#359 - Projecte Superoli: una iniciativa solidària per la recerca del càncer infantil

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 11 d'avui. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé d'aquí i fins les 6. Primer de tots farem l'espai de llibres amb l'Arnau Consul, propietari de la llibreria que el llibre té d'aquí de Sant Just. A veure quina és la recomanació, aquesta novetat editorial que també ens porta cada setmana. Després, tot seguit, farem l'espai de cuina amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle de Sant Just. Amb ells fem sempre l'espai de gastronomia i alimentació saludable. Això serà la primera hora. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després dels botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esbert, farem els dies internacionals i les efemèrides d'avui, 11 d'abril. I tot seguit tindrem l'entrevista del dia. Vindrà en Javi Ribas, que és el pare de l'Olivia i també el creador, juntament amb la mare de l'Olivia, del projecte solidari Superoli. Un projecte per recaptar fons per la investigació del càncer infantil, a través de la venda de quadres amb missatges i frases que surten de converses als hospitals. Doncs bé, al mes de febrer, aquest projecte Superoli va organitzar amb les associacions de famílies d'alumnes de les escoles Montseny i Montserrat, una xocolatada solidària per recaptar fons, que va anar molt bé. I aquest proper cap de setmana, dia 16 d'abril, amb la festa de la primavera de l'escola Montserrat, han organitzat una cursa solidària, anomenada la Vuelta al Col·le. Vindrà el Javi i també ens explicaran què consisteix. No marxeu, que tot això comença ja de seguida. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla. A Ràdio Despert. I agafem les coses i ens aturem davant la llibreria que el llibre té de Sant Just per parlar amb l'Arnau Consul. Hola, Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Aquesta música és molt inspiradora, eh? És una música que d'entrada podríem considerar com un cant d'amor o francès, a la pàtria de Georges Moustakí, que és aquest cantant, amb aquest lemetec, potser un dels seus temes més coneguts, que explica això. Diu, jo sempre he sigut un exiliat, algú que, bé, ell és d'origen greco-egipci, i evidentment és un dels grans cantautors francesos. I a la seva música sempre hi ha aquesta barreja, no?, aquesta, de fet, el que diu aquesta cançó, sempre ha sigut un jueu errant, sempre ha sigut algú de fora, amb cara d'Ulisses, amb cara de pare grec, en el sentit de pare eclesiàstic, no? Sí. Doncs bé, avui justament parlem d'un llibre, que és el que aquesta tarda valorarem al Club de Lectura de l'Ateneu, que és un llibre que m'ha enamorat, i és un llibre que és, entre moltes altres coses, una cançó d'amor a la llengua francesa. Oh. Feta per una no francesa, en aquest cas canadenca, però fins i tot diríem no francòfona. Per tant, d'alguna manera, com Georges Moustakí, tot i que no tinc classe, Georges Moustakí ja va néixer francòfon, perquè d'aquí eren els seus ancestres, que venien de fora. De Grècia i de... Però, en tot cas, justament, l'Ori Sant Martà, Per qui emprenc, publicat per la Breu Edicions, parla d'una decisió radical de la seva autora. És un llibre novel·lat, que en el fons enfila un seguit de pensaments, enfila una biografia molt particular, perquè ella, en cert moment de la seva vida, decideix... La paraula fàcil seria canviar de llengua. Fins aquí ho han fet molts, Nabokov, grans escriptors de... què sé jo, podríem enfilar uns quants. Agota Christophe, per exemple, també és una escriptura hongaresa que decideix... no decideix escriure en francès, sinó que, clar, viu a França exiliada, i si vol fer carrera literària... A la pèdra. L'ha de fer en francès, i, per tant, escriu aquella biografia que es diu l'analfabeta. Podria tenir alguns ressons amb Agoto Christophe, justament, o, per exemple, amb aquest autor greco-suec, que s'ha posat tan de moda últimament, Teodor Califatides, d'origen grec, però que, en canvi, fa tota la seva vida a Suècia i es converteix en un gran autor suec. Però que aquestes són alguns canvis per necessitat. El que explica l'Ori Sant Martran, nascuda a Ontario, per tant, una província del Canadà anglòfona, com la majoria del Canadà. De fet, el francès al Canadà només es parla... Al Quebec, i dintre del Quebec hi ha algunes ciutats, com la cita de Quebec, que són purament francòfones, i després hi ha Montreal, que és una gran ciutat bilingüe, on tothom parla els dos idiomes, i és una ciutat que ella, en algun moment de llibre, compareix en Barcelona, com vulguem dir, hi ha dues llengües que conviuen sense cap mena de problema. I diu, però no, no, hi ha un moment de la meva vida en què jo decideixo no només convertir-me en una escriptora en francès, sinó renunciar a la meva llengua d'origen, l'anglès, i això suposa, evidentment, jo, a més a més, no vull que, quan visqui al Quebec o quan visqui a la Montreal, em diguin que bé que parles el francès, cosa que no és habitual, però normalment els anglesos sempre el parlen amb accent, sempre el parlen d'aquella manera que hagi impostat. Que es nota, no? No, no, vull que no se n'adonin, que soc anglesa. Uf, de fet, vull renunciar. Ho diu amb algunes frases, ho diu constantment al llarg del llibre, que anirà explicant el per què d'aquest refús. Però diu, per exemple, agafa un paràgraf així a l'atzar, que diu, la llengua és un mar on ens banyem. Vaig remar contra corrent. Vaig remar contra la meva llengua materna. Vaig remar contra la veu que tenia quan la parlava, les frases que hauria pronunciat i els pensaments que hauria tingut. La llengua primera és immersió, un gran bany tevi de sons i sentits. Volia llençar l'aigua del bany, llençar la banyera, llençar fins i tot el bebé que jo havia estat en les meves aigües nadiues, i nedar amb totes les meves forces cap a unes altres ribes. Aleshores no pensava en acumulacions, sinó en refús, en mort, en donar llum. Vaig adoptar la llengua francesa tal com diem que adoptem un infant, però per esdevenir una dona i tornar a néixer de nou. Era la meva identitat el que m'hi jugava, un salt al buit. Entre la gent normal, el nom i la sang, el lloc i la llengua coincideixen i formen un tot ben entrenat que en diem jo. Vaig tallar aquests lligams, ho vaig deixar tot enrere. Em vaig desfer, i refè. Vaig canviar de lloc, de llengua, de nom, de tot. Ostres! Aquesta decisió radical, que d'alguna manera es pot entreveure en aquest Per qui em prenc, que és el títol d'aquest llibre del qual vull parlar avui, és això, de sobte, no només ella sent un enamorament per la llengua francesa, que evidentment aprèn com a segon idioma quan té 12 o 13 anys, a l'escola, el dia que toca, és l'única nena de la classe que hi posa interès, per la resta de companys seus, el francès, bueno, és aquella, o sigui, un avorriment, una llengua que no serveix per res i que fins i tot... Quasi com una obsessió, no? Podria dir. És una obsessió del tot. I evidentment, poc a poc, en el llibre, va desgranant que ell, evidentment, amb la llengua, ja no és només que vol adoptar el francès, sinó refusar l'anglès. Evidentment, hi ha un refús de la seva personalitat, de la seva família, de classe obrera, a poc a poc descobrirem un estibentós amb la mare terribles, i per tant, el que ella vol fer és això, vull esborrar del tot la meva identitat anglesa, vull anar a viure en un lloc en francès i aprendre'l del tot. Llavors, evidentment, en el llibre et va explicant els perqués, i els perqués tenen a veure amb un cognom que en anglès, ara no us el revelaré, però en tot cas ja el trobareu, diguéssim que es procliu a que et facin bromes, aquells cognoms que la gent se n'en fot fàcilment, un descontentament a l'adolescència perquè era més aviat grassoneta i aleshores era l'ase dels cops de la classe, un d'allò no estic bé amb mi i, bueno, la manera de saltar, a més a més, la meva mare m'ho prohibeix tot, estic farta i amb la meva germana no m'hi entenc, doncs me'n vaig radicalment, trenco així que puc i trenco de la manera radical fins al punt que això, quan a l'adolescència comença a aprendre'm seriosament d'aprendre el francès, immergir-se del tot, veu que el seu cognom, aquest que era tan fàcil de burles, clar, dius, amb aquest cognom mai em prendran per francesa perquè és evident que és un cognom anglès. Anglès, totalment. Per tant, decideixo canviar-me'l i a l'adoles fa un seguit de reflexions i diu, hauria de ser el més natural del món quan un no està content o no és que qualsevol dona, estem parlant del món anglosaxó, canvia de cognom quan es casa. Canviar de cognom li passa a totes les dones. Jo no vull canviar de cognom amb aquest cognom que no m'agrada, que em porta records obscurs d'una infància que no ha sigut feliç i tal, perquè, bueno, perquè em lliga un home. Perquè, de fet, no vull tenir fills. Vull portar una altra vida absolutament lliure. Vull trencar del tot amb la manera que m'han imposat per viure. Això li porta de dir un dia a agafar una llista, un llistint telefònic, començar a buscar, diu, m'agrada aquest. Que fort. I tria Sant Martèn. Anem a escollir el cognom, va. Sí, sí. Lori, com a nom, se'l queda i tria Sant Martèn. I acabarà convertint-se en acadèmica. Sí, sí, a partir d'aquí ella acabarà sent professora universitària, escrivint algunes novel·les i fins i tot entrant a l'acadèmia de la llengua quebequesa, o de la llengua francesa del Quebec, no sé ben bé com es diu l'organisme. Clar, el llibre és una introsprecció brutal del per què aquest canvi i després fins i tot més endavant de dir, bueno, al final el fet d'adoptar una llengua a mi em porta això a omplir buits fins al punt que hi ha un moment que explica que quan es posa a estudiar espanyol i hi ha un moment de llibre... Ah, també estudia espanyol? Més endavant decidirà aprendre espanyol a fons. No tant en aquest cas per per refusar res. De fet, amb l'anglès acabarà tornant-hi, s'hi acabarà reconciliant quan finalment sí que tindrà fills. D'acord. I cosa que la portarà fins i tot a refer els ponts amb la seva família amb la qual havia trencat del tot. Bueno. Perquè es casa amb un home francès... Llavors hi ha un doble gira aquí de... D'alguna manera, eh? D'alguna manera, eh? Aleshores, però