#367 - Celebració de Sant Jordi a Sant Just

. Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui divendres 21 d'abril, a dos dies de tocar de la Diada de Sant Jordi. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin de tardes a Ràdio d'Esverna. L'esteu sintonitzant al 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6 primer de tot, i perquè ja la tenim aquí a dins de l'estudi, estarem amb la Maica Dueñas, Sant Justenca, molt vinculada al món de l'espectacle i del teatre. Ens farà una crònica de com van anar els Premis Mags i a més a més ens té preparada una entrevista. una entrevista molt i molt especial, sobretot també per al públic artístic Sant Justenc. Després, a segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esverna, dedicarem aquesta segona hora a fer un espai especial per Sant Jordi, especial per la Diada que tots els catalans estem esperant. Doncs bé, tindrem a la Cristina Rubio, al Salva Crespo i també a en Joan Esmerats, col·laboradors habituals de la tertúlia d'actualitat que fem els divendres, i parlarem amb ells una mica dels costums que hi ha per la Diada, quins llibres han escoltat i els recomanen, també com ho celebren, si es quedaran a celebrar la festa que en Jean està aquí a Sant Just, o potser per la tarda després baixant a Barcelona, en fi, una mica les rutines de Sant Jordi, i com no, farem el superquiz que hem anat anunciant per les xarxes aquest matí, i comprovarem el seu nivell de coneixement sobre Sant Jordi. Doncs bé, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Les reserves s'esgoten, la sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vides. Això és espectacle. Hola, Maica, bona tarda. Què tal? Bona tarda, bona hora, bon dia. Bon dia. Fa una setmana estaves nerviosíssima perquè marxaves cap a Càdiz als Premis Mags, i bé, ja et tenim aquí de tornada, bueno, ja vas tornar fa un parell d'altres dies, però bueno, ja ha passat. Va ser dilluns a la nit, a la gala, i vaig tornar de Càdiz, doncs, el dimarts. Bueno, però ja portaves ja també un parell de dies allà gaudint d'Andalusia, no? Sí, vaig passar un cap de setmana, diguem-ne, a Càdiz. Molt maco, no la coneixia, em va agradar molt. Té un litoral fantàstic i preciós, està gairebé tota rodejada de mar, que ja saps que a mi el mar m'encanta, i de jardins, uns jardins impressionants. Sí? I fons per tot arreu. Fons? Per tot arreu hi ha fons. més grans, més petites, en forma de rodones, quadrades, en fi, per tot arreu hi ha fons. I jo estava pensant, quan veia totes aquestes fons, que clar, tal com està el problema de l'aigua, clar, hi havia... Lo de les fons és una mica... Estaven en funcionament, la... Sí, sí, sí, tot en funcionament. Bueno, clar, és que pensa una cosa, Maica, la sequera, o sigui, sí que hi ha sequera a tot Espanya, però les mesures que escoltem que s'han adoptat, em sembla que només han estat a Catalunya. Això, aquestes restriccions i això. Mira, com que em va sorprendre molt, i a més a més, arribant a Cádiz, vaig veure que hi havia molts, molts milers d'hectàrees amb aigua, o sigui, que estaven amb molta aigua, xarcos, no?, d'aigua. Basals, sí, sí. I llavors, al final vaig preguntar, perquè em va sorprendre que hi hagués tanta aigua, quan estem tot el dia pensant que no hi ha aigua, que no hi ha aigua. I em van comentar que tot el que havia vist, anant cap allà, en el camí, era aigua salada. O sigui que potser les fons també són d'aigua salada, això ja no ho sé, la veritat. Però el que vas veure que era en el camí, en el trajecte, quan estaves al tren? Sí, sí, sí, sí, sí. A veure si vas passar per algun delta o per algun parc natural. No, no, no, vaig passar, vaig fer un recorregut llarguíssim, de més de 12 hores de tren. Més de 12 hores de tren, ostres! Sí, vaig sortir a les 8 i mitja del matí d'aquí i vaig arribar a les 9 i mitja allà. Caram. Llavors, en aquest trajecte he vist quantitat, quantitat de rius pràcticament secs, que es veu que és un riu però que porta poquíssima aigua. A rotllos, o sigui, més petit que riu, absolutament secs. He vist uns quants que estaven, evidentment, amb aigua, però molt pocs en tot el camí. Però a l'arribar ja, doncs, hi havia molt terreny que estava amb aigua, terreny pantanós i tal. A veure si aigua molls o... Sí, però, aigua molls, però són salats. Clar, sí, no, sí, sí, sí. I llavors, quan vaig veure tantes fonts, dic, potser és que és aigua salada, no sé, perquè per tot arreu hi ha fonts precioses, a més a més, precioses. Ja dic, quadrades, rodones, fent cascades, vull dir... Sí, sí, súper xulo. Bé, m'agradar molt, tornaré amb més dies i més tranquil·litat. I la gala, què? Com va anar? La gala va anar molt bé i, a més a més, vam tenir... Jo estava molt contenta i molt feliç perquè, bueno, va haver-hi premis. Els premis mags, mai que són només de teatre o inclouen alguna... Artes escèniques. Vale. O sigui, també hi ha circ. Dansa, no? Dansa, evidentment. I, justament, parlant de dansa, va guanyar per partida doble l'Àlia Iguadé. De Sant Justenca. Que és una persona que viu aquí a Sant Lluç. Em va fer molta, molta il·lusió perquè, a més a més, va guanyar dos premis. O sigui, portava una a cada mà i pesen, eh? Pesen una mica, eh? Una a la coreografia del seu espectacle, Runa, i una altra a la millor ballarina, o sigui, que de dansa, la millor ballarina de dansa. Estic molt contenta perquè, a més a més, també, un altre premi que em va fer molta il·lusió i que va recollir el Manu Guix. A l'Àngel Jalzer no va poder anar-hi a recollir el premi perquè, ja sabeu que està fent aquí una obra de teatre i cada dia ha d'estar al teatre, evidentment. Doncs el Manu Guix va recollir el premi, que és el compositor musical d'aquesta obra que està durant tant de temps ja, la Petit Príncep, el Petit Príncep, que ja porta, poca broma, eh? Porta no sé quantes temporades. Jo crec que porta nou temporades que cada any, per les festes de Nadal, el Petit Príncep arriba al teatre i fan, diguem-ne, temporada de Nadal. I llavors em va fer molta il·lusió, molta il·lusió que li donessin el premi a aquest espectacle. Tenim la nostra convidada aquí? Doncs mira, avui tenim una convidada de luxe, de luxe. Estic molt contenta de donar-li la benvinguda a l'Ali Aigua B. Bona tarda, Lali. Bona tarda. Hola, guapíssima. Em fa molta il·lusió, molta il·lusió parlar amb tu, perquè a més a més ho estava dient quan he començat el programa, que vas guanyar per partida doble, no? Portaves un premi a cada mà i pesen, eh? Pesen molt. Pesen molt, de fet, pesen molt. Sí, sí. Després a l'aeroport pensava, a veure si em deixen passar amb això. Perquè excedeix el pes, no?, de la maleta, no? Exacte. Doncs, estic molt contenta, la veritat, perquè jo he vist algunes coses teves en el Mercat de les Flors, he vist alguna cosa. Sí, sí. M'agrada molt com ho fas. I la veritat és que jo em preguntava, l'altre dia, quan et vaig veure ja a la sala de butaques del Teatre Falla, em preguntava, què et va portar la dansa, l'Ali? Doncs mira, això sempre ho dic, el Michael Jackson, que no sé si és bo o dolent dir-ho, però... Ah. Sí, jo era una superfan del Michael Jackson i vaig començar per ell, per fer una fan, i sempre m'ha agradat com la gent que se sap moure bé, vull dir, a part de la tècnica. I crec que em ve molt de com vaig començar. Vull dir que jo improvisava molt, m'agradava molt moure'm. Ahà. O sigui que et va il·luminar, el Michael Jackson, et va il·luminar. Sí, exacte. I hi ha molta gent, eh? Així igual que jo. No, no, és que ho feia molt bé. Era molt personal, era superpersonal, evidentment, però ho feia molt bé el que feia. I vas començar molt joveneta o què? Doncs vaig començar amb 13 anys. Tampoc tan, tan joveneta. Home, no, sí que eres molt joveneta, carinyo, 13 anys, per favor. Bueno, clar, ara era molt joveneta, era molt joveneta. Clar, clar, clar. I vas tenir clar que et dedicaries a això o només vas començar com a hobby? Jo quan vaig començar, jo em volia dedicar a això, o sigui, ho tenia molt clar. Ala. Vaig anar per totes. Que bé, no? Has estat a l'Institut del Teatre, a l'Escola de Música, al Conservatori, o sigui, que has estudiat molta música, en realitat. Bé, vaig estudiar al Conservatori, sí, solfeig i una mica de piano. Vaig estar a l'Institut, però realment la meva escola, jo he fet una escola a Brussel·les, a Parc. I vaig estudiar allà 4 anys. Ah, molt bé. I això és el que et va donar aquest poder que tens, no? En aquell moment era una escola que estava bastant avançada perquè, penso que fa molts anys d'això, i aquí a Barcelona la dança era molt més limitada. I en canvi a Brussel·les, que encara ho és ara, és el centre de la dança, hi havia moltes tècniques diferents, la gent sabia improvisar, llavors era com una altra cosa. I vas estar 4 anys allà? Sí. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Vas aprendre allà, diguem-ne, la base, diguem-ne, la base agafada allà, no? Exacte, sí. I després, bueno, has treballat en moltes companyies, moltes. Sí. I finalment et decideixes si d'alguna manera comences a formar la teva companyia, no? Sí. Sí, jo tenia moltes ganes també. Jo he estat molt fora, vivint fora, molts anys, i des del principi que jo me'n vaig anar a Brussel·les, jo vaig dir, bueno, jo me'n vaig, que estava a l'escola, però jo vull tornar. I això ho tenia molt clar, com tenia clar que volia ballar. Però, clar, professionalment és superbonic sortir fora perquè coneixes moltes coses, moltes maneres de fer, i amb mi em va anar superbé, però va haver-hi un... bueno, ja com vaig tenir uns anys vaig dir, bueno, jo vull tornar realment, vull viure a Barcelona. Perquè, clar, jo ho tenia tot molt fora. Vull tornar a casa meva, no? Ja. Sí, pensar què és viure de la dansa a Barcelona, no? Poguer viure allà. I tenia moltes ganes i vaig decidir fer-ho. Parlant d'això, tu creus que la gent de teatre sempre ens queixem que no tenim prou ajuts, que l'organització passa molt de nosaltres i que costa molt, i això és veritat perquè ho sé de primera mà, aixecar un espectacle, no? I la dansa jo crec que encara està pitjor, no? En aquest sentit. Pitjor, pitjor. Està molt pitjor. molt pitjor perquè crec que també és molt desconeguda i que nosaltres necessitem unes bases que la gent que està en logística no les coneix tampoc, i sí, sí, costa molt més. Clar, perquè un espectacle, produir un espectacle costa diners, per senzill que sigui. I si no tens una ajuda... No, perquè tens molta gent... nosaltres fem tres mesos de creació. Imagina't, imagina't. Clar, sí, sí. No, no, sí, és que ja dic, jo sempre dic que aixecar un espectacle costa molt i no tenim prou ajudes. O sigui, l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, que formo part, estem lluitant molt i molt perquè hi hagi un reconeixement a la feina que fem i unes ajudes. Sí, sí, sí, perquè canvia molt, eh? Quan pots fer les coses ben fetes... Home, clar. O sigui, el nivell puja perquè tota la presentació puja de nivell. i, bueno, de vegades no pot ser. I a més a més, tu que estàs més tranquil·la, més calmada, pots mirar les coses d'una altra manera, no? Sí, sí. I a part la dansa també el que té, una cosa bona que té és que nosaltres podem anar internacionalment perquè és dansa. Clar. I no hi ha paraula, no? Clar. Però programen un dia, quasi sempre, programen un dia els teatres. Sí, sí. Els teatres estan 20 dies, estan porada de no sé què. No, però també tenim. No, Lali, però això també puc dir que jo hi he anat molt de bolo i és d'un dia, eh? Ah, sí? Sí, jo he viatjat... Els bolo són dels boles. Sí, sempre dic, jo he viatjat, però clar, si estàs un dia o dos dies a París, has de muntar, has de fer la funció i has de desmuntar, no veus res de fer la funció que vull dir, o sigui que això també passa en el teatre, eh? Que els boles són així, però vaja, Déu-n'hi-do. Bé, parlem del de l'altre dia. Què et va semblar la cerimònia? Em va semblar que anaven, bueno, anaven bastant ràpid, que això ho vaig agrair. S'agraeix molt, sí, sí. S'agraeix molt, vull dir, eren molt directes, no van fer un... Sí, van anar molt directes al primer premi i va ser pim-pam. I això també s'agraeix perquè són ceremonies que són llargues, també. Sí, estic totalment d'acord. I ens donaven un minut i si no surtia el ventilador. Sí, bueno, això ho fan sempre a totes les premis, però cal dir que en aquesta va ser molt dinàmica, no? I a mi em va emocionar molt, no sé si a tu també, em va emocionar molt com començava la gala, perquè sortia una dona i dos nens i deia, això, esto era un teatro. I els nens i els nens deien, i que és un teatro. Ja, ja, ja. I llavors, a partir d'aquí, fan una mica d'història, no? Fan una mica de... Sí. Bé, bé, que el teatre havia desaparegut, no? I la gent no sabia què era el teatre. Em va emocionar, la veritat, a mi, aquest començament. I després van riure, no? Amb el tricicle. Sí. Sí, va estar molt bé el tricicle. Hi ha gent que va fer també molt, molt, molt d'humor, i és veritat que va ser molt dinàmica. Tu t'ho esperaves? Doncs la veritat és que no. I jo tenia gent... Bé, jo, per exemple, ara estava a Navarra, perquè estic fent un nou duet, bé, que ja està presentat, i el tècnic estava dins d'un espectacle que estava nominat a Infantilis i portava com 10 dies parlant de la gala. Ui, que nerviós, que nerviós. I jo no sé per què pensava que no me'l donarien llavors d'estar tranquil·la. Doncs mira, jo... El que passa és que, clar, quan puges, llavors sí que saps nerviosa. Ja, ja. Doncs jo pensava que t'ho donarien. Ja t'ho vaig comentar. Ah, sí? Sí. I al Pere Arquilloé, que també li vaig dir, tranquil, que ja veuràs com t'ho donen. I també li van donar. O sigui que, bueno, moltes vegades em diuen que sóc bruixa i al final m'ho creuré i tot. perquè hi havia poca broma, eh? Són moltíssima la gent que estan als premis. No sé si eren 64 espectacles, eh? Sí, sí. O sigui que molta gent. Bé, parlem de Runa, que és precisament perquè t'han donat el premi. Com va sorgir la idea de fer Runa? Bé, primer que jo volia fer una hora d'espectacle perquè portava bastant de temps ballar. O sigui, jo ballava, però els espectacles en els quals jo estava ballant a dintre eren de menys d'una hora. I llavors sí que tenia espectacles d'una hora on jo estava dirigint. i tenia moltes ganes de fer-ho amb el Lizard perquè em considero que el Lizard és un ballarí espectacular. Veu pujar tots dos junts a agafar el premi. Em va semblar molt maca la Premi de Coriografia. Sí, sí, sí. Va ser de coreografia i va ser també d'espectacle de dansa. Dos premis. I em va semblar molt maco per part teva que pujéssiu tots dos, eh? Sí, sí, bé, és que en Coriografia ell també ha coreografiat, clar. I com va sorgir la idea del Runa? A veure, explica. Doncs Runa va sorgir, no sé, no sé si va començar pel Covid que estava allà i per... Vèiem com una parella, perquè clar, som una parella, no ho pots evitar, no? I vèiem una parella com vivint dins d'una casa que està en runes, no? I era molt clar això, però després es va decantar més per la runa de la memòria, per tot allò que tu recordes. I que ho recordes de la manera que tu recordes, perquè potser no és exactament, no? Estem jugant amb la memòria, llavors. Sí, va sorgir així, com... Era molt clar que volíem algú vivint dins d'aquest lloc i que era una parella i que volíem parlar de les memòries que hi ha, no? Quan recordes, quan ja passa un temps i has de recordar el passat i com ho recordes. És a dir, que a part de veure dansa, el que veurem en Runa és una història, una història d'amor? Bé, clar, hi ha mort perquè és una parella que es va estimant el seu moment i és un d'ells que ho recorda. Però sí, veurem... Als nous espectacles sempre hi ha alguna part de narració, sempre tenen un fil conductor que és bastant teatral. Per això treballo amb el Jordi Oriol, que ve del teatre, de fet és un director de teatre. Bé, director, actor, escritor... De tot, una mica de tot, no? I sí, hi ha una història, és a dir, tu pots entendre moltes coses dins que no és com el teatre, que és una història lineal, sinó que nosaltres sempre suggerim, però dins del que nosaltres, amb la creació, per exemple, tenim molt clar el que està passant. Encara que el públic tingui una imatge i pugui dir... Nosaltres, dins nostre, i perquè hem parlat amb el dramaturg, hi ha coses que són superclares dintre. de com es juga l'escena. I que el públic ho entén, el que està passant, no només és dansa. Exacte. Això és una coproducció del grec, no? Del festival grec, no? Sí, és una coproducció del grec i d'Estrasburg. Ajà. Sol polsut. I com va sorgir això? Va ser fàcil, va ser difícil? Et van obrir els braços o van haver de picar pedra per això? No, el Cesc és el director del grec. Sí. Fa molt de temps que em segueix i li agrada molt la meva feina. I tinc la sort que m'ha ajudat, no només en una producció, sinó que ell és una persona que pensa que si ajudes ho has de fer al llarg d'una carrera, no? I amb mi, amb la història que jo tinc amb els Cesc és una mica així. I jo li vaig dir, estres Cesc tinc moltes ganes de ballar una hora d'espectacle i, bueno, li vaig proposar això i ell estava encantat amb la proposta. Li va agradar molt perquè li agrada la meva línia de treball. Sí, a més a més, el Mercat de les Flors ha convertit-ho, jo diria, en la casa de la dança, no? Sí. Per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, sí, ho és, ho és. Perquè pràcticament tots els espectacles que es fan allà són de dansa, no? És que és la casa de la dança, el Mercat. Per això. Sí, sí. Jo, la veritat és que estic molt contenta que hagi tingut dos premis. No he vist l'espectacle, em sap greu. Ajà. És una producció del grec de l'any passat, no? Sí. Ho tornarem a veure, després de tenir els premis que has tingut? Bé, jo crec que s'està despertant molta gent, ara tenim un tour. Ara precisament estic a Alicant perquè demà ahir vam ballar a Múrcia. Sí, m'ho vas dir que estaves a Múrcia. Jo pensava que tindria aquí, tindria el plaer de veure't la cara aquí a l'estudi, però ja et vaig dir que estaves allà a Múrcia. I avui estàs a Alicant? Sí, avui estic a Alicant, que estem ara al teatre. i res, ara comencem un tour de Runa, de fet, ara. Bueno, magnífic, no? Moltíssimes felicitats, carinyo. Sí, sí. Però estaria bé que poguéssiu tornar a Barcelona, no? Estaria molt bé. Sí, a veure, a veure, nosaltres a Barcelona ja ho hem fet, però, bueno, tornem, per exemple, a Vic, que està bastant a prop, però segur, segurament passarem per Barcelona. Bueno, espero tornar a passar perquè la veritat és que fer-ho a Barcelona m'agrada molt perquè tinc molta gent allà i és molt bonic ser-te d'actuar a Barcelona. Home, estàs a casa teva, no? O sigui que... Exacte. Escolta'm una cosa, tu has tingut molts premis, molts. Bueno, tampoc tant, però no he tingut. Home, Déu-n'hi-do. Premi o de la crítica de Londres, no? A Londres. Nominada, aquí nominada. Bueno, nominada, però ja... Estar nominat ja és un premi. Jo sempre dic a tots els nominats, li dic el mateix, això ja és un premi. Després, també, el premi de la crítica, que també vas tenir premi a la millor ballarina, que jo hi era, en la cerimònia, penso que fa 5 o 6 anys, no? No, fa més poc. Fa poc? Sí, fa com dos anys o... Fa molt poc, fa dos anys o un any. El premi de la crítica. Bueno, és que, clar, el premi de la crítica l'any passat no és més... Bueno, un cop vaig estar nominada, també, que fa molt de temps, però fa poc vaig guanyar un premi. És el Premi Botaca. Premi Botaca, millor ballarina. Premi Botaca, exacte. Ah, doncs el Premi Botaca és on vaig veure. I el premi de la crítica, que estic dient... No, el Botaca, sí, perquè el de la crítica també vaig cada any. El que passa és que ara han estat un parell d'anys que no s'ha fet per allò del Covid, no? Ja. Com reps els premis? Primer... La veritat és que és superagraït, perquè és una feina... Bueno, com moltes feines, no? Però és una feina que és cansada, que ens agrada molt, evidentment, però que treballem moltíssim i quan et reconeixen alguna cosa que és com la dansa, no? Que és com molt efímer i jo crec que és, no sé, sempre que et reconeixen alguna cosa, crec que agrada a la gent, perquè tu ho fas com treballem, almenys en la meva companyia que ho fem de tot cor, no? Que crec que tot artista ho fa així, és molt, molt agraït, és molt bonic rebre un reconeixement. Tu ets, a més a més, evidentment ballarina, que muntes els teus espectacles, fas les teves coreografies, però també ets una companyia artística, no? Sí. I llavors això, com funciona? Surten els contes, Lali? Sí, bueno, perquè jo, si faig moltes coses, sí, sí, ara em surten els contes. Sí? Vale. Tenim una companyia, fem espectacles, també dono tallers, es pot combinar, sí, sí, sí. Vale, o sigui... Visc totalment de la dansa i sí. Doncs, felicitat també per això. Per què? Perquè val la pena, m'estàs donant ànims i ànims. Escolta, també sé que vas fer una, no sé si un curt o una pel·li curta o una cosa així. Sí, Time Code. Com va ser l'experiència? El Time Code? Sí. Del Juanjo. Va ser bonica, va ser molt, molt curta, una cosa que va tenir molt de reconeixement. Ja, ja, perquè sí, sí, perquè tenia la palma d'oro de... del Festival de Cants, el Goya, els Gaudí, no? El Gaudí, sí, i 60, eh, n'ha rebut com 60. I inclús va estar nominat a l'Òscar, no? Sí, sí, sí. I què era realment aquest? Era curtmetratge, no? Què vas fer? Era un curtmetratge, però vull dir que de la meva vida jo vaig estar amb el Juanjo, ell ho tenia molt clar, crec que és un director que ho té superclar i que és molt bo, i realment nosaltres vam estar dos dies i mig, vull dir que va ser superràpid. Ajà. I vaig veure el curtmetratge al cap d'un any, vull dir que jo li anava dient al Juanjo, ostres, el puc veure? No, és que encara no l'hem muntat, perquè es va fer en una escola de reus, sense diners, saps? Vull dir, no hi havia per què no hi havia. Ja passa, ja passa, quan fan els curtmetratges i que ho fan i després dius, enviem-ho, enviem-ho, i no hi ha manera perquè un no ho acaben de fer. Però bueno, però estàs contenta? Sí, estic contenta. I l'experiència va ser bona? Molt bona, molt ràpida. A part anàvem, a dins veiem una coreografia d'una peça que vaig fer, llavors era com una cosa que ja estava muntat, i després el Juanjo és que ho tenia claríssim, vull dir, totes les imatges, dèiem, de parlar parlem, però molt poc, llavors això ens era més fàcil, no?, teníem algunes trages, però molt bona experiència i ja et dic que va ser una experiència molt curta, però amb una repercussió que encara ara m'ho pregunten com tu, no?, com... Sí, sí, clar, perquè clar, va tenir tants premis i no estaries disposada a tornar a fer cinema? A mi m'encanta el cinema, m'encanta. Si t'ho proposen, et veus en cor? Sí, sí, a mi m'encantaria. A mi m'encanta, inclús també amb la dansa, no?, quan gravem una cosa ben gravada i fer un curt de dansa... I ben il·luminada, que també és molt important a l'hora de gravar. Tan preciós, però allò, no un curt, perquè els curs de dansa de vegades, no?, es fan així com que baix pressupost, no?, un bon curt de dansa, una bona imatge de dansa, ostres, jo això, aquest format el trobo preciós. Que va ser el que va passar en aquest que vas fer tu i per això ha tingut tantíssims premis, clar, perquè estava molt ben dirigit. Sí, bueno, aquest curt era molt més encarat al cinema, a una història, realment una història, una història on entens alguna cosa, no?, vull dir que era molt més... Jo no diria, t'ho dic perquè jo no diria que era un curt de dansa, encara que sortís molta dansa, sinó que era una història que passava que els guardes de seguretat ballaven. Ahà, però és una mica com runa, que és el que estàs fent ara, és dansa però explica una història, una història, diguem-ne, d'amor, d'un home i una dona, no?, que això és lo maco, això és lo maco, no?, que el públic, a part de veure la dansa, doncs tingui una, bueno, un fil conductor, no?, aquesta dansa que veus, no?, això és preciós, la veritat. M'encantarà veure-la, si torna aquí a Barcelona, i quan vagis a Vic m'avises, a veure si puc anar a veure-la, perquè em farà molta il·lusió. Molt bé, d'acord? Perfecte. Què faràs amb els premis? A on els posaràs? A veure, perquè pesen, eh, no? Pesen, pesen, bueno, però un cop els poses a sobre l'estanteria ja està. Bueno, si aguanta l'estanteria. Sí, no els tinc a casa meva. Bueno, i ja li has... Bé, un li he donat al Lizar, perquè era de coreografia i jo m'he quedat al d'un millor ballarina. Ah, molt bé, em sembla perfecte, em sembla molt, molt maca la idea. Bé, i ara, per acabar, evidentment tens bolus de runa, evidentment, però ja estàs pensant en una altra cosa per fer? Bé, és que jo porto un tuté de moltes coses, jo estic fent runa, però just acabo d'estrenar un altre duet, i després de runa me'n vaig al País Basc, bueno, al Pamplona, a Navarra, a ballar aquest duet. Ah, carai, o sigui, que ja tens un altre espectacle, tens un altre espectacle ja en danza, i nunca mejor dicho. Sí, sí, tinc un espectacle d'honora que s'ha estrenat fa res, ha començat ara la vida i res. Bé, i molt contenta també amb l'altre espectacle. I mira, just al maig rodo una pel·lícula, però és una pel·lícula com experimental, però sí, agafo tres setmanes al maig per rodar una pel·lícula. Doncs, escolta, quan la tinguis rodada, han trucat i parlem de la pel·lícula. I parlem també d'aquest nou espectacle que estàs ja estrenat ja. Quan podrem veure-ho a Barcelona, ho saps? Doncs, això encara ho hem de programar, bueno, va a Tàrrega segur i va a temporada alta. Ahà, o sigui, que haurem d'esperar veure-ho a temporada alta, ja aniré a veure't. Aquest any segur, és a dir, aquest any a temporada alta serà quan ho podràs veure, serà el lloc més a prop, potser. Bé, a Tàrrega ja va, però millor potser. Sí, però jo normalment vaig al Festival Temporada Alta a veure espectacles. Ah, perfecte. I en quin teatre estareu de temporada alta? A Tàrrega de Salt. Ah, molt bé, a Salt, d'acord. Bé, doncs, quedem així, quan arribis a temporada alta ja vindré a veure't i potser tornem a... Si ja has fet la pel·li, podríem tornar a parlar de la pel·li i del nou espectacle, no? Bé, sí, sí. Me n'alegro molt que et baixi tan bé. Nè, sí. Me n'alegro moltíssim que tinguis bolus de runa i me n'alegro moltíssim, de veritat, que hagis obtingut el Premi Max a la coreografia i a la millor intèrpretat. O sigui, és una femenina de dansa. Estic molt contenta i molt feliç, la veritat. Que ho disfrutis molt, Lali. Lali Aiguadé, una meravellosa ballarina, una meravellosa coreògrafa, que, a més a més, hem tingut el plaer de parlar amb ella i de saber més coses d'ella. Gràcies, guapa. Bona tarda. Bona tarda. Adéu. Adéu. Bé, doncs veus que bé. Ha sigut una molt bona entrevista, Maica, eh? Pots dir, ha sigut superinteressant. Bé, volíem saber coses d'ella, no? Bé, és que s'ha fet un repàs una mica de la seva vida, dels seus inicis, de què la va motivar a la dansa, i després del tema de runa. Clar, jo no sabia que runa era un projecte, com si diguéssim, del grec de l'any passat. Sí. Clar, a Barcelona hi ha estat, i és com, ostres, ara li donaran el premi. Va estar concretament el mes de juliol. Ja. Aquest mes de juliol va estar, sí. Clar, a vegades els premis la gent se n'adona quan ja han donat el premi, no? És quan... Home, clar, és que justament els premis es fan quan ja l'espectacle, no? Doncs ja l'ha vist el públic. Clar, però que ara hi ha hagut, suposo, que molta gent que ha caigut ara, no? Que la Dali ha fet la runa i que ara, doncs, ja no hi ha l'oportunitat, almenys, confirmadíssim. A mi, de moment, es pot anar a veure-la al Festival Temporada Alta, que jo gairebé cada any hi vaig, a Girona, em passo uns quants dies i veig el més important, diguem-ne, no? Un altre premi que em fa moltíssima il·lusió, que ja ho he començat a dir al principi, és el que han donat l'espectacle El Petit Príncep. El Petit Príncep, que ens hem quedat a mitges abans de començar. Sí, cada any, cada any, cada any el podem veure a les de Nadal. Has dit nou temporades, mai que abans? Sí, nou temporades porten, sí, sí, sí. I, a més a més, el premi és un premi especial que per primera vegada es dona aquest any, que és el premi Aplauso del Público. Toma, i això com ho mateixen amb una aplausòmetra? Suposo que per això la quantitat de gent que visa l'espectacle. Ah, vale. O de temporades, no?, que porta mantenint-se... Clar, suposo que és això. Vaig estar parlant una mica amb el Manu Guís, que és el que va venir a recollir el premi, perquè el Jatzer, que forma part també del Petit Príncep. Està amb el Jaula de les Loques, no? Sí, i em va estar dient que era la primera vegada que anava a Càdiz, com jo. Sí, com bueno, mira. I que li havia encantat, que li havia agradat moltíssim, que li feia molta, molta il·lusió haver rebut aquest premi. i que... Perquè quan van a Càdiz saben que són premiats o ho saben al moment? No, estan nominats. Estan nominats, eh? N'hi ha, sí. Vale. O sigui, ella anava... A veure... Ella anava com a nomina. No, no, no, aquest espectacle, aquest concretament, que és la primera vegada que es donava... Ja tenien... Era allà ell. Vale. O sigui, era el Petit Príncep. Anava a recollir-lo, bàsicament. Sí, exacte. Aquest no calia posar-se nerviós perquè no hi havia altra. Era per a ell, sí. I la veritat és que, bueno, vam estar parlant una mica també quan va començar, que estava en Operació Triunfo i em va comentar... Jo ara no veig... Es fa Operació Triunfo? No, ja no es fa. Perquè em va dir que continuava estar a Operació Triunfo i jo vaig callar perquè vaig pensar... Com que jo no ho veig, no ho sé, la veritat. Bé, potser continues tant a la productora que... No ho sé. No en el programa, sinó en la productora. La qüestió és que estava molt content i, a més a més, jo crec que s'ho mereixen perquè al Petit Príncep ho ha vist moltíssima gent i és un espectacle molt xulo. De fet, és curiós perquè ara, aquest any, fa 80 anys que es va escriure al Petit Príncep. Sí. Ah, mira. O sigui que, mira, fa 80 anys i encara funciona. I encara roda el musical. Sí, sí. Vaig estar també parlant amb els directors de l'espectacle que a mi em va agradar molt l'espectacle, la veritat, perquè va haver-hi una mica de tot. Una mica de... Espectacle, dius els Premis Mags, no? Sí. Vale. Tot l'espectacle. El començament ja em va emocionar. Per lo del nen... De veure la senyora en un clima de postguerra, de post... Post Catàstrofe Mundial, no? Sí, de Catàstrofe Mundial, exacte. Post Tercera Guerra Mundial. Sí, de Catàstrofe Mundial, que diu... La senyora diu, esto era un teatro. I els nens preguntant, i què és un teatro? No sabien que era un teatro. No sabien que era un teatro. Perquè ella feia... Quins auguris pel teatre, no? Exacte. Quin futur. Exacte, exacte. I llavors, al final, deien... Viva el teatro, o alguna cosa així, saps? Vull dir que... Diuen com molta més vida. Sí. Em va agradar molt la història aquesta. I després hi havia una mica de tot. Vaig estar parlant amb el director de la gala. Sí. No el coneixia, eh? El dius José Troncoso. I després hi ha la directora també de la gala, que ho han fet a l'Alimón, que era l'Anna López Segovia, que tampoc la coneixia. I la veritat és que, bueno, van estar parlant, no ho dubto, no? Que hi ha hagut un treball molt intens. Home, suposo que la preparen amb temps, la gala. Sempre es fa càdiz, per això? El què? La gala sempre es fa càdiz? No, cada any es fa en un lloc diferent. En un lloc diferent. Jo hi he anat als Premis Mags, a Zaragoza, ella ha anat a molts llocs. A Barcelona s'ha fet algun cop? Sí, sí, a Barcelona també, sí. Jo, ara no me'n recordo a on he anat, però vaja, ara feia dos anys que no es feia, per allò de la pandèmia, i bueno, ja n'han anat a Càdiz. Aquests dos senyors, que són els directors, doncs això, em van estar explicant que portaven més de vuit mesos preparant això. Gairebé... Poca broma, eh? Gairebé... Gairebé... Bueno, més de mig any, però gairebé un any. Pensa en el tema. Vuit mesos per portar a terme el festival aquest i per tota la gent que intervé, no? Perquè, clar, el dels premis en tots els festivals són igual. Nominats? Fala, fla, bla, bla. I guanyador. I guanyador, tal. No sé què. Així, això a tot arreu és igual. Funciona igual, no? La gala, diguem-ne, sí que és diferent i cadascú la fa a la seva manera, no? La veritat és que jo m'ho vaig passar molt bé. Em van tractar molt bé, a més a més. Que bé, teníeu pica-pica o alguna cosa després. Això t'anava a dir. Curiosament, em vaig quedar molt contenta de la gala. Em vaig estar molt contenta també perquè em van posar platea i estava pleníssim de gom a gom. Em van dir si volia passar per la catifa vermella. Vaig dir que no, que jo només anava a veure les vermelles. No anava a lluir-me. A lluir-te, no? Allà amb la catifa, maica. I la veritat és que el que em va sorprendre... Dues coses em van sorprendre. Que no estan a l'alçada. Que no estan a l'alçada. A veure. Primer que quan va acabar la gala, normalment, en tots aquests events, després, com a mínim, hi ha una copa de cava. Com a mínim. Bueno, jo ho suposo, perquè no he anat mai a cap. Jo confio en el que tu em dius. Que a vegades la copa de cava també va... Amb alguna coseta. Amb alguna coseta per picar, no? Sí. Vale? I és com una mena de festa, on allà es reuneix tota la gent, els que han estat a l'escenari, els que no estan a l'escenari, i es parla i tal. Allà no va haver-hi ni cava. I a més a més ho vaig preguntar. Ho vaig preguntar? Jo vaig dir, perdona, hi ha el cava? On el tinc? On m'espera? Sí, sí. Ho vaig preguntar. I me dijeron, no, senyora, no, cava no. Digo, bueno, pues, Jerez, un vino de Jerez, una copa de vino de Jerez. Tampoc una agua o una cola o una agua o una cola. No, no, no, para brindar. Dame algo para beber. De ser, no, no, no. No, no. Aquí no hi ha res. I al cap de... A veure, no vull exagerar, però al cap de 10 minuts d'acabada la gala, ja va començar la gent del teatre, els acomodadors, els que estan en el teatre, a ventilar la zona, no? Sí, a començar a dir, han de salir, han de salir, han de salir. i dices, què estan dient, no? O sigui, que això em va deixar una mica freda. Bueno, però vau tenir temps després, no? Suposo, en algun lloc, en alguna sala de parlar. No, no, no, no, no, no. O sigui, va ser el vestíbul del teatre. Sí. Jo vaig parlar amb Déu i sa mare, vaig parlar amb el que llue, vaig parlar amb el Tricicle, que també em vaig fer fotos, vaig parlar amb tothom que vaig poder, però, clar, quan van començar a dir, senyores, andaguis saliendo, senyores, andaguis saliendo, vale, bueno, vale. Ja. No? És trist, però és així. Això és una de les coses que em vaig quedar, em vaig quedar superparada. I una altra de les coses que em vaig quedar superparada, quan vas a aquests actes, normalment, a tothom li donen una bossa. Sí. Al final, et donen una bossa. Ah, sí? Sí, una bossa que pot ser de paper, o el que sigui, una bossa dansa. Sí, com una tote bag d'aquesta. Sí. I, normalment, a la bossa hi ha alguna coseta. Normalment hi ha un mocador, o un xal, o, a vegades, Ah, sí? Sí, en una ocasió, em van donar un joc d'anell i arracades. Home, broma, que estem en temps de saquera econòmica, eh? Bueno, però vull dir que sempre donen alguna cosa, no? Ah, jo vaig passar per allà, perquè estan a la sortida de la sala, ja et vénen a donar la bossa, no? No vas tu a buscar-la, et vénen a donar la bossa. I a tres o quatre persones donen bosses. I vaig pensar, bueno, ja ho miraré. Ja vindran, no? Ja ho miraré. I quan ja surto del teatre, i vaig ja cap a l'hotel i tal, miro el que hi havia a la bossa, saps què hi havia? No, què hi havia? A veure, sorprèn-me. Quatre lattes. Quatre llaunes. Ah, per això no us van donar el cava, Maica. Quatre llaunes. Allà tenies el refresc. Ai, perdó. No, no, no. Quatre llaunes de melba, que és un peix que jo no el coneixo. Com tonyina. Llaunes en conserva. Llaunes de tonyina. Llaunes en conserva. Sí. En comptes de la llauna de tonyina, que la tonyina sí que la conec, no? Què m'estàs dient, Maica? Doncs quatre llaunes, una de melba, l'altra de no sé què, de peix en llauna, en oli d'oliva. O sigui, tu vas a un acte esperant-te que et tractin amb cava, amb mocadurets, amb detallets. No, jo vaig a l'acte perquè m'agrada estar amb els companys. Home, però jo, ja, però, però jo també em faria... O sigui, i surts amb una bossa amb peix en conserva. Em vaig quedar tan sorpresa, tan sorpresa, perquè quatre llaunes de peix en conserva van donar a tota la gent que va anar a la gala. A veure, a no ser que fos un producte típic, molt típic de Cali. Bueno, clar, són, són, a veure, són, són... Molt gurmet, producte d'aquest, d'excellentíssim, llavors podria cabre dintre de la lògica de, bueno, doncs anem a produccionar la cultura i el turisme del lloc, no? Però, bueno, evidentment, la marca de les llaunes, la marca de les llaunes d'aquest peix són totes d'allà, evidentment. O sigui, sí, d'alguna manera és promoció. Els hi perdonem. Però la veritat és que jo no necessito quatre llaunes de res, o sigui... I què vas fer, per curiositat, què vas fer amb allò? Doncs res, portar-me-la i ja la donaré a algú. Ja saps que jo, a més a més, a l'hora de menjar sóc un... Un zero a l'esquerra. Sí, però, bueno, em va sorprendre molt. Em vaig quedar superparada. I una altra cosa, un altre premi que em va agradar molt, molt, molt, també era la primera vegada que es donava. Ah, mira. És que hi ha una associació, una associació que són pallassos i llavors van per als hospitals. Pallapupes. Exactament. Sí, home. I li van donar un premi, també, que estava especialment per a ells, vull dir que no és un premi que es doni cada any. No, no. Això em va agradar moltíssim. Pallapupes fa moltíssims anys que... Bé, moltíssims, moltíssims tampoc. Doncs mira, s'ho mereixen, s'ho mereixen. A Sant Joan de Déu, ho dic perquè durant un temps vaig fer jo de voluntària allà a Sant Joan de Déu, a l'hospital materno infantil d'aquí d'esplugues, i sí, sí, o sigui, ells van amb el seu carretó, amb les seves coses i van... Es posen el nas, van estar explicant, a l'escenari van estar explicant el que feien i van dir que, per favor, que això hauria d'haver-hi en tots els hospitals infantils, perquè tant els nens com els pares dels nens es posen contents d'aquesta estoneta que passen ells amb les criatures. Em va semblar un premi molt maco. I un altre premi molt maco també, que és la primera vegada que es donava també, és un premi que li van donar a una cosa que ha fet la Fundació Eliseu, de Barcelona, que es diu, un espectacle que es diu La Gata, i que han agafat tot de gent del barri del Raval, tot de gent del barri del Raval, Ah, per muntar una obra. Per muntar una obra. Va fer un documental a TV3, d'això, Maica. Doncs, li han fet també un premi, em va semblar molt maco, van explicar, quan van pujar a agafar el premi, van explicar de què hi anava, i em vaig quedar sorpresa, i la veritat, un premi absolutament... TV3 em va fer un documental, o sigui, que la gent ho pot recuperar, o sigui, pot veure com el muntatge de tot, com ho van muntar a la web TV3 a la carta, es pot buscar i mirar com ho van preparar. i em va semblar una idea boníssima del Liceu, de la Fundació Liceu, i em va semblar una meravella que li donessin un premi també a aquesta gent, o sigui, els pallassos i aquesta gent que ha fet tant per al barri del Raval, per la gent del barri del Raval, perquè surtin de casa seva i facin alguna cosa que els tregui els problemes del cap, diguem-ne, jo crec que és una molt bona cosa, la veritat. Bé, em penso que... Ho hem de deixar aquí a Jamaica, eh? No podem parlar del teatre de Barcelona. Però bé, hem fet una crònica del que va passar a Càdix. Sí, ho vaig passar molt bé, la veritat. Me n'alegro. I vaig parlar amb tothom, vaig parlar amb l'alcalde de Càdix, amb els directors de l'espectacle, amb tots els actors, amb la Lucrecia que feia anys que no la veia i va cantar una cançó preciosa que jo la coneixia en la veu de la Rocío Jurado i que ella li va donar el to aquest de Cuba, saps? Vale. I era preciosa, és preciosa la cançó i vaig estar parlant amb ella perquè abans ens veiem molt sovint amb els actes i tal. Maica, ho hauríem d'anar deixant, eh? I resulta que continua vivint a Barcelona però ara feia molt de temps que no, vam estar fent una xerrada i va ser fantàstic la veritat. Bon cap de setmana, Maica. Adeu, fins la setmana vinent. Adeu, que vagi bé. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Espanya és l'únic estat de l'espai Schengen que continua sense reconèixer els passaports de Kosovo. Això malgrat l'acord assolit aquesta setmana per l'excepció d'avisats als ciutadans d'aquest país. La mesura ha d'entrar en vigor com a molt tard l'1 de gener. Brussel·les, en Jordi Baró. Bona tarda. Interrogant sobre l'aplicació Espanya de l'acord que permetrà als ciutadans de Kosovo viatjar lliurement per l'espai Schengen sense avisat. La mesura s'ha aprovat de forma definitiva aquesta setmana i ha d'entrar en vigor com a molt tard l'1 de gener. Però Espanya amb la normativa actual no es pot complir perquè les autoritats espanyoles no reconeixen els documents de viatge dels ciutadans kosovars. Christian Vigan és portaveu de la Comissió Europea. Entre els països de Schengen tots menys un han reconegut els documents de viatge de Kosovo. Això significa que l'acord de liberalització de visats per Kosovo permetrà els titulars de passaports kosovars viatjar sense avisat per tot Schengen menys un país. No està clar el futur de l'exempció dels visats per Kosovo a Espanya perquè el ministre d'Afers estrangers assegura que el no reconeixement als passaports continuarà però fons diplomàtiques van més enllà i s'obren a fer canvis per aplicar la mesura. Jordi Baró, Catalunya Ràdio Bruxelles. Notícies breu, Sergi Molero. Un jutjat de Sabadell investiga el director i dos metges del centre de la tercera edat residencial Palau per la mort de 55 avis durant la pandèmia. Ho ha avançat l'emissora local de Palau Solita i Plegamans al Vallès Occidental i ho ha confirmat Catalunya Ràdio de Fons Pròxim és el cas. Tots tres estan citats a declarar davant el jutge aquesta tardor. La fiscalia parla de situacions de confinament incorrectes i de descontrol en la gestió de la Covid. La consellera d'Acció Climàtica Teresa Jordà després de les restriccions anunciades per la Txel a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Creu que els ha faltat valentia i previsió. Ricard Boigas, Tarragona. Jordà ha criticat la falta de planificació de Madrid. La consellera ha dit que els regants de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre tenen tot el dret a accedir a un model de regadiu responsable. Ha posat d'exemple la necessitat de modernitzar el canal d'Urgell a la qual el govern s'ofereix a posar el 60% del seu cost. No només reivindiquem la modernització d'aquest canal que és l'únic canal important i gran que queda per modernitzar l'estat espanyol sinó que ens brindem com a govern de Catalunya a signar un conveni de l'estil que vam signar amb el de Pinyana on la Generalitat hi posaria el 60% i tenim el pressupost que són 138 milions d'euros. Al Delta de l'Ebre els productors d'arròs es preparen per treure endavant l'acollita amb la meitat d'aigua. La comunitat de regants de la dreta han optat per distribuir l'aigua de forma intermitent en períodes de 10 dies. Avui han acordat ajornar l'inici de la campanya el 28 d'abril. Molt bones sensacions dels llibreters de cara a la diada de Sant Jordi d'aquest diumenge. Els llibreters que ja poden obrir parades viuen aquest dia amb molta expectació i amb més il·lusió que mai després que l'any passat va ser un Sant Jordi marcat per una impressionant pedregada la recordareu al centre de Barcelona. Sentim la directora d'Ona Llibres i Holanda Bataller. Serà el Sant Jordi de les nostres vides. La sensació és que després de dos anys pandèmics i del darrer any que també va ser preciós però que vam tenir tornados van tenir pedregades van tenir tot el que vam tenir. La sensació és que tothom s'hi està abocant encara més que mai. Trànsit, Sàlia Quintana. Bona tarda. Vé doncs amb vús a la ronda de dalt de Barcelona entre Horta i Pedralbes en tots dos sentits de la marxa però sobretot Santillo Bregat que és en la direcció que hi ha l'accident. Els autobusos que passen per la zona afectada també els desvien. A la ronda litoral trams habituals i a la P7 hi ha cua compacta uns 5 km de Cerdanyola-Barberà sentit nord sentit Girona la B30 lateral de Navarberà com a Cerdanyola en tots dos sentits la C58 des de Montcada fins a entrar pel nús de la Trinitat a l'autopista el Marès Maturats Argentona sentit Canet afectant la C60 el cintro de litoral a Cornellà direcció cap al nús de Llebregat i la comarcal 243C del tot aturada de Rubia Terrassa. Célia Quintana Catalunya Ràdio Equip Viari. Esports, Damià Aguilar. Posem-nos al dia del partit de quarts de final del torneig godó de tenis Alcaraz Davidòvic. Tenis Barcelona Sergi Andreu bona tarda. Bona tarda partidars. Segurament el millor que hem vist en tota la setmana al Tenis Barcelona que estan protagonitzant Carlos Alcaraz i Alejandro Davidòvic partit igualadíssim amb grans punts una deixada fa una estona de Davidòvic que ha creuat la pilota ha creuat la pista per tornar a camp propi ha fet aixecar els espectadors dels seus seients gran partit ara mateix 7-6 el primer set ha caigut al cantó d'Alcaraz i en el segon set igualadíssim 3 jocs iguals amb 30 iguals al marcador servint Alcaraz per marxar 4-3 en aquest segon set Sergi Andreu Catalunya Ràdio Tenis Barcelona A Estutgar Paula Badosa ha perdut a quarts contra la Bielorrussa Valenca 6-4 4-6 4-6 A la Copa de la Reina d'en Vol de Màlaga el CAC7 Granoller s'ha classificat per semifinals en guanyar 24-23 l'Esporting La Rioja A la Lliga de Primera Espanyol Cádiz en directe pel tot gira a partir de 3 quarts de 9 tornen a la llista Caleros, Cargill i Aleix Vidal que estaven sancionats Aquesta tarda al tot costa entrevistem Xavi Puig directiu responsable del femení de futbol del Barça Demà en directe per Catalunya Ràdio anada de semifinals de Champions Chelsea-Barça a partir de la una del migdia Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda Us informa Mariona Sales Vilanova El proper 23 d'abril Can Ginestar serà l'escenari d'una gran varietat d'activitats per celebrar la Diada de Sant Jordi Aquest any s'han programat més activitats de les que se solien fer atès que en cauran diumenge hi ha més possibilitats que la gent marxi a Barcelona Durant tot el matí hi haurà parades de llibres roses i entitats perquè els ciutadans puguin gaudir del dia A partir de les 10 del matí el taller de dibuix sobre rajoles amb carrer blau i una classe oberta pels cursos d'arts plàstiques creant art seran algunes de les activitats disponibles per a tothom A les 11 del matí els més petits de la casa podran gaudir de l'espectacle infantil Una carretada de contes amb la llegenda de Sant Jordi de la Guiglla Teatre A les 12 es farà la ballada de sardanes i a dos quarts de dues serà el torn del grup Random Cover amb versions dels millors èxits del rock funk i pop dels anys 70, 80 i 90 L'Ajuntament de Sant Just espera que els santjustencs i santjustenques decideixin celebrar la Diada de Sant Jordi a la localitat i que si volen anar a Barcelona ho facin a la tarda Durant el matí i el migdia els ciutadans podran gaudir d'aquesta animada programació per fer caliu al poble Serà una jornada per a tots els gustos on la cultura i la diversió seran les protagonistes La revista de Sant Just La Vall d'Avers està a punt de fer història al municipi Des del seu primer número el 1979 la publicació sempre ha estat en blanc i negre però això està a punt de canviar El proper mes de maig la Vall d'Avers publicarà el primer número en color de tota la seva història El color ocuparà les pàgines de la revista que farà que sigui més atractiva visualment i donarà més importància a la fotografia Per presentar aquesta gran novetat el proper dimarts 25 d'abril a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu tindrà lloc la presentació del projecte La publicació també va realitzar el 2021 un canvi en el seu disseny amb l'objectiu de fer-la més dinàmica i visual així com també un canvi en el logotip La Vall d'Avers va ser fundada el 1979 per un grup d'amics que volien crear un canal on tots els veïns del poble poguessin rebre la informació i expressar les seves inquietuds La revista vol ser una veu oberta independent i crítica i fa una edició mensual amb informació local opinió i entrevistes També celebra uns debats quadrimestrals sobre temes d'interès local que es retransmeten en línia en línia El nom de la revista fa referència al lloc on està situat Sant Jus l'ambient geogràfic format per la vall principal del poble i totes les seves afluents Com ja hem comentat el 23 d'abril Sant Jus celebrarà la diada de Sant Jordi a Can Ginestà amb una gran varietat d'activitats programades Avui hem tingut a ràdio d'Esvern a la Mercè Camps propietària de la llibreria paperaria L'Escrivà que estaran presents el diumenge a Can Ginestà amb una perdeta de llibres Ha explicat que des de la botiga s'agafen amb moltes ganes la diada d'enguany Com ha comentat és un dels moments àlgids de qualsevol llibreria i els encanta tot el que estigui relacionat amb la cultura i vendre llibres La Mercè ha explicat que aquestes últimes setmanes estan venent molts llibres L'abril és un mes on la gent està molt més disposada a comprar llibres i això es nota en aquests establiments que estan plens en aquestes dates Ells venen llibres de tots tipus però sobretot el que més venen són llibres infantils El diumenge els podreu trobar amb una paradeta Can Ginestà però de moment podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara Escoltes la Rambla la vida s'enjustenca a través de les zones 012 La Generalitat al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites Et podem orientar sobre salut ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants separacions, règim de visites pensió i custòdia dels fills abusos o situacions de violència masclista Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic Entra a gentcat.cat barra Atenció a les dones 012 La Generalitat al teu costat Comencem la segona hora de la Rambla ara mateix són les 6 i 12 d'avui 21 d'abril recordeu que aquesta segona hora farem el quiz amb la gent de La Tertúlia el super quiz sobre temes i coneixements de la diada de Sant Jordi Ara estem escoltant aquest tema que es diu Un Sant Jordi diferent la cançó que es va composar en el Sant Jordi de la pandèmia una cançó que la canten Cesc Freixas en Joan Masdeu la Paula Valls i el Pep Salat amb l'anel de la nostra gent més focinats entre quatre parets junts sense roses al carrer però amb un llibre molt potent que avui porta per nom tot anirà bé a confiar i no perdre mai l'esperança un obre humà es construeix sempre a certa distància que és el present poder-ne ser conscient serà el moment d'actuar ben diferent llargues hores d'incertesa mentre la tristesa festeja la nostra captivitat floriran més primaveres sorgiran noves donzelles que s'alçaran valentes per cridar dóna'm una llança vèrtex d'esperança fruit del nostre amor passarem junts un Sant Jordi diferent amb la neu de la nostra gent confinats entre quatre parets junts a veure són un quart de set de la tarda d'avui divendres 21 d'abril comencem la tertúlia ja hem dit que serà una tertúlia dedicada especialment també a temes de Sant Jordi hola què tal bona tarda perquè de fet eren un quart menys dos minuts comença el cap de setmana hem de ser allò escrupolosos amb el temps perquè la gent es mira els reloges i clar m'hi han darrerit tal i qual però bé és una llicència que li podem permetre comença el cap de setmana de Sant Jordi avui el capullo avui el capullo i la rosa seria reivindicant la cultura catalana exactament a mi és una diada que m'encanta Sant Jordi m'encanta Sant Jordi és de les altres que igual que Sant Joan també m'agrada molt així com Carles Toltes no m'agrada gens a mi tampoc mai m'ha agradat disfressar-me a mi mai Sant Salvador em quedava com encaixat el disfressava i em quedava com no sabia com comportar-me no he sabut mai però Sant Jordi és bonica Sant Jordi és molt maco Sant Joan és la millor però Sant Joan ho diu un Joan no val sí que és veritat que per mi és la diada de Catalunya home home a més a més acompanya tot acompanya el temps acompanya aquella primavera que ja tots ens posa ja dos mil per hora cadascú com com ho interpreti però sí que és veritat que són ganes de passejar ganes de sortir ganes de gaudir ganes d'abraçar-se d'estudiar-se d'enamorar-se de patonejar-se de regalar de tot a més que amb els anys ha adquirit un to reivindicatiu de la nostra cultura home és que ha de ser així també en certa manera vull dir aquesta reivindicació que us diuen que nosaltres reivindiquem la cultura catalana la cultura nostra Sant Jordi Sant Jordi a la resta d'Espanya celebren el dia del Mundial del Libro el dia del llibre la resta del món la resta del món perdó és una cosa que realment ha colpejat amb tanta força home sí i la gent que ha vingut a l'estrangera ha viscut aquesta alegria pels carrers i tal que ho han copiat a molts països i s'ho han fet seu però sempre dient que el lloc emblemàtic és a Catalunya és a Catalunya és a Catalunya sobretot com a cinc neuràlgic Barcelona de Rambles i tot allò no no però és que baixos on baixis és bonic anar callat anar passejant i anar gaudint sí i no cal parlar no cal dir res t'és igual fer cues o no i estàs content aquell dia sí sí o no Núria home un moment espera deixa'm fer un aplaudiment perquè acaben de fer presència a l'estudi de ràdio de l'Hiver la Jurgina Barrera que pobra li haurem de posar li haurem de posar els micros és el dia sense alcohol i també els auriculars què tal aneu parlant i mentre vaig a posar-li el micro a la Jurgina va doncs bueno comenteu Sant Jordi coses si regaleu el llibre si us agrada si no no no que parlàvem de Cristina una tarda Cristina amics amics de l'Orient s'acaba s'acaba d'incorporar l'actriu l'actriu de moda de Sant Just i per tant volem que ens doni el seu pare perquè ell és una persona molt enamoradissa sí molt sentimental enamoradissa no sóc molt sensible cobiu tot a flor de pell una persona emocional diria jo sí sí passional també les coses que fas fan passió és veritat és veritat és veritat és una persona calorosament parlant amb molta força i què vols que digui després de tot això comentar el tema de Sant Jordi que per molts és la diada de Catalunya correcte que dèiem amb la Núria i amb el Joan que és un dia bonic que és un dia un cap de setmana que ens agrada sortir que ens agrada mirar que estem contents que reivindiquem la nostra cultura correcte i no cal ni comprar ni no més mirar de Gaudín mires xerres amb gent xerres amb gent i si no xerres també també però igual et trobes amb gent que fa molts dies que no veus i estem amb un to content amb un to bonic amb un to tranquil amb un to relaxat fas quasi desigual veus autors famosos que estan signant ostres mira el fulanito de tal tal estan bé baixant aquesta gent aquesta gent que tenen aquesta posse lògicament hi ha hagut una polèmica amb això dels famosos ahir a planta baixa el programa de TV3 amb la de gent que van que han escrit llibres els van convidar el Risto Mejide saps que dius ja és un d'aquests autors que no que no és escriptor que acaba de ser bueno ha escrit un llibre i ja tothom vinga però a mi a mi molt bonic Barcelona que després són els que tenen més cua mira a mi el que li interessa en el Salva al Risto Mejide que li has dit en Risto Mejide i ell continua parlant de Barcelona no més que res hem escrit el Risto Mejide no m'agrada però són autors són autors no no no però aquests autors com deia la Núria però no és escriptor aquest home no també hi ha el Víctor Amela i companyia que han guanyat molts premis van començar votant contra portades a la Vanguardia es van fer famosos perquè la gent els seguia d'aquesta manera i és un nom que el coneixen i jo vaig a llegir el nom d'aquest com ostres i tu això estaràs d'acord amb mi Salvador doncs estic escoltant també és veritat calla un moment Cristina quan fan aquí només vaig jo callar escolta'm una cosa quan fan allò el llibre de l'esport te'n recordes o no? exacte que qui comprava? Johan Cruyff l'holandès volador i tothom comprava aquell llibre i és un llibre treballat no però a Josep Maria Casanova l'il·lustraven fotos perdona Cristina no no no el que m'has dit avui no t'ho perdon aquests autors favor aquests autors que no són que no són que no són que amb aquesta sensibilitat que tens hosti tu després hi sumem un punt al cuís exacte aquests autors que no són escriptors han agafat barro amb una catllenada un ganxo i aprofiten doncs la seva forma de ser i el que estan fent en aquells moments per escriure un llibre digueu-me que jo ara em llenço em llenço terra i pedres en sot sobre la meva teulada però durant el vam comprar amb uns llibres dels presos que tampoc ho eren pas d'escriptors ja sí sí sí ah jo tinc ah no pel que has dit no ni hablar o sigui ni hablar ni hablar o sigui no porta una per ajuda per xulapes les coses en aquesta vida tenen un preu calla i has fet un xulapa has fet un xulapa home mira no no no t'ho dono per jo no doncs jo tenim un espectacle jo el que et deia en Barcelona és veritat o no que vam comprar molt de llibres i jo la primera eh de gent que no eren sí però que a més a més durant però que en el seu moment que hi hagi firmes d'aquests autors que després acaben són els que acaben tenint més èxit o més cues això sí que a mi jo no compraré pas el llibre de l'any jo tampoc jo tampoc jo tampoc regaleu llibres acostumeu a regalar roses llibres us en regalen per demà sí jo sí jo soc molt tradicional amb això jo és que a meva filla es diu a mi m'ha agradat molt regalar es diu rosa Georgina propa't el micro propa't el micro és que avui l'hem portada sí com que l'hem portada sembla un gos home Georgina per favor diga-ho però com que no hi havia un entrenament així molt seriós ens l'hem pogut saltar avui perquè clar si no els divendres tenim entrenament a aquesta hora com està Georgina? molt bé la veritat ai perdona que no té el micro està una mica clar és que la Georgina encara no té aquest punt de cada divendres aviam mira-li Joan mira-li això del micro aviam veure si funciona si no et deixo el meu digues alguna cosa ara aviam hola què tal? no no jo et deixo tot el meu Georgina espera espera pericallà oh Georgina ens n'aniràs perfecta oita el que ha dit sí canvieu canvieu exacte aviam veure tenim uns tècnics aquí a Ràdio d'Esberta no no però és igual vine aquí com està Georgina? molt bé molt bé t'agrada Sant Jordi t'ha d'agradar perquè el teu nom ja és el nom de Sant Santa sí és el teu Sant però jo també et volia fer una pregunta perquè això ha de fer una mica de ràbia tothom Sant Jordi felicitar el Jordi i després després Georgina també també és el Sant el dia 23 sí com ho fem això? bueno Georgina Jordina i totes aquestes coses clar però bueno sí que hi ha o sigui la gent perquè més o menys ho sap però si no tampoc és tampoc hi cau la gent és no s'associa no ara ja sí ara ja cada cop es comença a associar més Georgina de Joan al principi costava més associar-ho és cert és cert hola hola hola em sentiu? no et sentim aquí dintre no gaire bé doncs jo el que et deia és que està molt bé Barcelona és molt bonic Barcelona però les dels pobles de petit comitè sempre m'han agradat més a mi a mi també i tot i que sí que és molt bonic Barcelona que hi ha molta rosa hi ha molta colorida hi ha molta gent no no no funciona no funciona s'ha de canviar el micro s'ha de canviar el micro deixa-la aquí en fi a tu Núria t'agrada el dia de Sant Jordi? a mi ho he dit abans m'encanta Sant Jordi i Sant Joan són les meves dates preferides sí sí a mi Sant Joan és que no m'agraden els petarduts no? llavors no però Sant Joan m'agrada molt eh? Sant Jordi m'agrada molt però el teu home es diu Joan home bueno ja però m'agraden els petarduts i qui vols que et digui? llavors podríem indicar el tret de sortida del Sant Just amb el lliurament dels prèmits avui avui avui avui el curs de la prosa comença el cap de setmana de Sant Jordi avui avui avui el tret de sortida no? avui a les escoles a les set a les set comença el lliurament de les escoles anem a posar una mica de música a canviar el micròfon i seguim qu'un partí qu'i'n m'agraïm? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí, perquè hem triat un conte que surt una petita intervenció. És el momentazo del Salva. I la Georgina participa també? Ah, sí, no sé què. Ens arreplegarà les faldilles? La meva mare em va dir, ens falta un personatge. I vaig dir, bueno, si és poc, vale. Si és molt, no. I llavors no m'havia enterat que el salvarà. Home, doncs, perdona. No, no, no. Escolta'm una cosa. No, no, no, jo no llegiré. Ella em va dir, no, no, jo no llegiré ella. No, no, li cedeixo jo, li cedeixo jo. Ja em verà, aneu tots a... Va, següent, següent. Bueno, doncs això. Passo a palabra. Sí que és veritat que s'ha de posar en valor, s'ha d'empoderar aquesta secció, no sé si és secció com a tal del Club Literari de la Treu, amb el Tonga Zull i companyia i tal, que facin tota aquesta sèrie d'accions. Ho fan dissabte, eh? Correcte, dissabte, a la part superior del mercat, allò que toca amb el carrer Mercat, etcètera, etcètera, que són molts actes allà. I sí que és una cosa que a molta gent que li agrada, doncs, llegir, poesia, o sigui, es llegeix poesia i qualsevol text, eh? Inclús es permet text originals, històries, aventures, monòlegs, diàlegs, etcètera, etcètera, però que està molt ben organitzat, a més a més, ja em sembla que són dues hores, no?, de duració, dos quarts de dotze, fins a dos quarts de dues, i, per el que em van comentar, està absolutament ple, amb la qual cosa ja d'entrada és un èxit i animem a tota la gent que vulgui vindre a veure-ho i, si vol, inclús llegir, que vingui, perquè és una cosa que és molt saludable i està molt bé. Clar que sí, clar que sí. Això serà la festa de la paraula. Avui hem dit que hi havia els lliuraments d'aquest concurs de prosa i poesia, que recordem ha estat el concurs que més èxit ha tingut, és a dir, no, vull dir, ha abatut rècords, la participació de la gent de Sant Just. De poesia i prosa. De poesia i prosa, vull dir, la gent s'animen moltíssim, no saben què ha passat, però ha sigut, ha trencat la mitjana dels últims 15 anys. 35è concurs, eh? Sí, sí. 35è? Bé, més de 300 obres s'han hagut de llegir. 35è concurs, vull dir que portem molts anys, eh? Després hi ha també el concurs de la campanya del comerç, que si compreu una robosa i un llibre aquí a Sant Just, us pot tocar un bal de descompte de 20 euros. Sí, senyor, sí, senyor. I res. Es van a les instal·lacions també al municipi i regala'm un vídeo. I la festa de Can Gines d'Ap. En fi, voleu començar ja el quiz o què? Home, jo també m'agradaria dir també, abans de començar el quiz, que hi ha gent, per lo que veig, que ha vingut molt preparada, eh? Sí? Ja us ho dic. Si fas una petita mirada per sobre la taula, veuràs, hi ha gent que porta xuletes, eh? Xuletes. Xuletes i tot, no, no, no, són xuletes. Joan, és que... Ets tan poc constructiu, ets tan poc constructiu. I, i... Què passa? És música de concurs, no? És música de concurs. És molt poc constructiu. No, que sí que m'agradaria dir que hi ha una activitat que no l'hem dit, i és una activitat també, que, ostres, que li encanta molt a la gent jove, de Sant Just, que és el correfoc. El correfoc és veritat, demà. Que comença a sota el balcó de casa meva, ho dic per tots els que passeu per allà... Ens saludem. ...el tret de sortida. Jo és que com que no hi aniré pas, al correfoc. No m'agrada més per tardut. Doncs molt malament, i també s'ha de dir, abans també d'acabar, d'acabar, o de ja posar-nos de ple en aquest concurs del quiz, tan, tan maco que farem, que quatre hores abans del correfoc, i perdoneu que sigui pesat, però s'ha de posar en valor, aquí hi haurà gent que se'n va a Mataró. Correcte. A Mataró. A Mataró. I què va anar a fer a Mataró, Cristina, endavant? Anem a veure... Tambor, Tambor, Tambor, Tambor. A veure, un moment. Estàs dormint. Clar, això és... Ah, no, això són uns altres Tambors. És igual, Tambor. Foc i plata, Foc i plata, Foc i plata! Molt bé, sí, sí. Per tant, el Sant Just té una oportunitat històrica, inclús podria ja acaronar, acaronar, la primera plaça, que seria l'ascens directe, a la categoria màxima estatal. Però escoltem-ho una cosa. Aquí vaig estar, vaig estar en tot el grup de treball, vaig estar amb els jugadors i l'entrenador, és un lloc que no s'hi pot estar, però jo vaig entrar, i vam estar preparant el partit des de les 9 a les 11 de la nit, i la concentració, la felicitat, l'alegria que es viu és digne d'acompanyar aquesta gent. Baixo una mica el suflé. Prudència, prudència. Anem a camp del líder, amb tota la il·lusió del món. Prudència tota. Tota. No anem amb confiança, eh? No anem amb confiança, anem a jugar al partit, i... Amb il·lusió, amb il·lusió. Però això de que... Sabeu qui són campions? Els veterans del futbol sala, pobres. Home, que aquests també mereixen una proposta. Aquests ja la tenen, la Lliga. Els altres encara no. Avui juguen els veterans del futbol, també. Tregats, passionals, també. Felicitats per Sant Jordi. Bé, va, tanquem. Sant Justens, visqueu, viviu, la diada de Sant Jordi a tope. A tope, i bueno, ara que prenguin algunes cosetes amb el cuis, a veure. Vinga, va, som-hi. Ai, tranquils, tranquils, que ja han obert el restaurant de Can Ginestà. Ja no cal que porteu els superbarrets. No, no, no, ja està a tope el restaurant de Can Ginestà. Què hem de fer, Núria? A veure, el que heu de fer. Ja haurà, jo explico la mecànica, vale? Deixem una mica la música per entrar en ambient, eh? Va. Vale, molt bé, ja està, ja hem entrat en ambient. Us ha semblat bé? Us ha semblat molt bé, Núria. Perfecte, perfecte. I perquè aquests 5 minuts no es fessin... Perdó, que he pujat Catalunya Ràdio. No, no, ja està. A veure, comencem el concurs. Deixaré la musiqueta una mica per fer també més ambient. Primera pregunta. Vale. Jo donaré... Com funciona això? Qui ho ha de contestar? L'osaltres? Pornem per ordre o puc contestar el primer que us sàpiga? No, no, perquè... No, no, no, jo donaré diferents opcions. O sigui, jo dic la pregunta i hi ha tres opcions. Vale. I heu de dir A, B o C. Vale. Però tu diràs, per exemple, contesta Cristina, contesta Salva o com... No, jo diré, quina creieu que és? La A, la veu-la C. Cadascun dirà quina creu i llavors jo després diré quina és la correcta i llavors... Jo, perdoneu, perdoneu, perdoneu. Quin és el premi? Com que sou dos cracs, la Cristina i el Salva, amb aquesta xuleta que porten, clar. Jo m'he fet acompanyar la Georgina, que és una persona molt entesa amb tot això i formarem equip. Fantàstic, molt bé, Georgina. Voleu fer dos equips o voleu anar... No, no, fem-ho, fem-ho. Va, que la fes aquí, fa molt bé. Ara també trec del grup. Ara també trec del grup. Però què ha sigut això, Salva? Perdona, no, no, perdó, perdó. Aquest ningun ets, però, Salvador, si no és topi de tu, això. No he volgut despreciar-te. He pensat que era una cosa conjunta, que li donava tres opcions. No, no, no, m'he confós, te'n confós. Núria, tu participes també o no? No, a veure, però sí, l'he creat jo, el quiz. Jo sé les respostes, les he fet jo. Com vols que participi? Vale. Capcigrany? Val. Molt bé. Ruc. Que ets un ruc. A veure. A mi és que això de ruc... Val, doncs tenim el primer equip format per en Joan Esmerats i la Georgina Barrera. Bravo, bravo. Jo com a esportista... I el segon equip format per la Cristina Rubió i en Salva Crespo. Bravo, som esportistes, som cavallers, no com ells que no ens han aplaudit. Bravo. Però Salvador ha aplaudit el primer. En fi, comencem amb la primera pregunta. A veure, concentrem-nos. Sí. Quina construcció arquitectònica catalana, és a dir, quin edifici, quin monument, està inspirat en la llegenda de Sant Jordi, val? I en tres opcions. Us dono. La A, la Casa Vicenç de Gaudí. B, la façana de la Casa Batlló, també de Gaudí. O C, els vitralls del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. La B, la B, la B. La B, la B, la B. Per què diuen la B? Per qui diuen la B? A l'equip de la Cristina i... No, sincerament no tinc ni idea, però la Georgina diu la B, per tant... No, no, no, t'ha de cas. Eh, que vam anar a veure la Casa Batlló, nosaltres. Jo hagués dit el monestir de Montserrat, però vaja. Ja, ja. Jo al nou camp. Us deixem temps per pensar. Jo al Walden 7. Al Walden 7. A Batlló, la Casa Batlló. Casa Batlló, a la 1, Casa Batlló a la 2, Casa Batlló a la 3. I correcte és Casa Batlló! Però hem tentat abans, no? No, però ha dit que això no... Ho he preguntat, però ha dit que això no valia. Val, val, d'acord. Ha dit que no, clar. Escolta'm. El que passa que nosaltres tenim un punt més, perquè com que tu has despreciat abans, tenim un punt més nosaltres. És veritat, és veritat. Sí, sí, ja començàvem... Aquest punt el vull recuperar perquè formo equip amb la Georgina i crec que la cohesió d'un dels membres de l'equip no pot tacar l'esperit d'equip. Correcte, és la façana de la Casa Batlló que està inspirada en la llegenda de Sant Jordi. Si us hi fixeu, quan passeu per davant, mireu els motius de la façana i allà de Sant Jordi. Home, jo ja he passat i ara mateix no hi caic. Perquè tu fixes més en les botigues de moda. A poder sí. A veure's. A veure's. Els printfills. No, que passen de gràcia. Amb Gucci. Amb Gucci. I a la marca blanca. L'esfera. No, no, no. Tampoc. Tampoc, no tens qualitat, Salva, no tens qualitat. Ah, bueno, anirem a l'intimisme, va. Sí, tampoc. En fi, segona pregunta. Com més de sants. Els habitants de quin poble tenia tan morits el drac de Sant Jordi? El Bruc, el Bruc. Opció A, Cervera. Opció B, Ripoll. Opció C, Montblanc. La C, la C. La saps quina? Montblanc, la C, claríssim. Montblanc. Montblanc. No, no, no, com heu pogut a la tres. L'hi ha dit. No, ho han dit. No, jo no he sentit res. Vinga, va. Jo no he sentit res. Fuera. No ho sé, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser. Fuera, fuera, fuera. Vinga, va. Fuera. Llavors, és la C. És la C. Montblanc, segur. Molt bé. Efectivament, el drac espantava la gent de Montblanc. Doncs segur. Però això què és? Ara sí que era el primer, però que han dit que no. No. Però no l'has escoltat. Però això és una cosa. Sembla igual que l'edul·lí que és l'agraïda. Tent un moment. Qui guanya? El que contesta primer? No. El que contesta més respostes. El que contesta bé. Sí, però quan fa la pregunta, qui s'emporta el punt? Perquè si ell diu la C i la diu la C... No, els dos, si la feu bé, si voleu, ara... Ho vaig apuntar, ho vaig apuntar. Estem empatats. No, perquè ella fa un moment a dir qui contestava més ràpid. No, no, no, no. I sé, portem dos punts. No, no, no. De fet, guanyem nosaltres, que en tenim un de més, per xulapes. Val, 3-2. Guanyar l'equip de Cristina i Salvador. Es nota que ets del clan de l'Enrique Sagrida. No, però jo vaig amb els dones molats i jo no he fet res. Exacte. Em sap greu, Jorginy. La vida és injusta. No, no, no. La vida és molt injusta. Molt bé, Jorginy. La barrera, reclama, reclama la teva quota. La vida és molt injusta. Núria, tercera pregunta. Vale, ara canviarem el sistema i a veure qui respongui més ràpid. Hòstia, va. És que ja l'has liat. Va, va, va. Qui respongui? No, no, però heu d'apretar el botonet. Heu d'apretar... El botonet. Bueno, el botonet. Això, exacte. Ho piqueu. Però si responeu i l'equivoqueu... Se'n va per l'altre equip. Se'n va per l'altre equip. Home, Núria, ja l'has liat. Núria, tu, Núria, has de dir temps. Ja estic jugant, Núria. A veure, tercera... Has de dir temps o no? Sí, però, Georgina, posa-ho al mig perquè, si no, clar... A veure, tercera pregunta. Quin any la Diada de Sant Jordi es va convertir en una festa oficial de la cultura catalana? Opció A, el 1436. Opció B, el 1891. Opció C, el 1978. El Joan ha picat. La C. La C, el 1978. I la resposta és... Joan! Però ja no val, ja no val. No, no, clar, el punt és per ells. Com el punt és per ells? Ho he dit, eh, ho he dit. Home, ho ha dit. Ho acabo de dir, Joan. És que a sobre... Que si la falleu, el punt és per l'altre. A sobre de no rentar les dents i els dents les orelles. Com pot ser que al segle XIV s'hi estaven dirigits pels Bourbons i els àustres i tots aquests? Festa oficial de la cultura catalana, Joan. Sí, sí. M'agrada aquest sistema, eh, de picar. El 1456 es declara com a festa oficial del patró de Catalunya Sant Jordi, eh? Sí, però el 1436 es va convertir en festa oficial. Molt bé. Sí, sí, totalment. És que sí, vinga. Molt bé, doncs... Però som bons esportistes i assumim aquesta rada perquè l'important és participar. Ho va dir el Pierre Baró de Coubertin l'any 1892 quan va fundar les Olimpiades, que no en teniu ni idea, vosaltres, aquí. I també va proclamar que Sant Jordi era un motiu de celebrar la cultura que som. És una persona que perdona, sense pensar, apartat... Vull contestar jo, jo, jo, jo, i no en tinc ni idea, eh? Ara salva. Sí, sí. D'acord, s'ha de dir tot. Ara ho has dit, ara ho has dit. Molt bé, molt bé. Abans de contestar. Atura. Atura. Bueno, va. En fi, següent pregunta. Aviam, veure. Sant Jordi coincideix també amb el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor, una data que va oficialitzar l'UNESCO l'any 1955, val? Tot i que ja se celebrava des del 1926, el Dia del Llibre. Per què l'UNESCO va escollir el 23 d'abril com a Dia Mundial del Llibre? Espera, un moment, però si no heu dit les opcions... Perdona, això és un punt. Oh, és un punt. Això és un punt. Ah, perdona, he equivocat. No, no, no, no. S'ha equivocat. He entès que per què havia escollit el 23 d'abril. Perdó. Que la pregunta era oberta. Clar. En Salvador ha entès que la pregunta era oberta. Clar, clar, clar, clar. Va, calla. S'ha equivocat, s'ha equivocat. S'ha equivocat. Opció A. No, no. Vinga, va, que si no l'hauré de parar, eh? Va, que si no, no l'acabarem per compartir. Acabem-la, acabem-la. A veure, opció A, perquè la festa de Sant Jordi l'any 1955 tenia molta fama mundial i es volia exportar a la resta d'Europa. Opció B, perquè el 23 d'abril es celebrava antigament la Fira del Llibre de Frankfurt, Alemanya. O opció C, per commemorar la mort de William Shakespeare, de Josep Pla i de Cervantes, grans escriptors que van morir un 23 d'abril. No, no, s'ha acabat. Que he tocat. Perquè va, perquè va, es comemora la mort de Cervantes, de Shakespeare i és més, Garcilaso de la Vega. Oh! Oh, xavol! Punt doble, punt doble, punt doble. No, no, no. Garcilaso de la Vega m'ha sortit enlloc. Primer he tocat abans de Cervantes. No, no, no, hòstia. Aquesta me la sabies. Que podes saber fer, eh? Farem una cosa. Si no aguantas la passió... Bueno, no ho podem seguir, eh? Joan ens traurà el joc. Un moment, tingueu en compte que hi ha una audiència que ens està escoltant i que si comencem a cridar... Perd una mica la gràcia a la cosa, va bé? Jo he contestat, i potser sí que abans d'una hora que vés la pregunta, que ella decideixi si el punt va. Soc esportista cap a ells o es queda amb vosaltres? Escolta'm un moment. Soc així d'esportista. I soc així d'al·legal. Has afegit un coneixement, eh? Bueno, és igual, però la gent sap que ja ho sabia. Per tant, punt pel Joan i punt per la Jorgen. Molt bé, molt bé, un aplaudiment. Perquè he vinculat i he apretat abans d'hora. No, no, no va empat. Sí, sí que va empat. No va empat perquè nosaltres n'en tenim un de més per la xularia del Joan. Que no, que jo vaig amb el seu equip i jo no he fet cap xularia. Ah, en fi. Cinquena pregunta. No, no, no, estem quedats cinquena. Cinquena pregunta, a veure. A quin segle es remunta la tradició de regalar roses per Sant Jordi? Opció A, al segle XV. Opció B, al segle XVII. Opció C, al segle XX. A quin segle es remunta la tradició de regalar roses? No, no, si ha tocat la Jorgena ja. A veure, Jorgena, quina opció dius? El 17. El 17. Nosaltres diem el 20. Diem el 20, diem el 20. El 20 tampoc. Dos punts negatius perquè només tenien dues opcions. Exacte, exacte. Un punt negatiu fos dos. 0, 0. 0, 0. No, no, ens quedo bé. Però 0, 0 per què? Per què? Perquè no ho has dit bé tu ni no ho hem dit bé nosaltres. Lúria m'ha portat aquest micròfon a l'Oti. El festival té la cap a dir. El número 6. A veure, pregunta número 6. Heu d'acabar el refrany, d'acord? Va, d'acord. O sigui, jo us donaré tres opcions i heu de dir quin és el refrany correcte. A veure, per Sant Jordi, opció A, qui no regala llibres ha begut oli. Opció B, per Sant Jordi l'Espiga a l'Ordi. Opció C, per Sant Jordi jugarem a fer l'Ordi. La B! No, ha sigut l'empat de tocada, eh? No, jo he tocat. Ha tocat primer la Jusina. Jusina, tu quina opció dius? La B. La B, doncs punts pels dos. Apa, molt bé, aplaudiments. Puntes pels dos. Puntes pels dos. Però, home, ens abans d'ha fet els dos. La Lúria ho ha dit. Realment molt aferrissat, eh, aquest concurs. Vinga, va, seguim. Jugar, jugar. A veure, aviam, la següent. Següent. Següent. Pregunta 7, també heu d'acabar el refrany, eh? Per l'abril, que de rosa val per mil, opció A. Opció B, per l'abril, llibres i roses, mil. Opció C, per l'abril, l'uraneta va fer el mil. Ui, Clemsa. Va, s'ha carregat el botó. Què ha picat primer, la Cristina? Audiència, veieu l'agressivitat de l'altra parella, que ha enxafat el botó i l'han trencat. Han enxafat el botó. Tindrem que cridar l'obrigada. Estava més a prop, el botó, estava més a prop. Suriguera, suriguera, urgències. Aviam, la Cristina, contesta. La A. Si no sap ni què ha de contestar. La A. La A. La A, és a dir, per l'abril, que de rosa val per mil. I vosaltres, és incorrecte, eh, Cristina? Ara torna a repetir les altres dos, perquè clar, és que no em sentit res. A veure, ja t'ho dic, a veure la xula. Torna a repetir les altres dos, clar. Va, vinga. Pere, primer, quina opció voleu? Vosaltres? Ja va estar. Ah, no, no, no, no repeteixen. No, no, no, no repeteixen. A veure, no hem de dir primer l'opció. No cola, no cola. No hem de dir l'opció. En abril a Guasmil, Joan. Eh, un moment. Escolta, què és... A veure, que pensin. La B o la C? Va, va, va, que això s'acaba. Això, el rellotget de... Aquí. Digues tu, digues tu, digues tu. Sí, la C. La B. I la resposta és, o sigui, segons el Joan, el refrany seria, per l'abril l'uraneta va fer el niu. No. O sigui, Joan... Era la B. Era la B, jo he dit. O sigui... La uraneta va fer el niu. Perdona, us estem enfotent d'una de les races mediterrànies que fa que els nostres paisatges estiguin tan llustrosos. O sigui, enfotre-se'n de l'uraneta amb horari de prentem em sembla una falta de respecte. El fa un palet més tard, l'uraneta. L'uraneta no és una raça, és una espècie d'ocells, però, bueno, és igual. És igual. És igual. Com la marca d'agost, no? No, no, no, no. La veritat és que hem volgut contestar malament perquè hem vist la falta de cultura i la falta de nivell d'aquesta parella que tenim de contringir-nos. Pregunta número 8. Vuit. A veure, atenció i memoritzeu el que dic amb cada lletra, val? A veure, quin significat té la rosa blanca? Opció A. Amor i passió. Opció B. Cordialitat, simpatia i bellesa. I opció C. Puresa, inocència. Ha picat el Joan. La C. No! Sí, molt bé. La C, doncs sí. La C, la C, la C. Acaba de fer el símbol de l'Oceimbol, com si hagués guanyat aquí una medalla olímpica. Audiència, jo amb això ja quedo, ja... És que no vull jugar més, no vull jugar més, però és tan fàcil. Clar, és fàcil, sí, sí. L'Uraneta va fer el niu, Joan. Exacte, l'Uraneta fa... El quilobat hora. L'Uraneta emmarcarà. El quilobat hora per abril, aigua es ril. En fi. Pregunta número 9. Val. Què sabem de Sant Jordi abans que comencessin a aparèixer les històries fantàstiques relacionades amb cavallers i dracs? A veure, opció A. Sant Jordi era un militar romà d'origen grec que va morir assassinat perquè no va renegar de la fe cristiana davant l'emperador. I va morir un 23 d'abril de l'any 303 després de Cris. Opció B. Sant Jordi era realment un cavaller d'origen turc que va lluitar les guerres de l'imperi otomà a Europa. Opció C. Sant Jordi era un home del camp, de la zona de Viladrau, amic del bandoler Serra Llonga. Toma. Molt bé, Salva. Atenció perquè aquest calendari ha tirat l'aigua al calendari en ves un més sempre que en tinguis 56. Claríssimament. Era un guerrer que va estar martiritzat i va ser decapitat per no perseguir cristians. Per l'emperador Dioclesa. Molt bé. És un punt positiu i realment s'ha d'agrair aquesta explicació que la sabíem tots ja. Però està molt bé, Salva, que l'hagis posat en valor. Molt bé. Ens has regeixat pel plantats. Sí, eh? Sí, sí, sí. Pel plantats. Però has pronunciat malament Dioclesa. Ah, bueno. Bueno, escolta'm, no es pot fer tot això. És Dioclesa, era l'emperador que el va apartiritzar i el va decapitar per no perseguir cristians. Dioclesa, no. Dioclesa, no. Bueno, espera, espera. Tu t'aposto. Tu t'aposto. L'última pregunta, eh, d'aquest quiz. Va, última. Ada Castells és periodista i és escriptora catalana. La seva última novel·la està entre les preferides per aquest Sant Jordi i es preveu que pot entrar en el rànquing de les més venudes. Ada Castells va venir fa 10 dies a Sant Jus a fer una xerrada a l'exposició Mont Orgànic. Per presentar precisament la seva novel·la, eh, que hem dit que pot ser una de les que estaran al rànquing de les més venudes. Aquesta novel·la es diu opció A, les nostres mares, opció B, aterratge, opció C, Solestàlgia. Solestàlgia. Solestàlgia. No hem posat el botó. Home. Solestàlgia. Solestàlgia segur 100%. Correcte. No val. No val. No, no, no. A més, a més, a més, a més, a més, a més. Adéu, marxa de la sala. Marxa de la salsa. No, Joan, no, Joan. És que té un mal perdre. Solestàlgia, molt bé, Cristina. No, no. És a l'estàlgia. Molt bé, va, vols cedir-li el punt perquè no has apretat el punt, doncs cedim el punt a l'equip perquè nosaltres hem apretat el virtudet del calendari. Correcte, el cedim, el cedim. El joari per la Cristina, el cedim, esportivament. Molt bé, esportivament, eh? Us ha agradat el quiz o què, Cristina? Ai, Georgina, t'ha agradat el quiz? Sí, molt. Sí? Heu fet alguna coseta especial a l'Institut per Sant Jordi o què? No, ho fem dilluns. Ah, dilluns. Sí. Algun concurs o què feu? Entrem a les 9 i mitja. Fantàstic. Una mica més tard. Sí, jo entro a les 8 i mitja. Ah, tu vas a la mateixa hora? No, no, no, o sigui, jo... De normal a l'Institut entro a les... Entro a les 8 i mitja i surto a les 3. A 2 de 9. Vale. Després, dilluns, entro a les 9 i mitja i surto a la 1 i mitja. A 2 de 10. Molt bé. Llavors, de 9... Vale. I què fareu? De 9 i mitja a 12, crec. Sí? Doncs, ens han enviat un correu que hi ha activitats. Ah, val. Per exemple, estar amb passió de samarretes, fer cullarets, el que sigui. És xulo, escolta, jo no vull guanyar. I llavors, hem triat dues. Mm-hm. Llavors, entre aquestes hores farem aquestes activitats. Ah, molt bé. I de... I no les podeu escollir totes? No. No, només la veiem. I llavors, de 12 a una, donaran els premis dels poemes i tot això. Ah, mira, que també feu... Ostres. I tu no t'has participat? Sí, he participat. Ah, sí? Ah, mira que bé. Amb un prosa o amb poema? Poema. Molt bé, molt bé. Però, escolta'm una cosa, és obligació participar-hi o...? No, mira, és obligatori fer el poema, perquè t'ho diuen les profes de català, però participar-hi no és obligatori. Vale, tu fas el poema i després desfileixes i el presentes o no a concurs. Ah, molt bé. Sí, i també es pot fer un poema o prosa. Vale. O també pot ser una història. Ah, molt bé, que guai. Doncs ja ens diràs si al final ha caigut alguna coseta o què. En fi, continuem una mica amb la tertúlia o què? Amb alguns punts? Jo exigeixo que el Joan demani disculpes als contertulians per aquesta espantada que ha fet per haver perdut el cuïs. Has marxat. No he fet cap espantada. Sí, sí, sí, ho l'has feta. No, no, no, no, no. Has dit que marxaves del grup i que marxaves del grup. Teniu mala consciència, teniu mala consciència. He sortit un moment, he fet una cosa, he fet una coseta fora i ja està. He sortit a fumar, a fumar. Correcte. No ho digueu, això no ho digueu. Sí que és veritat que abans de continuar la tertúlia, el nostre company i entranyable amic i estimat Salvador Crespo vol fer una cosa. Sóc una persona de tradició, sempre m'ha agradat molt Sant Jordi, sempre m'ha agradat regalar roses, regalar llibres, regallar simpatia, regalar amor, m'ha agradat donar. Per tant... És un home generós. Sóc un home generós, i és cert, i és veritat, sóc un home generós. Per tant... Ai, mira! I a mi ja faig a dir dels meus pares... Ostres, qui dius? Per favor, Salva! Unes reletes a la roseta al jardí, i vaig a anar a la nostra... Que és maco, això! Per mi, per mi, no m'heu portat res. Me'l dones després, Salva, si vols, eh? Me'l dones després, si vols? És molt maco, això. No, veig ara, veig ara, veig ara. No, no, home, no. S'ha adonat. Que no, Joan, que no. És el moment, és el moment. Que no. Després ens encanta. Però són molt esquifides, no? Bueno, són del jardí. Home, són del jardí, són autèntiques, eh? Roses autèntiques que deuen fer una olor... Sí, fan olor bona, eh? Impressionant. Però és que, a més, són molt xules, eh? Sí, sí, sí, sí. Fan olor, el perfume és molt bonic. És un roser que potser... Us ho dic de veritat, aquest roser deu tenir... El 2436. No, no, no, aquest roser ve de baix, que està a la vostra botiga de Barcelona. Deu tenir 50 o 60 anys, aquest roser, eh? El que és el llibretat, ara, vaja. De veritat. I cada any? I cada any fa milers de roses d'aquest color. Qui dius? Ostres. Hòstia, pots fer una paradeta, no? Jo el recordo de petit, vull dir... Que xulo. El que passa és que... Que fotries la primera pel·la. Té 60 anys, segur, segur. 60 anys, el roser? De veritat, de veritat. És molt gran, s'emparra per tota la brana. Vull dir que és immens, eh? I quan ho comença? Doncs amb aquestes calors comencen molt aviat, eh? Vull dir, ara hi ha moltes roses ja, que deien... Ja que s'estava... Molt obertes, molt... Perquè, clar, les calors comença abans i surten abans d'hora. Però en prou feines trobes alguna rosa ja... A mi m'agraden tancadetes, a mi, a mi personalment. Sí, sí, sí. I ara més té un color molt maquíssim. De sang, de sang. Sí, sí, de sang, de rosa. És la sang que va vessar el drac i que a partir de llavors va créixer un roser. Molt bé. És un romàntic, és un sentit romàntic. A mi fa la llegenda de Sant Jordi. El que no en tinc, per què no me l'has regalat a mi? Bé, perquè estem en un món inclusiu, transversal, que no hi ha sexe, no hi ha res. T'has tornat conservador. Sóc molt tradicional. Som molt tradicional. Som molt tradicional. I mira... I els homes, què? Joan, tu normalment què regales? Regales? Clar, que regalo. Però què regales? Llibres? No, no, llibres no. Jo regalo roses i en regalo, a més a més, unes quantes, que vaia més a més, i ho diré, perquè m'agrada dir-ho. No, és que com que fa un segon has dit que et caixaves, que era molt tradicional. Sí, sí, que ell és tradicional. I tu no? Clar, tant també. Ah, vale, vale, perquè clar, ell regala roses, però ell no és tradicional, eh? No recordo haver-li regalat mai roses a homes, és veritat, això. Vale, perquè clar... Però bé, el Salvador, que jo crec que és un tio, vull dir... No, és una persona que m'agrada... M'agrada que la gent sigui feliç. Sí, però vull dir que ets una persona que ets... Va sortir un estudi, que sabeu què diu? Que la gent jove cada cop prefereix més les roses de color rosa. Ah? No les vermelles. Ai, a mi és que... Les carbasses. Les roses. Les carbasses i les fucses i aquestes que fan... Això és un tema també per parlar, jo... I les blaves. Són boniques, les blanques, les blaves, però la rosa ha de ser la rosa de color... Sí. De color vermell i sang. De color vermell fort, sang, eh? Oh, com a molt, mira, si molt m'apuràs, blanca. Blanca. Jo prefereixo la rosa tradicional, no? Sí, sí, deixem-nos de... Perquè sabeu ballar sardanes, vosaltres? Jo sí. Parlant de tradició. Jo, Déu-n'hi-do. Doncs que sapigueu que també hi haurà sardanes, eh? El diumenge. Sí, senyora, sí, senyora, aquí Canjín està. La Georgina en sap ballar perquè, no sé, he expressat un somriure que vol dir que sí, que algú fa... Georgina, saps ballar sardanes? No! Ella saps jugar a futbol, ella saps jugar a futbol. Com pot ser que... Ella balla, balla amb la pilota. Com pot ser que té una mare tan, tan de tradició catalana que la seva filla, de la seva pròpia estirbe, no li hagi ensenyat a ballar sardanes? Ho vam intentar, eh? Veus? Però... Però ella balla... Pot ser que sigui un ball anacrònic, que no enganxi? No, sí que enganxa. No sí que enganxa, sí. Hi ha el pas curt, el pas llarg. Sí, sí, no és complicat, eh? No és fàcil, eh? No, no, no. I després també ha sortit ara una cançó que es diu Coti per Coti. Sí, sí, sí, fa clàstica. Sabeu quina és, no? La de The Tietz. La posarem per tancar el programa? La posarem per tancar, sí, sí, sí. Està molt bé. Deien, el que no s'ha aconseguit durant generacions, és a dir, fer o inculcar o que la gent sàpiga que existeixi la sardana, la gent jove, ho ha aconseguit aquesta cançó, que la posem. La posem, aviam, escoltem-la? Sí, sí. És molt xula. Té una part així com més de reggaeton, però té una altra que és així com més de ritme de sardana. I que quan van fer la presentació del disc a la sala Apolo, a aquests, els The Tietz, tota la sala Apolo, de gent jove, encercla ballant una sardana. Sí, sí, sí. Que dius, passem del reggaeton a la sardana. No, no, no, és que està molt bé. En fi, que el que no s'ha aconseguit en generacions ho han aconseguit aquests dos nois del Maresme. Senyor. Amb aquest tema. Felicitats per aquests nois. Sí, sí. Bravo per aquests nois. Un aplaudiment per als The Tietz. A més, que es van atrevir fa bastants anys, ja començant amb aquest gènere, bueno, això ens ho podria explicar millor l'André, però, bueno, no ho tenim aquí, amb català. Aquest, això. Mira. Això són sardanes, eh, Joan? Són sardanes, fas que no amb el cap, però... Jo faig que no amb el cap perquè una cosa és ballar sardanes, que realment a mi m'encantaria, no tinc ni idea, a més a més amb els peus que tinc, amb el meu 46, si m'equivoco d'un salt curt a un salt llarg, pot ser que vagi molta gent a l'hospital i també s'hauria greu, però sí que és veritat que la música de la sardana, escoltar-la, una santa espina, una sardana de les monges, eh, la vella Lola, tot això, a mi m'agrada, tot això. Fripa, frepa, frepa. Escolteu-me, hem de deixar en aquest punt la tertúlia d'avui, especial, bueno, temàtica Sant Jordi, i res més, que acabeu de passar molt bon cap de setmana, molt bona tarda i també molt bona diada, i ja d'aquí felicitats anticipades, Georgina, d'acord? Vinga. Vale. Adeu. Felicitats, Georgina, a tots els jordis, que vagi molt bé. Nosaltres tornarem dilluns, també, de 5 a 7, per fer-vos companyia a aquest parell d'horetes d'aquí a Ràdio d'Esvern, al magasin de tardes La Rambla. Podeu recuperar tots els continguts d'avui a les xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram, a l'usuari, arroba la Rambla, 9-8-1, tot seguit. També ens podeu anar seguint a les xarxes socials de la ràdio, arroba ràdio d'Esvern, o també entrarà a la web ràdio d'Esvern.com. Allà trobareu notícies, trobareu podcast, trobareu de tot. En fi, que acabeu de passar molt bon divendres i també molt bon cap de setmana. I tothom aquí, eh?, a Can Gina està el diumenge a celebrar Sant Jordi. Rista! Sentiu, és la sintonia del benvinguts, benvolguts i bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parloient tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobat, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, benvolguts i bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.