#368 - L'essència de Sant Just a la Rambla amb Ràdio d'Esvern

L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 24 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazin de tardes de Ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de Medi Ambient amb el jove Sant Just en Quim Calonja, que cada setmana ens parla d'un tema diferent referent a la sostenibilitat i la cura del planeta. Després, tot seguit, farem entrevista al fotoperiodista nord-africà Antonio Sempere, nascut a Ceuta i autor de l'exposició que s'estrena demà al centre cívic Soledat Sants de Maslluí. L'exposició s'anomena Amantla, un crit de llibertat a les fronteres. Parlarem amb el fotoperiodista de la temàtica de les fotografies que es veuran exposades i també de la seva feina com a freelance i com a col·laborador dels bons mitjans de comunicació i agències de notícies internacionals. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem tertúlia amb el col·lectiu de dones trans. Vindran aquí a l'emissora la Sant Justenca Rosa Maria Maristany, la Bea i la Natàlia. Elles tres són membres de l'associació Transbaix Power i Roses de Sant Feliu, associació en defensa dels drets del col·lectiu de persones trans. Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda. No marxeu, que comencem! Ràdio d'Esvern, 98.1 Passen 12 minutets de les 5 de la tarda, avui som dilluns 24 d'abril i comencem la setmana de la millor manera, que és fent l'espai de Natura i Medi Ambient i tenim ja el Quim a dins de l'estudi. Hola, Quim, què tal? Hola, molt bé, bona tarda. Bona tarda. A veure, quin és el tema que ens portes avui? Avui, volia parlar d'una cosa que vam fer en nom d'Alnus ahir, el tema per Sant Jordi i després també volia comentar breument això i llavors acabar el tema una mica que vam fer l'episodi anterior de la sobirania alimentària per acabar de tenir-lo ben tancat, no? Sí, exacte, hem vancat de coses per dir i per acabar-ho. Vale, fantàstic. I després he portat el tema de la sequera perquè estem en sequera. Òbviament és un tema importantíssim i que a la gent li interessarà també saber algunes coses. Exacte, una mica de dades i parlar sobre la sequera. Molt bé. Doncs què vau fer ahir a Malnus? Sí, doncs ahir era Sant Jordi, la diada de Sant Jordi i llavors vam aprofitar que hi havia molta gent a Can Genestà per fer la diada i tal i vam... Bé, hi ha el tema que ara estem a Malnus posats en aquest tema que és l'urbanització de la bona aigua que es vol construir a la vall de Sant Just. És veritat, sí. i aquest tema. I llavors amb el Nus, clar, òbviament estem en contra de l'urbanització i més en aquest espai natural com és Collserola i la vall de Sant Just i tot això. Sí, una zona que queda bastant a prop al parc, no?, de Collserola i tot això. Així que és un projecte per, en principi, per urbanitzar el que hi ha al voltant del complex esportiu, no? Sí. Però també es va fer una mena de participació ciutadana des de l'Ajuntament per... Sí, aquest és el context, sí. D'acord, per escollir, no?, una mica quin era el model que es volia. Sí, per escollir el model de la renaturalització de la vall segons el projecte aquest. Sí. Però alhora hi ha aquesta urbanització al costat i és una mica així, bueno, nosaltres ens hi posem. i llavors això, el que vam fer a la Diada de Sant Jordi va ser, bueno, teníem preparats uns tríptics, bueno, uns folletons amb informació i per conscienciar, bàsicament, a la població d'aquest tema. Vale. De què es vol urbanitzar aquella zona de la vall i vam repartir-los allà. Vale. Bé, bueno, paràvem a la gent i ens explicàvem una mica i els donàvem els folletons. Molt bé. Perquè, si més no, tinguéssim una informació perquè a vegades aquestes coses tampoc se'n saben, llavors... Clar, no, no, tens raó. Potser sí que se sap, no?, de termes generals que es vol fer... Esgarrofés, potser se sap més. Que es vol fer alguna cosa, no?, que s'estan movent, òbviament perquè es veuen les màquines també i que hi ha obres i que es vol fer alguna cosa, però potser la gent no acaba d'estar massa enterada de què és el que es vol fer, no? Clar, molta gent realment, clar, potser la gent que ho sap diu això se sap, però li preguntes a la gent i no ho sap. Clar. Llavors, això ho vam fer precisament també perquè la gent principalment ho sapigués. i també vam posar a l'Instagram d'Alnus, que és alnus barra baixa ecologistes, per després si ens volem seguir i tal, que no es quedi jo tampoc a l'aire, sinó que... Bueno, que la gent sàpiga que sou l'associació ecologista d'aquí del poble. Sí, l'associació de Sant Just i que estem fent això per intentar aturar l'organització de la vall. i vau tenir una mica de feedback de la gent que s'interessava o que s'acostava cap a la paradeta a agafar algun full? Sí, bueno, no, ben bé la paradeta no teníem. Ah, estàveu allà informant. Sí, estàvem. Sí que la Casa Popular de la Sala... Sí, la Casa Popular. Això, la Casa Popular, ens va deixar... Bueno, vam col·laborar amb ells i vam posar unes pancartes grans a la seva paradeta. Vale. Llavors, sí. Però estàvem per allà alguns membres d'Alnus repartint aquests bolletons, intentant informar. Vale. I sí que la majoria estaven desacord amb l'organització de la vall i, bueno, sí, sí. Vale. I jo estic content de poder haver... D'haver fet aquest pas, no, també? Sí, d'haver fet aquest acte, no, bueno, aquesta... haver pogut informar la gent d'aquesta manera, sí. Molt bé. Suposo que anirem tenint més informacions, també. Sí, de fet, també volia dir, sí, que segurament algun dia uns vindrà la Carol i l'Anna o alguns membres d'Alnus per parlar sobre el tema més en profunditat. Més en profunditat, que és el que s'ha acordat, que és el que es vol fer... Sí, només volia esmentar això i ja està. Molt bé. Doncs les esperarem algun dilluns, que es passin també per aquí i en parlarem. Exacte. Genial. I sobre el tema de la sobirania alimentària, que va quedar pendent, bueno, a l'episódio interior vam fer com la... vam parlar més de solucions i més mirant cap a més positivament. i, bueno, jo havia pensat dues associacions o entitats així, que són interessants per endinsar-se en aquest món... Amb el tema de la sobirania alimentària... Sí, exacte. Dels aliments, de l'agricultura... perquè al final sí que molta part, molta part de la responsabilitat recau en els governs, les empreses i tot això... Sí. Però també molta part recau en la ciutadania, perquè al final també nosaltres tenim molt de poder. i llavors he portat dues entitats que són molt interessants de cara a introduir-se en aquest món, o si més no, que aprendre'n més. D'acord. Entenc que són dues entitats que sorgeixen també del que has dit, des d'un moviment més de la ciutadania, no? Sí. Que impliquen a la gent a... Exacte, sí. Des d'un lloc d'un paper potser més institucional o més... Totalment, sí. De les administracions, doncs des d'un paper més de la pròpia implicació de... Sí, dels ciutadans... De persones de carrer. Sí, que volen canviar les coses i han creat això, sí. Molt bé. Un és, bueno, clar, jo he dit entitat, però aquí, bueno, diu col·lectiu eixerculant. D'acord. Són com termes. I aquests són d'Igualada, els he desmentat més un cop i es dediquen principalment a l'agricultura. És molt... Bueno, agricultura, alimentació, tot aquest tema. Vale. De fet, un episodi ja fa algun temps vaig... Sí, alguns mesos, setmanes, inclús, no? Sí, vaig portar uns llibres que vaig comprar, que són... que els han fet ells, que estan editats per ells, que són sobre plantes silvestres. Sí. I això, bàsicament es dediquen a divulgar sobre temes com alimentació alternativa, agricultura alternativa. I la veritat és que som, bueno, és un col·lectiu fort, o sigui, si mires la pàgina web ho veus que... Sí, acabo d'entrar de fet i, Déu-n'hi-do, estan molt curats, o sigui... Exacte. O sigui, i dediquen molt... Tenen un directori de plantes oblidades, diu, Descobreix Productors d'arreu de Catalunya, projectes que treballen en plantes oblidades ben a prop nostre. És molt interessant. I llavors, hi ha la part d'activitats, que la volia desmentar per si us animeu a anar-hi, que, bueno, entrant veus activitats de molts tipus. Per exemple, Tallera Farmació a la Silvestre. O sigui, es dediquen a divulgar sobre molts temes... Veig que fan també molts tallers... Sí, tallers, inclús sortides etnobotàniques, que etnobotànica és la relació de l'home amb les plantes. Etno com d'ètnia i botànica de les plantes. D'acord. Sempre intervenen, pel que veig, llavors, plantes, herbes, no?, de tota mena. Sí, per això, està molt dedicat a la recuperació de, potser, de varietats, d'espècies... D'acord. D'acord, pel que és de cuina... I el coneixement, generalment, així, sí. D'acord. Apropar-se més a plantes, a la botànica... Mira, per exemple, dinar amb plantes silvestres a Barcelona. Vine a fer una pat diferent amb plats fets, amb plantes oblidades. Exacte. Molt bé. Plantes oblidades, per exemple, l'ortiga. Ah, ostres. És una planta que potser la tenim com molt aquesta... Bueno, una planta que pica, la coneixem per això, o no? Sí, bàsicament. Sí. Però si busques més informació, l'ortiga és comestible i té moltíssimes propietats. Té molts minerals, té moltes vitamines... Molt bé. Les llavors crec que també es poden menjar i tenen molta proteïna, o sigui... Bravo. Si t'investigues, veuràs que hi ha molt a conèixer, sí. I per curiositat acabo d'entrar a la pestanya d'aquest col·lectiu que posa botiga, perquè dic botiga, a veure què és el que... Sí, sí, també. ...que és el que venen. I atenció, perquè aquí trobem que venen galetes de farigola, molt bé, i craques d'ortiga. Hola? Com que... O sigui, craques d'ortiga? Sí, sí, és que tenen moltíssima cosa. Que fort. Picada de regalès i aigarrofa, d'acord. Picada d'anyora, per exemple. Sí, d'anyora és el tomàquet sec, és el que digui. Vale. Sí, és això, molt alternatiu i molt connectat amb el territori també, perquè òbviament tot és local. Sí. Tenen el seu banc de llavors també per preservar varietats autòctones. Mm-hm, molt bé. És molt interessant. Mm-hm. Després també tenen una pàgina que expliquen una mica, eh?, a tot aquest col·lectiu. Sí, exacte. Qui en forma part, quins són els seus serveis, també els seus projectes. Sí, tenen molts projectes. Tenen nodes també pel territori, que és com grups de... Vale. No sé, sí, grups. Molt bé. De treball, o sí. És molt interessant i estan molt actius. Sí, veig que d'aquí, per exemple, el forma gent bastant jove. També. Ja hi ha gent més gran, però gent també bastant, bastant jove. I aquí fan una jornada cada any. Sí. Que es diu la jornada gastronòmica de les plantes oblidades. I aquest any la fan el 7 d'octubre. I jo hi vaig anar, no sé si al 2021, ja fa dos anys, i em va agradar moltíssim, la veritat. Sí? Sí, és a Igualada, i fan moltes paradetes, i allà trobes moltíssima cosa. No sé si, bueno, si algú coneix la Fira de la Candelera, que es fa Molins, doncs és d'aquest estil. D'aquest estil? Ostres. Però inclús més alternatiu, jo diria. D'acord. Un pas més inclús, eh? Sí, i és força gran, o sigui, sí. Suposo que deuen fer-hi, per exemple, també tallers, no? O deuen ensenyar cosetes. Sí, sí, sí. Jo vaig anar a un taller de fer, bueno, de fibres tèxtils vegetals, que fan cisteis i coses així. I molt entretingut. D'acord, clar, perquè no només implica llavors en el sentit de menjar, no? És molt extens, és el món agrícola, el món artesanal, també. D'acord. Sí. Molt interessant. Sí, sí. Diu aquí, el que posa la web, diu que entre totes i tots formem la comunitat a Xarculan, on des de la diversitat i escampats arreu del territori, dediquem els nostres esforços a construir un model agroalimentari i de desenvolupament socioeconòmic que generi un impacte positiu a tots els nivells i que permeti construir un futur millor. el que parlàvem bàsicament de la sobirania alimentària. Sí, exacte, per això. Molt bé. I, clar, si mireu la pàgina web, doncs, activitats, trobareu moltíssimes activitats que són molt interessants, entretingudes i ara que és primavera també ve de gust. Dona molt de peu també. Sí. Molt bé. Sí, i l'altre, aquest seria un col·lectiu molt interessant. Sí. I l'altre, no el conec tant, però em va semblar molt interessant també, que es diu Ruralitzem Veus per la Sobirania Alimentària. I és del Bagiuregat, per això també m'ha semblat molt interessant. En Tremi i ja hi som dins. Sí. Es dediquen a crear consciència sobre aquest tema, la sobirania alimentària. Mhm. I llavors m'ha agradat, bueno, jo a la pàgina web he vist que tenen mapa agroecològic de Barcelona. Mhm, vale. Que t'ensenya, bueno, és un mapa de Barcelona i als voltants que et mostra establiments de, com es diu, de menjar ecològic. Vale, és una mena de mapa com on hi ha locals per anar a comprar, bueno, productes. Sí, llocs de consum responsable que se'n diu també. Vale. També hortes, tot de, sí, llocs on pots anar a consumir o a aprendre sobre aquest tema. Mira, hi acabo d'entrar en el mapa i realment és molt interessant, eh? Perquè sí que és el mapa de tot Barcelona, inclús als voltants també, i et posa cada botiga que hi ha amb la seva llegenda també. Sí, perquè molts cops tu vols fer passos per ser més sostenible, de consumir de manera més responsable, però no saps ben bé com, on trobar els llocs, i això és una eina que ajuda moltíssim. Sí, sí, sí. Perquè entres aquí i tens el mapa i descobreixes moltes coses. Sí, per exemple, també tenen el tema aquest de veusalimentaria.cat, que és la web de Ruralitzem. Sí, exacte. Per exemple, hi ha una entrada d'un article que parla sobre els mercats de pagès per recuperar aquesta sobirania alimentària. Sí. Hi ha diferents articles, suposo que també estan escrits sota aquesta consciència, no?, d'apropar-nos més al consum local, a la compra de productes de proximitat, sobretot també de temporada, etcètera. Sí, és tota... Bueno, és anar en aquesta línia, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs serien aquesta... Bueno, m'ha semblat dues pàgines web, dues entitats molt interessants. Tu com les vas conèixer, Quim, tant una com l'altra? A Xarculant... Ostres, que... No me'n recordo, eh? Perquè a Xarculant ja fa temps. perquè m'hi he fixat i xarxes socials no entenen, a part de la pàgina web... Bueno, el col·lectiu sí, eh? Ah, i a Xarculant crec que sí. A Xarculant sí? Vale. Sí, sí, sí, l'alçada d'això a Instagram. Però realitzem crec que no. Realitzem-ho vaig buscar investigant sobre la sobirania alimentària. Et vas trobar amb l'Au, eh? Ah, sí, em vaig trobar amb això. Vaig posar pejorat també, crec. Vale. I vaig veure això i vaig dir, això és un tresor perquè hi ha aquest mapa, hi ha molts recursos. No, sí, sí, sí. Has provat d'anar en aquest mapa, d'anar en alguna de les crítiques? Encara no, ho vaig descobrir fa poc, encara no, però n'hi hauria segur. També hi ha nors, he vist? Sí, hors, de fet també posen els mercats que hi ha, també hors urbans, hors més de... bueno, a nivell privat, no? Sí, sí, hi ha molta cosa. Molt bé. Sí. Doncs, Quim, què més ens havies portat avui? Eren aquestes cosetes? Sí, el tema per acabar una mica de la sobirania alimentària, sí. era, bueno, això, solucions, hi haguéssim, coses, bueno, aquests recursos per engrescar la gent a posar-se més en aquest tema, intentar canviar les coses. L'altre dia vaig veure per, crec que va ser a través de notícia d'un mitjà digital, que parlaven d'una de les, bueno, d'aquestes activistes que ens vas parlar tu ja, crec que a principi... No, la Olivia... Olivia Mandel, sí. Sí, bueno, per la gent que ens escolta i que no ho sàpiga, a principis de temporada amb el Quim vam fer un programa on ella ens va portar personals destacades, activistes joves, normalment... Sí, que divulgaven per les xarxes socials, sí. Divulgaven per les xarxes socials tot el tema de, bueno, esforços, no? Diferents temes, sí, del medi ambient. I una d'elles era una activista molt jove, de, no sé si, de 15 a 16 anys. Sí, 16 anys, sí. L'Olivia, i que l'altre dia va sortir bastant per als mitjans perquè van a... Al Congrés, no? Al Congrés, sí, crec que era al Congrés. No ho sé, però sí. A defensar tot el tema dels delfinaris. Dels delfinaris, sí. Bueno, defensar, o sigui, anar en contra dels delfinaris. Exacte, exacte. Defensar els dofins i, bueno, el tracte que fem amb ells amb els delfinaris, tot això, sí, està molt... Sí. I dic, ostres, mira, aquesta era una de les activistes. El que deia ella era que Espanya estava com en un rànquing dels principals països que encara tenim dofins en bastants os i... Sí, és que és... Tot i això, Barcelona em sembla que ja no en té, ja els va donar els... Jo diria que no, jo diria que no. Els dofins. Sí, el zoo s'està transformant per fer-lo més adient, no? Sí, bueno, com un lloc més de recuperació de pauna o de... Sí. Molt bé, què més tenim, Quim? Bueno, havia pensat el tema de la sequera, si no, esmentar-lo breument. Esmentar-lo, on que sigui, clar. Sí, exacte. Espera, bueno, sí. Ens trobem en sequera, això tothom ho té clar, i porto una mica de dades perquè es vegi més clarament. i, per exemple, des de... o sigui, fa moltíssim que no plou, i per tenir clar quan va ploure, el 26 de febrer va ploure, però van ploure 10 litres. És a dir, molt poc. Sí, sí, ja fa com dos mesos, no? Sí. I, llavors, aquí hi ha una dada també que m'ha sobtat molt, que és que en els darrers... A veure, com... Home, és que el 26 de febrer, déu-n'hi-do, eh? Sí, és que portem des del 2020... Bé, el 2020 es va crear el pla de sequera, perquè abans hi havia decret de sequera. Sí. I es va crear un pla de sequera, des del govern, per gestionar millor el tema de l'aigua i de com... bueno, què fer en una ocasió de sequera. Però és que el 2020 va ploure moltíssim, això sí. Sí, que va passar quan va haver-hi el del Glòria, aquell temporal... Sí, exacte, va ploure moltíssim, que no havia plogut tant anys, va ploure. I des de llavors, o sigui, el 2021 i el 2022, que ha plogut poquet, o sigui... Poquíssim. És veritat que ho diuen, que portem com 3 anys... Això, sí. ...de sequera. Sí, no tinc dades exactes, però és això, que portem dos anys o així amb sequera, sí, sí. Clar, el que preocupa, jo entenc, és que ara, que en teoria la primavera és quan ha de ploure i no ho està fent, no? Clar, ja heu vist les notícies que diuen que si no plou al maig, bueno, si no plou al maig, estem molt fotuts, perquè... Per exemple, les reserves d'aigua estan al 26%. Al 26%? A Catalunya, sí. És poquíssim. És molt poc. Jo vaig sentir que van dir que si no plovíem, al setembre decretarien mesures... L'emergència climàtica o no sé què. Sí, he vist la pàgina web de la Gencat, de la sequera, i hi ha un semàfor dels estats de sequera. Vale. Llavors, nosaltres estem en... Sí, hi ha emergència, que és el màxim, hi ha normalitat, prealerta, alerta... Sí. I ara, justament el que estem, no me'n recordo com es diu. Bueno, però és abans de l'emergència. Abans de l'emergència, eh? Sí. Uh! I llavors això ho tenen dividit en... Que és interessant, perquè, clar, a Catalunya hi ha les conques internes i les conques comunes. que és... Les conques és, bueno, el sistema meteorològic dels rius. Vale. I llavors les conques internes són les que neixen a Catalunya i desemboquen al Mitterrandi, és a dir, que no surten de Catalunya, bàsicament. Vale. I, bueno, hi ha el Llobregat, el Ter, i hi ha alguns a Tarragona. I les compartides vol dir que es comparteixen amb altres comunitats autònomes i és la... Com l'Ebre, no? Exacte, l'Ebre, bàsicament. Vale. Sí, tot el que conflueix a l'Ebre. Vale. El Segre, sí. I llavors tinc aquí dades que, bueno, per tenir més informació i tal, per tenir una idea de com es destrueix l'aigua a Catalunya, a les conques compartides és on hi ha més aigua, és a dir, la conca de l'Ebre és on hi ha més aigua. Vale. I tenim el 63% dels recursos hídrics de Catalunya. I, en canvi, les conques internes és on, bueno, comparat amb... Comparada no així, amb dues, és on hi ha menys aigua que tenim el 37%. Però a les conques internes és on hi ha molta més població que a les... Vale, o sigui... Perdó, a les... Sí, a les internes. Està com repartit al revés, no? Sí. Però què passa? Que a les compartides, és a dir, el Segre, l'Ebre... Bé, vull dir, l'ús de l'aigua en cada conca és molt diferent. Per exemple, pel tema de població i... Vale. Per exemple, les conques compartides, que és a Lleida, l'ús de l'aigua és el 95% de tota l'aigua, d'aquest 63% que tenim a Catalunya, és agrícola. Ah, uf. Sí. Vale. Per tot el tema, també vam parlar amb l'arbre, quan vam parlar de la sobirania alimentària, el tema del rec dels arbres, dels fruiters, que ja se'n sabeix moltíssim a aigua. Sí, sí. Ho va dir, no sé si va dir 80 litres o... Per arbres, sí. Sí, sí, una bestiesa de... Moltíssim, sí, sí, sí. Doncs allà, a les conques compartides, és que em confong perquè intern, em sona Lleida, perquè és intern, però bueno, però és conques compartides, el 95% és agrícola, a l'ús. Vale. I només el 5% és industrial i domèstic, però en canvi les internes, que és on som nosaltres, el llibregat, el Ter, hi ha molta més població, llavors destiudeix l'ús en domèstic 44%, industrial 20%, perquè també hi ha molta indústria, i agrícola 36%. És a dir, potser està més repartit. Està més repartit, sí. Sí, sí, però clar, també és veritat que si hi ha més densitat de població, el percentatge d'aigua... Va proporcional. Clar, vull dir, no és la mateixa densitat que deu haver-hi per la zona metropolitana que les... Ah, no, sí, sí, sí. Dins de la conca interna també hi ha diferències. i la conca compartida... Bueno, la conca compartida deu ser tot més homogènic, no? Bueno, hi ha els Pirineus, però bueno, molt de cultiu, bàsicament. Exacte. La plana d'aigua. Molt per el tema de l'agricultura i tot això. Sí. I llavors, bé, això seria... Bueno, perquè tinc una idea una mica de com es distribueix l'aigua... Sí, a Catalunya. A Catalunya, sí, que hi ha les conques internes i les conques compartides. i això seria... Bueno, crec que... No, perquè... Sí. O sigui, hi ha també, a part dels embassaments, en quant a captació de l'aigua, tenim, bueno, els pous, òbviament, i també en tema en quant a... O sigui, per no... Com es diu? Dependre només d'això. Sí. Tenim de salinitzadores. Vale. I tenim a les... A les... Ai, ara no em surt la paraula. A les depuradores. Ah, vale. Sí. Tenim sistemes d'aigua regenerada. Val. Llavors, això són com solucions que tenim per intentar optimitzar més l'ús de l'aigua per aciclar-les, seria, d'alguna manera. Però suposo que no... Quan es decreti l'emergència, suposo que aquestes mesures no... És perquè no són suficients, no? Exacte, bueno, clar. És que ara estem en això, estem en... Gairebé arribant a l'emergència, al punt més greu. Exacte, perquè estem al 24% de les reserves i quan hi ha... El límit està a 25% ja es passa en aquesta franja, que no em surt el nom ara, però és abans de l'emergència. Vale. I l'emergència, bueno, segurament està a tocar. I llavors tenim aquestes mesures que són, bueno, la de salinització i l'aigua regenerada. Sí. Però clar, tampoc, o sigui, al final és... No podem dependre d'això només, no? Sí, són com pedassos, no? Sí, com un parxe, m'agrada. Sí, un parxe, sí. I llavors, bueno, havíem pensat solucions, no sé si... no hi ha molt temps, jo crec. No hi ha molt temps, però si vols ens les podem guardar pel proper programa. Sí, exacte. Com hem fet, ara hem fet les solucions a la sobirania alimentària. Vale. Podríem guardar una mica... Vale, tornem a repassar el següent programa, així em sembla, aquí, amb tot el tema de la sequera. Sí, exacte. I... Fem un resum que quedi més clar, potser. Sí, i parlar també de les possibles solucions, a part d'això que hem dit, no? De les desalinizadores i de l'aigua regenerada. Sí, jo penso que és molt... és com la sobirania alimentària. És tant a títol de l'administració com a títol de la ciutadania, o sigui... Clar. Hem d'anar de la mà perquè és que no... Perquè molts cops la ciutadania... o sigui, ens queixem que ens posen la... Que és veritat, eh? Sí. Ens posen la culpa a nosaltres de... ostres, o sigui, vull dir, hi ha aquesta... Shaming, que és com culpabilització de la ciutadania de la... que et diuen... T'has de dutxar molt... o sigui, t'has de dutxar en poc temps, t'has de consumir més aigua, tot això. Però després veus les indústries que consumeixen un piló d'aigua. Ja, exacte. Llavors això crea com una mica de... Sí, o també passa amb el reciclatge, no? Exacte, tot això. Que tu recicles, recicles i després ve una indústria que fa com catorze vegades el teu edifici i que no recicles. Jo que sóc una persona, com he d'estar tot el dia preocupant-me amb això quan veus això que et passa per la cara, o sigui, no? Sí, sí. Però alhora penso que no podem deixar tampoc de fer coses, òbviament. No, no, no, clar. Vull dir, és com allò, pensa... Pensa globalment, actua localment, no? O no? O al revés, no ho sé. Ostres. Bé, o sigui, que cada granet compta, bàsicament. Sí, sí, exacte. Molt bé, doncs Quim ho deixem aquí, si et sembla, per avui i pel proper dia parlem de possibles solucions, a veure quines coses ens podem... Alternat, sí, solucions, sí. Ens podem barallar. Molt bé, doncs que vagi bé, Quim. Bona setmana. Sí, igualment. Gràcies. Adéu. Adéu. I un dia deixaràs enrere el món, vi una vida que recordis, i m'ho explicaves quan sols era un infant, aquestes nits no moren mai, les nits no moren mai. Bona setmana. Sentis la tempesta a prop, encena el llum, i fes-te'l fort, i amb les estrelles escriu el teu nom. Vas dir-me, pots anar molt més enllà, pots creuar terres i mar, jo et guiaré i sempre et podré ajudar. Un dia el meu pare em va dir, la jove potser em va, i agafant-me fort va continuar. Tindràs un cor batacant, segons el que has viscut, quan tinguis problemes jo hi seré. I un dia deixaràs enrere el món, vi una vida que recordis, i m'ho explicaves quan sols era un infant, aquestes nits no moren mai. Les nits no moren mai. Aquestes nits no moren mai. L'es nits no moren mai. L'es nits no moren mai. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern. Seguim ara a la primera hora del magazín de tardes, la Rambla de Ràdio d'Esvern i ens toca fer l'entrevista del dia. Tenim amb nosaltres connectat via telefònica el fotoperiodista nord-àfricà Antonio Sempere de Ceuta, autor de l'exposició Amantla, un crit de llibertat a les fronteres, que s'inaugurarà demà dimarts 25 d'abril al Centre Cívic Soledat Sants de Sant Just i que estarà fins al 25 de maig. Els saludem. Hola Antonio, buenas tardes. Hola, buena tarda. ¿Cómo estáis? Bé, muy bien. A ver, explícanos, què és Amantla? Què significa exactament la palabra? Si és alguna persona, què és? Vale, muy bien. En principio, Amantla es un grito zulú que se puso muy de moda en los tiempos del apartheid en Sudáfrica, puesto que todos los mítines o todas las reuniones de africanos negros en aquel país acababan con Amantla, que significa libertad. Entonces, al grito de Amantla ellos responden la libertad para todos, ¿no? Amanda One Two o algo así. Entonces, bueno, eso yo desde que empecé a conocer un poco cómo era el movimiento anti-apartheid en Sudáfrica, el famoso proceso de Mandela y todos los líderes negros del Congreso Nacional Africano que asesinaron, como Steve Biko y algunos otros más, pues, bueno, esa palabra se me quedó en la cabeza como algo, no sé, como algo representativo. Pues da la casualidad que unos años después me hice periodista y, bueno, y el tema de África lo tengo muy presente. Entonces, ese fue el mejor título para mi obra, para mi primer libro, por eso, ¿no? Porque representa un grito de toda África, no solamente de Sudáfrica. Es un grito africano que significa libertad. Muy bien. Y la exposición es un conjunto de fotografías que nos muestra qué. Porque la imagen escogida para el cartel se ven tres chicos africanos a punto de saltar una valla electrificada al lado del mar. Podemos intuir, ¿no?, que debe ser Ceuta o algún sitio del norte de África. ¿Qué hilo narrativo tiene la exposición? Sí, mira, la exposición consta de tres. La exposición sale a raíz del libro. Yo no pensaba que iba a hacer exposición también, pero sindicalistas, solidarios, porque me dijeron, ya aprovechamos y sacamos una expo del libro. Entonces, bueno, hicimos dos cosas, dos en uno. Bueno, entonces, bueno, esa narrativa, eso que veis en esta foto, yo creo que no es la foto de portada del libro, porque la foto de portada del libro es un solo chico con el puño en alto gritando. Bueno, sí, esa es la valla norte de Ceuta, en Benzú. Es la valla que separa España de Marruecos, en Ceuta. Entonces, esas vallas no están electrificadas, pero sí que es verdad que esa foto está tomada en el 2019, cuando todavía estaban las concertinas, las cuchillas famosas que hacían que la gente acabara lesionada. Entonces, bueno, eso. Entonces, la narrativa de la foto es de esa foto que precisamente habéis visto en ese cartel que habéis preparado. Son tres chicos intentando entrar, encaramados a esa valla, pero en una mala situación. ¿Por qué? Porque ya están justamente debajo, está justamente la Guardia Civil esperando para devolverlos a Marruecos. Ese salto fue de 155 personas, de los cuales estas ocho personas llegaron un poco más allá de esa valla, se fueron hacia el espigón creyendo que les iba a hacer más fácil entrar, y cuando entraron a ese espigón vieron que se mete demasiado alejado del mar y, bueno, como africanos que son y de tierra, no son especialistas en nadar y, bueno, ahí se quedaron y hasta que los bajaron. Vale. ¿Todas las fotografías que hay en la exposición tienen esa clara voluntad de denuncia hacia la realidad que sufren las personas que huyen de guerras, de la pobreza, del hambre? Pues sí, precisamente está pensado con eso, está pensado en mostrar, visibilizar y poner un poco cara y foco a las personas que para mí o para el resto de... para muchas capas de las clases sociales en nuestro país e incluso en Europa no existen. Son personas que, bueno, que para una muy ya cada vez más mayoría de personas no están, son invisibles. Entonces no queremos verlas en nuestros países o no queremos verlas en nuestras ciudades porque se retrata al migrante como un delincuente, como alguien que va a venir a aprovecharse de unas ayudas, unas supuestas ayudas, o se retrata al migrante como una persona peligrosa que viene incluso a invader tu país militarmente. Entonces, bueno, como esos discursos desgraciadamente han acabado en que las personas cada vez de nuestra sociedad sean menos sensibles contra lo que es verdaderamente un drama humano, un drama de cualquier persona que le puede pasar a cualquiera mañana. Mañana salta una guerra en Europa y, bueno, que de hecho ha saltado y vamos a tener gente huyendo de esas guerras por todos sitios. Lo que pasa es que la diferencia de esta guerra y, por ejemplo, la que se ha declarado en Sudán ahora mismo es que las personas que salían de Ucrania son rubias, con los ojos azules y no molestan. Y estas no son, son negras o morenas, con los ojos negros, con rizos y que hablan un idioma que a lo mejor a mucha gente les suele parecer peligroso, incluso ofensivo. Entonces, bueno, cuando se extrapolan todas esas circunstancias es muy difícil, es muy difícil poder poner el foco en que esas personas lo que vienen es a buscar algo mejor de lo que tienen. Antonio, nos cuentas que la exposición ha salido del libro y el libro, ¿de dónde sale? ¿Qué es lo que hay en el libro? ¿Hay fotografías? ¿Hay retratos? Sí, sí, mira, el libro yo en mi proyecto, cuando se lo presenté a Sindicalistas Solidarios, fue muy claro, fue muy claro que lo que yo quería. Yo quería un libro de autor, pero que solamente me hacía falta plasmar fotografías, pero que la gente, mucha gente que ha trabajado conmigo durante tantos años y gente que me conoce pudiera poner su granito de arena, aportar algo al libro, aportar narrativa también o aportar sentimientos. Entonces, bueno, pues yo, el libro consta de, creo que son 15 fotografías por bloque, creo, si no me acuerdo, y 7 de esas fotografías no tienen pie de foto mía. Tienen una especie de tuit que yo dije unas 200 caracteres o 250 palabras que hicieran ver lo que sienten las personas que yo les di esa foto. Muchos periodistas conocidos, muchos amigos, activistas, gente de la sociedad civil, que, bueno, que en los distintos sitios donde yo he trabajado han aportado algo a mi experiencia como fotoperiodista e incluso han sido activistas en ese momento. Ahí está, por ejemplo, bueno, podemos tener un claro ejemplo de alguien que a mí me sorprendió, que me dio esas palabras fue Joan Manuel Serrat, ¿no?, en la parte del Mediterráneo. O, bueno, está María Martín, es la periodista del país, especialista en migraciones, Nicolás Castellano, bueno, hay mucha gente. Entonces, bueno, el libro está hecho en tres bloques, que es frontera sur de Europa, que es esta, frontera sur terrestre, lo hablamos, porque no olvidemos que la frontera sur marítima está en Canarias, la frontera sur que está en Ceuta y Melilla, o sea que es frontera terrestre donde tenemos las vallas, mi trabajo aquí, mi trabajo en los Balcanes, ¿vale?, cuando en el 2017 me fui a los Balcanes, estuve dos años ahí ayudando. Primero fui a documentar y después me quedé a ayudar porque, bueno, creo que llegó un momento que mi cabeza dijo que yo tenía que hacer algo por esas personas y, bueno, ese proyecto de documentar al final fue de quedarme dos años allí ayudando a distintas organizaciones y ahí estuve. Y luego volví a la realidad del trabajo porque, claro, no puedes estar más de dos años sin trabajar y volví y, bueno, en una de estas que me tocó la suerte, Open Arms tuvo a bien contar conmigo para ir en tres misiones en el barco y, bueno, ya me faltaba solamente eso, documentar la frontera más, quizá la más mortífera o la fosa común más grande del planeta, que puede ser el Mediterráneo Occidental, donde pude vivir de cerca rescates en alta mar de personas que estaban huyendo de Libia. Entonces, bueno, pues en cada bloque hay una de las organizaciones que han trabajado o que yo he colaborado que ponen la introducción. Por ejemplo, en el bloque de aquí es la PDHA, la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, una organización bastante fuerte que lleva muchísimos años denunciando las violaciones de derechos humanos en las fronteras sur. Luego, en la ruta de los Balcanes está None Kitchen, es una organización de gente muy joven, pero muy, muy, muy activos y que andan por muchos sitios. O sea, empezaron en los Balcanes, hoy día están en Grecia, están en Ceuta, están en Melilla, o sea, son gente bastante, bastante activa y muy joven. Y, bueno, también colaboré con ellos y trabajé con ellos. Y, por último, en Open Arms, como no podía ser de otra forma, pues se lo pedía Oscar Camps y Oscar Carme hizo la introducción del bloque. Y todo esto está prologueado por una periodista que, bueno, que ahora está muy de actualidad, es una chica que se ha hecho a sí misma, que se llama Eva Bajameida, no sé si la conocéis, que está trabajando en... Bueno, pues eso es la más que tiene que buscar, la Eva Bajameida, y ya veréis, es una chica saharaui que salía de los campos del Sáhara, de refugiados del Sáhara, se vino a España, y bueno, con una historia personal tremenda, y que al final se hizo periodista y hoy día es doctora en periodismo con Kul Lauden. Entonces, bueno, se la quitan los medios, los grandes medios, porque aparte de tener una visión muy humana de los problemas que acracian en el mundo, de los temas sociales, es una persona que da muy empática, que da muy bien en cámara y es una chica estupenda. Entonces, para mí es una de las buenas amigas que me sorprendió que me quisiera hacer el prólogo en el libro. Y bueno, ahí está, ¿no? La gran Eva Bajameida está también haciéndome el prólogo. Con lo cual, bueno, fue un libro un poco de muchos, de muchas, y particularmente las fotos que con eso yo creo que lo tengo todo que decir, ¿no? Y Antonio, ¿cómo de difícil puede llegar a ser trabajar siendo testigo, ¿no? A la vez testigo directo del drama, de muchas situaciones. Por ejemplo, en el caso de la migración, ¿no?, en llegadas e intentos de saltos a la valla o todo el tema que has comentado también de open arms, de rescates de personas en el mar, ¿no se te hace muy duro a la hora de que quede plasmado en una fotografía todo esto? Sí, sí, el caso es que siempre, cuando hay, desde que hice mi primera exposición, desde que presenté mi primera exposición que se llama Pie de Valla, que todavía sigue por ahí andando, por Cataluña, todo el mundo me hacía la misma pregunta, ¿cómo puedes estar ahí y que no te pase nada? O que no, no, no, al contrario, al contrario, no. Todas las fotos me hacen sentir, o sea, yo hago una foto con un ojo abierto y un ojo cerrado y muchas veces el ojo que está cerrado está lacrimeando, con lo cual en muchas ocasiones, en muchas ocasiones me cuesta muchísimo trabajo. En el momento no, porque igual es la profesionalidad quizá sea lo que igual me haga los propios nervios o la propia adrenalina de ese momento me haga ser frío para hacer fotos, para intentar documentar todo lo mejor posible, pero conforme voy viendo las fotos con el tiempo, sí que es verdad que a veces me he podido derrumbar y me he derrumbado en varias historias y eso sí lo cuento. De hecho, en el libro, si lo tienes a mano, verás que le dedico el libro a una niña que murió en las vías del tren, de vuelta, aunque lograron cruzar a Croacia desde Serbia, una familia afgana y la policía croata no tuvo corazón, no tuvo piedad, los devolvió otra vez a las vías del tren hacia Serbia sin decirle que todavía circulaban trenes, pasó un tren y se llevó a la niña a 40 metros y la mató a Madina, una niña afgana, que es una historia que me marcó muchísimo, muchísimo, muchísimo y bueno, y el cual le dedico el libro, al final en el prólogo mío le dedico el libro a ella y a todas las niñas y niños que han perdido la vida en esta locura, en esta locura que creo que son los más inocentes, partiendo de la base que todo el mundo es inocente, todo el mundo que quiera salir, pero en especial las criaturas más vulnerables son las niñas y los niños y muchas veces hasta las mujeres que son utilizadas como moneda de cambio la mayoría de las veces para que los hombres puedan seguir. Y ya por último, Antonio, ¿alguna vez has participado en el World Press Photo o en algún concurso de fotoperiodismo? Sí, he participado, muchas veces ha sido porque gente que me ha dicho que preséntate e incluso gente que me ha presentado directamente, no solo participar en concursos, no, tampoco la idea mía no es de participar en concursos, no, la verdad que incluso ya te digo que cuando yo tuve la idea del libro y se lo presenté a Sindicalistas Solidarios, podría haber presentado el libro porque creo que tiene la calidad suficiente como para que pueda venderse en librerías, pero dije que no, que yo mi intención era que el libro se repartiera gratis, que se diera gratis y que se distribuyera en los sitios más importantes donde realmente hace falta una cultura de hechos, una cultura de poder divulgar, que se dé divulgación a los problemas reales que hay en el mundo como pueden ser las bibliotecas, los centros cívicos y las escuelas, entonces esa fue mi condición al cual los Sindicalistas Solidarios aceptaron y a través de la Diputación de Barcelona, pues bueno, ya es el tercer trabajo que me financian y me ayudan y me apoyan y bueno, estoy muy agradecido y muy incontento con todas las personas que han participado, entre ellas Sally, Sally Revuelta, Javier, Nuria, King, que has hecho un trabajo de maquetación magnífico porque maquetar un libro de una persona que está a mil kilómetros y encima de una persona que tiene fotos de tres lugares totalmente distintos unos de otros y tal y quedar como ha quedado, creo que bueno, que da la idea de lo crack que es King, el maquetador, y eso y la Diputación de Barcelona y a la gente de Esplugas que siempre me ha seguido, bueno, a todo el mundo, a vosotros también, claro, que quiera o no, estáis divulgando también un poco mi trabajo. Sí, sí, mañana es la inauguración en el Centro Cívico aquí de Azul Haddad Sanz, en Sant Just, y con ganas de ver también los trabajos, las fotografías y la exposición. Ya me gustaría ir, lo que pasa es que es imposible. Te pillo un poco lejos. No, aparte no lejos, no, es por el tema del tiempo, porque ando para aquí y para allá y no me da tiempo a cuadrar fechas, entonces por eso no me comprometo. Yo por mí iba, de hecho me están llamando también porque quieren traducir el libro al italiano y al inglés y me están llamando para que vaya a Roma también y no les puedo dar fecha porque ahora también vienen unas elecciones, los fotoperiodistas trabajamos y bueno, esto es un poco complicado, pero bueno, todo se verá y todo se andará. Yo creo que vuelvo a Cataluña para una presentación oficial grande pronto, no me han dicho cuándo, pero después de verano, y bueno, allí estaré para veros a todos y a todas. Qué bien, qué bien. Muy bien, pues muchas gracias Antonio, que vaya todo bien y buena semana. Muchísimas gracias Nuria, un saludo a toda la gente de ahí. Vale, genial, adiós. Hasta luego. Adiós. Acabem d'escoltar el fotoperiodista nord-àfricà Antonio Sempere, nascut a Ceuta, que ell ha preparat aquesta exposició amb mandla, un crit de llibertat a les fronteres i que a partir de demà la podrem veure al centre cívic Soledat Sants de Mas Lluïc, aquí a Sant Just. Ara, mentrestant, no toquen les sis, deixem una cançó de Manel que es diu La Cançó del Soldadet. Escolteu la cançó del Soldadet que a través d'un ull de bou veu que a través d'un ull de bou veu que volen uns falsiots i no és que hi entengui molt el soldadet però que volin els falsiots. que haurà voler dir que la Terra és a prop i tan a prop deu ser que baixa el capità intenta no semblar nerviós mentre acaba la instrucció. Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents i arrapeu-vos a la vida amb les ombres i amb les dents. S'ha cobert els homes resen S'ha cobert els homes resen i fa una ment poc convençut amb soldadet i acarici el seu fusell intentant no pensar en res Des de proves van fent grossos els turons soldadet, valor, valor que depèn de gent com tu la sort del món Però si una bala Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Kilian Sebrí El secretari general de les Nacions Unides Antonio Guterres afirma que el sudan és a la vora mateix del precipici després de 10 dies de combats entre forces de l'exèrcit i dels paramilitars que han provocat més de 400 morts milers de ferits i un èxode de refugiats. Guterres ha renovat la crida a les parts perquè tornin al diàleg enmig de l'evacuació massiva d'estrangers que pugen del caos Washington, Francesc Garriga Bona tarda El secretari general de les Nacions Unides Antonio Guterres reclama que s'aturi la violència i envia un missatge al poble sudanès La ONU no marxerà del seu país La violència s'ha d'aturar Suposa una amenaça de destrucció al sudan que podria engolir tota la regió i més enllà Condemno enèrgicament els bombardejos indiscriminats de zones civils i demano a totes les parts d'aturar els combats en zones d'alta densitat de població i permetre a les operacions humanitàries Seré molt clar les Nacions Unides no abandonaran sudan La sessió del Consell de Seguretat compta amb la presència del ministre d'Exterior rus Sergei Lavrov que presideix el comitè El seu torn de paraula ha carregat contra Occident en especial als Estats Units seguint el discurs habitual de denúncia d'una conchorxantirussa Francesc Garriga Catalunya Ràdio Washington Notícies Breu Sergi Molero 5 ferits un de greu en un atropellament suposadament intencionat a Jerusalem el conductor del vehicle ha estat abatut Jerusalem Roser Oliver Bona tarda Ample centre de Jerusalem al costat del turístic i concorregut mercat de Mahaner Yehudah un cotxe embesteix els vianants 5 persones totes israelianes resulten ferides una de gravetat un civil armat mata el conductor un palestí de Jerusalem Est la policia apunta que es podria tractar d'un atac intencionat tot i que encara s'està investigant però el primer ministre Benjamin Netanyahu ja parla d'atemptat si es confirma seria el segon en menys d'una setmana a la ciutat dimarts passat un jove palestí va disparar contra el cotxe de dos colons jueus al barri de Sheikh Jarrah a la part àrab de la ciutat Roser Oliver Olivella Catalunya Ràdio Jerusalem Catalunya demana al Ministeri de Sanitat la retirada de la mascareta als centres sanitaris farmàcies i residències de gent gran argumenta que la poca circulació del virus de la Covid i l'alta immunització de la població van innecessària l'obligatorietat és a dir que sigui obligatori portar mascareta en aquests espais de forma generalitzada la Universitat de Barcelona crea una facultat pròpia d'infermeria l'escola d'infermeria ha adquirit el rang de facultat i a partir del curs que ve funcionarà d'aquesta manera serà l'única facultat pública d'infermeria de la demarcació de Barcelona ja que les altres tres que hi ha al país es troben a les altres demarcacions sentim el rector de la Universitat Joan Guàrdia però des de la nostra part no només és una qüestió professional sinó també és una qüestió de transmissió de coneixement i de recerca per tant era quasi inevitable doncs reordenar-nos adequadament i que la primera institució acadèmica del nostre país doncs només una passa endavant en la visibilització El govern espanyol farà pagar a la Junta d'Andalusia les sancions que puguin posar a Brussel·les el seu pla de regadius de Donyana La vicepresidenta espanyola Teresa Rivera assegura que després de la reunió que hem tingut avui amb el govern andalús aquest amb la Comissió Europea també no els queda més opció que retirar la proposta La conductora d'un autobús de Barcelona va fer baixar del vehicle un passatger que no parava de fer-li comentaris sexuals els fets van passar la matinada de dissabte i en un vídeo que s'ha viralitzat per les xarxes s'hi veu la conductora encarant-se l'home per forçar-lo a baixar Bájate lo que yo estoy haciendo es que me respetes te he pedido por favor te he pedido que te sientes y te he pedido que te cates y sigues con las mismas no me hace falta llamar a la policía ni perder aquí 20 minutos yo y ellos te bajas de una puta ruta y la próxima vez bebes menos o te callas en mis Bájate el gusto lo dijo 10 veces después que altres passagers donessin suport a la conductora l'home va acabar baixant sí de l'autobús Esports Marta García Pau Villa i Aleix García baixes de manel Girona Madrid que obrirà la 31ena jornada de Lliga Villa de fet passarà pel quiròfan per operar-se d'una lesió en els lligaments del genoi dret i estarà de baixa aproximadament uns 6 mesos Aleix García per la seva part estarà sense jugar aproximadament 4 setmanes per una lesió en el bíceps femoral de la cama esquerra en el Madrid Carlo Ancelotti ha confirmat les baixes per demà de Benzemar i Camavinga dimecres serà el tor del Barça que visitarà Vallecas amb 11 punts sobre el Madrid quan falten 8 jornades perquè s'acaba la competició i dijous l'Espanyol visita el camp del Vilareal un equip groguet que ve de sumar dos derrotes consecutives després de la trentena jornada acabada ahir els blanc i blaus retallen un punt de distància amb la zona de salvació tot i que encara són penúltims en segona divisió l'Òscar Tenerifi que comença a les 8 tancarà avui la 37a jornada en tenis se disputen partits de la prèvia del Masters 1000 de Madrid la tenista de Palafrugell Aliona Bolxova jugarà contra la francesa Diane Parry i en motor avui comença el Sonora Rally de Mèxic tercera prova del Mundial de Rides amb la participació de diversos pilots catalans la primera especial de la jornada té 165 quilòmetres de recorregut Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova El Centre Cívic Soledat Sants i Serafini acollirà del 25 d'abril al 21 de maig de 2023 l'exposició Amantla un crit de llibertat a les fronteres del fotoperidista Antonio Sempere La mostra que es podrà visitar al Centre Cívic Soledat Sants vol denunciar la realitat que pateixen les persones que fugen de guerres fam i pobresa a la recerca d'una vida digna a través de les seves fotografies Sempere captura el dolor l'angoixa la desesperació i l'esperança de milers de persones que en el seu camí per arribar a Europa són víctimes de màfies extorsions i vexacions Les imatges ens obliguen a recordar que darrere de cada persona que arriba a casa nostra hi ha sovint una història de patiment de vulneració de drets i de desigualtat La mostra exposa la vida i la mort a la frontera hispano-marroquina de Ceuta la zona dels Balcans i la ruta marítima de la Mediterrània Amantla, un crit de llibertat a les fronteres és una exposició que busca fer visible la realitat dels migrants i denunciar la vulneració dels drets humans en aquesta situació Vuit de cada deu dones de la comarca del Bas Llobregat han patit algun fet de violència al llarg de la seva vida segons la nota anual de violència contra les dones 2022 publicada per l'Observatori Comarcal i el Consell de les Dones del Bas Llobregat Els resultats de l'enquesta de violència masclista es desglosen per comarques per primera vegada Aquest és un document que permet conèixer l'abast i la gravetat de la violència contra les dones a la comarca Analitza totes les dades disponibles sobre la violència masclista i és considerada l'eina més completa per conèixer l'abast i la gravetat de la violència contra les dones del Bas Llobregat Les dades es desglosen es desglosen per municipis i permeten veure les diferències de la violència en cada àmbit territorial L'enquesta també aporta informació sobre el perfil dels agressors i les víctimes les relacions entre ells els tipus de violència més habituals i les conseqüències de la violència per a les dones i els seus fills i filles Aquestes dades surten de l'enquesta d'informació de l'activitat del CIAT que són els serveis d'informació i atenció a les dones la línia d'atenció a les víctimes de violència masclista i els portals estadístics oficials Avui hem tingut els micròfons de Ràdio d'Esvern a Josep Maria Ranyer regidor de Mobilitat i Seguretat Viària de l'Ajuntament de Sant Jús on ha comentat que considera que en matèria de via pública i seguretat viària han portat un mandat de molta intensitat Entre les actuacions realitzades ha volgut destacar la instal·lació de càmeres per detectar cotxes perillosos el disseny del Pla de Mobilitat Urbana de Sant Jús i la recent reforma de l'entorn del complex esportiu de la Bona Aigua que té com a objectiu garantir la seguretat dels vianants En aquest sentit Ranyer ha assegurat que el més important és el vianant per la qual cosa s'han dut a terme diverses actuacions en els carrers del municipi com ara endreçar els passos de vianants i ampliar el carril bici Ha explicat que s'està treballant per crear un carril bici al llarg de tota la Riera de Sant Jús i que s'ha fet una aposta molt seriosa per la bicicleta pública amb l'ampliació de tres noves estacions de l'AMV Bici per setembre Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les set Fins ara Escoltes la Rambla La vida Sant Justenca a través de les zones Fins ara Basta 11 minuts de les 6 en punt seguim a la Rambla el programa de tardes de Ràdio d'Esvern avui som 24 d'abril encara estem de ressaca post Sant Jordi Comencem la tertúlia tinc a la Rosa Maria Maristany també tinc a la Natàlia i també tinc a la Bea Hola, què tal? Bona tarda a les tres Bona tarda Bona tarda Bona tarda Què tal? Esteu encara de ressacar cap a Sant Jordi Esteu assimilant els llibres les roses Bona tarda a la Rosa Maria Per favor Gràcies Bona tarda a la Rosa Maria Bona tarda a l'associació anem a anar a la paradeta Oh mira Allà a Carrepí Margalla de Sant Feliu Sí I bueno ens hem posat a vendre roses anem a vendre revistes de les nostres També Anem a vendre xapes i escolta va ser un èxit només ens van quedar 8 roses i a l'última hora de la tarda que llavors ja no ja no es venien però llavors els anem a regalar a gent gran que anava passant pel carrer Molt bé Estàveu allà amb el bullici de tota la gent? Sí, sí A la dreta teníem el Partit Popular a l'esquerra i a l'esquerra una mica més avall teníem tots els altres partits polítics no? Bueno Tots els d'esquerra no anem a estar malament Al mitjà del bullici Sí El tema és que vull posar la nota de color doncs que la comissió verdiera del IES o l'horda Sí Com a novetat ens van donar suport a l'associació i van vindre tota la colla tots els nens de la classe de la comissió ajudant-nos a muntar l'estat Van estar tot el dia amb nosaltres Vull dir venent Vull dir Es van involucrar Involucrar Clar jo evidentment els vaig convidar a posar begudes a coca-coles a gelats i aquestes coses no deixen de ser nens de 13 anys i la veritat és que les fotos no les hem pogut treure perquè no teníem el permís dels seus pares però ja ens han fet saber que la propera que cap problema que poden treure les fotos Molt bé Sí, sí la veritat és que ens hem estat molt orgulloses de fer-ho Que bé Són alumnes que van rebre la vostra xerrada potser fa unes setmanes Sí anem a quedar al casal de joves d'allà de Sant Feliu i a l'Ivan Herredor que va vindre de Sant Boi com a Sant Boi en positiu trans i jo com a trans baix i els anem a fer una petita xerradeta van estar molt contents i van dir que si podíem col·laborar nosaltres nosaltres encantades perquè escolta a fer cap amb aquesta comissió hi ha un noi trans que el tenim a dins de l'associació ja i la veritat està molt orgullosa Que bé Està molt bé Sí Hi ha algun límit d'edat per entrar a l'associació o...? Home nosaltres si som menors hem de tenir el permís dels pares perquè tot el que fem i tot això els pares han d'anar una mica al vistiplau perquè hi ha coses que s'han altat el llenguatge que pots utilitzar amb gent adulta és una manera i amb menors has de buscar un altre tipus de llenguatge però bé tampoc és que diguem coses fora de to dins dels xats aquestes coses ara farem un acte d'aquí a poquet l'estem planificant que aquest noi parlarà en públic i amb el permís dels pares vull dir explicant la seva experiència i tot això això és un programa d'apertura com ja anem dir l'últim dia l'últim programa i anem de deixar posar de relleu la mancança en educació de diversitat sexual a la capital de la comarca que és una cosa molt greu que amb 4 anys no s'ha fet absolutament res res de res res de res i més a més ho deixa dit el pla LGTBI ho posa el pla LGTBI si tu cliques al pla LGTBI de l'Ajuntament de Sant Feriu veuràs que la nostra associació és és coautora d'aquest pla LGTBI vull dir veuràs que la nostra associació ha col·laborat molt però van ser les diagnoses que van detectar els mateixos o sigui aquesta entitat que es va promoure aquest pla LGTBI no ens va detectar aquesta mancança d'educació en canvi el que és del reste de la comarca no en diguis el per què no en diguis el per què ja ja no nosaltres fem xerrades a moltes escoles i instituts de diferents poblacions de la comarca i com amb la més completa normalitat ja ho sabeu no sí és així no hi podem fer res suposo que ara el canvi de direcció de l'Illia Zolorda ha promogut que els caps d'estudis diguin va tirem endavant aquests projectes aquests tallers de parlar sobre diversitat sexual i llavors gràcies a això han comptat amb nosaltres perquè nosaltres vulguem o no vulguem som l'entitat de referència de tot el marge les coses com siguin no és qüestió d'una por ser medallides però som els que més la cara hem dalt la Bea et diu així la Natàlia també estem d'acord con una competència brutal por eso sí que quiero que por falta de competència també m'imagino que hi haurà pocas pocas entidades així tan ahora hay unas cuantas que no ponen la tela nosaltres som el motor de formació de altres entidades claro sí la GTI vamos aquí a ser inclusivas en línies generales porque si no no nos comemos un torral como dice bueno pero es que això a vegades passa que fins que no comencen però no només per exemple en aquest cas del sorgiment d'entitats associacions que a vegades fins que no veus algú que fa com aquest canvi que comença que és promotor de canvis o de sorgiment de noves entitats fins que no comencen a haver-hi les primeres veus la gent no s'anima i no comença a envalentonar-se per dir-ho així a tirar endavant no? a vegades sempre hi ha d'haver-hi una primera passa sí bueno vosaltres n'heu fet moltes en la societat en aquest àmbit sí el que passa és que tornem a estar semblant el mateix vull dir muntar associacions és relativament fàcil la continuïtat és molt ferugosa molt difícil administrativament molt complexa i el tracte amb les administracions és un escull important vull dir jo trobo que no sé els ajuntaments si volen si tenen necessitat de tindre entitats acollides dintre el que és l'organigrama de les propostes de l'ajuntament doncs el que hauríem de fer és donar suport a aquestes entitats ja siguin de manera amb recursos d'ensenyament o de gestió de gestió pública en aquest sentit o si no estan mortes vull dir que al cap d'un any ja estan totes perquè clar l'administració és molt ferugosa sí per exemple la Bea tu no vas ser també una de les pioneres o al principi de constituir associacions sí bueno al principi a la hora de fundar el col·lectiu de transsexuals de Catalunya sí també era bastant engorroso perquè per exemple tuve que canviar el nombre de la col·lectiu se llamava col·lectiu de transsexuals de Catalunya tuve que poner una col·letilla perquè decían que era molt genèric tuve que volver oficialmente se llamava col·lectiu de transsexuals de Catalunya però d'erechos tuve que añadir esa col·letilla luego després el tema de la hacienda lo de las cuotas nos havien pagat cuotas teníem que ir a hacer declaración de la hacienda por las cuotas era todo todo lo que fuera así de carácter burocrático era un rollo y luego ten en cuenta que en aquella época tampoco estábamos metidos en la estructura política ni en no estábamos acabamos de aterrizar no estábamos en ninguna estructura política ni en ningún la anarquía no pero es que ni subvenciones ni modo de conseguir subvenciones ni nada dependíamos bueno en un principio porque el Front Deliberament Guy nos dejaba la sede porque si no por nuestra cuenta nada por nuestra cuenta nada y un día a la semana nos reuníamos y bueno ¿qué tiempos aquellos? sí al principio lo gracioso es que al principio éramos mucha gente sí sí sí era la leche tú no se podía entrar ay perdón éramos muchas pero luego éramos mucha gente sí sí todas trans luego empezaron a venir el 2004 trans masculinos que era la primera vez que Moisés pero las asociaciones normalmente no fan distincions entre per exemple si ets home trans o dona trans pero bueno a ver cada sector tiene sus sus inquietudes también quiero decir que inevitablemente aunque no hagas distinción el colectivo de transexuales de Cataluña era general por supuesto que no hacemos distinción pero luego sí que es verdad que los trans se fueron por su lado los masculinos no sé por qué transparallarcador no sé no sé això es nuevo aquest concepte no no ja existeix de fa molt d'adones un apunte sabes lo del nombre hay una empresa que es diu cable y televisión de Cataluña que te trobarás la que posen la vam comenzar a fer la fibra y en varias empresas que es diu CTC pero eso no era posible que el nom sí pero no m'imagino y lo del trans masculino es que eran muy especiales luego estaba el carlistas no sé qué la asociación esa de ¿cómo se llama? ¿cómo? no sé qué carlistas había algo que se llamaba no sé qué carlistas el partido carlistas estás hablando de la época que se bailaba la pol que todavía se bailaba es que se llamaba CTC también sí fíjate el tema dels trans masculins ya lo han comentat alguna vegada es que ellos empezaron cuando tenían una temática común pues les anava molt bé porque era como un paraguas de hecho cuando yo llegué al colectivo pensé que me había equivocado porque todos eran trans masculinos aquel día digo coño ¿qué pasa aquí? incluso lo que pensé yo digo mira esta gente sí que tiene suerte que cuerpo les ayuda a hacer la transición saps? porque estaba la mayoría cubana y digo joder fíjate ya empieza ya tiene unas formas digo vaya te confundiste digo sí sí claro yo no sabía que eran trans masculinos pero sabía que eran trans como yo ¿no? y digo joder vaya chula yo digo joder qué suerte que tienen ¿sabes? y digo joder qué cuerpo que tienen que les ayuden ¿de acuerdo? oye me acuerdo una chica acababa de llegar un trans masculino pidiendo consejo iba y le dice y le dice y le dice una chica dice oye hija pues con esa cara lo vas a tener facilísimo vas hasta quedar monísima el tío el tío se queda como diciendo ay perdón hostia vaya picada vaya picada bueno es que claro se veía un crio se veía bueno tenen aquest aspecte la pele tan lleta se te lo curti sense marques de grec casi no sense peus era muy mono así que la piel muy blanquita los ojos verdes era cara angelical dice tú como mujer vas a quedar divina la majoria la majoria de trans masculins quan ja s'han hormonat i han fet alguns processos la cara la mantenen són guapos en general perquè tenen la pell molt millor que nosaltres en general després 4 anys no és pas que no però després jo no vaig dir noms però n'hi ha molts que són molt guapos són una mica nens sé jo que tenen aquest aspecte aninyados aninyados sembla que siguin més joves del que són a nivell físic posem entre cometes és més fàcil per als homes trans ser machotes no la imatge aquesta de machotes no la tenen tan fàcil allò de tío catxas oh deuridó no no però tienen que echarla i se lo tienen que currar però una imatge així apassable socialment la majoria de les dones troba molt acceptable aquest look que està entre de chico com joven una forma andrògina no no que són guapos després tenen aguratismo no vull dir tenen molta acceptació a nivell cultural a nivell ideològic perquè les noies s'identifiquen amb els trans masculins sí però fixa't amb els femenius no les poden ni veure però amb els trans masculins no tenen cap problema no oi aquest xico tan guapo és una qüestió és una qüestió tots els trans masculins diuen que reciben violència quan van a la plaia sí sí que se senten violentados en les plaies ah bueno això és otra cosa com anar a la platja sí sí anar a la platja és el seu és el seu màtrix principal això clar allà amb un banyador i tal com va ser la vostra primera experiència a la platja la recordeu? sense problemes jo sense cap mena de problemes per terra dels sapuros del tema anem a la platja nudista una platja nudista això és trampa això és trampa jo me fui a acabar con tot les marxes nosaltres vam decidir fer com si anàvem jo sempre m'he aviat a la platja nudista sempre aneu a les nudistes no no en general però com que jo hi anava i la gent de col·lectiu a l'inca també i com va ser? doncs cap problema era com allò de les tovalloles ens posàvem 5 o 6 a les tombones i acabo tot les tovalloles que hi havia a la platja estaven reorientats clac clac clac fent un cercle era per mi era per la vea era per la vea era per la vea era per todo un poco perquè quan estaves ahí el passeito que nos dimos tu i jo acuérdate i com afronteu les mirades els comentaris és que nosaltres som diferents som molt diferents tenim espolones no som tan succes i després l'ho pasamos bien aquesta nacionalitat que en aquella època vigilaven la platja amb els prismàtics allà aquesta gent d'àcia els socorristes no no no aquesta nacionalitat ara no sé quins són els empresos no no em sembla que eren no sé índios o paquistanis que tenen aquest acostum de posar-se van feien tot el litoral de la Marbella i estaven allà pobres cascant-se'ls i mirant allà era demasiado ostras mola meva però la primera era nudismo jo así ya con mis miloncetes así y la colita al aire eso fue en la playa de Estepona hace muchos años con un amigo y me dice ay vea por favor no te atrevas lo de abajo digo lo de abajo sí lo de abajo no te lo quites por favor que no pasa nada que esto es una playa nudista que pasa pues si nos dicen algo pues nos vamos nos toca la nariz y bueno ahí está que va a pasar nada me lo quité ay por favor que vergüenza que vergüenza que va había unos obreros arriba todos así unos obreros que estaban en construcciones mira que hay tías buenas se cayeron del andario los tías así pero al cabo de una semana de estar yendo todos los días sí oye ya nos conocía hasta el apuntador me pedía yo solo le faltaba pedir autógrafos conocía a un señor a un que tenía una empresa que tenía bueno que trabajaba allí que tenía el bar que era el dueño no sé qué me presentó a su familia bueno un cuadro un cuadro pero fue súper divertido son esas cosas de anécdotas de niñata cuando eres una niñata bueno te animo una pregunta que al repasar quan tenia obert el tema de les preguntes que et dic a veure si n'hi ha alguna que ens va quedar allò en el tintero sense respondre i dic no sé si fer-la o no perquè ara venen eleccions sense posar sigles però em pregunten que si les persones trans sempre voten a partits progressistes partits d'esquerres sense posar noms de sigles ni res és a dir que és estrany veure algú és molt estrany veure un obrero de dretges però veure-los com el fet per exemple que gent immigrant voti a certs partits que tinguin si existeix aquests casos si coneixeu a mi m'ha demanat amistat a l'associació un noi que és gay però és de de la dreta d'un partit de dreta de dreta espanyola és el candidat de l'Ajuntament de Barcelona los primeros gays que se casaron del PP los del PP eran hijos esos son del PP y además creo que fíjate que me llegó me llegó me llegó sí no se puede en el partido no no no estamos en el LGBT Dian de Dretas Dian de Dretas y queda ya está pero el concepto de derechas es posicional ah bueno vale no significa nada en el ideológico el partido socialista también de derechas no nos hubiera ido mejor en la ley trans si hubiéramos tenido a alguien metido en las derechas y en la extrema derecha sí hombre claro hubiese influido alguna persona trans oh sí bueno hubiese influido hubiese influido que se hubiera ido mejor es el periodo histórico que viví no te reclamar es el periodo pero el periodo seguro bueno en periodo electoral o en periodes de eleccions tothom està molt nerviós sempre sí sí sí sí sí es nota eh també s'aspira l'ambient eh jo em mudo nerviós sí a veure parlem d'un altre tema si us sembla per exemple l'hem passat ràpid eh no hauré que abordar-lo en profunditat és el tema del mes el dia 25 de maig és no 28 no home no 28 28 és que no m'entero és que si vas a votar el dia 25 Natàlia jo crec que no jo no podré votar és el dia extranjera per correo el 25 tens el bingo amb el casal no t'aclares eh tens aquí una que et porta a l'agenda el casal Sant Jordi de Romanyà de la Selva tens el dia 25 el bingo el dia 15 me'n vaig a Portugal ja te'n vas a Portugal en fi parlem parlem si us sembla de la realitat laboral de les persones trans perquè l'altre dia vaig trobar una entrevista a internet i d'un cas d'una persona que bueno que parlava just abans o sigui que va fer el trànsit com si diguéssim just abans de canviar de feina i que ho va tenir molt difícil jo no sé en els vostres casos en el camp laboral com heu tingut si heu tingut moltes traves si heu fet el trànsit mentre estàveu a la mateixa empresa o si vau haver de canviar d'empresa o de lloc de treball qui comença la història tu eres l'experta jo jo jo a mi em passa una cosa molt rara que ets autònoma era tenia la meva empresa vaig deixar-la sí autònoma vaig deixar l'empresa vaig estar aguantant bueno vaig fer tot el tema operació viatges cirurgia i no té gaire importància quan vaig tornar vaig tornar arruïnada perquè tot això vaig fer desfalcant el banco d'Espanya desfalcant vaig començar a fer un jugador de tarjetes i vaig pagar bueno tenia que tornar a Anglaterra i no tenia diners me la s'ingenia i vaig tornar a lo grande quan vaig arribar aquí hi havia un pastòfano i llavors vaig tornar al banc perquè m'ho fes o no vaig a cobrar o m'ho feu periòdic i llavors vaig començar a buscar feina i així de niña guapetona no m'he guiat un titi i després tenia un perfil molt raro jo mateix no m'hagués contractat tenia un perfil que té molta experiència a la pràctica però poca titulitis i llavors estava pensant què feia i l'entorn familiar la feina que havia ajudat em van necessitar per qüestions i ara m'he mogut d'allà veiem-me bé la vida i sense fotre és a dir clar ai perdona treballant intensamente una feina de molt altres qualificacions i sense problemes perquè tota la gent sabia davant el familiar de que anava a la xerra és a dir t'has quedat en l'àmbit familiar per tant però jo davant de l'empresa com que tot ho feia no feia no tenia intervenció amb els clients no tenia tot era a ribell de cartes i de totalment separat és com la Rosa que és una militante activa militant activa i que va per què ho diu això la natal no ho dic perquè el donar els pinyos jo no vaig donar els pinyos inclús filmava les cartes en una forma neutra posava l'apallido només no posava el nom tothom s'estranyava no toquemos ese tema perquè no tinc un tio que no connecta res no li has de donar explicacions de res sí i bueno la vida m'ha ensenyat que tota la clientela que no li deia res perquè tot ho sabia saps sí sí i jo posava parers a seces i deia Natàlia em truquen sí sí això m'ha passat però m'ha passat molt després perquè tota la gent jove que entrava a l'empresa em deien així em trobava normal la gent més gran semblava que volguessin ocultar-ho també però la gent jove no té manies amb més pudor sí els que feia que això fos un gran prejudici per l'empresa aquesta experiència és falsa com a trans perquè és una experiència que no t'enfrenta amb tot els com es diu les puntes de conflicte la persona per exemple per exemple afrontar-se a una entrevista de feina sí sí a mi totes les que vaig fer així muntadetes no em vaig menjar un torrat com a vin i tal no em vaig menjar un torrat jo al·lucinava però bueno si estic de mira tinc i amb el currículum que tinc però bueno no vaig tindre temps de ratllar-me que suposo que m'havia ratllat però creus que era pel fet del tema trans bueno cantava com l'almeja vull dir quan més m'arreglava més antinatural tampoc jo soc així eh vale m'arreglava una mica semblava la Kefren no? en la línia no hi ha una fotografia que estàs molt guapa eh en la línia aquesta que jo soc molt relaxada no? jo soc molt comodora no? i després doncs soc com ho soc però vull dir el normal és passar les canutes i que no te'n metessin perquè la gent es pensa que com a trans és un problema fins que no et tenen a prova un temps i veuen que funciones no doncs no t'accel·lacionen no? això és el que passava abans tu Rosa Maria el teu cas és una mica diferent no? sí jo vaig transitar a l'empresa a l'empresa sí sí vaig transitar de la nit a la mañana i a partir d'allò i me llaman ustedes Rosa Maria como que Rosa Maria aquí tiene el documento eh i si no gusta bien i si no también me llamo Pili i bueno i bueno vaig tirar molts molts molts problemes perquè tota la gent jo vaig parlar amb tots els treballadors de fàbrica i tal i a partir d'allò me llaman Rosa dió hòstia ja durant un periodonat doncs molta gent s'equivocava amb el nom antic i tal i tot els jefes algun d'altres que tenia una mica d'ojeriza m'ho feia expressament per fer-me mal i tal que igual això ja és història això ho hem passat però bueno a base de molta constància i molta força interior doncs s'ha tirat endavant els clients noves tindran cap problema inclúint els musulmans els musulmans han de dir que ara no li podran donar-la mai clar els musulmans no no no tu t'acuerdas de mi caso a veure en mi caso també no sí jo hice també en cambio en un trabajo normalizado en hostelería ostres sí, claro pero yo le hice en 1900 espera, 78 se bailaba la polca se bailaba la polca se bailaba la polca bueno, yo empecé de chico de niñato a los 15 y a los 16 empecé el cambio a ver, problemas evidentemente no les hizo mucha gracia lo bueno es que estábamos en un pueblo y nos conocíamos todos conocían a mi familia mi familia aceptaba por lo tanto les daba me imagino que les daría mucho corte echarte fuera que si no por ellos te hubieran echado pero la cuestión es que primero había muy mal ambiente los jefes eran unos capullos pero capullos con todos capullos con todos sí, sí y luego a mí eso sí hasta que me fui me trataron en masculino o sea por muy hormonada muy mona que fueras te trataban de chico caram sí, no te dan respacta era la catapum estamos hablando de la catapum bueno, cuando yo hice el cambio claro cuando se velaba la polca hemos dicho luego después bueno, en aquella época bueno, más tarde conocí a unas chicas que trabajaban de libreras que habían empezado en tránsito tenían su trabajo todo eso en tránsito más tarde las echaron del trabajo les van a hacer fuera les van a hacer fuera y eran las tías muy bien cualificadas con su cultura todo ya mayorcitas nada fuera es decir, que eso pasaba y luego en la comunidad había la sensación de que era imposible tener una feina normal centrada era muy difícil esa es la imatge que teníem m'acordes que el señor que venía a las reuniones y decía hombre, podrías trabajar en un almacén allá escondido ¿no? o sea, en llocs habitant al público per dir-ho així sí, pero eso a tot no tiene nada que ver porque el perjuicio es de los compañeros ¿no? de la dirección de la empresa hombre, pero per normalizar las situaciones también estaría bien ¿no? ver, o sea, que la gente tingui de referents que la gente també es pot dedicar que las personas trans también es poden dedicar a la atención al público claro, bueno y no amagadas en un magatzem sí, pero esta opresión también la trobes en el moncís ¿eh? porque, por ejemplo una noia que sigui molt maca de cara al público té molts més punts que una noia que no sigui tan agraciada pero no de la misma manera no té per què ser trans de la misma manera al menos que en la época ¿tú te acuerdas d'aquella chica que... no tiene nada que ver es que, claro también es muy diferent de la cualificación ¿no? ¿te acuerdas de aquella chica que era... las cifras de la Comunidad Europea que no tenían trabajos ya una... una chica de 70 al 90% bueno, esto no... esto... bueno, de la época estoy hablando del 80 y... de cuando hicieron el 89 el 89 decía el Parlamento Europeo que del 70 al 90% de paro o sea, de paro de que no tenían trabajo oficial es evidente de trabajo oficial i a més castigaven aquella chica que trabajaba haciendo olimpíadas industriales la enviaven a los sitios más cutres todas las fábricas que nadie quería ir plenas de ratas la enviaven a ella sí sí, me contó bueno, que no agota molta gent ay, ¿te acuerdas de Mari José? que era locutora de ràdio de la Ràdio Nacional d'Espanya y tú la veu maquísima, ¿no? sí les habla Mari José desde Ràdio Nacional d'Espanya y con trucar ¿cómo que Mari José? era ver, sí sí, sí sí entonces ve de ay, no sé si habías acabat Bea bueno, sí que la época por ejemplo la época que a mí me pilló de cambio toda esa fase de cambio fue bastante cruda en ese sentido quiero decir que era muy difícil la relación incluso en un trabajo normal a veces dices pues que estoy mejor viviendo bajo un puente que aguantando a esta gente porque eran insoportables es que había mal ambiente y luego, claro tampoco te trataban de acuerdo al género ni nada de esto no son los que no te trataran sino que algunos los compañeros se descojonaban hay que decir ahora la cosa está empezando a cambiar hombre, claro imagino que después de 30 o 40 años es que por ahí ya no te pueden discriminar 30 o 40 años por ahí ya no te pueden discriminar algo habrán hecho claro no, y también que que les persones que están al cap de les empreses també bueno també espero, no que tinguin una altra mentalitat o que hagin estat educades en altres temps també i bueno que está un poco así porque como pillas una terfa o uno de estos no sé pero hay un factor un terfo porque también hay terfos pero hay un factor antes todo el mundo que transicionaba dejaba la feina antes todo el mundo sí, tothom tothom ahora tienes que abans no hi havia res te sentías totalmente como fuera de la ley me van a patear aquí me van a apuñalar y ahora muy insegura i llavors necesitabas una mica de lleiament per fer les decisions que encara no t'havies atrevit a fer ara com que tens el seguiment et poden ajudar hi ha un recolzament d'associacions d'entitats que fan un seguiment inclús hi ha gent que va a l'empresa i li explica a la patronal això funciona així i hi ha molta més cultura sobre això jo la canalla per exemple jo per això com la cosa més normal de molt jo és que al·lucino sí, sí vull dir també perquè són els que estan menys a nivell d'ideologia menys contaminats avui en algun sector de la juventut el gènere es viu d'una manera molt diferent a com nosaltres l'hemos conegut jo me pregunto ahora me estan preguntant si en Burgos funciona la cosa igual igual en Burgos sí a mí en Cáceres me dijeron esto no ha llegado aquí a Cáceres bueno una voy a que íbamos a viarnos a la piscina y me dijeron que no me hagan bolas puedo bañarme me dice esto aquí no ha llegado esto aquí no ha llegado no ha llegado bueno pues aquí está bueno y me va a febota a Asia como está el patio y me va mirándome con mala cara que esto es van a montar aquí un pollo en la piscina ¿no? un berenjel estem d'acord per això que la mayoría de la gent deixava deixava la feina per fer el trànsit moltes de nosaltres hem transitat dintre la feina i no l'hem perduda moltes de nosaltres hem transitat dintre la feina i l'hem perduda i moltes de nosaltres la majoria doncs han transitat quan encara no han començat a treballar i ara es troben de front encara amb aquesta tot i que per llei no es pot discriminar però hi ha maneres de subtejar aquesta llei però digues la veritat no? el 99% es dedicava al mundo de l'arte no? sí de l'arte i de la revista i de la sexualitat no? sí todavia antes sí antes sí de todo el mundo si no no menjaves un tarro no? com tu decías la petróleo la no sé què com decías tu? no la petróleo no conocía yo conocía las que trabajaban i no quiero decir nombres pero alguna representante important del col·lectivo i tant i tant i tant alguna no todas todas perquè faltan referents per exemple en el món de la ciència per exemple no si tenim a la Judit ay sí la Judit la Judit l'avient en un programa en la 2 oye sobre el viaje de com se llama eso oye las partículas esas elementales no ella trabaja en una línea de luz en el ciclotron alba eso sí en una línea de luz ella estudia proteïnes i estudia con haces de luminicos sí que és veritat que molts cops es relaciona el col·lectiu amb el món de l'art amb el món tenim matemàtiques també sí que treballen en agenda i una de les programadores les persones ceos que cobren des del món era una tia trans abans que era fabricava xips sí l'americana aquella com s'hi ha tot però antigament això era causa sospechosa de falsedad de género sí pero perdió su trabajo pues si la tia cobraba perdió su trabajo la echaron hombre la echaron pero la tia continuaba otra vez era la tia más pagada del mundo sí sí pero cuando hizo el tránsito la echaron bueno te digo después que ya molda después de el tránsito la tia cobraba lo que no está escrito aunque los libros pero no no porque haciendo microchips diseñándolos pero bueno es igual me equivoco pero hay que decirte que el hecho es el hecho no había no toda la feina era el mundo así ¿ya lo he hecho? pecho pecho claro porque las personas cuando comencen una nueva feina o sea ¿hay alguna ley que digui que que hagi de dir que si es trans o no? hombre espero que no ¿no? no ¿qué pasa? ¿quieres decir que haya leyes que digan que si es trans o no? bueno ¿alguna normativa a nivel del mundo empresarial? ahora están con los deportes es de bueno el deporte profesional pues tiene todo el programa está con los deportes de atletismo que ha metado ¿eh? bueno es provisional pero ya la cosa esa competitiva no en principi no ha d'existir un topall pel fet de ser trans en el mercat laboral i jo et dic que per llei ara no es pot no es pot discriminar el que sí poden dir és ja la trucarem i aquesta trucada no ve no arriba mai una cosa extraoficial no quedes bien allò que es tiene molt para seleccionar i no das la talla claro la búsqueda de trabajo siempre es muy competitivo que hay mucha gente que aspira al mismo puesto bueno la verdad es que cuando yo que he seleccionado gente para trabajar es un problema no agafa uno ya la gente no se la idea entonces para qué suposar que el teu que contracte es un cabronazo yo también tiene que descartar te vienen 40 por ejemplo para una plaza y hostia bueno por si hay unos pérides de prueba yo por ejemplo a mi empresa todos érem coneguts porque era el mundo de los escacs y todos serían amics meus pero yo tenía que escoger un drama y la gente ya te monta un pollo porque lleva mucho tiempo sin trabajar de todas formas yo siempre he aconsejado a todas las chicas que no transiten si no tienen trabajo ¿ah sí? sí que no transiten si no tienen trabajo ahora la cosa ha cambiado pero yo si era menor de edad como si fuera una cosa no, pero los menores de edad evidentemente no pero las adultas que primero tengan el trabajo y luego que transiten siempre puede ser ama de casa ¿no? ¿per qué eso? ¿per qué? porque a parcer no poden despedir no lo digo que eso es el consejito de Elena Francis pero digo siempre podría ser ama de casa también hay que dignificar los trabajos femeninos ah bueno claro cuidadora sí no t'estic llegint a la Gemma Lianas ah a la Gemma Lianas estàs llegint fantástica vale m'està encantant jo també l'estic llegint ah sí en barra cada 4 lliures tots dedicats en sèrio t'ho dic de veritat i què? la Gemma Lianas però no vau dir una tertúlia que era bueno és que quan es parla d'una certa persona porque hemos oído en una charla anterior hace 20 años i tal la Gemma evoluciona també jo l'estic llegint i tot el que estic llegint de moment doncs no et quadra però que és ficció no? novela no no no no és novela no a mi hi pasó dos és autobiogràfico un poquito el que estic leyendo jo ah bueno autobiogràfico però bueno no jo l'estic novel·la autobiogràfico a mi m'ha encantat vea cuando yo termine cuando yo termine de leer los míos yo te los paso sí pasen los que yo he terminado mira jo he acabat les gafes violetes de Carlota sí me lo he leído jo com que diu en un plis plas perquè tots els llibres aquests de teoria de gènere són especísimos jo em va amb la jo què sé lleixes el segon de sexo i et surt en un moment que ja t'estàs quan comença bé però després ja se l'ia no? i la Simone de Beauvoir el rebaix cut perdona i aquesta tia la Judith Butler bueno jo ja està ripa jo tinc com 20 llibres de la tia no sé quants llibres tinc són duríssimos de leer i jo com per veure de mi si només i amb la i amb la Gemma Lienas és que és una delícia perquè lleixes ho podries va tan suave sí sí que és fàcil sense cap problema no he tingut encara l'ocasió de passar-ho per l'alturmis ja hi ha hagut alguna cosa que m'ha mosqueat el segon llibre que l'he començat ja és ja la primera en el prefàcio i ja te la metes però bueno és que quan et foten un discurs així que tot va tan natural te'n dones compte que en realitat estan reafirmant el sistema jo deia el Walter Benjamin que deia si tu busques arguments en una societat de què és el senzill i el natural sempre és joder el treballador tot està tot és per favorecer sempre trobaran els arguments tot està ja no ha muntat així quan t'ho venen així dius que viene explicado tan sencillo tal però aquí algo sospechoso ara estic en aquesta fase però m'ha encantat i l'altra l'altra la parca portuguesida estic que ja acuérdate que tu i jo no las hem vist con gemelinas en charles sí, sí, yo no sé què eres sí, yo leí un artículo suyo pero que sí que estaba en conferencias tú dices a esa señora me acuerdo que me dijiste pero esta señora estaba con conferencias sobre prostitución que había una chica que era jurista otra no sé qué sí, sí, pero era prostitución bueno, pero que tú la veas hablar y dices por favor aquí es de feminismo bueno, yo he leído un artículo que hice, preparé de ella que dije, coño de la guadabal pues que hay tantas que ya no me recuerdo yo es que leí uno sobre los perros y la marihuana esta la parte que me ha gustado es empieza diciendo eso el sexo es el sexo, ¿no? y lo que no se puede pretender es que porque uno se sienta mujer pueda cambiar de sexo y dice la ley no se puede poner a legislar sentimientos eso las llamarianas sí, lo que sí sí, y digo oye, porque esta señora se ha enterado que el desarrollo de la personalidad la ley es lo que eso ya está solventado además del Parlamento Europeo del Parlamento Europeo está solventado que haya planteamiento y después digo ¿por qué las mujeres son mujeres así por las buenas y la gente trans ¿qué le pasa? ¿qué le hacen por capricho? ya tiene una óptica que cuando ya me digo esto es muy cabrón eso está muy bien pero esto a mí me dijo personalmente personalmente me dijo que las mujeres transexuales somos sujetos políticos del feminismo sí, es que lo somos pues ya está entonces pero es que ellos me parecen no, así de claro es que hay muy sonido contigo en los hombres no vamos a no vamos a es que si miramos un libro que está escrito hace 10 años o 8 años hombre pero no le he cabado a mí me encanta pero tenemos que coger el último libro y verla para ver si hay una evolución ojo quienes trans ya empiezan a decir la gente que la ley ahora por ejemplo permite el cambio de sexo sin que haya un certificado médico y un diagnóstico ellos ya interpretan que cualquiera persona pues cambia de sexo porque es un caprichoso ¿no? ellos dicen no puede ser a que esto es una de las post un pervertido sí un pervertido mira el otro día salió una que seguro que les encanta un tío que se vio vestida de mujer para hacer fotos a niñas por ejemplo en no sé dónde no sé qué país y ya está seguro que esto todas estas noticias les encantan todas sí pero quiero decirte que por qué una persona un varón normal va a cambiar de sexo si nos pregunta por qué vamos no sé cómo dirlo por qué se siente mujer esa persona bueno por qué la chica se siente mujer y el trans no tiene diferencia yo les quiero hacer que no se siente mujer ahora están haciendo la cosa solo los trans operados quirúrgicamente por marcar una diferencia estable pero eso no es así porque aparte de hacerse todo debe haber una persona digamos que se haya hormonado solamente por ejemplo un trans masculino que no se ha hecho tres creo que es muy injust valorar las convicciones de la persona y la seva y cómo es claro no es por un judicio externo de una persona que no sabe nada de esta persona exactamente yo me he preguntado no se puede hablar de la mujer en general vamos a hacer un juicio a cada mujer si paso un examen antes de que me débe el carnet vamos a ver es que se ponen una tesitura por encima de los demás diciendo mujeres en general que habría que ver si todas las mujeres somos iguales bueno y las trans no las tramos aparte hay un movimiento que se llama amenaza la banda contra la amenaza la banda porque son estadounidenses que están en contra de las lesbianas porque dicen que no son mujeres que no son suficientemente mujeres porque no basta con tener cromosomas hay que funcionar como una mujer ¿para qué nos ha hecho la naturaleza ser mujeres? para ser heterosexuales tener hijos para la cosa reproductiva ¿de qué te sirve todo eso? si no lo utilizas y haces cosas muy masculinas que son ser lesbiana como mencioné ellas pues es un movimiento que está en contra de las lesbianas y luego está el tema de la feminidad ¿qué relación tiene ser mujer con ser femenina? también ella por ejemplo el libro que he usado aquí dice estoy en contra que eso me ha cridado la atención de las top models esas con la anoréxia y tal y tal pero digo pero no estoy en contra de los hombres y de arreglarme y maquillarme y tal y digo home se lo hará con vol claro se lo hará con vol porque vamos a ver donde está el límite porque hayan todos los modelos que no son anoréxicos y ser gorda no es saludable que decir que ser grosa o ser gordo no es gens saludable entonces claro es una cosa que siempre quedas bé lo que a ella le gusta es lo correcto claro bueno pero es que cadascú se fue a ver a ver a cadascú pero eso del maquillatge es muy relativo porque en la época prehistórica todo es basado por la olor por las falgones la minifalda en plan la prehistórica la Vilma pica piedra no existía tanto la mujer que iba cubierta de pena pero una lada en esa época una tía que haces de depilarse por ejemplo por ejemplo deia que todas estas cosas están bien te arreglas te depiles una tía que va a una novia jove que va a echar una petarda aquello porque están en la nata con todos los problemas que tienen las mujeres como se fijan en esas cosas es que a ver a ti que más te da que vaya pintada no pintada vaya pelotas todo eso es sujeto de debate en el feminismo pues fíjate es que estos tíos son idiotas es que de verdad de verdad yo es que me pongo de los nervios cuando empiezan a hablar con esas cosas pero es que ella no dice eso ella lo que dice es que lo normal diría sea que lo admita es que es que fue de Luca Bulge pero no vamos a llegar a esos extremos a los extremos de qué de las tías anoréximas acá estas con pintas así alargadas y de dos metros veinte pero hay gente que es así pero hay gente que es así claro pero quiere decirte que que es un tai a lo mejor es un tai en la cosa subjetiva es un tai que no te es justificación porque le sale de las napias igual que antes había dicho que unos y otros no porque quiere claro lo que entra ella por su hay muchas de estas que ya son es como una pandemia muchas que cortan la realidad por donde ellas en sus mundillos donde ellas les viene bien sí pero eso lo hacemos todos pero a ver estoy de acuerdo con Natalia esto lo hacemos todos pero a ver cada uno va a reposar pero hay que mirar un poco más allá bueno no empieza a acabar en tus ombligos tengo que trabajarlo mucho más es muy interesante el mundo no empieza a acabar en tus ombligos me encanta sí hombre es que es una delicia encontrar argumentos de peso es usted un tío por alcohol porque lo digo yo me encanta hombre si empiezas a ver literatura y todo es subjetivamente subjetiva elevada o cuadrada pues terminas con una empanada mental que no sabes por donde vas la gente que ahora me acepta una persona que te lo pone todo bien clarito fácil llevadero y entendible pues oye mira como cuando iba al colegio Rosa la gente que ahora me acepta como mujer tenía un maestro que decía que la dignidad por decir luego daba unas hostias la gente que ahora me acepta la gente que ahora me acepta a mí como mujer trans antes no me aceptaba como nada y ahora me acepta como mujer trans porque hay otros que les joden más es la verdad soy curioso es así a mí antes no me tragaban igual porque la misma persona me decía que tengo un tío aquí y ahora ya soy divina porque me he operado si tú sí esta otra no mira es la verdad es una política discriminatòria que se ceba sobre la parte más débil la más vendible pero va contra todas va contra todas no nos enganyemos bé sabemos que la gente mariana no estará als prestatges de la Bea hombre es que ya me las he visto con ella yo no sé si se habrá cambiado mucho si yo si hagués tingut uns quants llibres y no ella los hubiera posado a la venta a la parada y los hubiera pegado seguro eso seguro yo me los voy a comprar todos ahora tiene muchos de colores que me toca no no pero bueno los que tienes tú no me los digiré si me los pasas no pero está de vender de vender bien de cuartos jo en tinc una miqueta t'estic dient que no tinc temps si em deixo penjada quins llibres heu comprat per aquest Sant Jordi us han regalat a mi m'han regalat 4 llibres 4 la Gemma la Gemma jo he comprat un per regalar d'escacs que és de contes un amic meu que me'l va dedicar li vaig regalar a la criatura molt maco que a més està fora de si no el consell a través de l'autor no me'l dóna va fer una parada i el vaig enganxar sabia que estava allà el vaig anar a buscar i m'han regalat diversos d'aquests de temàtica LGBTI de fantasia que està molt bé un que es diu Reforget que és una passada és parejas gais i trans en plan d'acció i aventures i després la temàtica que es diu Intrépida una cosa així i una violeta cargada d'espí una cosa així està molt bé jo he intentat comprar però ja estava agotat uno que se llama Llámame Teresita que és una novel·la muy interesante d'una monja que se metió a prostituta sí, sí és una novel·la parece ser muy interesante tú diversificas en las lecturas sí una novel·la que se metió a prostituta y parece ser que que lo trata de forma muy positiva y luego a ver qué más y estabas agotat estaba agotat ya digo hoy los pocos que teníamos los que teníamos los que teníamos no, no es que desaparecen los libros sí aunque ya tan llibre lo han enterado sacan el libro has hecho dos mil copias que igual hay gente que hace doscientos o cuatrocientos entonces repartáis en la primera tungada lo que no se vende a l'almacén y a la basura sí no a l'almacén y a Amazon no, no, no Amazon viene gente que los compra a peso cada llibre els llibres sí, els compra a peso y entonces los venen a los encants a los pobles o venen a los estrangers però vull dir que els llibres no arriben per exemple el de la vida està descatalogat sí i el busques i no el troben no el tenen en lloc i si algú vol el teu llibre ve en Amazon creo que o igual no quedava no, no, no queden tu vas al corte inglés que està en el catàlogo no, no queden però no lo van a pedir perquè és que l'editorial no fa el servei ja el tenen tirava allà perquè avui en molt d'editorial funciona amb novetats sí lo tenies que haver col·legado por internet i queda descarga pues un euro dos euros o tres euros és el que el cubier és quan vengui clar això és l'editorial tens que veure l'exclusiva l'editorial i dir oi si no des tramite mi libro libera-me el libro que lo colgaremos però la zona se gana el duro ser piratea que no vegis sí sí bueno noies hem de deixar la tertúlia en aquest punt queden poquets minuts perquè toquin les 7 en punt moltíssimes gràcies per venir un dia més una tarda més aquí a Ràdio d'Esvern a Natàlia ve a Rosa Maria una abraçada que passeu bon dilluns el que queda de dilluns i també una bona setmana moltes gràcies bona tarda Sant Just adeu a les contes Ràdio d'Esvern sintonitzes Ràdio d'Esvern bailar de Sant Just va que falten un parell de minuts perquè toquin les 7 en punt el moment d'acomiadar-nos del programa nosaltres tornarem demà dimarts dia 25 d'avril també aquest parell d'oretes de la tarda per fer-vos companyia de 5 a 7 podeu trobar tots els continguts d'avui a la web ràdio d'Esvern punt com dintre de la secció que posa la Rambla entreu i allà trobareu tots els podcasts ens podeu anar seguint també a les diferents xarxes socials tant a Twitter com a Instagram amb l'usuari arroba la Rambla nou 8-1 tot junt amb minúscules o també a les xarxes de la ràdio arroba ràdio d'Esvern 3 més que acabeu de passar molt bon dilluns bona tarda dilluns i també doncs bé al matí de dimarts fins que ens tornem a trobar aquí a les zones de ràdio d'Esvern al 98.1 FM que vagi bé No controles mi forma de bailar porque es total y a todos les excita No controles mi forma de bailar porque es total y a todos enamoro No controles mis vestidos No controles mis sentidos No controles mis sentidos No controles mis sentidos No controles mis sentidos No controles mis sentidos No controles mis sentidos No controles mi forma de vestir porque es total y a todo el mundo gusto No controles mi forma de pensar porque es total y a todos les encanta No controles mis vestidos No controles mis vestidos Dilluns 10 de la nit Prepara els auriculars Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM Ja ho tens Dilluns el rock El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades Dilluns el rock amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca