#349 - Programa de la Rambla de Ràdio d'Esvern - 23 de març

Bona tarda Sant Just, passen ara mateix 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui dijous 23 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de pàdel amb l'Enrique Rodríguez de Medina, que és el gerent del Sant Just Pàdel Club. Amb ell parlarem de l'esport, que està més de moda del pàdel, i com no, també farem referència a alguna novetat que pugui haver-hi en el club. Després, tot seguit, agafarem el telèfon i farem entrevista a l'Atenea Carter, que és cantant de sol i de jazz, una artista que és qui arrenca aquest cap de setmana, aquest diumenge, el cicle La Virce, els cicles de concerts amb veu en femení, que es fa a l'Ateneu, i comença precisament aquest diumenge dia 26 a les 7 de la tarda, a la sala cinquantenari. Parlarem amb ella de les propostes que ens portarà amb el seu grup i de com va iniciar-se en el món musical i també de quin ha estat el seu recorregut artístic. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escolta els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem espai de medi ambient, tornarem a parlar amb en Quim Calonja i repassarem el que ens va explicar dilluns aquests documentals, sèries documentals dedicades al món del medi ambient, de la natura, la sostenibilitat i, sobretot, el canvi climàtic. Doncs bé, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! L'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern. I aquesta música feia algunes setmanes ja que no l'escoltàvem. Hola Enrique, què tal? Com estàs, Núria? Bé, molt bé. Arriba la primavera, arriba el bon temps. L'últim cop que ens vam veure era, crec, una setmana plujosa, freda... Tenim unes ganes d'aquest cap de setmana, que hi ha el canvi d'horari, i el canvi d'horari per nosaltres és mitja vida. Mitja vida, diu. Mitja vida, sí, sí, sí. Sí, perquè, bueno, el canvi d'horari fa que allargui el dia. Ara hi ha una miqueta de llum a les set. Ara ja es nota una mica. Ja es nota el dia, està molt més llarg. A partir del 21 de desembre el dia va allargant, no? Fins al juny, sí, sí. Exacte, però, clar, ara és de sobte, ens trobem que són les vuit, i d'aquí res, les vuit i mitja, i d'aquí una mica més, les nou menys quart, que hi ha llum al carrer, i això ens convida a nosaltres, que som mediterranis, no? Sí. Estar al carrer a fer coses, i la temperatura també ajuda. Aviam, aquella setmana que ens vam veure, doncs això, veus el dia gris, fa una miqueta d'aire. Fa mandrota, posar-se a fer pàdel. La veritat, posar els pantalons curts, no sé què, després te'ls poses, i als 5 minuts... I ja està, però és el fet de posar-s'hi. Clar, és la mandra, és com posar-se a planxar, no? Sí. Ja estàs planxant, i mira, tampoc ha sigut tan terrible, però ara treu la taula de planxar, posar-se a planxar... Saps el que vull dir o no? Sí, sí. Doncs ara aquesta mandra no l'hem de vèncer, vull dir, ens ve molt de gust estar al carrer, interactuar amb la gent... Però la piscina encara no, eh? La piscina encara no, la piscina encara no. Que l'aigua està freda, que fa bon temps i hi ha més llum, però l'aigua encara està freda. L'aigua està freda, l'aigua està freda, no, no, no. Fins al mes de maig o així, no? Exacte. O juny, vull dir, aviam, la gent es podrà banyar quan vulgui, però normalment fins a finals de maig la gent no es banya. Ah, però l'aigua oberta, la piscina al públic? Ara mateix l'estem reparant perquè aquest estiu passat va caure bastant gressite, aquestes peces quadradetes que van saltar unes quants i l'estem reparant. L'estem fent tota la vorada nova i posant el gressite als jocs on havia saltat i tal, no? Però sí, la tindrem de cara a l'estiu, la tindrem en marxa. Llesta i preparadíssima. A vosaltres, el tema de l'emergència climàtica, la sequera, la falta d'aigua, les restriccions? Doncs mira, ens afecta, per exemple, que la piscina l'haurem d'omplir amb cuves. En comptes d'omplir-la de l'aixeta, haurem de contractar cuves d'aigua perquè l'omplin. Doncs mira, hem tingut la mala sort que aquest problema amb el gressite n'ha passat aquest any, si hagués pagat un altre any. De totes maneres, bueno, hem de ser sensibles amb tot el que està passant i ja està. Doncs omplirem amb cuves i ahir, o abans d'ahir, un abonat del club em deia que els meus fills estan molt preocupats perquè guanyen la piscina buida i diuen que amb allò de l'emergència climàtica no la podreu omplir. Digue-li als teus fills que estiguin tranquils que l'omplirem amb cuves, però l'omplirem. I sí, sí, l'omplirem i estarà perfecte de veure l'estiu. Perquè a part de la piscina, el pàdel, vull dir, les pistes no necessiten manteniment d'aigua, no? No, l'únic és que nosaltres tenim un riego dels taluts. Els taluts tenen un riego per gota a gota. Ah, d'acord. Que es fa amb aigua reprofitada de la pluja. Sí. I llavors, doncs això, aviam, nosaltres quan vam fer el pàdel vam fer un sistema de recollida d'aigües pluvials i això va a un dipòsit, que només el podem utilitzar per rec. Llavors, mentre s'hagi aigua amb aquest dipòsit, podem obrir el gota a gota. En el moment que no hi hagi aigua amb aquest dipòsit perquè no hi hagi pluja, doncs no regarem i ja està. La resta, la gespa que tenim nosaltres és artificial. Clar, per això em deia. La gespa de les pistes és també artificial. La gespa que hi ha a la terrassa del restaurant i tot això, i de la piscina és artificial. Amb la qual cosa ens afecta poc. Dutxar-nos, doncs ens podem dutxar. Sí. Nosaltres, que jo crec que és obligatori, eh? Però no ho dic, crec, perquè no estic segur al 100%, però crec que sí. Els sistemes de les dutxes són d'aquests de polsador. D'acord, és a dir, que s'obre i es tanca sol, no? Exacte. Que no s'ho poden deixar obert, els usuaris. Llavors, són aquests sistemes que hi ha. Després també tenim un sistema que recull l'aigua de les dutxes i tot això. Va a unes depuradores i d'aquestes depuradores van a omplir les cisternes dels vàters. D'acord. O sigui, que dintre de tot, com que som una instal·lació relativament moderna, perquè el club es va acabar de construir... Set anys, no? El 2015, ara que al setembre farem vuit, tots aquests sistemes de reprofitament d'aigua i tot això estan bastant al dia. Tota la nostra il·luminació és LED, per exemple. Diguéssim que som bastant... Ecosensibles. Sí, i eficients, no? Eficients ecosensibles ho hem sigut sempre, perquè, per exemple, nosaltres hem fet tema amb reciclatge de boles, tot aquest tema, però, a més a més, som eficients energèticament i eficients amb el tractament de l'aigua. També t'haig de dir una cosa, la normativa tampoc ens permet no ser-ho. Ja, clar. El complir la normativa... Això dels clubs, això no ho sabia, teniu una normativa, entenc llavors... Bé, la normativa dels ajuntaments i de la Generalitat per les noves construccions, doncs són... Clar. Per exemple, no soc un coneixedor del tema, però he escoltat que els edificis nous tenen que tenir sistemes d'aerotèrmia i coses d'aquestes, no? Doncs nosaltres, per exemple, tenim plaques solars, no per la generació d'electricitat, però sí pel tema de l'aigua calenta sanitària. Ah. Llavors, nosaltres consumim menys gas... Està bé. Està bé. Sí. No, és com els cotxes, per exemple, que surten ara, no? Clar. Vull dir, no és el mateix un cotxe que surt ara que un que va sortir fa 20 anys de la fàbrica. Exacte. Exacte, exacte. En de l'adaptant. Exacte. La normativa, a nivell de consums, a nivell d'emissions de CO2, tot això, doncs un cotxe ara és molt més eficient, no? Doncs nosaltres som un cotxe nou, en aquest sentit, i som bastant eficients. Per això ens afecta poc. També, en el seu moment, el fet de posar gespa artificial i tot això va ser també... És que ara va per aquí el tema. Clar, va ser també, ja ho veiem, amb això sí que ens vam avançar, potser perquè aquí la normativa no ens obligava, però sí que vam fer un desenvolupament inicial més gran, perquè no era... Sempre és més car no posar gespa artificial en el moment de... És molt més car posar gespa artificial que plantar llavors. Sí. Després és veritat que el manteniment, amb el temps, es compensa, eh? Vull dir, perquè, clar, nosaltres no hem de tallar la gespa, no... No s'ho seca, no... No s'ho seca, no... No heu de replantar. No necessita aigua. Sí, clar. Però sí, en el seu moment ja ho vam fer per un tema també de sensibilitat al medi ambiental, no? De dir, ostres, doncs ens aniria molt bé no gastar aquests diners, no? Però, bueno, pensem que a la llarga val la pena i a més, doncs és un sistema, un tema de sensibilitat amb l'entorn i amb el mig ambient i tot això, no? Però, bueno, en qualsevol cas, amb aquest tema, amb aquesta situació d'alerta, no?, hem de ser molt curosos amb el tema, no nosaltres tots, no?, de què fem quan sortim a la muntanya. Sí, perquè, a més, el club està molt a prop de la vall... Clar, nosaltres estem molt a prop de Conxerola, nosaltres, bueno, hi ha molts jocs que... molts clubs de pàdel és molt... el pàdel saps que és un esport molt argentí, no? Sí. Ara tothom pensa que és espanyol, no?, o sobretot a Europa, no?, però és un esport d'origen mexicà... Ah, mira. ...que es va explotar a Argentina i llavors és molt típic que molts clubs facin assados argentinos. Vinga. Fem un americà el dissabte i fem un assado argentino, no? D'acord. Bé, doncs nosaltres no ho hem fet mai, d'acord? Per què? Perquè l'està a prop de Conxerola mai hem fet una barbacoa, eh? Ja, o una calçotada allà al mig, no? No, nosaltres, el restaurant té brassa i té calçots, fa calçots, però es fa amb un forn de carbó... Sí. ...que té dintre de la cuina. D'acord. D'acord. No és que us poseu allà a la piscina... No, no, no. Amb la barbacoa. Vamos, no se'ns acut, però si se'ns acudís, potser venia aquí els teus companys d'aquí, els veïns d'aquí... A la policia. A la policia local. Que és això, no? I com a mínim ens caia un paquet, eh? Com