquesta iniciativa Per promoure el català Inclou una pàgina web Que ofereix recursos Per a no canviar de llingua La consellera de cultura Natàlia Garriga Assegura que la clau Per promoure el català És fer-lo servir d'entrada Sempre dirigir-te en català Parlar en català Inicialment Sempre Intentar mantenir-lo Perquè moltíssimes vegades És només Aquesta mirada que tens De vegades Per un prejudici No mal explicat Que et penses Que aquella persona No parlarà català Per tant D'entrada Dirigir-te en català A tothom Segons la consellera Aquesta campanya També pretén ser positiva I optimista Amb l'objectiu de cohesionar Marc Ruiz Catalunya Ràdio Barcelona Notícies breus Victòria Vilaplana Els Mossos Investiguen dues denúncies Per tocaments D'un professor De l'Institut de Begà Al Berguedà A dues alumnes menors Corresponsal A la Catalunya Central Nati Adell Bona tarda A l'Institut Al Berguedà S'ha activat La unitat de suport A l'alumnat En situació de violència En aquest cas Violència sexual I un inspector S'ha treballat Cols a cols Amb la direcció del centre Per mirar D'aclarir Què ha passat S'està atenent Els alumnes Informant Les famílies I s'ha decidit Que mentre no s'aclareixin Els fets El docent Sobre el qual Recauen les acusacions Estarà en tot moment Acompanyat a classe Es tracta de dues menors Que haurien denunciat Ahir la tarda A la comissària De Berga Tocaments Per part d'un professor De moment No hi ha detencions Nati Adell Catalunya Ràdio Baga La selectivitat Canvia de format A partir del curs vinent Avui sis centres de Catalunya De cinquanta De tot l'estat Han participat En la prova pilot Impulsada pel Ministeri D'Educació espanyol Sobre el nou examen De selectivitat Aquí S'han avaluat Tres matèries Matemàtiques Llengua estrangera I dibuix artístic El model definitiu Estarà disponible El juny Un any abans Que es faci La nova selectivitat Per primera vegada Esquerra Republicana Tanca files Amb el conseller D'Afer Socials Carles Campuzano Arran de la polèmica Per la participació En un acte De precampanya On va donar suport A la promesa De l'alcaldable Republicà Santa Coloma De Gramenet Gabriel Rufián De construir Una nova residència Geriàtrica Si guanya les eleccions La portaveu d'Esquerra Marta Vilalta Ha rebutjat Les peticions De dimissió Del conseller Pot ser Aquells que ara fan Més escarafalls Són aquells que s'han repartit El país Durant anys I fins i tot En algun moment S'han apropiat De les institucions Com si fossin seves Aquesta època Aquesta època ja s'ha acabat El govern actual Treballa Evidentment Per a tothom Sense mirà Colos polítics O interessos particulars Campuzano compareixerà Al Parlament Per donar-ne explicacions Després de les peticions Presentades Pel PSC Junts Els Comuns I Ciutadans Les borses europees Han tancat amb guanys Després de la patacada d'ahir A causa de les fortes caigudes Del sector bancari Per la crisi del Silicon Valley Bank Precisament Els valors bancaris Han invertit avui la tendència I han tancat amb guanys importants Aquí L'Ibex 35 Ha tancat amb una pujada De més del 2% CaixaBank I el Sabadell Han tancat amb alces De gairebé El 5% Les borses De Frankfurt París I Milà També han tancat Pujant al voltant del 2% Londres Més de l'1% A Nova York Mentrestant La borsa de Wall Street També opera Amb números verds Impulsada pel rebot dels bancs Amb la pujada De l'índex Deu Jones De més de l'1% A l'espera del tancament Les grans corporacions financeres Com Citigroup Wells Fargo O el Bancorp Han tingut pujades Dentre el 4 i el 5% Esports Marta García El Consell de la FIFA Ha aprovat el nou format del Mundial Amb un increment d'equips En la fase final S'estrenarà en l'edició del 2026 I seran 12 grups De 4 equips cadascun L'edició del Mundial del 26 Se disputarà en el Canadà Als Estats Units i Mèxic I tindrà una durada de 40 dies Del 8 de juny Al 29 de juliol El jutjat Que fins ara duia Les investigacions Del cas Negreira El número 1 de Barcelona Ha decidit passar la competència Sobre este cas A la Fiscalia Anticorrupció I contra el crim organitzat En mig de tot este ambient enrarit S'ha anul·lat El dinar de directives Previ al clàssic de diumenge Tornada dels huitens De final de la Champions A les 9 Porto Inter Els italians Van guanyar en l'anada Per 1 a 0 I empat a 1 en l'anada En el Manchester City Leipzig Que s'ha de decidir avui A les 8 En la Champions FIBA De bàsquet El bàxim en resa Visita la pista del Telecom Bon Els alemanys Són líders del grup J Amb una victòria Més que els manresans I en l'Eurocup El joventut de Badalona Rep el cluix romanès Penúltim de grup Mentre que els verd i negres Ocupen la segona posició El partit és a un quart de nou Fins aquí Les notícies Tens un podcast Tot seguit Les notícies de Sant Just Bona tarda Us informa Lua López Ribas Aquesta setmana comença el procés participatiu Repensem l'entorn de la bona aigua Fe més d'un any es van suspendre les llicències Per evitar que la bona aigua s'apliqués al planejament Que està aprovat I que preveia una forta edificació Just abans del parc natural de Collserol En el paratge denominat com la Bòbila Al costat del pont de Campedrosa En aquest període I amb el suport dels serveis urbanístics de la MB S'ha elaborat una alternativa Profundament diferent de l'anterior Amb diferents opcions Per la riera de Sant Just En l'àmbit de la bona aigua Hem tingut avui a ràdio d'Esvern El Jordi Peralta Arquitecte Que ens ha donat més detalls Sobre per què es fa aquest pla I en què consistirà Ha assenyalat que existeix l'amenaça Que el promotor privat Executi un model urbanístic Que és vigent Però està clarament obsolet I és inadequat per al municipi Per al parc natural de Collserola L'objectiu del pla És realitzar un parc fluvial De gran escala Es tracta d'una proposta Orientada a la creació d'un parc Vinculat a la recuperació De la riera de Sant Just Que pugui ser un nou espai De referència per al municipi I un gran vestíbul d'accés Al parc natural de Collserola L'objectiu del procés participatiu És que la ciutadania de Sant Just Conegui, opini Faci propostes de millora Sobre aquesta proposta I permetin que la creació Del nou parc de la bona aigua Esdevingui un veritable repte col·lectiu La primera d'aquestes sessions participatives Tindrà lloc aquest dijous 16 de març A les 7 del vespre A l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern L'alcaldessa d'Esplugues Pilar Díaz I l'alcalde de Sant Just Joan Basaganya Es van mantenir ahir una reunió Amb el conseller d'Interior Joan Ignasi Helena A l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat La reunió s'ha realitzat Després que el Departament d'Interior Informés la setmana passada De la incorporació de 5 nous agents A la Comissaria de Mossos d'Esquadra d'Esplugues En declaracions posteriors a la trobada Helena ha manifestat el compromís Que a partir de l'agost S'incrementi encara més El nombre d'efectius en dos municipis Tot i això La xifra dependrà de les persones Que s'incorporin a la nova promoció Que farà el cos el juny Per incrementar el nombre de mossos A tot el país I de la distribució que es pugui fer Amb la incorporació dels nous efectius La plantilla de la Comissaria de Mossos D'Esquadra d'Esplugues Arribarà un total de 96 agents La xifra més alta en els darrers 10 anys Demà es presenta l'espectacle Habitación de Matrimonio De la companyia La Nuestra Teatro L'actriu Sant Justenca Viviana Zapa És una de les involucrades al projecte On també hi ha participat El fotògraf Sant Justen Carles Sarraïma Habitación de Matrimonio És una comèdia dramàtica De la dramaturga britànica Bratxeva Doran Dirigida per Sònia Espinosa I produïda per la Nuestra Teatro L'obra es podrà veure a partir de demà 15 de març I fins al proper dia 25 A la Sala Dau al Sec de Barcelona L'espectacle explica la història De la Judit i el Sebastián Que es preparen per anar a la reunió De pares i professors Que tindrà lloc a l'escola de la Jèssica La seva filla de 10 anys Aquesta mateixa nit Tancats en la intimitat De la seva habitació La Judit i el Sebastián S'obren sense embuts I treuen els seus draps bruts Dilluns que ve, 20 de març Parlarem a Ràdio d'Esvern Amb la Bibiana Zapa Que ens donarà més detalls Sobre aquest espectacle I ens podreu oferir més informació Sobre com ha anat l'estrena La podreu escoltar A partir d'un quart de 12 Al magazín de Matins La Justa I això és tot Tornem amb més informació I tota l'actualitat Sant Justenca Als Sant Just Notícies De les 7 del vespre Fins ara mateix A la Rambla Res s'atura Vine, queda't I escolta'ns I marxem fins davant de la llibreria Aquell llibreter de Sant Just Saludem a l'Arnau Cònsul Hola Arnau, què tal? Hola, bona tarda Doncs així d'animats i animades Comencem l'espai de llibres I tant Que fem unes jotes Per la defensa de l'ebre Que canten el Kigol, Cel i el Noi El Munt de Ferreries I que crec que és la millor porta d'entrades Espero que tots estigueu ja ben a punt Per agafar un lleut I baixar ebre avall Que és el que us proposa el Club Editor Amb una notícia que No hauria de ser notícia Hauria de formar part de la normalitat literària De qualsevol país que s'estima El seu patrimoni Però que aquí hem d'aplaudir Pràcticament amb les orelles Que és que el Club Editor Insisteixo Hagi començat la reedició D'alguns llibres D'un dels grans escriptors de la literatura catalana Com és Jesús Moncada El gran escriptor de l'Ebre El gran escriptor, en aquest cas No de Roquetes Sinó de Mequinensa Oh El llibre Bé El llibre que tothom coneix Probablement és Camí de Cirga Potser és aquell típic llibre Que molta gent ha començat I no va seguir O potser sí I es va quedar aquí Però clar Jesús Moncada Tenia molta altra obra I és molt d'aplaudir Posa'm més jota, va Vinga Los que però us fan les coses Que són los que manen més Doncs és que a més Crec que li va molt bé aquest tol humorístic Perquè just Moncada Era un murri Era algú que s'enreia de tot És molt graciosa la cançó I que a més a més té D'aquests dos volums Que ara ha tret el Club Editor Crec que per començar Crec que la idea és Anar reimprimint Reeditant tota la seva obra A més a més Aprofitant aquest disseny Tan característic dels llibres del Club Editor Que són com aquests dos polígons Així estranys Que normalment Tenen un fons De color De color De color que sigui I després un de blanc I el títol Sobre un format negre Aquí en canvi han girat I el color li han posat Al quadrat petit De manera que el blanc Aquest cos Una mena d'os trencat I que Jo crec que uniformitzarà Tota la col·lecció Moncada L'han deixat pel fons En tot cas Potser no m'hem explicat Ja ho veureu Quan arribeu a la lliberia Crec que Li dóna una característica I el que deia Jesús Moncada És algú que Li agradava riure's de la mort Del que el vetllava I gràcies a tot plegat O junt amb tot plegat Anar reconstruint La memòria D'aquell poble Que Li van prendre Li van prendre literalment Perquè com molts sabreu Maquinensa La vella Maquinensa La Maquinensa de tota la vida La Maquinensa Fundada probablement Pels àrabs Del segle 8 o 9 De la nostra era Sí Doncs ara està sota el pantà Que porta el seu nom I evidentment És Jesús Moncada Als anys 60 Un jove Amb inquietuds Que fa fotografies De fet Una sèrie de fotografies De la vella Maquinensa En blanc i negre espectaculars De la qual s'han fet O sigui que més també era fotògraf Durant un temps Ell va començar a ser fotògraf L'escriptura Li va agafar més tard Diguéssim Quan ja era a Barcelona I per una sèrie d'atzarts Acaba treballant en un editorial Coneix un tal Pere Caldés I diu Escolta't Vostè escriu molt bé I el comença A empènyer Per dir Segueix escrivint Que lo teu és això No només col·leccionar I arxivar papers D'un editorial Com era la Montaner i Simón Que era enorme I que a més a més Mira ja posats a fer links Estava situada On avui hi ha la Fundació Tàpies Aquell mega edifici Del carrer Agó On a dalt hi ha L'escultura del núvol i la cadira Bé Tornem a Jesús Moncada Perquè d'entrada Podrem tornar a trobar Sobre totes les lliberies Que es valguin en aquest país Històries de la Masquerra Una col·lecció de contes I Estremi de memòria Una novel·la extraordinària Tan extraordinària Com ho va ser Camí de Cirga Al seu moment Sí I com encara ho és Però així com Camí de Cirga Crec que més o menys Tothom la situa Tothom la sap Citar Fins i tot Tothom té O li sona O li sona O li sona O li sona Sí, sí Jesús Moncada Camí de Cirga Efectivament És la reconstrucció d'aquest poble De la història de Mequinensa Al llarg de tot el segle Part del segle XIX i part del XX Fins que El moment clau és aquest El dia que comencen a tirar a terra Moltes de les cases Perquè Hi han de construir un pantà De fet el pantà l'han construït Han construït la presa I per tant tot allò Ha d'anar a fora Aquest fet dramàtic Que ell viu Això passa a finals dels anys 60 Ara no recordo l'any I que ell viu com a algú Que clar El fan fora No només de casa Sinó del poble Amb ell i a tots els veïns És un drama col·lectiu Evidentment els donen uns pisos nous A la nova Mequinensa Clar, ell això converteix No només en el centre De Camí de Cirga Sinó en el centre De tota la seva obra literària I això és el que dona a Jesús Moncada Més enllà de l'ús del català que fa D'un català que ens pot ressonar molt Aquestes jotes Aquest parlar de l'Ebre Aquest recuperar refranys Alguns dels quals No el recupera Sinó a Jesús Moncada S'inventava refranys Però tu els vas llegint I tens la sensació de dir Carai, aquest no l'havia sentit mai No clar, perquè se l'ha inventat ell Però amb aquella gràcia Per fer, realment Fer passar Bou per bèstia grossa O sigui, per fer passar refranys Que ell s'inventa Com si fossin De tota la vida De tota la vida De sempre D'aquests que ja deia La padrina De la padrina Per entendre'ns, no? Doncs a veure, per parlar-ho Si és molt ràpidament Estremida memòria Parteix d'un fet Que no tinc clar Si ell s'inventa O si és cert Que és l'assassinat A finals del XIX D'un recaptador d'impostos Que va protegit Per la Guàrdia Civil Just després de la Tercera Guerra Carlina I evidentment Hi ha un assalt Allò en un banc Hem de pensar Com si fos una pel·lícula d'oest Però a les Terres de l'Ebre Tal qual Li foten els impostos La caravana I clar, allò És un drama Per la zona Fa que molta policia Vagi a buscar els culpables Que els trobin I que al final Jutgin a 3 o 4 desgraciats Que no saps ben bé Si són els que eren I amb un judici Ple d'irregularitats Evidentment Els acabin penjant Aquest és el centre De la novel·la Estremida memòria Que justament Aquestes tremides Perquè diu En realitat Jesús Moncada No s'ho creu Utilitza Diguéssim El recurs aquell típic D'algú que troba un manuscrit Que parli D'aquests fets Segons la versió oficial I el va explicant És com que es mostra escèptic Justament Justament el que fa De dir Els papers em diuen això Però mentrestant Diguéssim Que l'artefacte narratiu Va fent que Altra gent Perquè hi ha hagut cançons Perquè hi ha hagut Romances de sec Perquè hi ha hagut La transmissió oral D'aquells fets S'ha anat recordant D'una altra manera I ell de sobte Per explicar aquests fets Que teòricament Van marcar L'any 1877 Del destí Del poble De la comarca Perquè allò va ser Vaja És aquells fets Que tothom recorda Però tothom recorda diferent Per això L'estremi de memòria Hi ha els papers oficials Hi ha el que recorda la gent Hi ha el que De manera Clar Dius Però a mi al final La memòria què és Doncs la memòria probablement És la suma de tot plegat De tot I probablement No sabrem mai del tot Quins són els fets certs És una novel·la brutal És una novel·la extraordinària Que de debò Quin any va ser escrita? Doncs ara em falla Però això Vull ser l'any 80 i pocs 80 i pocs Quan morge Montcada? Lluís Montcada Va morir l'any 2005 Vale I Estremi de memòria Jo diria que és la segona novel·la Que publica Mira L'any 97 Doncs la feia La feia anterior Potser és la tercera novel·la Ara em fa Vull dir Després de Camí de Cirga I d'una sèrie de contes Amb les quals Ell es fa Molt conegut Ell no té mai pressa Per publicar Soprèn amb calma Soprèn amb calma I cada novel·la Que publica És un aconteixement L'any 97 Llavors jo no seguia L'actualitat literària catalana Però quan va sortir Aquesta novel·la Va ser un rebombori Perquè Jesús Montcada I està tornant I clar I el rasé Era molt de dir Sí Però després de Camí de Cirga A veure si serà capaç D'igualar D'igualar Allò va ser molt gran Allò va ser un Perquè a més a més Quan surt Camí de Cirga Jesús Montcada No el coneix ningú La literatura catalana Està en ple d'aquests debats Que durant molt temps es posava Era una aposta La modernitat La representaven Quim Monzó Que ja havia publicat Els seus primers comptes Una literatura Molt urbana Molt barcelonina Que teòricament Teòricament Anava en contra Del que es feia Allò de la literatura Tota la vida De la Víctor Català De Solitud De Josep Pla Que era el passat El passat era el rural I la modernitat Era Barcelona I els escriptors Barcelonins Que a més a més Col·laboraven a la ràdio Que eren molt graciosos I que a més a més Parlo de Quim Monzó Però podríem dir altres Podríem dir Joan Barril Podríem dir el mateix Pàmies Podríem dir gent Que a més a més S'emmirallava O intentava copiar Entre cometes Models nord-americans De conte Per tant la modernitat Venia d'una altra banda I de sobte surt A mi de cirga Com una novel·la Que tothom reconeix Aquest senyor D'on ha sortit Que escriu com Faulkner Escriu com García Márquez Escriu com aquests grans Escriptors mundials I ens està plantejant aquí Una novel·la Però la situa En un poble Que no existeix Caram Està anant a la ruralia Però tothom malgrat tot Li va reconèixer Que era un gran mestre I Jesús Moncada Ho va mantenir I ho va mantenir Fins i tot en aquest sentit No només al nivell literari Sinó sobretot El fet que Tota la seva obra Insisteixo La situa En aquest En el que molts n'han dit El Macondo català Perquè clar Què fa García Márquez? S'inventa un lloc màgic Teòricament Màgic entre moltes cometes Que és Macondo Macondo no existeix Però Macondo està Probablement Podria ser Molts dels pobles De la Colòmbia rural No només de la Colòmbia Sinó de Llatinoamèrica On No és que hi passin coses Que a nosaltres Ens semblen màgiques Sinó que Des dels ulls europeus Ens sembla raro Que de sobte Hi hagi una invasió De pavellones groves Però si uno Ha viscut a la selva A lo millor No li sembla tan màgic Com el fet Que aquests dies Per exemple Per la ciutat On viuen Els pares de la llibretera La Silvana Apareixen Jaquerès Pel mig de la ciutat Jaquerès Recordo que són caimans Per què? Doncs bueno Perquè El canvi climàtic Està fent que hi hagi Una gran sequera S'estiguin assecant Tots els que són Els aiguamolls On ells viuen I Hàgint de sortir Doncs com aquí trobem Ara ja no és estranya Trobar sanglars Per Barcelona Fa un temps Que s'hessim dit Buf no Això és surrealista Allí és normal Que hi apareixin cocodrils Esclar Llegit des de l'òptica europea Dius Això és realisme màgic No, no Realisme Res de màgic Doncs Moncada Fa una cosa similar També Perquè Justament el que fa En molts dels seus I això ho trobem Sobretot a històries De la masquerra Que és aquest recull De contes Que també publica Ara mateix Club Editor És Bueno Els morts Viuen entre nosaltres De la mateixa manera Que els vius Aleshores dius Ah però són històries De fantasmes Sí i no Per exemple Recordo un conte brutal Que és quan Es mor Un dels vells Conductors de llaúts Conductors així De barques De patrons de llaúts Es mor Hi ha un enterrament O quin problema I tothom Durant l'enterrament Va dient Diu Bueno però ara clar Ara prepareu-nos Perquè hi haurà la gran venjança Ara hi ha la I la gran venjança T'adones que és Una cursa Que va quedar pendent Entre aquest llauter Que s'ha mort Sí I un llauter Que es va morir 30 anys en darrere Ostres I que Havien fet un cop Una cursa I l'havia guanyat Amb trampes O sigui El que estava viu El que havia quedat viu Aquestes disputes I diu Sí sí Però l'altre Li va prometre Que quan es morís A l'altra banda Farien la cursa definitiva I tot el poble Està esperant Aquesta cursa definitiva Entre dos llauters morts És sensacional És sensacional Perquè al final Tothom Això Jesús Moncada Jesús Moncada Històries de la Masquerra Si voleu entrar al món del Moncada Potser és una bona manera Abans d'entrar a la gran novel·la Que és Estremi de Memòria Primer amb els contes Fins i tot amb Camí de Cirga Si és solo d'aquells Que com deia la Núria El teniu en referent A lo millor està fins i tot A les leixes de casa Però mai no us heu atrevit Comencem amb Històries de la Masquerra Perquè a més a més Riureu molt Molt bé Arnau Jo també volia comentar Abans d'acabar Fent un repàs a l'agenda De les activitats I dels actes I demà dia 15 Hi ha una xerrada La Taneu Amb Imma Periques I un autor No? També? I Pep Coll Pep Coll Mira, doncs Molt ben enllaçat Perquè a més a més Pep Coll Si bé no fa exactament el mateix Que Jesús Moncada Sí que és un autor Que podríem emparentar amb ell La veritat és que mira Ha quedat molt rodó Jesús Moncada i Pep Coll Els dos Sí, sí, sí D'alguna manera Si Jesús Moncada Durant tota la seva novel·la El que fa és intentar Tota la seva novel·lística Sí Tota la seva obra Narrativa Intenta recrear Aquest món perdut De Maquinensa I ho situa Tot a Maquinensa Tret d'una excepció Però és una novel·la Que es situava a Barcelona Però que en tot cas No va acabar mai Per tant no es publica Pep Coll El que fa és situar Tota la seva obra Al Pirineu Clar, no és una cosa Tan centrada Com un poble No és un macondo Una zona Però sí que d'alguna manera Pep Coll És el gran narrador Del Pirineu I ho ha fet amb contes I ho ha fet recollint Llegendes Que ell ha posat Prescrit I ho ha fet novel·lant fets Doncs com per exemple El que porta aquesta novel·la Que presenté ara La llarga Middiada Middiada de Déu Que el que fa és recrear Un capítol de jueus Fugint durant la Segona Guerra Mundial Sí Dels nazis De la França ocupada A través dels Pirineus A través dels Pirineus Clar, els Pirineus No han sigut Una gran barrera La gran teoria No només de Pep Coll Sinó de molta gent És a dir Ara els Pirineus Els tenim com a frontera I dius Bueno, és una frontera normal Clar, són allí Una serralada De 2.000-3.000 metres Doncs és lògic Que faci la frontera Això no ha estat així Durant llarga Llargs anys No només perquè ara Hi hagi la frontera de França Sinó abans Catalunya Pujava molt més enllà I els Pirineus Més aviat eren com un eix I està ple de camins I està ple de racons I tots els camins I tots els racons Fan que Que hi hagi motors d'històries Pep Coll s'ha dedicat I utilitza Durant tota la seva Llarga ja Trajectòria De narrador De novel·lista A buscar aquestes històries I per exemple Va guanyar el Premi Sant Jordi Amb un llibre Que es deia Les senyoretes de Lourdes Clar, Lourdes El famós monestir de Lourdes On s'hi va aparèixer La verge Aradita De Lourdes És també el Pirineu Pirineu del que ara diem Que ha estat francès Que durant molt temps De francès no tenia res Doncs Pep Coll ha fet això De la mateixa manera Que Jesús Moncada Va dir Jo faré reviure Aquesta maquinensa Que m'han enfonsat Pep Coll Que és un autor Del Pallars Jussà Nascut a Pessonada Va decidir que La seva novel·lística Seria Intentar fer dels Pirineus Un lloc No només on la gent I va esquiar I a veure paisatges bonics I respirar aire pur Sinó un lloc ple de vida Com ha estat sempre D'alguna manera Com reivindicar Que els Pirineus Han estat sempre No han estat mai una barrera Han estat un lloc de pas Un lloc de pas difícil Però un lloc de pas On hi han passat moltes coses Per exemple Que clar Que hi hagués gent Que s'especialitzés En De dir Bueno clar Els Pirineus Són un lloc de pas Però te'ls has de conèixer I per exemple Això és el que Anar en aquesta llarga Mitziada de Déu On hi ha una sèrie De passadors Que ajudaran Una gent A fugir-ne d'uns altres Un tema Que també tractava La Imma Berigues En el seu Nocturnaranés Per això faran La presentació I per tant Van pensar que era Maco Ja que venia Pep Coll A parlar d'aquesta Novelassa Una novelassa En tots els sentits Pel tema Per la llarga àrea Perquè és un bonic Hi haurà exemplars Hi haurà exemplars Que ell espero que signi Que la gent vulgui comprar Vam trobar que era bonic Que més enllà de llegir Que ell parlés Que jo li pogués fer Algunes preguntes Potser que pogués debatre Amb algú Que també veia Sobret el tema a fons Com era la Imma Periques Autora local Padrina de la llibreria De manera que Per sorprendre Perquè els actes Siguin una mica diferents Perquè no tots s'assemblin Perquè tothom Se'n vagi amb un record Bueno particular Singular Exacte Particular De cadascun dels actes Que intentem fer Junts No només que el Llibretes Sinó aquest cop també Amb el Club Literari Que s'està fundant Que ja s'ha fundat Que està arrencant Que es va consolidant A poc a poc Aquesta nova secció Molt bé Que tenen ganes Que es mogui moltíssim Doncs demà Pep Coll A les 7 de la tarda A la sala del cinquantenari A la Taneu Històries dels Pirineus Fantàstic Doncs Arnau Moltíssimes gràcies Allà intentarem estar Gaudint d'aquesta xerrada I també Jesús Moncada Que ja ens vagi sonant Sí Perquè a partir d'ara Jo crec que Hem d'aplaudir El Club d'editor Perquè crec que Va recuperant La seva intenció És no només recuperar Aquests dos llibres Sinó recuperar Tota la seva obra Que com deia al principi No hauria de ser una notícia Perquè no és una notícia Per exemple Que a França Es reediti Proust És una cosa Que passa habitualment No és notícia Que Espanya Es vagi reeditant Que sé jo Cela Ja no parlo del Quixote És una cosa Que es fa habitualment En canvi Qui hem d'aplaudir Que un autor Com Jesús Moncada Probablement Un dels grans Escriptors catalans De tota la història No només del segle XX Coi Hi hagi un editorial Que decideixi Que s'ha de tornar a posar Dius Bueno Aplaudim-ho Quina llàstima Que ho hem d'aplaudir Hauria de ser un fet normal Arnau Moltíssimes gràcies Ens tornem a trobar La setmana vinent Bona tarda Bona tarda Bona tarda Amb estils com El chill out L'smood jazz El funk El sol O la música electrònica Més sual 100% música relaxant Smooth jazz Uno Cada dia De dilluns a divendres I de 4 a 5 de la tarda Smooth jazz club T'hi esperem Soc feminista Sí, soc feminista Soc feminista Som feministes La Diputació de Barcelona treballa al costat dels ajuntaments de la província per impulsar polítiques d'igualtat Construint pobles i ciutats feministes 8 de març Dia Internacional de les Dones Diputació de Barcelona I ara seguim amb un tema musical de Julieta i Maria Gein Un dels temes que ens va presentar la nostra col·laboradora l'Andrea Esmerats especialitzada en periodisme musical Ens va presentar aquest tema de Julieta i Maria Gein com hem dit que es diu Club Aquesta nit no vull pensar en tot el que va passar en ses nines que he estimat ja no pensant despassat el meu cos ja s'ha aturat no me venguis a plorar que avui vespre s'acabat vull ballar vull cremar i l'amor per nosaltres que ja no em volem d'altres i ara que ja faig falta tens a què a buscar-me i has pensat en cridar-me pensi com som un altre ja no vull escoltar-te deixa'm explicar-te quan entro al club no et busco a tu ja m'és igual no vull ningú quan entro al club no et busco a tu ja t'he oblidat tu m'has perdut quan entro al club no et busco a tu quan entro a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu no et busco a tu i l'amor per a tu i l'amor per nosaltres que ja no em volen d'altres i ara aquest te faig falta véns aquí a cercar-me i has pensat en trucar-me penja i pensa en un altre ja no vull escoltar-te deixa'm explicar-te quan entro al club no et busco a tu ja m'és igual no vull ningú quan entro al club no et busco a tu ja te olida tu m'és pardú quan entro al club no et busco a tu quan entro al club no et busco a tu quan entro al club no et busco a tu quan entro al club No posco a tu, no posco a tu I ara seguim amb l'espai quinzenal radiofoni que té la xarxa 06 de Sant Jús, grup transversal estretament vinculat amb el món educatiu aquí al poble. Aquestes setmanes estan abordant el tema del joc en l'entorn familiar. De fet, a la darrera sessió aquí a la ràdio i a la primera en què es presentava el tema va emportar de convidada a la Imma Marín, educadora i assessora pedagògica especialitzada en el joc i la joguina com a eines de transformació social. Avui, la xarxa 06 ens proposa parlar del joc que es produeix en l'entorn familiar amb una família que tinguin fans d'entre 0 i 3 anys. Per aquest motiu, tenim a l'estudi de ràdio el Sergi Bertran, que és pare del Pep, que té 2 anys, i també del Quim, que és una mica més grandet, que en té 6. Hola, Sergi, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Molt bé. Doncs bé, excusem a la mare del Quim i del Pep, que avui no ha pogut estar amb nosaltres, malgrat que segur li hagués fet molta il·lusió. Li feia, li feia. Sergi, tu i la Núria teniu dues criatures. Dues. amb el Quim i el Pep. Sí, de fet el Pep acaba de fer, fa uns dies, els 3 anys. Ah, sí? Sí, va ser el seu aniversari el 20 de febrer, o sigui que... Bé, un petita encara, eh? Què deu fer, P3? P2, P2. P2, però és dels grans, contra el febrer. Bé, clar. Exacte. Doncs bé, segurament es passen bona part del dia jugant. Explica'ns una mica, quin tipus de joc els hi agrada jugar? La veritat és que tenen un tipus de joc molt diferent. Els dos? Sí, i per edat, evidentment, els toca tenir un joc diferent, però també si ho compares amb el Quim, que és el gran, quan tenia l'edat del Pep, també tenen un joc diferent. Són persones diferents i juguen diferent. I normalment ho fan sols? No sé si tenen l'oportunitat de fer-ho amb amics o altres infants i igualment ho prefereixen jugar sols? Sí, tenen espais per tot. El Quim, que és el gran, potser té un joc més... És capaç de concentrar-se també per l'edat que té, llavors juga a jocs a vegades més individuals, molt d'aquests de reptes. Li agrada molt el tema intel·lectual, també. I és capaç d'estar-se en un mapa del món, col·locant imants i països i tal. I estar-s'hi una estona, pot estar 20 minuts fent una cosa. En canvi, el Pep juga tot i no juga res. O sigui, el Pep en 10 minuts juga 15 jocs diferents. Vull dir que sí, que cada un té la seva manera. de jugar. I quin tipus d'això, per exemple, no sé, se m'acuden puzles o jocs més... Exactament? Sí, el Pep, el petit, construccions li agrada molt. I ara que hi ha aquestes construccions que són inventades, que les sostenen, no? Llavors ell pot fer figures i les col·loca i llavors no és aquella... També juga a les construccions de pilar, però és que com que no té control del cos, de seguida li cauen els fústeres, llavors prefereix les inventades i construeix coses que se sostenen amb imants. i això li agrada molt, per exemple. I també li agrada molt la plastilina, no sé, jugar a cotxes també, cuinetes, tot això li agrada molt. I el Quim potser no tant. El Quim... El quim... El joc simbòlic al Quim no li agrada tant, potser al Pep li agrada més. Però és això, el Quim es concentra més en una cosa molta estona i el Pep es veia volàtil. I tenen algun espai en concret a l'hora de jugar? És a dir, les joguines, per exemple, les teniu en alguna sala concretament, a la seva habitació? Nosaltres tenim el menjador ocupat per les joguines dels nens. Ho vam plantejar així, vam dir, bueno, seran uns anys que... Haurà de ser així, no? Sí, a més volíem jugar tots junts, no? Que fos un espai que tota la família comparteix i d'alguna manera tenim el menjador ocupat. A la seva habitació dormen, llegim contes, però el joc-joc aquest de tirar les coses pel terra, desordenar i tal, és sobretot el menjador. I clar, al final és la lluita d'anar desordenant i anar ordenant i anar recollint perquè, clar, és un espai també de vida, no? I no és només de joc. Però ho tenim tot allà. i conjunt les joguines d'un i de l'altre hi juguen allà. I després recullen? O això ja costa més? El gran comença... Sí, el gran és més responsable i al petit li costa més. Però perquè és més petit. Sí, al petit, almenys li fem que tingui la intenció de recollir i que entengui què vol dir recollir, tot i que al final potser posa tres peces a la caixa, però que vegi també... Funciona molt l'exemple del gran, no? Si el gran ho fa, el petit és més fàcil que ho faci. Si el gran no ho fa, el petit li costa més, no? L'exemple aquest... Quan em preguntaves a què juguen, també, clar, m'he volia de dir una cosa molt important i és que el petit juga molt el que juga el gran. I això és una gran diferència que hem trobat entre el petit i el gran. El gran va passar per totes les etapes de... Doncs va començar per coses més senzilles, jugava a jocs molt simples, propis de la seva edat, i en canvi el petit s'ha saltat moltes etapes, perquè com que juga amb el gran, és molt difícil que el gran estigui jugant a tirar cotxes per una rampa i ell, en canvi, li donis un cotxet de fusta més senzill. No, ell vol el que vol el gran. Llavors, ha fet més salts el petit, no? No ha fet sempre potser el que li tocava a la seva etapa, sinó que ha anat més... En canvi, al petit sí que li podies dosificar les... A més, hi ha una altra cosa, i és que el gran estava sol i les joguines anaven arribant a mesura que ells anaven fent gran. Però el petit les té totes allà. Clar. Llavors, no li van arribant... És com que té moltes fonts, molts imputs de... Clar, sí. No és el millor, ho sabem, però no sabem com resoldre-ho tampoc, no? Perquè al final veu el gran jugar i també és positiu que juguin amb ell. Juguen molt, ells dos, junts? O cadascú té el seu espai, el seu moment? Si m'ho preguntes, fa sis mesos no jugàvem gaire, no. Ara a poc a poc van trobant. Jocs molt senzills. Ahir la nit estàvem jugant amb un globus a tirar-lo cap a dalt i vam estar una estona i jugàvem tots junts. I era realment compartit d'igual a igual i tots jugàvem igual i participàvem igual. Normalment és difícil, perquè el gran vol jugar un tipus de joc que encara que el petit s'hi afegeixi no està preparat per jugar-hi, no? Llavors es frustra molt perquè no li surt i és difícil. Però hi ha jocs, hi ha jocs. La plastilina la comparteixen, això és fàcil i els dos fan coses i tal. I això, jugar el típic de tirar cotxes per una rampa, els agrada els dos i juguen bé. A la cuineta poden jugar els dos. Però després hi ha jocs més d'habilitat, de motricitat més fina que el gran... Domina més. Domina més i li surt. I la petita es frustra perquè veu que no li surt i no entén perquè ell no li surt i el gran sí, no? I vosaltres, els pares, tu i la Núria, poseu límits, per exemple, a l'hora de jugar? O sigui, en el temps, per exemple, dediqueu, no sé, poso, eh, els matins del cap de setmana, doncs, jugarà. O ho marqueu amb el temps? El joc, no. O sigui, a veure, sí que hi ha hores de sopar a dormir, que són un límit, o, per exemple, hi ha dies de la setmana que toca banyera i toca banyera i no hi ha més. Però dir que juguen uns dies i uns altres no, tal, no. Ni en el tipus de joc ni en l'horari. És a dir, ells poden jugar... Si estem a casa i estem junts, juguen, no hi ha cap. Però, evidentment, si és un dimecres i el dimecres toca banyera perquè el dijous van a casa els avis i potser no en fan, ni el que sigui, i el dimecres han de fer banyera sí o sí, doncs no es juga, clar. I això porta problemes, però és que els conflictes i els problemes són part del tema, també, no? Clar. Vull dir que... I a l'aire lliure, els hi agrada jugar? Molt. Intenteu que sigui una cosa combinada? És a dir, que no sempre estiguin en un lloc tancat i que també estiguin a l'aire lliure? Sí, per sort tenim un espai que sí que poden jugar a l'aire lliure i, de fet, la lluita és quan estan nevant i volen sortir, no? I els dius, home, avui potser no és el dia. Però a ells sí, els encanta. A més, a l'aire lliure de l'espai de natura que tenen, ells en podrien estar allà amb qualsevol, no? Vull dir, hi ha un llimoner i agafar llimones és un joc millor a vegades que qualsevol, no? O trobar una pinya i... Jo què sé. I treure els pinyons. Exacte. Bueno, treure els pinyons, treure les ametlles. Treure ametlles, picar ametlles i treure el que hi ha dins. Clar. És el superjoc. I poden estar... Aquí sí que poden estar una hora i mitja els dos. Llavors sí que ens agrada i ho intentem quan es pot. No sempre es pot. I tu i la Núria, que jugueu amb ells o a quin tipus de joc acostumeu a fer amb ells? Som bastant de jugar amb ells. El que passa és que... També és veritat que hi ha moments que et satures, eh? O sigui... Ja. Sí que a mesura que es van fent grans, els jocs són més... Clar, són més fàcils per l'adult, també, no? I els jocs que et proposa el Quim hi pots estar una estona. Els jocs que et proposa el Pep intentes canviar de joc. I a mi em passa. O sigui, el Pep pot estar un quart d'hora fent la mateixa cosa, que és normal, crec que... Bueno, jo no soc especialista, però crec que això de repetir, repetir, repetir... Però parlar dur, a vegades, és dur. O sigui, explicar un compte quatre vegades amb un mateix compte... A mi, personalment, se'm fa dur i intento canviar de compte. Però som tossuts. Llavors, sí que amb el gran juguem gairebé amb normalitat, jo et diria, vull dir que ens agrada i tal. i amb el batit, intentem anar variant més, o sigui, forçar-lo una mica al canvi de joc, perquè poden jugar, poden ser molt insistents. Sí, sí. I per la nostra salut mental intentem canviar per no estar tota l'estona fent el mateix. Clar, perquè a casa, qui decideix el joc? Ells, ells. Ells? Sí. A l'hora de comprar, us veieu influenciar... A l'hora de comprar, no decideixen ells. D'acord. Molt pocat. O sigui, sí que poden expressar la voluntat i si ho veiem més o menys bé i tal, sí que els hi respectem, no sé, en moments de l'aniversari o altres moments. Sí que intentem respectar si veiem que és adequat, però ells agafarien i s'ho comprarien. Vull dir, ells agafen un catàleg i et senyalarien 35 coses. Clar. I això no ho respectem perquè entenem que també els motius pels quals ells trien doncs a vegades són aquest estímul, no? Aquests estímuls tan bèsties que els hi posen, no? Això del catàleg, l'anunci a la tele o a un company que ho té i, bueno, creiem que són estímuls que en realitat no són molt ficats... Que generen com necessitats que a vegades... Correcte. Sí, i llavors... Llavors, comprar-los sí que et diria que majoritàriament els comprem nosaltres, però un cop estem a casa, a què juga? respectem bastant el que ells volen. Perquè quan compreu vosaltres els jocs, normalment són per als que ells us demanen o perquè, no sé, hi ha alguna família que ho recomana a algun joc o perquè vosaltres mateixos els veieu pels mitjans o per les xarxes socials. Com feu l'elecció? El Quim ja demana i ho demana molt... A veure, demana coses que li agraden, algunes, i algunes com que tenen els nens de la classe, les nenes de la classe i ell hi vol jugar, no? I com que ho tenen els altres, també ho demana. Això ja comença a haver-hi aquest punt de... El Pep no demana res. El Pep sí que els triem segons el que veiem que a ell li interessa i tal, però ell no verbalitza avui això o avui l'altre. Llavors nosaltres veiem una mica què li agrada més. Intentem triar jocs que tinguin una mica... que no siguin molt explosius. N'hi ha molts que són molt explosius a l'inici, que són molt cridaners, però ja sabem, perquè ja hem vist com juguen, que hi juguen dos dies i fora, perquè el joc realment no té molt més darrere. És molt cridaner. Intentem que siguin jocs que es puguin anar, que tinguin moltes capes, que puguis jugar de forma senzilla, però després també puguis fer més coses. La plastilina és xula, perquè és plàstic a la vegada i és simbòlic, perquè es posen a la cuineta i et fan menjar amb la plastilina. Llavors, jocs aquests que... o els imants aquests que et deies són la construcció en si mateixa, però també és artístic, o també pot ser el pàrquing dels cotxes que després fan córrer. Llavors, aquests jocs més transversals són els que acostumem a comprar, que tenen molts usos i moltes mirades. I teniu alguns requisits pels jocs concrets? Per exemple, els bèl·lics no entren? O no sé si... Els bèl·lics no entren és un requisit. També et dic que ells es fan una espasa de qualsevol cosa, o es fan un canó de qualsevol cosa. O sigui, tu no li compres canons i espases, però el Pep agafa un pal i ell diu que és una espasa. O agafa l'imant aquest que et deia i els posa d'una manera que fa pum-pum. Vull dir que... A veure, no els hi comprem, però d'alguna manera hi són... Vull dir, acaben... En el seu imaginatiu, no? En el seu imaginari. De lo que agafen és... En fan, per exemple, un arma. Sí, sí, ho fan. I eviteu estereotips de gènere? El triar jocs i joguines? Els inculqueu d'alguna forma que no hi ha jocs per nens i per nenes? El deixeu que joguin? O sigui, no... Evidentment no ho verbalitzem mai, com això és... Això és de nens o de nenes, evidentment no ho fem. Amb el Quim, ho vam fer més intencionadament. Per exemple, quan tenia 3 anys, vam comprar-li una cuineta. Sí. Que, bueno, no sé, allò sembla que hagi de ser segons la societat més de nena. i l'havíem comprat expressament per això, de dir, escolta, m'ha jugat això i perquè, evidentment, pot ser superinteressant jugar i tal. La veritat és que no hi va jugar molt. Llavors, en aquell moment vam veure que potser també imposar nosaltres com aquest joc perquè nosaltres volem que... No era molt efectiu perquè al final, si tampoc hi jugava... A més, una cuineta és grossa i és el menjador de casa. Sí. Llavors, la teníem allà que, bueno, no hi jugava i nosaltres intentàvem, no, forçar de dir, va, vinga, Quim, només jugava a cuinetes i tal i ell no s'hi enganxava molt. Però, per sort, el Pep s'hi ha enganxat molt. D'acord. Però amb el Pep no ho vam fer. O sigui, amb el Pep ja no li comprem coses per fomentar tal, sinó que respectem els seus interessos i en aquest cas al Pep li encanta la cuineta i sí que fa cuines i porta el menjar i vols cafè i tal i massa calent, massa fred, ui, falta sal, tot això, el Pep s'hi enganxa i el Quim no s'hi ha enganxat mai. Ara respectem els interessos i a vegades passa que els hi agraden moltes coses que en principi, segons la societat aquesta que vivim, i passa de forma natural, no ho forcem nosaltres. D'acord. I dosifiqueu una mica també, per exemple, sí que ens has explicat, no, que hi ha, que, bueno, que les juguines estan allà al menjador, però estan totes a l'abast, per exemple? Intenteu que estigui tot més dosificat en diferents zones? Estan totes a l'abast. Segur que no és la millor manera de fer-ho perquè és molt estímul i tal, però sí, la veritat és que les tenim totes allà i les que no hi són és perquè no hi caben, realment, perquè a vegades sí que, no sé, arriba, els reis ens porten moltes coses o hi ha un aniversari i tal, i llavors sí que tenim un espai que és el que és i sí que... La cosa que sí que fem a vegades és treure'n alguna. O sigui, quan alguna juguina no ens està agradant, no sé, o perquè genera conflictes o no és adequat a la seva edat i juga molt i està molt enganxat amb allò, o no ho sé, qualsevol cosa, o juga massa o és molt mono, mono, no? Dius, bueno, ja està molt bé que treies això sempre però juguem altres coses. Llavors a vegades desapareix una temporada. Això sí que ho fem. D'acord. però anar-les és que no tenim temps per... O sigui, ho sento, però ho veiem que no és la millor manera però no ho fem bé. No, l'estan totes allà i... Bueno, és que cadascú gestiona l'espai que té com pot, no? Correcte. I el temps també, sobretot. Clar. Tema pantalles, videojocs, són molt petits, no? Encara, els dos, però a vegades comencen a edats amb molt primerencs també a demanar pantalles i quan se'ls acostuma, per exemple, que estiguin més tranquils amb una pantalleta i que facin, a vegades també costa molt desencanxar-los després. Això amb el Pep i el Quim, com ho esteu gestionant? A veure, o sigui, donar-los el mòbil com... Ui, donar-los el mòbil perquè desapareguin una estona, que és un recurs, això no ho fem. El que sí que fem és, doncs, sí que veuen la tele, sí que hi ha una... Com tots els nens i nenes i ho vull dir, hola. Sí, sí, a més hi ha moments que, quan en teníem un, encara ens ho podíem manegar, però amb dos, si estàs sol amb els dos i has de fer el sopar, o ho fas això 20 minuts mentre fas el sopar o no hi ha manera, llavors sí que veuen la tele. El que fem és cuidar què juguen i què veuen, això sí que ens hi fixem. Llavors, a la tablet tenen un parell o tres de jocs, al Quim li agrada molt jugar... El Quim juga una mica escacs, i ha començat ara, i juga aquest del... Això li agrada molt i ens agrada el joc també. És com aquest de cotxes que hi ha com un embús de tràfic i tu tens un cotxe i has de moure la resta de cotxes per treure el teu cotxe de l'embús, no? És com de seqüenciar els moviments i tal, i com que ell li agrada molt les coses intel·lectuals, s'hi enganxa i això juga bastant. i el Pep juga a alguns d'aquests molt bàsics d'identificar colors, formes a través d'un joc. I jugant poquíssim a la tablet. Molt poc, molt poc. Intentem que sigui... Està molt dosificat. No ens agrada molt el tema de pantalles. És a dir, no està allà sobre la taula, la tablet. i estem amb nosaltres al costat, normalment. No ens agrada, la veritat. Clar, no és allò que deixis la pantalla allà a l'ús del nen, no? No, no, no. O sigui, entenc que també... És també... O sigui, cadascú una mica li veu, no? Nosaltres no som molt de pantalles, no ens entusiasma molt el tema de pantalles. Segur que hi ha aplicacions que estan molt bé perquè avui en dia n'hi han de... que estan molt ben pensades i tal, llavors segur que hi ha famílies que ho fan, que posen la tablet i posen coses que estan molt bé, com que nosaltres no les coneixem i no és un món que dominem i les que veiem no ens agraden molt, no tenen molta tablet. Vale. Tele sí que en veuen més. La norma és caps de setmana i el dijous a la tarda poden veure tele. I llavors, alguns dies si estem sols o la Núria o jo amb els nens, quan fem el sopar també els hi posem. Però és que crec que hi ha continguts de tele que realment em convencen i m'agraden, o sigui, al Pep li agrada el mic i el mic és fantàstic, o sigui, no em sento malament ni penso tal perquè posa-li una mica. No, però algunes coses sí, que de vegades les veus i dius això no és adequat. O horaris infantils, coses que surten en horaris que dius home, això posa un mes tard. Exacte. Així, ho hem de vigilar però sí que els hi posem. I hi ha altres, no sé, el Quim li agrada molt el Germans Krat que té molt a veure amb la biodiversitat, amb el cuida el planeta i tal, i també ens agrada els continguts i el missatge. Si els tries bé, jo crec que la tele pot ser educativa si no n'abuses. I sí que la veuen. I amb els amics i amigues? També són petitons encara, però no sé si es juguen o en festes d'aniversari, els hi agrada, compartir moments de joc amb els seus iguals. i el Quim el gran ja té el concepte d'amic i amiga, ell ja parla dels seus amics i seves amigues i juga i els vol veure i sí, molt esport, potser és una relació molt esportiva de jugar a bàsquet, jugar a futbol, jugar a pillar-se, és molt d'exterior i activitat física quan sortim de l'escola i això. el Pep potser encara no té tan clar els amics. El que és un amic, no té consciència. Ell diu amic, però en realitat a vegades anem al parc perquè hi ha els seus amics i ell ja està dos minuts i després va a tirar-se pel toboggan sol. Vull dir, no. El tema de la socialització al Pep encara no li troba tant valor, no? I va més al seu rotllo. Però el Quim sí, el Quim juga amb els amics. I la veritat és que tenim la sort que més o menys crec que les famílies que són més o menys coincidint bastant, no? No hi ha conflictes de joc de dir, ostres, és que estan jugant això o l'altre i tal. És bastant fluid tot. Molt. I ja per acabar amb Sergi, recomaneu-nos algun joc en família que jugueu amb ells, ja sigui els quatre plegats o amb algun d'ells, no? Que us agradi, que sigui divertit per passar una bona estona? Jo, si tens un de sis i un de tres, la plastilina amb tots els... O sigui, ha de tenir complements, eh? O sigui, la plastilina amb aquests complements que hi ha una premsa que fas espaguetis, que fas una hamburguesa, que fas un no sé què, dona molt joc per jugadors i pares i tal. Perquè és això, és molt transversal, és artístic, és simbòlic, pots relacionar-hi la cuineta i tal i amb això passem bones estones i els tens concentrats una estona, eh? Estan allà... Entenc que els pots de la plastilina estan completament barrejats. Quan juga el Quim, encara, el Pep és tot marró, marró, rosa, aquest color cachumbo que queda quan barrejas tot i llavors amb allò fem hamburgueses. Tenim una hamburgueseria perquè, clar, tots els pots són d'aquest color ara i per tant hem posat una hamburgueseria. Que clar, quan és nova la plastilina intentes guardar els colors. Llavors, quan és nova fem espaguetis, maduixes i tal i al cap de dues setmanes ja només fem hamburgueses. Bueno, és un joc que és senzill de tota la vida però realment ens dóna... Imagina-s'hi el poder. Que bé, doncs, Sergi, ha estat un plaer tenir-te aquí aquests minutets a Ràdio d'Esvern. Gràcies, un plaer estar aquí. I a gaudir també juntament amb la Núria del Pep i el Quimi d'aquestes estones en família i en joc. Fantàstic, moltes gràcies. Que vagi bé. L'Ajusta, el magasí matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi. amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'Ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara, pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. I ara per acabar el programa us deixem amb l'últim tema de triquell. És el tema CBD i espardenyes. Fins demà! polític no vinc a aprendre veritat. Fes benes, pardenyes i una escapa de rural Calla, xapa i traga perquè tot sembli real. Fes benes, pardenyes i una escapa de rural Callo, xupo i trago per tindre nota final. Fes benes, pardenyes i una escapa de rural Callo, xupo i trago per tindre nota final. Callo, xupo, trago, eh? partint de nota final. Callo, xupo, trago, eh? Surt un show, TV, oh, fake news, prou, steady, go. Surt un show, TV, oh, fake news, prou, pipipipi, viro, o no, no vull cantar per res, que no sigui el que he passat, no parlen, no tens, si no em sembla natural, m'estimo quan ignoro el que crec que es faranà, no netejo res, que no sigui el meu colt, Fem bé les perdenyes i una escapa de l'obra Calla, xapa i trago perquè tot s'emprim real Fem bé les perdenyes i una escapa de l'obra Callo, xupo i trago per tindre nota final Callo, xupo i trago per tindre nota final Fem bé les perdenyes i una escapa de l'obra Callo, xupo i trago per tindre nota final Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones Doncs nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt Hem començat a les 5 de la tarda i us hem estat fent companya fins ara a les 7 Et tocarà escoltar d'aquí uns segons l'informatiu de notícies de la Madalua López Per estar al dia de tot el que passa aquí al poble Podeu recuperar tots els continguts d'avui a les xarxes socials i a la web radiodesvern.com Les nostres xarxes socials, les del programa són arroba laramblanou i tu, tot seguit i amb minúscules I també ens podeu anar seguint a les xarxes socials de la ràdio arroba radiodesvern Doncs res més, que acabeu de passar molt bona tarda de dimarts I ens tornem a trobar aquí dimecres, ja demà, a la mateixa hora, també de 5 a 7 Per fer-vos companyia aquí a Ràdio d'Esvern, al magazín de tardes Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal d'aquí del poble Res més, ara escoltar l'informatiu de la mà de l'Ua López Que vagi bé, bona tarda Gràcies