#381 - Entrevista amb Francesc Fàbregas sobre Bruce Springsteen i la seva exposició

A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Bona tarda a Sant Just. Ara mateix passen 12 minutets a les 5 de la tarda d'avui divendres 12 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 començarem amb una mica de música, animant-nos ja per agafar amb ganes el cap de setmana. També seguirem parlant dels dies internacionals, dels dies mundials i d'aquestes efemèrides que caracteritzen un 12 de maig. I també farem l'espai de teatre, com no, amb la col·laboradora estrella d'aquí de ràdio d'Esvern, la Maica Dueñas. Sempre ens fa les millors recomanacions d'espectacles i d'obres de teatre per anar a veure les sales de Barcelona. Després de segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista a Francesc Fàbregas. De fet, va ser una entrevista que li van fer fa una setmana. La tornarem a posar perquè resulta que fins aquest cap de setmana aquest puto periodista, Sant Justenc, té una exposició de fotografies al Palau Robert de Barcelona. L'exposició es diu 1981 Bruce Springsteen, el primer concert a Barcelona. Ens explicarà, doncs, com va ser l'experiència en aquell any de fer les fotografies oficials del primer concert que va fer el Bosch aquí, no només a Barcelona i a Catalunya, sinó a tot Espanya. Tot això serà el que tindrem aquesta tarda, eh? No marxeu, que comencem! I la cançó amb la que donem el tre de sortir del programa d'avui, divendres, dia 12 de maig, és la cançó que demà, dissabte, representarà a Espanya el Festival d'Eurovisió, que aquest any es celebra a Liverpool. És un tema que es diu Eaea i la canta la Blanca Paloma. Escoltem-lo, eh? Fa així. Eaea i la canta la Blanca Paloma. Eaea i la canta la Blanca Paloma. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! múscul esquelètic i que també genera un cansanci persistent. Tot i que es coneixen els seus símptomes i que existeixen sospites que el seu origen és neurològic, encara no se n'ha aconseguit determinar les causes dramostrables. El que sí que és demostrable és que té alguns d'aquests símptomes, per exemple, insomni, dolor en els lligaments, els ossos, els músculs, també les articulacions i també que genera bastant d'ansietat i, sobretot, molt cansanci. És una malaltia que tendeix a ser, sobretot, més comú en les dones de 20 a 50 anys d'edat. Tot i que, sens dubte, també poden patir-la homes i inclús infants. Avui també és el Dia Mundial de la Infermeria. Qui ho va proclamar va ser el Consell Internacional de l'Infermeria l'any 1974. Es celebra el 12 de maig amb l'objectiu d'oferir un merescudíssim homenatge a tots els infermers i infermeres que, a nivell mundial, fan aquesta feina per tota la humanitat. També, doncs, per retre tribut a Florence Nightmare, que va néixer un 12 de maig i que és considerada la fundadora de la infermeria moderna. Ràdio Tosfert Duranta 8.1 Ràdio Tosfert Duranta 8.1 Això és espectacle. Amb Maica Dueñas Vinga, va, comencem l'espai de teatre, l'espai d'espectacles amb la Maica Dueñas. Hola, Maica, bona tarda. Bona tarda, bona hora. Venies freda, eh? Venies, allò? Estic gelada. Està gelada. Sembla ser que estem a 12 graus, o sigui, com si diguéssim a ple invern. I a més a més plovent, o sigui, una passada, eh? Aquest temps està boig. Mira, m'alegra que plogui, això sí. Sí, sí, jo també, jo també m'alegro. Encara que no porto paraigües i m'he mullat, però m'alegro molt que plogui. Doncs mira, començo per això. Ahir vaig anar a veure una ola al teatre, a la sala Dau del Sec, que ja sabeu que està a Poble Sec. és una sala, doncs, molt agradable, molt còmoda i fan una molt bona programació. I ahir, doncs, vam anar a veure una obra que es deia Deserts de la Memòria. Deserts de la Memòria és una obra preciosa, escrita per Marcela Terra i que està interpretada per Eloi Benet i Paddy Padilla. i la veritat és que em va agradar molt l'obra, em va agradar molt la interpretació i, a més a més, em vaig trobar amb una estimada amiga, que era la Carme Elias. La Carme Elias, doncs, estava allà, no sé si sabeu que la Carme Elias pateix Alzheimer. I aquesta obra, justament, de què parla? Doncs, precisament, parla d'això, de l'Alzheimer i la manera com que es va desenvolupant en les persones que ho pateixen, no? El que més em va agradar de l'obra és que, a part de la història, que és molt maca, molt màgica, és que en cap moment és un drama. No veus un drama, encara que jo penso que tenir Alzheimer és un drama, però en l'obra l'han tractat d'una manera que, a més a més, al final té un, diguem-ne, una esperança, ens porta a una esperança, no? Llavors, em feia molta il·lusió parlar amb la persona que ha escrit, doncs, aquesta, Descerts de la memòria, que és la Marcela Terra. I em penso que ja la tenim... La tenim? La tenim. Marcela, bona tarda. Hola, Maica. Com estàs, guapa? Molt bé. Gràcies per aquest espectacle tan maco, tan íntim i que et fa pensar molt, eh? De cert, en memòria, em van dir els actors, quan després vaig estar parlant amb ells, que la vau estrenar a Madrid, oi? No, no, la estrenamos acá, pero en castellano, porque, bueno, yo escribo en castellano y lo hicimos por Cochera por Rey, que tuvimos el segundo lugar de Tisner, teníamos una residencia, entonces, en ese momento, la estrenamos en castellano, hace un año ya, en febrero del año pasado. ¿Y después? Pero no, acá. Y después hicimos la traducción al catalán y la montamos en catalán para Daualsec. Ajá. ¿Cómo se te ocurrió tratar este tema? ¿Tienes algún pariente o alguna persona cercana que lo haya padecido? No. No, cercano, así familiar y eso como para vivirlo cotidianamente, no. pero, bueno, sí, uno, algún referente, por ejemplo, mi hermano es neurocirujano y con él siempre, siempre, siempre, él tiene 15 años más que yo, así que le escuché siempre todas las investigaciones que él tenía sobre la memoria. Yo creo que uno guarda temas dentro sobre los que va escribiendo. A mí, por ejemplo, la memoria histórica, el tema en otros espectáculos sobre la dictadura y en este caso fue este tema de la memoria que me lo disparó. Eso sí, una noticia que supe de Chile de una amiga que tenía en la época que estudiábamos teatro, ella, su pareja, que era un personaje de la televisión chilena, le dio Alzheimer precoz y cuando yo supe la noticia fue como un impacto tan grande que me puse a investigar esto del Alzheimer precoz porque siempre había oído de él pero en adultos mayores y él tenía, es joven y además era el director de Cultura de Televisión Nacional, etcétera. Qué horror, ¿no? Entonces, claro, fue terrible pero ellos y con eso también lo que hace en este momento Carmen Elías en Chile, claro, la salud no es pública, es privada, tenemos unas condiciones que son muy diferentes y ellos se abanderaron en mostrar y en luchar por este tema del Alzheimer en Chile y de hecho ahora justo en febrero cuando estábamos en plenos ensayos y grabación de la obra supe que se había estrenado un documental en Berlín que espero llegue pronto acá que se llama La Memoria Infinita y ellos visibilizaron entonces ahora lo que pasa con karma también es eso y el tema bueno, en términos generales la memoria y en particular esta enfermedad terrible que te borra todo lo que uno construye durante la vida te lo va borrando es terrible me encanta el tema me encantó voy a hacer un poquito de spoiler porque me encantó el final porque acaba con música y me tocó muchísimo a mí precisamente en mi corazón porque mi madre también tiene Alzheimer y yo cada día cada día cada día cantamos cantábamos antes de la pandemia cantábamos cada día una horita hora y media canciones que ella sabía de cuando era joven canciones que le habían acompañado toda la vida y cantábamos las dos juntas y después de la pandemia pues ya no ha vuelto a poder cantar e incluso a veces a veces en alguna ocasión lo que hace es dar unas cuantas notas seguidas pero muy pocas notas y está clarísimo y está comprobado que la música es lo último que olvida el ser humano sí y yo lo he comprobado en mis propias experiencias bueno la obra hace tiempo había un video bien impactante de una bailarina de ballet no sé si tú lo has visto por internet que si pone el lago de los cines Alzheimer creo que sale y es una bailarina de ballet que está sentada en una silla de ruedas casi inmóvil y le ponen la música en la muerte y se mueve y se empieza a mover pero es la misma coreografía porque la muestran a ella joven bailándolo y empieza a mover los brazos igual y se recuerda incluso en un momento dice zapatillas de punta es una enfermedad la verdad es que es una enfermedad muy dura muy dura no solamente para las personas porque cuando empieza la enfermedad claro tú te das cuenta de que estás perdiendo la memoria cuando empieza claro entonces tiene que ser horroroso de saber que vas perdiendo la memoria poco a poco bueno hablemos de ti Marcela Terra ya me has dicho que eres chilena creo que estás aquí desde 2002 puede ser sí desde el 2002 me lo han chivado eh me lo han chivado bien me lo han chivado y para qué para qué vas venir a Barcelona Marcela porque bueno yo estudiaba estaba haciendo un posgrado en Chile y llegó un director italiano a Chile que nos hizo precisamente Pasolini mira si todo tiene que ver después de tantos años el año 2000 fue a Chile hacer no el año perdón 1999 y yo le me encantó su trabajo y le dije que me encantaría seguir estudiando con él y estas son esas cosas de la vida pasaron como seis meses yo le di a la traductora mi teléfono y como seis meses me llega una llamada de Roma y me dice que tengo un cubo para ir a la universidad a la escuela Silvio D'Amico a hacer una pasantía con él con Tomás Bernard ala bueno hicimos y estrenamos una obra en la que yo era un poco asistente de dirección estudiante una cosa así me permitió dirigir algunas escenas fue muy bonito el trabajo y estrenamos Tomás Bernard en el Teatro Argentina de Roma con Doménico Polidoro es el maestro pero la formación en Italia era bastante más irregular y él me dijo ve a estudiar a Barcelona al Instituto del Teatro me dijo es mucho más regular es más formal y te va a servir porque bueno pensando en que a lo mejor yo porque en esa época hacía yo clases también en la Universidad de Historia del Teatro que podía volver de manera académica a Chile nunca sucedió pero y entonces él me hizo esta recomendación yo volví a Chile estuve un año en Chile porque tenía que juntar dinero nuevamente porque la deuda después de Roma era un poco grande y en Chile estrené tres obras antes de venir con el nombre de Meridiano el mismo año fue como una obsesión de decir quiero irme con o sea que Meridiano 70 Meridiano 70 y medio es o si está influido por ti está claro yo me traje el nombre el nombre y yo como chileno el nombre y yo sí cuando llegué acá no quise cambiar de nombre porque el primer montaje que hice lo hice con compañeros del Instituto del Teatro actrices que estaban estudiando ahí también el doctorado y con una productora francesa que también estábamos todas todas eran alumnas del doctorado en artes escénicas y cuando llegó el momento de presentarnos yo no quise cambiarle el nombre a la compañía porque era como lo que me traía de Chile entonces tengo esos tres montajes allá pero bueno todo el resto de la carrera la he hecho acá y el nombre lo conservamos Meridiano 70 y medio es la compañía y los actores con los que he ido trabajando después han aceptado el nombre escóltame una cosa tu evidentment has fet moltes coses no ets una novel pero supongo que t'ha costat molt de trobar qui produeixi la teva obra no? m'imagino uf es complicadísimo bueno las producciones son todas de nuestra compañía y a pulso no hemos tenido nunca subvención entonces cuando uno quiere no sé en este caso ha sido como la tosudez de decir hay que echar pa'lante he contado siempre con actores maravillosos bueno la Paddy repite siempre la Paddy Padilla sí Paddy Padilla es la que me enveura el otro día sí acompañado del Eloy Benet que tiene amor y Eloy claro que ya repite los tres últimos espectáculos porque también es un actor maravilloso entonces ya llevamos los tres últimos espectáculos con Eloy también y sí y nuestra bueno nuestra técnico de luces que es chilena la Consuelo que la conocí en otro espectáculo y que ella también vino a estudiar aquí a Barcelona y que también se quedó y ella repite el diseño de iluminación siempre con Meridian entonces en realidad tenemos como el empuje y la fuerza de decir tenemos que sacarlo tenemos que sacarlo siempre esperamos ayuda subvención pero no llega es decir que vosotros os habéis hecho fuertes y habéis dicho venga vamos a hacerlo cueste lo que cueste cueste lo que cueste y ahora en la producción bueno está Odré Bondú que nos ayuda con la producción que está llevando Páramo por fin puedo descansar un poco en ese sentido porque ella está llevando ahora la producción de Páramo Marcela Terra estamos hablando de que tú eres escriptora sí y has dirigido esta obra también sí y aún te trobas más cómoda es que mira yo pasé voy a contar una incidencia porque yo en realidad lo que quería estudiar siempre siempre siempre fue música y nunca quedé en ninguna parte me fui a Artes Plásticas Artes Plásticas terminé la carrera y cuando estaba en Artes Plásticas empecé a hacer clase en un colegio a niños pequeños de arte y ese colegio a mitad de año se quedó sin profesor de teatro yo tenía como 19 o 20 años se quedó sin profesor de teatro y me dicen si me puedo hacer cargo del grupo de teatro yo entré a la sala de ensayo y dije esto es lo que quiero hacer y cuando se abrió la carrera yo empecé eso la autodidacta porque la carrera en la dictadura se cerraron y no había dirección había solo actuación no había dirección no había crítica no había nada y se abrió un posgrado de dirección y ahí entré a dirección y después también un tema económico de que subvenciones tal y cual empecé a hacer adaptaciones adaptaciones porque no sé un Shakespeare muchos actores no hay dinero pocos actores y empecé adaptando después adaptando novelas hice una de mi chima el marino que perdió la gracia del mar fue mi examen de grado y después de mi chima escribí una Ofelia una Ofelia que fue una obra en Chile escribí una adaptación una adaptación digamos no era una visión Ofelia después de muerta viene a buscar Hamlet para ver si lo puede salvar de la venganza y del odio pero él no puede no es una versión mía no es una adaptación es una Ofelia sí nomás has agafado el personaje y has hecho la historia digamos claro y a partir de ahí seguí escribiendo y ya cuando llegué acá he montado todas mis obras creo a excepción de bueno con otra compañía monté otra pero de Albert ya dos y Carón sí y las otras son todas mías sí doncs De certs a la memoria es una magnífica obra está a Dau del Sec de dimecres a dissabte a les 20 hores diumenge a les 19 si us interessa una bona obra de teatre i que tractis sobre aquest tema doncs teniu temps fins al diumenge perquè esteu fins al 14 no? sí nos quedan solo tres funciones así que los invito a todos a venir a verla porque no es porque lo diga yo pero creo que quedó bonita Marcela cuando vaig venir a ver la obra vaig coincidir amb la Carme Elías la Carme Elías i yo fa molts anys que ens coneixem de fet quan ella vivia a Sant Lluís que és on jo visc anaven molts dies a esmorzar a la grangeta a una granja i parlaven evidentment de teatre i de cinema i després ja com que va marxar a viure a un altre posto doncs ja ens vam perdre em va sorprendre molt l'altre dia quan em va veure que feia molt de temps que no ens veien em va sorprendre molt que em va reconèixer i clar i vam recordar una mica això els matins que estaven a la granja parlant de teatre parlant de cinema i tal i després a la sortida li vaig comentar si li podia gravar res una opinió sobre l'obra que havia vist i la veritat és que va ser fantàstic perquè si vols esperar-te com que està gravada la sents i suposo que et farà il·lusió tot el que va dir de l'obra la Carme Elias et sembla? però claro que sí sí, sí no l'he escuchado a veure ara la posem perquè li va agradar moltíssim i ho va dir i ara doncs aprofitarem que estàs tu també per això perquè sàpigues el que pensa ella de la obra que has escrit i has dirigit de Cers de la memòria vale doncs posem posem l'àudio Maica? sí a veure si sona bé Carme Elias el dia 10 al 7 he vist una obra de Money Music que es parla de l'enseiment i m'agradaria saber la teva opinió sobre el que he vist em sembla que és una cosa exament la que he vist perquè està plena de veritat entens perfectament és jo que soc una malalta i que sé que és difícil de comprendre aquesta malaltia sobretot quan estàs en una fase que no estàs tan avançada que és la meva i és quina claredat d'una netedat d'una poètica i d'una intel·ligència que no tinc paraules la trobo magnífica magnífica magnífica i recomano a tothom que la vingui a veure i no és no és per patir o sigui no fa patir és a dir no sempre pensem que l'Alzheimer és un drama i l'Alzheimer en aquest cas és pura poesia i no us la perdeu no us la perdeu si és veritat que no en cap moment es posa en el fena un de gran tal no no no és poètic és una poesia pura és com una hipnòtica meravellosa amorosa estic moltes i es mada moltíssimes gràcies i es veia per cert com va la venda dels llibres sembla que super bé que per aquí estem fent una altra edició o sigui que es veu que ha tingut molt èxit i estic molt contenta molt contenta i està super orgullosa del que has fet no super orgullosa jo no estic mai perquè sóc una amnista una que sempre busca la perfecció i aquestes no tenim mai la sensació que hem fet el millor que podem fer però estic contenta que la gent estigui interessada en el tema i també per mi és com una allau d'amor que m'arriba de les persones que compren els llibres perquè d'alguna manera s'interessen pel tema però també per mi dintre d'aquest tema i com va sorgir la idea quan tu vas plantejar de fer escriure llibres jo no m'ho vaig plantejar m'ho van venir a proposar van aparèixer diferents diferents editoris editors editorials a tots els hi dono les gràcies i vaig decidir per Planeta ja que Planeta doncs em va semblar que el que m'oferien era el que necessitava i he tingut una tutora que és la que m'ha guiat perquè esclar he imaginat escriure un llibre de la sola l'hem construït a base de preguntes i respostes fetes per mi i que després configuren tot el llibre i ha estat un treball molt maco ha estat molt molt he estat molt diguem de ben ben motivada per escriure moltíssimes gràcies Carme hola Marcela hola les oïdors sí que meravella doncs jo penso exactament igual que la Carme Elias de l'obra que has escrit i que has dirigit Descers de la Memòria que la podem veure i tots els nostres oients la podem veure de dimecres a dissabte a partir de les 8 de la nit i els diumenges a les 7 de la tarda Marcela moltíssimes te quería comentar solo una cosa que para mí no te imaginas lo que fue tener a Carme Elias el miércoles una emoción yo vi la obra no sé con unos nervios como si fuera la primera obra que había hecho en mi vida tenerla sentadí un honor después el abrazo que me dio claro una figura como ella con su trayectoria y ahora además con la enfermedad y con la generosidad que tiene para hablar de su enfermedad y apoyar todo que se haga visible y que se bueno normalizar es difícil nunca pero al menos que sí aprendamos como tenemos que funcionar con respecto a esto entonces fue maravilloso tenerla ahí y maravilloso sentir que le había gustado y que yo cuando la invité le dije te juro que está hecha con respeto y con cariño y creo que eso ella lo sintió y fue para mí maravilloso yo estoy totalmente de acuerdo con Carmen Elías es una obra que se ha de ver y también hay que decir que se está Carmen está siendo muy valiente muy valiente en este aspecto porque no solamente es informar al público que tiene Alzheimer sino que además está apoyando todo lo que se está haciendo a todos los niveles para que la enfermedad o sea para que la gente que padece la enfermedad tenga ayudas o sea que me parece no ella dijo que iba a ser una activista mientras pudiera exactamente y lo está haciendo y ya está siendo muy generoso pues muchísimas gracias por estar con nosotros Marcela Terra gracias a ti encantada de haberte conocido cuando quieras quedamos a tomar café y hablar de teatro perfecto me parece una gran invitación ya tengo tu teléfono así que estás fichada vale muchas gracias que tengas un buen día adiós muchas gracias chao bé doncs això al teatre 10 o al 7 podem veure el desert de la memòria una obra molt maca que parla justament de l'Alzheimer però no és tan clau de drama en cap moment la podeu veure de dimecres a dissabte a les 20 de la nit fins aquest dissabte no? fins aquest diumenge ah perdó fins aquest diumenge el diumenge és a les 7 de la tarda i seria l'última funció els protes són una parella Eloi Bernet que fa diferents personatges fa de metge fa fa de company o sigui de marit fa uns quants i la veritat és que la posada en escena és molt original molt original a més a més està recolzada per per un vídeo per imatges també que són super adients per al que s'està explicant i val la pena d'anar a veure-lo ja dic els actors que són Eloi Benet i la Paddy Padilla la Paddy fa de la prota que té Alzheimer i l'Eloi fa diferents personatges que estan en tractament amb ell o sigui sobretot el metge i també el marit la parella que hi ha unes quantes escenes la malaltia és ella i la malaltia és ella sí hi ha unes quantes escenes que es veu que dins de la parella això com repercuteix la malaltia en la relació de parella suposo que no deu ser fàcil no no no no no ho és doncs això ja ho tenim i si no voleu anar a veure aquesta obra que jo la recomano de veritat de totes totes perquè també és molt original la posada a l'escena recordeu que tenim una obra que s'estrena el dijous vinent vale el 18 exacte el dijous 18 s'estrena una obra que jo vaig va ser vaig veure ja fa anys no et diria jo que 30 però gairebé 30 i em va agradar molt que són les amistats perilloses estarà al teatre lliure de Montjuïc vale el repartiment hi ha gent molt bona està el Gonzalo Genil la Mònica López que m'encanta que porta tota la vida fent teatre la Marta Pérez també la Mima Riera en fi hi ha un repartiment molt bo un repartiment bo sí la direcció també és molt bona perquè és de la Carol López que és una magnífica directora i la veritat és que jo crec que val la pena d'anar-hi a veure aquestes amistats perilloses amistats perilloses de què va mai que més o menys el tema és un drama una comèdia no parla una mica de la relació entre homes dones entre persones que s'aguanten i persones que no s'aguanten de les persones que tenen males intencions i les que no tenen crec que val la pena d'anar-hi de veritat i de relacions i vincles no? sobretot sí exacte exacte sí senyora tu ho has dit i la veritat és que bé està el Teatre Lliure de Montlluïc que sempre és agradable d'anar-hi l'autor de les amistats perilloses és Pierre Chorder de l'Anclós per favor quin nom però és un autor molt famós el que faig és que l'idioma evidentment és en català està fet a la sala Fabià Putxerbert el preu doncs és com sempre els preus de sempre del Teatre Lliure van des dels 10 euros fins als 29 i hi ha activitats paral·leles per si voleu doncs anar al dia que hi ha aquestes activitats paral·leles que per cert en l'obra de Descers de la Memòria que acabem de parlar d'ella també hi ha dies paral·lels que valdria la pena de recordar-lo doncs això hi ha activitats paral·leles i la veritat és que es podrà veure un col·loqui a la Filmoteca de Catalunya i és un espectacle doncs bueno jo diria que és molt interessant tal com jo el recordo la veritat és que em va agradar molt molt molt tot i que clar ara serà un altre d'això Valmont que és el prota vol anar al llit amb la marquesa de Martell un escenet francès ho hem interpretat ja i ella el refusa perquè bueno el refusa i llavors perquè ella és una dona casada i virtuosa i tot això i llavors doncs bueno si va bueno si va una com que ella diu que no doncs conquereix una una noia joveníssima virginal que que es diu Cecil en fi la veritat no l'explicaré perquè no és per explicar-la jo l'únic que us diré és que quan la vaig veure fa molts anys em va agradar molt i que ja tenim doncs això la Carol López que és un dirigit el text és magnífic i la direcció també o sigui que jo crec que val la pena d'anar-hi al teatre lliure la veritat què més tenim a veure tenim també bueno a part de algun musical mai que així o ara mateix no és època així de moment de moment musicals no eh de moment de música res no i novetats del festival grec van sortir a poc a poc van sortir a poc a poc sí però bueno encara falta eh sí ja anirem ja anirem parlant quan comença a final de juliol ai a final de juny a final de juny sí o sigui que no no encara encara encara ja ja tens la veritat Maica per cert com va anar el Baranaveu a les fosques ah doncs molt bé Baranaveu a les fosques és l'homenatge que veu retre el grup de Just Teatre no Josep Benet sí Josep Maria Benet Josep Maria Benet i Jornet m'he encallat amb el nom sí la veritat és que va anar molt bé va agradar moltíssim l'únic que bueno jo vaig trobar que que hi havia no va haver-hi massa públic però després has de dir que hi havia aquell cap de setmana cap de setmana passat a Sant Just hi havia moltíssimes coses eh Maica ja ja doncs es va notar perquè Just Teatre sempre sempre omple la sala de gom a gom i en aquest cas no va ser no va ser així però a la gent li va agradar molt va sortir molt contenta bueno és el principal i jo i jo també la veritat volia comentar-te també que podem veure una obra que es diu Sucia ui al Teatre Acadèmia vale la fa la Bàrbara Mestanza que també fa fa molts anys ben treballar juntes i i ara doncs es dedica a escriure també sí a veure si la setmana que ve podem parlar amb ella a escriure i també interpretar de què va això de Sucia Sucia què et sembla? home deu ser la protagonista deu ser poder una dona no sé Sucia bé tema tema tema difícil perquè parla de l'abús sexual del sentiment que té ella després d'haver patit un abús exactament bueno dic això perquè és el que molts cops es diu del sentiment que tenen les persones després d'haver patit un abús que se senten sobretot culpables com si com si fos culpa seva que es noten bueno doncs brutes exacte per això Sucia no? sí sí el nostre sistema doncs és molt feminista i tal però a l'hora de la veritat quan passen aquestes coses una pregunta que sorgís moltes vegades i que a mi em fa molta ràbia quan sorgís és i per què no ha fet nada ella? ja perquè no passés això no? i llavors dius a veure com? com? què vol dir això? i per què no perquè no ha fet res d'ella no? bé Sucia ja dic és de la Bàrbara de la Bàrbara Mestanza és una noia anava a dir jove però és que jo fa molts anys que vaig treballar amb ella o sigui que no sé estarà ben bé per als 30 i pico i parla parla justament d'això és un un monòleg sí que parla d'això però també parla home d'altres coses no? no parlen justament d'això però vaja penso que val la pena no hi ha anat a veure-la encara o sigui que no puc dir si m'ha agradat o no però totes les coses que he vist de la Bàrbara Mestanza que li agrada molt escriure i ha fet ja unes quantes unes quantes unes quantes espectacles m'han agradat perquè és molt profunda i i he dit que és un monòleg però realment no és un monòleg perquè també està el Pep Ambrós sí que és doncs el que li dona potser és el personatge que l'acompanya exacte durant aquesta estona és ella la que explica però però el Pep Ambrós doncs també està allà per fer-li les preguntes perquè és un periodista val llavors bueno a Súcia ja dic el Teatre Acadèmia recomanació bueno no recomanació encara no perquè no l'he vist però té bona pinta la dramaturgia i la direcció és d'ella de la Bàrbara Mestanza i que el tema doncs també és un tema que cal que cal anar a veure-ho penso jo eh el Teatre Acadèmia estarà fins al mes que ve o sigui que podeu veure-la amb tranquil·litat i calma vale tenim temps per anar comprant les entrades sí no és com l'altre que ja s'acaba ja s'acaba aquest aquest diumenge i què més tenim per aquí a veure la Sala Beck que també té la Daniela Freixas que també és una una noia que també és la vaig conèixer de molt joveneta i que ara es dedica bàsicament a escriure i a la Sala Beck aquest doncs estan el que estan fent és que aposten per l'autoria dramàtica contemporània i donen donen com es diu respat no recolzen recolzen recolzen sí a la gent que que vol dedicar-se a escriure i i han creat uns ajuts que l'han dit ajuts Benet i Jornet sí i fan residències breus per als autors de fora de Catalunya també i la veritat és que estan fent una programació també molt interessant eh Maica tu creus que ara ja més aviat cap a la final de temporada el públic ve de baixa a les funcions a les obres de teatre als espectacles o és a dir és una temporada una mica fluixeta aquesta dels mesos de primavera maig juny sempre ho és perquè mira sí perquè la majoria de la gent la majoria de la gent no és que sigui tota però la majoria de la gent el cap de setmana se'n va quan arriba el bon temps se'n va fora quan arriba el bon temps i llavors això es nota molt al teatre però molt molt es nota moltíssim però tot i així doncs quan hi ha una bona obra cal recolzar-la sí no no òbviament i cal doncs això anar a veure-la perquè els actors han de seguir treballant clar no òbviament això això és una mica no però ho dic perquè sempre quan comença la temporada sempre sempre comentem que es comença amb molta força que hi ha moltes obres molts musicals que bueno que hi ha una realment una graella superplena d'obres de teatre després per Nadal també torna a ser una època bastant forta no perquè bueno Nadal el consumisme i tot ja parla per si sol però clar després de Nadal m'arriba aquesta època que és com una mena de llacuna que a vegades costa trobar que sí que hi ha coses no? suposo però bueno poder no són tan tan espectaculars com les que hi ha en altres èpoques una altra cosa que s'ha estrenat aquí el dia 4 també el 4 de maig sí és la setena porta que la fan el que era abans a l'espai Joan Brossa que ara es diu d'una altra manera però vaja està en el mateix lloc que l'espai Brossa d'abans i la setena porta és un espectacle de poesia d'humor de crítica social i és com el fan els Pirates Teatre que és una companyia doncs que crec que n'hem parlat a vegades sí han fet moltes coses bones i està justament està feta a partir d'obres de Joan Brossa ah d'acord o sigui que podeu veure-la doncs això amb l'antic Joan Brossa sí que ara doncs es diu Centre de les Arts i que val la pena perquè també els Pirates Teatre tenen doncs ja una llarga trajectòria està la Laura Obert el Francesc Marginet la Cinta Moreno o sigui que és una companyia ja consolidada i suposo que és una mica de tot ja dic des de poesia està d'això després també recordeu que torna que és que a mi em va agradar molt i cada vegada que torna ho dic Laura Neta la Laura Neta a partir d'aquesta setmana del 6 d'abril estarà fins al 28 de maig i la podem veure on la feien abans a la Villarroel fa un mes que està ja a la Villarroel va començar el 6 d'abril el 6 d'abril i estarà fins al 28 de maig l'Emma Vilarrasau està meravellosa com sempre no cal dir-ho i el Dasnys Valdús està fantàstic i meravellós i és una obra molt maca jo la recomano de totes totes després també n'hi ha els Tens i els Conway però resulta que les entrades estan accelerides jo he anat ja dues vegades allà a esperar a la taquilla a veure si hi ha algú que no va i encara no he pogut veure-la i era una obra que jo vaig veure també fa un dels clàssics que em va agradar moltíssim que tinc el text a casa que de vegades me'l torno a llegir i que em farà molta ràbia si no la puc anar a veure aquesta que ha dirigit a l'Àngel Llàcer l'Àngel Llàcer sí però bueno en fi què hi farem bueno després també hi ha una obra que també s'ha estrenat aquesta setmana sí el dia 4 que es diu Malparida ai Malparida i de què va això Malparida doncs és una obra no l'he vist eh tampoc però per al que puc veure per a la informació que m'envien és una comèdia dramàtica vale que denuncia la violència obstètrica és a dir parla d'un tema que a mi m'ha semblat molt interessant la veritat sí que és el de les dones quan pareixen no que hi ha moltes que després d'això de parir doncs després d'això resulta que li queden seqüeles i llavors parla una mica una mica amb això és una violència que fins ara no se n'havia parlat massa que no vol dir que no existís abans que se'n parlés però que sí que ara està sortint a la llum no diferents dones que bueno doncs expliquen les seves experiències males experiències òbviament que han tingut doncs a l'hora de parir o en visites a ginecologia jo penso que és un tema interessant per al que tu dius perquè no s'ha tractat mai i val la pena de parlar d'això de la quantitat de dones que després de parir doncs tenen problemes ja per tota la vida vull dir que poca broma amb això Maica si et sembla ho deixem aquí que falta un minutet per les 6 en punt per fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio i ens tornaríem a trobar ja la setmana vinent d'acord doncs penso que teniu unes quantes coses per anar a veure i tant clar que sí gràcies adeu bona tarda i bona setmana adeu treu la llengua treu la llengua treu la llengua fora al carrer és clar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua o a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua o a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Bona tarda us informa Sergi Molero Gairebé una xeixantena de dotacions dels bombers treballen per apagar l'incendi de vegetació que ha començat a Bonastre a la comarca del Baix Penedès el foc avança hores d'ara en direcció nord-est busquem l'última hora des de Tarragona Josep Ramon Ruiz Hola bona tarda en el foc que s'ha declarat poc després de dos quarts de tres de la tarda en una zona pròxima a una Ípica i continuen treballant ara cinquanta-set dotacions sis de les quals aèries quatre helicòpters i dos avions d'atac l'incendi presenta capacitat de progressió encara i focus secundari segons els bombers les flames però han baixat d'intensitat però està empès el foc per un vent que ara està complicant encara les feines d'extinció el flanc dret avança però més lentament del previst però diuen els bombers que cal seguir vigilant i l'esquerra està aturat en un camp de conreu Josep Ramon Ruiz Catalunya Ràdio Tarragona Més notícies Oriol Pujador Això ventre a Protecció Civil a activar l'alerta del pla inuncat per possibles tempestes violentes durant les pròximes hores la distribució d'aquestes tempestes és molt irregular de manera que no cal refiar-se segons ha destacat en declaracions a Catalunya Informació la subdirectora operativa de Protecció Civil Ima Soler en molts llocs per exemple ha caigut molt en un punt i en el poble de Cossac quasi ben ha caigut res vull dir que són també estes molt aïllades que poden caure amb intensitat i això és el que hem de vigilar aquesta pedra aquesta possible vent que faci aquest temps violent Ima Soler també recomana que es prenguin precaucions a l'hora de conduir aparcar en el cotxe quan la visibilitat sigui baixa o bé quan s'està fent una activitat a l'aire lliure també cal anar molt en compte amb les rierades per exemple amb aquella possibilitat d'aquestes intensitats que es puguin donar en un lloc molt local doncs que puguin fer baixar rieres o carrers o zones d'aquestes que justament ara molt seques l'aigua pugui baixar molt ràpida també vigilem de no posar-nos en aquests punts Junts per Catalunya denuncia a la Junta Electoral diverses actuacions del govern d'Esquerra perquè les considera propaganda electoral Junts reclama neutralitat institucional durant la campanya del 28 de maig i que s'aturi la publicitació d'algunes de les accions del govern de Pere Aragonès en concret considera que l'executiu ha fet un ús electoralista a través dels canals de comunicació de l'anunci de noves places de bombers del pla de xoc contra l'assetjament escolar o dels nous mitjans de la campanya d'enguany contra els incendis forestals i la inflació ha repuntat vuit dècimes a l'abril fins al 3,9% a Catalunya la pujada dels aliments es modera però continuen disparats un 12% més cars que ara fa un any a l'altra cara de la moneda baixa la llum el gas i els carburants actualitzem a aquesta hora com està la situació a les carreteres i autopistes del país Cèlia Quintana bona tarda bona tarda aiguats enruixats i calamarsada que també ha caigut a Barcelona en aquest cas dificultant la circulació us trobareu retencions molt compactes ara a la ronda litoral des de zona franca fins a la Pela Olímpica i la sortida de Bonpastor a Barcelona Santit Besós i de fòrum a la Barceloneta Santit Llobregat i la ronda a dalt del tot aturada de Cornellà fins a la Vall d'Hebron Santit Llobregat a la resta de la xarxa viària encara en bus a la comarcal 1415 Antiga Castellà del Vallès aquí hi ha caigut una pedregada important i retencions també a la P7 de Martorella Gelida i a la Granada Santit Sud i de Sant Cugat a Barberà i a Mollet direcció cap al nord al lateral la B30 en tots dos sentits al cinture litoral a Cornellà la C55 amb buses de retenció de Monistrol de Montserrat a Castellgalí C32 a Sant Boi C58 i C33 de Montcada fins a entrar pel nus de la Trinitat afectant la Pota Nord també C17 a Parets del Vallès i més a Montcua compacta de Centelles a Balanyara Santit cap a Ripoll hi ha hagut un vehicle variat i es mantenen 3 km de vehicles al tot aturats a la C60 d'Argentona Santit Mataró afectant la B40 i a l'autopista del Maresme a Montcat direcció cap a Tordera Celia Quintana Catalunya Ràdio Equipiari Esports Marta García L'italià David de Baix de l'Eolo Cometa ha guanyat la setena etapa del giro en final a Gran Sasso i amb 218 km de recorregut Remco Ebenepul i Primo Roglic han entrat quart i cinquè respectivament aquesta és la primera victòria en la carrera del corredor italià de 25 anys en la General no hi ha canvis i Andreas Legnes un seguix líder en joc un dels partits de quarts de final de la Copa Femenina Doquei Patins el Telecable i el Mataró està guanyant de moment el Telecable per 3 a 0 les acaballes de la primera part més tard a les 8 s'enfrontaran el Vilassana i el Bigues i Riells la competició se juga en Calafell a les 7 el Barça rep l'obra d'Oiro un partit de l'ACB de bàsquet en Waterpolo segon partit de la semifinal de la Lliga Femenina a les 9 jugaran el Sant Andreu i el Mataró que amb una nova victòria se classificaria per la final en primera s'ha obriuï la 34ena jornada a partir de les 9 amb el Mallorca a Cádiz diumenge en canvi toca derbi l'Espanyol se juga bona part de les aspiracions de permanència i per això Sergi Darder qualifica el partit de final el capità blanquiblau afegiix que cal ser valents i estarà a l'altura Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda comencem amb l'actualitat Sant Justenca Us informa Mariona Sales Vilanova Avui s'ha donat tret de sortida a la campanya electoral per a les eleccions municipals del 28 de maig Des de Ràdio d'Esvern oferim una cobertura de tots els actes polítics que es facin durant el que duri la campanya Aquesta cobertura consistirà en un espai especial a la nostra web on apareixeran totes les notícies entrevistes i esdeveniments polítics que s'aniran cobrint També consisteix en entrevistes als alts i les caps de llistes de cada grup municipal que es presenta a les eleccions i podeu consultar les dates en les quals vindran al nostre web També consistirà en un debat electoral el dimecres 24 de maig a les 7 de la tarda que es retransmetrà en directe al nostre canal de YouTube i Esplugues Televisió I per acabar oferirem un programa especial de les eleccions el mateix 28 de maig a partir de les 8 del vespre amb una simulació de com quedarà el futur ajuntament tenint en compte els primers 150 vots escrotats de cada col·legi electoral de Sant Jús Podreu anar seguint tota aquesta cobertura a les nostres xarxes socials La festa major de l'Ateneu d'enguany se celebrarà del 26 al 28 de maig amb una ampla selecció d'actes i espectacles per a tots els públics En aquesta edició s'ha preparat una àmplia selecció d'actes activitats i espectacles per a tots els públics La festivitat busca ser un punt de trobada per als sants justencs i sants justenques amb propostes que van des de visites guiades fins a espectacles familiars i concerts El divendres 26 les portes obertes de l'Ateneu marcaran l'inici de la festa major a les 6 de la tarda amb una visita guiada per a les diferents seccions de l'entitat A continuació a les 7 de la tarda tindrà lloc la inauguració oficial i l'exposició d'Ateneu amb parlaments inaugurals i actuacions musicals dels alumnes de l'Escola de Música i de l'Escoraggio A la nit es durà a terme la nit golfa amb música per ballar a càrrec dels Clapton El dissabte 27 la diversió per a tota la família serà protagonista amb l'activitat Tomàquet Music Show a la plaça Antònima L'Aret i Amigó A més a les 6 de la tarda es realitzarà el concurs de maridatge de vins Dogs and Wine seguit de la projecció de documentals El teatre també tindrà un lloc destacat amb la representació del monòleg El peix daurat a la sala del 50 anari El diumenge 28 hi haurà la presentació del llibre d'estat d'exili de Judit Covenya i Guàrdia seguida d'una lectura de poemes A més es realitzarà una ballada de sardanes amb la copla Sabadell i una actuació de l'Esbarra de la Taneu a la plaça Antoni Malaret i Amigó La festa culminarà amb l'espectacle familiar La nena dels Pardals a la sala del 50 anari L'espai de lliure creació Carme Malaret va celebrar ahir els seus 10 anys amb un espectacle emocionant amb un acte emocionant i multitudinari Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Carme Malaret i Teresa Ferró de l'equip gestió de l'espai per parlar de com va anar la celebració a la que hi va assistir moltes persones del poble Tal com han explicat en l'entrevista l'espai és un lloc d'aproximació a l'art i la cultura on es prioritza la creació d'un ambient proper i acollidor que fomenti la participació i la crítica constructiva Es tracta d'un espai obert innovador on la gent se sent com a casa i hi ha moltes oportunitats per fer propostes i sinergies Durant l'acte de celebració es va doter-me a un debat en el qual van participar Despert Urriols físic teòric Marta Joventeny artista i activista cultural Joan Maria Minguet historiador de l'art i crític i Clara Aguilar artista sonora En el debat es va parlar sobre la relació de la ciència i l'art i sobre les sinergies que es creen entre aquestes dues disciplines En l'acte també es va presentar un projecte que tenen en marxa en el que pretenen recollir tota l'experiència de l'espai en un llibre conviden diferents artistes a participar-hi Per celebrar aquests 10 anys també s'està organitzant un sopar obert el 10 de juny a Can Ginestà al qual estan convidades totes les persones que han col·laborat o participat en algun moment en la iniciativa I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara Comencem ara aquesta segona hora de la Rambla el magasín de tardes de Ràdio d'Esvern avui som 12 de maig la començarem amb una cançó de fons la cançó es diu Aquí, Ara i Així que de fet va ser la cançó que va posar Estrella d'Am al seu anunci del 2022 Una cançó cantada per en Santi Balmes també Renaldo i Clara Vull que organitzem un gran sopar Ja fa massa temps que no vèiem el Marc L'Anna fa dos anys que va tenir el Gaspar i no van poder ni anar-lo a visitar Vull tornar a instaurar la tradició Virres els diumenges del bar del cantó Diguin el que diguin jo ja he reservat i hem de tornar a trobar-los no puc esperar Aquí, Ara i Així Aquí, Ara i Així Posa la cançó que sempre ens va saltar Mati un sobron per voler-ho celebrar Crec que avui la lluna està espectacular És una festessa no podem marxar Vull que avui brindem per l'amistat i per la paella que ens ha fet el Joan Quan estem tots junts la resta tan se val A mi hem de trobar-nos no podia esperar Aquí, Ara i Així Aquí, Ara i Així Aquí, Ara i Així Cada festa en studi Finsk Fins demà! I el que farem a continuació és escoltar l'entrevista que li vam fer fa un parell dècima de setmanes al fotoperiodista de Sant Just, Francesc Fàbregas. Ell va ser el primer fotògraf qui va fer les fotografies especials i oficials en Bruce Springsteen l'any 1981 quan va venir aquí per primera vegada a fer un concert, no només a Barcelona ni a Catalunya sinó a tot Espanya. Fa també 10 dies quan va venir aquí el Bosch va tornar-hi a anar i ens va explicar aquí a Ràdio d'Esvern com va ser aquesta experiència, la de fer les fotografies fa unes quantes dècades i també de tornar-hi a anar uns quants anys després. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. I fem l'entrevista al fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, reconegut professionalment, sobretot, per la cobertura fotogràfica d'esdeveniments musicals importants a Catalunya i també per la direcció i creació de programes de televisió de caire cultural i musical. Un clar exemple n'és l'espóndic de TV3. També ha fet nombroses exposicions a forma col·lectiva d'altres individuals i la seva feina com a fotògraf ha estat reconeguda fins a tres ocasions amb guardons diferents. Bé, doncs, el motiu de la seva visita avui a Ràdio d'Esvern ara l'entendreu. I és que si hi ha hagut un nom internacional de la música que hagi ressonat aquests dies pels mitjans és el del boss en Bruce Springsteen, a qui estem escoltant també de fons, i que en Francesc Fàbregas hi té molt a dir. Hola Francesc, bona tarda, benvingut. Bona tarda, gràcies per convidar-la. Doncs bé, com han estat aquests dies passat? Han rememorat, molt recost, han vingut a la ment, molts flashbacks del passat, del 81? Bé, la veritat és que aquest concert de 81 ha quedat per vida, no? La retina, el cervell o el que vulguis ha quedat per vida i per això, doncs, el tema de l'exposició per la Robert, no? Però, aviam, el Bruce li ha vist més vegades, no? Vull dir, no sé si porto... En més ocasions. Sí, no sé si unes set o vuit vegades, no? I aquesta darrera, doncs, aquest és que l'home en 73 tacos, vull dir... Es mou prou bé a l'escenari, eh? Hola! Aviam... Està en forma. No fa aquelles corredisses, no salta, no va tant amunt i avall, però bé... Es defensa. Quasi tres hores, tres hores a dalt de l'escenari sense pausa, hòstia, vull dir, ja m'agradaria a mi. L'home ho porta, ho gestiona molt bé i, a més a més, ell mana, o sigui, està clar que és el rei d'en Mambo perquè a dalt de l'escenari, ell, a part de... controla, o sigui, el veus, que és com un director d'orquestra, no? Que amb les mirades, amb les expressions, tal, tal, no sé què, ell... Ostres! Controla, diguéssim, bueno, la quantitat de músics que hi havia a dalt de l'escenari, perquè, clar, entre l'estrip band... Bé, l'essència és la base, no?, un baix, un piano, un cor, un saxo, tal, no sé què, però allà hi havia com... 20 persones. Sí. Ostres! Sí, sí, sí, més o menys 20, no? 20 persones al voltant, no?, d'en Brus. Posem-ho una mica en context a l'audiència, perquè concretament va ser el 21 d'abril del 81 que el Bruce Springsteen es va estrenar a Catalunya, tot Espanya, amb aquest recital que va fer el Palau d'Esports de Montjuït de Barcelona. 42 anys, només. 42 anys, ostres, tu. Sí. Tu, Francesc, vas cobrir l'esaveniment amb fotografies espectaculars, que ara s'exposen als jardins del Palau Robert de Barcelona, fins al dia 14, i la data de la mostra suposo que no ha coincidit casualment, no?, amb aquestes dates. Bé, jo quan vaig a... ara, just fa un any, quan van anunciar al Doctor Music que venia a treballar del Bruce, clar, el primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb el Palau Robert, perquè tenia clar, clar, una cosa tenia clar, altra cosa és que sigui possible, no?, que vull dir, de fer-ho al Palau Robert. Vaig tenir una molt bona entrada amb la persona que en aquell moment era com el director de... Sí. El director de... no... hi ha una directora i després hi ha, diguéssim, el que és el director de comunicació, que era el Jofre Llompar, i a més a més, malalt del Bruce. O sigui que ja d'això jo vaig tenir clar, no? Allà ja tenies... O sigui, la rebuda va ser molt bèstia. O sigui, que vaig tenir una rebuda fantàstica. El sí va ser ràpid, els jardins també, que és el que volia, i l'altre són les dates. perquè, evidentment, vull dir, poder coincidir diverses històries, no?, que era una, que el Bruce estigués a Barcelona. L'altra, que és l'aniversari, no?, perquè el dia següent de la inauguració era l'aniversari dels 42 anys del mític concert de Barcelona. Sant Jordi. O sigui, es van ajuntar una sèrie d'històries... De casuístiques, que... Molt xules, però, bueno, les vam buscar. El que passa que al cap de quatre dies, per aquestes raons polítiques que estem vivint en aquest país, doncs, la directora, que precisament és d'Esplugues, i el Jofre Llompar van haver de sortir, ho diem d'una manera elegant, no? Vale. I el que també he d'agrair, que la nova direcció també van... se va guardar, diguéssim, les dates per l'exposició. I tot l'acord que havíem arribat, sí. Que bé. Si reculem a l'any 81, Francesc, com va arribar la possibilitat o l'encàrrec que tu fessis aquestes fotografies, que anessis a concert amb... Bé, aviam, jo en aquell moment, en aquell moment jo col·laborava, dic col·laborava perquè treballar no és la paraula, sobretot els que arrenquem amb el món periodístic, fotògraf, no? Perquè treballar treballava, dir un sou, no. O sigui, col·laborava amb la mítica revista de l'estimat Àngel Casas, que era Vibraciones, i jo vaig tenir la sort per una raó també coincident de la sogra de l'Àngel amb el meu pare que tenia una carnisseria. Bueno, jo sempre aquestes coses penso que els establiments no són llocs més importants... Networking, no? De relacions públiques, evidentment, no? I allà vaig aconseguir una entrevista perquè just a l'any 74, que és quan comença la revista, jo aconsegueixo tenir una entrevista amb l'Àngel, gràcies a la sogra, i aquí va començar tot. Aquí ens vam estimar, es vam conèixer, i aquí va començar la meva pel·lícula, directament, no?, el 74. I bé, i això ho dic perquè, clar, jo ja tenia un recorregut dins del que seria el fotoperiodisme musical del 74, que a més a més ja havia... Abans del 74 ja havies fet coses... Bé, abans del 74 jo havia començat les meves coses aquí a Sant Just, perquè jo sempre això ho tinc que reconèixer, jo era i soc de les CES, i la meva història va començar a les CES, no? Bé, no ho sé, algú teria que portar una càmera i m'ha tocat a mi, no? I això és el que reparties, el que repartia les fotos era jo, i bé, i el tema dels concursos, aquestes coses que t'animes, i bé, i a part també els concerts, o algun dels concerts que es feien a l'Ateneu, en moments, diguéssim, del senyor Franco, no? Vull dir que a mi que veia el Pau, el Pau Riba, Ramona, de Maria de Mar, això va ser després, alguns abans i uns després, no? T'encarregaves tu. Bé, jo feia les fotos per a mi, exactament. Jo vaig crear-me el meu propi dossier, no? També vaig començar a fer algunes fotos a fora, també, a la Fran Sapa, Crime, Tràfic, els primers concerts que es fan a Barcelona, i això va ser el meu... la meva carpeta van ensenyar-li a l'Àngel, no? I a partir d'aquí, doncs, em vaig fer... ens vam fer... bé, vam estar treballant, vam viure moltes experiències, no? Perquè va ser un temps molt màgic, molt guapo, que eren els primers concerts que es feien a Barcelona, a Barcelona, no? I gràcies, sobretot, a Gai, el Gai Mercader, que va ser la persona que va començar a portar els concerts, no? I, clar, vam viure moments històrics, no? Vull dir, cada concert, cada concert era... Un espectacle, abans. Era un ritual. Un ritual. Era com un ritual, ara llentants, no? Sí, sí. Però, clar, el primer del que deia abans, Crime, Tràfic, el Fran Sapa, els Queen, no ho sé, vull dir... Abans, cada esdeveniment era únic i era... I era únic, sí, Genesis, no? L'Eurrit, molts, no? I també la primera sortida amb l'Àngela a París a fer el de Bowie a l'any 76, no? O l'any 78, anar a Ibiza a fer el Bon Marley, o sigui... Sí. Coses que ara les expliques i dic, hòstia, sembla aquí... Ja. Però és així, perquè jo vaig tenint la sort de... d'agafar els primers concerts, no? O sigui, el fet de tenir... Les primeres experiències de jo. Tenint l'edat, no? El que també... El privilegi és que són els primers, perquè tu ara dius, el Bruce Springsteen, si ara ha vingut 20 vegades a Barcelona, no? Clar, però tu vas el primer. Primer, i per què? Doncs això, tot aquest rotllo que us ho estic fent, era perquè jo ja tenia un know-how, tenia una experiència, no? Que portava uns anys, i bé, i els mànagers del Bruce havien decidit que només volien un fotògraf, diguéssim, acreditat, val? i em van escollir. Em van escollir a mi com a únic fotògraf oficial per fer fotos al Bruce, que això sona molt bé, però també és durant unes cançons, perquè com passa ara, no? Vull dir que et donen permís per fer tres temes, no? Vull dir que són els pitjors. que són els pitjors, no? I, bueno, vaig ser el fotògraf oficial, no vol, aviat no vol dir això que hi hagi alguna altra fotògraf, perquè tinc un amic que encara està, i que és molt bo, i que també té alguna foto, però, bueno, jo vaig ser l'oficial que em contracta en aquell moment amb la discogràfica CBS, que era la del Bruce, bueno, CBS i Sony, diguéssim, es van reunificar, no? Sí. Amb aquella cosa, contractar vol dir, fer les fotos, fas tres temes, després jo vaig fer també el Pirata i després vaig anar fent fotos en un tramís del públic, no? Bé. Però amb aquell encàrrec que el dia següent, a les 9 de matí, jo aquelles fotos les tenia que anar a entregar a la companyia, o sigui, ja voleu. Sí, sí. I això vol dir que treballàvem analògic, analògic, perquè ara tothom... Digital. Digital, però algú dius analògic, i què vol dir això? Analògic vol dir càmeres que portaven càrrecs de 36 fotos, no? Que ara mateix, tu amb el digital, tu apretes el botonet i les 36 les fas en 30 segons, o menys, no? Sí. I bé, i penso que és un privilegi i tenim molt mèrit. O sigui, en aquell moment teníem molt mèrit. Oh, tant. Perquè, a més a més, això vol dir arribar a casa, arribar a... Figura't a l'una, no sé què no era, i passar-te la nit literal revelant les fotos. Clar. O sigui que... No, i a part que era molta responsabilitat, no, Francesc? Perquè, o sigui, eres tu la persona encarregada de retratar... Tu acabes de dir la paraula, no? Perquè jo... Que aquelles fotos... Jo, en aquell moment que em van d'allò em tremolava una mica les cames, no? Perquè, en el fons, aquelles fotos quedaven per la memòria... Per la memòria col·lectiva de tota la societat. Ja, bueno, part de la societat, però, bueno, són fotos que... Estàs allà tremolant, per tant, en el fons... Clar, en aquell moment tampoc ho acabes de pensar, no? Però dius, hosti, les fotos van ser repartides a part de Catalunya al reste de l'estat espanyol. O sigui, que són fotos... La gent que pugui anar al Palau Robert, no? Vull dir, que em recomano, encara que no sigui meva, recomano molt aquesta exposició, perquè, ja et dic, són fotos, hi ha 30 fotos, hi ha algunes encara que he trobat inèdites, directament, i que, bueno, veus una miqueta l'esprinting més... potser proper, més proper, no? També, no amb aquestes distàncies, que per molt objectius que... papinos, que diem nosaltres, que es pots fotografiar a una distància de 30 metres, clar, i en aquell moment vaig tenir la sort de fotografiar-lo a una distància de 6-100 metres, més o menys, i penso que aquestes fotos també això es veu, no? I també, i amb una cosa molt curiosa, que jo em feia la pregunta, parlant d'aquesta exposició, que jo em feia la pregunta, perquè jo vaig fer una prova de dir, hòstia, és que jo el brusos pintor la beca en blanc i negre, no? Clar. I jo vaig ser blanc i negre i color directament, però... En aquell any, eh? En aquell any. Sí. I després, ara, les imprimiré totes en blanc i negre, perquè els joves eren blanc i negre, però clar, després, estava mirant i després consultant amb el Jordi, amb un germà i amb alguna altra persona, i, hòstia, però el color aquest també està bé. I, clar, el color també és memòria, o sigui, el color d'aquell moment també era el color. I, clar, després vaig pensar, sí, sí, vull dir, les que són de color, color, i les de blanc i negre són blanc i negre directament. Però les fotografies que hi ha ara a l'exposició al Palau Robert són fotografies que no havien sortit a la llum, és a dir, inèdites, que tu tenies? Totes no. Totes no. Totes no. Vale. Totes no, perquè, aviam, seria impossible, vull dir, aviam, amb tres cançons i alguna cosa més, poca cosa podria fer. No pots fer més de trenta fotos, no? Vull dir... Bueno, hi ha més fotos, però també jo vaig fer una selecció directament, no? Quantes fotos vas fer, si recordes, eh? Vaig tirar... En aquell... Jo diria que vaig tirar potser com dos carrets en blanc i negre i un i alguna cosa amb color, exactament, val? Vale, és a dir, unes setanta fotos. Sí, ara n'hi ha més o menys del cinquanta per cent, allà, i bé, estic supercontent, perquè a més, és que hi ha moltes casualitats, no? Sí. perquè el laboratori que jo d'alçava els carrers, els de color, els de la marinara, com he dit abans, els rebalava jo i em passava la nit i vaig... Allà, rebalam. No, amb la llum vermellata i música. Doncs, nosaltres, els que fèiem, que eren pocs, hi havia dos laboratori de la persona que només s'enrebalaven les fotos en color perquè tu tenies que forçar les asses. Forçar les asses és que si tu la pel·lícula et posa dos sense asses, tu la posaves per tenir tres diaframmes més, clar, ho estic parlant una mica de tècnic, o sigui, la tiraves tres punts més que vol dir dos cents, quatre cents, vuit cents, mil dos cents asses, no? I això no... no t'ho podien revelar. Només hi havia dos laboratoris, i un d'aquests laboratori que és EGM, que encara assisteix, ho deixaves a la nit allà amb una bústia i a les noves del matí el tenien revelat. Aquest mateix laboratori que és EGM, i dic el nom perquè s'ho mereixen, és el mateix que a mi m'he imprès les fotos, després de 42 anys també m'han imprès les fotos, no? I bueno, estan espectaculars, o sigui, les fotos han quedat, bueno, i jo el primer dia que no vaig anar de patir, m'agafava una mica de pell, que anava directament de bé, de bé, no? Això vol dir, Francesc, que en aquesta ocasió també has anat al concert i també has fet fotografies 42 anys després? Sí, i et diré una cosa, bueno, vaig ser, aviam, jo estic a fora del mercat ara mateix, no? Estic a fora del mercat, vull dir, clar, jo ara em dedico a lo meu, que és això, recuperar material, no? i fer exposicions, però bé, vaig poder connectar molt bé amb el Dr. Music, que és l'empresa que a més a més conec el Neo, que és el que hem portat, conec la gent de comunicació i conec la gent de Sony i evidentment que vaig ser convidat directament, vaig ser convidat i a més a més vaig ser convidat a poder fer també les fotos de rigor, les fotos de rigor que són tres cançons, val? A 30 metres de distància. Clar, jo al costat meu tenia els companys que s'hi dediquen amb el que hi ha abans, amb uns papinos així, jo amb un papi... Amb uns camarots enormes, no? No, amb uns trajetius espectaculars i jo amb un papi net, pati més o menys correcte. Però el bo del cas... Amb telescopis anaven, no? No, no, però el bo del cas és, així com l'analògic era manual, no hi ha motor i tu, són 36 fotos i cada foto te l'has de pensar una miqueta perquè si no el carret s'esgota directament i després l'has de posar un altre en el que això representa amb els nervis de vegades els carres presentat ara, si ara per exemple algú agafa el meu Instagram i agafa l'Instagram d'un gran amic fotògraf que a més a més per mi és ara el millor que se'l farà encendre i podràs veure que les fotos són gaire iguales. D'acord. Per què? Doncs perquè tires allà, vull dir, abans tiraves una, allò, cada 3 segons o 4 segons ara, el que deia abans, amb 10 segons hem d'estirar 30. Hem d'estirar 30. I és això, estàvem més o menys en material lloc i dic, hòstia, aquesta foto és que és clava de la meva, no? Sí, sí, ostres. No sé si és bo. Clar. I tu saps com retratar els moments? És a dir, clar, has de captar l'essència de l'artista, no?, que estava amunt de l'escenari i suposo que no només t'ha passat amb en Bruce Spring. Suposo que... Mira, m'agrada molt aquesta pregunta i t'ho diré per què. Perquè estic en un moment ara mateix que estic preparant una altra exposició i veig mal que s'està retressant perquè la primera cosa era que anava en paral·lel amb aquesta de Bruce i precisament aquesta exposició perquè jo he recuperat ara molt material. El fet de la desaparició de la revista Rock Deluxe que jo també vaig ser l'editor perquè la seqüència era Vibraciones, Rock Especial i després el Rock Deluxe. El meu material, el meu material, part del meu material estava en aquests despatxos i arrel de la desaparició, arrel del Covid, jo vaig poder recuperar doncs molts arxius. D'acord. El fet de resoldre molts arxius m'ha fet pensar i dir, ostres, jo digitalitzar per digitalitzar sóc incapaç perquè fa molta mandra. Clar. I a partir d'aquí em vaig crear una història, em vaig crear un objectiu, no? Després de l'esprinting què puc fer? I el que estic fent, perquè això és ara i que espero que s'estreni igual a finals de maig i si pot ser que siguin mitjans de juny millor. D'acord. Però a on? També al Palau Robert? No, no. És que, mira, tinc la... no sé, eh? Tinc la sort de que me'n vaig de Palau a Palau. Ah, mira. Sí, me'n vaig de Palau. Caram, tu, això és aristocràcia pura, eh? Me'n vaig de Palau... De Palau en Palau. Me'n vaig de Palau a un nou palau molt xulo, molt xulo, que es diu Palau Martorell, que s'ha inaugurat fa com 3 o 4 mesos. Sí. Té dos... Està al davant mateix de la plaça de la Mercè, al carrer Ample, a darrere de Correus. Sí. I hi ha dos espais. Un es va inaugurar ara fa... O sigui, s'ha inaugurat fa 3 mesos amb una exposició del Sorolla i després amb una exposició més de Playmòbils. Clar, jo aniré. D'acord. a l'espai Playmòbil. Això és, diguéssim, un espai més alternatiu i un espai més... més cool i més solemne o dir-ho com a dir, amb exposicions, diguéssim, de gran tirada i tal, no? O sigui, compartirem exposicions, una de fotografia i una de pintura. Ah, mira, ara l'ubico. És que he hagut d'obrir Google Maps, més o menys, per ubicar-me per on estàs. Està allà el... Sí, sí, està a la plaça de Mercè. Sí, sí, sí. I bé, i aquí, i això, i on anàvem, era que l'objectiu quan tu fas la pregunta és part de les fotos és el que estic estic recuperant fotos que jo he fet en directe però el que vull és expressar... Bé, el que vull és què ens estan explicant els musis, què ens estan dient amb les seves mirades, amb la... quan canten amb les seves expressions de tristesa, d'alegria, de força, de fúria, tot això, o sigui, estic agafant fotos més com de... més de primers plans, més de mitjus plans, no? Sí. I buscant aquesta... Buscant això. Això, el que transmeten, no? El que transmeten, no? I això serà una cosa molt bèstia, molt bèstia, perquè no ho he acabat d'explicar, perquè veig que és una sorpresa. Clar, sí, millor. I aquí no veurem fotos, les fotos d'aquelles que també jo n'he fet, però sempre a mi m'ha agradat més buscar això, buscar les mirades, buscar què ens estan dient al museu, el retrat, el retrat, el retrat en directe, no? O sigui, que hi ha una part que també serà el retrat en directe, no? Sí. Que dius, ostres, però això és en directe, si és en directe, és qüestió també, bueno, cadascú tenim la sort del fotòleg és que cadascú té una mirada específica, no? I jo em vaig dedicar a això, potser no em vaig dedicar tant al món de l'espectacle, de la llum, colors, i vinga, festa, no? Sinó de retratar, no? Sí, sí, de buscar el retrat, no? De l'essència, de l'ànima dels cantants o dels cantantes, no? L'única és això, no? I mira, i això em lliga molt amb això que em preguntaves perquè és l'essència d'això. Bé, això, i també, evidentment, fotos que ja ni me'n recordava, algunes inèdites, i bueno... Perquè les tenies en digital, les fotografies, o les... No, no, no, no, no, no, no, no, eh? Clar, no, clar, és el que et deien, ja, ja. O sigui, jo totes les fotos que tenia arxivades són fotos en diapos, que és com traiem nosaltres, o en negatius en blanc i negre. Clar, tot això vol dir que s'ha de digitalitzar. Bé, aviam, jo he fet una cura bastant selectiva de dir, bueno, d'aquestes 100 fotos, m'agafo dos o tres, eh? Ja, clar. Perquè si no, és impossible. Si no, ens podem passar allà a la vida i intentar seleccionar tant de material. No, no, però, bueno, si et busques un... Clar, l'important era crear-me un objectiu, i després anar a vendre, perquè les coses no són tan fàcils. Jo estic explicant a Simbo, aquest és el rei de Mambo i se'n va aquí al Palau i se'n va a l'altre Palau. Clar, també has de... No, no, clar, t'has de vendre una mica, no? No, i m'he gastat una pasta, no fent proves, i clar, i ensenyant una miqueta el producte, com podria quedar, no? I, bueno, de moment, això m'ho hem comprat. Altres artistes, Francesc, que hagis intentat retratar, no tant com dius tu, com a show o espectacle, no?, de nivell musical, de concert, sinó més personatges a qui li hagis volgut captar l'essència i tot això, que t'hagin marcat, no?, en certa manera, perquè hagis estat, potser tu, posem un tracometes, potser el pioner, o perquè a nivell personal hagi estat una feina molt gratificant fer-ho, que tu tinguis. Aviam, aquí es barregen els artistes que, que m'agraden i els artistes, diguéssim, que et donen joc, també, no?, perquè hi ha artistes que et donen més joc que altres, no? Clar. Si jo poséssim ara, poséssim, a la llista dels que m'agraden, però tanmateix també són, disfrutes fent fotos, evidentment, a l'Sprinting estaria entre els tres primers, no? Jo, de l'Sprinting, s'ha de dir que el mateix, jo no esconto música d'Sprinting a casa, però, però el concert, el concert no t'ho pots perdre. No, no, clar, és que no només és la música, és tot l'espectacle. Però ja és ell mateix, és l'espectacle, vull dir, és diferent d'anar a veure un concert del Rollins o un concert del Coldplay, que és allò, un festival de llum i colores, i serpant... Sí, viva la vida. Bueno, està bé, està bé també, però és diferent, no? I encara que està, i aquesta vegada, l'Sprinting portava, bueno, és sobri, és sobri, però sí que portava unes pantalles amb una qualitat i amb una qualitat tècnica i una qualitat artística espectacular, que això s'agraeix sobretot per la gent, no? Per la gent. Doncs, el meu top 10, directament, vull dir, seria, Bruce'sprinting, seria el de Bowie, que era un personatge, bueno, jo vaig tenir la sort de fotografiar-lo l'any 76, quan anava de dandy, no?, amb el tratxablan, o sigui, era un espectacle, directament, no? Sí, s'havia fet ell... Després, evidentment, el Marley, clar, jo vaig tenir la sort, vaig tenir la sort de... El Marley, a Espanya ha vingut dues vegades, o sigui, va anar a Eivisa, al 78, que jo vaig tenir la sort d'anar, quan l'Àngel Casa ja no estava a Vibraciones, havia fet un... Bueno, estava a la televisió espanyola amb un programa que seia poc grama, que el feia amb ell, que ja no hi és, i... el Carlos Tiena, que va morir fa 10 dies, precisament, i el Diego Marrique, que són, bueno, tres personatges del Premi Musical de lo millor, de lo millor, i per l'amistat em vaig ajuntar amb ells, i vaig anar a Eivisa i vaig, bueno, i vaig fer que això ho veurem amb aquest nou espai, una cosa que mai ho he aconseguit, impossible, perquè, aviam, els músics i els managers són els que tallen el... el tallen... Posen barreres, posen moltes barreres, però en aquest concert és... bueno, el Don Marri va ser espectacular, perquè anem a l'aeroport, veiem com baixa l'avió, com cruza, que no sé si va passar per l'aduana, perquè, fins i tot, si entrem a TVE, espanyol, hi posem Bon Marri d'Evisa, encara jo surto per allà, i es veu el recorregut, no?, diguéssim, del Bon Marri per fora allà directament, després anem a on estaven, diguéssim, al·lotjats amb una magia, fem l'entrevista que ningú entén res, directament, no entén res, anem a l'assaig i anem al concert, o sigui, un perfecte document, o sigui, jo no ve, aviam, l'única vegada que vaig a concert... 24 hores amb en Marley? No tant, però són, bueno, són unes quantes hores, però diferents llocs, quina experiència. aquest seguiment, jo només una vegada vaig aconseguir, la primera vegada que ve el Rolls aconsegueixo una foto que és una foto, bueno, aquesta foto del Marley és una foto bastant icònica, que la tornem a veure aquí, i una altra foto icònica també és la del Jager, atreveixant també la duana, sol, amb dos grisos a costat, no?, vull dir, que ens estan explicant alguna cosa, no?, el tema aquest de 76 amb els dos grisos a costat, etcètera, etcètera, no? després hi ha músics de la pregunta, bueno, després em deixo per mi el meu estimat el teu Nil Llong, no?, que per mi el Nil Llong és, el Nil Llong sí que jo... Aquest sí que l'escoltes, eh?, per la cara que fas. i l'escoltar no em canso i també l'hi he viscut, en directe, vull dir, quatre o cinc vegades. Quina sort. Sí, sí, no, sí, amb el Nil Llong vam fer una cosa, jo, la meva dona, la Marina, amb la panxa del David, l'any 80 ens vam anar a Lillón, sí, amb unes coses que fèiem, que anem borrades a la part de cotxe, anar a Lillón, fer les fotos i tornar, eh?, uau, només per això, eh?, però bé, suposo que hauria valdre la pena, clar. Sí, i a més a més, i a més a més, acompanyat, acompanyat de Nils Lothran, que és el guitarra que va estar ahir amb el Bruce Spinting, o sigui, que també és de l'Strip Band, no de Nils Lothran. Sí, sí. O sigui, bueno, això són historietes, no?, però que he tingut la sort de, de, de poder ser-hi, de poder estar al costat d'aquests cantants, i de poder-ho compartir, que és la gràcia aquesta, poder-ho compartir i poder-ho ensenyar, no?, i després hi ha altres personatges, aviam, personatges com el Raimond, no?, també ens posem aquí, no?, el Raimond, la foto també icònica, és el vent, tu veus la foto i dius, està cantant el vent, sí, clar, és el vent, no?, i tota la seva energia, l'obidi, una foto molt, que sempre hi tinc molt de crenyo, perquè va ser una foto que es va fer al 74 també, quan era aquell procés que jo estava, que jo estava començant, no?, també fer-me el meu dossier, i que ha fet els camerins de la Taneu, no?, o sigui, bueno, tot això, aquestes fotos són icòniques i s'han vist, però clar, han passat bastants anys i tornar-les a veure, penso que pot fer gràcia, no?, i Francesc, l'última pregunta, sobre els avanços tecnològics, sobretot també la intel·ligència artificial, no?, que ara està bastant damunt la taula, com creus que afecta la feina dels fotògrafs, dels fotoperiodistes, per exemple, en els grans concerts, no?, a l'hora de cobrir aquesta mena d'actes, és una feina que s'acabarà extingint, que... Jo penso que estem passant, des de fa temps estem passant un moment, bueno, jo ja dic que estic a fora del mercat, però ho estic veient i estic sentint també, les que saps... Bueno, t'hi has dedicat molts anys i també... Sí, bueno, aviam, en aquell moment era fer-te tres cançons i adiós, no?, no agafava ni el fotopàs i me n'anava directament al públic perquè jo volia fer fotos, o sigui, no volia cobrir, sinó volia fer fotos i passar molt bé, no? Estan passant moltes coses estranyes, no?, perquè abans de la intel·ligència artificial que estem parlant ara, o que m'estaves preguntant, hi ha hagut concerts que... Hi ha moltes contradiccions, hi ha concerts que... que ja ni el fotògraf professional han deixat entrar, per a aquelles coses de dir, sí, vull dir, clar, no sé, la gent Birkin... Que potser que no volen que quedi retratat algun... La gent Birkin, la Beyoncé, Adel, vull dir, el fotògraf no ha deixat entrar, no?, i amb el mitjà dic, no, Patràs, és que ja et passarem la foto que volem nosaltres, no? i què passa? que hi ha mils de persones que estan fent fotos amb el mòbil, fotos i vídeos, on està la... O sigui, i això és una contradicció, o sigui, aquestes persones també penjaran les fotos, no?, el fotògraf es queda al carrer. El concert d'aquesta setmana, el del diumenge, aquest diumenge, vull dir, els companys que van fer les fotos, les tres fotos, sí, es posa al carrer, o sigui, no fan poder quedar. No? Adiós. Bé, van fer les tres fotos i a fora. I a fora. I ja està. Entens? Jo, jo com soc un enxufat i soc un privilegiat, clar, bueno... No, bueno, tenia, em van convidar, i em van convidar, i tenia, després d'això, tenia l'entrada per anar, a veure el concert. Entens? Però ja, amb això, ostres, molt complicat, o sigui, l'altre dia, parlant precisament amb aquest amic, el Faran Cendra, veig la foto, i dic, hòstia, la foto amb l'Obama, amb la dona, que és una foto, dic, hòstia, Faran, com ho has fet això, li vaig demanar al mòbil a la meva dona. Tens un iPhone 14, i d'aquí quatre dies tindràs un iPhone 20, i a mi no anem, o no van en càmeres. Ja, ja. Això és la tècnica. Sí. L'entrenes artificial, no sé com anirà a parar, no sé si ho veu llegir, l'altre dia va haver-hi un premi important de la Sony, que va guanyar el primer premi, i l'home ho va dir, diu, ei, que això està fet de l'entrenes artificial, no? Clar. O sigui, s'està posant damunt la taula, que bé. Doncs, Francesc, que recomanem a tothom que vagi al Palau Robert als jardins a veure aquesta exposició de les fotografies? Sí. No, perdona, hi ha una cosa molt xula, també, ara que estava recomanant la exposició, que no em vull oblidar, que hi ha un disseny d'un amic que es diu Oscar Cossidor, que ha fet un disseny d'exposició, que ell, d'alguna manera, ha vist el tema analògic, ho veurà allà, després, que hi ha una sèrie de testimonis de persones, amics, i peristons musicals, que van estar a aquell concert del, a part d'allò, a part del concert del, del, del 81, directament, i que, juntament les fotos, o sigui, hi ha les, les seves sensacions, no?, com van veure el concert, o sigui, que, que acompanya les fotos, no?, de l'experiació. Vull dir, que penso que, és una bona història per entretenir-se, no?, hi ha gent, ja et dic, hi ha gent que m'ha donat el seu text, com el Gai Mercader, el Oquillo, el Manel Huérga, el Jordi Bertran, el Gael Jaraba, Marc Mateu, el Sabre d'Otre Pat, o sigui, una sèrie de persones, doncs, que van viure el concert. I també han col·laborat a l'exposició. Molt bé, doncs, també un agraïment per a aquestes persones. A això mateix. Francesc, ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern. Podríem fer un altre programa. Oh, i tant, exactament, és el que veig, eh?, que ens ha donat això per, molt bé, clar, és que tot s'ha de contextualitzar i posar en el seu moment i fer una explicació de com va anar la cosa. Molt bé. Que vagi molt bé i esperem veure l'exposició i aquesta altra del Palau Martorell també. Home, ja en parlarem, ja. Sí, oi tant? Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Hey, baby! 98.1 El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no t'has un canvi brusc a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Estem als últims minuts ja del programa d'avui a la Rambla, 12 de maig, divendres, amb ganes d'agafar ja el cap de setmana. Acabarem el programa consultant el portal de notícies al 3.24 per veure aquestes notícies més comentades, més llegides per la ciutadania d'aquí de Catalunya. Doncs bé, comencem amb aquest rànquing de titulars de notícies. Anem a consultar. I alguna de les notícies més comentades, per exemple, és la de que Robert De Niro ha desvetllat, que torna a ser pare als 79 anys. El mateix actor va anunciar la notícia i s'afegeix d'aquesta manera a la llista de famosos que són pares a la tercera edat. Als 79 anys, eh? És el setè fill, el setè fill de l'actor, que ha anunciat l'esdeveniment durant una entrevista que va fer a Canadà mentre promocionava la seva última pel·lícula About My Father. La periodista que li estava fent l'entrevista, Britney Blair, li va preguntar sobre l'equilibri entre ser efectuós i saber a l'hora d'educar a les criatures. I bé, resposta màgica que li va dir, diu, set, de fet, acabo de tenir un nadó. Va ser just en aquest moment que el món va saber que Robert De Niro havia tornat a tenir un altre fill. També una altra notícia molt destacada i molt important és la d'identificació de les cèl·lules que desencadenen el càncer de pàncreas, un dels més letals, de fet. Ha estat un estudi amb participació catalana que ha revelat, mitjançant un mapa epigenètic en alta resolució, les converses cel·lulars, entre cometes, que poden desembocar aquesta tipologia de càncer. Són investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i també del Memorial Sloan Ketring de Nova York, que, com hem dit, han identificat aquestes cèl·lules a partir de les quals es desencadena el càncer de pàncreas. També una altra de les notícies més comentades i més llegides és la de que els mestres i els professors no hauran d'anar a preparar el curs aquest juliol ni el de l'any vinent. El motiu ha estat l'acord que han arribat els sindicats i el Departament d'Educació per la coincidència amb les oposicions de mestres i professors que mobilitzaran a més de 35.000 persones. Doncs sí, d'aquest acord que hi ha hagut entre sindicats i el Departament per aquest juliol i el del 2024, els docents no hauran d'anar als centres a preparar el curs. El motiu ha estat, com hem dit, la coincidència amb les oposicions docents. Educació remarca que aquest és estrictament un acord organitzatiu i que no té cap efecte en el calendari escolar que manté l'inici el dia 6 de setembre. També una altra notícia molt llegida és la de que l'olor del sabó que fem servir ens fa més o menys atractius per als mosquits, segons un estudi. Algú que és atractiu per als mosquits pot ser-ho encara més utilitzant un determinat sabó o passar a repelir-los, a l'altra banda, a l'extrem, si n'utilitza un altre. Doncs sí, l'ésser humà fa servir sabons i altres productes personals perfumats ja des de l'antiguitat i sabem que el seu ús canvia la percepció que tenim de l'olor corporal dels altres, però el que no teníem tan clar és que si aquests productes també canviaven la manera en com els mosquits ens percebien com a possibles preses. Doncs resulta que un equip d'investigadors de Virginia Tech als Estats Units ha comprovat que sí, que fregar-se amb alguns sabons atreu els mosquits, mentre que hi ha altres de sabons que justament al contrari, que els repel·leixen, que els allunyen. Doncs bé, tu, teniu més informació a la notícia del 3-24, eh? I l'última notícia que comentarem, el titular diu no apte, gairebé la meitat d'aspirants a mestres suspenen la prova d'aptitud personal. La prova consta de dos exàmens, un de competència comunicativa i raonament crític i l'altre de competència lògicomatemàtica. Doncs sí, han sortit els resultats d'aquestes proves d'aptitud personal per accedir a un grau d'educació infantil o primària i només el 55% han obtingut la qualificació d'apte. L'altre 45% han estat considerats com a no aptes. Recordem, eh? Les proves aquestes es van fer el 15 d'abril passat i constaven d'aquests dos exàmens que, bé, mesuraven una mica aquestes competències. Com hem dit, per una banda la competència comunicativa i l'altra la lògicomatemàtica. Adéu-n'hi-do. Hacer-se fuerte, però no... Bé, bé, són les 7. Nosaltres ens hem d'acomiadar del programa d'avui. Us hem estat fent companyia des de les 5. Esperem que gaudiu d'un cap de setmana. Nosaltres tornarem ja dilluns també a la mateixa hora aquí de 5 a 7 per fer-vos companyia. Podeu recomparar els continguts d'avui a la web radiodesvern.com o també anar-nos seguint a les xarxes socials arroba la rambla 9-8-1 tot seguit i a minúscula tant a Twitter com a Instagram. També podeu anar seguint la informació arroba ràdio d'esvern. A més a més, avui ha començat la campanya de les eleccions municipals del 28 de maig i des de les xarxes socials de ràdio d'esvern estem fent també cobertura informativa a més a més de la web que també ha posat a disposició l'Ajuntament de Sant Jus que és 28m.santjus.net Tota la informació allà. Res més a la de 7 en punt l'informatiu de notícies de ràdio d'esvern edició vespre amb Mariona Sales Vilanova per estar al dia de tot el que passa al poble. Fins dilluns que vagi bé! Gràcies!