#358 - Descobrint River Phoenix: El jove actor que va marcar una època

La vida s'enjustenca a través de les ones. La vida s'enjustenca a través de les ones. Un programa que fem de la setmana fins no tornar després de Setmana Santa, després de la mona, ja el dimarts dia 11. Bé, aquesta tarda què ens esperen per això les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot tindrem de convidada a l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata, amb qui farem una mica de tertúlia i parlarem també d'aquest fenomen anomenat l'enoturisme, que ja fa anys que està de moda, però bé, ara que arriba el bon temps, també la gent torna a agafar-ho com una opció de turisme. Després, tot seguit, tindrem a l'Arnau Cònsul de la llibreria que el llibre té d'aquí de Sant Just per fer-nos la recomanació del llibre setmanal. Sempre ens porta alguna novetat editorial i ara que estem també de Setmana Santa i que tenim també més temps per l'oci, doncs sempre va bé tenir a la mà un bel llibre. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bitlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem la secció Just el que no saps, amb el col·laborador de l'Hospitalet, en Marçal Ferret. I bé, cada setmana aquí a la ràdio per presentar-nos la vida i la biografia d'un nou personatge històric, famós, normalment, i ho fem de forma divertida i molt amena. Doncs bé, tot això serà el que tindrem de seguida. No m'alxeu, que comencem! No, Astrid, no anem a Cadaqués, no? Oh, estaria bé, eh? Estaria molt bé, però ens hem de quedar aquí a Sant Just. Sí, estem de guàrdia. De guàrdia, exactament, perquè ara ho dèiem, eh? Sí, sí, sí. Venint aquí... Fermament de guàrdia i convençudes, crec. Com si fos un 6 d'agost, pràcticament. Sí, sí, sí. No hi ha ningú pels carrers. És ara venia caminant i res. Ahir també, a aquesta hora, més o menys, hi havia aquesta sensació i sí que cap a 6, 7 de la tarda veus com es mouen. Sí, ja comença a haver-hi el moviment ja més tard, eh? Sí. El que passa que, bueno, igualment, és que aquí a Sant Just, com que és festiu, demà dijous... Demà pot, demà, no ho sé, és que no hi ha... Però avui no és festiu. He estat mirant tots els pobles del voltant. Però avui no és festiu. I no n'hi ha ni un. No. He trucat a un paradista del mercat al migdia, no, hi han tancat, no, hi havia moltes ganes de fer vacances. Bon, és que clar, demà és festiu, és a Sant Just, a Sant Just, festa local. Però, bueno, clar, a Barcelona no, a les escoles sí... A Esflugues no, a Sant Joan d'Espí no, a Sant Feliu no... És tot un entorn molt gran, no? Que dius, està bé, és la teva bombolla, però... Bueno, es nota, es nota, es nota, es nota. Ahir hi havia, va haver-hi un moment, eh?, al matí de... Ui, ui, he sentit, he sentit que... He sentit que algú parla? Avui també, i n'hi ha aquell punt com d'estrès, hi ha fins i tot comerciants que no obriran dissabte, tampoc. Ah, tampoc. Per tant, anem a, uf, uns quants dies... Clar, és que dissabte realment cau una mica enmig, eh?, perquè divendres, que és divendres Sant, després hi ha el diumenge, el dilluns, i llavors dissabte, doncs, si la gent marxa fora, doncs, bueno, comerciants que marxin, doncs, clar, el dissabte, doncs, tancaran, segurament. Nosaltres l'any passat vam tancar, feia... Crec que no havíem tancat mai, més aviat ens havíem anat, o estàvem els dos, on, depèn de com queia el pont, entre cometes, de l'1 de maig, hi havia, de tant en quant, el que coincideix, amenaçant-te amb l'1 de maig, no?, hi havien dit, va, un fa aquest dia i l'altre fa l'altre. I el resultat, en principi, era positiu, hi havia gent... Sí, bueno, es quedava una tenda, no?, l'abotida. Afecta molt quan és dijous, eh?, però sempre es quedava un. I aquest any han dit, ho farem tot del revés. Què vol dir tot del revés? Tot del revés vol dir de tindre idea de dir... Dijous, tancarem, és festiu, divendres, dissabte obrirem, dilluns... A fer-ho gairebé tot al revés, que bàsicament et puc dir, tindrem tancat divendres i diumenge. Divendres i diumenge. Sí, fem un torn demà especial al matí, no tot el matí, de forma que l'esnau no crec que valgui... Molt la pena, t'arriba mà oberta, que és en just, eh? El que pot passar demà a l'esnau és que molta gent, o la poca que vagi pel carrer, vagi buscant un lloc on prendre un cafè. Però això és molt típic de l'agost. A l'agost la gent va com molt desesperada, a vegades penses només que tingués una maquineta de cafè. Ja. Tenies allà tota una colla de perruquians, perquè és molt difícil, aquella gent que està habituada a anar a fer el cafè en un bar o una terraceta. Sí. Bé, clar. Doncs n'hi ha una mancança. Encara no hem decidit l'hora, obrirem demà al matí. A més, sempre ho diem, eh? Sempre tenim feinetes a fer. La setmana que ve, el dimecres, fem un tas sobre el Montsant. s'han de penjar coses a la pàgina web. O sigui... Com va anar el tast amb maridatge, per cert? Oh, molt bé. Sí? Ui, em queda lluny, eh? Et queda lluny, però vaig acabar de rentar les copes dilluns, però... Bueno, em queda lluny. Quanta gent va venir a fer el tast? Em sembla que veien set... Vuit? Ah, bueno. Set, vuit. Que és un número molt perfecte. Sí. Molt interessant allò de veure el comportament, com té una bombolla... Sí. Quan no ves la tastes, i quan l'estàs acompanyant de... Per exemple... Home, tot el que ens vas dir, que posàveu formatge, fruit sec, salmó... Sí, vam canviar un, vam canviar un perquè el bacallà no estava prou de salat. Llavors va ser tot un repte a buscar una coca de recapte per tots en just. Fins i tot s'enferiu, trucant. Oh. Sí, ens era igual, eh? Si era un sardina o era un botifarra. Et podries haver posat tu de cuinetes a fer la coca de recapte. Doncs són d'aquelles coses que a vegades t'ho fan replantejar. Després és... Ah, els celíacs. Ah, mira... Altre tema que normalment... Però vau tenir problemes en aquest... Normalment tenen problemes perquè a l'arbolari tenen un humus que va agradar moltíssim. Sí, ah, mira, una abraçada als a l'arbolari de Sant Jut, eh? Sí, sí, s'ha de dir, eh? És allò, va ser una mescla de quilòmetre zero entre en el mercat, el Super Helena i l'arbolari per tindre-ho tot. Perfecte, el triat de les vermudes. Vam arribar al xabata de la carretera perquè els altres no tenien la coca de recapte, però vam trobar una a un carbassó i bric que també quedava molt bé. És típic de mescla. Sí, sí. Clar, quan has tingut un maridatge, a veure, no hi ha res perfecte ni res imperfecte. L'únic és allò que a nivell bombolla tot tenia una història que començàvem pel més lleuger i anàvem a buscar una cosa més envellida. Sí. Pots tindre allò que dius, alguns amb més bombolla, amb més acidesa, per tant és ideal un maridatge, però clar, el maridatge com a tal, tu no pots barrejar aquí coses que no tinguin gaire lògica, no? I vam començar això, amb un petit pinxo en què teníem l'oliva farcida, la certineta, molt aperitiu, no? perquè realment era això, un pinxo d'aperitiu, i allà tens una bona entrada. Ah, m'hi ha. Desidesa. Després el segon, aquí, és on entrar, ja no me'n recordo, eh? És on entrar avançant a la coca de recapta i a l'humus. Val. Perquè, clar, amb el bacallà no hauria estat malament, eh?, fer aquest salt. L'únic que després, el tercer, era el salmó marinat, amb l'anet per sobre i tot, llavors, clar, depèn de com, clar, si tens una cosa que marca molt una acidesa al principi, molt al salat, també et pot arribar a marcar aquell tercer, no? Llavors ens vam dir, fem una cosa relativament dolça, ens traurà que hi ha... Però amb molts contrastos, no, veig jo de... Molt. Molt, perquè a més és allò que dius, aquest en què està elaborat, no? Perquè, clar, tu fas un petit maridatge, però després en parlem de molts d'altres, no? Mira. I el del salmó també m'agrada moltíssim i al final, que aquest era el problemàtic, perquè era un escumós, que sempre ho dic, eh?, amb les mandonguilles, amb ratafia de la Teresa de la granja, li aniria molt bé per un àpat, però no per un tas per acabar. Clar, el context també s'ha d'entendre. Llavors allà vaig anar a buscar un formatge gruller, que fos potent de gust, i amb aquesta grassa, no? És allò que dius, un escumós amb una... Em sembla que era del 2015 o 2017, o sigui, tenia bastant d'envelliment, una bona càrrega d'acidesa, per tant, necessitàvem aquell punt de grà, però també acabàvem l'àpat. Per tant, no podíem acabar amb unes mandonguilles. Necessites aquell com postre o prepostre, no? Per tant, els formatges i els fruits secs li quedaven bé, no? Molt bé. Et sembla si parlem una mica d'enoturisme, perquè amb la caloreta, setmana santa... És com un punt de sortida, eh? Sí, la primera llançada ja a la gent que li agradi el tema del vi, no? Està enterat una mica de... De tot el... Seguir-ho tot... Sí, que a més el tema del vi inclou, per exemple, la terra, casars rurals, allotjament, gastronomia... És aquest arrel... Molt, moltíssim. Tu pots agafar d'una banda o l'altra... És de la pagesia d'inici... Sí, sí, sí. A vendre't un producte global en el sentit del que és el vi, l'oli, el turisme rural, l'allotjament, la situació, la història, la cultura, el territori... Li pots anar sumant, eh? I mentre venia cap aquí pensava, no tenim res de tot això, Sant Just, tenim molt de patrimoni... Sí, però que no s'explota a nivell turístic, ja no enoturístic, que tenim restes de fa molts anys, no? En mans privades, però que és allò que dius, el potencial hi és, les ganes no ho sé, per part meva hi són totes, i allò que li vas donant voltes i al cap, com que sempre el tinc rodant-se, oh, que maco quedaria un allotjament rural. Però potser és... Un no sé què. És complicat, no? Fer un... És complicat o no. O sigui, el tipus de turisme que pot haver-hi, per exemple, en llocs així com més... Bueno, no ho sé. Com el Sant Just, que s'ha convertit, que és el de fugida de tothom, però hi ha molta gent que també es queda, hi ha molta gent que es queda, és una població gran. O sigui, si estem a tocar dels 20.000 habitants, no tothom marxa massa. No, no. Marxa moltíssima gent, però n'hi ha tot un grup... N'hi ha molta que també es queda, sí. Que els que tenim allò a la porta oberta cada dia, sabem qui són i els perfils de gent que es queda, no? I només que hi hagués, com exemple, aquests centres de cultura una miqueta més oberts, ja no et diré de cuina, que també, potser, hi hauria un cert moviment i fins i tot et vindria gent de fora. De fora, vull dir, de la mateixa comarca, eh? Fins i tot. Home, a mi em passa molts cops que quan dic que soc de Sant Just, la gent es queda com... Uf, d'on? D'on? Ui, allà? Llavors, llavors, hi ha diferents opcions. Poc transport públic. Al Walden? Diuen, sí, allà, ah, vale. O al costat d'Esplugues? Ah, vale, sí, em sona. O al costat just, al costat de Barcelona, per la part de dalt, com si diguéssim, ah, bueno, vale, ja ubico més o menys. És com, sempre has d'anar a buscar referències. Però si tu preguntes què és Sant Just, hi ha resposta? A part de, ui, viu gent... Al Walden. Al Walden, hi viu gent rica, famosa, és... Uau, és que tenim molt, tenim molt. Però això són molts estereotips, eh, també, t'haig de dir. Absolutament, absolutament. I si anem cap als anys... Perquè Sant Just també hi viu molta gent. Quan el Josep Maria Espinaix era una criatura, venia a estiuejar Sant Just. O sigui, Sant Just era el poble d'estiuetj. Sí, sí, sí, clar. S'ha convertit en un forat negre que dius, ei, els que apostem per Sant Just al 100%, et sents moltes vegades poc recolzat, no? I acabarem, com jo demà, que aniré fent turisme a Gratallops. Toma, a Gratallops. Què vas a fer a Gratallops? Vaig a visitar un celler que no conec. Conec el que va ser a l'inici, perquè, com a totes les empreses hi ha canvis, tinc una amiga que treballa en un celler, Clos Peixem, que està situat a Gratallops, ja et veig buscant. Clos Peixem. Clos Peixem, eh? Sí, que ve d'una trencada de socis d'un altre celler. Per tant, el celler com a tal és nou, estatificat, allò enganxat, quasi bé, diria, a l'església. Una sèrie de vins molt interessants, alguna de les finques les conec, però aquesta versió d'aquests vins nous no. I tinc una amiga que hi va començar a treballar fa relativament poc i que hi porta tota la part d'exportació. I, doncs, aprofitem el dia, per un dia que puc fer festa, que al final no la faré dilluns, però és igual. Doncs anirem cap a Gratallops, visitarem el celler, tastarem els vins. Sí, sí, perquè ja n'hi ha. Suposo que anirem a visitar alguna de les finques, que també algunes ja les conec, com amb els ulls tancats et podria fer una descripció d'on són. I després anirem a dinar el mateix Gratallops al restaurant i que també tenen betam breakfast de Clos Figueres. Ah, perfecte. Que també tenen celler, tenen vinyes i tenen aquest restaurant a la planta baixa, un jardí maquíssim, ideal per anar amb criatures, perquè les pots deixar... A tot Gratallops, eh? Crec que pots deixar córrer les criatures. I tenen a la zona de dalt aquestes tres habitacions. Ah, bueno. Per tant, farem allò, un tast. Molt bé. Un tast. Que bé. A més, entre tal Clos Peixem que has dit, no? I sí que és veritat que, per exemple, d'activitats ofereixen activitats per a empreses, casaments, activitats culturals i després també hi ha... Fixat, eh? Sí, no, sí, sí. Activitats per a empreses, casaments i cerimònies, més a dir que s'entén, per exemple, comunions, etcètera. També activitats culturals, que vas a mirar que són activitats culturals i diuen pots fer allà exhibicions d'art, pots fer una signatura de llibres, desfilades de moda, vídeos, sessions de fotos, concerts, etcètera. Sí, seria una mica aquell, l'oferir el teu espai... Sí. A tot. A tot, exactament. Bé, jo suposo que això també consisteix en una mena de reinventar-se amb el negoci i de, bé, de poder aprofitar, no?, el local per, bueno... Exacte, ja no és només aquell espai on s'elabora vi i no entra ningú, no? Clar. I fosc i tancat. No, és obert a tothom. També, per exemple, proposen una visita per experimentar aromes dels vins i descobrir com tastar-los. Veig aquí també una visita obligada pels apassionants de la sostenibilitat, el vi i l'arquitectura. O també, per exemple, altres visites que inclouen, doncs, per exemple, passejar per les vinyes, etcètera. Aquesta és de les que més agrada, no?, perquè és una cosa que realment... Jo ara em giro, no?, i miro cap enrere i penso, fa 50, 60, 70 anys tot això era en vinya i és el teu entorn que hauria de ser natural. Perquè la gent s'ha desconnectat, no?, és allò que dius. A vegades la gent agafa el cotxe per anar a veure aquests espais, que estan molt bé, si vols conèixer certs territoris, certes zones, on s'elaboren aquests vins o d'on surten aquests vins i moltes vegades és girar el cap i ho tenim, no? Mira, jo recomano una web que estic consultant també, que es diu enoturista.cat, on hi ha moltíssimes entrades amb diferents titulars que criden molt l'atenció. Per exemple, descobreix els premiats el binari d'enoturisme, una edició que fan els Premis Badevi a les millors experiències d'enoturisme de Catalunya, d'enoturisme del 2023. Per exemple, l'experiència Garbet del Saller Pere Lada. Tirant cap a l'Empordà. Sí, premiada com a millor activitat d'enoturisme català. Sí. Després també tenim el vol de rapinyaires a la vinya i esmorzar de pagès amb tas de cava a les bodegues sumarroca. També hi ha, per exemple, una cosa recomanada, visita immersiva Molleres de Realitat Virtual a Cava Berta. Hola, què d'això, Realitat Virtual? Aquest no l'he fet, encara. Home, però... Sí, sí, Cava Berta van ser també dels primers. També és un celler relativament nou i jove, eh? Sí, sí, a l'Alp Penedès. A l'Alp Penedès, sí, amb el Josep de Cava Berta, fèiem el curs de sommelier amb un any de diferència. Doncs mira. Ens coneixem de fa molts anys i és allò que dius, clar, va tindre ja el moment de construir el celler i va tindre una molt bona visió de futur. Fixa't en la gran quantitat de coses que fan i aquesta enoturista.com, em sembla que és, ho porta una parella... Enoturista, enoturista.com, ho porta una parella el David i la Judit, que em sembla que deuen sortir per aquí en algun moment. No ho sé si és a la mateixa web perquè és enoturista.cat, eh? Ah, enoturista.com, també pot ser enoturista.com, ja ha arribat un moment que... Bé, per exemple, també hi ha un premi al millor allotjament enoturístic, que són les cabanes de l'Uller, el celler heretat Uller del Mas. Sí. Uller del Mas. Una preciositat, ara. Una preciositat, doncs, que sàpigues que Uller del Mas és, de moment, el millor allotjament enoturístic del 2023. Sí, sí. El que passa que el preu... També s'ha de dir, eh? El preu també. Moltes vegades, els allotjaments enoturístics... És un celler amb castell mil·lenari a Manresa. Sí, sí, jo vaig haver de visitar fa molts anys i era que antigament, ara, perquè moltes terres s'havien venut, però des de la finca d'on està el celler fins a arribar a Sarrià, no sortien de la pròpia finca, anant a cavall o anant amb el carro. Mare meva! Ostres! Sí, sí. Ostres, uau. Doncs això, Uller del Mas, ha estat també molt premiat. Després també, per exemple, experiències culturals relacionades amb la vinya, microteatre, entre vinyes, el celler Alta Alella. Que estan a Alella. Alella. A Alella. Al Nuresma. Després també, per exemple, el restaurant La Morera, per la seva experiència de vins en família. o el Centre d'Interpretació de la Malvasia i la seva experiència Un Mar de Malvasia en col·laboració amb la Cofraria de Pescadors de Sitges. Aquesta la tinc pendent. Aquestes dades que tinc a... Doncs... Agenda sense... Bé, a punt d'entrar a l'agenda, però no té data. Després també, per exemple, Can Roda, un celler encantador només a 30 minuts a Barcelona, a Santa Maria de Martorelles, ofereix experiències naturals en una finca envoltada de boscos i vinyes ecològiques. I, a més, el celler és una masia modernista del 1864 i, bueno, posen, doncs, com ha destacat, calabora vinys elegants, escumosos, vermuts també per fer aperitius i ho posen com a experiències naturals entre vinyes ecològiques. O sigui, entrant a la web hi ha un munt d'experiències. Un munt. I jo suposo que, clar, tots els cellers bodegues també deuen potenciar, no?, aquestes activitats. Des de molts cellers les potencien amb la seva web de forma... Per exemple, tast de vins i formatges, tast de vermuts premium, sortida guiada amb tast... És que no ho sé, hi ha un munt d'activitats, m'estic quedant parada perquè és com... Sí. I, a més a més, també les tenen dividides, o sigui, seleccionades i classificades per regions vinícoles recomanades. Per exemple, hi surt un mapa, no?, i llavors et posa la regió del Penedès, no? Llavors tu pots clicar i et diu totes les activitats que pots fer en aquesta zona del Penedès. del Penedès, a l'Ella, la zona del Pla del Bages, del Priorat, de la Conca, de Barberà, de l'Empordà, de Lleida, de Tarragona i de la Terra Alta. Per tant, no cal anar a buscar... A Barcelona no n'hi ha cap. A Barcelona, potser remenant podràs trobar... Bueno, tenim que en calopa, que la tenim més a prop que gairebé a Barcelona. Sí, sí, és la pàgina web de la Judit i del David, que són periodistes i que s'han introduït en el món del vi... Bueno, s'han especialitzat, no? No fa tants anys i s'han anat especialitzant i la veritat és que comuniquen molt bé. Mira, a Vilafranca del Penedès n'hi ha l'escola d'enoturisme de Vilafranca i fan molts cursos, fan el curs de sommelier professional, el curs de productes enoturístics, també una altra pàgina web per triar i remenar coses a vins. Doncs, mira, a partir del dilluns aquest, no, dilluns 17, jo m'he apuntat a un curs de com comunicar l'enoturisme per les xarxes socials. Ostres, que guai! O sigui, és allò que dius, moltes vegades no busquem la formació, busquem la sortida, el que és fàcil. Doncs el curs estarà impartit pel David. Ah, mira. De noturista, que és això, no? Segurament us posarà exemples de coses que fa ella des de la seva pàgina web, des de les seves xarxes. Sí, és una pàgina web que hem vist, no?, com anava creixent i la veritat és que, clar, tothom ha anat creixent. El que passa que moltes vegades, sí, que petits cellers et faran la visita d'una forma molt més personalitzada, però també requereix d'un temps personal molt gran, no? Jo crec que això és, ara, avui en dia, això deu ser la seva dedicació, perquè també tenen pàgina de Facebook, tenen Twitter, tenen YouTube. Ho porten tot a nivell xarxes. Tenen Instagram. Jo suposo que això deu ser ja la seva sortida professional. Una altra cosa molt curiosa, millors concerts i festivals per fer enoturisme musical. També hi són, hi ha un munt de concerts. Enoturisme musical. Bé, més que de concerts, de programes o... Jo crec que són concerts... Que ja es fan en els cellers, eh? Són concerts a l'aire lliure, no?, poder, o concerts que es fan en cellers o entre llocs que hi ha vinyes... I van creixent, van creixent. Són propostes com aquí tenim la Virce, que es fa a la sala del cinquantenari. Sí. Ara imagina't fer la Virce en tres o quatre espais diferents de Sant Just relacionats amb el món del bé. Per exemple, el festival que es fa aquí a Sant Just, la Vall Festival... Exacte. Si estic deixat d'entrar de vinyes, seria una experiència d'enoturisme musical. Exacte. Diuen, combina la música amb la visita a espais naturals vinícoles. La majoria de vegades les actuacions, els concerts i els festivals es fan a la vora del celler, sobretot en bars de vins, amb terrassa a l'aire lliure. I també concerts, sobretot de petit format, on es poden fer a l'interior, això sí, de les caves, en sales de criança dels cellers... Sobretot per la sonoritat. Ah, clar. Sí. Tot el que sigui a l'exterior és molt agradable, eh? Sí, sí. Estar en un concert o una obra de teatre o senzillament gaudir de la posta de sol. Sí, és el que jo crec que he regalat millor a les meves amistats, no? Compartir una posta de sol amb una copa. Però si parlem sobretot a nivell musical, a dins, sobretot a l'estiu, que ja estan més fresquets, és una sonoritat espectacular. Que bé, mira, veus, això no ho havia pensat, que clar, realment fer concerts o així... A l'aire lliure és complicat. Sí, és més... Bé, fins i tot xerrar, eh? Estàs més exposat al que pugui passar a la intempèrie, no? A condicions que, bueno... Bueno, i el que deies tu la setmana passada, no? I, bueno, l'Albert, que no t'escoltes. No, no. O completament, o sigui, a fora, a vegades, segons també els llocs o segons també la gent que et rodegi i això... O estàs en un... estàs a l'aire lliure, però relativament tancat, o tot se'n va, no? Sí, jo me'n recordo fa molts anys, un tast de cerveses a la plaça Maragall i dir... No ho repetiré mai més, perquè per molt que cridessis, la veu marxava. I llavors et deien, és que no et sento. Caram. Bé, doncs... N'hi ha feina, n'hi ha feina. No, total. No ens l'hem d'acabar amb quatre dies, eh? Tenim temps. Qui vulgui estudiar, qui vulgui conèixer, qui vulgui reformular-se, que miri a la pàgina de l'escola d'enoturisme... També. Que n'hi ha moltíssima cosa, que ja et dic, eh? Nosaltres també ens apuntem. Mira, per exemple, Clos Figueres, Bettenberg Fes Clos Figueres, surt com a un dels millors allotjaments amb vi. O sigui, com a un dels hotels recomanats, on fer enoturisme a Catalunya, el Bettenberg Fes Clos Figueres, després la Casa Gran 1771, que està al Penedès. També, per exemple, per dir, algunes més, les cabanes de l'Uller, hem dit. Sí. Amb desconnexió, això, amb vistes a Montserrat. Després també, per exemple, recomanen la Casa Rural al Parc Natural dels Ports, Mas de Sotorres, a la Terra Alta. Ah, l'apunto. I després del Penedest, en recomanen tres, també. Per exemple, l'Hotel Font de la Canya. Aquest és nou. És nou. Aquest ha estat inaugurat... Doncs és un hotel boutique. Clar, quan et diuen boutique vol dir... Amb encant, de Calblai. Sí, eh? És paraula, és terminologia anglesa, glòfona, que quan et diuen un celler boutique, o un hotel boutique, ja vol dir... I a la paraula boutique ja li dóna certa... Sí, jo he mirat les fotos, eh? No em van comir de pas a la inauguració. No? Bueno, després també hi ha la Marlesita. Sí, aquest és també d'un celler. Tenen dos espais, la part del celler més gran i la Marlesita, que seria aquest allotjament, que em sembla que era l'antic estable. Ah, val. Aquest l'he mirat, eh? Del celler Can Marles. Sí, del celler Can Marles, que a més tenen el Sergi Damaia, el cuiner, treballant-hi, i tampoc està tan lluny. Aquest també el tinc a notar. Sí, molt... I després, de l'Empordà, per exemple, recomanen els apartaments del celler La Vinyeta. Sí. I de la Conca de Barberà, recomanen la Casa Rural del celler de l'Espluga. Una mica de tot. Una mica de tot. Sí, sí. I això és el bonic, perquè és que a més n'hi ha molt... Molt, molt per fer. Molt de tot. I a més, comencem abril. Mira, el celler Bàrbara Forés de Gandesa ja comença. Va començar aquest cap de setmana amb els tastos de primavera, que també és anar-te a situar la vinya, tastes els vins, veu-la de terra, t'expliquen, després vas al celler. I això durarà gairebé fins a en Jordi. Aquest any allarguen moltíssim tots aquests que serien aquells tastos que s'inauguren com molt ara per Setmana Santa. Però és que la Fira del Vi de Falset, que no realment és el primer cap de setmana de maig, crec que s'allargarà com a juny. Uf! Mora meva! Fins al juny, eh? Sí, que també està molt bé, perquè a més també hi entren restaurants. Per exemple, el restaurant, el celler de l'Àspic, per sopar o dinars temàtics, amb un celler. I això també és molt interessant, perquè hi ha aquest meridatge, o sigui, acostuma a vindre el propietari o l'anòleg, es va tastar el vi un a un i per cada vi hi ha un plat. Ah, fixa't. Aquest també molt interessant, eh? Més que recomanable i s'acostumen a esgotar ràpid. La cuina també és molt bona. Com has dit que es diu? El celler de l'Àspic. El celler de l'Àspic, d'acord. El centre de Falset. Ens ho apuntem. Astrid, et sembla si ho deixem en aquest punt? Sí, sí, sí. Tenim molts deures, ja veus, eh? Sí, moltíssims. Clar, a la fi et diuen, oh, per què obres? Tant de bo pogués traslladar tot això, tant a la nostra web com moltes vegades a la gent que entra. I la veritat és que ve molta gent a vegades a comprar i acabes explicant històries. Sí, sí, tal qual. Mira, ahir va vindre una noia al matí a comprar i beu un xampany, estem parlant ja de la zona de la xampanya, eh? A França i diu, aquest senyor és el millor amic del meu sogre. Ah, mira. Eric Tallet, que tu dius, Eric Tallet és una marca que no l'he sentida mai, o sigui, petit viticultor, i aquí a Sant Just tenim una família vivint. Que són originaris de la Borgonya, tenen vinyes, però no s'hi dediquen, i sempre, veus, trobes aquest enllaç, mira, doncs el coneixeu. El món és un mocador. El món és un mocador. És un mocador. És maquíssim, és maquíssim aquest món. Astrid, ho deixem aquí, que acabis de passar també una bona tarda, i els dies que facis festa, doncs que també que gaudeixis per allà a Gratallops. Sí, sí, demà a Gratallops aniré fent historietes. Molt bé. Vinga, que vagi bé, Astrid. En parlem dimecres, que bé. Vale. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. . Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada I just aquest any ha sortit un llibre que aborda les pors humanes convertides en mite d'una manera sensacional i és una gran sort que s'hagi publicat aquí perquè jo diria que la majoria dels llibres de Roger Bartra, antropòleg mexicà, fill de dos catalans il·lustres que es van exiliar per la Guerra Civil... Ella va dir per si mexicà té un nom bastant català. Absolutament. Ell és, de totes maneres, nascut ja a Mèxic, fill d'Agustí Bartra i d'Anna Morià, Roger Bartra Morià. Per tant, de dos poetes catalans exiliats que acaben els seus dies a Mèxic, de fet, tornaran tots dos, però clar, el fill neix directament allí, a l'Associació de Mèxic mateix, l'any 42, i bueno, doncs allí es converteix ara mateix en un catedràtic de l'UNAM, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxico, s'ha parlat de la Universitat Mexicana d'Antropologia, una més respectadíssim, i a més a més autor d'una quarantena de llibres, alguns de... molt reconeguts, però... Quarentena de llibres, eh? Ben bé, sí, sí. Parlant sempre d'això, doncs, per exemple, un dels seus temes és la melancònia, estudiar la melancòlia al llarg de la història, o estudiar el salvatgisme, no? Estudiar també tot el que ha fet que, per exemple, l'agricultura mexicana sigui encara tan poderosa en un país que està al costat dels Estats Units i que un... bueno, en fi... Molta competència, vaja. Sí, i que d'alguna manera podria haver-se industrialitzat o hauria pogut desaparèixer del tot. Però tot això són alguns dels camps del seu llarguíssim estudial, no? Historial d'estudis, però probablement els més interessants són aquests, els que fan referència, doncs, a l'antropologia, d'allò de dir el que l'home s'ha anat inventant per això, per explicar-se a si mateix, no? I això, un dels seus... però la majoria dels seus llibres, tot i que ja escriu molt bé, són... allò que en diuen llibres universitaris, llibres per gent que això, que estudien tropologia i que, per tant, fan uns estudis superiors. La gràcia d'aquest que vull parlar avui, que s'ha publicat fa pocs mesos, l'ha publicat Anagrama, que ja l'havia publicat algun llibre, per tant, s'ha publicat aquí i és accessible a qualsevol llibreia. Molts altres primer s'havien publicat a Mèxic i no tots han arribat, els es trobàvia biblioteques o el que sigui. I aquest, clar, té un títol tan... que ens lliga molt amb aquesta música que hem posat al principi, un títol tan sinuós com El mito de l'ombre lobo. Caram. I, clar, dius, ah, bueno, l'home llop, d'acord, tots sabem el que és, d'alguna manera, doncs sí, és d'aquelles coses del cine, n'hem vist, no, no, el cine és l'última en les representacions, és el que ha fet que ara sigui molt popular i, a lo millor, fins i tot, en alguna pel·lícula ens pot fer riure, o a lo millor ens pot fer por, però dius, bueno, són dues hores que passem a un cine o davant d'una pantalla, no passa res. Però, clar, és que l'home llop té gairebé 5.000 anys d'existència. Oh, caram. I la primera referència a un home llop, per dir-ho així, Roger Bartra ens la situa al poema de Gilgamesh. El poema de Gilgamesh és el gran poema èpic de la literatura sumèria. Ostres. Si estem parlant de la Mesopotàmia Antiga, això fa 4.700, 4.800 anys, allà hi ha un home que és condemnat per una sèrie malifetes que ha fet per la deessa Ishtar, ha ser convertit en llop. I això surt, doncs, s'explica, una de les tantes històries que explica el poema de Gilgamesh és algú que el convertit... Clar, ser convertit en llop vol dir que és algú que és apartat de la ciutat i, bueno, no només tindràs forma de llop, sinó que, clar, quina característica han tingut sempre els llops que els homes els han caçat, els han odiat, els han temut, sobretot, perquè és l'enemic número 1 dels nostres ramats. Aquí i a tot arreu. Perquè, clar, ara de llops n'hem quedat poc, però per què en queden pocs? Perquè l'home s'ha dedicat a rasar-los sempre que ha pogut. Bueno, s'ha vist sempre com un enemic, no? Per tant, convertir-te en llop no és només, ah, bueno, doncs mira, viuràs al bosc com un llop i ho dolaràs a les nits, sinó seràs el nostre gran enemic. I seràs la nostra gran por. No només això, més encara, què mengen els llops? Carn. Deòricament, carn d'ovella o de vaques, no només. En la mitologia de la por, els llops ataquen els homes. Clar. Per tant, també seràs algú que menjaràs carn... Horror vacui! Menjaràs carn humana, canibalisme. Aquesta por, aquest és el que explica Roger Barta que l'home i llop es converteixi probablement en el gran terror de la humanitat durant pràcticament 2.000 anys, pràcticament fins al segle XIX. I això és el que repassa aquest llibre i és sensacional. I de fet, per exemple, potser molts dels nostres oients saben que hi ha una infermetat, o la psicologia ha determinat que hi ha una infermetat, que és la licantropia, que és algú que s'ha convertit en llop o que es creu mentalment, que és un llop o algú que, ara no la sabria definir, però d'alguna manera va per aquí, el nom de licantropia. Sí, un rastorn mental, d'alguna manera, justament. I que, doncs, creu que se n'han detectat al llarg de la història, o que a vegades aquests nens que, per exemple, surten en històries com Mowgli o aquests nens llop, narrons que es perden i que estan basats en casos reals, que acaben adoptats per una lloba i que, per tant, acaben naixent mit salvatges i que al cap d'un... d'això n'hi ha hagut casos a França al segle XIX... El llibre de la selva, per exemple, la pel·lícula mítica de Disney, no? El llibre de la selva. Clar, però està basat en un cas real. De fet, a Espanya també hi va haver algun cas real. Crec que al segle XIX d'algú que, de sobte, un jove desapareix... Hauríem de recuperar el Fèlix Rodríguez de la Fuente perquè... Justament. I, clar, doncs, això que en diuen licantropia, el nom ve d'un rei grec que es deia Licaon i el mateix. Zeus el condemna a viure amb els llops i, per tant, ja no a ser transformat, sinó a viure amb els llops. Probablement, amb aquests mites, aquestes societats antigues, la Mesopotàmia, la greia, amb els romans també el mite de llops surt moltes vegades, era una manera de dir, clar, nosaltres representem lo bo, la civilització, la cultura... Clar, tot allò que està als marxes és salvatge. Per tant, el pitjor que et pot passar, com a home, és caure en la part fosca. I la part fosca que sempre ha de ratant és el salvatgisme, el salvatgisme és ser un llop. Viure com els llops és el pitjor dels càstigs que et ponen... Molt pitjor que la mort, no? Quan et mors, segons les creences antigues, doncs te'n vas a alguna altra part, no? Clar, no, no, viure com els llops és viure, viure no com un home, sinó com el pitjor dels somnis dels homes. Llavors, clar, Barthel això ho explica d'una manera, sensacional, et va allargant el mite amb casos de llegendes que s'han anat trobant en zones d'Europa, es veu que, bueno, la llegenda de l'home i llop, per exemple, la zona del mar Bàltic, n'hi havia moltes d'allí, per exemple, eren sobretot dones que es convertien en llopes i aleshores tenien una connotació sexual terrible. Tot això acaben convertint-se en contes i arribem al segle XIX i aquí hi ha un capítol sensacional que ell titula Lobos i caperucites. Clar, Lobos i caperucites és quan t'adones que analitzant el rerefons de la caputxeta vermella, en realitat tens el mite de l'home i llop. Dius, no, no, l'home i llop no, és una nena que va pel carrer, pel bosc, i doncs un llop la vol atacar i se la vol menjar. Sí, gairebé hi hauria un mite de la violació. Sí, també. Però és que les versions, abans que el conte de la caputxeta, els germans Grimm, que són els que li donen la forma tradicional aquesta de... A la història de la caputxeta, sí, amb el llop. Clar, en realitat era un mite molt més terrible, on sí, efectivament, la por era que alguna noia pogués ser violada pel bosc, quan l'havia de creuar, perquè el bosc és el lloc on no controles el que passa. Era un mite, aquell famós diàleg de oh, quines dents que tens, per què serveixen aquestes grans tan mans, allò que en sabem tots de memòria. En la versió original, és la nena, li va preguntant al llop, un llop que, a més a més, parla. Un llop que parla i ara penses, home, per això, a veure, aquí s'ho creu. Què està passant? S'ho creu perquè darrere hi ha la creença que hi ha llops que parlen perquè són homes que han sigut condemnats. D'acord. I que en realitat busquen una altra cosa, no busquen la... Evidentment, busquen menjar-s'ho tot. De fet, això que sigui una... l'àvia disfressada i que la nena s'ho cregui, doncs, tot això, no hi vull entrar molt més perquè us perdré l'ànsia de llegir-lo. L'ànsia de llegir el llibre. I justament, crec que és interessantíssim descobrir de dir en un conte tan innocent, si tu vols, que si l'analitzis una mica i dius, home, tan innocent no és? Aquí un llop que vol atacar la nena. Podria manar desgranar en temes. Hi ha alguna cosa més i, efectivament, descobrireu que hi ha un estriptease. En l'origen del conte de la caputxeta hi ha un estriptease perquè és la nena, el llop, o aquest home llop que li diu, escolta, vine aquí que tinc fred i m'escalfaràs, m'ajudaràs a tenir... Quan ja està el llop i està l'escena allí, clar, és una escena de llit, i el llop li va dient, escolta, treu-te la caputxa. Oh, però no sé què fer-ne, tira-la al foc. I ara treu-te la camisa. Oh, és que no sé què fer-ne. Aquell famós diàleg que tota l'estona sabem que es va repetint, per veure-hi millor, per no sé què millor, en l'origen és, tira-ho al foc. I et van... Crema. La pobra caputxeta, que llavors no es diu caputxeta, abans d'entrar al llit, on l'àvia, teòricament... És bo saber en quin punt aquestes històries acaben convertint-se com a històries per explicar a nens i nenes. A nens. Això t'ho explica molt bé el Roger Bata en aquest de dir com una història tan tenebrosa, com que explica un espòs, com recull aquestes espòs antigues i les han convertit, doncs, bueno, quan és d'algú que és un déu que el converteix en home llop, és un... Bueno, és algú que ataca... Però, bueno, és el mateix terror, no? Tu surts del poble, vas a fer un tomb pel bosc i el terror principal és trobar-te ja no un llop, sinó un llop amb consciència humana. La mescla de tots dos és molt pitjor que un llop. Però un llop, doncs, no sé, l'espantes, li tires una pedra... Però un home llop és tan llest com tu. Però, en canvi, és salvatge com un llop. Clar. Clar, tot això s'ha convertit, tu ho has dit, en un conte infantil. Sí, sí. I això com ho hem fet? A quin punt, no? No? Després, bueno, això farà que probablement al mig de l'home llop decaigui i, com explica molt bé també en l'últim cas, el segle XX, el cinema, l'espectacularitat de les pel·lícules farà que, doncs, hi troben un punt d'inspiració brutal. Per tant, imagineu-vos-hi. Clar, perquè quan els germans Grima agafen aquesta història... És una història que circula de manera oral, n'hi ha diferents versions i això ho explica molt bé aquest capítol. Alguna més salvatge, altres menys, al principi no és una nena, és una noia jove, en edat de casar-se, no? Per tant, hi ha tot aquest erotisme tota l'estona i els germans Grima li van traient l'erotisme, ho converteixen en una nena que, teòricament, doncs, no hi ha erotisme amb nens. Clar. I, això, amb un final feliç, òbviament, no? Apareix el caçador i tot acaba molt bé. Però, darrere, hi ha una cosa molt més fosca i, en fi, doncs, de l'home llop fins i tot ara hi ha cançons populars als anys 80 i l'hem normalitzat moltíssim però és sensacional. És sensacional veure tot aquest camí que fa aquesta por atàvica convertida en conte per nens i ara hi ha, doncs, bueno, amb un mite que a vegades ens pot fins i tot fer riure a la pantalla perquè, doncs, alguna pel·lícula serà més de por o no però no és una cosa que... S'ha banalitzat. Hi ha altres monstres que potser ens es fan més ara, no? Per exemple, el que dèiem al principi, Spielberg, amb el tauró que ella, aquesta música, aconsegueix que cada vegada que et posis una platja en un temps pensis no n'hi haurà un per aquí, no? Ja, ja, clar. Fins i tot encara que siguis al Mediterrani Pacífic. Sí, bueno, les tintureres sempre fa una mica de respecte que s'han vist algunes. Culpa del cinema. Molt bé, doncs, Arnau, moltíssimes gràcies per la secció d'avui de recomanació de llibres i quedem per la propera i aquí a Ràdio d'Esvern ens quedem escoltant aquest tema de la Unión Lobo Hombre Lobo Hombre en París. Sí, a propièrgim. Vinga, que vagi bé, Arnau. Adéu. Adéu. Doncs això, tenim el grup La Unión amb aquest gran èxit Lobo Hombre en París. Fins demà! Com un sueño de loco sin fin La fortuna se ha reído de ti Sorprendido espiando El lobo escapoteando Y es mordido Por el mago del Siam La luna llena sobre París Ha transformado el nombre avenir Rueda Rueda Rueda por los bares del boulevard Rueda Se ha alojado Se ha alojado en un sucio estar Mientras está cenando Junto a él se ha sentado una joven una joven con la que irá contemplar la luna llena sobre París Algunos francos cobra de mí Aún su nombre en París És un hombre es de mi Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda us informa Kilian Sabrià Els bombers treballen per extingir un foc de vegetació forestal declarat aquesta tarda a Portbou a tocar de la carretera N260 L'avís s'ha rebut poc abans de les 4 de la tarda Girona Maria Rovira Bona tarda Segons fons dels bombers una desena de dotacions 8 de terrestres i dos avions treballen per controlar en aquest incendi que s'ha declarat a tocar de la carretera Nacional 2 a Portbou poc abans de les 4 de la tarda i que segons bombers hauria obligat a tallar la carretera A les feines s'hi afegeixen també bombers francesos per intentar aturar quan avança millor aquest foc que segons fons de bombers evoluciona bé Maria Rovira Catalunya Ràdio Girona Notícies Breu Sergi Molero Intercanviar correus sobre una oferta de feina amb la competència quan s'està de baixa no és motiu d'acomiadament Així ho ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reconeix el dret dels treballadors a millorar el seu horitzó professional El 2021 el director d'un hotel de Sant Cugat del Vallès va agafar la baixa per la Covid i també per agorafòbia Durant aquest període una altra empresa va comprar l'hotel ell va mantenir correspondència amb els antics propietaris i els nous el van acomiadar un jutjat de Terrassa ha considerat procedent l'acomiadament del treballador per transgressió laboral i abús de confiança el demandant va recórrer i ara el Tribunal Superior de Justícia resol que no hi havia mala fe en l'intercanvi d'aquests correus electrònics per tant declara improcedent el cessament de l'empleat i obliga l'empresa a readmetre-lo a pagar-li una indemnització de gairebé 25.000 euros Junts per Catalunya demana a la mesa del Parlament que restitueixi Laura Borràs com a presidenta de la Cambra ho ha fet a través d'un escrit que la formació ha registrat aquest matí al Parlament la diputada de Junts i secretària segona de la mesa Aurora Madaula assegura que la sentència que ha condemnat Borràs a 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació descarta explícitament que hi hagués corrupció amb la resolució d'aquesta sentència el que s'hauria de fer és revocar-li aquesta suspensió i que per tant quedi un altre cop tingui els seus drets plens i per tant pugui tornar a ser plenament diputada i presidenta perquè ha quedat clar que no hi ha hagut prejudici per l'administració i que no hi ha hagut lucre personal i per tant no hi ha corrupció i no hi ha cas per la suspensió de la diputada i presidenta el govern britànic ha decidit habilitar una barcassa per allotjar-hi uns 500 migrants una mesura que està sent criticada per diverses organitzacions benèfiques de torset el comptat on s'ubicarà i per amnistia internacional l'ús de la plataforma on hi ha 220 mòduls per allotjar-se disposats en tres pisos és segons el ministeri de l'interior una opció molt més econòmica que els hotels i que han utilitzat anteriorment les autoritats neerlandeses per exemple la barcassa s'utilitzarà com a allotjament mentre els migrants esperen que es processin les seves sol·licituds d'asil i tindrà seguretat a bord una sala de televisió i jocs i un gimnàs quatre nens han mort i tres més han resultat ferits en una llar d'infants del Brasil on ha irromput un home armat amb un ganivet després d'atacar-lo sense cap motiu aparent l'home de 25 anys s'ha alliurat a la policia fa només 10 dies un altre atac en un col·legi en aquest cas de Sant Paulo que va acabar amb una persona morta que ve i precedeix aquesta altra d'avui en aquell cas l'atacant va ser un noi de 13 anys i la víctima mortal una mestra i ara el papa que es confessa davant d'un grup de joves el documental Amen Francisco Responde que s'estrena avui a Disney Plus i no defuig cap tema polèmic joves d'arreu del món l'han interrogat sobre els abusos a menors l'avortament o la corrupció el pontífex també creu que l'esclavatge l'esclavitud moderna és que una dona no pugui ser mare sense assumir el risc que la facin fora de la feina i sentencia que la pornografia fa disminuir com a persona aquells que la consumeixen el documental dirigit per Jordi Évole mostra en tot moment això sí la cara amable diríem del papa Francesc Esports Roger Bussà el Barça rebrà avui al Madrid a la tornada de les semifinals de cop els lauranes defensa l'avantatge de l'1 a 0 de l'anada avui amb 4 baixes Pedri, Dembélé, Christensen i De Jong com en l'últim clàssic el president del Madrid Florentino Pérez no serà avui a la llotja i tampoc hi ha hagut dinada directives el partit 3 a les 9 la TDT començarà a les 8 qui passi avui s'enfrontarà a l'Ossassun la final serà el 6 de maig a Sevilla el Barça de Futbol Sala confirma que Sergio Lozano té trencat el lligament encreuat del genoll dret els jugadors superaran els pròxims dies avui comença el playoff de quarts de la Champions de Bàsquet a dos quarts de 9 Tenerife Manresa primer partit d'una sèrie al millor de 3 i amb el factor pista en contra per als bagencs a la Lliga Femenina avui juguen els 3 equips catalans a les 7 Barça-San Feliu en Jairis, Múrcia a les 8 Cadí la Seu, Arasqui i a dos quarts de 9 ben llibre unís Girona també avui a la Champions masculina de Baterpolo l'Atlètic Barceloneta juga a la pista del Ratnitzki Servi a dos quarts de 9 hi ha tenis al torneig de Charleston als Estats Units en joc aquesta hora el partit de Paula Badosa als setzenys de final contra la canadenca Leila Fernández el primer set s'alàndot la tenista de Bagú 7 a 5 Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova L'escola de Trail Barcelona oferirà un nou esdeveniment Trail & Music Divendres 14 d'abril a dos quarts de 7 de la tarda tindrà lloc una sessió de Trail Running a Collserola que finalitzarà a un turó on us gaudirà d'un concert de música en directe amb vistes i posta de sol L'activitat és apta per a tots els nivells per a tal efecte es formaran grups segons el nivell de les persones participants La distància i el desnivell dependrà del nivell indicat des de 6 km fins a 9 km amb 200 a 300 metres positius La duració de la ruta serà d'una hora aproximadament Les places són limitades i cal fer inscripció i la ubicació exacta de l'esdeveniment només es proporcionarà a les persones inscrites per tal que es devingui exclusiva L'artista Sant Justenca Montserrat Sastre ha inaugurat dues obres el passat mes de març Dones i Jardí amb papallones La primera obra l'escultura anomenada Dones va ser inaugurada per l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí a la plaça del 8 de març en honor al Dia Internacional de les dones L'obra representa una societat solidària i compromesa amb la igualtat a través de 3 figures que s'abracen i es manifesten contra la violència cap a les dones La voluntat de la nova escultura és interpel·lar la ciutadania per recordar el compromís amb la igualtat de gènere La segona obra es tracta d'una donació a la Casa de Sofia un centre de Sant Joan de Déu per atendre a nens i nenes amb malalties cròniques complexes o avançades L'escultura de fusta anomenada Jardí amb papallones aporta color i lluminositat a l'espai creant un entorn confortable per als pacients i les seves famílies La Casa de Sofia és el primer centre d'atenció intermèdia d'Espanya per als nens i nenes amb malalties cròniques i Jardí amb papallones ajudarà a fer-lo encara més confortable pels pacients i les seves famílies L'intercanvi juvenil a Geòrgia del Servei de Mobilitat Internacional del Casal de Joves s'està desenvolupant amb molt d'èxit Un grup d'adolescents de Sant Jús estan participant a l'intercanvi juvenil europeu a Geòrgia que organitza el Casal de Joves des del Servei de Mobilitat Internacional Aquest intercanvi porta el nom de PiPlanet i es fa amb l'objectiu de treballar al voltant de la fotografia i la positivitat per fer front a l'emergència climàtica L'intercanvi dura 12 dies de l'1 al 12 d'abril i s'està duent a terme a Geòrgia amb joves de Bèlgica Geòrgia i Catalunya Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a l'Aroa Carmona la tècnica de Mobilitat Internacional i a la Marta Sainz i al Joel Roca dos participants d'aquest projecte hem contactat amb ells després que anessin a netejar una platja georgiana plena de residus podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i això està tot tornem amb més informació amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern de Ràdio d'Esvern et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no Escolta de dilluns a divendres de 5 a 7 el programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat tertúlies esbojarrades i seccions variades Aquí la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba laramblanou8.1 d'Instagram i Twitter Ara mateix passen 10 minutets de les 6 de la tarda estem en aquesta segona hora del magazín de tardes La Rambla aquí a Ràdio d'Esvern avui som dimecres 5 d'abril i en uns instants passarem a fer una nova secció amb en Marçal Ferret La Rambla Sous-titrage ST' 501 We were love drunk waiting on a miracle Trying to find ourselves in the winter snow So alone in love like the world had disappeared Oh, I won't be silent and I won't let go I will hold on tighter till the afterglow And we'll burn so bright till the darkness softly clears Oh, I will hold on to the afterglow Oh, I will hold on to the afterglow The weather outside's changing The leaves are buried under six inches of white The radio is clear, I am unwind This is a new dimension This is a level where we're losing track of time I'm holding nothing against it Except you and I We were love drunk waiting on a miracle Trying to find ourselves in the winter snow So alone in love like the world had disappeared Oh, I won't be silent and I won't let go I will hold on tighter till the afterglow And we'll burn so bright till the darkness softly clears Oh, I will hold on to the afterglow A la Rambla res atura Vine, queda't i escolta'ns No, I will sensitize Vinga, va, un nou capítol de Just el que no saps amb en Marçal Ferret, que ens ve des de l'Hospitalet. Hola, Marçal, què tal? Bona tarda. I hem molt bones, què tal? Com anem? Bé, molt bé, amb ganes de fer una nova secció per descobrir un nou personatge. Ai, sí, ai, sí. De debò, jo tinc moltes ganes. Ara feia... La setmana passada no vam poder fer la secció i estic molt content de poder-ho fer. A més a més, ara amb aquesta Setmana Santa tan fantàstica i tan apoteògica, amb gestacions subrogades i verges que cremen al mig de processons. Vull dir, està sent una cosa molt boja tot plegat. Però, bueno, mira, aquí estem. Sí, aquí estem, no? Fent front a la vida el dia a dia. Exacte. Molt bé, doncs, a veure, amb ganes de saber quins portes i tot teu, masso, què tenim? I tant. Avui, la història que tenim avui és la d'una jove promesa que va tenir una vida massa curta. D'acord? Els oients coneixeran més el seu germà petit, el Joaquim Fènix, que és aquest actor que va fer de l'emperador còmoda la pel·lícula de Gladiator, de Johnny Cash a World of the Line, o, evidentment, molta gent el coneixerà, perquè va protagonitzar la pel·lícula aquesta del Joker, que va ser tan aclamada. De fet, la secció es deu, bàsicament, que ahir vaig veure que, em sap que és el 22 de novembre, estrenaran una nova pel·lícula del Joaquim Fènix en la que fa la de Napoleó Bonaparte, que té molt bona pinta. De Napoleó. Sí, sí, i serà dirigida per Ridley Scott. Per tant, vull dir, té una pinta espectacular. Home, només per aquests noms, entre Ridley Scott, i al Fònix hi ha garantia de qualitat. Totalment. Però avui no ens centrarem en ell, avui parlarem del germà gran de la seva família, River Fènix. Us prometo que la cançó està ben triada, tant per època, com per lloc, com per tot. A veure, River Fènix va néixer el 23 d'agost de 1970 al poble de Madres, Oregon, sent el primer fill d'Arlene Dunnets i John Lee Bottom. Va tenir quatre germans petits, cap als seus noms, tant podrien ser mutants dels X-Men. Què dius? Totalment, com personatges d'animació d'una sèrie de Disney Channel, de debò. Mira, es deien, Reign, Joan of Arc, Fènix. Vale. És a dir, Bruja, Joan a d'Arc. Sí. Liberty Mariposa, tal qual així, Liberty Mariposa, és a dir, Llibertat Papallona. Sí. Joaquim Rafael, que és el Joaquim Fènix, que en certes ocasions es deia Liv, és a dir, Fulla. Liv, vale. Que dius, a veure, Déu-n'hi-do. A més a més, és nascut el Joaquim Fènix a Río Piedras, a Puerto Rico. Per tant, devia ser Joaquim Rafael. Que dius, a veure, nano, millor Joaquim Fènix, sona més potent, més, bueno, increïble. Amb empac, no? Exacte, té més de ganxos, agafa més. I l'altra germana, que era Summer Joy, és a dir, Estiu-coig. Sí. Que aquests noms, dius, a veure... Pobres. Que onda, anem a veure. Pobres. En el cas del nostre personatge, River Jude Fènix, li vam posar aquest nom en honor al riu de la vida de Herman Hesse en el llibre de Siddhartha i a la cançó dels Beatles que estem sentint de Hey Jude. Molt bé. Per això està ben escollida, eh? Que la gent no s'espanti. Exacte. És contextual, totalment. Llavors, hem de dir, els pares... A veure, per noms ja es veia que els pares eren molt hippies. Sí, bastant, perquè quan comences a buscar els significats, que si no sé què, no sé quantos, és com... Sí, dius, a veure. Sí, doncs sí que li ha dit Charles, William, John... Exacte. No? Noms. Aquests noms de gos, Toby, per exemple, si vols dir-li Toby, el teu fill em sembla correcte, però no li diguis pluja. Saps? Vull dir, em sembla correcte. A veure, la mare, anem a contextualitzar la família, la mare era de Nova York, però els seus pares venien de Rússia i d'Hongria i el pare tenia ascendència anglesa, alemanya i francesa. O sigui, era de tot arreu, no? Era de tot arreu. Vull dir, aquests dos campions de la genètica europea es van conèixer, de fet, mentre la mare feia autostop per als Estats Units i menys d'un any després que es coneguessin amb el pare de la River Phoenix, el 13 de setembre de 1969, es van casar. Vull dir, fent autostop i ja, abans de que passi un any de conèixer... Es van casar i als 70 van tenir el fill. Totalment. De fet, sí, exacte, el feia el tenen als 70, per tant, no havia passat ni un any des que s'havien casat. No, no. A veure, esperem-nos una mica. Sí, a veure si va fer la cosa, no? La convivència, a veure què tal... No, no, no. Espera massa. Adéu. Vivint situacions desesperades i amb una família bastant precària, s'ha de dir que la família es traslladava sovint de residència. De fet, el nostre River Phoenix moltes vegades tocava la guitarra i ell i la seva germana cantaven en cantonades de carrers per diners i per menjar per mantenir la família que cada cop era més gran, ja hem dit. Vull dir, eren quatre o cinc fills però és que a més dos més del pare, que només eren del pare, si no m'equivoco, vull dir... O sigui, eren nombroses. Era nombroses, sinó dubte. Exacte. Tindrien el carnet de família nombrosa especial, no el general. De fet, River Phoenix mai va anar a l'escola, tot i que sí que havia après a llegir i escriure. Música tètrica, de cop. Una mica fosca. Sens dubte, em sembla que la cançó es diu Himne de Lucifer. Sí, Lucifer és Himne. Exacte. És una vida molt complicada, però és que a més hem de dir que els pares, quan River Phoenix tenia tres anys, es van unir a una secta anomenada Children of God, és a dir, fill de Déu. I clar, es van veure obligats a marxar a Caracas per ser enviats com a missioners i recollectors de fruita per aquesta secta. Vull dir una cosa molt, molt, molt perillosa. De fet, se sap que quan River Phoenix tenia quatre anys va ser violat per gent de l'organització. Oh! Caram. Sí, sí. Comencem, comencem, comencem fantàsticament bé. Però fem una cosa, tornem a Estats Units perquè deixen la secta al cap de poc i ens n'anem a Estats Units. Fiquem música dels 80 d'Estats Units, sisplau. Vinga, cap a Estats Units! Uptown girl, o sigui, no hi ha un tema més. No, no, ens n'anem cap a la ciutat un altre cop. Sí, ha fet. És molt random el canvi que fan, perquè eren molt hippies i tot això, però el pare, que bé, això encara s'aguanta, diguéssim, funda una empresa de jardineria, però la mare es fa secretària d'una emissora de la NBC. Ah, mira. Que diu, hòstia, Déu-n'hi-do. Sí? Déu-n'hi-do. Apuntava fort, eh? Home, sí, vaya a canvi. Sens dubte, sens dubte. Va ser aleshores quan un caçador de talents, que es deia Iris Burton, va veure River i els seus germans cantant en el carrer i els va decidir representar, ser el seu representant per fer anuncis, pel·lícules, etcètera. De fet, així va començar River Phoenix, va començar fent anuncis publicitaris per Mitsubishi, Ocean Spray i Saks Fifth Avenue i després va seguir cantant amb la seva germana Reyn en el programa de televisió Fantasy. El 82 va participar en una sèrie de televisió de curta durada de set núvies per set germans. No la pel·lícula original, sinó la sèrie que va sortir més tard. Això dels Cazatalentos és com molt americà, no? Sí, molt americà i a més em sembla molt ràndom el fet de et trobes a una colla de crius que estan intentant sobreviure d'alguna manera pel carrer. Ai, mira, canten bé. Anem a fer... Anem a fer negocis. Anem a fer negocis. Anem a fer negocis. Molt, molt, molt... Molt farària. Molt sobtat i una cosa que aquí desquadra moltíssim. Sí. Bé, en aquesta sèrie feia del germà petit en River Phoenix de Goodry McFadden i bé, doncs va arribar a aquest paper perquè tothom es va quedar flipant quan va arribar ell amb una guitarra i va fer una imitació espectacular d'Elvis Presley. Ah, mira. Amb la veu i tot això, doncs va agradar moltíssim. Gairebé un any després que aquesta sèrie acabés el 83, River Phoenix va trobar un nou paper a la pel·lícula de televisió de 1984 Celebrity. Tot i que només va estar durant 10 minuts en aquesta... representant els supersonatges en aquesta pel·lícula la seva interpretació va ser molt i molt elogiada. Oh. Tal com va passar amb la seva participació a Backwards de Riddle of Dyslexia, Surviving a Family in Crisis o a Explorers, una pel·lícula de ciència-ficció de Joe Dante que, bueno, li va valdre doncs aquest reconeixement Sí, sí, anava fent els seus passos, anava fent molts passos i de fet els va fer molt ràpid. De fet, amb això també i amb l'aparició a Circle of Violence a Family Drama va deixar la televisió perquè es va començar a centrar en el món del cinema en el qual va començar a fer papers amb més pes com el de... com el seu paper principal a la pel·lícula de Rob Reiner de Stand by Me. La qual, doncs, va fer quan tenia 16 anys. Què dius? Era un adolescent, era un adolescent però ja havia fet moltes coses de televisió, anuncis i tot això però ara ja a la tele hi ha més triomfa al cinema i ara ja té un fan O sigui, va triomfar ja sent bastant jovenet. Totalment, totalment, totalment. De fet, aquell mateix any també va fer de fill de Harrison Ford i de Helen Mirren a la Costa de los Mosquitos de Peter Weir que aquesta és una pel·lícula més coneguda. Home, no tothom fa de fill de Harrison Ford, eh? No, ni d'ell de jove perquè també ja ho veurem que en una pel·lícula també fa d'ell de jove. Ara ho explicaré. el director Peter Weir de la pel·lícula de la Costa de los Mosquitos va assegurar que de fet era evident que seria una estrella del cinema i que tenia alguna cosa a més a més de la seva actuació que mai va tenir Laurence Olivier que dius pot ser molt bo però a veure Laurence Olivier vull dir poder anem a prendre'ns les coses una miqueta més calma, saps? De fet, mira si va ser conegut que amb 18 anys va arribar aquí. Sí, sí, sí, sí i tant per Running of Empty del gran director Sidney Lumet va rebre el National Board of Review Award el millor actor secundari i va ser nominat a un Òscar i a un Globus d'Or amb 18 anys amb 18 anyets, eh? amb 18 anys ja està nominat a un Òscar no el va guanyar quan la fama t'arriba tan jove a vegades no és... no, no, no i més quan hem dit que és una carrera massa curta sí ja veureu clar, a veure jo és el que estava comentant abans sempre el recordaré perquè la primera pel·lícula que vaig veure en la que ell apareixia era el 1989 que va fer de l'Indiana Jones de quan és jove la tercera entrega de la pel·lícula que de fet és una saga de pel·lícules que estic una mica fins als nassos perquè sembla que se la vulguin carregar per tot arreu sí van fer tres pel·lícules estaven molt bé perquè l'has de seguir liant ja està tres pel·lícules que són increïbles no facis més pel·lícules i s'esforcen a fer més pel·lícules i més pel·lícules i més pel·lícules home, l'última no sé quant fa però sí em van traient és que ara trauran la cinquena a la cinquena ja que ara són forta 87 anys o 85 una cosa així dius bueno pot fer de l'Inserso que vaig dir sí exacte sí exacte anem a buscar mòmies amb l'Inserso no és que no no es pot anar així per la vida bé deixant de banda aquesta ell fent de mòmia sí totalment doncs deixant de banda la crítica cal dir que durant aquella època entre finals dels 80 i principis dels 90 River Phoenix va tenir un fort reconeixement mediàtic les seves interpretacions sovint eren molt admirades tot i així ell era molt crític en si mateix i deia que les seves actuacions moltes vegades no havien aconseguit el que ell volia aconseguir d'acord no se sentia còmode amb el que amb el que estava fent igualment també pel que sembla ser s'implicava molt en accés en els personatges que interpretava en la participació que va fer a l'aclamada pel·lícula independent Dog Fight un drama romàntic ambientat a San Francisco sí River Phoenix va retratar un jove marine dels Estats Units el qual la nit representava el moment de la nit abans que fos enviat a Vietnam el novembre del 63 a la guerra del Vietnam exacte a la guerra del Vietnam la seva companya de rodatge Lily Taylor va comentar que Phoenix va patir perquè no podia distanciar-se del personatge era un tio molt hippie realment pel que es diu en general i pel que he vist en molts articles un tio molt hippie i a més bevia moltíssim i fer de mariner a punt d'anar a la guerra no li va ser gens fàcil li va ser una cosa molt complicada de fet és això tan proper amb aquest vincle amb el món mediambiental i a favor dels animals dels drets amb tanta consciència molt progressista s'ha de dir River Phoenix era un gran activista i defensava molt els drets dels animals la qual cosa també li va donar moltíssima fama va ser un destacat portaveu de fet de PETA l'organització a favor dels drets dels animals i de fet també va guanyar sort que especifiques el que significa sí exacte perquè és un nom que pot portar confusió sens dubte i va guanyar també un premi humanitari el 1992 pels seus esforços de recaptació de fons de fet s'ha de dir imagineu-vos la situació la seva primera xicota Marta Plimpton va recordar ojo aquesta anècdota em sembla fascinant a veure una vegada quan teníem 15 anys River i jo vam sortir a sopar de luxe a Manhattan i vaig demanar crancs per sopar un bon àpat per sopar sí totalment a mi em sembla correcte el menjar m'agrada molt però això va sortir del ell explica River Phoenix va sortir del restaurant i va caminar per Park Avenue plorant vaig sortir i em va dir per què t'estimo tant li feia massa mal veure com algú es menjava un animal de fet hi era vegades dels 14 una cosa així vull dir sí i clar a veure com es menjava el cranc li va agafar un trauma li va agafar un trauma molt xungo dius a veure nen tampoc cal em sembla bé que ho recolzis de fet jo també ho recolzo si tu vols el fet dels drets dels animals evidentment i del medi ambient val no anem un pas més enllà tampoc el 1990 de fet River Phoenix va escriure un assaig de conscienciació ambiental per el dia de la terra dirigit a la seva base de joves fans i que va ser impresa per la revista Seventeen i fins i tot i això cal reconèixer-ho va ajudar econòmicament a moltes organitzacions ambientals i humanitàries i va comprar 320 hectàrees de selva tropical en període d'extinció a Costa Rica oh molt bé ostres això s'ha s'ha d'aplaudir s'ha d'aplaudir a veure un moment et traiem els efectes aquí que tenim de la ràdio em sembla correcte tenim uns d'aplaudiments que en aquest cas bé River bé ens agrades sí visca River visca visca i uns d'aplaudiments perquè se'ls mereix sí home i tant però s'ha de dir s'ha de tenir diners per fer-ho també també també desgraciadament no va saber gestionar adequadament una fama que el va consumir al mateix ritme que ell consumia marihuana cocaïna i heroïna en el llibre Running with Monsters de Bob Forrest aquest autor va escriure que Phoenix va passar els dies anteriors a la seva mort en un afartament de drogues constant amb John Frusciante del Red Hot Chili Peppers ostres un afartament de drogues sí de fet ell i en Frusciante estaven consumint cocaïna i feia diversos dies que no dormien els dies abans que ell morís la nit del 30 d'octubre de 1993 sí Phoenix va arribar a The Viper Room una discoteca a Hollywood propietat en part de Johnny Depp amb la seva xicota d'aquell moment que era Samantha Mattis i el seu germà Joaquin i la germana Rain que eren els tres germans grans val havien convidat a River Phoenix a tocar amb la banda P que és la la que està sonant de fons exacte el grup que toca aquesta cançó la banda comptava amb la major part dels amics o d'una gran part dels amics de River Phoenix eren el Flair que és un dels grans baixistes del moment que és el baixista de Red Hot Chili Peppers sí i en John Frusciante també del mateix grup Gibby Haynes dels Bad Hole Surfers el Jurgensen de Ministry i amb Johnny Depp també estaven en el mateix grup ah mira i el van convidar a tocar i tal perquè eren molt amics i tant ja feia alguna cosa i tal molt bé Samantha Mattis aquesta parella seva sí va parlar sobre la mort de River Phoenix Mattis va dir que ella i Phoenix en principi només tenien la intenció de deixar els germans de River a la sala que estava a prop de casa seva però River va decidir al final quedar-se una estona més allò de bueno allargues exacte allargues una miqueta una mica perquè a més va ser en aquell moment que li van dir ai toca amb nosaltres i tal es valia la cosa es valia la cosa ens quedem les coses però en aquell moment va començar a torçar-se molt aquesta nòvia seva sabia que River Phoenix havia deixat el tema de les drogues però que durant les últimes setmanes estava molt estrany i va assegurar que el propi River quan havia entrat al local no havia consumit res res de res abans d'entrar al local no havia consumit res segons Bob Forrest aquest autor del llibre de Running with Monsters durant l'actuació de la banda Pi aquesta que estem sentint Phoenix li va tocar l'espatlla per dir-li que no es trobava bé i que pensava que estava patint una sobredosi hòstia Forrest li va dir que només li calia frenar i que descansés una mica i ja està però tot i així veient que no estava del tot bé aquest autor doncs va dir a Phoenix nano t'acompanyo a casa i així doncs descansarà ja però River va dir no quin col·lega sí sí però River va dir no no jo em quedo aquí no va voler marxar dient que ara ja estava millor i tot això uns moments després Forrest va dir que va esclatar una convulsió al club una cosa molt bèstia i va sortir a l'exterior perquè va trobar a Matis aquesta parella cridant mentre River Phoenix estava estirat a la vorera amb convulsions ai per favor amb convulsions i tot amb convulsions i tant de fet no se sabia eren incapaços de determinar si River Phoenix estava respirant en aquell moment i Joaquim Phoenix el seu germà petit estava allà i va trucar ho va veure tot ho va veure tot va trucar el 911 i que és el telèfon d'emergència d'allà als Estats Units i Reyn la germana va procedir a fer-li el boca a boca per reanimar-lo igualment quan la notícia es va filtrar dins del club que havia passat això i tot això Flea va sortir del concert el baixista va saltar de l'escenari van anar corrents i bé quan va arribar els paramèdics estaven envoltant el cos de River Phoenix que el van trobar de color blau i patint una aturada cardíaca que era demolidora exacte li van administrar certs medicaments per intentar reiniciar el seu cor quan va arribar l'ambulància River Phoenix encara era viu i Flea aquest amic seu el va acompanyar al centre mèdic Seder Sinaí els intents de ressuscitar River Phoenix a l'hospital no van tenir èxit i va ser declarat mort a la 1.51 de la matinada del 31 d'octubre de 1993 data en la que aquesta sala el de Vipper Room cada any va tancar les seves portes fins que Johnny Depp va vendre la seva part del 2004 però cada 31 d'octubre es tancava el local i no entrava ningú com a homenatge a aquest personatge per acabar amb aquesta trista història només em cal dir que River Phoenix era la primera opció de James Cameron per fer de Jack a la pel·lícula de Titanic possiblement avui en dia hagués estat un dels actors més coneguts de Hollywood com per exemple és Leonardo DiCaprio que és qui el va substituir doncs quina llàstima escolta amb el futur a vegades ens trunca i tant i ens quedem així una mica caram i hauríem de fer un resum de tots els personatges que moren prematurament per culpa de les drogues totalment per sobredosi es podria fer perfectament a més aquest personatge 23 anys sí sí 23 anys és que és com tenia tota la vida per davant per favor totalment i hagués estat un dels grans realment home si era la primera opció per fer de Jack a Titanic i tant un fet molt tràgic que de fet va afectar molt però ell no deia que estava net estava net però els dies abans no els dies abans no i a més es va morir si no m'equivoco per prendre una droga que es diu Speedball que és una barreja entre cocaïna i heroïna que s'snifa diguéssim i s'aspira pel nas i a més a més però no va prendre res o sigui que no és que estigués barrejat amb res sinó simplement va ser per la droga aquella tot de drogues que podia portar tot el que sigui també hi ha històries que el fruixent que el fruixent de fet li va donar un got i ell es va desmallar quan ho va prendre que era una cosa molt xunga vull dir clar ell era el germà gran va morir amb 23 anys i ho va veure el seu germà petit quant ens deuria tenir? devia tenir 19 si no m'equivoco es portaven 4 anys ostres i la germana poden ser més petita? la germana era un any més petit ah un any estaven així tots molt joves per favor quin desastre i per la família tot plegat quina desgràcia una història molt tràgica sí sí molt bé doncs março escolta'm deixem el capítol d'avui i tant el número 16 el número 16 sí sí eh ja portem 16 personatges has vist? eh on faller eh sí sí sí no no hauràs d'anar pensant ja en cada 10 fèiem un especial sí sí exacte hauràs d'anar pensant ja en el 20 sí sí ja tinc diversos plantejaments ah mira sí sí sí ja ho veureu ja ho veureu ja ho tenim a sobra molt bé doncs março ho deixem en aquest punt que acabis de passar una bona tarda i ens veiem a la propera moltíssimes gràcies igualment adeu-siau adeu adeu-siau adu-siau Fins demà! Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Vinga, va, ara mateix passen 37 minuts de les 6 de la tarda. Estem en aquesta segona hora de la Rambla i escoltem ara un tema musical, en aquest cas serà de Sam Raider, el tema es diu Put a Light on Me. Sam Raider va ser el que va quedar en segona posició al Festival d'Eurovisió l'any passat, representant a United Kingdom. I aquest és el seu nou tema. I aquest és el seu nou tema. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Criat these voices within my eyes Put a light on me Anything to make me believe That it's not so dark in the deep of my heart Oh, will you put a light on me, yeah Put a light on me Anything to make me believe That it's not so dark in the deep of my heart Oh, will you put a light on me, yeah Do I believe in the things I do Am I the driver or passenger sitting next to you Don't think that I want to know the truth Just let this fire burn higher up in the back of my mind Seems like the blindness deep in the blind Help me to refine Criat these voices within my eyes Put a light on me Anything to make me believe That it's not so dark in the deep of my heart Oh, will you put a light on me, yeah Oh, will you put a light on me, yeah Oh, will you put a light on me, yeah Oh, will you put a light on me, yeah And it doesn't make me believe That it's not so dark in the deep of my heart Oh, will you put a light on me, yeah Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. I ara anem amb una notícia científica, una notícia biològica, i és que han trobat peixos a més de 8.000 metres, d'ací de 8 quilòmetres de fundària al mar del Japó. Una profunditat mai assolida. Una expedició científica va aconseguir filmar el registre més profund d'un peix, una nova espècie de peix cargol. Doncs sí, són científics de la Universitat d'Austràlia Occidental i del Japó, que han establert aquesta nova fita en poder gravar i capturar peixos a una profunditat de més de 8 quilòmetres sota l'aigua al mar del Japó. Doncs una notícia realment curiosa, si més no, eh? Concretament, 8.336 metres de fundària. Anem ara a una notícia que inclou parlar de Hugh Jackman, actor. Està pendent, de fet, de si torna a tenir càncer de pell. Diu, creieu-me, protegiu-vos. L'interpreta australià, Hugh Jackman, va patir carcinoma fa 10 anys i ha fet una crida a les xarxes socials. Aquest actor, que té 54 anys, ha fet aquesta crida pública a través del seu perfil de Twitter, concretament perquè tothom vigili davant l'amenaça del càncer de pell. Com hem dit, fa 10 anys va anunciar que li havien extirpat una taca al nas que va resultar ser un carcinoma del qual s'havia recuperat. Ara ha tornat a aparèixer amb una tireta al nas i ha explicat que als metges li han trobat altres taques que podrien ser o no cèl·lules canceroses. Per tant, està a l'espera que li diguin. Ha repetit aquesta crida de portar sempre crema protectora i de fer-se controls mèdics regulars i proves davant de qualsevol indici. Hugh Jackman ha explicat que sabrà d'aquí uns dies si el que té és o no un carcinoma i ha recordat que és un tipus de càncer de pell menys agressiu que els melanomes i amb millor pronòstic provocat per la sobreexposició al sol o per bruncejar-se sense cap mena de protecció. Austràlia, que és d'on és ell, és el país del món on es detecten més càncers de pell. Amb més 11.500 casos nous de melanomes diagnòsticats cada any i 434.000 tractaments anuals contra altres càncers de la pell. De fet, el protagonista d'Ixman, el gran showman, Hugh Jackman, ha reconegut que de jove mai es posava crema solar i que, per tant, tenia tots els números per tenir càncer de pell. I ara anem a una altra notícia també una mica random, per dir-ho així, una mica estrafolària, i és que una escocesa de 30 anys que està a punt de ser mare ha fet una crida per trobar el suposat pare de la criatura que va conèixer de festa. Ho busca per TikTok, busca per TikTok el noi de qui es va quedar embarassada una nit a Tenerife. A més a més, ha fet aquest vídeo i el vídeo s'ha fet viral. La noia diu que està convençuda de ser mare i que pot ser-ho sola, però sí que voldria comunicar-li al noi i a la seva família perquè creu que és el correcte, tant per ells com també per la criatura. Entre els comentaris que ha rebut la noia a les xarxes socials, molts usuaris han aplaudit la seva decisió i li han desitjat sort, mentre que alguns apunten que potser el noi no havia dit tota la veritat i ara s'està amagant. I ara seguim amb un altre tema musical, aquest cop de Shakira. Es diu Whenever, Wherever. Un tema que ens transporta a l'any 2001, principis de segle. Un tema que ens portarà a l'any 2001, principis de segle. i ara being humurs. I Enterprise… Ever, Wherever. We're meant to be together. I'l be there and you'll be near oh thats the deal myída. They're all working on there you'll never had to wonder We can always wave our ear but thats the deal myavía Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Catalans enamorats d'aquest plat. També per davant de les tapes, que ha quedat amb un 12%, de les sopes, amb un 9%, de les verdures i també dels peixos i el marisc, que arriben al rànquing més tard. Tot i la proliferació de pizzeries, només el 4% dels catalans la considera la pizza el seu plat preferit. I la gran perdedora, doncs bé, la truita de patates, que ni tan sols apareix al rànquing. Veiem que les opcions que donava el Centre d'Estudis d'Opinió, per exemple, posaven la carn, els canelons, el sushi, també el posaven la crema catalana, l'africandó, els calçots, el peix i el marisc, les sopes, la truita de patates, com hem dit, la paella i arrossos... En fi, hi havia diferents opcions i, com hem dit, la guanyadora en primera opció va ser la de la paella i els arrossos. Per franges d'edat s'ha de dir que els resultats no canvien substancialment, però sí que hi ha petites variacions. Per exemple, els més de 50 anys són els que sostenen la primera posició dels arrossos i les paelles, perquè entre els joves l'escollida és la pasta. De fet, els menors de 24 anys no només prefereixen la pasta abans que la paella, també hi posen per davant les carns, pollastres i tapas. O sigui que, ojo, eh? I última variable, quin és el plat favorit als pobles petits i a les grans ciutats? Doncs bé, aquí sí que hi ha pràcticament hegemonia total de la paella, la que més agrada en tota mena de pobles i ciutats, amb una única excepció, els pobles petits, de menys de 2.000 habitants, que trien la pasta i la fideua. Ara bé, comparteix la primera posició, no cal dir-ho, amb la paella. I tot i que últimament el nou corpus de la cuina catalana ha afegit el gazpatxo com a plat que es pot considerar català, els catalans encara no ho han interioritzat. L'escudilla és el plat més representatiu de la cuina catalana per al 20% dels encastats, seguida també de la botifarra amb seques o de la llonganissa amb fasols. La medalla de bronza és per al pa amb tomàquet, en pugna amb els calçots i ja a més distància també arriben la crema catalana i els canelons. Gairebé són les 7 de la tarda, això vol dir que ens hem d'acomiadar del programa. Us hem estat fent companyia des de les 5. Podeu recuperar tots els continguts d'avui en els podcast que trobareu tant a radiodesverncom.com com també a les xarxes socials, arroba radiodesvern o també a les del programa arroba la Rambla 9-8-1. Tot seguit i en majúscula tenim comptes tant a Twitter com a Instagram. Ara a les 7 en punt tocarà escoltar l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí al poble Sant Jús, de la mà de la Mariona Sales i també la Lua López. Res més que acabeu de passar, molt bona tarda. També que gaudiu dels dies de festa que tingueu els que tingueu, que els aprofiteu i que descanseu. Nosaltres demà fem festa, és festa local a Sant Just, el dijous Sant. I per això, com que divendres i dilluns següent de Pasqua també és festa, ens tornem a trobar ja el dimarts, vinent dia 11, també de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM, fent-vos més i més companyia. Una abraçada i que vagin bé aquests dies.