#380 - Descoberta dels mantras en el ioga

MÚSICA MÚSICA Jo, que tenia ganes de començar aquí l'Espai de Pàdel sense presentar el programa. Bé, bona tarda, Sant Jus. Passen ara mateix 11 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dijous 11 de maig. De moment anem bé. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Jus. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí fins les 6 i no és un misteri. Tenim l'Espai de Pàdel amb l'Enrique Rodríguez de Medina, que és el gerent del Sant Jus Pàdel Club, i també la Paula, que és personal d'administració. Després, tot seguit, farem entrevista a la Laura Baringo i el Quim Déu, que són comissaris del projecte d'art contemporani Mons, perquè properament estrenaran la cinquena exposició que s'inclou dins d'aquest macroprojecte. Després, a segona hora de la Rambla, el que farem ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, serà fer l'espai de ioga amb les professors de l'Acadèmia d'Aquí de Sant Just, l'ESA Yoga. Vindrà o bé l'Alenca o bé l'Aranxa, i ens parlaran d'alguna qüestió d'aquesta pràctica tan tranquil·la i que ens fa entrar en un mode de relaxació absoluta. I després acabarem el programa d'avui fent una entrevista a l'Antonio Sempere, que és fotoperiodista i que ara mateix té una exposició fins al 21 de maig al Centre Cívic Soledat Sants. El nom de l'exposició potser ja l'he anat sentint pel poble, es diu Amandla, un crit de llibertat a les fronteres. Doncs bé, aquestes 4 coses seran les que protagonitzaran la tarda d'avui a Ràdio d'Esvern. No marxeu, que comencem de seguida. Vinga, va, ara sí, la música que caracteritza l'espai de pàdel. El saludem, els convidats d'avui. Hola, què tal? Bona tarda. Hola, com estàs, Núria? Hola. Doncs mira, ja ho veus, eh? Amb moltes gades de fer l'espai de pàdel. Només amb baixada i accelerada, eh? Sí, sí, sí, a tope. Dic, vinga, va, ja directament, deixa'm de presentar el programa i comencem. Tenim algunes novetats, com s'està movent l'ambient, pel club. Bueno, tenim la novetat que el dia ja llarga, que la temperatura fa calor i... Bueno, avui no tanta, hem de dir. Avui no tanta, però, bueno, però no tanta, però no està malament, eh? No, no està malament. I la veritat és que els cargols han sortit tots. Sí. I, bueno, la veritat és que al club hi ha un nivell d'ocupació molt bo tot l'any, però ara, doncs, és un... està molt més, o sigui... Sí, és bona època. És una bona època. És una bona època per jugar a pàdel, és una bona època per després gaudir del... del apre... apre pàdel, no? L'apre esquí, no? Vull dir, doncs, de fer la cerveseta a la terrassa, de... Però això, normalment, la gent, què ho fa? Abans o després del partit? Després? Després. Sí, normalment després. Jo crec que tothom surt de la feina molt despitat i arriben a la pista al minut just i és després quan ja pots relaxar-te. Sí. Normalment, hi haurà qui... Hi ha gent que arriba en temps i fa un cafè abans de jugar o fa una Coca-Cola i tal, però el normal és que arribem tots amb el petardo. Sí. No et dic a una. I qui arriba a temps, hi ha sort. Molts arriben dos, tres minuts tard, tenen els altres companys esperant la pista. A pista... Clar, perquè... Després passo a pagar. Sí. S'embolant. Perdre la pista és difícil, no? Vull dir, si en quatre persones pot haver una, dues persones que arribin tard, però, clar, perdre la pista significa que les quatre arribin tard, no? O no? Bé, no es perd la pista, però tu la tens reservada. Exacte. Ah, bé, clar. Perdries, potser, uns minuts, uns minuts de la teva reserva. Clar. Si després tu tens una pista de vuit a nou i a les nou ja entren quatre jugadors més, qui ha arribat tard, doncs, clar, ha de sortir a l'hora. Nosaltres moltes vegades comparem això del pàdel, del club de pàdel, com el cine, no? Sí. O sigui, si tu tens la pel·lícula per veure a les vuit i arribes a les vuit i deu, doncs et perds deu minuts de pel·li. Si no, clar, pel·li acaba a la mateixa hora. Sí, clar. Has dit que tu ha arribat, no s'estan esperant que arribi la Núria. No, no. I quan la Núria no ha arribat, no la posis encara, eh? Clar. I perquè, a més, això faria que s'enrediris tot deu minuts, no? Els que tenien la sessió de les deu, doncs tindrien que entrar a les deu i deu. No és possible, no? Llavors, és com la gent que es leciona, no? Sí. Que afortunadament passa poc, no? Però si no, és que només hem jugat mitja hora. Bueno, ja, però no sé si jo vaig a esquiar i tinc el forfet de tot el dia i em faig mal. A les deu del matí? A les deu del matí no se m'acudeix anar a la pista d'esquia que em torni els diners de... Clar. No, no, això passa, vull dir... O estàs al cine, una altra vegada al cine, et trobes fatal i me'n vaig a casa, doncs és mala sort. És una mala sort. Per què? Perquè nosaltres aquella pista l'hem reservat per tu. Te l'hem bloquejat i no l'hem jugat a ningú més. Clar, el que tu facis a la pista ja és, mentre no es malmeti, òbviament... És com, hi ha gent que diu, oh, però és que només juguem dos, hauria de ser més barat. No, jo et llogo una pista, és com si tu llogues un cotxe, no? Clar. Pel cotxe poden anar un, dos, tres, quatre o cinc, no? Sí, sí. Però si vas un, pagues el mateix que si van cinc, no? És així, és... Paula, li anava a preguntar ara mateix per tot el tema de la gestió, no? Com porta ella a tot això de... de... bueno, de fer reserves. De fet, no sé si s'encarrega ella, no sé si t'encarregues tu, tot el tema de les reserves, de les pistes... Nosaltres demanem que la gent ho faci online. Ah, vale. Sí que alguna vegada, si hi ha algun problema, doncs, clar, des de recepció és com es soluciona. Ostres, és que no em deixa accedir amb l'usuari, no sé què. Ho gestionem nosaltres. Però el normal és que es facin les reserves online. Primer, perquè és comodíssim. O sigui, trigues dos minuts. I després, perquè si hi ha qualsevol error, nosaltres ens traiem la responsabilitat. Clar. Hi ha hagut, alguna vegada, quan sí que feien les reserves per telèfon i tal, primer que t'obliga que el telèfon t'està sonant tota l'estona. Aleshores, t'està trucant algú, no pots atendre el següent que t'està trucant. Ostres, és que porto deu minuts trucant i ja no tinc pesta a les set. Bueno, que tots són avantatges. Exacte, totalment. Vamos, jo ho faria online perquè, clar, treballo allà i aleshores ho puc fer directament. Però jo als meus amics, per exemple, els demano també que ho facin online. Així, si tu decides a quina hora vols la pista, no hi ha error, no hi ha confusió. De fet, a més a més, vull dir, quan ens ha passat alguna confusió, una persona potser et diu, vull pista de set a vuit i mitja. Però potser està pensant que la vol realment de set i mitja a vuit i mitja. O t'ha dit de set i mitja a vuit i mitja i no l'has entès bé, estàs amb una altra cosa. Sí, minimitzes la possibilitat d'error. Sí, sí, totalment. Llavors, després sí que hi ha coses especials. Vull dir, a tu el sistema no et deixa reservar dues pistes a la mateixa hora. Amb el mateix usuari, no. Per què? Perquè no bloqueigis. No pots estar jugant a dues pistes. I no bloqueigis les possibilitats de jugar a altres persones. Però potser resulta que tu has quedat el dissabte al dematí amb uns amics, que sou vuit, per jugar junts, i després fer l'aperitiu allà, no? Doncs dius, llavors sí que truques a la recepció i dius, necessito dues pistes pel dissabte, llavors això tu gestiona la recepció. Però la reserva normal i corrent, a més, és que és comodíssima, perquè tu estàs, anem a dir una, anem a la, estàs al lavabo, i agafes el telèfon, pa, pa, pam, i reserves la pista. Exacte. Estàs al metro, a l'autobús, reserves pista. Amb quina entel·lació pots fer-ho? És a dir, per exemple, una pista d'aquí dos mesos te la deixes reservar? No. Tres dies. Tres dies d'entel·lació només. La nostra experiència, hi ha llocs que deixen més dies, hi ha llocs que... Però la nostra experiència és que si són masses dies, te n'oblides. Hola, Gena, després li van sortint coses... I no pot. No pot, i a vegades, allò que ens passa, no?, que no avisem. Exacte. Exacte. És que t'oblides inclús que tenies la pista, si jo en puc entendre. Sí, hi ha persones que no ho fan ni amb mala fe. No, no, no, però sóc la persona. Vaig a bloquejar una pista pel dijous, perquè em ve de gust el dijous fer un partit, i després passa la setmana, vas de bòlit, per el que sigui, i arriba el dijous al dematí i el dia anterior et sona l'alarma, demà tens una pista, recorda que demà tens una pista reservada. Ah, t'arriba la notificació, eh? Sí. I les tens activades, sí? Sí, les tens activades. Això és com la visita al metge, que ara també t'arriba el recordat. Sí, sí, i les classes de part, tot això són coses que ha fet la Paula, que abans no es feien i que la Paula ha fet que succeeixin, no? Sí, jo me n'he adonat, perdona, és que aprofito en això, que avui en dia tot s'ha de recordar. Tot. Jo sempre pensava, dic, ostres, però què passa, vaig a la perruqueria, em confirmen dues vegades si vaig, agafo hora per anar al veterinari, també em demanen de confirmar. Pensava, home, si ja l'he agafat, no cal confirmar. I me n'he adonat que realment fa falta confirmar. Sí, perquè a la gent se li oblida, o després... Hi ha gent que no s'apunta a res, o no ho sé, o que té mil coms de salgats, és normal. Jo crec que mentalment ens hem tornat molt comodones. Vull dir, el GPS ens porta a tot arreu. Sí, ja pot ser. El telèfon ens avisa que tenim una reunió, que no... Clar, però és que és això, abans, a l'aver i el paper, la gent s'ho mirava i s'ho consultava. Ara, amb les tecnologies, doncs, ens hem acostumat a que tot ens ho recordin, per tant. Exacte. A que tot ens sortia amb un soroll. Sí, si no t'ho recorden. I ara, per exemple, això que ja passa a moltíssims restaurants, és que per fer una reserva et demanen el número de targeta... Bueno, clar. I no et fan un càrrec, però si després no et presentes... Sí, sí, bueno, això els va passar a un restaurant de Sant Sebastià, no fa massa que no es van presentar. Sí, va sortir en premsa, els van cobrar 50 o 60 euros per una hora, no? 500, 500 euros. Era un restaurant de luxe, eh? Sí. D'aquells que deuen tenir... Menú de gustació de 300 o 400 euros. I que deuen tenir 8 taules, no? Sí, 8 taules, i clar, no es van presentar i potser té una cua d'espera d'un any al restaurant, doncs, home, si no vas, avisa. Doncs això arribarà en breu als clubs de pàdel i entre ells als enjust. Bueno, en breus, en alguns ja està arribant i... Bueno, hi ha molta gent que ja l'obliguen a fer, a pagar, quan reserven. Exacte. No s'oblidaran. A què s'oblidaran? I si s'obliden... Bueno, no s'oblidaran més d'un cop, això. Nosaltres, el nostre proveïdor del software de gestió ens ha ofert fer un sistema que no és tan bèstia, com fer-te pagar abans de jugar, però que està bé. És el sistema, per exemple, que fan servir molts hotels, d'acord? És a dir, escolta'm, al fer la reserva et demanarem un número de tarja i quan arribi la persona... i no se li cobrarà res, d'acord? Quan arribi la persona al club, pagarà amb efectiu, amb tarja, com vulgui. Però és normal estar d'abans, també. Sí, és normal, eh? Però si no es presenta, li podràs fer el càrrec a la targeta. Clar, és una garantia, simplement, no? És una garantia, si et serveix ja per garantir. Quan comprem entrades al cinema o al teatre, no pagues quan surts del teatre o del cinema, pagues quan ho compres. Exacte. Sí, o un concert, sí, hi ha mil exemples. Sí, sí, tu agafes les entrades per Bruce Prínsting, que ha vingut fa relativament poc, no? I a mi jo les agafes sis mesos abans. Clar. Tranquil·lament, i les has pagat, no? O sigui que... I la gent que no pot anar... Per fer-ho dos o tres dies no passaria res, eh? Però, bueno, no volem ser tan agressius. Bueno. I, escolta, dona'ns la targeta per garantir la reserva. Si anul·les amb 24 hores d'antelació no se't farà cap càrrec. Però si anul·les amb menys de 24 hores d'antelació, nosaltres aquella pista ja no la podem fer servir, doncs la carregarem a això. Bé, com fan molts hotels, com fan moltes coses, eh? Paula, del que sí que et deus estar encarregant ara, és el tema del casal, no? De les inscripcions. Això sí que no és online. O sí? Més o menys. Sí, sí que ho fem online. Ho fem a través de la nostra web. Hi ha un apartat, al santjuspadelclub.com, un apartat que és casal d'estiu. I allà està tota la informació amb PDFs per escrit. Evidentment, a recepció sempre estem disponibles. Exacte, per qualsevol dubte que pugui haver. I les fulles d'inscripció estan allà, estan a la web també, en PDF per descarregar. I allà surt el pas a pas de tota la documentació que s'ha de portar, el DNI del pare-mare a tutor legal, la targeta sanitària del menor i la fulla emplenada amb totes les dades necessàries per fer el casal, quines setmanes vol venir, etc. I després s'ha de fer una paga i senyal de 50 euros que després, posteriorment, es descompten del total del casal. I estem començant ja a rebre bastantes sol·licituds. És un casal que jo crec que cada any funciona millor, millor en el sentit de nens, perquè al final, tema organitzatiu, jo crec que evidentment cada any surten coses que l'any vinent es milloren i es poleixen, però jo penso que és un casal bastant ben muntat. Sí, ben muntat. Exacte, i jo no el munto, eh? Jo no t'ho dic perquè sigui la meva feina, perquè no, no és de les meves funcions. Però jo he estat, abans d'estar a la recepció, estava de monitora, el casal. Aleshores també l'he vist des de dins. Clar, ho has viscut tot, vull dir, a l'hora de portar els nanos, ara anem a fer aquests jocs, ara anem al padel... Tenim unes instal·lacions molt xules, no només tenim padel, tenim la piscina, una piscina que és nostra, que la tenim allà al club. O sigui, és que no té... Estar una hora a la piscina, o dues, depèn del dia, pels nens, és el millor. Ara, últimament, fa molta calor aquests estius. Clar, comparat amb un casal fet amb un edifici, amb un centre cívic, per dir alguna cosa, és diferent. No dir que sigui millor ni pitjor, però... Bueno, és diferent. Però és diferent, no sé, és a l'aire lliure, hi ha piscina cada dia, hi ha... I després també, molt important, que com que hi ha molts nens, és molt fàcil trobar nens amb afinitat de... Semblants, no? D'edat, de jocs, saps? Clar, si tens un casal amb 20 nens, i resulta que hi ha 3 de 6 anys, 4 de... 6 anys, com amb aquells 4, no et portis bé, ho tens una mica complicat. Sí, sí, sí, sí. En canvi, clar, nosaltres hi ha setmanes que tenim 100 nens. I quan és que munteu els grups? Quan ho teniu ja tot, o els aneu muntant mica en mica perquè no us pillin toro a l'últim moment? Bueno, al final, la nostra experiència... Nosaltres anem muntant, eh? Però al final no ens trenquem massa la closca perquè al final... Sempre hi ha altes d'última hora. Sí, sempre hi ha variacions d'última hora. Llavors, sí que ho tenim més o menys empastat, però pràcticament una setmana abans és quan hi ha la... És quan realment tanquem les places. Nosaltres, com tenim la sort, o ho hem muntat així ja que treballem amb monitors amb força disponibilitat, normalment, calculem que són uns 10 nens per monitor. Per tant, doncs, a prop una setmana abans de començar la setmana següent del casal, d'un dilluns per l'altre, mirem quants nens tenim? 82. Agafem 9 monitors i com a màxim es poden apuntar 8 nens més. Però tanquem, per dir-ho d'alguna forma, limitem les places o tanquem les inscripcions una setmana abans de cada setmana de casal. normalment. Sí. Nosaltres no volem més de 10 nens per monitor. Hi ha en Casals que és un altre rati. Sí, sí, sí. Però nosaltres volem 8, 9, 10 màxim. 10 màxim. D'acord? Sí. Sobretot... Pot haver-hi un grup que tingui 11. Pot haver-hi un grup, d'acord? Clar, també potser en funció de les edats. No, perquè resulta que potser el divendres ens ha dit una mare, escolta, el meu nen la setmana que ve es pot apuntar? Ja, clar. Bé, i perquè s'ha de quedar amb els avis, però resulta que la seva àvia està fatal, es troba fatal. Sí. No el deixaràs penjat, no? I tant. Però nosaltres, si no entra tot dintre del normal, no hi ha més de 10 nens per monitor. D'acord. Per què? Doncs perquè apostem per un tema de qualitat. Més pròxim. Sí, a més, els monitors, hi ha molts que estan tot el casal, d'acord? O sigui, totes les setmanes. Totes les 5 setmanes. Totes les 5 setmanes, d'acord? Amb la qual cosa, hi ha nens que estan les 5 setmanes també de casal, no? I llavors arriben a tenir un vincle molt maco amb el seu monitor, no? I, bueno, la veritat és que la majoria de nens repeteixen. I tant, sí. En el propi any, o sigui, hi ha molts nens que venen una setmana per provar. Ah, doncs mira, apuntem la primera setmana de juliol, d'acord? I després estan la segona, la tercera i la quarta. Han fet grupet que estan més setmanes. I després tenim nens que venen cada any. Me'n recordo d'una, perquè a més és la filla d'un nami, que és l'Abril. L'Abril va començar a venir amb nosaltres. Va començar, jo crec que era de les més petites. No era més petites, el pare ens va demanar una excepció perquè és molt gran, de tamany, és molt alta i tal, i tenia un problemon perquè no sabia què fèiem la nena i ens la va deixar un any abans. Tenia 5 anys, oi? Tenia 5 anys, sí. La veritat és que nosaltres marquem a partir de 6, perquè quan fan temes de pàdel i tot això, i de piscina, volem que sàpiguen més o menys nadar, que tinguin força... Una certa autonomia, no? Que tinguin força per donar-li amb una pala, amb una bola i passar la pilota a l'altra banda. O sigui, nosaltres per com està muntat el casal, de moment com a mínim no ens sentim molt a gust amb la idea de tenir un grup de nens de 3 anys, per exemple. Per com tenim muntat el casal, pàdel, esport, multiesport, piscina... Poder, no podrien gaudir-ne, no? Clar, clar. Jo crec que no és el casal ideal perill, tal com ho tenim muntat. Potser hauríem de fer altres activitats cada moment. I hauríem de tenir monitors, més que monitors de lleure, monitors de temes esportius, tinguin que tenir policultors. Clar, sí. I clar, és que són nens molt petits. Sí, sí, sí. Tres, quatre anys, són molt petits, saps? Sí, sí. Venen de fora de Sant Jús, alguns? Sí, sí, sí. Has de tenir en compte que estem molt a prop de Sant Feliu. També, clar. Però de la vora, sí, Sant Feliu, Sant Joan, Esplugues, Sant Jús, evidentment, tot el barri de Maslluïdors, clar, és la opció més cómoda. Sí, però venen de Molins, venen d'Esplugues, venen de Sant Joan d'Espí... Potser sí que les famílies treballin també per la zona, potser també fan. O venen també a jugar, habitualment, són clients, aleshores... Inclús ven algú de Barcelona. Sí? Eh, creu que... Ostres. Sí, sí, sí, perquè, bueno... Depèn d'on estiguis de Barcelona... Agafes la ronda i si, potser, jo què sé, la mare o no què sé, no té problema en portar-los, doncs, evidentment, no tenim 50 nens de Barcelona. Ja, però sí que n'hi ha. Bueno, inclús tenim uns germans que no venen al Casal, però venen de Catar, no? O de... Ai, bueno, sí, perquè venen a passar l'estiu aquí, els pares són d'aquí. Sí, viuen a Catar i venen cada estiu. Ostres, quan acaben l'escola, doncs venen aquí. És el que et deia, l'Abril porta, doncs jo què sé, 6 o 7 anys, no? Clar, sí, bueno, vam fer ja Casal el primer any que vam obrir el club. No me'n recordo. No, no, perquè el vam obrir a l'agost. Sí, que no crec, doncs portem 7 casals, jo crec. Sí, 7 casals. Si no m'equivoco. Doncs porta 7 casals. Exacte. Clar, va començar amb 5, en té 12. Bueno, si segueix apuntant és que li agrada, no? Bueno, jo ja li he dit que quan tingui 16, jo la contractaré de monitora. Exacte. I està, bueno, està com boja. Clar, superexperimentada. Home, millor que ella no sabrà ningú com funciona el casal del Sant Jus. Fent una mica de safareig per les vostres xarxes socials, veig que teniu una nova incorporació, no sé si és nova o si hi ha... El Sergio. El Sergio. Sí. Què fa el Sergio al club? Per què l'heu... El Sergio substitueix, per dir-ho d'alguna forma, l'Aniol. D'acord. L'Aniol feia d'assessor de la sala de fitness, estava per les tardes, 4 tardes a la setmana, una mica ajudant a la gent. que, com jo, per exemple, entrem en una sala de gimnàs i no sabem ni per on començar. D'acord. I no només això, sinó una persona molt... doncs que et motiva, no? Al final, ostres, això ja ho has fet la setmana passada, Paula, va, agafa una miqueta més de pes. O intenta fer-ne 12 en lloc de 10. Va, i t'acompanyava una mica en el procés de començar a entrar en una sala de fitness. Bueno, és que entres, veus les màquines i dius, vale, i això, què va? Com et poso del dret o del raó? Exacte, i no només això. Jo, per exemple, coneixent-me, no sóc una persona, potser, que em portaria a mi mateixa el límit. Clar. Em quedaria en una zona tranquil·la i còmode. Aleshores, ostres, doncs algú que t'empenyi una mica més per realment sentir que millores i que el que vas a fer té un sentit i que saps que un dia fas aquests quatre exercicis, el següent aquests altres quatre, i que, ostres, realment t'estàs posant en forma i funciona. El que passa és que l'Aniol, com és normal, va acabar els seus estudis que no tenien a veure, en aquest cas, amb el tema de l'esport i ha trobat una altra feina del que ell ha estudiat. Per tant, vam haver de buscar, doncs, algú que suplís aquesta funció que ell feia. i vam trobar el Sergio, el Sergio és un noi de Mas Lluí, de Sant Feliu, que ell sí que ha estudiat, ha estudiat INEF i té dos màsters. Estava aquí en el, de fet, crec que segueix treballant al... A l'Atlètic? No. Al Club de Futbol de Sant Just? Ah, vale. No sé si és l'Atlètic o l'altre, la competència. No, crec que és l'altra. La competència, el Club de Futbol és la competència. La competència, però és la competència, que sé que tenen els seus més i els menors. Els derbis. Els derbis. Doncs sí, sí, és preparador físic, és entrenador personal. És recuperador. És recuperador de lesions i fa rehabilitació. O sigui, que jo crec que és un fitxatge molt interessant. Sí, perquè hi ha molta gent que potser li diuen, escolta, tens epicondinitis, no? El famós codo de tenista, no? I per dir alguna cosa, o té un problema de menisc i li diuen, escolta, has de reforçar quàdriceps i no sé què. Doncs el Sergio li pot assessorar perfectament en què és el que ha de fer. Sí, clar. Tinc problemes de lumbars, etcètera. Sí, a més és un servei que oferim nosaltres de forma gratuïta pels nostres abonats. Ah, d'acord. O sigui, qualsevol abonat del Sant Just pot venir dintre de l'horari que està el Sergio a la sala, que està posat pertot arreu, ho tenim a la nostra web, ho tenim a la porta de la sala de fitness, i ho tenim a l'aplicació, i simplement, doncs, acostar-s'hi i preguntar-li qualsevol cosa o demanar-li que li faig una rutina. És com tenir un entrenador personal. Exacte, i és un servei gratuït pels abonats, que són els que poden utilitzar la sala de fitness. Jo crec que la gent, en general, està molt contenta. Bé, en general i no en general. No he sentit jo ningú com està encantat. Sí, jo, per exemple, no el faig servir, però em sembla molt bé. Clar. No, i, escolta, sí, sí, no està... Paula, Enric, ho hem de deixar en aquest punt, si us sembla bé, d'acord? Moltíssimes gràcies per passar aquesta estona aquí a Ràdio Desvern. Gràcies a tu. I tant. Que acabeu de passar bona tarda i endavant també amb aquestes novetats i amb el casal. Igualment. Molt bé. Moltes gràcies, Núria. Que vagi molt bé. Igualment. Adéu. Adéu. Deixem una cançó i seguim amb l'entrevista que tenim en aquesta primera hora a Laura Baringó i Quim Déu, comissaris. Mon cœur, mes mains, mes yeux, mes rames, plus rien ne m'appartient. Je me fais du mal pour faire du bien, j'oublie comme si ce n'est des rayons. Dans mon jardin d'enfer poussent les fleurs, que j'arrose de mes rêves, de mes pleurs. On n'aborde sur les doigts du monde, on ne peut toucher le ciel de toi. Évidemment. Toutes ces belles promesses que j'entends, ce n'est que du vent. Évidemment. Qu'après le beau temps vient la pluie, c'est ce qu'on oublie. C'est toujours trop beau pour être vrai. Mais c'est jamais trop laid pour être faux. Évidemment. Elle ne sera plus jamais la même, cette fille d'avant. Je vends demain, je rachète hier, le temps, le temps, ça sent. Je cherche l'amour, je ne trouve rien, comme dans mon sac à main. Dans ma tête, ce n'est pas tant évident. Je cherche la vérité tout en l'évident. La bonne sur le doigt du monde, on ne peut toucher le ciel du doigt. Évidemment. Toutes ces belles promesses que j'entends, ce n'est que du vent. Évidemment. Elle ne sera plus jamais la même, cette fille d'avant. Car moi je chante, ma vie la faute et un peu de romans. Je suis une devant vous, donnez-moi donc... Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. La Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Quim Déu, artistes i comissaris. Hem dit abans comissaris i no hem dit res més. No us penseu que és algú de la policia? Són comissaris de la sala Mercard de Sant Jus. Van començar el 2022 a portar la nova sala llavors i ho van fer amb el gran projecte expositiu d'art contemporani anomenat Mons, de la qual n'han sorgit algunes exposicions. Tres el 2022, exposicions temporals, com per exemple el món propi, el món utòpic o aquest últim del 2023, el món orgànic, que ha estat fins a finals d'abril. Els saludem, ja els tenim aquí a dins de l'estudi. Hola, què tal? Bona tarda els dos. Bona tarda. Bona tarda, què tal? Mons, al principi, que ens posem una mica en context, havia de durar un any el 2022, però ja ens hem allargat aquest 2023. Us ho van allargar, de veritat? Sí. Bueno, no sé si te acuerdas que ganamos el premio de estudios... Sí, de Consell Comarcal del Baix Llobregat. De Consell Comarcal del Baix Llobregat. Y, bueno, yo creo que hubo un apoyo total, tanto del Baix Llobregat como del ayuntamiento, de que creían que era un proyecto por el que había que apostar un año más, dos, bueno, ya se verá, tres. Yo creo que es una apuesta, lo maravilloso sería que fuera una apuesta de largo recorrido y que se convirtiera realmente en una galería de arte contemporáneo fija, ¿no? Es decir, que eso sería lo ideal. El espacio es maravilloso, se está consiguiendo una base, yo creo que estupenda, con unos artistas que están participando de gran nivel, pero de gran nivel, y entonces, poco a poco, sin darte cuenta, es decir, siempre estas cosas, es difícil empezar, porque, bueno, un nuevo lugar, ¿no? Los artistas de gran, digamos que de alta calidad, pues evidentemente no van a todos los sitios, ¿no? No, no. Es decir, requieren que tengas un público, se lo miran mucho. Y sobre todo también, ¿con quién comparten? Claro. Entonces, nosotros, una de las cosas que tanto Kim como yo estamos siempre, es decir, igual que suelen ser seis artistas, tres hombres y tres mujeres, siempre en este sentido. Paridad siempre, ¿eh? Paridad siempre. Paridad siempre, también el edatismo ha sido un tema como muy importante, es decir, entonces, claro, hay veces que eso significa que hay artistas de reconocido prestigio con una determinada edad, gente joven que queremos, es decir, que están empezando fuertes, pero que evidentemente no tienen esa edad, es decir, que aún les falta mucho recorrido. Claro. Entonces, esta apuesta, bueno, yo creo que por parte de todos, yo creo que está siendo estupenda, ¿no? El 2022 vam veure el món propi, el món reflecte, el món utòpic, aquest 2023 el món orgànic, i ara toca la següent, que és la que veniu a presentar i a explicar avui al programa. Quin nom li posem? Exacte, mira, es diu el món ficció, perquè amb la Laura treballem d'una manera una miqueta com encadenada, és a dir, cada món que nosaltres d'alguna manera ideem, ens dona les pautes per saber cap a on anirà el següent món que ens imaginem o que volem d'alguna manera tractar, no? Per això, com deia la Laura, creiem que el projecte Mons en general té que tindre aquest superllars recorregut, no? Perquè és com una cadena que ens va portant a través d'un grapat de narratives, no? Llavors, al darrer món, al món orgànic, teníem una de les variades propostes, era d'un fotògraf molt conegut que es diu Joan Font Coberta, i ens va presentar unes fotografies que nosaltres, amb la Laura, les vam triar al seu dia perquè tenien que veure molt amb el tema d'organicitat, perquè eren plantes i tal, però, com és molt habitual, amb Joan Font Coberta era mentida. Era un fake. És a dir, les plantes que estàvem veient no eren reals. I penso, no, Laura, que va ser el punt que vam dir ostres, doncs per què no comencem a investigar la idea d'aquesta ficció, de la no realitat, no? I per això vam començar a explorar la idea de la ficció i vam titular El món ficció. I aquí va començar, d'alguna manera, la trajectòria. I, a més, és a dir, si parlarem de la ficció, la ficció, com diu Quim, és la no realitat, és un poc la invenció. I normalment, quan parlarem de ficció, ens quedem en, lògicament, és una narrativa. És a dir, jo te vull a contar un cuento. I en aquestes narrativas de contar un cuento, en el fons, al final, estem parlant de literatura o estem parlant més de una qüestió cinematogràfica, de audiovisuales, de teatro. Llavors, el fet de plantearlo, sempre ens gusta llevar aquests límites. En el món del arte, creiem que era també salir, aunque evidentment tenim una cineasta fantàstica invitada, però era salir un poco del límite, ¿sabes?, de comodidad, sino que realmente meternos allí, pero sí, sí, realmente nos dan pie y esta, como no, nos dará pie a la siguiente, está clarísimo. I quins artistes ens acompanyaran en aquesta ocasió? Suposo que, com hem dit, són tres homes, tres dones... Sí, aquí tenemos esta vez, hay una pequeña sorpresa. Ah, mira, oh! Es decir, tenemos tres, tenemos cuatro homes. Vale. Y tres dones, pero el cuarta home es, digamos que los hermanos Santillari son gemelos. Vale. Han trabajado toda su vida juntos y en el mismo estudio. Son dos, pero es común. Ahí, es decir, nos parecía como muy divertido esta presentación porque además trabajan prácticamente en muchos casos hasta un mismo dibujo o pintura son capaces de ayudar al otro o retocar alguna pieza del cuadro del otro. Están concupanatratitos. Es decir, están compenetrados y entonces yo creo que además nosotros hemos cogido el tema del bodegón. El bodegón ellos lo comparten exactamente igual. Es decir, cada uno hace bodegones. Pero luego, por un lado, el Josep es una persona que se dedica más a la figura y el Pera creo que se dedica más al paisaje. Vale. Entonces, hay un campo que para ellos es una separación total pero lo que es el bodegón lo hacen los dos. Y entonces, este punto de que no sabes casi cuando tú lo ves, ¿no? ¿Quién es quién, no? Nos parecía también algo como muy de ficción, ¿no? Que por eso esta vez no es tan exacto tres dones y tres hombres, ¿no? Bueno. Tenim els bessons Sant Hilari. Exacto. Germans, germans. Farà de germans. Germans, germans. Germans, sí, germans. Germans Sant Hilari. Exacto. Aquí més tenim. A veure. Bueno, abans de res, també, el primer cop que amb la Laura hem volgut apropar també la xarxa de galeries de Barcelona aquí a Sant Jurs, ¿no? Vam, per aconseguir, diguem, els artistes, que això és una feinada bastant complicada i bastant de recerca, diguem, vam contactar amb dues galeries. l'Anna Mas Projects, que és una galeria que està ara al districte d'Hospitalet, que és un districte on hi ha en aquests moments les galeries de més vanguardia a tot Catalunya i es podria parlar fins i tot d'Espanya, és o sigui, un centre de galeries molt interessant. i per un altre cantó, a través del Germans Sant Hilari, hem aconseguit la col·laboració de la galeria Artur Ramon Art, que a més són els presidents... Bé, la Mònica Ramon, que és la que cogestiona la galeria, és la presidenta de les galeries d'art de Catalunya. O sigui que un dels objectius o de les idees que teníem amb la Laura era d'apropar aquest àmbit al poble, no? Uau! És la intenció que sempre tenim. No volem ser locals, que sí que ho som, sinó globals. És a dir, volem incorporar tot el que és a l'exterior a l'interior del poble, no? I aquesta unió amb les galeries, com es materialitza, per dir-ho així? Com ho podrem veure? Com es posarà de relleu? Bé, es posa de relleu perquè aconseguim les obres, és a dir, tu ho podràs veure, evidentment, en les carteles, perquè hi ha artistes que treballen a través d'esas galeries sí o sí. És a dir, tu no pots aconseguir obra d'ells si no és a través de les galeries. Llavors, els germans Sant Hilari és un cas que ells només treballen amb la galeria Artur Ramon. Estamos parlant d'unes galeries més emblemàtiques, és a dir, hi havia una sèrie de galeries emblemàtiques i una d'elles, evidentment, és la galeria Artur Ramon. És a dir, haver aconseguit això, estem súper contentos. I la Regina Jiménez, és a dir, ha sigut la de la galeria Anna Mas Projects, on, per un lloc, ella tenia certes obres que ha sigut ella directament que ens les ha deixat, i hi havia una pieza que la tenia a la galeria que queríem que ens la deixaran. És a dir, que ha sigut una cosa amèlies, entre artista i galeria. Exacte. Però és interessant, creiem, apropar fins i tot d'aquesta manera, hi ha una part didàctica a l'exposició, que potser no ens correspon, però que pensem que també és necessari, que és donar a conèixer aquests espais i la gent dels visitants d'aquí Sant Jus, que s'hi atreven, que això a vegades són una mica perucs, s'atreven o s'atreveixin a entrar a galeries a Barcelona, que a l'art contemporani es pot entendre que potser és difícil, però que no muerde ni quema. És a dir, que val la pena explorar-lo, no? Bueno, hablando de otro artista, tenim a la Susanne Maria Hempel, és una artista alemana de la República Democràtica, és a dir, té 40 anys, i també se le nota. És una cineasta que ha recebido muchísimos premios, aquí en Catalunya ha recebido també molts premios, és una persona molt joven, i tenim la suerte de havernos deixat dues peces d'ella. I doncs, bueno, hem creat com una petita zona per poder arribar a posar aquestes dues peces, i evidentment és pura ficció. Són peces audiovisuals. Són peces audiovisuals, i és pura ficció. És a dir, que jo crec que són peces muy especiales. Jo crec que tothom s'ho espera, que sigui ficció amb el títol. I si em permets, Núria, aquí he sigut una cosa de la Laura com a supercomissària. Ah, bueno. Jo he trobat molt interessant, és a dir, la Susanne ens deixa dos vídeos, que són diferents, però, clar, el llenguatge d'alguna manera és el mateix, i hi ha una certa similitud estètica, però són dos conceptes diferents. I la Laura, en uns moments d'inspiració, va muntar un diàleg, que és a dir, tenim les dues pantalles que una es mira a l'altra. I llavors, jo penso que s'ha format una mena d'instal·lació, no volguda, potser trobada, però molt interessant, no? Com, d'alguna manera, hi ha un diàleg entre aquestes dues ficcions, que són els dos curtmetratges de la Susanne Hempel. Una nova manera, crec, de la clàssica visió de mirar la pantalla i detrás no tinc nada, no? O sigui, com una mena de diàleg entre les dues. Ah, exacte, sí. Queda una mica science fiction. Després tenim al Ignasi Aballí. Bueno, és una persona molt conceptual. Sí. És a dir, ademàs, estem parlant d'un artista de gran renombre. Fui el artista seleccionat per la Bienal de Venecia. Carà. i el pabelló d'Espanya el pabelló d'Espanya el pabelló. El pabelló d'Espanya el pabelló d'Espanya. D'Espanya el pabelló d'Espanya el pabelló d'Espanya. Sperer és. Y, bueno, digámos que ha expuesto en todos lados. Lo tenemos en el Reina, bueno, en el Menac, hoy en el Magba. Es decir, en todos los museos, tanto extranjeros, ahora viene de haber expuesto en Viena. Es decir, es uno de nuestros artistas más internacionales y bueno, él tiene, tenemos cinco piezas de él, hay tres obras, hemos querido, es un artista tan específico porque hay veces que es tan minimalista que su presencia, hay veces que, por ejemplo, dejar una obra a la luz y que realmente se vaya deteriorando, es decir, él lo que busca muchas veces es que hasta el polvo de una obra le interesa. Entonces, te va a dar unos puntos de vista que tú no los vas a tener. Entonces, nos interesó coger varias historias diferenciadas, igual que hemos hablado de los Germán Santilari, que eso, digamos, tienen un formato de naturalezas muertas y que todas son dentro de este formato, el Ignacio Valle hemos querido coger tres obras totalmente diferenciadas y dos que son señalíticas, que nos parecían geniales, la que en un momento determinado son puras señales que tú te encuentras en un museo. Y entonces, él las ha convertido en obras. Y entonces, cuando tú las ves, no sabes si las hemos puesto nosotros o las ha puesto él. Es una señal de la sortida de emergencia, ¿no? O de una obra, una obra d'art. Es una obra, ¿no? Es pura ficción, ¿no? Y entonces, bueno, creo que está, bueno, muy bien en este sentido. Ignacia Valle. El Ignacia Valle. Luego, la Regina, que me sabe mal porque, como hemos hablado de la galería Anamas Projects, pero ella, bueno, ella trabaja sobre todo objetos astronómicos, es decir, coge estos objetos astronómicos y los reutiliza con unas geometrías. Pero, sobre todo, lo que yo creo que va a impresionar muchísimo de este artista es cómo se presenta. Se presenta, ¿sabes? La mimbre de las alfombras, que es esta especie que lo que pones debajo de una alfombra para que coja como cuerpo, que es como una especie de, no es arpillera, pero es una tela grusuda. Sí. Bueno, pues ella, estas piezas es lo que trabaja. Entonces, estamos hablando de telas de cuatro metros. Entonces, es brutal, tienen un efecto y esta parte astronómica sí que la notas, ¿no? És molt interessant i a la vegada és un format molt gran, molt gegant, no? I té aquesta idea de catifa, no? Catifa com que ve des de sobre i hem lograt també que tingui com un aterratge al terra que ens farà patir a l'hora que la gent ho trepitgi, però que ho trobàvem interessant, no? Molt bé. Ens falta algun artista, em sembla, eh? Allò ens tenim també a la Juta Imenkota. La Juta, el nom se l'estrae perquè... Sí, la cognom, sobretot. La cognom. És una artista bavaresa que porta, jo penso, ja més temps aquí a Catalunya que a Baviera. I la Ima, ai, perdó, la Ima, la Juta ens interessa essencialment per un motiu, i és que ella treballa la geometria pura, que podríem relacionar a vegades amb tots els moviments més purs, com Bauhaus o com l'escola d'Ulm, aquest tipus de geometries molt fortes, molt clares, molt radicals, i el que fa ella és tota aquesta geometria la desfà, la deixa mòrbida. Ella treballa en teles, i aquestes estructures acaben sent com toves, i presenta una sèrie d'escultures que són toves, i ho trobem molt interessant. Molt interessant, a més, el contrast amb totes les altres narratives. Com a última persona, no? Exacte. El animal Pep Vidal, el Pep Vidal es matemàtic, aunque está licenciado en ciencias físicas, me parece, pero bueno, al final se convirtió en un artista. Pero quiere decir que tiene, digamos a él lo que le interesa siempre es como estos mínimos cambios que tú casi no los percibes, que casi él los nota, y entonces los grandes cambios están hechos como de muchos pequeños. Entonces él se va a fijar justamente en estos pequeños cambios, ¿no? Luego también le interesa mucho lo que es la parte del vacío, y yo creo que la obra que tenemos un poco viene relacionada con este vacío, ¿no? Y no quiero contar más porque creo que es muy interesante y además va a sorprender muchísimo, muchísimo su obra, ¿no? ¿Cuándo se inaugura tot plegat? Això tenim el dissabte a les 12, convidem a tots Sant Just a l'assistència de l'obertura de portes, diguem que farem. Afortunadament tindrem artistes presents a l'hora d'ensenyar d'alguna manera l'exposició, no tots perquè hi ha gent a Alemanya, a fora, clarament no podran vindre, però pot estar, i creiem, molt interessant, també per inaugurar, ja sé que és una primavera una miqueta tardana o una mena de preestiu, però és una bona manera d'enfocar la ficció amb la climatologia que ve. Exactament. I fins quan? O fins al juliol, no? Sí, fins al 22 de juliol. Lo que sí que haremos es todas, ya sabes que nosotros durante todo el recorrido de la exposición, pues bueno, vienen por un lado los artistas. Fuego activitats, charradas, a mes a mes, sí. Luego en un momento determinado también hacemos visitas comentadas, pero bueno, yo no me quería olvidar, nosotros tenemos como siempre a la Bárbara Roche-Cuey, que es la persona que nos hace el texto y que simplemente que la gente cuando venga a la exposición o lo lea o se lo lleve con estos folletos que hacemos, casi coleccionables, porque creemos que siempre tiene una mirada tan especial, es decir, yo creo que es la persona que da en el clavo. El otro día se lo comentaba, digo, es maravilloso porque siempre tienes, nos abres los ojos a más de lo que ya lo queremos tener abiertos, es decir, nos abres más caminos, ¿no? Entonces, también además estará el día de la obertura, porque ya normalmente siempre viene, y luego que la gente esté un poco al tanto de la cantidad de cosas, ¿no? Claro, que estigui també atenta a les xarxes que aneu posant, també totes les activitats aquestes que aneu fent. Normalment acostumen a ser conferències, ¿no? Sí, normalment sí, i després, bueno, ja sabeu que en cada exposició nosaltres hem tingut escuelas, colegios, formació profesional, es decir, que vienen, hay veces que hacen trabajos o pueden realizar trabajos y los hemos introducido, otras veces no. Esta vez lo que tenemos es una mesa con unos pequeños cómics para que la gente se empiece a animar, es decir, que pueden venir y también ojear, creemos, con esta narrativa la teníamos que poner en la mesa, y también será variable, es decir, que también creemos interesante que estos libros vayan cambiando y vaya viendo un movimiento, y bueno, animar a todos para que puedan venir a la exposición. Exacto. Molt bé, fantàstic. Crec que no ens queda res més, ens queda justament un minut, això, desitjar i recordar a la gent que està a la sala Mercart, que s'inaugura el dissabte, a les 12 del migdia, a més a més és una hora que per la zona del barri central Mercat hi ha molta afluència de gent, o sigui que és una bona oportunitat també perquè la gent hi passi i recordem que l'entrada és lliure i gratuïta, que això també és molt important. Són obres i artistes reconeguts i amb una certa trajectòria d'un alt nivell, ja hem comentat, de galeries també superconegudes, amb molt de renom, i és un privilegi poder tenir aquest art aquí, no només al poble, sinó que sigui també d'entrada al llibre i a més a més amb visites guiades, comentades i tot el que es genera al voltant d'aquesta activitat de mons. Exacte. Molt bé, doncs ha estat un plaer tenir-vos els dos aquí, Quim, Laura, que vagi bé. Gràcies. Moltes gràcies, Núria. Núria, sí, és el meu nom. I ens veiem a la propera. D'acord, moltes gràcies. Adéu. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Els Mossos ultimen el dispositiu de seguretat a la plaça Bonanova de Barcelona davant de les dues manifestacions de signe contrari previstes per aquesta tarda vespre. Una d'antifeixista, l'altra favorable al desallotjament, el fer fora dels dos immobles propietat de la Sareb els ocupes. Aquest matí la jutja ha rebutjat desallotjar un dels blocs ocupats mentre es tramita el cas. Unitat mòbil, plaça Bonanova. Matilde Seuane, Miquel Járquez. Bona tarda, la jutja no estima la mesura cautelà perquè representaria fer efectiu el desallotjament d'una de les cases, cosa que els Mossos no recomanen perquè totes dues estan comunicades. Els veïns i els Mossos d'Esquadra estan en alerta màxima, comença a ser ben visible, part del gran dispositiu policial de nivell 3 sobre 4 que blindarà l'accés a la plaça Bonanova aquest vespre per evitar que les dues manifestacions es puguin trobar. Algunes entitats bancàries protegeixen els aparadors amb planxes metàl·liques, mentrestant les terrasses dels bars i els comerciants pleguen veles amb previsió del Daruls. Pues ahora hay más venta y entonces como voy a cerrar no va a haber, no va a haber más venta. Me dijeron que hay que cerrar a las 6 de la tarde. Sí, tenemos que cerrar el local ya a las 6 porque por lo que va a haber creo que van a sacar a los ocupas, entonces nos han pedido que tengamos que cerrar acá el local y todo para que no hagan problemas. Matilde Seone, Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Barcelona. Notícies breus, Sergi Molero. L'OMS declara la fi de l'emergència sanitària internacional per la verola del Mico. L'Organització Mundial de la Salut ha pres aquesta decisió pel descens de casos a nivell mundial. Tot i això, l'OMS ha alertat que, com ha passat amb la Covid, aquesta decisió no significa que la feina per erradicar la malaltia s'hagi acabat. Un comandament de la Yihad Islàmica Palestina ha mort en un atac israelià contra la Franja de Gaza en plena escalada de violència entre palestins i israelians, en què han mort 28 persones de Gaza des de dimarts. El comandant mort, Abu Dhaka, era responsable de la gestió de la milícia de la Yihad a Gaza i es tret col·laborador, per cert, d'un altre al càrrec de l'organització, mort dimarts, juntament amb dos col·laboradors i diversos civils, entre alguns d'ells nens. Ha demitit un alcalde francès després que li cremessin la casa enmig d'un moviment de protesta contra el centre d'acollida de migrants que hi ha al municipi. L'alcalde esgrimeix raons personals. Explica que la decisió és consensuada amb la seva família i denuncia la falta de suport de l'Estat, que és qui gestiona el centre. Precisament el president Emmanuel Macron s'ha declarat solidari amb Janik Morés i ha qualificat d'indignes aquests atacs. La primera ministra, Elisabet Born, ha promès prendre mesures. Això demostra que l'extremisme al nostre país està creixent. El que ha passat és impactant i vull donar tot el meu suport a l'alcalde. Continuarem reforçant les accions del govern per respondre abans, per protegir millor els alcaldes i per acompanyar-los davant la violència de que de vegades poden ser víctimes. Mentrestant, milers de migrants esperen a la frontera entre els Estats Units i Mèxic que s'aixequin les restriccions anti-Covid vigents, l'anomenat article 42 que caduca aquesta matinada i que permetia expulsar els migrants de forma immediata arran d'això de la Covid. El govern ha desplegat 1.500 soldats a la frontera. I ara, Jordi Sabatès. El Festival Barna Sants homenatja el compositor i pianista mort la tardor passada amb un concert dissabte a la sala Luz de Gas en una ocasió que permetrà veure, és una ocasió única, que permetrà veure actuant junts amics de Sabatès com Maria del Mar, Bonet, Tot i Soler o Xano Domínguez, entre d'altres. Esports, Sergi Andreu. Victòria de Max Pedersen a l'Esprint en la sisena etapa del Giro d'Itàlia. Ha estat després de 162 quilòmetres amb sortida i arribada a Nàpols. A Nàpols, sense canvis a la general, que continua encapçalada pel noruec Andreas Lechnesund amb 28 segons d'avantatge sobre el belga Remco Ebenepul. En bàsquet a l'ACB d'aquí a mitja hora comença el Penya Baskònia. A Badalona, setè contra segon classificat a la Champions d'Ambol aquest vespre, Gutme-Barça. És l'anada als quarts de final en pista danesa. Des d'un quart d'hora abans podeu seguir la transmissió a l'app i al web de Catalunya Ràdio. El tenis Masters 1000 de Roma, el de Ramos, ha superat la primera ronda davant de l'Italia Francesco Passaro en 3-7. Demà jugarà contra Carlos Alcaraz. I amb motor marmar queda passat satisfactòriament la revisió mèdica al circuit d'alemans. pas previ a poder participar en el Gran Premi de França des de la cinquena cursa de la temporada aquest cap de setmana. Fins aquí les notícies. Bona tarda. Comencem amb l'actualitat Sant Justenca. Us informa Mariona Sales Vilanova. El divendres 19 de maig a les 7 de la tarda a la Biblioteca Joan Margarit acollirà la Supernit a les Biblioteques, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Biblioteca Joan Margarit que té com a objectiu promoure la lectura entre els més petits i petites d'una manera divertida i enriquidora. El protagonista d'aquest any serà en Tito, el carismàtic personatge del Canal Super 3, que captivarà la imaginació dels infants a partir de 3 anys, sempre acompanyats d'un adult. Per participar no cal tenir el carnet del Super 3 ni de la Biblioteca, però les places són limitades. Les inscripcions es poden fer a la mateixa Biblioteca. Cal destacar que l'esdeveniment serà enregistrat per un equip del Canal Super 3 per la seva posterior emissió a televisió i difusió en l'àmbit digital. D'aquesta manera es requerirà el consentiment escrit de les famílies per la seva possible difusió. Per obtenir més informació podeu consultar el lloc web de super3.cat o enviar un correu electrònic a biblioteques arroba gentcat.cat. Segons l'informe trimestral del Mercat Laboral i Teixit Empresarial elaborat pel Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç, el Mercat Laboral del Baix Llobregat ha experimentat un creixement significatiu en el primer trimestre del 2023. Amb un total de més de 346.000 llocs de treball actius, aquesta xifra és la més alta des de l'any 2008. A més, el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social també ha assolit un nou rècord amb més de 370.000 afiliats, la xifra més alta des del 2012. L'estudi destaca el paper clau dels sectors de serveis i construcció en l'increment de llocs de treball. En el període analitzat, s'ha registrat un creixement del 3,3% respecte a l'any anterior. Aquest augment està en línia amb la mitjana de tota Catalunya, que ha experimentat un creixement lleugerament superior del 3,3%. En detall, s'observa un notable augment del nombre de salariats en el sector de serveis, construcció i indústria. No obstant això, l'agricultura ha mantingut una estabilitat en aquest aspecte. D'altra banda, el nombre d'autònoms ha experimentat una lleugera disminució general del 0,9%, una tendència semblant a la resta de Catalunya, amb una disminució del 0,2%. Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Xavi Vives de la Cortada, nou propietari del bar de Can Ginestà, juntament amb la seva germana, per parlar sobre com els estan anant al capdavant del rebatejat nou Ginestà. Amb només un mes de gestió, Vives destaca que, malgrat la rapidesa amb què es van realitzar les reformes, van poder obrir les portes i l'acceptació ha estat positiva fins ara. L'ambient festiu i l'alta afluència durant el cap de setmana de Sant Jordi ha contribuït a això. Ha comentat que s'ho passen molt bé i que de moment gaudeixen de la feina. El nou equip del bar s'ha centrat a oferir un servei de qualitat i s'ha preocupat per millorar el menú, tal com ha comentat en l'entrevista. Una de les estratègies per atraure més clientela ha estat oferir una carta diversa i variada que es modificarà en funció de la demanda i dels gustos dels clients. Volen apostar pel menú del dia per tal de atraure clients durant la franja horària del dinar. Des del nou Ginestà, volen convidar a tots els sants justencs i sants justenques a descobrir aquest renovat emblemàtic bar de Sant Just, a gaudir de la terrassa ara que ve la calor. Podeu escoltar l'entrevista completa el podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat sants justenques a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! Escoltes la Rambla! La vida s'enjustenca a través de les zones. Bet aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Comencem la segona hora de la Rambla al programa de tardes de Ràdio d'Esvern i ho fem parlant de ioga. Tenim ja a l'Aranxa que és professora de l'Acadèmia Alissa Ioga de Sant Just. O l'Aranxa, què tal? Bona tarda. Hola, Núria. Bona tarda. Doncs, de fons, anem escoltant Estanga Yoga Music per anar-nos endinsant i agafant aquesta tranquil·litat i pau interior. Però avui ens parlaràs d'un tema concret del ioga. Què ens portes? Sí. Bueno, la última vez que vine estuvimos hablando de los instrumentos de ioga, de la música. i entonces esto va relacionado con los mantras. Entenc que els mantras es canten amb aquests instruments o no té res a veure? No, no té nada que ver porque el mantra es para que tú lo escuches. Es como un... te lo escuches interiormente. Ah, vale. Pero té alguna mena de sonoritat el mantra? Sí, tienen vibraciones. Vibraciones. Vale. Que es produeixen amb què? Amb cans o amb... Sí, porque como alargas un poco las palabras también con el... la pronunciación del sánscrito Sí. Es que parece que como que vibra. ¿Por ejemplo? A ver, por ejemplo, el más común es el OM. El OM. Que es OM y ya te vibra en la boca Sí. Ya notas las vibraciones. Vale. Llavors, aquestes vibracions és lo que uno ha de sentir. Sí, es lo que se debería. Vale. Lo que se debería. Exacto. Sí, pero a veces que alguien dice algo y no te vibra. Bueno, cuando hablas ya vibra. Sí, claro. Ya te vibra el sonido cuando cantas. Sí, eso sí. Entonces ya te... se conecta la mente, se conecta todo. Muy bien. Con esos sonidos. Porque al final, mantra, bueno, la palabra viene... Sí. Tiene dos partes. Man, que es mente y tra liberación. Ah. O sea, que al cantar un mantra es la liberación de la mente. Oh, mira. Y sobre todo se usa siempre para meditar o para empezar a meditar. Vale. Y esto es que el poder de los mantras lo que decía antes es que reside en la vibración que producen. Porque consigue sintonizar cuerpo, mente y espíritu. Vale. Normalmente cuando se canta los mantras al principio de la práctica o si al principio de la práctica o la clase de yoga al final... En las clases de yoga se hace al principio siempre se canta un y al final también. Vale. Eso seguro. Y luego a veces pues que al principio se puede recitar uno o al final. Eso es como... Podrían hacer un simil como una mica l'escalfament de abans de hacer ejercicio físico, ¿no? Exacto. Que se puede hacer una mica abans y después a la cava también recomanan... Claro, porque si ya te liberas la mente diciendo o pronunciando un mantra pues entonces ya es como que el cuerpo está relajado. Vale. Y además como también el recitar el mantra te conecta con el momento presente. Vale. Claro, liberas la mente y no piensas en ningún... ¿Cómo se dice? En preocupación o... Exacto. Sí, preocupación o pensamientos negativos. Vale. Pero tienes que estar centrado en el mantra. Y en los profesores y profesores de ioga ¿os obligan a conécter y a aprendre cuando feu formaciones a diferentes mantras para poderlos practicar después a las clases? ¿O no? Bueno, no te obligan a aprendértelos pero sí que... Está bien, ¿no? Pero se enseñan. Vale. De todas formas lo que decimos siempre que hoy en día en internet encuentras puedes buscar mantras y te... ¿Cuántos mantras n'hi ha comptabilitzats? No sé, muchos. ¿Molts? ¿Més a 100, per exemple? Sí, sí, porque, por ejemplo, hay mantras que son... Hay 108 deidades del yoga. Vale. Sí, això ho vas dir, em sembla. Sí, y cada uno, cada... cada deidad tiene su mantra porque los mantras a veces van dedicados también a esos dioses. Vale. Así que, como en la religión cristiana solo hay un dios y hay un montón de oraciones. Sí, sí, sí. Pues si claro, tienes 108 dioses... Imagina't. Claro, puede haber un montón para cada uno. Vale. ¿Y cómo s'organizan o cómo están estructurados? No tienen ninguna estructura en sí porque a veces son... son... lo diría, oraciones o frases que no tienen por qué tener significado literal. Vale. A veces sí que tienen significado y otras veces no. Simplemente es eso, para sintonizar la mente y el cuerpo y lo que hace que es su repetición, porque se tiene que repetir 108 veces. Bueno, a ver, en la clase de yoga no lo repetimos 108 veces. No, claro, eso ya lo entén. Ya me lo puedo imaginar. Claro, al final estás toda la clase recitando, pero cuando quieres relajarte o quieres meditar, una meditación bien hecha, total, completa, se repite 108 veces y hace que su repetición produzca beneficios a nivel físico y mental porque relentizan el sistema nervioso y calman la mente. Ah, mira. Sí, como a mesura de meditación, básicamente. Sí, sobre todo es para meditación. Vale. Y bueno, hemos dicho eso, que te contactas con el presente y bueno, se dice que al cantarlos nos conectamos con el poder sanador y sintonizamos con la frecuencia de la energía universal. Oh, eso queda bonito. Sí, sí, t'has de quedar allà en un estat com supertranquil, eh, perquè, per estar harmonitzada amb tot. Claro, y también al repetirlos te ayuda a centrar la mente y a veces lo puedes repetir en voz alta, en voz baja o mentalmente, sí, pero siempre con consciencia y escuchando y sintiendo la vibración que genera. Eso hace que, claro, tu mente al estar solo centrado en lo que estás hablando, pues te relajas, te centras en ti mismo. ¿Y los mantras s'aprenen desde las primeras classes de yoga? ¿Es van introduint a poco a poco a mesura que l'alumne ya tiene un cierto nivel y está pendiente también del mantra, de la meditación o cómo s'introduecen los mantras en el yoga? Bueno, sí, te los van enseñando y luego los aprendes porque, claro, hay algunos que son el sánscrito de palabras muy raras. A mí, por ejemplo, a veces se me traba la lengua al decirlo. Entonces, claro, tienes que ir practicando, incluso a veces leyendo, se traba la lengua igual, pero bueno. Clar, clar, no, no, si es que a vegades, per exemple, he entrat a una pàgina web, no, que parla de mantras i per què s'utilitzen i diu els millors mantras pel yoga, n'hi ha uns quants, en posen vuit, el primer és l'home, que es el que... Sí, i després també ens parla del om nama shibaya. Sí, si quieres te lo... Sí, sí, sí, yo he cogido el siete que son como más principales, más genéricos, o más populares, no sé como se quiera llamar. Ver utilizados, potser. Exacto. Bueno, y también para recitarlos, que hemos dicho que eran 108 veces, bueno, el recitar los los mantras, los mantras se llama se dice japa, Ah, mira, té un home y todo. Sí, y por eso se usa, es como un collar, un rosario, que se llama japa mala. Sí, aquí la laranja ens ha portat una mena de collar. Sí, sí, que tiene 108 bolitas. Ah, mira, claro. y luego tiene una bola más gorda al final, que es como la bola guía. Vale. Para que no sigas dando vueltas. En bucle, en bucle, en bucle. Exacto. Y bueno, esto también mucha gente se lo pone como, estoy haciendo ruido, como decoración. Sí. Porque a veces algunos son chulos. No, no, son pedras así como preciosas, ¿no? Generalmente los japa malas de los grandes gurús del yoga suelen ser de semillas. Ah, bueno. Pero claro, aquí la semilla... Aquí fue una mica más maco. Exacto. Y encontrar semillas no es tan fácil de hacerles el agujerito. No, no, claro, para que pasen para el fil. Exacto. Bueno, eso se llama japa mala y se repite 108 veces. Sí. Y este japa mala también se sirve para que cuando recitas el mantra los 108 veces se dice que el japa mala se llena de esa energía. Ah, mira. Entonces, cuando lo llevas puesto llevas la energía de ese mantra encima. Ah, mira. Y si un día quieres usarlo para una cosa pues dices un mantra. Otro día lo necesitas otro pues lo cargas con otro mantra. Cada mantra tiene el su significado, ¿no? Exacto. Entend. Ostras, ¿y hay algún libro o alguna guía donde expliqui a cada mantra que es el que significa o pel que ajuda o... Sí, hay bastantes, hay muchos libros. Nosotros el que tenemos normalmente es el de Patanjali. Vale. Es uno de los maestros maestros del yoga, ¿no? Sí, pero seguramente hay un montón de escritores o de gurús del yoga que... Que también hablan de los mantras y también tienen... Exacto. Vale. Y eso, y el que decíamos el principal de todos es el OM que se hace al principio y al final de las sesiones. Sí. Que es la... nos sintoniza simbólica y físicamente a este sonido reconociendo nuestra conexión con el resto de los seres vivos, la naturaleza y el universo. Oh, quantas cosas, ¿no? Sí, sí, este es el... Es el principal. Exacto. Y este normalmente se canta o con las palmas juntas a la altura del pecho o con las manos en las rodillas y casi siempre se canta sentados. ¿Totos los mantras la mayoría es fan sentados? Sí, sentados o en el suelo o en la silla o con la espalda alargada para que así la energía fluye. Vale. No puedes estar así retorcido porque la energía de ese mantra no fluiría. Vale, muy bien. Entonces, tenemos el primer el OM. El OM, que es el más sencillo. Luego, también al acabar la clase, que es otro también muy común en las clases de yoga, es el OM Santi Santi Santi. Ah, ¿qué voles decir? Que quiere decir OM, el OM en este caso no significa nada, sí, es paz, paz, paz. Vale. La primera paz es para darte paz a ti mismo. Sí. Segundo, para el grupo de personas que te rodean o el espacio donde estás haciendo el yoga o la meditación. Sí. y el tercer paz o el tercer Santi es para todos los seres. Vale, muy bien. Y esto también crea esta tranquilidad en el nuestro entorno, esta sensación de paz, ¿no? Claro, y también sirve para superar las complejidades a nivel laboral, ya que persigue el lema de la no competitividad. Vale, muy bien. pues eso de paz. Quins altres mantras también tenemos a part de l'OM? Hem dit el OM xanti, xanti, xanti. Luego está uno que es el que has dicho tú, el Namás y Sivaya. Sí. Y claro, no se dice Namás y Vaya, tal cual. No, no. Que es decirlo un poco como para dentro. Vale. Namás y Vaya, que es un canto al Dios Siva, que es el Dios Supremo que representa la Deidad Suprema de la Transformación. Cora, amb tú. Y este mantra se utiliza, bueno, aparte de que es por una reverencia hacia Siva, para recuperar confianza en nosotros mismos en los momentos de debilidad. Vale. Sort que ho expliques perquè, clar, només amb el nom o l'explicació general que he citat al principi et quedes com una mica igual com dient i això per què em pot servir a mi? No? I aquest mantra perquè què té de millor que l'altre? O què té... Suposo que cada mantra es deu cantar en un moment o un altre, no? Suposo, amb això que deies, no? De la necessitat de potenciar algunes parts o algunes coses o unes altres, doncs l'energia es carrega d'una forma o una altra cantant un mantra o un altre. Exacto. Claro, es como lo de Siva, si es el Dios Supremo, sí, sí. Pues te da confianza. Vale, clar, lògic. Luego está otro, que este es el, creo que lo que me entendí el otro día, lo tenemos en la... en el centro de yoga. Sí. Que es loka, samasta, sukino, babantu. Ah. Que quiere decir que todos los seres de todas partes vivan felices y libres y que todos contribuyamos a esa felicidad y libertad de todos. Muy bien. O básicamente que todos los seres del mundo sean felices. Claro. y se usa para regular las emociones con la finalidad de mejorar las relaciones con el entorno que nos rodea, tanto con los seres humanos, con los animales, con la naturaleza o con el medio ambiente. muy bien. Muy bien. ¿Y por qué vau escollir a la SIOGA a posar aquest mantra? ¿Va ser per algún motivo en concret o simplemente perquè volíeu decorar la paret i havíeu de posar alguna cosa relacionada amb el lloc? No, porque es como, además, nada más entrar lo ves, como que queríamos desear que todo el mundo esté feliz. Entras en la sala y ya es como... Y felicitat per tothom. Exacto. Que todo el mundo esté contento, esté tranquilo, que se le vayan las preocupaciones, por lo menos en el ratito que están haciendo el lloc. Claro, almenys. Luego ya después no podemos hacer mucho. i a cadascú a casa seva. Exacto. Quin altre mantra també tenim? Otro es, por ejemplo, OM NAMO Narayana. Y Narayana es un dios omnipresente del hinduismo. Sí. Y es como Narayama, Nara, representa divino y Yana, representa el creador de todas las cosas. Vale. Aquí a veces también hay mantras que pueden representar o tener muchas interpretaciones Sí. Por ejemplo, este es el buscar refugio para todos los seres o un lugar de descanso para los seres vivos. Vale. Y se suele usar para encontrar sosiego en momentos de confusión o la calma. Oh, mira. Una mica de tranquilitat, de calma, ¿no? Exacto. Molt bé. Y luego, por ejemplo, otro. Sí. Este es el que es Sri Ramaya Nama. Sri Namaya Nama Esri Ramaya Nama. Ah, vale. Ramaya Nama. I, bueno, com es pronunci? Per què serveix aquest? Sí, pues, va dedicado al dios Rama, que es el que descendió de los cielos para luchar contra el demonio Ravana. Y lo que hace al Rama como deidad más importante para la religión budista para recurrir y evitar el mal de ojo. Ah. No, para recurrir al mal de ojo, no. Para evitar el mal de ojo. Para evitar el mal de ojo, ¿no? Exacto. Y quitarse los males que han interferido los demás y para curar la envidia. Oh, también. Molt, molt útil. ¿Alguna altra que también sigui interessant, per ejemplo? Por ejemplo, está otro que es Om Gum Ganapataye Namá. Que este es para el dios, para la diosa ganesa. que es la diosa del éxito y la sabiduría. Vale. Entonces, este se usa para reflexionar sobre lo que estamos haciendo. Sí. Incluso a veces también, también dicen que como es para el éxito y la sabiduría, si lo cantas antes de algún examen o algún, algo que tengas que hacer. Exacto. Sí. Si lo recitas. Al pot de una sort. Exacto. Bueno. Pero bueno, esto ya, como siempre, puedes creer o no creer. Claro, cadascú que cregui lo que vulgui. Exacto. Pero lo que sí que hace si los cantas, a lo mejor a veces no sabes qué significan. Sí. Pero si los cantas, con los ojos cerrados, sentado, lógicamente en un sitio que esté relajado, que no haya ruido por todos los lados. Sí. Que es lo que hemos dicho, o lo cantas en voz alta, voz baja, o solo mentalmente. Entonces ya tú mismo te conectas contigo mismo. Sí. Es como que te das confianza. Es como, venga, va, que puedes. Pero... Porque la gente que va a fer clase se'n recorda de tots aquests noms, se'n recorda de cantar-los. Entenc que en la primera classe no, però quan ja porta algunes classes i venint de forma assídua... No. No, eh? Bueno, el OM y el Santi, Santi, Santi. Bueno, clar. Eso sí. Pero los otros normalmente no... I es canten en un ordre determinat? O sigui, teniu com una cadena de primer aquest, després aquest, o sigui, com una mena de melodia o simplemente a la jar. Escolliu vosaltres la carta? Sí, bueno, lo cantamos casi siempre, bueno, al principio, para empezar la clase, como para dar las gracias por la clase que vas a hacer, o al final. ¿Y se canta solo uno? Ah, un. Sí, sí, pues no cantas siete... No és com una seqüència de postures, no? Vale. No, no, un día puedes cantar uno, otro día otro, o una semana cantas siempre el mismo. Vale. Vale, vale. Es complicado acordarse. Ja, ja. És que, clar, jo pensava que era com les postures, que es creaven com seqüències i que, bueno, cada clase era diferent amb cada seqüència i cada postura, però, bueno, els mantras si només se'n recita un, doncs almenys la gent es pot recordar més fàcilment. Ja, lo que pasa, que, claro, como hay palabras, por ejemplo, el ganapatalle. Sí. Claro, yo digo, bueno, a lo mejor te acuerdas dentro de... Si lo dices... Això em sona com a especie d'ocell, ganapatalle. Claro, por ejemplo, el que tenemos en la pared todo el mundo se acuerda porque, claro, cada vez que entras lo ves. Pero supongo que al decirlo, tampoco como lo recito yo o o lenca, claro, la gente sí los escucha pero no está pensando a ver qué me está diciendo. Claro. Vale, está diciendo esta palabra. Los escuchan claro. Supongo que si los estás leyendo constantemente, cada día, te los puedes llegar a aprender. diferent, sí. Poseu música de fons per cantar-los o no? Sí, siempre tenemos música. Y también hay música de los mantras. De los mantras. Sí, sí, hay artistas que cantan los mantras. Sí. Que los cantan mejor que nosotras o por lo menos que yo y con musiquita de fondo. Porque fuera del yoga els mantras s'utilitzen en algún altre àmbit? Bueno, en meditación. Bueno, y los, con el kirtan, sí, hay gente que hace conciertos de kirtan que son cantos de mantras. Només cansa mantra, eh? Exacto. En conciertos y los escuchas. Has d'anar molt predisposat per anar a un kirtan d'aquests per només anar a escoltar mantras de aquests, de yoga o de... Bueno, a ver, yo creo que si la persona tiene buena voz, porque si vienen a verme a mí cantar mantras se van corriendo porque no tengo, no afino muy bien. Pero si la persona tiene buena voz y la música de fondo la tocan bien, yo creo que tendrías que ir allí al concierto y simplemente sentarte, cerrar los ojos y escucharlo. Y notar, claro, cuando los cantan también, las vibraciones que decíamos, casi tú cerras los ojos, claro, te va activando y te va como llenando de energía. Bueno, muy bien. ¿Nos falta algo más, Aranja, para hablar de los mantras? Que nos volgues comentar, informar, algún tipo más... No sé, creo que no. Bueno, a ver, se pueden buscar más mantras, pero los que yo he dicho son cortitos. hay otros que tienen a lo mejor como siete frases. No, no cal anar a buscar els llargs, jo crec que amb els cursi ens hem quedat més que suficients i també ens podem fer una idea de per què s'utilitzen i què és, bueno, els beneficis que també ens aporten això de relaxar, sobre tot la meditació i quedar-nos, bueno... Sí, sí, i aumentar l'energia. Aumentar l'energia, exactament. I anar carregats, no?, un cop es cantant passant a aquestes pedretes del collar. Exacto. Sembla això un rosari. No hace falta tener el rosario para cargarte de energía. No, no, claro. Bueno... Es como un amuleto. Clar que sí. Molt bé, doncs Aranxa, moltíssimes gràcies per passar-te aquí a la ràdio i ens tornem a trobar a la propera. Vale. Vinga, adeu. Bona tarda. Gràcies, adeu. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara, pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla, quan el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Vinga, i ara seguim aquí a la Rambla, al programa de Tardes de Ràdio d'Esvern i escoltem un tema de Nil Moliner que es diu La Playa. de la Rambla, la Rambla. Nos conocimos el tiempo, tú, el mar y el cielo y quién me trajo a ti. Abrazaste mis abrazos vigilando aquel momento aunque fuera el primero y lo guardara para mí. si pudiera volver a nacer debería cada día amanecer amanecer sonriendo como cada vez como cada vez como aquella vez. te voy a escribir la canción más bonita del mundo voy a capturar nuestra historia tan solo un segundo y un día verás que este loco de poco se olvida por mucho que pasen los años de largo en su vida. El día de la despedida de esta playa de mi vida te hice una promesa volverte a ver así más de 50 veranos hace hoy que no nos vemos ni tú ni el mar ni el cielo ni quien me trajo a ti si pudiera volver a nacer te vería cada día amanecer sonriendo como cada vez como aquella vez te voy a escribir la canción más bonita del mundo y voy a capturar nuestra historia tan solo un segundo y un día verás que este loco de poco se olvida por mucho que pasen los años por mucho que pasen los años y como dice la canción me robaste el corazón esto no es un reggaetón pero hace bombón como la oreja de Van Gogh tú eres la reina del pop aquí mi banda está tocando están dispuestas a reventarlo para bailar para pasar el rato si tú estás cerca levanta el vaso que esta noche vamos a celebrarlo cantamelo te voy a escribir la canción más bonita del mundo capturar nuestra historia tan solo un segundo ya verás ya verás que este loco de espantación olvidada espantación olvidada que esta noche que esta noche la canción que está la canción es que está la canción de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarde relaxa't amb estils com el chill out l'esmood jazz el funk el sol o la música electrónica més suau smooth jazz club 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club t'hi esperem ara mateix passant 6 minuts a 2 quarts de 7 de la tarda estem ja a la segona hora de la Rambla al magazzin de tardes d'aquí de l'emisora local de Sant Just parlem dels efemèrides i també d'aniversaris o necrològiques que van tenir tal dia com avui però potser de fa uns quants anyets avui i passem directament als aniversaris va néixer l'any 1938 naixia en aquesta comarca la Sagarra el poeta i arquitecte català Joan Margarit també Sant Justenc i doncs bé que la biblioteca d'aquí del poble porta el seu nom se'l considera també arquitecte i també professor universitari català Joan Margarit avui és doncs bé l'edat que va néixer un 11 de maig però de l'any 1938 avui també és l'aniversari per exemple d'Andrés Iniesta jugador de futbol format al Futbol Club Barcelona va néixer a Fuente Alvilla l'any 1984 També avui faria anys Camilo José Cela va néixer al Padrón l'any 1916 Padrón és un municipi de la província de la Coruña a Galícia Camilo José Cela escriptor espanyol Premi Nobel de Literatura el 1989 I també comentem alguna necrològica per exemple que tal dia com avui doncs va morir Bob Marley cantant de Riegie va morir a Florida als Estats Units l'any 1981 I com a curiositat que sapigueu també que se celebra del 8 al 14 de maig la Setmana d'Acció contra els Mosquits que és una data que se celebra des de l'any 2016 i que qui ho va proclamar va ser l'Organització Panamericana de la Salut va establir aquesta setmana d'Acció contra els Mosquits amb l'objectiu de sensibilitzar la població per reduir els llocs on es crien els mosquits i evitar malalties com per exemple el dengue o també el zika és probable que mentre estiguem dormint o provant de dormir sobretot tots els estius escoltem aquest sorollet típic dels mosquits que ens dificulta agafar la son doncs bé són mosquits insectes que a més de ser molestos per aquests sorollets mosseguen piquen i s'alimenten de la sang d'animals i també de les persones però el que autènticament és perillós i preocupa d'aquestes picades és que a través d'elles en alguns països es poden contraure sobretot també malalties infeccioses com el dengue la malària el zika o bé també el chinguyunga de fet les malalties transmenses per aquests insectes són una causa important de malalties i morts en algunes zones del planeta per exemple entre els anys 2017 i 2018 es van anotar que a Amèrica van haver-hi 483.000 casos de dengue déu-n'hi-do els mosquits perquè ho sapigueu es reprodueixen a l'aigua que deixem amagatzemada també estancada per exemple en testos de les plantes o en pneumàtics en contenidors d'escombraries en barrils per exemple i com a dada adicional per exemple una dona una femella pot posar entre 100 i 300 ous a la vegada a la mateixa vegada en el mateix moment una vegada aquests ous es reprodueixen també es situen en finestres en quadres en taules en cadires en parets és a dir en gairebé qualsevol lloc per després doncs picar-nos doncs que us sapigueu que ara mateix estem a la setmana de l'acció contra els mosquits una setmana però que es va establir a nivell americà que aquí doncs bueno ens arriba una mica de rasquillo estem acabant d'escoltar aquest tema aquest tema de Gertrudis que canta amb Macaco i David Ross un tema que es diu M'agrada i tot seguit passarem a escoltar l'entrevista que li van fer fa unes setmanes Antonio Sempere que és fotoperiodista nascut a Ceuta sobre l'exposició que recull les seves imatges fins al 21 de maig al centre cívic Soledat Sants de Mas Lluí una exposició que porta de títol Amantla un crit de llibertat a les fronteres M'agrada quan m'agrada estar M'agrada tant quan I like it M'agrada quan m'agrada estar L'essència de Sant Jus la tens a la Rambla a Ràdio Desbèl Seguim ara i ens toca fer l'entrevista del dia Tenim amb nosaltres connectat via telefònica el fotoperiodista nord-àfricà Antonio Sempere de Ceuta autor de l'exposició Amantla un crit de llibertat a les fronteres al centre cívic Soledat Sants de Sant Jus i que estarà fins al 25 de maig El saludem Hola Antonio Buenas tardes Hola Buena tardes ¿Cómo estáis? Bien, muy bien A ver, explícanos ¿Qué es Amantla? ¿Qué significa exactamente la palabra? Si es alguna persona ¿Qué es? Vale Muy bien Mira, en principio Amantla fue un grito un grito es un grito que se puso muy de moda en los tiempos del apartheid en Sudáfrica puesto que todos los todos los mítines o todas las reuniones de africanos negros en aquel país acababan con Amanda que significa libertad ¿no? Entonces al grito de Amanda ellos responden la libertad para todos ¿no? Amanda one two o algo así Entonces bueno eso yo desde que empecé a conocer un poco cómo era el movimiento anti apartheid en Sudáfrica el famoso proceso de Mandela y todos los líderes negros del Congreso Nacional Africano que asesinaron como Steve Biko y algunos otros más pues bueno esa palabra se me quedó en la cabeza como algo no sé como algo como representativo pues da la casualidad que unos años después me hice periodista y bueno y el tema y el tema de África lo tengo muy presente entonces ese fue el mejor título para mi mi obra para mi primer libro por eso ¿no? porque representa un grito de toda África no solamente de Sudáfrica es un grito africano que significa libertad Muy bien y la exposición es un conjunto de fotografías que nos muestra ¿qué? porque la imagen escogida para el cartel se ven tres chicos africanos a punto de saltar una valla electrificada al lado del mar podemos intuir ¿no? que debe ser Ceuta o algún sitio del norte de África ¿qué hilo narrativo tiene la exposición? Sí, mira la exposición consta de tres la exposición la exposición sale a raíz del libro yo no pensaba que iba a hacer exposición también pero sindicalistas solidarios pues me dijeron ya aprovechamos y sacamos una una expo del libro entonces bueno hicimos dos cosas dos en uno bueno entonces bueno esa narrativa eso que veis en esta foto yo creo que no es la foto de portada del libro porque la foto de portada del libro es un solo chico con el puño en alto gritando ¿vale? bueno sí esa es la valla la valla norte de Ceuta en Benzú es la valla que separa España de Marruecos en Ceuta entonces esas valla no están electrificadas pero sí que es verdad que esa foto está tomada en el 2019 cuando todavía estaban las concertinas las cuchillas famosas que hacían que la gente que la gente acabara lesionada entonces entonces bueno eso entonces la narrativa de la foto es de esa foto que precisamente que habéis visto en ese cartel que habéis preparado son tres chicos intentando entrar encaramados a esa valla pero pero en una mala situación ¿por qué? porque ya están justamente debajo está justamente la Guardia Civil esperando para para devolverlos a Marruecos ¿vale? ese salto fue de 155 personas de los cuales estas ocho personas llegaron un poco más allá de esa valla se fueron hacia el espigón creyendo que les iba a hacer más fácil entrar y cuando cuando entraron a ese espigón vieron que se mete que se mete demasiado alejado del mar y bueno como africanos que son y de tierra no son no son especialistas en nadar y bueno ahí se quedaron y hasta que los bajaron ¿todas las fotografías que hay en la exposición tienen esa clara voluntad de denuncia hacia la realidad que sufren las personas que huyen de guerras de la pobreza del hambre? Pues sí pues sí precisamente precisamente está pensado está pensado con eso está pensado en mostrar visibilizar y poner un poco cara y foco a las personas que para mí o para mí o para el resto de para muchas capas de las clases sociales en nuestro país incluso en Europa no existen son personas que bueno que para una muy ya cada vez más mayoría de personas no están son invisibles entonces no queremos verlas en nuestros en nuestros países o no queremos verlas en nuestras ciudades porque se retrata al migrante como un delincuente como alguien que va a venir a aprovecharse de unas ayudas unas supuestas ayudas o se retrata al migrante como una persona peligrosa que viene incluso a invader tu país militarmente entonces bueno como esos discursos desgraciadamente han acabado en que las personas cada vez de nuestra sociedad sea menos sensible contra contra lo que es verdaderamente un drama un drama humano un drama de cualquier persona que le puede pasar a cualquiera mañana mañana salta una guerra en Europa y bueno que como de hecho ha saltado y vamos a tener gente huyendo de esas guerras por todos sitios lo que pasa que la diferencia de esta guerra y por ejemplo la que se ha declarado en Sudán ahora mismo es que las personas que salían de Ucrania son rubias con los ojos azules y no molestan y estas no son son negras o morenas con los ojos negros con rizos y que hablan un idioma que a lo mejor a mucha gente les suele parecer peligroso incluso ofensivo entonces bueno cuando se extrapolan todas esas todas esas circunstancias es muy difícil es muy difícil poder poner el foco en que esas personas lo que vienen es a buscar algo mejor de lo que tienen Antonio nos cuentas que la exposición ha salido del libro y el libro ¿de dónde sale? ¿qué es lo que hay en el libro? ¿hay fotografías? ¿hay retratos? Sí, mira el libro yo en mi proyecto cuando se lo presenté a Sindicalistas Solidarios fue muy claro fue muy claro con lo que yo quería yo quería un libro de autor pero que solamente me hacía falta plasmar fotografías pero que la gente que mucha gente que ha trabajado conmigo durante tantos años y gente que me conoce pudiera poner su granito de arena aportar algo al libro aportar narrativa también o aportar sentimientos entonces bueno pues yo el libro consta de creo que son 15 fotografías por bloque creo si no me acuerdo y 7 de esas fotografías no tienen pie de foto mía tienen tienen una tienen una una especie de tweet que yo dije unas 200 caracteres o 250 palabras que que hicieran ver lo que sienten lo que sienten las personas que yo les di esa foto muchos periodistas conocidos muchos amigos activistas gente de la sociedad civil que que bueno que en los distintos sitios donde yo he trabajado han aportado algo a mi experiencia como fotoperiodista e incluso han sido han sido activistas en ese momento ahí está por ejemplo bueno podemos tener un claro ejemplo de alguien que a mí me sorprendió que me quiso que me dio que me dio esas palabras fue Joan Manuel Serrat en la parte del Mediterráneo o bueno está María Martín es una la periodista del país especialista en migraciones Nicolás Castellano bueno hay mucha gente entonces bueno el libro está está está está hecho en tres bloques sí que es frontera sur de Europa que es esta frontera sur terrestre lo hablamos porque no olvidemos que la frontera sur marítima está en Canarias la frontera sur que está en Ceuta y Melilla o sea que es frontera terrestre donde tenemos las vallas mi trabajo aquí mi trabajo en los Balcanes ¿vale? cuando en el 2017 me fui a los Balcanes estuve dos años ahí ayudando primero fui a documentar después me quedé a ayudar porque bueno creo que llegó un momento que mi cabeza mi cabeza dijo que yo tenía que hacer algo por esas personas y bueno ese proyecto de documentar al final fue de quedarme dos años allí ayudando a distintas organizaciones y allí estuve y luego volví volví a a la realidad del trabajo porque claro no puedes estar más de dos años sin trabajar claro y volví y bueno y en una de estas que me tocó la suerte me me tuve bien contar conmigo para ir en tres misiones en el barco y bueno y ya me faltaba solamente eso documentar la frontera más quizá la más mortífera o la fosa común más grande del planeta que puede ser el Mediterráneo Occidental donde pude pude vivir de cerca rescates en alta mar de personas que estaban huyendo de Libia entonces bueno pues en cada bloque hay una de las organizaciones que han trabajado o que yo he colaborado que pone en la introducción por ejemplo en el bloque de aquí es la PDHA la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía una organización bastante fuerte que lleva muchísimos años denunciando las violaciones de derechos humanos en las fronteras sur luego en la ruta de los Balcanes está None Kitchen es una organización de gente muy joven pero muy muy muy activos y que andan por muchos sitios empezaron en los Balcanes hoy día están en Grecia están en Ceuta están en Melilla o sea son gente bastante bastante activa y muy joven y bueno también colaboré con ellos y trabajé con ellos y por último en Open Earth como no podía ser de otra forma pues se lo pedía Oscar Camp y Oscar Carmen hizo la introducción del bloque y todo esto está prologueado prologueado por una periodista que bueno que ahora está muy de actualidad es una chica que se ha hecho a sí misma que se llama Eva Bajameida no sé si la conocéis no me suena bueno pues eso es una chica saharaui que salió de los campos del Sáhara de refugiados del Sáhara se vino a España y bueno con una historia personal tremenda y que al final se hizo periodista y hoy día es doctora en periodismo con Kun Laudin entonces bueno se la quitan los medios los grandes medios aparte de tener una visión muy humana de los problemas que acracian en el mundo de los temas sociales es una persona que da muy bien empática que da muy bien en cámara y es una chica estupenda entonces yo para mí es una de las buenas amigas que me sorprendió que me quisiera hacer el prólogo en el libro y bueno ahí está la gran Eva está también haciéndome el prólogo con lo cual bueno fue un libro un libro un poco de muchos de muchas y particularmente las fotos que con eso yo creo que lo tengo todo que decir y Antonio como de difícil puede llegar a ser trabajar siendo testigo a la vez testigo directo del drama de muchas situaciones por ejemplo en el caso de la migración en llegadas e intentos de saltos a la valla o todo el tema que has comentado también de open art de rescates de personas en el mar no se te hace muy duro a la hora de que quede plasmado en una fotografía todo esto si el caso es que siempre cuando hay desde que hice mi primera exposición desde que presenté mi primera exposición que se llama Pie de Valla que todavía sigue por ahí andando por Cataluña todo el mundo me hacía la misma pregunta ¿cómo puedes estar ahí y que no te pase nada o que no no no al contrario al contrario todas las fotos me hacen sentir o sea yo hago una foto con un ojo abierto y un ojo cerrado y muchas veces el ojo que está cerrado está lacrimeando con lo cual en muchas ocasiones en muchas ocasiones me cuesta muchísimo trabajo en el momento no porque igual la profesionalidad quizás sea lo que igual me haga los propios nervios o la propia adrenalina de ese momento me haga ser frío para hacer fotos para intentar documentar todo lo mejor posible pero conforme voy viendo las fotos con el tiempo sí que es verdad que a veces me he podido derrumbar y me he derrumbado en varias historias y eso sí lo cuento de hecho en el libro si lo tienes a mano verás que le dedico el libro a una niña que murió en las vías del tren de vuelta aunque lograron cruzar a Croacia desde Serbia una familia afgana y la policía croata no tuvo corazón no tuvo piedad los devolvió otra vez a las vías del tren hacia Serbia sin decirle que todavía circulaban trenes pasó un tren y se llevó a la niña a 40 metros y la mató a Madina una niña afgana que es una historia que me marcó muchísimo muchísimo muchísimo y bueno y el cual le dedico el libro al final en el prólogo mío le dedico el libro a ella y a todas las niñas y niños que han perdido la vida en esta locura en esta locura que creo que son los más inocentes partiendo de la base que todo el mundo es inocente todo el mundo que quiera salir pero en especial las criaturas más vulnerables son las niñas y los niños y muchas veces hasta las mujeres que son utilizadas como moneda de cambio la mayoría de las veces para que los hombres puedan seguir y ya por último Antonio ¿alguna vez has participado en el World Press Photo o en algún concurso de fotoperiodismo? Sí he participado muchas veces ha sido porque gente que me ha dicho que preséntate e incluso gente que me ha presentado directamente no suelo participar en concursos no tampoco la idea mía no es de participar en concursos no la verdad que incluso ya te digo que cuando yo tuve la idea del libro y se lo presenté a Sindicalista y Solidario podría haber presentado el libro porque creo que tiene la calidad suficiente como para que pueda venderse en librerías pero dije que no que yo mi intención era que el libro se repartiera gratis que se diera gratis y que se distribuyera en los sitios más importantes donde realmente hace falta una cultura de hechos una cultura de poder divulgar que se dé divulgación a los problemas reales que hay en el mundo como pueden ser las bibliotecas los centros cívicos y las escuelas entonces esa fue mi condición al cual los de Sindicalista y Solidario aceptaron y a través de la Diputación de Barcelona pues bueno ya es el tercer trabajo que me que me financian y me ayudan y me apoyan y bueno estoy muy agradecido y muy contento con todas las personas que han participado entre ellas Sally Sally Revuelta Javier Nuria King que has hecho un trabajo de maquetación magnífico porque maquetar un libro de una persona que está a mil kilómetros y encima de una persona que tiene fotos de tres lugares totalmente distintos unos de otros y tal y quedar como ha quedado creo que bueno que da la idea de lo crack que es King el maquetador y eso y la Diputación de Barcelona y a la gente de Esplugas que siempre me ha seguido bueno a todo el mundo a vosotros también claro que estáis divulgando también junto con mi trabajo y con ganas de ver también los trabajos las fotografías y la exposición yo creo que vuelvo a Cataluña para una presentación oficial grande pronto no me han dicho cuándo pero después de verano y bueno allí estaré para veros a todos que bien muy bien pues muchas gracias Antonio que vaya todo bien y buena semana muchísimas gracias Núria un saludo a toda la gente de ahí vale genial adiós adiós adiós ràdio ràdio desverma 98.1 test d'al loser John d'aố nós Ya gairebé son las 7 de la tarde falta un minutet Nosotros em chapter reconegangu del programa de avui tornaremos demà divendres amb més cosetes podeu recuperar tots els continguts d'avui a la web radio com a Instagram, arroba a la Rambla 9-8-1, tot seguit i a minúscules. O també anar-nos seguint a les xarxes socials globals d'aquí de l'emissora local de Sant Just, que és arroba a Radio i d'Esvern, també a Twitter i a Instagram. Ara a les 7, toca escoltar l'informatiu de notícies a edició vespre de la mà de Mariona Sales Villa Nova, per estar també al dia de tot el que passa al poble i de les notícies de Sant Just. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda de dijous i fins demà! Fins demà!