#371 - Big Mama Montse: 35 anys de blues i activisme

Sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a ràdio d'Esbert. Bona tarda, Sant Just, passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dijous 27 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de la ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM en l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai i la salut al dia, espai on venen professionals sanitaris al cap de Sant Just a tractar un tema sociosanitari. És una secció coordinada per la infermera Sílvia Granollers. Avui la Sílvia ve acompanyada també de l'altra infermera de família, l'Assum Rodríguez, ens parlaran dels estils de vida saludable. Tot seguit, també farem aquí a la Rambla entrevista a dos joves del projecte de voluntariat juvenil Help Up. Un projecte que ells mateixos estan donant a conèixer amb altres companys. Un projecte que ha nascut des de la seva escola i estan recorrent llocs de Catalunya, Espanya i fins i tot a Europa per donar-lo a conèixer. Després, tot seguit, escoltarem els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern i de 6 a 7 el que farem seran un parell d'entrevistes. La primera a la cantant de blues Big Mama Montse. Per què? Doncs perquè aquest diumenge la tindrem a l'Ateneu d'aquí del poble en el cicle La Birse de Veus Femenines. Parlarem amb ella sobre els seus inicis i la seva trajectòria musical, que aquest 2023, Big Mama Montse fa 35 anys que està damunt dels escenaris. I acabarem el programa d'avui fent també una altra entrevista. Això sí, avisem que serà en anglès perquè la farem a l'activista i grafitera palestina Laila Ajaui, que avui a les 7 de la tarda vindrà a Sant Just a fer una xerrada dins del cicle de Ciutats Defensores dels Drets Humans. Vinga, no marxeu, que comencem! Ei, vinga, som-hi ja, és el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer, quan anem a la festa o al taller. Parlem amb el teu accés, només hem de començar a provem-ho en català. Tu per vingui, jo per tu, i quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I'm nothing special. Fem ara a Ràdio d'Esvern una nova entrega, un nou capítol, el quart concretament de la secció titulada La Salut al dia, conduïda, coordinada també per Sílvia Granollers, infermera del CAP de Sant Just, que dona veu a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre, per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut. Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes, però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana al llarg del mes. En cada sessió abordem un tema de salut diferent amb veus expertes en cadascun dels àmbits. Avui hem convidat en aquest espai l'Assom Rodríguez, que és infermera de família del Centre d'Atenció Primària de Sant Just, per parlar i promoure hàbits i estils de vida saludables, un dels objectius principals que té la salut pública avui en dia. Saludem a les dues. Hola, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, per començar, jo crec que hauríem de deixar clar, quan parlem d'estils de vida saludable, a què ens estem referint exactament. D'acord, doncs un estil de vida saludable són totes aquelles conductes i aquells comportaments que fem en el dia a dia i que tenen un benefici per a la nostra salut, no només allargant els anys de vida, la nostra esperança de vida, sinó també augmentant els anys de salut lliures de malalties cròniques. D'acord. I què hem de fer o quines pautes hem de seguir per aconseguir tenir aquest estil de vida saludable? Bé, doncs podem fer moltes coses. Aquí veurem, jo ara parlaré d'algunes, eh? Les més importants serien, sobretot, fer activitat física d'una manera regular. D'acord. Hem de tenir una alimentació saludable. També. Hem d'intentar no fumar. D'acord. No alcohol. Dormir, tenir un som de qualitat, d'acord, dormir bé. El benestar emocional també és molt important. Benestar emocional seria tot el tema de la salut mental? Seria salut mental, però a més a més el fer, el viure el dia a dia, el tenir pensaments positius, viure el present, el moment present, relaxar-nos, gaudir de la família, dels amics, tot això. Molt bé. I per què és important, ja que has comentat el tema de l'activitat física, que és un dels primers punts que has dit, per què és important aquest aspecte? En què ens beneficia? D'acord. L'activitat física s'associa a molts beneficis per la salut. Jo convido a la gent que no va veure el capítol anterior fa un mes, on va venir la doctora Violant i el Carlos Maestro, que el vegin. Té beneficis per a tothom en qualsevol duració i intensitat. Vull dir que hi haurà gent, depenent de les condicions físiques que tinguem, hi haurà gent que farà més i altres que faran el que poden, menys. És molt important que sapiguem que si fem sessions de 10 minuts, ja compta. Vull dir que l'avi que diu que no pot caminar i que li estem dient que és recomanable que faci 30 minuts al dia, doncs que si surt dues vegades al dia i fa 15 minuts i 15 minuts, doncs ja ho tenim. D'acord. És a dir, tenir la idea que no cal sortir mitja hora, sinó que anar sumant potser en petites càpsules al dia. Exacte. I és important també evitar els períodes sedentaris. Vull dir que quan arriba l'hivern, per exemple, els avis estan tota la tarda, es fa fos, no surten a caminar i estan tota la tarda a casa. Doncs haurien d'anar aixecant-se cada hora, cada hora i mitja, fer uns petits estiraments o agafar el passadís i començar a caminar una mica. I això també ens passa amb la gent que treballa assegudes, no? Sí, sí. Que estan moltes hores i amb això podríem també recomanar. I podríem potser fer, a vegades aixecar-nos i fer algun exercici. Per estirament o alguna cosa, no? Sí, sí, sí. Sí, perquè és veritat, la gent que treballa en oficines, per exemple, sobretot, no? Que, bé, sempre hi ha més treballs més sedentaris que altres, però precisament la imatge d'algú que treballa en una oficina és estar-se hores. Bé, clar, és que si no s'han d'aixecar per res, doncs, de passar-se hores de forma sedentària davant de l'ordinador. Llavors seria qüestió d'obligar-se, no? A dir, cada hora... Sí, de tenir-ho més present, potser. Cada hora m'aixeco, dos minuts, moc, em moc. Jo recordo que la doctora Violant deia que el cos és una màquina, no sé si ho recordo... Exactament això, una màquina que necessita moure's. Sí, l'alimentació dels músculs era el moviment, algú així deia. Exactament, exactament. Sí, sí, sí. Hem de recuperar... Hem de recuperar el capítol de la doctora Violant. De fet, ens va explicar que una cosa important era crear, sobretot, un bon hàbit, és a dir, establir unes rutines, de no, per exemple, ara, doncs, molta activitat física, uns dies sense fer res, no?, sinó de crear una mica l'hàbit i... Intentar fer cada dia una miqueta, si podem fer... Els cinc dies seria ideal, vull dir que... També suposo que va en funció de l'edat, no?, del moviment o del desgast que té una persona durant el dia a dia. Però hem de saber que qualsevol cosa és millor que no fer-ne res. Per tant, hem de motivar i està clar que l'activitat física és invertir en salut. Totalment. Això ho veiem cada dia a les consultes. I tant, i tant. Jo crec que hauríem de destacar que aquest mes que començarà, el maig, farem dos tests de marxa nòrdica. Ah, mira. Ho dic, la marxa nòrdica és caminar amb bastons, i és el dir... Dit així ràpid. Sí, caminar amb bastons que propulsen, que és la gran diferència amb trekking. Els bastons de marxa nòrdica el que fan és que ajuden a propulsar cap endavant, amb la qual cosa estàs treballant el tronc superior, a més de les cames. I a l'inferior. Llavors són els dies, el 6 de maig, que és un dissabte, i el diumenge 21 de maig, de 9.30 a 11.30. La gent que ens escolti, que vulgui venir, està convidada, i només s'hauria de fer una inscripció a l'ambulatori. Els haurien de comunicar. És a dir, que pot accedir directament a... És a dir, que vagi al CAP? Que ens ho diguin, i llavors els apuntarem. D'acord. Hi ha algun límit, alguna criteri en concret per participar? Qualsevol persona pot participar. El que sí és que necessitem saber el número, perquè hi ha els pals de marxa nòrdica, són uns pals especials, i les persones, que en aquest cas es van d'hora, que fan aquest tast, necessiten preveure quanta gent hi seran. Les persones han d'anar amb sabata per anar a caminar, perquè es fa una primera part que s'ensenya la tècnica, no, no en profunditat, però sí per fer les coses ben fetes, i després es va donar una volta. La veritat és que la convocatòria es fa al parc de la bona aigua, de la parc de la bona aigua segurament es pujarà cap al parc natural de Collserola, i allà es farà aquesta petita volta. Les persones sàbates còmodes, res a les mans per poder portar els bastons, els pals, i sí, posar una motxilla o alguna ruminera. Molt bé. I ja està. Fantàstic. Després també, i deixant de banda una mica l'activitat física, també hem parlat de la correcta alimentació, que també és una pauta, no?, a tenir important per al bon funcionament de l'organisme i estar saludables. Com sabem que mengem bé? D'acord, bé, hauríem de mirar una mica què és el que estem menjant. Llavors, hem de veure que hem d'utilitzar l'oli d'oliva com a greix culinari, a la cuina sempre, tant per amanir com per cuinar. Després, ha de ser una alimentació rica en productes vegetals. Hi hauríem de menjar molta verdura, molta hortalissa, fruites, i després els fruits secs també són molt recomanables. En quant a la llegum, hauríem de tenir un consum també freqüent i després de cereals que fossin integrals. hauríem de reduir els refinats, els que no tenen fibra, sempre que puguem. Després hem de fer un consum moderat de les carcs blanques i el peix, i hauríem de reduir el que són carcs vermelles, aliments processats, que tenen sucre, que tenen sal, tot això ho hauríem de reduir. És millor menjar la fruita que no fer sucs, pel tema de la fibra també, i beure aigua, test, tot això per mantenir una bona hidratació, i en general una mica seria això. Hem de destacar també que ara al maig es faran uns tallers, el primer dimarts de cada mes, es farà sobre dislipèmies. Ui, què és això? Ho farà la nutricionista. És un trastorn del metabolismo dels greixos, la gent que té colesterol, que tenen els lípids alterats, l'HDL que el tenen baix i l'LDL que el tenen elevat. I fa falta també una inscripció, ens ho hem de dir, però és important que la persona que ens escolti ho estigui escoltant, que ens ho digui aviat perquè serà el dimarts que ve. Però són persones diagnosticades ja amb això? Sí, són persones que estiguin amb un diagnòstic de dislipèmia. I després, l'últim dimarts de cada mes, hi haurà un taller també de 45 minuts, igual que de dislipèmies, sobre diabetes mellitus tipus 2. El faran a la vagoneta, seran 45 minuts, i també la inscripció prèvia. Entenc que són tallers a nivell d'informatius, per explicar una mica, suposo, les persones que pateixen això, què és el que poden fer, o com millorar el seu estat. Sí, sí, ho farà la Belén, la nutricionista, i parlarà, bueno, donar unes idees pàssiques i clares en aquell moment sobre com podem cuinar per millorar els nostres valors dels lípids, i amb la diabetes, doncs exactament el mateix. Molt bé. Després també hem comentat una mica el tema del tabac, de no fumar. Ens ve el gran lema al cap. Bueno, a mi, quan parlem del tabac al que és Sant Jus, el cartellet de Sant Jus encara fumes... M'agrada, m'agrada sentir. Sant Jus encara fumes. De fet, crec que aquí al poble s'han fet bastantes campanyes sobre el tema de l'antitabaquisme, no?, o també el fet de poder demanar ajuda si algú està decidit a deixar-ho. Què és el que ha de fer si és aquest el cas, no?, que tenim algú que fuma i que diu, vinga, va, avui ho deixo, avui ho deixo i mai arriba el dia. Bueno, aquesta pregunta l'he de deixar que la contesti la meva companya, la Sílvia Granoller, que porta la consulta de la deshabituació del tabac. Vinga, Sílvia, tota teva. Però tu fas tan bé com jo, eh, Assun? Doncs, sí, a més a més, ara aquests dies se n'ha parlat molt d'un nou fàrmac, que sembla nou però que no és veritat, perquè fa molts anys que corren al mercat, que, bueno, s'ha venut com una gran ajuda per deixar de fumar. I és veritat, com tots els fàrmacs, ajuda a fer, a donar l'empenta perquè la persona animada a deixar-ho li costi menys. Aleshores, totes aquestes persones que vulguin deixar de fumar i que estiguin decidides i els hi faci il·lusió, tinguin o no tinguin una miqueta de por, perquè la por és el respecte a fer un canvi d'estil de vida, això és molt raonable que tothom ho tingui, però si estàs il·lusionat, doncs que contactin amb nosaltres, que demanin dia i hora i en parlarem. a la consulta oferirem les diferents fàrmacs que hi ha, que n'hi ha més d'un, per poder fer aquesta primera empenta i treballarem la part també conductual, que és bàsic. Això, les persones que ja han intentat deixar de fumar ho saben. Clar, perquè entenc una cosa, Sílvia, que abans de donar algun fàrmac sempre s'intenta fer-ho d'alguna altra forma o ja directament es va per la via del fàrmac perquè és més efectiva? Mira, de fet, s'hauria de donar fàrmac només a aquella persona que tingui molta, o mitjana, dependència a la nicotina. Si tu tens els receptors de la nicotina activats, perquè normalment això passa que de jovenet comences a tontejar amb el tabac, al cap de dos anys de tontejar, tu fas tolerància a la nicotina, el teu cos necessita nicotina i això l'oient que sigui dependent ho sap perquè al matí, quan es lleva, és que el primer que fa és encendre una cigarreta. Necessita, perquè si no té la sensació de que no funciona. De que li falta alguna cosa, no? Sí, sí. A més, entres amb sinó d'abstinència, això vol dir que estàs inquiet, malestar, gana, no dorms... Hi ha gent que s'aixeca a la nit a fumar perquè és la manera que té de dormir-se. Sí, sí, perquè la nicotina, la manca de nicotina... M'heu hagués dit. Sí. És això, és que la manca de nicotina provoca insomni. Llavors, la persona que té aquests símptomes, o no tal, no cal que siguin tants, és una persona que el dia que queda el receptor sense nicotina, està molt malament, es troba molt malament. Què fa el fàrmac? Doncs ocupar els espais aquests de nicotina i donar-li pau i aquella posat, aquella manera d'estar davant de les coses que et fa estar alerta i, si tens ganes, doncs, bueno, poses en acció altres estratègies per anar oblidant el tabac. Llavors, al fàrmac hi ha moltíssima gent que se'n pot beneficiar. Perquè una persona que necessiti més o menys la nicotina es beneficiarà. Però, si no en tens ganes i no treballes per canviar la teva manera de fer les teves conductes rutinàries, les rutines, doncs, si no les canvies, doncs, no deixaràs de fumar. Però, si en tens ganes i tens ajuda farmacològica, ho pots fer. I cada dia hi ha molta gent que deixa de fumar. I que ho aconsegueix, també. Ah, sí, sí. I tant. Molt bé. Amb aquest esperit és amb el que s'ha d'enfocar el tema, eh? Després, també parlem de l'alcohol, que també és un tòxic. Podem parlar d'un consum saludable d'alcohol? Bé, l'OMS estableix que no existeix cap consum saludable d'alcohol. Vull dir que tot l'alcohol que ingerim pot ser perjudicial. Que a vegades es diu, bueno, una copeta de vi no fa mal o és el recomanable. Això és una feigniu, és un mite, és... Jo crec que això ho van dir perquè la gent es prengués una i no prenguéssim més. Però, en realitat... O des del sector del vi, no? Vinga, va, anem a promocionar el vi. Jo crec que el que no fem és a una persona que no veu dir-li que beguin. Que el que no, Sílvia? Mai, mai, mai. No, no, perquè prendre begudes alcohòliques amb moderació, per exemple, estaria bé? Hauríem de beure, clar, és que si estem dient que no existeix un consum saludable, clar, qualsevol consum pot tenir a llarg plaç, ser perjudicial. I en quins casos estaria recomanat no beure? És a dir, fer un consum zero d'alcohol, sempre? Home, amb menors d'edat, hauríem de... Exacte, amb dones embarassades, amb transportistes, gent que condueix, també, i després s'hauria de beure el que es consumeix, vull dir que nosaltres parlem d'UV, que és una unitat bàsica estàndard d'alcohol i que equivale a 10 grams d'alcohol, llavors, clar, hem de ser conscients que quan prenem, per exemple, una copa de vi de 100 a 125 mililitres, o una canya de cervesa, o una copa de cava, o un cigaló, o un xarrub, ja estem fent una UV. En els homes, un consum de risc, amb 4 UVs, ja seria consum de risc, i amb les dones, amb dos UVs. Amb dos. Al dia. Sí, sí, al dia, al dia, perdoneu. Al dia, eh? Al dia. Per tant, s'ha de tenir en compte. I això de les UVs, vull dir, quan... perquè jo, la veritat, ho he sentit poquíssims cops, això és una unitat així que s'ha posat més de moda ara, o ho van establir des de l'OMS o des de... No sé qui ho va establir, això sí que no ho sé, però, bueno, nosaltres ho portem utilitzant molt de temps. Quan ve alguna persona a la consulta i passem el cribatge de l'alcohol, ja ho mesurem per les UVs. Equivala a 10 grams d'alcohol. Són 10 grams d'alcohol. O sigui, el que et diu que beu una cervesa, doncs jo estàs estant plant. És com una unitat de mesura. Ah, exacte. Dins del capítol d'estils de vida saludables, hem parlat d'alimentació, del tabac, de l'activitat física, també ara del consum d'alcohol, però, per exemple, podríem tenir en compte altres aspectes com la son, la prevenció dels accidents, onades de calor... Tot això també és una vida saludable. Són unes conductes, sí, que hauríem de tenir per poder mantenir un bon estil de vida saludable. Llavors, per exemple, quan el som és molt important... Són importants les hores per dormir, però també la qualitat del que som. Ens hem d'aixecar i que estiguem descansats. Això vol dir que, per exemple, és millor dormir sis hores bé descansant que no vuit o nou amb allò despertant a mitjanit malament. Per descomptat. Vol dir això. Sí, sí. A l'aixecar-te has d'estar descansada. Descansat. Perquè rendiràs més, tindràs més capacitat cognitiva, de memòria, de concentració. Vull dir que tot això millora l'estat d'ànim, protegeix el cor també. quan tenim insomni es lliberen hormones d'estrès que augmenten la freqüència cardíaca i la pressió. En canvi, si aconseguim dormir, tot això ho millorem, el protegim. I després, si dormim bé, també tenim menys gana. Es llibera menys leptina quan no dormim. D'acord. Això també és important per la gent que vulgui perdre pes en intentar descansar bé. però jo pensava que potser necessitaríem també tenir algunes... Com ho faig per dormir bé? Perquè et sembla, Núria, perquè algunes vegades tenim tendència de dir prendré una pastilla i així m'adormiré. Un dormir-dina. Dormir-dina. Vinga. Doncs hauríem d'inertar primer sense medicació sempre que ho puguem fer. Llavors, hauríem de mantenir uns horaris regulars en quant a l'hora d'anar al llit, a l'hora d'aixecar-nos, fins i tot cap a la setmana, si pot ser. Quan anem al llit, l'habitació hauria de ser per dormir, vull dir, hauríem de no tenir dispositius electrònics, coses de la feina que estarem durant voltes. Hauríem de fer activitat física per aconseguir descansar millor també, evitar, si tenim problemes d'insomni, evitar a migdiades. Després, intentar evitar tot el que són substàncies amb efecte estimulant del sistema nerviós durant la tarda, nit, i evitar els sopers abundants. Hauríem de tenir en compte també la temperatura, la llum, el soroll que hi ha a l'habitació, el matalàs, el coixí, tot això també. Bueno, està clar que a l'estiu, per exemple, quan fa tantíssima calor, la calor no deixa dormir, és horrible dormir a l'estiu en un lloc que no hi hagi una mica de corrent d'aire o hi hagi algun tipus d'aire ni que estigui fluixet, no? Sí, sí, ens fa falta els aires acondicionats, els ventiladors, ventiladors també. Sí, perquè, per exemple, el tema de les onades de calor, ara que estem, bé, amb tot el tema de canvi climàtic, és un aspecte que s'haurà de tenir i sobretot també més en compte, no? Entenc que en els centres de salut, de gent que pot arribar amb cops de calor o, bueno, protegir-nos de les temperatures també és mantenir un estil de vida en realitat saludable. Correcte. I a més, hem de tenir molt en compte els nens però també la gent gran amb les onades de calor. La gent gran perd també una mica la sensació de tenir set amb la qual cosa hem de tenir una ampolla al costat i que vagi bevent. Hem d'evitar l'exposició a les hores de més calor de 12 a 4 a la tarda, si sortim al carrer haurem d'anar amb gorres, amb gorros, intentar buscar l'ombra sempre que sigui possible, haurem de portar per a sols i després una cosa molt important en gent gran també és a l'hora d'incorporar-nos s'ha de fer poquet a poquet, que no s'aixequin de cop perquè a vegades hi ha hipotensions i ens poden donar molts problemes també. Allò que a vegades s'aixeques una mica de cop i que et quedes com una mica tontat, marejat. Sí, que dura una mica s'hauria de fer a poc a poc. I per exemple també se m'acudeix tot el tema de la higiene, personal, dels hàbits d'higiene, això també seria vida saludable? No sé, dic tenir cura de la boca, de... Sí, sí, i tant. Tot això també són punts que la gent, bueno, la típica revisió, no?, que la vas allargant però no, s'han de fer revisions de boca... Són molt importants les higienes vocals i la higiene diària cada dia, la gent que potser no té el fill al costat que ho vagi fent per parts i quan estigui el fill que el supervisi si necessita ajuda. És molt important per trobar-nos fins i tot millor. Sí, sí, i també per ordenar-nos i per tenir el dia a dia bé. molt bé. Molt bé, doncs, a Són Silvia, ha estat un plaer tenir-vos aquí aquest mes parlant dels estils de vida saludables i res més, ens tocarà esperar fins al proper mes a escoltar la propera secció. Aquesta ha sigut molt, molt interessant. Moltíssimes gràcies i que vagi bé. Moltes gràcies a tu, eh? Vinga. Moltes gràcies. Adiós. Adiós. Fins demà! A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Seguim el programa de tardes. La Rambla de Ràdio d'Esvernia ens toca fer l'entrevista a un grup de joves molt emprenedors, un dels quals l'Àlex és de Sant Just aquí del poble. Bé, avui a l'emissora ens venen a explicar el seu projecte anomenat Help Up, una iniciativa per revolucionar el món del voluntariat. Un projecte que va començar a la seva escola, però que ha trencat barreres i ja s'ha donat a conèixer, podríem dir, arreu del món. Doncs bé, Help Up està format, com hem dit, per 5 joves. Avui a Ràdio d'Esvern els tenim als 5, a l'Àlex, de Sant Just, a la Marta, al Dani, a la Nea i a l'Ingrid. Els hi obrirem els micròfons. Els saludem. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, tenim moltes ganes de conèixer el vostre projecte Help Up. Expliqueu-nos una mica en què consisteix el plegat. Bé, doncs Help Up... Ui, mira, agafa el micro del teu company. Ara, exacte. D'acord, perfecte. Doncs Help Up, així una mica resumit, és una app que connecta ONGs que busquen voluntaris amb joves que volen ajudar i que volen ser més actives a la societat. Llavors nosaltres vam veure que als joves no se'ns inclou a la societat i nosaltres volem ajudar, no?, volem estar inclosos i llavors vam pensar que, com que hi ha moltes ONGs que necessiten voluntaris, doncs que fer aquesta connexió, fer aquest pont, podria ser una bona solució per poder resal·lar-ho. Molt bé. I de quina forma uniu els diferents joves que volen participar? Hi ha alguna tècnic, no sé si tecnologia, amb l'aplicació? Com ho feu, això? Doncs nosaltres hem desenvolupat una aplicació mòbil que es pot descarregar a Google Play i a App Store en la que les ONGs poden publicar els voluntariats que faran. Poden penjar les seves oportunitats de voluntariat i els usuaris, els joves, mitjançant l'app mòbil, poden trobar aquestes oportunitats. A nosaltres ens agrada dir que funciona com una espècie d'Amazon o Wallapop per als voluntariats, perquè estem digitalitzant una mica aquest procés que sovint és tan complicat d'haver de buscar a internet, trucar, preguntar si admeten joves, trucar a un altre... I ho simplifiquem en una única app. Molt bé. I com saben les ONGs o els diferents llocs que hi ha aquesta aplicació? Com us esteu donant a conèixer? Doncs hem començat fent xarxes a escoles. Primer vam començar amb la nostra, perquè quina millor idea que començar explicant el nostre projecte que vam iniciar a la nostra pròpia escola i vam motivar els nostres companys, els nostres familiars, a que s'apuntessin a Help Up i, a més, per motivar els adolescents que no hagin trobat oportunitats, com ha dit la meva companya, per formar part d'un voluntariat, fer-los més fàcil per a ells participar. I també hem participat a altres projectes, com per exemple un que es diu Change Makers, organitzat a Alemanya, i ens van convidar a participar allà per fer workshops i motivar els adolescents per participar en aquest tipus de voluntariats, especialment per a ells, per canviar aquesta imatge que es té d'ells, i la gent està molt motivada i així ens estem donant a conèixer. Molt bé. Per què creieu que en el jovent a vegades se'l deixa una mica més, potser, apartat, d'aquest tipus de propostes? Doncs la veritat és que ens ho vam plantejar, perquè vam fer un estudi de mercat a la nostra escola, hi ha altres joves que coneixíem, i vam veure que molts tenien la iniciativa. Però sí que ens vam adonar que molta gent té la imatge de la joventut, com que només volen sortir de festa o potser estar amb les reds socials. Doncs vam escoltar els joves, com nosaltres, i vam decidir fer aquesta iniciativa perquè, bé, per treure aquest prejudici que té la gent de la gent jove. He vist a través de les xarxes socials, també, que promocioneu el projecte com una mena de microempresa. Podria dir-se així? En quin sentit podria semblar-se això? O ho esteu donant a conèixer d'aquesta forma? Sobretot, perquè al principi hem començat... Mira, veus, agafa el micro de... Té, acompanya, que no... Sobretot vam començar així perquè era un projecte de l'escola que, sobretot, anava de crear miniempreses i que cada grup de la classe feia la seva miniempresa orientat a un projecte que volia. Llavors, nosaltres, des d'aquell punt, vam considerar que la nostra era una miniempresa. Què passa? Ara que estem veient que, de cop i volta, s'està veient en realitat, que estem començant a créixer, doncs aquest nom de miniempresa realment, en un futur, canviarà ser una empresa, de veritat, perquè ja no serà tan petita com pensàvem al principi. I quines són les tasques que feu ara vosaltres? Per exemple, de què us encarregueu? Perquè entenc que seguiu amb el projecte, voleu donar-li una continuïtat i què és el que esteu fent amb... amb HelpUp? Bé, doncs nosaltres, cinc, som l'equip actiu de HelpUp, som els que mobilitzem l'aplicació i que organitzem tot. Llavors, cadascú, diguem, té com un rol, com, per exemple, hi ha l'Àlex, que és el director tecnològic, l'Àngrid, que és el director de màrqueting, etcètera, jo, per exemple, soc la directora general, cadascú té com el seu rol, diguem, però, a més a més, també, cada cert temps, cada un mes, més o menys, fem reunions també com per veure com va cadascú en el seu àmbit, també per ajudar-nos els uns als altres, per exemple, en el moment de contactar i buscar ONGs, això ho fem tots, és a dir, que cadascú té com la seva àrea, diguem, de l'empresa, però, en realitat, també col·laborem i ens ajudem amb el que fa falta. I quan aneu a presentar el projecte, és a dir, quina és la resposta que obteniu de les ONGs? S'ho prenen bé? Es mostren interessades? O, no sé, la resposta de la gent, una mica, el feedback? Doncs estem en una etapa que podem parlar ja d'això, ja que ens hem expandit una mica, hem sortit de l'escola i els concursos i hem començat a parlar amb ONGs i amb companyies del món real i, realment, el nostre procés parlant amb ONGs demostra l'evolució del projecte. Vam començar l'any passat quan estàvem encara en una fase de projecte escolar i al principi ens deien, mira, ens agrada molt la vostra idea però no teniu voluntaris. Li falta alguna cosa perquè a nosaltres les ONGs ens compensi haver de fer aquest petit esforç que suposa haver de posar aquí els nostres voluntariats o haver d'acollir aquesta app. Aleshores, ens vam adonar que teníem aquest problema en què venia primer, voluntaris o ONGs. Tot havia d'arribar primer. Així que, després de l'histó aproximadament, vam començar aquest procés en què vam començar a presentar noves escoles i dient-li sí i aviat hi haurà voluntariats. Vam començar organitzant un nosaltres ja que encara no teníem ONGs i així va ser quan vam aconseguir realment famílies, voluntaris, gent realment compromès amb el projecte, voluntaris que realment els hi va agradar i a dia d'avui segueixen interessats en el que anem fent. Llavors, arran d'aquell moment, nosaltres vam començar a contactar de nou a més ONGs i tal i ara mateix que ja el projecte té un cert recorregut les ONGs ens estan dient que els agrada que ho volen acollir que volen començar a publicar voluntariats per tant ja hem aconseguit quatre aproximadament o més i algunes que en la propera setmana o així ho haurem tancat ja ja que han vist que el projecte té un cert recorregut i els dona aquesta fiabilitat que potser fa un any quan era un projecte de cinc nois i noies de quart d'ESO encara potser no els hi donava Molt bé, molt bé o sigui que la cosa va ben encaminada Exacte Molt bé I quins tipus de voluntariat més aviat no sé si per exemple voluntariats no sé si més socials més ambientals quin tipus de voluntariat feu? Doncs desgraciadament com que hi ha tants problemes en aquest planeta i tantes coses que hi ha a solucionar doncs nosaltres realment no ens volíem enfocar en un àmbit concret hem volgut si puguem ajudar a tots els àmbits o problemes socials que hi ha millor per exemple el voluntari que ha dit el meu company el voluntariat que vam organitzar nosaltres va ser de recollir de xalles on vam recollir quasi mitja tonelada de xalles o sigui realment va ser molt fort i a més ens ho vam passar superbé aquesta és la cosa i a més si poguéssim ajudar per exemple a guardar residències d'avis que també hem fet un voluntariat allà o recaudar diners per ajudar a la busca del càncer o qualsevol àmbit que sigui que hi hagi un problema en tot el món i que els afecti a tots els joves i a totes les persones doncs és una cosa que nosaltres voldríem ajudar llavors no vull dir que ens enfoquem en un àmbit sinó que ens agrada pensar en tot en tots els problemes i fer la nostra investigació i mirar què és el que més preocupa ara mateix però sí intentem ajudar en cada àmbit intentem formar part en cada àmbit i només hi poden participar persones joves en el voluntariat o sigui entenc que està oberta tot tipus d'ONGs però no sé si les persones o els voluntaris que hi poden participar poden ser de diferents edats no sí que quan vam començar l'aplicació vam pensar en que s'escoltessin els joves però sí que qualsevol persona de qualsevol edat té una inquietud per ajudar pot descargar-se l'aplicació i formar part sempre hi ha espai per a tothom si és per ajudar i em podríeu dir per exemple perquè clar entenc que tot això va començar com heu dit en un projecte escolar en quines matèries o creixement personal us ha servit us l'està servint ara mateix també per això sobretot al principi va ser també una espècie d'aprendre a parlar en públic perquè sí que és veritat que a l'escola fèiem les nostres presentacions però sempre era davant dels teus companys de classe però a mesura que avançàvem el projecte vam ensenyar-ho a Madrid i després a Estònia veies que el públic ja no eren els teus companys i que potser en canvi de parlar davant de 60-30 persones parlaves davant de 200 persones llavors també és aquesta forma de parlar en públic i també aprendre un altre idioma perquè ho estan fent en anglès no és aprendre sinó que és millorar i potenciar aquell idioma que d'alguna forma aquí no estàs utilitzant tant per què no fer-ho presentant-ho en un projecte que és teu i t'ho fas convençut i intentes fer-ho el millor possible i què teniu en comú els joves vosaltres que formeu part del grup no sé si la motivació per el tema dels voluntariats us va unir o va haver-hi altres motius bé doncs la veritat és que vam decidir aquest equip perquè són perfils molt diversos és a dir cadascú té interessos diferents i gustos diferents també i vam veure que ens podíem complementar molt bé llavors per això vam fer aquest equip i també el que sí que tenim en comú tots és aquesta passió aquesta motivació per continuar el projecte endavant per canviar la imatge que es té dels joves i també doncs això per aconseguir que Help Up acabi sent una realitat i acabi impactant allà on pugui impactar exacte com ha dit la meva companya és com que el que ens fa especial com a grup és que cada persona té un té alguna cosa especial que quan ens unim cada persona porta una cosa diferent i això és el que ens fa funcionar com a grup perquè si un grup només s'enfoca en un àmbit doncs no funcionarà jo sempre el que dic el més important és la nostra relació entre nosaltres i funciona perfectament i podeu explicar una mica com funciona l'aplicació és a dir quan algú se la vol descarregar no de entenc de per exemple del Google Play o d'allà on sigui com funciona com va doncs mira us ho explicaré jo que sóc el responsable tecnològic a més de Help i de l'app l'aplicació quan l'usuari se la baixa la pot descarregar si té un iPhone o si té un mòbil Android des del Google Play o l'App Store aleshores pot veure ja d'entrada els voluntariats que hi han penjats i allà el que distingeix la nostra app d'altres webs de voluntariat o altres serveis és que no es tanca cap ONG en concret ni cap temàtica en concret sinó que és una plataforma oberta i que acull tot tipus de voluntariats llavors allà pot trobar tots els que s'organitzen des dels que fem nosaltres fins al que fan les ONGs aleshores pot cercar també ONGs concretes si vol veure els voluntariats que fa una ONG en concret o vol veure quines ONGs hi ha pot buscar persones que hi han és a dir altres altres voluntaris altres usuaris inscrits i un cop inicia sessió doncs pot tenir accés a totes aquestes eines i també a crear el seu propi perfil personal i creant un perfil personal tu pots ficar doncs la teva edat imatge i allà es van posant els voluntariats que has anat realitzant amb HelpUp aleshores per què és útil això i per què no hem fet només una web on trobes els voluntariats i ja està doncs perquè volem que sigui una eina útil no només pels voluntaris sinó també per les ONGs per tant el que ens distingueix respecte d'altres webs de voluntariat per exemple és que nosaltres tenim un sistema de recompenses de punts en el que segons el bé que facis el voluntariat l'ONG ja et dona una puntuació de l'1 al 10 i segons aquesta puntuació l'APA et dona més o menys punts i hem fet això no només per incentivar els joves a que facin voluntariats sinó per incentivar a que els facin bé que és el que creiem que és més important de tot que vagin a una ONG a fer-ho amb ganes i amb excel·lència per tant per què serveix aquest perfil doncs l'ONG quan un voluntari se l'inscriu pot veure quina és la seva valoració mitja si és un voluntari que generalment té bones ressenyes per part de les altres ONGs on han estat o potser no pot veure quin perfil la voluntària està acollint perquè no sigui només un nom i un número sinó que li aporti una mica més d'informació i puguin conèixer aquest voluntari que se'ls inscriu online aquesta part de fiabilitat és important i també a part d'aquestes pàgines o aquests apartats de l'APA on pots trobar els voluntariats que es fan i les ONGs que hi ha hi ha aquest apartat on hi ha les recompenses hi ha totes aquestes coses en les que el voluntari pot intercanviar els punts que té acumulats l'APA per descomptes formacions normalment són recompenses de caràcter educatiu o per exemple etiquets a museus xerrades educatives o fins i tot ara hem fet un merchandising propi i també oferim descomptes en el nostre merchandising ah molt bé tot super muntat i pensat que bé també hem vist per les xarxes que heu fet alguns desplaçaments com ja ha dit el vostre company també a llocs més estrangers per Europa quins són aquests premis que us han donat o distincions o no sé com a treballs finalistes doncs nosaltres vam presentar primer el nostre producte bueno el nostre projecte que primer va ser un projecte que nosaltres ens ho preniem una mica així com bueno què passa un treball d'escola un treball d'escola un treball d'escola un projecte que li ensenies al profe i et diu venga tira p'allà doncs no nosaltres el vam presentar al Junior Achievement que és l'organització més gran d'empreses del món temprenedoria temprenedoria exacte i ho vam presentar allà i bueno vam tenir la sort i bueno va ser meravellós perquè ens van acceptar i d'allà vam passar a la competició de mini empreses catalana on vam ser seleccionats d'entre els 20 millors doncs projectes de Catalunya llavors vam quedar vam fer bueno l'entrega de premis a ESADE vam quedar primers de Catalunya cosa que ens va deixar bueno ens va deixar impactadíssim el deia trucant a ma mare i ma mare estava plorant va ser meravellós no no no va ser una experiència inolvidable però clar passaven les coses tan ràpid que no apreciàvem el moment llavors d'allà vam anar a Madrid on a Madrid també vam competir amb les escoles de tot Espanya i allà va ser quan ens van dir bueno vam fer l'estand vam fer la presentació del projecte el millor que podíem i bueno és que tenim s'ha de parlar també que tenim una tutora que és la nostra mentora que bueno ens va ajudar ens va ajudar ens va ajudar en tot i sense ella o sigui ens va ensenyar realment a com vendre vendre i donar-ho tot de nosaltres i vam quedar primers d'Espanya i si la meva amiga vol continuar amb el nostre trajecte sí genial doncs continuo explicant doncs allà a la competició nacional d'Espanya ens van escollir perquè anéssim a representar el país a la nació a la competició europea que és l'esdeveniment més gran d'emprenedoria d'Europa que es diu Jenny i també és l'esdeveniment vam tenir la sort de poder anar allà presentar la nostra idea vam poder fer un stand i presentar-lo allà al Freedom Square d'Estònia i vam tenir l'oportunitat d'estar un parell tres de dies allà i també ens va impactar molt conèixer altres projectes d'arreu d'Europa que que eren també de joves com nosaltres joves amb ganes joves que tenien una idea que la volien llançar endavant llavors estem molt agraïts i molt orgullosos d'haver pogut arribar fins allà i allà també vam tenir la gran sort també de guanyar un dels premis en aquesta competició en aquest event que va ser el premi de l'estart-up europea més creativa més creativa ah mira i perquè hi havia d'altres així semblants tipus de voluntariat o de o de bueno no sé semblants del vostre vaja bueno de voluntariat no n'hi havia més però sí que hi havia moltes perdó hi havia moltes que eren d'iniciativa social de voler ajudar moltes hi havia una que estava molt bé que de reduir plàstic unes altres que eren polseres d'antiestrès totes tenien una finalitat d'ajudar però sí que no hi havia ninguna que també fos de voluntariat ostres i suposo que també l'experiència us va servir per aprendre d'altres projectes com ho havien desenvolupat i tot això la veritat és que sí la veritat és que veure els altres projectes i veure per exemple com s'havien comunicat ells com s'havien com havien anat creixent al seu país també va ser alguna forma d'anem a intentar no sé com ells però anem a intentar aprendre d'ells aprendre per exemple els errors que ens han estat explicant i treure el màxim fruit de tota aquesta gent que vam conèixer ja i tot el que ens havien dit errors que havien tingut amb la seva mini empresa perquè així nosaltres no intentem si no cometem els mateixos perquè és això que per exemple van a parlar amb qualsevol ONG o el que sigui i per alguna idea que portaven o per com ho van explicar no els van agafar llavors aprendre el que ens diguessin això era com nosaltres ara ja sabem com no hauríem d'anar anem a intentar anar amb més coses que suportin el nostre projecte anem a representar la veritat el que nosaltres volem anem a ensenyar que això és una empresa la veritat que volem tirar endavant i així intentarem que vegin que el que fem nosaltres és 100% real i que no és només un projecte de l'escola i la vostra mentora en tot això ja acabeu de dir que ha tingut una part i un paper realment molt important perquè us ha estat ajudant però en quines tasques també bueno hi ha coses que a vegades s'encallen que costen de fer en quines coses us ha donat més un cop de mà perquè han estat difícils bé doncs aquesta mentora que hem tingut ens ha estat ajudant perquè a l'escola tenim l'assignatura d'emprenedoria que la diem being an entrepreneur i llavors allà teníem dues hores d'horari escolar per poder seguir amb el nostre projecte i llavors per exemple una dificultat en la que ens vam trobar al principi de tot era que les ONGs no ens respondien mails o no ens contestaven llavors llavors allà la nostra mentora va tenir un paper essencial perquè ens deia no us en diu seguiu endavant no podeu deixar-ho aquí o inclús també en el moment de preparar-nos per les competicions que nosaltres teníem la nostra idea ja havíem preparat les presentacions a l'estand i tot el que necessitàvem i per exemple jo recordo ara una anècdota que estàvem preparant l'espeach nosaltres vam fer l'espeach un cop i vam dir vale perfecte ens surt superbé i llavors el nostre mentora ens va dir no no no li heu de ficar moltíssima més energia moltíssima més passió i llavors això va fer que al final a la presentació final sortíssim allà amb una energia amb una motivació quasi quasi fent una mica de teatre i d'això no no no teatre si t'explico el teatre que vam fer vam fer coreografia i tot abans de fer la nostra presentació i clar ens tancavam a l'habitació i diia fins que no us surti bé és que no us surti i clar nosaltres nosaltres vam fer l'asset general i la bueno la nostra mentora ens va ensenyar el vídeo i em va dir veieu això de veritat que jo vaig passar vergonya semblava que siguéssim que ens haguessin com deprimits o sigui estàvem com robots i us vam dir això no ho volem això això no ho volem volem tot el més lluny possible i bueno estem molt orgullosos del nostre resultat perquè us ha ajudat moltíssim moltíssim molt bé doncs ja no ens podem allargar gaire més algun de vosaltres que em respongui com us agradaria veure Help Up d'aquí cinc anys per exemple doncs d'aquí cinc anys ara mateix estem expandint Help Up en la nostra comunitat local que és Barcelona i aquests municipis del voltant d'aquí cinc anys sé que és molt ambiciós però ens agradaria veure-ho funcionant a tot Espanya la nostra RAPA està feta per funcionar ara mateix a totes les províncies d'Espanya ens agradaria també tenir-la traduïda a l'anglès i si es pogués fer servir en altres països seria meravellós i confiem en això tot i que soni molt ambiciós perquè és una aplicació que està desenvolupada que funciona que ha rebut feedback positiu que només necessita aquest impuls mitjançant ONGs i voluntaris per funcionar perquè és un projecte un projecte que funciona un projecte que només amb ONGs i amb aquest equip humà que ens falta o que estem aconseguint estem en procés d'aconseguir té potencial per començar a tirar i arribar molt lluny i en un temps molt més ràpid del que ho hem fet fins ara confiem realment en això i tot i que com us deia soni ambiciós nosaltres també fa un any pensàvem que això era un projecte que no sortiria de la classe de quart d'ESO que no sortiria de les dues hores setmanals de l'assignatura d'emprenedoria i ara mateix estem de veritat parlant amb ONGs presentant a escoles rebent un feedback anant a conferències internacionals cosa que fa un any no m'hagués esperat perquè no sabia no és que no m'esperessin és que no sabia que joves de 16 i 17 anys poguessin estar en aquesta fase en un projecte en només un any o sigui que jo crec que gràcies al suport que estem tenint d'escola d'organitzacions i amb l'esforç i la implicació que hi estem posant no és pas cap locura sinó que és ambiciós però no és cap locura pensant que podem arribar lluny en aquests 5 anys Molt bé Doncs moltíssimes gràcies als 5 per estar aquí avui a Ràdio d'Esvern presentant el vostre projecte Help Up ens acomiadem de l'Àlex de la Marta del Dani la Nea i l'Ingrid gràcies que acabeu de passar bona tarda i també un bon futur per Help Up Moltíssimes gràcies moltíssimes gràcies moltíssimes gràcies Música Fins demà! Fins demà! L'estat espanyol acollirà migrants provenents de l'Amèrica del Sud i Central dins d'un programa de col·laboració amb els Estats Units per reduir l'arribada d'immigració irregular a aquell país. L'anunci l'ha fet Washington que obrirà centres per tramitar la migració legal a països com Colòmbia o Guatemala. Washington, Francesc Garriga. Bona tarda. La Casa Blanca ha confirmat l'acord perquè Espanya aculli aquests migrants que vindran de centres de tramitació de nova creació. El govern nord-americà ha presentat detalls del seu nou pla migratori abans no caiguin les limitacions de l'època Covid el proper 11 de maig. Per evitar una arribada massiva a la frontera sud-en-Mèxic, l'administració Biden obrirà aquests centres de processament de migrants en països com Colòmbia i Guatemala, entre altres, per evitar que tots els migrants facin el llarg recorregut fins als Estats Units per terra. En aquests centres, amb ajuda d'organitzacions internacionals, s'oferiran vies legals pels migrants. Entre aquestes vies, l'entrada al Canadà o a Espanya. La xifra concreta de persones no s'ha fet pública i podria ser un dels temes sobre la taula per Biden i Pedro Sánchez en la visita del president espanyol a la Casa Blanca el 12 de maig. D'aquesta manera, es vol acabar als Estats Units amb el flux d'entrades il·legals, tot i que s'espera un important allau a partir del dia 11 de maig, quan s'hagin de tornar a processar l'asil a tots aquells que ho demanin. Francesc Garria, Catalunya Ràdio, Washington. Notícies breus, Sergi Molero. El Servei Meteorològic de Catalunya vol estrenar abans de l'estiu un sistema d'alertes per altes temperatures nocturnes. Serà el primer que hi ha a Europa i s'activarà quan els termòmetres estiguin per sobre dels valors extrems més elevats registrats. Ho ha avançat a Catalunya Ràdio Santi Segalà, cap de l'àrea de predicció del Meteocat. El que ha fet és treballar conjuntament amb el Departament de Salut i Protecció Civil per fer un nou llindar que nomenarem això, de calor nocturna. Quan nosaltres, des del Servei Meteorològic, treballem que se superi aquest valor estadístic extrem durant les nits, emetrem un avís de calor nocturna. A Tarragona, per exemple, les temperatures mínimes més extremes que hi ha registrades de nit, volten els 24 graus. Quan aquest valor se superi, s'activarà el nou avís en un dels 6 graus de l'escala del Meteocat. A les pròximes hores ha de passar a disposició del jutge la dona sense carnet de conduir, que ahir va provocar un accident mortal en un pàrquing de la plaça Catalunya de Barcelona. La dona va atropellar un home de 79 anys que va acabar morint. La conductora va ser detinguda acusada d'un delicte d'homicidi imprudent i per conduir sense carnet. La Guàrdia Urbana també investiga l'acompanyant de la dona com a cooperador necessari en la mort, perquè era el conductor habitual del vehicle. Amb aquesta ja són 6 les víctimes mortals en accidents de trànsit aquest any a la ciutat de Barcelona. I precisament sapiguem com se circula a aquesta hora les carreteres i autopistes del país en connexió amb l'equip viari de Catalunya, Ràdio Célia Quintana. Bona tarda. Bona tarda. Ve doncs que jugui al Barça complica força la circulació. La B23, el Papiol, per una variat, i més endavant continua la cua fins a entrar per la diagonal de Barcelona. Per tant, retenció quilomètrica. L'autovia 2 de Pallajà fins a Sant Feliu, cap a l'enllaç amb la B23. Els túnels a Vall d'Hidrera, del tot aturats de peatge a la Boca Nord. Autopista del Garraf, entre Gavall i el Prat. Hi ha hagut un accident a la zona de Sant Boi. Ronda a dalt, del tot aturada entre Cornellà i Vallcarca, sentit Pesós, i del Nus de la Trinitat a Sarrià, sentit Llobregat. Diagonal, via Augusta, Ronda General Mitra, la zona d'influència del Camp Nou, i l'entrada pel Nus de la Trinitat, tant per la C58 des de Ripollet, C33 des de la Llagusta i Pot a Nord des de Santa Coloma, amb cues també quilomètriques. A la Ronda Litoral hi ha trams més habituals. Cèlia Quintana, Catalunya Ràdio, Equip Viari. En el Dia de la Llengua, a Catalunya Ràdio, el Catalunya Nit, a partir de les 10, s'hi afegirà proposant a parlants de països catalans que ens plantegin el repte d'utilitzar una paraula pròpia del seu àmbit territorial al nostre programa. A aquesta hora ja ens han començat a arribar algunes propostes. Hola, sóc el Pere Lluís de l'Allguer, i el meu repte per a Catalunya Nit és que utilitzeu en una notícia la paraula... I aquí queda la cosa, perquè la paraula la descobrirem en el programa. En el Dia de la Llengua, a Catalunya Ràdio, destaquem que a les nostres emissores fem servir un llenguatge respectuós amb les persones i evitem, en general, l'ús de termes o expressions que puguin contribuir a marginar grups socials o que puguin resultar ofensius o incòmodes. Esports, Sònia Leart. Just ara, quan acabi el bolletí, començarà la TDG del Barça-Chelsea, tornada a les semifinals de la Champions femenina. Les blaugrana defensen el 0 a 1 de l'anada i estan a un pas de la final als voltants del Camp Nou. Ambient de partit gran, s'han venut més de 70.000 entrades. El partit comença a 3 quarts de 7, Alexis a la convocatòria, però no a l'11, un 11 format per Panyos a la porteria, Torrejón, Mapi, Irene i Rolfo en defensa. Walsh, Patri, Eitan al mig del camp i Mariono, Xoale, Hansen al davant. L'Espanyol visita el camp del Vila Real a dos quarts de 8, un partit important per a les aspiracions de permanència de l'equip blanc i blau. El tot gira amb la transmissió del partit. El podreu seguir des de les 7 al web i a l'app de Catalunya Ràdio. Joan Laporta, el president del Barça, considera que l'Espai Barça és el projecte institucional més important de la història del club i que el seu finançament no afectarà ni el patrimoni ni el model de governants. El club, per cert, ha fet oficial que tanca Barça TV el 30 de juny. En motos, Marc Márquez no corre a Jerez aquest cap de setmana per no posar en parell la seva carrera esportiva. Ha reconegut que tres equips mèdics li han dit que era una bogeria arriscar. La lesió no està consolidada. I acabem amb tenis perquè Paula Badosa i Rebeca Massarova han passat ronda al Masters 1000 de Madrid. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa Mariona Sales Vilanova. El transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona ha registrat una recuperació significativa de la demanda durant el mes de març del 2023, segons les dades de l'autoritat del transport metropolità. La xarxa de transport públic ha superat els nivells de demanda prepandèmia en un 3,5%, registrant prop de 98 milions de viatges, el que suposa un augment del 19% respecte al mateix mes de l'any anterior. En general, la xarxa de transport públic ha augmentat un 25% en validacions acumulades durant el primer trimestre del 2023, en comparació amb l'any passat. Tot i això, encara se situa 1,5% per sota del nivell del 2019. En termes d'operadors, Tram ha registrat el major percentatge d'augment en validacions en comparació amb l'any 2019, seguit dels autobusos interurbans de la Generalitat, el metro i els ferrocarrills de la Generalitat de Catalunya. En general, les dades mostren una recuperació constant de la demanda del transport públic des de l'any 2021. La T-Mobilitat també ha superat el milió de viatges en un dia laborable. La Sant Justenca, Mai Balaguer, realitzadora i responsable d'imatge del Departament de Màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ha estat guardonada als Premis Talento 2023, que entrega a l'Acadèmia de Televisió i de les Ciències i les Arts de l'Audiovisual. Els Premis Talento són el reconeixement a l'excel·lència professional darrere les càmeres. I en aquesta edició 2023, la Junta Directiva de Televisió i de les Ciències i les Arts de l'Audiovisual ha premiat Mai Balaguer per la seva trajectòria i la seva tasca a la Corporació, on ha desenvolupat diversos projectes audiovisuals de gran èxit. Balaguer, que ja va rebre el Premi Àngel de Bronza de Comunicació Audiovisual, el 2005, ha estat la realitzadora i directora de programes com Sputnik, Colors, Silenci, Bestiar Il·lustrat, Autògraf i altres programes i documentals culturals de TV3. La cerimònia d'entrega dels Premis Talento 2023 es farà a Madrid en les properes setmanes. El grup municipal de la CUP no apareixerà a la portada del proper butlletí, que obrirà amb una fotografia de tots els caps de llista de les formacions que es presenten a les properes eleccions municipals del 28 de maig. Aquesta decisió ha estat motivada per la voluntat de no voler aparèixer al costat de la representant de Vox, que es presenta a les eleccions. Tal com ha explicat Aleix Abadia, portaveu de la CUP, en una entrevista avui a Ràdio d'Esvern. Abadia ha explicat que va ser una decisió motivada per la signatura del manifest antifeixista que la majoria de formacions van signar en un ple municipal. El portaveu de la CUP ha expressat que, des de la seva formació, creuen que les formacions que van signar aquest manifest no haurien d'haver-se fet la fotografia. Ja que creuen que és una manera de normalitzar la presència de l'extrema dreta. Ha expressat que, encara que la normativa de la Junta Electoral sigui que en aquests tipus de fotografies hi hagi d'aparèixer a tothom, la CUP defensa que era prioritari no normalitzar la presència de l'extrema dreta i que la foto no s'hauria de fer si això significava incloure la formació de Vox. En l'entrevista també s'han tractat alguns temes d'actualitat senjostenca. Podeu escoltar-la al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació s'enjustenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! Fins ara! Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor. Soc la teva planta. Soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Ara de fons, escoltem Ed Sheeran per començar aquesta segona hora de la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern d'avui dijous 27 d'abril. Estem escoltant Castle on the Hill, un dels temes de l'àlbum Deluxe d'Ed Sheeran del 2017. I'm tasting the sweet perfume of the mountain grass, all rolled down. I was younger then. Take me back to when I found my heart. I broke it here, made friends and lost them through the years. And I've not seen the boring feels in so long. I know I've grown, but I can't wait to go home. I'm on my way, driving at the 90 down those country lanes. Singing to tiny dancers, and I miss the way you make me feel. It's true, we watched it turn and say, over the cars so lonely. Fifteen years old, smoking and rote cigarettes. Running from the law through the backfields and getting drunk with my friends. Had my first kiss on a Friday night. I don't reckon that I did it right. But I was younger then. Take me back to when we found... L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern. I passem, doncs, a fer l'entrevista amb la nostra propera artista, la cantant, que estarà en el cicle de concerts de veus femenines, la Virse, a l'edició d'aquesta primavera 2023. El cicle que organitza l'Ateneu i també l'Ajuntament de Sant Just. Estem parlant de l'artista Big Mama Montse, cantant catalana de blues. Ja ho hem dit, eh, que aquest diumenge vindrà a l'Ateneu d'aquí, del poble, acompanyada del grup Captains Brotherhood. La tenim al telèfon. Bona tarda, Montse. Hola, bona tarda. Big Mama és el teu nom artístic, perquè el teu nom real és Montserrat Prats de Saba. Per què Big Mama? En quin moment decideixes donar-te a conèixer així, artísticament? Doncs quan vaig començar a cantar blues, perquè a mi sempre m'ha agradat cantar, però cap allà als 24, 25 anys, vaig començar a assistir a uns concerts de blues, a la cova del Drac, i em va començar a agradar aquesta música, llavors també vaig començar a cantar. Doncs ja anava amb una colla d'amics i van ser ells els que em van posar aquest nom quan em van escoltar cantar blues pel primer cop. I llavors ja aquest nom em va agradar i me'l vaig quedar. El vaig comprar. Que fort. Montse, sabem que aquest 2023 estàs a celebració perquè fa 35 anys que ets damunt dels escenaris i, de fet, t'hi vas pujar de forma més professional calculant a l'any 1988. Hem consultat quan tenies 25 anys. Tu recordes com va ser cantar per primera vegada una mica els teus inicis com a cantant ja més professional? Sí, diguem-ho, els meus inicis van ser de cantar des de sempre, però, per exemple, quan vaig començar a aprendre a tocar la guitarra, cap allà als 12 anys, llavors ja m'acompanyava amb la guitarra i anava sempre a tot arreu, com vaig estar estudiant, inclús a Barcelona amb un pit d'estudiants, i tot arreu sempre anava amb la guitarra, amb un bar. Però ja quan vaig començar a cantar blues i que al cap de poc ja va ser, ja m'està professionalitzar, doncs sí que recordo que allà anava allà a la cova del drac i sempre preparàvem cançons noves i hi havia aquesta fascinació per la descoberta de a veure quina cançó ens emociona, quina cançó ens fa que ens possibilitem expressar-nos i era una meravella trobar una cançó sempre que la podies provar i a veure com sonava i ho recordo molt bé, sí, amb les primeres cançons, els típics de blues, Rock Me Baby, Baby Day I Have the Blues, i això. I què és el que et va enganxar del blues exactament? És a dir, per què per aquest camí, per aquest gènere? Què és el que et crida, no? Sí, mira, abans m'agradava molt el rock do, però suposo que era perquè des dels 14 o 15 anys era una música que em permetia expressar el que seria el meu esperit rebel, l'inconformitat i això. Però quan vaig descobrir el blues va ser trobar una música que permet expressar d'una manera molt sincera, molt autèntica i molt visceral, totes unes emocions que van des de la ràbia, el dolor, fins a l'alegria més desbordada, o sigui, és una música que té molta més expressivitat i després també té una altra cosa que té una pulsió rítmica que l'entronca també amb el jazz, totes les músiques de relació americana que també em va fascinar molt. Jo crec que tot plegat, això és el que voldria dir que em va agradar d'aquesta música. I consultant la teva discografia de la teva web oficial, sumem més de 20 discos publicats i gairebé una quinzena de col·laboracions. Què t'agrada més? Quina és la vessant que més t'agrada? Composar temes propis, publicar àlbums, discos propis, o més també col·laboració, per exemple, amb altres artistes, altres grups? Bé, quan tinc un projecte d'això que m'ha anat removent i hi ha coses que m'ha volgut dir això, llavors m'agrada poder fer el meu projecte. El que passa és que és una ruïna perquè sempre ho hem de fer nosaltres, és molt car i llavors a vegades també, diguem, podries estar-ho repetint i repetint i repetint fins a l'extremació, però els diners no ho permeten. saps i t'has de conformar amb els mitjans que tens a veure què és el que surt i el que pots fer. I això m'agrada, però també després, a vegades he deixat els discos com a testimoni d'una cosa i els concerts són testimoni d'una altra, o millor, doncs, d'un altre tipus de sensació, emocions, això. A vegades he presentat els discos i d'altres m'ha agradat, doncs, fer cançons d'altra gent, tots aprem. I combines l'etapa més de cantant damunt dels escenaris a l'hora de fer concerts, composar amb alguna altra feina o tasca? Sabem que, per exemple, ets la presidenta de la Societat del Blus de Barcelona, també la vicepresidenta de l'Associació Professional de Músics de Catalunya. Vas compaginant aquestes dues vessants, també? Sí, però tot això ho faig de forma altruista. Jo, en alguna època, he fet classes de cant, però actualment no. Llavors, m'estic aplicant plenament a la música i també aportar tot el que puc en aquestes associacions. En el cas de la Societat del Blus de Barcelona, potser més, perquè... jo tinc una possibilitat com a presidenta, però, vaja, totes les altres accions, des de Musicat o l'Union de Músicos, o també des de l'IEC, allà també estic en el Consell, doncs això sí que requereix... requereix molta feina, molt compromís, molta integritat, i saber que estàs gestionant tots els recursos pel bé d'una comunitat, que és aquestes associacions sense ànim de lucre i, bueno, intentes aportar la teva experiència i els teus criteris, el millor que pots, és el que hi ha una contribució que faig al món de la societat i a la música. Has fet concerts en festivals de jazz i de blues de gran prestigi internacional, com, per exemple, el de Terrassa, també el de Barcelona, el de Madrid, el de Cerdanyola, el de Santiago, de Compostela, entre altres, eh? Creus que el gènere del blues en alguns indrets està més ben valorat que en altres o que potser té més prestigi o que se'l cuida més? El blues falta que li donin més valor als mitjans de comunicació, i hi ha altres festivals que no són exactament els de blues. Però la gent dels festivals de blues, que a vegades a darrere hi ha associacions i molts voluntaris també, doncs ho, evidentment, s'ho estimen a tot arreu. És a dir, potser penso que a Barcelona som dels capdavanters amb tot això, eh?, la zona de Barcelona. Però, però, bueno, vull dir que sí que hi ha un problema que és que fa falta que aquesta música surti més als mitjans de comunicació i t'agraeixo, doncs, avui l'entrevista perquè tot suma, saps? Exacte. També tens un gran número de reconeixements artístics, no?, per part d'aquests festivals, també, el Festival Internacional de Jazz de Terrassa, el de Blues de Barcelona, també membre d'honor de la Societat del Blues de Rubí i de Girona. Com ho fas també, Montse, perquè tots aquests premis una mica a vegades no facin perdre el nord, no?, que han de seguir dia a dia picant pedra fent la feina? Sí, són reconeixements que al revés et dona més moral, saps?, per ser aquí endavant, perquè costa molt tenir algun reconeixement per alguna cosa, llavors, que alguns festivals d'aquest prestigi t'honorin amb aquests premis, és al revés, saps?, que et sents que, no sé, que la vàlua d'ells s'ha d'allò, et dona la responsabilitat de dir, va, a veure si puc fer honor i soc digna d'aquest premi i i d'això i i dur-lo amb dignitat i això, bueno, és al revés, per mi, que em fa sentir petita comparat amb el que són les entitats que te'ls atorguen, però en el nord, de moment, el baix tenim clar perquè, clar, el blues és com una mena de pastanaga, o sigui, que el fes allà i els friquis del blues estem allà batallant molt perquè no perdem de vista que és un objectiu que volem aconseguir que hi hagi molta difusió, que es conegui, que la gent disfruti i que senti coses maques a través d'aquesta música, el sentiment de comunitat, que tingui també aquesta, la possibilitat, doncs, d'emocionar-se i de descobrir que a la vida hi ha maneres de fer art que poden ser, que sorgir del dolor també, saps, i de les coses, de les adversitats, no? També se'n poden fer obres d'art com pot ser el blues. Clar. I això, doncs, ho anem dient. Quines diferències, diries, o quina evolució ha tingut Big Mama Montse des dels primers moments que es va pujar als escenaris fins ara? Doncs, sí que ha tingut una evolució que al principi tot allò que jo feia d'una manera intuitiva, que el sentia que ho havia de fer, doncs, em va... ho he anat madurant, he anat xapiguant els perquès a partir de conèixer la història, d'anar aprofundint en les vides dels propis artistes, en entendre el repertori que estàs fent, perquè al principi, clar, acostumàvem a fer cançons amb anglès que no caia l'argot del blues, a vegades té un argot que és com una... Perdona, estic al carrer. Estic al carrer que hi ha. Suron i a fons. I això, bueno, i llavors he anat també fent un propi procés introspectiu per trobar què vull dir quan jo composo. Ja que ho fas i tens una veu, doncs, procurar que això sigui tingui una expressió amb una personalitat pròpia que hi hagi uns valors al darrere. no sé, no sé, bueno, anar fent una evolució i després també, sobretot, trobar que la vida doncs, val la pena estar amb molta pau, molta calma mental, que totes aquestes coses que a vegades poden passar i que es transformen en música i que troben aquesta expressió d'aquesta manera, doncs, que ajuden a curar aquestes ferides de l'ànima, per coses que passen a vegades al llarg de la vida que no les esperes i de cop i volta pots tenir un xoc, un trauma, un problema, doncs, bueno, anar buscant la cama mental, la pau i bones amistats al voltant. Bàsic, bàsic. En el dia 30, aquest diumenge, la Taneu, ets acompanyada del grup Captains Brothers Hood. Qui són ells, exactament? Quan fa que us coneixeu i que actueu de forma conjunta? El Captains Brothers Hood és el projecte de l'Ernand Friedman, que ha trobat, que és el baixista amb el qual vaig estar tocant tot l'any passat el duet, ell i jo, i vam començar un projecte per començar, doncs, a entendre'ns, a nivell de sonoritats, a nivell humà, és molt bona persona, molt bon músic, un músic extraordinari, un músic jove, vingut d'Argentina, amb tota una sèrie de somnis al cap, saps? Amb tota una sèrie de saviesa que porta, és una que és molt, que balla molt perquè vol triomfar i vol i vol ser present, i a veure, tota aquesta joventut que tenen aquesta energia, ja apareixen, ja estic amb una i que hi ha un trasbàs d'interessos molt complementaris. I llavors, l'Ernant va començar a trobar un bon company de viatge que és el Lorenzo Espinozzi, que és un crac de la guitarra que toca de meravella, també, o sigui, l'Ernant li toca el baix i el Lorenzo o la guitarra i fan un un duo molt ben compenetrat. Llavors, ha estat molt fàcil treballar amb ells, han aportat molta originalitat. Jo he agafat els meus temes que he fet al llarg d'aquests 35 anys, els que venien de gust, i amb ells els hem reviscut, els hem donat un altre aire i crec que quedarà molt bé. Si qui vulgui venir ens ho podrà comprovar. O sigui, que aquests temes més reviscuts i amb aquest nou aire seran una mica el repertori que escoltarem aquest diumenge. Sí, el repertori d'aquest projecte de Big Mama la gira dels 35 anys agafem temes meus i rearranjats per tots tres i una nova energia. I llavors, pràcticament tots són temes meus. I hi haurà algun concert o així algun acte més commemoratiu per celebrar aquest aniversari aquests 35 anys? Has pensat fer-ho d'alguna forma especial? Nosaltres, en principi, el que volem anar fent és un procés. Per exemple, aquest divendres gravarem un concert en directe. Llavors, al mes de maig també ens posarem en estudi per gravar diversos vídeos i cap allà a l'octubre veurem un disc. Però, un disc d'aquests que serà digital, veurem on el posem o com ho fem. Que després això es converteixi en una presentació, una commemoració. No ho sé, de moment, sí que amb el dins els 30 anys ho vaig fer. A finals d'any vaig fer un concert a l'Aliança del Poble Nou. Sí. Però, de moment, no ho sé. No ho sé. xucreflueixi tot, a veure què passa. A veure què passa. Clar. I ja per acabar, Montse, tens referents femenins a la vida? I no només musicalment parlant, sinó, per exemple, dones per les que, bueno, que, per les fites que elles han aconseguit, no? O per la seva manera de pensar, de donar l'exemple, que t'hagin inspirat una mica a voler ser com elles, a tirar endavant. Bé, hi ha dones en el món de la música que sí que m'han inspirat, però també en el món de la poesia, en el món de l'art, diguem, com a creadores de pintors, cada una per un aspecte diferent. Per exemple, en el món de la poesia, com Felícia Fuster, bé, però algunes coses, vull dir, la Teresa Pàmies, no dic que de tot, o sigui, hi ha coses de com van ser elles sí que m'han interessat molt i m'he mirallat. També Rosa Fabregat, la Tila Cabot, poetes, després també Emily Dickinson, cantants com des de la Ruth Brown, la de Tahar, la de Smith, Helen Hume, Bé, sí, hi ha moltes dones, des de, no sé, doncs, han estat pioneres de moltes coses que m'han inspirat també, no sé, hi ha noms que s'han de descobrir perquè sempre hem estat una mica en un segon pla, eh? Bé, doncs, res més, Montse, només ens queda desitjar-te que acabis de passar bona tarda també que queda de setmana i que esperem que la gent ja estigui entrant a Entràpolis per comprar les entrades del concert a l'Ateneu aquest diumenge. Sí, a veure si queda algú, perquè molta gent ha marxat aprofitant que el dia ho és festa, tinc amics aquí a Sant Just i no podran ser, diran si aconseguim que vinguin els que queden, eh? Clar, no, a Sant Just també es queda gent, també es queda gent, no tothom fuig, també hi ha alguns que es queden i aquests segur que venen. Doncs gràcies per la difusió i aconseguim que s'animin i vinguin a celebrar perquè cada concert serà això, una celebració. Perfecte, doncs d'aquesta manera ho deixem. Gràcies, Montse, una abraçada i que vagi molt bé el concert. Molt bona tarda, adeu, adeu. Adéu. Escoltes la Rambla, la vida Sant Just tenca a través de les zones. i com no podia ser d'una altra forma ara deixem alguns minuts musicals acompanyats per Big Mama Montse Van amb aquest tema Seed of Love. I feel I'm lost I feel I'm down When memories of the past emerge from the ground I can't walk I can't breathe I can't talk just surrounded by this ain't only My heart has stopped The clothes won't work There is no hope And I am shocked My heart has stopped The clothes won't work There is no hope And I am shocked by this misfortune That touches me But I have to survive I have to climb That mountain high And I have to go down Down, down, down, down, down To the depth Of my unseen And I have to Try to smile And I have to Try to love And I have to Try to fly And I have to Try to live And I have to Try to smile And I have to Try to love I have to Try to fly I have to Try to live Mentre escoltem a Big Ma de Montse de Fons, parlem dels dies internacionals que tenim avui, 27 d'abril. Que sapigueu que el quart dijous del mes d'abril sempre és el Dia Internacional de les Nenes a l'Estic. És una data que la proclama la Unió Internacional de Telecomunicacions i que es porta celebrant des de l'any 2011, quan un any abans, el 2010, alguns països d'aquesta Unió, un organisme que de fet està també adscrit a la ONU, van decidir crear aquesta efemèrida, producte de l'enorme escletxa de gènere que s'ha evidenciat al llarg d'aquests anys. Després també tenim que avui és el Dia Internacional del Disseny, una data que se celebra des de l'any 1995. I amb aquest reconeixement es busca crear una mena d'espai per donar a conèixer també la importància d'aquesta professió, així com també de la seva contribució per generar canvis significatius a tot el món. Avui, a més a més, també tenim que és el Dia Mundial del Tapir, que es celebra des de l'any 2008, i després també tenim que és el Dia del Código Morse. que sapigueu que el codi Morse és una mena de mecanisme o mitjà de comunicació que s'utilitza per transmetre un missatge telegràfic a través dels impulsos elèctrics. És un codi que està format per punts, ratlles i espais que, una vegada combinats, formen paraules, números i també símbols. La manera de com es fa servir el sistema és a través de vibracions, on cada lletra viatja a través d'un cable telegràfic al qual es transformen impulsos elèctrics i a través del qual s'utilitza un polsador o sensor que activa el circuit. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua. Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. D'aquí un parell o tres de minuts farem l'entrevista a Laila Ahawi, que és una activista i també grafitera palestina que aquesta tarda a les 7 en punt estarà a les escoles aquí a Equipament de Sant Jus per fer una conferència en el marc del cicle de Ciutats Defensores dels Drets Humans. Un cicle que es promou en diferents ciutats aquí de Catalunya i en el qual Sant Just hi està adherida. Per tant, aquesta setmana estem acollint un parell d'aquestes xerrades. Ja vam tenir la primera el dimarts passat amb la Wendy Quintero, periodista nicaragüenca, i avui tenim la segona i l'última amb aquesta activista palestina que va néixer i va créixer també en un camp de refugiats al nord de Jordània. Ja avisem que l'entrevista la farem en anglès perquè la Laila no entén ni parla el català ni el castellà. Per tant, doncs bé, ho farem de la millor manera possible, però que sapigueu que serà en anglès. Abans hem parlat, hem comentat ràpidament els dies internacionals que teníem. Hem dit que era també el dia internacional, el dia mundial dels tapirs. Potser no sabeu què són, hem passat molt ràpid per davant d'aquesta efemèrida. Que sapigueu que els tapirs són animals de gran tamany que poden fins i tot arribar a pesar fins a 300 quilos i a mesurar més de dos metres de llarg. Són animals herbivos que habiten a les selves, als boscos i també, sobretot, a les zones d'Amèrica Central i del Sud. Són una espècie clau en el manteniment dels ecosistemes en els que habiten, perquè ajuden a dispersar les llavors de les plantes que també consumeixen i que mantenen l'estructura del sol. Els tapirs, a pesar del seu gran tamany, són animals també molt àgils i que poden córrer a velocitats de fins a 50 quilòmetres per hora. Tenen una llengua llarguíssima. Llarguíssima! Si busqueu imatges, de veritat, fixeu-vos-hi, eh? És una llengua que els permet agafar i arrencar fulles de les branques dels arbres. També tenen un olfacte molt desenvolupat que els ajuda a detectar aliments i també a evitar perills. Tenen una pell molt dura i molt gruixuda que els protegeix de les mossegades dels insectes i que també els ajuda a sobreviure en ambients molt hostils per ells. Són animals tímids, solitaris i prefereixen viure en àrees buscoses i bastant remotes, lluny, òbviament, de l'activitat humana. Són animals monògams i les parelles pertanyen juntes durant diferents anys i poden tenir diferents cries a la mateixa vegada. Els tapirs, com a última curiositat, ja han sobreviscut durant més de 35 milions d'anys, cosa que els converteix en un dels animals més antics i resistents del planeta. Tots els teus records, tots els teus records, tots els teus records. Sol ho vestirà tot endavant, sempre resistint tot i al temporal. Vas ramar contra la tempesta que ofeguen els somnis molts, molts anys. Contra la tempesta que ofeguen els somnis. Són newscos. La Justa, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la Justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Hem trucat a l'activista, la Laila, ens ha dit la seva acompanyant que ja està a punt d'estar disponible. Mentrestant, escoltem Stay Homeless i parlem amb la Laila, va. Ara, que fos tota la neu Ara, ja no tinc po' una deu No, no, no No em tremola la veu Ja no et ploro quan em veig al mirall Si ens diem les merdes que ens van fer mal Ara Ja no peses dins meu Ara Ara Que he curat per la veu dolor No em tremola la veu No em tremola la veu No em tremola la veu Ja no et ploro quan em veig al mirall Si ens diem les merdes que ens van fer mal Ja no et ploro quan em veig al mirall Si ens trobem donant la volta a l'espiral You say you want it But you don't really show it You've tried to try But you deserve one more shot You say you want it But you don't really show it But you don't really show it I feel you are Hiding your love You say you want it But you don't really show it You've tried to try But you deserve one more shot You say you want it But you don't really show it But you don't really show it But you don't really show it But you don't really show it I feel you are Hiding your love I ara acabem el programa d'avui Dedicant l'última secció A fer una entrevista Ja visem a l'audiència Que haurà de ser en anglès A l'activista, grafitera i artista palestina Laila Ajawi Està centrada sobretot en la defensa dels drets de les persones migrades i refugiades La Laila és una de les convidades del cicle de Ciutats Defensores dels Drets Humans Un cicle que té l'objectiu de donar a conèixer i donar suport a diferents activistes i defensors dels drets humans Ara a les set la Laila farà una conferència, una xerrada a les escoles d'aquí, l'equipament de Sant Just L'entrevistem, doncs això, en anglès Perquè no compren ni parla el català ni el castellà Bona tarda, Laila Good afternoon, Laila Welcome to Radio Desver The local radio of the village of St. Just How are you? Good afternoon I'm good and happy to be with you So let's start the interview Laila, how do you live your Palestinian identity? By keeping it alive on the walls of the camp It's where I born and raised And how I deliver it and make sure that the new generations are aware of it and their history What was your childhood and youth like? You were born and raised in a refugee camp in northern Jordan Yes And what was your childhood in this refugee camp? It was like a bubble basically where I just started my whole world It's where I used to play in the streets I believe that I have a good childhood with all of the playgrounds playing there We didn't have a playground at that time and not even at this moment So we just used to play our imagination the most And living in a bit hard conditions and the poor conditions Where like for us I was a challenge And for me like watching my parents and how did they work their best to afford us a better life And how did they make our education as a priority That was something amazing that I grew up with And I believe I have my power and willing back to that this time Wow And have you always wanted to dedicate yourself to art? Did you study art? I didn't know before And it's something like it gets discovered by time Like I didn't know that I'm a graffiti artist If you ask me this question When I was like at high school I didn't even know the graffiti itself But once I started acting naturally Industry just to express something that I wanted to express And it was very big for me To use a wall and to do it in the public space And it's how I realized the impact of graffiti on the public And then I started like taking it in a more responsible way So and like I want to change people I want to change the people around to the best I want to leave a good trace behind And that's how it started And apart from your artistic career You are also involved in humanitarian work When does this professional aspect come into your life? It came to my life when I first witnessed the Syrian war that happened And it was very tragic for me to see how they lost their lives How they lost their houses It reminded me somehow about me as a refugee as well So I wanted like to join the process of helping them With whatever I could So I was like participating in unvolunteering In campaigns, in trainings And then I took many trainings with the UN After that I was able to Or capable to handle refugees in the best way And as me also as a refugee I'm aware of their situation Of their mindset Of the things that they may face in a new country So and then I was able to be employed in different NGOs That were working closely with those refugees And was able to afford the maximum thing of help I could have done for them And that's something I'm very proud of I love refugees And I've seen within them a lot of things And in what way has the war in Syria influenced your decision To dedicate yourself to humanitarian aid? Like my city, it is located in northern Jordan It is very close to the border Where Syrians started to arrive As Syrian refugees So it had like high population of Syrian refugees And also like in the north mainly Are one of the biggest camps Which is that three camps For Syrian refugees So they were all around And NGOs were also centering there And most of their work was there And once I applied for many different jobs I got some And like I had I was fitting the profile To be in this role So then I engaged even in more and more And when and where did you paint Your first public mural And how was the experience? It was in 2014 And it was like based on the Israeli war on Gaza Gaza district is part of Palestine And it's being under It's not under occupation But it's being dropped Literally So in each year There is like a war happening there And it's very horrible And me as Palestinian refugee Who lived abroad or in Jordan I'm unable to help But I'm capable To show my solidarity So it's how I turn this anger And these emotions Into an artwork In the middle of the street Inside the camp To show my solidarity With the warriors there That are protecting it So it's also when I started To notice this impact Your art, Laila Has two main themes The rights of refugees And the fight against the gender stereotypes It is a thing that it's planned Or born naturally I believe born naturally I myself like Since I was a kid Or almost like started to realize The world around And started to Like to understand things And become like for example In my secondary school I started to see a lot of things Like related for example About gender roles And the gender issues Basically About me as a woman And as a girl About how The society for example Has said You're a boy Then you have this and this You're a girl Have this and this I always questioned A lot of things I always questioned Why For example Are women Being It's either Being shown as victims In campaigns Or being sexualized In AIDS And TV So they are Either this or that And also like The beauty standards That I hated In my entire life That wasn't embracing The natural beauty of girls So all of these things Have I believe Like made me Like a rebel Little girl Who doesn't like What she found And then these things Started to appear clear In my artwork And the last question Laila What are you working on now? Right now As long as I'm making Some Like visits For different schools Explaining for them How does the art And the public art Impact To the social life And how I'm using it As an activism tool And it's something So much interesting And great Because I've seen Like students And college Students as well Like primary schools Students They were both Like interested And concerned And very interested To know more About that And that Was something So great for me Because When they realize The effect of art They will evaluate More and more Wow So interesting Laila We have to finish The interview At this point We don't have Any more time Everything you told Was very interesting Thank you very much For dedicating These minutes To Radio Das Bern I wish you All the best Thank you so much It was a pleasure For me Same for you Bye Laila Bye bye An just Recuerden Recordem que Ella es Defensora Drets Humans Va néixer I va créixer En un camp De refugiats I S'ha dedicat Sobretot La seva vida A part de Desenvolupar El seu art Reivindicatiu En els carrers Aquest art En els murals Públics Grafiters L'ajuda humanitària. Estim sentint ara Manu Chao i estig jo més amb aquest tema, el silencio. Fins demà! Fins demà! A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt. Us hem estat fent companyia des de les 5 aquest parell d'oretes aquí a la Rambla, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern. Podeu recuperar, com acabem de dir, tots els nostres continguts i podcasts del programa a la web ràdio d'Esvern.com. Entrant a la pastanyeta que posa de magazins la tarda a la Rambla, allà entreu al dia i els tindreu. També ens podeu anar seguint a les xarxes socials, arroba la Rambla, 9-8-1, tot seguit, hi ha minúscules, o també arroba ràdio d'Esvern, també tant en els comptes de Twitter com d'Instagram. Tres més que acabeu de passar, molt bona tarda de dijous, nosaltres tornarem demà divendres amb més cosetes. Ara toca escoltar l'informatiu de notícies de Ràdio d'Esvern, de la mà de Mariona Sales, Vilanova, a les 7 en punt, aquí també a les zones, per estar al dia de tot, de tot, de tot el que passa aquí al poble a Sant Just. Tres més, una abraçada i fins demà! Fins demà! Fins demà!