La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#386 - Goya: L'artista entre la genialitat i la tragèdia
La secció analitza la vida i obra del pintor Francisco de Goya, un dels més influents artistes espanyols del segle XVIII i XIX. Des de la seva infància a Fuente Todos fins a la seva maduresa marcada per la sordesa i la impactant producció d'obres que reflexionen sobre la societat de la seva època. Goya va passar d'un reconegut pintor de la cort a un creador d'obres que criticaven la injustícia social, vivint moments crucials com la Gran Redada contra els gitanos i la guerra contra Napoleó. La secció destaca l'impacte del seu treball i la seva relació amb temes com la marginació social
Episode Sections
Entrevista a 'Paraíso 33", duet musical
20:16Han passat pels estudis de Ràdio Desvern en Borja Ruíz i el Santi López, que formen el grup musical 'Paraíso 33'. Acaben d'estrenar el seu darrer single "Tsunami", disponible a totes les plataformes. A l'emissora de Sant Just ens expliquen la trajectòria musical del grup, com va néixer i com s'estan donant a conèixer. També fan referència a "Tsunami": què significa per ells i què volen transmetre.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 14 minutets de les 5 de la tarda de 8 divendres 19 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Va, que ens esperen les properes dues hores per agafar ja el cap de setmana amb moltes ganes? Doncs bé, ara mateix d'aquí i fins les 6 primer de tot tindrem l'espai de teatre amb la Sant Justenca Maica Duenyes que sempre ens fa les millors recomanacions per anar a veure teatre i espectacles a les sales de Barcelona. I tot seguit farem una entrevista ben especial al duet musical anomenat Paraíso 33. A vegades venen aquí a Sant Just a fer concerts i actuacions al restaurant Foodies. Comentarem amb ells l'origen del seu grup, la seva evolució i també el seu nou tema que acaben d'estrenar, que es diu Tsunami. Després, a segona hora de l'àrem, a partir de la 6 i 10, i ja després d'escoltar els botlletins i informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, repassarem també l'espai que vam fer el dimecres amb en Marcel Ferret, col·laborador que ens ve des de l'Hospitalet, amb aquesta nova biografia, aquest nou personatge que ens porta també cada setmana. Descobrirem la biografia d'aquest personatge famós i després, tot seguit, farem l'espai de llibres, recomanacions literàries i novetats editorials que ens fa el llibreter Arnau Cònsul de la llibreria que el llibreter d'aquí, de Sant Just. Tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Això és espectacle! Vinga, va, comencem l'espai de teatre amb la Maica. Hola, Maica, què tal? Bon hivernes! Bon hivernes! Bon hivernes i bon cap de setmana, ja. Ja, sí, sí. Aprofiteu el temps, que el temps que tenim és curt. Sí. Doncs mira, avui, primer de tot, volia comentar que fa 20 anys van començar una idea, l'agenda de cinema, que penso que és una grandíssima idea, que la continuen tenint. I és que fan la festa del cinema, estarà tota la setmana a 300 i pico, 325, em penso, cinemes de tota Espanya. Sí. I llavors les entrades són a 3,50. Està superbé. Home, jo l'aprofito cada any. Home, és que les entrades, entre 8 i 9 euros et costen ja, eh, al cinema? Sí, sí. Jo, clar, suposo que els comptes estan clars, però jo trobo que el cinema és car, de veritat. Perquè el teatre, que és el meu, clar, costa, has de pagar uns sous, no?, a la gent que està allà cada dia i tal i qual, però el cinema, feta ja la pel·lícula, ja no... Bueno, li han de treure profit de la pel·lícula, del producte, també... Bueno, sí que és veritat. Jo ho trobo una mica car, el cinema. A mi m'agrada moltíssim el cinema, moltíssim. Sí. I, evidentment, aprofito aquests dies de la festa del cinema per anar a veure les pel·lícules, perquè és el que t'ho dius, és una mica car, la veritat. Sí, sí, sí. I si has d'anar a un parell, clar, no sé, que està molt bé, jo aniria dos o tres dies a la setmana a veure... Ja, però, clar... Però, clar, no es pot, no? Faríem tantes coses, jo crec que... Sí. Ens arruinaríem el primer mes, Maica, jo crec, eh? Si tinguessin diners, no? Sí. Bueno, anem a parlar del teatre, que està... bueno, està... Ana va dir que està millor que abans. Bé, el cinema i el teatre passa una cosa, que ara ja saps que la gent no està... Després de la pandèmia està costant molt que la gent torni. Està costant, però jo en alguns espectacles que he anat he vist els teatres plens. Sí, sí, sí, sí, jo també, ho he dit diverses vegades aquí, que em fa molta il·lusió mirar cap enrere i mirar i veure que està el teatre ple, sí. Mira, començaríem a parlar d'una obra que és, diguem que el tema és original, l'estan fent al Teatre Gaudí de Barcelona. Dura més o menys una hora i mitja, més o menys, i s'acaba aquest diumenge, per això ho estic dient, perquè s'acaba aquest diumenge i penso que val la pena. La idea i l'obra està feta per l'Ever Blanchet, que és el que porta al teatre, evidentment. La direcció és de Maria Clausó, que és la seva dona. Tot queda en família aquí. Sí, sí, sí. I llavors, doncs, les persones, els actors que estan són la Sònia Jerez, el Malcolm McCarthy i el Víctor Vidal. I de què va aquesta obra de Te casaràs a Barcelona? Doncs, és un tema que està poc, diguem-ne, poc tocat, eh? Poc explotat, sí. Sí, perquè els protagonistes són l'Ula i el Belbu, que són una parella de Guinea Equatorial, que després, com altres moltes persones, comencen una travessia molt, molt difícil, no?, perseguint un somni. i el Bebu és arquitecte i treballa a la sala de família i seria, doncs, bueno, el cim de la seva carrera, no? D'acord, home, sí, sí. Però un imprevist en la pastera que porta a l'obra, no? Sí, no, a la península, a la patera, eh? La patera que porta a la península, doncs, bueno, li passa una cosa allà i, doncs, fa que la Ula, que és la, diguem-ne, la nòvia... D'acord, la parella, no? Sí, la parella, doncs, la porten a un hospital psiquiàtric. Que és el que passa a la patera. Quina incògnita, eh? Sí, sí, sí. Llavors, penso que és una història, és una història d'amor, evidentment, però, de fons, té el problema, que no és poc, que és justament... No el diem perquè la gent vagi a veure l'obra i ho acabi... Exacte, i després parla d'això, de la dificultat que tenen per arribar a la península, no? La gent que vol venir des d'Àfrica, no? Després tenim una altra... Com és que es deia aquesta obra, Maica? Te casarás en Barcelona. Te casarás en Barcelona, vale. Són tres, tres protes, perquè no he dit que a última hora, en el psiquiàtric... Sí. L'Ula coneix un metge. Ah, vale. I és el tercer personatge de l'obra, vale? Molt bé. Però no explicarem res més. Vale, no, no. Ho deixem així, que la gent vagi si li ha interessat una mica la sinopsis. Exacte. Després podríem també parlar de l'alquimista, vale? Que l'estan fent al TNC. Al TNC ja sabeu que estan fent el... El TNC i el Conway, és veritat, sí. Però no hi ha entrades, vull dir que jo ja ho he intentat. Sí, jo em sembla que ho vas dir ja fa un mes que no quedaven. Sí, sí, per això, que no hi ha manera, no hi ha manera. Bé, doncs al TNC s'estan fent l'alquimista, que és un text molt potent, molt poètic, molt filosòfic. Sí. I és de la Marguerite Lluçernar. Jo me'n recordo que fa anys jo vaig estar també dirigint una obra de la Marguerite Lluçernar a Barcelona. Tenien tots els terets i tenien tot, tot. Estaven assajant i estaven a punt d'estrenar, a punt d'estrenar, s'havien fet els cartells per al Grec, per al Festival Grec, eh? Sí. S'havien fet els cartells, s'havia fet tot i va arribar una carta de la senyora Lluçernar. Sí. Que deia? Proibint que es fes l'espectacle. Per què? Si teníeu els drets? Doncs, jo no ho sé, però no es va poder estrenar i estava a punt d'estrenar, vull dir... O sigui, ja s'havien fet els assajos... Portaven dos mesos assajant, hi havia cinc actrius, boníssimes actrius, alguna d'elles molt famosa, i s'havien fet els cartells, evidentment, estaven dins del Festival Grec, i resulta que, no se sap per què, va arribar una carta de la Lluçernar. Un comunicat. Sí, un comunicat que no es podia fer. Aquesta sí que es pot fer, de fet s'està fent, és una traducció del Sergi Berbell. Sí. Hi ha un repartiment molt bo, el Babu Cham, que és un actor negre, però que porta molts anys aquí a Barcelona i ha fet molt de teatre. Sí. El Francesc Garrido, vell conegut, el Llorenç González, l'Anna Moliné, també, la Teresa Urroz, o sigui, que són gent molt, molt, molt coneguda i que pràcticament tots són amics meus. Llavors, bé, la història de l'alquimista està ambientada al 1500, a Flandes, i és un metge i alquimista en els últims dies de la seva vida, o sigui, un home gran. Jo penso que és molt interessant l'obra perquè recrea, d'alguna manera, una Europa, que, evidentment, una Europa de l'edat mitjana. Sí, home, és al segle XVI. Sí, que està a punt de començar l'era del Renaixement, però que el món que hi havia en aquella època, i està molt ben retratat en aquesta obra, era un món, diguem-ne, que els grans, els que manaven, manaven molt, i els que no manaven, estaven sempre, doncs, en la misèria absoluta. Sí, eh?, aquests dos pols superoposats. Exacte. No hi havia una classe mitjana, evidentment, hi havia encara molts esclaus, i retrata aquesta obra de la Lluçernar, retrata molt bé, molt bé en aquella època, i penso que val la pena d'anar-hi a veure-la. A mi, com que m'agrada tant la història, aniré a veure-la. És una història, ja dic, al Teatre Nacional. Fins quan la fan, mai que ho sabem? Sí, està fins al... Per saber si tenim més o menys marge de temps. Sí, sí, no, no, tenim marge. Mira, podeu anar fins al 25 de maig, o sigui que tenim marge. Bueno, sí, encara tenim sis dies, pràcticament una setmana, sí. Jo penso que, sobretot per la gent que li agrada la història, perdona, he dit, no, està fins al 31 de maig. Ah, fins a... Home, llavors sí, que tenim més dies, sí. No, ara m'he quedat una mica... Estan fins al 31 de maig. A la gent que li agrada dir la història, penso que val la pena, primer, perquè la traducció és del Sergi Berbeil, després perquè la direcció és del Michael De Cuc, que és un gran director anglès, i després perquè el repartiment, que ja ho he dit abans, són gent que han fet moltíssim teatre i són molt bons actors. Per tant, a mi... D'aquells que posis, el que els hi posis, ho fan bé, no? Exacte, sí, sí. I el tema, per mi és molt interessant el tema, la veritat, perquè m'agrada molt la història, i d'alguna manera, doncs això és història, no? Clar. Després tenim el Hamlet. Bé, el Hamlet ho deixem perquè jo m'agradaria anar a veure'l, per això ho he apuntat. I el deixem per si el vas a veure i el recomanes, no? No, perquè està al teatre de salt. Ah. I llavors, bé, potser vaig a veure-ho. Bé. Després hi ha una obra que es diu El desvellament, que ho fan al Dau al Sec, que l'última vegada que vaig estar a veure una obra era la setmana passada, que vam parlar d'això de l'Alceim, te'n recordes? Sí, sí, sí. Doncs ara estarà fins al 23 de maig, el desvellament. D'acord. Que és una obra que també em penso, per mi és interessant. L'adaptació i la direcció és de Lélez a la Vedra. Sí. La interpretació és de l'Anna Sabater, que feia molt de temps que no la veia damunt d'un escenari. I la veritat és que el personatge, o sigui, la protagonista és una dona que explica una mica la seva vida i que explica una mica els seus problemes, no? D'acord. És una, diguem-ne que és una persona honesta, que parla amb la veritat a la boca. Sí. I bé, l'Anna Sabater, que ja he dit que fa molt de temps que no la veia en un escenari, jo la recordo com molt bona actriu. Per tant, pot ser que sigui una obra amb garanties, no? Exacte. Sobretot per això, no? Perquè el director és bo i la persona... i la persona... Després tenim una altra, que la fan al centre de les arts lliures, el que era abans... El Joan Brossa. El Joan Brossa. Sí. Sempre ho recordo, perquè, clar, com que l'hem posat aquest nom tan estrambòtic, no? Vale. Bueno, és d'aquelles coses que a vegades quan ho recordes per el nom que tenia abans o per com sempre la gent ho coneix i la gent ja s'ubica o es fa la idea, no? Clar, clar, clar. Però, bueno, que la gent sàpiga que és aquest lloc. Doncs, estan fent la setena porta. La setena porta és una obra també amb un repartiment de gent que fa molt de temps que fa teatre, la Laura Aubert, Francesc Marginet, la Cinta Moreno i el Manard Tallo, que aquest no el coneixo. La dramaturgia és de la Laura Aubert. Sí. I la veritat és que l'obra està una mica basada en l'obra del Joan Brossa. Ah, d'acord. Estem en el teatre que abans era Joan Brossa i està una mica basada en l'obra del Joan Brossa. D'acord. Joan Brossa era un escritor que tenia molts adeptes, la veritat, i que sabia molt de teatre i penso que valdrà la pena d'anar a veure-lo. La nova adaptació aquesta que es podrà veure és l'adaptació que han fet els Pirates Teatre, que ja saps que és una companyia que està treballant moltíssim. Sí, algun cop l'hem anomenat aquí a l'Espai de Teatre. Són una companyia que tots arrimen la seva feina perquè tot vagi bé. després tenim també a la de Badoc hi ha una obra I serà l'última recomanació que puguem fer, Maica? Encara que segur que ens en quedaran unes quantes, però bé. Doncs mira, no, llavors dic dues ràpides. Si voleu passar-lo molt bé, molt bé, molt bé, molt bé aneu a Victoria que estan fent Xacapunt. Xacapunt es va estrenar l'any passat, em penso, o fa dos anys. Vam parlar aquí i vam fer l'any l'entrevista i tot i és una obra que tota l'estona està sonant la rumba i que la gent surt, bueno, aquí dalt. Emocionadíssima, no? Amb energia a tope. D'energia a tope. I l'estan fent el Victoria ara, que val la pena. I després també hi ha una obra que també m'agradaria perquè el tema és molt, molt interessant, que és El regne de les anguiles. i que parla, i penso que està superbé perquè parla dels nens robats per després donar-los a famílies benestants. És un tema també que no s'ha tractat massa i penso que val la pena també d'anar-hi i escoltar, veure com ho tracten aquesta gent perquè el tema ja dic no s'ha tractat massa. La companyia és l'Animal, la Minimal, que és una companyia que porta tota la vida en el teatre i el tema penso jo que és molt, molt interessant. Molt bé. O sigui que Déu-n'hi-do l'oferta que tenim, Maica. Sí, tenim molta cosa. Gràcies a Déu. I a més a més estan els teatres ben exercits. Molt bé. Que bé. Maica, que passis un cap de setmana, d'acord? Igualment. I ens tornem a trobar la propera, si et sembla. Molt bé. Vinga. Adeu. Adeu. L'essència de Sant Jus la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. Vinga, va, deixem alguns minuts musicals i seguim amb l'entrevista del dia. de la Rambla, de la Rambla, teatres de la Rambla, de la Rambla, de la Rambla, de la Rambla. Me enseñaste que el amor no es una estafa y que cuando es real no se acaba. Intente que no me veas llorar, que no veas mi fragilidad. Pero las cosas no son siempre como las soñamos A veces corremos pero no llegamos Nunca dudes que aquí voy a estar Háblame que te voy a escuchar Y aunque la vida me tratara así Voy a ser fuerte solo para ti Lo único que quiero es tu felicidad Y estar contigo Una sonrisa tuya es mi debilidad Quererte sirve anestesia el dolor Hace que me sienta mejor Para lo que necesites estoy Viniste a completar lo que soy Se nos rompió solo un plato, no toda la bajilla Y aunque no sé ponerla a otra mejilla Aprender a perdonar a estos sabios Que solo te salga amor de esos labios Si las cosas se dan y no se botan Se reparan Los problemas se afrontan Y se encaran Hay que reírse de la vida A pesar de que duelan las heridas Si a entregar entera el corazón Aunque le hagan tal sin razón Lo único que quiero es tu felicidad Y estar contigo Una sonrisa tuya es mi debilidad Quererte sirve de anestesia el dolor Escoltes la Rambla La vida s'enjustenca a través de les zones Quiero cortar el hilo Llorar sin tenerme que esconder Quiero sentir el frío Quiero sentirme vivo Caminar En mi propia dirección Passen 5 minuts A dos quarts de 6 de la tarda Estem encara en aquesta primera hora De la Rambla El magazín de tardes De ràdio d'Esvern I seguirem amb l'entrevista Com hem dit Va, que acabem la setmana De la millor manera possible Ho fem acompanyats I acompanyades D'un duet musical Les diuen Paraíso 33 Són en Borja Ruiz I el Santi López Són de Sant Boi de Llobregat Però cada mes Els tenim actuant Al restaurant Food i Sant Jus Del barri de Mas Lluï Doncs bé Resulta que Paraíso 33 Estrena el nou single Tsunami Aquesta cançó Que estem escoltant De fons I a més a més Els tenim aquí Per celebrar-ho I que ens en parlin Bona tarda Què tal? Bona tarda Hola A veure Fa unes hores Només Podríem dir Que s'ha estrenat Aquest nou single Que sentim de fons Tsunami Nerviosos Per el feedback Per el que Us està dient la gent Familiars Amics Coneguts Seguidors Pues la verdad Que sí La verdad Que Más que nerviosos Emocionados Porque al final Cada vez que sacamos Una canción Es como Ya está Ya está Todo el trabajo Que lleva detrás Es como Uau Ya está aquí Ya está Ya l'hem parit I ya está Ara Bueno Es emoción Es emoción Es nervis Es emoción I Us han dit alguna cosa De moment Als fans O de gent que ho segueix La verdad Que por las redes sociales Está teniendo El feedback Bastante bueno La gente lo está Reposteando bastante Las reproducciones Están ahí Y bueno Familiaria y amigos Como locos Aquest sempre Aquest sempre No fallan No fallan Son los mejores Per quines plataformes Es pot escoltar Pues mira La tenim En realitat En totes Spotify Apple Music Amazon Music Tidal Totes les que Hi ha de música Per què es comparteixen Totes A la vegada O sigui que Per ISO 33 Alguns Bueno Algunes setmanes No sé si són Caps de setmana O més aviat divendres Veniu aquí a Sant Jús A tocar al restaurant Foodies Com va sorgir Aquesta unió Us coneixíeu d'abans O Pues No me'n recordo Com va ser que Vas ser tu Bueno Creo que Nos contactaron No miento Contactamos nosotros Porque vimos unos amigos Que iban a tocar Y dijéramos Buah Estás súper cerca Del San Boy Y bueno Tenían muy buena vibra El sitio Ens agradaba molt O sigui Vam veure uns vídeos Y el puesto era com No sé Y la gent molt maca L'ambient La comida riquísima Todo La comida riquísima Y el ambiente buenísimo Y la verdad Una vibra muy guay Y al final Lo que queremos Y hemos estado teniendo Tot la Bueno Fins ara Fins ara Que Ara quan comença l'estiu Em sembla que fan un break Sí I volen com a septiembre Septiembre, octubre Muy bien Así que nada Parlem del projecte musical De Paraíso 33 Quin Bueno No sé Quin origen té O com us vau conèixer Si ja éreu amics d'abans A començar el projecte musical Com va ser tot? Sí Sí, érem amics Bueno Nosaltres Ens vam conèixer per Instagram És bastant curiós Ostres Sí, pel tema de Bueno De la música i tal Que pujaven covers i coses I vam començar així l'amistat I va ser quan El Santi És d'Extremadura I llavors va ser quan ell va venir Cap aquí a Barcelona a viure Que vam començar a tocar Junts en plan amics Amigos i col·legues i col·legues i aquí i allà festes I tothom ens deia És que és que Teniu que fer alguna cosa Perquè teniu una cosa especial Quan canteu junts Que és bastant particular I a partir d'aquí I vam dir Bueno I si ho provem I vam començar Com a bars Restaurants I això hicimos I així fue I així hicimos Perquè De hecho Jo llegué En plena cuarentena Aquí a Barcelona Jo llegué A finales de mayo Cuando estava la cuarentena De hecho No se podía viajar Ni nada Entonces Me tuve que hacer Algún tegemaneje Para poder venir Pero bueno Soy aquí Valió la pena Valió la pena Y ya te digo O sea Como estaba diciendo Borja Cantábamos Pues con amigos En la playa En todos sitios Y todo el mundo Eso nos decía eso Y decidimos montarlo Y en septiembre Dimos el paso De decir Venga va Nos lanzamos Y aquí estamos Muy bé Y el nombre Tengo curiosidad Paraíso 33 ¿Es algún lloc Concreto? Sí es un lloc Es un lloc Pero que Nostra lloc No Nostra lloc Exactamente Es un lloc Que només Pot anar Qui conecta Amb la música Al final El paraíso Es el puesto On nosotros Ens trobem Sempre que Fem música I sempre que Cantem I es un puesto On On On Ens trobem Nosaltres I la gent Que s'hi fica Perquè moltes vegades Quan Quan ho fem Sentim que la gent Entra al nostre món I llavors És això Nosaltres Ens sentíem Un paraíso I I per això Vam escollir Aquella paraula I I res Lo del 33 És per És perquè Tenim que diferenciar Que fos el nostre Paraíso Perquè el nostre Que ve de diferent Paraíso Són muchos Sí Qual Qual Qual Es el nuestro El 33 El 33 És un tema De numerologia I nosaltres Todos Coincidíem Que el favorit Dels dos Era el 3 El nostre número favorit Ah mira Doncs ja està Ja ho tenim I el significat Que té En la numerologia El 33 Clar 3 i 3 33 En quin gènere musical Us identifiqueu Més O sigui Els vostres temes En quin gènere Es poden Mira Bàsicament És una pregunta Que O sigui Que nos hacen bastante Y yo Yo por ejemplo O sea Me encanta la música Y Y Y no me decanto Por ningún estilo musical Al final No es verdad Al final No es muy llevo No es muy llevo Al final Es nuestro Spotify Que son ya Con esta nación Que ha seguido hoy Son 6 las que tenemos fuera Y cada una Es de un estilo musical Y el por qué La gente nos dice Ay yo conecto más con esta Yo conecto más con la otra Al final Nosotros O sea Conectamos con todos los estilos Y al final Pero bueno Hacemos eso O sea Lo que Lo que nos llega Es decir Este por ejemplo Es un pop rock Que lo que es unami Es un pop rock Tenemos bachata Tenemos más flamenco fusión En el momento Es lo que sale Y así es Sí que podemos decir Que es pop Al final Tot Sí O sea Todo general Va al pop Al final Es un show Bastant comercial Totes las cançons Que fem Es muy comercial Muy pop Muy easy listening Pero sí que tiene Pues una miqueta Guinos A tots els géneres Que Que nos han agradat Durant la nostra vida Nuestra infancia Y vamos tocar una mica aquí Y una mica allá Teniu alguna formación musical Heu estat autodidactes Com ho heu fet això Mitat y mitad Borja si Borja si tiene Yo no Yo no tengo nada de formación O sea Yo lo que Lo que Escucháis Es lo que Encara que no os Sembla A vegades sembla Que sigui al revés Pero Pero porque El Santi Es increíble Té una Uida Increíble Y es muy intuitivo Y O sea Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Lo que Que fort I jo en canvi Si he fet una miqueta Bueno Tampoc gaire cosa També he sigut una mica autodidacta En lo que són Una miqueta el piano I la guitarra Però Després Vocalment Si que he fet Algo de tècnica vocal Algunes classes Si que he anat Alguns anys Canteu els dos Si I toqueu els dos Si bueno Normalment Jo Els instruments Acostumo ser Per Per Composar Ja està Ja està El que toca És Parlem de Tsunami Perquè No sé si El nom té algun significat Per vosaltres Sí Com va sorgir Com us vau inspirar Com va anar Bueno Tsunami Em mira el Santi El Tsunami Neix d'una És una Superació personal Al final Nosaltres O sigui Jo sempre he recordat Quan era petit A mi La música em va ajudar En molts moments de la meva vida Que necessitava Força O necessitava Un empujón O saps Recordo bastantes cançons Que eren així I a mi Em feia molta il·lusió Intentar O posar Algo de la nostra part En fer algun tema Que pogués Fer això A la vida d'algú M'entens Clar Que no sap todo Como canciones Por ejemplo El primer singe Que es Ging Jam Que es como Super happy Como Mensajes super positivos Que també està bien Claro O sea que todo está bien Tot el seu moment Exacto Però aquesta no Aquesta és un moment De superació personal I que t'anima Com a continuar endavant I que tot Tot pot millorar I tot pot canviar I que tot depèn de tu Sempre Saps Clar L'heu tret ara Per algun fet en concret Per què us hi heu sentit Els dos Que passàveu Per algun moment Que necessitàveu També Compondre un tema així O Simplement Perquè Mira O sigui El tema El tema El vam composar Ja fa mesos Però Sí que és veritat Que Ha sortit En un moment Que també Ha sigut bastant crucial Perquè Hem estat parats Uns mesos I ha sigut com Vale Ara Fem Borrón i Quanta Nueva I comencem una nova etapa Llavors Al final La cançó també parla una mica D'això Dels canvis Del moment d'inflexió I era perfecte Perquè Era justament El moment Que estaven vivint Musicalment Així que Sí que té bastant De relació Aquest és el vostre nou single Però Anteriorment També en porteu Uns quants a l'esquena Ens en podeu parlar Una mica També com Quins són I com van sorgir No? Com Parla tu Mira Per exemple El ultimo que sacamos Antes de Tsunami Sí Es Yes You Are Que es una cançó De Bruno Mars Nosotros la hemos traducido Al español Se llama Como tú eres Y Y no solamente Cambiándole Lo que es el idioma Que Bruno Mars Bueno lo hizo en inglés Su idioma Y nosotros la hemos hecho En castellano Y encima le hemos cambiado El género Y le hemos hecho bachata O sea que encima Le hemos dado como El giro sobre el giro Y como Y nada Una canción también Súper especial Sobre todo Por el mensaje tan bonito Que tiene Que es como en plan Quierete como eres Que es lo más bonito del mundo No? Seas como seas Sí Veig per exemple Que teniu una Suposo que es un cantant Que es diuen Manu Sánchez Manu Sánchez Bueno Es el productor Es el productor Ah el productor Vale Dic no sé Potser és aquí Que han fet una col·laboració Sí Es el nuestro Bueno el que El nuestro productor De todas las canciones Que hasta Tsunami Eso Todas las naciones De nuestra primera etapa Digamos Va ser todo tan bell Exacto Sí A la hora de composar Normalment Hi ha algun dels dos Que faci més la lletra L'altre que s'encarregui Més de la música Això ho teniu repartit O simplemente Hay casos y casos Hay canciones y canciones No hay un papel determinado Es como fluye Claro al final Lo bonito al final Que tenemos Es como un tándem Que lo que yo tengo Él no lo tiene Y lo que él tiene Yo no lo tengo Entonces Vale Conecta Conecta O sea Entra bien Y nada Pues al final Él sí que es verdad Que compone más Que escribe mucho más que yo Las cosas como son Y luego lo de la música Al final Como yo soy el que toca guitarra Piano y tal Al final Ahora le pone las melodías Y un poco la musicalidad Él tiene mucha musicalidad Y siempre como que A mí m'agrada Yo las composo Muchas veces las escric Sí Però després Quan li mostro a ell Ell quan les posa Li posa veu Al final Fa que agafi Moltíssima musicalitat I llavors Aquí és quan comença A crear-se tot Saps Molt bé I és bastant guai Al C2 Tenim aquest avantatge Clar exacte I teniu referents És a dir A les vostres llistes Per exemple D'Spotify A quins cantants Grups Podem trobar Bueno És que És tot Tan versàtil Perquè al final Podemos escuchar Es de artistas Locales També Amigos També Cantantes Que tenemos A cantar Con Miley Cyrus Louis Fonsi Que no tienen Una cosa con otra Y grupos Queen Por ejemplo Escuchamos un poco De todo De todo Son molt variats Pero sí que és veritat Que últimament Estén Bastant No sé Pues una mica La música que fa Yatra Sí Aitana Por ejemplo Nos gusta mucho La Rosalía Rosalía Artistas catalanes Artistas catalanes Aquí de la tierra Últimament Hi ha molts catalans A les llistes Sí De totes maneres M'aprofito Per dir Que tenim una llista Que es diu P33 Al nostre Spotify On posem Totes les cançons Que a nosaltres Ens inspiren I ens agraden O sigui Que si la gent No sap què escoltar Allà té una selecció La nostra selecció De les cançons Que a menys A Spotify No? Sí A Spotify Es diu P33 Ah que bé Molt bé Doncs ja mirarem De consultar-ho I després també Jo us volia preguntar Sobre la vostra faceta personal A nivell de compaginar Aquesta banda Més de música No? Perquè jo no sé Si us dediqueu Exclusivament a això Si us dona Bàsicament Per menjar En fi L'acabar el mes O també ho heu de compaginar Amb altres feines O ho esteu compaginant Amb estudis O com us ho munteu? Bueno L'oubo L'oubo Sí Hi ha hagut una mica de tot Al llarg d'aquests Ja són quasi 3 anys Que estem Diguem-nos una mica Treballant en aquest projecte I hi ha hagut moments de tot Ara sí que és veritat Que hem tingut altres feines Alternatives Però ara mateix Amb tsunami Ja et dic nova era Estem intentant anar A un 90% Si pot ser Amb el projecte Amb la música Tocant allà on On podem tocar Per autofinanciar-nos I al final Bueno Ara sí que estem Todos a esta carta Sí Heu posat Toda la carn en la saló No? Amb la música Sí, ara sí Ara sí Però ho hem passat Hem passat per tot Sí I Ja acabarem Amb l'última pregunta Com és el videoclip? Què? I qui surt? Ai, el videoclip El videoclip Jo he suposat Que teníeu videoclip Sí Perquè ara estem Escoltant la música Però És que ens hem fet Els interessants Sí El videoclip Saldrà la setmana que viene El viernes Ah Que encara no ho hem publicat Exacto No hemos dicho nada O sea Esto está en primicia Está sonando en primicia Que sale la setmana que viene Exclusiva Exclusiva La hora La hora Lo dejamos para Para los últimos días Decirlo Vale Para que estéis espectantes Ahí en el Instagram Y en redes sociales Pero sí Tiene un videoclip Bastante chulo Con un mensaje Bueno El mismo mensaje que tiene Pero Contado de hacer otra visión Es curioso Hay que decir Y quien sale Es también bastante particular Así que os animamos Lo dejamos así En su clase Para que la gente lo vea Ostras Quina Ai Ara Ens hem deixat així Amb ganes Clar Clar S'ha de hacer una mica I después de la setmana Que veiem el videoclip Tindrem més novetats De Paraíso 33 Esteu treballant Amb més projectes No fa falta que concreteu Perquè ya sé que tot Pero bueno Me muero de ganas De decirlo Pero no No puedo No es pot Pero Pero sí Sempre estem treballant Porque es que La música La industria de la música Ara O sea Has d'estar treballant Tot el temps Porque va Molt de pressa Va molt ràpid Y si no Te quedas fuera Es así I si no estàs a les xarxes No existeixes I si no surts a tocar Ningú t'escolta I si no Però sempre intentem Perquè a vegades La xer Tenim artistes i tal Que ho veuen D'una forma molt negativa I nosaltres sempre Som bastant Resilient De donar-li la volta a les coses I dir Vale La música va ràpid Doncs ens ho prenem Com un reto Saps Com una superació Clar Hem de fer Més oportunitat De fer millors cançons I de créixer Al final Això també Se trata De adaptarte A los medios De que vale que jarte La música va seguir yendo Al ritmo que va O sea De nada vale que diga Va de prisa Buah Que mal No O tiempos pasados Fueron mejor A nosaltres ens agrada Como un reto I sí Per suposat Per suposat que ve més música Sí I tornarem a sorprendre Sí Que fort Que fort Sí A veure Ens falten Tenim alguns minutets encara Si voleu tocar alguna coseta Aquí en directe Sí I veig que heu portat Ja que heu portat la guitarra Ja que heu portat la guitarra Clar Exactament Ho podem aprofitar No Sí Sí La tsunami La sentíem al principi de fons Però Per què hem anat posant Des de la llista Alguns temes Com per exemple Estic llegint A veure Otra dimensió Ja es deu a jugar La versió en castellà Que també la van fer Yin Yang Per exemple Bé Em sembla que ja els tenim Més o menys preparats Sí A veure Farem un trocet Allà vore'ns de El que vosaltres Volgueu Ja que avui és el dia de tsunami Sí Vale Va Ja que avui ser l'estrena Oh i tant Oh i tant I para todos vosotros Vosotras Y vosotres Un besito Grande Para Iso 33 Vámonos Quiero abrirme Camino Quiero cortar El hilo Y llorar Sin tenerme Que esconder Quiero sentir El frío Quiero sentirme Vivo Caminar En mi propia Dirección Y habrá que sopla El viento Más contento A mi favor Quise mirarte Con la ira Pero no la encuentro Parece que pasó El vaso El vaso se llenó Finalmente cayó Rompió en tsunami Que arrasó Con todo Mi sentir Mi sentir En guerra Olvidó Quién era Te canté Hasta quedarme Sin vos Escuché Al tiempo No encontré Remedio He cerrado Este capítulo Sin ti Y ahora Y ahora que sopla El viento Más contento Más contento A mi favor Quise mirarte Con la ira Pero no la encuentro Parece que pasó Parece que pasó El vaso se llenó Finalmente cayó Rompió en tsunami Que arrasó Parece que fue ayer Que ella no es poder Que ella no es poder Me quedo con la magia De habernos visto Crecer Parece que pasó El vaso se llenó Finalmente cayó Rompió en tsunami Que arrasó Parece que pasó El vaso se llenó El vaso se llenó Finalmente cayó Rompió en tsunami Que arrasó Mis miedos Que encendió Gran fuego Y todo Todo cayó Bueno Gràcies Molt bé, no? Muchas gracias Guau Teniu un directe molt xulo també Sí, de verdad Moltes gràcies Home, que això és de valorar Perquè se sent la música I dius Vale, la música està bé Però després quan els artistes Fan un bon directe També es valora Perquè si no després Compres entrades Vas a un concert i dius Però veia patata Però escolta'm No, no Home, i a més aquí Amb unes dobles veus Així empastades Que bueno Una bogeria Que guai Moltes gràcies Molt bé, molt bé Moltes gràcies Doncs moltíssimes gràcies Per haver passat aquests minuts A Ràdio d'Esvern La ràdio d'aquí de Sant Just Tindreu un lloc Sempre que vulgueu promocionar També algun altre tema O més cançons Més projectes Que aneu traient Que als artistes locals També se'ls ha de donar veu I també se'ls ha de donar Un espai Perquè tothom Té el seu principi Sí, exacte I tothom ha de tenir també La seva oportunitat Per tant Moltíssimes gràcies Als dos Per haver-nos oferit aquí A aquest mini concert Eh Moltes gràcies I res més Que us vagi molt bé Bon divendres I bon cap de setmana Moltíssimes gràcies Adéu Més aviat Més aviat Doncs ja ho heu sentit Eh Aquest nou tema Tsunami De paraíso 33 A més a més El podeu sentir Per les diferents plataformes La primera que entreu Spotify O per exemple També aquí El tenim obert A Youtube Premium Que també Per exemple També està I els podeu anar seguint També a les seves xarxes socials Home Instagram Segur I de més Ara mateix Res Falten un parell de minutets Fins que toquin Les 6 I passarem A Catalunya Ràdio El vaso se llenó Finalmente cayó Rompió el tsunami Que arrasó Parece que pasó El vaso se llenó Finalmente cayó Rompió el tsunami Que arrasó Mis miedos Que encendió Gran fuego Y todo Todo cambió Quiero abrirme Camino Quiero cortar El hilo Llorar Sin tenerme Que esconder Quiero sentir El frío Quiero sentir Vivo Caminar En mi propia dirección Y ahora que sopla El viento Más contento A mi favor Quise mirarte T'he dit que no em venia d'agost Ja, però mira com estic Ara no em pots demanar que pari Cari, qui t'estima et farà plorar Mira, la nova cap de màrqueting Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta Deixa'm estar pesat Ui, ui, ui Mira que exagerada Tia, que només t'he fet una broma Tampoc has d'estar bona Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties Prou violències masclistes Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives No ho són No hi contribueixis Departament d'Igualtat i Feminismes Generalitat de Catalunya Sentiu És la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós Benvinguts, convidat i amanitat Benvolguts, viatges, història Bentrobat, cultura Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats Aquí, a Ràdio d'Esbert Bona tarda, us informa Kilian Sabrià El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat de bona notícia la resolució de l'ONU que censura Espanya per haver violat els drets polítics de Carles Puigdemont al suspendre la seva condició de diputat quan va ser processat per rebel·lió sense esperar una condemna És una bona notícia, per tant, que des del punt de vista internacional anem acumulant victòries i anem acumulant raons per denunciar les actuacions repressives de l'estat espanyol i aquesta bona notícia ha de servir per corregir la mala notícia és que malauradament la repressió continua quan hi ha gent amenaçada de tornar a presó o malauradament encara tenim companys i dirigents a l'exili La vicepresidenta primera del govern espanyol, de Pedro Sánchez, Nàdia Calviño havia fet abans, al matí de Catalunya Ràdio, concretament la seva pròpia interpretació de la resolució de l'ONU que és que Carles Puigdemont el que ha de fer, diu, és tornar a Espanya anar a Espanya i posar-se a disposició judicial Notícies breu, Sergi Molero Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes per una agressió sexual a una dona a qui haurien posat una substància en una beguda en una zona lúdica de Terrassa i a qui més tard van violar en un habitatge Els fets van passar dissabte passat quan la noia estava de festa i presumptament algú li va posar una substància a la beguda que la va deixar en un estat de semi-inconsciència Més tard la víctima va ser agredida sexualment En la seva denúncia la noia sosté que no va ser una agressió grupal i per això els Mossos investiguen quin dels dos detinguts va ser l'agressor D'altra banda, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha detingut un home que hauria agredit sexualment una noia en un hotel del barri del Raval L'Ajuntament de Tarragona sanciona amb 250.000 euros l'empresa de recollida de la brossa per haver barrejat els envassos amb els residus de rebuig El consistori diu que Fomento de Construcciones i Contrates ha reconegut els fets Tarragona, Ricard Boigues Bona tarda, el ple municipal ha ratificat la sanció de 250.000 euros després de rebutjar les al·legacions de l'empresa El regidor de neteja Jordi Fortuny diu que van actuar amb mala fe en un barri com el Serrallo Pioner la ciutat en el sistema de tancament de contenidors Els equips tècnics han estat nits senceres seguint camions fotografiant i filmant els fets L'empresa en cap moment ens ho va negar Ricard Boigues, Catalunya, Ràdio Tarragona Rússia declara l'ONG ecologista Greenpeace una organització indesitjable La considera una amenaça per l'ordre constitucional i també per a la seguretat del país La decisió l'ha pres la Fiscalia en considerar que l'ONG va en contra dels interessos dels russos sobretot pel que fa als projectes energètics desenvolupats des del Kremlin Se l'acusa també de dur a terme campanyes de desprestigi i d'intents d'ingerència en assumptes interns del país L'Organització Mundial de la Salut l'OMS ha renovat les seves recomanacions sobre la composició de les vacunes contra la Covid-19 i recomana a les farmacèutiques que se centrin en les variants predominants en aquests moments El grup tècnic assessor de l'OMS sobre la composició de la vacuna contra la infecció confirma que les versions actuals del virus s'escapen a l'acció d'aquests fàrmacs que tot i això continuen protegint contra una malaltia o una afectació greu Trànsit, Celia Quintana Bé, doncs congestió encara totes dues rondes de Barcelona hi ha cua compacta a la ronda a dalt de Diagonal a Horta i a la ronda litoral de Zona Franca a la Barceloneta i de Fòrum a Bonpastor tot sentit Trinitat a l'autovia 2 s'aturen a Cornellà més en una collbató hi ha hagut un accident i a Òdena una altra col·lisió tot sentit Lleida la B30 a Barberà sentit Sud i Cerdanyola sentit Nord pot a nord des de Santa Coloma i la C58 d'entrada a Barcelona 3 quilòmetres a la C60 Argentona sentit Mataró la C31 de Palamós a Montràs al Baix Emporda per les obres C65 aturada a Salt C63 uns 3 quilòmetres a Lloret de març sentit Sud la C32 autopista Almeresma a Tordera en direcció cap a la G600 plena Bassà i la C31 de Vilanova fins a Covella sentit Sud Celia Quintana, Catalunya Ràdio Equip Viari Esports Marta García en joc la primera semifinal de l'Eurolliga de bàsquet que disputen l'Olimpiakos i el Mònaco a la mitja per just quan comença el tercer quart domina l'equip francès per 31 a 41 el partit el podeu seguir en el canal exclusiu digital de la web pilot de Catalunya Ràdio i a les 8 segona semifinal Barça-Madrid El tot gira, començarà 15 minuts abans en l'antena de Catalunya Ràdio per fer la transmissió d'este partit Ona Carbonell ha anunciat la retirada als 32 anys i després de guanyar 23 medalles mundials i dos d'olímpiques entre d'altres Xavier Nandès qualifica Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers 98.1 Bloc d'informació electoral Esquerra Republicana Som la transformació que necessita Sant Just Volem un poble on les persones siguin l'eix central de totes les polítiques Un Sant Just viu, actiu, solidari sostenible i feminista amb oportunitats tant pel jovent com per la gent gran Volem un ajuntament que gestioni bé els serveis públics la mobilitat i la neteja que promogui el potencial de les nostres empreses i comerços Volem una cultura participativa oberta i inclusiva Sant Just és l'indret ideal per fer realitat els nostres somnis Un poble on volem que no només hi dormis sinó que també hi visquis Sumat al projecte de transformació social republicà i feminista Vota Sergi Seguí i l'equip d'Esquerra a Sant Just d'Esvern Som, Som, Som, Catalunya Republicana Som, Som, Som, Catalunya Republicana Bloc d'informació electoral Per un Sant Just en positiu Proposem 260 pisos de lloguer assequible 40 dels quals seran per gent gran el segon mil·lenari Adaptarem la xarxa d'equipaments a la ciutat dels 20.000 habitants El nou pavelló La segona escola Bressol El teatre Taneu L'ampliació del CAP I el nou institut escola Proposem un Sant Just inclusiu amb beques extraescolars pels infants amb capacitats diverses Millorarem la seguretat ciutadana una gent cada 500 habitants és a dir, més recursos humans i tecnològics I millorarem la mobilitat sostenible entre Sant Just i Sant Joan amb el pont de la B23 I entre el barri nord i el Canigó amb dos nous ascensors Soc en Joan Bassaganyes i Camps candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya i aquests són els meus compromisos per Sant Just Bloc d'informació electoral Diuen que estem en un moment de transformació i que ara és el moment que les persones tornin a ser el centre de la política I sí, ara és el moment que tu siguis el protagonista de Sant Just I des d'endavant Sant Just ho tenim molt clar Som el primer partit polític fundat a Sant Just per gent de Sant Just per gent lliure i independent com tu I ho tenim molt clar Volem que Sant Just sigui un poble segur i familiar on tu puguis tirar endavant el teu projecte de vida Volem que Sant Just tingui un desenvolupament local i econòmic que ens permeti mantenir la singularitat de Sant Just i també puguem aprofitar les oportunitats que ofereix el futur Ho tenim clar Volem que Sant Just sigui el Sant Just dels detalls el que ens enamora el que ens dona benestar el que ens fa sentir com a casa Soc Laia Flotats candidata a l'alcaldia de Sant Just per endavant Sant Just i com a futura alcaldessa compto amb tu per fer tot això possible Compto amb tu per tirar endavant Sant Just perquè tu també tiris endavant Vota endavant Sant Just perquè votar endavant Sant Just és votar-te a tu mateix Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda Comencem amb l'actualitat Sant Just us informa Mariona Sales Vilanova Aquest diumenge 21 de maig es durà a terme la novena edició de la cursa d'IRT Guàrdia Urbana Diagonal la qual implicarà un tall a l'Avinguda Diagonal de Barcelona Aquesta activitat esportiva de gran envergadura requerirà la restricció de trànsit i afectarà el servei de transport públic a la zona El tall a l'Avinguda Diagonal tindrà lloc des de les 5 del matí i es mantindrà fins a la finalització de la cursa que està prevista a les 11 aproximadament Durant aquest període les línies de transport públic M12, M14 i E30 veuran afectada la seva operativitat i no circularan per aquesta via Per a més informació sobre les línies de transport afectades i les rutes alternatives disponibles es recomana consultar a les comunicacions oficials de l'Ajuntament de Barcelona i les companyies de transport Avui hem tingut a Ràdio d'Esverna Marta Malaret membre de la Junta de l'Ateneu de Sant Just per parlar sobre la festa major de l'Ateneu que tindrà lloc al cap de setmana Que bé, del 26 al 28 de maig l'Ateneu oferirà una gran varietat d'activitats i espectacles per a tots els públics Malaret forma part de la nova Junta de l'Ateneu que va agafar les rendes de l'entitat el passat març del 2022 Per tant, és la segona festa major que organitza Ha volgut destacar que des de la Junta tenen la voluntat d'obrir l'Ateneu a tots els sants justencs i sants justenques que se sentin que és un lloc obert no només per la gent que forma part de l'Ateneu L'Ateneu, amb més de 100 anys d'història i 15 seccions diverses té l'objectiu de ser un referent cultural per al poble Malaret ha subratllat que l'Ateneu busca oferir propostes de qualitat per als sants justencs i sants justenques i que, amb moltes altres propostes que ofereix el poble no cal sortir de Sant Just per gaudir de la cultura Entre les propostes destacades de la festa major es troben l'espectacle familiar Tomàquet Music Show el monòleg El peix daurat la presentació del llibre L'estat d'exili i l'espectacle La nena dels pardals guanyador de diversos premis podeu consultar el programa complet de la festa major a la seva pàgina web ateneudesbern.cat Continuant amb les entrevistes al cap de llista dels grups municipals que es presenten a les pròximes eleccions del 28 de maig avui hem tingut a Ràdio d'Esvern Aleix Abadia cap de llista de la CUP Sant Just L'alcaldable torna a ser cap de llista malgrat haver anunciat prèviament que no ho seria atès que les circumstàncies ho han requerit però ha explicat que durant la legislatura hi haurà més d'un relleu del cap de llista buscant desafiar la concepció tradicional de la política i prioritzar els interessos de la comunitat per sobre del benefici personal Abadia se sent orgullós de l'equip que forma la candidatura de la CUP afirmant que són persones implicades tant en la lluita política com en la vida del poble El candidat ha fet una valoració de la passada a la legislatura Ha començat ha comentat que la CUP Sant Just ha intentat trencar amb el règim polític existent i ha presentat diverses mocions en temes com l'emergència climàtica el suport a l'Espai Lila i altres de caràcter antifeixista Referent a això i pel que fa al futur de Sant Just Abadia ha explicat que la CUP proposa mesures com les municipalitzacions de serveis la democràcia directa la transparència i la defensa del territori Creu que cal realitzar canvis estructurals per planificar l'economia i distribuir la riquesa de manera més equitativa argumentant que aquestes qüestions també són de competència municipal podeu escoltar l'entrevista completa al canal de YouTube de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara Fins ara Tenim l'espai just, el que no saps, a aquesta mateixa hora. Bé, la setmana passada celebravem la secció amb en Março, que li obro ja els micròfons. Março, què tal? Molt bones, què tal? Com anem? Bé, molt bé. Celebravem, com dèiem, el programa amb el poni pisador. Correcte, correcte. Vull dir, m'ho vaig passar molt bé. Va ser una entrevista que, bueno, crec que va sortir molt rodona. A tothom li va agradar molt i els del poni estaven encantats. Per tant, jo també, que són uns grans, aquesta gent, i s'ho mereixen tots. Són uns gegants. Per cert, com veus això de la política últimament? Molta feina, he vist. Doncs, a veure, no sé com dir-t'ho. M'estic de política, sí, bastant saturadeta. Però, bueno, és l'època, són eleccions cada quatre anys. Totalment. I és el que toca. És el que hi ha, exacte. Cada quatre anys. Totalment, totalment, totalment. Què portem avui, Março? Què portem avui? Doncs, mira, avui, tenint en compte que això, que els últims programes de la secció, entre la revisió d'aquests diferents músics morts per culpa de les drogues i l'entrevista amb en Miquel Llamartí del Ponipessador, doncs necessitem ja tornar a la secció de sempre. Correcte. Una miqueta tornar al que ja estem acostumats a fer. A l'essència. A l'essència. Just el que no saps. Correcte, correcte, correcte. És per això que avui us parlaré d'un pintor sobre el que, bueno, com a historiador de l'art he llegit bastant, realment, he treballat bastant. De fet, aquesta serà la primera secció de tot el que portem de programa que tractarà sobre un pintor espanyol nascut a mitjans del segle XVIII, en aquest cas. D'acord. Concretament, és de Fuente Todos, a la província de Saragossa. Per molta gent serà conegut com el creador dels capritxos, els desastres de la guerra, els disparates, la maja vestida i la maja desnuda, el 2 i el 3 de maig de 1808, o el Saturn devorant els seus fills. Però el seu nom, real, era Francisco José de Goya i Lucientes. Toda, toda, toda, te necesito toda. Entens per què fico aquesta dançó? La veritat és que no massa. És molt fàcil. Goya, Goya, Goya, te necesito Goya. Ah, vale. Xistet dolent, el canto. Sempre. Bueno, bueno. Sempre s'ha de ficar Xistets dolents per a algun lloc. És que he vist que l'autora Gessolín de Ubrique i dic... Sí, no, res a veure. De fet, no, és que aquesta secció de la música serà molt ràndom. Si no... També tornarem a l'Espanya Profunda d'aquí a una estona, ja veuràs, ja veuràs. Vull dir, comencem amb la Pol Cadurs, Correcte. Sí, hi ha canvis d'estils, ja t'ho prometo jo. Vale. En fi, aquest protagonista, el nostre protagonista d'avui, va néixer l'any 1746 en el poble de Fuente Todos, tal com he dit abans. La seva família pertanyia a la classe mitja, però tenia un fort lligament en família de la burgesia. Per tant, guai. De fet, el seu avi era notari en el seu moment, la qual cosa doncs ja donava una certa categoria social. El pare, però, era més vinculat al món artístic, era deurador, i això feia que al nostre Fran se li faciliteixin les relacions laborals i tingués en general el món artístic ben a prop. I sí, aniré dient-li Fran a Francesco de Goya, perquè és que si no he de fer tot el nom i al final, doncs, la major part de la secció serà... Amic Fran. Amic Fran. Col·lega Fran. Molt bé. No és un cani, no és un pinta, no, no, no, no, és el Fran, Francisco de Goya. Vinga. Malauradament, quan tenia 10 anys, havent començat ja els seus estudis inicials, la família va patir certes dificultats econòmiques i es va veure obligat a deixar els estudis per començar a treballar i portar un sou a casa. Bueno. Aquest personatge sí que podria ser d'aquells avis que et diuen que a la teva edat ja treballaven. Sí. Eh, bueno, si comences amb 10 anys... Home, és que amb 10 anys és explotació infantil directament. De debò, m'imagino a un senyor gran cridant en una classe de primària i tot de nens plorant allò. Ja, a la vostra edat ja treballo! I tot de nens plorant i portant un drama espectacular. En fi, en qualsevol cas, això ens explica que l'aprenentatge de Goya fos lent i que coneguem poques obres seves de la seva primera etapa de vida, diguéssim. Vale. Sí que sap, però que amb 17 anys, el 1763, es va presentar el concurs de pintura a tercera categoria de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando, tot i que no va rebre ni un vot per part del jurat. No? Primer concurs al que participa, fora, a la primera, ni un vot. Al cap de 3 anys, ho torna a intentar, però ara a la convocatòria de la primera classe. El premi suposava l'obtenció d'una beca de formació artística a Roma. I què va passar? Què va passar? Ara què toca? Bueno... Doncs tornar a perdre. Nena va dir, algun desastre, alguna mala notícia... Sí, sí. Torna a perdre, correcte. És que torna a perdre, no? Torna a perdre i guanya el pintor i gravador Ramon Balleu, familiar llunyà i amic i futur cunyat, de fet, de Goya. De fet, serà aleshores quan Goya s'acostarà cada cop més a la família Balleu i es convertirà en deixeble d'un germà de Ramon, que es diga Francisco Balleu. Havent vist els dos intents fracassats d'obtenir aquesta beca i de guanyar el premi de tot això, perquè era el premi això, marxar cap a Itàlia a estudiar, decideix que és un viatge indispensable, que s'ha de fer sí o sí, si ets un bon artista, i s'aniva amb els seus propis mèrits, directament, l'any 1770. Torna un any després, havent après una borrada, la qual cosa ens demostra, amb el fet que rebrà una bona mà d'encàrrecs des de Saragossa i rodalies per pintar murals en esglésies i capelles. Clar, s'aprèn molt allà. I rodalies, eh? I rodalies. M'ha encantat el terme de rodalies, eh? Ho apliquem als trens, ho apliquem a Goya, ho apliquem a tot. Sempre, sempre, sempre. Bueno, doncs això, tot el que hi havia al voltant de Saragossa, doncs, va començar a contractar-lo per fer diferents obres, i això perquè tenia un mèrit que ja venia des d'Itàlia, perquè havia començat a fer sospinitos, diguéssim, perdó. Les primeres primeres coses. Aleshores, ens trobem en una etapa de la vida de Goya, marcada per una activitat molt intensa, realment, i pel seu matrimoni amb José Faballeu, germana de Ramon i Francisco, i amb qui Goya tindrà sis fills. Ara, el nostre Fran ja és el pintor amb més reconeixement dels que treballen a Aragó, i això arribarà, doncs, a oïdes de la corta espanyola, i acabarà sent cridat a Madrid l'any 1775 per treballar com a pintor de cartrons per a tapissos. Money, money, money, must be funny in the rich man's world. He dit això dels cartrons per a tapissos. Sí, vale. Bé, ara veureu per què he ficat aquesta cançó, però explico primer el dels cartrons aquests. Una de les tècniques per crear una imatge en un tapís és calcant una pintura prèvia. Ah. Per tant, que hi hagi un tracte a pintors que fessin aquestes imatges inicials, per dir-ho d'alguna manera. Curiosament, de fet, els tapissos, en aquella època, estaven molt més ben valorats que les pintures, en general, no sempre, però en general sí. I el sou dels tapissers era molt més elevat que el dels pintors. Hòstia, o sigui, bueno, clar, és que si feien la silueta inicial... Exacte. Això no li acabava de molar el nostre protagonista, el nostre Fran. No, clar, era pintor. Clar, clar, ell era pintor, i això... Ell mateix ja es considerava que era un crac, era un màquina, era el millor de tots, i no estava d'acord amb aquesta situació del cobrament que els tapissers. Òbviament. A més a més, era molt i molt garrepa. Vull dir, per això fico també que estava... Un ratillo o què? Sí, molt, molt, molt, molt, molt. Hòstia. Era una de les característiques que es veu que més el definien, per dir-ho d'alguna manera. Com més entens, diuen que més... Exacte. Com més diners... Bueno, per això hi ha aquests milionaris que són els més rics del món, és perquè no deixen anar la pasta fàcilment. No, no, clar. Clar, exacte. Tot i així, també és lògic que Goya pensés que era el millor, perquè és que ho era, de fet, clar. La seva precisió en les pintures va provocar queixes, les queixes dels teixidors, que no es sentien capaços de representar tots els detalls que l'artista introduïa a les seves obres, especialment el que fa a efectes lumínics. És a dir, ell feia la pintura i llavors li deien, ah, no, és que clar, perquè fas això tan complicat i això no ho puc fer amb el tapís. Goya diu, t'aguantes, no vols cobrar més? Et fots. Doncs t'ho fas tu, exacte, exacte. Clar, no, no, havia de ser una cosa espectacular. Sincerament, jo crec que veient això del salari que tenia, ja anava per tocar els nassos una mica, ja anava per dir, ah, sí, sí, sí, molt bé, va, vinga, ara ho farem així. Anem a tocar la moral. Exacte, anem a tocar la moral. L'activitat de Goya per a la reial fàbrica de tapissos es va prolongar durant més de 10 anys. La realització d'aquestes obres, per fer els, bueno, aquestes obres als cartrons, per fer els tapissos, les va anar també compaginant amb altres encàrrecs, sobretot de caràcter religiós, i molts retrats, moltíssims retrats, incomptables retrats. Hosti tu, veiem en quina mandra, no, haver de fer, bueno, no ho sé, però... Sí, a mi és una part de l'altreista que sempre em cansa bastant, el fet del retrats, però bueno, a veure, no són incomptables, perquè evidentment hi ha un número definitiu, però era una borrada, va fent moltíssims retrats, i ens seguirà fent durant tota la seva vida. Anirem veient diferents etapes de la seva vida com a pintor, i retrats ens seguirà fent sempre, sempre, sempre farà retrats, sempre, sempre, sempre. Amunt, amunt, amunt, retrats. Aquest era un moment de plenitud artística i de triomf personal per Goya. El desfogament econòmic li va permetre, doncs, ajudar la seva família a Saragossa, que tenia els problemes, a més a més, assistia a festes i viatjava a València perquè s'ha ànex a l'albufera. Ai! Ànex a l'albufera, concretament, eh? Concreta, concretament, exacte. Ànex a l'albufera. Totalment. Que s'ha ànex a l'albufera. A finals d'any, però, va viatjar a Sevilla, i va caure greument malalt, però molt malalt, molt, molt, molt, molt, molt. El març del 1793 va començar a millorar, però la malaltia li va deixar com a seqüela una sordesa de la que ja no es va recuperar mai més. I que va corrompre molt el seu caràcter. Vull dir, Goya es va convertir en escruig de l'avi garrepa, diguéssim. Hi ha moltes teories sobre quina va ser aquesta malaltia que va tenir. Les més probables, hi ha teories, són Saturnisme, Sifilis, Síndrome de Susec, Síndrome de Cogan o Malària. Però, no, s'ha pogut dir, hi ha moltes opcions. Home, però, tot el que has dit, o sigui, va ja a quadro, no? No pinta bé, no pinta bé. Des de l'ou que no pinta bé. Els seus símptomes, descrits per ell mateix, de fet, tenia bronzits, al·lucinacions acústiques i visuals i pèrdua de coneixement. Ell mateix ho havia escrit en cartes, que els símptomes que tenia eren aquests, principalment. Sembla ser que li van aplicar fins i tot un tractament d'electroteràpia durant el 1794, que no li va servir de res. Però vull dir, a veure, si els de què es feia el segle XX, els tractaments aquests d'electro... com ho he dit, això? Què hi ha, el segle XVIII? Era el 1700? El segle XVIII, és que no m'ho he ni imaginat. Si el XX era terrible, el XVIII, no, és que de debò, per flipar. Però, vull dir, és que, bueno, no sé, electroteràpia, el 1794, agafa't el que podies dir. Sí, a més, havia de fer poquet que estava en actiu aquest tipus de teràpia. De rates a golla. Sí, totalment. La rata de golla. Parlant de rata, cançó de rata blanca. He posat aquesta cançó, és d'un grup que es diu Rata Blanca, que aquesta cançó és la leyenda de l'ada i el mago, i és un grup que fan una cosa molt folclòrica, parlant sempre de mitologia, bruixes, etc. D'acord. Per què? Doncs perquè ara ens ficarem a veure una part de golla que és molt interessant, i és que a partir d'ara golla farà tot el possible per crear obres alienes a les obligacions que li donaven com a encàrrecs de l'acord, val? No vol seguir fent, a part del que fa, vol fer alguna altra cosa que no siguin retrats, només, i coses similars i paisatges i escenes bucòliques. Vol experimentar, no? Exacte, vol canviar. Voldrà fer l'obra que a ell li vingui de gust. Un exemple d'aquest fet es troba amb Los Caprichos, una sèrie de 80 gravats que tracten la bruixeria, com deia, que també es veuen moltes obres seves de l'època, com a la Quedarre, que en va fer un parell d'altres versions, bueno, diferents obres de bruixes, però també la prostitució, l'anticlericalisme, a la Inquisició, denúncies a crisis socials, la superstició, la incultura, els vicis, etcètera. Va fer una crítica, que en altres paraules podríem dir com una reflexió sobre tots els aspectes socials i culturals del seu temps, però de forma sarcàstica. De fet, hi ha hagut qui ha definit la pintura de Goya com una pintura centrada gairebé en l'humor negre. Era una cosa molt fosca, que intentava ser còmica, però una crítica molt bèstia, i que arribava a això, aquest sarcasme tan visceral que podia arribar a tenir Goya. condemna molt fort a la societat. En les seves obres no hi ha consol pels marginats, com si que passaven les novel·les i gravats de l'època. És a dir, tot ha de ser terrible i que no hi hagi canvi, no hi hagi esperança, tot és terrible i dolent. Estem en això. En aquest punt, no? En aquest punt, correcte. Aquestes imatges, amb aquest caràcter tan terrible, s'accentuen amb l'arribada de les tropes napoleòniques a la península. i llavors crea una altra sèrie de gravats titulada Los desastres de la guerra. Que no és altra cosa que un compendi d'imatges macabres i molt pertorbadores sobre els estralls d'aquest conflicte. Clar, ell és un tio que ja no vivia content amb la malaltia que tenia, que s'havia mig curet però que estava sordo, estava fins als nassos d'haver de fer sempre el mateix perquè li deien els de l'acord i tot això, i ara arriben tropes que venen a invair i a rebentar-ho tot. O sigui, un panorama bastant desolador. Bastant, bastant terrible, sens dubte. Sens dubte que era bastant desolador, és la paraula correcta. Fluixet, no? Exacte. Va ser un moment especialment crític. Tot i així, Goya no va perdre mai el càrrec com a pintor d'acord. Però clar, és que anem a veure, no oblidem que el germà de Napoleó, conegut com a Pepe Botella, va manar a Espanya durant cinc anys. O sigui, sí, sí, moltes desgèdies, molt el que tu vulguis, però no perdem de vista la pela. No, no. Perquè això és de jugar a dues bandes. Home. Una mica. Si pintes per un race, però quan se'n van pintes pels altres, què? Ah, ah. Això, a veure, Goya. Això encara passa, eh? Això encara passa. Sí, això encara passa des... Sí, bastant, bastant, bastant. No ficarem noms. I seguirà passant, seguirà passant. En fi, ens sabem molt poc d'aquesta etapa, realment. Sabem que la seva dona mor, i ell s'enamora i acaba convivint amb l'Eocadia Zorrilla, amb qui hi ha teories que diuen que va tenir una filla. Sembla ser que podria ser de l'exmarit de la Leocadia, aquesta filla... Però tenia altres fills, no, Goya? Tenia sis fills més. Tenia sis fills més. Tenia sis fills més. Un altre. Però es diu que aquesta podria ser filla directa, o almenys fillola. No la sap. No la sap. Deixa'm ho xernicònic. Deixa'm ho xernicònic, però ningú ho sap. Atenció al dató que ve ara. Goya tenia 59 anys quan es va conèixer amb Leocadia, que en tenia 16. Ja t'ho deia. Aquesta cançó és 16 anys de Julio Iglesias. Per què Julio Iglesias? Perquè he buscat 16 anys. És que avui volia fer que la de 15 anys tiene mi amor, però, clar, era 15. Llavors ja no... No, no, no quadrava, no. Llavors he buscat la Leocadia Zorrilla i he mirat... A veure si quan es van conèixer tenia 15 anys i molts dies, però no, eren 16 gairebé 17. Però bé, en qualsevol cas, Goya tenia 59 anys i aquesta noia 16. Quan es van enamorar. Sí, sí, o sigui, podria ser perfectament el seu pare. I està el seu avi, per l'època, vull dir... Sí, clar, per l'època el seu avi, també. Per l'època el seu avi. Sí, no, no. Mare meva. A més a més, doncs anem a seguir amb això. La situació de Goya, després de la restauració absolutista, era delicada, bastant delicada. Clar, si pintes retrats per generals i polítics francesos, revolucionaris i tot això, i també, fins i tot, pel rei Josep I, el PP Botella, i ara tornant els altres, tens la situació complicada. Molt. Tens la situació molt complicada. Tot i així, per congraciar-se amb el règim de Ferran Seté, va pintar quadres que s'han de considerar patriòtics. És a dir, per dir, no, realment, era perquè em van obligar, però anem a fer... Són molt patriòtics, realment, sí, sí, sí, totalment. Alguns d'aquests quadres són el 2 i el 3 de maig de 1808, aquests quadres tan famosos, que és que és això, vull dir, no m'estranya que no es feiessin d'aquest senyor. És un venut, un venut molt fort. Un venut, bueno, no va per interessos, no? Totalment per interessos. Vull dir, no tenia allò de reparos. També és complicat, perquè també és això, es diu que era molt espanyol, però, clar, llavors va pintar pels francesos, però potser estava obligat, perquè, clar, també nega-t'hi. Nega't a un invasor a dir-li, no, però jo no ho faig. Jo ho veig com, potser com un tècnic de la monarquia, no? Sí. Que ella es queda allà... Sóc independent, eh, d'això, jo, totalment. Ell va pintant pel qui passi per allà. Exacte. És a dir, sigui un rei o l'altre, ell fa la feina. Totalment, exacte. Jo també, mira, m'agrada aquesta forma de veure-vos, estic d'acord. Sí, sí. Aleshores, decideix que no està còmode tan a prop de Madrid, capital, diguéssim, que és on estava vivint ara, i es compra una finca en uns terrenos allà als afores de la ciutat. Allà va fer 14 obres murals molt conegudes, amb el nom de les pintures negres de Goya, i que totes estaven pintades a la paret de la seva casa, que ha passat a ser coneguda com la Quinta del Sordo, és a dir, la casa d'aquest home que era sord. Vale. Pintures terribles, de fet, hi ha reconstruccions de com era la casa amb les pintures a les parets. Sí. Són les pintures aquestes fosques del Saturn, de Vorarlan als Fills, de la Romeria de San Isidro, coses d'aquestes que les cares són molt terribles i són imatges bastant pertorbadores. Clar, en aquestes pintures es pot observar un Goya que ja està delirant, pràcticament. que està decebut en tot, que tot li sembla un desastre i en el que tot és misèria i foscor, foscor absoluta. Sí. El nostre Fran veia que estava immers en la decadència de la més absoluta, deia això, la decadència més absoluta. A més a més, se sentia malalt i cada cop més dèbil al costat d'una dona plena de vitalitat tan jove, tan més jove que ell. Què vols? Que també dius, seràs idiota, vull dir, a veure, sí, és que em sento fatal perquè la meva parella és tan jove. Bé, però és que potser no hauries d'estar amb aquesta noia a qui li treus gairebé 40 anys. Exactament. I fins i tot més. Per tant, no anem a tocar els nassos, golla. I ja estava en un estat lamentable i va marxar d'Espanya totalment desquiciat i fins als nassos de tot. Bé. A mitjans del 1924 va arribar a Bordeus on residiria fins a la seva mort. 1824. 1824. Bé, és que 1924... 1924, no, perdó, no, no, no. No, no, no. 1824, correcte, 1824 i ella hi va estar fins a la seva mort. El 28 de març de 1828 va patir un accident i, clar, doncs, el seu estat de salut ja era lamentable i aquest accident consistia en que va caure per les escales i el va obligar a quedar-se al llit per sempre. Mare meva. Després d'un empitjorament al començament del mes de març, doncs, va anar passant el temps i a l'abril Goya va morir a les dues de la matinada, concretament del 16 d'abril del 1828, acompanyat en aquell moment pels seus familiars i els seus amics. Molt bé, clar, al final té un final bo, per dir-ho d'alguna manera, molt malament, però acompanyat de la família, no moren la més absoluta misèria, sol, com hem vist en algun altre personatge. Clar. Tampoc és un personatge que m'agrada i massa crítica, realment, perquè m'agrada molt Goya, té parts dolentes, evidentment, com tots, però és un gran autor. Ara, aquesta última cançó que he posat és Psycho Killer de The Talking Heads. Sí. Per què? Per què Talking Heads? Sí, no? Doncs, quina relació té això? Goya està enterrat a Madrid, a una església que és la de Sant Antonio de la Florida. De fet, la meva parella estarà sentint aquest programa i em matarà quan ho senti perquè... Per què? Estàvem a Madrid aquest estiu passat i vaig dir anem a veure la tomba de Goya, està lluny! I vaig dir anem caminant, que estic al costat. Prendre per sang, no? Sí, està llunyíssim i quan hi veiem... Com és la teva parella? Eh? Com és la teva parella? Maria. Un Maria, una abraçada des d'aquí, des de la ràdio. Quan vam arribar-hi, estava tancada! I va ser... Com? Sí! Per favor, Março. Sí, sí, sóc una mala persona, ho sento. Mira, jo t'hauria abandonat allà al mig, eh? Sí, no m'estrellaria gens. En fi, doncs, és enterrat en aquesta església però no té el cap. No té el cap? No té el cap. Què vols dir? Que el van enterrar sense cap? Que li van tallar el cap? No se sap, no hi ha cap. No hi ha cap de Goya. Per això Talking Heads. Ja fa més de 200 anys que es va perdre el cap d'aquest geni i, de fet, és que és això, es va exhumar el cos a Bordeus i va aparèixer sense crani. Avui en dia encara no se sap on està. Hòstia, el crani de Goya? No se sap on està el crani de Goya. Se sap que està hi ha enterrat però no se sap on està el crani. Bueno, has vist? Talking Heads. Bé, fins aquí la història de Goya. Espero que hagi agradat molt. A veure, és un personatge intens però jo ho dic, de debò, que tingui l'oportunitat doncs que vagi a diferents museus i a la seva casa Fuente Todos encara es manté a la Quinta del Sordo, es pot anar al Museu del Prado que hi ha moltes obres seves i si no, doncs busqueu per internet aquestes obres que hem anat desmentant perquè són de les millors i realment era un autor que va marcar molt i del qual molts autors posteriors doncs han tret molt d'informació. Val molt la pena veure Goya. Molt bé, doncs escolta, Março, deixem aquí l'espai d'avui de dimecres 17. Gràcies per venir un dia més, un dimecres més i ens quedem amb el pintor sense cap. El pintor sense cap. El pintor sense cap. Goya, el pintor sense cap. Exacte. I res més, que acabis de passar bona tarda i també bona setmana. Molt bé. Fins la propera. Moltes gràcies, fins la propera. Adéu-siau. Fins la propera. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! A mi això, Martinet, em sona a ocell, eh, directament. Efectivament, és un ocell també. Però en aquest cas el Martinet és una composició, una variant del cante flamenc, com qui diu el fandango, o el taranto, o l'atonà, no? Doncs el Martinet és una lletra de quejío, o sigui, composició flamenca, que es cante normalment sense composició musical, sense guitarra, per relatar una història trista, una història de quejío, justament, no? Doncs, Martinet del rei Sombra. Què li va passar al pobre Ferran VI? Doncs, en realitat, amb ell poca cosa, que vivia amb aquests fastos, ha complexat per ser fill d'un gran rei, però que havia acabat absolutament sonat. Aquest el coneixereu tots, que era Felip V. Felip V, el rei de la guerra de successió, el rei sedit sexualment, el rei que, literalment, va acabar com una xota. És així. I d'això també en parla el llibre, aquell llibre que podrem considerar, evidentment, una novel·la... És novel·la o llibre històric? Doncs, és una mica de tot. Una mica de tot, d'acord. Perquè és una novel·la, clarament, però no és una novel·la, diguéssim, convencional, amb un argument d'introducció i desenllaç, i és un llibre d'història documentadíssim, però un llibre d'història escrit per algú amb vocació de poeta. De fet, algú que ha escrit llibres de poemes, que és poeta, i això es nota amb l'ús del llenguatge. Un llenguatge preciós, un llenguatge d'una sonoritat, d'aquests que pots llegir en veu alta, ple de... Costa d'imaginar, per això, eh?, que parlant d'aquest tema es pugui crear com una prosa, allò, maca, parlant d'història i de reis. Doncs sí, sí, i més quan et digui quin és el tema de fons del llibre. És un capítol molt concret, també desconegudíssim, de la història espanyola. Un dels capítols més foscos, probablement, perquè, bé, s'ha parlat d'expulsió de jueus, s'ha parlat d'expulsió dels moriscos, els reis es van passar la vida expulsant gent que no els hi convenia. I es van trobar que el 1749, comitat segle XVIII, els borbons ja regnen aquí, ja és el segon rei borbó, Ferran VI, fill de Felip V, que, doncs, de sobte, ja té un d'aquests ministres, de color francès, el marquès d'ensenada, que decideix, escolta, aquí, un dels problemes que té el regne és que hi ha massa gitanos. Massa gitanos. Massa gitanos. I com que hi ha massa gitanos, el que hem de fer és expulsar-los a tots. I aleshores es decreta, el 30 de juliol del 1749, el que es coneix com la Gran Redada. I la Gran Redada és exactament això, és probablement un intent d'extermini d'una població, en aquest cas la gitana, que, doncs, vivia d'una manera poc convencional a la que la gent estava acostumada. Evidentment, gent que era nòmada, una part de la població, una altra, portava aquí des de, com els jueus, de tota la vida, i vivien amb cases, vivien amb... Altres no, altres vivien amb aquesta mena de caravanes a la qual associem... No s'ha d'anar parlat gaire, no? Justament. No és una expulsió de les que surti a tots els llibres d'història, com tampoc Ferran VI és un rei gaire ressonant, i més a veure d'això, Ferran VI és algú que d'història, les poques notes que se li... aquells noms amb què es coneixen els reis és el Just, o Ferran VI és el Prudent. Ah, mira. I, de fet, era això, un senyor amb bastants problemes d'allò de personalitat, allò molt a l'ombra d'una reina portuguesa, que una senyora així, tota plena de carns, i que, d'alguna manera, li va fer molt de mare, també. Evidentment, era un d'aquests reis que pràcticament ja governava poc, perquè, com que sabíem que era molt sensible, li amagaven les coses. No li deien, tu firma, però no te sabentis de gran cosa, no vulguis saber gràcia, tu decideix-te a caçar... Es quedava una mica al marge, no? Sí, sí, sí. Perquè, de fet, qui ho portava tot era el marquès d'encenada. Aquest sí que és un d'aquests personatges de la historiografia espanyola prou coneguts, estudiats, i com... Què passa a la història com a aquells grans estadistes, allò que va convertir un regne que venia dels austres, que havia sortit de moltes guerres, en un regne que ja ha avançat cap al segle... El que farà sobretot cap al segle XIX, o sigui, cap a la racionalització, no? El gran rei de la transformació del segle de les llums, de la il·lustració, de les maneres franceses, serà Carles III, que és un germà de Ferran VI, que com que veurem morirà més o menys jove, governarà només 13 anys, i no té fills. I per tant el succeirà, aquest sí, un altre dels grans reis coneguts, no? Que fins i tot té nom de conyac, Carlos III. Doncs aquest, el gran rei constructor de Madrid, el rei de... Bueno, aquest és el que després passa com el gran rei d'allò, el despotisme il·lustrat és Carles III. En realitat el comença Ferran VI, i el despotisme il·lustrat, a banda de la il·lustració i les llums, té aquesta altra part, que és... Escolta, jo aquí decideixo que aquests gitanos no viuen com jo voldria, i a més a més tenim mala fama, fora tots. I fora tots és un capítol tristíssim, perquè es decreta que un dia a totes les ciutats d'Espanya... Sí. Doncs de sobte hi arribaran 30, 40, 50 oficials, i directament aniran a arrestar tots els gitanos. I els faran fora, directament. Però clar, d'entrada el pla és molt maco, els arrestem a tots, i el problema és... I els expulsem. I què en fem? Clar. Perquè clar, no és cristià expulsar-los. Per aconseguir que s'han enredat, fins i tot hi ha un permís papal. Ah. Però, clar, bé, doncs de moment els posarem a la presó, Ah, directament els posen a la presó. Sí, i ja veurem què en fem. No? Perquè clar, expulsar-los tampoc no poden com expulsar, perquè no hi ha prou vaixells per fer-los fora, i a més, no sé, fletar vaixells és un problema. Diguéssim que no tenen la resolució que havien tingut els reis anteriors quan expulsaven els jugadors, que els deien fora o us matarem. Clar, ara ja som al segle de les llums, no queda bé matar tanta gent. D'alguna manera, el que faran serà tenir-los, i tot el llibre d'això, aquest martinet, aquest quejio, té aquesta doble vessant. D'una part, els reis i la seva cort decidint, doncs, fem això, fem allò, i de l'altra, doncs, aquests jueus tancats, doncs, a Màlaga tancats... Perdó, gitanos. Gitanos, efectivament. Sí, sí, jueus no, els jueus ja no hi hagi. Els gitanos, sí. Els gitanos tancats en antics palaus abandonats, i els deixen a l'hi, pràcticament... Com empresonats, no? Sí, sí. Com separats de la societat. Però no en les presons convencionals, sinó de dir, bueno, de moment que esteu aquí, ja pensarem què feu amb vosaltres. És a dir, clar, passen mesos, passen anys, separen homes i dones, perquè el primer que diuen no es poden reproduir, aquesta gent. Per tant, les dones a un costat, els homes a l'altra punta, els homes comencen a dir, bueno, potser els homes els podem construir vaixells, perquè ara volen vaixells, llavors els fan fer les tasques més dures. Però, de tant en tant, clar, és un problema perquè, com que no surten mai, són llocs insalubres... Són llocs ubicats reals, per exemple, on els tanquen... Per exemple, n'hi ha un molt conegut a Màlaga, que és una mena de fortalesa que està mig abandonada, mig derruïda, i, per tant, doncs els... D'alguna manera, espereu aquí, que ja veurem, ja decidirem el què. Què fem, no? I, clar, passen no mesos, sinó anys, i, en fi, hi ha dones que entren embarassades, i, llavors, clar, si neixen nenes, sí que queden. Si neixen nens, els treuen. Clar. Els porten on fos que sigui, que hi hagi els nens, quan ja tenen uns quants mesos. Evidentment, hi ha intents de fuga, intents de fuga que acaben amb càstigs, que acaben aquest sigon que t'has fugat a tot matem. Ostres. És terrible, és una història molt poc coneguda, i que, d'alguna manera, explica, doncs, també aquest caràcter de molt comunitari que tenen els gitanos, de sentir-se molt que són gitanos perquè ho han patit sempre, com probablement són els jueus. Els jueus tenen una religió pròpia, els gitanos... I, Arnau, sabem si l'autor té alguna motivació en concret, personal, per escriure sobre aquest tema? Doncs, la veritat, suposo que no, o sigui, que no. Devia descobrir, de dir, com pot ser que, com jo mateix, que he estudiat prou... Deuria documentar-se, no? Va documentar-se moltíssim. Això no queda cap mena de dubte, perquè tots els papers estan... Al final hi ha tota una llarga llista de llibres d'historiadors que l'han ajudat. Però, clar, el que és extraordinari és que, bueno, ell té la gràcia d'anar, d'alguna manera, combinant al llarg del llibre aquests dos ambients. L'ambient de les reis, dels cors, de música barroca, aquestes sonades a clavicemba, a lo piano, i aquesta altra fanfària, o gitana, aquesta música popular, en la qual ens explica, no només aquest capítol, sinó que se'n va molt en darrere. Ens explica d'on ve Ferran VI, i, per tant, qui era Felip V, com acaba com una xota... Ho contextualitza tot, no? I els mateixos gitanos, hi ha un moment que ens explica, diuen que els gitanos exactament qui eren i d'on venien, que és un dels grans misteris de la història. Es creu que són d'origen indi, i que van aparèixer per a Europa ben bé al segle IX, X, XI, i que, clar, tothom creu, però exactament d'on venien, de molts llocs. Eren gent que, per una sèrie de guerres i revolucions que hi havia hagut a Àsia, van començar a fugir, van arribar a Europa, i, de fet, es van convertir probablement en gitanos a Europa, donant-se, perquè tenia una manera de vestir molt diferent, parlar del famós calor o romaní, clar, que no en tenia ningú i que ningú no es situava exactament d'enlloc, perquè no era cap dels idiomes, i això probablement, i és una cosa, una parada molt bonica del llibre, que et diu, probablement els gitanos es van fer a Europa. No venien sent el poble gitano que ens han expulsat de no ser on. Era una sèrie de gent de desarrapats, i que un cop aquí, és aquesta gent que va buscant, són nòmades, no s'acaben de trobar enlloc, i això els destaca respecte als europeus. I això els fa, d'alguna manera, grup. Hi ha alguna veu protagonista del llibre, que sigui, és a dir, és des d'una visió d'algun protagonista gitano? No, no, justament, és sempre una visió de grup, diguéssim que el narrador, per dir-ho d'alguna manera, seria omniscient, omniscient a l'hora de parlar del grup, omniscient a l'hora de parlar d'acord. De fet, la veu, més que un narrador omniscient, podria ser la veu d'un historiador, no? Un historiador que t'explica, doncs, va passar això, va passar allò d'altre, però la gràcia és que no ho fa amb l'objectivitat d'un historiador, sinó que justament amb la passió d'un poeta. Podríem dir-ho així, no? D'alguna manera, és un llibre d'història escrit amb la passió d'un poeta que el que no vol ser objectiu, no vol de dir, bueno, jo explico les coses i vosaltres arribeu a les conclusions, ni vull que sigui un llibre fred de dir, bueno, va passar aquestes coses, xifres, morts, llocs exactes, dius, no, fiqueu-vos una mica dins dels papers d'uns i altres, no? de dos mons absolutament separats que en un moment o altre van haver de semi-interactuar. Bé, molt bé. I aleshores és un llibre realment preciós, és un llibre que se t'emporta quan el llegeixes, és un llibre que, bueno... Per aquesta prosa que fa l'autor, no? Justament, i perquè t'expliqui probablement una sèrie de temes, un tema que jo mateix desconeixia del tot i que és molt capaç de posar-te, doncs, en una situació podria agafar qualsevol pàgina a llegir-ne un fragment i veuríeu exactament per on va, no? Doncs a veure, agafar algun fragment si tens aquí a mà. Per exemple, un dels fragments que seria, que és el capítol Un borbón. Si tomàremos una gota de sangre del príncipe Fernando i miràremos dentro con algun tipo de cristal quàntico, con una loupa que desdoblara el tiempo y el espacio escondido en los enzimas de los genes y nos permitiera ver con claridad de dónde viene, el lugar exacto de la semilla, tendríamos ante nosotros un castillo en la Ubernia y el décimo hijo de Luis IX de la Casa Capeto hace casi mil años. Amb aquesta sonsònia, amb aquesta corda, Raül Quinto ens va explicant la història dels borbons que ens portarà fins a Ferran VI amb una frase final que lligui molt amb aquest castillo d'Ubernia, parla aleshores de com es fan reis de França, reis de Navarra, una sèrie de noms i arriba un moment que diu hasta que un fundamentalisme catòlico les estò dos puñalades mortales en plena calle, a Henri IV, a un dels borbons famosos de França. i quan un rei cae a plomo contra el suelo no importa el rei que fuera sino el retumbar del suelo i el ruïdo que deixa flotando en el aire. Dicen que momificaron su cadàver i que durant la Revolució francesa desenterraron la momia i la expulsaron en una plaza i que els parisins la golpearon i se llevaron dedos i la arrancaron la cabeza que estuvo desaparecida durant siglos i que esa momia sin cabeza fue el millor rey de França. Mira. I una amiga més andavan diu desde la larga escalera del castillo de Auvernia hasta el sonido de una bala reventando la cabeza de un niño de catorce años en un palacio de Estoril o la cabeza del esquiador manchando la nieve blanca con más sangre y más siglos máquinas de contar dinero y cojines circulares las serpientes y las hélices pudriendo el pan de oro que recubre las flores de lis ardiendo en alguna parte ya sin nadie ni nada bajo una lluvia de perlas i cicatrices amb una sola frase t'ha parlat del primer rei i d'un que encara està viu i que va tenir un cert incident amb un germà que va morir diuen que per accident ara el senyor viu a Budami no direm res més però aquesta és la gràcia de Raül Quinto això és un poeta explicant història Martinet del rei sombra és un llibre preciós és un llibre dur és un llibre publicat per Jekyll un editorial petiteta de Saragossa i que està fent uns llibres extraordinaris de debò atreviu-vos amb Martinet del rei sombra perquè el disfrutareu a cada paraula literalment moltíssimes gràcies Arnau per la recomanació literària d'aquesta setmana aquí a Ràdio d'Esvern que acabis de passar bona tarda i ens tornem a trobar a la propera i dissabte veniu a la llibreria que hi ha el primer dels recitals poètics d'aquesta campanya que hem incertat des de Cal Llibreter campanya poètica una mica per compensar campanya poètica sí, sí per compensar l'electoral per compensar la de la renda una cosa més no tan posaica més literària aquí a quina hora a Cal Llibreter? quarts d'una a quarts d'una fantàstic doncs aquest dissabte allà ens veurem Arnau fins llavors adeu a Cal Llibreter Ràdio 2BM 98.1 Servei d'acreditació de competències professionals Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat Jo he fet de cambrer i ho he acreditat Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina Si tens experiència laboral o formació no reconeguda ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te Servei d'acreditació de competències professionals Si ets professional fes-ho oficial Generalitat de Catalunya Vinga, va, i ara seguim aquí a la Rambla després de fer aquesta secció de llibre de llibres amb l'Arnau Cònsol amb un tema del grup Roba Estesa una cançó que es diu Podries És una cançó del seu àlbum que es diu Descalces que van publicar l'any 2016 Tindries ser negre d'un altre país fora de que teva i diries sí en una altra llengua Tindries criat d'una altra manera Tindries més sort o potser més pega Tindries amics i jocs d'una altra mena Tindries vestits de sac o de seda Sabates de pell o toscars per denya O aniries no perdut per la selva Podries llegir contes i poemes On no tenir llibres Ni saber de lletre Podries menjar coses llamineres O només crostons Secs de pa negre Podries, podries per tot això Pensa Què importa tenir Les mans ben obertes I jo de qui ve Fugint de la guerra Fugint del dolor i la pobresa Si tu fossis nata la seva terra La tristesa d'ell La tristesa d'ell podria ser la teva Tindries vestits de sac o de seda Sabates de pell o toscars per denya O aniries no perdut per la selva O aniries llegir contes i poemes O aniries no perdut per la selva O aniries no perdut per la selva O aniries no perdut per la selva O aniries no perdut per la selva O aniries no perdut per la selva O aniries no perdut per la selva Fugint de la guerra Escoltes la Rambla La vida s'enjustenca a través de les ones Vinga va doncs que nosaltres ja hem d'anar deixant el programa d'avui divendres 19 de maig Nosaltres tornarem el dilluns amb més cosetes També a la mateixa hora a les 5 de la tarda Per fer-vos companyia també fins a les 7 Aquí al 98.1 FM Ràdio d'Esvern La ràdio municipal de Sant Just Podeu recuperar els podcasts d'avui a la web Ràdio d'Esvern I també ens podeu anar seguint la pista a l'usuari Arroba a la Rambla 98 Tant a Twitter com a Instagram A les xarxes socials O també anar-nos seguint a les xarxes socials de l'emissora global Arroba a la Ràdio d'Esvern També a Twitter o a Instagram Per anar veient les cosetes que anem fent i que anem preparant aquí a la ràdio Ara a les 7 Toca escoltar l'informatiu de notícies complet De la mà de Mariona Sales Vilanova Per estar al dia de tot el que passa aquí al poble Res més Que acabeu de passar molt bona tarda de divendres I també molt bon cap de setmana Això sí, dilluns puntuals aquí a les 5 A la Rambla, el programa de tardes Que vagi bé Fins demà!