#365 - Magazín de tardes a Ràdio Despert amb tast de vi i activitats locals

Ara escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets a les 5 de la tarda d'avui dimecres 19 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín de tardes de Ràdio Despert. Es deu sintonitzant al 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens espera en les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot, farem tertúlia i tast de vi en directe amb l'Àstrid Goldstein del celler de Can Mata. Ja ens han anat entrant les copes amb aquest vi d'aquest color rosat molt típic de Sant Jordi perquè, a més a més, amb ella també parlarem de propostes de vins per celebrar la diada més esperada de Catalunya, la diada de Sant Jordi. Després, tot seguit, també parlarem una mica amb l'Albert Macià de les activitats que hi ha a l'agenda de l'Ateneu per als propers dies. També comentarem els dies internacionals i les efemèrides que m'han passat el dia com avui, un 19 d'abril. Després, i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem primer una recopilació de l'entrevista que li va fer la Maica Dueñas a la Lloy Beltran, que és actriu aquí catalana, que ara està amb l'obra de teatre Cartes d'Amor a Barcelona. I, tot seguit, farem la secció setmanal amb en Marçal Ferret, col·laborador que ve de l'Hospitalet per fer l'espai Just el que no saps. Aquesta secció en què cada setmana ens desperta una mica l'interès sobre la biografia d'un personatge històric famós. I sempre ho farem de forma amena i divertida, a veure quin personatge és el que ens porta avui. Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida. No marxeu, que comencem! Passen 13 minuts de les 5 de la tarda, li obro els micròfons a l'Astrid. Astrid, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Com va tot? Bé, eh? Ens has portat un vi per fer aquest tast en directe avui d'un color maquíssim, eh? D'un color maquíssim i que encara no saps ni el nom. No sé ni el nom. De fet, només veig l'ampolla i l'etiqueta de l'ampolla. S'hi preveu aquell segon de silenci. A veure. Ei! És molt refrescant, eh? Sí, molt refrescant. L'Astrid ha posat el vi dins de la copa. Exacte. Anem a aurorar-lo. A mi ja me l'ha servit, eh? Abans de començar el programa ja... L'he portat molt a cegues perquè l'ampolla no és transparent. Per tant, aparentment, a l'hora d'anar a comprar pot ser un impediment, en el sentit que sí que realment tant amb els blancs com amb els rosats ens sentim molt atrets pel color, o sigui... Perquè són colors normalment macos, no? Són bonics. Molt brillants, trobo jo. Molt brillants, sí. Són com unes tonalitats que no té el vi, per exemple, més fosc, no? El vi rosat o el vi negre. Clar, si hi ha dins dels vins blancs podem trobar diverses tonalitats, des d'un color molt pàl·lid, amb tonalitats més verdoses, més gruguenques, més daurades... Sí. Aquells colors que ja són com més grocs i són més envellits. Sí. El món dels rosats encara és més ampli, no? Fins i tot que a vegades és on és no aquella frontera. Sí. Que està molt bé, perquè a vegades posem molt. és un vi blanc, és un vi no sé què. I potser a vegades no caldria, no? Perquè al final la sensació també te l'has d'endur tu. Aquest l'ampolla és d'aquests colors així una miqueta com un verdós fosc, que no deixaria veure aquest to que realment és color salmó. Un salmó molt pàl·lid. Això és una llàstima, eh? En realitat que l'ampolla sigui d'aquest color perquè no deixa veure per dins com és el color del vi. Però l'està protegint de la llum. Ah, mira, veus, tot té una utilitat, tot té un per què. Sí, perquè als vins el color no és estable, no sé que tu el treballis d'una forma molt química i aconsegueixis una estabilitat en el color, com que en aquests vins amb mínimes intervencions no és el que es busca, sinó que si el color ha d'anar canviant a mesura que evoluciona el temps, passi i no passarà res. Aquest sí que a l'hora d'anar a comprar, tu veient l'ampolla aquí, vas dir com veus el nom del celler, mascandí. Mascandí, eh? Sí, celler mascandí, que n'hem parlat d'altres vegades. És que no sabia quin dur, eh? Era difícil perquè n'hi ha molts i tots quedaven bé de cara aquest cap de setmana de Sant Jordi. He buscat, a més a l'etiqueta posa rosat, aquella cosa que és allò que dius pel color de l'ampolla, no arribes a endevinar, veient el vi l'endivines bastant, però és que a més es diu desig. Oh, desig, romanticisme, amor, passió, digue-li com vulguis. L'etiqueta sí que té aquest rosa, aquest rosa, no fucsia, però que se li apropa bastant, eh? Home, però és bastant, sí, és com molt fort, eh? Un rosa... No és un rosa allò pal, allò suavet, no, no. És guapo, a mi m'agrada. Pujat, pujat. És molt de roses, eh? El què? La gent no acostuma a dir-ho, eh? Els roses... Bueno... Perquè acostumen a ser una miqueta... Hi ha una àmplia gama de roses, eh? De dibuix animat, rosà... Saps allò d'aquests dibuixos animats japonesos que utilitzen uns roses una mica cridaners? En aquest cas, aquest és maco, és diferent, però sí que tot i tindre aquest color rosat a l'etiqueta, que en principi ens hauria de treure, no és dels que més destaca. No, ara ens va venir un dia, què dic? És un rosa, deixa'm que digui la paraula, com violent. O sigui, violent... És pujat, és pujat. És un rosa pujat, allò, provocador. Sí, però no és un rosa tendre, és un rosa canyero. Potser seria un rosa desig, eh? Canyero. Perquè quan parlem d'un vermell desig, tots entenem aquell vermell tan pujat, no? Exacte. Doncs, potser és un rosa allò, pujat. Llavors, jo també, per les varietats que porta, porta una varietat de raó negra, que és el marlot, i una altra blanca, que és el macabeu. Clar, aquí et parlen una varietat blanca i una negra, predomina la negra. Però t'ho pots jugar molt amb les hores de maceració en contacte amb les pells del marlot per aconseguir una tonalitat o una altra. Per tant, amb l'ampolla així, sense descobrir, és... Sí. No sé si me'l trobaré molt pujat, poc pujat... I sí, la gent, quan busca un bir rosat, no li és igual qualsevol rosat. No? Mira molt el color. Perquè amb el color, moltes vegades s'interpreta... Et fas una idea del gust, eh? Del gust, de la intensitat, si porta alcohol... Tenim vins, per exemple, l'acústic rosat, que és un bir rosat de la zona del Montsant. Sí? Té una tonalitat que no és molt més alta que aquesta, és una miqueta més, eh? Però no gaire, però té 15 graus. Oh, mira. O sigui, com enganyen. O sigui, no ens deixem endur moltes vegades pels colors, perquè el grau alcohòlic pot ser alt. En aquest cas és suau, estem parlant d'uns 12 graus. Vale. Més lleuger. Clar, jo quan me'l vaig endur a casa, no fa gaire, vaig veure el color i dic... Quina seducció. Totalment, eh? I escolta'm una cosa, perquè és un dubte que tinc. En els vins se'ls diuen que és rosat o que és blanc, en funció realment del color, en funció de les varietats, en funció de què? Ha d'anar sempre en funció de la vinificació. Vale. O sigui, què és això? L'elaboració per elaborar un vi blanc. O sigui, podem tenir un raïm blanc i podem fer un vi blanc. Vale. D'un vi blanc podem fer un rosat. Difícil. Complicat, segons el tipus de varietat i la tonalitat de color que hagis aconseguit amb maduresa, perquè per molt que m'aceris no li extraurem gaire color. Clar, fer un vi negre de vi blanc, no aconseguirem mai el color, però sí que podem fer un vi blanc a l'estil negre quan parlem de brisats. O sigui, que l'altre dia ho vam dir, que són aquests vins que fermenten amb les pells i els deixem un cert temps amb ells. Seria una elaboració el més semblant possible a la d'un vi negre. L'únic que, clar, és blanc. I per molt que m'aceris hi ha un punt d'extracció que ja no treus més. Clar, que per molt que insisteixis, no? Per dir-ho així. Aquí està. El vi negre el que té és, clar, el color el tenim a la pell, igual que en el blanc, i normalment per fer un vi negre el que busquem és això, aquesta maceració, fermentació, o maceració més fermentació. Contacta amb les pells durant setmanes. Vale. Per tant, tu com més hores el tens, més dies i fins i tot un mes, més color obtindràs. Després, també, sempre tindrem en compte la varietat de raïm. Vale, clar. Que tindrem més o menys color. Clar. Però és un tema de dies i també temperatura. Una temperatura baixa extrau poc, perquè seria una maceració més en fred. Una temperatura alta té aquesta capacitat de treure més, no? Un grau alcohòlic també té més capacitat. Saps que moltes vegades, quan, no sé si has tanyit alguna cosa així, és allò que dius, a vegades jugues i et diuen, utilitza aquest component perquè puguis arrossegar més quantitat de color. Clar, el vi rosat, el vi rosat parteix, en principi, d'un vi negre. Ai, no, no ho he dit bé. D'un raïm negre. D'un raïm negre. Parteixes, en principi. O la majoria de la varietat que hi hagi ha de ser negre. Hauria de ser negre. Negre. Per tant, en aquest cas tenim un 80%, més o menys, de negre i un vin de blanc. Sí. D'acord? Aquí tenim, o sigui, s'afegeix el most que tenim del macabeu, l'afegeixes al marlot, barreges most. Ja, sí, sí. No barreges mai vi. Mai acabat. Sempre és de base, de principi. Bueno, és que de forma estranya no es barreja amb vins o més del que potser. Una altra cosa és el moment de fer el copatge. D'acord. Clar, però ara estem parlant d'arribar a fer alguna cosa al principi. D'acord, d'acord. Però sí que d'un raïm negre podem fer un vi blanc. D'acord. En conclusió. Oh, quin liu. Conclusió. En conclusió, que segons la varietat, l'extracció i el temps de maceració podem aconseguir. I milions de variables més podem aconseguir. Exacte, ho podem aconseguir. Per tant, no hi ha res de forma fortuita, sinó que tot és anar a buscar aquell color, aquella tonalitat, o la lleugeresa, l'acidesc. Clar, jo, per exemple, el cicle vegetatiu d'un macabeu i d'un marrot, estem parlant d'un blanc i d'un negre, no serà mai el mateix. Per tant, sempre és allò que has d'anar a buscar aquell equilibri de quan s'hi fermenta junts, els fermentes per separat, els barreges, el què i el com, no? Totalment. En aquest cas, observant el grau, el color, no és que hagis fet una dissolució d'un blanc i un negre, no? És allò de, segurament, fer una brema més matinera possible, o sigui, més, és que ara en sortia en castellà i no quedava bé, una miqueta més o un parell de setmanes abans del que seria natural per fer un vin negre, o un rosat més intens, una miqueta abans, quan encara no has aconseguit que la pell del raïm estigui tan marcada pel color, busques aquelles hores de maceració. És que és una mica difícil, també, de definir el color. Aquest és com un, anava a dir, com un salmonat, però tampoc. Per mi, amb el salmon, mira, un salmon d'una intensitat mitja, mitja baixa. Mitja baixa, eh, poder? Poder, sí. Ja m'està. Entra't a la web del Mascandí. Està en construcció. Està en construcció, però sí que podem dir un parell de cosetes perquè l'audiència es faci una idea del vi que tastarem. A Mascandí, la bodega està situada a les Gonyoles de Vinyonet, que és a l'Alpenedès. Exacte, al costat de Vinyonet del Penedès tenim... Exacte, a l'any 2006. I en aquesta petita bodega diuen que busquen la complicitat amb el paisatge, treballant sobretot les varietats autòctones i recuperant antigues catalanes gairebé desaparegudes. I que en les feines de la vinya s'intenta sobretot reproduir l'equilibri que hi ha en un bosc, sense cap tipus de fertilitzants químics ni, per exemple, pesticides, nutrint a la planta amb les seves pròpies fulles transformades per microorganismes del sol. I posen, doncs bé, una imatge de les dues persones que s'encarreguen d'aquesta bodega i també tot aquí un llistat enorme de tots els vins que... Uf, que no... Que posen... Que posen... Mira les etiquetes, Núria. N'hi ha que no... N'hi ha que no... N'hi ha que estan esgotades. Sí, que no estan disponibles. Sí, perquè clar, estem parlant quasi bé de microvinificacions, no? Que per cert, igual que aquest que tenim que es diu desig, hi ha un altre que també es diu desig però que no és rosat. No, és el blanc, van començar ja fons quants anys. Sí, el 100% xarelo, que és diferent. El 100% xarelo. Fixa't, ells comencen amb una gama, en principi, més reduïda de vins. Sí. N'han anat incorporant de nou, són sempre petites produccions, però sí que ara, actualment, en trobes això, el desig blanc, el desig rosat, el baudili blanc, el baudili rosat, el baudili negre, el tinc set. O sigui, seure són noms així com molt desenfadats, no? Que en si és una mica la seva forma de ser. Clar. Han de reflectir també la seva personalitat, la del celler, la de la bodega. Escolta'm, anem-ho a provar o a olorar o a fer alguna cosa, no? Olorem, prim, olorem. El tenim aquí a la copa i si no, escolta... Que ja ha anat bé, perquè avui, com que l'últim cop que vaig portar un vi encara feia frescota, no em va caldre una assistència amb fred. Però avui sí que li hem ubicat una miqueta amb un protector de fred. Molt bé. Per tant, ara ens ho hem pogut permetre d'estar xerrant una estona. Clar. Clar, si el vi el tenim molt fred, els aromes no els notarem, quedaran apagats. No, en absolut. I, o sigui, aquesta xerradeta ens ha anat... Ha anat de conya. A veure... Mmm, fa molt bona olor. Molt net, molt polit, molta fruiteta. Saps aquelles... Aquelles... Aquelles maduixetes de bosc, aquelles salvatges que són tan xicarrones. Com fruites silvestres, no? Sí. Exactament. No sé com es diuen, eh, aquelles... Jo li dic maduixeta de bosc. Sí, és com... Són com, bueno, maduixes, però no són les maduixes que ens mengem com d'un postre de fruiteta. Exacte, exacte. Són aquelles tan xicarrones. Sí. I que és allò que moltes vegades són tan petitones que passen allò d'un color com... A veure si s'entrada... Són encara un color com molt barbellós i són d'una potència aromàtica... Tipus, a veure, entrem en alguna pàgina web que ens ensenyin les fruites, els fruits vermells del bosc. Ens parlen de les mordes, ens parlen del gers, per exemple, també dels esbarzers, de la grusella, de l'Arts Blanc, dels grataculs, de la buixerola... Ai, mira, maduixetes de bosc. Maduixetes de bosc. Maduixetes de bosc. Maduixetes de bosc. Et recordar una fruita, d'aquí a interpretar-la, em recorda a... És allò que dius, que la majoria de fruites ja no tenen aquell gust que tenies o que fins i tot recordes. Jo segurament recordo aquelles primeres maduixetes que tastava quan era petita, segurament les últimes que hauré tastat, que hauré dit... Uf, però en tenim moltíssimes. No, no, sí, n'acabo de llegir ara mateix en més de 15. Mores, esbarzers, gruselles, esblancs... Clar, la mora no la trobo tant, però la grusella una miqueta més. Maduixeta de bosc, la moixera d'aguilla, la moixera, el sabuc o el sabuc vermell, també n'hi ha d'altres que no són comestibles, eh? Tot s'ha de dir que n'hi ha moltes d'aquestes que... Que són molt boniques. Seu molt boniques, molt vermelletes, però que no són comestibles. No les toquem. No, com per exemple el galsaran, o l'aritjol, el lligabosc o el xuclamel. Aquests ens posen que no són comestibles, per tant, ojo. Anar canviant, si tornes ara a olorar, veuràs que la primera sensació ja no la tens, ara aquí ja és com més complexitat aromàtica, té un nervaci. Sí. També, eh? És allò que et transporta... Jo crec que quan olores et transporta bastant a bosc. A un bosc, t'anava a dir. Bosc i és allò que dius... A veure, jo perquè sé que estan ja a tocar a garraf, però sí que té aquest aroma més silvestre mediterrani, no? Perquè a vegades és aquest olor, així, un bosc mediterrani o una zona com... La que seria per classificar com a mediterrani. I sempre serà aquest fonoll, les farigoles, els romanís, o sigui, aquest punt d'herba salvatge, però també té aquest punt aromàtic. Els fonolls també són molt xulos. Com a... sí, sí, totalment. No té una gran potència aromàtica, tampoc té una gran quantitat d'alcohol perquè ens l'empenyi, però és un aroma molt refrescant, tampoc dóna sensació de madur, no? Allò, que si jo t'està dient, veu-me. Veu-me, sí, sí, totalment. Jo l'he begut ja, eh? Jo també. Però no et sabria dir exactament... És molt fresc. Sí. És un vi que no passa indiferent. O sigui, n'hi ha vins que a vegades t'es poses a la boca i... Oh, m'ha desaparegut. Ha marxat. No he tingut temps ni d'analitzar-lo, no? És un vi sec, però quan el tens a sobre de la llengua... Sí. ...se t'obre, queda com molt obert, no? Aquí als costats de la llengua... També una mica. ...salives. Sí, sí, sí, cap als laterals. Exacte. Llavors, bé, això vol dir que hi ha una bona acidesa. Aquesta frescota menys la dona l'acidesa. I després et queda aquí un posgús que dius, no el trobo gaire marc... Bueno. Però que el notes, què ha passat, eh? És això, sense tindre una gran potència, allà hi és. Per mi és un pur divertiment, perquè des d'estar fent així una copa... Sí. Mira, si ara no estéssim aquí dins tancades. Anéssim aquí dalt, a la terrasseta, al sol... Sí, ara la cangina es t'aprendrà alguna cosa. Exacte, no? És molt un vi això de fer. Entraria bé, entraria bé. Entraria molt bé ara. És una bona hora, eh? Sí. Sí, sí. I, escolta, Màstrid, l'has escollit per algun motiu de... Perquè estaves pensant... De pressió. Perquè està pensant... Estava pensant... Però no perquè, per exemple, Sant Jordi no és una edat en què hi hagi alguna menja molt característica. Han fet el pa. Han inventat aquest pa. Bueno, sí, el pa de Sant Jordi, és veritat. Sí, clar. No sé què té de diferent, eh? El part de les quatre barres. O sigui, suposo que per aconseguir aquella tonalitat tan grueta que deu haver-hi una algú de blat de moro. Sí, per al pa de Sant Jordi, que sàpigues que... Crec que no l'he tastat. Porta 400 grams de farina de força, farina de pa, també porta aigua, llevat, sal... Normalment hi posen nous, també hi posen sobreassada, suposo que per... Clar, per donar la tonalitat vermella. I també porta formatge. I per tirar més cap al groc. Suposo que sí, suposo que sí. Llavors, bueno, hi ha diferents pàgines web, en diferents receptes, però, bueno, la idea és fer com una mena de pa amb aquests ingredients. Ha fet el pa... Amb el formatge i la sobreassada. Sí, segons la pastisseria fan pastissets. També, també. Per exemple, a Pinterest hi ha un munt d'idees. Sí, d'idees de... Amb cors, sense cors, amb barres, sense barres... Sí, totalment. Amb dragonets... Mira, ràpidament, per si hi ha algú que vol fer aquest pa a casa seva, s'ha de fer una mena de volcà amb els 400 grams de farina. Després, tirar-hi el llevat, diluït, amb aigua, amb aigua tèvia i sal. Després, bueno, fer com una mena de massa, no? I dividir aquesta massa com en tres parts. I amb cadascuna d'aquestes tres parts hi has de posar, en una, barrejar-ho amb els 120 grams de sobreassada, l'altra part amb els 80 grams de formatge, i la tercera part amb les enous. Llavors, el que hem de fer a continuació és cadascuna de les masses que tenim, no?, estirar-les com amb un rotlle d'aquests, no?, que quedi allò planet, planet, no? I llavors tenim com tres llàmines. Llavors, amb un ganivet hem de tallar la massa, per exemple, de la sobreassada en quatre parts iguals, la del formatge en cinc, perquè, clar, recordem que hem de fer la bandera, no? Que jo crec que de ser... Jo preferia, potser, fer el pa sol. Fer el pa sol, directament. I agafes la sobreassada... I després el que has de fer és, amb aquestes, amb això, anar-ho com llaminant, no?, posar-ho un damunt de l'altre i anar construint, com si diguéssim, la bandera. Que quan queda un resultat, una mica, dius-te... I el de les nous, doncs el de les nous serveix per embolicar-ho tot. Clar, perquè el tingui com una miqueta més contingut, supongo, perquè no se'n se'n vagin les barres. Ho poses tot en un recipient al forn, durant 30 minutets a 180 graus, i ja tens el teu pa de Sant Jordi. I després també hi afegeixes el vi, òbviament, no?, de mascarri. Clar, clar. Veus? Per això. I és allò que... Faré horari especial al celler? No. Aquest cap de setmana o alguna cosa, perquè hi ha activitat aquí a Sant Jús? Hi ha molta activitat. Tant dissabte com diumenge, eh? Que hi ha molta activitat, suposo que... A veure, a nivell col·laboració, o sigui, a nivell fer alguna cosa, com que tampoc ho he explicat gaire, i és allò que m'ho van proposar. Potser deu fer un parell de mesos o més. Saps que el dissabte a mig matí hi ha una lectura... Sí, amb la festa de la paraula del Club Literari de la Taneu. Exacte. Doncs allà tocarà portar la paraula... Tocarà portar una mica, no? La paraula del vi. La paraula del vi, clar. Hi haurà gent recitant poemes i això. Exacte. I jo he buscat en el llibre del vi de Pliny el Vell... Sí. Cosa difícil, eh? Trobar el... No he calculat els caràcters, després potser rebré algun clatellot de dir t'has passat de llarg. Bueno. Però intentar buscar aquell paràgraf on expressi aquell vi d'època romana o que hagi mirat més cap a Grècia o així. O sigui, fer aquella mirada a dos mil anys enrere i que ens expliqui alguna cosa curiosa, divertida, alegre... I crec que he trobat el paràgraf. Molt bé. Hi ha alguns poemes sobre... Hi ha poemes, sí. Sobre el vi? Sí, sí, sí. El tenia pensat portar, eh? L'any passat, ens sembla que l'any passat o l'altre ens vas fer gravar... Sí, l'any de la pandèmia. L'any de la pandèmia vaig gravar... I et vaig gravar les quartetes d'Omar Kayam, de l'antiga Pèrsia. Ah. O sigui, un persa que parla molt de l'amor, de la vida, de l'amor, del vi, de la bogeria, de... Ostres, no me'n recordo. De la briagadesa i en té de molt boniques. i el vaig descobrir en un vermut literari al Castell de Falset. Ostres, mira. I no el coneixia, una viticultora de gandesa, la Pili del Seller Bàrbara Forés, me'l va recomanar i el vaig... El tinc... No tinc tauleta, eh? De nit, però tinc el peu de llit, que tinc una caixa amb tot de llibres i sempre està allà, no? El Plínio Vell i Omar Kayam està sempre allà, perquè és com molt... Me'l poso en la mochila, tens aquella estona, no?, de desconexió. N'hi ha un de Josep Maria de Sagarra, que es diu Vinyes Verdes, que és molt maco. Vinga. Saps quin és? Ara no t'ho saps. Ara no, és un que diu Vinyes Verdes vora el mar. Sí. Ara que el vent no es remuga, us feu més verdes i encara teniu la fulla poruga Vinyes Verdes vora el mar. A mi m'encanta. És molt bonic. I el que també ens agrada molt al celler és ara que durant tot aquest mes de primavera poètica que estem gaudint, el poema que hem expressat a la porta del celler de... De Joan Margarit. De Joan Margarit, que vas en un vagó de tren i veus passar una vinya, no? Estimes un lloc, no? És com un paisatge que és com molt, molt comú. Ostres, doncs de Joan Margarit hi ha un poema que es diu Brindis. que parla de Vinyes, no sé si l'heu... Sí, també vaig dubtar, però l'altre és aquell moment, no? Mira, abans de trucar a l'Albert, si et sembla, llegeixo aquest poema de Joan Margarit, que de fred només és una estrofa i el poema es diu Brindis i diu així, diu... Més junts del que ningú no sabrà mai, els sembles dues copes. Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre. Un home i una dona, en un instant, poden equivocar-se, però l'instant no tornarà mai més. Escolta, m'és maco. És molt bonic. Sí, sí. Bé, deixem una mica de música a Astrid i truquem a l'Albert. Si et sembla, ja en un parell de minuts, tornem. Va. Perfecta. Bad habits need to lay nice and in alone. Conversations with a stranger I barely know. Swearing this will be the last, but it probably won't. I got nothing left to lose or use or do my bad habits lead to white eyes. There in a space and I know I lose control of the things that I say. I was looking for a way, I now can't escape. Nothin' happens off the tube It's true, it's true My bad habits lead to you My bad habits lead to you My bad habits lead to you I've been losing sleep Dreaming about the things that we could be But baby, I've been, I've been praying hard Said no more counting dollars We'll be counting stars Yeah, we'll be counting stars I see this life like a swinging vine Swing my heart across the line In my face it's flashing signs Seek it out and ye shall find old But I'm not that old Young, but I'm not that bold And I don't think the world is sold I'm just doing what we're told I feel something so right Doing the wrong thing And I feel something so wrong Doing the right thing I could lie, could lie, could lie Everything that kills me makes me feel alive Baby, I've been, I've been losing sleep I'm dreaming about the things that we could be But baby, I've been, I've been praying hard Said no more counting dollars We'll be counting stars Lately, I've been, I've been losing sleep Dreaming about the things that we could be But baby, I've been... Escoltes la Rambla La vida s'enjustenca A través de les zones Ara mateix passen 41 minutets Hem fet aquesta primera part de la primera hora de la Rambla El magasin de tardes de Ràdio d'Esvern Amb l'Astrid Golsanj del celler de Can Mata Ens ha portat un vi, l'hem tastat Un vi rosat de Mascandim Una bodega de... Ara no sortirà el nom L'Alpanadès, no? Era Astrid? Celler Mascandim, desig Celler Mascandim, desig Hem trucat a l'Albert i no hi ha hagut sort Per tant, les activitats les comentaré jo Si et sembla Perfecte Que tant per tant tenim la mateixa informació Sí, la compartim No hi haurà problema Doncs mira, Astrid Et comento Demà dijous, dia 20 d'abril Dos quarts de set de la tarda A la sala cinquantenari Hi ha entrada lliure Per anar a la primera xerrada Del curs de coneixement Sant Justencs Que prepara el centre d'estudis Sant Justencs Estic assabentada Llàstima l'hora pel comerç Sí, llàstima l'hora Torno a reivindicar Llàstima l'hora Aquesta desconnexió mutua, eh? Perquè al final Comerç estem com molt obligats Sí I l'hora és bona Està bé, però bueno Però clar Pel comerç encara és És molt complicat Perquè a més Crec que és necessari, eh? En general Bueno, que sàpigues que És un curs que fa el centre d'estudis Que són tres conferències diferents Sí, vaig anar al curs anterior Molt interessant Demà és la primera Sí I parlaran sobre la masia de Can Carbonell Després, els altres dies El 27 d'abril I el 4 de maig Faran les altres dues I parlaran sobre Bueno, sobre altres Altres masies Vinga Que la de Can Oliveres Aquesta és la que m'agradaria La de Can Oliveres És el 4 de maig Que els meus avis Eren els mesobers Ah, ostres, home N'hi ha com una part d'infantesa Poca Sí, clar Lligada De setmana, bàsicament Però sí que és allò Que si tanques els ulls Veus encara Les gallines Els porcs Els conills Tentra Hi ha una parada de Trump Que diu Can Oliveres Sí Però jo diria Que Can Oliveres És com molt típica Amb molts pobles Sí, no té res a veure, no, allò Perquè jo crec que N'hi ha molts pobles Tots els pobles Comparteixen el Raval Les Oliveres El Carre Major La plaça Exacte Sí, exacte Bé, doncs Que la gent sàpiga Que no té res a veure No En fi Seguim amb les activitats A l'Ateneu I després d'aquesta conferència Del Centre d'Estudis El divendres, dia 21 A les 10 de la nit A la sala cinquantenari Hi ha Música al Viu Amb el grup Tronic És, bé, un d'aquests concerts Que també es toca jazz Onarja sèries Dins d'aquest cicle De Música al Viu I, bé, són 12 euros Per part dels socis i sòcies Després també 10 euros Perdona, 12 euros Entrada general I 10 I 10 Pels socis i sòcies De l'Ateneu I per als que siguin Menors de 30 anys 8 euros Està molt bé, eh? Ser menor de 30 anys Sí Sí, sí, sí Després Continuem amb més cosetes Perquè dissabte El dia 22 d'abril Els toca la secció infantil De les Cees Marxar d'excursió De fet, vam tenir el Marc Carbonell Que és un dels coordinadors De la secció infantil De les Cees Que està molt bé Sí, sí, sí Fan una Fan, bueno, cada mes fan una excursió diferent I un cop al trimestre Una d'aquestes excursions En lloc que els nens i nenes la facin amb els monitors La fan amb les famílies És a dir Això també és bonic Sí Implicació una mica Sí, un cop al trimestre I és justament la d'aquest dissabte Que la fan I se'n van a la Mola De Sant Llorenç del Munt Molt bé Sí, sí, sí Van fer Em sembla que el trimestre passa La van fer al Matagalls Que Déu-n'hi-do, eh I aquest cop Doncs se'n van a la Mola I no sé si em va dir Em va dir Que eren Pront de cinquanta i pico de persones Sí, jo miro les imatges per xarxes Ostres, són moltes persones, eh Una de canalla Està molt bé Sí, sí Però moure tanta gent també Que cadascú se'n va amb el seu cotxe, eh Perquè és amb les famílies Sí, però que no és fàcil Avui en dia moure Per qualsevol activitat, eh Doncs moure la canalla Sí, sí Molt bé, molt bé Molt bona feina Després el dissabte Hi ha un acte Dos quarts de dotze Davant del mercat Que és el que hem estat comentant Exacte El de compartir lectures Davant del mercat Sí En què ells ho defineixen Com que el Club Literari Vol posar veu Als llibres Que ens han marcat Que ens han emocionat Que ens han divertit Amb aquesta lectura Que es fa de textos En veu alta Triats per persones Participants En qualsevol modalitat Sigui prosa Pot ser ves Això sí, eh Amb una extensió màxima Sí Que si tu vols participar Oco Sí Recorda'm D'una pàgina Una pàgina No, el llibre del vida I tot ell és xicarronet Sí Intentaré Una pàgina Per favor No capítols sencers Perquè si no després Això sí Si voleu participar-hi Heu d'enviar un mail El Club Literari De la Taneu Sí M'indiquen el nom El títol del llibre escollit I l'autor Més que arreu Perquè ells també Suposo que es puguin organitzar Que no tinguem aquí Tres poemes iguals Clar Exactament I després també La Taneu El mateix dissabte Però per la tarda A les 6 Fa un espectacle familiar Que això és bastant Novedor A Sant Jús Perquè És d'aquelles coses Que Bueno Un mag Un mag Mai venen mags Aquí a Sant Jús Jo no recordo Bueno no ho sé No és molt típic Tenir mags aquí Com a mag Com a mag No Algum cop haurà vingut algun Però escolta No és allò molt recorrent En fi Que vindrà un mag Que es diu Xema I que farà un espectacle A la Taneu Que es diu The Postman I s'orella el cartell Amb una carta Com si fos un carter No? The Postman Clar Que et porta la carta Sí Això serà La sala del 50 Anari I s'han d'agafar les entrades Per a Entràpolis Perquè són 10 euros L'entrada Als menors de 12 Són 5 euros I per a aquells fills Dels socis i sòcies Doncs aquest espectacle És gratis Gratis Molt bé Molt bé I això diuen Que és l'únic carter Que ha repartit cartes A més de 20 països Dels 5 continents Que ha lliurat paquets A la reina d'Anglaterra Al papa I els dos presidents De la Casa Blanca Diu que distribueix Tot allò Que té destinatari Però s'adona Que té un paquet Sense adreça Ni remitent No sap per qui és I diu Què deu fer? En fi, doncs caldrà veure-ho Caldrà anar-hi Sí, sí, sí A mi la màgia És d'aquells espectacles Sí, eh, que sempre penses Estàs més fendent de buscar El truc Sí I et perds l'encant Clar Perquè et deixa O sigui Estàs fendent Penses, tot truc té el seu Clar És una il·lusió Sí, sí Però on és el límit A vegades és allò Que dius El teu ull No té aquella capacitat De Bueno, aquell al que està Al teatre victòria Al Mago Pop Sí Ja no li diuen ni mà Que és il·lusionista És il·lusionista Perquè fa coses Sí, fa coses Jo crec que a vegades és Deixa't anar I no vagis a buscar on n'és O sigui, has vist un moviment estranyat Clar, però veus volar una persona I penses Bueno, què? Com? Com? Què? Què, no? La il·lusió, no? Sí, sí En fi, doncs Estrit Tot això ha estat per avui En aquesta primera hora De la Rambla amb tu Que acabis de passar Una bona tarda I que tinguis Sí, encara té una tarda bonica avui Sí I no fa aquell vent A la setmana passada No fa aquell vent No hi ha aquells núvols Que molesten La terrasseta d'aquí dalt Ja torna a estar oberta Torna a estar oberta Can Gina està, efectivament I diumenge I diumenge La festa gran Per Sant Jordi Que tinguis bon Sant Jordi Bona diada Igualment Que vagi bé Que vagi bé Adéu Adéu Deixem aquest tema Que es diu Happy Ending De Mica I live the rest of our life But not together Wake up in the morning Stumble on my life Can't get no love Without sacrifice If anything should happen I guess I wish you well A little bit of heaven But a little bit of hell This is the hardest story That I've ever told No hope of love or glory Happy End Is gone forevermore I feel as if I'm where you stand And I'm where you stand every day This is the way with me I'm not pretending No hope, no love, no glory No happy ending This is the way that we love Like it's forever And if the rest of our life We're not together Two o'clock in the morning Something's on my mind Can't get no rest Keep walking around If I pretend that nothing ever went wrong I can get to my sleep I can think that we just carry it on This is the hardest story That I've ever told No hope of love or glory Happy End Is gone forevermore I feel as if I'm where you stand I feel as if I'm where you stand I'm the way you stand every day Oh I feel as if I'm where you stand Oh I feel as if I'm where you stand Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit