#373 - Entrevista amb Francesc Fàbregas, fotògraf del primer concert de Bruce Springsteen a Espanya

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Escoltes la Rambla, la vida Sant Just tenca a través de les zones. Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimarts 2 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de recomanació de llibres amb l'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just. Li preguntarem també per l'estrena demà del club de novel·la gràfica del club literari de l'Ateneu, un acte que es farà amb l'autor Jorge Carrion, que a més a més de donar el tret de sortida en aquest nou club literari, doncs també ens presentarà el seu últim llibre de novel·la gràfica anomenat Museu. Després, tot seguit de parlar amb l'Arnau Cònsol, farem l'espai de cuina menjó en Targarona del restaurant Cuina Miracle de Sant Just, amb qui cada setmana parlem d'alimentació saludable i de gastronomia. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esperm, farem una entrevista molt destacada. Estarà en Francesc Fabregas. Ell és fotògraf Sant Justenc i va ser el primer català en fotografia a Bruce and Springsteen quan va venir a Barcelona l'any 1981 a fer el seu primer concert a Espanya. En Francesc Fabregas ara exposa aquestes imatges inèdites en una exposició al Palau Robert de Barcelona, una exposició que estarà fins al 14 de maig. El tindrem avui a l'emissora perquè ens expliqui l'experiència de retratar a grans artistes del panorama musical. Doncs bé, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Això sí, començarem la tarda de molt bona gana. Escolten un tema de Gertrudis, que canta Macaco i David Ross, que es diu M'agrada. M'agrada quan dorms, m'agrades de lluny, m'agrades de prop, m'agrada quan vens cap a mi a poc a poc. M'agrada quan lluites, m'agrades valenta, m'agrades contenta, quan tens mal de ventre, m'agrades de dia, m'agrades de nit, m'agrades t'agrado i acabem el llit. M'agrada tant quan... M'agrada quan m'agrades tant... M'agrada tant quan, m'agrada quan m'agrades tant... Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! I like, I like, m'agrades tant! I like so much, com m'agrades! I like, I like, m'agrades tant! I like so much, com m'agrades! Jugo amb tu al teu costat, el futur sempre és un passat i ploro, i quan no hi és t'anyoro, t'anyoro! M'agrada parlar i quan sento jo i la manta, quan em mires i m'abraces la cara de santa, m'agrada quan em plantes, m'agrada com m'agrada i com m'encantes! M'agrada tant quan... I like, I like... M'agrada quan m'agrades tant! I like so much, com m'agrada tant quan... I like, I like... M'agrada quan m'agrades tant! M'agrada tant quan... Hey! M'agrada quan m'agrades tant! Oh! M'agrada tant quan... Hey! M'agrada quan m'agrades tant! Yeah! Yeah! M'agraden les teves ombres, les teves llums, la teva veu sense l'autotune. A sobre teu quan estàs al damunt, quan vas a poc a poc, quan m'acceleres, amb tu sempre cap amunt. M'agrada dalt quan, m'agrada dalt, quan m'agrada dalt. M'agrada dalt quan, m'agrada dalt. M'agrada dalt quan, m'agrada dalt. M'agrada quan m'agrada estar Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem I amb aquesta tranquil·litat i com si es tractés d'Alfar West ens dirigim cap a la llibreria que el llibre té de Sant Just i saludem l'Arnau Consul L'Arnau, què tal? Bona tarda Molt bona tarda A veure, ens portes avui amb aquesta meldiosa veu de Hank Williams que evidentment ens evoca això que tu has dit, els westerns Sí, tenim molta tirada però aquesta vegada anem a buscar un clàssic traduït al català per primera vegada justament allí on es diu que comença l'oest Avui si un va a Nebraska crec que és a la ciutat d'Omaha hi ha un carrer marcat amb una X a terra que ara ja ha convertit en monument nacional que diu aquí comença l'oest Nebraska és un d'aquests estats que hem de situar allò plens de blat allò al mid-oest americà Clar, durant un temps quan els Estats Units es van per fundar doncs teníem bàsicament les colònies de tot el que és la costa atlàntica i a poc a poc anaven guanyant terreny les últimes ciutats fundades eren aquestes crec que Omaha o Lincoln que són les dues ciutats importants de Nebraska Nebraska ja és d'aquests estats que sona, ha de dir a grans extensions de terreny i el sol que no es pot mai i si un miro el mapa encara queda un munt d'Estats Units no sabem del mig que està més cap a la costa atlàntica doncs bé, justament allí, a Nebraska abans de constituir-se com a estat eren els territoris de Nebraska perquè era un territori molt més gran del que és ara va passar als estius de la infància bona part de la seva joventut una de les grans escriptores americanes que es diu Willa Cather Willa Cather d'origen irlandès diria i que en tot cas doncs això ella decideix que vol ser escriptora ho acabarà sent més endavant i abocarà molta part d'aquestes vivències que ella viu en aquests pobles que s'acaben de fundar on ella que viu a cavall del segle XIX i el XX a t'anar a preguntar això a l'edat més o menys neix el 1873 i morirà el 1947 aquests estius aquests anys de joventut que ella passa en 10 o 12 anys la primera de l'essència per tant finals del segle XIX la viu això en un poblet de Nebraska que ella després farà com Folkner i farà com tants altres escriptors no li posarà aquest nom sinó que en moltes de les seves novel·les crearà una zona que es diu The Divide i un poble que es diu Hanover però això és inventable Hanover si un busque sí que troba una mena de comptat que es diu Hanover a Nebraska però no hi ha cap poble que es digui així i The Divide jo ho he estat buscant i a tot arreu The Divide me l'ha colat perquè The Divide és una denominació que s'inventa ella que vindria d'alguna manera a dir això The Divide ella ho explica en algun moment que és el lloc on els rius que neixen divideix els que se'n van cap a l'oest i els que se'n van cap a l'est d'alguna manera en realitat aquesta gran divisió geogràficament es produeix molt més enllà i és molt important té un altre nom i de due i són els grans rius que van uns cap al Pacífic i els altres cap a l'Atlàntic en Nebraska això no passa i ella s'inventa The Divide d'alguna manera com una mena de regió que encara això el que divideix en el fons és l'espai colonitzat del que està per colonitzar i situarà diverses novel·les una de les quals és la que la farà famosa l'any 1913 que és la que s'ha traduit per primer cop en català en català traducció de Núria Sales que llisque molt molt bé però publicada per Cal Carrer i que es diu pioners o pioners en anglès és directament o pioners en català i aquesta duplicació de pioners o pioners perquè aquest el títol surt d'un poema de Walt Whitman que és justament això una vocació als pioners qui eren els pioners doncs la gent que retrat aquest llibre òbviament que són aquells que van agafar i els van dir doncs escolteu obriu terra si a les ciutats us han cansat i aquí som molts pioners en aquest cas és a dir els encarregats de fer aquesta tan literaturitzada i cinematografiada com aquesta de l'oest que és molt va ser probablement molt menys èpica del que ens han acostumat amb gent a cavall i corrent i caçant búfals i es barallant-se amb els indis i fent grans matances i una part era això evidentment però la part més dura la part potser menys coneguda la part menys èpica és la que just amb Bill Cácer es proposa de retratar les seves novel·les especialment en aquesta on de fet acaba sumant dues històries que ell havia escrit per separat i les acaba sumant de manera que formen una sola novel·la i és molt bonic perquè els protagonistes són femenins que és justament el tòpic que trenca l'oest on el vaquer és bàsicament per tant pioneres no serien per tant de fet són pioneres hi ha un retrat de tota una família i la frase que trien com a símbol com a lema de la novel·la en el punt de llibre que han fet és la història d'un país comença al cor d'una dona és una frase que surt a la meitat del llibre i que realment és això et presenten una família d'emigrants suecs que ens han arribat a un poble a la part alta els ha tocat la part alta allunyant el riu no hi ha manera que se'n surtin i el pare mort mig malalt i deixa l'herència totes unes terres que encara no són poc fèrtils als seus fills i els diu sobretot fieu-vos el que digui la filla perquè de tots és la més mantenimentada vosaltres sou molt treballadors però la filla l'Alexandra prometeu-me que seguireu els seus consells i realment l'Alexandra és la protagonista d'aquesta novel·la una dona adusta una dona que prefereix no casar-se i si no més aviat això casar-se amb la terra i la veritat és que el llibre és preciós perquè justament el que fa és explicar com a poc a poc ella té la visió d'aquestes terres treballant-les acabaran sent fèrtils acabaran sent riques probablement si deixen de fer les coses com les fa tothom que ja es veu que no funcionen sinó seguint els consells de gent que en sap gent que ho ha provat a altres llocs fins i tot envia un dels germans a la universitat de dir tu estudia perquè potser aprendre les coses què i aleshores és això la solitud d'aquesta dona que aconsegueix fer una gran fortuna la importància no és tant la fortuna sinó sobretot el fet de transformar la terra que semblava molt seca que el seu pare no va germinar en cap moment en justament tot el contrari en uns camps absolutament florits en uns camps on hi ha temblat blat de moro on anant contra el que fa tothom que per exemple hi ha un moment que es decideix a plantar alfals i tothom li diu per què falç i l'alfals només serveix per a les bèsties dius ja però l'alfals em servirà per regenerar la terra tot això farà que ell evidentment hi haurà un moment que s'adona que les terres acabaran valent molts diners per quan les compre tot i que s'ha de deutar per comprar-les però sap que hi haurà un moment que en tindrà tantes i seran tan riques que podrà pagar els deutes ben en terra diguéssim que és la primera que comença a fer i això està molt ben retratat en aquest pioners o pioners on justament això no hi ha l'èpica del que va a cavall no hi ha l'èpica de lluitar contra els indis hi ha l'èpica si has de treballar la terra i convertir la terra en el que ara són aquests camps del mid-west quan ens imaginem ara mateix al mitjà oest veiem immensos camps de blat que no s'acaben mai o de blat de moro que penses uau quines terres tan riques i on a tot arreu hi ha ribos i on a tot arreu dius clar perquè sí però d'entrada no eren així van haver de treballar-se molt perquè fossin el paradís l'edent en què s'han convertit de quin any és el llibre quan el va escriure? el llibre l'escriu el 1913 l'escriu el 1913 quan el publica el 1913 ostres per tant és això i fins ara no es tradueix al català exactament o com a mínim s'ha publicat jo diria que la traducció és de fa uns anys però no s'havia publicat i ara Calcarré justament el que ha fet és sabent que hi havia aquesta edició jo diria que no s'havia publicat ara no voldria caure en un error però en tot cas és molt d'aplaudir que justament Calcarré decideixi agafar aquesta novel·la que en el fons funde tot un mite vull dir tot aquest mite de l'oest una part la que no ens arriba pel cine però perquè poc o molt Bé, ho trenca una mica amb la imatge que tots podem tenir i sobretot trenca amb la imatge d'això de les terres aquestes de faruers de les lluites d'això que has dit tu d'animals corrents d'espases o de... Justament i sobretot és algú que clarament 1913 ella això ho viu quan té 10 anys per tant 20 anys o 30 enrere de quan ho escriu el que és molt bonic del llibre més enllà d'aquest convertir la terra en alguna cosa que doni profit és la mescla absoluta que hi ha perquè la protagonista es diu Alexandra Bergson i és sueca i al seu voltant només hi ha suecs i noruecs però a la colònia del costat que fan junts algunes festes hi ha bàsicament francesos i més enllà hi ha alemanys i aleshores és aquest moment dels Estats Units on tothom encara és molt del lloc on ve perquè malgrat que l'Alexandra Bergson no em quedi clar si hi ha nascut als Estats Units en tot cas té molt clar que el seu pare era suec que havia vingut de Suècia que mantenen unes arrels i fins i tot hi ha una sèrie de personatges que surten algun de molt estrafolar i molt bonic el vell i bar que és una mena de naturista o en la letra algú que viu pràcticament en una cova i que té cura dels ocells i que prohibeix a tothom que mati ànex perquè és una de les formes d'alimentar-se quan la terra encara no d'hora és caçar i ell els fa veure que no que els ànex són fills de Déu i és algú que llegeix la mirada de la zona i la llegeix en noruec i entre ell va fent la remarca de dir no va aprendre mai bé l'anglès de fet d'algun personatge que parli així com a minfinitius com si fossin els indis allò que hem vist a les pel·lícules dels indis parlant malament l'anglès diu no d'entrada qui parlava malament l'anglès eren tots aquests pioners totes aquestes onades immigratoris amb la qual van fundar els Estats Units i això és molt bonic també veure com inclús quan un d'ells se'n va un dels protagonistes a la segona part se'n va a estudiar en realitat acaba a Mèxic quan torna torna tot vestit així com un mexicà parlant espanyol i fa molta gràcia a tothom perquè és això justament la gràcia amb què retrata Vila Cácer les diferències absolutes i com mantenien encara el seu esperit originari els francesos seguien sent molt francesos hi ha molts txecs també que de fet no li diuen txecs i no bohemis de la regió de la bohèmia i també els retrata com la gent més adusta com la més la més enforronyada la que no riu mai el cosat dels francesos que ho estan tot el dia de tabola i festa i els suecs i els noruecs som gent molt recta i que no es cansa mai de treballar i que absolutament per tant aquestes menes de diferència són una delícia com estan retratats de debò que Pioners o Pioners és un llibre allò ara que veu el bon temps si us heu de pensar ja a veure l'estiu que vull llegir aquesta és una una bona proposta una delícia entre mig hi haurà històries d'amor entre mig hi haurà la que no es vol casar la que sí i alguns gelos entre ells molt bé en fi un llibre preciós Marnau deixem Pioners o Pioners de moment a un costat i també voldria comentar amb tu l'acte que hi haurà demà dia 3 de maig sobre la presentació del llibre al museu el museu de Jorge Carrion efectivament m'agrada que em facis aquesta pregunta perquè efectivament és el llibre que segurament ja he triat per comentar la setmana que ve però avui sí que vull animar tots en just que vingui demà no és només la presentació del museu que efectivament és un llibre que acaba de sortir just abans de Sant Jordi és una novel·la gràfica que parla i bueno imagina una mena de de museu és una mena de presentar-nos al museu el Nacional de Catalunya el NAC i ens el presenta amb una forma animada en fi i entraré més a fons la setmana que ve el que és interessant de veure és Jordi Carrion l'última vegada que va venir a aprofitar un acte al món al món art fa uns mesos fa pocs mesos devia ser el desembre justament va venir a parlar d'una novel·la que es deia tots els museus són històries de ciència ficció per tant això dels museus fa temps que hi juguen i és cert perquè a més a més ha estat comissionat de comissionari de moltes exposicions li han demanat justament repensa els museus i ell el que fa és ara repensar un còmic perquè doni vida a un museu més enllà d'això ell ve a inaugurar un club de lectura de novel·la gràfica Visca del club literari de l'Ateneu del club literari de l'Ateneu que van del club de lectura que justament avui comentarem aquest pioners o pioners començarà a partir de demà la inscripció a aquest club de novel·la gràfica i comença amb una sessió en què el Jordi Carrion ve a presentar aquest seu últim llibre que com a novel·la gràfica és pràcticament també un experiment no és una història gràfica allò evident amb nus plantejament desellà sinó que a més a més farà una xerrada lligarà l'acte amb una xerrada i dir per què ara la novel·la gràfica s'ha tornat a posar de moda quins són els títols que ho han fet possible i per tant introducció d'alguna manera a la nova novel·la gràfica a la gent que com algú de la meva quinta la novel·la gràfica va quedar amb els tintins i els estèrics allò que abans en dèiem còmics i que després dius ho vam abandonar no sé ben bé per què i és cert que ara a nivell europeu es pot considerar el 8è art no el 7è perquè ja el cine s'ha agafat el número i que aquí realment està agafant molta força no només perquè Norma està publicant moltíssim que és l'autora l'editora d'aquest museu el museu sinó perquè moltes editorials catalanes estan veient que això té futur no només té futur sinó que té un present té uns autors molt potents i que val molt la pena apostar-hi perquè si no fins i tot es podria dir que la llengua catalana queda en darrere i en part la castellana per tant és d'aplaudir clar justament la novel·la gràfica ara és un dels gèneres que està fent també molts lectors gent jove allò de dir després d'adolescents que no saben per on tirar a la llibreria ens trobem que encarar-los cap a la novel·la gràfica és una manera de dir no perdis l'hàbit i escolta no és un gènere menor que moltes vegades et veiem que són molts dibuixos no només és infantil o juvenil que també hi ha llibres inclús només per públic adult absolutament i llibres que no pas perquè el contingut sigui o eròtic o molt violent sinó perquè la concepció del llibre necessites una pràctica lectora per entrar-hi em sorgeix un dubte Arnau el club literari de novel·la gràfica és a dir si inaugura demà com si diguéssim amb aquest acte i es farà de forma puntual o tindrà una regularitat la idea és que tingui una regularitat i fer una sessió seran lentes seran cada dos o tres mesos per tant demà és la sessió zero sí la qual doncs molta gent ja ha compartit el llibre exactament clarament prova pilot acompanyada d'aquesta xerrada el propi Jordi Carrion ens ha suggerit una llista de llibres de novel·les gràfiques de cara a fer un club doncs comenceu amb això grans clàssics recordo així de memòria hi ha Maus hi ha l'Eternauta autors d'aquí com Paco Roca i que us poden ser una porta d'entrada fàcil a entendre tot aquest món de la novel·la gràfica i per tant doncs demà és això prova zero i ja es donarà data i s'obrirà inscripcions a tothom qui vulgui participar a la sessió 1 a la sessió 1 que demà ja es revelarà quin serà quin dia i en fi i qui ho pilotarà perquè a més a més també hem trobat un coordinador perfecte d'un noi d'aquí Sant Lluís que s'hi entén moltíssim i que en fi doncs entre uns i altres a veure si la fem ben grossa al comentar que en el CCCB ara mateix per exemple hi ha una exposició que es diu Constel·lació Gràfica de joves autores de còmic d'avantguarda és a dir que és una és un gènere que està remuntant amb molta força i jo diria que els 7 anys que nosaltres portem de llibreia clarament és un gènere que ens ha guanyat com vam voler el 2016 sí, hi havia coses com que ho coneixíem molt poc pràcticament no teníem res i ara tenim tota una secció de fet dues a la part juvenil i a la part adulta per dir-ho així destinades a això perquè n'hi ha més demanda n'hi ha més oferta clarament i creiem que com a llibreia literària hi hem de postar clarament sí, sí no m'ha fet gràcia perquè aquesta exposició del CCCB parla concretament d'aquest gènere però sobretot destaca que hi ha autores dones també que és una novetat també cert molt bé doncs Arnau hem comentat hem fet la recomanació del llibre d'aquesta setmana i també hem parlat de la inauguració demà d'aquest club de novel·la gràfica no us ho perdeu perquè crec que és una gran sort que el Jordi Carrión que és un dels grans especialistes en novel·la gràfica doncs vingui aquí i estigui disposat a fer aquesta mena d'inauguració xerrada inaugural doncs fins la propera anau fins la setmana vinent doncs així sí adeu i ens quedem escoltant aquest tema Cold Cold Heart de Hank Williams to show that you were my every dream yet you're afraid each thing I do is just some evil scheme a memory from your lonesome past keeps us so far apart why can't I free your doubtful mind and melt your cold cold heart another love before my time made your heart sad and blue and so my heart is paying now for things I didn't do in anger unkind words are said that make the teardrop start why can't I free your doubtful mind and melt your cold cold heart you'll never know how much it hurts to see you sad and cry you know you need and want my love yet you're afraid to try why do you run why do you run and hide from life to try it just ain't smart why can't I free your doubtful mind and melt your cold cold heart there was a time when I believed that you belonged to me but now I know your heart is shackled to a memory the more I learned to care for you the more we drift apart from the end radio 2b lm 98.1 hey vinga som-hi ja és el moment de fer el pas a casa la feina i al carrer quan anem a festa o al taller parla'm amb el teu acer només hem de començar aprobem-ho en català tu