#343 - Programa de la Rambla: Entrevistes i història del Mercat Municipal de Sant Just

Bona tarda Sant Just, ara mateix passen en 5, 4, 3, 2, 10 minuts, passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dimecres 15 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 seguirem i acabarem també amb el cicle d'entrevistes a les parades del Mercat Municipal de Sant Just. Primer parlarem i farem l'entrevista amb les responsables de la parada, Helena. Vindran la Marta i la Montse Gafarot i la seva mare, també l'Helena Marín. A continuació, després tindrem la Teresa de la Can Saladeria Cardona. Després, a segona hora de la Rambla i ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, també farem un repàs als dies internacionals i a les efemèrides d'avui, dia 15 de març. A més a més, també tindrem la secció Just el que no saps amb en Marçal Ferret, col·laborador que ens ve des de l'Hospitalet i que cada setmana ens descobreix la biografia i la història d'algun personatge nou, un personatge històric, famós, reconegut i a més a més ho fa sempre de forma amena i divertida. Doncs bé, això és el que tindrem aquesta tarda d'avui. No marxeu perquè comencem en uns instants. Vinga, pa! Música I avui tindrem un programa també com ens va passar el dijous 9 de març, dedicat pràcticament i exclusivament, sobretot aquesta primera hora, el cicle d'entrevistes dedicat a les parades del Mercat Municipal de Sant Jus. Un cicle que recordem ja vam començar el dia 7 de març i que avui doncs acaba, ens haurem d'acomiadar. L'hem estat fent aquestes dues setmanes, els assentadors i assentadores del Mercat. Avui tindrem les dues últimes entrevistes i recordem que és un cicle on volem, a través de les parades, aquí a l'emissora, xerrar amb ells i elles per conèixer-los una mica millor, que ens expliquin la parada que regenten, la seva història, el tipus de producte i menjar que ofereixen i a la vegada també que ens vegin com han viscut l'evolució del mercat, les tendències de la clientela, com van viure també l'època de la pandèmia, una època dura, la seva participació potser en altres esdeveniments comercials de Sant Jus. Doncs bé, avui comptarem amb aquestes dues últimes entrevistes i ara, de moment, tenim a l'estudi de Ràdio d'Esvern la saga familiar de la primera entrevista. Elles són l'Helena Marín Guàrdia, també la Marta Gafarot, la Monse Gafarot, germanes, i com bé suposeu també la matriarca dona referent històrica també d'aquí del poble. Bona tarda a les tres, què tal? Com esteu? Bé, nervioses, no?, una mica. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Comenceu el programa, avui acabem aquest cicle, però bé, falten un parell o tres de parades i totes heu de tenir l'oportunitat. A veure, expliquem-ho una mica, si algú entra al mercat de Sant Just i para davant de la parada, Helena, la vostra parada, quins productes, quins aliments, quines són les coses que veiem, que trobem, què ens oferiu? Bé, si veniu al súper podreu comprar vedella i pollastre de primera qualitat i fem moltes coses elaborades, des de pit de pollastre farcit amb formatge, amb sobrassada, mandonguilles, farcits de pollastre, pastits de formatge, flamenquins, totes les coses les fem casolanes, els nuggets els hem fet i la gent ve a buscar-ho perquè sap que som nosaltres els que els fem. S'han acostumat a... S'han acostumat a que tingueu ja tot tipus de laborats, és a dir, que teniu aquestes dues vessants, no? Suposo que més la carn, com comentaves, Marta, tot el tema de vedella i de més, per exemple, i després tot el que feu vosaltres, no? Sí. I diem una cosa, qui ens atendrà, qui hi ha d'encarregat, d'encarregada, quantes persones sou? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. I sí, sí, vosaltres entreu i a la parada d'Helena trobareu a la Núria i a la Issa. A la Núria i la Issa. Sí, la Núria porta amb nosaltres més de 15 anys i, bueno, us encantaria, bueno, si no la coneixeu. I llavors, al cap de setmana ens ve de reforç la Issa, que menys mal també d'ella, perquè si no, doncs, clar, sempre hi ha moments que hi ha molta feina i les necessitem. Bé, és un reforç, no?, que teniu, d'algú que us ajuda. I, bueno, què dir-te, la Núria, doncs, jo, de veritat, o sigui, només fan que parlar-me bé d'ella. És una persona que s'integra totalment als clients i, una vegada, sap com ho vol, o sigui, ja no cal ni que li diguis, ja... Molt bé. O sigui, estàs molt a gust. I jo tinc el dubte... I molt contenta d'ella, molt contents de tindre-la. Una versada, doncs, des d'aquí, no?, tant a la Núria com a la Issa. i vosaltres, jo em pregunto, on esteu? Esteu amagades? Esteu en un altre lloc? Sí, nosaltres estem amagades al costat, que és el SuperHelena. Vale. I, bueno... Jo crec que ens tenim aprecio amb el mercat, vull dir, estem acostumades... Tota la vida hem estat amb ells i... Clar, l'una al costat de l'altra. Sí, sí, no ens trobem com a competència, o sigui, és com... No sé, trobo que són com un grup... Com companys. Com companys. Un equip, no? Sí, com companys. Sí. I com... Nosaltres volem que vagi bé amb ells i ells també volen que ens vagi bé amb nosaltres. Clar. Quin és el vostre dia a dia? Una mica les vostres rutines? No sé si teniu moltíssima feina, si és molt atrafegat? Doncs, bueno, certament el cap de setmana sempre és més fort. Clar, perquè és normal, ja s'acumula la gent que pot comprar més el cap de setmana, però es treballa bé. Sempre hi ha algun moment del dia que dius, ostres, on estan els clients, no? T'espantes una mica, però després surten. O sigui, o és per la pluja, o és perquè porten nenes al col·le, però tot surten, o sigui que... Quan acostumeu a tenir més gent, parlant de la parada, més concretament del mercat, el súper entenc que potser funciona o té unes altres rutines, però a la parada, per exemple, vosaltres, quan detecteu que hi ha més gent o que teniu més feina? Sí, més gent jo diria que seria el cap de setmana. Sí. El cap de setmana. Sí, el cap de setmana. I el divendres tot és una mica com més repartit, i el dissabte la gent acostuma a vindre més tard, és normal, tothom dorm una mica, el que pot. Nosaltres també ho faríem. Clar. Però és bastant igual. Tots els dies tens ratets bons i... I noteu que el canvi de persones que venen al mercat durant la setmana és un tipus de perfil de client, que en canvi més els caps de setmana o els divendres, això és un altre tipus de target, per dir-ho així, un altre tipus de clientela? Com han dit els altres, hem sentit les entrevistes, i al cap de setmana n'hi ha més gent com més jove perquè per horaris no poden vindre. Llavors, més al cap de setmana venen amb els crius i durant la setmana més la gent gran que va comprant. i ara ens anem a posar ja una mica amb la història. amb la història anem a fer parlar l'Helena aquí, em sembla, eh? Sí. Si és d'història... És d'història. Som jo. A veure, Helena. Hola, bona tarda. Bona tarda. Quin any va obrir la parada? Jo no sé si primer va ser el supermercat o la parada. La parada la vam obrir el dia 18 de març de l'any 52. Ostres! Caram! De l'any 52. O sigui, també és una de les parades amb història i amb llarga trajectòria al mercat. Nosaltres som, en el Just i amb el Cardona, els tres més antics. Caram! Que quedem d'aquella època. I com va ser el plus? És a dir, com vau arribar al mercat de Sant Jus? Sabíeu que hi havia el mercat i us interessava alguna parada? Com van ser els inicis? Mira, els meus pares tenien un bar que encara existeix a Barcelona. Sí. I al carrer Diputació número 12. I al davant hi havia l'escorxador de Barcelona. El que ara és un parc era l'escorxador de Barcelona. Aleshores, el meu pare, filla única, doncs al bar no li feia cap gràcia que continues al bar. I no sé com va ser perquè llavors tenia 11 anys. va fer cap a Sant Jus i es van posar de carnissers que van ser molt valents perquè no tenien ni idea. i després nosaltres vam vindre a Sant Jus a viure el dia 23 de gener de l'any 52, als pisos de la Gasulla. Caram! Quina exactitud! I allà vam tenir una botiga que es va obrir després de la parada del mercat. Aleshores allà es va quedar la mare i a mi em van posar amb una dependenta perquè aprengués. Aprendre l'ofici? Aprendre l'ofici. L'ofici de carnissera? De carnissera. I als 14 anys i pico, no tenia 15 anys, estava sola ja. Perquè el meu pare, com que la dependenta tenia, bueno, les mans una mica llargues i veia una criatura, va dir, escolta, a la vacxiga déu, queda't aquí tu, que bueno, clar, encara sobrava jo. Carai! Però, bueno, a base de coses que passes a la vida, t'enforteixen i et serveixen per un altre dia. I com ha estat l'evolució de la parada? Bé, de la parada, del mercat. Clar. El mercat, això dels panellons, que parlava la Tèria del Just, sempre havia, jo sempre vaig tenir panellons. Sempre. Perquè el mercat, jo no recordo de tenir calor, sinó fred. Sempre fred, eh? Fred. I esclar, vull dir-te, érem quatre, vull dir, la gent en aquella època, pensa que no tenien nevera, quasi tothom era de gel. Sí. Llavors, venint a comprar, per exemple, per Nadal, només treballàvem un dia i no anàvem a dormir. Caram. Però no nosaltres, ningú. Perquè, esclar, tothom anava a buscar-ho el dia abans. perquè, si no, no se'ls aguantava el menjar. Clar, el producte no existia. Era una altra història. És molt diferent. Ara, els assentadors poden estar molt contents, jo també estic contenta, perquè poden treballar perfectament bé a l'hivern. Amb comoditat. Amb comoditat. Clar. I a l'estiu també. Tant amb aire acondicionat com aire calent a l'hivern. Exacte. I el mercat, per mi, tota la meva família, i quan et dic a mi, també és pel meu marit, que no el tenim, el mercat sempre sorgeix a la vida perquè és el canvi que vaig fer. O sigui, dels 11 anys fins als 32 que m'han vist al mercat. jo vaig ser una joveneta, una adulta més gran, em vaig casar, i allà vaig tenir tres fills. I com ha estat passar el negoci a la família també? O sigui, fer aquest traspàs, no? Bueno, aquesta és el meu oig. Clar. I el dia que no estigui, que facin el que vulgui. Però me fa molta il·lusió que continuïn fent el que els meus pares van començar, el que el meu marit i jo vam lluitar, i això, per mi, és molt important. Perquè entro al mercat i és com a casa meva. Me'n recordo dels meus pares, del meu marit, dels meus fills, de les gelades. Home, Helena, és que amb tot el que estàs explicant, el mercat ha estat la teva vida. Home, és que està dintre de la meva vida. Pensa que l'any 62 va fer una gran nevada. Sí, les nevades dels 62. I jo feia dos mesos, o sigui, estava embarçada de dos mesos, i els meus pares, estàvem a casa els meus pares, i el meu marit em portava pes de braços per no relliscar, per anar a treballar. perquè anàvem cap al mercat, perquè els pobles no tenien, dic cap poble, tenia les coses necessàries per preparar una nevada. No s'enjust, no hi havia enlloc, i abans no van treure la neu i tot plegat, doncs vam estar uns dies que tothom anava com podia, anar a treballar. I, Helena, jo em pregunto, com has viscut els canvis que ha patit el mercat? És a dir, el mercat al llarg dels anys, doncs primer hi havia dues plantes, després va passar una, ha patit transformacions, no? Aquests canvis, tu que has portat molts anys allà, com els has viscut? Has vist que han anat al mercat cap a millor? Bé, jo penso que tothom hem de tindre una base molt clara. Sí. A casa sempre hem tingut honestitat, poder donar productes tan tranquil·la que estàs donant el que tu et pots menjar. A partir d'aquí t'has de mullar a l'actualitat del que sigui, dels canvis. T'estan adaptant una mica, no? Ho has de fer-ho, però n'han sortit prou bé. Tothom ha continuat, per exemple, i jo al mercat sempre, jo, tothom, a casa meva tothom sempre ens han portat bé amb el mercat. Sempre. Sempre ens han portat bé. A més a més, pensa que el mercat dels primers que vam tenir un telèfon vam ser nosaltres. Ui, no parava de sonar. I m'han recordat... No, no pedidos, no. Tampoc tant. Anècdotes de la vida que hi havia l'Alina Moreno, que ha sigut aquí una persona com ara tu, doncs es va casar amb el Joaquim i la seva mare venia verdura al mercat davant de la nostra parada. I quan ha tingut els quatre fills, trucava al mercat, m'hi posava el Joaquim i deia Helena, crida a la meva mare. I jo li deia al Joaquim, nen o nena? I deia nen o nena. I llavors jo, senyora Felisa, vinga cap aquí. Allà aleshores, la dona venia cap allà, doncs mira, tenim això, ja tots contents que teníem. O sigui, al mercat hi vivien moltes hores. Sí. i coses d'aquestes, jo quan veig com ara, més i així, penso, mare meva, aquell avi només esperava, Helena, si truquen, no era per pedir-vos, perquè ho van passar molt malament. perquè hi havia tres carnissers i jo era la filla del carnisser del quart i ho van passar molt malament. No sabíem, no teníem idea, doncs es va passar molt malament. Però totes les coses, si tens, saps que ho has de fer-ho, doncs es fa i i el mercat, jo quan entro al mercat, tiro enrere sempre. I ho recordo. Són records que venen més del passat, no? Recordo sempre del que vaig viure allà. Però em fa il·lusió i em fa enyorància, saps? És aquella nostàlgia, aquell sentiment que, bueno, sentimientos en contra, per una banda coses dolces, per l'altra, bueno. Inclús et diré que cada any per Nadal, fa molts anys, que passo a cada parada a dir Bon Nadal a tothom. Home, és un detall. I una del mercat assentadora em va dir Helena, eres l'única que los decimos d'entre todos fer-li Navidad. Què dius, home? T'ho prometo. Ostres. Jo vaig parada per parada i els dic Bon Nadal a tothom. Bon Nadal. Clar, és que el mercat és part de la meva vida. Parlant de clientela, també, com és la clientela? Potser això ara ens ho poden respondre també que si passen potser més hores la Marta i la Montse, la clientela que teniu a Helena, com és? Acostuma-sia un públic normalment més femení? Són famílies? Parles del mercat? Sí, de la parada del mercat, sí. Jo, amb això no puc dir gaire cosa perquè no estic al súper, com tu m'has preguntat abans, el dia 19 de juny fa 50 anys que el vam obrir i llavors vull dir-te que no he estat més allà, saps què vull dir-te? Sí. Potser ells respondran millor que jo. Potser més dones, més dones, però els homes estan tirant molt cap endavant, a dissabte sobretot jo crec que venen més homes que dones. Sí, és curiós, eh? I com es fidelitza la clientela? Teniu algun truc o teniu algun... Bueno, veig que esteu molt actives amb les xarxes socials. Això s'ha de dir, eh? Vull dir, això tot... Jo crec que és el gènere, eh? El gènere? La veritat, eh? La veritat, eh? Sí. És que repeteixen i estan contentíssimes i amb les dependentes. És que és primordial que la dependenta et... Bueno... Conegui poder també, no? La clientela. Sí, sí, sí. De que et conegui, de que sàpiga ja com ho vols tot, perquè sembla una tonteria, però cadascú tenim la nostra manera com ens agrada que ens tallin les coses i és... Per mi és... Perquè a més ara cada vegada tenia més gent que és celiaca o té intolerància i llavors nosaltres li fem les coses com ells li demanen. O sigui, per exemple, volen alguna cosa rebussada o alguna cosa que normalment té farina, doncs llavors nosaltres li fem sense gluten, li fem hamburguesa sense sal, o sigui, ens amoldem a el que volen i això és el que la gent sap que allà quasi segur que li direm que sí. Perquè com a teneu? És a dir, també teniu gent, per exemple, que us truca o que us fa comandes a través de WhatsApp? Sí, sí, sí. La gent s'ha acostumat, sobretot des de la pandèmia, s'ha acostumat molt a fer els encàrrecs per telèfon o online o nosaltres per correu, ens ho fan i llavors ja sabem, o sigui, ja saben que el producte que vindrà serà bo i llavors com que és una cosa setmanal, doncs nosaltres l'enviem i ja està, no hi ha cap problema. També s'ha de dir que la gent confia en vosaltres perquè de fet de trucar també és com a veure el que en posen. No, però ja ho coneixen, sí, et fidelitzes molt i si no, el boca a boca. El boca a boca és important. Si és que qualsevol cosa una clienta o ve una altra amiga menja aquell dia una cosa i diu, ostres, on t'has comprat? Perquè a mi m'ho han dit moltes clientes. No mira, he vingut perquè la meva amiga i no sé què, l'altre dia unes petites mandonguilles és que les devoren a la sopa i la va vindre a la meva amiga i li vaig dir mira, no sé, prova-les i les tenia, la tenia l'amiga l'altre dia, el dia següent. O sigui, el boca a boca també funciona molt bé. Sí, sí. Perquè algun valor afegit per dir-ho així, no? Però i no parlo del supermercat com podria ser el que teniu vosaltres que és més aviat petit, però de grans superfícies en comparació, què creieu que podeu donar aquest plus d'enganxar la gent a aquest plus que tenen els comerços més petits, parades de mercat que no us poden donar o que no poden donar la clientela a les grans superfícies, per exemple. Bé, això que et deia jo de fer-ho el gust de la persona, si tu vas a un supermercat ho tens amb safata o pots demanar fer uns bistecs però no pots dir posa'm això, ara per exemple nosaltres fem hamburgueses de calçots, doncs les fem a partir del dijous. Què dius? Sí, pelant el calçot, sí, el forn, el calçot. Clar, i normalment per exemple ho fem a partir del dijous però si tinc un encàrrec doncs llavors si ho he de fer abans ho faig abans. Botifarres no acostumo a fer de calçots però la gent ho ha provat a l'hamburguesa m'ho pot fer doncs llavors li faig. És com un restaurant saps què? Et diuen doncs mira anya, arròs amb vedella i no pot ser l'arròs sol? Et diuen no, i si el plat és així doncs aquí et direm vols l'arròs? L'arròs. Clar. I això en un supermercat no crec que ho trobin això. No, no ho crec. No, i la vedella la vedella és genial. Genial. O sigui, és que com que entren clar, aviam, no us hem dit però la la card de l'Helena doncs ve del superhalena. Llavors la vedella ve directament de l'escorxador i ens entra directa que tenim els rells o tot. O sigui, és que llavors clar, allà l'obrim i clar, no és el mateix que amb un altre lloc. Contrar-ho per peces? No, no, clar, la peça està recient desfeta. D'on us ve la matèria prima per dir-ho així, la card de l'escorxador i a veure què d'era la patriarca. Bueno, nosaltres... D'on ve la carn del superhalena? Doncs nosaltres primer, doncs, com tothom, matàvem aquí a Sant Just a l'escorxador. Ah! Aleshores va vindre algú de l'Ajuntament de Barcelona i van dir que o s'arreglava l'escorxador o s'havia de tancar. Oi? Llavors van tancar quasi tots els del Sant Feliu, els del Brugues, perquè l'Ajuntament no tenia l'economia com per fer un canvi tan gran com volien des de Barcelona. D'acord. Aleshores, doncs, bueno, ho vam agafar i era el meu marit el que anava a comprar i jo era la que venia, per exemple, tant al mercat com al supermercat. D'acord. Aleshores, jo he anat a l'escorxador que no és l'escorxador, és, o sigui, l'escorxador ve de Barcelona i porten aquí i llavors tu tries la carn i tal. Jo ho he fet això, el gener ha fet tres anys que no ho faig. Tres anys que ja no ho fas. Que no ho faig, eh? Jo tinc 82 anys i faré 83. Caram. Aleshores, he fet el que he pogut fins que en moment vaig pensar, bueno, ja n'he prou. Home, i prou i suficient que ha estat. Ja. I ho diu com si ja, ja. Va voler jubilar-se. Sí, home, poder ja tocava, no? I llavors tenim una persona de confiança que les coneix, però el tema és que el meu marit va anar sempre a Sant Joan d'Espí i després jo he tingut tractes amb el fill d'aquest senyor. Aquell senyor es deia António i jo tinc tractes amb el Ramon, que era el fill. Clar, el pare s'ha mort, llavors també un ha passat d'una a l'altra. El meu marit el tenia aquesta malaltia i em va dir vine perquè l'últim que has de deixar és d'anar mirant la carn. Molt bé. Perquè tu vas allà i automàticament tenen des de les vaques bojes tenen com un carnet d'identitat. O sigui, com una identificació. et posen de bon bé l'animal, el que pesa, quan s'ha matat, o sigui, com una carnet d'identitat. O sigui, que el que compres sap el que compra. El que passa és que, clar, allà hi ha de tot. Hi ha més qualitat i menys. Depèn del que vulguis pagar o depèn del que tu vulguis oferir a la teva clientela. Llavors, és important que ofereixis-ho per tu el millor perquè, bé, perquè fa molts anys i, escolta, vull dir, tenim una base que això no es pot perdre. Em queden un parell de preguntes. Una que va dirigida a la Montse i a la Marta. Sí. com heu agafat o ha redat una mica aquest negoci, no?, o l'ofici, com l'heu après vosaltres? El dia a dia, ajudant? Bueno, si es queda molt petita és que estem allà, però, clar, però, això... Ho porteu a la sang, és que a vegades hi ha coses que no es poden explicar. Sí, sí, ara quan deies això ella deia el del mercat mateix, per exemple, jo és que me'n recordo molt del primer mercat, que pujava les escales i a la dreta estava la nostra parada, pujant les escales. Després me'n recordo quan vam fer una de les maneres que van canviar, doncs, estava el pàrquing al mercat mentre feien el mercat nou. D'acord. Vull dir, tot això és que sense donar-te en compte, doncs... Vas mamant una mica? Sí, vas mamant i estàs allà i estàs totalment involucrada perquè és el que has fet tota la vida, saps? El que vull dir-te. Les coses que millor s'aprenen són les que no ens adonem a vegades que les estem aprenent, eh? Sí, sí, sí. El que passa, doncs que, claro, jo, per exemple, no he fet com ella de carnissera, que ara, no et pensis, m'hagués agradat, eh? Bueno, t'has diversificat més cap a... Clar, perquè són uns altres temps i has de tocar més tecles, més cosetes. A més, a més, tenint en compte que hi ha un súper al darrere que tampoc es porta sol, que també hi ha d'haver el que estigui al darrere. Doncs el súper, quan ella va començar de carnissera, doncs també el súper ho portaven altres persones i ella es podia dedicar. O sigui, la vida va com va i t'aporta d'una manera o de l'altra. Però, vamos, que és veritat que ho portes a la sang i estàs còmode perquè sí, és de tan petita que ja ho estàs. Clar. I l'última cosa que em queda per preguntar-vos, hi ha alguna cosa que voldríeu millorar o que creieu que es podria anotar, no?, perquè el mercat fos potser més còmode o alguna millora? Jo penso que primer modernitzar-ho una mica que ja ho hem dit uns altres 62, que està una mica com, saps?, una mica bé i es nota i després trobo que les xarxes socials ara estan que tothom està a sobre. Llavors, crec que hauria d'haver una persona que publiquéssim més algun tipus d'oferta o alguna cosa que vinguéssim, per exemple, els dijous i cada parada li preguntessin per Instagram, Facebook. I aquest cap de setmana quina oferta teniu? Llavors, perquè la gent diguéssim, doncs mira, m'agradaria, mira, justament aquí el pollastre serà d'oferta no sé què, o sigui, alguna cosa que enganxi perquè la gent vagi. perquè la xarxa social avui en dia no té res a veure amb el que era abans. No, no, de fet, si no hi estàs és com si no existissis. Sí, i trobo que una persona que sigui així una mica amb salero i que vagi dient parada per parada, la promoció que tindrà també ens obligaria a tots a fer una gran promoció perquè la gent en tresi. ojalá ojalá teixessin a tu fer aquesta feina. Feliç estupenda. Jo veig allà parada, passant per les parades, vinga, ja vull que tenim. Home, clar, és que és una manera també de cridar al públic jove, no? Sí, amb una publicació i que diguin doncs mira, avui trobo que això faria que la gent almenys estiguessin més... Més al dia, més en contacte. Sí, perquè quan hi ha ambient hi ha ambient per tots, eh? Exacte. Sí, sí, és per tots. O sigui, no és una parada o altra, quan hi ha gent hi ha gent per tots. Sí, quan és el dissabte que n'hi ha gent mires i dóna goig perquè dius ostres, tothom té, no és que n'hi hagi una parada que n'hi hagi molt i els altres no, si treballem, treballem tots i al cap de setmana n'hi ha molts dies que no es treballa gaire. Ja, és que tingui una parada, és que és diferent. Molt bé, ho hem de deixar en aquest punt, ha estat un plaer tenir-vos a les tres, Montse, molt bé i res més. Seguim amb el negoci que és una feina dura però bé, dia a dia seguim també passant-nos pel mercat i gaudim també de les coses que ens oferiu a Elena. Gràcies. Que passeu bona tarda. Moltes gràcies a tots. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Amin. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit