#360 - Les caramelles a Sant Just i el llegat de Paul Gauguin

Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 12 minutets a les 5 de la tarda de 8 dimecres 12 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al Magatín de Tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Jo em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens espera en les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot, farem la tertúlia amb l'Astrid Goldstein del Celler de Can Mata i també amb l'Albert Macià. Amb ells dos parlarem de la terra, del patrimoni i també de les activitats de l'Ateneu que hi ha per aquests propers dies. Després, tot seguit, rebrem a la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, a la Maria Quintana, que ens parlarà de la presentació de la 26a miscel·lània que fa al Centre d'Estudis just demà dijous a la tarda a l'Ateneu. Després, i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem una entrevista al modest Carme i també en Jordi Farràs, que són cantaires del cor Pom de Flors de l'Ateneu, perquè aquest cap de setmana, 15 i 16 d'abril, estaran fent voltes pel poble amb la cantada de Caramelles. I després, tot seguit, d'aquesta entrevista farem el típic espai dels dimecres amb en Marçal Ferret, col·laborador que ve de l'Hospitalet de Llobregat, de fer-nos la secció Just el que no saps, la secció que ens presenta cada setmana la biografia d'un nou personatge històric, famós i reconegut. Ja sabem que en Marçal sempre ho fa de forma divertidíssima i, sobretot, molt i molt amena. Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida. Així que no marxeu, que comencem! Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment. Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut... on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter arroba laramblanou81 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com Vinga, passen 14 minuts de les 5, arrenquem ja la Rambla i ho fem amb una calor, amb una, em deia l'Àstrid, feia com... Aquí dalt s'està aixecant tota la terra perquè no hi ha ningú sentat, eh? Clar, Can Gina està com que està tancat el bar. Petits remolins. Remolinet, sí, sí, era allò que dius... Feia vent per sobre de l'església, però a l'arribar just davant de Can Gina està, tota la terra. Sí, bueno, com a trafilladat. L'aire calent, eh? Molt calent, molt calent. Això que ens diuen és que baixarà i que demà... Que demà... Demà haurem de posar-nos jaqueta sí o sí, o sigui que... Sí, que hi haurà com una baixada, no? Sí, sí, una baixada innotable. Bueno, i les grups van així, eh? Tot i que a l'interior sembla que serà encara més forta. A l'interior de Catalunya, dius? Sí, clar, aquí a la costa sempre estem una mica més atentats. La influència del mar, no? Fa una mica que la... De rumor reguladora. Sí, exacte, sí. També ho comenté el Carles quan fa la predicció que el tenia el mar a prop... Tot és com més... Més... No estan... Brusc, no? Els canvis no són... A no ser que vagis més a prop de la costa, que allà sí que notes molt més aquest aire, encara ara fresc. En canvi d'aire. En canvi d'aire. Sí, fresc i humit del mar. I, escolta, Mastrid, això, com afecta les vinyes, aquests canvis... Aquesta sequera estan preocupadíssims, no? Preocupadíssims. No només la gent del vi, la gent de l'agricultura en general. De l'agricultura, cap a l'àrea més de terres gironines, diríem que han tingut algunes pluges, pluges o tempestes, quasi bé últimament, que alguna cosa haurà fet, però hi ha moltes zones cap al Priorat, que és on vaig estar al cap de setmana, el paisatge és... A Gratallós. És un marró. El paisatge és un marró. És un marró i estan... Sí, avrotat. Sí. Hi ha petits brots. No et puc dir si les plantes abans eren com més altes, però són brots molt petits, però si t'hi fixes bé, com molt avançats. O sigui, petits no han tingut aigua i s'està avançant. Ara sí que ja diu que a partir d'aquesta quinzena, si no comença a caure aigua correcta, de forma correcta es patirà. Perquè en aquest país tenim que no plou i quan plou tenim un glòria, no? Sí, exacte. I a més, per exemple, ara que és allò que dius, ara està brotant i en poc tindrem ja la floració, en aquell moment de floració i coellat del raïm, per exemple, la garnatxa, que és tan sensible. Ara li deia a un viticultor, dic, és que si fa aquest vent l'hauràs d'anar a recollir a cambrils. Ah, cambrils! Perquè dic, taura volat. És una varietat relativament sensible. Sí? La garnatxa. La garnatxa, sí. I així com la carinyena és més... És més robusta. Bueno, aguanta-me. Més robusta aquests canvis teòrics, eh? Sí. La garnatxa en aquell moment de floració, coellat, és més sensible i només que vingui una ventada o una tempesta forta ens podem quedar sense raïm. Clar, perquè... Sí, no tenim aigua. I si no plou... Ja sobra encara ens volarà. Si no plou astrit, poden regar les vinyes d'alguna forma? Regar com a tal... No. Sí que hi ha vinyes amb rec per gotets. Alguna. Alguna n'hi ha per gotets. Però aquest rec per gotets... O sigui, podem tindre dos estils de gotets. Sí. El de gota a gota que cau. Que va caient, sí. O sigui, que està posant-li a un parell de pams. Un pams, dos de... O pams i mig d'alçada. Sí. Una cosa així mitja. Aquella gota quan arriba a la superfície... Ja, ja... La planta... No, panet. No, panet. Perquè a vegades estem parlant d'una planta en què les arrels s'acostumen a ser molt profundes. Sí. Perquè justament van a buscar l'aigua on calgui, eh? Sí. La vinya té una capacitat de resistència espectacular. Però, clar, és a sacar la vinya, no? L'aigua li estàs oferint tu. No sé si a la mateixa hora... O sigui, atonta... Diríem que atonta una mica el cicle de la planta perquè li estàs proporcionant una cosa que teòricament se l'ha d'anar a buscar. Per tant, s'acostuma. és com els animals que quan tu amb un ocell li poses alguna cosa perquè vingui a menjar vint allà... Perd l'hàbit d'anar a buscar. Perden hàbits. En el cas del priorat, sí, la majoria de vinyes i sobretot les més qualificades no hi ha rec. No hi ha rec. Si anem a... Jo ara recordo, eh? Grans... Grans empreses. Ja no et parlo de cellers. Cellers empresa. Vale. Negocis. Que són grans i que han fet una aposta per... Partint d'aquest rec molt... a l'interior de la terra que també pot ser-hi. O sigui, diríem que hi ha uns sensors exteriors que... Hi ha uns sensors que ens indiquen el grau d'humitat de la terra i hi ha aquesta capacitat de fer com un goteig però més intern. Aquest sí que diríem que hi va, no? Però... Vaja. I explica'ns com va anar per Gratallops perquè a l'últim programa ens vas dir que hi anaves. Ara li deia l'Albert que vam estar aquí soles. Sí, sí. La merda bé. Molt bé. Ha estat un cap de setmana o en un pont... També ho han comentat, eh? Molta gent voltant però en sensació. de poca gent al restaurant. O sigui... Molta gent fora però... Molta gent fora però consum relatiu. O sigui, voler visitar a la llei i fer el tastet de vi i... I poca cosa més. I poca cosa més, no? O sigui, jo recordo altres setmanes santes al Priorat haver-hi molt... molta més moguda en general, no? però bé, perquè vam anar a una finca, vam estar tranquil·les, aïllades de... Clar. De tot soroll. Com a molt, vèiem algun viticultor anant cap a la seva finca. Bé, a Gratalló, exactament, vas fer el tast d'algun vi... Vaig fer el tast dels vins del celler Clos Peixem que vas visualitzar l'altre dia a la web que jo no els havia no els havia tastat. Sí que, per exemple, vaig tastar el vi Planassos de la finca als Planassos i és un vi abans l'elaborava un altre viticultor. O sigui, el vi de la mateixa finca l'he tastat, elaborat, posa-li 10 anys de diferència. per uns viticultors i ara aquest canvi d'un dels socis que va sortir. I sempre és allò que dius, és bonic quan estàs allà veus que és un paisatge que reconeixes però amb aquells petits canvis, aquells petits detalls. Bé, clar, hi ha matisos. Hi ha altres viticultors que tenen aquella cosa que tu mires i dius jo diria que això no estava així. que tenen aquella capacitat de canviar-te de dalt a baix el paisatge i fins i tot tindre la sensació així de lluny en perspectiva i no diré d'aquí. Però de dir sembla un disseny d'un camp de gol. Un disseny d'un camp de gol. Bé, clar, clar. Perquè tot era aquí una miqueta de gespa, bueno, herba natural, tres oliveres com molt ben posades, coses que dius, jo diria que fins i tot una cabana abans no hi era. Tot el paisatge ha canviat, no? I el que és bonic és aquella naturalitat de l'entorn i que tu vagis modificant-lo segons necessitat perquè llaures amb una mula o perquè culls de tal forma o perquè la vinya ja tens edat o perquè acabes de plantar una garratxa blanca fa un parellet d'anys, no? O sigui, aquells detallats són bonics i que quan tastes el vi realment et transporti automàticament tancant els ulls a aquella vinya, no? Sí. És a dir, coses més, potser més naturals, no? No tant... Sí, més de sensacions, no? Sí. Bé. I Albert, tu aquesta Setmana Santa has estat descansant també? No has anat a Gratallops però, bueno, no he anat a Gratallops jo me n'he anat una mica més al nord. D'acord. Hem estat, bueno, descansant com descanso sempre. Molt bé. Molta gent voltant per allà. Fent coses però a altres llocs però no sense parar mai i fent alguna excursioneta per mantenir-nos en forma. Clar que sí. La gent se'n veia, la gent se'n veia, sobretot. quan no hi penses i baixes a comprar en un supermercat que hi ha a la carretera molt gran i que dius no hi penses i de cop i de volta et trobes planíssim perquè, clar, tothom m'aprofitava per sortir i de pas abans d'anar cap al càmping, cap a la segona residència o cap allà on fos passaven i compraven el supermercat i hi havia el dimecres, em sembla que era dimecres a la tarda i hi havia molta gent i sembla que el dijous també va haver-hi molta. A nosaltres ens va passar el dimarts passat, eh? Perdona, que et talli. El dimarts? El dimarts passat va haver-hi gent que ho va organitzar una miqueta aquest marxo. T'havien de comprar el vi el dimarts, es van carregar però tot el que els hi faltava no ho van comprar i ni res. Sí, cosa que ja el cap de setmana va ser diferent. Però l'Astrid es va muntar uns horaris perquè dilluns va obrir. Sí, em va vindre a veure a la Núria. Dilluns de mona va obrir l'Astrid la botiga. Sí, sí, sí, sí, sí. Per aquell despistat o despistada, no? Perquè és això, quan la gent t'ho comenta doncs poder satisfer perquè no hi havia un pla B. No, no. I per això ens vam organitzar i vam dir a veure com va i sí, sempre n'hi ha això, algun detall. Home, doncs casualment el que més vaig veure no va ser. A mi em va salvar perquè havia de fer un regal aquell dia i dius que hi ha obert. I no li podia fer la mona. Clar, i llavors era com un a veure què vull dir llibreries tancades, floristeries també tancades, doncs a l'àstrid i un vi. I va agradar molt el vi perquè m'ho va comentar la persona. Ah, a veure si m'agrada i diu boníssim. Això és bonic, eh? Sí, home, clar. Home, sí, encertar-ho sempre és una cosa, a vegades quan fas un regal sempre et queda aquell d'això perquè normalment la gent és molt agraïda sempre però et queda si li ha agradat el 100%, aquell 100% d'agradar i clar, és molt agraïda. No sé si a la Núria li van dir boníssim però a mi sí. A mi no m'ho van dir perquè encara no l'havien tastat. Doncs jo ja vaig felicitar un cop tastat i em van dir que molt bé, veus, jo per només això. Sí, no, no, home, s'ha de dir que els dies que més gent va, o sigui, jo em vaig quedar Sant Just i realment els dies que feia allò al poble de dir sí que estem al Far West perquè no hi ha ningú i sobretot divendres, dissabte, dissabte va haver-hi un moment, eh? Va ser... Dilluns ja va tornar a més. Ha estat una mica dia i ja torna, jo mateix vaig el dilluns primer o al matí, primera no, però ja estava aquí també perquè era dia de bones, etcètera, i tocava venir, però si no, clar, el dilluns ja torna la gent i diumenge aquí. i a vegades diumenge i a la tarda ja torna molta gent també, perquè el que ha pogut començar abans doncs també s'està... Sí, no, no, a més que el servei de trànsit quan anava informant de l'operació tornada ja va començar a informar el diumenge, o sigui, el diumenge cap a la tarda o així. Ja es considera igual que la sortida és esglaonada i sol que la fem esglaonada perquè si tots sortissim el mateix dia és que estaria... Si tothom sortís dijous o així. Ja quedaria una capa de cotxes de solo autopista res, és qüestió de tirar esfal i començar de nous. Sí, sí. Doncs bé, parlàvem de la sequera Astrid, del tema de les llunyes que ho estan passant malament, que els agricultors estan molt preocupats. Molt preocupats perquè és això, no? I si no... Viticultors i pagesia en general, tota l'agricultura perquè estan... Avui mateix em sembla que del Telenotícies tornava a sortir perquè fa pocs dies ja va sortir informació de pagesos que estan canviant els conreus per pensar en coses que siguin rentables i que el consum d'aigua baixi molt. El consum d'aigua i a més és això que ens haurem de... La verdura necessita, és de regadiu, la majoria necessita molta aigua, no sé quina xifra em va dir, no sé qui, però que es necessiten com 80 litres per al dia o no sé, i també depèn del producte, no? Depèn del terreny, lògicament. Si anem amb aquell superaliment que et diuen que és... O tot el tema de donyana que també està sortint als donyans. Sí, això ja és per culpa d'una sobreexplotació, a part de la sequera. Sí, a part de la sequera. Una sobreexplotació il·legal. Sí, això també. Això mateix va passar fa molts anys a Múrcia. i a Múrcia va arribar al punt que si hi havia, no ho sé, a tota l'horta murciana hi havia, ara diré uns números que no són irreals, però si hi havia mil pous sensats, alhora de la Britània hi havia 10.000 treballant. 10.000 treballant, clar. Sí, clar, va baixar molt el nivell freàtic i van començar a tenir problemes amb els edificis, sobretot els antics. Clar, quan el terra es resseca es pateix. Em sembla que a Múrcia vam fer un bon tractament perquè avui m'he enterat que és el lloc on s'utilitza més aigua regenerada. És la paraula, eh? Jo diria que això. Que per tant, però amb un altíssim respecte d'aquí que també el tenim molt més alt respecte d'Europa perquè no senzillament no ho necessiten tant, però a Múrcia una cosa que m'ha semblat que el primer que he pensat és que s'han equivocat a donar aquests números perquè era una xifra altíssima, no? És un problema que hem de tenir en compte que el tenim aquí. No, sí, sí, de fet, per exemple, llegint titulars, diu la sequera ens abocarà a beure més aigua regenerada. Sí, sí, és aquest concepte que... El que ara és una mesura excepcional diuen per la sequera es convertirà en permanent. Sí, sí. i tindrem alguna punta d'accés... I costums tan habituals com anar a la dutxa doncs haurem de... Bueno, que jo ja m'he acostumat a tenir una galleda i aprofitar aquella aigua perquè... Ho haurem de fer molt més. I haurem de... Clar que això ja... Cent i pico municipis a Catalunya que les seves normatives de construcció ja obliguen a aprofitar les aigües grises. Aquest és l'altre, no? que ja es parteixi d'obligació... Jo no sé com només són cent i pico municipis i no són els 930 i tants que tenim. Vull dir, perquè ja fa anys que sabem que anem per aquí amb el tema de l'aigua per tant podíem ja... Però bueno. En fi. No, sí, sí. I després hi ha tot el tema de les piscines que al principi van dir que no es podien reomplir. Després va sortir una excepció a la norma que deia que piscines comunitàries i piscines privades que sí que es podien omplir. Bueno, les privades de moment no està permès omplir-les. Es pot reomplir les pèrdues normals pel cicle. Jo aquí vull dir que les piscines estan a l'ull de mira com si fossin grans depredadores d'aigua. Si una piscina es tracta bé, l'aigua pot donar una eternitat. Sí, sí. Nosaltres tenim piscina comunitària i l'aigua no l'hem canviat mai i la piscina tens més de 20 anys. Jo tinc una piscina i l'he canviat només l'aigua una vegada perquè l'hem d'arreglar les rajoletes. No és el de sempre, no? Si tu utilitzes de forma correcta... Si l'aprofites aquella aigua, llavors la mitjana de litres que estàs gastant per any és baixíssima i segurament si fots tres, dic en el meu cas a vegades l'estiu et fots dos cops o tres cops a l'aigua i refresques t'estalvies d'anar a la dutxa a fotre't a fotre't tres dutxes per refrescar-te. Jo que sóc d'anar a la nit perquè no em pot tocar el sol anar a fer un bany cap a les 9 de la nit 9, 10 tranquil·lament el que et suposa és que quan tornes a l'alpis el teu cos com que s'ha refredat força fins i tot implica el no haver de tornar a posar un aire condicionat abans d'anar a dormir. Té diverses implicacions i el problema que tenien o sigui quedar-te una mica a fora a la intempèrie i que el cos perdi temperatura per tant no tinguis tu aquella sensació de oh quina calor i engegar un botó automàticament et tornaria a generar una pèrdua de malgrat. Però el gran problema estava amb les piscines públiques perquè les públiques estan obligades a buidar-se un cop a l'any encara per normativa. Clar les piscines públiques a més són enormes enormíssimes i ajuden a molta gent que no cal perquè els sistemes actuals de tractaments poden garantir molts anys a piscina. Clar, això es podia haver començat fa uns quants anys la normativa encara no s'ha modificat tot i que no crec que trigui gaire. i han dit i han dit a algú oficialment que no cal el qual vol dir que no sancionaran aquí i no ho faci però fins ara el que no que tenia una piscina pública un club de natació una piscina municipal etcètera tenia l'obligació a buidar-la un cop a l'any. I de clubs privats també per exemple no sé clubs esportius privats que puguin haver-hi Sí, sí, sí també Sí, sí perquè malgrat o sigui a veure que hi ha barrera del que és públic o no si estan obligats Caram Bé doncs parlem una miqueta Albert si et sembla d'activitats i cosetes que hi ha a l'Ateneu Bueno Aquests dies perquè em sembla que hi ha tot el que no van fer ja vam dir que no hi havia res però ara aquest dilluns aquest cap de setmana que ve doncs s'ha disparat S'ha disparat la cosa necessitarem una estona per explicar-ho Prèvia a la festa major Tot i que no ho explicaré tot d'alguna cosa només donaré un titular perquè em sembla que tindràs el cor Tindré el cor I també em sembla que tindràs el centre d'estudis El centre d'estudis Que per tant ampliaran dues informacions Sí Em sembla que són sis o set o vuit activitats que hi ha en aquest cap de setmana Aquestes dues les passarem una mica per sobre La primera és precisament demà la presentació de la 26a miscel·lània al centre d'estudis que es fa a la sala a la sala cinquantenària a les set de la tarda Tindrem a la Maria Quintana d'aquí una estoneta Per parlar-ne Ella ho explicarà millor Jo només puc dir que havent conegut de primera mà la feina que fa el centre d'estudis Sóc soci però el treball de qui fa aquestes miscel·lànies el vaig conèixer molt bé quan es va fer la miscel·lània i el centenari de la Taneu La 23? La 23 em sembla que era i realment crec que és per treure's el barret perquè fan una feinada La Maria sempre ho diu treball de formigueta que realment realment és admirable i això per tant comencem això demà a les set de la tarda al cinquantenari i la Maria ampliarà la informació d'aquí una estona D'aquí una estona Divendres Divendres tenim per un costat la conferència del cicle de les Cees el cicle Geografies Literàries en Veu de Dona i el Montserrat Palau farà una conferència que porta per títol Montserrat Avelló La dona que estimava la vida i les paraules Això serà les 8 del vespre a la Sala Picana Pot ser que Montserrat Avelló tingués vincle amb Sant Just Doncs no ho sé No ho sabem Això no ho sé Doncs potser aquí ara ara m'ha vingut un flash Doncs mira quan tinguis una estona abans d'acord Això Pots ser fred Exactament Divendres mateix el vespre a les 10 de la nit hi ha el documental del mes a les 10 de la nit A les 10, eh? Ah, a quin canvi el d'ara? Canvi? Sí A les 8 hi ha la conferència que n'has de donar ja el documental del mes que és Memòries del Tsunami és un és un documental francès de poc més d'una hora parlat en francès i japonès i amb subtítols lògicament en català Gràcies a Déu En català Perquè en japonès El francès encara Els que havíem estudiat francès quan encara no s'estudiava anglès a les escoles encara captaríem algú però els japonès no captarien res No, no Recordar que estem parlant del Tsunami que va arrasar El 2011? Sí No estem parlant del Tsunami democràtic Algú que m'he trobat algú que m'he trobat pel carrer m'ha dit fan un documental sobre el Tsunami i dic no, no, no és sobre el Tsunami En japonès no et sembla? Vinga Bueno, no però gent en memòries del Tsunami mira, cadascú interpreta lo seu No, no, clar En aquest cas l'entrada és a 7 euros i els socis de l'Ateneu a 5 euros Vale, molt bé A més, és un documental que ets de dir que em sembla que ha tingut alguns premis en festivals que s'han fet als Països Baixos a França a Japó Aviam normalment gairebé tots els documentals del mes han tingut un premi o un altre Vull dir estem parlant de documentals d'un gran nivell de qualitat molts d'ells després els veiem a TV3 al cap d'uns mesos Doncs sí o els sense a ficció o els 30 minuts Moltes vegades a vegades a mi m'agrada el cinema documental A mi també Jo veig a vegades i avui més d'una vegada dic mira, avui em lliuren de veure perquè aquest ja l'he vist amb el documental Ah, mira Sí, hi ha documentals que no han vist dos i tres cops Bé, com sempre el documental està organitzat per l'Ateneu i per per l'Ateneu 40 Molt bé Anem a dissabte Dissabte comencem amb una sortida de la seva jove a la vall de Materranya que serà sortida dissabte diumenge Val Els hi tocarà matinar Es trobaran a les 6 al darrere l'institut Sí I bueno han de fer una excursió circular pel Materranya Per tant Sortiran ben d'hora Han de sortir d'hora perquè tenen 200 i escaig quilòmetres per arribar fins allà i després el que vulguin fer aquell mateix dia el que vulguin fer diumenge i la tornada Per tant que aprofitin Exactament Més informació com tot allò de les CES A la web o a les xarxes socials inclús també Sí Ara estan més actius Molt molt Dissabte i diumenge tenim caramelles Caramelles Però aquí t'he de dir que el que són ja bueno com sempre el cor l'opom de flors Sí que també vindran després és la segona hora Exactament Per tant per tant ells ja indicaran els itineraris suposo que explicaran Les cançons tot el repertori Si no em truques i demà demà Exactament Les cançons no sé si les diran però els itineraris que tenen previst fer els dos dies sí que sí que l'explicaran ells mateixos Dissabte a la tarda a les sis de la tarda tornem a tenir Cine Chic Ah mira Cop al mes Ateneu i Òrmium Cultural i amb entrada lliure i repartiment d'unes bolses de crispetes als assistents és una pel·lícula No ha de fallar la crispeta no és l'olor és l'olor és l'anta sí és allò que fa avui dia ja forma part del cinema avui dia avui dia ja fa molts anys almenys fa 30 o 40 anys que hi ha aquest costum ja la pel·lícula La mamà és pura pluja és una pel·lícula recomanada a partir de per nens a partir de 6 anys a vegades el públic el públic per exemple la sessió infantil era de 3 a 6 anys bàsicament que va haver-hi una jantada tremenda que ens va superar l'organització és una pel·lícula doblada al català amb una hora de durada aproximadament molt bé i bueno de fet són dues històries que que es vinculen però són dues històries diguem com diferents no? exactament dos nenes que que han de viure allò que no s'esperaven viure en aquell moment per motius familiars i per acabar diumenge tenim l'excursió del cicle de les Cees que aquest cop va anar a les muntànies de Prades amb sortida a les 7 del matí al Paró de Sant Just al Paró de Sant Just és l'excursió de tot el dia no suposo? sí el cicle són excursions de tot el dia i llavors a part hi ha les matinals que aquestes normalment normalment tornen a dinar aquí a Sant Just i això és el que tenim per aquesta setmana Déu-n'hi-do eh? i després l'altre encara es farceja una miqueta bé, és que l'altre amb Sant Jordi tot què vols? ja haurem d'estar a 40.000 coses sí, sí molt bé doncs ha sigut Albert un plaer haver-vos tingut aquests minutets a Ràdio d'Esvern per fer una mica de tertúlia i res ens tornem a trobar a la propera perfecte a la setmana farcida a la setmana farcida clar vinga fins i tot bona tarda adeu cada dia en algun lloc puja el dret de mitja nit sovint em sento enganyat quan em veig en el mirall no en tinc prou a somiar necessito desperta d'aquest pes que em diga el cor i hi ha sirenes que estan cantant la llegenda d'un vell mariner molta gent que es troba sola cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit si ets un àtric i estàs espantat si vius als núvols i estàs deprimint si la boira ja t'ha acompanyat cada dia en algun lloc pots pujar el tren de mitja nit n'he conegut molts com tu i jo és per saber que no estem sols això és tot no sempre s'està de sort no sempre trobaràs el mar darrere el cor hi ha julietes buscant romeus hi ha princeses que busquen dolor si tens el cor solitari cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit si ets un àtric i estàs espantat si vius als núvols i estàs deprimint si la boira ja t'ha acompanyat cada dia en algun lloc pots pujar el tren de mitja nit si ets un àtric i estàs espantat si vius als núvols a la Rambla res s'atura vine queda i escolta'ns a la Rambla i estàs a la Rambla i estàs a la Rambla a la Rambla a casa a la feina i al carrer quan anem a festa o al taller parlarem amb el teu acer només hem de començar a provem-ho en català tu per vingui jo per tu i quan vulguis tots plegats molt per parlar molt per dir provem-ho en català molt per parlar molt per dir Generalitat de Catalunya sempre endavant Són gairebé tres quarts de sis de la tarda estem encara en aquesta primera hora de la Rambla al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern i recuperem la veu després de la Setmana Santa de la Maria Quintana aquí a la emissora hola Maria què tal hola no és la meva hora habitual no és la teva hora habitual habitual ja ho saps però molt ben trobada Núria la teva hora amb moltes ganes de veure't i de saber que ets una nena maquíssima fantàstic sabem que l'hora de la Maria és pel magazín del matí el dilluns parlant del centre d'estudis que el faré ara exactament però que ara ve a tocar perquè demà tenim feina demà tenim feina i és una feina important una feina que acumula moltes hores de treball i d'esforç moltes ja ho sabeu i sempre ho repeteixo i per això potser em faig pesada però ho torno a repetir que la feina que fem nosaltres és de formigueta mira ho he dit abans dic la Maria sempre diu que la feina del centre d'estudis Sant Justens és de formigueta per què Maria? perquè és anar feina a poc a poc sembla que que va lent que no es va com si fóssim un lleupar per exemple o una cosa així però que s'ha d'anar construint s'ha d'anar fent com fan el seu niu elles i fer aquestes cosetes doncs nosaltres la feina de formigueta és aquesta d'anar excavant d'anar traient la història d'anar intentant doncs posar-la a un nivell digne perquè la gent la pugui gaudir i això és la feina que fem i per això demà presentem la 26 ara no en surt amb els números dits com romans la 26 la 26ena ara home miscel·lània que com he dit alguna altra vegada fora que els últims números només eren d'un sol tema això no és ben bé una miscel·lània una miscel·lània ha de ser un conjunt o una miler per entendre'ns d'articles i aquest ja ho és aquest doncs agafa quatre articles que un és el camí de la muntanya que ha fet el Joaquim Carbonell el sobre el refugi que ha fet el Julio Ochoa sobre en Ricard Bufill que és una entrevista que li havien fet el Jordi Amigó i el Josep Lluís Soler i després els olímpics Sant Justencs i Catalans pel Joan Manel Sorroca Déu-n'hi-do la varietat de temes per això per això saps que hi ha permès per tots els gustos clar no és home tots són bons els gustos vull dir les miscel·lànies que hem fet abans han sigut molt costurudes per entendre'ns d'un esforç titànic per part de dues persones sobretot del Francesc Blasco que hi va deixar com aquell qui diu la salut i per això a partir de llavors que vam veure la feina que suposava suposava i a més ell que és un perfeccionista que no el trobava mai del tot bé doncs esclar però eren monotemàtics vull dir eren un sol tema i allò és estudiar si t'agrada bé si no t'agrada doncs no el compres o no el fas en canvi a la miscel·lània com a miscel·lània en si doncs té això que a un li pot interessar més el que explica dels esportistes o li pot explicar agradar més el que diu del refugi però que pots llegir-los tots i si no doncs llegeixes els que t'agraden amb aquests llibres és el que passa que a vegades l'agafes perquè hi ha un tema que t'interessa i després en veus un altre i dius ai mira doncs aquest potser també no ho faràs llegir te l'acabes llegint tot sí dius vaig a començar-lo a llegir a veure què passa doncs és això i a més a més és un també ho he dit alguna vegada és una miscel·lània d'impàs saps què vol dir d'impàs que fem com un nus vull dir abans els últims han sigut una llaçada sí aquesta és la que fa el nus i a partir d'aquí vindrà una altra llaçada que no potser no sortirà cada any la miscel·lània ens estàs donant una primícia sí quasi una exclusiva quasi però que s'intentarà doncs que tots els temes tinguin un nivell un contingut doncs adient per el que és una miscel·lània vull dir treballarem molt perquè ara hi ha un grup d'edició i llavors aquest grup d'edició que compta amb persones de la junta i amb persones expertes que no són de junta per la qüestió que és doncs de publicacions doncs es triaran els treballs es donarà unes normes per a fer els treballs perquè doncs sí que tots els que hem com un llibre d'estil no? com una mena sí sí sí sí sí perquè doncs hem d'intentar ara que podem fer-ho doncs intentar que tinguin un nivell que sempre l'han tingut això no no desmereix en cap moment el que s'ha fet fins ara però a partir d'ara es vola curar més això perquè doncs fins ara teníem més gent que escrivia i pobrets ja no hi són i els que queden doncs també tenen la seva feina i la millor doncs és que el treball que ens portin sempre es poden corregir amb els autors lògicament però ja tindran un un una mena de guia una guia una guia de normes clar perquè doncs el seu el seu escrit pugui ser publicat vull dir que no sigui que portin un escrit i dir miri no compleix les normes no no abans ja donarà algú de dir escolta aquestes són les normes per poder publicar a la missa d'ània ja està i això és el que es pensa fer fins ara que fèieu més o menys una missa d'ània cada any sí sí cada any a fora de la teniu és que és molta feina molta molta és que més a més ara que hi ha el grup que hi ha el grup d'edició la feina és és que és d'allò i això ho feien entre dues persones així van acabar i sobretot el francès jo des d'aquí sempre li dic que l'estimo perquè pobra d'aquí a l'eternitat sí perquè i a més la feina tan ben feta que jo alguna vegada quan hem regalat el de l'Ateneu dic a la gent mireu-vos el bé que és un exemple de com fer un treball sí sí vull dir així i doncs això molt bé demà la presentem amb castellà hi ha un refrany que diu lo breve y bueno dos veces bueno no? alguna cosa així potser sí però nosaltres no volem que sigui breu no breu no vull dir que el fet que encara que es faci no tan sovint ah no no a veure nosaltres el que volem és que surti una miscel·lània digna clar vull dir és un treball pausat de reflexió però no i a més a més d'una qualitat d'una varietat d'una certa i que tinc un interès lògicament sobretot per la gent de Sant Jus i pels altres però nosaltres això ara estem en aquest impàs ja et dic de moment de moment l'any que ve no en sortirà cap hi ha algun altre projecte però aquest de la miscel·lània no sortirà fins que no tinguem els temes que veiem que poden anar a la miscel·lània que surten fantàstics que si no esperarem més com feu els encàrrecs dels temes els penseu i els demaneu no no de moment no havíem fet res d'això això és nou això ara ara es portarà a terme jo això doncs ja es veurà com es fa però vull dir que el tema és aquest que a partir d'ara doncs hi haurà una mena de de fer diferent saps perquè fins ara ja et dic ha anat molt bé així teníem molts articles abans ara no n'hi ha tants i llavors doncs a dir ja que no en vénen tants triem-los bé clar com si tu vols escriure eh Núria ai mira ja ja un comí de la Maria home i tant només faltaria que tu ets una persona que amb això et saps desenvolupar molt bé bueno el que passa que han de ser temes bueno temes que s'ha de la història tu has escrit a la vall de vers i tu avui ja saps una mica el tarannà sí sí sí de què es pot fer que un article no cal que sigui de 50 pàgines bueno de 50 potser sí però vull dir que que o la millor un tema que tu has fet o que tens en pensament o vols desenvolupar més i pot ser un treball de miscel·lània jo ja et convido ara ja la Maria ja m'ha fet i et convido ara que puguis participar a la miscel·lània i bueno en principi ja hi participes eh en aquesta bueno sí en aquesta sí perquè estarem demà presentant l'acte en un nou format veus és que tot es va renovant sí clar és que o renovar-se o morir que també diuen no això també per què doncs perquè hem tret mira nosaltres com que sempre ho dic perquè tinc la boca plena de dir-ho és la gran sort que hem tingut amb el Roger Conties el Roger Conties és un noi jove estudiador amb una capacitat de feina increïble amb una visió de les coses d'una manera doncs fantàstica per tirar endavant uns treballs per tirar endavant una associació com la nostra doncs perquè nosaltres tenim una edat i aquí no ho podem evitar tenim un tarannà tenim una manera de fer si ve gent més jove això ens ajuda clar perquè ells tenen doncs unes visions molt més àmplies o diferents que ajuden que puguem treballar junts i això és el que fem treballem junts però ens ha donat baqueta ens ha donat baqueta perquè ens ha posat les piles escolta això s'ha de fer així això s'ha de fer allà i també hi ha vull dir jo sempre ho dic és que sempre ho dic jo tinc una junta una junta fantàstica tinc una junta fantàstica perquè doncs gent que té ganes de treballar i que té ganes de treballar bé i el Roger us va animar a provar de fer la presentació de què el Roger ens ha obert un ventall de coses que no fèiem que amb tota la nostra voluntat no fèiem no perquè no la volguéssim fer sinó perquè doncs no us la plantejàveu o no vèiem que ho podíem fer que de vegades també és això que tu tens uns límits unes limitacions i penses que no ets capaç de fer doncs això clar hem d'intentar-ho i amb això de la miscel·lània ens ha passat una mica això que ha revolucionat una mica és un revulsiu de joventut i de visió i de visió que a nosaltres ens ha anat fantàstic per això demà podem presentar aquesta miscel·lània que la Núria aquesta noia que us parla doncs farà les entrevistes amb els autors xerrarem una mica amb els quatre grups d'autors i comentarem una mica com ho han fet això també és diferent això és una novetat jo només hauré de dir hola i adeu ja està vull dir que no se'n complica la vida no, no, no però vull dir que que t'ho expliquin més que el contingut i això que per això la gent ja té el llibre per llegir-ho una mica com com ho han fet la metodologia on han anat a buscar fons com això és el que tu has preparat clar, sí, sí jo els hi preguntaré sobre aquestes coses no, no és que és això per això ho fem ser atractiu per la gent que vingui això que sigui àgil atractiu i que amb una horeta siguem a casa perquè si no la gent a vegades no aguanta no, no, clar actes molt llargs i molt pesats no pot ser han de ser àgils i això demà crec que sortirà així vull dir demà esperem que la gent vingui ja sabeu que és pels socis i per tota la gent de Sant Just i tant vull dir que no es pensin ah és que és un acte del centre només pels socis no, no, no és per tothom el que passa que el soci té el regal de la miscel·lània i el que no és soci l'ha de comprar per això de vegades diem fes-te soci algun avantatge de tenir ser soci però a més hi ha una cosa Núria fer-se soci del centre d'estudis es paguen 27 euros l'any l'any 27 euros l'any l'any doncs imagina dos i pico al mes doncs saps el que costa la miscel·lània de 20 a 25 clar vull dir que la gent de vegades això no no s'hi para no se'n dona compte perquè hi ha gent que diu ai jo la compro però no cal que la compris fes-te soci fes-te soci i et surt a compte perquè et surt a compte i després fem altres coses ja ho saps tu i després que fem altres coses ara farem una sortida el dia 6 de maig per anar a veure l'Observatori Fabra i doncs ja està publicitat pels socis i després doncs clar només hi poden anar 25 persones que quasi sempre ho omplim aquestes 25 persones però vull dir que nosaltres fem coses ja ho sabeu i el dia de Sant Jordi ens trobareu a la parada i que tindrem les miscel·lànies d'ara les d'abans i ja està molt bé i bueno això molt bé Maria i escolta'm ja hem d'anar amb els companys de Catalunya Ràdio d'aquí un parell de minuts sí diguem la setmana que ve quan tornis a venir els matins comenteu el tema de l'obtenia per qui ha apuntat a la xuleta el concurs de coneixements Sant Justens ah sí que demà això sí que ho diré demà això ho diràs demà a la presentació eh sí doncs digue-ho també a la mesura no i ho diré perquè duré els noms i diré tot això que ja perquè sempre ara no perquè no hi ha la Mireia però sempre amb la Raquel ho faràs amb la Raquel ah és que no ho sabia ah doncs ja t'ho dic jo ara la Raquel la Raquel ja me la presentaràs oh i tant te la presentaré clar perquè no sé qui és la Raquel la Raquel és una noia molt maca que està fent el magàssim dels matins bueno però esclar ja no he coincidit perquè quan ho va deixar la Mireia el Carles i l'Enric que em van fer un dia cada un i aquest dilluns va ser festa i aquest dilluns va ser festa i ara quan torni com els nens a escola doncs el dilluns que ve hi haurà la Raquel doncs perfecte parlareu amb ella del tema sí dels curs de coneixement sant-justencs que comencen el dia 27 ai 22 22 o 20 no el 20 20 perdó perquè m'està mirant la xuleta i jo tinc apotat el 20 no que el 22 és vigília de Sant Jordi no no que tenim allò de la literatura davant del mercat sí tantes coses no es pot no no i tantes reunions tampoc de vegades de veritat de vegades convé fer una frenada parar de dir em quedo a casa potser avui sí vinga i és bastant difícil bastant difícil Maria ens tornem a escoltar la propera i si ja saps Núria que si necessites que vingui necessites si vols sí que vingui algun dia a la tarda amb molt de gust vindré perquè ja saps que t'estimo molt igualment Maria que vagi bé i gràcies i ens veiem demà i ens veiem demà a tots si sou convidats a la sala del cinquantenari a les set del vespre a l'Ateneu vinga doncs que així sigui Maria adeu i ara connectem amb Catalunya Ràdio i després a les 6 i 10 comencem ja la segona hora aquí a la Rambla al programa de tardes de l'emissora de Sant Just Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Kilian Sebrill Joan Ignasi i Helena admés a la Comissió d'Interior del Parlament que s'ha actuat amb lentitud en el cas del metge del Departament d'Interior acusat d'abusar de 5 moces d'Esquadra la primera agressió que va ser l'any 2019 es va denunciar a principis del 2020 a partir d'aquesta primera acusació van aflorar 4 denúncies més però no va ser fins un any després que es va prohibir el metge passar visita a les dones del cos el conseller Helena ha acceptat en seu parlamentària que el cas no es va gestionar bé es podia haver fet millor es podia haver fet més ràpid sí es podia haver fet més ràpid i per tant confuïsmes els justos diguem-ne cap es podia haver fet més ràpid sí l'oposició li ha retret precisament poca agilitat en l'atenció a les víctimes i fins i tot des del grup mix Lorena Roldan li ha arribat a demanar la divisió el metge està suspès de sou i feina des del mes de maig de l'any passat interior s'ha personat com a acusació particular en tots els processos judicials el facultatiu va ser condemnat el desembre de l'any passat a dos anys de presó i una multa de 5.000 euros el cas de la primera agressió de la primera de les agressions la sentència que eximeix la Generalitat de Responsabilitat no és encara ferma notícies breus Sergi Molero els bombers treballen en l'extinció d'un incendi que crema des d'aquesta tarda al parc del Guinardó de Barcelona el foc està en fase de control i treballen quatre dotacions dels bombers ha afectat uns 300 metres quadrats de vegetació el foc és molt visible des de bona part de la capital catalana mentrestant Protecció Civil ha activat l'alerta per vent i la prealerta per perill d'incendis per les pròximes hores s'espera un episodi de fort vent generalitzat a tot el país amb ratxes que als extrems nord i sud poden superar els 90 km per hora aquest fort vent també fa incrementar el perill d'incendis forestals als territoris de Lleida la Catalunya Central el Penedès i Tarragona i per això s'ha activat la prealerta de l'Infocat els antics propietaris de la banca privada d'Andorra asseguren que la seva entitat va tallar de soc arrel tota la operativa sospitosa de blanquejar diners durant el judici que s'està fent al Principat han assegurat que darrere el tancament de l'antiga BPA s'amaga una branca de l'operació Catalunya corresponsal Andorra Eloi Barrera bona tarda els germans Igini Ramon Cierco afirmen que abans de 2011 el seu banc es va desvincular de totes les operatives sospitoses de lesió fiscal inclosa la de l'empresari Rafael Pallardó que hauria blanquejat diners del grup xinès Gau Pic però més enllà de les xarxes de blanqueig els germans Cierco mantenen que la intervenció de la BPA l'any 2015 la van forçar les clavegueres de l'estat espanyol com a represàlia perquè no van voler entregar dades bancàries de polítics catalans Eloi Barrera Catalunya Ràdio corresponsal Andorra Les protestes de la BBC contra la decisió de Twitter d'etiquetar-los com un mitjà afiliat a l'estat com es fa amb els mitjans públics de règims autocràtics com Rússia o la Xina ha provocat una queixa formal del mitjà britànic que ha portat a una marxa enrere Elon Musk el multimilionari i propietari de la xarxa social ho justificava així Volem ser tan verassos i acurats com sigui possible així que ajustarem l'etiquetatge perquè s'identifiquen com a mitjans finançats pel govern crec que no hi ha massa objeccions d'això volem ser acurats si utilitzem les mateixes paraules que la BBC per descriure's a si mateix suposa que estarà bé En canvi la Ràdio Pública Nacional dels Estats Units la NPR ha decidit trencar amb Twitter pel mateix motiu malgrat que la xarxa social també ha canviat l'etiquetatge al mitjà finançat pel govern Canvi en l'estratègia de preus de la primera cadena de supermercats de l'estat Mercadona una cadena per cert molt criticada per l'augment de preus i que fins ara no feia ofertes ni rebaixes anuncia ara que baixa el preu de 500 productes fins a final d'any per combatre la inflació L'empresa explica que ha pres la decisió perquè ha comparat els preus ha comprovat de fet que els preus de cost ja estan bastant baixats o rebaixats lentament estan baixant el mercat com ara la llet la farina o algunes verdures calcula que la mesura comportarà un estalvi mitjà anual al cistell de la compra d'uns 10 150 euros El general Antonio Escobar Huerta és el primer membre de la Guàrdia Civil que ha rebut el reconeixement institucional per part del Govern de l'Estat per haver-se mantingut fidel a la legalitat republicana El 19 de juliol del 1936 el general Escobar va posar les tropes que estaven sota el seu comandament a Barcelona al servei de la Generalitat de Catalunya que és qui tenia les competències d'ordre públic i ho va fer per poder plantar cara a la sublevació a la insurrecció militar franquista Avui al cementiri de Montjuïc on està enterrat i a la delegació del Govern espanyol a Catalunya s'ha fet un acte institucional de restitució de la seva figura i han participat els seus familiars el secretari d'Estat de Memòria Democràtica i la directora de la Guàrdia Civil També el delegat a Catalunya Carlos Prito que ha destacat que el general Escobar es va posar a les ordres del president Lluís Companys No dudó en mantener i en respetar els seus deures com a mando de la Guàrdia Civil i en posar-se a disposició del president de la Generalitat i del conseller d'Interior quan es produeix la sublevació militar i el golpe d'estat Su intervenció fue clave en la desarticulació del golpe militar en Barcelona i en el desarme de detenció de los militares y falangistas atrinxarados en el edificio de la Antigua Telefónica En acabar la Guerra Civil el govern el règim franquista va afusellar el general Escobar per haver-se mantingut fidel a la legalitat republicana i no haver donat suport al cop d'estat del dictador el general Francisco Franco Esports Marta Gràcia El Juventud y el Baxi Manresa se jueguen i la continuïtat en Europa Els verd i negre reben a les 8 el London Lions a partit únic en els 8 anys de final de l'Eurocup i en els quarts de final de la Champions FIBA el Baxi Manresa ha de guanyar a partir de 3 quarts de nou per forçar el tercer partit de la sèrie contra el Tenerife Els dos partits els podreu seguir amb la transmissió de bàsquet per la web i l'up de Catalunya Ràdio Bruna Vilamà la renova amb el Barça 3 temporades més fins al 2026 D'esta manera han renovat ja totes les jugadores que acabaven contracte a finals de temporada Jana Fernández Graham Hansen Engen Rolfo Paredes Catacoll i Clàudia Pina Ronald Koeman creu que Xavi Hernández és el tècnic ideal per al Barça l'exentrenador blaugrana i ara seleccionador dels Països Baixos afegiix que Xavi s'ha reguanyat la renovació i fica en valor el títol de Lliga que diu guanyarà l'equip blaugrana Koeman també considera que el cas Negreira està atacant la imatge del club a nivell internacional en la Champions a les nou Milan, Nàpols i Madrid, Chelsea últims partits d'anar dels quarts de final i en el Masters 1000 de Monte Carlo han passat a la ronda de huitens entre d'altres Alexander Sverev Kachanov Jesper Rut i Janik Siner Fins aquí les notícies Catalunya Ràdio Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova Grups ecologistes acusen d'irresponsables els ajuntaments del Baix Llobregat per inacció davant la sequera Les Agulles ecologistes en acció ha criticat l'incompliment per part dels ajuntaments del Baix Llobregat enfront de la sequera que estem patint i ha reclamat accions urgents i decidides per fer front a la situació En concret l'organització ecologista ha demanat als ajuntaments que aprovin plans d'emergència i inverteixin en reduir les fuites d'aigua així com que remunicipalitzin el servei d'aigua i que la gestió sigui democràtica i transparent tal com proposa el col·lectiu Aigües Vida Només 4 dels 15 municipis del Baix Llobregat que estan obligats a redactar un pla d'emergència per sequera han presentat el seu pla mentre que uns altres tres han rebut una avaluació desfavorable i la resta està en tràmit o no ha presentat el pla Els col·lectius comenten que els ajuntaments segueixen planejant creixements urbans i de població que no són sostenibles a llarg termini D'aquesta manera insten els ajuntaments a prendre decisions concretes per gestionar la demanda d'aigua i no planificar creixements urbans i econòmics que puguin ser contraproduents a nivell ambiental Des de les agulles ecologistes en acció emplacen a tots els municipis del Baix Llobregat que no han redactat el seu pla d'emergència per sequera a fer-ho abans que acabi l'estiu del 2023 L'Aula d'Extensió Universitària ofereix la conferència Iran de Pèrsia al País dels Ayatolàs demà dijous a la tarda Aquest dijous 13 d'octubre l'Aula d'Extensió Universitària d'Esplugues de Llobregat ofereix una interessant conferència sobre Iran A càrrec del biblioteconomista i viatger Josep Oriol Masclans la conferència començarà a les 6 de la tarda a l'auditori de la residència de la Mallola L'entrada és gratuïta per als socis i té un cost de 5 euros per als no-socis El conferenciant Josep Oriol Masclans és un expert en el coneixement dels països que visita i té una visita una àmplia experiència com a viatger incansable que ha visitat més de 50 països A més és director d'una de les biblioteques de la xarxa de biblioteques municipals de Barcelona i col·leccionista apassionant Durant la seva xerrada Masclans presentarà la història i el patrimoni artístic i cultural de l'Iran destacant la seva gran riquesa i diversitat Així mateix descriurà les característiques de la societat iraniana la seva gent educada amable i hospitalària i com els turistes són ben rebuts en aquest país Des de l'Aula Universitària de gent gran destaquen que és una oportunitat única per conèixer millor un país desconegut per molta gent d'aquí La nova escola Bressol Mainada obrirà les seves portes amb el 100% de les places disponibles El nou centre educatiu que s'inaugurarà el setembre del 2023 obrirà les seves 107 places per a infants d'entre 0 i 3 anys Avui hem tingut a Ràdio Desvern a Joan Basaganyes l'alcalde de Sant Jus on ha explicat que la nova escola Bressol començarà el proper curs 2023-2024 amb el 100% de les seves places obertes Ha comentat que el ritme de les preinscripcions està anant molt bé i que al setembre el centre es podrà posar en marxa amb tots els efectius per cobrir les 107 places que ofereix Basaganyes també ha explicat que a finals de juny l'escola ja estarà acabada i la podran visitar aquelles famílies que hagin aconseguit plaça per als seus fills i filles Ha comentat que des de l'Ajuntament els hagués agradat que l'hagués pogut visitar tothom però que pels canvis determinis de les obres no ha pogut ser així De moment podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota la informació Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 Fins després Ràdio d'Esvern I ara comencem la segona hora del programa de tardes al programa La Rambla aquí al magazín de Ràdio d'Esvern I ho fem amb els convidats de la segona entrevista prevista per avui Ells són en Modest Carme i també en Jordi Ferraz són cantaires membres del Cor L'Opom de Flors que assagen a l'Ateneu de Sant Just Bona tarda els dos Què tal? Com esteu? Hola Bona tarda a tots i Bona tarda a tots els nostres frients i gràcies per convidar-nos Home Què menys perquè aquest cap de setmana l'activitat estrella podíem dir pel poble dia 15 dia 16 d'abril us tindrem voltant pel municipi alegrant-nos al matí si més no Això esperem Tinguem molt d'èxit i molta gent que ens vingui a veure Arriba la primavera data assenyalada per al Cor L'Opom de Flors Des de fa quants anys podríem dir que hi ha aquesta tradició Bueno Arralada Sant Just sempre ha sigut cantar Caramelles al Poma d'Ussos o sigui des de la seva fundació el 1981 sempre han cantat Caramelles i va haver uns anys que va ser un impàs sobre els anys 50 i algú que va haver problemes amb el cor però tot i així es van cantar Caramelles a Sant Just Déu-n'hi-do o sigui tradició Arralada Arralada No i tant i tant és una cosa ja de fa molts anys jo quan era petit ja també cantàvem ja fem Caramelles els petits també Anem a coses pràctiques quin recorregut per la gent que ens estigui escoltant i digui jo els voldré escoltar Bueno el recorregut que tenim el teniu penjat aquí i està penjat a diversos llocs i si el recorregut més que el recorregut serà en uns postos diguéssim puntuals cantarem vull dir no serà un recorregut tots seguint com si siguéssim i anar cantant pel carrer sinó que seran unes places perquè normalment ara ja ens trobem que alguns hem d'anar amb cotxe no podem anar caminant tenim una certa edat i llavors hem tingut que limitar una mica cantar cantar potser més a cada posto que parem i fer-ho d'aquesta manera perquè la mobilitat nostra ja no és la mateixa que fa molts anys teòricament més o menys per exemple ara nosaltres començarem el dissabte a les 10 de la matí al carrer Bonavista junt amb el carrer Monistrol que ja hi ha la la cafeteria i d'allò doncs allà començarem a cantar d'allà anirem a la plaça del Mercat amb la superelena que sempre ens té alguna tensió i després d'allà doncs ja baixarem anirem cap al Can Reverter i aquest any que l'any passat ja vam fer-ho però no ens va sortir gaire bé perquè es va posar a ploure i ens vam trobar a Majubí que érem molt pocs però aquest any sí tant que amb l'associació de Majubí que nosaltres ens hem posat d'acord i pujarem també dissabte a més a més crec que fan com un mercat amb volant sí el fan cada dissabte però a més a més aprofitem perquè aprofitem l'associació de veïns d'allà que ens ho van demanar i per això l'empresat s'hi va anar aquest any també esperem que hi anem i a mi a confort esperem que no plogui no no ja ens han dit que farà bon temps que teniu cantaires de Masllui o us voleu donar no no no això és una de les coses que a vegades dius a veure si podem enrolar una mica que la gent vingui i els agradi i a veure si podem trobar algú que ens vingui ajudar a cantar perquè el cor de pom de flors més o menys tots sou homes això sí no no que tenim d'oques dones la directora musical i la de la cordió perdó però de cantaires tots sou homes sí sí tots som homes normalment el ser un cor de clavé antigament eren tots homes i nosaltres seguim aquesta tradició encara clar què vol dir un cor de clavé o sigui el cos de clavé si ens anem remuntant als principis del cant coral va ser Josep Ancel Clavé que va començar a fundar a fer cantar els homes perquè abans els homes només estaven als bars com ara però llavors en aquelles èpoques la gent els homes sortien de treballar i anaven al bar a fer petar la xerrada i a jugar llavors ell que era musical i a part que era treballador va intentar començar a fer cantar la gent que anava als bars i a partir d'aquí tot era per això van ser corals d'homes i aquí va sortir va néixer el cant coral a Catalunya i a partir d'aquí s'ha anat fent és quan ja a part d'homes ja hi ha corals mixtes ja no sé on hi ha moltes coses però tot va sortir de la veu del cant coral aquest normalment ha sigut una o sigui de fa molt temps això també una coral d'homes i les caramelles són un repertori típic dels cors de clavé? tenim tenim unes cançons que són típiques de Pasqua que són les que normalment cantem però també aprofitem i posem noves cançons perquè de caramelles hi ha cançons concretes o sigui les caramelles són podríem dir com una mena de gènere o no les caramelles és una cosa que s'ha fet tota la vida el que passa que nosaltres aquí sempre les fem passat setmana santa la tradició és fer-les el diumenge de Pasqua però clar si les fem el diumenge de Pasqua ja sabem que actualment la gent se'n va sí llavors hem de fer-ho passat i llavors ja sempre les hem fet passats sempre una setmana després que sigui el diumenge de Pasqua aquest any la majoria de poblacions de Catalunya tots canten caramelles aquest cap de setmana no? les hem fet el dia 9 alguns que fan ara però la majoria van cantar el diumenge diumenge i dilluns però és que és a tot Catalunya hi ha pobles com a Súria a Joneda hi ha pobles que ja és una tradició llavors tot el poble surt a fer festa no és com aquí que anem a cantar i cantem per la gent que en aquells moments està al carrer però allà és una festa una festa comencen molt dematí al d'hora al dematí ja fan coses i durant tot el dia fan activitats a les caramelles a part de cantar les caramelles fan altres coses o sigui una mica com que esperem trobar-nos amb a Juí però com a qüestió de poble poden fer mercat poden haver-hi botiguetes poden fer d'acord i mentrestant van cantant les caramelles teniu un nou repertori noves cançons? sí bueno noves cançons tenim hem preparat dues cançons que és el vell Sant Jús que està fet pels Fuentes i per totes persones d'aquí del poble i després també una sardana que es diu La Jove que cantarem i així nou nou bueno seguirem amb el Bellermann que ja vam ja vam preparar pel Nadal i i després ja no sé si hi ha alguna cosa més però tenim un repertori que tenim un repertori molt gran el que passa que nosaltres la nostra capacitat ja que tenim ja no és per fer tantes cançons quantes en cantareu més o menys? bueno no en portem 13 13 13 home hi ha unes que hem de cantar però a plaça que clar tenim en principi portem sardanes portem habaneres i fem una mica de variació això no vol dir que els cantem totes però les hem de portar o sigui algunes cantarem en un lloc cantarem unes altres i els cantarem unes altres i anirem trempajant el que ens ha sortit molt bé esperem poder fer tot el repertori tot el repertori però a diversos puestos clar la idea que tenim com que és el que deia un modesta com que cada vegada som més joves ens costa més caminar llavors per això decidim de fer menys llocs abans anàvem a molts llocs perquè abans era una altra una tradició que anàvem a cantar on ens deien o sigui anàvem a la majoria de comerços anàvem a cantar a la teva niu i anàvem a cantar els comerços i quasi fèiem tot el poble ara doncs clar hem anat reduint i ara ho fem ja més aviat per places perquè res que no ho puguem fer llavors el que intentarem és a cada lloc que anem doncs si podem fer en més de fer dues cançons si en podem fer tres doncs farem tres cançons i si en podem fer quatre ojalá clar estar més assentats en algun lloc no? això d'assentats ja és més difícil bueno assentats ja preferia vol dir assentats vol dir que estarem allà no assegut vol dir assentats sí, clar més d'un vol dir una cadira bueno però bueno intentarem que no l'agafin no, no, clar i com és això de cantar a l'aire lliure perquè no és el mateix que cantar en un lloc tancat en una sala amb bona acústica sí bueno però són les caramelles sí és això o sigui anar a cantar caramelles és cantar a la primavera amb cants alegres i a l'entempèrie i a l'entempèrie i a l'entempèrie i a l'entempèrie i a l'entempèrie i a l'entempèrie aquí està sí, sí o sigui no és allò de tindre canal si surt clar hem d'intentar que ens ressorti bé dins del que nosaltres sabem però a l'aire lliure ja sabem que no és el mateix però s'hem de cantar nosaltres com que sempre hem cantat al carrer ja no ens ve d'aquí i si a l'11 de setembre també cantem a l'11 de setembre que ens toca aquest any també cantem al carrer sí o sigui estem acostumats normalment les caramelles sempre es fan al carrer vull dir sempre a tots els pobles no és una cosa tancada excepte si és un torneig de corals i coses d'aquest tipus sí que potser es poden fer amb un auditori però nosaltres el nostre el nostre és al carrer és al carrer i parlar amb la gent i riure'ns amb aquest i tu també estàs aquí salut aquest salut aquell com estàs bé a veure si va vine a veure si l'any que vi et venim coses d'aquest tipus i ara parlem d'una cosa molt important l'any llumentària els vestits això sí que com aneu vestits perquè jo que alguns anys bueno no però nosaltres practiquem els caramelles i els quan fem alguna cosa així sempre d'un moment anem de gala heu d'anar de gala normalment anem de gala què vol dir anar de gala vol dir amb la barretina el nostre uniforme és camisa blanca pantons negres sabates negres i la barretina que la portem i un llacet que portem i un llacet negre i si fa fred tenim un llacet que ja fa molts anys que vam comprar entre tots però si fa molt de fred tenim un llacet blau marí per si en cas però la barretina l'hem de portar tot això que no falti i després parlem també de la Sílvia Planagumà que esteu sota la seva batuta ella és la directora musical com és assajar amb ella us ho posa fàcil us pregunta arribar a uns consensos pels temes només se pot dir que ens diuen nens us diuen nens que maca això què vol dir que ens diuen com si estiguessim en una escola no, és una directora que em té molt sort de trobar-la és molt jove té molta energia i gràcies a ella podem tirar cançons que ens costarien ens costen més de la normal perquè no estem per cantar cançons molt complicades i en canvi les estem fent li costa també ve cansada perquè porta bastantes corals però estem encantats amb ella amb ella esperem que no ens deixi a més a més tant al Bodex com jo estem cantant amb la coral l'harmonia de la gent gran del mil·lenari que també la porta la Sílvia també la Sílvia també la porta la Sílvia o sigui que un passebí per Sant Lluís de la Sílvia no, realment és una noia magnífica sempre està alegre per molt cansada que estigui que a vegades la veus que està agotada sempre té alguna cosa per comentar en plan de risc és més que bona directora és bona persona és... sí, sí bueno tampoc tenim tanta relació però el que és relació cantaira amb directora és perfecte és una... molt bé és més que com una amiga us enteneu molt bé ens entenem molt bé a més a més a part que ella és una bona soprano perquè té una veu de soprano molt maca a més a més també anireu acompanyats per una cordió de la Begoña és l'acordionista oficial del Corp diríem d'això sí la Begoña que fa 25 anys o 32 32 ja el dia ho vaig estar comptant ja fa 32 anys que està amb nosaltres va vindre amb el director que havien tingut que es va morir l'Antoni Coll que per cert que aquest any volem anar a Centelles al cementiri on està enterrat a fer-li una ofrena de flors i és una sortida que tenim pensada llavors el mestre va estar amb nosaltres des de l'any 56 fins que es va morir el 2001 i llavors ella va entrar per ell i ja té portes 32 anys i com és això de cantar acompanyats per un instrument suposo que sempre dona una mica més de joc fa més goig també sí ajuda molt ajuda molt de vegades quan tens que entrar quan tens que normalment és un acompanyament la cordona és un acompanyament i sempre anem acompanyats d'acordió o en alguns altres casos també hi ha d'un instrument en principi mentre la tenim amb ella com que la tenim amb ella de fa tants anys ja no hem buscat una altra va haver-hi una època que sí que ens acompanyava l'orleguer el mà Joan amb el contrabaix va haver-hi una parella de sortides de caramella ja fa molts anys d'això que havia acompanyat amb el contrabaix però després ja va entrar a la begonya i ja s'ha quedat ella perquè l'acordió és com l'instrument que potser queda millor amb les caramelles o amb cors de claveu no no té per què no té per què no té per què el que sigui està clar que vull dir nosaltres ara quan ensegem ensegem en piano en piano perquè és més els assajos però quan sortim a caramelles és l'acordió és a dir no és que la begonya vingui potser a tots els assajos no normalment ve quan fem un assaj general com aquest divendres que el farem el farem a l'Ateneu per preparar-ho pel dissabte i diumenge vull dir llavors ve normalment ve però no ve tots els assajos no ve només ve l'últim dia i preparem és una jo crec que és una una bona adquisició que vam fer d'una manera o altra he de contar que ella sí que està jubilada està jubilada però ara actualment està tocant amb una orquesta que està fent el saxofón i el contrabaix i està fent amb una perquè li agrada però ella és professora ella havia tocat amb la orquesta d'acordiós de Barcelona o sigui que ella és professora d'acordiós o sigui és una cosa que ha entengut que se li ha de valorar el que té clar que bé doncs bé i dir a la gent que teniu un programa estupendíssim fet amb lletres vermelles allò impotents que es veuen que està penjat a més a més també a la web de l'Ateneu i no sé si també a les xarxes socials també l'hem vist i està penjat a les activitats de l'Ajuntament que no sé si se les mira gaire de gent però sí que estan posades no sí sí sí el que sí és important el diumenge a les 12 aquí a la plaça de l'Ajuntament cantarem també el pensat sur la missa i allà és un bon és una bona perquè ens vegi la gent estic mirant ara els llocs i home s'ha de dir que tots els llocs són punts bastant estratègics plaça Maragall també i després acabarem aquí al costat de l'Ateneu l'Antoni Malaret per ser un exterior té una bona acústica perquè allà la paret també ens poden escoltar i estic mirant i a la residència també canteu sí això hi hem d'anar cada any perquè si no la gent que està a les residències també hi podem anar també ens han demanat per anar a l'altra residència a Itàlia i ho estem valorant aviat si podem anar-hi perquè aquesta gent que està allà en uns llocs si els hi pots anar a alegrar una mica la vida doncs s'ha d'anar sí sí clar ells no es poden desplaçar cap a altres llocs per tant si aneu vosaltres però aquí la residència d'aquí de la nostra senyora de Lourdes aquí anem cada any teniu públic fidel sí i anem per Nadal normalment i anem per Nadal a cantar Nadales i ara anem per cantar Caramelles molt bé o sigui això ja ho teníem fixa i igual que el dia que diu Modessa a les 12 del migdia del diumenge ja és aquí cantar a la plaça perteguem l'Ajuntament amb les autoritats el mossèn la gent que surt de missa i tota la gent que vulgui vindre a escoltar que llavors aquí ja cantem algunes més cançons a part de cantar el nostre himne que cantem sempre aquí aromas i perfums molt bé aromas i perfums doncs Modessa Jordi un plaer haver-vos tingut aquesta estoneta aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern esperem que vagi molt bé la cantada gràcies això esperem i esperem que vingui gent també sí sí o i tant en algun moment o altre segur que la gent us escoltarà ja sigui pel carrer Bonavista o per la plaça Verdaguer o per de Amas Lluís pels diferents llocs avui avui m'he trobat un matrimoni que pel carrer que ni els conec i m'han dit dissabte ens veurem ah home o sigui que avui i no els conec éssic que sé que són de Sant Jus però no no els relaciona en aquell moment o sigui que crec que hem fet bona propaganda aquest any hem fet bona propaganda jo també i ara com que tenim això de les activitats vaig veure avui també ja he entrat per això he dit que veig que les activitats de l'Ajuntament amb això de la nova web aquesta encara funcionen que van sortint coses i aquest any ens ha de sortir perquè ha sortit el bolletí també o sigui no ens podem queixar que aquest any com a mínim amb això estem bé molt bé molt bé ja us queixareu d'altres coses ja arribarà molt bé doncs que vagi bé els dos moltes gràcies per haver-nos cridat molt bé gràcies adeu adeu per tot anys els partú ja m'ho es anina d'amor ardent el meu cor sent un goig divin que és gran l'estimació que a mi em domina ja ho comprendràs quan estaràs solet amb mi solet amb mi solet amb mi ai si el cel brillava en milers d'estrenyes era de Pasqua l'hermosa nit el vent llençava les caramelles cançons alegres entre el burgit quan el meu nòvio que era el solista de l'aliança de poble nou sèrio lluïa sa veu d'artista estava al barri ple com un ou i jo escoltava al meu país la pluja no s'aplauré el canvi climàtic asseca els rius posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua però cal l'esforç de tothom cada gota comte la pluja no la controles l'aixeta sí Generalitat de Catalunya ara escoltes ràdio desbend sintonitza ràdio desbend i la gent i la gent de Sant Jus però calem molt molt vinga va canviem ara totalment de registre són les 6 i 35 i passem de les caramelles a just el que no saps la secció que ens porta el Marçal Ferret hola Marçal què tal bona tarda molt bones què tal com anem doncs aquí de caramelles aquest cap de setmana s'enjust ja ho veus és important mantenir els esdeveniments com aquests les tradicions cal tenir-les presents sempre i no deixar-les de banda que són part de nosaltres al cap i a la fi exactament bé justament estem a l'hora i volem saber el personatge d'avui què és el que ens portes doncs mira saps què avui ha vingut a tirar molta merda ai mare més sí sí perquè mira porto setmanes què estic pensant va vaig a fer no sé quins personatges però llavors em venen al cap no ho sé cracs que moren pels excessos com River Phoenix que vam fer o Epic Wayne House també gent que mor per una causa noble com oland de guix o gent que eren uns màquines amb el que feien i n'estaven que que es fossin presents en aquest programa com Geoffrey Schauser però fa molt que no em poso a parlar sobre un monstre tan gran com el que farem avui ai de debò sí és un dels pintors més cabrons que hagi existit mai us ho prometo sens dubte es tracta d'un geni de la pintura un geni sens dubte que va portar l'impressionisme aquest corrent pictòric de la segona meitat del segle XIX que sobretot procurava cercar la correcta representació de la llum i els instants il·lumentanis i fugassos que com a historiador de l'art he de mostrar alguna cosa cap a un altre nivell i ho va portar a un nivell superior clar també és això no parlem últimament no estava parlant gaire d'autors de pintors escultors no massa la veritat jo m'hi dedico i dic a veure ja va ser hora de portar alguna cosa d'aquestes per il·lustrar-lo sí crec que la millor forma de veure-ho és com el veia un dels grans amics que va tenir amb el qual també va acabar hòsties que era Vincent Van Gogh oh mare meva quines amistats aquest tio el considerava bueno Van Gogh considerava que el personatge del que parlarem avui no pintava amb el pinzell sinó que ho feia amb la titola avui parlarem d'un hambo un monstre que era genial però al cap i a la fi era un monstre endavant amb Eugène Henri Paul Gauguin música tendra una miqueta per començar suau suau melodiosa melodiosa amb un punt una mica que pot depèn del context pot sonar terrorífic però bueno és a veure és segurament el més bonic que sentirem en aquesta història ah doncs mira ja us ho dic jo ara la melodia sí no no totalment anem a veure aquesta serà la biografia d'un mal bitxo i tal com he fet altres vegades per il·lustrar el personatge concret doncs fico un tros de la banda sonora d'alguna pel·lícula que tracti sobre aquest personatge en aquest cas doncs la música pertany a la pel·lícula Gauguin viatjat a Haití de l'any 2017 si no m'equivoco que l'ha protagonitzat el Vincent Casel em refio de tu perquè no en tinc ni perfecte ni de hiac fia-te'n fia-te'n jo crec que és correcte doncs això és una part de la banda sonora d'acord val comencem amb la biografia Paul Gauguin va néixer a París el 7 de juny de 1848 tot i que els seus primers anys de vida els va fer al Perú ja que era descendent de terratinents del país curiosament la seva àvia era la gran feminista socialista Flora Tristan possiblement i això és que em sembla flipant filla de Simón Bolívar hosti home la qual cosa doncs diu que a veure anem a veure una biografia d'un personatge que destaca per ser pintor però que casualment pot ser basnet del Libertador em sembla una borrada però bueno ho he descobert fent la biografia sincerament jo això no en tenia ni idea després de viure uns anys al Perú la família va decidir tornar a França què dius hòstia tio aclara't vull dir en un lloc o l'altre exacte en un lloc o l'altre no em vaig anar al Perú ara me'n vaig a França ara no sé què no sé quan si estàs en un lloc et quedes en un lloc i punto si a mi ja em costa anar de vacances a vegades i dir no estar 10 dies en un lloc i després tornar ja em costa doncs anar a viure no les coses no es fan així bé doncs allà quan tornen a França el protagonista rep la gran part de la seva formació d'acord de fet el 1870 Paul Gauguin arriba a ser agent de Borsa de París de la Borsa de París gens malament no? no gens malament de fet cal pensar que per ell el fet de pintar era un pur divertiment no era una cosa no era el que es volia dedicar tampoc ell havia fet els seus estudis havia estat treballant com a mariner també ah però bueno va aconseguir arribar a aquesta posició com a agent de Borsa de fet gràcies al seu ofici tan vinculat evidentment a l'economia abans de tenir 30 anys havia arribat a cobrar més de 100.000 euros de l'actualitat home doncs anava fent fila això cobrava més de 100.000 euros actuals a l'any vale vull dir que dius déu n'hi do una salvatjada que posició de neta estava ell i tant i tant és aleshores quan sembla que vol posar senya a la seva vida ja té l'edat i tot això i es casa amb la danesa metsofigat els casoris ho arreglen tot els casoris ho arreglen tot i també és allò de si hi ha problemes tinguem fills i a veure com va la cosa els fills també ho arreglen tot sí seguríssim si tens un problema amb la parella el que et diuen és tinguis un fill una planta o un gos també també funciona així és veritat no estem comparant bebès amb gossos no no no per favor que no que no no no no clar però hem de dir que aproximadament en 10 anys aquest mascle té 5 fills amb la seva esposa 5 fills en 10 anys bueno a dos per any tu bueno dos per any no un cada dos anys o sigui exactament correcte no passa res tot sembla que de fet en aquell moment va tot prou bé és durant aquell mateix període que fins i tot comença a conèixer el grup aquest dels pintors impressionistes i es meravella de les seves magnifiques obres d'art com per exemple les del seu col·lega Camille Pissarro fins i tot Paul Gauguin comença a pintar com ells perquè li agrada tant que diu ella fer això també i comença a posar les seves primeres pintures amb altres dels grans impressionistes de l'època vale ara el nostre nano té una nova i gran passió i gran passió la pintura desgraciadament a París es lia bastant la cosa perquè el 1882 cau la borsa de París veient aquesta situació Gauguin decideix endur-se la seva família cap a Copenhague a casa de la família política a casa de la família dels pares de la parella diguéssim de l'esposa que dius màquina com aprofitem tu no tenies família a Perú ves-te'n cap allà a Dinamarca el nostre estimadíssim Paul Gauguin s'il·lumina estant fins als nassos de la seva família política té una idea bueno brillant me l'imagino sincerament despertant-se a mitjanit i dir-li a la Met Sofie a la seva esposa carinyo ja sé de què viurem perquè clar encara que estava en aquesta situació una mica rara ja sé de què viurem faré un negoci de carpes de carpes de carpes d'animals o de carpes de... de carpes de tandalls ah, val exacte doncs sí senyores i senyors el nostre gegant del mercat fa un negoci de venda de tandalls és un geni o no és un geni? a priori a priori no i no ho és no ho és ni de conya no ho és perquè a més a més ell no en tenia ni papa de danès va cap allà sense saber-ne és de danès i la gent d'allà de fet no tenien cap interès en comprar-li carpes de teles franceses vull dir no tenien cap tipus d'interès les coses evidentment com li van? fatal fatal horrible i li diu a la seva estimadíssima esposa xau xau aquí et quedes ell sol se'n torna cap a la França i abandona la seva dona i els seus fills i els seus cinc fills exacte bueno mentida un se l'emporta però passa bastant d'ell vull li suda bastant assumeix una part de la responsabilitat sí però vull se'n porta un deixant-li quatre a ella l'abandona i a més a més el fill aquest el nostre protagonista Paul Gauguin passa del seu fill el fill es posa malalt i el factura cap a un internet ah o sigui se'n porta el fill i el que se l'envia a l'internet exacte un gran pare i un gran marit un gran pare exemplar doncs el Hambo aquest veu que a París no s'hi troba massa bé acaba d'estar còmoda i el 1887 se'n va amb el seu amigote Charles Leval a viatjar per Pànamà la Martínica i pel Carib i ara et preguntaràs com feia aquests viatges si no tenia un duro doncs sí perquè de carpes no sé jo de carpes no vivia aquest senyor perquè a més això si va marxar perquè no li anava bé el negoci li va anar fatal de fet si no tenia peles i tampoc és que tingués cap font d'ingressos especialment fiable com s'ho feia? doncs amb una cosa molt senzilla que em sembla una brutalitat que és fantàstica a França en aquella època existia una política que es deia dret de retorn a tu et sona? gens val jo ho explico és una cosa molt senzilla qualsevol ciutat de francès que es trobés perdut en una de les colònies franceses podia tornar a França a costa de l'Estat l'Estat et pagava el viatge per tant solució ràpida comprem només el viatge de nada perquè ja ens tornaran i això no ho podien aplicar també a l'actualitat en altres països això estaria molt bé però clar tema colonitzacions no no clar ara he caigut però a Canàries a Canàries també a les Balears a les Balears que ja anem i ja ens tornaran i que ens paguin clar la tornada no hi ha problema bé en aquestes colònies el nostre company es passa el dia fent l'idiota pintant i festejant porai fins que no pot més i ha de tornar evidentment torna fet un nyap i patint febres dissenteria i malària havent tornat a França coneix a Theo Van Gogh marxant d'art i germà petit de Vincent ell exposa algunes de les seves obres en la seva galeria d'acord i llavors li presenta el seu germà amb qui se'n va viure el 88 al poble d'Arlé després d'haver passat uns anys vivint per la Bretanya d'acord? un temps viu per la Bretanya uns anys no seria un temps que passa vivint per la Bretanya després se'n va cap a Parler amb Vincent Van Gogh se'n van a viure aquests dos supercol·legues superfeliços viuen i pinten junts i s'ho passen superbé però de fet clar Goheng havia quedat impressionat per l'expressivitat de Van Gogh quan el va conèixer tot i així no van trigar gaire temps a deixar-se de suportar eren molt col·legues pintem junts vivim junts i tot el que tu vulguis però al final la cosa anava malament pensem una cosa Van Gogh era un tio bastant neuròtic i estava mig boig partint d'aquí i Paul Goheng era un tio especialment temperamental i bastant violent a més a més era gairebé boxejador i esgrimista professional Paul Goheng o sigui que no no casaven no els seus caràcters no un estava com com unes maraques i l'altre era agressiu i violent com el qui més però a més a més tot això si li fiquem que els dos veien absenta fins a que no podien més mala combinació molt mala combinació clar si tots dos mamaven absenta sense parar això entervoleix una miqueta certes històries i certes situacions com el cas de l'orella de Van Gogh hi ha molta gent però escolta era el germà no? no ells se'n van viure amb Vincent que és el pintor diguéssim el que es coneixen a través de Teo que és el Merchant d'Art exacte el famós cas de l'orella de Vincent Van Gogh hi ha qui sospita que havia estat Dogen que li havia tallat i no que se l'havia tallat ell mateix home doncs això i clar és que clar tot això queda una mica esmoronat perquè clar si estan tot el dia mamats no suporten i tot això però un moment que l'orella de Van Gogh és com molt famós sí totalment totalment i és allò que el patiment que havia de que suportava es va fer tallar l'orella i tot això sembla ser que podria haver estat Dogen que li va tallar sembla però no hi ha teories que ho confirmin exacte no es pot confirmar del 100% bueno ens quedarem amb el dubte hi ha aquestes teories seguint en el seu perfil i més pobre que les rates decideix tornar a posar terra pel mig i marxar novament d'Europa aquest cop a Tahiti mentre escoltem música tahitiana seguirem parlant d'aquest mal bitxo que durant la seva estada a la Polinèsia francesa va fer algunes de les seves obres més reconegudes i més espectaculars com l'obra titulada Quan et cases una de les pintures que està en el top 5 si no m'equivoco de pintures més cares de la història o la d'on venim que som i on anem que també és una de les més conegudes d'aquest autor i com és que diem que és tan fill de sa mare si tampoc ha fet res tan greu vull dir sí violent deixa l'esposa i els fills però tampoc hem conegut gent pitjor no té aquest passat tan tèrbol com altres personatges clar això tenia aquest hambo tenia un mal caràcter de l'hòstia però anem a veure algú més a detenir sí algú més a detenir perquè jo hagi dit que sigui un monstre algú més fosc no? haver-li pogut tallar l'orella a Van Gogh fotre's baralles cagadors per 3 i abandonar la família no vull et fa ser una molt mala persona no ha matat a ningú no és no sé evidentment hi ha coses pitjors que us quedareu flipant a veure una tradició de la regió de Tahití i de les illes en les que estava era casar les filles o oferir les filles perquè es casessin amb qui vingués com a símbol d'hospitalitat oh en oferir-li aquest personatge una vagina que és com es diu a les esposes de Tahití què creieu que passa? doncs evidentment aquest campion tot i haver crid malalties com la sífilis després d'haver quedat per tota França i Sud-amèrica accepta casar-se amb aquestes nenes que tenen aproximadament entre 13 i 14 anys hòstia tu si la història no podia anar bé o si en algun moment s'havia de troncar i pels seus pebrots s'enrotlla que a dos per tres en veies aquestes pobres noies com les conegudes Teura Paura o Baeo es veien obligades a casar-se amb un tio que era més ETS que persona i que lògicament estava cobert de nafres i ferides degudes a les seves malalties i a les baralles que sovint protagonitzava quin monstre per favor aquest monstre va tenir com a mínim cinc fills més amb aquestes noies que evidentment després de tot patien el risc de quedar-se embarassades que a més a més Paul Gauguin s'anava movent d'illa en illa i les abandonava totes perquè ell deia que quan estaven embarassades ja no li agradaven i això amb nenes de 13 a 15 13 a 14 exacte d'aquestes edats què et sembla? home doncs realment un personatge horrorós horripilant fins ara és veritat que no havies comentat res però amb això ja se m'ha destrossat la visió clar fins aquí dius bueno molt excèntric abandonat la seva esposa bueno hi ha molts personatges històrics que ho han fet igual que altres coses però això només et fa ser un cabron però el fet que són pràcticament violacions a menors de pedrestia d'un nivell bueno inexplicable diguéssim en alguna ocasió després d'estar per la Polinèsia quan estava molt curt de peles doncs tornava a França per enriquir-se venent quatre peces i vacilar dels seus viatges per l'estranger dels quals ell tornava amb roba estranya que a la gent li semblava molt random i que en algun moment també havien fet aquests viatges amb algun acompanyant com és el cas d'Anna la Gevanesa una altra noia que segurament va viure una situació similar doncs res després d'estar a França tornem cap a Polinèsia l'any 1901 marxa de nou ara cap a les Illes Marqueses arruïnat i sabent que la major part dels colonitzadors que estaven allà ja no el suportaven normal a més a més ell estava malalt de tot el que ja us he dit la sífilis de fet fins i tot l'havia deixat impedit i no podia caminar hòstia de fet només es podia desplaçar amb carro i no tenia molt complicat per caminar el seu dolor era tan insuportable que es va tornar addicte al laudan i a la morfina uff tot se li complica eh sí no totalment a més a més per una baralla que havia tingut se li havia fracturat el turmell i no se li havia curat mai per les ferides que tenia i per les malalties que tenia per tant també coix per aquest motiu entre la sífilis i aquesta coixera no podia caminar clar però és que hem de pensar que el que van fer els colonitzadors en aquestes illes i en d'altres va ser una brutalitat van posar la població en règims de semiesclavitud i a més a més entre els gendarmes que són la policia que hi havia allà per dir-ho d'alguna manera els militars els missioners i gent com el nostre Paul Gauguin les malalties de les quals eren portadors es van expandir a gran velocitat per aquestes illes sense anar més lluny a les illes marqueses durant el segle XIX la població es va reduir fins menys de la decena part del que era és a dir si no m'equivoco a principi del segle XIX eren unes 80.000 persones van quedar aproximadament 4.000 clar gent que per l'època tampoc no hi havia mesures sanitàries ni res de res i allà el que pillaven si els hi pillava allà fort allà sí que hi quedaven exacte aproximadament van morir van morir més de 70.000 persones per a tot això una massacre bestial que no importava a ningú a ningú li importava que el que passés bueno mentida de nou a Paul Gauguin sí que li importava a Paul Gauguin li importava a Paul Gauguin li importava fins i tot es va convertir en una espècie de defensor dels nadius ah mira ara s'ha passat a l'altra banda per absolut interès ah bueno clar per diners entre mig per absolut interès per no perdre tot el que tenia i per fotre els colonitzadors que ja no l'aguantaven però estem en aquest punt ell ho va fer tot per interès un cara dura de tres parells de nassos finalment aquest mal bitxo i no l'altra banda va morir amb 54 anys el 8 de maig de 1903 a Hibaoa una de les illes marqueses un geni de la pintura però un pedraste un fatxen d'amonego descomunal i una rata odiosa que només mirava pel seu prop interès caram tu una història també d'un geni però que un malparit a nivell artístic però clar totalment i a més vull dir ja no només tot el que va fer sinó escudar-te en això de seré defensor dels no sé què i va fer un diari fins i tot per defensar-se per defensar els nadius i d'això ho va fer per interès i per no perdre tot el que tenia aquest bitxo miserable que no mereix res i que de fet és un d'aquests novament la imatge d'aquest pintor que mor pobre i que un cop ha mort les seves obres bueno fan un boom sí exactament també va ser aquesta situació perquè va morir molt desgraciat fins i tot va morir molt pobre sí de fet va morir per un infart si no m'equivoco en aquell mateix moment en què tenia un judici no en el judici en si mateix però en el que li volien embargar la major part de les seves propietats fins i tot el carro amb el que es movia sí va morir com una rata va morir com una rata fastigosa i és el que es mereixia aquest cabran en fi doncs bé Março un altre programa que ens hem posat a la motxilla i res més esperem que acabis a passar bona tarda que també tinguis bona setmana moltíssimes gràcies i ens tornem a trobar la propera d'acord? igualment ens veiem la setmana vinent adiós adiós adiós adiós Música Música Música Falten poquets minuts per la set en punt i ara el que farem és això un tema d'en Trikella és el seu tema de fet més conegut del seu últim àlbum que es diu Jugolar Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música El programa La Rambla