lo bo és això, com les llengües... Aleshores, ja és un llibre molt reflexiu de com les llengües ens configuren i per tant, doncs, jo m'hi vaig a fons. I en algun moment que hi ha una pèrdua molt important a la seva vida decideix que per superar aquesta pèrdua la manera que té de superar-ho i això ocuparà tant el meu cervell que, doncs, em farà oblidar la pena que sento per la mort d'algú que ja us ho trobareu, no? Vale. I, en fi, i poc a poc, també et vas adonant, ella arriba a la conclusió de dir... Diu, bueno, jo he canviat de cognom, he canviat de llengua, he canviat d'identitat i potser això portava als meus gens. Aleshores, a poc a poc va tirant endarrere i diu, clar, jo vinc d'un poble d'Ontario que es diu Kitchener. Sí. Però Kitchener no era el seu nom perquè, de fet, Kitchener va néixer o es va fundar com a Berlín. Diu, sí, efectivament, era un poble poblat d'alemanys que, en cert moment, els alemanys que majoritàriament viuen en aquesta colònia, després de la Primera Guerra Mundial, el rebuig, l'odi contra els alemanys, perquè han sigut els dolents contra els quals han lluitat fins i tot tropes canadenques ajudant a l'imperi britànic, decideixen que, bueno, han d'abandonar la seva llengua i fins i tot rebategem el poble i li posen el nom d'un general anglès, justament, que es diu Kitchener. Vale. I, per tant, dius, potser jo això ho portava els gens, perquè, de fet, ningú a la meva família ha parlat mai alemany o això em pensava. De fet, els meus avis sí que venien de l'alemany i el van refusar. També xapar l'alemany? No, i diu justament, i aquesta és una quarta reflexió, la meva quarta llengua és la meva llengua fantasma. És la llengua que els meus gens probablement portaven, per la qual vam haver de renunciar perquè la família de sobte va decidir que no transmetia l'alemany per no portar problemes als fills, perquè arriba un moment que parlar alemany o ser alemany, tenir tradicions alemanyes al Canadà és un problema, perquè els alemanys són vistos com els dolents, els que han provocat la Primera Guerra Mundial. Fins al punt, això, que rebateixen el poble, un poble que s'havia fundat com a colònia Berlín. Per tant, ja veieu que el món de la llengua dona mil voltes en aquest llibre, primer, però molt intens, i que m'ha sorprès moltíssim pel que en sé. Ha agradat molt també als lectors, tot i que en parlarem ara aquí una estona, és una novetat de fa un parell de mesos, que a més a més amb la traducció catalana de l'Antoni Clapés, que sona magníficament, porta un pròleg de la Cristina García Molina, l'autora dels irredems, que val moltíssim la pena, així que realment és d'aquells llibres per sorprendre. Ara que ve Sant Jordi voleu dir un llibre d'allò que no sigui gens habitual, algú que llegeix molt i que ja està cansat de novel·les, però no ho sé, doncs és que aquest llibre ho té tot, és un assaig, és una biografia, el pots llegir poc o molt com una novel·la en la qual et va escrivint la història de tota una família de manera desordenada, que és això, és aquesta família que probablement d'origen alemany acaba canviant a l'anglès i una filla que renunciarà a l'anglès per anar al francès, en el fons per unes raons personals molt, molt íntimes, és un llibre preciós, és un llibre ple de poesia també, i que us farà replantejar el fet de dir això, la llengua no només és allò que parlem, com ens influencia, i en una societat bilingüe com la nostra, crec que va, toca punts molt, molt essencials, molt allò de dir no hauríem de veure com un conflicte, plantegem-nos exactament què és una llengua, quina és la relació que hi tenim, per què val la pena parlar bé les llengües i anar-hi molt a fons i no agafar-les com un mera objecte de comunicació, Per qui emprenc? De l'Ori Sant Martèn, un llibre sensacional. Per qui emprenc? Per qui emprenc? D'acord. El número 34 de la col·lecció La Intrusa de la Breu Edicions. Molt bé, a veure què és el que els hi ha semblat, no? La gent també de... Crec que a més a més és un llibre per... de grup de lectura. Crec que agradarà molt i que donarà molt debat, que finalment és el que busquem. Ja l'han llegit per això o...? Sí, suposo que sí. La idea és que fa un mes que l'han llegit i avui en parlem. D'acord. Veurem. Després una altra cosa també, Arnau, perquè... Ah, no, aquest cap de setmana encara ens queda més una sessió encara fins abans de Sant Jordi. Fins a Sant Jordi encara farem una sessió més de la setmana que ve. D'acord, molt bé. Doncs res més, Arnau, moltíssimes gràcies per passar-te aquí a Ràdio d'Esvern i ja tornarem a parlar a la propera amb més cosetes de Sant Jordi. Bon aterratge a tots després de la Pasqua i, sapigueu això, que l'han de dir la Núria. Quinze dies i Sant Jordi. Molt bé. Adéu. Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 012 Sous-titrage ST' 501 012 012 012 012 012 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 L'essència Sous-titrage ST' 501 012 012 A veure... Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 I ara agafem les coses i marxem fins a banda del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just i parlem amb el seu propietari en Joan Targarona. Hola Joan, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Tornant ja d'aquestes vacances i de la Setmana Pasqua i res, amb ganes de tornar-te a sentir. Bé, sí, com estem una mica, doncs, cansats de mones i segurament, doncs, bé, ens hem pogut celebrar en família, doncs avui també us porto parlar una miqueta, doncs, d'una llegum, que són els cigrons, d'acord? I d'aquesta manera, doncs, fer també plats també, doncs, una mica saludables i que ens reconfortin i ens ajudin una mica, doncs, a pair tot el que hem acabat menjant aquests dies, no? Però, sobretot, parlar dels cigrons, les receptes més tradicionals i més catalanes, però també aquelles receptes que al final han traspassat fronteres i s'han cuinat arreu del món, no? Com pot ser l'humus, d'acord? Però bé, sobretot, us vull parlar dels cigrons per destacar una miqueta, doncs, totes les seves característiques. A part de ser una proteïna vegetal molt interessant per a totes aquelles persones, doncs, que segueixen una dieta vegetariana, sí, doncs, conté àcids grassos poliinsaturats, vitamina A, vitamina E, vitamina C, magnesi, potassi, ferro, i, doncs, és molt, molt, molt, molt interessant i molt adient per a la nostra salut, d'acord? D'acord. D'entrada, ens tira una mica enrere el fet de cuinar-los des de zero, perquè heu de saber que els hem de tenir en remull durant unes hores, perquè s'estobin i després coure'ls en una cocció amb aigua i bullir-los, però també els podem utilitzar de pot, no hi ha problema. En conserva, no? En conserva, exacte, vull dir, no hi ha problema. Però, bueno, que si sempre seran més bons, si anem a alguna parada del mercat o, és igual, o a qualsevol supermercat, els comprem secs, diguem-ne, i els posem en remull durant unes quantes hores, si voleu, poden ser d'un dia per l'altre, o de la nit al matí, per exemple. Si li poseu una miqueta de bicarbonat, doncs, ens ajuda a que la pell no quedi tan dura, i després els podrem treballar millor, els podrem coure i podrem fer altres receptes, inclús parlarem d'alguna recepta que no els hem de coure, ara ja us ho explicaré. D'acord. Un cop cuits, doncs, els podrem fer, doncs, milers de prats. Sí, eh? Amb amanides, no? Suposo que també amb... Exacte. Amb amanides, qualsevol plat de cassola o de cullera, que us pugueu imaginar, ja sigui, doncs, fer uns cigrons... De putajres, no? Exacte. O amb xoriço i botifarra negra i cançalada, per exemple, no? O fer uns cigrons amb sípia, que també en siguin bé, cigrons amb espinacs, cigrons amb gambes, amb bacallà, podem fer... els podem utilitzar de mil maneres, no? Tradicionalment, per exemple, aquí a casa nostra, doncs, fer una escudella barrejada, que porta carmes, pastanaves, cigrons... Exacte, exacte, perfecte. I, a partir d'aquí, que són aquests plats que estem parlant, doncs, diguéssim, serien els plats més tradicionals, més nostres, sí que hi ha plats, doncs, que s'han utilitzat els cigrons com a base i que han traspassat fronteres, com, per exemple, és l'humus, val? L'humus no és res més que els cigrons cuits, triturats i barrejats amb suc de llimona, amb l'ataïn, que és una pasta de sèsam, i comí, una miqueta de sal, una miqueta de pebre, no? I això vindria a ser, una mica, la base d'un humus, d'acord? Bàsicament, sí. A més, l'humus és una recepta bastant, bueno, aquí a casa nostra, que s'ha introduït fa no gaire, bastant novedosa. No, no, però vull dir que s'ha introduït molt, molt, vull dir que està arribant a moltes cases. Sobretot quan ha arribat a les cases és gràcies a la seva comercialització als supermercats, no? Que han trobat, doncs, que fan producció d'humus, fan un envasat, i, per tant, és molt més assequible per a tothom. Sí. Sí que és veritat que no és difícil fer l'humus a casa, però hem de tenir els ingredients i hem de tenir una miqueta de temps. A partir d'aquí, aquesta pasta de cigrons, anem a dir-li així, o a l'humus, val? Que podem utilitzar tant per agafar, doncs, unes llesques de pa i per picar una mica, doncs, podem fer-ne moltes altres versions, val? Val. Per exemple, nosaltres aquí a Cuida Miracle fem l'humus de carxafa, per exemple, val? Val. Que no és res més, sempre que parlem de les versions d'humus, sí. vull que els oients mantinguin que el que es fa és fer un humus tradicional on li incorporem un altre ingredient. Val. Per exemple, doncs, faríem un humus. És a dir, canviar els cigrons per un altre ingredient o afegir-los als cigrons? No, no, afegir aquest ingredient als cigrons. Val. O sigui, nosaltres faríem com un humus tradicional, fem cigrons amb suc de llimona, amb taïn, amb comí, amb una miqueta de sal, amb una miqueta de pebre, i tot això triturat, aquí tindríem un humus tradicional, d'acord? On jo incorporo carxofa. Per exemple, pot ser una carxofa guisada, pot ser una carxofa que hem fet al forn i després li traiem la cant de les fulles i ho barregem amb l'humus, etcètera. Però, a partir d'aquí, podem fer infinitat de les versions que vulgueu amb els cigrons i amb l'humus. Per exemple, fer un humus de pebrot del piquillo. Doncs seria exactament fer l'humus tradicional on incorporem el pebrot del piquillo. Per exemple, nosaltres hem fet a Cuina Miracle també un humus que li diem humus mallorquí. Oh, mira! Que és un humus tradicional on hi hem barrejat sobrassada, sobrassada de por negre, típica de Menorca, i el que fem és posar-li una mica de formatge de tamahó per sobre i gratinar una miqueta abans de servir. O sigui, aquesta és l'altra, diguem-ne, versió d'humus que hem fet. Bastant elaborada, eh, la versió, hem de dir. Bastant elaborada, però n'hi ha moltíssimes diversions. Per exemple, doncs, se m'acut, per exemple, humus de remolatge, per exemple, que no deixa de ser també, doncs, com m'han dit, un humus tradicional on hi hem incorporat, doncs, una mica, inclús, i fixeu-vos que dic una mica, tampoc cal passar-se, de remolatge. Remolatge ja cuita. Per què? Perquè ens donarà aquest color morat i característic de la remolatge, a més a més, doncs, aquest gust mig de terra i de verdura, que és molt interessant, no? Sí, sí, és... Bueno, a vegades crida l'atenció, no?, que veiem també en restaurants o en llocs que fan aquests humus amb aliments que a vegades tenen aquesta pigmentació de... o molts colors així com molt llampants, com la remolatge, o més verds, i dius, ostres, això sembla gairebé com plastelina de diferents colors, però és humus amb ingredients diferents, no? No, no, però és superxulo aquest humus de remolatge, però també podem fer, mira, per exemple, humus del bocat, per exemple, on inclús podem incorporar algunes fulles d'alfàbrega, etc. amb humus d'albergínia, humus de carbassó, humus amb qualsevol tipus de verdura. Podríem fer un humus amb coliflor, per exemple, o un humus amb bròquil, d'acord? També. Simplement incorporant, doncs, aquest ingredient a la... A la barreja, no? A la base inicial, que seria l'humus, d'acord? D'acord. Perquè, Joan, normalment, quan feu l'humus, els ingredients que poseu, per exemple, els cigrons, els tritureu com? Amb alguna trituradora, amb les mans, amb la forquilla, com ho feu? No, no, no, els triturem amb trituradora, sí, sí. D'acord. Pot ser una trituradora de braç, diguéssim, com la que podem tenir a casa, o potser algun altre tipus de trituradora. Sí que és veritat que hi ha una cosa que sí que hem de tenir en compte, que, al final, hem d'obtenir una textura, sí, diguem-ne, no massa espessa, però tampoc no massa líquida, val? I estem amb una mica de compromís. Si nosaltres hem de poder-hi sucar una llaqueta de pa, diguem-ne, i poder-la sucar, que voldria dir que la barreja no t'ha quedat massa espesa, és a dir, pot sucar, i una altra cosa és que quan ho duc, xiquis la torrada, no se't comenci a regalimar tot, és a dir, que si et comença a caure l'humus de la torrada és perquè està massa líquida. D'acord? D'acord. Per tant, hem d'arribar a aquest compromís. I, aleshores, per arribar a aquest compromís, sovint, no només és suficient, sinó amb els cigrons, amb el suc de llimona, sinó que podem utilitzar una mica d'aigua de cocció per fer aquesta barreja una miqueta més líquida. D'acord. Si, en el cas de cigrons en conserva, doncs, utilitzar la pròpia aigua de la conserva. D'acord? D'acord. Però sí que és veritat, i si no, si no, mal que mal, doncs, podem afegir una mica d'aigua mineral. No hi ha problema. D'acord? Però sí que hem de trobar aquesta textura que ens permeti una mica, doncs, sucar-hi una llesca de pa torrat i que, diguem-ne, que es quedi l'humus enganxat en aquesta llesca de pa torrat. D'acord? D'acord. A partir d'aquí també podem jugar a fer versions d'humus amb altres llagums. Ah, mira. Ja sigui, ja sigui, substituir els cigrons amb algun altre llagum. Clar, perquè dos llagums potser és massa, no? No, no passaria res. Es pot fer una barresa de cigrons amb mongetes, per exemple. o pots fer una barresa de cigrons amb llanties, però també pots fer la prova de fer un humus només de llanties o un humus només de mongetes o d'algun altre tipus de llagum. Sí que és veritat, sí que és veritat, que els més puristes, jo també, potser també penso una miqueta en aquest sentit, doncs que si no hi porta cigrons... No és humus. No és humus, perquè la humus, la paraula humus, tradicionalment, el que vol dir, vol dir cigrons, val? Per tant, si no porta cigrons, no és humus. No és humus, bueno. I per mi també, que és un ingredient molt, molt important, que és la taïn, que és la pasta o crema de sèsam, si no porta aquesta pasta o crema de sèsam, per mi tampoc és humus, val? O sigui, són dos ingredients fonamentals. I on es troba aquesta pasta? La feu vosaltres? Això s'ha de comprar, no? Poder? S'ha de comprar, es diu taïn, però també la pots fer tu, perquè també, al final, no deixa de ser sèsam i una miqueta d'oli i tot això triturat, ben triturat, fins que fas una pasta. D'acord. Que pots passar inclús per un colador perquè la llavor del sèsam no se't quedi per allà, però bueno, si compres fet, doncs millor, perquè ja t'ho han passat pel colador. D'acord. Però aquesta pasta de taïn és fàcil trobar-la? Sí, més o menys, pot ser més o menys fàcil, si a molts supermercats, ara avui en dia ja en trobes, vull dir, no és complicat trobar-la, la veritat. D'acord. Més o menys, ja us he fet una mica l'explicació de diferents plats que fem i com també us he comentat abans, per exemple, una recepta de cigrons que nosaltres també fem a Cuina Miracle i que us he dit que els cigrons no els cuinaríem, fixeu-vos-ho, és fer el falafel. El falafel són unes hamburguesetes de cigrons, unes hamburgueses petites de cigrons, que es fan amb els cigrons que sí que hem posat amb remull, prèviament remullats, però cruços, cruços, d'acord? i després el que fem és barrejar-los amb ceba tendra crua, amb julivert, amb coriandre i sal, una mica de pebre i el que fem és triturar-ho i fer una pasta que després fem les hamburgueses, o sigui, formem unes hamburgueses o unes mandonguilles que aixafem una miqueta i després ho passem amb una mica de farina de cigrons i ho fregim, d'acord? Això és un falafel, no? I això seria un falafel, val? Això seria un falafel. Que no porten cap tipus de carn. No porta cap tipus de carn i a més a més doncs els cigrons tenen la característica de que estan cruosos, val? Simplement remullats i triturats i barrejats amb això, amb la ceba tendra crua, amb el julivert, amb el coriandre, amb una mica de comí, una mica de sal, una mica de cebra, val? I amb això doncs fem una massa i fem-les com unes mandonguilles primer i després les aixafem una miqueta, enrebussem o enfarinem amb farina de cigrons i fregim, val? I és un altre versió d'utilització de cigrons que a més a més no els hem hagut de coure. No. És més ràpida, no potser? És més ràpid i potser ja estem reduint diguéssim una miqueta doncs els processos d'elaboració dels cigrons, val? Sí que és veritat que el falafel no et quedarà bé si el vols fer amb cigrons en conserva, val? No quedarà bé perquè els cigrons en conserva estan ja cuits, com si diguéssim, o... Exacte, perquè estan cuits i seran massa tos i no serà el mateix. Però bueno, es pot provar també a veure com quedaria, però vull dir que no seria ben bé un falafel perquè ens entenguem d'alguna manera. perquè els cigrons del falafel del falafel com els tritureu també amb la trituradora, no entenc? Sí, sí, els faries amb una trituradora igual que faries el... trituraries l'humus doncs igual, l'únic que no aconseguiràs triturar-los igual com uns cigrons cuits i tampoc t'interessa triturar-los tant. Tu no vols aconseguir una crema de cigró no cuit, diguem-ne, només que estiguin una mica triturats i ja està. i a partir d'aquí doncs poca cosa més perquè sí que dir-vos doncs que heu de... podeu fer moltes proves a casa doncs de fer humus de cigrons de diferents versions, incorporar-hi pastanaga, incorporar-hi carbassa a prop del piquillo, incorporar-hi qualsevol tipus de verdura que ens faci gràcia inclús el carbassó pelat i cru i barrejat. Sí, a vegades a l'hora de posar l'acompanyament de l'humus hi ha llocs que et posen bastonets de pa o hi ha llocs que et posen com verdures com crues. Sí, com un cruite de verdura per agafar de carbassó, de pastanaga... Correcte, correcte. I després les versions o les facilitats que ens dona l'humus a l'hora de, per exemple, si ens fem un dia un entrepà no és temporà de tomàquets però tampoc ens hi volem muntar amb mantega doncs ens ho podem muntar amb l'humus per exemple. Com si fos un paté tal qual. Exacte, com si fos un paté, com si fos una mantega i podem utilitzar-lo i ens va molt bé diguem-ne doncs no ho sé per exemple amb un vento però si tu fas un entrepà vegetal que potser no et ve de gust o no vols posar-hi maionesa doncs és una bona opció doncs és untar amb humus les dues llesques i ficar-hi doncs encià amb ceba i el que vulguis tu. Però vull dir que ens dona aquesta opció també d'utilitzar-lo com per untar diguéssim o un entrepà o unes llesques de pà etcètera i en realitat al final també i ja per acabar l'humus doncs ha arribat també a les nostres cases i ha estat molt popular a qualsevol festa infantil o qualsevol celebració sense anar més lluny mira et recordo ara l'última festa d'aniversari que hem celebrat amb amb amics del meu fill de l'escola doncs bueno hi ha pares que porten humus és el pica pica una mica per excel·lència ara mateix hi ha les olives les patates i l'humus i l'humus també s'ha convertit això que agrada a tothom en un ingredient molt en un plat molt típic de qualsevol festa i celebració sobretot per picar una mica aquesta pols així com groga no taronja vermella radioactiva que a vegades porta al damunt Joan allò què és és una espècie normalment per sobre com a deconació s'hi posa o bé sèsam sí llavors de sèsam o bé una miqueta de pebre vermell dolç i una miqueta d'oli i una miqueta d'oli d'oliva d'acord o sigui una miqueta aquest és aquest és l'ingredient que es posa una mica per sobre a partir d'aquí sí evidentment que li pots posar una mica de cúrcuma molta si vols donar una mica de color o una mica de comí o inclús si el vols fer amb un toc una mica gamberro i vols picar una mica de picant doncs també ho pots fer però tradicionalment el que s'hi posa és una miqueta de pebre vermell dolç amb unes llavors de sèsam i una miqueta d'oli d'oliva això seria el més tradicional com a decoració molt bé doncs Joan ja tenim idees per fer amb cigrons posant al mig la recepta de l'humus esperem trobar-nos d'aquí uns dies també per escoltar més cosetes sobre el món de la cuina molt bé perfecte moltes gràcies que vagi bé Bona tarda Bona tarda Adéu Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria, que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat F-Pro. Aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Ara mateix són les 5.50. Seguim en aquesta segona hora del magasin de tardes La Rambla. Aquí a Ràdio d'Esvern escoltarem un tema de Nil Moliner i Marlena. El tema es diu Nada que decir aquí a la Ràdio Municipal de Sant Just. Recordeu que després de 6 a 7 seguim amb el programa i tenim més coses. Concretament una entrevista que no us podeu perdre amb un projecte solidari molt i molt maco al darrere. Tot això aquí al 98.fm. Com si vivieran suspensión Suena esa canción Y me acuerdo de ti Y me acuerdo de mí Y no hables en plural Si ha pasado otra oportunidad De verme feliz Y cada golpe que te he perdonado Y siempre quieres más De mí ¿Qué esperas tú de mí? ¿Me vuelves a buscar? ¿Por qué ahora estás aquí? Si ya no hay más que hablar Y nos hacemos viejos Y no te veo en el espejo Te pido por favor Que no me llames más Que sale a tu perdón Y no me va a hacer olvidar Que nos hacemos viejos Sigo esperando en el espejo Y ahora ¿Qué esperas que diga yo? Si no hay nada que decir Dime ¿Qué esperas que diga yo? Si te toca hablar a ti Es que en verdad Ya me da igual Sé que te voy A superar Y aunque tú no Lo harás jamás Tú no Lo harás jamás Quítame de la ecuación Si me late el corazón Ignórame Y olvídame Si te vas de aquí No hables en plural Si ya ha pasado Otra oportunidad De verme feliz Cada golpe que te he perdonado Y siempre quieres más De mí ¿Qué esperas tú de mí? ¿Me vuelves a buscar? Porque ahora estás aquí Si ya no hay más que hablar Y nos hacemos viejos Y no te veo en el espejo Te pido por favor Que no me llames más Que solo tu perdón Me va a hacer olvidar Que nos hacemos viejos Sigo esperando en el espejo ¿Y ahora qué esperas que diga yo? Si no hay nada que decir Dime ¿Qué esperas que diga yo? Si te toca hablar a ti Si te toca hablar a ti Seguiré con los recuerdos Si me toca hablar a mí Pediré que caiga el cielo ¿Qué esperas tú de mí? ¿Me vuelves a buscar? ¿Por qué ahora estás aquí? Si ya no hay más que hablar Y nos hacemos viejos Y no te veo en el espejo Te pido por favor Que no me llames más Que solo tu perdón Me va a hacer olvidar Que nos hacemos viejos Sigo esperando en el espejo ¿Y ahora qué esperas que diga yo? Si no hay nada que decir Dime ¿Qué esperas que diga yo? Si te toca hablar a ti Ràdio 2B FM 98.1 Vinga, hi ha els minuts que ens queden fins a arribar a les 6 de la tarda a les 6 en punt comentarem alguna de les notícies curioses que més estan sent llegides i també comentades als portals de mitjans de la CCMA de la Corporació Catalana és a dir, de TV3, 324 Catalunya Informació i també Catalunya Ràdio Són les més llegides i donen la casualitat que també són bastant, bastant curioses Per exemple, comencem amb la primera que ens parla de la síndrome de Jerusalem La notícia explica què és aquest síndrome que és un trastorn que afecta alguns turistes que van a Terra Santa òbviament un tema relacionat també amb la religió ara que hem passat a la Setmana Santa i és que cada any resulta que es detecten un centenar de casos d'un trastorn mental que fa que algunes persones es pensin que són personatges bíblics Mare meva, agafeu-vos fort que això té traca Doncs sí, un dels llocs on la Setmana Santa es viu amb més intensitat és, com hem dit, Jerusalem La ciutat té un atractiu indiscutible i són milers i milers de persones que hi van a recórrer els escenaris sagrats per cristians, jueus i també musulmans Doncs bé, la visita impressiona Però sempre hi ha alguns pelegrins que queden tan aclaparats que poden arribar a patir una mena de trastorn mental transitori Està estudiat i té nom Es diu la Síndrome de Jerusalem Tal qual, eh? Així d'original és Doncs bé, els que la pateixen tenen al·lucinacions i arriben a creure que són personatges bíblics Entre els homes, molts creuen que són Jesús i entre les dones, la Mare de Déu Doncs sí, s'estima que la Síndrome de Jerusalem afecta un centenar de turistes a l'any Alguns presenten una fragilitat psíquica prèvia però d'altres no El cansament de viatges llargs en avió i també els múltiples estímuls que reben per voler veure-ho tot en uns pocs dies poden ajudar també a desestibilitzar aquesta gent Sovint entren en un estat d'angoixa i excitació Alguns, fins i tot, els han d'ingressar Doncs bé, la majoria de fidels afectats per aquesta Síndrome són cristians A molta distància hi ha els jueus I entre els musulmans hi ha pocs casos perquè per a ells el lloc més sagrat és la Meca Vinga, anem per una altra notícia també i és que la jornada de 32 hores, és a dir, setmana laboral de 4 dies que s'ha començat a aplicar de forma pilot a València S'està estudiant l'impacte d'aquesta jornada laboral reduïda en aspectes relacionats amb l'economia també en la gestió de la ciutat o la salut de les persones Sí, sí, la ciutat de València ja va començar ahir, dilluns perquè per ells no hi havia festa aquesta mena de prova pilot per avaluar el funcionament de la setmana laboral d'aquestes 32 hores en lloc de 40 Són 32 hores que estan agrupades en 4 jornades de treball a la setmana és a dir, fent 8 hores cada dia és a dir, 8 per 4, 32 doncs 4 dies en lloc de 5 S'aprofita la circumstància que al calendari coincideixen 3 dilluns festius consecutius això s'ha de dir, eh? El dilluns de Pasqua, el Sant Vicenç Ferrer i l'1 de Maig i s'ha traslladat la festivitat de Sant Vicenç Màrtir del gener al 24 d'abril Així, al llarg de 4 setmanes els valencians gaudiran de setmanes de 4 dies laborables tan sols Avui també ens hem fet ressò d'una altra notícia i ha estat la mort de Joan Veient al Pinotxo del Mercat de la Boqueria que ha mort, doncs això, en plena polèmica ja coneixíem, eh? el tema del nom del bar va ser aquest home, en Joan Veient la cara visible de l'establiment immers ara en un polèmic traspàs després de la venda de la llicència per les desavinences familiars doncs això mor al mític cambrer del bar de la Boqueria el Pinotxo en Juan i tu, com el coneixia tothom al mercat ha mort avui dimarts als 88 anys a Barcelona i estava ja ingressat des de divendres segons ho han informat a fons de la família i acabem amb l'última notícia i és que Brad Pitt va deixar viure un home en la seva mansió fins als 105 anys l'actor resulta que li havia comprat una casa a Los Ángeles quan en tenia 90 i va continuar vivint fins a seva mort als 105 anys és a dir, ha continuat vivint a la mansió de Brad Pitt durant 15 anys sense pagar absolutament res doncs sí, fa gairebé 30 anys el 94 Brad Pitt va comprar aquesta mansió en un exclusiu barri de Los Ángeles anomenat Los Feliz on més tard hi viuria amb la seva dona Angelina Joliet i també els seus fills de la parella fins que es van separar el 2016 la venedora de la casa va ser actriu i presentadora de televisió Cassandra Peterson que en va treure prop de 2 milions de dòlars ella ha explicat a la revista People algunes operacions immobiliàries de l'actor doncs bé, Brad Pitt sense problemes de diners anava comprant totes les cases del voltant que podia i va arribar a tenir-ne fins a 22 propietats segons Peterson entre aquestes una era la casa d'un vidu de 90 que es deia John i que va arribar a un acord de compra perquè l'home pogués continuar vivint a la casa fins la seva mort ara passem a Catalunya Ràdio Unetari Internacional alerta de l'alt risc d'una crisi financera l'FMI rebaixa les perspectives de creixement de l'economia global de tot el planeta però incrementa les d'Espanya que aquest any se situaria diuen a nivells prepandèmia Washington Francesc Garriga Bona tarda l'FMI millora les previsions econòmiques per Espanya col·locant l'Estat al capdavant del creixement a la zona d'Europa el 2023 segons l'informe publicat aquest dimarts Espanya creixerà un 1,5% el 2023 mentre cap al 2024 rebaixa una mica les expectatives i ho deixa en un 2%, 4 dècimes menys que en l'anterior informe amb tot les xifres espanyoles contrasten amb les de França que no passa de l'1,3 o d'Itàlia que no arriba l'1 Alemanya té creixement negatiu el 23 i tot just un 1% positiu el 24 les previsions a nivell mundial mostren un alentiment general de l'economia que segueix creixent però a menor ritme a més l'informe posa molt d'èmfasi en els riscos per la salut del sistema bancari després de la pandèmia i de la guerra d'Ucraïna ara és el sistema financer qui posa en risc el panorama segons l'FMI la prioritat dels estats ha de seguir sent la lluita contra la inflació que mostra símptomes de baixada però no suficients Francesc Garriga Catalunya Ràdio Washington Notícies breus Sergi Molero La CUP rebutja la proposta que ha fet avui el president de la Generalitat Pere Aragonès sobre l'anomenat Acord de Claredat la proposta del govern per aconseguir un nou referèndum d'independència pactat amb l'Estat i amb reconeixement internacional la portaveu CUPaire Laia Estrada assegura que la via negociada amb l'Estat ja és pantalla passada quan nosaltres situàvem que calia tornem a dur a terme un referèndum en aquesta legislatura estàvem parlant un referèndum Balears la xifra a la xifra a la xifra a la xifra a la xifra de la xifra i el partit del partit polític valents és fundat per Manuel Valls a la xifra fan talls de trànsit afecta l'autopista del Garraf des de Viladecans compta i la ronda litoral amb bus també des de zona franca fins a Port Olímpic sentit Trinitat per un vehicle avariat a la xifra a la resta de la xarxa viària aturades a la Peceta Vilafranca i a Sant Cugat sentit Nord B23 de Molins de Real Papiol C58 i C33 des de Montcada cinturó de litoral a Cornellà en tots dos sentits C60 Argentones sentit Mataró C17 a Parets del Vallès i per obres també hi ha retencions a la 2 a Granyanella direcció cap a Barcelona i a la Nacional 2 de Vidreres a Massarret de la Selva sentit Sud Celia Quintana Catalunya Ràdio Equip Viari Esports Marta García El balonmano Granollers disputa avui l'anada dels quarts de final de la Lliga Europea d'Ambol davant el Flensburg Alemany el partit és en l'Olímpic i comença ara a tres quarts de set en la Champions de Futbol anada dels quarts de final però a partir de les 9 Manchester City Bayern de Munic i Benfica Inter de Milà Robert Lewandowski s'ha mostrat crític amb el seu rendiment i reconeix que des del Mundial no acaba de trobar el seu millor to el davanter polonès admet que ahir va jugar el partit contra el Girona lesionat després d'una trompada que va tindre en el clàssic contra el Madrid d'altra banda el president Joan Laporta compareixerà dilluns que ve per donar explicacions del cas Negreira la blaugrana Irene Paredes es titularà amb Espanya en l'amistos que disputen contra la Xina com a preparació del Mundial que comença el 20 de juliol en Austràlia i Nova Zelanda Marc Márquez serà baixa també en el Gran Premi de les Amèriques que se disputa este diumenge en Austin, Texas les proves fetes avui confirmen que el dit afectat segueix en procés de recuperació i no volen arriscar i en Antalí a Turquia ha començat avui l'Europeu de Gimnàstica Artística amb la jornada de qualificació en la competició masculina amb els catalans Tierno Diallo i Pau Jiménez Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova Des del 4 d'abril fins al 18 de maig es pot sol·licitar el vot per correu aquesta opció està disponible per a aquelles persones que no puguin votar presencialment el dia de les eleccions El vot per correu es pot entregar fins al 26 de maig en persona a través de les oficines de correus o a la seva pàgina web amb el DNI electrònic o un certificat digital vàlid El cens electoral que inclou les dades de totes les persones que tenen dret a votar en una circunscripció electoral determinada es va publicar ahir 10 d'abril Es pot consultar fins al 17 d'abril i es poden sol·licitar esmenes per possibles errors Aquesta llista es revisa i actualitza periòdicament per assegurar que només les persones que compleixen els requisits legals puguin exercir el seu dret a vot a Sant Jús a Sant Jús aquestes eleccions hi ha unes 15.000 persones amb dret a vot 2.000 més que les anteriors eleccions municipals del 2019 Aquest any hi ha 9 col·legis electorals a Sant Jús Com a novetat les persones que abans votaven al centre cívic Joan Maragall ara ho faran al mil·lenari les que votaven al centre pilot i al centre cívic Salvador Espriu votaran el casal de joves i els votants de Maslluí ho faran al centre cívic Soledat Sants i Serafini Comencen els cursos de primavera als centres cívics de Sant Jús L'última setmana d'abril començaran els cursos del tercer trimestre de la Casa de Cultura Can Ginestà dels centres cívics Joan Maragall Salvador Espriu i Soledat Sants i Serafini de la Vagoneta i de les escoles Amb una oferta molt àmplia es poden fer cursos i tallers d'expressió i creativitat humanitats cuina arts plàstiques valls tecnologia i altres i ja es poden consultar a les pàgines web dels centres Al centre cívic Joan Maragall les inscripcions van començar el dilluns 27 de març les places són limitades i es reserva el dret de suspendre les activitats amb poca inscripció Us podeu inscriure a través de la web del centre cívic A Can Ginestar en canvi la matrícula s'ha de fer presencialment al centre I això està tot Tornem amb més informació a l'informatiu complet de les 7 Fins ara A la Rambla res s'atura Vine queda't i escolta'ns Ara mateix són les 6 i 9 minuts estrenem aquesta segona hora del magazín de tardes La Rambla de ràdio d'Esvern d'avui 11 d'abril a la tornada d'aquesta setmana santa i d'aquests dies de festa que hem tingut D'aquí una estoneta farem l'entrevista del dia en Xavi Ribas que és el creador d'un projecte solidari anomenat Superoli perquè és pare d'una nena l'Olivia després escoltarem el seu testimoni i quina és aquesta nova activitat que presenten aquest cap de setmana a l'Escola Montserrat Ara però recuperem una altra entrevista que vam fer la setmana passada una entrevista molt i molt interessant a una santjustenca una artista de cap a peus ella és la Montserrat Sastre ceramista i escultora en projecció no només aquí a Sant Just també a nivell de Catalunya i també a tot Espanya la vam tenir la setmana passada aquí als estudis de ràdio i ens va explicar quines han estat les seves recents instal·lacions que s'han inaugurat una a Sant Joan d'Espí a la plaça Vuit de Mars i l'altra també a Sant Joan de Déu concretament a la casa de Sofia escoltem doncs aquesta entrevista a Montserrat Sastre s'anima amb nosaltres tot seguit a Ràdio d'Esvern a l'escultora i com hem dit seramista també a la presentació d'aquí de Sant Just Montserrat Sastre i Planella tot i que també terrenom català hem dit i arreu d'Espanya per parlar avui això sí de les seves dues últimes instal·lacions que s'han fet recentment aquest 2023 de dues obres seves una s'ha col·locat a l'Hospital Sant Joan de Déu a Esplugues i l'altra a la plaça Vuit de Mars de Sant Joan d'Espí Li obro els micròfons hola bona tarda Montserrat hola bona tarda no pares eh no hi ha any que sembla que no facis alguna estrena que no col·laboris amb alguna exposició col·lectiva bueno a mi m'encanta és la meva feina és la meva vida a l'aixecar-me cada dia i tenir objectius d'entrar al taller fer coses pensar coses que bé per mi és un ideal de vida ben inquieta mans inquietes ho plasmes de forma artística perfecte llavors per aquells i aquelles que ens estiguin escoltant Montserrat farem una breu descripció de com és la teva obra artística que tot i començar sobretot amb el fang al llarg dels anys també has anat incorporant altres materials com el ferro la fusta el bronza la resina i el marbre oi? sí sí doncs bé la Montserrat Sastre és artista polifacètica el 75 va fundar l'escola municipal de ceràmica d'Esplugues de la que va ser mestra i directora fins que es va jubilar tot i que uns anyets abans Montserrat el 71 va ser quan vas instal·lar-te amb el taller a Sant Just sí exactament sí sí té obres a més a més a diversos parcs ajuntaments polisportius també centres de l'àrea metropolitana de Barcelona i algunes de les escultures d'interès estan ubicades per exemple en llocs com el museu del Barça el museu d'història de l'Hospitalet el casal cultural Robert Brillas d'Esplugues el parc mil·lenari d'aquí de Sant Just també l'edifici Walden l'ajuntament de Macael el Maria també l'ajuntament d'Arenburg a Alemanya la Diputació de Jaén el Fondo de Arte del BBVA de Barcelona aquí a la Bona Aigua també al Pavelló Municipal o per exemple també al Pavelló Municipal de Bàsquet Club Joventut de Badalona per dir algunes de les cosetes Montserrat més destacades sé que el teu currículum és molt més extens gràcies i bé anant a les últimes coses i de les que parlarem avui aquest 2023 has instal·lat no sé si són obres com ho classifiques tu instal·lacions bé aquí a Sant Joan de Déu el que han anomenat com a Casa Sofia que és un centre per atendre infants amb malalties cròniques complexes o avançades és un centre que han muntat que també es pensen ampliar però han muntat amb molt de carinyo i ha sigut una satisfacció per mi que acollirin aquest plafó aquest plafó que ja vaig fer pensant en els nens que tenia de ser una cosa alegre i per això és com l'he titulat jardí amb papallones oh que bé hem vist hem vist alguna fotografia i realment desperta com hi ha molts bueno colors una cosa molt viva no? molt animosa és el que necessiten els nens que estan en aquestes etapes tristament com et va arribar la proposta o va ser una donació teva que ja la vas fer pensant una mica si jo la vaig fer ja pensant amb els nens i llavors jo vaig contactar amb ells de seguida van acollir la meva idea i bueno ja s'ha posat a terme vull dir això ja portem potser un any i mig o així però bueno s'ha portat a terme ara finalment tu sabies que existia la casa de Sofia o simplement tu volies fer una donació a Sant Joan de Déu i ells van decidir que aniria a la casa de Sofia bueno aquest centre que de fet antigament bueno no tants anys era una residència d'ancians diguéssim sí jo ja li guardo un record especial de tal com van atendre una persona molt vinculada a la família que va morir allí a part de la meva mare que també va morir allí vull dir que és un espai de referència per mi important llavors ja quan estava jo amb la meva mare ja vaig expressar la idea que volia donar alguna cosa han passat els anys que no te'n dones ni compte però bueno finalment vull dir ja s'ha pogut donar terme encara que tinc altres idees que si me les acullen doncs molt bé home altres idees ostres què vols dir això més plafons allà a Sant Joan de Déu bueno ja veurem ai mare mare ha estat una donació eh això sí sí sí ha sigut donació molt bé sí sí sí sí es diu jardí de les papallones perquè què és el que hi ha en el plafó què s'hi pot veure bueno s'hi pot veure com amb el fons està pintat com si fos un jardí amb l'oclosió del sol i el cel llavors a sobre hi ha tot de formes treballades amb fusta de tiler llavors vull dir són formes vegetals sí llavors i entre mig com si volessin vull dir hi ha les altres formes que són com les papallones que inunden aquest jardí a més és un plafó bastant bastant gran eh Montserrat perquè amb les fotografies agafant referències per exemple a tu que estaves posada al davant sí és un plafó bastant gran no sé si està en algun lloc així molt visual doncs mira està entrant a la casa Sofia a l'escala de pujada té bastanta bona llum perspectiva i deu fer com ara no em recordo exactament però més o menys un diàmetre de metro i mig sí sí metro i mig ben bé sí has comentat la fusta de tiler tu normalment a Montserrat treballes amb aquest tipus de material amb la fusta de tiler o és que és concreta no és fàcil de trobar segons quines fustes i més últimament perquè hi ha empreses que han han tingut de plegar clar sobretot el 2007 2008 i ara doncs no diguem però bueno sí aquesta fusta ve de la borgoña es veu que és un arbre de creixement relativament ràpid i en serveixen sí sí ara realment jo havia treballat aquesta fusta et diré els anys 87 88 89 i fins ara no l'havia tornat a trobar val sí i Montserrat no és la primera vegada em sembla a mi que alguna de les teves obres acaba parant en algun centre hospitalari en algun centre sanitari que anteriorment ja havies exposat o hi ha hospitals que tenen obres teves sí sí sí sí sí sí perquè la labor que fan aquesta gent és una labor que jo admiro molt perquè és vocacional sí totalment és vocacional tant des de les infermeres a la persona de manteniment als metges i i bueno estem en una època que que no és tan fàcil no aquestes professions vocacionals sembla que tot amb la pandèmia també va esclatar bastant ara també nombroses manifestacions per part del sector no? per demanar millors condicions sí sí jo ho he explicat ja altres vegades que va ser a través del Ramon López exalcalde exalcalde que llavors estava dirigint l'oncològic a Belvitge a Belvitge exactament i llavors va ser amb ell que vam començar a parlar d'això vull dir al principi potser va ser una idea d'ell de fer dels hospitals humanitzar-los i jo vaig trobar una idea excepcional i em vaig acollir amb aquesta idea perquè m'agrada molt vull dir em dóna molta satisfacció la gent que va amb tractaments i t'envia un whatsapp de dir mira he estat amb tractament amb aquest hospital i he vist aquesta escultura i t'envia la foto que bé és maco és molt maco tu creus que s'humanitza una mica més aquests centres que bueno no sempre hi ha un ambient del tot agradable i a més amb alguna escultura o amb peces artístiques també és una forma exactament exactament jo trobo que tot el que sóc es podria donar que la gent sigui més feliç i que estigui més acollida val la pena escolta'm tu si a casa teva tens tot d'escultures deu ser un lloc superconfortable no? doncs sí jo sempre dic que vic amb els mobles dels meus de la meva família que tinc pocs i els quadres dels meus amics i les meves escultures sí sí perquè hi ha algun tipus de material Montserrat que tu utilitzis que creguis que per exemple la fusta doncs potser li dona una certa calidesa a l'escultura no? o per exemple hi ha no sé hi ha com altres materials com el marbre que potser queda una mica més fred o hi ha aquesta combinació de materials tu saps com combinar-les bé suposo perquè quedi bueno suposo que també he passat per diferents etapes i el saber treballar els diferents materials també et dona molta llibertat en quan tu el que penses la idea de la que vols fer pots triar de dir aquesta idea que jo tinc em va millor amb aquest material o amb aquest altre el llenguatge vull dir cada material té el seu llenguatge llavors vull dir t'associes amb aquell llenguatge d'aquell material jo trobo que dona una llibertat creativa molt important el plafó de la casa de Sofí de Sant Joan de Déu té sobretot els colors que es veuen més immediats són el blau i el verd tu normalment poses color a les escultures no, no realment no no les de ferro sí bueno per exemple aquesta última que s'ha fet per Sant Joan de Déu ai perdó per Sant Joan d'Espí és una escultura que té d'anar a l'aire lliure i el material més adequat és l'oxicorten la mateixa oxidació que dona el ferro el protegeix però quan hi he pogut o sigui quan ja directament jo he fet escultura que físicament jo he pogut he pogut soldar i tot això i tal perquè clar aquesta escultura quasi medeix 4 metres necessites una grua necessites una sèrie ja t'he de ser un calderer un taller especialitzat encara que tu estiguis allí no però les escultures que jo m'he fet directament m'agrada molt posar-li color vermell per exemple Arbreda que està davant del Walden crec que va ser del 2020 o així més o menys aproximadament es va posar en aquest any però és molt més anterior jo no sé ara jo és que amb les dates em faig un lío però jo diria que el vaig fer cap a mitjans el 80 l'havia fet sí sí fa molts anys que jo l'havia fet però per ubicar-la al Walden o de moment o no tenia en aquest moment no no la vaig fer me'n recordo que la vaig exposar llavors es feia Art Expo ahir a Montjuïc llavors jo havia exposat amb la galeria Grife i Escoda que ja ja no hi és i em van deixar l'entrada per exposar aquestes peces i des de llavors doncs que no que no estava no havia estat vista diguéssim molt bé i llavors després de fa uns anyets la van posar allà davant exactament sí sí sí en un raconet molt maco parlem ara també per cert de Gagau esnomenat l'escultura que hi ha aquesta tan gran no? a Sant Joan d'Espí està en un lloc que es diu la plaça Vuit de Mar sí i per tant l'escultura esclar dedicada a les dones es diu dones es diu dones exactament com és aquesta escultura per fer-nos una idea sí bueno aquesta escultura clar tenia de fer referència a tota la problemàtica que tristament estem vivint eh amb les dones no? i llavors vull dir primer vaig fer un projecte però no m'acabava d'encaixar encara que m'agradava molt la forma sí de la peça que vaig pensar però no m'encaixava amb la finalitat que tenia de tenir per posar-la en aquesta plaça llavors llavors em vaig remetre a la idea de les tres gràcies les tres gràcies que en totes les cultures vull dir eh eh s'han fet escultures s'han fet referències sobre elles elles representen la fertilitat sí la bondat la intel·ligència tota una sèrie de coses que vull dir la dona engloba llavors per això parteix la peça de tres bases com si fossin tres branques ostres tres branques que al capdamunt s'abracen com si fossin unes fulles que s'abracen i que s'abracen perquè per donar vull dir recolzament a totes aquestes dones que han patit en una societat que realment vull dir la gent ens quedem tots vull dir indignats amb totes les les notícies que ens arriben és a dir que hi ha que és una escultura has dit de quatre metres és a dir és prou prou alta prou gran i té aquesta forma com que es divideixen en tres simbolitzant aquestes tres parts que has dit i a la part de dalt es tornen a unir exactament sí sí com si s'abracessin i ja dic vull dir un recolzament com simbol de recolzament t'anava a dir d'unió exactament d'amistat i on s'ha posat de la plaça perquè és una plaça més que ho he buscat al Google Maps perquè ara mateix jo no em feia la idea de com era de com era la plaça avui de març a Sant Joan d'Espí i Déu-n'hi-do és una plaça bastant bastant generosa sí no estic molt contenta perquè m'han donat un lloc esplèndid per lluir la meva obra en quin material està feta en l'oxicorten ah l'oxicorten sí el que et parlava abans que la mateixa oxidació protegeix la peça sí Mossadet quan et proposen fer alguna alguna escultura tu vas a veure el lloc o demanes sobretot que t'expliquin com volen que sigui o quin significant hauria de tenir la peça exactament sí sí sí clar i com t'inspires però que com bueno doncs no ho sé vull dir perquè després de tants anys de carrera és que és com ostres sembla que s'hagin d'acabar les idees ah doncs no no doncs no diu no no clar ja ho veig no no bueno és que una peça et porta a l'altra i sempre estàs pensant o dibuixant o una peça et suggereix una altra o una vegetació et suggereix tal cosa o no ho sé una o també et suggereix vull dir no ho sé clar no t'ho sabria explicar exactament com diferents estímuls no? sí exactament estàs molt ben dit el que m'has dit i així a nivell de projectes individuals o d'altres exposicions o de coses que estiguis també fent ara mateix tramant per al teu taller que ens puguis dir Montserrat alguna coseta home si ens pots avançar alguna cosa vull que ara que ho dius no? sí sí hi ha hi ha hi ha projectes per aquí mateix a Sant Jus oh eh però bueno ja estarà molt bé que sigui sorpresa clar no serà pas per aquesta rotonda que volen posar a l'entrada del poble no no a més encara no sé quines bases ni res ja m'agradaria però vull dir no sé què és el que no he vist publicades les bases encara de lo que no no potser encara no estan eh jo l'únic que sé és la notícia que sí que es vol que es vol obrir aquest exactament jo també ho vaig llegir però bueno depèn depèn del que sigui del que vulguin si es pot adaptar al meu treball o no clar perquè a tu què t'agrada més treballar amb escultura t'agrada més amb plafons t'agrada quin és el o si tens algun material pretilecte no a l'hora de o potser ja dius ostres per una escultura sempre és millor utilitzar aquest material amb aquest o depèn de moltes coses pública té de ser ferro o bronzo pública vols dir a l'aire lliure no exactament clar amb arbre pot ser però si vols fer una escultura que tingui un cert tamany per les meves a veure com t'ho diré experiències les meves experiències o per les meves circumstàncies sí em va millor que fos o bronzo o ferro clar bronzo una peça en bronzo es pot fer primer en fusta es pot fer en guix es pot fer en fang llavors després es pot passar en bronzo per exemple la del mil·lenari jo la vaig fer en fusta llavors després es va fer mollo i es va fer que em sembla que ja s'ha parlat sobre això però la del mil·lenari va passar que primer estava ubicada en una piscina en una peana al mig després es va canviar es va posar entre el mig de l'egerdinament li tocava l'aigua i llavors aquella figura es anava tombant llavors es va portar a la fundició perquè arreglessin la peana i a la fundició la van robar per favor llavors la sort és que jo l'havia fet en fusta llavors es va poder fer moll un altre cop d'aquell original mare meva però el destí d'aquella peça era llavors clar per això amb llavors estava el Perpinyà aquí com a alcalde i li vaig dir mira escolta m'emporta't l'original a l'ajuntament perquè si passa alguna cosa i jo no hi soc clar doncs mira la podeu tornar a fer almenys i per això està l'ajuntament davant del despatx de l'alcalde molt bé ostres bé curiositats que un acaba aprenent sí sí hi ha escultures que desapareixen que volen sí ostres t'ha passat sí sí però a llocs públics o dius que t'han tratat a robar algun cop el taller sí no el taller no gràcies a Déu no no però per exemple l'escultura que hi ha la dona guitarra davant del casal de cultura Robert Esmíri que ella també l'estaven traient sí i un veí va alertar la policia caram i llavors els van agafar abans que se la portessin sí sí sí i un altre que ha desaparegut sí que no se sap on està és una que estava al compleix polideportiu la plana d'Esplugues d'allà ostres en aquella plaça allà no dins dins dins de la dins dins de les instal·lacions de la piscina sí sí a veure l'original el tinc jo i ha sigut una de les peces que he donat a la fundació Fèlix Llovet vale o sigui que la fusta que hi ha que és d'Irocoteca sí a la fundació Fèlix Llovet és l'original del bronzo que van robar que ha volat caram ostres i això passa sovint que et quedes tu l'original i quan quan la peça es fa a fusta sí sí sí sí sí bueno hi ha hi ha museus que hi ha originals de peces de guix per exemple que d'allí s'ha tret el bronzo sí sí sí i també he llegit a no sé on Montserrat i per això ja també anem tancant l'entrevista si et sembla en alguna residència de gent gran pot ser que també hagis més o menys recentment sí aquesta que comentava del Fèlix Llovet en aquesta val saps i després la residència aquesta de la Mallola de la Mallola saps on fan totes les conferències de les aules universitàries de gent gran de gent gran que són conferències molt interessants si animo a la gent que hi vagi jo hi vaig ets usuària del servei sí sí sí potser no sempre però de tant en tant sí sí sí sí que és veritat que la gent que organitza aquestes l'aula universitària de gent gran d'Espluga Sant Just sí porten a persones realment ho comentàvem l'altre dia molt interessants molt interessants sí persones que en el seu camp perquè cada setmana o cada mes són persones d'àmbits totalment diferents sí sí sí que en el seu àmbit són persones destacades exactament exactament sí sí catedràtics vull dir a més molt divers vull dir des de conferències de polítics l'altre dia vam tenir una sobre literatura i vull dir molt interessant sempre sempre aprens sempre aprens molt bé sí sí sí doncs amb aquesta recomanació que ens fa Montserrat Sastre artista ceramista escultora d'aquí de Sant Just tanquem l'entrevista Montserrat ha estat un pla de tenir-te aquesta estona aquí a la ràdio moltes gràcies a vosaltres i tenirem seguint també a les xarxes i això a veure si podem localitzar també i veure en primera persona aquestes escultures el plafó potser és més difícil l'estan a dins de la casa Sofia però bé la de la plaça 8 de març de Sant Joan d'Espir segur que ens hi podem passar i contemplar-la una estona i gaudir d'aquests 4 metres d'escultura moltes gràcies que acabis de passar bona tarda moltes gràcies adeu a la Rambla res s'atura vine queda't i escolta'ns va fem ara a continuació l'entrevista de la tarda que tenim a l'estudi de ràdio al Sant Justenc Javi Ribas que és el pare de l'Olivia que va ser diagnosticada amb leucèmia linfoblàstica aguda fa més de dos anys a Javi i la mare de l'Olivia van crear el projecte solidari Superoli per recaptar fons per la investigació del càncer infantil a través de la venda de quadres amb missatges i frases que surten de converses als hospitals el tinc aquí el Javi ja l'estudi el saludem hola bona tarda Javi bona tarda Núria què tal com esteu vosaltres l'Olivia com està perfecte perfecte la veritat que sí que bé bones notícies està bé la tia ho ha fet molt bé la tia està molt bé s'ha menjat el tractament que bé i anem pel camí molt bé la veritat que anem pel camí podria dir-te que tot està fet o que ja hem fet molt no anem pel camí està perfecte està bé avui està bé sense baixar la guàrdia sí però tranquils anem dia a dia molt bé d'això es tracta bé fa un parell de mesos coincidint amb el dia internacional del càncer infantil va organitzar amb les associacions de famílies d'alumnes de les escoles Montseny i Montserrat una xocolatada solidària en la que vau recaptar crec que prop de 750 euros per la recerca del càncer infantil escolta molt bona notícia amb una experiència molt positiva també no? sí sí va ser va ser una tarda molt xula i la veritat que que tots els companys i totes les famílies que passaven per bueno anaven a recollir els nens paraven paraven a la paradeta i bueno feien una bueno a l'esmorzar una xocolata com a mínim una tasseta de xocolata sí s'emportaven sí que més al mes de febrer allò entrava de gust sí va estar molt bé la veritat que va ser una experiència xula perquè l'AFA o en aquest cas la Dessi que va ser l'encarregada d'organitzar tot aquest moviment aquesta tarda xula sí va quedar sorpresa de la resposta que hi va haver i un moment hi havia una cua una cua grossa va ser xulo va ser molt xulo que tota la gent bueno s'impliqués una miqueta no? un granit de sorra sí omple la platja va estar molt bé va ser una experiència molt divertida a més Javi està corrent un cartell per les xarxes socials per tot arreu de la volta a l'escola un cartell de la festa de primavera de l'escola Montserrat explica'm què és aquesta nova activitat perquè organitzeu entre altres des del projecte Superoli no? sí aquí en aquest cas un altre cop l'AFA del Montserrat s'agafa bueno agafa aquesta iniciativa que ja és una iniciativa de l'any 2020 sí que amb la pandèmia es va quedar aturada no es va poder realitzar però ja era com una una cursa que es volia fer vale ara amb tot bueno malauradament amb l'Olivia amb el cole ha agafat més força aquesta cursa sí i és una cursa que surt de la Fundació 1 en 300.000 vale la Fundació 1 en 300.000 són pares i mares i gent implicada en la investigació del canter infantil que busquen recursos busquen fer ressò per aquesta malauradament i per la investigació dedicar els diners d'alguna manera recaptar diners per la investigació aleshores ells tenen un un moviment que és molt xulo que és la vuelta al col la tornada a l'escola o la fent amb aquest joc de paraules de la volta al col sí aleshores és fer una cursa en principi amb els nens del col o tothom que es vulgui apuntar que es vulgui sumar i és donar la volta al col per a mi fer una volta fer una volta però una volta corrents o caminant una minicursa la volta al col transformada en una cursa en aquest cas està bé perquè el col·legi Montserrat o el recorregut del col·legi Montserrat són 400 metres que és una volta olímpica i mira li dona com aquest joc d'olimpiades d'a més fer una una volta rodona a mi personalment com a para de l'oli la volta al col té molt de significat aquesta aquesta frase feta que pot ser com tu dius dar una volta al col a la manzana sí però també té el significat de la tornada al col d'un nen o una nena que ha passat aquesta malaltia clar perquè s'està en un temps sense poder anar a l'escola sí sí és l'Olivia bueno es va aturar tot ella anava a P5 i ha tornat bueno sí ella anava a P5 i ha tornat a final de primer gairebé començant segon exacte aleshores la tornada al col o la volta al col per nosaltres o crec que que té un un significat molt potent perquè significa oi tant moltes coses no tornar al col volver al col la vuelta al col és molt potent es fa molt és una cosa molt forta no només és tornar a començar com ho pot passar un nen o nena al setembre de tornar al col i això sinó que a més a més un nen o nena que ve de passar un tractament amb càncer la tornada al col ja té molts més significats exacte sí sí és tornar a veure els amics tornar a fer bueno a tornar a la teva educació clar i a més amb edats tan petites també sí estàs construint amistats i un temps estan fora doncs bueno també deu tenir el seu impacte moltíssim moltíssim com ho va viure això l'Olivia el fet de tornar després de tant de temps ella ho va portar bastant bé sí que és veritat que evidentment tenia por tenia nervis tenia pors tenia bueno aquest neguit de tornar però a més era de tornar amb bueno amb tot el que suponia o clar ella va tornar amb el cabell molt molt molt curt després de passar el tractament no? suposo clar sí ja estava bé com per tornar però clar físicament encara no estava diguéssim com com quan va marxar exacte aleshores tenia tenia molt neguit però bueno quina va ser la resposta dels nens i nenes de la classe? la veritat que superbé els nens tenen una jo crec que tenen una cosa molt diferent els adults que no es fixen ni en no jutgen no no evidentment no tenen cabell o tenia el cabell més curt bueno com a mínim poden mirar què ha passat però clar sense anar més enllà ja està nosaltres som els que segurament als adults li donem més voltes a coses que no tenen més enllà com els nens de donar-li un segon de ah pues mira pues la importància justa tu abans tu abans eres rosa ja està s'acabó anem a jugar això la primera setmana poder pues sí que va tindre més el nervisisme de tornar que no vosaltres els pares també estàveu nerviosos sí clar com reaccionaran els nens de la classe perquè sabien els professors o professores havien havien parlat una mica amb ells abans que tornés l'Olivia o les famílies sí els del cicle sí el resta del col·le no tant sí que jo ho vaig parlar amb la directora de poder estaria bé fer no sé cinc cèntims de tot això perquè bueno això quan torni i la vegin físicament canviada que no sigui molt impactat per ells perquè ella pues això ho tenia més que assumit o més que ja era normal perquè ella portava molt de temps en aquesta situació física d'ella molt bé i com es va tornar a reenganxar vull dir ha necessitat més ajuda o potser sí el pla el seu pla és una miqueta diferent al col·le però bueno rep suport sí però ja està està molt quasi quasi no et diria que ja està igual però bueno molt espavilada sí no la tia la tia va fent que bé sí això també era un nàbit nostre d'aquesta com treballarem la frustració de jo no estic igual que ells a nivell col·legi a nivell electrostics escritura o matemàtiques com funcionarem o com no però bé perquè ara a nivell de tractament l'Olivia segueix fent els seus passos o perquè per exemple has comentat al principi que hi ha bones notícies que està bé i això però per exemple el fet que hàgiu organitzat també el tema de la volta a l'escola vosaltres seguireu així organitzant actes per la recerca encara que l'Olivia vagi millorant i hi hagi un punt que ja estigui desvinculada del càncer sí jo crec que quan et trobes això o malauradament ho tens dintre ja no surts però no surts perquè no vulguis o perquè no ja veus que tens que ajuda el càncer infantil la leusèmia està com o són catalogades de malalties rares aleshores hi ha molt poca incidència hi ha pocs diagnòstics comparats amb altres malalties aleshores no es fomenta la investigació no es fomenta o no es donen recursos aleshores aunque yo acabi seguiran havent diagnòstics seguirà necessitar recerca investigació ajudes això no pararà no pararà la paraula càncer és molt gran és molt gran dona molta por i la investigació té que ser-hi perquè és l'única l'única forma de que no crec que s'acabi perquè això és sempre hi haurà la necessitat d'ajudar i de portar recursos econòmics sobretot sí però estarem més a prop d'un tractament més curt d'un tractament menys agressiu més especialitzats menys estones a l'hospital estarem més a prop de fa deu anys o fa quinze anys no eren així els tractaments eren més durs eren més agressius abans jo crec que abans a la medicina també és això que dius sí però avança la medicina però no avança la investigació clar quan parlem de medicina sí avancen els medicaments però tenim que tenir medicaments específics per segon què malalties o segon què tractaments o segon bueno clar hi ha moltes pates en aquesta o també per exemple per subvencionar tractaments a persones que potser no s'ho poden permetre també les ajudes també també van en aquesta direcció parlant una mica de la volta a l'escola hem dit que és un recorregut no? de així senzillet de 400 metres però quines més opcions hi ha la gent que es vulgui apuntar perquè es pugui fer una idea més precisa o concisa a part de la cursa estem preparant més cosetes volem que sigui un dia festiu o un matí festiu que no sigui vindre córrer i marxar perquè és la festa de la primavera de l'escola Montserrat aleshores tenim encara s'està acabant de tancar el programa començarem aproximadament amb les 10 i estarem fins que puguem però possiblement fins a les 2 fins a l'hora de dinar més o menys sí aleshores estem preparant amb els bueno amics d'aquí de Sant Junts per exemple el bar Los Pinos que està al costat doncs traurà messes i una barbacoa i farà esmorzar a preus populars per bueno per fer una una miqueta d'ajuda i de soroll allà tindrem a l'hora de la cursa tindrem 4 horaris per diferenciar nens per fer primària la primera volta que seria els 400 metres doncs serien des de P3 a P5 i després els cicles primer, segon tercer, quart i cinquè i sisè cinquè i sisè doncs per tenir com una diferència d'edats de nens també de físic clar vull dir no és el mateix que corri un nen de 3 que un de 12 sí i aquests tenim que acabar-ho de parlar però en principi els cicles els cicles grans o no sé si a partir de tercer farem dues voltes seran 800 metres per ser una miqueta més una miqueta més clar que sí home que segur que corren més al llarg del dia ells i aguanten perfectament sí què més què més l'Olli està animada per córrer ella vol vol volar-ho sí li fa li fa li fa il·lusió sí i si està amb les amigues i córrer sí li agrada a ella li agrada tot el que sigui amb amigues i fer una miqueta de fora de casa perfecte a l'aire lliure sí sí li agrada li agrada com va el tema de la venda de quadres del projecte una mica inicial no de superoli va bé va bé anem fent sí va bé sí això de primeres mai va ser un projecte com per si és per intentar treure fons o recobar fons sí però sense ànim de lucre no per dir-ho així sí evidentment tot va destinat a l'anfisi de la investigació però mai vaig aquest era a veure com com tu diria és un projecte que sobretot el que volíem era transmetir les emocions que nosaltres vam necessitar en moments molt puntuals al llarg del tractament quan tu estàs allà o en aquest cas si el teu fill està passant per un tractament d'aquesta categoria tu estàs sol tu com a pare com a mare com bueno no tens emocionalment no tens ningú et trobes una mica desemparat en aquest sentit perquè mai ningú t'entén jo puc parlar fins que no fins que no ho passes no aleshores tant jo com la mare vam trobar molt molt importants les paraules que ens deien altres pares i sentíem que verdaderament ells sí que podien parlar amb ells perquè ells ens entenien i jo ens entenia a ells aleshores van sorgir moltes frases van sorgir moltes paraules que bueno abans de dormir ens reconfortava pensar-les recordar-les tancar els ulls i repetir-les van ser quasi com mantres aleshores ens va bueno vam pensar que podia ser un projecte xulo compartir això amb els altres pares o amb la gent en general no amb pares amb aquesta situació que també que són els que a més quan veuen una frase o veuen un superoli són els primers que em diuen o m'envien un missatge o a la Sandra i diuen buah l'OEleidis m'ha posat el pelo de punta perquè era això el que me passava aleshores que guai això està bé perquè nosaltres tenim un altre idioma parlem igual que tu bueno parlem igual però és un idioma diferent i els superolits parlen aquest idioma parlen aquest idioma que maco i aquesta comunitat de pares i mares de famílies segueix també fora de l'hospital us recolzeu encara que potser els infants ja no estiguin en aquella situació tan dura però bueno la comunitat com si diguéssim o la xarxa aquesta que vau anar construint seguiu us manteniu us teniu com a punt de referència d'enclatge no tant com a punt de referència no tant com aquest aquest ancla de hòstia estic malament vaig a parlar no amb ells que segurament en ple tractament sí que seria així però ara que per exemple jo o la Oli no va tan seguit a l'hospital no coincidim tant no és t'allunyes una mica però els sentiments seguint seguint estant això passa a vegades per Instagram pel mòbil en general sí que tens aquesta aquesta ancla però no és un ancla recorrent saps que estan allà que t'agrada veure fotografies t'agrada veure que l'evolució funciona que està el teu amic o algú mira s'han ido de vacaciones a Setmana Santa això sí que està bé jo crec que són amics per sempre d'una altra manera bueno clar són coneguts us heu conegut en un ambient que no és el més agradable per dir-ho així no no no realment el que passa que també això et dona l'oportunitat de conèixer gent increïble gent que no imagines que existeixi en la situació actual que vivim de societat mundial o planetària i existeix hi ha gent que està en aquest món per ajudar i per bueno persones que al cap i a la fi penses que estan passant el mateix dolor que tu i això d'alguna manera també però ja no et parlo de pares ja et parlo de persones persones que tenen el seu treball i van allà de voluntari professional mèdic sí de tot per exemple en aquest cas i no sé si segur que ens estan escoltant el Dani és el que ha organitzat la cursa solidària i el Dani que jo sàpiga no n'ha estat més de dues hores en un hospital per al seu fill vull dir que ell és un pare involucrat en una causa que no li toca o jo ara igual m'estic metient però vull dir que bueno un tio que li agradava fer això i volia el seu volia donar un cop de mà perfecte i de persones que s'involucren solidàriament te't trobes moltíssimes i et sorprèn que avui que en la societat d'avui en dia que amb les notícies que arriben que semblem tots criminals al final que hi hagi encara aquesta llum que hi hagi la part bona també de les persones agraïes també en l'entrevista passada em sembla tota la feina feta per part de l'hospital del personal que bueno era una sort tenir Sant Joan de Déu aquí pràcticament al costat sí tenir aquí Sant Joan de Déu tenim una sort increïble i de veritat que ningú que escolti això ho tingui que comprovar però si arriba el moment tenir-ho a nosaltres encara més sort perquè ho tenim a cinc minuts però el territori espanyol directament ja ni Catalunya el territori espanyol tenir aquest hospital és una gran sort moltíssima moltíssima moltíssima moltíssima sort perquè els bueno m'he creuat amb gent de tot el món de tot el món que ve específicament a Sant Joan de Déu o poder també pot venir a Vall d'Hebron però a Sant Joan de Déu concretament sí, sí, sí i tenim molta sort molta sort i bueno evidentment que ningú tingui que que comprovar-ho que comprovar-ho però bueno posar-ho damunt la taula sí molt bé Javi jo no sé si vols recalcar algun altre aspecte algun altre sí doncs mira encara invito a tothom que aquest diumenge que és el diumenge 16 sí a partir de les 10 vinguin a la porta de l'escola Montserrat que ho tindrem tallat gràcies a l'Ajuntament també que ens ha donat aquesta concessió i amb algun policia local que estarà allí controlant que ningú passi però no hagi de passar i que tindrem música que tindrem un final de festa també que serà molt xulo amb una masterclass de la Raquel Rubiales que farà una tancelera de Zumba i tindrem sorpreses tindrem sorpreses perquè ja teníem moltíssimes bueno teníem ganes de fer això i hi ha gent que que s'ha implicat que s'ha implicat i tindrem sortejos de premis de regals i la gent que hi vulgui participar s'ha d'apuntar a algun lloc o ha d'anar directament el dia 16 ho podem fer de les dues maneres avui ja s'han repartit al col·le bueno al col·le Montserrat s'han repartit ja els ja ho diré els dursals sí perquè ja si el nen volen venir perfecte tenim una web on poder inscribir-se sí i si no si no t'ha donat temps o no t'ho s'han recordat el moment del mateix diumenge pots venir i molt bé i córrer perquè poden córrer nens i nenes del Montserrat del Montseny del Canigó de qualsevol escola sí al final l'escola Montserrat en aquest cas ha sigut bueno per dir-ho d'alguna manera és el punt ja està es farà allà i sortirem de la seva entrada i passarem per dins del col·le i tornarem a sortir però podria ser en qualsevol un col·le la volta al col·le o la volta a l'escola clar molt bé doncs Javi ho hem de deixar en aquest punt ha estat un plaer tenir-te de nou aquí als micròfons i molt bona notícia saber que l'Olivia està contenta està feliç i que sobretot que va millorant també a nivell de salut res més una abraçada i fins la propera a ti Núria adeu Nosaltres deixem el programa en aquest punt tornem ja dimecres 12 d'abril de 5 a 7 també per fer-vos companyia aquí al programa La Rambla ens podeu anar seguint a arroba la Rambla 9-8-1 tot seguit en minúscules tant a Twitter com a Instagram o també podeu anar seguint les xarxes socials generals de l'emissora arroba ràdio d'Esvern també tant a Twitter com a Instagram ara a les 7 en punt toca l'informatiu de notícies de Sant Just per estar al dia de tot el que passa aquí al poble de la mà de la Mariona Sales res més que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a escoltar demà aquí a Ràdio d'Esvern que vagi bé treu la llengua treu la llengua fora al carrer és clar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua o a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua o a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua