#375 - Activitats del Cau de Sant Just i la història del còmic

Bona tarda Sant Jús, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dijous 4 de maig. Benvinguts i benvingudes a la RAM, del magazín de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Jús. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de mobilitat internacional de Sant Jús. Trucarem a l'Aroa Carmona des del casal de Sant Jús i comentarem amb ella aquests projectes que s'estan desenvolupant i que estan organitzant. Després, tot seguit, parlarem amb la tècnica de l'Ajuntament, Júlia Viladot. Ella parlarà dins d'aquest espai que fem quinzenalment amb el grup de la xarxa 06, grup del món educatiu transversal, en el que hi participen normalment famílies, docents, especialistes del món de l'educació, del joc, etc. Avui, la Júlia Viladot ens presentarà l'activitat dels divendres al parc, que es faran durant el mes de maig. Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esbel, farem primer de tot una entrevista en Pep Vila, jove Sant Justenc, membre del Cau de Sant Jús. Amb ell parlarem de la cancel·lació del fastru, que havia de tenir lloc aquest dissabte al casal de joves, i també d'una activitat que estan organitzant per al 21 de maig, que es tracta del primer cercavila que organitza l'entitat del Cau, aquí a Sant Just. I després, tot seguit, farem passar al veterà Pere Oliver, perquè ens parli del món del còmic, de les vinyetes i de les novel·les gràfiques. Tot això ho tindrem aquesta tarda, eh? No marxeu, que comencem! El meu país, la pluja no s'aplauré El canvi climàtic asseca els rius Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom Cada gota compte La pluja no la controles, l'aixeta sí Generalitat de Catalunya Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial Va, que estem en aquesta primera hora de la Rambla, el Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern. Agafem les coses, anem fins al casal de joves i parlem amb l'Heroa Carmona, que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. Hola, Heroa, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Núria. Com esteu? Bé, molt bé. Amb ganes que ens expliquis nous projectes, noves activitats que estigueu fent, preparant des del Servei? Doncs bé, noves, noves, noves, no et puc explicar perquè encara no han sortit els resultats de la convocatòria que ens vam presentar al febrer. Sí. Aquí són bastant lents, eh? Espanya i França són bastant lents en comparació amb altres països i encara no tenim això com el resultat, no? Bé. Sí que tenim, sí que és cert que puc donar una notícia. Ah, bé. I és que l'intercanvi juvenil per menors per l'any que ve, en època de Setmana Santa, sí que ha estat aprovat. Ah, sí? Ostres, que bé. Sí, sí, així que tindrem l'oportunitat un altre cop de marxar a Setmana Santa amb 10 joves d'aquí de Sant Just, a un país que encara no volem revelar. Ah, no? Per què? Perquè estem treballant per acabar de tancar la coordinació amb aquest país i, a més, així també fem una mica d'intriga, no? Que com encara ara han de venir tres intercanvis que estem preparant, doncs així deixem una mica d'intriga per més endavant. D'acord, molt bé. Doncs de moment sabem que marxareu per Setmana Santa de l'any vinent, no sabem el país, però, bueno... Sí, exacte, però, bueno, sabem que hi haurà 10 persones i aquí tornarà d'oportunitat, i això ho dic perquè estem ara amb el Sergi i fent aquí una selecció dels participants que han enviat les cartes de motivació pels dos intercanvis que tenim a l'Alemanya. A l'estiu. I el Juliol, sí, i hi ha molta gent, s'ha presentat un món de gent, les cartes són maquíssimes, molt, molt, molt boniques, és una creativitat increïble, però estem supersorpresos. Bé, no sorpresos, perquè en realitat sabem, no?, quan demanes, quan dones llibre-te perquè la gent sigui creativa i demanes que donin el millor de si mateixos, ho fan, està clar, ho fan. Que guai. Tenen molt de power, no?, tenen molt de poder. Que guai. El que passa és que clar, s'ha de fer compte a la selecció, molt, perquè dius, tio, m'han d'hauria tot, m'han d'hauria tot, m'han d'hauria tot i tot. Quantes places hi ha, Aroa, per aquests intercanvis de l'estiu? Doncs per un dels intercanvis hi ha 8 places, que és el del Juny, hi ha 8 places, i el del Juliol hi ha 7, o sigui que... I quantes cartes de, quantes sol·licituds de joves us han arribat? Mira, per la Juny, per la Juny hi ha 25 persones que s'han apuntat, i per la Juliol no t'ho sé dir, perquè encara no ho hem obert, però hi ha el doble, aproximadament. Ostres! Perquè m'han anat arribant a les orelles, saps? Caram! Uau! Sí, sí, és complicat, és molt complicat, perquè a més és que... Bé, això que et dic, que al final fan unes cartes de motivació molt mates, cadascú amb el seu estil, però supercurrades, cada cop més, increïble. i llavors ens fa difícil, però el que et deia de la propera oportunitat ho enllaço, no? Sí. Perquè al final, el que m'agrada sempre fer, no?, és com recordar que no perquè no hagi sigut seleccionat o seleccionada en un primer intent o en un segon intent, això ja has de treure la tovallola, no?, que oportunitats al servei hi continuaran havent, i continuaran havent, no? I que si no d'ara, doncs és després, i si no després, i que el dia que sigui serà el dia que haurà de ser. S'ha quedat molt així, eh? I els joves s'ha sent de merxa i diuen, mira, guapa, no és que vull anar allà, no?, òbviament. Però, bueno, donar una mica d'esperança que les oportunitats no s'acaben. Exactament. Clar, clar, clar, que sempre hi haurà alguna oportunitat o altra per poder marxar, no? Exacte, exacte. I que treballem fort des d'acabar per continuar, no?, farint oportunitats i que això no quedi en només un cop. Bueno, estava mostrat, eh?, no queden només un cop, que portem nou anys sent-ho fent. Però, bueno, tot i així, que no es desesperin. Que no es desesperin. Vale. I, Aroa, sé que, bueno, l'últim cop que vam fer aquí aquest espai de mobilitat, van venir els joves que van anar durant la setmana a Santar d'aquest 2023 a Geòrgia. Sí, exacte, sí, sí, sí. I jo no sé si ara heu fet alguna activitat també de difusió cap a les famílies, no sé si vau fer alguna reunió amb els pares i mares. Ai, que bé que m'ho pregunti, això, Núria, perquè, de fet, és demà. Ah, mira. Demà, divendres, el que van les joves, a les 5 del... Perdona, a les 7 del vespre? Sí. A les 5 hem quedat, també. A les 7 del vespre s'obren les portes de la sala Ovidi per convidar tothom, és obert, que vinguin a la jornada de difusió o acte final, l'anomenem de dues maneres, no? Per ells com a acte final, també és formal, seria jornada de difusió, on aquests joves que van a la ràdio estaran aquí a ensenyar les fotos, els vídeos, els balls, les activitats, tot el que van viure allà, no? Compartint-ho amb la comunitat. I després hi ha tot un picà-pica, que per a les nenes també, com molt lligats als països que hi vam anar, vull dir, serà molt guai. Té una durada de dues hores, serà de 7 a 9, i tothom, és entrada lliure, i tothom que vulgui pot venir, que vulgui veure què és el que van viure els joves, que tinguin relació amb aquests joves, o jo què sé, o que no tinc cap plan millor, doncs endavant, està obert. Molt bé. Òbviament, les famílies són les primeres convidades. Clar, exacte. Clar, les famílies són les primeres convidades, ja sabem que vindran inclús alguns avis i àvies, que això sempre tromple de tendresa, saps? Clar. Perquè és com, que maco... Bé, no sé, molt bonic. Però, bueno, que pot venir gent, simplement, que digui, escompte això, de la mobilitat internacional, que he parlat de la Sánchez, que és, no? Clar, què fan? I poden venir. Molt bé. Doncs fem un resum. A veure, ara hem parlat de cada mà i aquesta activitat de difusió, no?, del que van fer els joves en l'intercanvi de Geòrgia, també que esteu a l'espera que us donin el vistiplau de si s'han aprovat o no els projectes que vau presentar al Fabrem, i també que ara esteu fent la selecció, una mica, esperant a rebre també aquestes cartes, no?, de sol·licitud dels joves per participar en els intercanvis que es faran a l'estiu. Déu-n'hi-do. Bé, la sol·licitud s'ha tancat ja, perquè es va tancar a la nit del dimarts, i ara estem amb el Sergi, estem fent la selecció, que, de fet, la volíem finalitzar avui, però tenim tantes i tantes coses entremig, que tampoc podem només estar amb la selecció, que segurament haurem d'haver els joves que la tinguin un dia, un parell de dies més tard, però sí, estem en procés, estem en procés. Molt bé. Hi ha més cosetes, Aroa, que ens vulguis avançar o comentar, que ens deixem en el tinter? Doncs, actualment, que estem finalitzant el projecte de solidaritat, el que ha sigut el nostre primer projecte de solidaritat amb la companyia de la mare meva, que a més crec que estrenen una obra dintre de poc, aquell casal, i que serà una meravella, perquè estem veient com fan els seus... Assajos, no? Assajos, exacte, si s'ha buscat. Els assajos, i pintar super, superbé. Doncs, elles estan ja en una fase més final del projecte, no? Sí. Ha permès també que puguin fer aquestes obres, està permetent que puguin fer tallers aquí al casal, han fet el casal de Nadal, el casal de Sant Mala Santa, ara faran el casal d'estiu, vull dir que realment... Sí, s'estan treballant moltíssim. I estem a la desespera de, si ens donen l'aprovació, del segon projecte de solidaritat que hem presentat al marc de l'European Solidarity Corps, de la VallFest, que també he vist que ja tenen programat el dia, i estan treballant fort amb tots els artistes convidats per aquest any, doncs el projecte s'ha demanat per poder tenir una subvenció per l'any vinent. i estem esperant aviam si ens donen resultats. Vull dir que també tenim cosetes molt relacionades amb les entitats del municipi. Clar, molt bé, molt bé, Déu-n'hi-do. Doncs, Aroa, si et sembla, ho deixem per avui, també a veure amb aquest segon projecte de solidaritat de la VallFestival. I tant, i tant, clar que sí, clar que sí. Molt bé. Donarem més detalls de tot. Fantàstic. Doncs que acabis de passar bona tarda, Aroa. Gràcies, vosaltres també. Adeu. Adeu, bon dijous. Bon dijous. I nosaltres ens quedem aquí a la Rambla escoltant un tema dels Amics de les Arts, el seu famós Jean-Luc. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial, de cinema frances a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. i et deixo aquí a sobre un cobre llit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer cautó, difícilment igualable. Però ja no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I en una pareta al fons, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cap. Ai, Jean-Luc, ai Jean-Luc, voi entendre o Però non puc, ai Jean-Luc, ai Jean-Luc. Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc, voi entendre o Però non puc, ai Jean-Luc, ai Jean-Luc. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada La xarxa 06 tracta normalment un tema cada trimestre, aquest trimestre l'estan dedicant al joc en l'entorn familiar, però avui ens venen a parlar d'un altre tema. La xarxa 06 en aquest espai quinzenal a la ràdio avui ens porta la convidada Júlia Viladot, que és tècnica de l'Ajuntament de Sant Just i també és una Sant Justenca molt vinculada amb les activitats i les associacions de lleure d'aquí del poble. Hola Júlia, què tal? Hola Júlia, què tal? Hola, bona tarda. Entre infants i famílies que potser són d'altres escoles i de normal no es troben. I aquestes activitats normalment es fan, entenc que els caps de setmana, fora una mica de la rutina del dia a dia, normalment quants són? Són els divendres, els divendres de maig, feixels divendres al parc, i cada any ha anat variant. Abans de, o sigui, per preparar l'activitat en si, reunim diverses entitats que es volen involucrar i desenvolupar algun tallet durant els divendres al parc. Llavors decidim si fer-ho durant un divendres, dos divendres, tres divendres o quatre, en funció de la implicació de les entitats que hi hagi. D'acord, perdona, eh? Quines entitats normalment d'aquí del poble s'encarreguen o organitzen? O sigui, de normal participen, o sigui, això ho organitza les xarxes 06, que som l'Adèlia, la directora de l'escola Bressol, i en aquest cas jo també. I les entitats que participen i col·laboren, de normal són AFAS de les escoles, molts cops de 6et, que també a la vegada fan diners per als vetres de final de curs, també l'AFA de Marrecs, aquest any també participa al cau, l'espai de joc, que és aquest servei que hi ha a la vagoneta, també fa un espai, el carreu blau sempre participa també, patim-patam, també fan tallers, la colla gegantera, venen amb l'arrel, que la fan ballar, la mostren els infants, que es poden posar sota, toquen la graia, també ve la biblioteca, que fa un racó del conte, i altres anys havia participat també al hockey, que era molt habitual, l'única aquest any, no sabem per què, però no ve a participar, i també pal, el projecte de lectura. Ah, és veritat, el projecte d'animació lectura. Correcte, això. Ah, molt bé. I normalment es fa per temporades, o es fa tots els divendres del trimestre, o com s'organitza? Es fa al maig, que creiem que és una època que ja fa bon temps per estar al carrer, i tampoc és un abril, que a vegades són molt plujosos, llavors es fa aquells divendres del mes de maig, intentem que no coincideixi amb altres activitats, i sempre intentem que comenci el primer divendres de maig, per si plou, per si passa alguna cosa, que es pugui allargar per darrere. Tot i que aquest any, com que el divendres 6 de maig, perdó, el divendres... Aquest divendres... Aquest divendres és 5. Doncs aquest divendres 5 de maig es celebra el dia de la dança aquí a Sant Jús, i llavors, per no contraprogramar, ho comencem el dia 12 de maig. I es tria alguna temàtica o algun fil temàtic, no sé si hi ha en aquests 4 divendres, o cada divendres són activitats a part diferents? No hi ha cap temàtica que ho relacioni, més enllà del joc pels infants, que siguin el centre d'atenció, l'experimentació, tallers artístics i espais de joc lliure. O sigui, no hi ha cap temàtica que ho relacioni tot. D'acord. I cada divendres, en funció de les entitats que participin, es fan uns tallers o uns altres. Hi ha algunes entitats que participen tots els divendres, i hi ha d'altres que només un dels dos en aquest any. I teniu un calendari ja posat, per exemple, en les diferents activitats que es fan cada divendres, o en quins parcs es celebra? Perquè entenc que potser es celebren en parcs diferents d'aquí del poble. Altres anys s'ha fet de diverses maneres. Fa uns anys sempre era a un mateix parc, sempre. Sempre celebraven tots els dies al mateix parc. Va haver-hi un moment que va canviar i van decidir que cada divendres es feia un parc diferent del municipi. Per així també anar coneixent els diferents parcs. I ja fa un parell d'anys que s'ha tornat a apostar per fer cada any a un mateix parc. És a dir, aquest any serà a la Passada de la Pau, els dos divendres que ho fem. D'acord. I les entitats es posen d'acord per preparar activitats conjuntes, o cada entitat que participa en aquell divendres prepara la seva proposta diferent? Cada entitat prepara la seva proposta, però sí que fem una reunió per veure quines propostes es fan, per no solapar-nos, per no fer propostes molt semblants i que d'aquesta manera hi hagi un ventall més ampli d'activitats. I a quines edats, més o menys? De 0 a 12. De 0 a 12. D'acord. I d'altres experiències d'altres anys, més o menys, el feedback de la gent que hi participa, quin és? Queden contents... Queden molt contents, molt contentes, participen moltíssimes famílies i molts infants. L'any passat, que ho van fer dos divendres diferents, cada divendres van passar a vora 30 persones, entre infants i famílies. Tots quedan molt contents, estan des que comença fins que s'acaba, que durà dues hores i mitja, i tots repeteixen la veritat. I és una proposta que ja es porta fent diferents anys, una mica, també explica'ns si el coneixes, una mica l'origen o d'on neix aquesta idea. Clar, jo justament porto amb aquest projecte un any, serà el segon divendres al parc que participo. Sé que fa tranquil·lament 10 anys que es va començar, com a mínim, potser en fa més, però sí que ja fa bastants anys que es fa. Suposo que a principi també era un format més petit i cada vegada s'ha anat ampliant i s'ha anat involucrant més entitats i serveis. Els infants, quan participen en activitats així de lleure, com si diguéssim fora del seu entorn més de les escoles, quins beneficis tenen o què hi guanyen ells, en realitat, també, a part de passar-s'ho bé, òbviament? A part de passar-s'ho bé, fora de l'escola, vull dir, les activitats quan participen no estan tan limitats, no estan tan marcats que podria ser una escola que és una professora o un professor per 20 infants, sinó que aquí també hi ha potser un o dos talleristes per 10 infants que els deixen experimentar lliurement, poden fer servir tots els materials que vulguin, tots els recursos, i bé, és una manera d'aprendre molt diferent i de gaudir i també d'autoconeixer-se i de poder practicar o posar en coneixement tot allò que... Bé, tota la part artística, sobretot, saps? Perquè la gent experimenta, crea, i això són beneficis que s'emporten molt els infants. I són activitats que poden fer juntament amb la família o les famílies agafen més potser un rol com d'espectadors, espectadores? Poden fer-ho com vulguin. O sigui, les famílies se les convida a participar també, vull dir, no és un lloc on tu deixis l'infant i ja el deixis com a un tallarista o a una tallarista perquè faci el taller, sinó que les famílies també s'involucren, participen, i hi ha moltes vegades que mentre l'infant està fent la manualitat o el taller que sigui, l'adult també l'està fent al seu costat per ell. mateix, saps? Vale. I això també podríem dir, no?, que en certa manera millora potser després també els vincles amb els infants i les famílies, o...? Exacte, perquè altres vegades, vull dir, costa trobar espais on els infants i les famílies puguin desenvolupar aquest tipus d'activitats plegats. I els tallers normalment són, o tenen a veure, ja que estem al parc, no?, en un ambient natural, amb aspectes relacionats amb la natura? O això simplement és per ubicar-los en un lloc? Bé, depèn de les entitats. Hi ha entitats que simplement fan tallers, per exemple, aquest any hi ha uns que fan mandales, fan lettering, que no tenen molta relació amb la natura, però sí que hi ha d'altres tallers que és com decorar el parc, pintar amb pedres per després poder fer uns mosaics al parc i deixar-los al parc per ampliar les pedres del parc, o d'altres anys s'han pintat fulles, flors, s'han fet murals amb flors, d'aquesta manera van a buscar en el mateix parc aquests elements naturals per poder fer el taller després. Vull dir que hi ha de tot tipus. I s'ha pensat de fer-ho en algun altre mes de l'any? Perquè potser, si realment tenen tanta bona acollida i participa tanta gent, potser fer-ho dues sessions al mes de maig no potser es queda curt i, per exemple, al mes de juliol no, perquè fa molta calor, no? Però, per exemple, cap a la tarda o cap a l'octubre o així? Doncs no, per ara no ens hem plantejat. Sempre ha sigut així, però sí que es pot canviar i, de fet, estem benvingudes a rebre noves ofertes i propostes, així que ens ho anotem. I parla'ns una mica de les dues sessions que hi ha per aquest maig, exactament l'hora i això perquè les famílies també ho tinguin en compte. Doncs és el divendres 12 i el divendres 19 de maig, de 5 a dos quarts de 8 del vespre, a la Passada de la Pau, que ja que és nova, doncs també volem que les famílies i els infants de senyos la coneguin. Hi haurà tallers de pintacares, tallers de lettering, tallers de mandales, tallers per decorar el parc, tallers artístics del carrer blau que per pintar la silueta de cada infant. També hi haurà l'arrel que ens farà ballar tots i la podrem conèixer i posar-los a sota. Que bé. Hi haurà un racó per llegir contes i per estar tranquils. També el cau i l'escola Montserrat ens portaran berenars que els podem comprar, és a dir, recomanem que les famílies de aquest divendres no portin berenars pels seus infants. Que no berenin els nens, eh? Exacte, que vagin a berenar allà. També hi haurà l'espai de joc que ens porta una activitat que es diu els infants a la jungla, que és un joc de moviment que ells ens explicaran que està basat sobre un conte. I també els dos dies hi haurà la busca del tresor. Hi ha un espai d'entre tot d'arbres que els infants podran anar a buscar els tresors. I, Júlia, es donen activitats inclusives? És a dir, tots els infants hi tenen cabuda? Tots els infants hi tenen cabuda. Per què? Perquè tots aquells infants que tenen necessitats específiques de suport educatiu no cal que facin cues, entren directament a fer l'activitat. I també el primer divendres, durant tot el dia de divendres, o sigui, durant tota l'activitat del divendres, no hi haurà música per tal que aquests infants mateixos que el soroll els posin més nerviosos, doncs podran gaudir tranquil·lament de les activitats. Llavors, el segon divendres, que és quan ve l'arrel, la geganta, amb la música, i també hi ha un espàcte clar infantil, llavors aquest divendres, que són benvinguts igualment, però que sapien que hi haurà més soroll. I estem intentant aconseguir cascos d'ambient perquè siguin inclusius pels infants. Molt bé, suposo que cada cop també es tenen més a compte, a més a més amb el naixement aquí a Sant Just, aquesta nova entitat. Sant Just i Clou, sí. Sant Just i Clou. Van fer una reunió amb ells per veure quines necessitats tenen les famílies i els infants dins d'aquestes activitats d'oci i de lleure. I per això les hem contemplat també. Clar, és bo tenir un... ni que sigui una xerrada, no?, per veure realment quines necessitats tenen aquests infants i tenir-ho en compte a l'hora de preparar les activitats. Exacte. Molt bé. Doncs jo crec que no ens deixem de parlar res d'aquests divendres al parc, que ens esperen en aquest mes de maig. Jo no sé si vols afegir alguna coseta més, Júlia. jo crec que hem fet un repàs general. Sí, jo crec que ho han explicat tot. Ho hem tocat tot. Molt bé. Doncs res més, moltíssimes gràcies per passar-te aquests minuts aquí a la ràdio i que sigui tot un èxit. A tu, moltes gràcies. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 98.1 Ens queden 10 minuts perquè toquin les 6 en punt i fer la desconnexió a l'hora en punt a Catalunya Ràdio per escoltar els bulletins i anem a parlar ara de coses sèries no fora bromes Tenim un rànquing en què surt una pizzeria de Barcelona com la millor d'Europa. Està en el top 10 de la llista de les 50 millors pizzeries, atenció eh, no de Catalunya ni d'Espanya no, de les 50 millors pizzeries d'Europa. S'ha publicat justament aquesta setmana, concretament ahir dimecres, i en aquest top 50, a més d'aquesta que ara comentarem que està en el millor lloc, en el número 1, també n'hi ha una altra de barcelonina que està en aquest rànquing. Doncs bé, es tracta de la pizzeria Sartoria Panatieri de Barcelona, ocupa aquest primer lloc. Doncs sí, hi ha cognoms que sembla que la vida et determinen, eh, com és el del senyor Rafa Panatieri, que és el copropietari d'aquesta pizzeria, la millor pizzeria d'Europa, tornarem a dir el nom per si a gust la vol apuntar, Sartoria Panatieri de Barcelona. Segons aquest rànquing, 50 top pizza. Panatieri es tradueix com a forners, en plural. I el Rafa comparteix aquest èxit també amb el seu company Jorge Sastre, amb qui va coincidir a la cuina del Rocamó, que és el restaurant que els germans Roca tenien a Barcelona. Doncs bé, precisament el Rafa, que és brasiler de família italiana, fa anys, justament també aquest dimecres, i ha celebrat l'aniversari amb la proclamació com a millor pizzeria europea. Amb el Jorge, el seu company que hem dit, que és madrileny, es van associar per obrir la pizzeria, que va néixer al barri de Gràcia, està allà ubicada, l'any 2018, és a dir, no fa tant, amb la voluntat d'accel·lir, és a dir, d'arribar a l'excel·lència culinària. Els va acompanyar la clientela, i també en va venir una segona, que van obrir a l'Eixample. Fa uns mesos també s'han estrenat en un restaurant anomenat Bravo, on les brases manen. Tots, tots, tots estan a Barcelona. Doncs sí, Sartori, Apana i Thierry, a més, ha obtingut el premi a la millor pizza de l'any, també, per la que porta la seva salsa de tomàquets, xerris, escalibats, amb mozzarella i salsa holandesa d'alfàbrega. Doncs l'any passat va ocupar el cinquè lloc de la llista, d'aquesta pizzeria, i també una de les seves va ser considerada la millor pizza, la d'anchoves, tomàquet, escarola i puré d'olives de calamata. L'aposta de les farines ecològiques és un punt clau. Les masses són de llargues fermentacions, ingredients de primera qualitat, tots aquests elements són la recepta clau, diuen, per haver estat i per haver aconseguit aquest primer lloc. Els dels embotits de porc també són pizzas que la gent que hi va puntuen amb molt bona puntuació, la gent que va a provar les pizzas d'aquests socis, i bé, és qüestió d'anar-hi i intentar reservar taula, perquè, clar, després d'aquesta proclamació serà difícil. Bé, Barcelona, hem dit que, a part d'aquesta pizzeria que està en el primer lloc d'aquest rànquing té un altre en el top 50 que està entre les millors d'Europa, que és la Balmazzina, dels italians Max Morby, Alessandro Zangrossi i Mattia Cicerola, que repeteixen en el lloc número 10, el mateix que va ocupar l'any passat. La següent classificada d'Espanya és Fratelli Figurato, de Madrid, que ha passat del segon lloc que va tenir l'any passat el sisè en aquest any. Doncs bé, aquest 2023 és el primer que aquesta llista de les millors pizzeries d'Europa es dona a conèixer fora d'Itàlia, i han triat Barcelona. I ara passem també a comentar una altra notícia, no curiosa, no, és del següent nivell, és estrafolària, podríem dir-ho així. Resulta que un estudiant s'ha menjat l'obra del plàtan enganxat a la paret. Una obra, és a dir, l'obra era un plàtan amb la pell i tot, enganxat amb una cinta d'esparadrap, tot deu tenir el seu sentit, molt artístic, però bé, l'obra era això, el plàtan enganxat amb una cinta a la paret i va haver-hi un estudiant que es va menjar aquest plàtan, és a dir, es va menjar l'obra, una obra que estava valorada en 120.000 dòlars. El plàtan, hem de dir que a hores d'ara ja ha estat remplaçat, formava part d'aquesta obra del polèmic artista italià Maurizio Cattelan. Les declaracions formals a l'estudiant són aquestes, tenia gana. Així, així ha justificat l'estudiant d'art, un estudiant sud-coreà, per haver-se menjat aquesta part de l'obra d'art comedian d'aquest artista que hem dit italià, Maurizio Cattelan, i que consistia, això, en un plàtan enganxat a una paret amb una cinta adhesiva. S'exposava l'obra des a finals del gener al Museu d'Art Leum, a Seúl. Pel plàtan en qüestió se'n va arribar a pagar 120.000 dòlars, i de fet el jove només s'ha menjat una part del projecte artístic perquè ha tornat a lloc la pela, un detall, i també la cinta adhesiva grisa. I bé, acabarem comentant una última notícia, aquesta no és curiosa, aquesta és realment tràgica i espanta bastant, perquè ahir vam saber que va haver-hi un tiroteig a ple carrer de Salou i que van haver-hi dos morts. Sí, sí, això també passa a Catalunya. Sembla que a vegades aquestes coses només hagin de passar, bé, ens ve al cap tot, no?, en llocs de l'Amèrica profunda, i no, tres persones van disparar contra víctimes des d'un cotxe. Els Mossos van detenir ahir un dels tres sospitosos. I va ser això la notícia, la mort d'aquestes dues persones ahir dimecres a la nit en un tiroteig que es va produir al mig del carrer a Salou. La segona víctima es va donar primer per morta, després els Mossos van assegurar que estava ferida de gravetat, i finalment avui al migdia s'ha confirmat la defunció al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La hipòtesi principal amb què es treballa és que el tiroteig responia a una mena de conflicte entre bandes del crim organitzat, això sí, vinculades a la droga. Els fets van passar cap a quarts d'onze de la nit al carrer de la Torre Alta, a cap de Salou, una zona molt i molt turística. Doncs bé, notícies que ens criden l'atenció, ja sigui per la magnitud de la tragèdia, com aquesta que acabem de llegir, com per l'espectacularitat de l'obra d'artística i en què un estudiant es menja part de l'obra, el plàtan, i d'altres com la del rànquing de la millor pizzeria europea que està aquí a Barcelona. Quedeu-vos aquí a Ràdio d'Esberna amb nosaltres perquè d'aquí un minut farem la desconnexió amb Catalunya Ràdio, però després, a la segona hora, seguirem amb més cosetes. Començarem, de fet, la segona hora amb una entrevista a dos joves del cau de l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King d'aquí de Sant Just. Parlarem amb ell sobre un parell de temes. El primer de tots, sobre la cancel·lació de l'activitat que s'havia de fer aquest dissabte al Casal de Joves, l'anomenada Festruc, una festa que vindria a ser com una mena de cabaret artístic tradicional que es feia aquí a Sant Just i amb el qual els joves del cau de l'última branca, els més grans, volien pagar-se part de les colònies i dels campaments d'estiu. S'ha acabat cancel·lant, ens explicaran per què. I després també parlarem amb ells del primer cercavila que organitza aquesta entitat. Un cercavila que també ens diran en què consistirà i que sabem, de moment, que es farà el 21 de maig. Anoteu-vos-ho a l'agenda. I després d'aquesta entrevista passarem amb el veterà Pere Oliver que s'ha de dedicar tota la vida a tractar el món del còmic, de les vinyetes, de les novel·les gràfiques. El tindrem aquí perquè ara mateix hi ha una exposició al mil·lenari on hi ha dibuixos seus i també perquè ens parlarà d'algunes de les novel·les gràfiques que estan més en boga i com que és una experta en el tema, segur que ens aconsella de la millor manera. Bé, tot això serà d'aquí una estoneta, eh? No marxeu, però... Ara de fons, Danza Kuduro. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Un jurat nord-americà troba culpables del delicte de conspiració sediciosa quatre membres de la milícia Proud Boys que, segons el fiscal del cas, es consideraven a si mateixos com l'exèrcit de Donald Trump durant la sala al Capitoli de Washington el 6 de gener del 2021. El delicte comporta penes de fins a 20 anys de presó. Entre els declarats culpables hi ha el president dels Proud Boys, el cubà americà Enrique Tarrio, que justificava l'acció de la milícia en una entrevista televisiva. Le están dando felonías por entrar, sin romper nada, sin hacerle asaltos a nadie. Bueno, hubo muertos, pero nadie mató a otra persona. La única muerta que había fue el policía del Capitoli. El veredicte suposa una victòria pel Departament de Justícia que ha esmerçat anys i nombrosos recursos econòmics ha demostrat la vinculació entre la milícia i l'expresident nord-americà Donald Trump. Notícies breus, Sergi Molero. El ministre d'Exteriors d'Itàlia, Antonio Tallani, suspens la visita que havia de fer avui a París. Això després que el titular d'interior francès critiqués la gestió migratoria italiana, Roma, Eduard Rubió. Bona tarda. França torna a atacar el govern italià pel tema dels migrants. En una entrevista radiofònica, el ministre de l'Interior francès, Gerald Darmanin, ha qualificat el govern Meloni d'incapaç de fer front als problemes migratoris. M'ha dit Meloni? La senyora Meloni, el govern d'extrema dreta escollit pels amics de la senyora Le Pen, és incapaç de resoldre els problemes migratoris pels quals va ser escollida. El cert és que a Tunísia, sobretot, hi ha una situació política que fa que molts nens, principalment, pugin cap a Itàlia i que a Itàlia, ja ho saben vostès, perquè els diaris n'han fet titulars, siguin capaç de gestionar aquesta pressió migratòria. La reacció política i diplomàtica italiana no s'ha fet esperar. La missió del ministre d'Exterior, Antonio Tajani, prevista avui a París, s'ha cancel·lat. El cap de la Farnassina tenia en agenda una reunió amb la seva col·lega francesa Caterine Colonna, una reunió bilateral prevista des de feia temps. Tajani, però, en un tuit ha escrit que les ofenses contra Itàlia i el govern pronunciades per Tàrmanin són inacceptables. Aquest no és l'esperit amb el qual s'han d'afrontar els reptes europeus comuns. Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Roma. Nous incidents en centres escolars servis. Avui, una noia de 15 anys ha ferit a Montganivet una professora i una alumna al seu antic col·legi situat a la capital, Belgrat. En un altre centre de primària, un nen ha estat expulsat temporalment després d'haver imitat el comportament del menor que hi va matar 9 persones i en va ferir 7 més. Segons algunes fonts, portava una llista de persones a les quals afirmava voler matar. I encara una altra, a la localitat d'Obra-Novaig, a 35, concretament, 35 quilòmetres de Belgrat, molt a prop, per tant, de la capital, han detingut un altre menor que ha tret una pistola de plàstic en acabar un minut de silenci precisament que s'estava fent per la massacre d'ahir. Els metges de Girona reclamen al govern que posi en marxa de forma urgent un concurs d'idees que planifiqui com ha de ser el nou hospital Josep Trueta i el seu entorn Fèlix Martín. Hola, bona tarda. Des del campus de la Salut de Girona proposen que aquest concurs d'idees s'hauria de pagar amb els 2 milions d'euros que ja es preveuen en el pressupost d'aquest any. Jordi Vilaplana és el president del Col·legi de Metges de Girona. Això s'hauria de poder posar en marxa perquè necessitem una visió global del que seran els aparcaments del que seran etcètera, etcètera la viabilitat la mobilitat mil coses que val la pena i de com ajuntem els dos hospitals. Fèlix Martín Catalunya, Ràdio Girona. Esports, Roger Arbussà. A primera divisió a dos quarts de vuit l'Espanyol visitarà el Sevilla i el Girona rebrà el Mallorca pels blanquiblaus és un altre partit important en la lluita per la permanència que ara tenen a tres punts tots dos partits en directe al Totgella que començarà a les set també avui a primera a les deu Atletic Club Betis i Rayo Valladolid. El Barça jugarà contra el Barcelos als quarts de final de la Champions d'Huquei Patins el partit a les deu a la Lliga Masculina de Waterpolo segon partit del playoff de semifinals Terrassa-Sabadell a tres quarts de nou el primer partit el va guanyar el Sabadell i el rus Eslan Karatsev s'ha classificat per a les semifinals del Masters 1000 de Madrid de tenis després de superar el xinès Zhang en dos sets el seu rival serà el guanyador del partit que jugaran més tard a les vuit l'alemany Estruf i el grec Sitsipas el quadre femení ha passat Arina Sabalenca que ha eliminat Maria Sakari i a dos quarts de deu jugaran Igas Biatec i Verònica Kudermetova Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda Comencem amb l'actualitat Sant Justenca Us informa Mariona Sales Vilanova El grup de teatre Just Teatre de l'Ateneu presenta una lectura dramatitzada de l'obra Baranava o a les fosques de Josep Maria Benet i Jornet els dies 6 i 7 de maig del 2023 a la sala del cinquantenari La directora de Just Teatre Maica Dueñas dirigirà l'obra que es representarà amb els actors amb el guió a la mà Les entrades per a l'espectacle es podran adquirir a taquilla i tenen un preu de 10 euros per a l'entrada general i 8 euros per als socis de l'Ateneu L'obra Baranava o a les fosques està estructurada en dues línies de temps que s'entrellacen El 1971 Fanny escriu una carta a Montserrat després de la mort dels seus pares en un accident de cotxe A partir d'aquí Fanny i Montserrat s'intercanvien 8 cartes en les quals commemoren els esdeveniments que van ocórrer 20 anys abans Aquestes cartes ofereixen un marc de vocació i de distanciament a l'obra que es desenvolupa durant l'octubre de 1950 Així doncs la lectura dramatitzada de Baranava o a les fosques serà una oportunitat única per gaudir de l'obra de Josep Maria Benet i Jornet interpretada pel grup de teatre Just Teatre en una representació única L'espai artístic de Carme Malaret celebrarà el proper dijous 11 de maig el seu desè aniversari Aquest espai que va néixer el 2013 ha estat un punt de referència artístic del poble on diferents articles artistes locals han pogut exposar les seves obres i treballar-hi en el mateix local Carme Malaret que és una cara visible de l'art de Sant Just va voler crear un projecte participatiu reivindicatiu i experimental Per commemorar aquest aniversari l'espai artístic ha organitzat un acte especial on es debat sobre l'espai a l'espai amb un grup de convidats d'alt nivell Entre ells es troben Gaspar Urriols físic teòric Marta Joventeny artista i activista cultural Joan Maria Minguet historiador de l'art i crític i Clara Aguilar artista sonora Aquest debat constructiu i participatiu serà el punt de partida d'una celebració que acabarà amb un brindis amb cava i la decoració dels vidres de l'aparador amb paraules Carme Malaret vol compartir aquest aniversari amb tothom que ha estat part d'aquest projecte durant aquests 10 anys una oportunitat per a commemorar l'èxit i la importància d'aquest espai artístic a Sant Just l'escola l'escola de triatló de triatló de triatló del club de triatló obre obre les seves portes a tothom del 16 al 30 de maig el 30 de maig amb l'objectiu de fomentar la pràctica esportiva amb joves i infants de la localitat amb les portes obertes l'escola ofereix l'oportunitat de conèixer les instal·lacions del club entrenar amb ells i provar les tres disciplines que conformen el triatló així els interessats poden triar a quina sessió volen assistir sense cap cost ni compromís i si decideixen unir-se a l'escola podran inscriure's al triatló del club avui hem tingut a ràdio d'Esvern a Jordi Estrader del club natació Sant Just on ha explicat com entrenen en les tres disciplines esportives del triatló amb els infants i joves del club com a secció de triatló del club l'escola ofereix una formació completa en els tres esports que conformen el triatló natació ciclisme i cursa a peu el club aposta per ensenyar als joves i nens en dinàmiques d'esport base i formatiu així com en l'assoliment d'objectius personals i d'equip així doncs es poden apuntar a les portes obertes tots aquells infants i joves que tinguin més de set anys i estiguin interessats i interessades en practicar triatló podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i això ha estat tot tornem amb tota l'actualitat s'enjustenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda fins ara l'esport de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmith jazz el funk el sol o la música electrònica més suau smooth jazz club 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club t'hi esperem a la Rambla res s'atura vine queda't i escolta'ns ara mateix són les 6 i 10 comencem aquesta segona hora de la Rambla el programa de tardes de ràdio d'Esvern tenim ara en directe els estudis de ràdio d'Esvern a dos joves de Sant Just tenim el Pep Vila i també a la Berta que són caps del cau de Sant Just l'agrupament escolta Martin Luther King els obrim els micros i els saludem hola què tal bona tarda com esteu bé? sí diuen tímidament sí bé doncs comencem pel primer tema que volem tractar perquè aquest dissabte havia de tornar al que es coneix com a fest truck però no serà així ho vau publicar a través de les xarxes socials s'ha cancel·lat què és el que ha passat exactament? sí en sap greu aquest any m'ha apostat per fer un fest truck diferent recuperant el format del cabaret artístic que ja s'havia fet anteriorment perquè volíem dotar el poble d'un espai on els artistes poguessin donar a veure i que la gent doncs els pogués conèixer de més no obstant a vegades tot i que les coses ens facin molta il·lusió topen amb la realitat i en aquest cas no vam poder trobar suficients artistes com per fer un cabaret artístic vau juntar per això com dues coses perquè per una banda sempre hi havia hagut el fest truck i per l'altra banda el cabaret artístic sí el cabaret artístic ja va fer feia uns anys que s'havia deixat de fer com una cosa anual i sí que la festa major que es va fer en pandèmia el vam recuperar perquè era un format que ens permetia respectar les mesures i aquest any s'havia recuperat des de la branca de truc per fer el fest truck d'una manera diferent vale parleu-vos una mica perquè potser hi ha gent i audiència que ens està escoltant i diu truc i això què és què és exactament el truc el truc és la branca on els infants del cau és la seva última branca és on són més grans vale i vosaltres aquesta etapa ja l'heu passat sí i tant vale llavors ara sou quants anys fa que la vau passar jo és el meu primer any de cap per tant la passeta era trucar ostres i com ho vas viure Berta tot això de la festa no sé si vau fer fest truck a Berenos no sé què vau fer sí nosaltres vam fer un fest truck relacionat amb el projecte de truc que vam fer l'any passat que anava sobre l'habitatge llavors vam fer primer una taula rodona amb diferents col·lectius relacionats amb el moviment per l'habitatge i després vam fer la característica festa que era com els últims anys s'havia fet així vam seguir una mica la línia molt bé i l'objectiu una mica és l'objectiu era aconseguir diners per després poder pagar o poder-vos costejar no sé si colònies campaments sortides sí amb el cau el que fem són diversos extrajobs al poble que vindrien a ser com tasques que fem de mes a mes que no van en l'activitat diària del cau llavors la gran majoria de vegades l'objectiu d'aquestes és aconseguir diners per poder marxar de campaments i bueno i això i que les famílies hagin de pagar el menor cost possible tot i així a vegades compleixen altres objectius no només el de fer diners com per exemple el seu de l'any passat que volien donar a conèixer aquesta problemàtica de l'habitatge o aquest any que volíem donar suport als artistes locals de Sant Jús clar entenc que no només és fer diners per fer diners vull dir darrere hi ha d'haver alguna cosa i on veu marxar abert així per curiositat nosaltres vam anar a Euskadi i vam fer una ruta per diferents poblets de l'interior per allà molt bé molt bé i aquest any llavors amb els que estan en la seva última etapa què passarà no s'ha pogut fer aquesta activitat hi haurà alguna altra cosa bé durant l'any anem fent moltes activitats participen per exemple els Cards també van organitzar la festa de Carnestoltes també ara quan vam decidir cancel·lar aquesta activitat ja estàvem proposant futures activitats vam pensar per exemple de fer un cinema a la fresca un cinefòrum però això ho acabarem de concretar el que et queda de curs molt bé en fi i doncs ens quedem sense fer el truc cabaret artística entenc llavors que tampoc se'n farà ni per festa major ni en les properes setmanes exacte per festa major sí que podem anunciar que farem tornarem a fer la mateixa activitat de l'any passat que va ser les Calavirres que va tenir molt èxit i la tornarem a fer el dia blau jo confessa que no puc dir com què em va semblar perquè justament m'ha coincidit que no estava aquell dia ja foatejada per mi però bueno he vist imatges i la gent realment diu que s'ho va passar molt bé va tenir molt èxit i aquest any doncs tornaré a fer un segon Escalavirres i a més farem dues categories separant la categoria infantil i la categoria adulta Ah, això està bé molt bé i escolta'm ja que estem aquí com ho vau preparat o com us va venir al cap això de les Calavirres ara em fan així com dient hòstia però ara no caiem és una activitat que es fa si no m'equivoco a la festa major d'Esplugues no sé si a Santa Magdalena o a Sant Mateu llavors vau agafar una mica la referència perquè allà és una cosa que funciona molt bé que els caps a vegades bueno hi anem com a títol individual i així i vam pensar que seria una bona activitat per portar aquest injust Ja esteu en modo veig festa major o sigui totalment posats intentant organitzar no sé si també el cau està posat amb lo del dia blau i tot això també ho organitzeu no? Sí formem part de la comissió tant com a caps del cau com a títol individual Molt bé Hem començat a reunir-nos i tot Sí, sí, clar és que s'han de s'han de començar a preparar les coses no es fan soles i la setmana abans òbviament Doncs bé també volem parlar d'una altra activitat que esteu suposo que ja organitzant perquè és aquest mateix mes que es tracta del Cercavila Què és això del Cercavila del cau? No s'havia fet abans no? No la Cercavila l'estem organitzant degut a bueno degut a bueno perquè aquest any estem fent un projecte diferent amb el cau que és un eix d'agrupament l'eix o sigui l'eix entès en el cau són com una petita historieta per dir-ho així d'alguna manera que segueix un fil conductual llarg de tot el curs i així ens ajuda també amb els diferents grups d'infants i joves poder arribar a seguir doncs a fer les diferents activitats i tallers i demés seguint una historieta i que tingui tot una mica més de sentit llavors aquest any en comptes de fer-ho per branques que les branques són els diferents grups dividits per edats que hi ha el cau vam decidir fer-ho a nivell d'agrupament llavors era treballar la cultura popular per poder recuperar una mica com tot això que la cultura popular s'està perdent que no s'aposta gaire per això que els infants i joves d'avui en dia tal i com ho estàvem veient és com que hi havia moltes parts que no acaben de tenir del tot controlades o hi havia tipus de colles que desconeixien llavors a principi de curs vam considerar que era com bon moment ja que els caps també ens motivava molt treballar això a nivell d'agrupament llavors això és una mica la cluenda de tot aquest projecte ah ostres està molt bé entenc llavors que per exemple altres anys aquest com si diguéssim fil temàtic o narratiu no estava tan marcat no? no hi havia un tema així gros sinó que potser cada grup d'edat cada branca anava més sí normalment passava això cada branca s'organitzava al seu propi eix aquest fil temàtic i realment funciona molt bé que s'organitzin per a branques perquè així és més adaptada al grup d'edat i de més però el fet de fer-ho d'agrupament a part de per la temàtica que és la cultura popular que creiem super necessària també ens ha aportat a altres avantatges com crear molt més un sentiment d'agrupament o que les diferents branques d'edat estiguin molt més relacionades entre elles clar perquè el Cercavila entenc que participaran llavors colles no només a Sant Jús i s'intentarà que també participin d'altres llocs sí la dinàmica que hem seguit per triar una mica les colles que vinguessin era apostar perquè participessin totes les colles de cultura popular de Sant Jús que al final hem aconseguit que participin bandant d'ara les Bart el Drac i Gegants llavors amb la resta de colles amb les que hem contactat han estat colles amb les quals amb les diferents branques hem anat a fer tallers per exemple participaran bastoners de Sant Cugat a la Cercavila i participen perquè Llops que és una de les branques del cau van anar de sortir a Sant Cugat i van fer un taller amb ells llavors la dinàmica era una mica aquesta també la Cercavila acabarà amb un vermut i amb glosa i la glosa ve donada que Rangers que és una altra de les branques del cau va fer un taller amb unes persones que glosen llavors com per també donar-hi cabuda en aquesta Cercavila i com són presa aquestes diferents entitats o amb les que hi vau col·laborar i que ara els demaneu que participin a la Cercavila estan proactives de participar i de venir? Sí, en general sobretot les entitats de Sant Just hi ha hagut molt bona rebuda de fet la gent de les entitats ens ho ha agraït perquè feia molt temps que no es feia una Cercavila com d'aquestes característiques de Sant Just sí que és cert que es van fer les matinades de les festes de tardor però com en aquest format més gran que hi participessin totes i això feia molt temps que no es feia llavors tot el que sigui una oportunitat per donar-se a conèixer per fer-se a veure i per al final poder sortir a fer el que les entitats pròpiament fan sigui que ens ho agraïm bastant totes molt bé i tindrà algun recorregut per alguns carrers o s'ubicaran en algun lloc concret si evidentment ja està el recorregut planificat començarà a la plaça Maragall on hi ha els locals del cau allà farem la sortida i seguirà el recorregut pel carrer Verge del Pilar per tant després seguirà pel tros de Creu fins al carrer Raval de la Creu Raval de la Creu al Mercat on hi haurà un primer lluïment Bona Vista llavors baixarem per Bedó i anirem fins a la plaça Campreciós on serà el final i hi haurà la glosa i el vermut que ja hem comentat i també hi haurà evidentment abans de la glosa un últim lluïment molt bé entenc que vosaltres sou caps no sé si de la mateixa branca o de branques diferents som caps de branques diferents la Berta porta Rangers que diguéssim que és el grup d'estat que està més al mig i jo porto Truc que són els com hem dit abans els més grans del cau i com heu treballat aquestes parts el tema de la cultura popular amb cada branca no sé d'exemple alguna activitat per veure-ho sí com hem comentat això de la cercavila no és una cosa que sortirà al nord-res sinó que portem tot l'any treballant en la cultura popular i cada branca l'ha treballat d'una manera adequada al seu grup d'edat i al seu projecte pedagògic i per exemple castors van portar els capgrossos durant les matinades d'abans de paradetes els castors entenc que són els més petits els més petits i llavors això com deia el Pep cada branca ha fet tallers segons el seu grup d'edat i de més llavors com a novetat o com a cosa una mica més excepcional relacionat amb què castors van portar els capgrossos durant les matinades de les festes de tardor estan construint fent un capgross els caps junts amb els infants i ràngers seguint una mica aquesta línia estem fent un gegant llavors el dia de la cercavila serà com el dia de presentació on es farà com una cosa una mica no formal però com més de ei estem fent així coses per també propiciar-ho llavors per exemple en el nostre cas de castors i ràngers que són les branques que tenim més relació amb gegants per dir-ho d'alguna manera amb la colla gegantera de Sant Just els hem demanat de sortir amb ells llavors els castors continuaran portant tots els capgrossos que tenen l'entitat de geganter més el seu i nosaltres portarem el nostre gegant i el farem ballar al costat dels altres ah molt bé escoltem home fer un gegant deu tenir la seva feina perquè sembla que no però té unes certes dimensions i puc començar a muntar material i tot això deu tenir els seus passos molt bé jo crec que no ens deixem res no sé que vosaltres vulgueu comentar o destacar alguna coseta pel que fa a l'activitat del cau o del cercavila o de cara a l'estiu o així bé que ara ja estem ficats de ple en tots aquests projectes amb el cercavila teníem el festrup que al final no es farà amb festa major sí que ara estem una activitat frenètica a més estem ja preparant tots els campaments d'estiu entregant documentació preparant les les sortides del tercer trimestre així que a tope a tope suposo que la gent també us pot de seguir no sé si teniu ara twitter no però instagram sí que teniu sí allà la gent he vist un reel inclús anunciant el cercavila amb els diferents amb les diferents branques que també és molt xulo per tant allà la gent també pot anar-vos seguint molt bé doncs Berta Pep ha estat un plaer tenir-vos aquí aquests minuts a Ràdio d'Esvern que acabeu de passar bon dijous i fins la propera gràcies vinga adeu que no de les històries que no tenen guanyador de les coses que em fan perdre la raó i al principi és tan difícil enfrontar-se al full en blanc rescata 10.000 idees amagades a un calaix però es desbossa una tornada que comença en remajor crec que això és una cançó de la llima dels mojitos del Sant Jordi dels solters de l'olor dels plàstics de cor de sortir a cremar al carrer de la secreta cau d'orella de Nesquic i Colacau dels petons sota la dutxa de l'esplai o ve de cau dels lloguers a Barcelona de les birres a Joaní de les festes de distresses de no fer-se mai allí de la ruta amb furgoneta dels encens del català de la pizza sense vinya de menjar-te per renar oh oh oh oh oh me heu dit que em faci una cançó oh oh me heu dit que faci una cançó de coses impossibles de tonteries molt divertibles i d'altres sense sentit de coses que em fan vergonya i d'alguns secrets que no explicaré he provat de dir-ho tot de no dir res i d'incloure bromes que potser només ho entendré m'heu dit que faci una cançó i al final doncs l'he fet de de sortir de sortir fins tard d'aprendre a ballar del primer gelat de banyar-se al mar de sortir fins tard de sortir fins tard d'aprendre a ballar de primer gelat de primer gelat de banyar-se al mar ve-te aquí una vegada un programa de contes que es realitza el grup Marc mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots! Vinga, i ara seguim aquí a Ràdio d'Esvern. Ja va arribant Pere Oliver, però abans de fer-lo passar, us deixarem amb un tema de buos que es diu Nos vamos pal festi. Nos vamos pal festi. Puerros al aire señalan la libertad. Nos vamos pal festi. Cuatro días que te dan la vida. Nos vamos pal festi. Agarro todo codo a codo hasta reventar. Nos vamos pal festi. A despertar mi alma adormecida. Noches que nos recordamos con amigos que no olvidaremos. Si nos dejan nos quedamos a esperar un año entero. Serán cosas del destino o será la borrachera el espíritu del vino o será la primavera gozaremos del camino mientras que de carretera sube la música que ya estoy preparado que nos vamos pa' allá que otro año ya ha pasado. Nos vamos pal festi. Puerros al aire señalan la libertad. Nos vamos pal festi. Cuatro días que te dan la vida. Nos vamos pal festi. Agarro todo codo a codo hasta reventar. Nos vamos pal festi. A despertar mi alma adormecida. No perdemos ni un segundo entre concierto y concierto. En este rincón del mundo El espacio se hace tiempo Serán cosas del destino O que lo apunte en mi agenda O las chinas del camino O el calor que hace en tu tienda Este festi no es un mito Ahora es una leyenda Sube la música que ya estoy preparado Que nos vamos pa' allá que otro año ya ha pasado. Nos vamos pal festi. Puerros al aire señalan la libertad. Nos vamos pal festi. Cuatro días que te dan la vida. Nos vamos pal festi. Agarro todo codo a codo hasta reventar. Nos vamos pal festi. A despertar mi alma adormecida. Y como un mal Un tsunami de energía Una orgía de alegría L'essència de Sant Just La temps a la Rambla A Ràdio Despert I ara ja tenim en Pere Oliver jubilat de Sant Just però que té una vida frenètica Jubilat de Sant Just Quina professió, no? Home Jubilat de professió Jubilat de professió però amb una vida frenètica, Pere que és que no pares Estàs a tot arreu, eh? Jo segueixo dibuixant, eh? On que per això? Segueixo escrivint i segueixo participant en la mesura que em deixen a la Societat de Voters del Còmic d'Espanya que em demanen a la Vall d'Aversi m'ho demanen a tothom Has dedicat la vida a les vinyetes al còmic a les novel·les gràfiques i a la poesia i al teatre i a la poesia i al teatre Sí, sí, jo sempre dic que vaig estudiar a l'Institut del Teatre vaig intentar ser un bon alumne i evidentment Ho vas aconseguir Les meves assignatures que vaig treure bones notes eren dicció, declamació, vocalització dibuix, geometria descriptiva tot el que té a veure amb el dibuix En canvi, una patata absoluta en música i cant Nadie és perfecte Ningú és perfecte, Pere Ningú és perfecte, escolta'm És més, arriba fins a l'estrem que a l'església no em deixaven ni cantar perquè em deien No, que desafines No, que desafines I a vegades he participat com a figurant fins i tot al Teatre del Liceu però no podia ni obrir la boca Figurante i silenci total On sí vas obrir la boca, Pere segurament va ser ahir a la presentació Sí, massa, massa Massa que ara vas obrir És que t'agrada molt parlar, eh, Pere Perquè el Jorge Carrion presentava la seva obra va fer un discurs d'una saviesa extraordinària i m'agradava i m'expressionava tant el tema que jo vaig interrompre en alguns moments Per tant, li he de demanar Que el coneixies abans, tu, el Pere? Ah, hi ha el Jorge Carrion? Personalment no No? No, va Però de referència sí De referència sí perquè, de fet, tots els autors estan ficant-se en una llista com es diu això el museu no, el museu el museu és la seva obra que ell ha presentat Sí És el... En alguna llista No em surt tant la paraula Sí, l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya a TVO Esfera i a la... No, no em surt el nom No em surt el nom És que té una... Hi ha una associació Sí que pertany a l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya i a TVO Esfera que té registrat tots els noms de tots els autors de tota la gent que fa còmic i ha fet còmic a Espanya Ah, mira Som una pila tremenda, tremenda d'autors Si tu poses TVO Esfera sortiran tota la gent que ha fet còmic a Espanya Després, aquí, a la pàgina Humoristan Sí Tota la gent que ha fet o fem humor gràfic també estem fitxats També Bueno, bueno No està malament, no? Sí Per tenir un registre Sí, sí, sí I ara ja ho... No em surt el nom És una pàgina que ha obert el Ministeri de Cultura on estem ens han fet una enquesta a tota la gent que ens dediquem o ens hem dedicat a la indústria del còmic sigui en el camp de l'edició o la rotulació el dibuix, el guió tot, tot, tot I què et va semblar, Pere la novel·la, el museu? Preciosa La de Jorge Carrion Preciosa perquè és un passeig pel Menach amb tota la història del que significa el romànic el gòtic el barroc però no des del punt de vista de la història de l'art que ens han explicat per molt bonits de noms no sinó des de la mirada Sí de la mirada del que entra en un museu la mirada de l'artista la mirada de les persones o sigui tots ens mirem i ens miren i aquí es parla dels ulls a més hi ha una frase que a mi em va arribar al cor perquè ara que tinc una lesió de còrnea hi ha una frase que em sembla preciosa que diu la història del arte és una infinita sucessió de trasplantes parciales de córnea la nostra biografia com a lectores espectadores i observadores és la història de nostres oixos i cada una de les imàgenes del món creades por manos es una historia de miradas creadas por ojos el círculo no se abre ni se cierra porque no tiene principio ni fin estic totalment d'acord amb això no hi ha començament ni fi ni final no hi ha mai començament ni final i aleshores quan mirem una obra d'art i ens entren ganes de dibuixar i ens entren ganes d'escriure vol dir que estem vius allà i més ara hem vist a la Piel Moina una exposició on resulta que figures que apareixen en el romànic figures que apareixen en el gòtic han servit per fer esbossos per pel·lícules com Harry Potter per fer el senyor dels anells o sigui que hi ha criatures fantàstiques que ja estan en la pintura romànica que ja estan en la pintura gòtica i no diguem del barroc que aquí també es parla molt del barroc el barroc neix en la contrarreforma la reforma protestant mana un abans i un després dins la història de l'art perquè el protestantisme denuncia la idolatria que en aquells moments practica l'Església catòlica idolatria que per desgràcia s'arrossega fins als nostres dies perquè aquí ha anat ara amb la pandèmia no però abans de la pandèmia que he vist al Vaticà veurà que l'estàtua de Sant Pere és com una sabatilla de tanta gent que li ha dut la metones de Sant Pedra o sigui que l'adoració de sants imatges s'havia convertit en idolatria clar llavors va néixer una història de l'art va néixer que per cert encara avui se'n fan cartells per exemple un cartell que em sembla preciós és l'últim que s'ha fet que està posat a l'Església que hi ha una creu posada dins del logotip que diu camina una sabata que camina i una fletxa que diu posa't en marxa o sigui que d'estar dient és igual que siguis catòlic que siguis protestant que siguis d'on siguis perquè el que importa és caminar és caminar és avançar escoltant la teva pròpia consciència i a mi em sembla magnífic que el món de la història de l'art es reflexi així perquè el barroc és una acumulació de coses unes a sobre les altres i més i més i més per convèncer el personal que allà hi ha una cosa és la lluita de la de la contrarreforma i la reforma el llibre al museu veig que és un volum gran és un volum gran perquè avui la novel·la gràfica consta de moltes pàgines i això també ho vam debatre perquè mira quina cosa més curiosa ha portat el llibre hem de dir aquí la novel·la els museus sempre han sido TVO això em va arribar al cor perquè jo vaig treballar el TVO el TVO va tenir cent anys d'història i aquí el TVO és un fundido en negro és el TVO que diuen nombre a los TVOs i d'aquí va néixer la novel·la gràfica al nostre país però la novel·la gràfica en altres països dient-se gràfic Nobel ja existia el que ha canviat és que ara està molt de moda ho parlava aquest matí amb el Roger no Arnau Arnau l'Arnau Consul de la llibreria Cal Llibreter de Cal Llibreter està molt de moda la novel·la gràfica ara s'ha posat altra vegada de moda la gent té un ha tornat una mica sí va tenir un moment intens l'any 72 73 74 però com que ho editàvem Euskadi concretament Per què Euskadi? Euskadi? Euskadi sí perquè l'editorial Pala que és acrònim de Planeta Larus sí va encarregar el senyor Lara a Luis Gasca que ha estat un dels divulgadors més importants de còmic que ha hagut en aquest país i una bellíssima persona que ha tingut el goig de conèixer i de treballar amb ell que va dir que era el lloc idoni el lloc idoni Sant Sebastián per editar aquest tipus de productes Aleshores ell tenia contactes amb molta gent dels Estats Units Si ho diu el senyor Lara és com... No, sobretot deia el senyor Gasca Però el senyor Lara s'hi tenia una gran vista comercial per veure què tocava fer en cada moment i en cada lloc Aleshores va haver aquest aquest boom de la novel·la gràfica amb moltes menys pàgines com deia molt bé ahir el Jordi Carrion amb moltes menys pàgines que les actuals no obstant algunes com aquesta que tinc del Corto Maltés d'Eugo Prat Em dedica el Pere Vingut amb un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set llibres de novel·la gràfica unes de més antigues les altres més modernes Em portia a haver portat més Sí, sí, sí, home però no era plan home, Pere Aquesta és que és històrica perquè és Corto Maltés d'Eugo Prat Hugo Prat va ser un dels primers èxits en novel·la gràfica publicat als anys 70 Oh Dibuixat el Dibuixant és és italià Hugo Prat Clar, jo ho volia aquí ensenyar i aquí no hi ha televisió No, no, home aquí no hi ha càmeres No ho puc ensenyar no hi ha càmeres aquí ho posa traducció Carlos Pumares direcció Luis Gasca Sí Coloración Manuel Gutiérrez Chacón Maqueta Enric Sacué Satué Maquetación Interior Pere Oliver Evidentment aquí sempre és una feina d'equip a les editorials es treballa d'equip això sí que es va dir i aquesta és la primera la primera obra colorejada no pel mateix Hugo Prat sinó per Manuel Gutiérrez Chacón que posteriorment va ser colorista i retocador del Museu del Prado d'obres d'art o sigui Dibuixant amb nivell Dic això perquè posteriorment I ara agafo un altre llibre Corto Maltés Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero l'han tornat a posar però potser hi ha gent que no sap qui és Corto Maltés Corto Maltés és un personatge creat per Hugo Prat és un personatge de còmic és un personatge de còmic del que ja es van fer com avui et diuen gràfic nobel novel·les gràfiques perquè deien que era degut al número de pàgines ahir vam dir a partir de quin número de pàgines és que no sé poten haver historietes que expliquin moltes coses amb tres vinyetes hi ha qui necessita 300 pàgines hi ha qui necessita 800 però per què què debatíeu? si era novel·la gràfica o era còmic? o què debatíeu ahir? és que la novel·la gràfica i el còmic és el mateix per mi són el mateix són el mateix és el nové no arte és el nové art i està declarat nové art des de fa una pila d'anys com el cinema és el setè art exacte i que totes les arts es donen la mà o sigui el primer art és la música i el teatre però bueno totes les arts es donen la mà perquè hi ha un altre llibre que estàs a punt de portar-lo però no el porto però no el porto que és Mis Neures de Paco Mir que és preciós perquè explica des del sentit de l'humor com es construeix una història de tres vinyetes el que s'arriba a fer per fer aquesta síntesi de tres vinyetes i com es converteix aquesta síntesi en una peça teatral o sigui que en Paco Mir ens demostra en aquest llibre Mis Neures com el teatre i el còmic es donen la mà però Paco Mir no és dibuixant no? o sí? Paco Mir és dibuixant i tant que sí ah sí, sí d'acord és el on firma ell Paco Mir on he vist aquesta la firma del Paco Mir bueno ell ha col·laborat va començar treballant al TVO igual que Mimène de l'Erenda el TVO de la TLAB i la O dins del TVO amb els germans Terrats i el Josep Maria Ferrer Sirvent van crear l'habitxuelo que van fer la proposta de renovació del TVO llavors volien fer un TVO per l'any 2000 quan estàvem encara als anys 60 o 70 del passat siglo i evidentment hi havia una diferència tan gran entre la mentalitat conservadora de la direcció del TVO i la mentalitat oberta del Paco Mir i els germans Terrats i el Sirvent que allò no podia continuar no? en canvi ell va passar després va treballar al diari de Barcelona ho feia les tires còmiques les tires còmiques al diari de Barcelona les va fer l'Alfonso López el Paco Mir en vaig fer jo en va fer molta gent amb aquell intent les tires les tires que surten en els diaris quan comencen sempre n'hi ha hagut de tires d'aquestes de vinyetes a la premsa? comencen durant la primera meitat del segle XIX quan comença a haver-hi la premsa o sigui Catalunya és un lloc on la premsa les auques i les aleluies hi són de tota la vida des de temps immemorial o sigui hi havia el Cucut el Patufet l'Escella de la Torratxa hi havia revistes de tipus conservador de tipus progressista de tipus clerical de tipus clerical de tot tu creus que els historiadors van amb més cura a l'hora de tractar certs temes ja sigui per l'editorial del diari o per la por que pugui haver en certa manera en algun tipus de censura si n'hi pot haver o no a l'hora de fer les vinyetes en premsa? la censura sempre ha existit la que ve de fora i l'autocensura que és la pitjor de totes el voler ser políticament correctes jo a vegades dic mira la caricatura que em surt millor és la meva però és absurdo reir-se sempre d'un omís perquè l'altra gent diu que li importa que aquest pellosa no em foti d'ell mateix però en canvi ens surten les caricatures d'altres persones i hi ha gent que se puede ofender i jo escolta com que hi ha gent que se ofende tan pronto quins temes són els més perillosos de fer? per exemple de la monarquia o de... no tots mentre hi hagi algú que s'ofengui o sigui si tu fas fas un acudit d'un senyor que té una tenda i li dona per ofender-se i ponert-te una denúncia t'ha posat una denúncia a un tendero ho dic perquè això m'ha passat o sigui un no pot saber un no pot saber si aquell senyor o senyora es pot molestar a mi em van censurar a la revista Escòdul de Calella de Palafrugell perquè deien que m'enfotia dels... dels musclos no del síndrome del colon irritable jo soc el primer que em patia i m'enfotia de les aventures que passa una persona quan diu ostres que no puedo más que tengo que bajarle a l'autobús buscant un lavabo i els hi va santa fatal perquè resulta que hi ha una associació d'associación de enfermos del síndrome del colon irritable hi ha associacions absolutament de tot i aleshores si hi ha em van dir en aquest cas em van posar una denúncia però he deixat de col·laborar a la revista Escòdul perquè quan no s'ofenien per una cosa l'últim acudit que vaig fer era un elogio als germans estopa i vaig dir els germans estopa poden amb tot no? sí sí viva estopa i la raja de mi falda i alegría al cuerpo em van dir que això no era adequat per una revista de Calella de Palafrugell que són gent tan assenyada i tan clar ostres i tan guais no? clar després m'han demanat perdó i últimament m'han fet una entrevista m'han fet una entrevista quan van veure que havien publicat un llibre que són 40 anys de feina a Planeta Agostini 40 anys de Planeta Còmic i que ja hem escrit i dibuixat molta gent que hem tingut vivències experiències i coses i parlo del sentit de l'humor sembla que algú ha dit ah igual sí que el sentit de l'humor és un mecanisme de defensa i que no n'hi havia per emprenyar-se i tal i ara m'han perdonat la vida i m'han fet una entrevista de doble pàgina m'han publicat imatges del llibre m'han publicat coses però és que l'humor tiene que morder un poco sí també i també el realisme perquè tornant a aquesta obra de Jorge Carrión i Segar sí arriben uns moments d'un dramatisme feroig perquè parla de la persona que ha perdut la vista els ulls i la mirada aquí tenen molt a veure hi ha un personatge sí però estic rebentant l'obra això no pot ser que ha perdut ha perdut la vista ha perdut la visió i va palpant i no vol reconèixer que ha perdut la vista a mi això em va arribar al cor perquè un dels pioners de la historieta espanyola a peles mestres va acabar sec va acabar sec a còpia de treballar de forçar la vista hi ha moltíssims moltíssims dibuixants molts que lesions d'ossos lesions de cadera des de tantes hores xupant de mesa però la vista també és una de les coses afectades i aquí hi ha un personatge que va palpant pel museu d'Almenac reconeixent les obres només pel tacte i per explicar Jorge Cardión per què havia escollit l'Almenac com a referència del museu perquè clar el llibre es diu el museu però podria haver agafat d'un altre museu no Almenac va fer alguna referència en Almenac sí probablement perquè ell és d'aquí perquè Almenac és un museu que se'l té conegut de pe a pa lo lògic és que quan fas un còmic ha de ser sobre una cosa que coneixes aquí hi ha molts sketchings ara en diuen sketching abans deia a punt a manu alzada on es veu Almenac on es veuen les sales on es veuen el romànic on es veuen els diferents estils aquí hi ha una obra de guionista de dibuixant de colorista de rotulista un equip tot un equip el que comentàveu abans sí normalment firma l'autor l'autor és el que ha tenido la idea clar però l'autor en una novel·la gràfica qui és entenc que és el que dibuixa el que escriu el que dibuixa si l'han fet dos aquí està firmada Jorge Carrión o Jordi Carrión Sagar l'obra ha sortit en català i en castellà és de norma editorial això s'ha de dir perquè està a totes les llibreries especialitzades i a totes les llibreries de còmics norma editorial és com l'editorial de novel·la gràfica per excel·lència podríem dir-ho així norma editorial és un editorial sobretot de còmic com ho és Planeta Còmic com ho és La Cúpula com ho són tantes editorials que porten anys i panini que porten anys i panys publicant còmic nosaltres jo en el grup Planeta és normal que tiri cap a casa perquè hi ha estat una pila d'anys treballant hi ha línies de còmic que han sorgit a Sant Sebastián altres que han sorgit a Madrid altres que han sorgit a València altres a Barcelona però sempre són del grup Planeta i tornant al que deia abans va haver després un boom d'aquests dels anys 70 que sobretot va ser el País Basc molt fort després va haver un boom als anys 80 amb la movida madrilenya i a Barcelona també amb les mogudes de Nazario i Anarcoma i tot el víbora va haver tot el còmic underground la novel·la gràfica tots els estils jo recordo que els tiratges els feien sobretot a Madrid perquè sortia més barato no sé per què era més barato imprimir en Fuent la Brada o imprimir en Pinto o imprimir en Mòstoles que fèrem un polígon industrial d'aquí sortia més bé de preu sortia més bé de preu perquè diverses editorials es reunien i deien ho fem tot aquí i aleshores anaven el polígon industrial que va a Calleja que ara és dels xinos no ho busqueu perquè no han comprat els xinos ja sabem que a vegades els polígons d'algunes zones sí ara som de la República Popular Xina totes les propietats del polígon pràcticament no no en aquest concret en el polígon industrial com a Calleja de Fuent la Brada només trobaràs indústries xines tot l'altre va anar desapareixent gràfiques València ja no existe gràfiques Futura tampoc existe tot això ha anat desapareixent avui un dels centres on més s'imprimeix còmic és Talleres Gràfico Soler del polígono industrial també hauran tancat Pere perquè òbviament tot el que es publica moltes coses són digitals i també es consumeixen a través de les pantalles i entenc que per exemple abans si hi havia un gran volum de còmics o de novel·les d'empreses aquest número ha disminuït perquè molts es consumeixen de la forma digital jo crec que aquest darrer any ha anat en augment sí el paper ha anat en augment el paper sí sí si has estat el dia del llibre i has estat el sol del còmic jo em vaig presentar a la a la plaça real un llibre sobre els que van descobrir Son Goku abans que les editorials i la tele els coneguessin uns adolescentes quinceaneros que ara tenen cinquanta anys i llavors vam fer una vam fer la presentació de Son Goku Madin Spain i la vam fer a la plaça real però l'hem fet a la llibreria Norma l'hem fet perquè aquest és de Dolmen Editorial i l'hem fet a un munt de llocs i espera que se m'hi va el temps jo volia presentar parlar de dos de dos llibres més dos faré ràpid perquè me'ls estimo molt perquè és gent que ha treballat en l'equip que jo treballava i llavors i han publicat coses clar per exemple la rotulació que és una cosa que s'ha valorat molt poc dels 90 i tants logotips que vam fer el Ferran Delgado i jo el Ferran Delgado ara treballa pels Estats Units i li han dat el Premio Eichner al Mejor Grafista i Rotulista esto es un honor per a mi va treballar amb tu va ser un dels meus ajudants i vam parir uns 80 o 90 logotips i ja no vull parlar del José Miró el Josep Maria Miró perquè de ser un redactor que treballava amb nosaltres és ara un dels autors de teatre amb més reconeixement a Catalunya l'autor del Cos més Bonic que s'ha trobat mai en aquell lloc l'autor del Principi d'Arquímedes l'autor de Terra Salvatge i està fent aquestes obres que s'estan estrenant arreu del món dic jo haver treballat és un honor és un honor és un honor és un honor perquè tota la gent que ha treballat amb mi és 10 vegades o 15 o 50 més savi i més intel·ligent que jo dic és un gran honor perquè si saps delegar amb gent que sàpiga més que tu les coses surten meravelloses això vaig trigar a veure aquests llibres espera a veure aquests llibres perquè et dius que se'ns passa el temps però te l'acabes tu sol no, no, me l'acabes jo sol és que vull parlar de Doña Concha La Rosa i la Espina que és de Carla Berrocal que té una dedicatoria preciosa aquí sí, diu Pere, que emoció més bonita a veure d'on hem arribat un abrazo a través del temps i un gràcies de la corte adolescente a la que tu apoiaste sempre ai de què va aquest llibre Doña Concha Concha Piquet tema de rabiosa actualitat l'he portat perquè hi ha un espectacle ara el Tivoli de la relació entre Concha Piquet Federico García Lorca i uno de los autores que componían canciones para Concha Piquet vale no sé ara no recuerdo si es Rafael de León sí, creo que es Rafael de León no sé l'amistad entre Rafael de León García Lorca i Concha Piquet el que és d'espectacle està en el Tivoli dic, entonces esta novel·la gràfica és de rabiosa actualitat sí, sí no l'ensenyo perquè tot i els allazgos geometris home, clar que no l'ensenyes aquí li has d'ensenyar si estem a la ràdio però al micrófon li ensenyes el llibre l'altre que m'agrada molt és el Fahrenheit 451 sí que està basat en la novel·la de Ray Bradbury i aquí està explicada en còmic on el Víctor Santos que és un dibuixant valencià que també va començar als 14 o 15 anys i deu tenir ara, doncs el tiempo passa per a todos ara deu ser la millor edat els 50 anys que és l'edat més fèrtil jo diria que els 50 anys per exemple més fèrtil per als homes serà perquè per les dones no sí estic parlant de creació estic parlant de creació de creació gràfica no estic parlant de fecundida doncs aquí hem creuat tema espera no, no por favor és fèrtil que t'apuntes moltes coses i que després les vas triant del calaix i vosaltres esto ya lo dijo Fulamito i ara ho torno a dir el mateix clar, però els 50 clar, que és la millor a nivell creatiu tens experiència encara ets jove vull dir físicament amb 50 anys avui en dia et pots conservar molt bé i si treus podríem dir que sí clar, els 50 anys és una molt bona edat exacte i si treus els retalls del calaix resulta que coses que va dir un senyor fa 30 anys o fa 40 o fa 20 ara les ha dit un altre senyor que és president de determinat partit tot és cíclic tot és cíclic i jo dic he trobat una que per exemple no vull assenyalar perquè és una paraula que ara la fa servir d'eslògan un polític d'aquí i dic ostres, però si esto ja lo dijo Fulamito Menganito i Menganito no vull dir coses unes les ha dit Cambó unes altres les ha dit Fragueri Barne unes les ha dit Carrillo unes les ha dit Tirro Galván les van traient del calaix i dius ostres, el que jo havia posat al por favor que ho feia que ho havia dit el Suárez que ho havia dit ostres, ho han tornat a dir o ho han repetit i aquest del Fahrenheit i acabo perquè se'n deu a perdre el temps sí, mira dono un minut va doncs acabo parlant del Fahrenheit publicat per Planeta Còmic en la que Víctor Santos aconsegueix amb una visió i un estil molt personal realitzar una adaptació única d'un dels grans clàssics de la ciència ficció distòpica no cal dir que aquest clàssic és Ray Bradbury Fahrenheit 451 em penso que tothom sap de què va aquest tema i el que ha aconseguit és que el que l'escriptor ho diu perquè tu imaginis ell va canviant de colors a cada vinyeta creant ambients creant situacions i hi ha un moment inclús que hi ha un debat entre l'utopia i la distopia o sigui entre el que volem el paradís inabastable i el descobriment de que potser no hi ha paradís i ens ho estem inventant tot però aleshores necessitem i hi ha una frase molt maca que diu i quan hàgim acabat amb tots els tòtems i tabús els tornarem a inventar perquè si el tòtem no és divino doncs serà un jugador que l'hem entronitzat serà quan la gent diu mi dios és Maradona mi dios és Messi és Messi o el que sigui inclús hi ha un escritor que diu el meu el meu déu és en part Moliner no dic bueno cadascú té els seus déus no? cadascú pot escollir o sigui que valen els històrics els prehistòrics els inventats i els que potser hi són i dic mira avui que ha mort un gran amic i company meu que va ser actor de teatre dibuixant escritor guionista li ha dit a la seva germana pues reza por mi lo que gustes bueno me voy adiós doncs Pere amb tu sí que ens hem d'acomiadar ara mateix també ja vam tocar en les 7 un plaer haver-te tingut aquí parlar de novel·la gràfica i posar de relleu que torna torna i en força sí sí sí plenament d'acord molt bé doncs que vagi bé i bona tarda gràcies a reveure adeu estem escoltant la cançó tobogàn de zoo amb aquesta cançó anirem posant fix al programa d'avui 4 de maig aquí a la Rambla a la Ràdio d'Esvers un tobogàn li falta un tobogàn al pobre home i les no donen la felicitat a la Ràdio d'Esvers a la Ràdio d'Esvers com un vistes manipulé en mi lloran de la plés todos muy bien por aquí con una curva la verdad se echa a cular y apreté ya en el desprez welcome my friends colonizers for salute comunistes manipulés en mi lloran de la plés todos muy bien ya gairebé son las 7 de la tarde ens hem d'acomiadar del programa d'avui i nosaltres us hem estat fent companyia des de les 5 i fins ara que pleguem a les 7 podeu recuperar tots els continguts i els podcasts d'avui a la web radiodesvern.com entreu a la pestanyeta que posa magasins entreu a la Rambla i allà els trobareu ens podeu anar seguint també a les xarxes socials arroba la Rambla 9-8-1 tot junt tot seguit amb minúscules tant en el compte de Twitter com en el d'Instagram o també ens podeu anar seguint al compte de la ràdio en general que també tenim Twitter i Instagram arroba radiodesvern nosaltres posem fi al programa d'avui tornarem demà divendres també a la mateixa hora amb més continguts ara a les 7 sonarà l'informatiu de notícies de la mà de la periodista Mariona Sales Vilanova que ens posa al dia amb tota l'actualitat d'aquí del poble de Sant Jús 3 més que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà aquí a les zones al 98.fm ràdio desvern la ràdio municipal de Sant Jús que vagi bé