#356 - La força d'una crida: unes bambes especials i canvis en la gestió de baixes mèdiques

A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter, arroba l'aramblanouboitou, i recupera els podcasts que més t'agradin. Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 3 d'abril. Estrenem el mes aquí al programa de tardes de la ràdio. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot, tindrem a la convidada Montserrat Sastre. Ella és ceramista, és escultora d'aquí del poble de Sant Just. Tot això té una projecció a nivell català i a nivell de tot l'estat espanyol. La tindrem aquí a l'estudi de ràdio per comentar amb ella les últimes instal·lacions que ha fet aquí als voltants del poble, concretament a Sant Joan d'Espí i també a la casa de Sofia de l'Hospital Sant Joan de Déu. Després, tot seguit, també comentarem les efemèrides i els dies internacionals d'avui. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els bolletins i informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, tindrem una segona entrevista. Aquesta la farem a mossèn Xavier Sobrevia, el rector de la parròquia dels Sant Just i Pastor. El tindrem a la ràdio per parlar del sentit i del significat que té la Setmana Santa i també perquè ens parli de les activitats litúrgiques que es fan aquí al poble, ja que estem en aquesta època de reflexió. Tot això serà el que tindrem de seguida. No marxeu perquè comencem! Ràdio d'Esvern, 98.1 Va, que ara mateix són les 5 i 12 minutets. Animem nosaltres tot seguit a Ràdio d'Esvern, a l'escoltora i, com hem dit, serà mista també a la presentació d'aquí de Sant Just, Montserrat, Sastre i Planella, tot i que també terrenom català, hem dit, i arreu d'Espanya, per parlar avui, això sí, de les seves dues últimes instal·lacions que s'han fet recentment, aquest 2023, de dues obres seves. Una s'ha col·locat a l'Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues, i l'altra a la plaça 8 de març de Sant Joan d'Espí. Li obro els micròfons. Hola, bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda. No pares, eh? No hi ha any? Que sembla que no facis alguna estrena, que no col·laboris amb alguna exposició col·lectiva. Bé, a mi m'encanta, és la meva feina, és la meva vida. A l'aixecar-me cada dia i tenir objectius d'entrar al taller, fer coses, pensar coses... Que bé. Bé, per mi és un ideal de vida. Ben inquieta, mans inquietes, ho plasmes de forma artística, perfecte llavors. Per a aquells i aquelles que ens estiguin escoltant, Montserrat, farem una breu descripció de com és la teva obra artística, que tot i començar sobretot amb el fang, al llarg dels anys, també has anat incorporant altres materials, com el ferro, la fusta, el bronza, la resina i el marbra, oi? Sí, sí, sí, sí. Doncs bé, a audiència, la Montserrat Sastre és artista polifacètica. El 75 va fundar l'Escola Municipal de Ceràmica d'Esplugues, de la que va ser mestra i directora fins que es va jubilar. Tot i que uns anyets abans, Montserrat, el 71, va ser quan vas instal·lar-te amb el taller a Sant Just. Sí, exactament, sí, sí, sí. Té obres, a més a més, a diversos parcs, ajuntaments, polisportius, també centres de l'àrea metropolitana de Barcelona, i algunes de les escultures d'interès estan ubicades, per exemple, en llocs com el Museu del Barça, el Museu d'Història de l'Hospitalet, el Casal Cultural Robert Brillas d'Esplugues, el Parc Milenari d'aquí de Sant Just, també a l'edifici Walden, a l'Ajuntament de Macael, al Maria, també a l'Ajuntament d'Arenburg, a Alemanya, a la Diputació de Jaén, també al Fondo de Arte del BBVA de Barcelona, aquí a la Bona Aigua, també al Pavelló Municipal, o, per exemple, també al Pavelló Municipal de Bàsquet Club Joventut de Badalona. Per dir, algunes de les cosetes m'ho seran més destacades, eh? Sé que el teu currículum és molt més extent. Gràcies, gràcies. I bé, anant a les últimes coses, i de les que parlarem avui, aquest 2023 has instal·lat, no sé si són obres, com ho classifiques tu, instal·lacions... Bé, aquí a Sant Joan de Déu, el que han anomenat com a Casa Sofia, que és un centre per atendre infants amb malalties cròniques, complexes o avançades, sí, és un centre que han muntat, que també es pensen ampliar, però han muntat amb, vull dir, amb molt de carinyo, vull dir, i ha sigut una satisfacció per mi que acollirin aquest plafó, aquest plafó que ja vaig fer pensant en els nens, que tenia de ser una cosa alegre, i per això és com l'he titulat jardí amb papallones. Oh, que bé! Hem vist alguna fotografia i realment desperta com hi ha molts colors, una cosa molt viva, no?, molt animosa. És el que necessiten els nens que estan en aquestes etapes, tristament. Com et va arribar la proposta? O va ser una donació teva que ja la vas fer pensant una mica en...? Sí, jo la vaig fer ja pensant en els nens, i llavors jo vaig contactar amb ells, de seguida van acollir la meva idea i, bueno, ja s'ha posat a terme, vull dir, això ja portem potser un any i mig o així, però, bueno, s'ha portat a terme ara finalment. Vale. Sí, sí. Tu sabies que existia la casa de Sofia o simplement tu volies fer una donació a Sant Joan de Déu i ells van decidir que aniria a la casa de Sofia? Bueno, aquest centre, que, de fet, antigament, bé, no tants anys, era una residència d'ancians, diguéssim, jo ja li guardo un record especial de tal com van atendre una persona molt vinculada a la família que va morir allí, a part de la meva mare que també va morir allí. Vull dir que és un espai de referència per mi important. Llavors ja, quan estava jo amb la meva mare, ja vaig expressar la idea que volia donar alguna cosa. Han passat els anys que no te'n dones ni compte, però, bueno, finalment, vull dir, ja s'ha pogut donar terme, encara que tinc altres idees, que si me les acullen, doncs molt bé. Home, altres idees? Ostres, què vols dir això? Més plafons allà a Sant Joan de Déu? Bé, ja veurem. Oi, mare, mare. Ha estat una donació, eh? Sí, sí, sí, ha sigut donació. Molt bé. Sí, sí, sí, sí. Es diu Jardí de les Papallones, perquè què és el que hi ha al plafó? Què s'hi pot veure? Bé, s'hi pot veure com, amb el fons està pintat com si fos un jardí amb l'oclusió del sol i el cel. Llavors, a sobre hi ha tot de formes treballades amb fusta de tiler, llavors, vull dir, són formes vegetals, llavors, i entre mig, com si volessin, vull dir, hi ha les altres formes que són com les papallones, que inunden aquest jardí. A més, és un plafó bastant, bastant gran, eh, Montserrat, perquè amb les fotografies agafen referències, per exemple, a tu que estaves posada al davant. Sí. És un plafó bastant gran. No sé si està en algun lloc així molt visual. Doncs, mira, està entrant a la casa Sofia a l'escala de pujada. Té bastanta bona llum, perspectiva, i deu fer com, ara no em recordo exactament, però més o menys un diàmetre de metro i mig. Sí, sí, metro i mig, ben bé. Sí. Has comentat la fusta de tiler. Tu, normalment, Montserrat, treballes amb aquest tipus de material, amb la fusta de tiler, o és que és concreta? No és fàcil de trobar segons quines fustes. I més últimament, perquè hi ha empreses que han tingut de plegar, sobretot el 2007, 2008, i ara, doncs, no diguem. Però, bueno, sí. Aquesta fusta ve de la Borgonya. es veu que és un arbre de creixement relativament ràpid, i en serveixen. Sí, sí, ara, realment, jo havia treballat aquesta fusta, et diré, els anys 87, 88, 89, i fins ara no l'havia tornat a trobar. Val, eh? Sí. I, Montserrat, no és la primera vegada, em sembla a mi, que alguna de les teves obres acaba parant en algun centre hospitalari, en algun centre sanitari, que anteriorment ja havies exposat, o hi ha hospitals que tenen obres teves? Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, perquè la labor que fan aquesta gent és una labor que jo admiro molt, perquè és vocacional. Sí, totalment. És vocacional, tant des de les infermeres a la persona de manteniment, als metges, i, bueno, estem en una època que no és tan fàcil, aquestes professions vocacionals. Sembla que tot amb la pandèmia també va esclatar bastant, ara també nombroses manifestacions per part del sector, no?, per demanar millors condicions. Sí, sí, jo ho he explicat ja altres vegades, que va ser a través del Ramon López, exalcalde de Sinturc, exalcalde, que llavors estava dirigint l'oncològic, a Belvitge, a Belvitge, exactament, i llavors va ser amb ell que vam començar a parlar d'això, vull dir, al principi, potser va ser una idea d'ell de fer dels hospitals humanitzar-los. i jo vaig trobar una idea excepcional i em vaig acollir amb aquesta idea perquè m'agrada molt, vull dir, em dóna molta satisfacció. La gent que va amb tractaments i t'envia un WhatsApp de dir, mira, he estat amb tractament en aquest hospital i he vist aquesta escultura, i t'envia la foto. Que bé, és maco. És molt maco, això. Tu creus que s'humanitza, no?, que a més aquests centres que, bueno, no sempre hi ha un ambient del tot agradable i, a més, amb alguna escultura o amb peces artístiques, també és una forma, no? Exactament, exactament. Jo trobo que tot el que sóc es pugui donar que la gent sigui més feliç i que estigui més acollida val la pena. Escolta'm, tu, si a casa teva tens tot d'escultures, deu ser un lloc superconfortable, no? Doncs sí, jo sempre dic que vic amb els mobles dels meus, de la meva família, que en tinc pocs, i els quadres dels meus amics i les meves escultures. Sí, sí, perquè hi ha algun tipus de material, Montserrat, que tu utilitzis, que creguis que, per exemple, la fusta, doncs potser li dona una certa calidesa a l'escultura, no? O, per exemple, hi ha, no sé, hi ha com altres materials, com el marbre, que potser queda una mica més fred, o hi ha aquesta combinació de materials, tu saps com combinar-les bé, suposo, no? Perquè quedi... Bueno, suposo que també he passat per diferents etapes i el saber treballar els diferents materials també et dona molta llibertat en quan tu el que penses, la idea de la que vols fer, pots triar de dir o aquesta idea que jo tinc em va millor amb aquest material o amb aquest altre. El llenguatge, vull dir, cada material té el seu llenguatge, llavors vull dir, t'associes amb aquell llenguatge d'aquell material. Jo trobo que dona una llibertat creativa molt important. El plafó de la Casa de Sofía de Sant Joan de Déu té sobretot els colors que es veuen més immediats, són el blau i el verd. Tu normalment poses color a les escultures? No, no, realment no. No. Les de ferro, sí. Bueno, per exemple, aquesta última que s'ha fet per Sant Joan de Déu, ai, perdó, per Sant Joan d'Espí és una escultura que té d'anar a l'aire lliure i el material més adequat és a l'oxicorten. La mateixa oxidació que dona el ferro el protegeix. Clar. Però quan hi he pogut, o sigui, quan ja directament jo he fet escultura que físicament jo he pogut soldar i tot això i tal, perquè, clar, aquesta escultura quasi medeix 4 metres, necessites una grua, necessites una sèrie, ja té de ser un calderer, un taller especialitzat, encara que tu estiguis allí. No, però les escultures que jo m'he fet directament m'agrada molt posar-li color vermell. Vale. Per exemple, Arbreda, que està davant del Walden, que crec que va ser del 2020 o així, no?, més o menys, aproximadament. Bueno, es va posar en aquest any. Ah, ja la... Però és molt més anterior. Ah. Jo no sé, ara, jo és que amb les dates em faig un lío, però jo diria que el vaig fer cap a mitjans del 80. Ostres. L'havia fet, sí, sí, fa molts anys que jo l'havia fet. Però per ubicar-la al Walden o de moment o no tenien en aquest moment... No, no, no, la vaig fer, me'n recordo que la vaig exposar, llavors es feia Art Expo, ahir a Montjuïc, eh, llavors jo havia exposat amb la Galeria Grife i Escoda, que ja no hi és, i em van deixar l'entrada per exposar aquestes peces. i des de llavors, doncs que no, que no estava, no havia estat vista, diguéssim. Molt bé, i llavors després de fa uns anyets la van posar allà davant. Ah, exactament. Sí, sí, sí, sí, sí. En un raconet molt maco. Parlem ara també, per cert, de Giacau, ho has nomenat a l'escultura que hi ha aquesta tan gran, no?, a Sant Joan d'Espí, està en un lloc que es diu la plaça Vuit de Mar. Sí. I per tant, l'escultura... És clar, dedicada a les dones. Es diu dones. Es diu dones, exactament. Com és aquesta escultura, per fer-nos una idea? Sí, bueno, aquesta escultura, clar, tenia de fer referència a tota la problemàtica que tristament estem vivint amb les dones, no? i llavors vull dir, primer vaig fer un projecte, però no m'acabava d'encaixar, encara que m'agradava molt la forma de la peça que vaig pensar, però no m'encaixava amb la finalitat que tenia de tenir per posar-la en aquesta plaça. Llavors em vaig remetre a la idea de les tres gràcies. Les tres gràcies que en totes les cultures, vull dir, s'han fet escultures, s'han fet referència sobre elles, elles representen la fertilitat, la bondat, la intel·ligència, tota una sèrie de coses que, vull dir, la dona engloba. Llavors, per això parteix la peça de tres bases, com si fossin tres branques. Ostres! Tres branques que al capdamunt s'abracen. Oh! Com si fossin unes fulles que s'abracen. I que s'abracen perquè per donar vull dir, recolzament a totes aquestes dones que han patit en una societat que realment, vull dir, la gent, ens quedem tots, vull dir, indignats amb totes les notícies que ens arriben. És a dir, que hi ha, que és una escultura, has dit, de quatre metres, és a dir, és prou alta, prou gran. i té aquesta forma com que es divideixen en tres, no? Sí. Simbolitzen aquestes tres parts que has dit i a la part de dalt es tornen a unir. Exactament. Sí, sí, sí, sí, com si s'abracessin i ja dic, vull dir, un recolzament. Com símbol de recolzament, t'anava a dir, d'unió, no? Exactament. D'amistat. i on s'ha posat de la plaça cap a... perquè és una plaça, més que ho he buscat al Google Maps, perquè ara mateix jo no em feia la idea de com era la plaça avui de març a Sant Joan d'Espí i Déu-n'hi-do, és una plaça bastant generosa, eh? Sí, sí, no, no, estic molt contenta perquè m'han donat un lloc esplèndid per lluir la meva obra. En quin material està feta? En l'oxicórten. Ah, en l'oxicórten. Sí, és el que et parlava abans, que la mateixa oxidació protegeix la peça. Mossadet, quan et proposen fer alguna escultura, tu vas a veure el lloc o demanes, sobretot, que t'expliquin com volen que sigui o quin significat hauria de tenir la peça? Exacte, exactament. Sí, sí, sí, clar. I com t'inspires? Bueno, doncs no ho sé, vull dir... Perquè després de tants anys de carrera és que és com, ostres, sembla que s'hagin d'acabar les idees. Ah, doncs no. No. Ah, doncs no, diu, no, no, clar, ja ho veig. No, no, bueno, és que una peça et porta a l'altra i sempre estàs pensant o dibuixant o una peça et suggereix una altra o una vegetació et suggereix tal cosa o, no ho sé, una o també et suggereix. Vull dir, no ho sé, clar, no t'ho sabria explicar exactament. Com diferents estímuls, no? que... Sí, exactament. Estàs molt ben dit el que m'has dit. Que bé. i així a nivell de projectes individuals o d'altres exposicions o de coses que estiguis també fent ara mateix tramant per al teu taller que ens puguis dir, Montserrat, alguna coseta. Home, sí que ja... avançar alguna cosa. Doncs jo crec que... Vull que ara que ho dius, no? Sí, sí, hi ha projectes per aquí mateix a Sant Jús, però bueno, ja estarà molt bé que sigui sorpresa. Clar, no serà pas per aquesta rotonda que volen posar a l'entrada del poble? No, no, a més encara no sé quines bases ni res, ja m'agradaria, però vull dir, no sé què és el que... No he vist publicades les bases encara del que... No, no, potser encara no estan, eh? Jo l'únic que sé és la notícia de que sí que es vol obrir aquest... Exacte, jo també ho vaig llegir però bueno, depèn, depèn del que sigui, del que vulguin, si es pot adaptar al meu treball o no. Clar, perquè a tu què t'agrada més treballar amb escultures, t'agrada més amb plafons, t'agrada quin és el... o si tens algun material per a dillecte, no? A l'hora de... o potser ja dius, ostres, per una escultura sempre és millor utilitzar aquest material amb aquest o... Depèn de moltes coses. Mira, pública té de ser ferro o bronzo. Pública vols dir a l'aire lliure, no? Exactament. Clar, amb arbre pot ser, amb arbre pot ser, però si vols fer una escultura que tingui un cert tamany per les meves... a veure com t'ho diré... Experiències. Per les meves experiències o per les meves circumstàncies, sí, em va millor que fos o bronzo o ferro. clar, bronzo, una peça en bronzo es pot fer primer en fusta, es pot fer en guix, es pot fer en fang, llavors després es pot passar en bronzo. Per exemple, la del mil·lenari, jo la vaig fer en fusta. Val. Llavors després es va fer mollo i es va fer... Clar. que em sembla que ja s'ha parlat sobre això, però la del mil·lenari va passar que primer estava ubicada en una piscina, en una peana al mig, després es va canviar, es va posar entre mig de l'egerdinament. Li tocava l'aigua i llavors aquella figura es anava tombant. Llavors es va portar a la fundició perquè arreglessin la peana i a la fundició la van robar. Per favor! I llavors la sort és que jo l'havia fet en fusta i llavors es va poder fer moll un altre cop d'aquell original. Mare meva, però el destí d'aquella peça era... Llavors, clar, per això estava el Perpinyà aquí com a alcalde i li vaig dir mira, escolta'm, porta't l'original a l'Ajuntament perquè si passa alguna cosa i jo no hi soc doncs mira, la podeu tornar a fer. Almenys. I per això està l'Ajuntament davant del despatx de l'alcalde. Molt bé, ostres, bé. Curiositats que un acaba aprenent. Sí, sí, sí, sí, hi ha escultures que desapareixen, que volen. Sí, ostres, t'ha passat a... Sí, sí, sí. però a llocs públics o dius que t'han tratat a robar algun cop al taller? Sí, no, al taller no, gràcies a Déu no, no, no, no, però per exemple l'escultura que hi ha a la dona guitarra davant del casal de cultura Robert Esmíria, que ella també l'estaven traient i un veí va alertar la policia. Caram. I llavors els van agafar abans que se la sortessin. Sí, sí, sí. I un altre que ha desaparegut, que no se sap on està, és una que estava al complex polideportiu la plana d'Esplugues. D'acord, ostres, en aquella plaça allà és enorme. No, no, dins, dins de la piscina, dins, dins de les instal·lacions de la piscina. Sí, sí. A veure, l'original el tinc jo i ha sigut una de les peces que he donat a la Fundació Fèlix Llovet. D'acord. O sigui que la fusta que hi ha que és d'Irocoteca a la Fundació Fèlix Llovet és l'original del bronzo que van robar que ha volat. Caram, ostres, i això passa sovint que et quedes tu l'original i... Quan quan la peça es fa a fusta, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Bueno, hi ha museus que hi ha originals de peces de guix, per exemple, que d'allí s'ha tret el bronzo, sí, sí, sí, sí. i també he llegit a no sé on Montserrat i per això ja també anem tancant l'entrevista si et sembla, en alguna residència de gent gran pot ser que també hagis més o menys recentment... Sí, aquesta que comentava del Fèlix Llovet en aquesta, val, saps? I després la residència aquesta de la Mallola. De la Mallola. Saps? A on fan totes les conferències de les aules universitàries de gent gran, que són conferències molt interessants. Sí, sí, molt a la gent que hi vagi. Jo hi vaig, eh? Ets usuària del servei d'aquest de... Sí, sí, sí, sí. Potser no sempre, però de tant en tant. Sí, sí, sí, sí. Sí que és veritat que la gent que organitza aquestes... Bueno, l'aula universitària de gent gran d'Espluga Sant Just porten a persones, realment ho comentàvem l'altre dia, molt interessants, persones que en el seu camp, perquè cada setmana o cada mes són persones d'àmbits totalment diferents, eh? Sí, sí, que en el seu àmbit són persones destacades. Exactament, exactament. Sí, sí, catedràtics, vull dir, a més, molt divers, vull dir, des de conferències de polítics, l'altre dia vam tenir una sobre literatura, eh? I vull dir, molt interessant, sempre, sempre aprens. Que bé. Sempre aprens. Molt bé. Sí, sí, sí. Doncs amb aquesta recomanació que ens fa Montserrat Sastre, artista, ceramista, escultora d'aquí, de Sant Just, tanquem l'entrevista, Montserrat, ha estat un plaer tenir-te aquesta estona aquí a la ràdio. Moltes gràcies a vosaltres. I anirem seguint també a les xarxes i això, a veure si podem localitzar també i veure en primera persona aquestes escultures. El plafó potser és més difícil estar a dins de la Casa Sofia, però bé, la de la plaça 8 de març de Sant Joan d'Espí, segur que ens hi podem passar i contemplar-la una estona i gaudir d'aquests quatre metres d'escultura. Moltes gràcies. Que acabis de passar bona tarda i bona setmana santa també. Moltes gràcies. Adéu. És fàcil veure que no hi ets ni un paper ja poc importa Poso els peus a terra vull caminar necessito despertar en un dia radiant tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir Corren, corren, corren pels carrers corren, paraules que no s'esborren imatges que no se'n van i floren, i floren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua senyora, aquells que ja no es veuran. Difícil descobrir qui sóc avui una gota em cau Mentre un altra Mentre un altre em treu la sete Plou i fa sol alhora Tom, balabala, tom, balabala que m'apuntava era la meva jo mateixa em disparava Raig de llum Il·lumina em treu-me el fum Una revolució dins meu Que s'adueix i es transforma No, no, no, no, no, no, no, no s'esborra No conformo en mirar-me Mirar-me d'endins cap on fora On puc Anar-te a buscar Nena, no és broma Hauria d'haver estat diferent Però en un moment S'han tancat les portes Poso els peus a terra, vull caminar Necessito despertar En un dia radiant Encara em queda temps De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out L'esmood jazz El funk El sol O la música electrònica Més sual 100% música relaxant Get back to surrender Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth jazz club T'hi esperem Ara mateix passen 40 minuts a les 5 de la tarda Seguim en aquesta primera hora de la Rambla El magasin de tardes de Ràdio d'Esvern Sintonitzant el 98.1 FM Per cert Que també ens podeu anar seguint per internet Radiodesvern.com Repassem el dia internacional que tenim avui I 3 d'abril Que ja hem dit que estrenàvem al mes Aquí al programa de tardes Al programa de matins Ho han fet a la justa De 10 a 1 I ara ho fem aquí a la Rambla Avui és el dia mundial de l'arc de Sant Martí Les franges multicolor Han esdevingut Al llarg de la història Una icona positivista Arreu del món És un símbol d'esperança D'alegria De diversitat Aquestes franges multicolors Aquest arc de Sant Martí Que pot representar A cap i a la fi Diferents conceptes I tots són positius El 3 d'abril Es celebra aquest dia mundial D'aquest fenomen Que va més enllà De la meteorologia I que també ja s'ha convertit A escala global En tot un símbol de resistència Potser no tot el món Sigui capaç d'explicar Per què apareix el cel Però sí que es comparteix l'opinió Que veure'l L'arc de Sant Martí Comporta un moment d'alegria En realitat L'explicació científica És fàcil Resulta que els rajos de sol Trevessen les gotes de l'aire Les quals actuen Com una mena de prisma Per descomposar en colors La llum que les travessa I que conformen L'arc de Sant Martí D'altra banda L'explicació del positivisme Que desperta Raua en una lectura Més psicològica Segons el psicòleg Fernando Catalán Associem L'arc de Sant Martí Al final d'un capítol fosc O que ens resulta molest Després de la pluja Surte el sol I els colors al cel Marquen el canvi de tendència I el començament D'una etapa millor Per això L'arc de Sant Martí És un recurs metafòric Comú en cançons O també en l'imaginari infantil Com per exemple En contes Pel·lícules O també joguines Una mostra recent On l'arc de Sant Martí Ha esdevingut una icona Destacada Ha estat per exemple Durant la pandèmia De la Covid-19 Quan els missatges Positivistes S'acompanyaven D'un arc de Sant Martí Com a símbol Que arribaria al final D'aquesta mala etapa Més enllà també D'aquests elements Meteorològics Que hem dit L'arc de Sant Martí Ha estat lligat històricament Als conceptes de pau De tolerància I de diversitat En les últimes dècades La bandera De l'arc de Sant Martí A Narbona També el moviment LGTBI Per tot el món Com a icona De diversitat sexual I de gènere El mateix concepte De tolerància S'ha utilitzat Tradicionalment Com un símbol Pacifista Encara més extens Doncs ja ho sabeu Avui dia mundial De l'arc de Sant Martí I llàstima Que no plogui I que no Tinguem aquesta oportunitat Potser Si fes sol també De veure el cel L'arc de Sant Martí Estem escoltant ara Una cançó Del grup Bombay La cançó es diu Suena en les bodes Me cuesta tanto decidir ¿Qué hago si no estás aquí? Hace frío Ya no sale el sol Todos los días Quien sentí Te llame para decir Si me falta Se me va el color Me cuesta tanto decidir ¿Qué hago si no estás aquí? Hace frío Ya no sale el sol Hace frío Ya no sale el sol Si no estás se me va el color Y ahora cuento las horas Para vernos a solas Qué maldita la hora La que nos separó Y ahora suenan las bodas La canción que nos mola Va llegando el momento De querernos mejor Y ahora suenan las bodas La canción que nos mola Yo te veo como la niña de antes Fui mirarte y recordarte Y ahora solo quiero volver a enamorarme Y yo quiero probarlo contigo Siento que quieres lo mismo Hace frío Ya no sale el sol Si no estás se me va el color Y ahora cuento las horas Para vernos a solas Qué maldita la hora La que nos separó Y ahora suenan las bodas La canción que nos mola Va llegando el momento De querernos mejor Y ahora suenan las bodas La canción que nos mola Si no estás se me va el color Me acuerdo tanto de tu olor De tu forma de vestir De los besos que jamás te di Que sin querer Que sin querer lo reviví El momento en que te vi Ven conmigo y vámonos de aquí Y ahora cuento las horas Para vernos a solas Qué maldita la hora La que nos separó Y ahora suenan las bodas La canción que nos mola Va llegando el momento De querernos mejor Y ahora suenan las bodas Y ahora suenan las bodas La canción que nos mola Y ahora suenan las bodas La canción que nos mola Y ahora suenan las bodas La canción que nos mola A la Rambla Res satura Vine, queda't I escolta'ns Ei, vinga, som-hi ja És el moment de fer el pas A cada la feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu acer Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per mi i jo per tu I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per dir Provem-ho en català Molt per parlar, molt per dir Generalitat a Catalunya Sempre endavant Falten 14 minuts Per arribar a les 6 en punt Recordem que després A la segona hora A partir de les 6 i 10 Ho tindrem aquí a la Rambla Amb mossèn Xavier Sobrevia És el rector de la parròquia Dels sants just i pastor Amb ell comentarem El sentit que té El sentit religiós De la celebració de la Setmana Santa Perquè és una època En què els cristians Reflexionen I es prenen Aquesta època Com un nou començament A més a més També ens comentarà L'agenda D'actes litúrgics Que hi ha al poble Aquests dies Mentrestant Seguim aquí En aquesta primera hora A la Rambla I ara comentarem Algunes notícies destacades Notícies que ens criden L'atenció Per exemple La que fa referència A la crida D'una mare Per trobar bambes Del 59 Una crida Una crida que va fer Aquesta dona I que ja ha donat Els seus fruits Resulta que Ella Rebecca Kilburn Estava desesperada Per trobar calçat Pel seu fill L'Eric Que Doncs bé Va decidir A les xarxes socials Penjar un vídeo Que s'ha fet viral Un vídeo Que fins al punt Que alguns fabricants Es van posar directament En contacte Amb aquesta família Amb aquesta dona Per fer-li sabatilles Esportives a mida Home És que un 59 No es troba A qualsevol sabateria Doncs bé Això és el que va passar Fa 15 dies En aquesta dona Rebecca Kilburn De Godric A l'estat nord-americà De Michigan Estava Desesperadíssima Desesperadíssima No trobaven llocs Sabatilles Bambes Esportives Per al seu fill Per als peus Extragegants Del seu fill Concretament Un noi De només 14 anys Que fa més de Dos metres d'alçada Clar Òbviament Amb aquesta mida de peu Doncs bé Contràriament Al que es podria pensar No jugar a bàsquet Al noi Sinó futbol americà A l'institut I com es diu popularment Pot dormir dret Doncs bé Calça un 23 En la talla americana Òbviament En equivalència europea Correspondria a un 59 I encara estan a data de créixer Clar Això comporta Un greu problema Perquè la majoria de fabricants Manufacturen bambes Només Fins al número 1 22 En la talla americana En How Tom Life Que és un portal de notícies En línia De la xarxa del diari You is is Today Es va fer ressò De la crida D'aquest vídeo D'aquesta dona Demanant les bambes Pel seu fill Perquè feia mesos Que estava immersa En una recerca Infructuosa A través d'internet Per poder Calçar El seu fill La història De seguida Es va propagar Per les xarxes I es va fer viral I en poques hores Les firmes Puma I Under Armour Es van adreçar A la mare De l'Eric Per solucionar El problema Aprofitant La vinentesa Per engegar Campanyes D'imatge També I de màrqueting Doncs bé Amig de la voràgina Va arribar La trucada Que ha acabat De propulsar El cas A l'escala mundial Ha estat la trucada De la exestrella De la NEBA Shaquille O'Neal Conegut Per la seva generositat I sensibilitat Pels temes socials I aquí Alguns usuaris De Twitter Ja havien instat També A donar Un cop de mà A l'Eric Doncs bé Una història Realment sorprenent També Fa uns dies Al voltant De les 6 de la tarda L'Eric El noi Va respondre Una trucada Que el va deixar Estupar Facta Malgrat que En 19 anys De professional No es va haver De preocupar mai Per tenir bambes O'Neal Aquest jugador De la NEBA A l'altra línia Telefònica Va empatitzar De seguida Amb la situació Del jove Li va reconèixer Que quan tenia També la seva edat La seva mare Tampoc trobava sabatilles Per ell I que l'objectiu Era que no tingués Mai més Aquest problema A la trucada Es veu Que el jugador De bàsquet De l'ex NBA També Li va donar Un consell De vida En el noi Li va dir Vaig guanyar 900 milions De dòlars Escoltant Els meus pares Tu també Els has d'escoltar Doncs bé L'endemà Reebok Va entrar També A Godric Juntament Amb una nota Cinc parets De bambes De la talla 59 La talla 22 Americana Que originalment Havien creat expressament Per a SAC Doncs bé Tota una història Bastant curiosa I parlem ara també D'una altra notícia I es tracta De les novetats Que hi ha A l'hora De portar La feina La baixa mèdica Es gestiona De forma diferent Des de fa Un parell De dies El metge O la mútua Resulta Que envien El comunicat mèdic D'incapacitat temporal A la seguretat social Que comunica A l'empresa La informació Rebuda Doncs bé Això es va posar En marxa Des del dissabte 1 d'abril En què Els treballadors Ja no han d'entregar A l'empresa El comunicat De baixa mèdica Amb aquests Nous canvis Introduïts Per la seguretat social S'elimina La còpia Per l'empresa I ja no serà La persona Que està malalta L'encarregada De portar-li Sinó que serà Una gestió Simplement telemàtica Què passava fins ara Doncs bé Fins ara El treballador malalt Tenia 3 dies Per entregar el document Que el metge li donava I si no ho feia Podia ser sancionat O fins i tot Acomiadat L'objectiu D'aquest nou canvi És eliminar Aquesta burocràcia I aquests tràmits Per als treballadors Afectats I que sigui Simplement L'administració La que de manera Telemàtica I automatitzada Sumeixi les gestions Els metges La seguretat social Les mútues I les empreses Són ara Les responsables D'intercanviar-se Aquests documents necessaris De manera que El malalt El treballador Ja no ha de fer Els tràmits Com es gestionen Ara les baixes? Doncs bé Aquest procés de gestió Confirmacions O altes mèdiques Canvia I funciona De la següent manera El metge La mútua Primer de tot Envien el comunicat Mèdic d'incapacitat A la seguretat social Que de manera Immediata O amb un dia Hàbil de marge Com a màxim Comunica A l'empresa La informació Rebuda I un cop Rebuda La notificació L'empresa Té un màxim De 3 dies Hàbils Per formalitzar Les dades necessàries A través del sistema Red Per gestionar Aquest tràmit I si no ho fa Dins el termini Establert L'empresa Serà Sancionada La mesura Ja ho hem dit Va entrar en vigor A l'inici del mes d'abril I es va publicar Al BOE El passat 5 de gener Estem escoltant Lady Gaga Amb aquest Bad Romance Cançó del 2019 2009, perdó I want your psycho Your vertical step While you admire When no baby is sick I want your love Love, love, love I want your love Love, love, love I want your love You know that I want you And you know that I need you Cause I'm a free bitch Baby I want the bad Your bad romance I want your love And I want your revenge You and me Could ride a bad romance I want your love And all your love Has revenge You and me Could ride a bad romance Oh, oh, oh, oh Conrad bene romanse Rá rá rá rá rá rá rá má Gaga ooh la lá Vote your best romantic Rá rá rá rá rá rá rá rá rá má Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit