#385 - Horticultura Isart: Un llegat de 100 anys a Sant Just

A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passant gairebé ja 14 minutets a les 5 de la tarda d'avui, dijous 18 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant al 98.1 FM, a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens espera en les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de mobilitat internacional amb l'Aroa Carmona, responsable del servei des de l'Ajuntament de Sant Just. Trucarem al Casal de Joves, que és on està a la seva ubicació, i que ens parli de les novetats del servei i d'aquests nous projectes. Tot seguit, aquí a la Rambla també farem els dies internacionals i els dies mundials, aquelles efemèrides més destacades que van passar precisament tal dia com avui, un 18 de maig, però de fa ja algunes dècades i alguns anys. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escolta els botlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'entrevista del dia a Horticultura Isart, Comerç Centenari Sant Justenc, un negoci de 100 anys aquest 2023, fan aquest aniversari tan i tan gran. Passaran dues generacions aquí a la Ràdio, en Jordi i la Núria Rabentós, per explicar-nos l'evolució, la consolidació i com va néixer Isart Horticultura i quin paper ha tingut el poble de Sant Just, esclar. Després, tot seguit, acabarem el programa d'avui amb l'espai de la xarxa Erosis, grup transversal lligat al món educatiu. Seguirem tractant de la temàtica que estan abordant aquest trimestre, que és el joc en l'entorn familiar. Passarà una família amb tres fills adolescents. Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda, eh, de seguida. No marxeu, que comencem! El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert 98.1 Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial. De cinema francesa a la fresca... Agafem les coses, marxem fins al casal de joves i saludem a l'Aroa Carmona, que és l'encarregada del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just. Hola, Aroa, què tal? Bona tarda. Hola, Núria. Bona tarda a tothom. Parlem de projectes internacionals... Sí, aviam. Una notícia d'última hora, que ens va arribar ahir per la tarda, que ens fa molta il·lusió, és que ens han aprovat, Núria, un projecte doble, li diem. Perquè té dues mobilitats, per anar a l'illa de Guadalupe, a França, a la colònia francesa, clar, pel Carip, i per anar a Bulgària, a les muntanyes de Bulgària. Ostres, però això és en el mateix projecte o són dues coses separades? És el mateix projecte, llavors, és un intercanvi juvenil europeu que es divideix en tres parts, no? Tenim una primera mobilitat, que és un intercanvi juvenil que s'acull allà a Guadalupe, al Carip. Sí. Després tenim unes activitats que hem de fer a nivell local, que tindrà lloc aquí al Casal, en el nostre cas, d'acord? I després tenim una segona mobilitat, que és a Bulgària, que s'allotjarà a una regió muntanyosa del país, i al tornar farem el que fem sempre, que és la jornada de difusió. Llavors, és un projecte que té dues mobilitats internacionals, una activitat clau entremig, no?, que connecta aquestes dues mobilitats, perquè entre mobilitat i mobilitat passaran mesos. Llavors, es gestiona aquí una activitat que una mica crea aquest vincle entre els dos viatges, i després tindrem una difusió final de tots els aprenentatges adquirits i de les experiències viscudes. Ostres, que bé, no?, que us hagin aprovat. Sí, uau, estem supercontents. Jo parlo per mi personalment, no? Aquest projecte surt d'uns socis nous, unes vincles nous, que vam fer quan vam anar a Aruba l'any passat, al Carip, al novembre. Llavors, per mi és doble satisfacció, no? Un, perquè és l'esforç que s'ha posat en fer tot el projecte, no?, en totes les reunions que s'ha fet d'aquí, amb els altres socis per determinar, bueno, en fi, tota l'escriptura. Doncs aquest esforç es veu recompensat, no?, amb l'aprovació, evidentment. I, per altra banda, doncs em fa especialment il·lusió, perquè, perquè, bueno, és com, tot té sentit, no? Tu tan vas lluny a fer una feina com a representant del servei de mobilitat, no?, de crear nous vincles, de generar noves connexions i tal. I veus que això funciona i que surt, doncs és com, bueno... Ha valgut la pena, no?, la feina. Ha valgut la pena, la feina ja s'ha fet bé, saps? És com, bueno, és que, no?, vas a crear, perquè a vegades queda tot com molt difús, no?, aquests projectes de, sí, és networking, creació de tal, però quan realment surten aquestes connexions i generen nous partenariats, bueno, és com que tot encaixa, no sé si m'explico, no? Sí, oi tant, oi tant, oi tant. Escolta'm, i amb quins altres socis heu estat preparant aquests projectes, Aroa? Doncs, amb els dos que ens acullen, per una banda tenim la Maison de Junès, no?, que és com un casal de joves allà, a... A Guadalupe? A Guadalupe. I després a Bulgària, una organització a Bulgària, i després hi ha dues més, que és una organització a la Croàcia i una organització d'Alemanya i nosaltres. O sigui, en total són cinc països els que hem estat treballant conjuntament. Ostres, molt bé, molt bé. I les dates, més o menys, les teniu ja parlades, les teniu... Bé, són les dates... Les dates no les tenim del tot confirmades. Les dates que tenim parlades fins ara són les que es van presentar a la proposta del projecte i oscil·laven entre la primera mobilitat al novembre i la segona mobilitat al març, més o menys, eh? I l'acció local, doncs, entre aquests mesos, no?, per quan quadrés més, doncs, a cada organització. El que passa és que ara, a partir de la setmana vinent o l'altra, hem de fer una reunió online amb els socis per revisar, no?, les dates exactes que vam posar i veure. Ara ja sí, amb l'aprovació i amb el calendari de les diferents aprovacions a tots els socis, de la mà, dir, ok, doncs tal dia, tal dia, no? Llavors, però bé, més o menys són aquests mesos, eh? No pot canviar gaire, de sobte no ens podem anar a fer-ho a l'agost i al maig, saps el que vull dir? Però sí, o sigui, una serà aquí el 2023, la primera i la segona serà el 2024. Molt bé, molt bé. I són projectes juvenils? Sabem algunes característiques ja o temàtiques, per exemple, en les que s'englobin els projectes o les activitats que s'hi vulguin fer? Sí. En aquest projecte, totes dues mobilitats s'han creat entorn a l'ampleabilitat, vull dir, a la capacitat de generar o d'entrar a feines, no?, i amb el desenvolupament professional dels joves. Llavors, aquesta és com la temàtica principal. La primera mobilitat, que és a Guadaluq, és més, tot una part més introductoria, que he de conèixer-nos a un mateix, veure quines són les habilitats que cal explotar, com funciona el panorama laboral i veure una mica com jo qui soc, què vull i com encaixo, com una mica fer una diagnosi tan personal com general de com funciona cada país per veure totes les opcions que tinc i començar a construir el meu currículum, ja no només currículum laboral, sinó currículum personal, no?, que al final se li està a través de competències, a través d'habilitats, que és una cosa que està tenint molt de pes, no?, cada cop més. I a la segona mobilitat, doncs, ja es treballava més habilitats reals, no?, per fer una entrevista, per crear un currículum digital, per fer, bueno, i a més, com molt centrant-nos, no?, sobretot a nivell europeu, quines són totes aquelles oportunitats laborals o pseudo-laborals, en el sentit que comences en pràctiques o comences a fer voluntariats, però d'aquí ja t'obres portes, no?, per poder tal, que hi ha a nivell europeu que tots els joves hi poden participar, no?, llavors com fer-ho, quines són les dates, límits, quins són els requisits, etc. Doncs una mica aquest acompanyament als joves que, de diferents perfils, és a dir, aquells que no tenen estudis o estudis bàsics, o aquells que estan graduats a universitats, però que tots es troben amb la mateixa problemàtica, no?, que a l'hora de trobar una feina, doncs, és molt difícil i que sigui professionalitzadora, etc., doncs una mica treballar amb joves de diferents perfils em torna a aquesta temàtica. Molt bé, entenc llavors que són joves, no menors d'edat, sinó són joves adults. Sí, de 18 a 30 és el col·lectiu que ens endurem, també perquè treballar en un país tan lluny, la primera vegada que marxem amb joves tan, tan, tan lluny, no?, és com, bueno, perquè marxar una persona d'aquí també, no?, com a acompanyant del grup i fent tot el suport, no?, però hem volgut començar per menors majors, diguéssim. Per adults, ai, com es diu, per joves adults, no? Per joves adults, sí, és el concepte, sí. Molt bé. I, Aroa, pel que fa, suposo que ja tindrem temps suficients també per anar desvetllant més detalls, no?, d'aquests projectes tan xulos. i dels que venen cap a l'estiu tenim alguna coseta més? S'ha fet algun pas més d'aquests dos, bueno, intercanvis, no?, que hi ha a Alemanya, tant al mes de finals de juny com al juliol, per menors, aquest sí? Sí, tot això tenim ja supermega... Encarrilat, no? Sí, ja vam fer la selecció de participants en el seu moment, la gent ja s'ha, o sigui, tots els participants han acceptat, ja s'han inscrit, ja està tot, vull dir, els grups ja els tenim fets. D'acord. Les reunions amb els socis i amb els altres líders també estan, bé, ja hem fet una reunió amb els del juny, ara estem organitzant les reunions de juliol, farem una reunió amb tots els líders i jo, t'ho diré, youth workers, no?, treballadors juvenils. Sí. Pel de juny, ara a finals de maig. D'acord. Les activitats al juny ja estan totes tancades. Molt bé. I després tenim el que fem aquí al juliol, que també ho tenim tot, tot el calendari d'activitats ja està tancat, estem acabant de quadrar res dues cosetes. i ho tenim tot, ja tenim els participants també dels països que ens visiten. I, bueno, ara doncs és acabar de lligar detalls, no? Vale, doncs quin menú farem, no? Doncs vaig a seure amb la persona que ens fa el càtering i veure quin és el menú que farem en funció de les necessitats de les persones. Ah, vale, doncs mira, al final doncs haurem de comprar tal per aquesta activitat. Tema material, però diguéssim que les coses grans, no?, de logística i de participants, això ha estat tancadíssim. Perquè, Arua, el que feu aquí, quins dies són? Quines dates són? El que fem aquí és del 23 de juliol a l'1 d'agost. Vale. Just a l'esposa de Festa Major. Sí, t'anava a dir, dic, just, just, eh? Quasi tocant a les festes. Sí, sí, sí, sí, sí. I de diumenge, sí, de diumenge 23, doncs a dilluns, dia 1. Vale, vale. I d'on vindran, d'aquí? Venen dels nostres socis, jo sempre els dic, no?, com són els nostres socis claus, no?, diguéssim, com els nostres socis germans. Sí. A banda de Bèlgica, que també ho és, però Bèlgica sempre es fa Setmana Santa, no? Sí. Són Macedònia del Nord, Alemanya i Croàcia. Vale. Venen. I de Sant Just, eh?, que tenim un grup, que això és molt guai també, perquè tenim un grup de joves d'aquí de Sant Just que s'han animat a participar i que, a més, és molt xulo, Núria, perquè aquest projecte, com ja vaig dir, el va presó, o sigui, es va escriure, o es va cocrear, diguéssim, amb l'Àngela, que és l'Àngela Conxillo, que és una noia d'aquí Sant Just, no? De l'Institut, sí. Sí, que va participar, o sigui, tot això ve perquè ella va participar a l'intercanvi de Croàcia que vam fer el 2021. I es va motivar i va dir, ah, mira, m'agradaria, tal, connectat amb el seu treball de recerca. Bueno, en fi, llavors, el xulo és que molts dels joves que van participar a Croàcia ara participaran aquí, com a grup català, acollint, saps, els altres països. I això és molt maco, perquè aquests joves tindran l'oportunitat de viure dos experiències que són similars en tant que són internacionals, són juvenils, no? I tant. Té la mateixa estructura i tant, però amb un input molt diferent, que és anar a un lloc i el rebre, no? I el mostrar a casa teva i el fer-ho a casa teva. I és molt interessant, la veritat. Estic molt contenta. El grup ha respost superbé i estan supermotivats i són un grup maquíssim. Que bé la resposta. I ho veuran i ho seguirem sent, vull dir, estàs, ha sigut genial. Que bé, doncs. Estic molt content. Molt bé. Aroam, si et sembla, deixem l'espai d'aquesta setmana en aquest punt i seguirem parlant de més cosetes més endavant. Molt bé, perfecte. Jo quan tinguin més notícies d'altres projectes aprovats, no dubtis que... Ens ho fa saber. ...farem comunicació per la ràdio. Vale. Genial, Aroam. Que tinguis bona tarda. Gràcies, igualment. Adéu. Adéu. Vinga, va, i ara ens quedem escoltant aquest tema de fons que sentíem al principi, els amics de les arts, que ens canta en Jean-Luc. Especial de cinema frances a la fresca. El meu plàn era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí a sobre un cobrellit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer calcom, difícilment igualable. Però ja no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I amb una paret o fons, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cap. Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc, vull entendre'l, però no puc. Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc. Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc, vull entendre'l, però no puc. Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir reja, però si ara hi vaig, ella no ho vol, després què? Després tot això acaba sent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar i en un pleno seqüència una frase magistral, una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any demà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Gràcies. Gràcies. Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc, vull entendre'l, però no puc. Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc. Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc, vull entendre'l, però no puc. Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ara mateix, passen tres minuts a dos quarts de sis de la tarda, anem a comentar els dies internacionals que tenim i també algunes efemèrides destacades. De dies internacionals en tenim un avui, 18 de maig, molt significatiu, i és el Dia Internacional dels Museus. Bé, el lema d'aquest 2023 són els museus, la sostenibilitat i també el benestar. I és que, per exemple, un any més és el Departament de Cultura de la Generalitat es proposa en el conjunt dels museus catalans sumar-se en aquesta celebració del Dia Internacional, tot organitzant, per exemple, jornades de portes obertes i activitats que segueixen el lema de l'ICOM, que l'ICOM és, a veure si ho dic bé amb les sigles, el Comitè Internacional dels Museus, ICOM, així. Doncs bé, juntament amb l'ICOM, els museus de Catalunya i el Departament de Cultura de la Generalitat proposen fer algunes jornades i activitats en diferents museus d'aquí, del territori català, també, òbviament, en funció de la disponibilitat de cada equipament. Aquesta celebració no només es celebra avui com a dia clau, sinó que ja porta celebrança des del dia 13 de maig, que va ser dissabte, en què es va celebrar, concretament el dissabte passat, la nit dels museus. I les celebracions i aquestes activitats que s'hi fan en els equipaments s'allarguen fins al dia 21 de maig, diumenge. Per al Dia Internacional dels Museus d'aquest any, es continua donant suport als museus catalans. D'una banda, per exemple, s'ha creat una imatge gràfica conjunta, perquè els diferents equipaments la puguin adaptar i utilitzar, i també s'intenta fer moltíssima difusió a través dels canals propis, de totes les iniciatives que els museus organitzin, tant de forma individual com a través de les xarxes pels quals formen. Com hem dit, el lema d'aquest any, del 2023, és Museu, Sostenibilitat i Benestar. Els museus, doncs, d'alguna manera, per això contribueixen de manera fonamental al benestar i al desenvolupament sostenible de les nostres comunitats, com a institucions de confiança i amb uns espais d'unió, també del nostre teixit social, estan en una posició única per promoure el canvi en positiu. Els museus poden contribuir de moltes maneres a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible, els anomenats ODS, de la ONU. Per exemple, des del suport a l'acció climàtica i el foment de la inclusió, fins a la lluita contra l'aïllament social i la millora de la salut mental. Concretament, d'aquests objectius de desenvolupament sostenible, els museus en compleixen tres. Compleixen l'objectiu número 3, sobre la salut i el benestar mundial, l'objectiu número 13, sobre l'acció pel clima, i l'objectiu número 15, de la vida a la terra, per protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions, ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Que, a més a més, sapigueu que a part d'aquest dia del Dia Internacional dels Museus, avui també es celebra el Dia Internacional, i això ja a moda de curiositat, perquè no és una data oficial, el Dia Internacional de la Fascinació per les Plantes. Doncs sí, es celebra des de fa 11 anys, aquest dia, des del 2012, i qui ho proclama és l'Organització Europea per les Ciències de les Plantes. Doncs sí, avui les plantes tenen un dia molt especial per celebrar, i és aquest dia amb la finalitat de destacar el paper fonamental d'investigació de les plantes en la conservació de l'ambient i també pels beneficis que suposen per als éssers vius. La creació d'aquesta efemèrida va ser iniciativa, ja ho hem dit, d'aquesta organització europea per divulgar la importància que tenen aquests éssers vius, les plantes, en àrees tals com l'agricultura, la producció sostenible d'aliments, també la silvicultura i l'horticultura. També compten amb el recolzament, la promoció i la difusió per part d'algunes institucions científiques, d'universitats, d'empreses privades, jardins botànics i també a nivell particular. Per exemple, parlem de plantes fascinants, ja que estem en aquest dia, per exemple, hi ha algunes de ben curioses, com, per exemple, les sequoies. Són arbres de grans dimensions que poden arribar a mesurar fins a més de 100 metres i poden arribar a viure entre 2.000 i 3.000 anys, les sequoies. També tenim, per exemple, les orquídies, que poden agafar formes i colors similars a les abelles per atraure els insectes polinitzadors. Imagineu-vos, les orquídies, eh? També, per exemple, tenim l'aloe vera, una planta ben curiosa, coneguda també com a sàvila, que té múltiples beneficis per la salut. L'aloe vera diuen que és anti-inflamatòria, que és analgèsica, també antiviral, entre moltes altres propietats curatives. També unes altres plantes ben curioses són les carnívores, que poden ingerir petits animals, degut a que tenen una mena d'enzims i unes bactèries digestives que fa que els insectes sí quedin enganxats. També tenim més curiositats de plantes i flors. Tenim la flor més gran del món, que és la flor cadàver. Així es diu, eh? Flor cadàver. Pot medir fins a 3 metres d'alçada i es caracteritza per tenir un olor fètid, és a dir, fa molta pudor, a carn. I això és degut a que ha de treure també a insectes polinitzadors. Doncs ja ho sabeu, eh? Flor cadàver. I després també tenim una espècie vegetal, la talpsipraecox, que s'utilitza en la bioramidació, degut a la seva capacitat per acumular elements químics tòxics, com per exemple el cadmi i el zinc. Doncs bé, ja ho sabeu, eh? Avui, 18 de maig, també és aquest Dia Internacional de la Fascinació per les Plantes. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Vinga, i ara hem comentat els dos dies internacionals, dos dies mundials que teníem avui, 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus i el Dia de la Fascinació per les Plantes. I passem a mirar efemèrides, eh? Fets històrics que van passar del dia com avui, de fa uns quants anys, o inclús també dècades. i, per què no, segles. Per exemple, tenim que l'any 1914 es va crear l'Escola Superior dels Vells Oficis. Això va passar, doncs, un 18 de maig del 1914. També, el 1804, un dia com avui a París, Napoleó es va autoproclamar emperador de França. Vinga, com qui es canvia de roba interior. També hi ha altres cosetes, doncs, que Raimon, a Madrid, el 1968, un 18 de maig, va fer un recital davant de 6.000 persones a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense. Va ser un acte en el qual, per la dècada que estàvem, a la dècada dels 60, va ser realment molt, molt esperat i va suposar, per la gent d'aquella època, veure aquell recital, tot un espectacle. I passem ara a parlar dels aniversaris, persones famoses, conegudes, que van néixer tal dia com avui. És el cas a Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Òscar, també per la seva faceta de productor i escriptor també se'l coneix molt. Doncs bé, Frank Capra va néixer a Sicília el 1897. Avui també és l'aniversari del físic alemany Peter Grunberg, que va ser un premi Nobel de Física el 2007. En Peter Grunberg va néixer a Plens, la capital de la regió de Plens, situada a un punt on conflueixen els rius Úbla i Usla. I, doncs bé, va néixer el 1939, un dia com avui. També és l'aniversari de Jack Johnson, cantautor, músic, director de cinema, surfista també, Hawaia, que va néixer el 1975. I, pel que fa a les necrològiques, en destacarem una, i és la mort del cantautor i el líder del grup musical Joy Division, en Ian Curtis, cantautor britànic. va morir a Manchester tal dia com avui, de l'any 1980. Vete aquí una vegada. un programa de comptes que realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Comptes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Són tres quarts de sis de la tarda. Anem a passar a fer la següent secció que és la de notícies. Aquest rànquing de titulars més llegits i també més comentats de la CSMA de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Normalment, com que són les notícies més llegides i que més curiositat causen a la gent que entra als portals digitals, acostumen a ser notícies que a vegades no són gaire transcendents per la vida de les persones, però sí que tenen un caire humorístic, de divertimento, de curiositat, més que res. Doncs bé, és una d'aquestes. La que la llegirem perquè està entre aquest rànquing de les deu més comentades i és la mort i 23 desapareguts en l'atac d'un hipopòtam contra una canoa a Malawi. Sí, aquesta notícia està entre les més llegides i més comentades a Catalunya. Doncs bé, s'han pogut rescatar 13 persones que anaven en aquesta embarcació, en aquesta mena de canoa, i un equip de rescat és el lloc dels fets intentant trobar aquests supervivents ara mateix. Ha estat a Malawi on ha passat aquesta tragèdia en què l'animal, que és un hipopòtam, va atacar una canoa al riu Shire, al districte de Nanshine, fins a fer-la naufragar a la canoa. De les persones que hi havia en aquell moment a l'embarcació, un infant d'un any va morir. Això va passar justament ahir. Hi havia una vintena de persones desaparegudes, 13 més i hem dit que han estat rescatades, i tot això són fons del diari Times, 360 de Malawi, és a dir, d'una font informativa local de la zona. El diari també afegeix que detectius de la policia estan fent també algunes investigacions, també hi ha més equips de rescat que estan a la zona buscant els desapareguts. Bé, doncs, la qüestió és que ha estat per l'atac d'aquest hipopòtam. Anem amb altres notícies també bastant consultades, per exemple, és la de la fi de comprar online sense pagar a la duana, i és que la Unió Europea eliminarà l'exempció dels 150 euros. Doncs sí, a banda de l'IVA que ja pagaven, les petites compres online també hauran de pagar en zels, un canvi que experts en fiscalitat diuen que influirà poc en els preus. Doncs sí, això ho va presentar ahir la Comissió Europea, una proposta de reforma de la Unió Duanera, per adaptar-la a les noves formes de comerç, sobretot pel que ve sent el comerç electrònic. Una de les mesures, com hem dit, més destacades és aquesta eliminació de l'exempció de pagar els impostos de les duanes als productes que s'importen i que tenen un valor de menys de 150 euros. En aquest ventall s'hi poden trobar sobretot aquelles compres que es fan en plataformes de comerç electrònic com l'Ibaba, Amazon o, per exemple, també Zalando. La Comissió argumenta que un 65% dels productes que s'emparen en aquesta exempció estan infravalorats en realitat, és a dir, que tenen un preu més alt però que els rebaixen per sota d'aquest límit dels 150 euros per d'aquesta manera beneficiar-se de pagar el deute duanet. i anem a comentar també la primera notícia més llegida, la més comentada, és la d'un nen de 13 anys que frustra el segrest de la seva germana de 8 anys amb un tirador de pedres, el que es coneix amb un tirat xines. Vaja, el noi va reaccionar ràpidament en veure els fets i va disparar el segrestador al cap i al pit. Doncs sí, als Estats Units aquest nen de 13 anys ha aconseguit salvar la seva germana de 8 de ser segrestada i com hem dit ho ha fet amb aquest tirat xines, amb aquest tirador de pedres, els fets van passar uns dies abans de, bueno, un parell de dies fa a la població del Pena, a la regió dels Grans Llacs a l'estat de Michigan. Els dos germans resulta que eren a casa seva quan la nena petita, la de 8 anys era al pati del darrere i va ser sorpresa per un desconegut que li va tapar la boca i la va intentar arrossegar cap a un bosc que hi havia just al costat de casa seva. En sentir els crits de socors de la seva germana, què va fer el germà gran? Doncs bé, va veure l'escena des de la finestra de la seva habitació, va reaccionar molt ràpidament i va disparar al segrestador amb aquest tirat xines. El nen va encertar de ple en el seu objectiu i va ferir l'agressió que resulta que era un jove de 17 anys al segrestador. Li va ferir el cap i també el pit i això va fer que la nena se'n pogués desempallar cap i quedés frustrat l'intent de segrest. Déu-n'hi-do les coses que passen al món. Vinga, i acabarem aquest rànquing de notícies parlant de l'última que fa referència a la troballa d'una nena segrestada. Tot va de segrestos, ens agraden aquestes coses als catalans. I això, que troben una nena segrestada als Estats Units després d'haver-la reconegut en un documental de Netflix. Aquestes coses cada dia em sorprenen més. Doncs sí, hi ha una sèrie es veu de Netflix que es diu Un Solved Mysteries Misteris sense resoldre, seria la traducció, que en aquest capítol explicava el cas de la Kaila que estava sota custòdia del pare quan la mare la va segrestar durant una visita el 2017. Doncs bé, la policia de la ciutat nord-americana Dashville a Carolina del Nord va aconseguir trobar un adolescent que havia estat desapareguda durant sis anys després que aquesta mare la segrestés. La clau per resoldre el cas ha estat la trucada que va fer una persona que havia reconegut a la nena en sentir a parlar en el cas d'aquesta sèrie documental de Netflix. La nena, la Kaila, ara té 15 anys. Era Carolina del Nord a gairebé mil quilòmetres al domicili del seu pare a Illinois. L'home no havia deixat de buscar-la durant tots aquests anys segons ha publicat aquest dimecres ahir la cadena CNN. Acabem d'escoltar aquest tema d'Ed Sheeran que es diu Shivers i passarem a fer una revisió ràpida de la cartellera de cinemes que hi ha per aquest trope cap de setmana. Sous-titrage MFP. Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta de dilluns o divendres de 5 a 7 o el programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba la Rambla 981 d'Instagram i Twitter. Va, que falten 7 minuts per les 6 en punt i ara parlarem de les pel·lícules que ens esperen a les cartelleres aquest cap de setmana. Comencem amb una pel·lícula molt esperada és una pel·lícula d'acció és una pel·lícula nord-americana i és Fast and Furious 10 la número 10 mare meva que ràpid que passa el temps doncs bé el gènere ja ho hem dit d'acció hi apareixen cotxes automobilisme i la sinopsi ens explica que durant nombroses missions més que impossibles Dom Toretto i la seva família han estat capaços de ser més llestos de tenir més valor i d'anar més ràpid que qualsevol enemic que se'ls cregui amb ells però ara han d'enfrontar-se a l'oponent més letal que mai han conegut un terrible perill que ressorgeix del passat que es mou per realment una sagnància de venjança i que està disposat a destrossar la família i també a destruir per sempre tot el que al Dom li importa aquesta pel·lícula ho hem dit és estadounidenca i dura 141 minuts i a repartiment tenim a Vin Diesel a Jason Moma a Michael Rodriguez a Tracy Gibson i a Ludacris entre altres una pel·lícula que la deixen molt bé es diu Les 8 muntanyes és una pel·lícula que ha estat al Festival de Canes amb el premi del jurat també ha estat als premis David Di Donatello a Itàlia amb 14 nominacions i 4 premis també el Seminci de Valladolid aquest any passat el 2022 va guanyar el premi a la millor fotografia és una pel·lícula que es diu Les 8 muntanyes és una pel·lícula italiana dura poc més de dues hores i per exemple tenim Helena Lietti Luca Marinelli com a protagonistes òbviament tots són noms italians no ens en sonarà cap però és una pel·lícula dramàtica que tracta sobre temes de l'amistat ens parla la sinopsi del Pietro que és un noi de ciutat també del Bruno que és l'últim nen d'una localitat de muntanya una zona molt oblidada i que bé amb el pas dels anys en Bruno es manté fidel a la seva muntanya mentre que en Pietro bé hi va les seves experiències els fan enfrontar-se a l'amor a la pèrdua i també recordant-los els seus orígens i obrint portes al futur i al seu destí i parlem d'alguna espanyola tenim una pel·lícula que es diu Sica que és una pel·lícula que dura una hora i mitja dirigida per Carla Sobirana i que ens parla també d'un tema dramàtic i relacionat també amb adolescents tenim el repartiment a la Thais Garcia a la Núria Prims a la Maria Vilaverde per exemple i la sinopsi ens parla d'una noia la Sica precisament qui dona el títol a la pel·lícula una noia de 14 anys que està obsessionada en què al mar li torni el cos del seu pare després d'un naufragi a la costa de Morte a Galícia mentre recorre la noia tots els penyassegats coneix el Suso un altre noi de la mateixa edat aquí doncs bé és una mica estrany com ella també de caràcter i que està esperant ell l'arribada de l'Ofèlia la mare de totes les tempestes doncs bé la noia sí que investiga les circumstàncies de l'accident i s'endinsa també en un dolorós viatge de descobriment doncs bé aquesta pel·lícula sí que espanyola la tindrem també aquest cap de setmana ja als cinemes servei d'acreditació de competències professionals jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat jo he fet de cambrer i ho he acreditat jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat demostra al professional que hi ha darrere la teva feina si tens experiència laboral o formació no reconeguda ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te servei d'acreditació de competències professionals si ets professional fes-ho oficial Generalitat de Catalunya Escolte'm ara aquest tema d'Estay Holmes i Nil Moliner que es diu Volveré a empezar Amb aquest tema musical tanquem aquesta primera hora de la Rambla al magazín de tardes de ràdio d'Esvern us recordem que després a partir de les 6 i 10 a la segona hora tindrem un parell d'espais molt interessants el primer serà una entrevista a un comerç centenari a un negoci que té ja 100 anys aquí a Sant Jus es tracta d'Eisart Horticultura entrevistarem a dues generacions que han vingut avui a la Núria i al Jordi Reventós i després tot seguit també farem l'espai de la xarxa 06 aquest grup transversal del món educatiu que estan tractant el tema del joc en l'entorn familiar avui ens porten a una família amb tres fills adolescents que estan en edat d'institut i ens parlaran una mica de com viuen el joc a casa a què juguen amb qui ho fan etcètera Bé, us deixo escoltar Stay Homes Va No quedaría por un café contigo Arreglar el mundo sin llegar a ningún sitio Mirar la luna y saber que estás aquí conmigo Na, na, na Ahora quiero verte más Quiero ir a cenar Dejar las tonterías y por fin poder llamar Te lo prometo que muy pronto llegará Todo este tiempo me ha dado por pensar Que he llegado al momento voy a vivir de verdad Cuando salga de aquí yo volveré a empezar Y yo volveré a empezar La, la, la Bona tarda Us informa Kilian Sabrià El Comité de Drets Humans de l'ONU conclou que Espanya va violar els drets del president del Consell de la República Carles Puigdemont quan va suspendre la seva condició de diputat l'any 2018 sense que hi hagués una condemna judicial contra ell La retirada de l'Escol va tenir com a conseqüència que no es va poder presentar a la investidura i per tant no va poder optar a ser reelegit president després de les eleccions del 2017 després d'haver estat cessat pel 155 quan era president elegit de la Generalitat Aquest organisme de l'ONU considera que aquesta suspensió no es va fer per motius raonables i objectius Puigdemont ha parlat així És el moment que Espanya prengui decisions ja fa massa temps que dura han vingut altres condemnes contra Espanya i crec que en vindran més i Espanya no fa res fa alguns maquillatges però en realitat el nucli dur que permet que es continuïn violant els drets polítics es manté intacte El comitè dona un termini de sis mesos perquè l'Estat prengui les mesures necessàries per evitar que una situació com aquesta es pugui repetir en el futur i considera que no cal una reparació específica per l'afectat A més, exigeix a Espanya que publiqui i doni àmplia difusió a aquest dictamen Notícies breu Sergi Molero La transmissió de la Covid-19 al fetus afectaria el desenvolupament del seu cervell i la memòria és el que assegura un estudi de l'Institut de Neurociències del CSIC Han descobert que la proteïna que s'expressa durant el desenvolupament de la part del cervell relacionada amb els records i l'aprenentatge és la mateixa que permet l'entrada del virus a les cèl·lules l'ACE2 és a dir demostren que el coronavirus entra a les neurones i pot provocar deteriorament cognitiu ho ha explicat a Catalunya Ràdio Salvador Martínez director de l'estudi Lo que hemos descubierto es que el bion humano de 20 semanas tiene receptores que se llaman ACE2 para ser susceptible de ser infectado por el virus de la Covid-19 y además justo los expresa en las células migratorias del hipocampo es decir que podrían producir malformaciones congénitas lo que se llama un Covid cerebral congénito Advertiment de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'Ajuntament d'Igualada prevé omplert d'aigua el nou llac artificial del Parc Central Segons l'ACA el novembre quan es va omplir ja s'estava en alerta per sequera i no es podien omplir ni fons ni llacs Aquest biollac és un dels grans projectes de l'Ajuntament d'Igualada per aquesta legislatura amb la intenció de fer una illa climàtica que rebaixi les altes temperatures que hi ha a la ciutat a l'estiu Corresponsal la noia Montsegener Aquest llac un parc d'esquete i un circuit per bicicletes i patinets es van obrir al públic la setmana passada L'aigua per omplir aquest biollac es va agafar el novembre passat d'un pou d'aigua freàtica que hi ha a la zona del cementiri Ara l'Agència Catalana de l'Aigua diu que això no es podia fer perquè la zona de la cuífer Carme Capellades estava en alerta des de feia mig any Quan es declara l'alerta ja no és possible omplir fons ni llacs està prohibit El regidor de Sostenibilitat Miquel Vives defensa la posició de l'Ajuntament El biollac està ple d'aigua freàtica és a dir una aigua del subsol que és no potable i que d'una altra manera també aniria a la claveguera que està en recirculació i que suporta vida L'ACA que no vol fer declaracions nega la qualificació de refugi climàtic a aquest llac perquè no és possible banyar-s'hi L'Austec el sindicat majoritari de l'ensenyament denuncia que més de 4.200 s'han quedat sense plaça al concurs de mèrits malgrat tenir l'antiguitat demanada és a dir més de 7 anys treballats demanen un pacte d'estabilitat que garanteixi els llocs de treball i denuncien que el concurs de mèrits ha estat ple d'irregularitats El president de Colòmbia Gustavo Petro ha desmentit la notícia que ell mateix disponia a través del seu compte de Twitter segons la qual s'havia trobat els menors extraviats fa 17 dies al sud del país Els nens són els únics supervivents d'un accident aèri i el més petit té 11 mesos El sinistre va passar en una zona de jungla on és molt difícil la recerca Els equips de rescat han trobat el que seria un refugi construït de manera improvisada amb pals i branques i restes de fruites que suposadament haurien fet servir els nens per alimentar-se Esports Marta García Rafa Nadal no disputarà el Roland Garros i no tornarà a competir en guany El tenista Manacori ha explicat que vol recuperar-se bé de la lesió del Soes que es va fer en el mes de gener en l'Oberta Austràlia per aixina competir per última vegada com a professional en el 2024 A tres quarts de nou Barça Goc de Dinamarca a partir de tornada dels quarts de final de la Champions en vol els blaugranes defensen els 7 gols de renda de l'anada en l'últim pas abans de la Final Four on ja estan classificats el PSG i el Magdeburg avui també se juga el Kilche Vesprem amb empat a 29 en l'anada podeu seguir la transmissió del partit del Barça en el canal exclusiu digital de l'app i la web de Catalunya Ràdio a partir de dos quarts de nou i a dos quarts de vuit s'enfronten el Mataró i el Sabadell en el segon partit de la Lliga Femenina de Waterpolo en la final una nova victòria de les Vallesanes en este playoff ja els donaria el títol Martin Bredwaite serà baixa en el partit que l'Espanyol juga diumenge contra el Rayo Vallecano per una lesió en el bíceps femoral de la cama dreta l'evolució marcarà la seua disponibilitat per tornar i en el giro victòria a l'esprint de l'alemany Nico Dens en la dotzena etapa després de 179 quilòmetres des d'Ebrai fins a Rivoli Geraint Thomas manté la matlla rosa de líder amb dos segons de marge respecte Primo Roglic Fins aquí les notícies Bloc d'informació electoral Són gent com tu inconformista inquieta crítica i activa Som Sant Just en Comú Podem que volem un poble més just divert sostenible solidari democràtic i participatiu La gent com tu volem un Sant Just que posi les persones al centre Per això ampliarem el parc d'habitatge del lloguer protegit repensarem els equipaments perquè siguin autèntics espais de trobada i de vida en comunitat i impulsarem polítiques per garantir els drets de tots els col·lectius amb una mirada inclusiva i diversa Hola, sóc en Just Fosalba candidat a l'alcaldia per Sant Just en Comú Podem i et vull demanar que el pròxim 28 de maig ens facis confiança per transformar Sant Just i posar-lo al servei dels veïns i veïnes Tenim un gran projecte i un gran equip Només ens faltes tu Vota Sant Just en Comú Podem Vota gent com tu Fa 35 anys que visc i treballo a Sant Just i vaig néixer aquí i vull seguir fent-hi vida De fet el que vull és contribuir a millorar-la En tots aquests anys és testimoni de l'evolució i el creixement del nostre poble i n'és un orgull però els reptes del futur requereixen d'un nou impuls Cal que Sant Just estigui preparat pel creixement de població que la creació de nous barris està comportant perquè volem seguir gaudint d'un poble cohesionat amable i que no perdin una sola espurna de la seva essència A Sant Just necessitem una gestió a l'alçada dels seus reptes i la ciutadania ser escoltada escoltada de debò En definitiva no podem permetre ens gestionar el Sant Just del segle XXI amb la perspectiva i les inèrcies del segle XX És el moment d'innovar d'innovar per seguir sent Sant Just Ha arribat el moment que tots plegats fem un Sant Just punter referent un Sant Just on viure-hi en plenitud on gaudir-hi de debò És el moment d'un canvi a l'Ajuntament que ens permeti innovar gaudir i viure de Sant Just Un canvi per despertar Sant Just Soc Ramon Figuerole de Junts per Catalunya i vull ser el teu alcalde Bloc d'informació electoral Alcalde, què passa aquí? Sempre s'emporten els diners els mateixos o com va? Perdona, què insínues? Això és totalment legal, eh? Ja, però que sigui legal no vol dir que sigui just És que no hi ha més diners I què són els següents? Més autopistes? Un portamàtic de dinosaures? A més li importen els turistes Mai hi ha diners per les coses importants No, no, perdoni, eh? No hi ha més diners per culpa dels Ocupes La culpa és dels Ocupes De les feministes Però què té a veure? Alcalde, es va prometre una escola a Bressol I més autobusos que tenen menys raconça que el cometa Halley I més netejo El que vull dir és que si tantes coses voleu Exacte Si tantes coses voleu doncs voteu a la CUP Bé, el tema és que ho volem tot Sanitat, educació La independència Viure bé Per això lluitem El 28 de maig votem la CUP Gent que lluiti és el que cal Xop sota la pluja Veig que al meu voltant es mulla i torna l'alegria al jardí Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda Comencem amb l'actualitat Sant Justenca Us informa Mariona Sales Vilanova La CUP de Sant Just celebra l'acte central de campanya per a les properes eleccions municipals presentant la seva candidatura i programa electoral L'esdeveniment tindrà lloc a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestar aquest dissabte 20 de maig a dos quarts de vuit del vespre La presentació de la candidatura comptarà amb la presència de Blanca Serra lingüista i històrica activista política de l'esquerra independentista Tot seguit s'exposarà al programa electoral de la CUP per Sant Just L'acte també comptarà amb la presència musical de Marcel Casellas i la vella Clúndia que amanitzaran la ballada i tancaran l'acte El Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha organitzat una activitat única per aquest cap de setmana que permetrà als participants conèixer més sobre la història dels ibers a Sant Just Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Helena Roma membre del Centre d'Estudis per parlar sobre aquesta proposta cultural La jornada començarà el dissabte 20 de maig a les 10 del matí amb una visita guiada a l'exposició sobre els ibers que es troba actualment a Can Ginestar Aquesta exposició ofereix una visió completa de la cultura íbara Després de la visita a l'exposició a dos quarts de 12 del matí els participants es dirigiran al punt d'informació situat a la Penya del Moro on una persona experta oferirà una explicació adicional sobre la història dels ibers a Sant Just Els interessats en participar en aquesta activitat hauran de realitzar una inscripció prèvia a través del telèfon 93 480 95 64 o per correu electrònic a canginestar arroba santjust puntcat podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern Avui, en l'entrevista als caps de llista per les pròximes eleccions municipals hem tingut a Ràdio d'Esvern a Just Fosalba candidat a l'alcaldia per Sant Just en Comú Podem Fosalba sempre ha tingut una forta vinculació amb el poble des de l'associacionisme i ha comentat que va entrar a l'Ajuntament amb ganes de seguir incidint en la vida Sant Justenca afronta aquestes eleccions amb ganes i il·lusió per continuar millorant Sant Just La candidatura de Sant Just en Comú Podem es compon de 19 persones de diverses edats dels 21 als 89 anys molt vinculades amb el poble Fosalba ha remarcat que són persones que venen del món associatiu i sindical amb perspectiva d'esquerres i amb ganes de transformar Sant Just des de la justícia social l'ecologisme i el feminisme El cap de llista ha fet una valoració del mandat actual ressaltant algunes polítiques que han dut a terme durant la legislatura i ha repassat el seu programa L'alcalde considera que durant el passat mandat han aconseguit treure molt de suc al regidor que tenien i que han pogut fer molta feina D'aquesta manera espero obtenir bons resultats a les propers eleccions municipals i augmentar el nombre de regidors de Sant Just en Comú Podem Podeu veure l'entrevista completa al Youtube de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns Comencem la segona hora del magazín de tardes de Ràdio d'Esvern La Rambla i ho fem amb una entrevista que serà segurament molt emotiva Tenim avui a l'emissora local de Sant Just a part de la família Reventós el Jordi i la Núria Reventós els obriré els micròfons propietaris són del Mític Comerç Negocis Sant Justen Curticultura Isart que està ubicat al Camí de la Muntanya Els tenim com a convidats especials perquè aquest 2023 Horticultura Isart fa 100 anys celebra el seu centenari Els saludem Hola, què tal? Bona tarda els dos Hola, bona tarda Hola Bona tarda Primer de tot felicitats enhorabona per assolir aquests 100 anys una fita que bé, doncs us converteix en comerç centenari emblemàtic històric a Sant Just no? Sí Com us heu pres? Gràcies Gràcies molt bé Bé, tampoc no fa 100 anys que estem a Sant Just i som els meus de fet és l'avi Patèna el que va començar el negoci a Sarrià i és ell que estava en un terreny de lloguer i clar després ja va tindre la perspectiva de buscar algun terreny de propietat però tot el que era Barcelona era molt car i de seguida va vindre cap a Sant Just i allà als anys 40 ja va comprar un terreny que allà és ara al carrer Sant Sebastià allò que és el Pont Reixac doncs allà ja va tindre un terreny i llavors amb l'autopista ja va ser expropiat i encara queda un raconet però bueno de fet ja està ja no hi ha res allà i llavors també va comprar un altre terreny que era a darrere de les cases a la carretera el que és Passatgelló Bregat que encara existeix hi havia una bòbila i a l'altre cantó de la bòbila hi havia el viver però llavors només era bàsicament producció que es baixava a la venda al carrer Angli a Sarrià davant dels jesuites hi havia el viver i bueno que va ser-hi des de l'any 23 1923 fins al 1992 en què es va tancar definitivament perquè els propietaris van anar venent al terreny i era impossible comprar-ho i llavors ja vam vindre cap aquí definitivament però també primer vam estar a la carretera amb els avis i llavors de la carretera ja també com que es va expropiar tot el que era darrere de la carretera doncs vam vindre per aquí que és part de la finca de Can Oliveres Déu-n'hi-do eh clar és que 100 anys donen per molt sí que cada 20 anys hi ha hagut algun moviment a la família i alguna història Núria de moment us quedeu on esteu no de moment sí sí sí esperem que no ens expropiïn més i sí sí de moment amb molta il·lusió moltes ganes i seguim i d'on ve el nom Isart és algun cognom és el cognom de l'avi o sigui jo em dic Ramentós Isart és per banda de mare o sigui que de fet Joan Isart Funoll és el que va fundar l'empresa i a més a més s'ha de tindre en compte que és una empresa que sempre les dones hi han tingut un paper important perquè vull dir ja l'àvia doncs treballava al camp vull dir que preferien llogar una persona per fer les feines de la casa i que llavors al matrimoni tots dos treballaven al camp vull dir poder fer les feines més pesades i llavors la meva mare va continuar el negoci i també li agradava molt i també era una persona forta i també treballava al camp com un mes i va seguir i va seguir llavors va tenir un germà que tenia 15 anys més jove que ell que va néixer després de la guerra que va acabar amb tot allò de la guerra i tot això doncs van tindre també els seus problemes i llavors ell va tindre la mala sort que va morir amb 50 anys i bé ell va estar aquí a la carretera molta gent de Sant Jus segur que el coneixia Joan Isart perquè jo soc reventors pel pare però molts cops el Montjardiner em coneix per Jordi Isart bàsicament perquè clar els reventors se'l salten directament directament suposo que al meu pare no li hauríeu que sàpiga que allà on sigui però bé la feina m'ha portat a ser l'Isart amb el Montjardiner llavors la relació amb Sant Jus doncs ho he dit sempre perquè jo recordo que jo era molt petit i estava allà al viver a jugar i així i venia el seu Joan Mata que és que ara hi ha una bodega a Cal Mata al celler de Can Mata al celler de Can Mata allà tenen vins no sé quina relació perquè ell tenia dues germanes solteres i ell també era solter però algun parent deu ser no ho sé no és la relació però ell venia amb la seva pipa al seu cabàs a comprar plantes al carrer anglic i Jordi i per què per què al principi es van decidir a muntar el negoci no? tenien d'abans alguna relació amb les plantes amb la jardineria o va ser així una mica no, no, no el meu avi de fet és fill d'uns mesobers d'una casa d'indianos de Sarrià o sigui a les cases d'indianos doncs clar hi havia algú que feia de jardiner que el seu pare feia es reclamen al jardí i cuidaven la casa i feien com de mesobers dit així i llavors també portaven honor i llavors ell va decidir doncs que no volia continuar allà i va anar a treballar amb vivers de l'època perquè explica jo sé que a Sant Andreu hi havia a Sant Andreu de Barcelona hi havia un vivet molt important en aquelles èpoques perquè clar totes aquestes torres grans tenien molts jardins i llavors doncs clar ell feia de va anar allà a prendre l'ofici després va anar a Banyoles a treballar i es va enamorar de la filla del Terricer del que feia els testos que era la meva àvia o sigui que és una mica així anecdòtic però bé ell va estar treballant uns anys a Banyoles i llavors ja quan es van casar ja vam vindre un altre cop a Sarrià i vam començar amb un petit viver perquè llavors feien jardins i tenien el viver les dues coses però ja al final i a partir de l'any 23 només va ser viver es van dedicar doncs a portar plantes a altres llocs vull dir que per Catalunya doncs a través doncs dels recaders de l'època que clar és ara que anem més lluny però en aquell moment els recaders doncs ja eren importants i llavors es va estapillar i jo quan jo bueno després va seguir la meva mare llavors va vindre la guerra que els va desmuntar tot un viver que tenien de mimoses i llavors d'allà a cap de poc hi va haver una glaçada l'any 56 i llavors va coincidir en que es va morir el propietari del terreny ho van arribar dintre les seves filles i llavors mica en mica hi va veure que havia d'anar marxant llavors després hi va vindre definitivament aquí a Sant Just conservant-lo de Sarrià perquè era un bon punt de venda llavors aquí també es produïa i va continuar ballar i és molt dur dedicar-se a bueno no sé si jardineria horticultura no sé exactament quina és la diferència el jardin és el que fa els jardins i l'horticultura és el que fa el viver també en diuen viveristes nosaltres som només viveristes no fem jardins només proporcionem la planta la planta llavors en aquelles èpoques més aviat només produíem ara a més a més de produir comprem i venem algunes coses perquè s'han convertit alguns vivers en tipus més fàbrica nosaltres una mica d'un viver romàntic perquè fem moltes varietats i actualment els vivers s'especialitzen en 4 o 5 varietats la produeixen i la porten a vendre al mercat o en punts de venda que llavors fan unes agrupacions de venda en canvi nosaltres venem directament no venem al mercat llavors hi ha algun producte que ens surt més a compte comprar-lo i revendre'l o acabar-lo de criar perquè a vegades hi ha també cases que només fan sembres i reproducció llavors nosaltres comprem la partida que creiem que podem vendre i llavors el que fem és un engreix d'aquesta planta per poder tindre el màxim de varietats possibles pels clients que ens venen i què és el que més us demana la gent que ve a Horticultura i Sard no sé si hi ha algun no hi ha producte estrella bastant els rosers perquè no en tenim grans quantitats però sí que intentem buscar el màxim de varietats i això ha fet que a vegades per varietats de rosers vinguin a buscar-ho o varietats que a vegades hi ha empreses que la fan durant dos o tres anys i potser en fan 10.000 i resulta que no més en venen 1.000 llavors clar això no surt a compte llavors decideixen fer el que tenen assegurada la venda i nosaltres romànticament les conservem aviam potser en fem un centenar i en venen 25 però bueno ens sap greu perdre-la clar Núria i com ha estat el traspàs de generació en generació d'Horticultura i Sard entenc que llavors tu ets la quarta generació doncs sí sí sí en teoria sí soc la quarta però el traspàs clar jo no l'he no l'he viscut per dir-ho així perquè és era bastant era petita era relativament petita sí i els però ho tenies clar que volia servir no no jo als 20 anys vaig marxar a viure a Ribes de Freser ah molt bé amb el meu marit o parella he tingut dos fills he estat 16 anys treballant a Ribes de Freser el papa salta un dia i em diu ja em jubilo home bueno clar és que és el que teno Jordi era una mica absurd si no hi havia continuïtat i també és una feina que és molt lligada vull dir que hi disfrutes però és molt lligada sí te l'ha agradat molt ha permès la família a part de com que hi ha hagut que ets utrac tot això merma molt l'economia però a part d'això si no hi treballes moltes hores jo també estic veient que altres vivers si no són famílies difícilment aguanten sí perquè sí si tots els vivers que siguin empreses d'aquelles que produeixen moltes quantitats veus que hi ha una base familiar que és la que sostén el nucli del viver perquè hi ha d'anar els diumenges perquè s'espatlla un rec i clar se te va tota l'aigua si no regues aquell dia que toca regar o aquell dia que toca obrir l'hivernacle perquè fa massa calor o que hi ha una gelada i s'ha de tapar que tot això si no és un nivell molt familiar ostres és difícil portar-ho quantes hores ja esteu allà no les comptem no les comptem millor que no no és que siguem sincer quantes hores esteu a casa més o menys dos o tres no moltes perquè la Lluïsa la meva senyora que porta tot allò del despatx bàsicament i també la clientela particular que ve a comprar i tot això ja diu que és com la meva fulana no dius la meva amant clar diu perquè clar sempre ai no que he d'anar a fer això ai que no he de fer allò altre per això a vegades va bé desconnectar tinc la sort que sí quan me'n vaig de vacances o alguna cosa algun dia doncs desconnecto i penses que es queden i ho faran però clar sempre has de buscar algú responsable perquè es quedi al davant la Núria la Núria veia que el teu pare es volia jubilar i al final com ha acabat la cosa bueno està en elló estem en elló estem en aquest impact sí però bueno portem dos anys i mig de moment bueno és que és un procés està tinguent molta paciència sí què és el que més està costant potser Núria aprendre no aprendre l'ofici en si no perquè ja vaig començar quan era molt joveneta ja potser que en tenia 17 tot i 8 que ja vaig venir a treballar fins als 22 o així vaig estar a casa que llavors vaig coincidir amb tots dos amb tu i amb la iaia sí que estava els dos i llavors jo després clar vaig marxar aquests 15 o 16 anys però treballaves de jardineria també sí llavors he estat treballant de jardineria perquè no m'he desconnectat però tampoc hem de ser sincers no té res a veure criar una planta o mantenir-la en un jardí saps allò no és clar vosaltres la crieu no exacte és la forma més de criar que és el que realment després de copiar els anys i visc és el que m'agrada que ja m'agrada fer jardins però si he de triar i puc triar doncs m'agrada més en què consisteix criar una planta doncs depèn de quin tipus de planta la cries d'una manera o d'una altra perquè n'hi ha que són sabetes i les has de partir i has d'entretenir-te doncs a treure la terra a partir la sabeta posar una sabeta a cada tastet esperar que creixi regar-la desitjar que no vingui cap estoment-ho i fer els esqueixos al seu moment clar si és una planta d'esqueix l'has de fer més desqueixets o l'has de sembrar la cadascuna té el seu amb la voreta cadascuna té la seva diguem la seva tècnica o la seva sí us heu anat diversificant molt és a dir el negoci ha anat evolucionant molt cap a diferents camins en funció del que la gent us ha anat demanant al llarg dels anys o com jo diria que abans de la crisi del 2008 sí però aquí s'ajusta a partir d'aquí hi ha molts jardiners correcte és veritat hi ha molta competència no competència no no hi ha molta clientela però sí que els jardiners tenien molta feina en aquells moments abans de la crisi llavors molts cops ens demanaven a nosaltres que els busquessin planta llavors nosaltres sempre hem tingut el client particular i el professional llavors clar el que passa que ara degut a la crisi també hi ha gent que els contracta menys hores i tenen més hores lliures els jardiners llavors van a vegades de primera mà perquè hi ha coses que no les puc fer i les compro llavors clar lògicament el marge que nosaltres hi guanyem ells tenen temps d'anar-ho a buscar i actualment tenim molt més client particular que això és el que més ens lliga els caps de setmana sí que no pas el professional això no vol dir que no vinguin professionals però què us comprarà els particulars bueno venen a buscar les plantes per casa seva pel seu jardí i a vegades llavors ho venen a comprar li fan plantar amb el jardiner també durant la crisi hem de dir que hi ha gent que llavors ha descobert el món de les plantes com que estaven a casa estaven avorrits llavors amb els nens venien en la pandèmia parlem sí llavors amb la pandèmia hem vingut a buscar plantes llavors tot això també ha fet que hi ha més gent que s'hagi aficionat llavors el que sí també la gent doncs molts cops et consulta molt que no saben què hem de plantar si és al sol si és a la sombra si demanen consell molt de consultada i llavors tot això són hores però no ens sap greu fer-ho perquè llavors la gent després ja compra les plantes que els hem encomanat llavors et diuen sap allò que l'he comprat llavors calles i aguantes la respiració aviam si l'he viscut o no però bueno home sí perquè vas vas desitjant allò que visqui que visqui i llavors clar clar quan diuen que se'ls ha fet molt maco que ens hi ha anat molt bé però és clar és una satisfacció que tens d'haver-lo aconsellat bé i que s'hagi aficionat a les plantes jo a vegades els demano allò passa'm una foto que la posaré a l'insta no sé què clar per veure com clar per veure com està i com evoluciona perquè la gent contra més veuen que la planta els hi millora i els hi creix també són molt agraïts llavors això també s'agraeix tenir clientela sí agraïda agraïda i maca també s'ha de dir i què representa el fet d'estar allà no? al camí de la muntanya passeig de la muntanya un entorn molt natural això també us ajuda o potser el fet que estigui una mica més allunyat també de la zona més urbana d'on hi hagi els vivis sempre és difícil dintre de la zona urbana perquè els terrenys s'encareixen i llavors una de dues o s'encareixen i llavors decideixen fer-hi pisos i vendre's del terreny cosa que la família no ha passat o l'altra llavors tot es construeix i queda el vivi allà al mig llavors és la plaça llavors és la zona verda que feia falta pels pisos que s'han construït al voltant això també ho he vist amb altres vivers nosaltres més aviat ha sigut aquests trasllats que també hem tingut i clar d'estar a la carretera que fora molt diferent que no pas ara estar aquí però bueno ara hem d'estar aquí perquè les circumstàncies és que has de tindre un lloc que tinguis un pou amb aigua o una manera de suministrar l'aigua perquè encara que hi ha tota la crisi de l'aigua sort en tenim del pou perquè has de regar les plantes si no es moren i després que la gent t'ha de vindre una clientela que sigui fidel llavors o si no has de fer publicitat o si no has d'anar a mercat com aquests vivers que fan 4 o 5 varietats que el que fan és anar al mercat de la flor o al mercat de Mercabarna que són els dos de plantes que hi ha aquí a Catalunya i llavors porten la planta allà o ser una cooperativa que aquella cooperativa doncs també a vegades tenen un lloc cèntric on tothom va a buscar i troba el màxim de coses possibles o perquè les encarrega o perquè li és fàcil anar-hi però en canvi nosaltres hem de vindre expressament a buscar-ho o sigui és la clientela fidel sí perquè està com molt al mig al revés està com molt aïllat i ens hem trobat últimament molta gent allò que ostres no sabia que està passejant per allà per la des que està arreglat el camí ha sigut una gran cosa ara és una pregunta precisament això els canvis que hi han hagut no? a nivell en el camí que s'hagi fet més accessible o bueno aquella part que convida la gent que va amb bicis va ser una mica també una altra una altra d'aquestes coses que passen cada 20 anys que clar nosaltres teníem vivint a les dues bandes del camí llavors com que una banda del camí pujant a la dreta és part de Collserola ho vam haver de deixar això va coincidir de fer tot un traslat a l'altra banda vam aconseguir dos trossets més de terreny i aglutinar-ho tot llavors un dels moments que ho podria plegar doncs ara aprofites tot això però em sabia greu que et dongués una indemnització i abandonar-ho i vaig pensar no no fem el canvi mirem que estigui tot més o menys bé i a partir d'aquí doncs decideixo que plego i ja està però almenys plegar amb una certa la dignitat és igual però amb el fet de veure-ho bonic hem d'estar bé amb tu mateix i que ho deixes que estava bonic que estava bé i tanques llavors bueno sort de fer-ho així perquè si no la Núria en aquells moments encara no s'ho havia plantejat de venir apareix la pilla de cop i li diuen hola que torno apareixes tu Núria i ostres i ara com que està tot junt doncs clar és més fàcil de portar bueno ho tenim tot més mesurat el terreny llavors teníem espai per poder aparcar millor per patir més gènere però bueno ara tenim a gènere més limitat i organitzat i ja està gènere limitat sí però les mateixes espècies no t'equivoquis és que n'hi ha moltes quantes espècies deveu tenir més o menys no les hem comptat no les hem comptat mai però ens en anem a veure 250-300 les tenim salts ostres de plantes diferents sí diferents i arbres també en teniu una mica com a servei a la gent o sigui bàsicament el que tenim més és planta petita i arbustos i arbustets llavors algun arbre tens alguns per partindre o llimoners o coses d'aquestes que la gent no agrada es planta més i d'alguns esteu especialitzats en teniu més perquè coneixeu més el tipus de producte que és com a arbres no ara com a arbustes i com a planta petita sí que intentem tindre el màxim d'espècies possibles perquè ens fan gràcia perquè ens agraden i llavors bueno encara que en venguem poquetes però bueno t'has d'imaginar que és com un botànic sí més o menys i el viver jo crec que des del dia que va començar fins ara crec que està igual jo a vegades he dit que és un viver romàntic per col·leccionistes sí sí perquè trobaràs l'espècie aquella que no trobaràs que no trobes el Lidl o que no trobes a més ho teniu ho deveu pel que comenta el Jordi ho deveu tenir molt ben posat no d'allò que fa maco intentem home per col·leccionista intentem les herbes corren més que nosaltres perquè sempre ens surten però bé hem títol polit ordenat això sí s'intenta la intenció hi és però s'arriba on s'arriba i la clientela què és amb el que més bueno satisfet està quan balla suposo que deveu tenir particulars fixes o que si tornen és per alguna cosa no suposo que és l'atenció que tenen o que intentem rebre tant nosaltres com si tenim algun treballador perquè cuidi la gent les explicacions que calguin els expliqui aquella planta com l'ha de cuidar què ha de fer com l'ha de viure i si té algun problema en el jardí intentem solucionar-ho des del viver vull dir mai anem a les cases perquè no és la nostra feina perquè els nostres clients són els jardiners per tant nosaltres no hem de fer una competència desleial amb el jardiner o sigui nosaltres i el meu avi també tenia aquesta mania i també sempre ho deia nosaltres som un viver i servim els jardiners llavors a partir d'aquí doncs intentem seguir aquesta aquesta tònica familiar que la meva mare també la va seguir i bueno i ara després jo ho he intentat fer i bueno i ara amb la Lluïsa i la Núria doncs també seguim aquesta línia Núria quants treballadors sou? ai riuen i no sé per què riuen què vol dir que només som vosaltres dos i la Lluïsa hem tingut dos treballadors però també ara amb les crisis i tot això retallades retallades sap molt greu perquè sempre quan hi ha una crisis has d'acabar que és el treballador però clar has de tenir el sou a final de mes llavors com si veus que no l'has de tenir i has de dir mire em sap molt greu però prefereixo que no vinguis i t'espabilis perquè jo no et podré pagar llavors clar amb les crisis del 2008 ja vam haver de retallar i ara hem tingut dos i ara un ha trobat una feina també amb discapacitats aquí a l'escola Sant Miquel i bueno ara de moment amb aquest intentarem passar fins a l'estiu perquè clar també ens fa molta por que amb això de la sequera serà una altra crisi per la jardineria ho anava a preguntar també precisament amb la marxilla climàtica i llavors clar la gent et busca plantes que s'han de regar poc si n'ha de comprar 10 o en compra 5 llavors clar sap greu però si repercuteix amb el treballador per això llavors hem d'agafar treballadors en moments puntuals que tenim més feina més que una persona fixa de manera continuada reptes de futur Núria què et planteges quan el teu pare ja no aparegui més per horticultura i sart que sempre ja acabarà apareixent no? no, no, no jo em distrec amb qualsevol cosa però ara és més nari per ajudar-la que no pas perquè no pugui viure perquè també puc veure plantes als parcs saps? no cal anar al viver quin plantejament tens Orien línia continuïsta de moment el meu futur és incert bueno i tenir la família arriba suposo que això també influyeix ah, bueno clar tens la família arribes sí de moment treballa 4 dies sí, sí m'ho he muntat molt bé i els caps de setmana arribes el cap de setmana de la manera que ho tenim enfocat és com ve més clientela a comprar llavors es pot organitzar d'alguna manera però clar has de tenir uns treballadors de molta confiança que sàpiga que es puguis deixar sols i bueno tothom vol també tindre i que potser encara segueixes aprenent coses no, Núria? sempre, sempre s'ha d'aprendre cada dia te'n vas a dormir amb alguna cosa jo també segueixo aprenent perquè és una cosa viva les coses vives sempre tenen ho has fet sempre igual i aquell any no saps perquè allò no va bueno la Lúria porta a les xarxes també, no? una mica ho intento la tecnologia com que no tinc temps de més coses ho ha portat la Lluïsa i ara ho porta la Lúria jo amb això no m'he posat mai perquè si no ho portes al dia a dia tampoc no dic no, no, no no m'he fet problema i ja està sí, no les xarxes sé que venen molt i ajuden molt però també és molt de temps i un temps que no sempre disposo clar però bueno i el que dius del futur doncs el bec incert i tampoc no me'l plantejo perquè anirem fent a cop ja que anirem trobant perquè cada cop que dius és que faria faria faria acabar sent llavors prefereixo ser més realista clar hi ha més persones de la família inclús no sé els meus fills encara són bueno jo els hi dic jovenets perquè tots just en tenen 16 i 14 sí o és a dir no són estan a anar de colar encara vaja els dos tenen cap mena de ganes de baixar a Barcelona vull dir són d'arribes allò d'arribes d'arribes clar sí però jo sempre et dic mai pots dir mai mai digueu que no perquè no saps mai el que et depara al futur ni el que hauràs de fer i de moment i has de donar la llibertat perquè jo penso a mi me l'abandonar també me l'abandonar llavors jo saps allò és de content molt bé sí jo el que li dic igual que jo hagués tancat perquè ser realista quantes botigues i quantos comerços han acabat tancant perquè no hi ha hagut futur doncs que ella si ha de tancar per ser realista doncs que tanqui que no tingui cap angoixa vull dir ens ha servit a tota la família i hem disfrutat ens ha agradat ens ha permès portar una vida digna de que t'has pogut permetre alguna cosa encara que bé no és que ens sobresobrin els diners sempre hem el cul és sacrificar que són moltes hores és això s'ha d'agradar molt sí és una professió realment i un tipus de comerç que requereix moltíssima energia moltíssim temps personal i bueno això també és com el que té bestiar un ha d'estar disposat a apagar aquest preu i no tothom ho està i és totalment lístic no estar-ho sí i llavors has de veure fins on te pots arribar i ja està molt bé doncs res més ho deixem en aquest punt ha estat un plaer moltes gràcies i Jordi tenir-vos els dos moltíssimes gràcies a tu i a tu per l'oportunitat i molt de futura multicultura i art gràcies adeu adeu-te'n'hi adeu-te'n'hi són les 7 i 17 minuts i la primera llum del dia i a través de la persian i t'acarici a les pupiles respires són diamants són astres els teus ulls són el mapa que sempre em tornarà a casa tu tens diamants als ulls el mapa dels meus astres tu tens diamants als ulls el mapa dels meus astres Sant Just ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7 escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia un programa que fa poble actualitat i entreteniment tertúlies cicles d'entrevistes espais culturals seccions d'esport de natura cinema salut on es parla i es dona veu sobretot a les entitats i a la ciutadania de Sant Just només hi faltes tu segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com Bet aquí una vegada un programa de comptes que realitza el grup Marc mestres àvies recuperadores de comptes de l'associació de mestres Rosa Sensat els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí us hi esperem a tots treu la llengua treu la llengua fora al carrer al carrer Es clar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua o a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua o a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua M'agrada el teu foc M'agrada el teu nom M'agrada es desperti M'agrada quan dorms M'agrada estar lluny Vinga, i ara seguim amb l'espai 15 en el radiofònic de la xarxa 06 de Sant Jus grup transversal estretament vinculat amb el món educatiu aquí al poble i aquest trimestre de primavera estan abordant el joc en l'entorn familiar i avui fan la cinquena i darrera sessió sobre aquest tema A la primera sessió es presentava el tema i van portar de convidada la Imma Marín educadora i assessora pedagògica especialitzada en el joc i la joguina i en les altres sessions han anat venint diferents famílies pares, mares per parlar doncs bé de com gestionen ells amb els infants amb els nens el temps de joc a casa l'espai la companyia el tipus de jocs doncs bé avui posem punt i final amb la xarxa 06 a parlar d'aquest tema i ho farem amb la parella Sant Justenca formada per la Txell Mateu i també l'Àlex que són mare i pare de tres nois adolescents el Martí el Ton i el Pep els hi obrim els micròfons hola què tal bona tarda els dos com esteu? hola bona tarda molt bé gràcies hola bona tarda bona tarda a veure parlem primer una mica de la vostra situació familiar a casa quines edats tenen els vostres fills bé nosaltres tenim tres un que té 17 ha fet ara 17 el Ton ha fet 14 i el Martí farà 13 al setembre o sigui que són seguidets seguidets i en plena adolescència els tres ara mateix bé plena potser el més petit encara no encara no però bé està allà la preadolescència una mica s'està apropant s'està apropant ja ho veieu venir tres adolescents a casa bé doncs parlem del joc quins tipus de joc veieu que juguen ells no sé si ho fan molt entre ells més amb amics o no els agrada jugar ells sols bueno pues mira ara començàvem a discutir nosaltres dos perquè ell trobava que jugaven molt amb les màquines jo trobava que no tant o sigui perquè penso han crescut i seguim fent el mateix o sigui bàsicament és pilota i pilota i pilota tot el dia no hi ha com una mica de sortir de casa hi ha una cistella i estan tot el dia allà a la cistella tots tres sobretot els grans però el Martí també no bastant i juguen moltíssim amb la pilota ja sigui a casa o a fora també tot sovint els jovenibols es troben amb gent cada dos per tres o sigui és com fàcil que busquin aquest tipus de joc és cert que també hi ha altres jocs jocs de taula o electrònica jo crec que més complementari és jocs d'electrònics que al final més que electrònic tot el món digital que els grans i els petits estem tot el dia amb la mà al mòbil als ordinadors i sí que és veritat que juguen molt a l'aire lliure si poden i inclús el de la pilota que diu la Txell quan érem petits érem uns pares raros perquè no portaven pilota al cotxe perquè ells no sortien com la resta a jugar i ara malgrat el temps un més al bàsquet el Pep el Gran i els altres dos al futbol sempre que tenen una oportunitat doncs li s'agrada entre ells en amics i sí que complementen algun joc electrònic encara que és més mirar electrònics que no jugar però inclús aquests jocs no sé a part del FIFA i algun d'aquests són més inclús compartits no un joc individual sinó moltes vegades compartir això és veritat juguen bastant amb els altres nens tots alhora i això va començar una mica la pandèmia perquè de fet abans no tenien electrònic per fer això o sigui ha estat tot una mica arrel de la pandèmia que potser amb el tema de dispositius estem parlant de mòbils de tabletes tot això jo no sé si haguessin tingut o sigui si hagués sigut diferent o sigui si ho ha portat a l'edat o si ho ha portat a la pandèmia o totes les dues coses alhora sí que és cert que durant la pandèmia hem comprat un ordinador més perquè calia estudiar a casa i llavors no anàvem una mica curts i amb l'ordinador vam començar a jugar es van baixar jocs ells mateixos i després ara fa un any o un any i mig sí que vam ja fer un pas i vam comprar un Xbox que per nosaltres és una cosa totalment novedíssima i ells i ells i juguen no hi juguen tant com esperàvem no? això que hi ha alguna cosa electrònica com ara el mitjà que li agrada molt tot això que havia volgut en algun moment algun simulador de bol i alguna història d'aquestes no ho havíem fet servir mai i ara és quan sí que ho fem servir i juguen molt així així en grup no? també i jocs de taula suposo que quan eren potser més petits jugaven més jocs de taula em refereixo a l'estil de Monopoly o de cartes no sé si encara segueixen tenint ganes o volem jugar això o ja no no bueno el Martí potser sí no? sí no han tingut mai potser massa interès no sé perquè ja no ha hagut la dinàmica de jocs de taula sí que hem jugat quan érem petits sí però no no som una família que no en juguem a cartes o al parxís o aquestes coses i potser sí que el petit té una mica més l'interès però clar aquests jocs s'han de compartir clar no jugarà sol l'uno pobra el Monopoly no jugarà sol no no clar però els tenim a casa els tenim a casa però no s'utilitzen gaire no però ell sí que si a vegades li seguim la corrent ens fa jugar i a vegades ens fan fer també cajuts a la tele o sigui tots allí plam plam que jo que no som ni juganera ho passo fatal tu ets més juganer però o a vegades també juguen a les endivinalles i és com una cosa molt improvisada perquè allò que feu dels jugadors que jo ja ni jo desconnecto però sento que aneu dient no sí un que comença a parlar de quin país tal home això això ja és molt divertit perquè són jocs aquests que et muntes improvisats sí que et tenen entretingut allà sí sí improvisats i també en les capitals a vegades ho feu no vosaltres tu comences quina és la capital de tal i l'altre diu no tal i es genera i comença i jo crec que en certa manera és un joc d'endivinalles o sigui és així improvisat perquè així per exemple Àlex a nivell familiar a què jugueu és a dir potser no els cinc que no coincideixin els tres amb vosaltres dos però així a nivell familiar per exemple vosaltres dos amb algun d'ells o teniu moments espais per fer-ho Bé sobretot el cap de setmana entre setmana és més complicat i bé a vegades es costa seguir el seu ritme al final ells els dos petits estarien anant la pilota i jugant el gran dintre que són seguits està en un altre en un altre punt i està més més que jugar doncs a una vida social no al poble no i no està tant tant a casa per jugar però sobretot la pilota però sí que és veritat el que diu la Txell que els dos petits amb mi sobretot ens agrada a vegades improvisar però escolta anem a veure si trobem països per la B o coses així més senzilles i no segurament ens costa més posar-nos la taula a jugar per exemple quan juguen amb els jocs electrònics o quan estan més temps potser davant de les pantalles i de més hi ha algun tipus de límit és a dir vosaltres marqueu per exemple entre setmana tanta estona no fa falta perquè s'autogestionen ells com ho feu això? no posem límits la veritat és que no ens cal gaire bueno ara quedarem fatal però vull dir bueno no cada família fa com vol i com pot i com saps no ens cal gaire entre setmana no ens cal la realitat és que no ens cal perquè ja arriben bastant tard després quan arriben la veritat és que vull dir estudiar fem coses estudiem o a vegades construïm coses però no són jocs o sigui arreglem cadires o arreglem estanteries o fem o sigui i no hi ha tant temps entre setmana al cap de setmana a vegades sí que ens enfadem algun dia sí que és veritat suposo que ens passa a totes les famílies si poses límits si no poses límits a aquestes edats bueno ens passa als adults que a vegades no ens posem límits ens posem en el mòbil i també ens costa o sigui per jugar però una altra cosa els electrònics jo crec que costa autolimitar-se bueno cada nen és diferent hi ha algú que no li poses límits i quan li dius para para més o menys no posem límits ara tens mitja hora de no sé més aviat et cans és quan veus que està no jugant sinó veient algú que jugue llavors jo sí que m'enfado molt com potser com potser veure algú que juga a vegades miren gent que jugue ah val en els videojocs sí i clar no passa molt però quan passa dius no més estona ja no però no és tindràs tanta estona per fer això sinó bueno a vegades es passen no dius no ara prou ja i sí que i sabeu si amb els dispositius per exemple amb el mòbil o amb la tauleta passen molta estona jugant o poder mirar en sèries o s'enganxen bastant o les xarxes socials per exemple sí en general estan enganxats en la mesura que ho estem nosaltres per això només tampoc o sigui no és que siguin molt molt dels electrònics però sí que en global massa pel nostre gust diria tu també jo crec que depèn del caràcter i de cada persona en aquest cas dels nens i l'edat jo crec que el cas del gran no està massa ni massa amb l'electrònic està més per comunicar-se bàsicament comunicar-se socialment evidentment utilitzant les eines els altres dos estan un mica més enganxats però d'inferent manera jo crec que les xarxes socials el petit no ha arribat encara no ha arribat i està en ell i el mitjà sí que està més se comunica bastant però bastant comunicar-se sí que és veritat després a algú que li agrada veure una sèrie o això o veure conjugant i també escoltar música que també també serveix per això abans teníem unes altres maneres d'escolta música i alguna imposició familiar en el sentit de per exemple no comprar jocs ja siguin de videojocs o alguna cosa de temes bèl·lics o no sé si també quan ells eren més petits el tema dels estereotips de gènere amb jocs més de nen de nena això això sí és molt complicat gestionar els continguts això és complicadíssim perquè per bé que fiques barreres i tal és molt difícil llavors xerrem bastant d'aquestes temes però també penso que a l'escola fan molta feina aquí ja també sí a vegades són ells els que et treuen temes els que tant en tant quedes una mica sorpresa en segons quines coses que et diuen que penses això ho han parlat a l'escola perquè hi ha tot un raonament darrere que es veu que està parlat o sigui no és que em surt de dins i ja i això està bé també però sí que però per exemple d'algun tema concret de gènere per exemple el respecte sobretot en tots els sentits o sigui això jo crec que a l'escola ho parlen deu ser clar com és el tema estrella dels adolescents diguem que és l'any que costa més suposo que també fan parlen d'aquests temes m'imagino no sé si a les hores de tutoria o ells mateixos a vegades també jo crec que ells mateixos també tenen criteri i van tocant temes que però sí jo crec que és més parlar-ne que no que no tan bueno si hem de dir la veritat no controlem el que miren ens fiem d'ells però creiem que no miren res que no es pugui mirar confieu confiem exacte bueno suposo que miren com tots quan hem sigut adolescents doncs busquem investigar però sí que és veritat que no juguen a massa a massa jocs de violència no entenen cap que es tingui que comprar d'aquesta violència evidentment ja les xarxes que a vegades permeten i també no sabem bé els jocs perquè no en dominen molt no estem molt al dia a dia des de la visió del pare que vol dir violència no quan per exemple el Minecraft suposo que hi ha una versió més de de violència i una altra de construcció o d'imaginació llavors doncs mira m'ho preguntes i no en tinc ni idea la veritat la veritat que teòricament és per això que teòricament és un joc que no és de violència però clar si tu mires com fan les coses fas com un martillo o trenc que no saps vull dir és violent no és violent si tu ho preguntes a qualsevol els nens diran no és violent m'estic construint cases i m'estic fent un castell no sé què però com aconsegueixes els tojos com aconsegueixes l'or no sé què a base de martillazos saps? clar o sigui potser no és violent no és violent no promou la violència però sí que és com si ens pogués semanalitzar els dibuixos animats d'abans de la caputxeta vermella o no sé què fins a on és violent o no saps? teniu alguna preocupació més en concret sobre els videojocs o no sé si en un futur potser passant masses hores enganxats hi ha alguna cosa que us preocupi pel que fa per exemple a les tendències que hi han d'estar davant de les pantalles o sí clar això ens preocupa bastant la veritat és que ens preocupa això encara que no ho estigui passant vull dir sí sí ens preocupa això com a tema sí exacte que no hi hagi és a dir això del control del contingut que ells visionen on has de fer la ratlla entre la confiança i fins ara la pots fer aquí però perquè no ha passat res però si un dia passa alguna cosa com aquesta confiança és molt més difícil de gestionar llavors perquè si no la tens perquè hi han fet alguna cosa que no tocava llavors tot això sí que és a dir et fa una mica de por una mica de l'èrtic no? sempre et preocupa això que no puguis controlar el temps i que des del punt de vista de fora estàs perdent el temps tot el dia no ens està passant inclús l'evolució del gran és i la tendència és que després no utilitzen tant moltes coses si respecte altres parts a vegades escolta estan tot el dia tancats a l'habitació i segurament estan més preocupats i igual nosaltres estan més preocupats estan més estona fora no? al final ja no és jugar o no jugar sinó que al final no li treu la casa a sobre on està l'equilibri de la confiança d'anar un creixent madurant i també espavilant-se al mateix temps que els nens guiant i a vegades suposo també corregint clar i per si alguna família que ens estigui escoltant ara que es pregunti com ho hauran fet vosaltres ho heu potenciat d'alguna forma que per exemple els agradi jugar a l'aire lliure o que prefereixin estar amb els amics que no pas quedar-se tancats a casa ho heu promocionat d'alguna forma o sou conscients jo crec que no és obra nostra que no vulguin fer electrònics tant o sigui crec que evidentment no ens ha agradat però a cap pare li agrada és a dir tots els pares fem el mateix una mica intentar això que no sigui tant i jo crec que igual doncs bueno també és el que diu ell com més grans són menys ho fan o sigui més necessiten estar amb els seus amics físicament i sortir sobretot quan el gran això es nota però jo crec que ells no sé si ho han potenciat jo crec que no o sigui evidentment va d'acord amb la nostra manera de tocar però però no no crec que sigui gràcies al que nosaltres hem dit o sigui crec que és una cosa que també és una mica uniforme perquè els seus amics fan el mateix que ells el grup amb els que van fan més o menys el mateix i el fet que hagin estat tres nois això ha ajudat també a que per exemple si haguessi estat un noi i dues noies o haguessi canviat una mica el panorama potser jo crec que tot és molt físic quan hi ha tants nois tot és molt físic i per això tanta pilota tanta roda tant de carrer tanta necessitat de moure's no sé si és diferent a les noies perquè a part desgràcia no en tinc cap no a veure les famílies que dius al final no sé equivoquem encertem o no segurament ara estem fent una pinçalada i preocupacions en tenim perquè no sé el gran en aquest cas li va coincidir l'arranc que estan arrencant els altres en plena pandèmia se'ns ha passat molt ràpid però no fa tant a quina hora ha puc sortir el de 13-14 anys a les 4 i mitja a quina hora ha puc sortir el de no sé si en recordem tots i suposo que això ho va donar també s'enjust dintre de ser són uns quants habitants ja sí que es pobla per poder sortir al carrer el casal de joves els tres fan esports diferents però fan esports en la qual estan en entitats no sé si això ajuda el fet de no tenir que desplaçar-se bueno ara el gran es desplaça fora del municipi per estudiar en la qual tens les avantatges que tens molta més interrelació no sé quina és la raó Txell i Àlex ho hem de deixar en aquest punt falten un parell de minuts per la set moltíssimes gràcies per haver vingut aquí a aquesta estoneta a Ràdio d'Esvern i res més que acabeu de passar molt bona tarda gràcies igualment i fins la propera molt bé moltes gràcies vinga adeu ens acomiadem del programa en aquest punt us hem estat fent companyia des de les 5 podeu recuperar tots els podcasts d'avui a ràdio d'Esvern i també anar-nos seguint a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram arroba la rambla 9 8 1 també a les xarxes socials de l'emissora en general arroba ràdio d'Esvern Mireia Belmonte Laia Palau Laia Sanz Maria Vicente i Alexia Putellas juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent no saps a què t'estàs perdent i tu perds des de fa molt de veritat tu vols seguir perdent si no veus l'esport femení t'estàs perdent la meitat de l'espectacle una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals col·labora Ràdio d'Esvern les àvies i els avis són sàvies i savis no deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit festa de Bici Sense Edat En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans la soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran acompanya'ls a veure el poble on es van criar dona'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara et necessiten i tu a ells també des de Bici Sense Edat et necessitem festa voluntari més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern de l'Ajuntament de l'Ajuntament