#363 - Resum de la Mitja d'Esvern i secció de la revista La Vall d'Avers

Bona tarda Sant Just, passen 11 minutets a les 5 de la tarda d'avui, dilluns i 7 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem l'espai de natura i medi ambient amb en Quim Calonja, col·laborador de la secció, i també l'arbre Agulló. Després, tot seguit, repassarem l'actualitat del casal de joves fent una trucada a l'equipament juvenil de referència aquí al poble. Parlarem amb algun dels dinamitzadors per comentar les novetats que hi ha al casal i també perquè ens parlin de com ha estat l'arrencada dels cursos d'aquest tercer trimestre. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem una entrevista amb Marc Carbonell, que és membre de la secció d'alta muntanya de la CEAS, la secció excursionista de la Taneu Sant Justenc, i també és l'organitzador de la mitja d'Esvern, aquesta cursa d'alta muntanya, perdó, de muntanya, concretament pels entorns de la vall de Sant Just, i ens en parlarà una mica, concretament, l'organització, la inscripció, quins són els recorreguts que podrem fer, etcètera. Recordem que aquesta cursa arriba el 6 de matja a la seva quarta edició. I després, tot seguit, farem una sessió amb en Josep Lluís Gil, que és el director de la revista Sant Justenca a la Vall d'Avers. Són sessions que fem de forma mensual per comentar els continguts de la revista del mes en qüestió, en aquest cas serà la del mes d'april. Vinga, no marxeu, que tot això serà de seguida. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora, i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca. Vinga, va, que ara mateix passen 13 minutets de les 5 de la tarda. Som avui dilluns, 17 d'abril, i això és la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern. Comencem amb la secció de Natura i Medi Ambient, i com hem dit a la presentació, ho fem amb l'habitual col·laborador, en Quim Calonja, i també amb l'arbre Agulló, que ve de forma puntual, però de fet va ser dels iniciadors d'aquesta secció. Hola, què tal els dos, què tal? Hola, molt bé. Bona tarda. Bona tarda, arbre. Aquí estem. Aquí estem, eh, mai millor dit. Molt bé. Doncs bé, seguim amb aquestes sessions, no? Què ens porteu avui? Avui farem el tercer capítol d'aquest tema que és la sobirania alimentària. Sí. I, bueno, primer farem un resum, per a la gent que no ho hagi escoltat, o per a introduir el tema també. Vam parlar de què és el concepte, i és bàsicament l'afany dels pobles, bé, és com la voluntat dels pobles de recuperar la sobirania en qüestions d'agricultura i alimentació. Bàsicament, eh? Sí, diguéssim, sí. I és com, això també tenir, o sigui, no depèn de les empreses, no depèn de d'aquestes corporacions que ara mateix, diguéssim, que controlen tot el que és el comerç en relació a l'agricultura, i, per exemple, l'Abra va posar exemples com a Argentina, que fan el cultiu de la soja transgènica, i, clar, bueno, resulta que, bueno, es veu que abans era una pampa, que hi havia una pampa, no?, tot era pampa, i van venir les empreses de la soja transgènica, per cultivar la soja transgènica, i el que abans eren pampes amb pastura de vaques, i ara, bueno, està muntat d'una manera que era com potser més ecològica, no? Què són pampes? És com un bioma, un ecosistema, no? Això és un ecosistema que hi ha molt espai, i l'Argentina és enorme, i té molt, molt, molt espai, i recordem que s'hem agraït que estava la governant aquella... que hi havia el Perón i la tal, i que en temps de gana, en el 45 que anava davant, el blat, allà tenien la pampa, tenien espais de blat de secar, a Punta Pala, i centenars i milers i milers de vaques soltes per allà, que hi havia molt espai, i per tant, ells no tenien problemes amb l'alimentació, més bé, clar, se'ns regalaven, i ara... Se'ns reproduïen l'aliment. Ara que produeixen la soja transgènica per a tot el món, va parar una empresa americana, s'enriqueix un terratinent, el fabricant de la màquina, que hi ha un senyor que fica en una màquina que té refrigeració, que té tot, enorme, que és el que llaura, el que fa tal, tritura, i no n'hi ha en pla. Tu vas a Buenos Aires, 13 milers d'habitants, i veus que la gent et mor de gana. Hi ha molta gana. Quan el Can Rera s'enriqueix realment... quan, en teoria, produeixen alimentació, és un cas d'exemple, que passa en altres llocs, que no... El coto de Doñana, tenim també. Ah, sí. Això també seria un exemple, i també vas parlar de... Bueno, és que heu escoltat el capítol per fer el resum. Sí. I vas parlar també de Senegal, no?, que venien els barcos pesquers. Sí, també, també. Que primer tenien una vida autosuficient, amb els... Bueno, tenien... Agafaven els fruits als arbres, després amb les mateixes branques cuinaven i tot això. Sí, i feien les petites barques de pesca. Sí, tenien una agricultura i una alimentació, diguéssim, autosuficient i familiar. I llavors van arribar... Bueno, i també pescaven, sí. I van arribar això, als barcos de... De... Pescava. Pesquers de corporacions molt grans i, clar, van... I van apropiar de tot allò, no?, entenc. Sí, i tal. Bueno, van dur a terme la seva pesca, que és extractiva totalment, i van acabar destruint tot. Bueno, sobreexplotant el mar, diguéssim. Llavors, clar. Però per benefici d'Occident només, perquè són uns vaixells on van... és una fàbrica de 300 persones i allí mateix xuclen en un aspirador, xuclen el peix. I el 70% no el volen, el llancen. El llancen, no? El llancen. I esclimen el mar. I l'altre 30% el processen, el congelen, és que no, és que mengem en Occident. I ells resulta que passen gana quan tota la vida vivien en un equilibri. De fet, ja... Això és la part, ja, més fàcil perquè entenguin els... que entenguin els... I ara, en aquest tercer capítol, volíem parlar... Sí, bueno, ara ja parlaríem de les solucions i més de cara al futur, de manera més positiva. Vale, com... Què és el que podem fer, no?, una mica, o què és el que la societat ha de tenir en compte, o, si més no, prendre consciència, perquè, clar, nosaltres podem fer moltes coses, no?, però si realment aquestes grans empreses o, sí, sí, per dir-ho així, grans empreses o corporacions tampoc no canvien, no?, vull dir... Ja. Si tenim el president, o no sé com li diuen, del part de Donyana, el pobre home, no para de dir. 130 famílies que volen fer maduixes, aquestes maduixes que trobem tan redons, tan macos, en la part del Cote de Donyana, han fet pous il·legals i entre la sequera i el por il·legal s'està convertint en un desert, s'han secat i tal, en la qual, emperrats, hi ha algun partit de dretes i de pensament i tal, de populisme, que han legalitzat això, que volen legalitzar les extraccions, i ho han fet en Andalusia, ara. aquest home no para de dir molt sincerament i molt donant argumentacions científiques, el que passarà és que no n'hi haurà ni partit de Donyana que ja està desapareixent, que ja està desapareixent, ni n'hi haurà flora ni fauna i no n'hi haurà maduixes perquè no n'hi haurà i aquest és el drama en general d'estar. O sigui, l'exemple de Donyana no deixa de ser potser un exemple que podem posar més a nivell local, no?, d'aquí d'Espanya, però que, bueno, com aquests exemples en podríem posar moltíssims. que Europa i tot està escandalitzat perquè és patrimoni de la humanitat, de la humanitat. Donyana és de la humanitat? Sí, patrimoni de la humanitat des de fa molts anys que va a la zona, perquè les aus que emigren d'Àfrica cap al nord d'Europa van al revés, que quan l'estiu que és molt fort tiren cap al nord que tenen tal i quan a l'hivern baixen era una zona on anirien milions i milions d'aus i si no n'hi ha no poden anir d'allí i, bueno, i no tenen llocs on poder fer la... I, bueno... I algunes possibles solucions seria, per exemple, recolzar iniciatives, no?, o accions educals. Sí, d'això volíem parlar, ara ja parlarem de... En el primer i el segon i el segon punt. Pensem que un dato estadístic, per la estadística que se met al, nosaltres, quan arriba el juliol tota l'alimentació que produïm en Catalunya global, si diguéssim, ja s'ha acabat. Vivim del comerç internacional que existeix. O sigui, que pràcticament seria la meitat de l'any amb el que produïm. Un 50% l'importem de fora, no? Sí, tot sí, però l'importem de fora. Dels aliments. Això ja sabem que pot passar en un món en crisi, en un món que s'han apoderat de les patents i dels aliments de grans indústries, que el que s'interessa fonamentalment per principi és guanyar diners, no l'alimentació de la humanitat, sinó guanyar diners. I és la gran lluita de la soberània alimentària. Què importa sigui l'alimentació de la humanitat. que els pobles afin el poder un altre cop de les decisions en quant a agricultura i alimentació. Bé, aquest problema fa molts anys que encara no havia nascut Quim i jo el vaig trucar aquí ja, el tema, una vegada ho recordo, semblava una broma, perquè des de les Nacions Unides tenen experts, es contraten experts, tenen el salari assegurat per les Nacions Unides i tenen més capacitat d'analitzar lliurement per davant de la capacitat de les empreses que els seus tècnics no els deixen parlar. Qui parla desapareix i es queda en el salari. Caram. I passa a la llista negra. Uf. I ja fa 20, 30 anys que diuen que la quantitat de persones que som en el món, de milions, que com es podria alimentar perquè de la manera que s'alimentara és insostenible. Ja hem tocat alguns punts, eh? No podem diguem, estaríem aquí com una classe de la universitat, diverses classes, per tant, hem de fer només alguns apunts. Un apunt. Fa més de 20 anys i jo vaig aplicar aquí deien que una de les bases d'alimentació que podia ser és el cuc de jardí. El cuc de jardí en 10 tones de terra en criat. Però ja has dit cuc. Cuc de jardí. La llumbriu, no? La llumbriu. La llumbriu, sí. Sí, la llumbriu. La cuc de jardí. Que té una gran proteïna que tenien que saber donant-li gust. Això la indústria alimentària i tal i la investigació no ho fan. I podien fer farines i les farines fer espinac, diu, la pasta, tota la pasta, pacarrons, espaguetis, etcètera, etcètera, etcètera. Ostres. I fins i tot i fins i tot 40 receptes barcilla un dia. Si fos arròs també i tal. Per tant, i que això té una producció normalment perquè a més fa una tona d'adops boníssims. Vale. El mateix cuc. L'aliment que és el cuc que fa una tona i una tal que seria uno i fa 20 anys ho parlàvem i la gent diu, jo no la menjaré puc, no sé què. És una mica i s'ha quedat aturat aquella tal. Jo no sóc un expert, no vaig a donar lliçons de lo que no sé. Tot això que parlo és perquè ho he llegit en investigacions de gent que ho han porat que són experts. Vale. Aquesta és una de les fonts que es podia tornar a reactivar i estudiar. Com a possible solució al tema de la... Al tema d'alimentació en zona i tal. Després sabem que ja ho ha dit l'altre dia que l'aigua que consumeix el tal i no n'hi ha aigua. L'agricultura és un 70%. Sí. Ja n'hi ha no ho deia ja havien canviat els conreus els patgesos de la zona i han deixat de produir blat de moro que gasta molta aigua i per tornar a produir i a secar. Jo he llegit un article que diu que ara si no plou perquè ja portem arrossegada molta sequera la majoria si no tot del cultiu de moltes zones de Catalunya es perdrà. Per exemple, els fruiters ja no s'espera recollir fruita sinó ja s'espera només salvar l'arbre ja no produirà fruita segurament. Ja no estem a l'estadi de poder recollir fruita o verdura sinó en mantenir vives els arbres en aquest cas del fruiters jo llegiré això i del cereal també està passant els ferratges tot també és que la sequera s'ho emporta tot per davant vull dir no té miraments i el futur és això apunta per tant hi ha que adaptar-se a tota la situació i fer el got a gota típic de fet jo també estic consultant un article que hi ha en un mitjà de comunicació digital que es diu Crític que parla de les economies locals fent referència a tot el tema de la sobirania elementària i diu que davant la finitud de la terra la crisi climàtica i la incertesa energètica i comercial mundial s'ha de jugar fort a favor de les economies locals i agafen una cita d'un economista que es diu Sergi Cutillas que també és investigador d'alguns instituts i membres per exemple de la plataforma Auditoria Ciutadana del Deute diu quan fas l'anàlisi profunda entens que cal democratitzar els mitjans de producció i la terra el gran capital té el preu a l'accelerador i està fent una ofensiva contra les nostres democràcies acaparant tota la terra i tots els recursos que pot generant unes tensions geopolítiques entre les diferents elits que ens porten totes les guerres les crisis migratòries i d'altres que tenim tornar els aliments a temporada per exemple és una necessitat compartida i eliminar les importacions com es pugui per exemple això també seria una possible clarament com una frase molt racional amb el que és el problema i el concepte de sobirania alimentària consumir productes d'aquí que siguin de temporada que siguin jo suposo de proximitat o locals que no s'hagin d'importar de llocs molt lluny cremant combustibles fòssils fent anar avions ser conscient i responsable i deixar que els especuladors entre mig que són els que agaparen facin més que res perquè afecta l'alimentació quan van afectar el blat de moro en Mèxic i tot hi havia moltíssima gent que va morir de gana perquè ells menjaven la truita de blat de moro cada dia i li va pujar una barbaritat una de les coses que m'he dit tots dies que en el Delta estan veient que els moluscles que està molt bé és terra d'ahir moluscles té molta alimentació hi ha gent que l'agrada i altres que no però estan bé té és una gran proteïna però el calor de l'aigua no estan sortint o sigui un altre cop la crisi climàtica actualment en tota la zona del Daí i que estan canviant i provant per a plantar algues algues en lloc dels musclos en els mateixos cordons planten algues que són alimentícies jo ara aprenc no havia après mai perquè pate de algues i tal i que té molts aliments molt nutritius té molt nutritius pate d'algues això existeix arbre també si en això jo el compro a les botigues de turistes però que es generalitzin no solament tinguen i estan estan fent-ho estan fent-ho perquè siguin vegetarians sinó perquè no es va la producció de tal aquesta és una que estem parlant en positiu que té molt a veure també hem parlat últimament ho has vist i aquí ho hem tocat algunes vegades és els insectes que ja es venen en el mercat a la boqueria entenen que venen tota a la boqueria el que no es trobi a la boqueria arbre jo crec que ja no es troba allò i està com els quicos ve fragil està com els quicos però això també és una de les coses que s'hauria d'investigar home però també els productes importats els aliments importats també en certa manera generen la seva petjada energètica que es pot fer aquí que es pot fer aquí ja, sí sí, parlant perquè es facin en clar, perquè aquests són productes segurament que es produeixen amb molt poc impacte ecològic i són molt nutritius i economitzen molt optimitzen molt molt i és possible en tot arreu del món no cal que es concentren zones després m'hi va dir i l'altre dia ho porto aquí la espirulina no sé si l'heu sentit és una alba és un superaliment que es cultiva en un poble del Segreà ho vaig llegir també no sé jo que es cultivava aquí sí bueno, ara jo conya ho he llegit i ho tinc si te vols portar tota l'article tu ho sé que t'interessa aprofundir que t'agrada sí, sí, sí molt interessant doncs és és important i diu que té un aliment té uns uns valors de com a aliment té molta proteïna crec sí, home un superaliment és això això són investigacions que estan fets aquí en Catalunya s'estan fent doncs per aquí és per on veiem que es pot avançar per aquesta escletxa no? s'hauria de i un tema que a mi em preocupa i ves que la gent no no en parla i ho deixen de costat i tal és el tipus d'urbanització sobretot de fer ciutats tan bèsties com la que home és que les dimensions de Barcelona cada cop Barcelona és que Barcelona és Sant Feliu és Badalona Santa Coloma és tot el mateix Cornellà i acumula 5 milions d'habitants sí, sí acumula Martorell Mataró Sabadell tot el que és l'àrea metropolitana en una zona el cinturó litoral sí és una zona delicada perquè segons totes les previsions es pedran a les playes o sigui que quedarà menys terreny és una zona delicada i de manera tal i des dels polítics i tot el dia tot és immediat tot és immediat la solució és portar sorra d'a més de saber d'on la treuen la sorra tot és immediat camions que van col·locant allà sorra cada cop que dius però sí però és també perquè clar arrasarà si es puja a l'hibell del mar i es pedrarà territori les parts que estan a proper s'inundaran i que hi ha una línia de tren que passarà per allà al costat de la costa també i jo crec que això ja ho han dit els anys 80 els anys 80 encara no havien nascut el culte de Roma que va bé ja em parlava del tema que els capitals no ho deuen de passar d'un milió d'habitants jo crec que la població de Barcelona haurien d'apoyar que creixés Tortosa Cervera Sort i totes però per això també però per això està la governança quan es governa és per poder fer tal això és com l'un dels recursos sanitaris han promocionat des de la Generalitat que metges i metgesses se'n vagin a viure zones rurals perquè havien quedat zones que no tenien especialistes però clar si tu vols que la gent professional vagi allà a oferir els seus serveis doncs potser li has d'oferir un allar on viure li has d'oferir escola gratuïta als fills has de promocionar hi ha molts pobles que ho fan el problema és que les indústries les noves indústries que surtin no les facen aquí les facen en aquests llocs i que potencien que hi ha gent que pugui fer el salt a poblacions mitjanes vaig dir no sé on que el tema de l'aeroport el volien ampliar per Vilafranca un aeroport a Vilafranca era el Penedès és la setmana passada pensa que en les grans capitals europes estan a 60 km és l'aeroport és un altre tema l'aeroport per exemple l'aeroport s'inundarà volen ja estar si parla que a més a més està en una zona que és molt fèrtil que és el delta Llobregat que bueno ja no es pot fer res però que aquestes zones tindrien molta productivitat agrícola que això també és un tema que hi ha moltes amenaces tu vas d'allà no ens vas dir el Quim la temporada passada vaig anar a la manifestació dius això o no i després també el tema que vas estar per allà fent alguns dies pràctiques ah clar sí sí vaig fer pràctiques al consorci del barc natural del delta Llobregat i què tal la zona aquella com gestionaven l'enfrontament que tenien amb l'aeroport o no es tractava el tema allà preferien no dir res es centraven molt en la conservació del que ja tenim que són les zones els estanys molts canyissars hi ha molt de canyis i es veu que m'ha d'explicar que l'aeroport abans era un canyissar molt gran que era única a Europa perquè era gegant i hi havia molta diversitat d'aus i tot això i s'ho va encarregar directament per fer l'agroport i ara l'animalada que plantegen és solemne solemne però és que estan emperrats és que estan emperrats i jo el que dic que sóc un càndid ja sé que sóc un càndid és que no es pensen que quan arrasen en les coses com va passar en el mar menor quan arrasen en les coses ells es quedaran sense el mar menor el riu Segura és una claveguera ara de lliure els últims quilòmetres i l'escalfament de l'aigua ha produït la mortandada de peixos i això no té solució i això afecta a tothom i ells també els que tenen negocis també s'estan i si ara a l'aeroport tirem tots aquells cèntims jo no ho entenc com partits seriosos plantegen això i es queden tan panxos el Narcís Prats està desesperat que no escolten els experts els científics i els científics que no escolten tot això va lligat amb el tema de la sobirania perquè darrere són els interessos econòmics els interessos polítics interès econòmics immediats que puguin aportar algun tipus de benefici on s'hi juguen molts calés aquí en el poble tenim també perquè creixement si són 20.000 habitants ja han crescut deixem que s'expansi en altres llocs que hi ha una distribució més més tot és immediat tot és immediat el que passa és que cada cop som més persones al planeta i és com en algun lloc els hem de posar aquí en Catalunya seguim més ben distribuïts si sorti per dir alguna cosa Cervera tingués 200.000 habitants Tortosa 200.000 no tinc un estudi diguem en trem en tot això i es posessin les empreses allí es connectessin en trens entre vies normals que hi ha 50-60 km totes d'una lloc clara estaria més harmoniós del territori però si la part és l'utopia també l'utopia que dintre de la sobrania alimentària està el tema del que el creixement aquest tan boig no va enlloc aquí ho he dit moltes vegades si tot segueix igual normal Barcelona aviat està tocant a Tarragona sí sí el que passa que per impulsar trens i això si no ens va ni la rinfa que és l'únic sistema que tenim de trens imagina't començar a posar però no clar clar vull dir s'ha de fer una inversió en les coses que després poden servir per ajudar els ecologistes donàvem l'exemple quan es va fer l'empresa de la la dama les cerveses sí 4.000 treballadors em sembla que tenen no em vull equivocar les dades i van dir bueno feu-la això en Tortosa que teniu el riu al costat però no l'han fet ahir en Terrassa a Terrassa i té que agafar l'aigua pública va funcionar i gasta em sembla que són 4 tòmetres cúbics que és la deficiència que teníem en el 2008 gasta gasta de la clar quan les empreses venen aquí a Catalunya on es volen ubicar doncs o és a Barcelona o ja no a Barcelona eh sinó a les zones més properes a la gran ciutat per tenir-ho tot suposo que el centre de negocis com més a prop millor entenc en la seva lògica eh sí sí la mà d'obra més fàcil també però s'hauria de potenciar per això m'entenc governs m'entenc governs perquè governen i pensin perquè ho pensin són ells els que ho han de pensar això eh vull dir és exacte molt bé doncs hem fet un repàs jo no sé si queda algun punt que volguessiu bé jo havia preparat o sigui havia tenia com dos associacions per recomanar si les puc esmentar ràpid clar i tant un era xarculant que l'he parlat uns cops que em sembla superinteressant perquè es dedica precisament a revalorar les plantes bueno fa principalment revalorar les plantes silvestres comestibles que això és un tema força important que va relacionat amb la sobirania alimentària i també la recuperació de llavors de cultiu també que no s'estan bueno que estan com oblidades perquè ara tot és com blat blat de mòrod de la mateixa única varietat no? perquè sigui la més productiva i volen recuperar aquestes varietats tradicionals que que són bueno que són un patrimoni que són més nutritives tot això per exemple alguna llavor així que tu et soni Quim o és que noms exactes no perquè hi ha moltíssimes hi ha moltíssimes sí sí bueno pensa que els incas tenen 100 100 diferents de blat de moro i de patates també d'uscolors i tot aquest que ho vas comentar l'altre diàlbra sí una mica perquè aquí també clar per això aquí també tenim la nostra diversitat de llavors i el que fa aquesta associació és com posar-les una mica de dir que també hi ha altres coses sí o sigui tenen un banc de llavors i el que fan és investigació i el més important o sigui les preserven d'alguna manera perquè les cultiven i llavors clar treuen la llavor un altre cop fan que no es perdin perquè i està aquí a Catalunya l'associació sí és a Igualada ah molt bé sí molt bé es tracta d'entrar a la pàgina web suposo que tindran o xarxes socials per veure una mica més a prop sí estan superactius i tenen molta informació sí molt bé per aquells interessats interessades com es diu Eixarcolan Eixarcolan Eixarcolan fantàstic i l'altra associació Quim l'altra aquesta no la tinc tan controlada era com a veure a veure ruralitzem veus bueno ruralitzem per la sobirania alimentària es diu ruralitzem ruralitzem és difícil el nom i és del Bagiobregat ah d'acord sí i van fer precisament una una jornada bueno una trobada una calçutada a la plaça Catalunya ah mira com una manifestació per reclamar la sobirania alimentària ah molt bé sí jo m'olvidava per això dic que podíem parlar molt temps l'escola de pastores sí que fa 10 anys que funciona que va parlar la Carol sí em va parlar la Carol sí va per aquesta línia també també va per aquesta línia de donar-li vida als pobles petits i fa perquè a més el que ells trauen l'economia d'ells és transformar-lo en formatges formatges d'alta qualitat que ja estan i ja s'hi esteixen sí sí per aquí és per on s'ha d'investigar i fer també i potenciar i que la ciutadania s'involucri perquè és molt important també sí no i que també hi ha moltes persones a les xarxes socials que ara també s'estan donant a veure a través de de bueno de les xarxes no de comptes d'Instagram o de Twitter la seva feina bueno tot el que fan i hi ha un sector de persones doncs que també que li donen un cert valor no a tot el món d'agrícola al món de la ramaderia del camp que també d'alguna forma estaria que divulguen i sí sí sí bé doncs ho hem de deixar en aquest punt moltíssimes gràcies a Arbre i Quim per estar aquesta estoneta aquí a la ràdio i res ens tornem a trobar la propera aquí malmenys amb tu i de forma puntual també Arbre aquí a la ràdio tens les portes quan hi haguem temes algun tema i tal ja ho parlem nosaltres ja t'ho direm molt bé fantàstic doncs que acabeu de passar bon dilluns adeu adeu adeu adeu adeu et adu d'am adu a m Fins demà! Fins demà! Fins demà! Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis a la parla o a l'angès de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Vinga, i ara tot seguit escoltem un tema musical del grup Les Montses i tot seguit truquem al casal de Joves, l'equipament juvenil de referència aquí a Sant Just, per parlar amb algun dels dinamitzadors sobre les novetats que hi ha en l'equipament. Escoltem aquest tema que es diu Brisa, de les Montses. Brisa, de les Montses. Sento l'aire, tanco els ulls per veure i clar, salto i m'alço. Planejo des dels cim fins a la gran ciutat. Moc les ales, no tinc cap pressa, vaig a tota velocitat. Sóc com l'aigua, i l'aigua no descansa fins que arriba el mar. Per què voldria anar a una altra banda? Sóc al meu costat. Per què voldria viure una altra vida? Aquesta em dóna per viure, de veritat. Pa-pa-parar, parararà. Pa-pa-parar, parararà. Pa-paparar, parararararà. Pa-pa-parar, pararararararararararararararararararararararararararararararararar Hazrat. Dono gràcies a les estrelles per donar-me una vida fugaz. Si no fos així, quan et veig, mai ens abraçaríem tan fort. Per no veure-ho de color negre, el secret és deixar-se pintar. Tanta ràbia i tant torment per només quatre dies al món. Per què voldries anar a una altra banda? Ets al teu costat. Per què voldries viure una altra vida? Aquesta dona per viure, de veritat. Pa-pa-pa-ra... Pa, pa, pa, ra, pa, ra, ra, ra... Bé, doncs sembla que de moment no podem contactar amb el casal de joves. El que farem llavors, que tenim molta teca per al programa d'avui, és parlar dels dies internacionals i dies mundials que celebren el 17 d'abril. Avui és el Dia Mundial de la Hemofilia. És un dia que se celebra ja des de l'any 1989. a celebrar a tot el món i qui ho proclama és la Federació Mundial de la Hemofilia. I es va escollir una data com avui, un 17 d'abril, per la comemoració del naixement del seu fundador, en Frank Schnabel. L'objectiu del dia és conscienciar la població sobre la malaltia i aconseguir també compartir coneixements i investigació per millorar la qualitat de vida dels pacients amb aquesta malaltia. La campanya d'aquest 2023, aquest any, és bàsicament l'accés per tothom, la prevenció de les hemorràgies com a norma d'atenció a nivell mundial. L'hemofilia, per a aquells que no sàpiguen exactament què és, és una patologia congènita que no permet que la sang es coaguli de forma correcta. És un patiment crònic i progressiu que es caracteritza per presentar hemorràgies de forma permanent en els pacients, les quals es donen de forma repentina. Això passa per la no presència a la sang d'una proteïna que és essencial, anomenada factor de coagulació. Doncs bé, que us sapigueu que avui, 17 d'abril, és el dia mundial de l'hemofilia. Avui també tenim el dia mundial de la lluita campesina, també tenim el dia europeu de la informació juvenil, i atenció, aquest dia, també és curiós, el dia de l'apreciació dels ratpenats. I és un dia, si més no, curiós, hem dit, perquè no hi ha cap organisme oficial i institucional que el recolzi, però bé, el dia tracta de reconèixer la incalculable funció ecològica d'aquests fascinants animals, els ratpenats, per exemple, també crear consciència sobre la seva importància i la seva, sobretot, conservació. L'origen i l'organització d'aquest dia va tenir la iniciativa de crear una finalitat per recolzar i ajuntar esforços per la protecció de les diferents espècies de ratpenats. L'organització, també, que hi està al darrere, és la Bad Conservation International, que es va fundar l'any 82. Per canviar una mica la perspectiva que hi ha sobre els ratpenats, sobretot avançant a les persones a ajudar a protegir-los davant la disminució substancial de les seves espècies en tot el món. Alguns mites, que sapigueu que hi ha ni creences sobre els ratpenats, per exemple, és que se'ls ha titllat d'animals senestres degut als seus hàbits nocturns, com, per exemple, també el fet de poder veure en l'obscuritat. Ells s'orienten durant la nit mitjançant un sistema que s'anomena ecolocació, visualitzant els objectes gràcies a sons de baixa freqüència. També els ratpenats són considerats com un símbol clàssic de les pel·lícules de terror, perquè els associen amb els vampirs mitològics que fan por a les seves víctimes per succionar la seva sang. Doncs bé, això també és una altra mite. La seva mala reputació, la dels ratpenats, també ha ocasionat agressions per part de les persones i la destrucció progressiva del seu hàbitat, i es troben, a vegades, inclús en perill d'extinció, depenent de les zones. Coseixes que no sabem dels ratpenats, doncs bé, per exemple, que són els únics animals vertebrats capaços de volar juntament amb les aus. També que la majoria tenen només una cria a l'any, sent proclius a l'extinció de l'espècie. També que són animals bastant longeus. Algunes espècies de ratpenats poden viure més de 30 anys. També que són transmissors de l'anomenada zoonosi ràbica, a través del contacte amb la sortida de la saliva infectada per mossegades o, doncs bé, amb mals nivells de risc de mortalitat en cas d'aparèixer els símptomes d'aquesta malaltia. També que poden volar, per exemple, a velocitats realment molt, molt, molt altes. Els ratpenats són frugibus que consumeixen, per exemple, productes, fruites silvestres, deixant intactes alguns grans en el seu estómac quan els mengen. Després també que els excrements que produeixen els ratpenats es denomina guano en alguns països, sent considerat com un excel·lent adó pel camp. Tu em vas dir veritats com cops de puny i vas deixar-me fora de combat. Sóc un acudit i no em dono mai les gràcies, només les desgràcies. Sort que puc fer un veure i veure els meus amics. Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi. Sort que la distància no ens distanciarà. Sort que tinc la sort que són al meu costat. Sóc un acudit Sóc un acudit Algun dia tindré gràcia i no només desgràcia Sort que puc fer un veure i veure els meus amics Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi. Sort que la distància no ens distanciarà. Sort que tinc la sort que són al meu costat. Sort que puc fer un veure i veure els meus amics. Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi. Sort que la distància no ens distanciarà. Sort que la distància no ens distanciarà. Ràdio des BVM 98.1 A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. I amb aquests quatre minuts que ens queden fins que toquen les sis de la tarda, les sis en punt i fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio, comentem les efemèrides del dia d'avui. Hem parlat dels dies mundials i dies internacionals i ens falten parlar d'aquests fets, aconteixements que van passar tal dia com avui, però de fa ja uns quants anys. Avui, 17 d'abril, és el 107è dia de l'any, segons el calendari greugrià. Esdeveniments que van passar a la zona dels països catalans. Per exemple, tenim que l'any 1931, a Catalunya, un 17 d'abril, per les pressions del govern espanyol, la República Catalana, que s'havia proclamat el 14 d'abril, es va convertir en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Macià n'esdevingué el president. També tal dia com avui, un 17 d'abril, però de l'any 1973 es va estrenar a Ràdio Televisió Espanyola el programa Giravolt. Què era Giravolt? Doncs bé, va ser el primer informatiu setmanal en català de la televisió espanyola, després de Mare Nostrum, que era un informatiu mensual. També altres efemèrides a la resta del món. Doncs bé, que sapigueu que a l'illa de Cuba, mercenaris entrenats pels Estats Units, l'any 1961, un 17 d'abril, van començar la invasió de Playa Girón, també coneguda com la famosa invasió de Bahia de Cochinos. Passem a la secció d'aniversaris. Avui faria anys. Àngel Casas, periodista, crític musical i presentador de televisió, va morir l'any 2022, fa un any. Àngel Casas va néixer l'any 1946, un 17 d'abril. Avui també és l'aniversari de Cine Bean, actor britànic de cinema i de televisió, que va néixer al Regne Unit l'any 1959. També avui és l'aniversari de Jennifer Garner, actriu i productora de cinema, que va néixer a Texas l'any 1972. També fa anys Victoria Beckham, cantant i dissenyadora de moda anglesa, que va néixer a Anglaterra, a Harlow, l'any 1974. I passem a les necrològiques, persones que ens van deixar tal dia com avui. Doncs bé, és el cas, per exemple, de Joan Badia, filòleg, professor activista, que va morir a Manresa el 2021. I també a nivell més internacional, persones que ens van deixar tal dia com avui. Per exemple, la música, compositora i activista pels drets dels animals i fotògrafa, la Linda McCartney, va morir a Arizona l'any 1998, un 17 d'abril. També la miliciana espanyola, coneguda com la Dinamitera, però que el seu nom era Rosario Sánchez, va morir el 2008 a Madrid. També ens van deixar tal dia com avui, per exemple, l'escriptor colombià, Gabriel García Márquez, que va morir l'any 2014 a la ciutat de Mèxic. Vinga, 15 segons i que toquin les 6 en punt. Passarem a escoltar el butlletí de Catalunya Ràdio i després l'informatiu, el butlletí informatiu de Ràdio d'Esvern. A la segona hora de la Rambla ens esperen més cosetes. Primer de tot, una entrevista amb l'organitzador de la mitja d'Esvern, en Marc Carbonell, i després la secció mensual de la revista La Vall d'Avers. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. La cineasta catalana Carla Simón fa marxa enrere i ha decidit finalment no formar part de la llista municipal de Junts per Catalunya al seu poble, Les Planes d'Ostoles, a la Garrotxa. A través d'un comunicat, la directora del Carràs ha comunicat que abandona la candidatura a la qual s'hi havia afegit com a suplent independent. Simón lamenta el que ha qualificat de descontextualització de la seva decisió inicial i assegura que no milita Junts ni comparteix el seu projecte polític. Tot i això, diu estar convençuda que aquesta formació liderarà les Planes d'Ostoles amb cura i intel·ligència i anima els veïns de la població a valorar el programa municipal que hi presenta. Notícies breu, Sergi Molero. L'Assemblea Nacional Catalana rebutja l'acord de claredat que impulsa el govern de Pere Aragonès amb l'objectiu d'aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat. La presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, assegura que obrir un procés negociador amb un estat que no pretén negociar res no té sentit. Va el que és a perpetuar el que és un diàleg fals que ja durant tot aquest temps hi ha hagut amb el govern de l'Estat i que ha donat un fracàs total. És més, el que ha fet és donar oxigen al govern de l'Estat per dir que a Catalunya no passa res, però sense parlar d'autodeterminació i negant el mateix dret d'autodeterminació a Catalunya. L'exjugador del Barça, Dani Alves, accepta per primer cop davant la jutge que hi va haver penetració amb la víctima que l'acusa de violació. Diu, de tota manera, que les relacions van ser consentides. El futbolista ha canviat de versió per quarta vegada. Ciutat de la Justícia, Maria Núria Rebella. Alves ha justificat la nova declaració d'avui i admès haver mentit abans pel fet que l'obsessionava que es descobrís la seva infidelitat. Ha assegurat que les relacions no només van ser consentides sinó que hi va haver un interès sexual mutu. La seva defensa ha qualificat la declaració de línialment correcta i tornarà a demanar la seva llibertat els pròxims dies. Alves està en presó preventiva des del 20 de gener. Fins ara, la jutge i l'Audiència de Barcelona li han denegat sortir de la presó abans. No és fàcil judici perquè consideren que hi ha un elevat risc de fugida, ja que el jugador té la nacionalitat brasilera i Espanya no té conveni d'extradició amb aquell país. A més, la seva capacitat econòmica li facilitaria marxar de l'estat espanyol. També hi ha proves contundents que l'incriminen. La declaració s'ha fet dues hores més tard del previst per un error administratiu i és que l'ordre del jutjat per a traslladar-lo ha arribat a mitjamatí a Brians 2. Catalunya concentra 3 de cada 10 habitatges de la Sareb. Hauria de ser, per tant, la zona més beneficiada per la cessió de 50.000 pisos del Banc Dolent per al lloguer social que ha anunciat Pedro Sánchez. Ara bé, els experts alerten de les limitacions de la mesura que el Consell de Ministres aprovarà demà. José García Montalvo és catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. La zona tensionada queda aproximadament el 53%. Hay el 53% de las viviendas de Sareb. Sin embargo, la zona tensionada que es el área metropolitana, las grandes ciudades, etc., pues vive la mayoría de la población de Cataluña. Este es un primer problema y el segundo problema es que incluso, aunque la vivienda está en una área tensionada, normalmente dentro del municipio no están localizados los mejores sitios con respecto a otros inmuebles. Els municipis afectats pel tancament de les centrals nuclears d'Escó i Vandellós començaran a rebre els diners per finançar projectes de reactivació econòmica el pròxim mes de juliol. Seran 34 milions d'euros i finalment també s'hi incloen els 10 ajuntaments situats a menys de 10 quilòmetres de les centrals. Crida d'Europa als Estats Units per convocar una cimera internacional que reguli la intel·ligència artificial. Els 12 eurodiputats encarregats de redactar la futura llei en la matèria creuen que els avenços recents demostren que el progrés tecnològic és més ràpid i imprevisible del que havien anticipat els responsables polítics d'arreu del món. I per això demanen en una carta adreçada a la presidenta de la comissió Ursula von der Leyen i al president dels Estats Units Joe Biden que la política dediqui una atenció important a l'afer amb una cimera global del nivell per acordar principis preliminars que enguïn el desenvolupament control i desplegament. Esports, Sònia Olaiart. ...del cas Negreire de la compareixença de Joan Laporta. Abans marxem cap al Real Club de Tenis Barcelona on hi ha en marxa aquesta primera jornada del torner jugador. Marta García, bona tarda. Bona vesprada. Màxima igualtat ara mateix en el segon set del partit que estan jugant Albert Ramos i Jaume Munar contra la parella argentina formada per Màximo González i Andrés Molteni. Empat a 4 ara mateix. 30 a 15 per a Ramos i Munar que estan servint també just ara mateix però és que el primer set l'han perdut de manera contundent 1 a 6. Per tant, ara mateix sí que està el partit més igualat. Volem si aconseguissen capgirar aquest resultat inicial. Avui també mos deixa la jornada a la classificació de Nuno Borges el portuguès que serà el rival de Carlos Alcaraz que finalment debutarà demà. Els cap de sèrie poden triar si ho fan dimarts o dimecres i el murcià ha preferit entrar en competició com abans millor. També demà debutarà un altre cap de sèrie Casper Ruth que s'enfrontarà a Ben Shelton. Marta García Catalunya Ràdio Tenis Barcelona. Gràcies Marta. Joan Laporta ha comparegut aquest migdia dos mesos després de l'esclat del cas Negreira. Segons el president Blaugrana del club va pagar Negreira per informes tècnics. També ha dit Laporta que Enric Negreira vicepresident del comitè tècnic d'àrbitres no tenia capacitat d'influir en els àrbitres ni en la seva designació. Laporta no només ha defensat el Barça sinó que ha carregat contra Javier Tebas i també contra el Madrid. s'ha desmarcat de la corrupció esportiva i ha confiat que no hi hagi sanció de la UEFA i puguin disputar la Champions la temporada vinent. I Sergi Roberto estarà un mes de baixa per un trencament del bíceps femoral de la cuixa esquerra. Pedri, De Jong i Dembélé han fet part de l'entrenament amb el grup i podrien tornar diumenge el dia de Sant Jordi contra l'Atlètic de Madrid. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova. El Centre d'Estudis Sant Justencs organitza el 14è concurs de coneixements Sant Justencs que en guany es complementa amb tres conferències sobre la rehabilitació del patrimoni històric de Sant Just. Aquestes xerrades tindran lloc a la Taneu a dos quarts de set amb tres dates diferents. El 20 d'abril sobre la masia Can Carbonell el 27 d'abril sobre la casa Espiell i el 4 de maig sobre la masia de Can Oliveres. Aquesta iniciativa del Centre d'Estudis té com a objectiu principal promoure el coneixement del patrimoni històric i cultural de la localitat així com donar a conèixer les accions que s'estan duent a terme per preservar-lo i recuperar-lo. Les conferències estaran a càrrec d'experts en la matèria que explicaran les diferents fases de la rehabilitació de les masies i cases històriques de Sant Just així com les actuacions i les tècniques emprades per dur a terme aquestes tasques. Per a més informació sobre aquestes activitats podeu consultar el web del Centre d'Estudis o acudir directament a l'Ateneu el dia de la conferència corresponent. En l'actualització del Pla Alfa d'avui 17 d'abril el Baix Llobregat ha passat del nivell 2 al nivell 1 segons ha informat el cos d'agents rurals. Aquest pla està destinat a definir les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d'incendis davant les situacions de perill d'incendi forestal que es puguin produir. Es graduen les situacions de perill d'incendi forestal en una escala de 4 nivells per a cada comarca i a partir dels nivells 2 i 3 s'activa el Pla Infocat. En els nivells més alts es prohibeixen o restringeixen determinades activitats per prevenir incendis forestals. El Servei Meteorològic de Catalunya ha anunciat la desactivació de la fase d'alerta del Pla d'Emergència per risc de vent a Catalunya el Ventat després de les previsions meteorològiques. El vent havia estat el protagonista dels últims dies amb fortes ratxes que havien afectat diverses zones del territori català. Durant aquest episodi el 112 ha rebut un total de 50 trucades relacionades amb incidències del vent però cap d'elles ha estat rellevant. Els efectes del vent s'han notat sobretot a la costa amb algunes platges on es va haver de prohibir l'accés per força del vent i també en zones elevades com ara les muntanyes. Amb la desactivació del Pla Vencat s'espera que la situació meteorològica sigui una mica més calmada. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. a la Rambla de la Ràdio d'Esvern ara mateix són les 6 i 10 i ho fem acompanyats i acompanyades del convidat de l'entrevista del dia que és el Sant Justenc Marc Carbonell membre de la secció d'Alta Muntanya de les Cees també responsable de la secció infantil de la mateixa entitat i organitzador de la mitja d'Esvern la cursa de muntanya pels entorns del Parc Natural de Collserola que de fet aquest proper 6 de maig arribem ja a la quarta edició. Hola Marc, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, parlem una mica si et sembla de la mitja d'Esvern segurament a molta gent li sona ja la cursa però a altra potser no. Quines característiques té aquesta cursa? Bé, aquest any com deia ja és la quarta edició i ja comencem a tenir una mica de nom i ens comencen a conèixer una mica pel Morillo i pels que no ho coneguin doncs, bé, és una cursa que es fa per Collserola bàsicament el que fem són els cims són els cims de Sant Jús des de Penya al Moro Turó Rodó i Cuscollera i després pugem a Sant Pere Martí. La cursa es consta de 3 distàncies per arribar a més gent des de la mitja mitja marató d'aquí ve el nom que són 21 quilòmetres amb 800 desnivell fins a la curta que són 8 quilòmetres amb 200 desnivell i la intermitja que són 15 quilòmetres amb 400 desnivell. Aleshores, la sortida i l'arribada és el complex esportiu de la bona aigua i una de les peculiaritats que té és que el ser un circuit que passes 3 vegades per la bona aigua. Aleshores, això et dona una mica més de vidilla pels espectadors perquè podem estar situats a la bona aigua i pots veure passar els corredors diverses vegades. Els que fan la primera la de 8 només passaran un cop, no? Sí, correcte. Els que fan la de 8 a la que arriben ja se'n van a fer l'avituallament i la botifarra. D'acord. Perquè, clar, has dit per exemple 3 cims de Sant Jús per exemple els que fan la de 8 per això només passen pel tipus de recorregut i pels quilòmetres només passen per un o com va? Sí, els que fan la curta només pugen a la penya al moro els de 8 quilòmetres fan la penya al moro pujant des de la salut i baixen cap al complex esportiu de la bona aigua aleshores aquests només fan un cim perquè ja surten els 8 quilòmetres volíem fer una cursa assequible al públic en general perquè entenem que una cursa a 8 quilòmetres encara pràcticament la pot fer pràcticament tothom que estigui una mica en forma a la que passes de 8 quilòmetres ja és més complicat la de 15 que et fas puges a la penya al moro baixes a la bona aigua i tornes a pujar al Toreu Rodo i Cuscollera aquesta ja aquí has d'estar una mica entrenat per poder-ho fer i una mica bastant i la tercera que és la mitja marató això ja és són paraules majors perquè 21 quilòmetres jo per exemple no els faig i que no és una mitja per ciutat vull dir és una mitja per muntanya que no és el mateix no? Sí el desnivell és important els 800 metres de desnivell és important sobretot quan arribes al tram final de Sant Pere Martí que és una rampa considerable forteta forteta que portes a les cames portes 18 quilòmetres i et ve la rampa però bueno la gent que fa aquesta distància ja està està entrenada ja està preparada per fer-ho clar tu recomanes a la gent abans fer el recorregut per mirar una mica o sigui per fer entrenaments per una mica el recorregut que serà la cursa per no emportar-se sorpreses per exemple la rampa aquesta que dius hòstia que porto aquí 18 i ara em trobo això no? Jo com a corredor perquè també soc corredor bàsicament de triatlons quan faig proves els circuits me'ls miro sempre tant el de bicicleta com el de com el de córrer com el de nedar els tres te'ls has de mirar perquè és important saber per on has d'anar per no equivocar-te en algun lloc et pots trobar llocs que no que no estiguin ben marcats igual o per saber bé el recorregut i sobretot per conèixer en aquest cas de la muntanya conèixer els punts on hi ha els desnivells més forts i també en muntanya és més fàcil perdre tot i que ho acostumem a deixar bastant ben marcat però bueno sempre pot passar que per la nit algú et toqui alguna cosa tot i que ho repassem pel dematí al mateix dia però és totalment recomanable fer una ullada si no el coneixes és el primer cop que vens fer una ullada si més no encara que no sigui en el in situ si més no mirar-te el track que tenim a la web que allà també en el track també et veus els desnivells veus més o menys per on es puges pots fer-te una idea de com és el recorregut perquè la primera edició només vau fer mitja d'esvern de 21 quilòmetres només va ser aquella cursa o no ja existien també les altres opcions no la primera ja vam fer les dues opcions la de 8 i la de 21 va ser a partir de la segona que vam decidir perquè ens vam trobar que hi havia gent que et deia ostres és que ni una ni l'altra les 8 se'ns fa curta però les 21 se'ns fa llarga aleshores vam dir com que tenim el circuit té aquesta peculiaritat que són com 3 loops com 3 voltes i passes per la bona aigua vam dir home doncs és senzill fer les 3 les 3 distàncies perquè clar tot això comporta una organització quina organització comporta tot això quan fa que ho esteu planejant o sigui quan en quin moment decidiu vinga va que aquest any ja ens hi hem de posar al maig després de Nadal podeu tot l'any anem treballant amb coses de patrocinadors sobretot i amb projectes amb coses noves el que passa que físicament posar-nos a treballar fins a l'1 de gener no podem per què? perquè al gener demanem el permís a Coixerola l'autorització al parc per fer la cursa aleshores fins que no tenim el permís i Coixerola ens autoritza a fer la cursa aleshores no comencem a moure res perquè si el tema de Coixerola cada cop està més complicat en tema curses i en tema... Per què està més complicat? Per les limitacions que us posen o...? Per les limitacions gairebé cada any hem de canviar una mica el recorregut perquè ens prohibeixen passar per segons quins camins sobretot corriols estrets pistes no hi ha cap problema anualment es deixen passar per totes les pistes o quasi totes si hi ha alguna que ens la ens la prohibeixen però el que ens prohibeixen molt són corriols que clar la gràcia també de les curses de muntanya és no anar tant per pista sinó que poder fer més corriols més trialeres de baixada tant de pujada i això ens ho tenen una mica controlat i aleshores cada any nosaltres demanem el permís enviem el track de l'any anterior i ens diuen bueno és que aquí aquest any no podeu passar heu de rectificar i bueno això aquí és quan comença la feina a partir del gener perquè hi ha algun us posen algun límit d'aforament de persones que pot fer per no sé si a cada cursa o a cada sí totes les curses estan limitades amb participants nosaltres estem en 400 no es deixen passar de 400 400 entre les 3 modalitats entre les 3 modalitats sí aleshores el que fem normalment obrim 150 150 inscripcions a cada cursa ens passem una mica però sempre abans n'hi ha que fallar sí n'hi ha que fallar sí no passem no passem dels 400 perquè a part Coixarola et fa des de l'any passat et fa pagar un un plus no et fa pagar un ja t'ho diré ara no em sortirà et fa pagar uns diners per si passa qualsevol cosa com un seguro com una responsabilitat per si passés alguna cosa realment no sé què és el que pot passar però vaja per si en complim alguna norma o alguna normativa del parc doncs la fiança una fiança sí ens demanen una fiança de 500 euros des de l'any passat aleshores al principi fem aquest canvi de la ruta aquesta dia hem hagut de canviar un parell de coses que per la coscullera per exemple no el turorrodó per dalt del turorrodó aquest any no es podrà passar el camí la trialera que puja per sobre el turorrodó aquest any no el podrem fer en canvi la coscullera sí passarem per darrere el turorrodó i pujarem cap a la coscullera i això cada any és una bueno és un mal de cap és cada any anar-ho canviant perquè és que ens van privint coses i crec que més més tard o més d'hora arribaran a prohibir totes les curses a la coscullera segurament no ho sé vaja és és algo que ens corre pel cap que algun dia passarà és una possibilitat com anarà el nivell de les inscripcions a quina s'ha arribat a les 200 300 bé les inscripcions cada any van similars la gent s'espera bastant a última hora sí sí sempre som així eh vull dir la gent s'espera bastant a última hora però per això el que vam fer per logística i tal per tenir les samarretes per tenir temps de tenir tot més preparat el que fem són dos dos dos franges de temps per apuntar-se i fem amb descompte els primers el primer mes hi ha un descompte a cada cursa aleshores perquè la gent s'apunti una mica abans no s'esperi a l'últim moment apuntar-se i ara potser estem ja amb 250 no ho sé l'última la setmana passada estàvem a 230 inscrits aleshores jo crec que en aquest cap de setmana ja haurem arribat els 250 o inclús més normalment hem de tancar inscripcions o sigui no arriba un moment un parell de setmanes abans que hem de tancar hem de tancar inscripcions perquè si no ens passem ens passem del límit del límit i que bé més gent s'apunta més gent de fora gent sobretot des d'una cursa que els santjustencs tenen allò a pressi molta gent de santjust molta gent de santjust moltíssima gent de santjust sí que és veritat que també ve gent de fora inclús ve de lluny de bastant lluny ostres bueno sí perquè els que es dediquen una mica al tema de les curses per entrenaments i per competicions a vegades els hi coincideix els hi va bé els hi coincideix distància amb desnivell i dates i aleshores a vegades ha vingut algun algun corredor semiprofessional vale vale i ara mateix quina és la cursa que sempre té més la més popular poder a la dels 8 quilòmetres o no et pensis estem estem molt similars amb les tres curses de participants l'altre dia em sembla que estàvem si variaven només a cada distància variaven entre 4 o 5 corredors només vale vull dir que està tot molt està tot molt home la de 21 potser no? o també té els seus no no té molts té molts té molts seguidors sí sí té molts seguidors la de 21 sí sí a partir de quina edat es pot participar a les curses? a partir del 16 del 16 sí i aquest any amb els infants perquè no hi ha no hem vist opció perquè s'apuntin sí bueno això és un hi ha hagut un hi ha hagut un petit un petit malentès i una una una bé vam introduir la cursa infantil l'any passat perquè el David i la Cristina de Trail Barcelona es van van venir i ens van dir ostres podria estar bé fer la cursa una cursa per nens i ens va semblar molt bé la veritat és que ens va semblar una idea perfecta fer-ho de forma compartida fer-ho compartit sí no compartit sinó introduir a la mitja d'esvern la categoria de nens que és algú ens havia rondat rondat pel cap des de feia temps però potser no ens hi havíem no ens hi havíem posat al 100% amb engegar-ho aleshores van aparèixer ells i com a socis d'ÀCES també que són socis d'ÀCES es van van oferir l'opció de col·laborar amb amb les categories infantils aleshores vam organitzar com l'any passat es va veure amb un gran èxit la veritat és que hi van haver més de 100 nens i tots molt contents i els pares hi havia molt d'ambient al complex i va estar molt bé però van haver-hi una sèrie de coses que com a mitja d'esvern i CES no ens van agradar del comportament d'ells aleshores els hi vam plantejar i no vam arribar a un entès a un acord aleshores vam decidir desvincular-nos desvincular-nos una mica de l'organització de la cursa infantil aleshores per decisió de la Junta de la CES hem decidit aquest any no fer cursa infantil de fet va ser alguna cosa puntual que es va fer l'any passat i bueno no sé si es farà si es farà o no es farà aquest any nosaltres ens agradaria fer-la i no descartem no descartem fer-la no descartem fer-la en una altra en una altra data no en una altra potser possiblement de cara a la propera mitja d'esvern o sigui a la propera cursa reprendre-la la 2024 sí reprendre-la sí segurament és una cosa que ens ho hem de treballar perquè realment creiem que hi ha molts nens que els hi que els hi agrada que els hi agrada que els motiva el tema de córrer per la muntanya i bé aquí tenim un lloc que està bastant bé i la mitja d'esvern doncs és una cursa de muntanya i a veure fins als 16 no pots participar doncs bueno si podem incloure els nens un altre cop estaria molt bé ara que parlem de nens i infants i aquesta passió per la muntanya que tenen ja des de ben petits i petites Marc et sembla si parlem de la secció infantil també de de les SES o vols comentar també de la mitja d'esvern alguna coseta que potser ens estiguem deixant per exemple se m'acotarà els obsequis encara n'esteu fent molta prova per les xarxes socials a veure quins obsequis tindrem amb la cursa bueno això és una mica si aneu seguint la xarxa ja es va veient hi ha bastants obsequis dins de la bossa del corredor nosaltres és una de les coses que més que més més importància li donem és el que el corredor se senti a gust s'ho passi bé i se'n porti un bon record de la cursa i se'n porti una bossa amb obsequis aquest any hi ha una hi ha hi ha bastantes coses dins de la bossa del corredor a part de la samarreta una samarreta aquest any ha quedat molt maca que ens la fa ens fa el disseny la Cristina Moreno sí que és una craca sempre l'es fa ell els dissenys menys el primer any que la vam fer nosaltres que va ser la més lletja vale clar des d'aleshores llavors ja veu decidir deixar-ho a les persones que en saben deixar-ho en mans d'una professional i amb la Cristina fa molts anys que ens coneixem ens coneixem de tota la vida i li vam proposar i sí sí encantada i ens fa uns dissenys de samarreta molt xulos que cada any es supera la veritat aquest any és espectacular i l'objectiu de les CES en organitzar la mitja d'esvern no és guanyar diners està clar tots els diners que fem tant de patrocinis com d'inscripcions de corredors el destinem únic i exclusivament als corredors a muntar una bona cursa i que els corredors tinguin el màxim de coses com per exemple aquest any hi haurà un altre cop tornarem a tenir massagista a l'arribada tot aquell que vulgui quan agribi necessiti una mica de massatge però mira això dels massatges tenen la mateixa possibilitat d'un massatge el que corredà de 8 que el de la 21 o sí totom té la possibilitat de tindrem la Montse la Montse Aguila del del bodycorner del complex esportiu de la Unaiua que ja va col·laborar fa la tercera edició també ja va col·laborar i llavors va estar un parell d'anys sense col·laborar i ara torna a col·laborar i com a novetat tenim també a la bussa del corredor hi haurà un got inclòs que té una petita explicació molt senzilla Sant Jus és municipi sense plàstics naturalment colxarola exacte aleshores ja l'any passat ja ens van avisar des del parc i des de l'Ajuntament que no es podrien fer servir gots de plàstic ni de paper ni res han de ser gots reutilitzables aleshores en en diverses curses que hem participat hem vist que es fan hi ha uns gots de silicona que els pots rotular tu amb el teu el logo de la teva cursa i cada corredor portarà el seu aleshores és important tenir aquests gots perquè clar aquest any hi haurà gots els habitualment cada cursa porta el seu aleshores això en el briefing de la cursa es explicaran aquestes coses com algunes novetats que hi ha més però bàsicament la més destacada a part de la cursa infantil és el tema dels aibetollaments amb els gots que tothom haurà de portar el seu got que nosaltres el regalem és un got que també amb el logotip de la mitja i és un got de silicona que es pot portar perfectament a sobre que no pesa no pesa es plega no es trenca i porta inclús porta una argolla per posar el dit perquè quan et t'omplin de beguda no et rellisqui ho hem vist a diverses curses i hem agafat la idea i bàsicament home doncs això és un punt fort amb la posseta dels obsequis sí bàsicament és això com sempre les recollides de dorsals es podran fer el divendres al local de les Ceres entrant pel pati del Roure o el mateix dia de la cursa una mica abans cada tres comencen a les nou no són nou un quart menys cinc i un quart i cinc més o menys hi haurà uns deu minuts entre sortida i sortida sí per no sortim tots de cop així ho fem més esglaonat i perquè després sempre hi ha sempre és més tranquil la sortida sí clar que no fer les 400 persones de cop no no perquè el complex tampoc és un lloc molt ampli aleshores fem fem les tres sortides val i a l'arribada comentes que hi haurà la botifarrada com sempre això sí sí com cada any farra, cervesa o refresc i l'avituallament l'avituallament sòlid i líquid també això està això està això està igual que tots els altres anys el que intentarem com cada any anem agafant una mica més d'experiència doncs intentarem millorar coses que que no que cada any cada any cada any ens trobem amb coses que hem d'anar millorant l'experiència és un grau i ens van donant idees de canviar coses com l'avituallament fer-lo una mica més enrere una mica més gran perquè l'avituallament com que només n'hi ha un de sòlid en tota la cursa que és allà el complex hi ha moltes vegades que s'ajunta molta gent llavors necessites potser fer-lo una mica una mica més gran sí que hi haurà igual que els altres anys els dos d'aigua habitualment d'aigua un a la salut sí com els altres anys i l'altre aquest estarà situat el que estava situat just al coll abans de començar la pujada de Sant Pere Marti aquest cop el situarem una miqueta més avall just abans de quan surts del del camí de pujada de terra que arribes al tenis allà estarà situat aquest any perquè per logística ens va millor és millor sí perquè hi podem arribar en vehicle per subministrar portar aigua i portar el que faci falta allà dalt i entrenament així oficial abans de la cursa n'hi haurà aquest any o no? ho esteu acabant de ho estem acabant de mirar però és que aquest any ha sigut molt complicat trobar una data si et fixes l'hem fet el 6 de maig quan normalment ho fèiem a l'abril però és que aquest any l'abril ha sigut un mes molt atapeït perquè hem tingut Setmana Santa després Sant Jordi Sant Jordi que és aquest cap de setmana el pont de l'1 de maig i a part també hi ha la cursa de les aixetes que és la de Sant Feliu que també passa pels mateixos llocs que nosaltres que la fan sempre un pèl abans aleshores sempre parlem amb ells i els hi preguntem quina és la seva data per no coincidir per no fer-la els dos el mateix per no contraprogramar exacte perquè hi ha gent aleshores no hi havia més dies perquè fer-ho Setmana Santa la gent marxa al pont de l'1 de maig també la gent marxa i mira vam decidir a principi de maig i aquest any suposo que farà una mica més de calor que els altres anys una miqueta més ja tindrem ja hem comprat ja hem comprat més aigua perfecte i ara si acabem si et sembla fent quatre punts del tema de les cees infantils sí quan és la propera sortida aquest mes aviam aquest mes tenim toca sortida amb famílies sí i sortim aquest dissabte també el dissabte 22 vale i ens anem a fer la mola ah mira a propet sí a la Serra d'Olbac bueno de moment les sortides que estem fent les fem les fem a prop les fem a prop perquè el tema autocar i tot això encara fa poc que hem que hem començat el camí la secció infantil i i cal veure una mica també no com la logística sí la logística també és més és complicada perquè són nens i requereix una logística bastant sí sí bastant complexa i i bueno aquest cap de sana com que és sortida amb famílies que és la que fem cada trimestre fem una sortida amb famílies que aleshores no venen els monitors venen els nens tant els que van amb monitors com els que van amb els pares sí els juntem tots i anem tots a fer una una sortida aquest dissabte som 55 persones 55 persones? tenim 55 inscrits normalment donem una setmana per escriure's sí i hi ha gent en espera o? no no a les famílies no hi ha gent en espera famílies és obert el que sí que tenim gent en espera és amb monitoratge monitoratge hem de donar les gràcies sobretot a la secció jove de les CES sí que sense ells sense ells ho es cobreix una mica sense ells tot això seria impossible perquè són gent que s'ha dedicat al cau i s'ha dedicat a l'esplai a ser monitors tots estan titulats i són gent que són persones que que han viscut això la relació amb els infants i ens ajuden bueno si no fos parells seria molt complicat tirar-ho endavant la veritat clar que bé i el que passa aquest dissabte és en família ara dir una cosa us toca us toca pringar bueno pringar us toca assumir la responsabilitat de l'excursió amb els nens escolta'm sí quan esteu tots junts és maco és una experiència molt xula el vam fer el febrer vam fer el Matagalls ostres també vam ser 40 i 40 i alguna cosa home però el Matagalls és una mica més no cala molt sí bueno no et pensis des de Coi Formic des de Coi Formic ho vam fer no vam fer des de Viladraun no no des de Coi Formic que més o menys va ser això totes les excursions que fem estan entre 10-12 quilòmetres i 400-600 de desnivell de moment el Matagalls el vam fer tots tots els nens van arribar a dalt ens pensàvem que igual costaria però van arribar tots a dalt i molt contents i sí que és veritat que el que fem és donar una opció perquè les sortien famílies venen nens de 4 anys i de 5 anys a vegades molt petitons clar hi ha l'opció de parar abans per exemple en aquest de la Mola una mica abans de començar el que és la pujada final hi ha un lloc on es pot es pot es pot parar i es pot estar allà esmorzant o dinant i els més petits si no es veuen en cor d'arribar a dalt doncs allà farem una separació del grup com que després es torna pel mateix lloc perquè no és una circular sinó que pugem i baixem pel mateix lloc els petits que no es vegin en cor d'apujar doncs els recollirem després amb els pares està clar no deixarem no deixarem que ens en sol i a les sortides familiars doncs cada pare es fa responsable dels seus fills molt bé doncs Marc moltíssimes gràcies per passar-te aquesta estoneta ja ens ha quedat més clar una mica com s'està organitzant i com serà la mitja d'esvern aquesta quarta edició i res també com serà la propera sortida de la secció infantil de la SEAS que vagi tot molt bé i ens veiem corrent per la muntanya molt bé moltes gràcies bona tarda moltes gràcies Ay, xanlú Ay, xanlú Ay, xanlú Ay, xanlú Fins demà! La vida allà fora ens espera No diguis no Surtim al carrer del... Va, acabem d'escoltar aquest tema musical i seguirem amb la secció de la Vall d'Avest, la revista d'aquí de Sant Just. Tenim en Josep Lluís, que és el director, aquí ja a l'estudi de ràdio. Parlarem amb ell dels continguts de la revista d'aquest mes, la que fa referència al mes d'abril, i després també li preguntarem sobre algunes novetats de l'edició de la revista. Esteu escoltant A Cop de Roc, que és un dels temes de D'Agoll de Gom, companyia de teatre musical, un musical que vam fer l'any 2011, i té aquesta cançó de protagonisme. Has despertat com d'un bon somni, ho has sentit clar dins del teu cor. No esperis mai que ningú t'hi porti, per fer el camí hauràs de ser fort. Ja no tinc por, la vida a la fora ens espera. Mai dius no. Sortim al carrer, deixem totes enrere, com la mà segueix, m'apakejo. A Cop de Roc, vull viure, a Cop de Roc, per ser un ramés. Just podem recordar el temps que vam passar, com ser, com ser, a Cop de Roc, vull viure, a Cop de Roc, A l'escoltes pel viu d'esquèl. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu acer. Només hem de començar, aprobem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats, Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Ara escoltes pel viu d'esquèl. Passant 40 minuts de les 6 de la tarda, estem a l'últim tram de la segona hora ja d'acabar també el programa d'avui la Rambla, dilluns 17 d'abril. Estem amb en Josep Lluís Gil, com hem dit, el director de la revista d'informació, S'enjustenca a l'Avall de Vers. Revista, recordem, eh?, que és mensual i que s'edita des de l'any 79. Cada mes hi tenim articles, entrevistes, reportatges, articles d'opinió... I cada mes també fem la secció aquí a la Rambla amb en Josep Lluís per parlar dels continguts de la revista en qüestió. Hola, bona tarda, Josep Lluís. Molt bona tarda. Veig que ja tenim la revista impresa, estem a 17 d'abril. Això és un rècord? No ben bé rècord, però bé anem bé perquè va estar divendres, avui està a Correus, demà començarà a arribar a les primeres cases. Bé. Molt bé, molt bé. O sigui, de moment anem a bon ritme. Sí, dintre dels terminis normals. Però ensenyo un moment la revista perquè m'ha semblat fantàstic el color d'aquest verd, així com verd blabós, bastant acolorida la portada. A veure, obre-la, que vull mirar... A veure... No, és en blanc i negre. Ostres, encara, Jurep Lluís, volíem donar la primícia. No, la primícia... Encara no. La primícia serà el mes que ve. Jolín, és que ja em semblava per el reflex del vidre, però no, és gris, és gris. És encara... És l'última edició en blanc i negre. L'última revista de la Vall de Verde en blanc i negre, que sempre ha estat en blanc i negre, no, la Vall de Verde? Sí, sí, sempre... La part de dins. Sí, sí, sí. La portada, al cap de bastants anys, vam anar introduint el color d'una manera o d'una altra i últimament teníem la portada contraportada a color, però era l'única cosa que hi havia a color. Ara, a dintre, tindrem... Entrarà el color. Els articles seguiran sent en negre, com és corrent i habitual, però entraran les fotografies i altres coses... En color. ...que li donaran més vivesa a la revista. Tinc entès que fareu alguna mena de presentació oficial o ho celebrareu d'alguna manera? aquesta... Sí, fem el proper dimarts, dia 25, fem un acte públic, obert a tothom, a la sala Piquet de l'Ateneu, en què farem una presentació de l'edició en color i aprofitarem també de passada per presentar en societat una mica la nova web, que encara que no està del tot operativa, però ja se li intueix... va agafant forma. Sí, se li intueixen les possibilitats, que ara en aquest moment té més possibilitats que realitats, però les té i moltes. Molt bé. Doncs que serveixi, no?, aquella data com... Bueno, també per això, per dir a la gent que ja... la Vall d'Avers té nova web, a més és una web que també està enllaçada, no?, amb les xarxes socials... Exactament. Serà molt més àgil i molt més útil que no pas la que teníem fins ara, però ja estem en construcció... De fet, més que una web serà una edició digital i com a tal requereix de notícies i... Actualització... Estamos en ello, però ja se li intueixen les possibilitats. Suposo que deu haver algú que us ha donat un cop de mà, no?, amb tot el tema de... No? Ostres! No, a veure, la web no l'hem dissenyat nosaltres, és una cosa que ja existeix, que és una aplicació que a través de l'associació de la premsa comarcal, de la qual som socis des dels béns inicis, està a l'abast i, per tant, està superexperimentada i adaptada a la finalitat que és un diari o una publicació periodística. No és una web a l'uso, sinó que és... Ja està especialitzada. Des del món ja periodístic. Per tant, el que passa és que té altres coses, perquè, clar, emmet poder-hi penjar les edicions en paper i pengem vídeos i aquí vull fer la falca que no només pengem, tenim penjades, penjats els debats que hem vingut fent fins ara, sinó que des del darrer ple municipal el vam transmetre en directe a través de la nostra web i està penjat per poder-lo visionar quan es vulgui i els partits del Hòquei Sant Just que des de fa un mes aproximadament que vam fer un acord i que transmetem els partits i aprofito també... En directe. En directe, en directe i queden penjats després per poder-los revisionar tantes vegades com es vulgui. Que bé, molt bé. Molt bé, molt bé. I més coses que poden anar entrant... Que poden anar passant. Però, mica en mica, anem... Sí, sí, clar. Clar, a poc a poc. Clar. Després, parlant de la revista d'aquest mes, què tenim? A la portada he vist com tres imatges, tres fotografies. A què dona peu, això? Té a veure amb el tema de la bona aigua, de l'enrenou de la bona aigua que s'ha convertit en una contestació important a les pretensions o a l'ordenament que hi ha, no? I llavors, a la portada, combinem dues fotos de l'entorn del qual estem parlant amb una imatge de l'abans de modificació del pla per una mica situar l'actual del que estem parlant. Perquè, a fi de compte, estem parlant d'una cosa que no existeix, encara. És a dir, estem parlant d'un espai que és, diem-ne, semiverge, no? Sí. I, per tant, aquí no podem ensenyar el que encara no s'ha produït. Vale. Això és la portada. És la portada, les imatges de la bona aigua. Que té a veure amb la reunió que va organitzar l'Ajuntament amb veïns i que... Les sessions aquestes que havien de servir, no? Havien de servir. Sí, no sé si des del punt de vista municipal per tenir una cosa plàcida la qüestió és que les dues reunions van resultar una contestació contundent per part dels veïns i, per tant, els veïns estan rebutjant no una opció o una altra sinó que no volen que s'hi construeixi res. Aquí hi ha un problema de base que és que hi ha un ordenament urbanístic... que diu que sí que hi ha d'haver. Llavors, aquí és una batalla que potser s'hauria d'haver fet abans però que ara és la que és i els veïns estan en contra. I no tan sols els que van assistir a les d'orugues reunions que majoritàriament eren de Bellsolets i Plana Pedrosa, sinó que ara ens consta que s'està gestant un moviment de contestació amb altres sectors del poble. Per exemple, l'organització ALNUS, ecologista... Sí, però va més enllà d'això. Va més enllà. Perquè tinc entès que va emetre algun comunicat també des de la seva banda rebutjant aquestes propostes que es feien. Sí, però el moviment que s'està gestant va més enllà d'entitats ecologistes. És un moviment de veïns que se'n va del sector... Que traspassa els barris del voltant de la bona aigua. Sí, perquè al final s'està veient que Sant Just s'està tapeint molt i això no sembla que tingui aturador. Vull dir, la normativa és la que és però la normativa sembla més feta a assegurar el creixement per se que no per necessitat. Bé, aquí tenim un tema que és un debat que serà llarg que no serà curt i que veurem com acaba i tant de bo ens porti alguna solució. Això, doncs, portada, també article en qüestió a dins de la revista, no? Deixa'm parlar de l'editorial que en realitat... De fet, ja ho hem parlat indirectament. A l'editorial ens acomiadem. Com que us acomiadeu? Ens acomiadem de l'edició en blanc i negra. De l'edició en blanc i negra. dic, que pleguen o què? No, ens acomiadem amb molta alegria perquè suposa un pas endavant, un canvi qualitatiu important i ens fa molta il·lusió que sigui i ho reflectim en l'editorial. Molt bé. Altres temes també. No sé si hi ha alguna entrevista, poder... Sí, tenim una entrevista amb el Francesc Fàbregas, fotògraf Sant Justenc, que casualment ara la setmana... No, aquesta setmana, dijous, inaugura una exposició al Palau Robert de Barcelona. Oh, caram! Amb fotografies que ell va fer l'any 81 de l'actuació del Bruce Springsteen. Llavors, crec que recordar que va ser la primera que va fer a Barcelona. Ell va ser el fotògraf oficial contractat per la discogràfica i amb motiu de l'efemèride doncs s'ha organitzat una exposició d'aquelles fotografies, d'una sèrie de fotografies d'aquella actuació i una mica casual aprofitem per fer-li l'entrevista perquè ha tingut una trajectòria molt important en el món de la música, de la fotografia i tal. Molt bé. Doncs entrevista en Francesc Fàbregas a Sant Justenga, més molt reconegut aquí al poble. A la gent segurament li farà gràcia llegir l'entrevista, oi tant? Bé, fem un recordatori del calendari electoral i les novetats que hi ha en quant als col·legis electorals, que n'hi ha algunes. Bé, molt bé. Com sempre, les notícies breus del dia a dia... Aquest cop també ocupen sis pàgines, digue'm que no, eh? Sí. Sí? Sí, sí, sí, sí. Semblava que no, però sí. Perdona, perdona, eh? Sí, sí. Sí, sí. Al final acaben passant coses i les omplim. Vull remarcar un compromís que han firmat els partits democràtics de Sant Just. Sí. Un compromís que en diuen antifeixista, en el que es pretén deixar de banda de banda qualsevol eventualitat, davant de les pròpies eleccions, deixar de banda deixar de banda les formacions d'extrema dreta i no vull anomenar ningú, però tothom m'entén. Vale. Aleshores, bueno, ja va molt farcida de diverses coses i algunes que ens afecten a nosaltres personalment a la Vall d'Avers. Sí. Bé, és una coincidència, però que n'hi ha de tot, una mica. Molt bé. vols posar algun exemple o prefereixes que els lectors i lectores ho descobren? Diria dues coses. Una, que a través d'un estudi de la CPC, l'Associació de la Pensa Comarcal, es determina que ens llegeixen mensualment de l'ordre de 3.500 persones. Home, gens malament. Lectors, és a dir, tenim 500 subscriptors, però això arriba a les cases i hi ha una sèrie de lectors més enllà dels titulars. Llavors, bé, ho remarquem perquè és positiu i la part, diguéssim, menys agradable és que pugem les tarifes de subscripció. La quota. La quota de subscripció per actualitzar-la una miqueta més. Molt bé. I què més? Però que no deixa de ser una quota bastant en preu raonables. Sí, sí, sí. Passa de 20 als socis de l'Ateneu, 22 la normal, a 22 i 24. Segueixen... Un parell d'euros més a l'any. A l'any. A l'any, vull dir que tampoc no és... Parlem de la primavera literària que estem tenint. Sí, plena d'activitats, de presentacions... Algunes coses ja havien passat... Clubs de lectura... Exactament. que col·laborarà, doncs, amb... Sant Jordi. Sant Jordi aquest cap de setmana que ve. Tindrà paradeta la Vall d'Avers? Tindrem paradeta i esperem que ens vingui a veure molta gent i que fem molts subscriptors. Clar que sí. Així serà, suposo. Esperem. Sí, sí. Què més tenim? En l'àmbit de joventut tenim un article sobre els intercanvis del casal de joves, que són una N educativa per formar una visió intercultural. Sí. És una experiència molt important, molt interessant i posem una mica de calendari dels tres propers intercanvis que hi ha previstos per aquest estiu. És veritat que han promocionat a través de la pàgina web que s'hi faran més intercanvis. Acaben de fer un Ara Tornant de Setmana Santa i em sembla que a l'estiu en faran un parell o tres més. Exactament. O sigui que... Tanto tenim l'ús al calendari. Exactament. En crònica passada, en la visió del passat, la segona part de l'article del Julio Ochoa sobre els maquis a la comarca, la voladura del polvorí de Santa Credo a l'Horda. Ja vam fer una primera part del número anterior. Vale. I aquí... Hi ha una altra, la segona part. La segona part i última d'aquest títol. Seguim amb la segona part també de la proposta singular que el Carles García ens feia el mes passat en relació al transport públic a la secció que hem anomenat Utopies, que tindrà una entrega més al proper número i aquí s'acabarà, en principi. Vale. Però... I bé, és interessant de... De llegir. De llegir. Molt bé. I què més? I d'aquí marxem als esports, potser? Als esports tenim un article sobre l'Àmbol Sant Jús que està lluitant per pujar a Primera Divisió Catalana un equip que està fent un esforç enorme que fins i tot es temia que pogués desaparèixer i que està fent una molt bona temporada tot i no tenir equips de base. i fan una crida a mirar de revertir aquesta situació però sigui com sigui és remarcable l'esforç que estan fent i la bona... els bons resultats que estan traient. Molt bé. No vull oblidar-me encara que no en parlem aquí no vull oblidar de felicitar la feina que està fent l'Hockey Sant Just aquest dissabte passat va guanyar el Barça i s'ha posat segon i té moltes possibilitats de com a mínim jugar el play-off de 100 a la Primera Divisió Nacional. Home, seria una gran notícia, eh? Absolutament i ja tenim previst fer coses... Ah, sí? Més acords amb l'Hockey Club i la Vall d'Aver, no? No, no. A veure què acaba passant i en funció d'això doncs molt bé farem alguna cosa. I recordo que el dia 19 de maig divendres a les 8 del vespre tenim el debat electoral sí amb de moment els 8 candidats que a hores d'ara coneixem hi ha una mica de suspens en relació a Quico Ferrer la seva formació sí ens ha assegurat que que ho té tot controlat però fins que no estigui procurant fins a l'últim moment no posem la mà al foc no? Nosaltres l'hem comptat però evidentment estem espenses que el dia crec que és el dia 24 o 25 la junta electoral la junta electoral dirà el que i sabrem si sí finalment però en principi està comptat tenim 8 candidats i farem doncs la 11a edició del debat electoral després de 40 anys de de fer-ho clar és una tradició també una tradició vam ser bastant pioners diria que molt pioners perquè en aquest país no era costum de fer-ne i les televisions diria que allà allà més o menys més o menys van començar també però no com ara i nosaltres vam ser pioners en certa manera i seguim clar un any més unes eleccions més sobretot a nivell municipal que les municipals o el propi municipi es cobreixen o ningú exactament ningú donarà la informació aquesta és la nostra missió donar cobertura allò que passi aquí i és la nostra vocació no només ho ha sigut sempre amb el paper sinó doncs amb la idea aquesta dels debats i la idea que tenim ara d'això que deia abans de l'edició digital de ser el pal de paller de la informació a nivell de Sant Just Molt bé Doncs Josep Lluís estic veient la contraportada que és el cartell informatiu del debat Molt bé Que corri eh Sí absolutament Que la gent també ho sàpiga Molt bé Doncs ho deixem en aquest punt que ja gairebé són les 7 de la tarda i ens han acomiadat del programa Que acabis de passar Bon dilluns i també bona setmana Igualment Moltes gràcies Vinga Que vagi bé Adéu Amor és cert Servei d'acreditació de competències professionals Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat Jo he fet de cambrer i ho he acreditat Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina Si tens experiència laboral o formació no reconeguda ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te Servei d'acreditació de competències professionals Si ets professional fes-ho oficial Generalitat de Catalunya Ja gairebé són A les 7 de la tarda Això vol dir que ens hem d'acomiadar del programa d'avui Nosaltres us hem estat fent companyia des de les 5 Tornarem demà també a la mateixa hora per estar aquí al 98.1 FM a l'emissora de Sant Jus Ràdio d'Esvern la ràdio municipal del poble Podeu recuperar tots els continguts d'avui els podcasts del programa ho trobareu a radiodesvern.com a la pestanyeta a la Rambla allà els tindreu tots editats També ens podeu anar seguint a les xarxes socials arroba la Rambla 981 tot junt i a minúscules en comptes de tant a Twitter com a Instagram També ens podeu anar seguint a Ràdio d'Esvern A les comptes també de Twitter i Instagram arroba Ràdio d'Esvern Res més Ara a les 7 en punt tocarà escoltar l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí al poble de la mà de Mariona Sales Vilanova Res més que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà dimarts Que vagi bé A les comptes a Ràdio d'Esvern sintonitza a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern d'Esvern d'Esvern d'Esvern