per mi i jo per tu i quan vulguis Tots plegats, molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Adiós, desfèrb. A l'escoltes, adiós, desfèrb. Dura't avui, molt bé. I agafem les coses i ens desplacem fins davant del restaurant Cuina Miracle de Sant Jús i fem sortir en Joan d'Argarona per parlar una estoneta amb ell sobre algun tema relacionat amb l'alimentació, la gastronomia... Hola Joan, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Núria, com anem? Bé, molt bé. En ganes de tornar-te a escoltar una setmana més, perquè segur que ens portes un tema molt interessant. Sí, mira, doncs, estava llegint un article que parla d'un aliment que no hauria de faltar mai a la nostra dieta, segons diferents estudis científics, no? D'acord. És un aliment que ja et dic ara que diu, no?, l'article diu que poques persones poden resistir-se a menjar-lo, inclús de vegades en menges un... I no pots parar. I resulta que no pots parar, no? I estem parlant del fastuc. Fastuc, fastucs, pistatxos... Sí. Vale? Ho corroboro, eh? Corboro, que la majoria de gent comença i després no para. És veritat. O sigui, quan menges un o dos, ja tenies de menjar cinc o sis... O set o vuit. Sí que és veritat que és molt addictiu, molt addictiu, però a més a més, diferents estudis han demostrat que a més a més és molt, molt saludable, val? Ens aporta molt poques calories, val? Pensem que si una quantitat més o menys diària seria menjar-se en unes 47 peces, més o menys, que serien unes 168 kilocalories, vull dir, és molt poca cosa, val? Però sí que ens aporta molta fibra i molt ferro, val? A més a més, són superantioxidants, val? O sigui, protegeixen el nostre organisme davant de possibles enfermedats cròniques, cardiovasculars, diabetis... Que bé! Neurodegeneratives, etcètera, no? O inclús, inclús... Bé, potser no està demostrat del tot, però potser algun tipus de càncer inclús, no? També. Però, sobretot, hi ha estudis que avalen les seves propietats, no? I que, a més a més, doncs, sobretot, el que aconsellen és que el mengem, diguem-ne, fresc, val? Sense torrar, etcètera, no? Vale, perquè normalment, Joan, quan els festucs, quan els trobem als supermercats, ens el venen envasat, no? Aquell festuc està torrat, està salat, està... o ja és cru? Sí, el més normal... O sigui, normalment pots trobar inclús el festuc natural, o pots trobar el festuc torrat, o inclús salat, val? A veure, en principi, hauríem de menjar-lo el més natural possible, d'acord? O sigui, cru, bàsicament. Cru, bàsicament cru. Si és torrat, doncs, perdrem una miqueta les seves propietats. Mira, per exemple, com té un percentatge elevat de proteïna, val? Quan el mengem cru, tenim un 27,1% de proteïna. I, per exemple, quan el mengem torrat, doncs, passem a un 25,1%. És a dir, perdem un 2% de la proteïna que ens pot aportar. De menjar-lo cru a menjar-lo torrat, per exemple. I, evidentment, la sal tampoc ens ajuda massa. Òbviament, la sal mai ajuda, no? Exacte. Vull dir que, en principi, sempre hauríem de seguir una dieta baixa amb sal, val? Val. Evidentment, jo soc del parer, com a, per exemple, responsable de cuina Miracle, i el meu saber fer a la cuina, jo sempre soc del parer, doncs, que hem de posar sal en els productes. O sigui, no podem no posar sal. El que sí que hem de fer, o que podem fer, i que està a les nostres mans, és controlar la quantitat. Clar, regular una mica, no? Regular una mica. Però, sobretot, el Festuc està especialment dissenyat, doncs, per... amb totes aquelles dietes d'aquelles persones vegetarianes o veganes, o sigui, dietes d'origen vegetal, per a esportistes, val? També. I, sobretot, ja us dic, per la quantitat de proteïna que té, segons un estudi que va fer el Departament de Ciències Animals de la Universitat d'Illinois, als Estats Units, val? Val. Que va trobar aquesta diferència de quan el menges cru o quan el menges torrat, no? Val. Que disminueix una mica la quantitat de proteïna, però, bueno, però que és igualment saludable, d'acord? Val. I, sobretot, per la quantitat d'aminoàcids que... la gran quantitat d'aminoàcids que té, val? El que destaca molt en aquests estudis és menjar el Festuc cru, eh? Que és el que estàvem... Val. A més que cru, jo crec que es pot barrejar amb bastantes coses, no? Vull dir barrejar utilitzant diferents plats a la cuina, per exemple... I tant, i tant. En amanides, no? En picades... Sí, sí. I tant, i tant. Ara en parlarem. Ara en parlarem perquè també en podem fer salses i tot això. Simplement dir-vos, doncs, que els seus beneficis com a dieta antioxidant, val? Fan, doncs, ens permeten, diguéssim, combatre els radicals lliures que ataquen les cèl·lules bones del nostre organisme, val? Per exemple, altres aliments antioxidants àmpliament coneguts, doncs són, per exemple, el bròcoli, el tomàquet, els aràndanos, per exemple. Clar, val? O sigui, hi ha diferents productes, doncs, que tenen... són molt antioxidants, val? I que, per tant, doncs, també ens van bé per l'organisme, però comparat, el fastuc és igual o més que aquests que hem dit, d'acord? Val, molt bé. I, ja per acabar, dir-vos que el fastuc l'any 2022, sobretot amb aquests estudis que es van fer als Estats Units, exacte, va ser un dels aliments mediterranis, diguéssim, considerats el més saludable, perquè ens entenguem d'alguna manera. I, sobretot, molt versàtil a l'hora d'utilitzar amb moltíssimes receptes, ja sigui amb receptes dolces, val? Que se'n fan galetes, se'n fan gelats, etcètera, o receptes salades. Nosaltres podem utilitzar el fastuc, per exemple, amb una amanida, podem utilitzar el fastuc fent una salsa de pesto, però en comptes de pinyons posar-hi fastuc. Ah, mira. El podem utilitzar de guarnició, podem utilitzar-lo amb molts plats de carn. No sé si podríem fer un puriastre rostit amb ceba i fastucs, per exemple, perquè no, val? Val. O també, doncs, el podem menjar per esmorzar, o a mig matí, o per berenar, no? En principi, el que seria ideal seria menjar-lo bé al matí o per berenar, no? Perquè és la manera que no, exacte, i no el combinem amb altres aliments i, per tant, podem aprofitar, doncs, tots els seus nutrients i totes les seves proteïnes, etcètera, val? Per tant, sobretot això, o bé al matí o bé per berenar, doncs, com a pica-pica. I no us preocupeu si en mengem una miqueta més del compte, eh? No cal menjar-se dos quilos, però, bé, perquè, al final, tot amb accés ens pot assentar malament. Tot suma, clar, al final, tot amb accés no és bo. Però, vaja, que si en mengem uns quants de més, i, a més a més, sobretot que siguin crusos, que no siguin salats, o que tinguin molt poca sal, doncs, molt millor. Sobretot, jo recomanaria, sobretot, doncs, si poguéssim comprar-los en algun lloc de producte ecològic i de proximitat, però també a molts mercats els podem trobar a granel. Si el comprem amb closca, doncs, molt millor. Els que penseu que els que no tenen closca o ja venen pelats, generalment, doncs, són els que venen torrats o salats, val? Per tant, sobretot, doncs, comprar-los amb closca. Amb closca. Que després treure'ls és divertit, una mica, eh? És divertit. El sistema del fastú, d'anar-lo pelant, és graciós. I t'entreté i ja està. Però vull dir que, sobretot, això, o sigui, tenint en compte, doncs, que ens aporta molts nutrients i proteïna, que és molt saludable incorporar-lo a la nostra dieta, que el podem incorporar fàcilment a diferents plats, que el mengem, que el consumim, sobretot en el format de cru, i el menys salat possible, perquè ens en tenen d'alguna manera. Mira, he estat consultant algunes dades sobre els orígens d'on es poden plantar, no?, els fastucs. Bé, de quins llocs, sobretot, hi ha bastants cultius. I a Espanya hi ha unes 12.000 hectàrees d'aquest cultiu de fastucs, que és, en realitat, menys del 2% mundial, que ni tan sols cobreixen el 50% del consum que genera el mateix país. I, bé, d'aquestes 12.000 hectàrees que hi ha aquí a Espanya de cultiu de fastucs, el 80% es fa a Castella-la-manxa, i la majoria, doncs, són en plantacions joves. I aquí a Catalunya m'ha semblat que les zones on més es planta és a les terres de la Garriga, la Sagarra, també en zones de Ponent. I que, a nivell mundial, el país que més en produeix és l'Iran. Ostres, que curiós, mira. Sí, sí, sí, sí, sí. Els primers importadors són alguns dels grans mercats mundials, com, per exemple, Hong Kong, Vietnam o la Índia, però que els primers productors, a part dels Estats Units, també hi ha l'Iran i, sobretot, també Turquia. Bé, és que també els països asiàtics i orientals, tenen molt de costum d'utilitzar-lo a la seva cuina. Clar, suposo. O sigui, el trobem amb molts postres i amb molts plats. És aquí, a Europa, on el concepte del fastuc és una mica diferent. El mengem més com a aperitiu o pica-pica. D'acord? Molt bé. Doncs, Joan, hem parlat una estoneta dels fastucs. Molt bé. I res, la setmana vinent, amb més cosetes, ens tornarem a trocar. Parlarem d'altres temes. Molt bé. Doncs que vagi bé. Bona setmana. Vinga. Adeu. Adéu. Adéu. här. Bona setmana. Bona setmana. Bona setmana. Ràdio d'Esvema 98.1 012, la Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012, la Generalitat al teu costat. Vinga, que seguim aquí a Ràdio d'Esvern després de fer la secció de cuina i alimentació saludable amb en Joan Targarona. Escoltant aquest tema d'Estei Holmes, que es diu La Nòria, del seu últim àlbum publicat aquest mateix 2023. Quants cops hauré marxat Fugint del meu costat No sé No sé on em porta Però si no torno encara Guàrdam Si no hi ha llum Un trosset de terra Portes Escrit als ulls La vida sencera Late night Salí llimona You know I'm coming home again Ja no m'importa res més I ho he tingut de dins Jo buscant-ho fora Marxarem d'aquí Pararé la nòria Potser no arribarà demà Però si no torno encara I si no torno encara Guàrdam Si no hi ha llum Un trosset de terra Portes Escrit als ulls La vida sencera Guardam Si no hi ha llum Un trosset de terra Portes Escrit als ulls La vida sencera Si no hi ha llum No ets només per mi Ni jo sóc només per tu Però necessito Pa-pa-pa-palpito I t'anyoro Té-té-té Que tot el que et tingui Ho regalaré Té-té-té-té Et guardo Si no hi ha llum Un trosset de terra Portes Escrit als ulls La vida sencera Guardam Si no hi ha llum No ets només per mi Ni jo sóc només per tu Però necessito Portes Escrit als ulls Que te caig Tot el que et tingui Tu regalaré Guardam Si no hi ha llum No ets només per mi No ets només per tu Portes Escrit als ulls La vida sencera L'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla a Ràdio d'Esberra I amb aquests minuts que ens queden fins que no toquin les 6 en punt i passar als butlletins de Catalunya Ràdio després als de Ràdio d'Esberra farem els dies internacionals i també els dies mundials que tenim avui 2 de maig Començarem parlant d'un dia important el dia internacional contra l'assetjament escolar El 2 de maig, amb motiu d'aquest dia, el Departament d'Educació posa a l'abast també de la comunitat educativa diferents activitats relacionades amb aquesta problemàtica L'assetjament afecta a milions d'infants i joves a les escoles d'arreu del món Per això, l'UNESCO va reconèixer el Dia Internacional contra l'assetjament escolar el 2 de maig de l'any 2013 És a dir, avui fa 10 anys que se celebra aquest dia amb l'objectiu de conscienciar tota la població L'assetjament escolar és un maltractament entre iguals que té l'origen al centre escolar en el que es posa de manifest una situació d'abús de poder Aquest maltractament pot comportar agressions físiques, també verbals o d'exclusió social que sempre tenen un impacte psicològic que l'alumnat en rol de víctima i també la resta d'alumnat que està en rol d'espectador El ciberassetjament presenta, a més de les característiques pròpies de l'assetjament que acabem de comentar, uns trets específics que fan augmentar el patiment de la persona ciberassetjada El que passa amb el ciberassetjament és que els efectes de l'agressió es perllonguen en l'espai i el temps La persona en rol de víctima es queda sense espais de protecció o seguretat i la seva situació de vulnerabilitat és molt altra Sempre està exposada i sovint l'alumnat que maltracta és anònim facilitant una falsa sensació d'impunitat i també una baixa consciència del patiment a l'IET Per això, la Generalitat, per exemple posa a l'abast diferents materials i propostes educatives per treballar des dels centres escolars i des dels instituts de Catalunya Passem a un altre dia Avui, a més a més del Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar o més conegut com a Bullying també tenim el Dia Mundial Atenció de la Tonyina Es va proclamar l'any 2016 a través de l'Assemblea General de les Nacions Unides que va decidir, a través d'un decret designat aquest dia La commemoració pretén subratllar la importància d'una gestió pesquera sostenible i també de conservació per evitar que les poblacions de Tonyina a redueixen perillosament i també reconeix el paper fonamental d'aquest exemplar en el desenvolupament sostenible Sapigueu, eh, que a nivell biològic la Tonyina és un peix extraordinari Neden a grans velocitats però també poden arribar, per exemple, als 70 km per hora com a velocitat extrema Excepcionalment són capaços de superar els 110 km per hora Viatgen les Tonyines en grans distàncies durant les seves migracions recorrent fins a 50 km diaris Algunes espècies de Tonyines poden submergir-se fins als 400 metres de profunditat i són capaços de saltar molt al fora de l'aigua Són de sang templada i les Tonyines són conegudes per fumar part de l'equip dels dofins per protegir-se dels tiburons La protecció de la Tonyina s'ha de considerar, doncs, com la de qualsevol altra espècie marina i en relació a això destaquem que el 8 de juny també es celebra el Dia Mundial dels Oceans I acabarem parlant de l'últim Dia Mundial que tenim avui no perquè sigui 2 de maig sinó perquè és el primer dimarts de cada mes de maig el Dia Mundial de l'Asma i ho proclama és la iniciativa global per l'asma amb les seves sigles abreviades G-I-N-A GINA es celebra, doncs, com hem dit cada primer dimarts del mes de maig i l'objectiu és involucrar els pacients amb l'atenció i el control de l'asma per reduir els possibles factors de risc i ensenyar a les persones què s'ha de fer davant d'un possible atac o crisi d'aquesta malaltia Aquesta data es va celebrar per primera vegada l'any 98 en el marc de la primera reunió mundial sobre l'asma que es va celebrar aquí, a Barcelona un dels esdeveniments d'educació i conscienciació sobre l'asma més importants que s'han fet a tot el món L'asma, per a aquells i aquelles que no sàpiguen ben bé què és és una patologia que afecta les vies respiratòries i que ocasiona que els pulmons no funcionin de forma correcta Això provoca que tant l'entrada com la sortida de l'aire no siguin de qualitat per una inflamació crònica de l'aparell respiratori Generalment les persones que pateixen asma són més vulnerables a factors externs com el clima, la pols, el fum o també substàncies químiques les quals poden fàcilment desencadenar un brot d'asma Alguns dels símptomes de l'asma per exemple, quan la respiració fa una mena de soroll estrany caracteritzada també per la presència de sons similars als d'un xiulet és més notable sobretot si la persona està nerviosa, està agitada o potser està cansada Altres símptomes, doncs una tosi improductiva que sol ser més recurrent durant la nit i també a les primeres hores del matí Altres símptomes, doncs la dificultat per respirar i la sensació d'ofec També la sensació d'opressió en el pit o també la presència de secreció o mucositat a l'hora de tossir Doncs bé, aquests són els tres dies que tenim avui El dia mundial de l'asma que celebra el primer dimarts de cada mes de maig El dia mundial de la tonyina i sobretot, i molt important el dia internacional contra l'assetjament escolar o el bullying Per cert, espereu-nos després de la segona hora de la Rambla que farem entrevista al fotògraf Sant Justenc Francesc Fàbregas la primera persona catalana, el primer català que va fotografiar a Prusens Pristing en el seu primer concert aquí a Espanya, Barcelona, l'any 1981 Li preguntarem, doncs, com va ser aquesta experiència A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns Bona tarda, us informa Kilian Seabria El Departament d'Educació crearà la figura del referent de convivència a primer d'ESO Es tracta d'una figura que ajudarà a gestionar situacions d'assetjament escolar És una de les cinc mesures que ha anunciat l'educació en el Dia Internacional contra el Bullying A més, tots els alumnes que comencin ESO rebran una formació específica sobre l'assetjament Les cinc noves mesures s'aplicaran a partir del curs que ve i tenen l'objectiu de generar als centres un canvi de cultura sobre com abordar el Bullying Segons dades d'educació, aquest curs, els casos de Bullying han crescut un 48% respecte al curs passat En total, la unitat de suport a l'alumnat en situació de violència n'atès 516, diguem-ne, problemàtiques o casos I en canvi, el curs passat no havien arribat els 400 Notícies breu, Sergi Morel Una vintena de dotacions dels bombers treballen per evitar que s'estengui un incendi que afecta una nau del polígon Cova Solera de Rubí, al Vallès Occidental S'ha desallotjat una cinquantena de treballadors del mateix polígon i també veïns de cases pròximes al Sinistre Protecció Civil activat en fase de prealerta al Pla Procicat Recomana als veïns que viuen a prop que es confinin a l'interior dels habitatges i tanquin portes i finestres si els arriba el fum que és visible a molta distància de l'incendi Els problemes a l'ER2 de Rodalies van per llarg Això significa, com a mínim avui, un tren, només un tren cada mitja hora pel Garrat ja sigui per l'ER2 sud, regional o llarga distància Mentrestant, Renfe ja parla de reprogramar els trens de les pròximes jornades mentre no s'arreglin els desperfectes provocats per l'incendi d'un quadre de senyals a Gabà El trauma afectat és el que va de Sants a Castelldefels Això ha fet que durant tot el dia hi hagi hagut aglomeracions, germacions a les andanes i als trens i que els viatgers hagin estat molt crítics en la situació De fet, els viatges han estat més llargs, molt més llargs del que és habitual Quan portava uns 10-15 minuts ens han avisat que hi havia retards i que hi havia una incidència i només passaven dos temps a l'hora quan acostumen a passar uns 8-10 Vivo en Tordosa i imagínate, cada semana lo mismo, o sea, es constante el retraso, es constante la veridad de los trenes He vingut amb una hora i mitja de retard Ens posen això gratis per callar-nos una miqueta, però no ens hauríem de callar, la veritat La inflació a la zona euro ha pujat lleugerament a l'abril d'una dècima fins a quedar el 7% molt lluny de l'objectiu del Banc Central Europeu Després del descens del març, ara els preus s'han tornat a enfilar sobretot per la pujada de l'energia i dels serveis Els aliments han augmentat menys que el més anterior però tot i això, continuen disparats amb un encadiment de més del 13% en comparació amb fa una La inflació a la zona euro ha pujat lleugerament a l'abril d'una dècima fins a quedar, com dèiem, a aquestes xifres que ara acabem de sentir Això el dia en què una altra de les notícies que arriben de l'exterior ens comença ja a ser notícia d'actualitat És a Cuba La tercera ronda està arrencant allà de negociacions entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de l'ELN amb l'objectiu d'aconseguir un altre foc bilateral Les converses duraran gairebé un mes i es produeixen després dels avenços aconseguits a les dues rondes prèvies a Venezuela i a Mexa L'ELN és la principal guerrilla que es manté encara activa a Colòmbia després de la desmobilització de l'ASFAR El president del país, Gustavo Petro, va reactivar l'any passat les negociacions de pau que havia suspès el seu predecessor, Ivan Duque, el 2008 Un dels grans pioners en el desenvolupament de la intel·ligència artificial ha deixat Google per poder advertir amb més llibertat dels perills que planteja Geoffrey Hinton, alerta del mal ús que, per exemple, pot tenir el popular xat GPT que pot inundar internet de textos, fotos o vídeos sense que se sàpiga què és real i què no produeix molts textos falsos automàticament i així pots tenir robots spam molt efectius que permetrien als líders de règims autoritaris manipular el seu electorat Esports, Marta García Barça-Osasuna partit de la 33a jornada de Lliga a partir de dos quarts de vuit A les deu, Reial Societat Madrid Si el Barça guanya i el Madrid perd, els blaugraners estaran a només una victòria d'endur-se el títol de Lliga La transmissió de la TVT començarà a dos quarts de set Vuit també se juga a l'Almeria-Elx a partir de dos quarts de vuit En l'Eurolliga, una derrota del Madrid en la pista del partisan de Belgrat deixarà l'equip blanc fora de la competició Vuit disputen el tercer partit de play-off dels quarts de final L'Uni i Girona renova la pigot lituana Giedre i la Bucchiene fins al 2024 i també renova fins al 2024 la central Jana Castanyera amb el balomano Granollers A les vuit, Sabadell-Terrassa en el primer partit de les semifinals de la Lliga Masculina de Baterpolo En el Masters 1000 de Madrid, Carlos Alcaraz passa a ronda després de superar en dos sets Alexander Sverev En el quadre femení, la violorussa Arina Sabalenka és la primera semifinalista I des d'avui ja se poden fer les inscripcions de la cursa per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio i TV3 Serà una cursa molt familiar i oberta a oients de totes les edats i nivells Se correrà el 18 de juny entre la ràdio i la tele Un set filàmetres de recorregut La inscripció costa 10 euros I ja se pot fer a través del web Fins aquí les notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova El dissabte passat, 29 d'abril Membres de l'Assemblea del Casal Popular de Sant Just Conegut com la Sala Van entrar a la masia de Can Fleixes Per alliberar-la per al poble Segons van anunciar a les seves xarxes socials Van celebrar una jornada completa Amb esmorzar dinar i sopar a populars Xerrades i altres activitats Per donar a conèixer la seva acció reivindictiva No obstant això, l'endemà van comunicar Que abandonaven la masia Després de posar-se en contacte amb l'Ajuntament Segons ells, per tal d'evitar Les possibles conseqüències d'un desallotjament Tant físiques com penals Fons de l'Ajuntament han explicat a Ràdio d'Esvern Que es va mantenir un diàleg cobert Amb l'entitat, la Sala A través de tècnics municipals I del regidor Just Fosalva Per abordar la situació Afirmen que no han rebut cap petició oficial De l'entitat Per utilitzar un espai municipal Per a les seves activitats També van alertar a les persones assistents Que l'espai no complia les mesures de seguretat I que, si es quedaven Havien de signar un document On ho feien sota la seva responsabilitat Finalment, el col·lectiu va decidir No signar el document I marxar aquella mateixa nit Avui, la Sala ha convocat Una concentració davant l'Ajuntament De Sant Just Que s'ha celebrat a tres quarts de sis Per reclamar un espai per a l'entitat I reclamar la veu dels ciutadans i ciutadanes En les decisions sobre l'espai municipal de Can Freixas L'Ajuntament ha comunicat Que hi ha prevista una reunió Amb representants dels joves del Casal Popular La Sala Aquesta tarda Per continuar mantenint el diàleg iniciat Ja estan obertes les inscripcions Per als casals d'estiu 2023 De Sant Just Aquest any seran moltes les entitats I equipaments esportius Que organitzaran casals per als més petits I que oferiran activitats esportives Com bàsquet, futbol, voleibol Hoquei, patinatge i taekwondo Així com també activitats de lleure Aventura i artístiques Per a tota la informació Sobre l'oferta dels casals d'estiu Es pot consultar la pàgina web de l'Ajuntament I així també com contactar directament Amb el casal que interessi Endavant Sant Just Considera que s'hauria d'haver planificat millor El projecte de construcció De l'Institut Escola de Maslluí En una entrevista amb la Aia Flotats Portaveu del grup municipal Ha explicat que, des del seu partit Creuen que la qualitat del servei Ha estat deficient I que s'hauria d'haver actuat abans Per preveure la necessitat De més places escolars Al barri de Maslluí Ha comentat que els mòduls escolars provisionals Són una solució temporal necessària Però el millor seria Que s'hagués planificat La construcció de l'Institut Amb temps suficient Per evitar aquesta situació Segons flotats Malgrat això Ha comentat que aquesta solució Ha estat necessària Actualment Per desestressar Altres centres escolars La portaveu ha destacat Que els mòduls escolars provisionals Es posaran en marxa Amb un curs d'I3 I un de primer d'ESO Pel curs 2024-2025 Respecte a això Des d'Endavant Sant Just Demanen que es replantegi La decisió de començar Només amb dos cursos Ja que la logística Que poden tenir Algunes famílies De portar un fill En aquest centre I un altre fill En un dels altres centres Pot ser complicada Podeu escoltar L'entrevista completa El podcast Que trobareu A la pàgina web De Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota la informació Sant Justenca A l'informatiu complet De les set de la tarda Fins ara Tornem amb tota la informació Tornem amb tota la informació Tornem amb tota la informació Tornem amb tota la informació A l' roasting-te Tornem amb tota la informació Tornem amb tota la informació Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem a la festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Comencem la segona hora de la Rambla, el programa de tardes a Ràdio d'Esvern, i fem l'entrevista al fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, reconegut professionalment, sobretot, per la cobertura fotogràfica d'esdeveniments musicals importants a Catalunya i també per la direcció i creació de programes de televisió de caire cultural i musical. Un clar exemple n'és l'espotnic de TV3. També ha fet nombroses exposicions a forma col·lectiva d'altres individuals i la seva feina com a fotògraf ha estat reconeguda fins a tres ocasions amb guardons diferents. Bé, doncs, el motiu de la seva visita avui a Ràdio d'Esvern ara l'entendreu. I és que si hi ha hagut un nom internacional de la música que hagi ressonat aquests dies pels mitjans, és el del boss en Bruce Springsteen, aquí estem escoltant també de fons, i que en Francesc Fàbregas hi té molt a dir. Hola Francesc, bona tarda, benvingut. Bona tarda, gràcies per convidar-la. Doncs bé, com han estat aquests dies passats? Han rememorat, amb molts records, han vingut a la ment, molts flashbacks del passat, del 81? Bé, la veritat és que aquest concert del 81 ha quedat per vida, no? La retina del cervell o el que vulguis ha quedat per vida i per això, doncs, el tema de l'exposició per la Robert, no? Però, aviam, el Bruce l'he vist més vegades, no? Vull dir, no sé si porto... Amb més ocasions. Sí, no sé si unes set o vuit vegades, no? I aquesta darrera, doncs, aquest diumenge, no? I bé, i la veritat és que l'home en 73 tacos, vull dir... Es mou prou bé a l'escenari, eh? Hola, aviam, no fa aquelles corredisses, no salta, no va tant amunt i avall, però bé, quasi tres hores a dalt de l'escenari sense pausa, hòstia, vull dir, ja m'agradaria a mi. I sort que ha fet un dia de pausa entre concert i concert, perquè... Però bé, bé, no? Vull dir que l'home ho gestiona molt bé i, a més a més, ell mana. O sigui, està clar que és el rei d'en Mambo, perquè a dalt de l'escenari ell, a part de... Controla, o sigui, el veus, que és com un director d'orquestra, no? Que amb les mirades, amb les expressions, tal, tal, tal, no sé què, ell... Ostres! Controla, diguéssim, bueno, la quantitat de músics que hi havia a dalt de l'escenari, perquè, clar, entre l'estrip band, bueno, l'essència és la base, no? Un baix, un piano, un cor, un saxo, tal, tal, no sé què, però allà hi havia com... 20 persones, ostres! Sí, sí, sí, més o menys 20, no? 20 persones al voltant, no? Al voltant, sí, sí, sí, sí, sí. D'en Brus. Posem-ho una mica en context a l'audiència, perquè, concretament, va ser el 21 d'abril del 81, que Bruce Springsteen es va estrenar a Catalunya, a tot Espanya, amb aquest recital que va fer el Palau d'Espos de Montjuït de Barcelona. 42 anys, només. 42 anys, ostres, tu! Sí. Tu, Francesc, vas cobrir l'esaveniment amb fotografies espectaculars, que ara s'exposa en els jardins del Palau Robert de Barcelona. fins al dia 14. I la data de la mostra, suposo que no ha coincidit casualment, no?, amb aquestes dates. Bé, jo quan vaig a... Ara, just fa un any, quan van anunciar a Doctor Music que venia a través del Bruce, clar, el primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb el Palau Robert, perquè tenia clar... Clar, una cosa és tenir clar, altra cosa és que sigui possible, no?, que vull dir, de fer-ho al Palau Robert. Vaig tenir una molt bona entrada... Que bé. Amb la persona que en aquell moment era com el director de... Sí. El director de... No, hi ha una directora i després hi ha, diguéssim, el que és el director de comunicació, que era el Joffre Llompar, i a més a més, malalt del Bruce. O sigui que ja d'això ja ho vaig tenir clar, no? Allà ja tenies... O sigui, la rebuda va ser molt bèstia. O sigui, que vaig tenir una rebuda fantàstica. El sí va ser ràpid. Que bé. Els jardins també, que és el que volia, i l'altre són les dates. Perquè, evidentment, vull dir, poder coincidir... Vèries històries, no?, que era una, que el Bruce estigués a Barcelona. L'altra, que és l'aniversari, no?, perquè el dia següent de la inauguració era l'aniversari dels 42 anys del mític concert de Barcelona. Sant Jordi. O sigui, es van ajuntar una sèrie d'històries... De casuístiques, que... Molt xules, però, bueno, les vam buscar. El que passa és que a cap de quatre dies, per aquestes raons polítiques que estem vivint en aquest país, doncs la directora, que precisament és d'Esplugues, i el Joffre Llompar van haver de sortir, ho diem d'una manera elegant, no? Vale. I el que també he d'agrair, que la nova direcció també van... Se va guardar, diguéssim, el que... Les dates per l'exposició. Les dates i tot l'acord que havíem arribat, sí. Que bé. Si reculem a l'any 81, Francesc, com va arribar la possibilitat o l'encàrrec que tu fessis aquestes fotografies, que anessis a concert amb... Bé, aviam, jo en aquell moment, en aquell moment jo col·laborava, i col·laborava perquè treballar no és la paraula, sobretot els que arrenquem amb el món periodístic, fotògraf, no? Perquè treballar, treballar, vol dir un sou, no. O sigui, col·laborava amb la mítica revista de l'estimat Ángel Casas, que era Vibraciones, i jo vaig tenir la sort per una raó també coincident de la sogra de l'Àngel amb el meu pare, que tenia una carnisseria. Bueno, jo sempre aquestes coses penso que els establiments són un dels llocs més importants... Networking, no? De revisions públiques, evidentment, no? I allà vaig aconseguir una entrevista, perquè just a l'any 74, que és quan comença la revista, jo aconsegueixo tenir una entrevista, doncs amb l'Àngel, gràcies a la sogra, i aquí va començar tot. Aquí va començar tot. Aquí ens vam estimar... Us vau conèixer... Us vam conèixer, i aquí va començar la meva pel·lícula, directament, no?, el 74. I bé, i això ho dic perquè, clar, jo ja tenia un recorregut dins del que seria el fotoperiodisme musical del 74, que a més a més ja havia... Abans del 74 ja havies fet... Abans del 74 jo havia començat les meves coses aquí a Sant Just, perquè jo sempre això ho tinc que reconèixer, jo era i soc de les CES, i la meva història va començar a les CES, no? Bé, no ho sé, algú teria que portar una càmera i m'ha tocat a mi, no? I això és el que reparties, el que repartia les fotos era jo, i bé, i el tema dels concursos, aquestes coses que t'animes, i bé, i a part també els concerts, o alguns dels concerts que es feien a l'Ateneu en moments, diguéssim, del senyor Franco, no? Vull dir que a mi que veia el Pau, el Pau Riba, el Ramon de Maria del Mar, però bé, això va ser després, alguns abans i uns després, no? T'encarregaves tu? Bé, jo feia les fotos per a mi, exactament, jo vaig crear-me el meu propi dossier, no? També vaig començar a fer algunes fotos a fora, també, el Fran Sapa, Crim, Tràfic, els primers concerts que es fan a Barcelona, i això va ser la meva carpeta, van ensenyar-li a l'Àngel, no? D'acord. I a partir d'aquí, doncs, em vaig fer, ens vam fer, bé, vam estar treballant, vam viure moltes experiències, no? perquè va ser un temps molt màgic, molt guapo, que eren els primers concerts que es feien a Barcelona, a Barcelona, no? I gràcies, sobretot a Gai, a Gai Mercader, que va ser la persona que va començar a portar els concerts, no? I clar, vam viure moments històrics, no? Vull dir, cada concert, cada concert era... Un espectacle. Era un ritual. Un ritual. Era com un ritual, ara llentants, no? Sí, sí. Però, clar, el primer, el primer del que deia abans, Crimm, Tràfic, Fran Sapa, els Queen, no ho sé, vull dir... Abans que des de veniment era únic i era... I era únic, sí, Genesis, no? L'Eurrit, molts, no? I també la primera sortida amb l'Àngela a París a fer el de Bowie a l'any 76, no? O l'any 78 a anar a Ibiza a fer el Bon Marley, o sigui, coses que ara les expliques i dic, hòstia, sembla aquí... Ja... Però això és així, perquè jo vaig tenint la sort de... d'agafar els primers concerts, no? O sigui, el fet de tenir... Les primeres experiències... El tenim d'edat, no? El que també... El privilegi és que són els primers, perquè tu ara dius, el Bruce Springsteen, si ara ha vingut 20 vegades a Barcelona, no? Clar, però tu vas el primer. Però fer el primer, i per què? Doncs això, tot aquest rotllo que us ho estic fent, era perquè jo ja tenia un know-how, tenia una experiència, no? que portava uns anys, i bé, i els managers del Bruce havien decidit que només volien un fotògraf, diguéssim, acreditat, val? i em van escollir. Em van escollir a mi com a únic fotògraf oficial per fer fotos al Bruce, que això sona molt bé, però també és durant unes cançons, perquè com passa ara, no? Vull dir que et donen permís per fer tres temes, no? Vull dir que són els pitjors. que són els pitjors, no? I, bueno, vaig ser el fotògraf oficial, no vol, aviat no vol dir això que hi hagi algun altre fotògraf, perquè tinc un amic que encara està i que és molt bo i que també té alguna foto, però, bueno, jo vaig ser l'oficial que em contracta en aquell moment la discogràfica CBS, que era la del Bruce, bueno, CBS i Sony, diguéssim, es van reunificar, no? Sí. Amb aquella cosa, contractar vol dir fes les fotos, fas tres temes, després jo vaig fer també el Pirata i després vaig anar fent fotos en transmissió del públic, no? Bueno. Però amb aquell encàrrec que el dia següent a les 9 de matí jo aquelles fotos les tenia que anar a la companyia, o sigui, ja voleu, i això vol dir que treballàvem en lògic, no lògic, perquè ara tothom, no saps, digital, digital, però algú dius en lògic, i què vol dir això? en lògic vol dir càmeres que portaven carrers de 36 fotos, no? Que ara mateix tu amb el digital tu apretes el botonet i les 36 les fas en 30 segons o menys, no? Sí. I bé, i penso que és un privilegi i tenim molt mèrit, o sigui, en aquell moment teníem molt mèrit Oh, i tant. perquè a més a més això vol dir arribar a casa, arribar a, figura't a l'una, no sé què no era i passar-te la nit literal revelant-ne els fotos. Clar. O sigui que... No, i a part que era molta responsabilitat, no, Francesc? Perquè, o sigui, eres tu la persona encarregada de retratar... Tu acabes de dir la paraula, no? Perquè jo... Que aquelles fotos quedaven... Jo en aquell moment que em van d'allò em tremolaven una mica les cames, no? Perquè en el fons aquelles fotos quedaven per la memòria... Per la memòria col·lectiva de tota la societat. Bueno, part de la societat no, però, bueno, són fotos que... Des de lletra molt amfà. Que, clar, en aquell moment tampoc ho acabes de pensar, no? Però dius, hosti, les fotos van ser repartides a part de Catalunya al reste de l'estat espanyol. O sigui, que són fotos... La gent que pugui anar a Palau Robert, no? Vull dir, que recomano, encara que no sigui meva, recomano molt aquesta exposició, perquè, ja et dic, són fotos, hi ha 30 fotos, hi ha algunes encara que he trobat inèdites, directament, i que, bé, veus una miqueta l'esprinting més, potser, proper, més proper, no? També, no amb aquestes distàncies, que per molt objectius que, papinos, que diem nosaltres, que es pots fotografiar a una distància de 30 metres, clar, i en aquell moment vaig tenir la sort de fotografiar-lo a una distància de 6-100 metres, més o menys, i penso que aquestes fotos també això es veu, no? I també, i amb una cosa, amb una cosa molt curiosa, que jo em feia la pregunta, parlant d'aquesta exposició, que jo em feia la pregunta perquè jo vaig fer una prova de dir, hosti, és que jo vosaltres pinto la beca en blanc i negre, no? Clar. I jo vaig fer blanc i negre i color, directament, però... En aquell any, eh? En aquell any. Sí. I després, ara, faré un, les imprimiré totes en blanc i negre, perquè els jo eren en blanc i negre, però clar, després, però estava mirant i després consultant amb el Jordi, amb el germà i amb alguna altra persona, i jo, hosti, però el color aquest també està bé, i clar, el color també és memòria, o sigui, el color d'aquell moment també era el color. I clar, després vaig pensar, sí, sí, vull dir, les que són de color, color, i les de blanc i negre és en blanc i negre, directament. Però les fotografies que hi ha ara a l'exposició al Palau Robert són fotografies que no havien sortit a la llum, és a dir, inèdites, que tu tenies? Totes no. Totes no. Totes no. Vale. Totes no, perquè, aviam, seria impossible, vull dir, aviam, amb tres cançons i alguna cosa més, poca cosa podria ser. No pots fer més de 30 fotos, no? Bueno, hi ha més fotos, però també jo vaig fer una selecció directament, no? Quantes fotos vas fer, si recordes, eh? Vaig tirar, jo diria que vaig tirar potser com dos carrets en blanc i negre i un i alguna cosa amb color, directament, val? Vale, és a dir, unes 70 fotos. Sí, ara n'hi ha més o menys del 50%, allà, i bé, estic supercontent, perquè a més, és que hi ha moltes casualitats, no? Sí. Perquè el, el, laboratori que jo d'alçava als carrers, els de color, els de balinera, quan ho he dit abans, els rebalava jo i em passava la nit i vaig passar la nit amb la llum vermellata i música. Doncs, nosaltres, els que fèiem, que eren pocs, hi havia dos laboratori de la persona que només se'n rebalaven les fotos en color perquè tu tenies que forçar les asses. Forçar les asses és que si tu la pel·lícula et posa 200 asses, tu la posaves per tenir tres diaframmes més, clar, l'estic parlant una mica en tècnic, o sigui, tiraves tres punts més que vol dir 200, 400, 800, 1.200 asses, no? I això no... No t'ho podien revelar? Només hi havia dos laboratoris. i un d'aquests laboratoris que és EGM, que encara assisteix, ho deixaves a la nit allà amb una bústia i a les 9 del matí el tenien arreglat. Aquest mateix laboratori que és EGM, i dic el nom perquè s'ho merecen, és el mateix que a mi m'he imprès les fotos a car. Després de 42 anys també m'han imprès les fotos, i, bueno, estan espectaculars. O sigui, les fotos han quedat... Bueno, i jo el primer dia que no vaig anar de patir i em va agafar una mica de pell i a la carina directament de bé. Clar. De bé, no? Això vol dir, Francesc, que en aquesta ocasió també has anat al concert i també has fet fotografies 42 anys després? Sí. I et diré una cosa. Bueno, vaig ser... Aviam, jo estic a fora del mercat ara mateix, no? Estic a fora del mercat, vull dir... Clar, jo ara em dedico a lo meu, que és això, recuperar material, no?, i fer exposicions, però bé, vaig poder connectar molt bé amb el Doctor Music, que és l'empresa que a més a més conec el Deo, que és el que ha portat, conec la gent de comunicació i conegut la gent de Sony i evidentment que vaig ser convidat directament, vaig ser convidat i a més a més vaig ser convidat a poder fer també les fotos de rigor, les fotos de rigor que són tres cançons, a 30 metres de distància. Clar, jo al costat meu tenia els companys que s'hi dediquen amb el que hi ha abans, amb uns papinos, jo amb un papin... Amb uns camarots enorme, no? Amb uns trajectius espectaculars i jo amb un papinet més o menys correcte. Però el bo del cas... Amb telescopis anaven, no, no, no, no, però el bo del cas és, així com l'analògic era manual, no hi ha motor i tu, són 36 fotos i cada foto te l'has de pensar una miqueta perquè si no el carret s'esgota directament i després l'has de posar una altra en el que això representa amb els nervis de vegades els carres i els carres i els carres i els carres ara, si ara, per exemple, algú agafa el meu Instagram i agafa l'Instagram d'un gran amic fotògraf que a més a més per mi és ara el millor que se'l farà encendre i podràs veure que les fotos són quasi iguales. D'acord? Per què? Doncs perquè tires allà, vull dir, abans tiraves una, allò, cada 3 segons o 4 segons ara, el que deia abans, amb 10 segons hem d'estirar 30 i és això, estàvem més o menys en mateix lloc i dic, hòstia, aquesta foto és que és clava de la meva, no? Sí, sí, ostres. No sé si és bo. Clar. I tu saps com retratar els moments? És a dir, clar, has de captar l'essència de l'artista, no?, que estava amunt de l'escenari i suposo que no només t'ha passat amb en Bruce Spring, suposo que... Mira, m'agrada molt aquesta pregunta i t'ho diré per què. Perquè estic en un moment ara mateix que estic preparant una altra exposició i em veig mal que s'està retrasant perquè la primera cosa era que anava en paral·lel amb aquesta nou Bruce i precisament aquesta exposició perquè jo he recobrat ara molt material, el fet de la desaparició de la revista Rock Deluxe, que jo també vaig ser l'editor, perquè això, la secuència era Vibraciones, Rock Especial i després el Rock Deluxe. El meu material, el meu material, part del meu material, estava en aquests despatxos i arrel de la desaparició, arrel del Covid, jo vaig poder recuperar doncs molts arxius. D'acord. El fet de recuperar molts arxius m'ha fet pensar i dir, ostres, jo digitalitzar per digitalitzar sóc incapaç perquè fa molta mandra. Clar. I a partir d'aquí em vaig crear una història, em vaig crear un objectiu, no? Després de l'esprinting, què puc fer? i el que estic fent, perquè això és ara i que espero que s'estreni igual a finals de maig i si pot ser que siguin mitjans de juny millor. D'acord. Però a on? També al Palau Robert? No, no, és que, mira, tinc la, no ho sabem, tinc la sort de que me'n vaig de Palau a Palau. Ah, mira. Sí, me'n vaig de Palau. Caram, tu, això és aristocràcia pura, eh? Me'n vaig de Palau. De Palau en Palau. Me'n vaig de Palau a un nou Palau molt xulo, molt xulo, que és el Palau Martorell que s'ha inaugurat fa com 3 o 4 mesos. Té dos... Està al davant mateix de la plaça de la Mercè, al carrer Ample, a darrere de Correus. Sí. I hi ha dos espais. Un es va inaugurar ara fa... O sigui, fa 3 mesos amb una exposició del Sorolla i després amb una exposició més de Playmobil. Clar, jo aniré a l'espai Playmobil. Això és, diguéssim, un espai més alternatiu i un espai més... més cool i més solemne o dir-ho com vulgui, amb exposicions, diguéssim, de gran tirada i tal, no? O sigui, compartirem exposicions amb una de fotografia i una de pintura. Ah, mira, ara l'ubico. És que he hagut d'obrir Google Maps, més o menys, per ubicar-me per on està. Està allà el... Sí, sí, d'estar a la plaça de Mercè. Sí, sí, sí. I bé, i aquí, i això, i on anàvem, era que l'objectiu, quan tu fas la pregunta, és part de les fotos és el que estic estic recuperant fotos que jo he fet que jo he fet en directe però el que vull és expressar... Bé, el que vull és què ens estan explicant els musis, què ens estan dient amb les seves mirades, amb la... quan canten amb les seves expressions de tristesa, d'alegria, de força, de fúria, tal, tal, tal, tal. Tot això... O sigui, estic agafant fotos més com de... més de primers plans, més de mitjus plans, no? Sí. i buscant aquesta... Buscant això. Això, el que transmeten, no? El que transmeten, no? I això serà una cosa molt bèstia, molt bèstia perquè no ho vull acabar d'explicar perquè em penso que és una sorpresa. Clar, sí, millor. I aquí no veurem fotos, les fotos d'aquelles que també jo n'he fet però sempre jo a mi m'ha agradat més buscar això, buscar les mirades, buscar què ens estan dient els musis, el retrat. El retrat en directe, no? O sigui, que hi ha una part que també serà el retrat en directe, no? Sí. Que dius, ostres, però això és en directe, això és en directe. És qüestió també, bueno, cadascú tenim la sort del fotòleg que cadascú té una mirada específica, no? I jo em vaig dedicar a això. Potser no em vaig dedicar tant al món de l'espectacle, de la llum, colors, i vinga festa, no? Sinó de retratar, no? Sí, sí, de buscar el retrat, no? De l'essència, d'anima dels cantants o les cantantes, no? Una mica això, no? I mira, i això em lliga molt amb això que em preguntaves perquè és l'essència d'això. Bueno, això i també, evidentment, fotos que ja ni me'n recordava, algunes inèdites, i... Perquè les tenies en digital, les fotografies? No, no, no, no, no, no, no, eh? Clar, és el que et deia, ja, ja. O sigui, jo, totes les fotos que tenia arxivades són fotos en diàpols, que és com treballar amb nosaltres, o en negatius en blanc i negre. Clar, tot això vol dir que s'ha de digitalitzar. Bueno, aviam, jo he fet una cura bastant selectiva de dir, bueno, d'aquestes 100 fotos, agafo dos o tres, eh? Ja, clar. Perquè si no, és impossible. Si no, ens podem passar allà la vida intentant seleccionar tant de material. No, no, però, si et busques un... Clar, l'important era crear-me un objectiu, i després anar a vendre, perquè les coses no són tan fàcils. Jo estic explicant així, m'ho dic, aquest és el rei de Mambo i se'n va aquí al Palau i se'n va a l'altre Palau. Clar, també has de... No, no, clar, t'has de vendre una mica, no? No, i m'he gastat una pasta, no fent proves, sense... i ensenyant una mica el producte, com podria quedar, no? I, bueno, de moment, això m'han comprat. Altres artistes, Francesc, que hagis intentat retratar, no tant com dius tu, com a xou o espectacle, no?, de nivell musical, de concert, sinó més personatges a qui li hagis volgut captar l'essència i tot això, que t'hagin marcat, no?, en certa manera, perquè hagis estat, potser tu, posem un tracometes, potser el pioner, o perquè a nivell personal, hagi estat una feina molt gratificant fer-ho, que tu tinguis. Aviam, aquí es barregen els artistes que m'agraden i els artistes, diguéssim, que et donen joc, també, no?, perquè hi ha artistes que et donen més joc que altres, no? Clar. Si jo poséssim ara, poséssim, a la llista dels que m'agraden, però tanmateix també són disfrutes fent fotos, evidentment, a l'Sprinting estaria entre els tres primers, no? Jo, de l'Sprinting, s'ha de dir que el mateix, jo no esconto música d'Sprinting a casa, però, però el concert, el concert no te'n pots perdre. No, no, clar, és que no només és la música, és tot l'espectacle. Però ja és ell mateix, és l'espectacle, vull dir, és diferent d'anar a veure un concert del Rollins o un concert del Coldplay, que és allò, festival de llum i colores. Sí, viva la vida. Bueno, està bé, està bé també, però és diferent, no? I, bueno, i encara que aquesta vegada l'Sprinting portava, bueno, és sobri, és sobri, però sí que portava unes pantalles amb una qualitat i amb una qualitat tècnica i una qualitat artística espectacular, que això s'agraeix sobretot per la gent, no?, per la gent. Doncs, el meu top ten, directament, vull dir, seria Bruce Springton, seria el de Bowie, que vaig dir, bé, bé, era un personatge, bueno, jo vaig tenir la sort de fotografiar-lo a l'any 76, quan anava de dandy, no?, amb el tratge blanc, o sigui, era un espectacle, directament, no? Sí, s'havia fet ell... Després, evidentment, el Marley, clar, jo vaig tenir la sort, vaig tenir la sort de... El Marley, a Espanya ha vingut dos vegades, o sigui, va anar a Eivissa, el 78, que jo vaig tenir la sort d'anar, quan l'Àngel Casas ja no estava a Vibraciones, havia fet un... Bueno, estava a Transmissió Espanyola amb un programa que se deia Poc Grama, que el feia amb ell, que ja no hi és, i el Carlos Tiena, que va morir fa 10 dies, precisament, i el Diego Marrique, que són, bueno, tres personatges del Premi Musical de lo millor, de lo millor, i per l'amistat em vaig ajuntar amb ells, i vaig anar a Eivissa, i vaig, bueno, i vaig fer, que això ho veurem amb aquest nou espai, una cosa que mai ho he aconseguit, impossible, perquè, aviam, els músics i els mànagers són els que tallen el tallen... Posen barreres, no? Posen moltes barreres, però en aquest concert, bueno, el de Marri va ser espectacular, perquè anem a l'aeroport, veiem com va ser l'avió, com cruza, que no sé si va passar per l'aviona, perquè fins i tot si entrem a TVE espanyol i posem bon marri d'Eivissa encara jo surto per allà, i es veu el recorregut, no?, diguéssim, del bon marri per allà, per fora ja directament, després anem on estaven, diguéssim, al·lotjats amb una masia, portem l'entrevista que ningú entén res, directament, no entén res, anem a l'assaig i anem al concert, o sigui, un perfecte document, o sigui, jo no ve, aviam, l'única vegada que vaig aconseguir... 24 hores amb en Marley? No tant, però són, bueno, són unes quantes hores, però diferents llocs, quina experiència. Aquest seguiment, jo només, una vegada vaig aconseguir, la primera vegada que ve el Rollins aconsegueixo una foto, aquesta foto del Marley és una foto bastant icònica, que la tornem a veure aquí, i una altra foto icònica també és la del Jagger, atreveixant també, la duana, sol, amb dos grisos a costat, no? Vull dir, que ens estan explicant alguna cosa, no?, el tema aquest de 76, amb els dos grisos a costat, etcètera, etcètera, no? Després hi ha músics, la pregunta, bueno, després em deixo, per mi, el meu estimat el teu... Neil Young, no?, que per mi el Neil Young és... El Neil Young sí que jo... Aquest sí que l'escoltes, eh?, per la cara que fas... El puc escoltar, no em canso, i també l'hi he viscut, en directe, vull dir, quatre o cinc vegades. Quina sort. i sí, sí, no, sí, amb el Neil Young vam fer una cosa i la meva dona, la Marina, amb la panxa del David, l'any 80 ens vam anar a Lyon, sí, amb unes coses que fèiem, que anem borrades a la part de cotxe, anar a Lyon, fer les fotos i tornar, eh? Uau, només per això, eh?, però bé, suposo que hauria valdre la pena, clar. Sí, i a més a més, i a més a més, acompanyat, acompanyat de Nis Lothran, que és el guitarra que va estar ahi amb el Bruce Spring, o sigui, que també és de l'Strip Band, no, el Disney. O sigui, bueno, això són historietes, no?, però que he tingut la sort de poder ser-hi i de poder estar al costat d'aquests cantants i de poder-ho compartir, que és la gràcia aquesta de poder-ho compartir i poder-ho ensenyar, no?, i després hi ha altres personatges, vull dir, aviam, personatges com el Raimon, no?, també ens posem aquí, no?, vull dir, el Raimon, bé, la foto també, icònica és el vent, tu veus la foto i dius, està cantant el vent, sí, clar, és el vent, no?, tota la seva energia, l'obidi, una foto molt, que sempre hi tinc molt de crenyo perquè va ser una foto que vaig fer al 74 també, quan era aquell procés que jo estava, que jo estava començant, no?, també fent-me el meu dossier i que ha fet els camerins de l'Ateneu, no?, o sigui, bé, tot això, aquestes fotos són icòniques i s'han vist, però clar, han passat bastants anys i tornar-les a veure penso que pot fer gràcia, no?, i Francesc, l'última pregunta sobre els avanços tecnològics, sobretot també la intel·ligència artificial, no?, que ara està bastant damunt la taula, com creus que afecta la feina dels fotògrafs, dels fotoperiodistes, per exemple, en els grans concerts, no?, a l'hora de cobrir aquesta mena d'actes, és una feina que s'acabarà extingint, clar, jo penso que estem passant, des de fa temps estem passant un moment, bueno, jo ja dic que estic a fora del mercat, però estic veient i estic sentint també les queixes. Bé, tu t'hi has dedicat molts anys i també... Sí, bueno, aviam, en aquell moment era fer-les tres cançons i adiós, no?, i després hi havia moltes vegades que jo no agafava ni el fotopàs i me n'anava directe a un públic perquè jo volia fer fotos, o sigui, no volia cobrir si no volia fer fotos i passar molt bé, no? Estan passant moltes coses estranyes, no?, perquè abans de la intel·ligència artificial que estem parlant ara o que m'estaves preguntant hi ha hagut concerts que... hi ha moltes contradiccions, hi ha concerts que ja ni el fotor professional han de setentrar per aquelles coses de dir, sí, vull dir, clar, no sé, la gent Birkin... Que potser que no volen que quedi retratat algun... La gent Birkin, Beyoncé, Adele, vull dir, el fotor no ha deixat d'entrar, no?, i amb el mitjà dic, no, Patràs, és que ja et passarem la foto que veurem nosaltres, no? i què passa? que hi ha mils de persones que estan fent fotos amb el mòbil, fotos i vídeos, on està la... i això és una contradicció, o sigui, aquestes persones també penjaran les fotos, no?, el fotògraf es queda al carrer. el concert d'aquesta setmana, el del diumenge, sí, aquest diumenge, vull dir, els companys que van fer les fotos, les tres fotos, sí, després al carrer, o sigui, no fan poder quedar, no, adiós. Bé, van fer les tres fotos i a fora. I a fora, entens? Jo, jo com sóc un enxufat i sóc un prevellerat, no, bueno, tenia, em van convidar, i em van convidar, i tenia, després d'això, tenia l'entrada per anar, diguéssim, a veure el concert. Entens? Però ja, amb això, ostres, molt complicat, o sigui, l'altre dia, parlant precisament amb aquest amic, el faran encendre, veig la foto, i dic, hòstia, la foto amb l'Obama, amb la dona, que és una foto, dic, hòstia, Faran, com ho has fet això, tio, que no sé què, li vaig demanar el mòbil a la meva dona, tens un iPhone 14, i d'aquí quatre dies tindràs un iPhone 20, i a mi no anem, o no van en càmeres, això és la tècnica, l'entrenes artificial, no sé com anirà a parar, no sé si ho vaig llegir, l'altre dia va haver-hi un premi important de la Sony, que va guanyar el primer premi, i l'home, ho va dir, diu, ei, que això està fet d'artificial, no? Clar, o sigui, això està posant damunt la taula, que bé. Doncs, Francesc, recomanem a tothom que vagi al Palau Robert, als Jardins, a veure aquesta exposició, de les fotografies? Sí, no, perdona, hi ha una cosa molt, molt xula, també, que ara que estava recomanant l'exposició, que no em vull oblidar, que hi ha un disseny, d'un amic, que es diu, Òscar Cossidor, que ha fet un disseny d'exposició, que ell, d'alguna manera, ha vist el tema analògic, ho veurà allà, després, que hi ha una sèrie de testimonis, de persones, amics, i per a les fets musicals, que van estar, aquell concert del, a part d'allò, a part del concert del, del 81, directament, i que, junt amb les fotos, o sigui, hi ha les, les seves sensacions, no, com van veure el concert, o sigui, que, que acompanya les fotos, no, de la situació. Que acompanya, vull dir, que penso que, és una bona història per entretenir-se, no, i hi ha gent, ja et dic, hi ha gent que m'ha donat el seu text, com el Gai Mercader, el Loquillo, el Manel Huérga, el Jordi Bertran, el Gail Jaraba, el Marc Mateu, el Saber Trepat, o sigui, una sèrie de persones, doncs, que van viure al concert. I també han col·laborat. A això mateix. A l'exposició. Molt bé, doncs, també un agraïment per a aquestes persones. A això mateix. Francesc, ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern. Podríem fer un altre programa. Oh, i tant, exactament, és el que veig, eh?, que ens ha donat això per molt, bueno, clar, és que tot s'ha de contextualitzar i posar en el seu moment i fer una explicació de com va anar la cosa. Molt bé. Que vagi molt bé i esperem veure l'exposició i aquesta altra del Palau Martorell també. Home, ja en parlarem, ja. Sí, oi tant? Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. El meu país, la pluja, no s'aploré. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota com té. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya. Ens quedem amb aquesta mateixa dècada de la que hem parlat amb en Francesc Fàbregas, fotògraf Sant Justenc. De fet, va ser el primer, ja ho hem estat parlant, que va fer les fotografies oficials del primer concert que va fer Bruce Springsteen aquí a Espanya, a Barcelona, al Palau d'Esports de Montjuïc. Hem estat parlant amb ell una mica sobre la seva trajectòria a l'hora de retratar aquests grans artistes, grans personatges, com va ser la sensació i l'experiència d'estar ben a prop d'en Bruce Springsteen i també el concert que va fer aquest cap de setmana passat, aquests parells de concert que ell hi va tornar a anar. Doncs bé, ara estem escoltant Walk Like an Egipcien del 85 de la banda The Bengals. de la banda The Bengals Entrem a consultar el portal digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3, Catalunya Ràdio, 324, etc. i ara mateix en el top 10 en aquest rànquing de les notícies més llegides i més comentades, sapigueu que la primera notícia, allò que més ens interessa i que més estem llegint els catalans a aquestes hores, és una notícia que fa referència a tot el que ens diu la nostra femta. Diu així el titular, posa tot el que ens diu la femta, les caques ens avisen quan alguna cosa falla. Entrem a la notícia i de fet ens parla de la microbiota de l'aparell digestiu, que és el nostre, diuen aquí, segons cervell, perquè ens alerta de possibles malalties la femta i té un gran potencial curatiu, però que els humans no hem après mai a escoltar-la, la microbiota. La segona notícia més comentada és la que fa referència a la detenció dels sospitós de matar a trets un noi de 15 anys a Sant Hipòlit de Voltregà. Una notícia que s'explica que els Mossos van rebre l'avís d'una discussió que va haver-hi al carrer a les 5 de la matinada i que es van trobar a la víctima mal ferida. Doncs és això, la notícia del noi de 15 anys que va morir assassinat fa un parell de matinades a Sant Hipòlit de Voltregà. Ara mateix és la segona notícia més llegida i més comentada. I la tercera, per tancar aquest podi, fa referència als alumnes de primària, que es veu que rebran un xec de 100 euros per comprar material escolar. És un anunci que ha fet el govern com a moda d'ajuda en forma de vals per comprar llibres, material de papereria, motxilles... Doncs sí, és una donació que farà el govern amb aquest xec a les famílies dels alumnes que estudien educació primària per comprar aquest material escolar durant aquest estiu del 2023. L'ajut està destinat als infants d'educació primària escolaritzats en el curs 2023-2024. Per tant, aquells que aquest any hagin fet sisè de primària i passin a l'institut, en aquests, per exemple, ja no els servirà. I és una ajuda que dona el govern tant en els centres públics com també en els concertats. I això són aproximadament, atenció, mig milió d'infants que els que ara cursen infantil 5, i és a dir, P5, també hi entren, clar, òbviament. Aprofundint una mica més en la notícia, la Generalitat ha explicat que aquests vals es distribuïren per correu postal aquest estiu i que es podran gastar en els comerços adscrits d'arreu de Catalunya per comprar els productes que hem dit, papereria, diccionaris, llibres, jocs educatius també, calculadores, material d'escriptura, això sí, fins al 30 de novembre. L'objectiu de la iniciativa és pal·liar l'increment de preus i ajudar a atenuar l'impacte que està tenint en les famílies. L'escalada de la inflació ha disparat el cos de la tornada de l'escola i quan va començar el curs actual, el 22-23, les famílies es van trobar que havia pujat el preu del material escolar i els llibres de text també, però també tenint en compte la roba, el calçat, pujava tot, doncs bé, a xifres, realment molt per sobre del que havia estat la mitjana a l'hora de començar els cursos d'altres anys. En el cas del paper, per exemple, l'encariment de la matèria primera va superar el 23%, tot i que tant establiments com editorials van assegurar que no havien repercutit tota la pujada en el consumidor. Doncs bé, aquestes tres notícies que hem comentat són les que estan en el podi de les més llegides, comentades a nivell dels mitjans catalans. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de bici sense edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa Voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o enbici-sencedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara acabem aquests minuts que ens queden del programa fins a arribar a les set en punt escoltant l'Aitana, però també comentant algunes efemèrides d'avui, dos de maig, perquè hem parlat dels dies internacionals, però no d'aquells fets històrics que van passar tal dia com avui. Per exemple, a Madrid, l'any 1808, un 2 de maig, es va produir el que es coneix com l'aixecament del 2 de maig contra les forces napoleòniques del primer imperi francès, que va desencadenar la Guerra del Francès. El mateix dia, els alcaldes de Móstoles van signar el banc dels alcaldes de Móstoles. Tal dia com avui, Pablo Iglesias, l'any 1879, a Madrid, va impulsar la fundació del Partido Socialista Oblero Español a la taverna Casa Labra de Madrid. També tal dia com avui, durant la Guerra de les Malvines, el submarí nuclear britànic, HMS, va enfonsar el creuer argentí, ara General Balgrano. Això va passar el 82, a prop de les Illes Malvines. També tal dia com avui, del 97, Oviedo Astúries, l'equip científic del jaciment arqueològic de Tapuerca, va obtenir el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica. I tal dia com avui, un 2 de maig del 2011, Osama Bin Laden va ser assassinat per un equip dels CEAL de l'exèrcit dels Estats Units. Avui és l'aniversari 2 de maig de l'actriu i pallassa Pepa Plana que va néixer l'any 1965 a Valls. També és l'aniversari de l'actriu catalana Eva Santolària que va néixer a Barcelona el 1975. Tal dia com avui, també va néixer l'escriptora cubana Zoe Valdés a l'Havana l'any 1959. o també, per exemple, la compositora Lily Allen que també és actriu i cantant anglesa. Va néixer al Regne Unit l'any 85. I hem de dir com a necrològiques que tal dia com avui va morir Leonardo da Vinci, científic i artista renaixentista. Moria a la senyoria d'en Boas al Regne de França l'any 1519. Res més. Tanquem el programa d'avui dimarts 2 de maig. Us hem estat fent companyia des de les 5 de la tarda aquest parell d'horetes. Nosaltres tornarem demà també a la mateixa hora amb més coses a comentar. Podeu recuperar tots els continguts d'avui i els podcasts que fem al programa entrant a radiodesvern.com. Ens podeu anar seguint també a les xarxes socials arroba a la Rambla 9-8-1 tot seguit i amb minúscules tant a Twitter com a Instagram o bé també a les comptes de radiodesvern arroba radiodesvern. Ara toca escoltar l'informatiu complet de notícies de la mà de Mariona Sales Vilanova a les 7 en punt per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà aquí a radiodesvern. Que vagi bé!