#388 - La Rambla de Ràdio d'Esvern: Recomendacions literàries i cuina saludable

Bona tarda Sant Just, passen 14 minutets de la 5 de la tarda d'avui dimarts 23 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de llibres amb l'Arnau Cònsol, propietari de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just. Ens fa la recomanació literària setmanal aquí a Ràdio d'Esvern. Tot seguit farem la secció de cuina amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle, també d'aquí del poble de Sant Just, amb qui parlarem de gastronomia i alimentació saludable. Acabarem, per això, aquesta primera hora amb els dies internacionals i les efemèrides que van passat el dia, com avui, un 23 de maig de fa uns quants anys. Després, i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, serà l'entrevista del dia, la protagonista, perquè tindrem en Javi Jiménez i el Carles Fernández. Són membres de la companyia de teatre musical Mare meva d'aquí, de Sant Just. Vindran a fer promoció i a explicar-nos quin serà el seu proper espectacle que faran al Casal de Joves el cap de setmana del 3 i 4 de juny, amb l'obra titulada El despertar de la primavera. Després de tenir-los amb ell, comentarem també el rànquing de títolars i notícies més llegides i comentades també del portal digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tot bé, tot això serà de seguida el que tindrem avui, eh? No marxeu, que comencem! Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria, el que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudio i treballo a l'hora. Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat. F-Pro, aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. i amb aquesta pompositat agafem les coses i marxem fins davant de la llibreria Catllibretor. Té de Sant Just per parlar amb l'Arnau Consul. Hola, Arnau, què tal? Bon dia. Bon dia. Pobre i circumstància, la circumstància ho requereix, no? Sí, no? Avui és un dia especial pel món de la literatura. Pel món de la literatura en general mundial, perquè certament es dona un dels premis més importants que després tothom té en compte a l'hora de mirar i decidir traduccions a altres idiomes, i en particular aquest any per la literatura catalana. Falta dues hores per saber si la primera novel·la que ha estat mai nominada al Premi Booker, doncs el guanya o no. Que si no el guanya tindrem una gran decepció i és igual, perquè això ja li ha donat un ressò enorme, però ja que és aquí, tan de bo que l'Eva Baltasar, pas a la lenta de Bulder, suposo que ja ho hem entès. Bulder, eh? Doncs, bueno, tan de bo. És un premi a nivell internacional, o sigui, a nivell mundial, eh? Sí. Dels millors llibres del món, del planeta. Publicats a Anglaterra. Diguéssim que el Booker Prize és el llibre que l'any... El premi que l'any 1969, o sigui, estem parlant de fa 50... Aquest any serà la 54ª edició, s'estableix primer només la millor novel·la escrita en anglès durant l'any corrent, l'anterior, no? El premi, quan s'ha acabat l'any, es decideix quins són els finalistes i això, cap a l'abril-maig, es diu el premi. Per tant, llarga tradició pel que fa al premi anglès. El premi internacional, en realitat, és molt més nou. Davant l'èxit que tenia el premi Booker, que feia que després això es traduís en molts idiomes, suposo que hi va haver pressions, hi va haver necessitat de dir, escolteu, per què no premieu també, com fan altres grans literatures, i vosaltres, anglesos, no ho teniu, premieu també la possibilitat que autors no anglesos puguin guanyar. Aleshores, primer es van inventar el premi, el Man Booker Prize, en dèiem Man Booker perquè ho patrocinava un grup que era el grup Man, que era de dir, bueno, doncs donaríem el Premi Internacional no a una novel·la, sinó a una trajectòria. Ah, bueno. Algú que ja tingui, com si fos el Premi Nobel, que no es valia un llibre, sinó a una llarga trajectòria. A la trajectòria d'algú. Llavors també s'anunciaven 10 finalistes i, per tant, de sobte, posaves en relleu tots aquells noms que, de sobte, aquell any podien guanyar al Premi Internacional. Això és relativament nou. va començar el 2005. El primer guanyador va ser l'autor hongarès, que és Ismail Cadaré. Sí. Però, bueno, en aquest premi hi havia autors anglesos que també estaven nominats. Per tant, és el que diria, home, però quina diferència hi ha? Sí, alguns internacionals poden guanyar, però aquí, clar, també si hi poseu els anglesos, potser no acabi de tenir. i el cas és que durant 7 o 8 anys, de fet, fins al 2015, però crec que el donaven cada dos anys, aquest premi a la... Alguns van dir, home, però això ja ho fa el Nobel, no? No sé si us pertoca a vosaltres. La gràcia és que assenyaleu una novel·la, com feu amb el premi Booker, doncs, anglès, no? No a algú, no? No tant a la figura, sinó al llibre. No tant a la figura, que això, bueno, ja és el que fa el Nobel i per donar un altre Nobel tampoc no arribareu mai a la importància, a la pompa, no?, que té el Nobel. Llavors, a partir del 2016, van canviar que van dir, bueno, doncs, d'acord. Per tant, és des del 2016 que, en paral·lel a aquesta ja llarga trajectòria, premi Booker, de la millor novel·la escrita en anglès, hi ha una millor novel·la traduïda a l'anglès i que pot ser, evidentment, de qualsevol... de qualsevol país, idioma, literatura mundial, no? L'any 2016 va guanyar La vegetariana, de Hank Kang, una autora coreana, i des de llavors, doncs, David Grossman, d'Israel, Olga Tokarsuk, polonesa, Johan Al-Hiri, d'Oman, o sigui, realment, la veredat és moltíssima. Sí, no?, de diferents països. Un autor holandès, una autora, vaja, Marieke Lucas Riechmeld, David Diop, un autor francès l'any 2021, i l'any passat, una autora índia, Gretangeli Ixri. Per tant, doncs, sí, un català aquí cabria perfectament, una catalana, en aquest cas. Perquè l'obra d'Eva Baltasar, Boulder, quin any es va traduir a l'anglès? Doncs suposo que es va traduir l'any passat, perquè jo entenc que no és allò de dir tot el que s'hagi publicat, sinó que tallin a un any, i dir, bueno, el millor del 2022. Clar. Clar, Boulder, quasi més de justícia poètica, no? Només que hi sigui, perquè Boulder estava cridat a ser el llibre més venut del Sant Jordi del 2020. Del 2020. Després del megaèxit que havia sigut Terramagel un any o dos abans, que tothom en parlava, tothom se'l recomanava, anava en boca de tothom, clar, tothom esperava el segon llibre, i estava previst perquè sortís al març del 2020. Sí, justament amb la pandèmia. Quan ens van enviar tots a casa, les llibreries van tancar, i, bueno, recordo que és un dels llibres que més ens demanaven de dir, escolta, reserveu-nos en un per quan torneu a obrir, no?, o que ens el compraven. I, per tant, això va fer que justament quan vam tornar a obrir li demanéssim a l'Eva Baltasar escolta, per què no vens un dia que volem fer una festa d'agraïment al poble, i, no sé, fer una presentació o signatura, i ella va venir a signar Sant Just, justament, exemplars de Boulder que la veïgina ens havia encarregat, reservat, comprat anticipadament d'entre març i maig del 2020. Clar, això, malgrat que va ser un llibre molt venut durant la pandèmia, no té res a veure amb el que s'hagués venut si hagués passat un Sant Jordi com Déu Mané, no? Després, evidentment, és un llibre que he anat fent, i després va venir Mamut, i, bueno, per tant, que ara tingui aquest renaixement que fa que molta gent que llavors no el va comprar, doncs perquè se li va passar, no, bueno, estàvem tancats, doncs hi torni. Sabem, Arnau, si hi ha molts finalistes en aquest premi? Doncs jo diria que són sis o set aquest any. Sis o set. Ara, aquests no els he apuntat, però és això. La llista és de, potser deu, eh? Però en tot cas, bueno, una llista relativament llarga, de gent molt variada, i, evidentment, pot passar de tot. Però clar, això ja ha fet que aquest llibre, doncs tots els lletraferits anglesos el tinguin molt present i probablement vagin a qualsevol llibreria d'Anglaterra i el trobin. I no només el trobin, sinó que estarà probablement tota aquesta setmana sobre les taules amb una franja que hi diu finalista del Booker Prize, per tant, doncs això sí que és un reclam. Aquí els premis no aconseguim que siguin tant en reclam com ho havien sigut, evidentment no en tenim cap a l'altura del Booker, però, carai, també això fa que moltes... Volder ja s'havia traduït a altres idiomes, però, evidentment, que sigui finalista del Booker ha fet que molts altres idiomes de sobteixin d'ITEP, això ho volem, i si ho guanya ja ni te digo, no? Clar. L'obra de l'escriptora a Barcelona es converteix, podem dir, en el primer llibre escrit en català, no? Cop d'aquest prestigiós... Sí, sí, sí, no, no, és exactament així, vull dir això, d'aquests 10-8 finalistes que hi ha cada any des del 2016 ja hem vist que no és de llarga trajectòria, encara, però, bueno, des que se'l van inventar amb aquesta nova programació, clar, totes les literatures del món van boges perquè es tradueixi a l'anglès, perquè, bueno, clar, són 50.000 llibres, que no està mal a repartir, crec, entre traductor i autor. Per tant, això també és important remarcar-ho, perquè vol dir que... Sí, eh, hi ha una importància als traductors. Justament sempre s'ha dit que la literatura anglesa és una literatura que gairebé no tradueix i, o que fa molt poc, perquè com que té tants autors entre Estats Units i Anglaterra, doncs no li cal. I és cert que és de les llengües, que, evidentment, més majoritàries del món, on costa més que s'hi tradueixin llibres de qualsevol idioma del món, català, castellà, alemany, francès, perquè durant molt temps no els hi ha interessat. d'allò d'aquells viuen en una illa i no cal que ens molesta-ho. Per tant, que el premi també doti el traductor fa que, clar, de sobte, molts més traductors surtin interessats a dir ei, escolteu, hem de traduir més. Per tant, vinga, que s'hi posin. Passem a la següent part de la secció, Arnau, i ho fem amb aquesta música, que ens acompanya. és del Eagles of Death Metal. Doncs, no sé, a molts potser us sona el nom del grup, que era bastant desconegut, fins al dia 13 de novembre del 2015. Perquè aquest era el grup que tocava a la sala Bataclan, i ara ja el s'hi veu, oi que sí? Sí, sí. Doncs, efectivament, era el grup que tocava allí la nit que a París va explotar amb mil trossos, no? Podríem dir-ho així. I d'alguna manera aquest és el tema de fons del nou llibre de Manuel Carrer. Manuel Carrer és, no sé, per mi és un petit geni, és un dels millors escriptors francesos reconeguts per tothom, i particularment jo hi tinc una flaca especial. Tot el que li he llegit m'ha agradat, llibres molt diferents, llibres molts en els quals ell es posa de protagonista, crec que l'any passat vaig parlar de ioga, que és l'últim que havia publicat fins ara. Pot ser. I el que fa és autoficció, però, evidentment, és capaç de tocar tants altres gèneres. Per exemple, la biografia, en un moment, potser el seu millor llibre o el més celebrat és un que es deia Limonov. Però bé, en tot cas, Limonov, que era la biografia d'un personatge que no coneixia ningú estranyíssim, però d'una vida tan espectacular, Eduard Limonov, rus, però que acaba de venir a Nova York, entre mig passa a veure la guerra de Sèrbia, d'una vida... Clar, la converteix en una novel·la d'aventures extraordinària. D'aventures i reflexió, Carrer sempre ho fa això. Pot parlar molt d'ell mateix, a fer una espiritualitat ioga amb un estímul especial a França i que són mesos i que t'has de preparar i que no tothom l'accepten i, per tant, ell decideix, això, explicar-ho. Entre mig li passaran coses i el retirarà a l'aigua. Però, clar, d'aquesta autoficció no només està parlant d'ell i jo, cada dia ens esmorzem, aixequem, resem, sinó que el que fa és tot un retrat coral perquè la societat occidental de sobte se'n va, això, a buscar aquesta mena d'espiritualitat oriental, aquesta tranquil·litat, aquesta necessitat de retirar, això que no trobem, com pot ser, no? Doncs bé, D13, que aquest és el títol del llibre, D13, D de Dinamarca o D de Divendres, en català, que en castellà el trobareu com a V13 o en francès l'original és V3, que va ser un divendres 13 de novembre, no? Fa referència, exactament, a la data. No explica, evidentment, els fets, sinó que explica, ho diu el subtítol, crònica judicial. Oh. Periodista de l'Observateur, un dels grans, del nou Observateur, un dels grans diaris, 15, de fet no diaris, crec que és un semanari francesos, va assistir a totes les sessions d'un judici que a França se l'esperava com el judici del segle, el judici de, vaja, el gran judici, perquè a més a més va durar pràcticament tot un any, perquè, clar, la llista de víctimes era molt gran, per tant, la llista de gent que podia presentar causes i tothom tenia dret a explicar, a parlar del seu dolor i a exposar de dir jo vull una recompensa per això. Clar. Familiars de morts, amics de morts, ferits, familiars de ferits, i mentrestant hi havia la paradoxa que, clar, que els acusats, com a mínim, els que van arribar a judici, n'hi havia 14, però els principals eren morts, perquè no oblidem que els principals s'havien fet explotar amb un cinturó d'explosius. Per tant, eren, en el fons, un gran judici i una sèrie d'acusats que, bueno, moltes vegades eren segones files, gent que, doncs, havia ajudat des de fora aquesta cèl·lula gigadista, alguns, fins i tot, es va descobrir al llarg del llibre, que se sap exactament perquè alguns que, per exemple, els havien proporcionat passaports falsos. Vale, sí. És un delicte, però no sabies per què els utilitzaven. I, en tot cas, entre Moellenbeck, que és el barri de Brussel·les, on sembla que es va moure tot i París, hi ha tant tràfic de mil coses, i, evidentment, de molta droga, que dius, bueno, traficar amb droga ho hem fet sempre, no? Molts, a lo millor, no sabien a què participaven. És una de les claus que havien de descobrir justament els jutges, els fiscals, els advocats, intentar de dir, escolta, és que ells no ho sabien. Perquè això està explicat com a forma de crònica de com va anar, o sigui, com anava, com va ser el judici. Justament. Ell és algú que, cada dia, durant, ja et dic, pràcticament més d'un any, va a les sessions del judici i escolta, doncs, primer els alegats de la defensa, després els de l'acusació, després tots i cadascun dels testimonis. Com a periodista, eh? Com a periodista. i de tot això em feia una crònica setmanal. Que ho publicaven al setmanari. Ah, al setmanari. Aquí després el que fa ell és recopilar-ho, no pas les cròniques una darrere l'altra, sinó donar-li una forma de llibre molt novel·lesc, perquè, de fet, sí, un dels grans interrogants és de dir, bueno, de tots aquests sí que n'hi ha un que podríem considerar un terrorista principal, que és un dels que portava un cinturó i que no va esclatar. I el dubte és no va esclatar perquè a última hora es va penedir, no va esclatar perquè li va fallar el detonador. Bueno, evidentment, els advocats intenten de dir no, no, és que a última hora es va penedir. Clar, els advocats que... Però hi havia una intenció i llavors tota aquesta, també, bueno, la intenció, però es pot jutjar, si al final no fas un crim, pots jutjar de dir, home, clar, però en termini l'has estat preparant i, per tant, ets molt culpable de potser directament no, però indirecta sí. Per tant, totes aquestes preguntes planen sobre el... sobre això, clar, sobre aquesta crònica que ell va explicant doncs qui és cadascú, qui són totes les víctimes i, clar, moltes vegades el que parla és això. Hi ha pàgines molt intenses, molt dures de gent que deien, bueno, clar, és que a banda del Bataclan, recordeu que hi va haver unes bombes que no van arribar a esclatar a fora, sinó a fora de l'estadi de França, ens va estar jugant un partit de França contra Alemanya, ni més ni menys, de seleccions, i a banda les terrasses del centre París, que van ser massacrades i on hi va haver un munt de morts disparaven amb Kalashnikovs que són mortals de necessitat, no? Sí, sí. I, per tant, clar, gent que havia sortit a celebrar el seu aniversari que de sobte es troben que allí et canvia la vida perquè, doncs, el teu company, la teva parella, tots els teus amics, algú que sobreviu perquè a sobre li va caure un cos i va estar allí aguantant amb tres o quatre morts a sobre. Clar, tot això explicat és d'un dramatisme brutal i, clar, Carrer, la gràcia és que ho sap fer, ho sap fer molt bé. El que és Carrer, per mi... És a dir, només es centra en el judici, no? També té aquesta visió. Bueno, a partir del judici el que fa és intentar explicar aquesta bogeria, no? Una de les primeres pàgines hi ha un fragment que en vi, i això és la pàgina 10, no? Sí. Quan, d'alguna manera, el primer dia de la sessió els expliquen, bueno, doncs, escolta, el judici anirà d'aquesta manera, tindrà aquestes parts, per tant, tot plegat, no? S'obre la sessió, d'alguna manera. I allà el que fa és dir, clar, aquest per França és un judici potser quasi tan important com els famosos segones espases dels nazis perquè els principals caps nazis havien mort durant la guerra o s'havien suicidat, com el cas de Hitler, no? I clar, diu, sense ser especialista en l'islam ni molt menys arabista, les religions i les seves mutacions patològiques m'interessen. I també aquesta pregunta, on comença la patologia? Quan es tracta de Déu, on comença la follia? Què tenen al cap aquesta gent? Perquè, clar, al final estem parlant d'una gent que s'han radicalitzat, podien ser musulmans però la majoria eren nascuts a Bèlgica, nascuts a França, educats en dos països a la manera europea i, bueno, evidentment, tota aquesta trama social de dir, bueno, potser perquè aquí no se'ls va donar oportunitats, potser perquè l'oportunitat de canviar i fer alguna cosa important a les seves vides els va donar justament aquestes xarxes fosques de radicalització que els va portar a molts a anar a Síria i després tornar absolutament girats. Perquè inclús ell parla amb alguns dels, clar, familiars dels terroristes. Dels terroristes, oh. Famílies franceses que sí, que tenen un origen magrebí o algun origen d'algun païs musulmà però que porten anys i que estan plenament integrats i que, bueno, clar, no entenen, se senten gairebé tan víctimes perquè, clar, és que ara nosaltres ens acusen i nosaltres és que hem fet el que la majoria de pares, els nens, un dels morts on això es va educar, es va escolaritzar, jugava a futbol, un noi feliç i de sobte un dia ens va dir que se n'anava i evidentment ens va enganyar i no ens va dir que se n'anava a Síria. I ja no el van veure més i de sobte fins que el dia ens diuen, no, si estava el Bataclan i s'ha fet explosar i, clar, no entens res, no? Per favor. Per tant, clar, tot aquest dubte, aquesta interrogació, aquest intentar entendre per què passa això al cor de les societats democràtiques, per dir-ho així, més avançades, més obertes d'Europa i per què es creen aquestes bosses, doncs clar, també forma part d'aquest llibre que l'excusa es n'ha seguint el judici però ho fa apassionant. Aquesta és la veritat. D-13 o U-V-13 si el voleu en castellà, publicat per Anagrama com tots els llibres d'en Manuel Carrer, en fi, avui no us he descobert cap autor que ningú no conegui perquè... però crec que valia la pena sobrellar-ho. El tema és interessant. I el llibre és brutal. Molt bé. Doncs Arnau, ens quedem amb aquesta recomanació literària aquí a Ràdio d'Esvern i ens quedarem escoltant de fons de fet un dels temes d'Eagles of Death Metal, aquest grup que estava tocant en la sala... En la sala de Teglanc quan van començar les discussions. En el moment de l'atemptat. Molt bé, doncs fins la setmana vinent i a l'espera també de saber qui és, si la Eva Baltasar és la guanyadora del Poker Prize. Vinga, adeu. target al·l edu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! no té per què estar, diguéssim, en contra de menjar una miqueta saludable i una miqueta bé. Clar, les dues coses són compatibles, vaja. Exacte, i per tant, sobretot és això, que de vegades quan anem amb moltes presses, renunciem a cuinar-nos alguna cosa i al final o mengem malament o tirem d'un menjar prefabricat que potser no us seria tan saludable com si ens ho fem nosaltres. Clar, podem tenir poc temps però cuinar alguna cosa que també estigui bé, que sigui saludable. Exacte, doncs comencem parlant una mica quins ingredients són els que necessito. Sobretot hauríem de pensar en uns ingredients que siguin fàcils de tallar i que puguem saltejar ràpidament amb una paella o que inclús els puguem menjar crusos, no? Pensant, tenint en compte això, doncs, per exemple, fulles d'espinacs o la coliflor, la pastanaga, el carbassó... Tot això és fàcil, no? És ràpid. La ceba, de mama, col... Clar, hem de tenir en compte, per exemple, si jo la pastanaga... Empelem una pastanaga, diguem-ne, i la tallem a rodanxes, segurament la tallarem més gruixuda que si la rellem, per exemple. Clar, això segur. Si la rellem, la cocció serà molt més ràpida que si la tallem a rodanxes, val? Sí, val. I, per tant, doncs, sí que és veritat que, sobretot, hem de buscar aquells ingredients que siguin fàcils de cuinar, val? O pensar també en l'alvocat o en els espàrrecs, en les mongetes verdes... Que siguin fàcils de manejar, no? Sí, exacte, val? Val. Una altra dada important que hem de tenir en compte, per exemple, doncs, buscar ingredients que ja estiguin precuinats, no? Per exemple, qualsevol tipus de llagum en conserva, ja siguin cigrons, ja siguin mongetes, pebrots, pebrots fets escalibats, també, que podem trobar en conserva, o carxofes, blat de moro, la remolatxa, que també la podem trobar cuita, tomàquet trossejat... o tomàquet triturat, o alguna conserva de verdures, saps? Com una barreja de verdures, com un pisto, diguem-ne, val? Exactament, sí. Pensar en tots aquests ingredients que també existeixen i que també ens poden solucionar la papelera, no? Val. Altres ingredients que ja són una miqueta més especials i també força interessants, com, per exemple, el tofu o el seitan, el tempeh o carls vegetals, d'acord? Doncs tot això, doncs, també. Val. Un altre ingredient, per exemple, que potser és una mica més especial, però és molt fàcil que puguem tenir a casa, que són tots aquests ingredients deshidratats, val? Ah, bé, o sigui, que estan com secs, no? Exacte, exacte. O sigui, tots aquells ingredients secs, com els bolets shiitake, per exemple, o en el cas nostre més proper, els moixernons, per exemple, o tomàquet secs o qualsevol fruita de secada, no? Tot això, doncs, ens serveix per fer de seguida una sopa o un brou i, per tant, podem fer de seguida una sopa en poca estona, diguem-ne, saps? O sigui, que és fàcil de preparar i fàcil de fer. Per una altra banda, encara que sembli mentida, però que també ens pot ajudar molt, són tots aquells ingredients que són congelats, val? Però per què congelats? Perquè, primer, ja estan nets i normalment estan tallats. Després, generalment, també tenen una mica de cocció o una semicocció, vull dir, els es va coure poquet i, per tant, tirar d'algun ingredient congelat, com els pèsols, com els espinacs, com les cols de Brussel·les, les bledes, etcètera, doncs ens pot solucionar la papereta. Una mani de russa congelada. Per exemple. Doncs també, perquè no. Molt clau. M'entens? Exacte. Tots aquests, tots els plats que puguem cuinar amb tots aquells ingredients que hem dit, doncs, bé... Serà més fàcil i més ràpid, no? Sí, i els hi falta alguna cosa, els hi falta, per exemple, alguna salseta, algun condiment, i, per tant, és fàcil que tinguem a casa, doncs, salsa de soja o tinguem... espècies de curry o tinguem alguna cosa així que nosaltres puguem afegir a aquests plats, de manera que també és relativament fàcil, doncs, tenir un plat, doncs, amb una miqueta de gust, no? D'acord. Una altra alternativa, una altra alternativa per poder-nos cuinar un plat ràpid i sense esforç, doncs, pensem en el plat o en aquell menjar que ens ha quedat del dia anterior, o sigui, les sobres... També, les sobres, mítiques, mítiques, exacte, la reutilització del plat i transformar-lo en algun altre plat, m'ho invento, doncs, hem fet una verdura bullida o una verdura al vapor, doncs, el dia següent podem fer una crema i simplement és agafar-ho i triturar-ho, d'acord? O podem agafar i d'una can rostida podem tallar trossets i fer-nos una lasanya, per exemple, encara que sigui amb làmines de carbassó, etcètera, no? O sigui, podem reutilitzar els plats que hem fet d'un dia per l'altre, d'acord? Clar, els aliments d'un plat, no?, que un dia ens poden servir per un tipus de plat, el dia següent els podem reaprofitar i muntar-nos un altre plat. I tant, i tant, sí, sí, cap mena de problema, d'acord? D'acord. I així com a receptes així ràpides, no?, doncs, que ens podem fer, doncs, per exemple, com he comentat abans, doncs, un brou que ens podem fer amb un litro de caldo, amb un litro d'aigua, perdó, que hi podem posar, doncs, una mica del bolet xità que he deshidratat perquè s'hidrati, podem posar-hi el gacombo, podem posar-hi llorer i trossets de pastanada, xampinyons, etcètera. Amb això, una mica de tomàquet ja pelat i trossejat i amb això, doncs, ens podem fer, doncs, un, un, un, amb quatre fideus i quatre cigrons ens podem fer una sopa ben bona amb tot, no?, amb les vitamines de les verdures que hi hem posat, si hi posem cigrons o llantia o qualsevol tipus de llagom cuita, doncs, ja tenim la proteïna vegetal i si utilitzem, doncs, o uns fideus integrals o un arròs integral, etcètera, doncs, també tenim els hidrats de carboni, val? Per tant, ja seria una recepta, doncs, bastant fàcil de fer i bastant ràpida. Us poso com a exemple, a nivell particular també, no?, doncs, jo a casa, per exemple, fa dos dies em vaig fer una, un, vaig saltejar ràpid una verdura que no me la vaig saltejar massa i li vaig afegir uns cigrons en conserva i un pot de llet de coco i em vaig fer uns cigrons així, estil, una mica orientals, amb llet de coco i amb una mica d'espècies de curri, val? Per tant, és relativament fàcil que tu puguis menjar inclús amb una torradeta o inclús amb cuscús, que el cuscús també és un acompanyament que també es fa superràpid, d'acord? És un plat també que, o sigui, bullir cuscús, al final és la mateixa quantitat de cuscús que d'aigua. Sí? Amb això sempre m'agafa el dubte de quantitat d'aigua, no sé si és el doble o és la quantitat? Sempre, jo el que recomano, sempre, sempre, és que llegim els paquets d'allò que anem a cuinar, val? O sigui, quan si és arròs, com si és el cuscús, com si és quinoa, com si és polenta, d'acord? Llegim primer, doncs, quina, de quina, quin seria la metodologia d'ús d'aquest plat o com el cuinarien. Perquè, clar, sovint et poden dir, en el cas de la polenta, per exemple, com que és concret, no? Et poden dir, no, si tu la vols molt, molt, molt espessa, doncs has d'utilitzar aquesta manera de cocció. Si la vols més clareta, doncs has d'utilitzar aquesta altra, val? Però et passa mateix amb l'arròs, amb la quinoa. A la quinoa, per exemple, ens recomanen que la rentem abans, val? D'aquesta manera, doncs, és més fàcil de digerir, per exemple. I després, l'arròs també depèn de quin tipus, de com el vulguem. Si volem fer un arròs bullit o volem un arròs més aixut, val? O volem fer una paella, vull dir, les proporcions de l'ingredient essencial o principal del plat i la proporció d'aigua, doncs, varia en funció de quin és el resultat final que volem tenir, val? En el cas del cuscús, ojo, també depèn de si és un cuscús de blat tradicional, diguem-ne, o és un cuscús amb un altre tipus de blat o inclús integral. De vegades necessita una miqueta més d'aigua. A mi m'agrada més posar-li un punt més d'aigua, és a dir, generalment la proporció seria una proporció de cuscús, una proporció d'aigua, però jo sempre li afegeixo un punt més perquè molt, molt aixut tampoc m'agrada, sempre m'agrada que quedi un puntet més, diguéssim, més cuit i més suelto. Va d'acord si després queda de vegades massa aixut, queda massa compacte, diguem-ne, que hi ha cuit però massa compacte i no m'acaba de convèncer, val? Però és molt fàcil de preparar el cuscús i molt fàcil per acompanyar qualsevol plat. Però, per exemple, un altre plat fàcil que podríem fer seria fer un bròcoli, que podem tallar les fulles de bròcoli ràpidament, les posem amb una patlla a saltejar, hi posem una miqueta d'aigua i tapem. El bròcoli, per aprofitar al màxim les seves propietats, necessita coccions molt curtes, d'uns 4, màxim 5 minuts, i inclús que quedi un punt al dente, un punt cruet, perquè encara aprofitem més totes les seves propietats. A partir d'aquí, doncs, saltejar una llet, aprofitar un pot de conserva de verduretes i afegir-li i donar-li 4 voltes, doncs ja ho tenim, no? Tenim un preparat fàcil amb bròcoli i amb verduretes que podem utilitzar. La mar de saludable, clar. Exacte, i podem utilitzar per menjar amb una torrada o simplement per acompanyar algun plat, també. Vull dir que tenim moltes opcions i que, sobretot, el que hem de fer és facilitar-nos la feina. O, per exemple, amb samacut, per exemple, com a verdura, el carbassó. Si nosaltres, per exemple, el podem netejar molt bé i el ratllem en comptes de tallar-lo trossets, doncs inclús podríem menjar-lo crua amb una amanida, d'acord? També, sí, sí. Però fer una cocció ràpida al vapor també ens pot servir per ficar-lo inclús a sobre d'alguna torrada amb una miqueta de sèsam. I ja tenim un platillo també superràpid i fàcil de fer, d'acord? I ara amb el carbassó també està molt de moda fer-ne com una mena d'espaguetis, no? I fer com uns espaguetis així vegetals, donant-los aquesta forma així com més allargada, no? Sí, sí. I nosaltres, per exemple, aquí a Cuidamira que algunes vegades també hem fet làmines de carbassó ben primetes i inclús les marinem, les fem marinades amb una miqueta d'oli, vinagre, ametlla laminada i tomàquet sec i després ho posem en unes copes amb una miqueta de parmesó per sobre i el deixem, que es quedi marinat i es menja cru, es menja cru però marinat amb aquest vinagre i amb aquest oli que l'hem cuinat, diguem-ne, saps? Però vull dir que no li hem donat cap tipus d'escalfor ni de calor. Això normalment ho farem també més de cara a l'estiu, quan també per canviar una mica de les típiques amanides que també no n'hem parlat però també és l'opció ràpida i fàcil, no? Sí, totalment. Qualsevol aliment cru que puguem menjar-nos cru, doncs ens facilitarà la feina, no? Sí que és veritat, doncs, que hem de buscar aquell punt d'afegir-hi aquella proteïna que ens falti ja sigui amb algunes sardines en conserva, tonyina, algun tofu, etcètera, no? Alguns i tant que podem planxar lleugerament, etcètera. Molt bé. Doncs Joan, ens hem fet una idea d'opcions ràpides, saludables, sanes per menjar quan tenim poc temps per cuinar, no és excusa haver-nos sempre de demanar menjar ràpid, no? Sí, tenim una llisteta apuntada de diferents opcions, és consultar-la i posar-s'hi-me'ns a l'obra i en un quart d'hora tenim fet un plat, la mar de bo i la mar de sa. Molt bé. Molt bé, doncs, Joan, a tu, fins la propera, val? Que vagi bé, una marçada. Adéu. Adéu. I ara, després de la secció de cuina amb en Joan Targarona, ens quedem aquí a Ràdio d'Esvern escoltant l'últim tema que ha tret la Shakira Cròstico, es diu aquest tema que canta, a més a més, amb els seus dos fills. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit