#346 - Sopar de la Fam: Projectes de Mans Unides i Justícia i Pau

Bona tarda, Sant Jús. Passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dilluns 20 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Jús. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 farem l'espai de natura amb el col·laborador Quim Calonja. Després, tot seguit, farem l'entrevista a l'Angelina Gasull, que és membre de Justícia i Pau d'aquí de Sant Jús. Ens parlarà de com va anar el sopar de la fam el dissabte passat als locals de la parròquia, organitzat per Mans Unida, Justícia i Pau i també per l'Ajuntament de Sant Jús. Ens parlarà concretament dels dos projectes que es van presentar durant el sopar, uns projectes que Mans Unida està duent a terme a la Índia. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista a Julià Guillamont. Ell és escriptor català, autor que aquesta tardor passada va publicar el seu últim llibre, Les Hores Noves, i que aquest dimecres a les 7 de la tarda el tindrem aquí al poble, concretament a l'espai Mercat de Sant Jús, dins l'exposició global El món orgànic, que va començar el febrer i acabarà l'abril. Doncs bé, en Julià Guillamont, dins del marc d'aquesta exposició, ens parlarà del seu nou llibre. Després, tot seguit, acabarem el programa comentant l'actualitat Sant Justenca amb la primavera literària i també tots els actes que es faran durant la Festa de la Pau. Vinga, va, no marxeu, que comencem tot això de seguida. Vinga, va, no marxeu, que comencem tot això de la Pau. I quan vulguis tots plegats, molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català, molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya, sempre endavant. I ara sentim de fons a Anna Mina, amb aquest tema que es diu Lentamente. Fem temps, un parell de minuts, que en Quim Calonja, el nostre col·laborador de la secció de Medi Ambient, s'acabi de posar bé aquí a dins l'estudi. I comencem amb ell. El nostre col·laborador de la Festa de la Festa de la Festa de la Festa. A l'escoltes d'àdio d'esmerc, sintonitzes d'àdio d'esmerc. Bailar-me, s'enjuns. Bailar-me, s'enjuns. Hola, Quim, què tal? Bona tarda. Hola, molt bé, bona tarda. Bona tarda. Ja fa alguns dies que no et sentia millor en directe, en viu i en directe, aquí a l'estudi de ràdio. Què tal? Bé? Bé, bé, bé, sí, sí. Bé, doncs avui m'has passat el guió i t'haig de dir que és un tema que em crida molt l'atenció i que crec que als oients també els pot motivar bastant. Sí, he pensat que era una bona idea. Bé, sí, parlar de documentals sobre el medi ambient. Molt bé. Sí. Que n'hi ha un munt i, a més a més, amb les plataformes i tota l'oferta que hi ha en streaming. Exacte, i són una bona manera d'acostar-se a la natura i al medi ambient i conscienciar-se perquè, clar, potser un llibre potser la gent ho veu molt, bueno, costa a vegades posar-s'hi i és una manera bastant més atretinguda potser d'acostar-se a aquests temes. Jo crec que és una manera més fàcil que la gent també consumeixi productes que facin prendre consciència sobre el benestar del medi. També sovint potser mirem coses que no, bueno, més ficció, coses que no podem aprendre tant, que sí, s'aprenen coses, però vull dir, això són documentals i van sobre temes concrets i, bueno, he fet una llista i, si vols, heu passat a comentar. Vinga, anem-los a repassar. Suposo que podrem saber més o menys si estan en alguna plataforma o... Sí, la majoria són de Netflix, ja ho dic. Vale, vale. Bueno, amb aquesta idea llavors ja es tracta de buscar-los directament i ja està. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs, a veure, quina és la primera proposta que ens portes? Doncs, la primera proposta és Our Planet, que, bueno, la majoria, bueno, crec que cap està en català, o sigui, són o en anglès o en castellà. Vale. Però, bueno, sí, seria Our Planet, El Nostre Planeta, i aquesta es troba a Netflix i està produïda per la BBC. Vale. I en aquesta, mira, ara m'he recordat, que és del David Attenborough. Vale, sí, em sona molt, eh? Sí. Bueno, ha fet aquest documental, crec que ara ben bé, no ho sé, ben bé, la seva professió, però durant la vida ha com explorat molt el món, anant a llocs de natura i té molta experiència. i ara, bueno, és una persona gran i ara ha fet un documental i aquest documental presenta, diguéssim, els ecosistemes del planeta Terra, bueno, realment és una sèrie. Vale. Llavors, va per capítols i cada capítol presenta un ecosistema, o potser més dur, però es van presentant ecosistemes. Vale. Amb imatges bastant, bueno, espectaculars, o sigui, està bastant ben fet, i aleshores això, presenta com entorns naturals i alhora també mostra la part devastadora que té l'acció humana sobre aquests entorns. Sobre aquest ecosistema en concret, no? Sí, exacte. Vale, per exemple, em sona a mi, inclús, d'haver-lo vist anunciat a Our Planet, pot ser que, per exemple, un capítol sigui dedicat als deserts, l'altre dedicat a les aigües continentals. Clar, en realitat és una sèrie, és com una sèrie documental, podríem dir, sí. Vale. Molt bé. Sí, i aleshores això, doncs, mostra aquests entorns que són bastant espectaculars i alhora, doncs, aquesta part més, diguéssim, agradolça, no? Clar, al final de dir, escolta'm, si volem mantenir això, no? Sí. O sigui, realment, clar, també hi ha aquest missatge com, com es diu, com de desesperança, d'estem portant, diguéssim, la natura al seu límit i tot això, però també té un final, o sigui, també parla de solucions. Vale. És a dir, no és allò només catastrofic. No és catastrofic. Exacte. I et mostra algunes opcions, és a dir, l'acció humana es pot reconduir d'aquesta forma, no? Clar. I ajudar el planeta. Sí, al final, el missatge és això, és que, bueno, també és una manera de conscienciar-se, no? També mostrar el que està passant perquè també és la realitat i això, bueno, és així. i, clar, t'ho mostra amb aquesta, diguéssim, bueno, caràcter catastrofic, però que al final més per conscienciar-te i alhora li posa aquest toc de, bueno, de solució i de voler canviar les coses. Clar. Molt bé. Doncs, estava mirant a veure si trobava, per exemple, alguns capítols, però és que realment... A mi em sona de haver-hi algun, però, clar, jo pensava que era un documental, la veritat, que era només un, però ara he vist que són sèries i en vaig veure alguna, i m'agrada bastant. Bueno, és igual, jo crec que la gent... Ah, mira, aquí els he trobat, per exemple, parla... Que va per ecosistemes. Sí, per exemple, parla un de l'aigua dolça, fent referència, òbviament, als rius i tot això. L'altre, un capítol que parla de les selves, l'altre que parla dels deserts i les pladeres. Sí, diguéssim, podríem dir que va per biomes. Sí, exactament. L'altre d'aigües costeres, un altre de boscos, una altra d'altamar, els mons del gel... Clar, i de cadascun d'aquests ecosistemes o biomes, deu parlar de l'impacte que té l'occió humana en tants entorns. I de David Atemburú, hem de dir que sí que és l'autor d'aquests documentals, però que, a més a més, és una persona tan coneguda i tan destacada en el seu àmbit que té... O sigui, que al propi personatge li han fet documentals, també. O sigui, que si algú vol descobrir també més coses... Hi ha una biografia, no? Sí, sí. Segur que hi ha un munt de llibres i perquè també té un documental, aquest personatge. Sí, sí. Vinga, doncs seguim amb altres propostes. Sí, la següent s'anomena L'era de l'estupidesa i és un documental bastant enfocat a conscienciar i d'una manera, aquesta sí, com més potser impactant, vol com marcar molt, diguéssim, l'espectador i ho fa amb un docuficció en què es barregen elements reals amb personatges ficticis. Ostres! I, sí, i això, bueno, la trama ben bé no sé com va, però la idea és aquesta, és com conscienciar de manera barrejant això, elements reals i ficticis, sobre l'efecte del canvi climàtic. I es diu L'era de l'estupidesa. Exacte. I, bueno, ja estaves ambientada el 2055, o sigui, en aquest futur. En un futur, vale. I, bueno, i es presenta el... o sigui, és com què hauria passat si no haguéssim fet res per a tot el canvi climàtic. Ostres! Sí, i presenta totes les conseqüències, bueno... O sigui, una mica d'abastador total, no? Sí, exacte. Aquest sí que és clarament... Sí, sí, que la gent es prepari, eh? Per, bueno, també és una forma, no?, de poder conscienciar de dir, mira, si no fem res que pot acabar passant això. Exacte. Bueno. Sí, perquè al final també la gent, o sigui, és el que es diu, que si no lo ve no lo creo, no? No sé, molts cops ens falta potser veure les coses així més... Sí, amb imatges a vegades és més impactant i a la gent li causa més sensació, jo què sé. Exacte. Amb anglès és, potser la gent el troba més amb anglès, the edge of stupid. Vale, sí, sí, perquè... Al català no, crec que només hi ha una pel·lícula, a Netflix, per exemple, crec que només n'hi ha una. Potser. Sí, és difícil trobar coses en català. I passem al següent, llavors. Aquest és bastant interessant, bueno, tots són interessants, però aquest em crida l'atenció, és el que, bueno, en català seria el que el pop em va ensenyar, May Octopus Teacher, en anglès. Sí. I aquest, el mateix director, és el protagonista també del documental. i és sobre, bueno, es diu, a veure, es diu, ah, ja no el trobo, bueno, és Cratch Foster. Vale. I és el protagonista i director i tracta, aquest documental tracta sobre la seva experiència, fent, o sigui, tenint una relació d'amistat, diguéssim, amb un pop. Vale. Curiós, el tema ja és... Sí, i aleshores és, bueno, us podeu imaginar-ho tot sota l'aigua i suposo que va amb una gou, però així ho va gravant i tot. i es veu com, bueno, ell, clar, ell va cada dia al lloc on va trobar el pop. Vale. I, bueno, bàsicament veus molt la, diguéssim, el comportament d'un pop, perquè... Però només es centra en la vida d'aquell animal, en la vida d'aquell pop, o també... És com el tema principal. Vale. I, bé, o sigui, el documental també és molt sobre el... O sigui, el tema també és sobre trobar el sentit de la vida. Vale. Però, clar, hi ha aquesta doble, diguéssim, temàtica, doble missatge, que és la relació entre l'home i la natura. Oh, que guai. Perquè, sí, perquè, clar, acosta l'espectador a aquesta relació que va tenir el... que ha tingut el Cratch Foster amb un pop. Uau. I, clar, realment... O sigui... Està bé. Clar, potser és un animal molt... Bueno, és que jo crec que a vegades els productes audiovisuals així, que criden l'atenció, que són una mica diferents a la resta, també al final és el que acaba... Sí, sí, sí. És el que acaba agradant, o criden l'atenció, almenys. Clar, exacte. Anava a dir que potser és un animal que no el trobem molt proper a nosaltres. No. Que potser un jo, o així, seria més proper. Però, igualment, clar, també hi ha aquest mensatge de podem establir relacions amb la natura, sempre des del respecte i... Sense abasallà, òbviament, suposo que quan ella anava a gravar amb la GoPro no estava allà. No, no, clar, clar. També hi ha aquest missatge d'apropar-se a la natura amb el respecte que... que es mereix. Que es mereix, clar. Estic llegint aquí i es va estrenar el setembre del 2020 a la plataforma Netflix, però resulta que va iniciar-se el rodatge, és a dir, l'home hauria d'estar en Crutch Foster, hauria d'estar gravant, però ho posa aquí des del 2010, eh, que va iniciar el rodatge. Sí, sí, és veritat, això no em recordava. Sí, sí, clar, va ser una... Clar, perquè al final la natura, ja sabem que els seus ritmes són molt més lents. Sí, sí. I tot, saps, nosaltres, la nostra vida és superràpida, la nostra societat va tot molt ràpid, però la natura va al seu ritme i, clar, per poder fer aquestes gravacions, doncs potser cada dia no trobava el pop i aleshores va haver d'anar provant. Potser en un mes no el troba cap dia, per tant, vull dir, no pot durar el rodatge un mes, si no es queda sense material. Sí, sí, sí. I ets a dir també que, com has dit, ha tingut un gran número de premis i reconeixements, Malloy Octopus Teacher, entre ells, atenció, eh, un Òscar, un Òscar a la categoria millor documental, i la crítica el deixa bastant bé. I, a més, a més, tenim l'avantatge que es pot trobar a Netflix, Malloy Octopus Teacher. Sí, és un molt bon documental per mirar, sí, més centrat en... Bé, és una barreja, no?, també de relació, de respecte, d'exploració, i amb aquests reafons d'això del medi ambient i de respecte a la natura. Molt bé. I passem al següent, llavors, Quim. El següent és Before the Flood, abans de la inundació, seria. I aquest és un documental que va fer Leonardo DiCaprio. Sí. Que, no sé si ho sabeu, però va... S'ha... Bueno, diguéssim... Ha posat molt d'èmfasi i ha ajudat molt en els temes conservacionistes. No ho sabia, eh? No ho sabia que tenia aquesta faceta, Leonardo. Sí, sí, sí. I, clar, com, bueno, és multimilionari, llavors, ha donat molt a això, a organitzacions de medi ambient i tot això. D'acord. I llavors aquest documental, bé, sabent això, vull dir, hi ha posat molt de pressupost i és un documental de gran qualitat i dona una visió global del planeta. Que guai. És a dir, sí. I realment té molt bona, com es diu, molt bona... Crítica? Crítica, exacte. Mhm. Sí, sí. També l'he buscat i ens data del 2016, aquesta pel·lícula, pel·lícula documental, que tracta sobre el canvi climàtic i, tot i que això, Leonardo DiCaprio sí que hi va posar a nivell econòmic bastanta pasta, el director és en Fisher Stevens. Sí, d'acord. I també hi ha, bueno, altres productors executius, etcètera, etcètera. I diguéssim que va ser com l'empenta i també potser la iniciativa, no?, de fer-ho. Clar. Sí. I també va estar en un festival internacional de cinema, o sigui... Sí, ha tingut molt de relació amb mediàtic i és molt bon documental, sí, sí. I a més, també el van promoure a través del canal de National Geographic Channel, cosa que li dona també un plus perquè ja sabem que National Geographic i els temes mediambientals van de la mà. Exacte. O sigui que una bona manera també de promocionar-lo. I la gent que veu National Geographic també ja té tota una reputació i un nom que fa que... No, i tenir la marca de Leonardo DiCaprio... També, també. Doncs també ajuda una miqueta, la veritat. Sí, sí. Molt bé. I passem al següent, si n'hi tenim més. Sí, ara d'un documental molt més com internacional i així passem a un molt més local. D'acord. que es diu Filomena i bàsicament parla del temporal que vam patir, que es va succeir entre el 6 i l'11 de gener del 2021. Va ser 2021, sí. Sí, jo no me'n recordava, no sabia si era 2020 o... No, el 2020 va ser el Gloria. Ah, és veritat. Va ser el Gloria just... no sé si va ser una mica abans de la pandèmia. Ah, sí, el Gloria va ser que a la primavera. Bé, no, març. Sí, just abans, el febrer o març o principis així, amb el Gloria, després la pandèmia i després el Filomena, no dius? Sí, el Filomena el 2021. Va ser una forta borrasca que va afectar majoritàriament Espanya. Jo he llegit que va ser com una conjunció d'aires càlids de l'Atlàntic amb l'aire fred de la península ibèrica que va causar aquesta borrasca. Llavors, aquest documental tracta d'explicar aquesta borrasca i detallar molt tots els arguments per les quals aquesta borrasca és conseqüència del canvi climàtic. Clar, és a dir, no es deu centrar tant en el fet, sinó en... Sí, però també, clar, va més enllà, diguéssim, i lliga tots els aspectes meteorològics i tot això, i totes les causes per les quals aquesta borrasca ha succeït. Sí, aquí, de fet, ja ho posa, eh? Diu, el documental Filomena convida a reflexionar sobre una realitat indiscutible. Diu, Filomena és el canvi climàtic, i és que el calentament és una realitat, òbviament. Clar. Jo ara mateix no el recordava massa, no sé si Catalunya concretament va ser de les zones més afectades. No, va ser, jo crec que més a l'interior. Sí, oi? A Madrid, per exemple, va ser bastant afectat, també al sud va ploure, clar, al sud més aviat va ploure, i a més al nord va anar a nevar. Un documental en direcció de Richard Zubelzu, interpretem que pot ser basc per aquest nom. Molt bé, hem parlat de Filomena. Ara tenim, bueno, porto dos, diguéssim, dos documentals, que són del mateix director, i són, jo vaig veure el Cowspiracy. Ostres, em sona molt aquest títol, aquest segur que està Netflix. Sí, sí, està Netflix. Cowspiracy, vale, confirmem. Sí, que sempre surten recomanats o així, és bastant, sí, famós. I llavors aquest director va fer dos documentals, un es diu Cowspiracy i l'altre Cowspiracy. I per als noms en anglès Cowspiracy és una barreja entre vaca i conspiració, seria conspiració de la vaca, i Cowspiracy, conspiració del mar. I bàsicament parlen sobre, bé, Cowspiracy, bé, fem un per un, Cowspiracy parla sobre la ramaderia intensiva, que és la que, diguéssim, la intensiva és la que té els animals en granges, i l'extensiva la que... Els deixa pasturar. Exacte. Una mica. Fent així ràpides separacions, eh? Sí, exacte. I llavors Cowspiracy tracta sobre la indústria ramadera, i sobre el seu impacte, i llavors és un documental molt, diguéssim, molt de reportiu, bueno... Reportatge, no? Sí, així com reportatge. I molt periodístic. Periodístic, això, aquesta paraula, sí, em sortia. I llavors és el mateix, crec que és el mateix director que ha fet, bueno, que surt de la pel·li i fa tota la tasca, i bàsicament entrevista persones, tant de diferents organismes, per exemple, entrevista grangers, entrevista persones més relacionades amb la política, també entrevista entitats ecologistes. És com que dóna veu a diferents... Exacte. Bueno, a les diferents parts, podríem dir implicades. I, clar, aquestes diferents parts, doncs, tenen diferents punts de vista, tenen diferents arguments al seu a favor i tot això. I crec que el més important esmentar, i el que més, diguéssim, bueno, és el que a mi més em va sorprendre, és el tema que, com que exposa una realitat que és que el... Bueno, segons ell, no?, però exposa que les entitats mediambientals és com que no li donen importància a l'impacte que té la indústria ramadera en el món. I se centren més en altres temes, però aquest tema que realment és com molt important i que té un pes molt gran en el canvi climàtic, no li donen la importància que potser hauria de tenir, no? Vale. I llavors es diu que aspira així, com conspiració de les vaques, per aquest fet que indaga en aquesta realitat i llavors és com que, bueno, explica que potser hi ha un interès econòmic darrere del fet que les entitats ecologistes no parlin sobre el tema, no... Ah, ostres. Sí. Bueno, posa damunt la taula coses que a vegades tampoc no ens atrevim a dir, a comentar, no?, que pugui haver darrere realment algun interès de les mateixes pròpies organitzacions. Clar, jo fins que no vaig veure el documental no ho havia pensat mai. Clar, perquè no se t'acut pensar, no?, que potser una organització, una entitat, doncs, pot tenir interessos. Exacte. I, per exemple, exposa Greenpeace, bueno, entre d'altres, exposa unes quantes, però potser la que més ens sona és Greenpeace, i que, bueno, que diu que es tracta molt sobre molts temes, però que justament el de la indústria ramadera, animal, no el posa sobre la taula, no li dona la importància com li donen als altres. I, bueno, exposa que potser és això. Segurament hi ha aquest interès econòmic de les indústries ramaderes, perquè no se sàpiga tot això, no? Bàsicament perquè no ho exposin i la gent no... Bueno, bàsicament el que no volen és que la gent deixi de comprar carn, que deixi de... Clar. Perquè és una indústria, hi ha un negoci. Òbviament no significa que el que diguin en el documental hagi de ser la veritat absoluta, però si més no sí que ho posa, bueno, damunt la taula i ho deixa allà com perquè la gent ho entomi i pugui fer les seves reflexions, conclusions... Totalment. Ell ha fet la seva recerca, ha fet un documental, i llavors està en cadascú si creiem en això o no. Molt bé. Això pel que fa a conspira-sí i ens falta l'altre. Sí, l'altre és s'inspira-sí, que és la conspiració del mar, reduït. Llavors aquest no és tan centrat en una cosa, sinó parla més sobre l'impacte de l'acció humana sobre els oceans. D'acord. I ho exposa, que també potser és un tema que no es parla tant. Potser parlem més a boscos i tot això. Sí, al mar la veritat és que a vegades queda una mica oblidat. Queda com en un... Clar, també pel tema que no són terrestres. Sí, sí, clar. Per això queda oblidat perquè sembla que no hi passin coses al mar, que no estigui contaminat o que inclús que nosaltres no puguem fer res per ajudar a mantenir-lo. Exacte, queda així com més a la banda. Però és un tema superimportant, òbviament. I llavors aquest documental explora els diversos problemes que hi ha al mar, que causen l'acció humana sobre els oceans. Com poden ser, per exemple, com tots sabem, les ies de plàstic, tota la contaminació de plàstic que es troben al mar, degut als residus. També hi ha el tema de les xarxes, bueno, diuen ghost webs, que serien com xarxes fantasma, que són les xarxes que queden oblidades, diguéssim, després de la pesca, que queden llençades al mar, bàsicament. I que això crea tot un impacte perquè pot capturar peixos, bé, peixos i tots els... No, sí, sí, clar, qualsevol... I al final és un residu més. I també posa bastant d'èmfasi en les explotacions pesqueres i en el seu impacte en el desequilibri de l'ecosistema marí. Molt bé. Déu-n'hi-do, doncs hem fet un repàs bastant extens dels diferents materials audiovisuals, documentals, sèries documentals, que tenim a l'abast. N'hi ha moltíssims més, clar que sí, però bueno, sí, tenim aquests i ja tenim una llarga llista. Alguns, la majoria, de moment aquí me'ns ha dit que els podem trobar a Netflix. Sí, el de Filomena no n'estic segur, però... El de Filomena jo he estat buscant i em sembla que es pot trobar a Filmin. D'acord, és una altra plataforma, sí. Sí, és una altra plataforma i també hi ha inclús alguns, em sembla que es poden trobar a diferents plataformes. O sigui que opcions tenim. Sí. Molt bé, doncs, Quim, moltíssimes gràcies per la sessió d'avui. Ens quedem amb els títols. La gent després ho podrà recuperar també, si vol, a la web a ratllodesplerm.com i també en el podcast que crearem. A la següent secció, ja avanço, parlarem sobre... Bé, farem la segona part de sobirania alimentària amb l'arbre. D'acord. Sí, perquè ens vam quedar com més o menys a mitja, ens vam només donar pinzellades i farem la segona part. D'acord, molt bé, doncs la setmana vinent us esperem a tu i a l'arbre aquí a l'estudi. Perfecte. Vinga, que vagi bé, Quim. Igualment. Adéu, bona setmana. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. I ara aquest tema musical de Vico, que es diu Noixentera. Bé, bona setmana. Bé, bona setmana. Las cosas bonitas, al final se encuentran dos trocitos de fruta. Si quieren se disfrutan, te invito a mi fiesta, en mi casa a la una. Noche ochentera, toda la noche entera, hay una cola que te da, pero ven con quien quieras. Noche ochentera, toda la noche entera, cógeme la cadera, que bailamos la lenta tu y yo la noche entera. La noche entera, era, era, era, como una noche ochentera, era, era, era. No haremos como en Las Vegas, lo que pasa aquí, aquí se queda La policía en la puerta, pero nadie nos va a frenar No, díselo, que esta fiesta no acabó Dame dos, bien de ron, y salimos al balcón a gritar Que la vida es pa' disfrutar, que nos sobran ganas de amar La vecina empieza a picar, que quiere subirse a bailar Que quiere subirse a bailar Noche ochentera, toda la noche entera Hay una cuara que te da, pero ven con quien quieras Noche ochentera, toda la noche entera Cógeme la cadera, que bailamos la lenta tú y yo La noche entera, era, era, era Como una noche ochentera, era, era La, la, la noche entera, era, era Como una noche ochentera Era, era, era, era, tu boquita de fresa Mi mojito de menta, las cosas bonitas Al final se encuentran Noche ochentera, toda la noche entera Vinga, vaca, ritme de la Vico Aquesta proposta musical que va presentar Per representar Espanya Eurovisió Aquest any a Liverpool, no va ser finalment Escollida, però bé, va ser, podríem dir Podríem dir la guanyadora mediàtica del festival del Benidormfest Per què, ho va petar, perquè ho va petar Temes musicals a part, seguim ara parlant de la primavera literària Perquè comença demà 21 de març D'aquí a Sant Just Fem un repàs de les cosetes que tenim i que tindrem aquests propers dies Aquestes properes setmanes de primavera Fins ben entrat al mes d'abril, ja us avanço De fet, el dimarts 21, demà, comencem amb club de lectura Pel matí, a un quart de deu Amb la lectura un rellotge amb dues inicials Sílvia Llorente és l'autora Organitza això al Servei Local de Català Després també, aquí a la ràdio, a un quart de 12 del matí Ràdio d'Esvern farà la lectura del poema Comemoratiu del Dia Mundial de la Poesia El programa La Justa Ho faran l'alumnat, els alumnes Les alumnes dels cursos de català Del Servei Local de Català Vindrà la responsable del servei, la Marta Mossà Que ens explicarà una mica l'autor del poema escollit Quin és el poema escollit I després, atenció, perquè es llegirà aquest mateix poema En vuit idiomes diferents En català, en castellà, en anglès, francès, alemany En árabe, en aranès En un munt d'idiomes Després, això és el que farem a la ràdio Però per la tarda demà És que arrenquem forts, eh? Per la tarda a les set, a la Biblioteca Joan Margarit S'inaugurarà l'espai Joan Margarit Amb una lectura de poemes a càrrec de l'actriu Clara Segura L'acte tindrà lloc concretament en jardins de Can Ginestà Darrere de la Biblioteca I el que es farà és inaugurar aquest nou espai Que s'ha creat a la Biblioteca I ho farà la Clara Segura Tot bé, llegint alguns poemes seus Això és el dia 21 Després, els següents dies També hi ha, per exemple, clubs de lectura Hi ha tallers d'escriptura creativa Per exemple, el dijous 23 també es presenta un llibre molt interessant Es diu El ioga és simple Que és d'una col·laboradora, de fet, també d'aquí, del programa de la Rambla Ella és la Lenka Lesa-Joba És professora d'una acadèmia de ioga d'aquí de Sant Just L'acadèmia es diu Lesa-Joga Ha escrit un llibre Del qual ja ens en va parlar la setmana passada al programa I el presenta aquest dijous a dos quarts de set a les escoles En un acte organitzat per la Biblioteca I no us penseu que això és tot, eh? Perquè el diumenge 26, aquest diumenge Hi haurà també festa grossa davant de la llibreria Cal Llibreter A les 12 del migdia Concretament perquè la gent s'obriqui al carrer Bonavista Número 81, perquè vindrà una autora reconegudíssima a nivell internacional Ella és la Bonnie Jo Campbell Amb el que es coneix la Festa Dirti de Primavera Ella vindrà aquí, a Sant Just, a presentar el seu llibre Mujeres i otros animales Tingueu en compte que aquesta dona, Bonnie Jo Campbell Vindrà només per fer un parell d'actes a tot Espanya I un d'ells el farà aquí, a Sant Just, amb nosaltres, aquest diumenge Apunteu-vos-ho, eh? Perquè valdrà molt la pena Aquests són els actes més destacats que tindrem aquesta setmana pel que fa a la Festa de la Primavera Literària aquí a Sant Just L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert Treu la llengua Treu la llengua fora, al carrer És clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria Puc aporta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables Curso una FP dual Estudio i treballo alhora El teu fill pot ser un d'ells Descobreix el seu futur a fp.amb.cat F-Pro Amb l'EFP aviat podran volar Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB I seguim parlant aquí a Ràdio d'Esvern al magazin de tardes La Rambla al 98.1 FM Més festes, més activitats que hi ha al poble aquests propers dies Acabem de fer la sessió de Natura i Medi Ambient amb en Quim Calonja Ens ha recomanat uns quants documentals per acostar-nos a la causa mediambiental i sobretot del canvi climàtic I ara estàvem fent un repàs de les diferents activitats que hi ha aquí al poble aquests propers dies que sembla que ja arribi la primavera i tothom vulgui començar a fer actes a fer activitats, a fer tallers Doncs bé, de moment en ment tenim dues coses importants que estan passant a Sant Just La primera és aquesta festa literària que acabem de comentar que des de demà, des del 21 de març hi ha diferents actes, tallers, clubs de lectura presentacions de llibres uns actes que s'allargaran fins a l'abril Nosaltres de moment hem comentat les activitats que tindrem per aquesta setmana I ara anem a una altra cosa totalment diferent que és la festa de la plaça de la Pau Això tindrà lloc el dissabte 25 de març per la tarda a la plaça de la Pau a partir de les 6 de la tarda que ningú s'agafi cap mena de compromís el dissabte perquè aquí a Sant Just avorrir-se no s'avorrirà la gent a partir de les 6 Què tindrem? Doncs bé, hi haurà la creació d'un grafit commemoratiu dels 50 anys del Walden Això serà a través de dos artistes que crearan en directe un grafit de 10 per 2 metres Després també hi haurà una activitat un taller del Carrau Blau El taller que proposen ells es diu un Walden de rajoles en què es pot crear en una rajola el teu propi Walden amb les teves mans a nivell artístic Després també hi haurà jocs i tallers per infants petitons fins a 6 anys també taller de paperines de crispetes amb l'organització de Lleure Patim Patam i també hi haurà una actuació dels gegants a Sant Just i actuarà l'arrel amb la colla gegantera de Sant Just d'aquí del poble Després també hi haurà portes obertes de la Casa Regional d'Extremadura per conèixer les activitats que fan aquesta entitat que recordem té la seu a la vagoneta Després també hi haurà una carpa de l'agrupació fotogràfica de Sant Just que també té la seu allà a la vagoneta Estaran fent fotografies amb models i també tindran un fotocol posat També hi haurà un punt d'informació del nou projecte Tribu que és un projecte que acaba de sortir estan implicades sobretot les escoles i l'Ajuntament i tindran el seu punt d'informació el dia de la festa també allà a la plaça de la Pau perquè la gent s'hi acosti i pugui preguntar Després a partir ja de dos quarts d'avui també hi haurà un espectacle familiar amb Carles Coberes Al cap d'una hora també hi haurà la projecció a dos quarts de nou d'un vídeo d'imatges inèdites de com eren els inicis de la construcció de l'edifici Walden 7 Unes imatges cedides per RBTA i que és l'estudi d'en Ricard Bufill Bueno, s'ha dit aquestes imatges de com era al principi la construcció del Walden 7 Després també al cap d'una estoneta hi haurà un videomàping a la façana posterior del Walden 7 I a les 9 de la nit començarà sessió musical dels anys 80 amb en DJ Fluren A més a més com a activitat general s'obrirà el taller d'arquitectura d'en Ricard Bufill I és que la ciutadania podrà visitar part de les instal·lacions del taller d'arquitectura que obrirà les seves portes a les 6 de la tarda i les tindrà obertes fins a les 10 A més a més no ens podem oblidar de dir que hi haurà punts de beguda i de restauració Hi haurà una barra de begudes promoguda per dona i empresa i pel que fa a la teca la posen al club d'esplai ara mateix hi haurà un punt d'entrepans També hi haurà restauració a la zona amb els comerços de restauració que hi ha pel voltant de la plaça de la Pau com per exemple la cafeteria El Trineu el bar Cafeteria Muñoz també el restaurant La Illa el bar Bona Tapa el restaurant Nois i Noies el mesón Gallego la Picoteca etc. Estarà tot molt ben empastat No us preocupeu A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat tot això i més ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions us hi esperem Ara escoltem un tema Padanamena i Nil Molineas diu Me quedo Arranca que hoy la noche es muy larga con calma sin prisa pero sin pausa arranca aunque no tengas esperanzas goza el instante no pienses en el mañana y baila pa' huerto de la pena solo baila mueve el cuerpo como quiera pero baila pasa disimulada si quieres algo solo dame una señal que me quedo que me diga vida mía si te espero que los años pasarán y yo me muero sin bebernos un chupito de tequila con limón y sal que me quedo te dedico vida mía hasta te quiero que me beba un pedacito de tu cielo tú sabes muy bien cómo hacerme enloquecer te encanta salir de fiesta y presumir que te encanta sentirte guapo guapa te encanta mirarme bailarme hasta que mis sentidos quieran olvidarse aguanta hasta que el cuerpo diga basta aguanta hasta las 6 de la mañana es que tus manos van a hipnotizar y hacer que así me concedes este baile que me quedo que me diga vida mía si te espero que los años pasarán y yo me muero sin bebernos un chupito de tequila con limón y sal que me quedo te dedico vida mía hasta te quiero que me beba un pedacito de tu cielo tú sabes muy bien cómo hacerme enloquecer pasito a paso pasará lo que haga falta poquito a poco pasará no pasa nada pasito a paso pasará lo que haga falta no te agobies no pasa nada pasito a paso pasará lo que haga falta poquito a poco pasará no pasa nada pasito a paso pasará lo que haga falta no te agobies no pasa nada que me quedo te dedico vida mía hasta te quiero que me beba un pedacito de tu cielo tú sabes muy bien Hoy me vas a enloquecer. Que me quedo, que me diga vida mía si te espero, que los años pasan y yo me muero, sin bebernos un chipito de tequila con limón y sal. Que me quedo, te dedico vida mía si te quiero, que me bebo un pedacito de tu cielo. Tú sabes muy bien cómo hacerme enloquecer. Que tú lo sabes muy bien cómo hacerme enloquecer. Que tú lo sabes muy bien. Quiero que me pises los pies. Falten sis minutets perquè toquin les sis de la tarda i fem la desconnexió amb Catalunya Ràdio. Bé, ara parlarem del Dia Internacional de la Felicitat, que és avui i ens fem ressò d'una notícia que ens pregunta com mesurem la felicitat dels països? Finlàndia lidera la llista i Espanya perd posicions. Espanya, que ja l'any passat va baixar dues posicions pel que fa país més o menys feliç, ha caigut tres més aquest any, fins a la número 32, darrere d'Estònia i al davant d'Itàlia. Doncs sí, la Covid-19 no ens ha fet menys feliços, segons aquest últim informe sobre la felicitat al món, publicat per la ONU, que ha comparat l'evolució dels índexs de benestar de 137 països en els tres primers anys de la pandèmia amb els del període anterior a l'aparició del virus. És a dir, ha comparat l'evolució dels índexs de benestar de 137 països entre els anys 2020-2022, comparats amb el de 2017-2019. L'estudi conclou, a més, que els països més feliços són els que s'han mostrat més resilients, malgrat la coincidència de diverses crisis, i que entre els factors que més han ajudat hi ha la solidaritat i la bondat entre familiars, amics i veïns. Els primers llocs de la llista no han canviat en relació amb els de l'any passat. Finlàndia torna a liderar el rànquing dels països més feliços amb una puntuació de 7,8 sobre 10, i el segueixen Dinamarca i Islàndia. En la quarta posició hi ha Israel en comptes de Suïssa, que Suïssa passa al vuitè lloc. Els Països Baixos queden en cinquena posició, però el país on hi ha més equilibri i menys diferències entre els que es consideren feliços i els que ho passen pitjor. Espanya té una puntuació de 6,43 sobre 10 i baixa de la posició 29 a la 31, just al darrere d'Estònia i al davant d'Itàlia, que queda en una posició més enratera que la nostra. Entre els països que més han avançat hi ha Lituània, que ha saltat 30 posicions i ocupa la número 20, amb una puntuació del 6,75. El rànquing el tanquen un any més en l'Iban i l'Afganistan, que és des del retorn dels talibans el 2021, i que només suma com a puntuació de felicitat un 1,86 sobre 10. Però com es mesura el nivell de felicitat? Per fer aquest estudi, l'empresa Gallup ha dut a terme més de 100.000 entrevistes a ciutadans de 137 països per avaluar sis factors claus que es considera que marquen el nivell del benestar o la felicitat d'una comunitat. Aquests sis factors són la capacitat econòmica, és a dir, el PIB per càpita, també el suport social, és a dir, amb qui pots comptar si tens un problema, amb l'esperança de vida, que inclou tant la salut física com la mental, també amb la llibertat de triar, que té en compte els drets fonamentals, amb la generositat, que avalua la solidaritat, i també amb l'absència de corrupció, tant a l'administració pública com a les empreses. I el respecte als drets humans i al creixement econòmic, així com també polítiques que cuidin el medi ambient, són dimensions que es consideren bàsiques, també per protegir la felicitat de generacions futures i reduir les diferències entre els més feliços. Per tant, tenim que, els deu primers països en aquest rànquing de països més feliços són Finlàndia, Dinamarca, Islàndia, Israel, Països Baixos, Suècia, Noruega, Suïssa, Luxemburg i Nova Zelanda. I els cinc últims països, d'aquests 137 països totals que ha analitzat la ONU, tenim en el lloc 133, a la República Democràtica del Congo, en el 134, a la República de Zimbabue, en el 135, Sierra Leone, en el 136, al Líban, i el tanca l'Afganistan en l'últim lloc. Esteu escoltant el grup Les Montses. Va arribar un lloc per començar, tot era nou, fresc i estimulant, oh, va trobar gent que era com ell en el fons. I la seva debilitat mai va ser la passivitat i mai va seure's per esperar al seu torn. Volia ser o no, no ho sé, sobrar per les zones, sortir d'on la cova la té. al seu interior. I avui salta cap a la llibertat, vola i va cap a una d'anar, oh, va explorant per les jungles dins d'aquest món. algun cop te l'has jugat sense cap... Els bombers segueixen treballant per apagar un foc forestal que ha començat aquesta tarda entre Xerta i Pouls, al Baix Ebre. És una àrea pròxima al Parc Natural dels Ports. Última hora, Ricard Buigas. Bona tarda, els bombers diuen que l'incendi evoluciona favorablement, de fet ja no es veuen flames i alguna fumarola. Segons la primera estimació dels agents rurals el foc ha cremat dos hectàrees i mitja. En aquests moments encara hi treballen 18 dotacions terrestres i 4 mitjans aèris. No s'ha fet cap desallotjament perquè les masies disseminades que hi ha a la zona no corren cap tipus de perill segons els bombers. Ricard Buigas, Catalunya, Ràdio Tarragona. Notícies breu, Sergi Molero. Rússia ha obert una investigació penal contra els fiscals i jutges del Tribunal Penal Internacional, el TPI, que divendres van emetre un ordre de cerca i captura contra el president Vladimir Putin. Mentrestant, el Tribunal aprofita una reunió de ministres de justícia a Londres per demanar més finançament. Londres, colla Ballester Brumos. El Tribunal Penal Internacional busca a Londres més implicació econòmica dels països per poder continuar investigant els presuntes crims de guerra comèsos a Ucraïna. A Londres estan reunits ministres de justícia i representants de més de 40 països. Una reunió que se celebra tres dies després que el Tribunal Penal Internacional dictés l'ordre de detenció contra el president rus Vladimir Putin. El fiscal del Tribunal, Karim Khan, que fa molts mesos que investiga els abusos de Rússia a Ucraïna, n'ha parlat a Londres. Khan demana a la comunitat internacional que augmenti el seu suport a la institució. El govern britànic ja ha anunciat un finançament adicional pel Tribunal Penal Internacional. Les borses europees han tancat en verd i han aconseguit remuntar a una jornada que ha començat amb pèrdues generalitzades. El selectiu IBEX35 ha guanyat un 1,29% i torna a estar per sobre dels 8.800 punts. Les accions del principal banc suís, l'OBS, han tornat a pujar, al contrari del banc que ha rescatat, el crèdit suís, que continua caient en picat i s'ha ensorrat un 56%. Els inversors no els ha acabat de convèncer. La fórmula triada per salvar l'entitat. Wall Street, mentrestant, manté la tendència amb guanys moderats a l'obertura. Un jutjat de Barcelona ha ordenat que els nous gestors del bar Pinocho del mercat de la boqueria de la capital catalana canviïn el nom de l'establiment. Es tracta d'una mesura cautelar que respon a la demanda presentada per una part de la societat familiar que explotava l'establiment i que continua activa. El bar Pinocho, un local emblemàtic de la gastronomia catalana de mercat, va tancar de manera sobtada a mitjans de febrer. Poc després que plegués, el seu propietari, Joan Baient, conegut popularment com a Juanito, quan gairebé ja tenia 90 anys. El bar el va portar a una societat familiar on hi ha Baient i un nebot seu, tot mantenent la marca i el model de negoci, però només ho va fer durant sis setmanes per diferències entre els socis. El bar el van traspassar i va reobrir poc després amb uns nous gestos que també van mantenir el nom i la filosofia del negoci, però la demanda de Baient per evitar l'ús del nom Pinotxo ha rebut ara llum verda del jutjat mercantil número 9 de la ciutat de Barcelona. Amazon acomiadarà 9.000 treballadors més que s'afegeixen als 18.000 que ja va anunciar el gener. Gran part dels empleats que es quedaran sense feina pertanyen als equips d'informàtica a distància, al web de serveis, al departament de recursos humans, publicitat i també a la plataforma de vídeo i Twitch. La màgia del Mago Pop arriba als Estats Units i és que Antonio Díaz debuta a Broadway a Nova York aquest agost i a més a més compra un gran teatre a Missouri al centre dels Estats Units com a base d'operacions del seu objectiu americà. Antonio Díaz ha passat avui per la tarda de Catalunya Ràdio. Sí, tenim tot tancat. El que passa que no ho podem comunicar tot perquè anem passet a passet però sí que hem sortit a la venda perquè jo els Nadals que ve jo tenia molt clar que vull ser a Barcelona perquè ara ens queden sis mesos als Estats Units que seran molt bojos i amb molt d'estrès i jo vull passar els Nadals a casa llavors a l'octubre venim a Barcelona i seré dos mesos aquí amb l'espectacle. Esports, Marta García. L'Esdobé Primoz Roglic és el primer líder de la volta després d'imposar-se en l'esprint de la primera etapa de 164 quilòmetres amb Ixida i arribada a Sant Feliu de Guixols. Ha superat el belga Renko Ebenpol segon de la general. Demà, segona etapa entre Mataró i Vallter de 165 quilòmetres de recorregut. Arriba l'aturada de la Lliga pels compromisos de seleccions i Frenkie de Jong que es baixa amb la dels Països Baixos per lesió. Tampoc viatja amb l'Uruguai Ronald Araujo que té una lesió en l'adductor de la cuixa esquerra. Borja Iglesias i Jeremy Pino supleixen els lesionats Pedri i Gerard Moreno en la selecció espanyola que jugarà contra Noruega i Escòcia amb partits de classificació per a l'Eurocopa. El femení del Barça ha arribat ja a Roma on demà juga l'anada dels quarts de final de la Champions amb les baixes de Clàudia Pina i Mariona lesionades a més també de l'absència d'Alexia. Carlos Alcaraz recupera el número 1 del rànquing ATP de tenis després de guanyar Indian Wells. Esta vesprada se sorteja el quadre del Masters 1000 de Miami. La polonesa Igles Viatek segueix com a número 1 en el rànquing 8. I en tenis taula ha començat avui en Jaén el campionat d'Espanya de tenis taula amb participació de diversos jugadors catalans. De fet, Marc Durant i Sofia Joan defensen el títol. Fins aquí les notícies. Tot costa. El tot costa entra en una nova èra. Bon dia, us informa l'Oa López Ribas. Canvi d'horari del centre cívic Soledat Sanzi Serafini. El nou centre cívic del barri de Maslluí passa a partir d'avui a tancar els dissabtes a la tarda i obrir els dilluns a la tarda. Així, els horaris actualitzats passaran a ser els següents. Els dilluns obriran horari de tardes a partir de les 4 i fins a les 7 de la tarda. De dimarts a divendres en horari de matins de 9 a 1 i de tardes de 4 a 7. Els dissabtes obriran horari de matins de 9 a 1 i per últim els diumenges romandrà tancat. I aquest dissabte tindrà lloc la posada en marxa de la nova plaça de la Pau amb una festa oberta a tots els sants justencs i sants justenques. A partir de les 6 i fins a mitjanit la ciutadania podrà gaudir de la primera fase de la nova plaça de la Pau repensada a través d'un procés de participació. La festa començarà a les 6 amb un seguit d'activitats passant per la creació d'un grafit commemoratiu, l'espai de joc tradicional o un taller del carreu blau. També hi haurà activitats de diverses entitats de Sant Just d'Esvern. A dos quarts de vuit començarà un espectacle femenial amb Carles Coberes. A dos quarts de nou una projecció d'un vídeo d'imatges inèdites dels inicis de la construcció de l'edifici o el denset i un videomapping. I per tancar la festa a les 9 es comptarà amb una sessió musical dels anys 80 amb DJ Florent. Paral·lelament durant tota la setmana durant tota la tarda perdoneu la ciutadania podrà visitar part de les instal·lacions del taller d'arquitectura que obrirà les seves portes de 6 a 10. Al llarg de tota la festa també haurà oberts punts de beguda de dona i empresa i entrepans del club d'Esplaera mateix. I ja es pot veure l'espectacle Habitación de Matrimonio de la companyia a la nostra teatro a la sala d'Au al Sec. Hem tingut avui els micrófons de ràdio d'Esvern a l'actriu Sant Justenca Viviana Zapa la protagonista de l'obra que ens ha donat més detalls sobre les temàtiques i com han treballat Habitación de Matrimonio. També ens ha explicat quines han estat les primeres reaccions del públic ja que es va estrenar dimecres passat. L'espectacle explica la història de la Judit i el Sebastián que es preparen per anar a la reunió de pares i professors que tindrà lloc a l'escola de la Jéssica la seva filla de 10 anys aquesta mateixa nit. El primer acte exposa la preparació prèvia a aquesta reunió convocada a causa dels problemes de comportament de la filla. El segon acte la tornada després d'un fet que té lloc a l'escola i que sacseja la parella. Tancats en la intimitat i tot i la gran estima que es tenen un a l'altre treuen els seus draps bruts. Qüestionen el seu funcionament com a família i la relació de la mateixa amb el sistema educatiu i la societat. Podeu consultar més informació i tota l'entrevista completa amb Viviana Zapa a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. L'essència de Sant Just l'atens a la Rambla a Ràdio d'Esvern. L'atens a la Ràdio d'Esvern. I ara passem a fer l'entrevista a l'escriptor Julià Guillamont que aquest dimecres 22 de març a les 7 farà un acte literari en el marc de l'exposició El món orgànic de l'Espai Mercart. Un acte titulat Les Hores Noves en referència al títol del seu últim llibre publicat La tardor del 2022 amb l'editorial Anagrama. El tenim connectat via telefònica. Hola, Julià. Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Per fer quatre pinzellades del teu recorregut, Julià, direm que ets escriptor, crític literari, que has estat comissari d'algunes exposicions literàries i que has escrit setmanalment durant molts anys crítiques al suplement Cultures de la Vanguardia però que també ets col·laborador d'altres diaris i altres revistes culturals i que has escrit sobretot nombrosos llibres sobretot d'assaig i que tens premis com el de la crítica Serra d'Or d'assaig el 2022, el Premi Ciutat de Barcelona d'assaig el 2008 i també el Premi Lletra d'Or al millor llibre en català el 2008. Ja veus. Ja veus. Ni estudiades. I fent referència una mica a les teves últimes obres doncs haurem escoltat El barri de la Plata, Les cuques, La fàbrica de gel i la novetat d'aquesta passada tardor les Hores Noves a la tardor del 2022 que és el que ens vindràs a presentar i a parlar-ne precisament aquest dimecres a les 7 a l'Espai Mercart de Sant Jús. Julià, què ens pots dir de les Hores Noves? Pel que llegim algunes crítiques és un llibre on s'hi reflexa un món de pagès que a tu et va captivar quan eres jove. Sí, és un llibre que parla tot un any a la muntanya. Des del setembre que comencen a caure les primeres pluges fins a les pluges de l'any següent. Llavors, és tot un recorregut al llarg de l'any des del món de la botànica, la gent que... els pagesos, la gent del bosc, les salamandres, tot. O sigui, l'ambient, les formes de vida, la vegetació, tot és una mena de recorregut per tot el que pot passar durant un any en el Montseny, que és el lloc on jo m'acostumo a moure. El Montseny, concretament, amb Arbúcies, quina relació hi tens? És el lloc on vius ara mateix o simplement perquè t'atreia aquesta població? Mira, quan jo era petit vivia a Barcelona, al Poble Nou, llavors la meva família tenia una fonda a Arbúcies. Arbúcies Sant Hilari era un lloc que hi havia molts hotels i llocs d'estiuets, la gent pujava a prendre les aigües, que es deia, no? Llavors jo de petita em vaig passar bastants mesos vivint allà, no? Llavors, doncs, vaig descobrir el món de pagès, vaig descobrir doncs la gent que anava al bosc i em vaig familiaritzar amb tot un món que és un món que cada vegada, diguem-ne, veiem que és més important de preservar, no? I de mantenir, de conservar i de conèixer i tot això. Aleshores, el llibre té moltes capes, no? Des de la vocació del món aquest que jo vaig conèixer de nano fins a l'actualitat de les coses que passen ara. Ostres! I tota aquesta familiaritat que tens amb l'entorn natural, Júlia, l'aprens d'alguna persona en concret? L'has adquirint tu al llarg dels anys? perquè en el llibre parles de boscos, no? D'arbres, d'insectes... Bé, vaig tenir la sort que, bueno, quan jo era nano hi havia molta gent que era de pagès i que treballava a bosc i això, no? I de petit vaig tenir la sort de poder anar a bosc amb aquesta gent i veure com es movien, com coneixien tot aquest entorn i eren gent bastant especial, no? Jo a vegades explico anècdotes de coses que he vist fer que són extraordinàries. Per exemple, un amic que era pagès, que tenia una casa de pagès, d'una època empaltava siderers, no? Cada vegada que sortia un siderer silvestre l'empaltava i per fer-lo bo, no? Que tingués sideres bones. Empaltar vol dir posar-hi el siderer aquest que és un siderer bord, no? Que és un siderer espontani però que no faria sideres bones i diguem-ne i fas viure branques de siderers de races bones i aleshores els converteixes en un arbre fruité que dóna fruita bona. Això és empaltar un arbre, no? I aleshores ell anava empaltant tots els arbres que sortien pel camí i jo li deia però estàs obsessionat per què empeltes tants siderers, no? Llavors em va dir diu pensa, diu que els ocells comencen a menjar les sidereres diu pel punt més lluny de la casa i els pagesos comencem a acollir sideres pel costat més a prop de la casa i aleshores anem avançant, avançant, avançant i els trobem al mig. Oh, mira! He de pensar, carai, aquest home és un filòsof, no? I sí, vaig aprendre moltes coses de gent així, saps? De gent que tenia una visió molt profunda de coses molt senzilles i una visió molt complerta de la relació amb l'entorn, no? Això que ara, diguem, tots som conscients de què hem de ser, vull dir, que hem de viure integrats dintre d'un entorn més general i d'una manera integrada en la natura i en el medi ambient, aquesta gent ho feia d'una manera natural, saps? i allà vaig aprendre'n molt i jo després també m'he anat espavilant, vull dir, he llegit, també m'agrada molt anar pel bosc, aleshores soc molt xafarder, molt curiós, miro, això com es deu dir, això com es deu dir... Hi ha molts noms en el llibre, no? De molts elements vegetals, de plantes, flors, de persones també. jo intento sempre acompanyar el lector, no? Perquè jo entenc que no tothom diguem-ne, té coneixements de la natura, de les plantes, això, llavors jo intento sempre fer un acompanyament, o sigui, quan parlo de les coses, primera, diguem-ne, fer-ho d'una manera que sigui sensual, que sigui evocadora, que sigui interessant, no? A vegades hi ha petites històries, com si fossin contes, no? I d'altres vegades, doncs, expliques el que és i per què allò tira l'atenció, quina singularitat té, etcètera, no? Per exemple, hi ha un capítol sobre les salamandres, no? Avui, per exemple, n'he vist una preciosa, he anat al bosc aquest migdia i en un torrent hi vi una salamandra, no? Doncs, desviure bé el que fa una salamandra, per exemple, a l'època, ara, aquesta època de l'any, que és quan surten perquè és el temps adequat, quan hi ha humitat, doncs, fer-ho amb precisió i d'una manera vocativa i d'una manera que en certa manera sigui fascinant, no? Perquè una de les coses que t'adones és que la gent té una gran necessitat de tornar a la natura, té una gran necessitat. Encara que no ho sapiguem poder? No, no, és que la gent ho sap. És a dir, per una banda hi ha gent que ho ha viscut i que quan et llegeix t'ho agraeix perquè li fas reviure una cosa que ells coneixen o han conegut. Aquest és un tipus de lectors. I després, un altre tipus de lector que potser no està familiaritzat amb la natura però que li agradaria estar-hi, és a dir, li agradaria conèixer, que té aquest desig, i li agradaria saber, li agradaria poder anar pel bosc i saber si això és un alzina o és un roure, saps? Llavors, aquest tipus de lector també entra en el llibre. Jo crec que té dos tipus de lectors, saps? O sigui, gent que li remou coses i gent que el fascina i, diguem-ne, és una crida cap a una nova sensibilitat, cap al bosc. És la típica sensació que llegeixes les primeres pàgines i t'adones que estàs molt desvinculat, no?, de la natura, de, bé, no sé, les noves generacions, no?, com d'estar desconnectats d'aquest món natural, potser. Hi ha de tot. És a dir, hi ha gent que sí, o sigui, vivim tots una experiència molt urbana, som, i a més, no som la primera generació, que ja som molt urbans, per tant, hi ha hagut un tall, un trencament molt gran respecte a la vida natural. Però al mateix temps, ja et dic, hi ha una gran necessitat. Per exemple, aquí dalt a Arbúcies, hi ha molta gent jove que viu a pagès, molta, eh? Han recuperat cases, alguns, doncs, tenen petits conreus, alguns són, diguem-ne, el tema en la vida de pagès amb activitats que són actors o són músics. és a dir, hi ha hagut un cert retorn en això. Aleshores, tampoc jo crec que no es pot generalitzar. És a dir, sí que tots, diguem-ne, tots som molt urbans, tots, jo també, eh? Som tots molt urbans, però, hi ha una, com una mena de rau-rau, no? Com una mena d'inquietud, no? Sí. Com una mena de cosa que veus que necessites una altra història. i la prova és que la gent, el cap de setmana o després de la pandèmia, doncs, s'ha bolcat al bosc i s'ha bolcat en altres espais oberts i a la muntanya i tot això, no? Perquè ha notat una necessitat d'alguna cosa que hem perdut amb la civilització, amb la vida urbana, però que és necessària, no? Pel benestar, per la felicitat, per la socialització, per tota una sèrie de coses. Tu, Julià, a les hores noves, quan el comences a escriure? És fruit també una mica del confinament que et notes pencat, que no pot sortir a la natura? El vaig a escriure, vaig començar a l'estiu del 2020, perquè havíem estat uns anys a Barcelona, la meva dona va tenir un baçament cerebral i aleshores vam estar una sèrie d'anys amb hospitals i rehabilitacions. El llibre també té un sentit i un valor terapèutic. Aleshores, després del primer confinament vam poder tornar, ell havia aconseguit pujar escales, que era un problema que tenia, amb dificultats i amb ajuda, però aconseguia fer-ho i vam pensar, doncs, per què no ens n'anem a arbúcies, no? i llavors ens vam instal·lant aquí. Al principi, la veritat és que després de molt de temps de no ser i va ser un estat d'això, perquè no, ostres, tot va ser massa intens, no? Sí, home, sí. Però després, al cap d'un mes de sèrie, vaig pensar, sempre m'havia, sempre havia tingut aquesta idea de fer un llibre que expliques tot un any, perquè quan hi vas cada dia a la muntanya, que jo no hi havia pogut anar mai cada dia, o sigui, va ser a partir d'aquest moment, no? Hi vas cada dia. Hi ha moltes petites coses. Bé, intento anar-hi, si no tinc molta feina que he de baixar Barcelona, això, sí. Val, val. Cada dia, a l'hora del migdia, m'escapo. Home, ara, per exemple, també hi vaig algun dia de nit, perquè, al vespre, perquè ara aquests dies són dies que les basses, per exemple, hi ha els gripaus i les granotes, que hi ha tota la... tot el cicle de reproducció i tot això, ja és molt divertit. Bé, és molt divertit. Vull dir que veus molt... Molt de moment. Moltes granotes, molts gripaus, moltes salamandres, és molt divertit. És molt distret. Però, sí, surts a la muntanya, t'acostumes a sortir, per exemple, al migdia, faig una pausa i en lloc de quedar-me a casa dinant, doncs surto. I vas veient com va canviant tot. Ara aquests dies és fantàstic, no? Les flors que comencen a sortir, i cada dia és diferent. Clar, la gent et diu i no et canses de fer sempre el mateix recorregut? Jo us dic que mai és el mateix recorregut. O sigui, cada dia hi ha petites modificacions, petits canvis, segons també, doncs, per exemple, avui fa un dia, fa un dia humit, doncs, avui és fantàstic, o sigui, està sensacional, no? Està tota la muntanya, les plantes estan com esterrufades, no? Està fantàstic. Ostres. I altres dies som sol radiant, no sé, és molt, és una cosa que, diguem-ne, que si tens sensibilitat pels petits detalls, és un espectacle fascinant. I, lligant una mica amb l'exposició d'aquí de Sant Just, del món orgànic, amb tot això que ens has explicat, per tant, hi ha un nexe d'unió, no?, entre el llibre i l'exposició, entre aquesta exposició de l'Espai Mercat de Sant Just, tu, no sé si t'has informat, o t'han explicat una mica com va el tema del món orgànic, com creus que es pot enllaçar, no?, que el tema de les hores noves amb tot el món orgànic, que s'enfoca en aquest concepte de naturalesa, paisatge, en temes, doncs, això, orgànics? Sí, jo crec que hi ha molta gent en aquest moment, jo no només a Catalunya, sinó arreu del món, amb una mateixa sensibilitat, és a dir, preservar el que tenim, augmentar-ho si és possible, i recuperar, doncs, des de, no sé, tot això que hi ha d'aquests moviments d'economia circular, no?, d'intentar que les, doncs, que no hi hagi residu, que hi hagi el mínim residu possible, i que les coses es retroalimentin, no?, fins al tema de la defensa de la biodiversitat, que és un tema que és molt important. aquí, per exemple, un dels temes bàsics del llibre és un senyor d'aquí dalt de Rússia, és un senyor jubilat, que s'ha dedicat a recuperar les pomeres antigues de les cases de pagès que estaven abandonades, i que cada casa de pagès tenia unes pomeres, algunes, que només les tenien en aquestes cases de pagès. Ha reunit 50 tipus de pomes diferents. Caram! I, aleshores, és fascinant, no? Sí, sí. Tot això, aquesta sensibilitat, està a molts llocs. Per exemple, al Vallès, hi ha gent que està fent-ho amb les mongetes, no? I estan recuperant els tipus de mongetes antigues que hi havia al Vallès, etcètera. Anar buscant tota aquesta recuperació d'aquesta riquesa, tant des del punt de vista del bosc i del paisatge, com del punt de vista de l'agricultura i del que mengem i del que vivim i de tot això. Llavors, jo crec que aquesta sensibilitat és compartida i, per tant, és molt fàcil trobar diguem-ne, aliances i punts de contacte, no? I també això, per això, les hores noves el llibre l'estem portant a tot arreu, estem fent moltes presentacions i a tot arreu trobes un caliu perquè hi ha molta gent que té aquesta sensibilitat. Ho té, eh? Sí. Que hi conec d'alguna forma o li ressona o si s'hi sent identificat. Hi ha un moment en què la gent hi ha una voluntat, això que et deia jo, una inquietud, no? Després també hi ha molts elements negatius perquè vivim en un món amb uns hàbits de consum i amb unes despeses d'energia i tota una sèrie de problemàtiques que no són fàcils de resoldre. Vull dir, no, no, tampoc podem caure en una ingenuïtat de pensar que aquestes petites coses que fem solucionaran els grans problemes que hi ha plantejats, no? Però sí que hi ha una, això, vull dir que sense sensibilitat, sensibilitat, sense, diguem-ne, capacitat de subtilesa a l'hora d'apreciar les coses, sense un amor cap al món orgànic, cap al món biològic, cap al paisatge, no ens en sortirem. Clar. Molt bé, doncs, Júlia, només em queda preguntar-te una cosa i és quina relació té el llibre d'aleshores de Josep Pla, un llibre del 53. Sí, una mica, jo volia fer el meu sense el Pla, però el Pla havia fet un llibre l'any 53 que era justament això, era tot un any. I aleshores vaig pensar que podia en algun moment diguem-ne, jugar una mica amb el text del Pla. És a dir, que si el Pla, per exemple, havia explicat com era una, com s'agaven un camp de blat l'any 53, diguem-ne, que jo podia fer el mateix l'any 2021. I aleshores explico com s'agaven un camp i aleshores és divertit perquè, clar, veus que el món ha canviat moltíssim, o sigui que ara el senyor, per exemple, fa gràcia, jo soc bastant humorista en aquest aspecte, llavors el dia que vaig anar a la cega els senyors que s'agaven, els nois que s'agaven d'unes màquines immenses, portaven les selles depilades i anaven amb pantalons curts i xancletes com si anessin a la platja. I no era gens la imatge del pagès, no? Era un senyor, un noi, no? Sí, sí. Doncs que es guanya la vida amb un tractor gegant, no? I va tallant blat per tot Catalunya. I això m'agrada, a mi, aquesta paradoxa, aquest element modern, o sigui, no és un llibre nostàlgic d'ai, els pagès us canaran amb el carro, sinó és simplement ensenyant les coses com són i dintre d'aquesta nova sensibilitat també com han canviat. Clar, molt bé. Doncs, Julia, res més, esperem trobar-te el dimecres a l'Espai Mercart aquí de Sant Just i escoltar-te més aprofundidament amb el tema del llibre, amb la presentació de les Hores Noves. Molt bé, moltes gràcies. Doncs, que vagi bé i fins dimecres, un plaer. Fins dimecres, vinga. Adéu. Va, i deixem un tema de Meghan Trainor després d'aquesta entrevista que hem fet a l'escriptor Julià Guillamón que el tindrem el dimecres aquí a Sant Just. El tema de Meghan Trainor es diu Mother. The trainer is literally Mother right now. I am your mother You listen to me Stop all that mansplaining No one's listening Tell me who gave you the permission to speak I am your mother You listen to me Mr. Big Boy Pulling up in your big toy Saying all that Blah, blah, blah Making all that big noise Cause you're so frustrated Emasculated Cause you got your shit Caught out By this little lady Yeah, your opinion's so strong Even when you're wrong But that feels like power to you Must have forgot Who you're talking to I am your mother I am your mother You listen to me You listen to me Stop all that mansplaining No one's listening Tell me who gave you the permission to speak I am your mother I am your mother You listen to me You just stop Bum, bum, bum Bum, bum, bum You just stop Hey Y'all need a masterclass for my man Learn how to satisfy Like he can Ain't tryna control me And owe me Like an old man I see a span Bet you wish you could wife this Stay mad that's priceless You with your God complex But you can't even make life fish Yet your opinion's so strong Even when you're wrong But that feels like power to you Must have forgot Who you're talking to I am your mother You listen to me You listen to me Stop all that mansplaining No one's listening Tell me who gave you the permission to speak I am your mother I am your mother You listen to me You just stop Hey You just stop I'm my mom Hey Lady shake your Hey Shake that bum I'm my mom You just stop Fins demà! A segona hora de la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern. Tenim aquí ara amb nosaltres l'Angelina Gasull, que és membre de Justícia i Pau, i també en Jesús Castro, que és el president del grup d'aquí de Justícia i Pau, però d'aquí de Sant Just, del poble. Els saludem els dos que els tenim a l'estudi. Hola, què tal? Bona tarda! Hola, Núria. Hola, Núria. Bona tarda. Doncs bé, els tenim als estudis per parlar, en certa manera, del sopar de la fam, que es va realitzar aquest dissabte passat als locals de la parròquia, un sopar que està organitzat per la parròquia de Sant Just, per l'Ajuntament, per Justícia i Pau, i també hi té a veure l'organització Mans Unides. Anem una mica a Toro Passau, per dir-ho així, perquè el sopar de la fam ja ha passat, però bé, ens agradaria conèixer, que l'audiència també pugui saber els projectes que cada any es presenten en aquest sopar i qui els organitza, perquè darrere de tot hi ha Mans Unides. Bé, anem a parlar una miqueta del que és Mans Unides, que és qui organitza aquest sopar, no? A veure, Mans Unides és una organització no governamental catòlica de voluntaris que des del 1960 treballa per erradicar la pobresa i sobretot la fam i la misèria a països del Tercer Món, a l'Àfrica, a Amèrica Llatina, a Àsia i també a alguns països d'oceania, i que ajuda a milers de persones que no tenen les necessitats bàsiques cobertes. Aquesta organització va néixer el 1960 per la iniciativa d'unes dones d'acció catòlica de València. En aquells moments hi havia una crisi humanitària severa, molt severa, a Bangladesh. Bangladesh. Bangladesh és un estat molt poblat al costat de la Índia i un dels més pobres del món. Llavors, en aquell moment es van mobilitzar i van fer la seva crida a la FAO i van fer també una campanya per recollir diners per lluitar contra la fam. I des d'aleshores, cada any, el segon diumenge de febrer, el segon cap de setmana, a tot Espanya i a totes les parròquies es recullen diners per lluitar contra la fam. El que sí que és cert és que s'ha mantingut i es fa a totes les parròquies, no? I a tot Espanya perquè és una organització espanyola, podríem dir, no? Que també hi és aquí a Catalunya, no? Llavors, a veure, Mans Unides ajuda a molts projectes del Tercer Mont. Però que sorgeixen de la necessitat, és a dir, les demandes les fan la gent que viu allà. I això és molt important. Ells tenen entitats qui col·laboren i també tenen socis i aleshores ells fan les peticions. Llavors, fan hospitals, escoles, ajuden a millorar l'agricultura, ajuden projectes de formació de joves per trobar treball, amb la protecció del medi ambient, amb donar-los eines davant del canvi climàtic. I sobretot, ajuden molt a les dones que en aquests països són les que s'emporten la pitjor part i són les que menys visibles estan. Aleshores, és molt important que els diners, al no haver-hi cap intermediari, els diners van directes al seu destinatari. I des del lloc, allà hi ha una entitat, hi ha uns socis que supervisen els projectes, el seu desenvolupament. Llavors, Mans Unides té molts voluntaris, no? Entitats, cíviques, escoles i moltíssima gent, jubilats, a veure, que són voluntaris, comunitats religioses, grup de joves i altres col·lectius que de manera desinteressada col·laboren amb Mans Unides, no? Llavors, és maco explicar l'emblema de Mans Unides. L'emblema són dues mans, no? Sí. I tenen unes lectures molt maques, però no són unes mans del primer món, on les veurien finetes, amb les ungles arreglades, no. Són unes mans rústiques, unes mans gastades, unes mans de treball, però que a la vegada tenen moltes lectures, que són unes mans que ajuden, unes mans que abracen, unes mans... Mai m'havia fixat amb la... És a dir... Amb l'emblema. Sí, és a dir, sí que em tenia al cap que eren dues mans, però mai m'havia fixat en com eren aquestes mans. Doncs sí, és bo fixar-te, no? I comparar amb les mans del primer món, no? Són unes mans que estimen que ho neixen. Precisament el tríptic d'aquest any, de la campanya d'aquest any, el lema és frenar la desigualtat és a les teves mans. Val. Llavors, les aportacions d'aquesta organització provenen de les col·lectes i que hi ha moltíssima gent que és soci de les aportacions. I, fetes ja una mica les presentacions de mans unides, que sabem que està darrere d'aquesta organització del sopar de la fam, com va anar el sopar de la fam d'aquest any? Suposo que deuria anar com la resta. No sé si potser l'audiència no sap molt bé què s'hi fa i ens podeu donar algunes pinzellades de què consisteixen el sopar de la fam. A veure, el sopar, l'objectiu d'aquest sopar és recollir els diners per als projectes. Llavors, prèviament, ja s'ha fet el segon cap de setmana de febrer, una col·lecta a les persones que assisteixen als actes religiosos. Llavors, el sopar es fa un dissabte que coincideixi que hi hagi missa familiar amb l'assistència de les famílies i les criatures que van a catequessis per preparar-se per la comunió. Llavors, es fa després de la missa a la sala gran de la parròquia i a l'entrar se'ls hi lliura un sobre on cada persona o cada família, lliurement i voluntàriament, aportarà uns diners que al sortir del sopar es deixen en una capceta. Aleshores, sempre es fa la sala gran de la parròquia. Aquest sopar l'organitza la parròquia, Justícia i Pau, les catequistes i també ens ajuda a l'Ajuntament. Llavors, és un acte que està obert a tota la gent que és creient, però està obert a tothom, vull dir, a tothom del poble que vulgui venir amb aquest sopar. El tema es treballa prèviament amb les criatures, es treballa prèviament amb les criatures a les sessions de catequessis. Per exemple, aquest any vaig trobar que era una iniciativa molt bonica, se'ls hi va repartir, i això aquest treball el fa la Quima Jiménez, se'ls hi va repartir una mà de cartolina, llavors a cada nen se'ls va fer pensar per què servien aquestes mans i que ho havien d'escriure, el significat de les mans. Van escriure frases molt maques, i és una mica per sensibilitzar, un treball de sensibilització. Aquestes mans, el dia del sopar, estaven exposades, es podien llegir les frases i després, a finalitzar, cada criatura es podia emportar la seva mà. Llavors, es comença amb una introducció que és important, geogràfica, no?, amb la projecció del mapa del planisferi, ara tenim aquests mitjans audiovisuals que ens ajuden. Fantàstics. Fantàstics, no?, perquè comencem amb la projecció del planisferi, llavors veiem on està situat l'Índia, subcontinent d'Àsia, fins que arribem al lloc, no?, al lloc on es desenvoluparà el projecte. Aleshores, en Jesús Castro, al nostre cap, explica el lloc on es desenvoluparà, les característiques físiques i econòmiques i socials del lloc, i, en aquest cas, del país. I després intervé la Quima Jiménez, que ella és membre de Mans Unides, i la veritat és que ho fa d'una manera molt entenedora i molt didàctica, i molt entenedora per les criatures i per tothom, i a la vegada molt didàctica per les criatures, i explica el projecte en què consisteix, i també fa referència, en menys temps, uns minuts, a com es desenvolupa el projecte de l'any anterior. Com està anant, no? Com està anant, exacte, com està anant. I quan ha acabat la Quima, es comença el sopar. El sopar és pa amb oli i sal. I res més, eh? I aigua. I aigua. Aleshores, a veure, és a dir, és una mica per sensibilitzar i per agermanament a moltíssims milions de persones que no tenen ni aquests mínims per poder sopar. Aleshores, està ben organitzat per una qüestió de mesures sanitàries. Aleshores, la gent no s'ha d'aixecar, sinó que els voluntaris, està tot preparat en una taula, i els voluntaris, les voluntàries i voluntaris, de Justícia i Pau i Catequistes, ho reparteixen a la gent. Aleshores, tot el material, els aliments que es fan servir, són donacions. El pa ens el regalen un forn d'aquí Sant Just, una altra persona porta l'oli, l'aigua, els tovallons, i el sopar de paper. Queda repartit. I l'Ajuntament, cada any, ens deixa els gots de plàstic que són reutilitzables i a la vegada fa il·lusió perquè també és un sopar sostenible, perquè es fa servir paper i el plàstic no s'utilitza. Molt bé. I quan s'acaba el sopar, hi ha un ambient festiu i un ambient agradable. D'haver compartit aquella estona. D'haver compartit aquella estona, de conèixer altres indrets del món que viuen d'una manera diferent i d'haver aportat el teu granet d'arena per millorar la situació d'aquesta gent. Jesús Castro, què tal? Bona tarda. Hola, hola, bon dia. Com ens ha comentat Angelina, un any més tu també hi vas ser present com a president del grup de Justícia i Pau. Me'ns pots explicar una mica, fer un resum dels projectes que es van presentar aquest any? Sí, us podem explicar una miqueta. Molt bé. Els projectes d'aquest any anaven, com ha dit molt bé l'Angelina, a dues regions de la Índia que estan situades més o menys a la meitat del que és el subcontinent, a la meitat de l'estat, diguem-ne. Val. Al centre. Els dos projectes són molt interessants perquè el primer, el que parlarem ara, beneficiarà a unes 1.500 persones. Hola, no està malament. 1.500 persones. en un lloc que hi ha una pobresa extrema. Pobresa extrema és més enllà de la pobresa. És aquella que... És el que està allà. Allò que diuen Nacions Unides d'un dòlar al dia és que a vegades n'hi tenen un dòlar al dia. Caram. En pobresa extrema. Llavors, hi ha unes necessitats màximes allà, no? Llavors, el projecte, el que vol té el treball de fer és que vol millorar les collites perquè la gent es dedica a l'agricultura, bàsicament. Fons d'alimentació i manteniment de la vida d'allà. D'acord. Les collites amb el canvi climàtic ens ofereixen una mena producció per la manca d'aigua. Clar. Llavors, fan falta coneixements per adaptar-se al clima. En tot cas, s'han de donar coneixements de com utilitzar l'aigua més racionalment i també d'escollir les llavors més adequades per la situació de sequera. Val. Bàsicament, això és per l'agricultura. Però, a més a més, també es vol ajudar a les dones, al grup de dones, ampliar els seus coneixements i donar eines perquè puguin, per exemple, optar a les ajudes gubernamentals que moltes vegades no poden fer-ho per desconeixement o perquè no tenen, no saben fer-ho. No tenen suport. No tenen suport. Elles no ho saben fer, no tenen suport. Que això també, amb una certa escala diferent, ens passa aquí, també. Sí, sí, sí. També passa una miqueta amb la pobreza. A una escala més reduïda, òbviament, però, bueno, no deixa d'haver-hi una... Sí. Hi ha dificultats per demanar les ajudes, diguem-ne. Clar. Després, també, es tracta d'ajudar-los a les dones, que són els elements bàsics de la societat, amb els llocs, no? I aquí són bàsicament imprescindibles. a millorar la seva salut, també. Vale. I també, una cosa molt important, és dintre d'aquesta pobresa, poder-los donar les eines per evitar el desnudiment infantil. perquè l'alimentació careix de moltes... de moltes... de moltes... de moltes matèries minerals o vitamíniques, fins i tot de subsistència. Sí, sí, sí. I llavors es tracta també de formar-los i del que és més important i necessari en cada moment. També important. Sí. i també detectar els mitjans, siguin d'eines o siguin de coneixements, necessaris per poder desenvolupar aquesta millora. Aquesta millora. És a dir, que el projecte consistirà una mica en poder donar aquestes ajudes o aquesta mena de formacions, no? També. Sí, sí. Per poder desenvolupar aquest sistema d'agricultura més sostenible, no? Això. I també és evident que aquests països, parlem d'aquest any, no? Sí. De les necessitats, perquè això està focalitzat allà en un soci de mans unides. D'acord. Que tenen fins i tot un local que fan servir per trobar-se, no? Però aquesta zona de la Índia hi ha molta pobresa en general. Malgrat que el que és l'Estat en els últims deu anys a nivell global ha millorat la seva situació qualitativa. Però hi ha moltes zones com aquestes que estan... Que encara queden molt enrere, no? Que potser estan... Els hi falten molts recursos, formació a les persones, salut, pel que comentaves també, Jesús, a les dones, no? A la població infantil, evitar aquesta desnutrició... Formació amb higiene, amb higiene, tot això és molt important. L'altre projecte és molt semblant, a més són regions que estan costat per costat, que hi ha uns pobles, en aquest cas el projecte ajudarà 2.400 persones. Home, 2.400? I és el doble de les altres, les altres eren 1.500. No, el doble no, però bé, un nombre potser una mica més elevat de persones, que igualment 1.500 ja són moltes, però bé. Bé, aquí la qüestió és de molta pobresa també perquè els poblats que hi ha allà ara, ara en aquest moment, són barraques, viuen en barraques, construïdes per ells mateixos, amb materials recicables i llavors en aquest cas què passa allà? Les rentes pràcticament no existeixen, els que poden fer alguna labor els hi paguen una misèria, una misèria, són explotats, per tant, també pobresa extrema, analfabetisme fortíssim i falta d'atenció sanitària també, que és el primer que haurien de tenir d'alguna manera per part del governamental o de les administracions o del poder que sigui, l'econòmic o el que sigui i això no el tenen, els hi estan abandonats. Caram. Llavors, explotació laboral, ja ho hem dit, i moltes coses que els hi passen per aquesta penúria que fa que no puguin portar una vida digna. Clar. Una vida digna de mínims. Llavors, el projecte es tracta concretament de formar els nens petits a la població infantil diríem. Sí, amb uns mínims que els hi permeti després accedir a l'educació reglada, a les escoles reglades o les escoles públiques, perquè en el nivell que tenen pràcticament desconeixen totalment les lletres, desconeixen totalment la part numèrica. Bé, l'analfabetisme que comentàvem, no? Exacte, i llavors aquests preensenyaments són necessaris per poder accedir a l'escola, és a dir, començar per el més necessari en aquest sentit. És a dir, seria una mica cursos, activitats, activitats, sobretot en temes no formals també nens i nenes perquè es puguin integrar a l'escola pública. El que seria l'escola pública. Exactament. D'acord. Després també hi ha un aspecte interessant que és ajudar les dones perquè puguin generar ingressos en els ingressos en les feines a partir dels aprenentatges que puguin adquirir en cursos de formació per exemple de cosir tèxtils ser autosuficients elles mateixes informàtiques perquè la informàtica en el caràcter dels diferents pobles que hi ha a la Índia tenen un do natural per aprendre informàtica. Sí, és veritat que a vegades es dona que el tema de la informàtica estan molt avançats a nivell d'estats amb la informàtica és un país molt potent. Però no l'automí té accés i per tant la informàtica és una manera d'accedir a un lloc de treball i també l'anglès per entendre's amb les autoritats del centre. Sí, i la Índia el tema de l'anglès és una llengua que sempre ha estat molt fortament... Sí, sí. Llavors també hi ha una cosa que volem dir que en aquest poble hi ha un... en aquesta regió hi ha un poble dels pobles que es diu Bopal. Bopal. Fa 38 anys Bopal tenia una planta química que treballava tocant les barraques aquestes. D'acord. Aquesta planta química feia pesticides i fertilitzants per l'agricultura. D'acord. I aquesta planta un bon dia va explotar. Va explotar. I va deixar anar un gas barrenós que es diu isocianato de metil. Ostres. Entre parèntesis mic. Va matar 35.000 persones. Què dius? Si Bopal té 30.000 persones al poble en va matar 35.000. 35.000? Al poble i una part d'una altra. Sí, no, no, clar, dels voltants. I van quedar ferits o malalts 500.000 persones. Caram. Aquesta planta és una planta de propietat americana, una companyia multinacional. Sí. I una part de la planta també de propietat del govern de la Índia. Vale. Només val a dir que després de tots aquests anys van haver diversos judicis, però els responsables de la planta s'han lliurat. s'han lliurat totalment. I les indemnitzacions que havien d'haver donat a les poblacions i ajut als malalts no passaven a 300 euros per persona. Oh. Un desastre, vaja. Per tant, el que hem parlat abans del segon projecte... Vigila que enrossa el micro amb la jaquea. Ara. Sí. Doncs, el que hem parlat abans de l'ajuda al poble abans va en aquest poble una part d'aquesta ajuda o pala aquesta, que estan actualment encara en tota aquesta pobresa. Déu-n'hi-do. Ens queda poquet temps. Angelina, Jesús, jo no sé si volíeu fer referència a algun altre aspecte. En Jesús ens ha acabat d'explicar aquest segon projecte. També hem parlat del primer, de com va anar l'Angelina ens ha explicat el sopar de la fam aquí a Sant Just i també una mica de què és Mans Unides, perquè al cap i a la fi és l'organització que també hi està al darrere. Mira, jo només voldria acabar dient que el 2022 a Catalunya i a Balears es van dur els següents projectes Mans Unides. Mira, 18 projectes educatius, 12 de projectes agropecuaris, és a dir, relacionats amb l'alimentació, amb l'agricultura, amb el medi ambient, amb donar eines pel canvi climàtic. 9 projectes sanitaris, 7 projectes socials, amb els drets humans, la societat civil, treballar sobretot el dret de les dones, l'escola, i per continents, eh, per continents es van financiar 27 projectes a l'Àfrica, 12 a l'Amèrica Llatina i 7 a l'Àsia. I la satisfacció que aquests projectes han millorat la vida a centenars de milers de persones pobres. I només estic parlant dels projectes del 2022 i a Catalunya i Balears. Oh, uau. A Catalunya i Balears. Déu-n'hi-do. Molt bé. Uau. Doncs ha estat un plaer tenir-vos els dos i apropar-nos una mica més també al sopar de la fam, com es fa aquí a Sant Jús, qui ho organitza, i també saber els projectes que es presenten, que cada any van canviant, no?, i a veure d'aquí un any com estan funcionant aquests dos que ens heu presentat. Puc dir una cosa? Sí. Aquesta setmana, divendres, els nostres companys de Justícia i Pau de Sabadell, Justícia i Pau de Sabadell, fan un sopar de la fam, també, diguem-ne. Ah, també. Sí. Però en aquesta vegada el sopar de la fam tenen un invitat, un invitat que és sirià, que ve de Síria. Ostres. I aquest es diu, aquest senyor es diu Joan Babeli Sabah, Sabah, i parla de Síria i el títol serà entre la guerra i el terratrèmol. Molt bé. La guerra i el terratrèmol que ha afectat a Síria, a Turquia, però també molt important, que això no es diu gaire, el Kurdistan. També. Perquè el Kurdistan és la zona que Síria considera rebel, però que tenen una autonomia i tenen un govern propi i són els que han sofert més el terratrèmol. doncs en parlaran, suposo, en aquest sopar també de Justícia i Pau de Sabadell amb el convidat que tenen. Res més, ara sí, ho hem de deixar aquí, ha estat un plaer als dos, que vagi bé i fins la propera. Vinga, adeu. Adéu. Nosaltres deixem el programa en aquest punt, us hem estat fent companyia des de les 5 de la tarda aquest parell d'horetes. Podeu recuperar tots els continguts d'avui a ràdiodesverm.com anirem penjant també els podcasts, no només a la web, sinó a les xarxes socials. Ens podreu trobar a arrobalaramblanou8.1 tot seguit i amb minúscules tant a Twitter com a Instagram. res més que acabeu de passar bona tarda, ara a les 7, sonarà l'informatiu de notícies d'aquí del poble per estar al dia de tot el que passa a Sant Jús. Un informatiu a càrrec de Lua López. Tornem demà a la mateixa hora, dimarts, també de 5 a 7, aquí al programa de tardes de ràdio d'Esvern, la Rambla. Que vagi bé. Una abraçada. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota com té. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu acer. Només hem de començar a proveu en català. Tu part i jo per tu buur. T'inclare. T'inclare.