#348 - Presentació de l'equip de sostenibilitat de l'Ateneu de Sant Just

Ràdio Tosfet 98.1 Ràdio Tosfet 98.1 Bona tarda Sant Just, passen 11 minutets a les 5 de la tarda d'avui dimecres 22 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esverm. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, la millora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 farem l'espai de vins i cultures. Tartulia amb l'Albert Macià, que ens porta sempre a l'agenda d'activitats de l'Ateneu d'aquests propers dies, i també amb l'Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, amb qui parlem sempre del patrimoni, de la cultura i, com no, de la vinya, el vi i tot el món de l'anologia. Després, a segona hora de la Rambla, i a partir ja de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esverm, farem una entrevista a Martí Bailac, que és membre de l'equip de l'Ateneu, dedicat a batllar pels objectius de desenvolupament sostenible. És un equip que va néixer fa poquet, fa qüestió d'un any més o menys, i ens parlarà el Martí de com està sent el seu recorregut i quins són els objectius que es marca, i quins són els seus fulls de ruta. I després, tot seguit, acabarem el programa d'avui fent l'espai setmanal Just el que no saps, amb el nostre col·laborador de l'Hospitalet de Llobregat, en Marçal Ferret. En Marçal, cada setmana, ens descobreix la biografia d'un nou personatge famós, i ens ho fa de forma amena i divertida. Vinga va, tot això ho tindrem de seguida. No marxeu, que comencem en breus. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esverm. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accé. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per ving i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Vinga va, i ara sí comencem. La tertúlia, aquest espai de vins, cultura amb l'àstrit. I també l'Albert. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Doncs la primavera la sang altera. I la calor també. Bé, l'acabó d'estones, eh? Perquè després el vespre encara... Ahir mateix que hi havia l'acte aquí, Can Ginestar. I a Fresqueta. Jo anàvem al jersei, a mesura que anava avançant l'acte, anava a pujar-me a la cremallera i aixecàvem ben tapadet. Clar, tampoc no era una jaqueta molt gruixuda, però segons quina hora... És que estem a l'època que estem. Sí, és l'època que el sol estem a 20 graus i a l'ombra podem estar a 10 graus. O sigui, t'has d'anar abrigant o desabrigant a anar amb capes. Nosaltres ahir al vespre al celler fèiem un tast i la porta no estava pas tancada, no? Era allò que... No feia un corrent d'aire. Vale. Però sí que és allò que dius, bon parell de pangs oberta... Bueno, és que... És a dir, la primavera. El que sí que hem de mirar és que plogui, perquè calen pluges. Això sí que és una autèntica emergència. Sí, sí, perquè parlaven que les darreres sequeres que hi havia hagut les havia salvat una primavera plujosa. Però, clar, si no hi ha primavera plujosa, què fem? Estem una mica agafats. Està un condemnat. Sí, sí, pràcticament. Ens haurem de dutxar amb vi. Amb vi? Sí, això sí. Com veus la proposta de l'Albert? Els viticultors estaran contents d'incrementar la venda. N'hi ha vinoteràpia. O sigui, hi ha gent que paga per anar a fer-se tractaments amb... Vinoteràpia? Amb vi, sí, per les propietats que té el... Per la pell? El raïm, per la pell. Porta molts antioxidants i salts minerals. Això és com els bans amb xocolata, els bans... Sí, sí, és el mateix. Exactament, cadascú deu tenir la seva particularitat, però bàsicament... Sí, i fins i tot hi ha unes cremes. al Porrera van crear una microempresa que es diu Nina Priorat. No sé si encara la fan amb vi, van començar a utilitzar les restes de llavors de vi i extractes i feien unes cremes hidratants. Jo les havia tingut al celler, n'havia portat i ara potser m'equivoco, eh?, però anaven potser més a un vessant més d'avellana. Oh, caram. Que també és típic i també té molt... Han anat cap arreus, han deixat el priorat i han anat a baixant. Sí, perquè també té molts àcids grassos, és allò que dius, té moltes propietats també a l'allana. Ara, després hi ha d'haver un servei de dutxa o algun, perquè no en pot sortir, no? L'alcohol és molt enganxós. Sí, però com que n'havien fet com unes cremes, a més, eren molt naturals. I no, no, i tenien una olor. Era, si sí, feien sabons... Això és el millor. Sí, sí, jo el vaig descobrir anant allà en allotjaments rurals. Que bé. I els tenien allà les ampolletes i molt interessant, fins i tot vaig anar a un celler, el celler Burgos Porta, va fer una tarda d'agost a Torrid, però com que el celler està en una zona relativament obaga, passava un airet molt interessant i mentre fèiem el tas de vins ens van estar explicant les propietats i tot i vam estar veient com es feia això, un massatge amb aquestes cremes i exfoliants amb base vinícola. Hòstia, caram. Sí, sí, sí. És molt antic això. No, no, sí, barrejar el tema del vi i la salut corporal a nivell dermatològic. Sí, sí, sí. Parlava d'Astrit que ahir vau fer un tast, de què estava dedicat? Ahir vam fer un tast dedicat bàsicament a un... Bàsicament. Totalment a un celler, el celler Herència al Tés, que estan situats a la Terra Alta i va venir un comercial i una persona del celler a explicar... Explica una mica què fan en el terreny, en els vins... A més, és un celler dels relativament més joves que hi ha, no? Tota la part, aquesta vessant més ecològica, més sostenible, fins i tot del celler, no? Sí, sí. Projectes de papallones... Ah, mira. O sigui, al final és tot com un cercle... i comentàvem que justament la Terra Alta, que és d'aquelles zones més seques que tenim, els d'uns últims dos anys és de les zones que més han plogut. Bueno. Sense fer grans destrosses, eh? Però sí que ha anat... ha estat una miqueta més constant que aquí. Hi ha altres llocs, sí. Abans l'Albera, de fet, ha començat parlant ja que ahir va haver-hi aquí un acte... La setmana va embutida. ...de Can Ginestà, perquè et donava el tret a el que es coneix com la Primavera literària aquí a Sant Jus, amb tots els actes que hi ha pendents de fer. I parlem de literatura i parlem també de Vince Astrid. És una bona combinació? A molta gent són dos grans temes que... Jo crec que sí, i l'Albert és testimoni. L'Albert seria el testimoni entre aquells anys enrere, em sembla que era pel 2012, ja fa més de 10 anys, eh? 13, 2014. Sí, i jo diria que 10, 12, que vam començar amb els llibreters. Sí. Amb la Rau i la Silvana a fer aquests maridatges de Vince i poesia a la Taneu. O sigui, per això dic que l'Albert és testimoni i parculpable també per sempre cedir-nos els espais, quan la llibreria no estava ni tan sol somiada, no? I empenyíem una mica. I empenyíem i fer un acte de... I empenyíem perquè era un acte que tenia una gràcia, no era un acte habitual a molts llocs, allò de fer un tas de vins al mateix temps que estava fent un recital de poesia. Un diumenge a la tarda. I sempre va estar molt ben rebut, molt ben rebut. Sí, sí. Tenia molt bons records. I ja havíem tingut. No va ser complicat. No. Comunicàvem lo justet que teníem de xarxes. Clar, i s'ha de trobar just el vi adequat amb l'acte... Sí, jugàvem una mica, no? Amb el nom del vi, la procedència, la varietat... Era, sí, era com un jugar, no? Una mica com el que encara anem fent, però... I aquesta primavera estareu presents, Astrid, o vosaltres pel Salletir o pel vostre bàndol? Aquesta primavera estem presents en el sentit que l'Associació d'Esvern Comerç i Empresa col·laborem exposant un poema d'en Joan Margarit, escollit per cada establiment. Ah, jo ho he vist, avui ho he vist en un establiment, un poema... Crec que no som gaires. No? Mira, et dic que l'establiment ara no ho he vist perquè he passat per davant, m'he fixat en místic. Sí. He passat i dic, ostres, mira, un poema. Clar, perquè ella té una gran finestra. Té un vidre molt gran. Però jo tinc una pissarra molt gran. Ah, una pissarra. I m'ha capingut un poema perfecte, perquè si l'escollo un palet més llarg... Hòstia. Havia pensat a fer-ho a la paret, eh? Allò, no en plan grafiti, però sí que és allò que dius, la idea hi era d'exposar, però no vaig arribar gaire més. I sí, he buscat una pissarra prou gran per exposar-lo. I sí, la gent s'està aturant, se l'està llegint i comenta, mira, aquest poema és del Joan Margarit. O sigui, és un poema que ja fa... quan va morir el vam escriure en el vidre. Que com que tenim aquests vidres tan xicarrons, era molt difícil i a més estava una mica com desestructurat. Tenia una lògica una mica... que no sabia si anaves de dalt cap a baix, cap allà. Tenia un punt de divertiment, però no es podia seguir gaire correctament, i ara almenys. Bueno, estic, hi ha vins de primavera, o sigui, hi ha vins que entren més en aquesta època, que no, per exemple, a la tardor o, no sé, a l'estiu o a l'hivern? Tenim molta llum, potser ens venen de gust, així, colors, una... Abans l'hivern era com més fos, més apagat, això ja no ho tenim. No, els hiverns ja no són com... Perquè continuen tenim llum, estem sense aigua, no passem gaire fred. La temporada de tardor, aquella tardor així, entre cometes, s'allarga molt. A tocar Nadal, em sembla que per Nadal, per Nadal sí que feia una calor rurosa, prendre més vermuts que mai. És tot una mica així, però sí que hi ha certs moviments que ara ve de gust beure vins més consistents perquè ve el fred, però el fred ve quan vol. Ara, l'època del rosat ja no cau, ha empicat com abans. Es manté, es va manté. Es manté a l'estiu, a partir d'ara, augmenta, i fins a tardor quasi ve. T'anem a collir bolets. Anem a buscar bolets i encara teniu rosats ben xulos. Si plou. Si plou. Si no plou, no... Ni bolet ni res. Però sí, jo diria que l'efecte llum, el menjar és important, eh? Però l'efecte llum, el voler sortir, el treure et roba, influeix, influeix, influeix. Jo ara a casa, per a jo no tinc un vermut rosat, que és allò que el diumenge agafes el gotet i no te'l prens dins de casa, ja surts a la terrasseta, no? O sigui, aquesta necessitat de respirar també fa que escollis un estil de vi o un altre, no? Suposo que també va molt acompanyat, com has dit tu, amb el menjar. És a dir, clar, si a l'estiu quan fa més calor entren un tipus de plats o així com més frescos... Ara és una miqueta boig. Sí, ara sí, però no... Perquè encara tenim calçotades... Sí, calçotades fins al reviu, jo crec. Gossos i barbacoes. De tot, eh? I la gent abans era ui, el negre, la barbacoa, tal... Ara és això, no? És aquell... A un li agrada això, a l'altre li agrada una altra cosa. Al final és més obert. Està obert. Per tant, ara les temporades queden més obertes. Però sí que hi ha una necessitat de... de coses més fresques que vinguin de gust. Potser uns vins blancs una miqueta més amb cos i uns negres una miqueta més... Més lleugers. Fèiem referència també al canvi climàtic, a la vinya, com afecta el fet que no plogui. Comentàvem, fa bastants programes, que, per exemple, una de les causes de les conseqüències és que, en lloc de recollir el vi, al setembre o així, no? Ara s'està fent en alguns llocs, a l'agost, inclús a finals de juliol, em vaig dir... Sí, sí, sí, s'avança. S'avança perquè la planta madura molt ràpid. L'efecte a aigua és necessari com a aliment. I que el gras més petit després. El gras més petit. Clar, l'aigua, ara és allò que dius seria perfecte, no?, que plogui. Sí, tot just comença a brotar, eh? És allò que... Però que podria anar fent aquella pluja agraïda que cau bé, aquella pluja que diuen que quan plou mulla i rega bé, doncs això seria l'ideal. Ara ja estem en aquell punt que ja ens faria patir alguna gelada. Bé. Una padregada. que ens haurem d'anar acostumant. Potser també haurem de fer inversió a les vinyes per tindre unes zones per poder posar aquestes retes. És l'imaginari aquell de zona de padregada amb què tapen... Surtout a la zona de Lleida. Lleida, Pirineus... I si anem a països com Àustria i més centre Europa, també, eh? És allò d'aquell punt de protecció i que alhora també tindrà aquell punt de protecció d'accés de llum de cara a l'estiu. Però si necessitem aigua, la planta necessita aigua, el subsol ha d'haver-hi aigua. Després sí que podem estar a una època que dius... Perquè la protecció de la llum també és important. La protecció de la llum és molt important perquè si podem tindre fulles... Aquesta la conec molt bé perquè, com la meva família ve de la Canda, de Novelda, que és el lloc on es produïa antigament, ara encara se'n fa, però tot el raïm que es consumia per cap d'any. I es consumia per cap d'any, aquella varietat, la Ledo, senzillament, perquè quan sortien els botims es posen amb bosses de paper. es lligaven amb espar, perquè jo tinc record, jo era molt petit, jo ho havia vist fer, jo no ho havia fet, però ho havia vist fer. I clar, el no tocar-li el sol, jo trigava molt i molt més... Maduracions més lentes. Per tant, clar, això també ha de tenir importància. Potser també haurem de... És un tipus de vi que no és de taula, no és per fer dir aquell raïm, però el procés és el mateix. És el mateix. Potser haurem d'intentar no tindre aquestes exposicions tan cap a sud o est i anar mirant una miqueta més a l'est, que seria aquest sol de matí, o fins i tot alguna zona una miqueta com més obaga, que no tingui tanta incidència, però sí que amb el risc que si ens ve un any fred, doncs me lluri. Clar, què passa? Hi ha un article del diari Ara que pregunta com afronta la vinya a l'emergència climàtica. I en un dels fragments, un dels paràgrafs, ens parlen d'un estudiant que ha realitzat un treball, un estudi, i ens diuen que, bueno, diu, Pere de Tudela, que és el nom de la persona, diu, és conscient que el canvi climàtic... Oriol? Ara l'hi he complit. Ostres, doncs ara no... És que només conec un Pere de Tudela i es diu Oriol, ja posats. Bueno, si és dins del camp... Sí. Doncs potser és ell. Bueno, la qüestió que diu... És conscient que el canvi climàtic afecta el cultiu de la vinya, però que ho fa de manera molt diferent. Atenció, eh? En vinyes joves, cap velles com les seves. Diuen, una finca amb ceps joves, una sequera com la d'enguany, pot fer baixar la producció d'un 30 a un 50% en el pitjor dels casos, i un cicle més curt també pot afectar el grau alcohòlic. I diu, les vinyes velles produeixen menys raïm, però són més resistents en relació a les vinyes joves, molt potents, molt de vigor, però poc regulars. Diu, i és que aquí, cap a on va l'ADO Tarragona, en la qual pertanyen les vinyes de Pere de Tudela, que, a més, és responsable també de comunicació de l'ADO Tarragona, diu, seguint el model, que denominacions veïnes com Priurat, Montsant o la Terra Alta ja van emprendre fa unes dècades. Aquesta és la manera d'adaptar-se millor a uns estius secs, que cada cop es repeteixen més i provoquen descensos de producció molt acusats en vinyes joves, que són les que estan destinades a ser base per al cava i al raïm, de les quals les grans productores cada cop paguen més barat. O sigui, tot va lligat, eh? Sí. Sí, moltes vegades és perquè aquest valor a la vinya vella, la vinya vella s'autorregula, també tindrà unes arrels... Més profundes. Més profundes, perquè la planta serà més vella, o sigui, la capacitat d'arrelament d'un cep és descomunal i va constantment allò... Quan ens crigen a arrelar un cep? No, d'arrelar a terra, el que passa és que com més lluny arribin, més capacitat de trobar aigua tindran. L'altra és les varietats, i aquestes varietats que sempre diem que són les mediterrànies, les adaptades a la climatologia, són aquelles que... sàvies, no?, per dir-ho d'alguna forma, en què tenen aquesta capacitat de... d'adaptar-se... Vinga. ...al que pugui vindre. Val? Sempre serà... A veure, n'hi ha reg per goteig a la vinya. També, sí. Si tu regues una planta... Sí. ...i un dia deixes de regar-la, aquella planta estarà esperant rebre l'aigua. Per tant, el seu cicle es veurà alterat perquè tu l'has educat... D'una forma, no? ...o ensenyat perquè rebi l'aigua sense demanar-te-la. Quan una vinya, com el Priorat, pateix i està acostumada a patir... Ja s'ha espavilat. ...t'ha una capacitat, sí, de no rebre i d'adaptar-se i de continuar treballant amb normalitat, per dir-ho d'una forma molt planera. És el que han fet totes les espècies... Naturals. Si jo sé que rebo aigua, només m'he de preocupar... No, t'has d'esforçar. ...en fer unes arrels ben profundes. Exacte. En canvi, si l'he de buscar com sigui, doncs m'he d'espavilar. Vull dir, això... Una vinya molt jove sempre es diu triga-ho com uns cinc anys a produir, una certa ja qualitat, però és jove, no? Jo sempre ho comparo una miqueta amb les criatures. Són vigoroses, són nervioses, són excitants, però és allò que arriba un moment que... ...que cauen, no? I els vins són així. Però, clar, sí, donen molta producció, som productives. I si tu, a més, tens res per gotet, segons la zona on estiguis o així, els grans estan macos, i això... Clar. Bé. Ajuda. Et dic, es paga, es paga relativament, perquè es paga com a vinya jove, per tant... Clar. Es diu Oriol, eh? Sí, ho he buscat. Oriol. Oriol Pérez de Tudela. Bona persona, bona persona. Sí, sí, diu que baramava els seus últims ceps... Una persona molt observadora. Els seus últims ceps de cartoixar vermell, a la partida dels escaus, situada al terme de Vilavella. Vilavella, exacte. A pocs centenars de metres de Bràfim, a tocar del riu Gaià. Tots de noms que dius, a veure, m'han dit molts noms, però no en sé ubicar ni un. És una zona que diríem, sí que hi passem, però com que no ve molt de pas. Sí? No, sí, sí. Ell té... Una mica més tirant cap al mar. Al camp, no? És al camp, però és un al camp relativament a prop del camp, però sí que una mica com entre autopistes, per dir-ho d'alguna forma, no? Ell... Jo el vaig conèixer gràcies a un vi a l'Aura tan macabeu que fa, que és molt, molt xulo. I té aquest cartoixar vermell, que el cartoixar vermell seria aquest xarelo vermell, que en terres més tarragonines, se li diu cartoixar. Doncs això, Perdetudela diu que una sequera com la d'aquest estiu li ha fet baixar la producció de cartoixar vermell perquè les plantes estan més estressades hídricament i per característiques d'aquesta varietat també ha pogut esperar més a baramar que amb el macabeu, que es produeix més ràpid quan madura massa i que l'ha hagut de recollir 10 o 12 dies abans del que és habitual. En canvi, el xarelo, el xarelo ja per si té una capacitat de retindre l'acidesa, per tant, el pots collir més verd per elaborar uns vins escumosos o el pots arribar a collir un palet més tard, ens arribarà una bona acidesa, perquè és això. Ja és d'aquelles varietats que podríem dir que també ens refresquen. No acostumem a associar el xarelo com a varietat càlida, perquè és això. El tindre l'acidesa és xispa. Legint alguns articles també es veu que productors experts expliquen que aquest augment de temperatures obliga a cercar aquestes noves estratègies per mantenir la qualitat del vi i que les solucions o les vies per les quals estan una mica lluitant són, una, recuperar varietats ancestrals i l'altra, practicar la vinya en altura. Però, clar, això depèn molt del territori, vull dir, no pots estar... No pots dir-me les emporto. No, no, clar. No podem anar tots cap a la Cerdanya. No. Ja n'hi ha... Anava a fer un acudit molt dolent. Però sí, hi ha viticultors que estan apostant moltíssim per l'alta muntanya. És molt més costós, molt més costós i té un risc també molt més alt. Pel terreny. Per la situació i, sobretot, sí, és tot com més lent però també estan molt més exposats a glaçades i a tempestes d'estiu que si aquí ja vam veure com patien molts cellers sobretot a la zona del Penedès, Garraf, imagineu a Alta Muntanya. Les tempestes d'Alta Muntanya no són lleugeres, no? Després la temperatura potser també ens baixa massa. Sí, l'alçada és per això també s'han trobat moltes... O sigui, si ara, per exemple, parlem vins d'alçada, uah, està de moda... Sí. Però durant uns anys no n'hem parlat. No n'hem parlat potser perquè venia un tema d'èpoques que no eren tan càlides i, per exemple, en el cas si anem més cap a Pirineus... Bueno, perquè no hi havia tanta sequera, tampoc. La zona de Pallars, Andorra, hi ha molta documentació datada cap al segle XII i després t'estàs una bona colla de segles que no hi ha, no? O sigui, també és en el segle XII es constata que hi ha molta vinya. Què passa després? No, ja pot haver-hi glaçades. O sigui, és això, no? Sí. Són cicles. Aquí Sant Just tenia vinya fins que van arribar dos anys de glaçades generals. I adeu vinyes. I adeu vinyes, i adeu molt cultiu. Clar, això, o tu apostes perquè potser no tens una altra solució i continues apostant per aquesta producció o plegues i dius... Tanques la barraca. Abandonament del camp, no? I, esclar, com podem parlar de vinya dels últims 20 anys si el camp ha estat abandonat, no? Astrid, passem a comentar una mica l'agenda de l'Ateneu, les activitats que tenim. Albert, ho tenim preparat? Sí, sí, sí. Sí, preparadíssim. Això està... Està cabut. Aquest cap de setmana tenim unes quantes activitats. divendres no en tenim cap. Estrany. És estrany. Perquè els divendres normalment... Perquè és un dia que normalment hi ha bufetades per utilitzar la sala del cinquantenari. I comencem dissabte amb la sortida de la Seas Jove. D'acord. Fan una sortida hivernal de dos dies a la Vall d'Incles, a Andorra. Dormida en un refugi que diria que és lliure. La cabana Sonda em sembla que és lliure. No ho sé. ara hauria de... Ho vaig llegir ahir. Això hauria de buscar-ho. No m'acord. Aquí, com sempre, els joves que estiguin interessats han de mirar el web on ja està descrit l'itinerari que es farà i els socis de la Seas té un cost de 10 euros i els de no socis 15. tota la informació s'ha de buscar a la veu de la Seas Jove. Perfecte. Sortiran molt d'hora a les 6 del matí. Uuuh, mare meva! El primer dia ja es poden arribar allà i arribar fins al... Fins al... Hi ha un bon tros, eh? No, no, hi ha un bon tros. És canyera, és canyera. Hi ha un bon tros. Sí, sí, sí. El primer dia ja han de fer el 50% de l'excursió fins al refugi i el segon dia tampoc no arribaran aquí a les 5 de la tarda. Podem dir que... Arribaran... No ho sé, això no ho sé a l'hora però lògicament els quedarà fet tota la resta de la jornada fins a tornar al lloc on estan els vehicles i llavors tornar cap a Sant Just. Molt bé. Això és dissabte. Val. Ja dic, sortida molt d'hora al matí. Les 6 del matí l'esplenada de l'institut. A les 6 de dia, a les 6. Sí, a veure, no és una malhora per anar d'excursió. Per mi és perfecte. El que passa que quan ho expliques a la gent que no acostuma que no ha anat gaire d'excursió li sembla que és una bestiesa però inclús estan... En aquest cas han de fer el transport lògicament al cotxe però a vegades estàs en un refugi i t'aixeques a les 3 de la matinada per tirar dalt i fer un cim. Vull dir que... Sí, sí, a vegades són aquests horaris una mica... Si t'agraden les excursions i fer cims que no pot ser és mandrós. Són dues coses incompatibles. T'has d'adaptar a la llum a les diferents circumstàncies que, bueno, a vegades no s'adapten a la comoditat. I tenint en compte que aquest cap de setmana hi ha el canvi d'hora, a més a més. efectivament. durmiran una hora menys i a la nit una hora menys. això sí que és fotut. Ara que va de caure l'Astrit, eh? L'he vist la cara... Ja la recuperaràs. L'he vist la cara. No, ja tenia l'esperança que aquest any ja no es canviés i que tornéssim a aquesta naturalitat solar que... Veus? Parlem molt de connexió amb la Terra i anem a dues hores del sol. No ens atrevim a fer-ho com a societat. No ens haurà de fer. Perquè mira que hi ha fa anys que se'n parla i s'havia arribat a dir l'any que ve l'últim cop i, bueno, estem exactament... Sí, però la comunitat internacional sempre té coses més importants a debatre que no al canvi d'hora. Sempre bastant coses. Quan es posen a debatre aquest tema sempre... No sé, sempre hi ha com temes que... En fi, no sé. Perdona, Abert, que t'hem tallat. No, el dissabte a la tarda hi ha el Musi Coral que és el concert que organitza la Federació Catalana d'Entitats Corals i que aquí, en el Baix Llobregat, el Musi Coral és un cicle de molts concerts que es van fent en diferents poblacions. Cada 4, 3, 4, 5 anys li toca a l'Orfeó organitzar-ho, diguem, aquí a Sant Just i en aquest cas l'Orfeó, que és el que participa anirem a Cornellà al Patronat Cultural i Recreatiu i dissabte a les 7 de la tarda en aquest festival en el qual cantem 4 corals. Caram, coincideix amb la festa de la plaça de la Pau. Coincideix amb la festa de la plaça de la Pau, sí. Eh que l'any passat el Musi Coral es va organitzar aquí a Sant Just? Ara t'eneu? L'any passat es va organitzar aquí, sí. per tant, teòricament, fins d'aquí 3 o 4 anys més no li toca una altra vegada organitzar-ho a Teneu. Però efectivament, coincideix amb la festa de la Pau, per tant, els cantaires ens hi apuntarem quan tornem de Cornellà, els que vulguin, vaja. Sí, sí, i tant. Molt bé. A part d'això, ja anem a diumenge, diumenge a la Cedès fa una matinada a Montserrat, exactament, en el torrent del pont i el camí dels francesos, dels francesos, és el que surt pràcticament del monestir. És una matinal que s'hauria d'haver fet el diumenge passat i per diferents motius ja van anunciar el canvi i per fer-lo aquest diumenge. Repetim, com sempre, que et sortiran un pel més tard, a dos quarts de vuit, perquè no és el mateix anar de Sant Lluís a Andorra que no anar de Sant Lluís a... És la típica excursió que hi ha algú que encara no es canvia el rellotge, que arriba tard... I arriben tard. És un mal cap de setmana per llevar-se... Exactament. Jo crec que, no sé si ho ha fet la CES, però amb els correus hauria de posar els que esteu... De recordar-ho. Penseu de canviar l'hora del rellotge. Jo me la canvio vant a anar a dormir. Molta gent, afortunadament, ja va amb el mòbil... Sí, i és automàtic quan et lleves. I el mòbil canvia automàticament i ja t'ha canviat. Si has posat el despertó amb el mòbil... Però sempre hi ha el despistat. Sí, sí, sí. I per anar a comprar també, eh? Allò el... Ai, ai, que ja tanques, és que no sé l'hora que és. Sí, sí, sí. És allò que dius fa dies, eh? Que està canviant-la. Bé, doncs aquesta excursió, com sempre, el mateix que dèiem abans, el que estigui interessat ha d'anar al web i veure les condicions, etcètera, etcètera. Diumenge a la tarda, l'Esbart actua a Molins de Rei. És una mostra d'Esbart que organitzen allà, i actua a l'Esbart de l'Ateneu, actua a l'Esbart de Molins, i l'Esbart de Sarrià. Molt bé, diferents esbars. Una actuació a les 6 de la tarda, em sembla que és. D'acord. I la Cireneta Grossa del Cap de Setmana el tenim amb la Virce. Home! Tornem al cicle de la Virce, aquests concerts, bàsicament, de dones promeses de la cançó, no sé si són promeses perquè moltes ja són veus reconsagrades, vull dir que les que han passat, eh? Un cicle de veus femenines. Un cicle de veus femenines. Jo crec que els que hem assistit als concerts anteriors podem donar fe del nivell de qualitat d'aquest cicle. Totalment. Encara que siguin conegudes o no conegudes. Sí, exactament. Les que no són conegudes també ho fan, o sigui, ho fan superbé. Aviam, aquí havíem de dir que el Lluís Terrés té bon ull. Té bon ull i bona uïda, perquè escolta algú i jo recordo quan vam organitzar els primers alberts que dic, aquesta no la conec, ara no me'n recordo que era. Albert, confia perquè et puc assegurar i vam confiar i realment. Sí, sí, el Lluís és el programador de la BF. Sí, el programador de la BF i ens porta a Tenea Carter, que és una cantant i teclista barcelonina i, bueno, i el grup col·lectiv, el seu grup. És de jazz. Han circulat uns quants vídeos aquests dies per la xarxa bàsicament que es pot veure al nivell del que estem parlant. A més, es va presentar, no sé si va sortir cantant també en el programa l'any passat, FACS de TV3. Havia actuat a FACS en aquell moment, també alguna vegada a Catalunya Ràdio, ha fet actuacions a Ràdio 3. I ha actuat als resmetats, ha actuat al Jamborí. Exactament, vull dir que no estem parlant d'una persona que no coneix ningú i que coneix tant que no la coneix ningú que no actuen mai enlloc. Podríem trobar-ne una així amb molt bona veu també, però no és el cas, estem parlant d'una persona que ha actuat en llocs que no deixen actuar qualsevol. No, no, en el seu cas es va formar els tallers de músics de Barcelona i el seu estil ara mateix és el jazz, el sol, el R.B. I a més a més una cosa que té la TNA Carter perquè he estat investigant una mica és que és vocal coach i a través del seu canal de YouTube imparteix com bastantes classes a nivell online, dona trucs com tècniques vocals a través del seu canal de YouTube que explica diferents conceptes o diferents tècniques a més a més de ser un canal que també ella va penjant les seves versions les seves músiques però té com ha creat com una mena de sistema o de com d'escola per dir-ho així i l'està potenciant a través de les xarxes socials o sigui que està allò també a tope a través de YouTube i Instagram vull dir que també s'està donant la conèixer és el comunical que fas que moltes vegades és si no tens una certa visibilitat no es veu com si no fes res quan una persona dona aquestes classes diguem un any aprofitant les xarxes moltes vegades guanya hi ha molta gent que s'hi apunta perquè bueno és el filtre és natural si la persona ho fa i s'hi apunta i si no ho fa la gent s'hi apunta i al cap de dos ja deixa de seguir-la vull dir jo crec que és una persona que té molt de futur que veurem amb escenaris més grans i tenim ara l'oportunitat de veure-la aquest diumenge a les 7 de la tarda al cinquantenari l'entrada val 15 euros i es pot comprar anticipadament per a Entràpolis i els òrgis de la Teneu són 12 euros exactament a més també afegir que demà la tindrem via telefònica ja m'ho imaginava al programa de ràdio d'aquí a les tardes i parlarem una estoneta per saber una mica també els seus referents musicals la seva història com va començar una mica que ens expliqui també què escoltarem diumenge amb el seu grup molt bé això és el que tenim sí sí que ja és prou ja és prou sí és un programa normal 4-5 cosetes bueno doncs Estrit Albert si us sembla deixem en aquest punt la tertúlia ha estat un plaer tenir-vos una tarda més de dimecres i ens tornem a saludar d'aquí uns dies el proper dimecres que serà una mica més de dia serà una hora concretament tindrem més sol jo vindré més tapada ja tapada no home no pel sol ah bueno clar tenint en compte si hi ha té pelletòtiques les persones sensibles al sol aquí és on patim sí bé ho fem tot més d'hora ho hem de fer tot més d'hora bueno també això també no hi havia pensat bé que suposo que també seran aquelles coses que anirem trobant cada vegada més persones amb càncers de pell bueno exposició solar exposició solar haurem d'anar també a aquest canvi climàtic sí sí com ens anirà afectant perquè és allò que tindrà diferents afectacions en diferents camps encara no hi som conscients però fins que comencin a sortir problemes fins que comencin a ets conscient quan et surten a tu però quan estàs allò a l'hospital veus tanta gent la societat va molt lenta en reaccionar a aquest tema i encara ho fomenta ja ho veiem amb la sequera ens quedarem així fins que no ens tanquin l'aixeta fins que no ens tanquin l'aixeta i no ens puguem dutxar la gent dirà hòstia què ha passat com estem què hem fet què podem fer i et diran no tenim aigua no tenim aigua què havíem de fer i ho dirà la mateixa gent que que omplia el pantà de sau de cotxes per anar a veure com estava de baix sí exactament és que no tenim remei no tenim remei vinga ho deixem fins la setmana vinent adeu adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! adeu! servei d'acreditació de competències professionals jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat jo he fet de cambrer i ho he acreditat jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat demostra al professional que hi ha darrere la teva feina si tens experiència laboral o formació no reconeguda ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te servei d'acreditació de competències professionals si ets professional fes-ho oficial Generalitat de Catalunya vinga bé i ara deixem un tema musical un dels amics de les arts un tema conegudíssim el tema Jean-Luc ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema frances a la fresca el meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca se'ns va fer tard va dir no agafis pas al cotxe si vols et pots quedar que al pis hi tinc un quarto express per convidats i et deixo aquí sobre un cobre llit perquè ara no però després fotràs que ja veuràs si tens gana vols aigua tu mateix pots fer pots fer com si fossis a casa la manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable vaig augurar una nit per la posteritat fer un cinc, fer un vuit mil, fer qualcom difícilment igualable però ja no passava res només aquell silenci trencat pel meu somier potser no era el seu tipus millor que no fer res i amb una paret o fons impresa en blanc i negre hi havia un pòster d'en Babart potser ell podria dir-me per què em ballava el cap mi menys l'estat Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir, rija, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba sent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar i en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any demà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar Ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Fins demà! Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ara mateix falten quatre minutets perquè siguin les sis en punt i comentarem els dies internacionals. Que sapigueu que avui és el Dia Mundial de l'Aigua, 22 de març, una data proclamada per l'ONU, l'Organització de les Nacions Unides. Una data que se celebra des de l'any 1993, amb l'objectiu de generar consciència sobre la importància de tenir cura dels recursos de l'aigua al planeta. Un element vital per la vida de totes les espècies de la Terra. Amb la celebració d'aquesta efemèrida es pretén donar a conèixer la crisi mundial de l'aigua i la problemàtica que afronta milions de persones que no tenen accés al subministre d'aigua potable. Així com també les mesures urgents que s'han de prendre al respecte. El Dia Mundial de l'Aigua va ser proclamat, com hem dit, per l'ONU l'any 92. Aquell any es va celebrar a Rio de Janeiro, com tothom deu saber, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. I d'allà va sorgir la proposta, sent l'any 93, el primer any de la celebració d'aquest Dia Mundial de l'Aigua. Posteriorment van tingut lloc altres mencions. Per exemple, es va dedicar l'any internacional de cooperació a l'esfera de l'aigua el 2013, o inclús també el de ZENI, Aigua per al Desenvolupament Sostenible, entre el 2018 i el 2028. Tot això remarca la idea de l'ONU que l'aigua és fonamental pel desenvolupament i la pau mundial. L'aigua, de fet, és un dret fonamental per a la preservació de la vida en totes les seves formes, considerada com un dret humà, aquest valiós indispensable de recurs natural no arriba de forma segura a un gran número de persones de diferents països. El tema del 2023 és que siguem al canvi, és a dir, accelerar aquest canvi amb una crida a l'acció per la societat. Es tracta de posar en relleu la necessitat urgent d'accelerar el canvi per aconseguir que l'aigua arribi a tots els racons del planeta, inclús també als més pobres. S'ha creat una campanya mundial per animar les persones a prendre mesures per canviar la forma en què s'utilitza l'aigua. Doncs bé, ja ho sabeu, avui dia internacional, dia mundial de l'aigua, i també tenim que avui comença el Ramadà a celebrar el novemès del calendari islàmic. Comença el Ramadà 2023, en realitat el 21 de març per la tarda, i s'allarga fins al 20 d'abril. Amb això es comemora la primera revelació del profeta Mahoma, en la qual l'any 610 després de Cris, l'arcàngel Gabriel, se li va aparèixer al profeta Mahoma i li va revelar el Quran, considerat el llibre sagrat de l'islam. És per això que els musulmans fan dejú durant aquest mes per commemorar aquesta revelació del Quran. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. L'exalcalde de Badalona i candidat del PP a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig, Xavier García Albiol, anirà a judici. Un jutjat d'instrucció de la ciutat ha confirmat l'acusació pel cas de la suposada instal·lació irregular d'antenes de telefonia a la comissaria de la Guàrdia Urbana de la població de Badalona. El jutge instructor considera que hi ha prou indicis per imputar-li un delicte de prevaricació urbanística i ambiental continuada i li demana, per això, dos anys i deu mesos de presó i deu anys d'inhabilitació. Segons la instrucció judicial, les antenes van funcionar entre els anys 2012 i 2018, malgrat la seva instal·lació irregular. A través de les xarxes socials, el mateix Albiol s'ha mostrat sorprès per la decisió judicial i l'ha vinculat al moment preelectoral per perjudicar-lo, diu, políticament. Con toda esta información es evidente que no es casualidad lo que está ocurriendo, que aparezca esta información a dos meses de las elecciones municipales o que nos acusen, también por parte del PSC, de organizar la quema de contenedores. A mí todas estas cuestiones os puedo garantizar que no me van a distraer de lo verdaderamente importante. Els bombers confirmen que no hi ha ferits en l'esfondrament d'aquesta tarda d'un edifici de dues plantes a Sitges, al Garraf. Els primers indicis apunten que les obres que es feien al costat de l'habitatge serien la causa de l'ensorrament. Última hora, Sitges, Montse Genem. Hola, bona tarda. Doncs, si ara ja s'ha confirmat, tothom respira tranquil després de la constatació dels bombers que no hi havia ningú a la casa esfondrada. Josep Morales, sotsoinspector del cos de bombers. Una vegada, d'alguna manera, ja que els inquilins i els ocupants de l'edifici hagin pogut comprovar que totes les persones que havien de ser estan fora o estan bé, hem pogut fer una petita revisió amb el grup de recerca caní que tenim i també els gossos han descartat que hi hagi cap víctima, per tant, ja procedim a dir que la zona no té cap cos soterrat dins la runa. Quan la casa de planta baixa i pis s'ha esfondrat, hi havia 11 persones al bar de sota. Uns segons abans, un dels clients, l'empista de professió, havia estat comprovant unes esquerdes que han sortit avui. Quan ha vist que s'obrien amb rapidesa, hi ha baixat corrents al bar, els ha fet sortir corrents a tots i al cap de 30 segons s'ha esfondrat. Com s'ha esfondrat del tot, deixant la casa sense terra ni sostre i totes les vigues de fusta caigudes. El cap de bombers ens ha comentat que possiblement els treballs de cimentació que es feien avui al solar del costat han provocat que s'hagi perdut suport i la casa no hagi aguantat. Ara acabaran d'enronar la façana per assegurar-ho tot. Montsegèner, Catalunya Ràdio Sitges. El ministre espanyol de l'Interior, Fernando Grande Marlasca, ja s'ha pronunciat sobre la dimissió de la directora general de la Guàrdia Civil, Maria Gámez, per la citació judicial del seu marit en un cas de corrupció que penja dels heros d'Andalusia. Madrid, Paula Brujats. Bona tarda, Gámez ha dimitit en un moment molt delicat per la Guàrdia Civil, enmig d'aquests dos casos de presumpta corrupció, però el ministre Fernando Grande Marlasca n'ha desvinculat del tot la dimissió. Para nada y las veces que sea necesario compareceré para negar una falsedad de ese tipo. Porque están mal puestos. Como bien sabéis, su investigación se trató de parar en el año 2017 con otro gobierno y con otros ministros del interior. Maria Gámez ha deixat el càrrec aquest migdia, ho ha fet estrictament, diu, per la imputació judicial del seu marit per un cas de corrupció vinculat als heros d'Andalusia. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. El cap de la planta d'Icocsa que va explotar l'any 2020 al complex petroquímic de Tarragona ha dit davant la jutja que el material que va provocar l'explosió no estava catalogat com a perillós. En els casos de la cúpula directiva s'ha tancat la fase d'instrucció. Tarragona, Ricard Boigués. Bona tarda, Juan Manuel Rodríguez Prats ha mantingut la mateixa línia de defensa que l'exdirector general d'Icocse. L'advocat de la defensa, Emilio Osegrií, ha dit que no són responsables del que va passar. Segur que no són responsables del que va passar en el procés i el que s'investiga no és això, és si podíem preveure que això pogués passar i no vam posar els recursos perquè no passés. I ells realment no se senten responsables des d'aquest punt de vista. Ricard Boigués, Catalunya Ràdio Tarragona. I ara, Beethoven. Perquè resulta que l'anàlisi genètica dels seus cabells, de l'úbdic Van Beethoven, han revelat que l'alcohol, l'hepatitis B i la cirrosi van contribuir a la seva mort als 56 anys. Segons la revista científica Caron Biology, un equip internacional de científics ha estudiat per primera vegada el genoma del geni musical a partir de 5 cabells seus i descarta la hipòtesi que fos enverinat en plom. Per esbrinar les causes de la seva mort s'han coordinat durant 8 anys 9 institucions científiques i culturals, entre les quals la Universitat de Cambridge, que lidera el projecte, i el Beethoven Center de la Universitat Estatal de Sant José, als Estats Units. L'estudi assenyala que no es pot afirmar del cert que va matar el geni de la música, però sí que es confirma una forta predisposició genètica a les malalties apàtiques. Esports, Marta Gràcia. Renko Ebenpul ha guanyat l'etapa reina de la volta a Catalunya, disputada avui sobre 180 quilòmetres de recorregut entre Olost i la Molina. En la General no hi ha canvis i l'eslober Primoz Roglic se manté al capdavant de la classificació. Pedri estarà un mes extra de baixa, unes 3 o 4 setmanes més, apartat dels terrenys de joc per una xicoteta recaiguda en la lesió del recte anterior de la cuixa dreta. Això vol dir que no estarà per al clàssic del 5 d'abril en la Copa. El Barça pagava l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, Enriquet Negreira, per garantir-se la neutralitat arbitral, però mai va pagar a àrbitres. Això és el que s'explica en el sumari del cas de 1.800 pàgines i el que ha tingut accés Catalunya Ràdio. Negreira ha admet que els seus interlocutors eren els expresidents Bartomeu i Rossell. A les 8 en l'Eurocup de bàsquet, Venècia, Juventut de Badalona. Els verd i negres busquen ser primers de grup, però no depenen d'ells mateixos. Ara, dos quarts de set en la Champions FIBA, Rita, es bàxi Manresa. Per estar en els quarts de final, els manresans han de guanyar-ho pedre per 12 o menys punts. A les 7 l'Atlètic Barceloneta rep l'Olimpiakos grec en la Champions de Waterpolo. I Marc Durán ha aconseguit el tercer títol de campió d'Espanya Absolut de tenis taula al segon consecutiu. Avui mateix comença la fase prèvia de la Copa del Rei i de la Reina, també en Jaén. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ua López Ribas. Cal llibreter inicia la primavera i celebra el Dia Mundial de la Poesia amb dos actes molt interessants. El primer és la visita del reconegut escriptor i critic literari Julià Guillamón al món orgànic a la sala Mercat per presentar el seu últim llibre a les Hores Noves. En aquesta obra que presenta avui a les 7 del vespre, Guillamón explica un any a la muntanya amb arbres, plantes, flors, pomes, cuques, pagesos i buscarols. Durant l'esdeveniment, Guillamón conversarà amb el llibreter nou cònsul. La traca major arriba a Sant Just d'Esvern amb Bonnie Joe Campbell i la presentació de Mujeres i otros animales. Aquesta segona presentació tindrà lloc el diumenge 26 de març a quarts d'una del migdia. Sant Just d'Esvern acollirà un esdeveniment literari molt especial amb la presència de l'autora nord-americana del llibre Mujeres i otros animales. Campbell està de gira per Europa per presentar els seus llibres. Sant Just d'Esvern és una de les tres úniques parades que farà el país després de passar per Girona i abans d'aterra a Barcelona. I l'Aula d'Extensió Universitària presenta demà la conferència George Gershwin de Broadway a l'Olimp de la Clàssica càrrec del reconegut musicòleg i periodista Xavier Chavarria. La xerrada tindrà lloc el dijous 23 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència a la Mallola. Aquesta conferència se centrarà en la vida i obra de George Gershwin un dels compositors més influents del segle XX. Chavarria explicarà com Gershwin va aconseguir traspassar les fronteres entre la música clàssica i el jazz un fet que s'evidencia en les seves obres. Els socis i sòcies de l'associació tindran l'oportunitat de gaudir d'aquesta conferència de manera gratuïta mentre que les persones no sòcies hauran de fer una aportació de 5 euros per poder assistir. Aquesta conferència forma part de les activitats culturals organitzades per l'Aula Universitària que busca promoure la cultura i el coneixement de qualitat. I Terra Solari organitza una jornada de portes obertes per promoure l'energia solar a Sant Just d'Esvern. L'empresa Sant Justenca especialitzada en projectes d'energia solar mostrarà aquest divendres 24 de març projectes innovadors i oferirà estudis de viabilitat energètica així com una compra col·lectiva per facilitar l'accés a l'energia solar a un cost més interessant. Terra Solari és una empresa santjustenca amb més de 6 anys d'experiència en el sector que ofereix solucions d'energia solar. Tracten tots els temes relacionats amb l'energia fotovoltaica amb empreses, residencials i comunitats de propietaris iniciant recentment un projecte nou per crear una comunitat solar. Ens ho ha explicat amb detall avui la seva directora comercial Mara Armilles a ràdio d'Esvern en un podcast que podeu recuperar a la nostra pàgina web. Terra Solari ha creat així un nou projecte de la primera comunitat solar a Sant Just per a l'abastiment d'energia a empreses. Paral·lelament també es presenta una compra col·lectiva per als veïns residencials per tal d'accedir a l'energia solar a un cost més interessant, una iniciativa sense cap mena de cost ni compromís per a l'usuari. El divendres 24 s'oferirà així una rossada a la seva seu de Sant Just d'Esvern. Es pot assistir confirmant la vostra assistència a través del correu electrònic o l'arroba terrasolari.com o trucant al 93 038 0169. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just tenc als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins a la mateixa. Ràdio 2BM 98.1 Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Passen ara mateix 12 minutets de les 6 de la tarda estem a la segona hora de la Rambla al magazín de tardes de ràdio d'Esvern i obrim aquesta segona hora fent l'entrevista del dia. Tenim amb nosaltres aquí els estudis de ràdio en Martí Bailac Sant Justenc i membre de l'equip que treballa pels objectius de desenvolupament sostenible a l'Ateneu de Sant Just. Hola Martí, què tal? Hola. Bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, estàs tu sol però hem de dir que a l'equip el formen més persones. Sí, el formem tres persones en casal pel president de l'Ateneu el Miquel L'Obrador després l'Anna Campreciós i per últim jo. Molt bé. un equip amb petit comitè però que està treballant per seguir una mica els diferents objectius que us vau marcar suposo a l'inici de començar la vostra activitat. Sí, i que justament aquest mes o aquests dies està a punt de fer un any que vam començar a engegar-ho tot. Ostres, parlem, fem una mica de retrospectiva si et sembla perquè potser els oients no estan gaire al cas o no estaven ni assabentats que existia aquest equip. Quan neix i quines són les motivacions de crear aquest grup? Doncs va néixer l'any passat i arran de la renovació també de l'òrgan directiu de l'Ateneu i va sorgir de no una necessitat però sí com un repte per poder millorar l'Ateneu de cara a la sostenibilitat i això de la sostenibilitat són tres potes. Una és l'econòmica l'altra la social i per últim l'ambiental que és potser la més coneguda. I potser encara tenim més enrere no parlant de l'Ateneu sinó de què són els ODS que com he dit els objectius de desenvolupament sostenible són uns objectius que es va marcar les Nacions Unides el 2015. El 2015 eh? O sigui ja fa vuit anys. Bé, perdó el 2015 es va començar a aplicar el 2014 llavors el 2015 va començar tot i aquests objectius són 17 objectius que bueno no tinc tota la llista però que es poden trobar cal dir-los tots però són 17 com 17 punts no? Que venen a tractar una miqueta això des d'economia des de la social i ambiental i la part ambiental que podem trobar a fer comunitats més sostenibles a lluitar per la igualtat i altres coses llavors nosaltres l'any passat vam començar amb la intenció de anem a llegir-nos què és això anem a informar-nos i llavors anem a veure com la teniu podem ajudar també a formar part d'aquests ODS és a dir si els esteu complint o si de quina forma podeu millorar-los si no s'acaben han de complir tots i afegir-los en el nostre dia a dia perquè al final és un dels objectius que té un dels objectius que té les Nacions Unides que la gent se'ls faci seus i que se'ls incorpori en el dia a dia i pugui millorar la seva qualitat de vida i les altres a través d'aquests objectius Clar entenc que són com 17 punts que ells posen però cada entitat o en funció de les seves característiques això com tu has dit se'ls ha de fer seus i se'ls ha d'adaptar al seu dia a dia Correcte i nosaltres vam pensar amb quatre objectius que vindrien a ser l'objectiu número 3 que és la salut i el bonestar Val Després el número 5 la igualtat de gènere i els últims són el 12 i el 13 el 12 seria el de producció i consum responsable i el 13 és acció pel clima Val En aquest últim seria el que s'engloben més coses de la sostenibilitat ambiental Val Val I llavors vam vam dir comencem amb aquests quatre i mirem com cada secció i la ternaia mateix pot encabir-los i fer-los seus i llavors vam donar-nos uns mesos principalment era un any però encara seguim necessitant més temps per veure com recollir dades per una banda i veure què és el que estem fent sense tenir en compte dels ODS veure el que estem fent llavors sabent d'on partim i què podem millorar És a dir una mica volíeu saber cada secció què és el que estava fent o com estava gestionant en algun d'aquests punts que has comentat Sí i també a la vegada saber una miqueta en general en general l'activitat i coses que que ara ens hem agafat amb aquests quatre objectius però potser també hi ha coses així en general que no podem encabir-les en aquests quatre i de cara al futur potser diguem mira doncs allerguem un cinquè objectiu que serà i així també podrem incorporar les coses que no puguem incorporar aquests dies bueno aquests mesos Perquè el modus operandi com si diguéssim de l'equip a nivell intern us trobeu per exemple cada mes o cada dues setmanes com ho treballeu? Fins ara hem treballat cada mes i ha sigut una miqueta d'engegar la maquinària perquè clar cap dels tres integrants té una relació amb els ODS de forma directa completa i directa sí llavors ha sigut una miqueta d'aprenentatge i anava creixent a la vegada llavors però ens trobem un cop cada mes per comentar les coses com estan i què poden fer de crear nous projectes perquè les seccions les heu implicat d'alguna forma de moment o sigui les seccions saben que han d'actuar d'alguna forma o que hi ha aquest equip i que es vetlla una mica per aquesta part també més sostenible a principi de temporada escolar d'aquesta temporada del setembre a l'octubre vam començar a contactar-los i vam demanar-los assistència a una d'aquestes reunions per presentar-nos com bé has dit sí que vam veure que no hi havia tanta assistència llavors vam dubtar si era perquè havia arribat el missatge o per l'interès al final clar demanem assistència però no obliguem a ningú no, no, clar i bé vam demanar assistència i vam assistir tres seccions i després d'aquesta reunió vam informar la resta de seccions del que havíem dit en aquella reunió i compartir els el PowerPoint de presentació i les línies que volem seguir de cara a aquest any molt bé i quines són aquestes línies o en quin punt esteu ara mateix a l'equip i què és el que voleu fer de moment estem més pensant en coses concretes perquè no hauria de ser així perquè ja hem desloçat els objectius que serien més adaptables a l'Ateneu però llavors després hauríem de buscar a través de les línies estratègiques de l'Ateneu allò un cop la nova junta entra a la direcció per saber on volen arribar d'aquí quatre anys també s'haurien d'incorporar aquests objectius o d'eses però com que vam arribar més tard que la nova junta doncs ha costat una miqueta però sí que vam intentar fer que per una banda la gent que està relacionada amb l'Ateneu o que passa per l'Ateneu sàpiga que existeix la intenció o un grup d'ODS un grup que està vetllant o intenta vetllar per la sostenibilitat després vam engegar projectes més materials més específics i com per exemple fa aquest mes de març hem començat a demanar en alguns esdeveniments de l'Ateneu com es desplaça l'assistent fins a l'esdeveniment per saber també una miqueta la petjada de carboni diguéssim si va en cotxe o va caminant i de moment els esdeveniments que hem fet aquest mes podria dir que el 90% de la gent va caminant o sigui que és una bona senyora bueno això està bé això està bé home és que si són actes que són per aquí al poble a vegades costa més agafar ve d'agafar el cotxe desplaçar-te ve de buscar lloc per aparcar i tot per tant correcte i també hi va haver gent que va assistir des de Barcelona o sigui que va venir des de Barcelona i també ens interessava saber com es movien aquesta gent i la bona cosa és que tres d'aquests assistents dos van venir amb transport públic i un altre amb un cotxe elèctric ah bueno home doncs comença a ser positiva eh la cosa sí sí de moment amb el poc que anem coneixent el nostre públic i tal també ens permet veure aquestes dades i esteu començant a treballar també en les bones pràctiques ambientals aquest és un dels punts que volem incidir però clar fer unes bones pràctiques ambientals tenim la sort que la Federació de Tàneus de Catalunya té un document que podem adaptar-lo a les nostres necessitats però també ens agradaria fer-nos el nostre llavors sí que per poder fer unes bones pràctiques ambientals hauríem de conèixer tot el que estem fent a nivell més de dades i llavors a partir d'aquí és el que deia un any potser encara necessiten més temps per conèixer tot el que estem fent tot el que consumim i a nivell energètic també per exemple és un un moment complicat perquè estem intentant aconseguir dades però no acaben de tenir-les completes costa no? sí clar ara esteu en una fase doncs això de recollir dades saber abans de posar-se en marxa alguns projectes no potser s'ha de saber en quin punt de quin punt partim per dir-ho així i a nivell intern per això de la Taneu per exemple se m'acut no sé a l'hora de reciclar o el tema que comentaves de la igualtat de gènere això ho esteu tocant o ho esteu treballant o esteu també inspeccionant com s'està fent d'alguna forma? amb el primer punt amb el tema de reciclatge vam contactar però ha sigut un primer contacte encara no hem avançat molt més amb les seccions per avisar o per preguntar quin si per una banda si seguien alguna forma de reciclatge o separació de residus i per l'altra veure si necessiten ajuda o si volen participar també amb un altre tipus de reciclatge en aquest cas de llibres hem engegat un està encara molt per començar tot però hem engegat una col·laboració amb els integrants del club literari de la Taneu per intentar fer un espai de book crossing que seria un intercanvi de llibres a dins de la Taneu i això com dic que està molt encara per materialitzar-se però hi ha les ganes d'en dues parts per fer-ho perquè trobem que pot ser un espai a part de pas i de veure com podem veure un cop entrem a la Taneu podem veure informació de les següents activitats i tal doncs també provoca que si veus un llibre que t'agradi poder-los agafar com una mena de biblioteca interna alguna cosa així sí biblioteca i llibre també en el sentit de vam pensar les condicions que tindria aquesta biblioteca i seria de si tu trobes que hi ha algun llibre que tinguis interès com que és un book crossing significaria que has de deixar un per l'altre però llavors aquí pensem de no fer-ho així que si tens algun llibre que t'interessi veus algun llibre que t'interessi doncs tinguis la llibertat d'agafar-lo sense haver de deixar un altre com una mena de préstec no? correcte llavors després sí que demanem que el llibre hauria de tornar a estallar un cop te l'acabis que tornis a deixar-lo perquè així alguna altra persona pugui gaudir-lo i per exemple a nivell energètic ara que hem de passar a l'hivern tot el tema de calefaccions a fer un ús correcte de no abusar o ara que potser d'aquí uns mesos que arribarà més la calor intensa amb els aires acondicionats això també seria un bon punt a tenir en compte de no vinga malgastar i malbaratar energia sí aquest punt és potser el més visible de cara a la gent que assisteix a les activitats i tal perquè al final quan nosaltres venim de fora fa una temperatura X i entrem ja sigui l'hivern o l'estiu fa una altra temperatura i volem acomodar-nos llavors sí que no ho hem tocat encara amb el tema d'energia però perquè estem esperant el tema de les instal·lacions de plaques fotovolcaiques perquè és un és un punt que està sobre la taula amb la sala gran amb la sala gran o amb el tema de la construcció de la taneu de la taulada i d'a més poder posar correcte d'acord d'acord entenc que llavors en aquest tema s'ha d'esperar una mica que estigui més avançat el que sí que podem fer és afalar les dades que estem tenint ara a dia d'avui els consums elèctrics d'un any dels mesos anteriors i els que venen per així saber quan no teníem plaques quan gastàvem i quan tenim plaques quan gastem també vale i després també l'altre tema potser ara perquè estem en una situació d'emergència climàtica amb el tema de l'aigua de l'ús les aixetes sobretot amb els lavabos per exemple això també és tema que està damunt la taula entenc el tema d'adaptar els lavabos a les potser o sigui segurament cadascú que hagi anat per l'aeroport o per altres llocs que hagi vist uns tipus d'aixetes que són sense contacte són polítiques d'estalvi d'aigua perquè al final només deixa passar aquella aigua que és necessària o sigui si imagina'm que algú us deixés l'aixeta oberta no estaria fent un desperdici d'aigua extra i les coses així també s'hauran de tenir en compte de cara a futures remodelacions o sigui també hem de jugar hem de saber que no podem anar demanant grans canvis d'un dia per l'altre perquè per una banda tenen un cost elevat i per l'altre doncs potser no estan dins els plans de la direcció clar i aquest grup que formeu aquestes tres persones té previst d'ampliar-se busqueu més integrants de moment tres persones ja va bé per començar estem començant i la veritat no ni ens ho havíem plantejat en el sentit que si hi ha gent interessada en la sostenibilitat ja sigui de les tres potes estaven molt més que benvingudes a participar en aquest grup i si algú està interessat també podria contactar-nos a través del correu ja sigui per dir que vol entrar i formar part del grup d'ODS de l'Ateneu com per deixar de suggerències o comentaris i bueno si dic el correu sí sí i tant seria Ateneu S-J O-D-S carrobaixome.com és a dir no seria com el correu habitual de l'Ateneu sinó que hi ha un correu inclús específic sí i hi ha algun tema Martí que ens deixem de parlar o que vulgui ressaltar o fer palès no no en principi bàsicament seria tot això explicar què són bé què és el que hem fet ja explicar què són els ODS i en quina direcció esteu treballant des de l'Ateneu per tocar alguns alguns d'ells no els 17 sencers ni complets perquè és molt difícil però sí almenys posar damunt la taula que això que els esteu tractant i que hi esteu treballant sí molt bé doncs Martí moltíssimes gràcies i anirem sabent també notícies vostres i ja ens anirem posant al dia d'acord? moltes gràcies bona tarda bàsic Bàsic Bàsic Vaig deixar caure una lágrima en l'arena Al final tot va de dalt, a tu cuerpo alegria a mà Érem, érem, érem com palmeres aguantant el temporal Tots els plos que ens van buidar ens omplien de demà Érem l'horitzó i les ganes que anés tot bé Érem com vaixells de paper I don't wanna wake up Cause I'm lost in my dreams, I'm lost in my dreams I don't wanna wake up, I don't I don't wanna wake up Cause I'm lost in my dreams, I'm lost in my dreams I just wanna make up with me Ja sabem que estem bé, no hem trobat un perquè Si demà hi ha nois soma, equivoquem-nos bé I pot semblar que tinc temps d'escoltar com tu i tu I tu faria el millor Vas donant la culpa als altres Però saps que si no la cagues no avances I és per això que tant, tant, tant, calles I et falles a tu Vas donant la culpa als altres Però saps que si no la cagues no avances I és per això que tant, tant, tant, tant, calles I et falles a tu I don't wanna wake up Cause I'm lost in my dreams, I'm lost in my dreams I don't wanna wake up I don't, don't I don't wanna wake up Cause I'm lost in my dreams, I'm lost in my dreams I just wanna make up with me I pass ara i pass ara i tot guai Pot semblar que no se acabe mai quan caig Passara i passara i tot guai I naï no nai Pasara i passara i tot guai Pot semblar que no se acabe mai quan caig Passara i passara i tot guai Y tot el dia lailo like a mi tonight You'll be free Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobats, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern. Vinga, va, i ara deixem un altre tema musical. Aquest cop és de Blaumut, el tema es diu Pamboli i Salt. I després, seguidament, en uns minuts, comencem la secció Just el que no saps, amb en Marçal Ferret. Aquest cop el tindrem connectat via telefònica, però no deixarà de presentar-nos la biografia d'un nou personatge de forma amena i divertida. A veure quin personatge ens portarà avui, ho sabrem en uns instants. Un, dos... Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure amb marçal. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure amb marçal. La roba estesa, el meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans, caminarem els passos d'altres preus. Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat, la tarda és llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. El meu secret s'ho titulat que... Ara escolta l'estàdio d'esmerc, sintonitza l'estàdio d'esmerc. Parlar de Sant Llús, cura de mi por tu. Vinga, va, doncs, comencem la secció Just el que no saps amb en Marçal Ferret, el nostre col·laborador que ens parla avui des del telèfon. Hola, Marçal, què tal? Bona tarda. Molt bones, què tal? Com anem? Mira, sincerament, s'ha de estar fent una mica estrany el fet d'estar veient la paret de la meva habitació, però ens hi adaptem, ens hi adaptem, que avui no he pogut venir. No passar res massa alta, escoltem, que això és l'important. Exacte. I res, esperem que ens portis la biografia d'un personatge suculent avui, també. Sí, sí, jo crec que sí, que pot ser prou interessant, sí. Doncs bé, tu diràs amb quin sorprèn's. Sí, avui parlarem d'un personatge que realment és prou curiós. Es tracta d'algú que va ser especialment important pel que fa a la literatura medieval i, sobretot, l'anglesa. Va dir que va ser, en gran part gràcies a aquest escriptor diplomàtic i filòsof, que es va legitimar l'ús de l'anglès en la literatura, ja que anteriorment al Regne d'Anglaterra només s'escrivia en llatí i francès. Igualment, se'l reconeix per haver escrit els famosos contes de Canterbury i per ser el primer personatge en ser sepultat en el famós racó dels poetes de l'abadia de Westminster, on avui descansen gent com Georg Friedrich Händel, Lorenz Olivier o Charles Dickens. Entrem en matèria i descobrim la vida del gran escriptor Geoffrey Chauser. Abans de parlar de Geoffrey Chauser... De fet, es diu Geoffrey Chosa. És com es pronunciaria. Geoffrey Chosa. Chosa. És com es pronunciaria. Però, com que sóc jo i m'és igual, li seguiré dient Geoffrey Chauser. Vale, Chauser. Perquè és un m'hi he dit tota la vida. Molt bé, doncs ens quedem amb el nom de Chauser, no? Chauser. Geoffrey Chauser. Perfecte. A tu o a tu, perfecte. Perfecte. Abans de parlar del personatge, contextualitzarem una mica la seva família, la qual va fotre una escalada social espectacular. Quina sort, tu! Sí, sí, no, ara veuràs, anem a resumir-ho. El jove's avi era taverner. El seu avi treballava com a proveïdor de vins i el seu pare, John Chauser, es va convertir en un important comerciant de vins amb un nomenament reial. O sigui, de tenir un bar a ser el punyatero màster en vendre vi a l'engròs hi ha un bon salt. Bé, tot entre vinyes, per dir-ho així. Sí, tot queda entre vinyes. Sí, sí, però tot i així, el més interessant de la vida del pare no és que ho patés més a l'època com les bodegues torres. El més interessant és una experiència que, a mi sincerament, jo quan ho he dit he deia, ostres, no pot ser. L'any 1324, i sí, estem en 1324, per tant, si no m'equivoco, aquest és el personatge més antic que hem fet. Sí, eh, Déu-n'hi-do, 1300. Sí, sí, exacte, mira, ara l'any que ve farà 700 anys. John Chauser va ser segrestat quan tenia 12 anys, això el pare, va ser segrestat quan tenia 12 anys per una tieta amb l'esperança de casar-lo amb la seva filla per mantenir les terres que tenien a Ipswick. Com? O sigui, va ser segrestat per una familiar seva? Per la tieta per casar-lo amb la filla. Ai, per favor, que trist. Em sembla una borrada espectacular. Clar, amb això la tieta va ser empresonada i la van multar amb 250 lliures, la qual cosa avui en dia seria fent la conversió unes 200.000 lliures esterlines. Això diu que la família s'ho podia permetre i que la tieta era un perill públic, però de seriosos. Home, però després que et segrestin, en Chauser devia quedar una mica trastocat, no? Sí, el dinar familiar de Nadal ja no era el mateix. Home, tensió a la taula. Clar, la tieta no sé què, bueno. En fi, el John Chauser aquest es va casar amb Agnes Copton i van tenir descendència i el seu fill més conegut evidentment serà el nostre protagonista d'avui. que és Geoffrey Chauser, nascut a Londres cap a 1343. De fet, de la seva infantesa, se'n sap bastant poc. El primer dels registres de vida de Chauser apareix el 1357, amb uns 14 anys, en els comptes familiars d'Elisabeth de Burg, la comtesa d'Ulster, quan es va convertir en el seu patge per gràcies a connexions del pare. Clar, la comtesa, que no és un postre que avui en dia es diu Vianeta, estava casada amb Lionel Danvers, primer dubte Clarence, i que era el segon fill supervivent del rei Eduard III. És a dir, estem dient que el nostre protagonista treballava per el fill del rei. Uh, mare meva, això és estar ben col·locat, eh? Sí, no, ben col·locat ho estava i un rato, ja ho he dit, escalada social, bastant bèstia. Clar, lògicament, tenia una posició avantatjosa dins la cort i la va gaudir enormement. Lamentablement, ens trobem en l'any 1359. A les primeres etapes... Quan era un adolescent, no? Més o menys... Quan era un adolescent, sí. Sí, exacte, sí, sí, sí. Sí, aquí tenia uns 16 anys, aproximadament. 16, 17, aproximadament, sí. Estàvem a les primeres etapes de la Guerra dels Centa anys, que va ser molt important, una guerra que va durar molt de temps, evidentment, entre francesos i anglesos, que realment va durar 116 anys, però, mira, no, dir Guerra dels 116 anys és més complicat de dir dels 100 anys, per tant, ho deixem així, ja ho faci, ja ho dic. T'anava a dir, la Guerra dels Centa anys. La Guerra dels Centa anys. Això és com el coex. Exacte. Per tant, què toca ara? Doncs toca guerra. Eduard III, el rei, va voler envair França i el nostre Chauser va viatjar amb Lionel Danvers, el fill, com a part de l'exèrcit anglès. És a dir, que se'n va amb les tropes de l'exèrcit britànic a la guerra. Exacte, agafen els cavalls i se'n van cap a França a invair-ho tot. D'acord. Clar, anem al 1360. Es va assatjar la ciutat famosa de Reims en el setge. Sincerament, va ser molt dur perquè estava dins del setge, però també perquè estava fora, perquè, clar, no teníem formada a mantenir-ho i aquestes coses. I, de fet, una de les víctimes va ser el nostre protagonista, qui, durant aquest període, va ser segrestat. Un altre cop? Va ser... Clar, no, el que havia estat segrestat per la Tierra era el pare. Era el pare, és veritat, és veritat. Era el pare. Era el pare. Ara, ell és segrestat per als francesos i el rei Eduard III es veu obligat a pagar 16 lliures pel seu rescat. Una suma que actualment serien les 12.261 lliures. Vull dir, és bastant, tenien molt de preci i, de fet, així va ser alliberat dels francesos. Home, que paguin un rescat significa també que tenen en consideració. Això s'ha de dir. Sí, sí, no, i que el pagui el rei encara més. No, no, clar. Clar, després d'això la vida de Chauser és més incerta, però sembla que va viatjar per França, Espanya i Flandes. Possiblement com a missatger i potser fins i tot anant amb peregrinatge cap a Santiago de Compostela. Buf! En el mig de la guerra no sembla una mica estrany fer tants viatges? Doncs, una mica, no? Amunt i avall, bomba, bun, bomba, també parla. Exacte, però direm una cosa, Geoffrey Chauser va ser probablement espia del rei anglès. Espia? En sèrio, Março? Sí, sí, sí. Va començar, sembla ser que va ser espia. De fet, en els documents se'l descriu explorant camins a través dels Pirineus perquè les forces angleses poguessin estar preparades per envair Espanya. Va pressionar Itàlia per obtenir diners i tropes i potser també per investigar la sospitosa mort de Lionel Danvers, aquell que era el fill del rei, que havia anat a la guerra i tot això, i aquí probablement van enverinar poc després del seu segon casament amb violant Visconti, que era nebó d'un senyor que es deia Bernabó Visconti, que era un hambú que va ajudar a idear un protocol de tortura per 40 dies, un psicòpata. Vaja protocol, tortura per 40 dies. No sap ben bé què va passar, però es veu que sí, que Geoffrey Chauser m'està encarregat d'explorar una miqueta, d'investigar aquesta mort sospitosa del fill del rei. També en la poesia de Chauser es reflecteix la seva experiència com a agent del regne d'Anglaterra. Li agradava jugar a fer diferents rols i assumir moltes identitats en els seus escrits. A més a més, sembla ser que sovint enviava als seus caps fragments d'un missatge dividit entre diversos missatgers perquè només amb tots es pogués entendre la informació. O sigui, li agradava jugar com a fe d'espia, missatges secretets, a descobrir... Exacte, però clar, amb aquest vincle amb el rei, clar, el més probable és que sí que hagués fet alguna funció d'espia. Va, o sigui, que això d'espia queda d'un paper, eh? Sí, sí, semblaria que sí. Igualment, hi ha supòsits d'un viatge a l'any 1377 bastant misteriós. Hi ha documents posteriors que suggereixen que era una missió juntament amb Jean Frosard, escriptor francès, d'arreglar un matrimoni entre el futur rei Ricard II i una princesa francesa. Posant així fi a la guerra dels 100 anys, és a dir, posant una pau entre englesos i francesos. Tot i així, a veure, si el propòsit del viatge era aquest, no es pot dir que tingués èxit perquè això no va passar mai. aquest matrimoni no va arribar enlloc. Però sí que sembla que li van encarregar a ell. Sí, sí, sí, sí, exacte. En fi. Per cert, la cançó que està sonant ara, m'encanta el títol que li han posat al grup de, bueno, a YouTube, la unió de les cançons, la carpeta, diguéssim. Per què? Celebremos como si fuera 1399. Ah, igual, igualet, eh? Com que tothom sap com era el 1399. Exacte, em sembla espectacular el títol. Val, anem, cap a 1366, 33 anys de Celebremos como si fuese el 1399. Sí. Chauser es va casar amb Filippa de Roet. No se sap quants fills van tenir, però se'n cita amb més freqüència d'aproximadament uns 3 o 4. Bueno. Sí, sí, el seu fill Tomas, Tomas Chauser, evidentment, va tenir una carrera bastant il·lustre com a majordom en cap de 4 reis consecutius i va ser president de la Cambra dels Comuns. Home, és que tenint el pare amb el càrrec que tenia, no?, tan vinculat a la cort i al rei, doncs, un... Sí, sí, no, manté l'estàtus. Evidentment, sí que l'il·lustre de la seva carrera va ser un bon rato. Sí, sí. De fet, va tenir altres fills, un altre que se'l coneix bastant és un que es deia Lewis, que se'l coneix sobretot perquè el Geoffrey Chauser li havia regalat un tractat sobre una eina que es deia Astrolavi al seu fill com a regal. Li vaig dir, et regalo aquest manual que dius, bueno, com a regal n'he vist de millors. Justet, eh? Justet. Sí, bueno, també s'ha de dir, aquest tractat és el primer manual tècnic en anglès. Ah, bueno, potser tenia més valor. És el primer que s'ha escrit en tota la història. Potser tenia més valor. Sí, sí, clar, tenia valor, però tot i així, a veure, és un assaig d'aquest tipus, no li regalis el teu fill, pobre nano, que voldrà morir-se al final. Bé, com a escriptor, de fet, va ser molt, molt i molt reconegut. Una possible indicació que la seva carrera com a escriptor va ser apreciada va arribar quan Edward III, el rei, va concedir a Chauser un galó de vi diari per la resta de la seva vida. Què vol dir un galó? Per una tasca que va fer no especificada. Ah, un galó de vi? Què vol dir això? un galó de vi diari? Doncs un galó de vi, doncs no sé ben bé quan és un galó, però és vi, bàsicament, pagava en moneda líquida, per dir-ho d'alguna manera. Vale, o sigui, un regal, allò ben valorat. Sí, exacte. De fet, aquesta subvenció, que era bastant inusual, va ser donada en un dia de celebració, va ser donada en el dia de Sant Jordi del 1274, quan tradicionalment es premiaven els esforços artístics. i de fet, clar, se suposa que va ser aquest premi, doncs va ser per alguna obra poètica primerenca. Vale. Chauser, de fet, va seguir cobrant aquest estipendi líquid fins que Ricard II va arribar al poder. Després de la qual cosa es va convertir en una subvenció monetària a partir del 18 d'abril del 1378. Mmm, molt bé. Val. Ara començarà a sonar una música així tanabrosa una mica. D'aquest tipus, així de por. Exacte. De suspens. Durant els pròxims anys va escriure algunes de les seves millors obres, com els contes de Canterbury, des d'on arriba a acusar els jueus d'assassinar els cristians, en una època en què els jueus de tota Europa estaven sent atacats. Aquests poemes en particular generen acusacions contra Chauser per propagar material sexista i antisemita. De fet, també es diu que va segrestar o violar, depenent de la traducció, a una jove anomenada Cecil Chaumpen. Un altre segrest? Això no, parar de segrestos, eh? Sí, sí, però va ser ell que, clar, en el document ficava la paraula Rampus, que pot ser, em sembla, no, Raptus, perdó, que es podia interpretar com a segrest o com a violació, no? La sap. Però sembla que Cecil, aquesta dona, va acusar Chauser d'algun delicte d'aquesta mena i ell li va pagar per netejar-se un home. Hosti, hi ha molts diners entre amics, moltes lliures, molts segrestos, missatges... Sí, sí, sí, sí, sí. Clar, què et sembla aquest gir? Vull dir, estàvem amb aquest tio que semblava bastant enrotllat fins a ser el punt i sexista, antisemita, ara potser violador. Què et sembla? Home, em sembla una mica estrany, la cosa pintava bé però de cop i volta s'està girant cada cop més fosc el tema. Doncs bé, bé, bé, bé que diguis això perquè sembla ser que s'ha descobert durant els últims anys que això és mentida. tornem a posar celebremos como si fuera 1399, sisplau. Tornem a posar-ho. No ens estressem. Deixem la música fosca enrere. Exacte, que aquesta és la part més fosca de la seva vida i sembla que és mentida. Exacte. Les últimes investigacions semblen dir que va donar suport al dret de les dones a triar la seva pròpia farella i el desig humà d'alliberar-se de l'esclavatge, la coacció, l'abús verbal, la tirania política, la corrupció judicial i el trànsit sexual. Bueno, home, això està millor, no? Això és totalment al contrari del que s'havies entès. En els seus llibres, de fet, suposa també l'assassinat, l'infanticidi, el feminicidi, el maltractament dels presos, l'assetjament sexual i l'abús domèstic. De fet, va parlar a favor de les dones dels esclausi dels jueus moltes vegades. Oh, mira, li dedicarem uns aplaudiments des d'aquí. Vinga, va. Bé, bé, bé, Chauser, bé, bé, bé, bé, bé. Ho va fer bé, ho va fer bé en Chauser. Sí, de fet, no es sap ben bé, clar, encara hi ha dubtes, però sembla ser que el més probable és que fos així. Potser tampoc tan exagerat, però sí que defensava molt el dret de les dones, esclausi i jueus. De fet, dels jueus, Chauser, jo al seu antic heroïsme, en el seu primer poema La casa de la fama, un dels seus primers poemes, els descriu com un poble que va fer un gran bé pel món, però que només va ser recompensat amb calúmnies. Les pròpies paraules de Chauser demostran, sense dubte, que quan la priora, que apareix en el conte de la priora dels contes de Canterbury, explica que és defensa una història de declamació antisemita i Chauser no la recolza en el llibre. Ell ho escriu, però no ho recolza. Vale. No li dóna suport? No, no, no, no. Ell ho escriu però com un personatge negatiu, no com un personatge al que li doni el seu vestibular o el seu convenciment, diguéssim. Clar, vale. Clar, exacte. A més a més, és poc probable que fos un violador o un segrestador. El cas suggereix que bé podria haver estat només un blanc d'algun home poderós potser fins i tot per la seva feina. També es diu que és probable que ell defensés a la víctima o que el document no es va traduir bé i només va ser un problema de contractació laboral entre ells però ja està. Vale, vale, vale. Sí, sí, no era el bitxo que es deia que era. No, no, menys mal, menys mal. Jo vaig veure tota aquesta informació i després vaig veure l'altre punt i aquesta informació nova és bastant moderna des de fa cinc anys o així. És que, clar, la idea d'un personatge obscur, violent, maltractador canvia molt quan veus que fa coses que van en l'altra direcció. Sí, sí, clar, totalment. Clar, no se sabia i llavors, que també és veritat, vull dir, potser d'aquí a 10 anys diuen no, perquè llavors va escriure això i no sé què i llavors es reafirma no sé què. No, no, fa 700 anys. Però, bueno, és un punt de vista vàlid, jo crec i tenint en compte els nous descobriments doncs crec que val la pena donar almenys el benefici del dubte. Clar que sí. Clar, finalment, doncs Geoffrey Chauser va morir per causes desconegudes el 25 d'octubre de 1400, encara que l'única prova d'aquesta data prové del gravat de la seva tomba que va ser elegit més de 100 anys després de la seva mort. Uh! No se sap de què va morir. Poques proves tenim, no? Què? Perdona? Poques provetes tenim, no? Que ens diguin... Sí, clar, és poques proves, vull dir, la prova que tenim més d'una làpida de 100 anys després que morís, clar, és que a saber, a saber, potser sí, potser no. Bueno, ens fiarà. Hi ha especulacions sobre què podria haver-li passat. Oh! Es diu que va poder ser assassinat per enemics del rei, sí, de Ricardo Sajón en aquest cas, o fins i tot per ordres del seu successor que era Enric IV. Oh! Tant relacionat amb la cort, amb el rei i tot i després assassinat... Exacte, però amb aquests reis moltes vegades el que passa és si estàs a favor d'un, el següent estarà en contra teu perquè estaves a favor de l'altre. Clar, potser no causava simpatia. És complicat, és complicat, però clar, tampoc se sap i és difícil de saber perquè s'hauria d'estudiar, per exemple, molt bé el cadàver, per exemple, de saber si tenia alguna marca del que sigui o mirar si l'havien enverinat. És que és molt complicat, és molt difícil. finalment, Schauser va ser enterrat a l'abadia de Westminster a Londres. El 1556 les seves restes van ser traslladades a una tomba més ornamentada, fet que el va convertir en el primer escriptor enterrat a la zona que ara es coneix com el racó dels poetes de Westminster. Oh! Que maco això, no? Exacte, de fet, va ser molt ben valorat. Realment, és l'autor que va escriure per primer cop o un dels que va escriure per primer cop en anglès. Clar, home, això és marella, està en un lloc il·lustre almenys. Clar, sens dubte. Per acabar, us explicaré una última curiositat. La mil anys més tard el poeta Geoffrey Schauser escribió un poema que se hizo muy viral decía que en San Valentín algunos pajarillos se juntaban en un árbol para procrear en toda inlaterra justo este poema. Explicaré una cosa. Aquesta és una cançó d'un grup que es diu Destripando la Història que tenen molts vídeos a Youtube. Val molt la pena, sincerament, si us interessa en temes d'aquests. Val. I bé, aquest em sembla, si no m'equivoco, ara no ho sé, però si no m'equivoco és el primer vídeo que vam fer d'aquest tipus dels que estan fent ara. Es deia, és l'origen del dia de San Valentí. Ah, mira. Anem a veure, durant l'edat antiga, sé que ara mateix sembla que no té res, cap connexió amb res, però ho veureu. Durant l'edat antiga, a Roma, se celebrava una festa pagana dedicada a la fertilitat, que es deia l'upercàlia. D'acord? Durant aquesta festa, les dones esperaven ser culpejades amb fuets fets de pell de cabres i de gossos, els quals estan mullats amb sang d'aquests mateixos animals, ja que es deia que així amb aquest ritual s'atorgava fertilitat. Caram, tu, mira que hi ha maneres, eh? Sí, sí, sí, random absolutament, però hi havia aquesta festa que si no m'equivoco l'upercàlia aquella 14-15 de febrer aproximadament. Vale. Uns quants segles més tard, l'any 496, el papa Gelasi I va prohibir la celebració de l'upercàlia i va instaurar que el 14 de febrer com a dia de festa fos el de San Valentí. Ah, mira. Exacte, va ser aquest home. Oh, mira, doncs aquí tenim els orígens de San Valentí del 14 de febrer. Exacte, però és que San Valentí en principi, la teoria més acceptada és que no ve d'època romana. San Valentí, el senyor en Zimatés a qui se li va dedicar el dia, no tenia a veure amb el tema de l'amor. Ah, hem viscut enganyats. Eh, digues? Hem viscut enganyats. Hem viscut totalment enganyats, però és que ara ho explicaré. El 1382 Geoffrey Chauser va escriure un poema titulat Parlament dels Ocells, en el qual es diu per primera vegada el dia de Sant Valentí com un dia de festec per als enamorats. Ah, bueno, una referència. I a partir d'allà, ja... A partir del poema de Chauser es va començar a considerar el dia de Sant Valentí com un dia dedicat a l'amor. O sigui que Chauser té la culpa que el dia de Sant Valentí s'atribueixi a l'enamorament, a l'amor i a tot allò romàntic, no? I que s'infravalori al costat del món Sant Jordi. Sí, efectivament. l'entén. Home, doncs, clarament, jo poso per Sant Jordi i... Jo també. I no sabia que això venia d'aquest home del Groffi Chauser. Doncs sí, sí, sí, sí. Vé de la Joffi Chauser que va ser ell que va plantejar això perquè deia, com deia la cançó, que els ocells el dia 14 de febrer doncs anaven a un arbre i llavors tenien fills allà a l'arbre i tot. Exacte. Llavors, molta gent d'Anglaterra va començar a plantejar-ho com si fos una cosa de veritat. Ostres, anem a celebrar l'amor amb aquest poema i no sé què, no sé quantos. Clar, doncs d'aquí acaba sortint el dia de l'amor de Sant Valentí. Ah, mira, fixa't. Sempre s'aprenen coses noves i els personatges a vegades que menys t'ho esperes implanten coses i que queden ja per sempre. Totalment, totalment. De fet, evidentment, el que sense dubte recomano és que els oients i tu si vols i jo també perquè hi ha uns quants que no m'he llegit fem un cop d'ull als contes de Canterbury que és una col·lectivitat això d'aquí, de contes que va fer és llarga. Jo m'han llegit uns quants però, clar, no me'ls he pogut llegir tots però sí que recomano que val molt la pena recuperar aquest bon home que a l'època m'ha de dir que fos uns contes que estaven molt ben parits, realment. Molt bé. Doncs, Março, si et sembla, deixem just el que no saps en aquest punt i ens tornem a trobar la setmana vinent. Clar que sí. Molt bé. Doncs que vagi bé que acabis a tenir bona tarda i bona setmana, Março. Moltíssimes gràcies, igualment. Adéu-siau, Sant Just. Adéu. Nosaltres deixem el programa en aquest punt. Ha estat un plaer estar una tarda més. Des d'aquí, des de les 5, aquest parell d'horetes. Podeu recuperar tot el contingut d'avui al radiodesvern.com, la web de la ràdio o també a les xarxes socials. Ens podeu anar seguint a arroba la rambla 9-8-1 tot seguit amb minúscules tant a Twitter com a Instagram. A més a més, també trobareu algunes fotografies dels convidats i convidades que van passant per aquí pel programa. Res més, ara a les 7 en punt toca escoltar l'informatiu de la mà de l'Ua López per estar al dia de tot el que passa aquí al poble Sant Just. Res més, una abraçada i que veu de passar bona tarda. Ens tornem a trobar ja demà dijous a la mateixa hora aquí a les 5 a Ràdio d'Esvern. Les àvies i els avis són sàvies i savis. no deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten i tu a ells també. Des de Bici Sense Edat et necessitem. Festa Voluntari. Més informació al portal justsolidari.com