a mínim ens caia un paquet, si no, si no, alguna cosa més greu, no? Sí. Però, bueno, sí, sí, nosaltres, per exemple, quan es va fer el projecte, l'edifici no podia estar en menys de 25 metres del límit amb el Parc Natural de Colserola. D'acord. O sigui, mesures que s'han de respectar, sí o sí, perquè ho diu la llei. Exacte. I perquè l'indem amb el Parc Natural de Colserola. Si el Parc Natural de Colserola hagués entrat 200 metres més cap allà, l'edifici el podíem haver posat en un altre lloc. O sigui, tot és... vull dir, al final hi ha unes normatives que s'han de complir i que està molt bé que hi hagi normatives i que està molt bé que s'hagin de complir, perquè si no cada un faria el que... Aniria a la seva bola. I molt bé. En qualsevol cas, estem esperant el canvi d'horari, com bojos. Sí, amb candeletes. O falta poc ja, el diumenge. El mes de març ja s'ha notat que hi ha un altre clima, a part de la pluja, tu veus ara la llum, estem aquí mirem per la finestra, d'aquí de la Ràdio de Sant Lluís. És com que encara li queden ben bé 3 hores al dia per la llum, eh? I la llum ja comença a fer records d'estiu, vull dir, és una llum més d'estiu, saps? Només el sol calenta més, eh? Són unes altres vibracions. Sí, sí. I això ens posa en marxa a l'hora de voler fer coses, de voler estar al carrer, de voler fer coses. Llavors fas el partidet, jugues a les 6 i mitja, fas una horeta i mitja de partit, que és una cosa molt habitual, amb els temps de... cadascú juga el que vol, no? Sí. Nosaltres recebem blocs d'una hora o d'hora i mitja, però en la nostra culpa es juguen molt hora i mitja, no? Perquè dona temps de fer un calentamiento. I després el partit. I dos sets, segur, val? I potser un tercer set, si hi ha empat, no? Ah, mira. Normalment un set ve a durar, en els amateurs, no? Entre 20 minuts i 30 minuts, no? Més o menys. Doncs, bueno, amb això, si fas un calentament curt i tal, tens els tres sets assegurats, no? I... Amb blocs d'hora i mitja, eh, dius? Sí. O sigui, blocs d'hora o hora i mitja. O sigui, jo puc reservar de 6 a 7 a 7 o de 6 a 7 i mitja, però no puc reservar de 7 menys quart a... Va a les mitges. Sí, va a les mitges, eh, i a les 100 punt, no? I llavors, doncs, acabes a les 8, no? I dius, bueno, doncs, típic del pàdel, no? Doncs seiem aquí a la terrasseta i fem una Coca-Cola, una cervesa, el que cadascú vulgui, no? I estàs allà i estàs super a gust i no fa fred i hi ha llum i tal i t'ensen... Sí, clar, ve molt de gust. I dius, ostres, i si fem un bocata i marxem sopats? Ja, també, sí, sí. I després, això també, et diuen ara, ara mateix, et truquen i diuen, escolta'm, Núria, t'apuntaries un partit de pàdel i tu mires per la finestra i dius, ostres, doncs, ve de gust. Doncs sí. Clar, tu veus el dia gris, no? Pluja, vent. A l'arbre movent-se i tal, i dius, ui, tinc molta feina, tinc no sé què, tinc que preparar no sé quantos, no? Tinc que planxar. Sí, també. Vull dir, bueno, i això, per això, nosaltres, amb el canvi horari, amb el canvi d'horari d'estiu, fins a finals d'octubre, és la nostra època que anem... Millor. Anem de bòlit. Anem de bòlit. Que tenim més feina. Tenim molta feina, hi ha molts tornetjos, hi ha molts events d'empresa, cada vegada més les empreses busquen, amb això del teletreball, crec que ho hem comentat alguna vegada aquí, no? Però amb això del teletreball, moltes vegades la gent està com una mica inconexa, no? Dispersa. Dispersa, no? I a vegades les empreses estan cada vegada més dient, bueno, de tant en tant fem un team building, no? I que la gent interactuï, es vegi, no sé què, doncs tenim una pila d'events d'empreses que volen fer un partit de pàdel i un aperitiu i no sé què i tal, i, bueno, l'organització de tot això... També us encarregueu vosaltres, clar. Sí, sí, ens encarreguem nosaltres, per suposat, no? Molt bé. Bé, a dia d'avui hi ha empreses que tenen algú que ha jugat a pàdel i que ha fet algun torneig i tal, hi ha alguns que s'organitzen ells, només ens lleuen les pistes, no? Bé, s'ho munten ells i vosaltres ho fareu al lloguer de la pista i ja... Exacte, ja està. I després hi ha altres que diuen, mira, és que ja sabem fer-ho, sabríem fer-ho, però el que volem és estar tots, no volem que hi hagi interès prengant amb l'organització, no? I llavors ens contracten, doncs, l'organització, ens contracten... Una mica el servei complet. Exacte, l'aperitiu, no sé què, inclús si volen que els hi fem trofeus, tot això, samarretes de l'event, tot això ho podem fer. O sigui, ja des de... Un milió d'oportunitats. El tema dels events és un trajemida. Sí, sí, això cadascú s'adapta una mica a el que... Exacte, exacte. A veure si Ràdio Sant Just fa un event allà. Bé, bé, ho hauríem de mirar. I aprofites la... I aprofites l'única classe que vas fer. Sí, sí, a veure, bueno, cauria derrotada a l'instant. Estic mirant les xarxes socials i veig que hi ha algunes novetats. Aviam, diguem. Promoció... Ah, no, però això era del dia del pare. Que vau fer una promoció de donar-se d'alta. Sense matrícula. Molt bé, i va funcionar? Vau tenir algun pare? Sí, vam tenir uns quants pares. Uns quants pares que han aprofitat l'oferta per donar-se d'alta al club, clar que sí. Després també les iniciacanes. Les iniciacanes, sí, perquè mira, això... La gent que s'inicia en el món del pàdel, molta gent comença fent classes. Dic, esclar, jo no tinc ni idea de pàdel, no he jugat mai a tenis, no tant. I dic, això del pàdel, tothom parla, tothom no sé què, a la feina van tots bojos, no sé què. Bé, i em moc i faig un esport, no? I molta gent comença a fer classes. Llavors, la gent que s'està iniciant en aquest esport té una dificultat per fer partits. Una de les dificultats se la imposa a ell mateix, perquè li fa vergonya. És que soc molt dolent, és que estic aprenent, és que no sé què, faré un partit i fastidiaré els altres tres, que en sabran més. Llavors, hem posat en marxa això de les iniciacanes, que és gent d'iniciació. I són unes americanes, com les que fem normalment, però amb gent d'iniciació. Amb la qual, iniciació, sempre hi ha diferents nivells, però no hi ha cap crac en aquest partit. Llavors, no estàs fastidiant a ningú. I, potser, el que és molt bo dintre d'aquests d'iniciació, fa dos mesos estava com tu. I llavors entén perfectament la situació. Que puguis fallar-la, que no, clar. Exacte. Llavors, hem trobat, perquè era una demanda que hi havia de la gent d'iniciació, i una demanda també dels professors, dels monitors. Per què? Perquè els monitors diuen, escolta'm, tinc grups de gent, d'homes, de dones, fent classe que després no fan partits. i és molt important fer classe, molt, però és molt important fer partits. També motiva, no? És una iniciativa. I que tu, per exemple, el teu monitor et diu, Núria, anem a practicar la volea de drive, d'acord? I et tira totes les boles a la volea de drive, d'acord? Amb la qual cosa, tu ja estàs esperant el cop. Et surten les bolets de drive, Núria, espectaculars. Això amb el professor. Amb això amb el professor. Què passa amb el partit? Que els molts, capullos, no te la tiren on tu vols. No, clar, clar. Te la tiren on tu no vols, d'acord? Llavors, canvia la situació. La situació de partit és molt diferent a una situació d'una classe. Sí, sí, òbviament. Llavors, què has de fer? Tu, a la classe, practiques els cops, i t'expliquen la tàctica, t'expliquen la tècnica i tot això. Però el partit és el moment de la veritat. Clar. I és el moment on pots progressar i posar en pràctica les nocions que t'han donat a la classe. Exacte. Normalment, la gent juguem bastant pitjor del que entrenem. Vale. Els partits surten pitjor que no a les classes. Clar. Per què? Per el que t'estic dient. O sigui, ara practicarem la bandeja. I el monitor de 100 boles, 87, te les tira perfectes per fer una bandeja. No sé el que és una bandeja. Una bandeja és una cosa, és un cop que només hi ha pàdel, a tenis no existeix, que és entre un smudge i una no sé què. Li diuen bandeja perquè la Núria està veient el gest. Sí, estàs com tallant. És com si portessis una bandeja. Ah, d'acord. El gest de com si un cambrer o cambrera s'ha vist el plat. Exacte. Llavors li diuen la bandeja, no? És aquest cop així, més o menys a l'alçada dels ulls, per sobre de l'ombra, que va tallada, doncs clar, te la tira perfecta, la distància perfecta perquè et vagi... Clar, per poder-ho fer bé. Per poder-ho fer bé. Perquè és el que t'ha de fer. Clar. Per això després també hi ha gent que diu bueno, jo vull fer classe sol. Està molt bé fer classe sol, però el monitor te les tira totes perfectes. Hi ha una altra modalitat que és fer classes amb dues o tres persones. Llavors les boles te les tires entre tu, entre els alumnes. Entre la gent, clar. I ja no van així de bé. Això comença a semblar-se més a un partit. Amb la qual cosa està molt bé. Evidentment el monitor també tira boles, que són perfectes, però es va barrejant amb les boles que tira el company. Amb el que fan els altres. Clar, com que el teu company és d'iniciació, doncs tampoc té la tira perfecta. Clar, no, no, què vols. Llavors per això les classes amb més gent també tenen aquesta part. s'assemblen bastant més a un partit que una classe amb un monitor tu sol. Clar. Que no vol dir que siguin dolentes. On està tot gairebé a mida, eh? Clar, és que és un món. Canvia. És un món. És un món. Això del pàdel i dels esports de raqueta, en general, és un món. Perquè parles amb algú que sigui de tenis i t'explicarà mil. Clar. Veig que feu per això un al mes. Per exemple, el 10 de març en vau fer una d'aquesta iniciacana, el 14 d'abril, el 19 de maç... Sí, perquè a més a més la idea és que es conegui la gent d'iniciació que juga al club, els donin telèfons i facin partits entre ells. Val. Sí. Que també s'autoorganitzin una mica ells. Clar. O sigui, la idea és, o sigui, us muntem això i sisplau apunteu-vos, perquè ho passeu bé i tal. Però ja que esteu i sou gent, tal. Ostres, però si jo he jugat un partit amb tu, Núria, que m'has caigut superbé, que ens hem entès dalt, hòstia, Núria, dona'm el telèfon i... I quedem per un altre dia. I muntaré un partit el diumenge i busquem dos més i d'aquí del grup... O sigui, tu i tu, us apunteu el diumenge a un partit i fer partits. Perquè és molt important fer classes, però s'han de fer partits. Per posar-se a prova. Clar. Clar. O sigui, a vegades ens ve gent i ens diu, és que vull aprendre a jugar a pàdel. Puc fer cinc classes a la setmana durant un mes? Ui. Home, sí, clar que ho pots fer. D'acord? Però... Però des del nostre punt de vista no té massa sentit. són masses... És millor fer menys i algun partit més. És massa informació, massa... Saps? Fes una a la setmana. Si vols, dos. D'acord? Però fes partits. Saps? O sigui, fes una a la setmana i un parell de partits. Una a la setmana i un parell de partits. Dos a la setmana i un parell de partits, si vols. D'acord? Però cinc... Clar, t'ensenyaran tantes coses que quan acabis el mes estaràs fet un liu. Saps? És millor ensenyar, treballar, polir, saps? Clar, i anar poca... Millor... I has assolit aquest coneixement, has mecanitzat aquest cop, doncs un altre cop. Ja tens el drive bé, raonablement bé, anem a treballar al revés. Escolta, tens el revés i el drive raonablement bé, doncs anem a treballar la bandeja, anem a treballar la volea, anem a treballar... les parets, anem a... Tot això. Doncs ja ho sabeu, la gent que n'estigui escoltant i que estigui fent classes de pàdel que també s'animi a fer partidets. Sí, sí, molt important, molt. Molt important. Molt bé, Enric, ho hem de deixar en aquest punt. Moltíssimes gràcies, hem estat parlant de cosetes del pàdel i d'alguna novetat que també esteu fent al club. I això, recordar a la gent que els enjus pàdel club tenen un munt de possibilitats i serveis, com has dit tu, per exemple, del team building. Ah, clar. Amb ajuda i els ofereu un bon servei. Molt bé. Molt bé, doncs, Enric, que acabis de tenir bons dijous i també ja enfocats en el cap de setmana, eh? Perfecte. Vinga. Vinga, que vagi molt bé. Adéu. Màni! Màni! Màni! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i que també vas liderar la formació Atenea Carter en The Mighty Might amb qui vas treure el disc Together and Free Déu-n'hi-do, quina trajectòria Atenea Sí, el cas és ser coses, el cas és no parar Exacte, actualment per això en quin punt et trobes? Quins projectes musicals tens entre mans? Doncs mira, actualment lidero el meu quartet de jazz i soul, i bueno, és Atenea Carter Gran Groove Collective, i bueno, són tres músics que són tres grandíssims mestres en el món del jazz que són el Pep Coch al contrabaix, el Vicente Marín al piano i el Pau Urpegui a la bateria i després per altra banda també tinc una altra formació més funk, més soul, més Three Wonders, Aneta Franklin, etc. I ells són The Captain's Brotherhood són un trio que és al baix Hernán Friedman a la guitarra Lorenzo Spinozzi i a la bateria també al Pau Urpegui que el Pau em segueix a tot arreu, no? I bueno, amb ells, doncs sí que estic més de tant en tant vaig al Jamboré amb ells a la sala aquesta de Barcelona i fem, doncs bé, això, més Tribut Estí Wonder, Aneta Franklin, etc. O sigui que tinc aquestes dues bandes, ara mateix i després com a solista doncs també faig piano i veu faig esdeveniments i tal, així més una onda més íntima i tal. Ostres, Déu-n'hi-do, eh? Per exemple, a les xarxes veiem que fa poc, el que comentaves vas anunciar que tornaves a fer jam sessions al Jamborí normalment actues en aquest tipus de sales? Sí, ara, doncs al Jamborí doncs mira, sincerament quan va acabar tot el tema pandèmia i tot això la sala Jamborí va tornar a obrir i jo, doncs, bé, em vaig engrascar i vaig començar a anar a moltes jams i a partir d'aquí, doncs, el Jamborí va començar a comptar amb mi doncs per algunes actuacions així de forma recurrent i res, doncs, entre jams i anar allà, doncs, actuar com a tal doncs, al final estic allà sovint o sigui que sí, sí, vaig allà i després amb Grup Collective doncs fem un circuit de concerts que es diuen Candlelight d'una empresa que es diu Fibre i tal, que monta tot d'espelmes en escenari i és tot espectacular, no? I nosaltres fem un tribut per a Nina Simón de forma recurrent i ho fem normalment a l'Hotel Palace de Barcelona o al Recinte Modernista de Sant Pau Vale i si ens parles una mica de Grup Collective és a dir, quin tipus de peces escoltarem a l'Ateneu i també, explicant una mica la història del grup com es va formar quin repertori soleu cantar Doncs mira jo ja fa 12-13 anys que he viscut a Terrassa i quan vaig arribar aquí doncs vaig començar a moure-me molt del jazz perquè Terrassa és la ciutat del jazz per excel·lència Sí, eh? Sí, sí I bueno doncs aquí els vaig conèixer ja fa un munt de temps el Pau i el Pep que són el bateria i el contrabaixista i bueno som, no sé som com família diguéssim, no? O sigui, són superpropers i tal i després, per altra banda el Pau quan va entrar l'SMUC que era el Conservatori Superior de Catalunya i tal doncs va conèixer el Vicente i bueno hi havia una amistat molt gran el Vicente doncs és un gran mestre al piano i van fer aquest quartet i ens van conèixer així Vale, uau i res i anar fent, no? I anar fent i això que em preguntaves de que bueno que ens trobarem que farem que fem amb un grup col·lectiu i tal doncs per això me n'alegra que ara suporto que parlarem d'això de la Virce Sí, exactament Sí, perquè jo el que fem normalment és estàndards de jazz i de soul bàsicament de divas del jazz i del soul i llavors per això em fa gràcia i em fa molta il·lusió que sigui un cicle de música en femenil que ara parlarem però però bueno que és guai perquè canto Eta James Sara Bogan Diana Kroll Billy Holiday etcètera no? Doncs mira si vols en parlem ja ara que hem tret el tema a TNA perquè la Virce és un cicle de concerts que ja fa alguns anys que la teniu i també de forma conjunta l'Ajuntament estan organitzant no? S'organitzen tant a la primavera com a la tardor i és un cicle que ja s'ha definit s'ha caracteritzat per tenir veus en femení i bé són veus que o bé ja són més conegudes veus que s'estan donant a conèixer i normalment doncs són dones que venen a cantar amb el seu grup solistes amb el seu gènere amb diferents estils i també servir les entrevistes que fem a la ràdio o també el mateix dia del concert per apropar també aquestes cantants i donar-les a conèixer tu Atenea en el món de la música quan decideixes que t'hi vols dedicar? Doncs mira jo jo vinc d'una família de dones artistes Toma ja Sí que a més elles eren ballarines professionals de tota la vida i ma mare i les meves tietes i llavors la meva tieta també era cantant es va passar de ser ballerina a ser cantant i no sé jo sempre ho he vist a casa des de ben petita que una es podia dedicar a l'art i des de petita jo ho tenia bastant clar que em volia dedicar a això i primer va ser amb el piano Atenea? Sembla que hem perdut la connexió amb l'Atenea provarem de tornar a contactar amb ella a l'Atenea a l'Atenea a l'Atenea a l'Atenea a l'Atenea a l'Atenea a l'Atenea Bébé Don't you cry To us little baby Don't you cry A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea a l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea Ab polygon A l'Atenea A l'Atenea A l'Atenea to us Tpeло A l'Atenea a l'Atenea a l'Atenea One of these mornings You're gonna rise up singing Then you'll spread your wings And you'll take the sky But till that morning There ain't nothing can handle With daddy and mammy standing by A veure si tenim l'Atenea, Atenea, hola! Hola, bona! Visca, per fi! Ens havíem quedat, Atenea, que ens estaves explicant una mica el teu vincle amb la música i que havies tingut aquest suport, per exemple, a nivell de família, que havies crescut, no? Amb tot de dones que s'havien dedicat o que sí, que sentien molta passió per la música i que tu havies decidit també ser artista, no? Una mica per aquesta mostra que havies tingut a casa. Sí, sí, sí. Sí, sí, ja et dic, des d'adolescent ja vaig decidir Vinga, això és el meu, m'haig de posar a cantar, a estudiar música i des de llavors tot fins ara. Sí, sí. I quan eres més jove, vas tenir potser algun dubte o no sé si en algun moment vas plantejar-te de dir ostres, podrem sortir-me, trobaré entrebancs, perquè no és un camí fàcil, no? El de dedicar-se professionalment a la música. Total. Bé, jo a casa meva, doncs gràcies a sobretot la meva àvia, que ara ja no hi és, però ella ens va ensenyar moltíssim a fer-nos a valer, doncs sobretot com a dones artistes, no? Perquè ser dona també, doncs, bueno, hi ha una barrera en allà, no? Perquè és un món molt masculí, el món de la música, el món dels acords musicals, més a nivell més burocràtic, diguéssim. I, bueno, doncs sempre ella ens ha inculcat moltíssim a fer-nos a valer, a buscar, doncs, actuacions on se'ns valori, a fer un bon repertori, una bona... I, bueno, doncs amb aquestes bases jo ho he tingut sempre present i, bueno, doncs vas fent camí. Sí que és veritat que al principi, doncs, no tens experiència i has de picar pedra, diguéssim, no? Sí, molta, molta. Sí, però, bueno, ja després, doncs, ja comences a trobar quin és el teu fort, quins són els companys amb qui millor t'avents, no? I, bueno, et vas ficant, però sí que s'ha d'insistir molt, s'ha d'insistir molt. Tu, a Tenea, sempre t'has mogut per als estils del jazz, del R&B, del Neosul? Sempre t'has mogut en aquestes aigües? Sí, sí, sí, sí que és veritat que després, doncs, no sé, per exemple, vaig col·laborar amb un grup de rumba que es diu Gertrudis, així de curista i tal, i també en el món de hip-hop he fet coses i tal, però així com projectes meus, sí, sempre ha sigut música negra en general, o sigui, R&B, jazz, soul, sí, sí. Quins referents musicals femenins tens a Tenea? I això, suposo que també potser en el concert de la vice aquest diumenge, potser també en ballem algun d'aquest referent? Sí, sí, i tant, i tant. Doncs, bueno, jo així, com més contemporàni o més d'ara, diguéssim, doncs, Beyoncé, Alicia Keys, Corinne Bailey, no?, són grans referències. I després, doncs, òbviament, ara, des de fa uns anys, sí que gent més del jazz, no?, per dones increïbles com l'Ella Fitzgerald, la Sarah Bogan, la Billie Holiday, etcètera. Sí, sí. Perquè tu, quan assages a Tenea, com ho fas? Si ets autodidacta, ara ja en el punt en què estàs, segueixes rebent algun tipus de coach? Com és el teu dia a dia? O et dediques, potser, més a la part de... o a la faceta de compositora? Doncs, jo, sempre, bueno, he anat a escoles privades de música, no?, i amb professors i tal, i, bueno, doncs, no he tingut una formació com de conservatori, diguéssim, tradicional, no?, i jo, doncs, bueno, jo sempre dic que hi ha una diferència entre estudiar i aprendre, no?, i, bueno, jo he après molt, doncs, a les jams, no?, jo no he sigut d'estudiar, com a tal, una carrera, però, bueno, jo he fet carrera, doncs, a les jams sessions, als assajos, i, bueno, anant molt a jams a tocar i a veure, no?, a gent a actuar. D'acord, doncs, bueno, això ha sigut el més important, diguéssim, per mi a l'hora de formar-me, però, en paral·lel, sí que és veritat que m'he format molt amb tècnica vocal, amb molts professors d'arreu del món, però, sobretot, amb un gran mestre de la veu, que és el Javi Prieto, que segueix sent el meu mestre d'anatomia vocal, que, a més, l'aprecio molt, i, res, i seguim investigant la veu, que és una cosa, vamos, infinita, no? Sí, sí, i sempre s'ha vist, no?, que les persones que canten, sobretot les dones, en el món del jazz, del sol, han de tenir com una personalitat molt marcada, molt característica. Tu creus que passa això, també, en el teu cas? Has hagut de construir una mica, bueno, o treure fila prim, no?, amb la teva veu, amb la teva personalitat, i donar-la a conèixer de forma més característica? Ai, doncs m'agrada molt, eh, aquesta pregunta, que guai. Doncs jo, la veritat és que ha sigut com una mica un viatge, no?, perquè jo sempre, doncs, he intentat adequar molt el llenguatge de l'actuació en si, doncs no és el mateix actuar, doncs a una taverna que a un auditori, no? Efectivament. Llavors, sempre m'he intentat adequar una mica, doncs a la mica que tenia al voltant, i va arribar un dia en què això em va avorrir moltíssim, val? I, no sé, actuava molt a auditoris de seguit, va ser una època que feia auditoris així molt grans, on fèiem tribut a llegendes del jazz, i vaig decidir ser jo mateixa, o sigui, ser jo mateixa, 100% i xerrar amb el públic com si, quasi bé com si fos un saló de casa, saps? Sí, molt familiar. Sí, i això ara mateix és el meu tret més característic, però que després tu fem un cafè juntes, per exemple, i veus que no hi ha gran diferència, saps? Clar, és a dir, t'intentes mostrar una mica com ets tu normalment, no? Potser és això també el que et traspassa i el que connecta la gent en el moment que estàs a l'escenari amb els músics i això. Sí, sí, jo m'he adonat aquests mesos, no?, aquest últim any o dos anys, que després la gent quan surt diu, hòstia, que s'agraeix, no?, jo no sé, doncs venir aquí al Palace, no?, per exemple, i trobar algú que sigui tan natural, que no sigui tot tan impostat, no?, això m'ho han agraït molt, i llavors jo he tirat per aquí per relaxar-me, per ser jo mateixa i no intentar ocultar res o canviar res de mi, no? I escolta'm, perquè tinc informació de que en grup col·lectiu vau anar a cantar el programa FACS de TV3. Com va ser això? Com us ho van oferir? Com va ser l'experiència? Ai, sí, quina gràcia. Doncs, bé, això va ser perquè l'any 2020, aquí a Terrassa es fa un festival internacional de jazz, de l'any, no? Sí, molt famós, sí, sí. Sí, sí, sí, que ara ha fet estar en curs. Ara mateix. Sí, i llavors el 2020, doncs, clar, es va haver d'anul·lar tot, perquè es va pillar la primavera total, etcètera, i llavors, bé, l'octubre es va com mig improvisar un festival, no?, perquè aquell any, doncs, no hi hagués la mancança d'un festival, no? Clar. I van dir, mira, Atenea, si vols presentar-ho al festival, tu que ets d'aquí a casa, no?, de Terrassa. Uau. I, mira, anar a TV3 i promocionar-ho i així fem una mica de difusió i tal, i jo, hòstia, jo cantada, no? Clar, clar. Aquestes oportunitats s'han d'aprofitar. Molt bé. Sí, sí, total. I, bueno, molta gràcia perquè, bueno, sí, sí, també fan xerrar amb la gent i d'allà, del plató i tal, i, bueno, va ser molt divertit, la veritat. Clar. I, Atenea, també sabem que et mous molt per les xarxes socials, també, bueno, la teva tasca, no?, de vocal coach, de donar consells. Quin tipus de material penges a les xarxes socials en referència al món de la música? Doncs, bueno, si et refereixes més a el que és veu, no?, i vocal coach i tot això, no?, doncs jo el que faig és, al meu canal de YouTube, penjo un vídeo cada set o deu dies, més o menys, no?, i on faig, doncs, parlo d'un tema de la veu, no?, en concret, de tècnica vocal i així, i també parlo molt de temes d'autoestima i tal, que això per a un artista, doncs, és molt important, no?, perquè tota la seguretat a l'escenari i tot això va molt lligada al treball mental, no? Clar. Molt bé. I, bueno, i després, doncs, a el que és Instagram, que és on més activa estic, doncs, penjo, doncs, en format així més petit, en format d'un minut o així, doncs, consells de tècnica vocal i tal, i, bueno, ara mateix el que més tinc és un masterclass que ho he llançat fa poc, que, mira, si algú us vol apuntar, que és gratuït, i és d'una hora, que estic allà xerrant una hora de tècnica vocal, així que és meravellós, si algú us vol apuntar, està al meu perfil d'Instagram. Molt bé, que és Atenea Carter, no?, tal qual? Sí, Atenea Carter, tal qual. Escolta'm, i l'última pregunta, Atenea, és el teu nom artístic, Atenea Carter? Hòstia, això m'ho he preguntat molt, eh? O és el teu nom? És el meu nom. Jo em dic Carla Atenea, però Atenea és el meu cognom, o sigui, sí, sí, em dic Atenea Carter. Ostres, que fort, molt bé. Doncs, Atenea, jo crec que el públic s'ha pogut fer una idea del grup que ens trobarem en aquest primer concert del cicle La Virse, a l'Ateneu de Sant Just, i jo crec que no ens defraudarà absolutament, que tindrem un nivellàs, que començarem ben fortes, i res, esperem trobar-nos també el diumenge, el dia 26, a les 7 de la tarda, a l'Ateneu de Sant Just. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies, ens veurem allà, i jo encantada de cantar, fer aquest cant de música negra en femení per Sant Just. Molt bé, Atenea, doncs que vagi bé i ens veiem diumenge. Vinga, fins diumenge, moltes gràcies. Adéu. Adéu, adéu. Escoltes la Rambla, la vida Sant Just tenca a través de les zones. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Julián Sebrià. Novena jornada de mobilitzacions a França contra la reforma de les pensions imposada pel govern d'Emmanuel Macron. I primera gran crida sindical a la protesta després de l'adopció per decret de la mesura que alabarà l'edat de jubilació dos anys més, als 64 anys. A París s'han registrat durs enfrontaments entre manifestants violents i policia. S'ha destruït mobiliari urbà i 14 persones han estat detingudes. Els sindicats bloquegen carreteres i carrers en diversos punts del país, com a Marsella, Nantes o Rens. També hi ha manifestacions a la Catalunya Nord, a Perpinyà concretament. Els concentrats a Rens concretament han acusat el president de comportar-se com un rei i de no escoltar. Deien lamentat que Macron hagi fet paral·lelismes entre els incidents d'aquestes últimes nits i l'assalt, per exemple, al Capitoli dels Estats Units o al Parlament Brasilià. No som trampistes. Encara que siguem nombrosos, tenim valors, valors de diàleg social. I quan no respecten, quan sentim el nostre president dir que ha consultat els nostres sindicats... No només no m'ha convençut, sinó que m'ha fet enfadar. En paral·lel als disturbis, la concentració de París reuneix uns 800.000 participants, segons el sindicat CGT. Seria la manifestació més gran des de l'inici de les protestes el 19 de gener passat. Notícies breus, Sergi Molero. Globo acomiadarà 140 treballadors, la majoria a les oficines de Barcelona. Aquest és l'acord a què han arribat els treballadors i la direcció de l'empresa de repartiment a domicili, propietat del grup alemany Delivery Hero. Les dues parts han acordat no informar dels imports ni de les condicions de les indemnitzacions previstes en aquest ERO, tot i que els representants dels treballadors han qualificat de digne i satisfactori l'acord econòmic. Globo va anunciar el 30 de gener la intenció d'acomiadar 250 treballadors, el 6,5% de la plantilla, amb especial afectació a les oficines de la capital catalana. Rècord de vendes de cava l'any 2022. Segons dades de la denominació d'origen cava, es van expedir 254 milions d'ampolles. Són 2 milions més que l'any anterior. Se'n van vendre 249 milions, un 4,5% més que el 2021. El president de l'Adeo Cava, Javier Pagès, destaca el creixement a l'hostaleria i la força del turisme interior, que s'ha disparat malgrat la inflació. Jo crec que això ha ajudat molt. La gent d'aquí som de sortir i el moment que es deixen sortir amb més llibertat ho fem. Ens ha agradat tornar a restaurants, a menjar, a celebrar. I jo crec que tot això ha ajudat moltíssim a que realment s'ha comportat molt bé. La Generalitat activa el pla alfa de risc d'incendi al nivell 2 en 10 comarques del país a partir de demà. Són comarques de la Catalunya central, Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre. La decisió s'ha pres per la previsió d'altes temperatures superiors a les habituals per l'època perquè hi haurà humitat baixa i, a més, perquè entrarà ben deponent. El cos de gent rural fa una crida a la prudència en activitats que puguin suposar un risc d'incendi. En concret, el nivell 2 del pla alfa per risc d'incendi s'activarà a la Noia, al Bages, al Moianès, les Garrigues, al Segrià, l'Alcam, la Conca de Barberà i també al Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Nova campanya de protecció civil d'abast nacional sobre el risc químic. Ara centrada la importància de confinar-se en cas d'accident. Paral·lelament, també s'han anunciat noves proves de sirenes per a la pròxima tardor a la demarcació de Tarragona, a Barcelona i a l'Arania. I ara, Rosalia. I Rau Alejandro, amb aquest RR, que són cançons que s'han filtrat, les cançons del nou disc, s'han filtrat a les xarxes socials hores abans que es publiquin de forma oficial. Les tres noves cançons, Beso, Vampiros i Promesa, han circulat per aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp. Com van avançar tots dos a la seva primera entrevista conjunta, els tres temes parlen de tres fases diferents d'una relació. Les dues primeres són més ballables i Promesa és un bolero més tranquil. Esports, Marta Gràcia. La quarta etapa de la volta, que s'ha acabat fa poc en Sabadell, no provoca canvis en la General. Ara ens ho explica Isaac Vilalta. Bona vesprada. Hola, bona tarda. L'etapa de la volta, que s'ha decidit com era previsible l'esprint, després de neutralitzar la fuga, on hi eren el Roger Dria i el David de la Cruz. L'etapa final a Sabadell, en una llarga recta, que d'engrous ha estat el més ràpid s'ha imposat a l'esprint per davant de Brian Coquara. A la General no hi ha canvis. Primo Roglic manté la primera posició. Recordem, empatat a temps amb Remco Evenpul. Avui l'etapa a l'esprint. Però atenció a demà, perquè arriba el món caro, un port importantíssim que pot decidir coses a la classificació general. Avui, etapa per Caden Groves, la General Primo Roglic es manté com a líder. Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Sabadell. En l'Eurolliga, dos quarts de set, Panacina i Cos Barça amb els blaugranes que poden classificar-se matemàticament per als quarts de final si guanyen. O podreu seguir per la web i l'up de Catalunya Ràdio. Us avancem també que Catalunya jugarà contra Ucraïna amb Fontejau el pròxim 13 de maig. Serà un partit de la selecció femenina de bàsquet. I quatre equips catalans juguen avui la Champions d'Hockey Patins. El Reus Deportiu se classificarà matemàticament per a la final a vuit si guanya el Barcelos a tres quarts de nou. El Barça ja classificat rep a les vuit el balongo. I amb poques opcions de passar ronda, a les nou no hi ha Porto i Oliva Idense Calafell a les deu. Fins aquí les notícies. Per tant, serà ràpidament, set segons, sis segons. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us infórmalo a López Rivas. Les propostes d'edificació del projecte Repensem la bona aigua generen preocupació entre els veïns i veïnes i les entitats ecologistes. Així ho ha expressat el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, ALNOS, Ecologistes de Catalunya de Sant Just d'Esvern, en una nota de premsa. L'entitat ha expressat que la nova planificació urbanística del sector de la bona aigua ha generat inquietud entre el veïnat. Una inquietud que es va posar de manifest a la primera sessió del procés participatiu Repensem la bona aigua, que va tenir lloc la setmana passada. S'espera així que avui, a la segona sessió, es decideixi entre quatre opcions esmentades i detallades el projecte. ALNOS, Ecologistes de Catalunya, ha expressat que van ser testimonis de com als participants a la sessió anterior no els va agradar cap proposta. defensen que no estan prou documentades ni justificades i, sobretot, que es troba a faltar la proposta d'edificació zero amb el cost econòmic que pugui suposar de compensació als propietaris que van adquirir els drets edificatoris quan l'Ajuntament va aprovar el pla. ALNOS demana responsabilitat a les administracions, i malgrat que l'alcalde, Joan Basaganyes, ja va assegurar que van estudiar totes les possibilitats i que aquesta no era possible, reclaven trobar una sortida que no impliqui més edificació a la vall. Aquesta segona sessió del procés participatiu, Repensem la bona aigua, tindrà lloc aquesta tarda a partir de dos quarts de set a l'Ajuntament de Sant Just. Anna Gulló explica a Ràdio d'Esvern el seu monòleg teatral El Peix Daurat, que s'està representant aquests dies a la Sala Atrium de Barcelona. La Sant Justenca, protagonista i autora del monòleg, comparteix la seva experiència amb el trastorn mental i els factors que el van provocar. Des d'una intimitat radical s'obren canal davant al públic per fer-lo viatjar de l'eufòria més absoluta a la depressió més tortuosa. Al llarg del trajecte es traça la relació entre la salut mental i aspectes de la vida contemporània, com la pressió laboral, la precarietat, l'obsessió per l'èxit, la fantasia de l'amor romàntic o la violència masclista. Amb una mirada incisiva, crua i sobretot íntima, l'obra navega entre la fascinació del lloc extraordinari i les misèries compartides del món desconegut de l'eufòria maníaca i les preocupacions compartides que travessen el nostre present. Ara acaben de prorrogar el monòleg, oferint l'opció de visitar-lo fins al dia 3 d'abril, unes entrades que es poden aconseguir a través de la pàgina web de la Sala Atrium. I el projecte Role Models Empreses en Femení ofereix assessorament gratuït en plans d'igualtat a empreses. D'aquesta manera, els ajuntaments de Sant Felius, Sant Just i Sant Joan d'Espí col·laboren per fomentar la igualtat de gènere en el món empresarial. Ho faran conjuntament amb la Diputació de Barcelona i dins el projecte Role Models, oferint assessorament gratuït en l'elaboració dels plans d'igualtat, uns plans d'obligatorietat per a les empreses que tenen 50 o més treballadors o treballadores. El servei d'assessorament consta de 3 sessions d'una hora cadascuna per cada empresa. La primera busca la identificació de la situació actual de l'empresa. La segona consistirà a explicar com es realitza la diagnosi i l'estudi del pla d'igualtat. En últim lloc, es resultaran dubtes a l'empresa en com crear el pla d'igualtat, fomentar la sensibilització de l'empresa i els seus membres i ajudar a planificar en la creació del pla o d'accions per fomentar la igualtat. Podeu manifestar el vostre interès per rebre l'assessorament o resoldre dubtes adreçant-vos a oic.sanfaliu.cat. Les peticions s'acceptaran per ordre d'inscripció, ja que hi ha places limitades. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca als S'enjust Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta dilluns a divendres de 5 a 7 o el programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes. I recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba laramblanou8.1 d'Instagram i Twitter. T'he dit que no em venia d'agost. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui. Mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I ara comencem aquesta segona hora de la Rambla al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern amb un tema musical de Rosalia. I don't need honesty, baby. I don't need honesty, baby. Live like you love me. Live like you love me. Cover me in a dream of yours. Or fantasy. Who needs the honesty, baby? Live like you love me. Live like you love me. Maybe it's the end. If it comes real, it's all for me. Oh, oh, oh, for me. Llego coco con canela, perfumada. Escapé, no sé qué quiere, vengo moto. Soy una mami. Y si hay un día, hoy es ese día. Para hacer y cambiar. I don't need honesty, baby. Live like you love me. Live like you love me. Cover me in a dream of yours. Or fantasy. Who needs the honesty, baby? Live like you love me. Live like you love me. Baby, at the end, it becomes real. It goes for me. Ay, dame esa, esa pulsera de flores. Me la pondré en la muñeca. Cuando despierte, así yo lo sabré. Así yo lo sabré. Yo sabré que fue real. Será mi tótem. Lo sabes tú y nadie más. I don't need honesty, baby. Live like you love me. Live like you love me. Cover me in a dream of yours. Or fantasy. Who needs the honesty, baby? Live like you love me. Live like you love me. The end, it becomes real. He knows for me. I don't need honesty, baby. Live like you love me. Live like you love me. Cover me in a dream of yours. Or fantasy. Who needs the honesty, baby? Live like you love me. Live like you love me. Leave me at the end. It becomes real. He knows for me. Oh, oh, oh, for me. El que quiero. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida. Que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Hola, Quim, què tal? Bona tarda. Hola, molt bé. Bona tarda. Avui m'has passat el guió i t'haig de dir que és un tema que em crida molt l'atenció i que crec que als oients també els pot motivar bastant. Sí, he pensat que era una bona idea. Bé, sí, parlar de documentals sobre el medi ambient. Que n'hi ha un munt i a més a més amb les plataformes i tota l'oferta que hi ha en streaming. Exacte, i són una bona manera d'acostar-se a la natura i al medi ambient i conscienciar-se perquè, clar, potser un llibre potser la gent ho veu molt o no costa a vegades posar-s'hi i és una manera bastant més entretinguda potser d'acostar-se a aquests temes. Jo crec que és una manera més fàcil que la gent també consumeixi productes que facin prendre consciència sobre el benestar del medi. Sí, perquè també sovint potser mirem coses que no... Bé, més ficció, coses que no podem aprendre tant que sí que s'aprenen coses però vull dir, això són documentals i van sobre temes concrets i bé, he fet una llista i si vols heu passat a comentar. Vinga, anem-los a repassar. Suposo que podrem saber més o menys si estan en alguna plataforma o... Sí, la majoria són de Netflix, ja ho dic. D'acord, amb aquesta idea llavors ja es tracta de buscar-los directament i ja està. Sí, sí. Molt bé, doncs a veure, quina és la primera proposta que ens portes? Doncs la primera proposta és Our Planet que, bueno, la majoria, bueno, crec que cap està en català o sigui, són o en anglès o en castellà. D'acord. Però, bueno, sí, seria Our Planet, el nostre planeta i aquesta es troba a Netflix i està produïda per la BBC i en aquesta, mira, ara m'he recordat que és del David Attenborough. Vale, sí, em sona molt, eh? Sí. Bueno, ha fet aquest documental, crec que ara ben bé, no ho sé, ben bé, la seva professió, però durant la vida ha com explorat molt el món, anant a llocs de natura i té molta experiència i ara, bueno, és una persona gran i ara ha fet un documental i aquest documental presenta, diguéssim, els ecosistemes del planeta Terra, bueno, realment és una sèrie. Llavors, va per capítols i cada capítol presenta un ecosistema, o potser més dur, però es van presentant ecosistemes. Vale. Amb imatges bastant, bueno, espectaculars, o sigui, està bastant ben fet i aleshores això presenta com entorns naturals i alhora també mostra la part devastadora que té l'acció humana sobre aquests entorns. Sobre aquest ecosistema en concret, no? Sí, exacte. Vale, per exemple, em sona a mi d'incluso d'haver-lo vist anunciat a Our Planet, pot ser que, per exemple, un capítol sigui dedicat als deserts, l'altre dedicat a les aigües continentals. És clar, en realitat és una sèrie. És com una sèrie documental, podríem dir, sí. Vale. Molt bé. Sí, i aleshores això, doncs, mostra aquests entorns que estan espectaculars i alhora, doncs, aquesta part més, diguéssim, agradolça, no? Clar, al final de dir, escolta'm, si volem mantenir això, no? Sí. O sigui, realment, clar, també hi ha aquest missatge, com es diu, com de desesperança, estem portant, diguéssim, la natura al seu límit, i tot això, però també té un final, o sigui, també parla de solucions. És a dir, no és allò només catastrofic. No és catastrofic. Exacte. Si ets zeros, vale. És a dir, i et mostra algunes opcions. Exacte. L'acció humana es pot reconduir d'aquesta forma, no? Clar. I ajudar el planeta. Sí, al final, el missatge és això, és que és una manera de conscienciar-se, no? També mostrar el que està passant perquè també és la realitat i això, bueno, és així. i, clar, t'ho mostra amb aquest, diguéssim, bueno, caràcter catastrofic, però que al final, més per conscienciar-te i alhora li posa aquest toc de solució i de voler canviar les coses. Clar. Molt bé. Doncs, estava mirant a veure si trobava, per exemple, alguns capítols. Però és que realment... A mi em sembla haver vist algun, però, clar, jo pensava que era un documental, la veritat, que era només un, però ara veus que són sèries i en vaig veure alguna, i m'agrada bastant. Bueno, és igual. Jo crec que la gent... Ah, mira, aquí els he trobat, per exemple. Que va per ecosistemes. Sí, per exemple, parla un de l'aigua dolça, fent referència, òbviament, als rius i tot això. L'altre, un capítol que parla de les selves, l'altre que parla dels deserts i les praderes. Sí, diguéssim, podríem dir que va per biomes. Sí, exactament. L'altre d'aigües costeres, un altre de boscos, un altre d'altamar, els mons del gel... Clar, i de cadascun d'aquests ecosistemes o biomes, Déu parlarà de l'impacte que té l'occió humana en tals entorns. I de David Atemburú, hem de dir que sí que és l'autor d'aquests documentals, però que a més a més és una persona tan coneguda i tan destacada en el seu àmbit que al propi personatge li han fet documentals, també. O sigui, que si algú vol descobrir també més coses... Té una biografia, no? Sí, sí, segur que hi ha un munt de llibres i perquè també té un documental, aquest personatge. Vinga, doncs, seguim amb altres propostes. Sí, la següent s'anomena L'Era de l'Estupidesa i és un documental bastant enfocat a conscienciar i d'una manera aquesta sí com més potser impactant. Vol com marcar molt, diguéssim, l'espectador i ho fa amb un docuficció en què es barregen elements reals en personatges ficticis. La trama, ben bé, no sé com va, però la idea és aquesta, és com conscienciar de manera barrejant això, elements reals i ficticis, sobre l'efecte del canvi climàtic. I es diu l'Era de l'Estupidesa. Exacte. Bé, i estaves ambientada al 2055, o sigui, en aquest futur. En un futur, d'acord. Què hauria passat si no haguéssim fet res per a tot el canvi climàtic? Sí, i presenta totes les conseqüències. O sigui, una mica devastador total, no? Sí, exacte. Aquest sí que és clarament... Sí, sí. Que la gent es prepari, eh? Bueno, també és una forma, no?, de poder conscienciar de dir mira, si no fem res, pot acabar passant això. Exacte. Bé. Sí, perquè al final també la gent, o sigui, és el que es diu, que si no lo ve no lo creo, no? Molts cops ens falta potser veure les coses així més... Sí, amb imatges a vegades és més impactant i a la gent li causa més sensació, jo què sé. Amb anglès és... Potser la gent el troba més amb anglès. The edge of stupid. En català no, crec que només hi ha una pel·lícula. A Netflix, per exemple, crec que només n'hi ha una. Sí, és difícil trobar coses en català. I passem al següent, llavors. Aquest és bastant interessant. Bé, tots són interessants, però aquest em crida l'atenció. Bé, en català seria El que el pop em va ensenyar. Malloy Octopus Teacher, en anglès. Sí. I aquest, el mateix director, és el protagonista també del documental. I és sobre... Bé, es diu... A veure... Es diu Cratch Foster i és el protagonista i director. I tracta... Aquest documental tracta sobre la seva experiència fent... O sigui, tenint una relació d'amistat, diguéssim, amb un pop. Curiós, el tema ja és... Sí, i aleshores és... Bé, us podeu imaginar tot sota l'aigua i suposo que va amb una gou, però així ho va gravant tot. I es veu com... Bé, ell va cada dia al lloc on va trobar el pop i, bàsicament, veus molt el comportament d'un pop... perquè... Però només es centra en la vida d'aquell animal, en la vida d'aquell pop, o també... És com el tema principal. Bé. I, bàsicament, o sigui, el documental també és molt sobre el... O sigui, el tema també és sobre trobar el sentit de la vida. D'acord. Però, clar, hi ha aquesta doble, diguéssim, temàtica, doble missatge, que és la relació entre l'home i la natura. Oh, que guai. Perquè, sí, perquè, clar, acosta l'espectador a aquesta relació que va tenir el... que ha tingut el Crouch Foster amb un pop. Uau. I, clar, realment... O sigui... Està bé. Clar, potser és un animal molt... No, no, és que jo crec que a vegades els productes audiovisuals així que criden l'atenció, que són una mica diferents a la resta, també al final és el que acaba... Sí, sí, sí. És el que acaba agradant, o criden l'atenció, almenys. Clar, exacte. Anava a dir que potser és un animal que no el trobem molt proper a nosaltres. No. Que potser un jo, o així, seria més proper. Però, clar, també aquest missatge de podem establir relacions amb la natura sempre des del respecte i... Sense vas allà, òbviament, suposo que quan ella anava a gravar amb la GoPro no estava allà... No, no, clar, clar. També hi ha aquest missatge d'apropar-se a la natura amb el respecte que... Que es mereix. Que es mereix, clar. Estic llegint aquí i es va estrenar el setembre del 2020 a la plataforma Netflix però resulta que va iniciar-se el rodatge, és a dir, l'home deuria estar, en Crouch Foster deuria estar gravant, bueno, ho posa aquí des del 2010, eh? Que va iniciar el rodatge. Clar, sí, sí, és veritat. Sí, no em recordava. Sí, sí, clar. Va ser una... Clar, perquè al final la natura, ja sabem que els seus ritmes són molt més lents. Sí, sí. I tot, saps, nosaltres la nostra vida és superràpida, la nostra societat va tot molt ràpid, però la natura va al seu ritme i, clar, per poder fer aquestes gravacions, doncs potser cada dia no trobava el pop i aleshores va haver d'anar va haver d'anar provant. Potser en un mes no el troba cap dia, per tant, vull dir, no pot durar el rodatge un mes si no es queda sense material. Sí, sí, sí. I ets de dir també que, com has dit, ha tingut un gran número de premis i reconeixements, My Octopus Teacher, entre ells, atenció, eh, un Òscar, un Òscar a la categoria millor documental i la crítica el deixa bastant bé. Bé, és una barreja, no?, també de relació, de respecte, d'exploració. El següent és Before the Flood, abans de la inundació, seria. Aquest és un documental que va fer Leonardo DiCaprio, que, no sé si ho sabeu, però va, ha posat molt d'èmfasi i ha ajudat molt amb els temes conservacionistes. No ho sabia, eh? No ho sabia que tenia aquesta faceta, Leonardo. Sí, sí, sí. I, clar, com, bueno, és multimilionari, llavors ha donat molt això a organitzacions de medi ambient i tot això. D'acord. I llavors aquest documental ja ha posat molt de pressupost i és un documental de gran qualitat i dóna una visió global del planeta. I realment té molt bona, com es diu, molt bona... Crítica? Crítica, exacte. Sí, sí. També l'he buscat i ens data del 2016, aquesta pel·lícula, pel·lícula documental, que tracta sobre el canvi climàtic i, tot i que això, Leonardo DiCaprio sí que hi va posar a nivell econòmic bastanta pasta, el director és en Fisher Stevens. Sí, d'acord. I també hi ha, bueno, altres productors executius, etcètera, etcètera. I diguéssim que va ser com l'empenta i també potser la iniciativa, no? I també va estar en un festival internacional de cinema, o sigui... Sí, ha tingut molt de reacció mediàtic i és molt bon documental, sí, sí. I a més, també el van promoure a través del canal de National Geographic Channel. Sí. Cosa que li dona també un plus perquè ja sabem que National Geographic i els temes mediambientals van de la mà. Exacte. O sigui que una bona manera també de promocionar-lo. I la gent que veu National Geographic també ja té tota una reputació i un nom que fa que... No, i tenir la marca de Leonardo DiCaprio també, també. Doncs també ajuda una miqueta, la veritat. Sí, sí. Ara, d'un documental molt més internacional i així passem a un molt més local que es diu Filomena i bàsicament parla del temporal que vam patir, que es va succeir entre el 6 i l'11 de gener del 2021. Va ser 2021? Sí. Sí, jo no em recordava, no sabia si era 2020 o... No, el 2020 va ser el Glòria. Ah, és veritat. Va ser el Glòria just... No sé si va ser una mica abans de la pandèmia. Ah, sí, el Glòria va ser que a la primavera. Bueno, no, al març. Sí, just abans, al febrer o març o principis així, amb el Glòria, després la pandèmia i després el Filomena, no dius? Sí, el Filomena el 2021. Va ser una forta borrasca que va afectar majoritàriament Espanya. Jo he llegit que va ser com una conjunció d'aires càlids de l'Atlàntic amb l'aire fred de la Península Ibèrica que va causar aquesta borrasca. Llavors, aquest documental va explicar aquesta borrasca i detallar molt tots els arguments per les quals aquesta borrasca és conseqüència del canvi climàtic. Clar, és a dir, no es deu centrar tant en el fet, sinó en... Sí, però també, clar, va més enllà, diguéssim, i lligat tots els aspectes meteorològics i tot això i totes les causes per les quals aquesta borrasca ha succeït. Sí, aquí de fet ja ho posa, eh? Diu, el documental Filomena convida a reflexionar sobre una realitat indiscutible. Diu, Filomena és el canvi climàtic i és que el calentament és una realitat. Jo ara mateix no el recordava massa, no sé si Catalunya concretament va ser de les zones més afectades. No, va ser, jo crec que més a l'interior. Madrid, per exemple, va ser bastant afectat, també el sud va ploure, clar, el sud més aviat va ploure i a més al nord va nevar. Un documental amb direcció de Richard Zubelu. Ara tenim, bueno, porto dos documentals que són del mateix director i són, jo vaig veure el Cowspiracy. Ostres, em sona molt aquest títol, segur que està a Netflix. Sí, sí, està a Netflix. Cowspiracy, vale, confirmem. Sí, que sempre surt a recomanar-s'ho així. Sí, sí, sí. És bastant, sí. Llavors, aquest director va fer dos documentals, un es diu Cowspiracy i l'altre Cowspiracy. I per als noms en anglès, Cowspiracy és una barreja entre vaca i conspiració, seria conspiració de la vaca, i Cowspiracy i conspiració del mar. i bàsicament parlen sobre Cowspiracy, bé, fem un per un, Cowspiracy parla sobre la ramaderia intensiva, que és la que té els animals en granges i l'extensiva la que els deixa pasturar. Exacte. Una mica. Fent així ràpides separacions, eh? Sí, exacte. Cowspiracy tracta sobre la indústria ramadera i sobre el seu impacte és un documental molt, diguéssim... Molt periodístic. Periodístic, això. aquesta paraula. Llavors, crec que és el mateix director que ha fet... Bé, que surt de la peli i fa tota la tasca. Bàsicament, entrevista persones tant de... de diferents organismes, per exemple, entrevista grangers, entrevista persones més relacionades amb la política, també entrevista entitats ecologistes. És com que dóna veu a diferents... Exacte. Bé, a les diferents parts, podríem dir, implicades. I, clar, aquestes diferents parts tenen diferents punts de vista, tenen diferents arguments en el seu a favor i tot això. I crec que el més important esmentar i el que més... Bé, és el que a mi més em va sorprendre és el tema que, com que exposa una realitat que a les entitats mediambientals és com que no no li donen importància a l'impacte que té la indústria ramadera en el món. I se centra més en altres temes però aquest tema que realment és com molt molt important i que té un pes molt gran en el canvi climàtic no li donen la importància que potser hauria de tenir. no. Es diu que aspira com a conspiració a les vaques per aquest fet que indaga en aquesta realitat que potser hi ha un interès econòmic darrere del fet que les entitats ecologistes no parlin sobre el tema. Jo fins que no vaig veure el documental no ho havia pensat mai. Clar, perquè no se t'acut pensar que potser una organització o una entitat pot tenir interessos. I per exemple exposa Greenpeace entre d'altres exposa unes quantes però potser la que més ens sona és Greenpeace que es tracta molt sobre molts temes però que justament el de la indústria ramadera animal no el posa sobre la taula no li dona la importància com li donen els altres. i bueno exposa que potser és això segurament hi ha aquest interès econòmic de les indústries ramaderes perquè no se sàpiga tot això bàsicament perquè no ho exposin i la gent no bàsicament el que no volen és que la gent deixi de comprar carn perquè és una indústria i un negoci. Òbviament no significa que el que diguin en el documental hagi de ser la veritat absoluta però si més no sí que ho posa damunt la taula i ho deixa allà com perquè la gent ho entomi i pugui fer les seves reflexions conclusions totalment ella ha fet la seva recerca ha fet un documental en cadascú si creiem en això o no molt bé això pel que fa a conspiració i ens falta l'altre sí l'altre s'inspiració que és la conspiració del mar en redudit llavors aquest no és tan centrat en una cosa sinó parla més sobre l'impacte de l'acció humana sobre els oceans i ho exposa que també potser és un tema que no que no es parla tant potser parla més a boscos i tot això sí el mar la veritat és que a vegades queda una mica oblidat clar també pel tema que no som terrestres sí sí clar per això que queda oblidat perquè sembla que no que no hi passin coses al mar que no estigui contaminat o que inclús que nosaltres no puguem fer res no per ajudar a mantenir-lo exacte queda així com però és un tema superimportant explorar els diversos problemes que hi ha al mar que causen l'acció humana sobre els oceans com poden ser per exemple les ies a plàstic tota la contaminació de plàstic que es troben al mar degut als residus també hi ha el tema de les xarxes bueno diuen ghost webs que serien com xarxes fantasma que són les xarxes que que queden oblidades diguéssim després de la pesca que queden llençades al mar bàsicament i que això crea tot un impacte perquè pot capturar peixos i tots els penins de maria i al final és un residu més i també posa bastant d'èmfasi en les explotacions pesqueres i en el seu impacte en el desequilibri de l'ecosistema maria Déu-n'hi-do doncs hem fet un repàs bastant extens dels diferents materials audiovisuals documentals sèries documentals que tenim a l'abast n'hi-hi-do moltíssims més sí exacte però bueno tenim aquests i ja tenim una llarga llista alguns la majoria de moment aquí me'ns ha dit que els podem trobar a Netflix sí el de Filomena no el estic segur però el de Filomena jo he estat buscant i em sembla que es pot trobar a Filmin d'acord és una altra plataforma sí és una altra plataforma i també hi ha inclús alguns em sembla que es poden trobar a diferents plataformes molt bé doncs Quim moltíssimes gràcies per la sessió d'avui ens quedem amb els títols la gent després ho podrà recuperar també si vol a la web a radiodespreum.com i també en el podcast que crearem a la següent secció ja avanço parlarem sobre bueno farem la segona part de sobirania alimentària amb l'arbre vale perquè ens vam quedar com més o menys a mitges vam només donar pinzellades i farem la segona part vale molt bé doncs la setmana vinent us esperem a tu i a l'arbre aquí a l'estudi perfecte vinga que vagi bé igualment escoltes la rambla la vida s'enjustenca a través de les zones vinga i ara escoltem un tema de triquell aquest jugular sóc un bon podrit en un lloc avorrit maquino atornit rere d'un venir poc en cric a realitat falta un estatet estic en captivitat dissociant la veritat però tot tranquil és millor llores de la vida que mori vivint tots abduïts la movimenta vala però jo crec que en el destí una aparició il·lumina mitja festa fem alguna cosa amb aquesta pària pesta pa pa ara el pari per un tiraré per la finesta tranqui triqui tru tranqui que ara això s'arregla una revelació m'obre els ulls a mitja festa aquesta cerimònia és avorrida i sonolenta i ara dinamitem la trama perquè deixi de ser un trama la ridícula la ridícula la ridícula la ridícula ballada d'un solucí fraudulent anem al centre a la meixa canviaré aquesta festa la moguda és aquesta incrementa la niu 600 la potència anem al centre a la meixa canviaré aquesta festa la moguda és aquesta que ara arribo jo i te la diu amb la nova i es ana una una Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Està barat a la Terra fa 65 milions d'anys, d'aquí el nom de la pel·lícula 65. Ara, amb només una oportunitat de ser rescatat, mils i l'altra única supervivent, la COA, interpretat el paper per Ariana Gremblat, hauran d'obrir-se el camí a través del desconegut territori plegat de perilloses criatures prehistòriques en una època èpica, perdó, lluita per sobreviure. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! L'estrenes, una comèdia espanyola, en qui tindrem de repartiment a José Mota, Pepe Villuela, Paz Padilla, Diego Arroba, Cejas, Ricardo Castella, Antonio Resines, per exemple. La pel·lícula es diu El Hotel de los Lios García y García 2, és la segona part, és una comèdia, un spin-off, cinema familiar, doncs bé, ja la tenim, eh? La típica comèdia espanyola, El Hotel de los Lios García y García, la segona part. També ara parlem d'una altra pel·lícula espanyola que s'estrena aquest cap de setmana, que es diu Màtria. És una pel·lícula que tindrem de repartiment a la Maria Vázquez, al Santi Prego o a la Soraya Luaces, entre altres. És una pel·lícula dramàtica que ens parla de la Ramona, una dona de 40 anys que viu sotmès en un context laboral i personal tens, precari, en un poble de la Costa Gallega. Fa malabars amb múltiples treballs per mantenir-se i també per proporcionar un futur millor a la seva filla Estrella. Però quan aquesta, la nena, l'estrella, està preparada per prendre el seu propi camí, la Ramona es dona compte que per primera vegada pot fer una cosa per ella mateixa. Aquesta pel·lícula ha estat al Festival de Berlín, a la secció Panorama. També va tenir algun premi al Festival de Màlaga d'aquest any 2023, sobretot perquè la millor actriu va estar nominada la Maria Vázquez. Fins demà! Vinga, després de parlar d'algunes, de tres o quatre estrenes que tindrem als cinemes aquest cap de setmana, parlem també de notícies que estan sent bastant comentades, notícies llegides, sobretot en els portals dels mitjans catalans públics, T324, Catalunya Informació, també Catalunya Ràdio o també TV3. Per exemple, parlem de les novetats de punta a punta de l'AP7, més radars, velocitat variable i la vigilància amb drons. Així ho ha anunciat el Servei Català de Trànsit, una vintena de mesures per reduir la sinistralitat després de l'augment del trànsit. Ha estat una inversió de més de 14 milions d'euros d'aquí al 2025 per la millora de la seguretat viària en la gestió i el trànsit de l'AP7. Per exemple, hi ha carros radar. Aquest 2023 s'instal·laran aquests nous radars mòbils amb punts amb un elevat índex de sinistralitat. Una de les primeres localitzacions en què s'ubicaran, per exemple, és la trifurcació, no bifurcació, no, trifurcació, del papiol en què hi ha l'AP7, la B23 i la A2. Després també, per exemple, hi haurà vigilància aèries. Controlaran diferents trams de l'AP7 on es cometen infraccions d'incorporació i també del compliment de les limitacions i les restriccions de vehicles pesats. També hi haurà drons amb punts conflictius o el que s'anomena radar de tram. Això s'instal·larà abans del 2025 i se n'instal·larà un a la zona de la Mora, a Constantí. També hi haurà velocitat a 100 quilòmetres per hora en cap de setmana, que s'aplicarà en fase de proves des d'aquest proper cap de setmana, en els 30 quilòmetres en el tram Martorell-Gelida els divendres a la tarda. També el dissabte al matí i la tarda de diumenge. Després també se suprimiran sortides. Per exemple, s'avaluarà la supressió d'incorporacions o sortides a l'AP7 entre la Roca i Llinars, en l'operació de retorn als diumenges. I també hi haurà més grues en què el Servei Català de Trànsit està en gestions per l'ampliació d'aquest contracte per atendre diferents tipologies d'accidents i vehicles i en un tram més extens de l'autopista. Caramelo, me voy con mis piernas y mi juventud por ahí aunque te maten los celos. Una lobo en el armario, te llegamos de salir a un hija que esté como al barrio antes de irte a dormir. També altres notícies que són d'interès, per exemple, l'expedient que han rebut 10 municipis per no tenir un pla per combatre la sequera. I és que les ciutats de més de 20.000 habitants ja estan obligades des del juny del 2020 a tenir un pla per combatre la sequera, però més del 60% encara no els tenen en vigor. Doncs així, l'Agència Catalana de l'Aigua ha obert un expedient sancionador a 10 ajuntaments que encara no han lliurat el seu pla municipal per afrontar situacions de sequera, malgrat que havien de fer-ho com a màxim el juny del 2020. De fet, dos anys i nou mesos després d'aquesta obligació que entrés en vigor per a aquests municipis, només 24 dels 67 existents tenen aquests plans presentats i també aprovats. I després també tenim una altra notícia molt llegida i comentada i és que hi ha una parella que denuncia un error en la fecundació in vitro. Diuen que l'esperma no era el del pare. Reclamen un milió d'euros al servei andalús de salut per danys greus i irreparables perquè consideren que l'infant es veurà privat tota la vida del vincle natural-biològic amb el pare i la família paterna. Així ho ha denunciat una parella en el servei andalús de salut per aquest greu error en el procés de fecundació in vitro al qual es van sotmetre. El nadó que han tingut i que va néixer el 2021 és fill biològic de la mare però no del pare tot i que ell era el donant d'esperma en el procés de reproducció assistida. Per això reclamen una indemnització d'un milió d'euros pels danys irreparables que asseguren que aquesta confusió ha provocat en la família. La parella, amb residència a Andalusia, va iniciar un procés de reproducció assistida l'any 2019 i va culminar el 2021 amb el naixement del seu fill a l'Hospital Puerta del Mar de Cádiz. Després que la mare se li implantés amb èxit un embrió ja fecundat, presumptament amb l'esperma del pare. Segons l'advocat de la parella, Ignacio Martínez, de l'Associació del Defensor del Pacient, després dels contínuos comentaris de la família sobre que el nen no s'assemblava gens al pare, van veure que a més el grup sanguini del nadó era incompatible amb la doble filtració dels progenitors. Doncs bé, l'advocat de la parella insisteix que aquests danys que pateixen són greus irreparables perquè l'infant es veurà privar tota la vida d'aquest vincle natural-biològic amb la família paterna i que, a més, la seva pròpia història i la del seu origen serà sempre un interrogant. La vida me ha dado un hambre voracito apenas me das caramelos Ah, me voy con mis piernas y mi juventud por allá aunque te amassin De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau Smooth Jazz Club 100% música relaxant Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem Ara anem a comentar les efemèries des del dia d'avui, 23 de març. Avui és el dia meteorològic mundial. Que sapigueu que és el 82è dia de l'any, segons el calendari Gregúria. Què va passar tal dia com avui? Doncs bé, per exemple, Handel va estrenar el Masías al Covent Garden, Anglaterra, l'any 1743. Imagineu-vos si fa anys. També tal dia com avui va proseguir la batalla de Tetuán a l'any 1860. Un gran enfrontament entre el Marroc i Espanya a la Guerra d'Àfrica. Tal dia com avui, a Alemanya, el 1933, s'instaura la Llei de Capacitació. També tal dia com avui, del 1950, va entrar en vigor el conveni de l'Organització Meteorològica Mundial. Una organització intergubernamental dependent de l'ONU i que va néixer, doncs això, el 1950 i que a l'actualitat compta amb un total de 191 territoris i estats membres. També tal dia com avui, al Paquistan, el 1956, va esdevenir la primera república islàmica del món. També tenim que tal dia com avui, del 1991, un 23 de març, es va estrenar la pel·lícula Pretty Woman, que en poques setmanes va batre rècords de taquilla. A l'any 2001, un 23 de març, es crea la Viquipèdia en francès. Aquestes cosetes, aquestes efemèrides, van tenir lloc, doncs això, un 23 del 3 de diferents anys al llarg de la història. També avui tenim alguns naixements per celebrar persones mitjanament conegudes que fan anys. Per exemple, és el cas de la presentadora de televisió valenciana Núria Roca, que va néixer l'any 1972 a Horta de València. També hi ha altres persones més conegudes, per exemple, el director de cinema japonès, Akira Kurosawa, va néixer a Tòquio l'any 1910, un 23 de març. També del guitarrista britànic Robin LeMesurier, que va néixer a Anglaterra el 1953. I dels aniversaris també passem a les necrològiques, persones que van morir tal dia com avui. És el cas d'Estendal, escriptor francès, que va morir el 1842 a París, França. També, per exemple, és el cas de Friederich Hayek, economista austríac, que va morir a Alemanya el 1992. També Elizabeth Taylor, actriu britànica, va morir als Estats Units, a Los Ángeles, l'any 2011. El president del govern espanyol, Adolfo Suárez, va morir a Madrid un 23 de març del 2014. També l'escriptor escocès de novel·la negra, Philip Kerr, que va morir a Anglaterra el 2018. I el 2020, Lucia Bossé, actriu cinematogràfica italiana, va morir a Segovia, un 23 de març de fa justament 3 anys. El meu país, la pluja, no s'aplauré. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya. I ens acomiadem del programa d'avui amb la notícia més comentada i llegida, que parlant d'un nàufrag que hi ha hagut a enxocar amb una balena al Pacífic. Diu, el baler va topar amb el cetaci, amb la balena, el tretzer dia del viatge de tres setmanes, que feien quatre tripulants rescatats des de les illes Galapagos fins a la Polinèsia francesa. El missatge de socors era No és broma, avisa, tinc poca bateria. El missatge en què Rick Rodriguez avisava el seu amic Tommy Joyce, que navegava per la mateixa ruta unes 180 milles enrere, enmig del Pacífic Sud. Conscients que el que havia passat semblava el tret de la novel·la d'Herman Melville amb Moby Dick, Enric i els tres companys que viatjaven amb ell van poder reaccionar amb rapidesa i salvar la vida, però no l'embarcació, que es va enfonsar en només 15 minuts. Bé, doncs, a la deriva enmig de l'oceà Pacífic, a bord del bot salvavides, encara no es podien creure que una topada amb una balena gegant havia estat tan violenta que el seu baler de 13 metres i mig, el Rheindanzer, havia acabat al fons del mar. Doncs sí, aquest accident és la notícia més llegida i més comentada també als portals dels mitjans de comunicació públics catalans. Nosaltres deixem el programa d'avui, la Rambla, en aquest punt, un programa en què hem fet una entrevista a l'Atenea Carter, que és la cantant de Jazz i Soul, que obrirà aquest cicle de la Virse, de concerts amb veu femenines. Aquesta edició de la primavera 2023 comença aquest diumenge, ja podeu treure les entrades a Entràpolis. Hem estat parlant amb ella una estoneta, podeu recuperar els podcasts també de les altres seccions que hem fet el programa a radiodesvern.com i també anar-nos seguint a les xarxes socials arroba radiodesvern o també arroba larambla981, a minúscula, a Twitter i també a Instagram. Res més, tornem a trobar-nos demà ja divendres a 5 a 7, aquí al 98.1 FM. Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just. Ara a les 7 en punt, toca escoltar l'informatiu de notícies complet d'aquí del poble per estar al dia de tot el que passa a Sant Just, això sí, de la mà de Lua López. Res més que acabeu de passar, bona tarda de dijous. Fins demà. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà!