#387 - Tertúlia sobre LGTBI-fòbia i la realitat del col·lectiu a Sant Just

Bona tarda Sant Just, passen 15 minutets a les 5 de la tarda d'avui dilluns 22 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem l'espai de Medi Ambient amb en Quim Calonja. I després, tot seguit, farem l'entrevista al grup musical per a ISO 33, que estrenen el seu nou single anomenat Tsunami. A més a més, em sembla que els tindrem també aquí cantant aquest nou tema. Després, a segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem tertúlia amb el col·lectiu de dones trans. Avui vindran la Rosa Maria Maristany, la Bea i la Natàlia Parés, que la tindrem conec cada via telefònica. Elles tres són membres de l'Associació Trans Baix Power i Roses de Sant Feliu. I, a més a més, avui també ens portaran a un convidat ben especial. Es tracta de l'Ivan Herrador. L'Ivan és el secretari de l'entitat i, a més a més, també és el president d'una altra entitat que s'anomena Sant Boi en Positiu Trans. Doncs bé, totes aquestes cosetes són les que tindrem avui a la tarda, aquesta tarda de dimarts, 22 de maig. No marxeu, que comencem de seguida! Fins demà! Vinga, va, comencem ja aquesta tarda de dilluns i ho fem amb força. I ho fem amb en Quim Calonja, jove d'aquí, del poble. Hola, què tal, Quim? Bona tarda. Hola, molt bé, bona tarda. A veure, novetats, com van ahir? Ens vau anunciar la setmana passada que faré una mena de sortida per la zona de la Bona Aigua. Sí, he de dir que al final, jo no tenia molta informació i al final la va organitzar l'associació de veïns, no sé si de la Miranda. Sí. I, a més a més, tenia plans jo i no vaig anar-hi. Ah, d'acord. Però es va fer? Sí, jo crec que es va fer a les 9 del matí, crec. I van anar de la plaça Montfalcone, que és com allà al barri de Betsoleig, no? Sí, allà dalt, sí, sí. Sí, suposo que van baixar fins a la zona més afectada pel tema urbanístic, que de la Bona Aigua i la Bona Aigua. Molt bé. Recordem que era una passejadeta, no?, que es feia pels voltants de la zona on es vol urbanitzar. Sí, on hi ha aquest projecte, sí. Molt bé. Per posar en valor l'entorn, no? Clar, per veure una mica com pot quedar afectada la zona. Sí. Molt bé. Avui ens portes algun tema en concret, en especial de Medi Ambient? Sí, precisament va lligat, bueno, al final tot és en posar en valor la natura, no?, quan parlo de la natura, i parlaré dels serveis ecosistèmics, i parlarem sobre què són i detallarem cadascun d'ells, que bé, ja podem anar començant, o sigui, bàsicament els serveis ecosistèmics són aquests beneficis que ens aporta l'ecosistema i en extensió la natura. D'acord, perquè la natura, o sigui, és un ecosistema, és el mateix. I llavors això, els serveis ecosistèmics els anomenem aquells béns, tant poden ser materials o immaterials, que ens ofereixen la natura, que ens ofereixen els ecosistemes a la societat, a les persones. Ah, molt bé. És a dir, allò que podem aprofitar una mica del que ens dona la terra, no? Sí, totalment. Ja sigui, com has dit, coses més tangibles, més materials, com coses més, bé, més subjectives, per dir-ho així, no? Sí, que no són tangibles, sí, exacte. Clar, perquè hi ha diferents tipus, i bé, bé, ja, com és per suposar, aquests beneficis tant afecten la salut com l'economia, com la qualitat de vida en general de les persones. És a dir, com sabem, tot està relacionat, no?, i més a la natura, i aquests ecosistemes ens afecten la nostra vida de moltes maneres diverses. D'acord. És a dir, que són beneficis que, per exemple, poden afectar-nos a la butxaca, perquè són econòmics, com... Quins més has dit? Econòmics? De la salut, és a dir, l'aire que respirem, per exemple, l'aigua, tot això es forma part del... O sigui, tenim així, gràcies a l'ecosistema, al final. La natura és qui ens proveeix de tots aquests béns, i nosaltres, bé, formem part també de la natura, i tenim el, diríem, el deure de tractar-ho bé, no?, i alhora tenim el benefici, o sigui, el dret d'utilitzar-ho. D'acord. Sí. Llavors, estan dividits com en quatre, diguéssim, per catalogar-ho, hi haurien quatre serveis. D'acord. Serien els serveis d'aprovisionament, que aquests sí que serien, potser, la cosa més tangible. D'acord. És a dir, per exemple, l'aigua, la fusta, que és un element clar en els boscos, no?, ens proveeixen de fusta. Sí, per exemple. Els aliments, també, i és interessant perquè, bueno, si t'ho poses a pensar, realment, els boscos dels nostres voltants ens proveeixen de moltes coses que potser, bueno, alguna gent més que altra no, però, en general, com a societat crec que no valorem molt, tant com hauríem, potser. No ens hi parem a pensar, no?, gaire, potser. Sí, perquè, clar, estem molt ficats a la nostra societat, no?, més així, ràpida de la ciutat. Sí, de consum del dia a dia. Sí. I, si t'aparàs a pensar en els boscos, tenim també aliments, com, per exemple, són els bolets, també en plantes medicinals, comestibles... O sigui, tenim tot de productes que... Clar. És veritat, no? Sí, sí. Sí, que són allà, que la natura ens proveeix, i això, que els podem trobar gratuïtament en el bosc, que no és cap cultiu, que no és... Per exemple, a vegades, és això, eh?, que no hi pensem, jo, a vegades, caminant pel bosc, per exemple, la típica molsa que hi ha, que no s'ha de tocar ni s'ha d'agafar, eh?, però penses, bueno, mira, per exemple, això, la gent que munta, jo què sé, que deu tenir permisos per agafar la molsa per després vendre-la, no?, anar a aquestes fires de Nadal per als pessebres i això, per exemple, també és un... És una font, en aquest cas, d'ingrés, no?, i alhora també cultural, perquè al final fas el pessebre... Clar, no, sí, sí. Ha vingut de la molsa del bosc. Totalment. I això serien, sí, aquestes coses que podem, així, que són tangibles, bueno, aquests béns materials, serien, dins els serveis ecosistèmics, serveis d'aprovisionament. Aprovisionament. Sí. I has dit aliments, quan has dit aliments, et referies, per exemple, als cultius, a nivell de l'agricultura, això que es pot, no sé, conreus i demés, o no? Jo em refereixo més a la part silvestre. Com els bolets, no? D'acord. Però, clar, suposo que és que al final tot és un ecosistema, aleshores... Sí, el que passa és que, bueno, un hort, clar, és amb l'acció humana, no? Sí, exacte. Potser ara ens referim més a ecosistemes naturals, o sigui, salvatges o... Sense l'acció de l'home, per dir-ho així, sense l'intervenció, no? Sí, sí. D'acord. Sí, i això, també, per exemple, les valles silvestres també formarien part, o sigui, tot el que et puguis imaginar, òbviament, del... Del bosc. Que ve del bosc, plantes medicinals, també. D'acord. I també, una cosa que potser és polèmica, però també, diguéssim, la carn, perquè la caça també... És veritat. També forma part de... Bueno, seria al final un servei de provisionament que ens ofereix als boscos, o sigui, la gent que caça senglars, per exemple... Per exemple, és clar. Pot obtenir la carn d'això, de la natura, bàsicament. Sí, això, bueno, ho estic esmentant tot molt per sobre, però més aviat és per fer-se la idea. Clar, ens quedem amb la idea, sí, sí. Això són els serveis, hem dit, de provisionament. De provisionament, exacte. Quins altres serveis també ens donen els ecosistemes? Sí, hi haurien els de regulació, hi haurien els de regulació, que aquests són més, diguéssim, més relacionats amb l'ecologia, no? D'acord. Vull dir, nosaltres directament potser no els... Bueno, depèn d'això directament... O sigui, són, per exemple, el clima, o sigui, la relació que hi ha, per exemple, entre els boscos i el clima, perquè els arbres, per exemple, transpiren, influeixen molt directament amb la pluja, o sigui, amb el cicle de l'aigua, amb la creació dels núvols i tot això, i, aleshores, clar, si ho penses així, realment, aquests ecosistemes ens estan regulant, diguéssim, tot l'entorn i d'aquesta manera, doncs, ens beneficien. Totalment, sí, sí. Per exemple, els arbres, i ara que ho penso, també d'alguna forma, per exemple, les ciutats, en els parcs, creen ombra. I això també seria una forma, no? Sí, sí, és que, si t'ho paves de pensar, perquè molts cops donem per donat, no? O sigui, donem per sentat, que tenim tot això, però si tu paves de pensar i paves de... Analitzar una mica. Exacte, analitzar. Veus que moltes coses venen dels ecosistemes i que realment, no sé, o sigui... Sí, no, és per... És gràcies a que hi ha un arbre. Sí, per exemple, a l'estiu, quan estàs passant moltíssima calor, no? I seus en un lloc i dius, oh, menys mal, les ombres a la ciutat, no sé que siguin per edificis, no apareixen soles. Vull dir... Sí, i a més és diferent, també, perquè a l'arbre també crea tota una humitat, cosa que l'edifici no fa. O sigui, és tot un conjunt de beneficis, no? També, seguint amb això, l'erosió del sol, els boscos, està molt clar que creen com un... S'objecten el terreny. Vale. I aleshores, clar, fan que l'aigua no s'escoli tan fàcilment per a les pendents o inclús per a les zones planes, no? Sí, amb les seves... està clar que s'objecten tot el terreny i alhora, clar, òbviament, també, part d'aquesta aigua fan que no s'escorri i també l'agafen els mateixos i controveixen el cicle de l'aigua hidrològic de... Bé, quan es forma el núvol, torna a caure la pluja... No sabia jo, veus, que els arbres, en aquest sentit, intervenien amb el tema dels núvols... Sí, sí, és molt interessant i realment fan un... o sigui, tenen un paper molt important amb això. És a dir, no és que creïn núvols, no?, els arbres, sinó que estan en el procés de l'aigua que cau dels núvols i de com torna... Formen part. Formen part d'aquest cicle, no? Perquè, clar, potser tenim més clar que l'evaporació del mar crea els núvols, no?, perquè és tota una massa gran d'aigua, però els arbres també ho fan. D'acord, amb menor mesura, suposo. Sí, amb menor mesura, sí, però també tenen un paper important. I, per exemple, sobretot en boscos més grans, com per exemple l'Amazones, es nota més. Òbviament. I, a més a més, és bo de saber que, per exemple, els boscos afectats per la sequera, com que tenen menys disponibilitat d'aigua, aquest efecte, és obvi, no?, aquest efecte és menor. D'acord. Llavors, clar, hem de preocupar, doncs, és que tot vagi un, al final. Clar, una cosa és conseqüència de l'altra. Sí, i és com un cicle, no?, és que és així. I llavors, clar, menys aigua, menys capacitat dels boscos per aprofitar aquesta aigua, i llavors torna, menys aigua també, perquè no transpiren. Menys aigua en els núvols, i clar, és tot un cicle. Sí, totalment. Altres serveis, parlem dels serveis de regulació, a part d'aquests del tema del cicle hidrològic de l'aigua, també hi hauria el de la formació del sol. Això també és un servei important, perquè en els boscos s'està formant, o sigui, no és el mateix, bueno, un desert que un bosc, perquè un desert, clar, trobes que el sol és tot sorra, el bosc, en canvi, s'està constantment creant matèria orgànica que va enriquint aquest sol, aquest terra, i aleshores, al final, això és un altre servei que està fent. Totalment. Sí. Això, la formació del sol, i un altre també molt interessant, o tots són interessants, la polinizació. Ah, la polinizació dels insectes, no? Sí, diguéssim, sí, aquesta acció dels insectes amb les flors, de les plantes, que, clar, això és part de la natura, i si no existís, bàsicament no hi hauria descendència, bueno, sí que hi ha plantes que es poden multiplicar per vegetativament, és a dir, sense necessitat de la flor, però moltíssimes, i moltes de les que consumim són amb flor. Amb el polen, no?, que els insectes van esparcint per altres llocs. Exacte, el transporten, és molt interessant, hi ha moltes diferents, bueno, molts insectes. No, o sigui, el tema de la reproducció de les plantes és molt interessant, i a la vegada també és complicat, perquè totes tenen les seves parts, que si el pistil, que si el... Tenen com cadascuna diferents parts, i unes ho fan, unes plantes actuen com a mascles i femelles, unes altres com a només femelles, i necessiten... no sé, és tot un bon el tema de la reproducció de les plantes. Sí, sí, sí, clar, és que si t'hi poses en cada... o sigui, la natura és super extensa, i hi ha mil coses a prendre. Sí, sí. I ara que deies això de les flors, també hi ha flors que fins i tot intenten imitar, per exemple, un insecte... Sí. Perquè l'espècie, o sigui, la mateixa espècie que l'insecte, però del sexe oposat, hi vagi, perquè se senti tret, i pugui agafar el polen per poder-se reproduir la planta. És que la natura és sàvia, eh? Fins i tot en aquests extrems. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Molt bé. També tenim el que hem dit per la polinizació dels insectes. Sí. I, bueno, sí, aquests serien els serveis de regulació. Vale. N'hi ha més, però és molt extensa, com dient. Quants són els principals, no? Sí, exacte. És que potser és... sí. També teníem serveis culturals. Aquests són més relacionats amb... potser de... Bueno, tot s'ha de dir que tot ho veiem de manera antropogènica, no? Perquè és obvi. Sí, bueno, clar. Perquè li preguntes a un altre animal com veu... Sí, vaja. Els animals no tenen consciència, no? En aquest sentit, com... O sigui, és diferent, sí. Vull dir que, bueno, hi ha moltes personalitats, no? Diguéssim, dins els animals i nosaltres tenim, òbviament, parlem per nosaltres i veiem les coses d'una manera, però... En què estem al centre de tots, bàsicament. Sí, al final, sí. Sí, vull dir, ho veiem així, és això. Llavors, els serveis culturals són aquests que ens beneficien de manera... Bueno, de moltes maneres i, per exemple, el lleure seria una d'aquestes maneres, bàsicament. Clar. Una manera d'esvergir-se és anar a passejar, anar a visitar potser algun indret especial, aquí a Coixerola, per exemple, o... sí. Sí. També seria el paisatge, és a dir, potser en temes més subjectius, no? Sí. Perquè, clar, al final, la natura també és paisatge. Oh, i tant. Sí. I és un benefici més. És una... com, diguéssim, potser una obra d'art que et fa... com es diu això? O sigui, et dona plaer a la vista, de alguna manera. Sí. Doncs el mateix amb la natura. Sí, sí. També patrimoni, perquè hi ha moltes coses que, de patrimoni, per exemple, els arbres singulars... Ah, bueno, també. Es poden considerar patrimoni. És veritat, sí, sí, sí. I, aleshores, també seria un d'aquests serveis culturals. I, molt important, l'educació. Perquè l'entorn natural es fa servir molt sovint i s'hauria de fer servir molt més per l'educació, per temes educatius. Molt bé. Això serien els serveis culturals. com si diguéssim, no? Sí, exacte. Molt bé. Tenim... ens falta un? Falta un, sí. És el servei de suport que aquest no... o sigui, no l'he... com es diu? Investigat gaire. Investigat gaire. Sí, perquè també és... o sigui, realment el servei de suport és el servei que fa el mateix ecosistema per ell mateix. Ah, d'acord. No sé com l'he explicat. Que ell mateix com es retroalimenta per seguir ser útil, no? Exacte. Sí, perquè l'ecologia és això, és com un cicle. Aleshores, aquest servei de suport seria això. D'acord. Molt bé. Costa d'explicar perquè al final és ell mateix, és l'ecosistema en ell mateix. Bé, és com funcionar perquè ell a la vegada pugui seguir existint, no? L'ecosistema. Sí, i de fet, clar, els humans molt sovint interferim en l'ecosistema i impedim que això passi. I això també s'ha de tenir en compte. Vull dir, hem de ser molt conscients que això succeeix. Quan a vegades altarem els cicles, no? Sí, i que com hem vist ara tots aquests serveis, ens està afectant, òbviament, nosaltres mateixos, perquè es retroalimenta tot. Llavors, havia investigat més en concret sobre l'aigua, el cicle de l'aigua, i perquè us feu una idea, bé, realment, sí, o sigui, allò que hem dit abans de com afecten els boscos al cicle hidrològic, sí, el 30% de l'aigua, quan cau, quan hi ha la pluja, d'aquesta aigua, el 30% va a les conques, als rius, o sigui, només el 30%. Només el 30%. Sí, la resta s'evapora, o sigui, és absorbit pels arbres i s'evapora per al... O sigui, que quan pensem que plou, i veiem que plou molt, i pensem, ostres, que bé, s'omplen els embassaments, i tal, igual, realment només un 30% s'aprofita. Sí, un 30% és el que s'escola, bé, és que, clar, s'ha de dir, potser més en detall, que aquest 30% és el que s'obre, és el que s'obre, que no poden absorbir les plantes, i s'escola, i, per tant, arribar als rius, llacs, tot això. I la resta, 80%, no, 70%, 70%. Sí, és el que, el que és, es diu evapotranspiració, perquè evaporació és per la temperatura. Sí. Molt, per relacionar tot, però, sí, evaporació seria, per exemple, si es queda en algun lloc l'aigua, s'evapora, i transpiració seria a través de les fulles, quan fa la fotocintesi els arbres. D'acord, és a dir... Llavors és la conjunció... De l'aigua que marxa, com si diguéssim, per als arbres, per les fulles dels arbres, per les plantes, o també per el tema que, bueno, que queda... Pel simple fet de... Per l'evaporació, no, de l'aigua? Exacte. Transpiració seria interiorment, dins de l'arbre, no, quan fa la fotocintesi, queda deixant el H2O, i la resta, doncs, bueno, la resta, el que no passa per dins dels arbres, o les plantes. Perquè s'evapora. Sí. I aleshores, clar, amb això és interessant perquè pots pensar, bueno, ja ho has dit, que, clar, llavors no s'omplen tant els enversaments, però, clar, això evita moltíssim les inundacions, per exemple, perquè realment, si... I això, de fet, hi ha una dada històrica, que, per exemple, en el... Ara no sé ben bé els anys, però... Quan es feien els vaixells per a l'Amèrica... Sí. ...que es van haver construït com molts vaixells per conquerir Amèrica, clar, es van desforestar moltíssims boscos, sobretot d'Aragó, bueno, tot el nord d'Espanya, on hi havia més bosc. Sí. I van quedar com esquilmats, els boscos, de roures, d'alzines, agafant la millor fusta, al final, també. D'acord. I, aleshores, això va fer... va provocar inundacions, però a dojo, a tot el territori, de gotar que, clar, no hi havia aquests arbres que poguessin retindre l'excés d'aigua que caien en algun moment. O sigui, que per això també és important, no?, que hi hagi arbres, plantes, que, en certa manera, ajudin a que no tota l'aigua que cau... Clar. ...és la que s'escoli després, no?, que si no, no, tampoc no donaria mal abast, potser. Exacte. Hi hauria molts problemes. També pel sempre fet de l'erogió del sol. Clar. I també, alhora, això, aquest fet de la evapotranspiració requereix que continuï el cicle hidrològic. D'acord. Perquè si no hi ha evapotranspiració, no es queden tampoc tants núvols, bueno, que va ressonar amb el mar, no?, però això... I no torna a ploure, no?, diguéssim, d'alguna manera. Clar, vull dir, és el cicle. També fa aquest fet que hi hagi arbres que s'evapori fàcilment i que a l'hora hi hagi pluges potser més aviat. Clar. O que hi hagi pluges constants, això. Molt bé, és molt interessant, eh?, de quina manera també la natura, bueno, ella mateixa també s'autorregula. Sí, perquè al final, és el que has dit, que la natura és molt sàvia, i hi ha, o sigui, hi ha coses que les... Exactament. Quan les aprius, dius, uau, sí. I una dada també relacionada amb això és que, saps, bueno, hi va haver un estudi a Amèrica del Nord que per cada 10% d'augment dels boscos en un àrea de... bueno, sí, en un àrea, les despeses de tractament d'aigües es redueixen aproximadament en un 20%. Caram! Hi ha com una proporció, no? Sí. És a dir, que els boscos, la cobertura forestal, ajuda molt a mantenir la seguretat de la seguretat sanitària, la seguretat de l'aigua. Sí, sí. Molt bé. Perquè fa de filtre, no?, al final. Ah, mira. I això és una dada d'un estudi americà, no? Sí, es va fer a Amèrica del Nord, però, clar, això es pot traslladar... Home, clar. No és que només passi ja, però... Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, Quim, jo no sé si tenies alguna altra coseta. Jo crec que hem parlat bastant dels beneficis, no?, d'aquests serveis ecosistèmics que avui ens has presentat. Sí, exacte. i també fent aquest apunt del tema del cicle de l'aigua i de la natura i de com s'ha produït. Sí, m'ha semblat interessant el tema de l'aigua, perquè, clar, estem en aquest període de sequera i... Bueno, però conèixer una mica més el cicle. Sí, la informació és poder i ens fa ser conscients també de l'ecosistema i del nostre entorn. Totalment. Molt bé. Doncs, Quim, moltíssimes gràcies per passar aquesta estoneta aquí a Ràdio d'Esvern. Senyor. T'esperarem a la propera sessió. Molt bé. Vinga, bona setmana. Igualment. Adéu. Adéu. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus. Truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Quiero cortar el hilo, llorar, sin tenerme que esconder. Quiero sentir el frío, quiero sentirme vivo, caminar en mi propia dirección. Estem encara en aquesta primera hora de la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. I seguirem amb l'entrevista, eh, com hem dit. Fem acompanyats i acompanyades d'un duet musical. Les diuen Paraíso 33, són en Borja Ruiz i el Santi López, són de Sant Boi de Llobregat, però cada mes els tenim actuant al restaurant Food i Sant Jus del barri de Maslluí. Doncs bé, resulta que Paraíso 33 estrena el nou single Tsunami, aquesta cançó que estem escoltant de fons i, a més a més, els tenim aquí per celebrar-ho i que ens en parlin. Bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Hola. A veure, fa unes hores, només, no, podríem dir, que s'ha estrenat aquest nou single que sentim de fons, Tsunami. Nerviosos pel que el feedback, pel que us està dient la gent, familiars, amics, coneguts, seguidors? Pues la verdad que sí, la verdad que más que nerviosos, emocionados, no? Perquè al final, cada dia que sacamos una cançó, és com, ja està, no? Ja està, tot el treball que lleva detrás, és com, guau, ja està aquí. Ja està, ja l'hem parit i ja està, no? Sí, ara hi hem, bueno. És emoció, és emoció, és que el nervis és emoció. I us han dit alguna cosa, de moment, els fans o la gent que ho segueix? Sí, la verdad que por las redes sociales está teniendo, el feedback bastante bueno, la gente lo está reposteando bastante, las reproducciones están ahí, y bueno, familiars y amigos, como locos. Molt bé. Aquest sempre, aquest sempre. No fallen, no fallen. Són los mejores. Per quines plataformes es pot escoltar? Pues mira, la tenim en realitat en totes, Spotify, Apple Music, Amazon Music, Tidal, totes les que hi ha de música, perquè es comparteixen totes a la vegada. Per AISO 33, algunes setmanes, no sé si són caps de setmana o més aviat divendres, veniu aquí a Sant Jús a tocar al restaurant Foodies. Com va sorgir aquesta unió? Us coneixíeu d'abans? Pues no me'n recordo. Com va ser que vas ser tu? Bueno, creo que nos contactaron. No miento, contactamos nosotros, porque vimos unos amigos que iban a tocar, y dijimos, guau, está súper cerca de San Boi. Y teníamos muy buena vibra al sitio, nos agradaba mucho. O sea, íbamos a ver unos vídeos y el puesto era como, no sé, y la gente muy maca. La comida riquísima, el ambiente buenísimo, y la verdad una vibra muy guay, y al final lo que queremos también. I hem estat anant tot la, bueno, fins ara, fins ara que, ara quan comença l'estiu, em sembla que fan un break. Sí. I volvem com a septiembre, septiembre-octubre. Muy bien. Así que nada. Parlem del projecte musical de Paraíso 33. Quin, bueno, no sé, quin origen té o com us vau conèixer, si ja éreu amics d'abans a començar el projecte musical, com va ser tot? Sí, érem amics. Bueno, nosaltres ens vam conèixer per Instagram, és bastant curiós. Sí, pel tema de, bueno, de la música i tal, que pujaven covers i coses, i vam començar així l'amistat. I va ser quan el Santi és d'Extremadura, i llavors va ser quan ell va venir cap aquí a Barcelona a viure, que vam començar a tocar junts, en plan amigos i col·legues, i aquí i allà, festes, i tothom ens deia, és que teniu que fer alguna cosa perquè teniu alguna cosa especial quan canteu junts, que és bastant particular. I a partir d'aquí vam dir, bueno, i si ho provem? I vam començar a anar com a bars, restaurants, i això ho hicim, això ho hicim. I així fue, no? Això ho hicim perquè, de hecho, jo llegué en plena cuarentena aquí a Barcelona, jo llegué a finales de mayo, quan estava la cuarentena, de hecho no se podia viajar ni nada. Entonces me tuve que hacer algún tegemaneje para poder venir, pero bueno, estoy aquí, valió la pena, valió la pena, y ya te digo, o sea, como estaba diciendo Borja, cantábamos copos con amigos, en la playa, en todos sitios, y todo el mundo nos decía eso, y decidimos montarlo, y en septiembre dimos el paso de decir, venga, va, nos lanzamos, ¿no? Y aquí estamos. Muy bé, y al nom de un bé, tinc curiositat, paraíso 33, és algun lloc concreto? Sí, és un lloc, és un lloc, però que... El nostre lloc, no? El nostre lloc, exactament. És un lloc on només pot anar qui connecta amb la música. Al final, el paraíso és el lloc on nosaltres ens trobem sempre que fem música, sempre que cantem, i és un lloc on ens trobem nosaltres i la gent que s'hi fica, perquè moltes vegades quan ho fem sentim que la gent entra al nostre món. i llavors és això, nosaltres ens sentíem en un paraíso i per això vam escollir aquella paraula i res. El del 33 és perquè teníem que diferenciar què fos el nostre paraíso, perquè el nostre que ve de diferent... Perquè paraïsos hi ha molt, no? Sí, clar. Qual és el nostre? El 33. El 33 és un tema de numerologia i nosaltres tots coincidíem que el favorit dels dos era el 3, el nostre número favorit, i el significat que té en la numerologia. El 33, clar. 3 i 3, 33. Amb quin gènere musical us identifiqueu més? O sigui, els vostres temes, en quin gènere es poden... Mira, básicamente, es una pregunta que nos hacen bastante. Sí. Y yo, por ejemplo, o sea, me encanta la música y no me decanto por ningún estilo musical. No ens agrada escullir. Al final, no, es verdad, al final... No és mulleu, eh, no és mulleu. Al final, en nuestro Spotify, que son ya con esta nació que ha seguido hoy, son seis las que tenemos fuera y cada una es de un estilo musical. y el porqué la gente nos dice... Ay, yo conecto más con esta, yo conecto más con la otra. Al final, nosotros, o sea, conectamos con todos los estilos. Y al final... Pero bueno... Hacemos eso, o sea, lo que nos llega es decir... Este, por ejemplo, es un pop rock, que lo que es unami es un pop rock. Tenemos bachata, tenemos más flamenco fusión. En el momento es lo que sale y así es. Sí que podem dir que és pop, al final, tot. Sí, o sea, todo en general va al pop. Al final és un so bastante comercial. Totes les cançons que fem és molt comercial, molt pop, molt easy listening. Però sí que té una miqueta guinyos a tots els gèneres que ens han agradat durant la nostra vida, la nostra infància, i vam tocar una mica aquí i una mica allà. Teniu alguna formació musical? Heu estat autodidactes? Com ho heu fet, això? Mitat i mitat. Borja sí, Borja sí tiene... Jo no, yo no tengo nada de formación. O sea, yo lo que escucháis es lo que... Encara que no ho sembla, a vegades sembla que sigui al revés, però perquè el Santi és increïble, té una uïda increïble i és molt intuïtiu. O sigui, ho ha après tot ell sol, però és que el veus i sembla que porti anys estudiant, la veritat. I jo, en canvi, si he fet una miqueta... Bueno, tampoc gaire cosa, també he sigut una mica autodidacta en el que són una miqueta el piano i la guitarra, però després, vocalment, sí que he fet alguna cosa de tècnica vocal, algunes classes, sí que he anat alguns anys. Canteu els dos i toqueu els dos normalment. Sí, bueno, jo els instruments acostumo a ser per composar, ja està, ja està. El que toca és el que toca. Sí, és el que ha vingut amb la guitarra, no? Exacte, exacte. Bueno, parlem de Tsunami, perquè no sé si el nom té algun significat per vosaltres. Sí. Com va sorgir, no? Com us vau inspirar? Com va anar? Bueno, Tsunami, em mira el Santi, el Tsunami neix d'una... És una superació personal, al final. Nosaltres, o sigui, jo sempre he recordat de quan era petit, a mi la música em va ajudar en molts moments de la meva vida que necessitava força o necessitava un empujón o, saps? Recordo bastantes cançons que eren així i a mi em feia molta il·lusió intentar o posar alguna cosa de la nostra part en fer algun tema que pogués fer això a la vida d'algú, m'entens? Clar. Que no sap tot com canciones, per exemple, el primer cinc que és Gin Jam, que és com superhappy, com mensajes superpositivos... Que també està bé, eh? Claro, o sigui, que tot està bé. Tot el seu moment, no? Sí, exacte. Però aquesta no, aquesta és un moment de superació personal i que t'anima com a continuar endavant i que tot pot millorar i tot pot canviar i que tot depèn de tu sempre, saps? Clar. L'heu tret ara per algun fet en concret? Per què us hi heu sentit els dos que passàveu per algun moment que necessitàveu també compondre un tema així o simplement perquè, mira... O sigui, el tema el vam composar ja fa mesos, però sí que és veritat que ha sortit en un moment que també ha sigut bastant crucial perquè hem estat parats uns mesos i ha sigut com, vale, ara fem Borrón i Quanta Nova i comencem una nova etapa. Llavors, al final, la cançó també parla una mica d'això, no? Dels canvis, del moment d'inflexió. I era perfecte perquè era justament el moment que estàvem vivint musicalment, així que sí que té bastant de relació. Aquest és el vostre nou single, però anteriorment també en porteu uns quants a l'esquena. Ens en podeu parlar una mica també com... Bé, quins són i com van sorgir, no? Sí. Parla tu, parla tu. Mira, por ejemplo, el último que sacamos, antes de Tsunami, es Just the Way You Are, que es una canción de Bruno Mars. Nosotros la hemos traducido al español, se llama Como tú eres, y no solamente cambiándole lo que es el idioma, que Bruno Mars, bueno, la hizo en inglés, su idioma, y nosotros la hemos hecho en castellano, y encima le hemos cambiado el género y le hemos hecho bachata. O sea, que encima le hemos dado como el giro sobre el giro, ¿no? Y nada, es una canción también súper especial, sobre todo por el mensaje tan bonito que tiene, ¿no? Que es como en plan, Quierete como eres, que es lo más bonito del mundo, ¿no? Seas como seas. Veig, per exemple, que teniu una, suposo que és un cantant, que es diu Manu Sánchez. Manu Sánchez, bueno... És el productor. És el productor. Ah, el productor, vale. Vale, dic, no sé, potser és aquí que han fet una col·laboració amb... Sí, sí, no. Es el nostre... Bueno, el que... El nostre productor de todas las canciones que hasta el tsunami son todas las canciones. Sí, de la nostra primera etapa, diguem-ne. Sí, ara molt bé. Va ser tot amb ell. Exactament. A l'hora de composar, normalment hi ha algun dels dos que faci més la lletra, l'altre que s'encarregui més de la música. Això ho teniu repartit o simplement... Ah, bien... Hay casos y casos. Sí. Canciones y canciones, ¿no? No hay un papel determinado. Es como fluye. Claro, al final, lo bonito al final que tenemos es como un tández, ¿no? Que lo que yo tengo, él no lo tiene y lo que él tiene, yo no lo tengo. Entonces... Vale. Conecta, conecta, o sea, entra bien. Y... Y nada, pues al final, él sí que es verdad que compone más, que escribe mucho más que yo, las cosas como son. Y... Y luego lo de la música, al final, como yo soy el que toca guitarra, piano y tal, al final... Habrá de poner las melodías y... Buscarla. Y un poco la musicalidad. Él tiene mucha musicalidad. Y siempre como que... A mí me ha agradado... Yo las composo, moltes vegades las escric, Sí. Però després, quan li mostro a ell, ell quan les posa... Li posa veu, al final fa que agafi moltíssima musicalitat i llavors aquí és quan comença a crear-se tot, saps? Molt bé. I és bastant guai. Al C2 tenim aquest avantatge. Clar, exacte. I teniu referents? És a dir, a les vostres llistes, per exemple, de Spotify, a quins cantants, grups, podem trobar? Bueno... És que, o sea, és tot tan versàtil porque al final podemos escuchar ese artista local, también, amigos, también cantantes que tenemos, a cantar con Miley Cyrus, Luis Fonsi, que no tenen la que ver una cosa con la otra. No, no, no. Sí, ya. Y grupos, pues, Queen, por ejemplo, también. Escuchamos un poco de todo. De todo. De mica de todo. Sí, sí, sí. Son molt variats. Pero sí que és veritat que últimament estem bastant, no sé, pues una mica la música que fa Yatra. Sí. La... Aitana, por ejemplo, nos gusta mucho. La Rosalía. Rosalía. La más, artistas catalanes. Artistas catalanes aquí de la Tierra. Últimament ja molts catalans de aquí a les listes. Sí, home. De totes maneres m'hi aprofito per dir que tenim una llista que es diu P33 al nostre Spotify on posem totes les cançons que a nosaltres ens inspiren i ens agraden. O sigui, que si la gent no sap què escoltar, allà té una selecció, la nostra selecció de les cançons que a més ens agraden. A Spotify, no? Sí, a Spotify. Es diu P33. Ah, que bé. Molt bé. Doncs ja mirarem de consultar-ho. I després, també jo us volia preguntar sobre la vostra faceta personal a nivell de compaginar aquesta banda més de música, no? Perquè jo no sé si us dediqueu exclusivament a això, si us dona bàsicament per menjar, a fer l'acabal més, o també ho heu de compaginar amb altres feines, o esteu compaginant amb estudis, o com us ho munteu? Bueno, l'hubo. L'hubo. Sí, hi ha hagut una mica de tot al llarg d'aquests, ja són quasi tres anys que estem, diguem-ne, una mica treballant en aquest projecte. Hi ha hagut moments de tot. Ara, sí que és veritat que hem tingut altres feines, alternatives, però ara mateix, amb Tsunami, ja et dic Nova Era, estem intentant anar a un 90%, si pot ser, amb el projecte, amb la música, tocant allà on podem tocar, per autofinanciar-nos i al final, bueno, ara sí que estem tots a esta carta. Sí, o sigui, heu posat toda la carn en la saló, no?, amb la música. Sí, ara sí, ara sí, però hem passat, hem passat per tot. I ja acabarem amb l'última pregunta, com és el videoclip? Què i qui surt? Ai, el videoclip, el videoclip és molt... Jo he suposat que teníeu videoclips, no?, perquè ara estem escoltant la música, però... És que ens hem fet els interessants. Sí, el videoclip, saldrà la semana que viene, el viernes. Ah! Que encara no pueden publicar eso. Exacto, no hemos dicho nada, o sea, esto está en primicia, está sonando en primicia, que sale la semana que viene, exclusiva. La hora lo dejamos para los últimos días, decirlo. Vale, para que estéis espectantes ahí en el Instagram y en redes sociales, pero sí, tiene un videoclip bastante chulo con un mensaje, bueno, el mismo mensaje que tiene, pero contado desde otra visión, ¿no? He contado desde... curioso de ver, hay que decir. Y quien sale es también bastante particular, así que os animamos a... Lo dejamos así en su piso para que la gente lo vea. Ai, ara ens han deixat així amb ganes de... Clar, clar, clar, colín. S'ha de fer una mica. I després de la setmana que veiem el videoclip tindrem més novetats de Paraíso 33, esteu treballant amb més projectes, no fa falta que concreteu perquè ja sé que tot... Sí, jo me muero de ganas de decirlo, pero no puedo, no es pot, eh? Però sí. Sempre estem treballant perquè és que la música, la indústria de la música ara, o sigui, has d'estar treballant tot el temps perquè va molt de pressa, va molt ràpid i si no, te quedes fuera. Sí, és així. I si no estàs a les xarxes no existeixes. No existeixes. I si no surts a tocar, ningú t'escolta. I si no... Però sempre intentem perquè a vegades la xer... Tenim artistes i tal que ho veuen d'una forma molt negativa i nosaltres sempre som bastant resilient de donar-li la volta a les coses i dir, vale, la música va ràpid, doncs ens ho prenem com un reto, saps? Com una superació. Hemos de fer més oportunitat de fer millors cançons i de créixer. Al final, eso también es... Se trata de adaptarte a los medios, de qué vale quejarte. La música va seguir yendo al ritmo que va. O sea, de nada vale que diga va deprisa o qué mal, no. O tiempos pasados fueron mejor. A nosaltres ens agrada com un reto. I sí, per suposar que ve més música i tornarem a sorprendre. Que fort, que fort. A veure, ens falten... Tenim alguns minutets encara, si voleu tocar alguna coseta aquí en directe. Sí, ja que hem portat la guitarra. Ja que m'he quedat de la guitarra... Clar, exactament. Podem aprofitar, no? Sí, sí. La Tsunami la sentíem al principi de fons, però per què hem anat posant des de la llista alguns temes com per exemple estic llegint a veure, eh? Otra dimensió, Jazz the Way You Are, la versió en castellà que també la van fer, Yin Yang, per exemple. Bé, em sembla que ja els tenim més o menys preparats. Sí. A veure... Farem un trocet de llavors de... el que vosaltres vulgueu. Ja que veus el dia de Tsunami. Sí, ja que veus el estreno, aprovecharem. Oh, i tant. I para todos vosotros, vosotras y vosotres. Un besito. Grande. Paraíso 33. Vámonos. Quiero abrirme el camino, quiero cortar el hilo y llorar sin tenerme que esconder. quiero sentir el frío, quiero sentirme vivo, caminar en mi propia dirección. Y ahora que sopla el viento, más contento a mi favor. Quise mirarte con la ira, pero no la encuentro, parece que pasó, el vaso se llenó, finalmente cayó, rompió en Tsunami que arrasó, contó. Mi sentir en guerra, olvidó quién era, te canté hasta quedarme sin vos. Escuché al tiempo, no encontré remedio, he cerrado este capítulo sin ti. Y ahora que sopla el viento, más contento a mi favor, quise mirarte con la ira, pero aún no la encuentro, parece que pasó, el vaso se llenó. Finalmente cayó, rompió en Tsunami que arrasó, parece que fue ayer, que era ya no es poder, me quedo con la magia de habernos visto crecer. Parece que pasó, el vaso se llenó, finalmente cayó, rompió en Tsunami que arrasó. Parece que pasó, el vaso se llenó, el vaso se llenó, finalmente cayó, rompió en Tsunami que arrasó, mis miedos que encendió, gran fuego y todo, todo cambió. Bueno, gracias. Muy bien, ¿no? Muchas gracias. Guau, tenemos un directe muy chulo también, ¿eh? Sí, muchas gracias. Home, que esto es de valorar, porque se sent la música y dices, vale, la música está bien, pero después cuando los artistas hacen un buen directe también se valora, porque si no después compras entradas y vas a un concert y dices, pero vaya patata, pero escucha, no, no. Gràcies. Home, i a més aquí amb unes dobles veus així empastades que, bueno, una bogeria, que guai. Moltes gràcies. Molt bé, molt bé. Moltes gràcies. Doncs, moltíssimes gràcies per haver passat aquests minuts a Ràdio d'Esvern, la ràdio d'aquí de Sant Just. Tindreu un lloc sempre que vulgueu promocionar també algun altre tema o més cançons, més projectes que aneu traient, que als artistes locals també se'ls ha de donar veu i també se'ls ha de donar un espai perquè tothom té el seu principi i tothom ha de tenir també la seva oportunitat. Per tant, moltíssimes gràcies als dos per haver-nos oferit aquí a aquest miniconcert, eh? Moltes gràcies. I res més, que us vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. Adeu. L'interès econòmic de les farmacèutiques les desincentiva de produir una vacuna que és poc lucrativa. Per això aposta per incrementar la investigació, en aquest cas pública, en la matèria. Notícies breu, Sergi Molero. A l'Hospital Clínic de Barcelona ha nascut el primer nadó a l'estat espanyol d'una dona amb un úter transplantat. Es tracta d'un cas experimental de transplantament amb finalitats únicament reproductives i que ha hagut de superar l'autorització de diferents comitès d'ètica. La mare, la Tamara, va néixer amb la síndrome de Rokitansky, que fa que no tingui ni úter ni trompes de falopi. Però el seu desig de ser mare des de petita ha permès que entrés en aquest procés experimental i es convertís en la primera dona que té un fill amb un úter transplantat a l'estat. L'octubre del 2020, la seva germana li va donar l'úter i li va ser transplantat per l'equip del Clínic, liderat pel doctor Francisco Carmona, que és el cap del servei de ginecologia i que va fer una doble operació molt complicada. Vam obtenir el permís del jutge, com és perceptiu, i finalment vam fer la cirurgia el dia 5 d'octubre del 2020. Una cirurgia extremament complexa, una cirurgia que l'obtenció de l'úter va ser 11 hores i l'implant 5 hores. I aquí, si no és perquè aquest hospital és capaç de crear un equip multidisciplinar, on cirurgians molt experts a diferents àmbits col·laborant van aconseguir fer aquesta fita quirúrgica. L'OCDE alerta del risc que l'alt endeutament dels estats pugui generar una nova crisi. Els països membres de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic han de fer front en els pròxims 3 anys al venciment del deute per un import superior als 21 bilions d'euros. A més, els costos de finançament s'han més que duplicat en els últims 2 anys a causa de les pujades dels tipus d'interès. El PSOE guanyaria les eleccions municipals del 28 de maig, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques, però escurça distàncies amb el Partit Popular. A una setmana pels comicis, l'última enquesta mostra que una de cada 4 persones encara no ha decidit el seu vot. A Catalunya, Esquerra manté la seva estimació de vot, igual mentre que Junts baixa en respecte a l'inici de campanya. Un noi menor d'edat ha mort aquest matí en un accident de trànsit a Ridaura, a la Garrotxa. Anava de copilot i qui conduïa el cotxe era el seu germà, de 20 anys, que no tenia garnet i, a més a més, anava begut i ha donat positiu en drogues. Girona, Fèlix Martín. Un drama familiar que ha provocat, lògicament, la consternació al poble dels dos germans, Montegut i Oix. El conductor l'han traslladat ferit menys greu aquest matí a l'hospital, Josep Toreta de Girona, i un cop els Mossos han confirmat totes les circumstàncies dels fets, ha quedat detingut acusat d'un homicidi imprudent. L'accident, recordem, ho ha passat a dos quarts de set, quan el cotxe circulava per la carretera local, la GIP 5223, a Riu d'Aura, també a la Garrotxa. No se saben els motius, però el vehicle ha sortit de la via i ha blocat. A causa de l'accident ha mort el germà del conductor menor d'edat, que anava assegut al seient del costat. S'hi han desplaçat efectius dels Mossos, bombers i dues ambulàncies. Els equips mètics no han pogut fer res per reanimar-lo. Aquest any, a Catalunya, 58 persones han mort en accident de trànsit a la xarxa viària interurbana. Warner Bros. Discovery fusiona a partir de demà als Estats Units les seves plataformes HBO Max i Discovery Plus. El nou canal s'anomena Max, i el canvi es fa per competir amb Netflix, Disney Plus i la resta de plataformes. El canvi serà una realitat a partir de demà, com dèiem, als Estats Units, però no arribarà aquí a Catalunya fins al 2024. Esports, Marta Garcia. El Consell Superior d'Esports condemna rotundament els insults racistes que se produeixen en el futbol i els qualifica d'intolerables i condemnables. En un comunicat afegi que, malgrat que eixes agressions són inacceptables, no se pot generalitzar perquè provenen d'una minoria d'exaltats que no haurien de tornar a xafar mai més un camp de futbol. El València els puc serà de per vida als seguidors implicats en els crits racistes contra Vinícius. El president del Madrid, Florentino Pérez, s'ha reunit amb el juor per donar-li suport, que també n'ha rebut de diversos estaments. Xavi Hernández recupera Gavi per al partit de demà contra el Valladolid, però són baixa Cundé, Araujo i Pedri. L'equip castellà, en zona de descens, està només un punt per sobre de l'Espanyol, que dimecres rebrà l'Atlètic de Madrid. Per a l'altra jornada, en el camp del València, el club blanquiblau ja ha venut en tres hores les 500 entrades de les que disposava. El Girona, que visita el camp del Celta demà, hi va amb la novetat d'Oriol Romeu i les baixes de Riquelme, Aleix, Borja i el sancionat David López. I el Sant Andreu jugarà contra el Salamanca, el playoff definitiu d'ascens a segona ref. L'anada serà este diumenge a les 6 en el Narcís Sala. En la competició femenina a l'Europa també li ha tocat jugar en casa l'anada del playoff d'ascens, en este cas a primera ref, davant el filial del Llevant. Fins aquí les notícies. Bloc d'informació electoral Governant toca el dos Sant Justencs i Sant Justenques, com diu la cançó de Txaranko, governants, toqueu el dos, toqueu el dos de la trona, perquè ara és el moment de Som-hi Sant Just, Som-hi Sant Just, viva! Aquest partit del poble, aquest partit que és vostre, aquest partit que ha nascut per donar el que és la veu al poble i perquè diguem la nostra, i perquè diguem com volem el nostre Sant Just, el Sant Just del futur, el Sant Just dels joves, dels no tan joves, dels avis, de tothom. Aquest Sant Just, el que vol és que sigui viu, que sigui viu pel comerç, que sigui viu per la gent que té empreses als polígonos i que sigui viu pels que volen practicar esport. Som-hi Sant Just, viva! És el partit del poble. Bloc de Informació Lactural Ha llegado la hora de volver a lo local, responsabilizándonos de la suerte de nuestros vecinos, apostando por el consumo de proximidad, cultivando el trato cercano y preservando lo aprendido de nuestros padres. La patria empieza en los barrios y en los pueblos. No permitamos que la inseguridad, la degradación y la falta de servicios nos los arrebaten. Este 28 de mayo, cuida lo tuyo, vota a Vox. Bloc de Informació Lactural En esta próxima legislatura, el Partido Popular se compromete a bajar todos los impuestos, plusvalías, IBIS, tasas municipales. También vamos a reforzar la seguridad, incrementando el número de agentes y aumentando la videovigilancia. Y, por supuesto, vamos a facilitar el acceso a la vivienda. No vamos a permitir que haya vecinos o hijos de nuestro municipio que vayan a otros pueblos por cuestiones económicas. Para ello, hemos diseñado una batería de medidas, de ayudas para los inquilinos y bonificaciones fiscales y deducciones de IBIS para los propietarios. Y, por supuesto, también apoyaremos la movilidad y la construcción del puente de Mayuí, conectándolo con el resto del pueblo. Por eso, y por otras cuestiones, os pido que el próximo 28 de mayo nos deis vuestra confianza y deis vuestro voto al Partido Popular de San Lluís. Enric Salvadores, vuestro próximo alcalde. Ràdio Tesfet 98.1 Ràdio Tesfet 98.1 Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Comencem amb l'actualitat Sant Justenca. Us informa Mariona Sales-Vilanova. L'àrea d'Ocupació i Formació de l'Ajuntament de Sant Just té previst organitzar un taller especialitzat anomenat Speed Networking Talent. Aquesta activitat té com a objectiu ajudar els participants a construir i practicar un discurs laboral efectiu mitjançant una dinàmica de cites ràpides de representació. A més, els participants tindran l'oportunitat de rebre feedback i consells d'un professional de selecció. El taller es realitzarà de manera virtual el dia 30 de maig des de les 2 quarts de 10 del matí fins a 2 quarts de 3. Serà conduït per Rosaura Alastroell Garcia, una professional amb àmplia experiència en el camp. Aquest taller serà gratuït per a tots els participants. No obstant això, és necessari un nombre mínim de 7 a 10 persones per poder-lo dur a terme. Per participar, podeu enviar un correu electrònic a ofertesfeina arroba santjust.cat o també podeu trucar al número de telèfon 93 480 48 00 i preguntar per Laura Cantos per obtenir més informació o confirmar la vostra assistència. Aquest esdeveniment ofereix una excel·lent oportunitat per millorar les habilitats de presentació i destacar en l'àmbit laboral. L'1 de juny marcarà l'inici de la temporada d'estiu a la piscina exterior del complex esportiu La Bona Aigua. Amb l'arribada del Bon Temps, és important recordar fer un ús responsable dels espais aquàtics. Els estius són cada cop més calorosos i és crucial tenir present la situació d'emergència climàtica. De l'1 al 25 de juny i del 4 al 11 de setembre, de dilluns a dissabte, la piscina obrirà de 10 a 6 de la tarda i els diumenges i festius d'11 del matí a 3 quarts de 3. Del 26 de juny al 6 d'agost i del 28 d'agost a l'1 de setembre, de dilluns a divendres, la piscina obrirà de les 10 del matí a 3 quarts de 8 del vespre i els dissabtes i diumenges de 10 del matí a 3 quarts de 7. Del 7 al 27 d'agost, els dilluns a diumenges de 9 a 19.50 i els dies festius, que són el 6 i el 15 d'agost, la piscina obrirà de 10 del matí a 3 quarts de 3. Avui hem tingut a Ràdio d'Esberna Diego González, entrenador del Barcelona Powerchair Football Club, el primer equip de futbol en cadira de rodes de Catalunya, que ara s'està preparant per a la seva primera competició oficial. El Powerchair Football és una disciplina que va sorgir fa 32 anys a França i s'ha estès per diferents països al llarg dels anys. Es tracta de futbol amb cadira de rodes motoritzada. Aquest esport es juga mundialment en molts països i aquest any se celebrarà el Campionat Mundial a Austràlia. També compta amb selecció espanyola. A Catalunya, fins fa poc, no existia aquest esport, però el Barcelona Powerchair Football Club, conegut com el Los Tritones de Barcelona, va ser creat per Diego González i altres membres de l'equip directiu. Després de presentar els documents oficials el juny de l'any passat, van començar els entrenaments a l'octubre al Complex Esportiu Municipal Les Moreres, a Esplugues de Llobregat. Encara no han tingut cap competició oficial, ja que són l'únic equip de la regió, però aviat tindran l'oportunitat de competir a Madrid del 9 a l'11 de juny. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern. Vinga, que passen 14 minuts ara mateix de les 6 de la tarda. Estem encarant ja aquesta segona hora de la Rambla, el programa de tardes de Ràdio d'Esvern. I comencem una tertúlia amb majúscules, una tertúlia potentíssima. Tinc aquí la Rosa Maria Maristany, presidenta de l'Associació Transpash Power i Roses de Sant Feliu. També tinc a la Bea i connectada telefònicament, Bea Espejo, perdó, sempre em deixo el cognom. La Bea Espejo. També tenim a la Natàlia Parés, connectada via telefònica. Espera que la Natàlia la saludem perquè la tenim ja esperant aquí el telèfon, pobreta. Hola Natàlia, què tal? Hola, com esteu? Bé, molt bé. Espera que encara no he acabat de presentar la taula avui. També tenim l'Ivan Herrador, que és el president de Sant Boi en Positiu Trans-BiH i a més a més és el secretari de l'Associació Transpash Power i Roses de Sant Feliu. Els hi obro els micros ja directament als tres. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Molt bona tarda. Com esteu? Bona tarda. Ara. Ara ja està. La Natàlia ha tingut un ensurt quan l'he trucat perquè, clar, Portugal és una hora menys. I em diu que són les 5 i 12. I jo, bueno, això allà a Portugal, que aquí són ja les 6 i 15. Saps on estic? On estàs, Natàlia? Estic a Nataré, a dalt de tot del castell, on fa allò de les onades i del guinsur. Ah, sí? Ostres. Ah, doncs et vull veure d'una d'aquestes, les més grans del món. No, avui no, sí, sí, avui no n'hi ha. Ah, bueno. Però, bueno, fa un moment eren un cristal de gent. Bueno. Ara estic amb una placeta tranquil·la aquí, menjant-me peix sec. Molt bé, bueno, descansant, vivint la vida, no? Sí, sí, dic que sí. En fi. Vinga. Estem amb l'Ivan Herrador. Hola, Ivan, què tal? Bona tarda. Bona tarda. És el primer cop que vens aquí a Ràdio d'Esvern. Sí. I és la primera vegada, em sembla, que tenim aquí a la mesura algú de Sant Boi en positiu trans VIH. Ens pots fer una mica de resum, una mica la feina que feu des de l'entitat? Sí, en resum, som una entitat que ens hem fundat realment per visibilitzar també les persones que vivim amb el VIH, ja que jo porto vivint amb el virus des de fa més de 22 anys. i veia que era una necessitat, no?, que la gent tingués un referent o gent referent en relació a la infecció. I, per altra banda, òbviament també treballem en tot el tema de salut sexual, col·lectiu, LGTBQA+, és a dir, tot el ventall que té o que abarca tota la salut sexual. Quin recorregut té, més o menys, l'entitat? És a dir, és una entitat que té... Portem des del 2017, bueno, ni és poc ni molt, però sembla que va ser ahir. Sí, és que clar, entre els dos anys d'aquests de pandèmia sembla que hagi passat aquí. Bueno, però hem estat currant perquè, com des de l'entitat, també fem proves de detecció de VIH i de sífilis per tota la comarca, és a dir, és el punt de referència a nivell comarcal per la detecció del virus. Molt bé. És a dir, que, més o menys, es va crear en paral·lel amb tants paus, no? Sí, quasi, quasi, sí, sí, sí. Més o menys. I, escolta'm, com ho portes, això de ser president d'una entitat i secretari de l'altra? És molta feina o què? Piloto automàtic, vull dir, realment... Piloto automàtic, diu. Sí, soc hiperactiu i llavors això ja em va bé, per dormir tranquil. Bueno, li doneu molta feina o què? Bueno, la veritat és que s'ha de posar en context l'història de com ens anem a conèixer. Ens anem a conèixer al Parc de la Falguera, al Sant Feliu, amb un programa que dèiem que la frase era Som com tu. Sí, en una campanya de Gailes TV. Una campanya de Gailes TV, que dèiem que som com tu. I des d'allà, doncs, que ja ens anem a veure i dic, doncs, ens caiem bé, eh? Sí, ben fet maig. Sí, ben fet maig, no? Després, quan va passar l'època de la Fina Campasa, que era la secretària de l'associació, i després va marxar amb la sectorada del partit que representava en aquell moment, doncs, llavors, ens va deixar fins mig penjats, ens han quedat fins una mica descloucats, en perill, en risc de tindre que tancar l'associació, eh? Ostres! Sí, llavors jo em vaig anar a veure a l'Ivan, a la Fina de la Puríssima, i ja només em va veure i em va dir, sí, sense que jo preguntés res, perquè ja ho sé. Ja em volia, ja em volia. Ja ho va veure, no? I com que tenim una amistat profunda, ens estimem molt, doncs, des d'aquell dia, doncs, ja anem, fem moltes coses conjuntament, eh? Som entitats germanes, si mirem la revista, al final veus les dues associacions, mireu, mireu que hi ha les dues associacions sempre al final de la revista. Sí, sí, sí. És aixins, vull dir, no, no... Hem d'aprofitar les sinèrgies de la comarca, les coses com siguin, eh? Totalment. I donar una imatge, i una imatge, diguéssim, més que una imatge, donar una... Sí, una imatge potent, no, de fet, del que és l'activisme trans, LGTBI, i trans, eh?, perquè ja em perdo, ja. I llavors ja em perdo en tantes sigles, però, bueno, és igual a la comarca. Molt bé. I, bueno, i així ens estem, després. Ivan, i a quin tipus de servei oferiu a l'entitat, o les persones, quan s'adrecen a vosaltres, què és el que us demana? Sí, bueno, hi ha dos branques, no?, la LGTBI i el tema serològic, no?, el tema del VIH. Doncs, com tenim conveni amb l'Hospital de Sant Joan de Déu de Sant Boi, i, doncs, les persones, la gran majoria, no acaba d'assimilar o d'apair, no?, aquest diagnòstic. Llavors, tinc un grup de gent seropositiva, doncs, que fem activitats, tot en secret, perquè no els ve, bueno, és una història rocambolesca, però ara important és que aquestes persones es relacionen entre si, que vegin que són un bitxo raro i que només els pot passar a elles. Llavors, doncs, fem aquest també servei d'assessoria psicològica, tant el LGTBI com el tema del VIH, no? No, en dues parts faig l'assessorament psicològic. I l'evolució una mica d'aquests últims anys ha estat bona? Tu diries que... Molt bona. Que us heu anat a conèixer entre la gent? Molt bona, la veritat és que cada vegada tenim més feines, sobretot amb el tema de les proves, o gent refugiada, LGTBI, etcètera, doncs, que realment des de l'Ajuntament en deriven i anem gestionant-ho sempre a patxes, no? Molt bé. On arribo jo, arriben ells, però l'important és el resultat. A més, també, no sé si fas difusió des de la ràdio del teu poble, del teu municipi, també tens un espai, no sé si vinculat a això també. Tinc un espai que parlo de salut sexual, en general, cada dijous, a la tarda. Que bé. Bé, la Natàlia la tenim connectada, el que passa que no sé si és que se l'estan portant al vent... O s'ha pujat a una onada... O s'ha pujat a una onada... Natàlia, estàs bé? Surfera. Sí, sí, us estic escoltant. Ah, val, val, molt bé, doncs... Aquí està anant el momento de meter-la. Dico, de dar-la... Ai, per favor, Natàlia. No, no, és un horari infantil. Sí. De posar-la per la aula, vull dir. Oh! Val, molt bé, molt bé. Doncs bé, jo portava un tema destacat, precisament del 17 de maig, del tema de la LGTBI-fòbia. Va ser el Dia Internacional, sempre m'agrada precisar si és Dia Internacional, Dia Mundial, perquè escolta'm, cada dia té el seu nom i m'agrada dir-ho bé. Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia. Van sortir algunes notícies per als mitjans i, per exemple, una de les dades que es deien és que fins a aquella data, és a dir, fins al dia que va ser, fins al 17 de maig, s'havien calculat 110 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya. Des de principis d'any. Sí, sí. L'any passat van ser 237. En tot l'any, oi? En tot l'any. En tot l'any. Déu-n'hi-do. Per tant, l'entitat notifica un augment del 15,8%. I, a més a més, que el col·lectiu més afectat ha estat el de, de moment, ha estat el d'homes homosexuals amb 65 incidències, després també el de les persones transexuals, en segon lloc, com si diguéssim, amb 28 incidències, i després ja, bueno, es posen en incidències de tipus més generalista. Com entomeu vosaltres aquestes dades? Creieu que es pot fer alguna cosa que es fan suficientment inversions polítiques en aquesta direcció, en aquest sentit? Bé, el tema d'inversions, no sé si té molt a veure la relació de l'augment de les denúncies, que aquí dic clar que són denúncies, que no són actes d'energitiu i foc, i moltes persones no denuncien. Això passa exactament igual que les violències de gènere, no? El col·lectiu encara no se sent amb la força d'anar a la policia i que realment ens prenguin seriosament. Encara s'arrossega això, no? Llavors encara fa por anar a la policia, que encara que ho vulguem amagar, els cossos policials són molt heteropatriarcals i molt heteronormatius i domina l'home, perquè està molt masculinitzat els cossos de policia, que no vol dir que no hi hagi dones, evidentment, que sí, que tant de bo n'hi hagi més, no? Però el fet que aquest nombre de denúncies no reflexen la realitat, és a dir, no la reflexen. I estem tota la comunitat molt segura que té molt a veure amb els discursos d'odi que fa l'extrema dreta i la dreta, en general, no? Cap a... contra el nostre col·lectiu. Perquè... Jo, perdona, perdona. Digues, Bea. De les cifres que se han dado, destacaria una qüestió, eh? Sí. Que numéricament la qüestió trans és menor, però estadísticament és molt més gran, perquè som un col·lectiu molt petit en comparació amb el col·lectiu GL. Quiero decir que estadísticament és molt superior. És una cifra bastant... Me llama l'atenció també si se refleja en les denúncies perquè generalment també és veritat que som més retricents a denunciar perquè històricament no ens facen cas i després perquè altres tipus d'agressions quedan més desdibujades, no? Clar, fent la proporció, òbviament, no? Si el col·lectiu té menys persones, com més incidències hi hagi, és proporcionalment... Bueno, surt més alt. Estadísticament és més alt. Sí, sí, sí. Perquè quin és el problema que passa quan... O sigui, no sé si us heu trobat... O si heu tingut l'experiència, no? Si heu anat a... O algun conegut a denunciar a la policia, als Mossos, alguna situació i us han atès, doncs bé, de forma que no creguéssiu... Bueno, yo creo que se tramitaría la denuncia en un principio sin problema, también. Luego el problema será, lo mejor, a la hora de ir a juicio o este tipo de cosas, ¿no? Clar, com a tot, sempre recomana que t'acompanyi una persona experta, no? Depenent com facis la denúncia, el resultat serà un o serà l'altre, no? Exactament passa amb la violència de gènere. Si fas una denúncia de tal manera, potser no arriba on ha d'arribar o amb la seriositat que s'ha d'aprendre. Llavors, la gent ha de conèixer quines són les eines, les vies per fer una denúncia com cal, no? Bueno, de fet, les lleis que s'estan a promouents de la llibertat de tractament de discriminació, tot el que és el règim sancionador, aquí és una patata calenta que hi ha molts partits que són reticents de posar un règim sancionador en la mateixa mesura en què s'impliquen tots aquests tipus de violències. Vull dir, vulguis o no vulguis, això és una LGTBI-fòbia encoberta, el fet de dir no, això, això, bueno, ja ho mirarem, ja ho dirons, aquestes violències poden fer molt mal a la gent, poden fer molt mal a la gent, vull dir, és que hi ha accions físiques molt dures, vull dir, han apariçat a gent pel que regles han deixat però marcats com s'ha d'anar aquesta persona a casa seva, com ha de sortir al carrer aquesta persona. i això està normalitzat. Això és intolerable, no es pot normalitzar una cosa d'aquestes. Aquestes coses han d'estar perfectament establertes en un règim sancionador, han d'haver-hi els articles penals corresponents i s'han de jutjar les persones, les persones agressores s'han de jutjar com es jutgen amb els altres casos de violència, vull dir, és que arriba un punt que dius, què passa? De todas maneras, sí que es verdad que hay una ley que castiga específicamente las violencias LFTB aprobada, no me acuerdo en qué año fue, en el Parlamento de Cataluña. Sí, Luego me acuerdo que el Fiscal General me comentó hace algunos cuantos años, en un homenaje a Sonia, que estaba deseando que le llegaran casos, que derivaran casos y podría hacerse... Ya hay condenas. Pero bueno, luego claro, ya veremos a ver... Ya hay condenas, pero no son... Lo que pasa es que tampoco somos nosotras expertas, quiero decir, no somos expertas en el día a día de la violencia, de las violencias que hay por ahí, quiero decir, que no nos llegan tampoco, al menos yo no, no sé, que no nos llegan constancia de las denuncias estas que has dicho, ¿no? Bueno, no sé... Perpeteu? Sí. Natalia, hola. Sí, hola. Hola. És un tema complicat, però jo separaria el que són agressions groixudes, ¿no?, amb seqüeles, allò que et fan danys físics, que aquestes, en marge ja que puguin tenir greugans per la GTI-fòbia, ja el mateix fet de l'agressió i els danys ja generen el seu procés penal abans i ara. Són un tipus que provoca sang amb una altra persona o lesions per enfrontar amb el delicte penal corresponent, no? El màrtir que hi hagi greugant de la GTI-fòbia, no? El gran problema està amb aquelles agressions que deixen lesions lleus i que, sobretot, provoquen greus lesions psicològiques pel dany a la persona que veu intimidada la seva llibertat i la seva capacitat de moure's, no? I que després no s'ho t'en faig de provar perquè, jo què sé, t'han donat dos òsies i, bueno, no sé què dir-te, no et queda l'empremta de la mà durant tres hores perquè la pugui testificar l'oporència, no? I, per exemple, que t'intimida l'entrelloc o et pot ser fora d'un local. és a dir, hi ha molts actes de l'Egevitòria que són constants i que, en el moment de la força provatòria, jo no, costa de provar. Jo he presentat diverses demandes en l'an passat i totes han tingut el problema, han remut el tractament adequat per la part de la policia i el jutjat, però quan arriba el jutge no tant, la policia sí, però quan arriba el moment de la faccia provatòria, esclar, a vegades no és tan fàcil provar-ho. Després, per la víctima, és una situació molt molesta perquè està exposada a l'entredit i molta gent sobretot no de sobreaconsigui, no?, que és el motiu per què costa denunciar i fa falta el recolzament d'una entitat i a part que et digui l'assessorament expert de què has de fer i com ho has de fer, no?, és un tema molt delicat, eh?, si recordeu l'última persona que coneixia en el col·lectiu que la va rebre d'una regressió, la va veure que estava traumatitzada, no és gens fàcil, no ho havia superat quan la vaig veure l'última vegada. Rosa, te'n recordes, oi?, qui era? De la companya aquella que la van agradar i em sembla que era el metro, no?, i l'Espitalet. Ah, sí, sí, és veritat, sí. Sí, sí, ja ha passat un temps, ja ha passat denunces i tal, estava encara posteriorment intimidada pels secretors. Sí. I això ha estat això molt molesta. Sí, i a més a més amb l'opinió pública, o sigui, tots els veïns, vas assenyalat, vas valdejat, vull dir, és curiós, eh?, si en comptes dir, ostres, donant-li suport a aquesta persona encara més assenyalats pel carrer, vull dir, és una cosa tremenda, vull dir, és que jo, sincerament, no entenc on, quina és l'evolució de la societat a la que estem vivint, però què està passant aquí? Al final tindrà més drets un gos del carrer que una persona del club del col·lectiu LGTBI, i això no té cap sentit. Jo no sé si des de les dues associacions tant en Sant Boi en Positiu com en Transbaix Power, algun moment heu hagut de fer assessoraments o de posar-vos al costat, no?, de donar suport de víctimes que haguessin patit algun acte de LGTBI fòbia? Més d'una vegada, sí, més d'una vegada, els hem dit que acompanyar, els hem dit que portar, acompanyar-nos a la policia, però moltes vegades en el moment que ja va ser la policia ja diu, no, no, millor que no, perquè estem a l'Araia Metropolitana de Barcelona, no estem a la ciutat. Quina diferència. Doncs que és el que tornem a repetir, no?, el que t'he dit abans, no?, pel fet d'estar a l'Araia Metropolitana de Barcelona, pel fet de ser de municipis petits que tothom es coneix, m'entens?, resulta que l'agredit passa a ser de víctima, passa a ser culpable, no sé si m'explico, eh?, és que arriba un punt que dius, bueno, és que això ja és el colmo de les colmos, és terrible, vamos, és que no, no hi ha color, jo veig coses molt dures moltes vegades i la veritat és que opto per encausar-ho de la manera més, sense fer bombo i platanets, no?, o sigui, d'anar directament al gra i anar directament a la justícia, és que inclús anar directament al síndic de greus si hi ha un comportament incorrecte de les forces de seguretat, pot dir, així, clar, t'ho dic, no, amb això no ens esperem, però, clar, la tramitació d'això sempre és molt lenta, és el que deia la Natalia fa un moment, no?, si quan arriba el cas provatori com és la cas d'un jutjat, això ja ha desaparegut la major parte de les pròbes, la persona agredida, doncs ja, no sé, ja se siente ja se siente menos agredida, però no és que se sienta menos agredida, és que no quiere visibilitzar su agresión delante d'un públic que lo esté judicializando, que lo esté juzgando, a fin de cuentas, per ser d'un col·lectiu que ja està prou segregat socialment, no sé, vull dir, són coses molt complexes, Núria. I van des de Sant Boi, on positiu, també teniu aquesta experiència que costa... Sí, és més, el 2019 van agredir a un noi gai de... doncs conegut de Sant Boi, a més és representant d'Esquerra Republicana de l'Ajuntament, ara regidor, en aquests moments, i li van fotre una pallissa que el van deixar a Valdat, va estar ingressat una setmana a l'hospital i quina va ser la condemna? Nou mesos. Ostres. Fins a... Quines ganes et donen de denunciar. Els nou mesos no val la presó. Clar, perquè ha de superar el 24, llavors ens... No, el 24 no, un any i un dia. un any i un dia. I, clar, nou mesos, o sigui, llavors... Que després es rebaixa sempre la meitat, no? Bueno, que entre que... No, no, que no va a la presó, que no va a la presó. I t'has de creuar amb aquesta gent, perquè, clar, és de Sant Boi, o sigui, si no m'unacte amb un altre, amb una persona jove que et mous per tot arreu, vull dir, que realment la teva vida social jove la fas al carrer, no? Fora de casa. Doncs, va estar tres mesos que no volia ni sortir al carrer, evidentment. Ara, doncs, fer trip al corazón i sortir cap endavant. Però, clar, que li caiguin nou mesos i cap sensió econòmica, és molt, molt trist. Una altra part de la notícia que comentàvem sobre el tema d'aquesta alerta, no?, de l'augment de la LGTBI-fòbia, aprofitant que era el dia, el 17 de maig, era també el tema dels espais on es produeixen aquest tipus de violència, d'atacs, etcètera. Per exemple, l'àmbit, no?, on es registraven més, bé, on s'han registrat de moment més incidències és la via pública, és a dir, on, bueno, on hi ha més incidències, on de moment hi ha hagut més denúncies, ha estat aquest lloc, via pública. Després, també parlant de l'oci nocturn, després en l'àmbit educatiu i a la cua a l'àmbit laboral. Déu-n'hi-do, en l'àmbit educatiu concretament parlen també del tema de l'assetjament escolar. Sí, avui, gran d'acre també. Bueno, ja has vist la meva editorial de la revista? De la revista de... La nova, la nova. De la número 8. Sí. A veure, espera, aquí la que tinc és la número 7, no la puc obrir ara la número 8, Rosa Maria, però... La tens per guasa guapa. Sí, sí, però que no me la puc obrir ara, que no tinc el guasa oberta aquí ara mateix. Doncs mira, ho sento molt. Bueno, el cas és que sí, però teniu present una cosa, que molta joventut de l'àrea metropolitana de Barcelona se'n va a l'oci de Barcelona perquè no té un espai segur a la seva comarca, no hi és, i llavors què passa? Que se'n van a zones d'oci nocturn que sí són segurs entre cometes per Barcelona i que entre cometes, però el problema és quan tornen cap a casa. Quan tornen fins al poble de... és clar, llavors és quan són més dèbils perquè allò els ataquen al metro, al carrer, allò sí, allò és on venen totes les parisses, tota aquesta gent, aquesta gentussa neoliberals, neonazis que hi ha per aquí que corren, que són gentussa, que són uns merdes i uns cagats quan els trobes d'un amunt pel carrer, però van enmanades, això sí. Van en grup. Van en grup, això sí, però aquesta és la realitat. si tinguéssim espais d'oci nocturn correcte, segurs, el que és el conjunt de les comarques o la nostra comarca aquí al Baix Llobregat, perquè tot el col·lectiu LGTBI es pogués reunir, pogués disfrutar, pogués... inclús et diria que hi hagués una cultura de respecte per totes les diversitats sexuals en tots els espais del lleure i existents del que és la comarca del Baix, la gent, doncs, aniria amb aquests locals d'oci i se'n farien referents i se'n estarien segurs, eh? Com es pot promoure aquesta cultura del respecte? És a dir, per on es pot? Amb molta voluntat política, per començar. però per exemple des de les escoles, des dels centres d'escolars o des de... A part i la Bea que jo li toca parlar o la Natàlia o l'Ivan que també jo hi he parlat massa. Natàlia, ens escoltes? Perfectament. Doncs... Quiero que parlo a la Bea i digo la Bea. Bueno, yo diría que es todo un poco, o sea, en las escuelas, en todos los centros institucionales que se haga presencia de todas estas cosas y luego política. Decir, por ejemplo, que el... ya de paso, ¿no? Para otro caso de transfobia sería que el Tribunal Supremo ha admitido el recurso de Vox contra la ley trans. Lo digo porque... Y hay una tendencia también a... Según me han llegado a los oídos intentar también en cierta parte del sector del feminismo tumbar la primera ley del 2007 de la transexualidad. Quiero decir que esas cosas te das cuenta hasta qué punto está calado en la sociedad cuando hay evidentemente instituciones, o sea, la política de las instituciones fomentan este tipo de cosas. Es decir, si desde arriba ya marca el itinerario de cómo debe ser la sociedad y cómo que nosotras no entramos, evidentemente luego pasan las cosas que pasan. O sea, evidentemente que todo tiene un vínculo político y todas las instituciones políticas desde los colegios, los centros públicos, cualquier sitio donde sea, los transportes públicos, etcétera, etcétera. Natalia. Gràcies. Jo trobo una mica complicat tot plegat, no? I crec que tampoc es tracta de disparar en totes direccions i buscar enemics clàssics per dir que són els culpables, no? Vamos a veure. Hi ha un factor que és evident, que a la vida que el col·lectiu guanya visibilitat i accedeix més lliurement als llocs públics, és més susceptible de ser atacat, no? Això que assenyalava la Rosa no és per a llocs segurs, és perquè també el col·lectiu LGTBI és una mica gregari i va a llocs de la peseta rosa que estan tots els locals d'oci, nocturns, LGBT, trans, gay i lésbic pràcticament a Barcelona i al centre, no? Bueno, a fora de Barcelona jo no conec res, però bueno, tampoc jo no n'hi he vist, no? Però vull que realment quan estàs al carrer, ah, bueno, sí, sí, sí, quan estàs, bueno, i ara agressions en aquests llocs, però evidentment quan estàs, que t'enganxen en vulnerable, que es diu com veia la Rosa, muchos contra uno, és més fàcil que t'ataquen perquè aquesta gent no és que siguin, aprofiten la superioritat, no? Bueno, el tema de la responsabilitat política amb les polítiques del PP en contra de la trans, i tot això, home, no és solament el PP, si tu mires, per exemple, tots els àmbits al Telegram o al Facebook, per exemple, la guerra d'Ucraïna, veus el bando favorable a Rússia, bueno, ja són antitrans, però bueno, és una cosa, bueno, a part de treure imatges de trans, posant-les en ridícul, esto, hasta aquí podíem llegar, que hi ha la relació i tal, vull dir, el discurs d'Ori el promou un sector de l'esquerra tradicional, comunista i de la vieja escola, masista-revinista, els fatxes, i el clero i un putiment de gent que estan com enquats en el segle XVI, no? I, bueno, aquests fills tenen la possibilitat que els hi doni internet d'escopir els seus continguts poc raonables i, però bueno, jo crec que la gent que fa aquestes agressions són gent molt particular, no? Quan abans hi havia el conjunt de la població no li cauran simpàtic, et pot discriminar el treball, et pot discriminar la família, et pot protejar en diferents àmbits, però la gent que t'agradirà són un grau especial, eh? Això requereix una anàlisi, no són gent normal, són tios violents, és una cosa molt rara, un tio normal no t'agradirà encara que li caiguis malament, ja està clar, són tènic que tira fotos, no poden llorar no lo diría tan alto, eh? yo no diría tan alto por experiencia, por experiencia personal, que no le caigo bien y no se me ha tirado encima primero, por experiencia personal, que yo estaba en un entorno muy normalizado con compañeros de trabajo y cuidado que cuando se les oía la cosa esta, sí, sí, había posibilidades de agresión, sí, sí, bueno, de hecho, una vez que se me enfrenté con mi jefe que casi nos zurramos, quiero decir que estoy hablando de cuando era jovecita, quiero decir que estas cosas, cuando hay momentos de convivencia y hay determinadas tensiones, porque la violencia me imagino que no solo es la cosa puntual de los tíos que te pegan por la calle sino que puede ser en otros ámbitos también, incluso públicos, con gente conocida, desconocida, que le caes mal por lo que sea y unido a la cuestión trans, es decir, hay otros factores a tener en cuenta, es como las violencias de género que hay cualquier, la violencia de género no solo hombres que machacan a las mujeres solo por ser mujeres, hay otros, otro tipo de causas que pueden derivar esa que generalmente no se estudian demasiado, entiendo yo, eh? Bueno, si tinguessis accés a l'última revista he escrit un article al respecto, mujeres que odian a las mujeres trans. Això, això... Això és un tema complex, sí, sí. Sí, però això és a l'última, la número 8, que això sí que m'he fixat. Que l'estem imprimint en aquests moments, eh? Sí, sí, sí, sí. Ara mateix al davant ja l'itera Rosa Maria no la tinc, però sí que m'he fixat que hi havia un article que em va a quedar l'atenció precisament pel títol i que l'havies escrit tu, a més a més, Natàlia. Sí, sí. És que la forcem a escriure, eh? Perquè la Natàlia té una bona editorial, però clar, com que està sempre allà d'on Cristo perdiu les sandàlies, està fent la seva ruta particular, no? Que guai. Tu, Ivan... Entrem en el tema que és el que podem fer les entitats, el que ja fem, no? Molta pedagogia i està demostrat, o sigui, tant en els baix com se'n veu en positiu, hem vist exemples tangibles d'aquest canvi i això no ho podem negar, vull dir, són l'esperança, no?, que el jovent ho veu com més natural i això hem d'aprofitar-ho, que evidentment hi ha casos aïllats, els diables, a haver de saber què tenen a casa seva, no? Però sí que realment fer pedagogia és la millor manera de fer-los arribar, perquè això també s'encomana, és a dir, les criatures ho parlen a casa seva, ho naturalitzen a casa seva, en els seus espais familiars, no? I això ha de ser, és la nostra raó de ser, no? Clar, perquè a Sant Boi en Positiu també feu xerrades com, per exemple, fan a vegades la Rosa Maria, la Bea, la Natàlia... Sí, sí, fem formacions, acabem de fer una formació per professionals en l'àmbit social, a les entitats de Sant Boi, de com abordar aquest tema, que dius, no és cap tema tampoc tan difícil d'abordar, sinó realment has de tenir quatre coneixements i més les persones de l'àmbit social, no? Però, bueno, que tinguin uns coneixements i aquest tema. Fem també, en Transbats, fem formacions a personal docent, és a dir, que també són actors que formen part del sistema que també poden fer, no?, més incapeu amb aquesta naturalitat de la diversitat. El que deia la Rosa Maria de l'oci nocturn, que és que, Rosa Maria, puntualitzaves que és que aquí a l'església, com si diguéssim, dels pobles del Baix Llobregat, no hi ha llocs segurs o que falten directament espais? Falten directament espais, però, independentment d'això, bueno, això és una proposta que tenim de cara a l'any que ve o quan sigui, ho estem treballant una miqueta, doncs, el dia que sigui l'orgull LGTB, el dia que sigui l'orgull trans, o el que sigui... Intentarem demanar la màxima col·laboració de tots els bars, restaurants i entitats i locals d'oci que posin les seves banderetes oportunes amb referència que són lliures de l'EGTBI fòbia, no?, i que tota la gent pugui anar independentment després de les parelles o les persones dels acrònims de l'EGTBI allà on vulguin anar perquè som més lliures d'anar on vulguin, no?, però d'entrada que el seu poble, que el seu municipi es sentin còmodes i confortables, no?, clar, ho dir, bueno, ja hem sentit algunes persones que diuen, bueno, sí, que passegin lliurement, no?, sí, que passegin lliurement, que passegin lliurement, tu estaves al davant l'altre dia, sí, que passegin lliurement, i bueno, i peses ja amb lliurement, eh?, Ivan, a vegades amb la Bea i amb la Rosa Maria també hem estat comentant, oi, amb la Natàlia també, hem estat comentant, no?, alguns dels drets que, bueno, doncs, que es veuen marmats amb el col·lectiu trans, amb el cas del VIH, les persones que en tenen, amb quins drets, sobretot? Clar, això és un tema bastant perillagut, perquè sí que hi ha una llei que recolza la protecció i hi ha un règim sancionador en el cas de serofòbia, molt bé, està molt maco, però, empodereu aquestes persones perquè diguin que són seropositives? Amb tota la culpa, el pecat i la falta moral, la falsa moral que hi ha darrere d'aquest diagnòstic, no? Que encara que s'arrossega dels 80, no ha canviat gens. En quan una persona li diagnostiquen VIH, l'obriguem, que li deia el cap és la peli Filadèlfia, amb això t'ho dic tot. Llavors, fer-li entendre que no es morirà a més d'això, saps? Aquí jo soc un testimoni vivo i realment pots portar una vida dins del que cap normal, perquè no sé el que és una vida normal tampoc, vull dir, porto més anys vivint amb el VIH que sense la meva realitat, no? I jo vull mostrar això. Doncs, sí que hi ha una llei tant a la part de la Generalitat i posteriorment a nivell estatal, però és una llei que hi és allà, però qui l'aplica? Qui té el coratge de dir soc seropositiu i jo tinc els meus drets, no? I això és difícil. Però crec que, perdona, bé que t'interrompa i després ja hables tu, només vull posar un apunte sobre això que la gent, la societat, ha d'entendre perfectament, ha d'entendre perfectament que quan és indetectable és intransmissible. O sigui, una persona que sigui portadora de l'VIH si no se li detecten què? Sí, no t'he interromput, estàs d'ingressant? No, és que vull que la part tècnica la posis tu, caramba. Que la part tècnica la posis tu. Sí, és un missatge que realment tampoc, pensa que el 30% de les persones seropositives desconeix l'indetectable intransmissible, o sigui, els seus metges amb la seva actitud paternalista no comuniquen això als seus pacients, això és molt greu, és molt greu. Ostres. No confien en els estudis pel que es veu, la cosa, si no hi ha un 30% de persones seropositives que desconeix que és indetectable i que no transmet el virus per tenir la indetectabilitat en sang, imagina't la gent que no seropositiva, això és una altra dimensió, no? És per fer el programa de dimensió desconeguda, perquè és una cosa que hi ha gent que encara viu, encara existeix això, diu, però encara s'està morint gent, d'això, sobretot en els països amb vies de desenvolupament, o sigui que seriosament, aquí mor a Occident un 1%, de gent que no es diagnostica de forma precoç i al final evoluciona la sida i llavors no hi ha res més que fer, doncs encara hi ha gent morint-se de VIH a causa de la ignorància sobre el tema, no? I això és important, fer difusió i donar-li importància, igual que t'ha parlat l'analítica per saber si tens sucre o hipertensió, doncs fer-te la prova del VIH. Clar, si tens dubte sobre tu. Clar, i comença el tractament i si comences el tractament antirretroviral arribaràs a l'indetectable i ja està, ja no tindràs la por de pensar que ets una bomba de rellotgeria, no? Clar. Que això és el que pensàvem abans, ja tinc... Veia que ara què? O sigui, hi ha molt de desconeixement, has de tenir sexe envoltat de film, o sigui, finalment, al principi era molt així, no? I això ja no hi és, que sapiguem que una persona indetectable, a causa dels antirretrovirals, eh? si no és pel tractament és impossible arribar a l'espai indetectable i no transmet el virus, que llavors no hi ha cap perill per ningú. Clar. No, jo destacaria que cuando, por ejemplo, en el Colectivo Transsexuales, cuando nos creamos, eso había una asociación que se llamaba AFTAP, no sé si te suena, histórica, que desapareció, finalmente, y quizá las cosas que han cambiado han sido el tema del tratamiento, o sea, los retrovirales estos, ¿cómo se llama? Sí, sí, retrovirales. Retrovirales y todo eso que, desde luego, evidentemente, puede ser como enfermedad si no se tiene por qué desarrollar tampoco como enfermedad, puede ser una cosa que está ahí y con los tratamientos llevas una vida absolutamente normal que no te enteras de nada. Yo me acuerdo que en aquella época el tema era el precio de los medicamentos, el coste, no sé qué, y luego lo mucho que le costaba a la gente, que en ese sentido tú me estás diciendo que pasa más o menos lo mismo, de dar el paso, de salir un poco de visibilidad y todo este tipo de cosas y el estigma, ¿no? Hay gente que no se medica para que no le vean los medicamentos en casa. Sí, sí, exacto, que es lo que, digo, fin, ya que es punto. Y luego creo yo que la sociedad, quizá espero pensar que la sociedad ha evolucionado un poquito mejor porque en aquella época sí que era grave, o sea, el tema del SIDA sí que era como el tema de la visibilidad de las personas seropositivas sí que era como mucho más como cuidado que tiene la lepra, es decir, el tema se preguntaba mucho si se puede, se pensaba la gente que se transmitía a través de los besos y cosas así, yo creo que eso prefiero pensar que ha evolucionado. Pues te voy a desilusionar. Sí, hostia. O sea, si somos igual. Mara me va. Yo he decidido en 22 años más serofobia que no homofobia, o sea, porque ser visible tiene ese riesgo, ¿no? yo lo asumo, prefiero ser libre y decir lo que soy y lo que... pues formar parte ya de mí. O sea, que son tópicos tan tópicos. Encara hi ha gent, vaig a fer tallers i encara em diuen que si besant, que si tal, que si abraçant, diuen, en fi, no, podem abraçar, podem besar, no passa res, encara que no siguis indetectable, vull dir que també les vírgues de transmissió són molt acotades, són molt limitades, afortunadament, si no tothom tindria VIH, com tothom tenia Covid, no? Exacte. És a dir, exacte, llavors el llenguatge, també hi ha un llenguatge que tenim molt acostumat, que és molt serofòbic, el contagi, el VIH no es contagi, es transmet, es contagi és perquè està en l'aire, en l'aigua, amb una mica no pots controlar, però la transmissió sí que es pot controlar, en aquest cas el VIH tu pots controlar com? Utilitzant el preservatiu o fent l'ús de la PREP, que és el tractament preventiu, i ja està. Perquè clar, i aquí, i ara em tiro una pedra a sobre, els mitjans de comunicació, quina part de responsabilitat podríem tenir o com podríem ajudar perquè és veritat? és reeducar, perquè tornem a, hi ha cada titular, com es diu aquesta, la barba de Eurovisió, la Conxita Abus, Conxita Abus té sida, agarrar-te i no té menés, no té sida, o sigui, ja partint que el sida és una evolució del VIH quan ja està a fase terminal, això ja partint d'aquí, la paraula contagi la fa servir el Ministeri de Sanitat, dins dels seus informes, això ja és molt trist, o sigui, ja hi ha una serofòbia institucional partint d'aquí, i després, clar, la campanya que va haver-hi farà un parell d'anys que sortia el Javier Cámara, tal, l'Anna Fernández, d'actrius, parlàvem de basar, ara, diu, però si això ja hem de tenir més que assumir, parleu de l'indetectable intramissible, la campanya del 80, en el 80 estava molt bé, però en aquests temps, transpolar aquell tipus de campanya al segle XXI, comporta més estigma, i tornes a carregar, tenir els dubtes si pots abraçar, basar, o mantenir relacions sexuals amb aquesta persona, vull dir, han de fer un pensament, no?, sobre aquestes campanyes. I una altra cosa, parlar d'aquests temes no significa que tinguis de l'OBIH, perquè la gent ja s'amaguen, la gent. Si tu haus preguntat pels mitjans, els mitjans, què és el que podríem fer? Parlar-ho obertament. Clar, en total normalitat. En total normalitat. Però si és cert, la meva parella no serà positiva, ja donen per fet que sí que ho és, oi, agárrate, no? S'agraden que s'informen, perquè tu m'estàs contant, i si ja estan, els mèdics, per exemple, no diuen això de la possibilitat de transmissió o no transmissió, i no informen a els propis afectats, vull dir, què grado de... Desconozco, o sea, jo sé que, por estadística, no sé en qué ciudades, no sé dónde está realmente esa estadística, si és en zonas más urbanas o en Barcelona. Yo toda la gente que conozco de Barcelona o de Madrid o de Sevilla, pues todos sus médicos sí que le informan, o sea, al menos los testimonios que yo conozco, ¿vale? Eso sí. Como comentabas antes que... Pero sí que hay unas estadísticas de CSIDA donde aparece ese informe, que hay un 30% de personas seropositivas que desconocen el indetectable intransmissible. O desconocen o no se fían, ¿no? Que para el caso es lo mismo. Sí. Entonces, claro... Home, jo, Ivan, te he de dir que te reconeixer que era la primera vegada que Santia parla d'aquest concepte, d'aquest terme, o sea, no... Sí, sí, sí, és normal. No sabía que... que hi havia. No hi ha campanyes. Jo recordo, fa 6 anys vaig anar a França, a París, precisament, i vaig veure una marcasina d'un autobús amb indetectable intransmissible. A mi se'm van caure les llàgrimes de l'emoció. I perquè aquí sí i allà no. O a Dondres, o sea, vull dir que és molt normal trobar-ho de fàcil accés. Aquí no, aquí encara està tot molt... És com que es va fer molta campanya potser fa uns quants anys, potser a la dècada dels 80, no?, en el seu moment i allà va quedar. Allò és com que es va... Però com arreu, vull dir, les mateixes campanyes que es van fer i a més a bandarades per act-up, no?, realment, a més, campanyes molt heavies, o sigui, es veia una penetració en alt, a les campanyes, vull dir, era una cosa molt... molt de dos rombos o tres, o sigui, que realment eren molt visuals. Això s'ha perdut, i a mi em sembla que és tanta responsabilitat a nivell estatal com també a nivell del col·lectiu de les entitats que es dediquen al VIH. Podríamos hablar un día de relaciones sexuales, de sexo y estas cosas, ¿no?, que la gente nos audiencia, pues igual descubre cosas distintas, ¿no? Natàlia? Sí, sí, es el que diu l'Ivan, eh? Sí. És el que diu l'Ivan, eh? Fa falta posar el dia a la població que ignora com està el tema, no? Jo me'n recordo que la primera vegada que vaig sentir l'Ivan i em vaig que... perquè jo no estava amb la informació actualitzada, estava amb la informació dels anys 80, de Norat, no, perdona, del comèixement de segle. No tenia aquesta informació tan segura i precisa, vaig dir, collo, això és tindria que conèixer per tothom, saps? És l'responsabilitat de les administracions públiques que aquesta informació la conegui tothom per evitar discriminació perquè la gent actui i en conseqüència la seva situació, i per evitar actituds, diguem-ne, serofòbiques, no? És un problema de l'administració, els mitjans, clar, que hem de fer la difusió d'articles a la premsa, reportatges documentals, programes, campanyes, això és el que s'ha de fer. La evolució d'aquesta responsabilitat és culpa de l'administració, de les administracions, perquè hi ha més dures, no? Totes estan involucrades, evidentment. Voluntat política. La voluntat. És lo que falta. És una vergonya, la cosa. Falten quatre minutets perquè toquin les set de la tarda, no sé si voleu afegir algun altre coset aquí per aportar la tertúlia o la voleu deixar en aquest punt? Home, a mi el merderia que digissis la revista que t'he passat, no... Quina? La set o la vuit? La vuit. La vuit. La set ja sé que la llegiràs, que la llegis una mica i el proper dia quan ens convidis a vindre una altra vegada la comentem perquè hi ha articles molt potents dintre i la veritat és que ens ha costat molt aquest número, molt, les coses com siguin, però la veritat és que estem molt orgulloses d'aquest número perquè és molt potent. Vull dir, arrencar un article un article com el que ha escrit la Natàlia a costat un congó perquè això és... Jo saps que a Natàlia per reclarir un article és, bueno... És, bueno, no sé, és tremendo, és tremendo. El comença però no l'acaba o què? No, és que escriu molt bé les coses com siguin, eh? I té les idees molt clares i és molt fina, és molt subtil, eh? Perquè ja... La deixa caure, no? La deixa caure allò com qui no vol la cosa. Pam! Ah, va! Sí, sí, però està bé, no? Bueno. Però, bueno, és el que dèiem, no? Llavors, esclar, és que uns per altres i la caixa sin barrera. Jo sóc l'encarregada de buscar articles. També t'haig de dir que els articles de la gent que els escrivim ja sabeu que molts són de cadera política, no? Sí. Però els polítics, escolta tu, sí, sí, sí, ara te'l faig, eh? Ara te'l faig. Passa una setmana, bueno, on està? Demà passat l'enviu i aquest demà passat passen dues setmanes més. Ja, ja. És tremendo, és tremendo. Bueno, però suposo que ara al llegir-lo, la gent quan llegeixi aquesta revista nova vegi que Transbaix Power la revista és una revista de qualitat altra vegada novament amb articles molt contundents i doncs que la gent disfruti llegint-la, sobretot llegint-la i digerint-la, no? Perquè hi ha articles que són densos, és evident. I tant. hi ha articles que no són de fàcil lectura. Ens ha escrit l'Airis Grazeró amb un article que es titula Obvi, que és Obvi, eh? Obvi. Obvi. Obvi, que és que, te l'has d'eligir un parell de vegades per dir, bueno, això de l'ha sortit, no? Clar. És estratosfèric, no? La veritat és que és molt. El llegirem, el llegirem. Jo hablo sobre la IA, eh? Sí, sí, intel·ligència artificial. Sobre la intel·ligència artificial. Sí, sí, sí, sí. En sèrio? Porta moltes sorpreses, porta moltes sorpreses. Sí, sí, aquesta revista porta moltes. Home, doncs me la llegiré. Sí, sí, i un bon article, a més, a més, eh? Un bon article. O sigui, en contra tot, però ho estic bé, no, que m'escribes més d'això, i va, pam! Jo, jo, home, i va, que penses, que penses, Bea. Bueno, ho hem de deixar en aquest punt, que ara ja falten un poquets segons per les set. Moltes gràcies. Res més. Natàlia, disfruta molt per records de la IA. La Natàlia està surfejant. Gràcies. A reveure. Adéu, Natàlia. Adéu, adéu, adéu. Doncs res, que acabeu de passar bona tarda i bona setmana. Igualment. Vinga. Gràcies. Un pla, Ivan. Adéu. Adéu. Nosaltres deixem el programa en aquest punt. Podeu recuperar els continguts a radiodesvern.com. Tornarem a la mateixa hora demà dimarts, 23 de maig. Ara a les 7, escoltar l'informatiu de notícies demà de Mariona Salas Vilanova per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Jus. Com hem dit, que acabeu de passar molt bona tarda i fins demà.