#391 - Cuina fàcil i saludable amb ingredients ràpids

Bona tarda, Sant Just. Passen 14 minuts de les 5 de la tarda d'avui divendres, 26 de maig. Benvinguts i benvingudes a la RAM, del magasin de tardes de Ràdio d'Esverna. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada tarda de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'entrevista del dia. Ens acompanya l'esportista Sant Justenca, Helena Moragues, que ens ha de parlar d'un munt de coses, sobretot d'aquests nous projectes i reptes esportius en els quals està immersa ara mateix. Tot seguit, després, també farem la secció de cuina i gastronomia amb el restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just. Parlarem amb el seu propietari, en Joan Targarona. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els 8 llatins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, escoltarem alguns temes musicals i tot seguit passarem a fer l'entrevista al Javi i al Carles, que són dos membres de la companyia de teatre musical Mare meva, d'aquí de Sant Just. Resulta que el cap de setmana vinent, el del 3 i 4 de juny, estrenaran una nova obra musical, un nou espectacle al Casal de Joves. L'obra es diu El despertar de la primavera, el tindrem aquí a la ràdio parlant de què tracta aquesta obra, per on es poden comprar les entrades, els horaris, els assajos... En fi, ens posaran al dia també de tota la moguda que tenen al damunt. Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida. No marxeu, que comencem! No marxeu, que comencem! Comencem el programa de tardes, la Rambla de Ràdio d'Esvern, avui divendres 26 de maig, i ho fem posant-nos la roba d'esport, perquè la convidada estrella d'avui és la triatleta Sant Justenca, Helena Moragas, tenim moltes ganes de fer-li l'entrevista per estar al dia dels seus nous projectes. Bona tarda, Helena, què tal? Molt bona tarda, molt bé. Molt contenta de tornar a estar aquí una altra vegada. De nou, que bé. Home, puntualment ens hem d'anar posant al dia de tot el que fas. I tant. Home, després de tots els títols i de tot el que portes a l'esquena, com no, i tenint un atleta d'aquest renom aquí al poble, és una oportunitat magnífica de tenir-te els estudis de ràdio. Així us tinc entretinguts a tots. Exacte, una miqueta. A veure, fem un repàs. L'any passat vas guanyar nombroses competicions. Et vas proclamar campiona d'Europa de Duetlo Júnior a Bilbao. A més a més, també campiona de la Copa d'Europa Júnior de Triatlo a Portugal. Campiona de la Copa d'Europa Júnior de Duetlo a Melilla. També segona a la Copa d'Europa Júnior de Triatlo a Romania. Tercera al Campionat d'Espanya de Triatlo a Sprint Júnior, entre altres, que no els nomenarem tots, si no, no sortim d'aquí ni a les set de la tarda. En fi, va ser un any de bogeria. I tant. Resumint. Com ho vas viure tot plegat? L'any passat, és que, només de dir-ho, a mi ja m'agafes tres. Com va ser l'any explosiu, amb eufòria? Com ho vas viure? Bé, l'any passat va ser un any molt complicat. Com, bé, ja vaig anar venint a la ràdio, més o menys, i explicant una mica. Va ser un any molt difícil, sobretot mentalment. Més que res perquè, tot i haver anat aconseguint aquests reptes i aquestes posicions en diferents competicions del nivell, jo vaig estar lesionada. De fet, m'anava molt bé la temporada fins al maig. Sí. Al maig vaig tenir una fractura, bueno, un èdema d'estrès oci a la cadera. i això, doncs, em va complicar una mica el que seria tot el calendari i tota la temporada que venia per davant. De fet, vam decidir no parar, sobretot perquè al maig tot just comença la temporada de triatlons. Val. De manera que, bueno, amb els metges i tot l'equip vam decidir intentar tirar endavant, cuidar-me tot el que pogués i a veure fins on donava el cos. Clar. La veritat és que va ser molt complicat perquè hi havia setmanes en les quals podia entrenar amb normalitat, altres en les que semblava que requeia una altra vegada, de cop i volta tenies dies bons, dies dolents, i la veritat és que hi havia molta incertesa, sobretot a l'hora de les competicions. Mai sabia si al cap d'una setmana podria estar en aquella línia sortida o no. Clar. Llavors, realment, va ser un any molt maco perquè vaig aconseguir moltes fites, de la que més més orgullosa estic és de la meva primera posició en l'Europeu de Duatlo, però també va ser un any molt complicat, sobretot psicològicament, i estic molt agraïda de totes les persones que em van fer costat perquè la veritat és que quan estàs en aquest nivell ho necessites, necessites gent. Home, és que és difícil no haver... Bé, jo suposo haver-te d'enfrontar a totes aquestes competicions sabent que tens una lesió, que potser tindràs un dia bo o no, i clar, tot això a nivell mental deu tenir les seves repercussions. Sí. Parlem de la lesió. Com estàs ara? Com et trobes? Com ha anat evolucionant aquest tema? Bé, doncs... Bé, una vegada vaig acabar l'Europeu de Duatlo, la veritat és que vaig fer el peron de la temporada, que li diem, són unes dues setmanes que ens dediquem a descansar. Ostres, només dues setmanes i ja és un peron. Mare meva, perquè un peron són dos mesos. La vida del triatleta d'Eli... Bé, bé. Bé, suposo que cadascú porta més o menys a la seva manera, però en el meu cas funciona així sempre. Bé, l'Alena es va prendre dues setmanes, total. Va viure la vida aquestes dues setmanes. I tant, molt bé. I, bé, doncs vaig començar a entrenar, vaig començar a sentir-me bé, així que vam decidir preparar el que seria la temporada de Duatlons, on els meus principals objectius, que vindrien més o menys eren cap allà al... no, a l'abril i al febrer, més o menys. D'això et parlo, que estàvem parlant d'aquests objectius al setembre, i com a principal idea, doncs jo tenia en ment tant el campionat d'Espanya com l'europeu, com el mundial de Duatlons, en els quals ja pujava categoria sub-23, ja havia acabat la categoria júnior. Júnior, o sigui, val, o sigui, el setembre del 2022 et marques a... Sí, hi ha un canvi de categoria. De categoria, ostres, això és també important, eh? I tant, sí, sí. Bueno, sub-23 ja són pàlabres mayores, diguem-ne. Home, què entens, ara 20, 21? Sí, 20, vaig fer 20 al març. I aquesta era la idea. De manera que vam començar a entrenar i encarar tot el que seria la temporada, els blocs de treball, però més o menys cap al novembre vaig tenir una recaiguda bastant forta, que, bueno, finalment vam parlar amb els metges i al final em van fer parar completament, sense córrer, perquè és una lesió que... Realment, si pares, no dona problemes. El meu problema en concret és que la vaig intentar allargar per poder fer la temporada de triatlons i, clar, si no la recuperes, doncs és una cosa que es pot acabar tornant crònica. Llavors, considerem que amb 20 anys i sent esportista d'elit, doncs encara tinc cert recorregut i no seria la millor idea que això passés. Vale, clar. De manera que, bueno, vam parlar amb molts especialistes i ens vam acabar quedant com que no curraria, així que porto aproximadament des del Joner sense fer entrenaments de curs a peu. de manera que el bo que té el triatló m'he centrat més en les altres dues disciplines, tant la natació com el ciclisme. Clar, t'anava a dir. Vale, i aquesta part que no pots fer, no, però pots potenciar les altres dues. Com t'ho has pres, això, ara? Perquè, clar, suposo que, encara que puguis potenciar aquestes dues, no sé si tens també suport, no?, per a nivell de, no sé si, un equip de psicòlegs o gent que també et va ajudant a acceptar de moment aquesta situació temporal, sobretot, t'animo clar, que això, bueno, doncs de moment és temporal. Com t'estàs fent front a aquesta situació, aquesta nova... Sí, he treballat amb psicòlegs, psicòlegs esportius molt bons, però realment el que més m'ha ajudat ha sigut tenir la família al costat. O sigui, els meus pares i la meva germana han sigut les primeres persones que han estat al meu costat durant aquest temps. Quan un esportista d'elit es lesiona, hi ha moltes maneres d'agafar-ho i d'agafar-s'ho i suposo que depèn de la persona. Jo m'ho he intentat agafar de la manera més positiva possible, però sí que és veritat que he tingut moments molt durs i pels quals no m'agradaria tornar a passar. I la veritat és que valoro molt que els meus pares i la meva germana hagin estat allà, perquè els professionals són professionals, però al final els que ho viuen a casa i els que de veritat senten el que tu estàs passant i et veuen al dia a dia són aquesta gent. A part també d'amics i altra gent que també ha col·laborat molt, però des de casa el suport familiar per mi ha estat el que m'ha portat avui a tornar a estar aquí i a seguir motivant-me i a seguir competint. Clar, perquè encara que no... És a dir, encara que no facis... Bé, que no corris, que no facis aquest esport més com d'impacte, no? Més que deu ser el que et deu fer més mal. Sí. Tu segueixes competint per les altres dues disciplines, no? Tant la natació com el ciclisme. Com ho portes això ara? Mira, doncs d'això és un dels canvis. M'ha portat moltes novetats també. Bé, al final, bueno... No hay mal que por bien no venga. I com jo sempre dic, poder se't tancar unes portes i se't obren unes altres. Totalment, totalment. El cert és que... Bé, em va fer molt de mal, sincerament, el fet de no poder anar al Mundial ni a l'Europeu. Tenia moltes ganes d'estrenar-me i sabia que en Duatlon sóc molt competitiva. De manera que sí que és veritat que em va costar molt, però per una altra banda, també et diré, s'han obert portes molt interessants i en les quals ara estem intentant anar a veure. Estic molt agraïda a la Federació Catalana de Ciclisme perquè, bueno, doncs vaig començar a fer moltes hores de bici ja que no requerit impacte. I, bueno... Amb la bici no et fa mal, no? La lesió, entenc. No, perquè és un problema d'impacte. Llavors, tot el que és natació i ciclisme, en principi no hi ha problema. Ok. De manera que, bueno, em van oferir de competir. Oh, mira! I per provar, saps? Aquelles coses que dius, bueno, com a mínim així et mantens competitiu i mantens la xispa que li diem nosaltres. Clar. I, bueno, doncs es veu que la catalana em va veure i suposo que els va agradar el que veien i em van oferir de competir en dues carreres UCI 1.1 que vindria a ser al màxim nivell que existeix de ciclisme. Caram! Oh, l'únic! Així que... Ostres! Sí, sí, no, no. Sí, et van estrenar una mica por lo alto, no? Sí, he passat de competir al màxim nivell del triatló al màxim nivell de ciclisme. Que bé! Molt bé, molt bé. Enhorabona! Així que vaig poder participar en la Volta a Catalunya. Oh! Ara fa dues setmanes, crec que va ser, o tres, no gaire més. Em va anar molt bé. I et va sentir bé i tot? Molt millor del que esperava. De fet, no esperar ni acabar perquè hi ha una cosa que és tiempo de corte. Sí. Si no passes tant temps de la primera per un punt, et fan fora de la cursa. Què dius? Sí. Hosti, tu mira, veus, això no ho sabia. Això del ciclisme... O sigui, ho has de fer dintre d'un temps, no? Sí. Sí, sí, més que rep, el tema de tallar carreteres i tal. Ja, vale. És important com que el grup vagi el més complex. I això ho va superar? Això ho va superar? Sí, sí, vaig fer acabar la cursa, vaig fer la 36. Ostres! I molt bé, la veritat és que molt contenta. Home, per estrenar-te, no? Per haver fet la primera. Per ser la primera. Però el tipus de prova i això està... Bueno, no ho sé, jo no hi entenc ara jo, però bueno, no ho sé, en el lloc 36 és com uau. Sí, sí. De tota la gent que vas veient dels pelotons que van passant, és com uau. No sé quanta gent hi deu participar, anar. Bueno, el seu una carrera del màxim nivell era, diria que una 100, més o menys, em sembla que vam sortir. Bueno, sí. Molint. I pel que fa a la natació, per exemple, clar, potser entrar a bici és més fàcil, no? Per el tipus de... No sé si a la natació també pots entrenar tant o t'han ofert també alguna possibilitat o espalla. La natació, sincerament, no és un problema de dificultat, sinó que jo em sento molt més còmode fent ciclisme i la bici m'ha ajudat a esvair-me molt en aquests moments tan difícils que he tingut. Bueno, agafar la bici per mi era com ostres, no estic bé, necessito esvair-me una mica, agafar la bici i marxar. o sigui, ha sigut un tema més, jo crec, de preferències. Al final, sempre he sigut triatleta, però m'he decantat més pel córrer i per la bici. És una cosa que no em costa d'entrenar. Perquè aquí, quan estàs aquí a Sant Jusk, entrenes per aquí, per la zona, ja tens un entrenador, un equip que t'ajuda, com és això? Bueno, en quant a l'equip que m'ajuda ha canviat bastant aquest últim mes. però bueno, de moment estic al CAR, al Centre del Rendiment Esportiu de Sant Cugat, i més o menys vaig fent per allà. En quant a l'hora d'entrenar, utilitzo molt el complex esportiu d'aquí de la Bonaigua, sobretot per fer el que seria el tema de musculació i també a l'hora de nedar. És molt important la natació també per el càrdio i per mantenir-se actiu i estirar també l'esquena i tal. i per fer ciclisme ho tinc una mica més complicat, tot i que utilitzo per fer sèries la carretera del Tibidabo i en especial aquesta que tenim del Padel que puja cap al Tibidabo des de Sant Jus, de l'Institut, aquí ja va molt bé per fer sèries de força empujada. Mira, si tenim algun ciclista, alguna ciclista que ens estigui escoltant... Ja sabeu. Sí, sí, has de penjar alguna ruteta d'aquesta del Wikiloc, que la gent s'animi a fer-la també per entrenar. Encara que, bueno, el resultat seria diferent, no, però bueno... Bueno, però jo... Que no quedi. Que guai. I, vinga, doncs hem dit que la bici t'ajuda a esveïr-te, no, Helena? Que t'ajuda a pensar que tens altres possibilitats també. Sí. I tens pensat en un futur poder tornar a córrer, que se t'obrin altres portes, a quedar-te amb la bici o això encara està una mica per veure? Mira, sincerament el futur és molt incert perquè aquests últims dos mesos m'ha canviat molt la vida en molts aspectes. Així que tampoc res del que digui no... És definitiu, no? Exacte. D'acord. Vull dir, no... A la gent tampoc no us agafeu molt, agafeu-vos amb pinces, diguem-ne, perquè és tot molt molt estrany últimament, però bueno... és una època és una època de canvis, pot passar de tot. Pot passar de tot. Sobretot per el tema de les lesions, més que res, depèn tot molt de com evolucionin, però a priori la idea és que de moment em mantindré fent ciclisme perquè, bueno, és el que puc entrenar, bueno, aquesta setmana no, perquè com em veus... A veure, l'Helena ara mateix va amb un cabestrillo aquí al braç, no és de la lesió de la que estem parlant. No, vaig caure competint, vaig caure competint ara fa una setmana, en una d'aquestes dues carreres internacionals. Però què, t'has trencat algun os? Sí, m'he trencat el radi, el cap del radi i també el canell i em vaig obrir la sella, però bueno, que en unes setmanes em torneu a veure, eh? Cap problema. No, no, home, clar, això queda... No, no he deixat d'entrenar, eh? Entreno cada dia. Ah, sí? Hosti, tu, mare meva. Vas amb la bici per Collsaló de munt braç o què? No, no, que em posen... Bueno, nosaltres li diem el rodillo, vindria a ser una bici estàtica però amb la meva bici i llavors puc fer hores allà. Ah, vale. Així que... Clar, amb la bici estàtica és més fàcil, no pots caure. No, no pots caure, exacte. Molt bé. I què vas cada dia al carc? Parlem ara també de com m'ho compagines amb els estudis. Sí, bueno, si vols t'acabo d'explicar una mica això i ara passem. Bueno, volia dir més que res això que ara de moment em centraré en el ciclisme, tinc moltes fites. Espero poder arribar al campionat d'Espanya que és en, diria que 5-6 setmanes, o sigui, tot just m'hauran tret el guix però en principi arribaré. I després també tinc alguna cursa així de ciclisme i tal i ja començarem encara en principi la temporada de duatlons perquè m'hauria agradat fer algun triatló, no descarto fer-ne cap, però sí que és veritat que ja la temporada està molt iniciada i ara entra que em recupero, torno a nedar, recupero tot muscular i tot això, no tinc del tot clar que pugui arribar a aquesta temporada. Escolta, em va bé també conèixer els propis límits i saber aturar temps. Bueno, més que res és que penso que s'ha de ser realista perquè si no després tot acaba sent més complicat. Tot és pitjor. Sí, penso que s'ha de ser realista així que em centraré en el ciclisme, en la temporada de Duat Ló i anirem veient a veure què surt. a la part que ets molt jove, que tens 20 anys, vull dir que... Sí, no, no, vull dir, temps per competir. No sé, normalment les atletes fins a quina edat en aquest esport acostumen a competir, però bueno, 20 anys, a mi és que em sembla... Sí, no, no, és jove, eh? És jove, vull dir, temporades me'n queden unes quantes, si les vull. Ja vindran, ja vindran. I el que dèiem, com ho compagines tot? Perquè clar, si entre que entrenes el car, la bona aigua, la per collcerola, també estàs a la uni. Sí, estic a la uni, estudio biomedicina. És que clar, com ho compagines tot? Et deus tenir allà un horari milimetrat, eh? Milimetrat. Aquí, ara allà, forat a la ràdio. I tant. Com ho fas? Et va bé? La veritat és que em va molt bé i estic molt contenta de poder-ho compaginar tot perquè m'agraden les dues parts, tant la part de l'esport com la part dels estudis i m'encanta el que estic estudiant, o sigui que estic molt feliç de poder-ho compaginar. Bé, em desperto molt d'hora pel matí, perquè si no... Ja, home, és que a veure el dia té 24 hores. No em donen les hores del dia. Sovint la dinàmica que porto és despertar-me d'hora pel matí, intento enllestir el màxim d'entrenes possibles al matí i a la uni vaig al migdia a tarda. D'acord. Després, quan surto a la tarda, doncs, si em queda algun entreno, normalment seria gimnàs o així, coses que... Prefereixo fer indoor per la tarda perquè a vegades surto de la uni tard i d'aquesta manera, bueno, doncs no passo fred. Clar, no, home, no, és que sortir... tot i que ara arriba el calor però... Ja, però bueno, sempre fa més... Ve més deus entrenar pel matí. Jo soc una persona de matí. Clar, veus? És que això va a ritmes de cadascú. Sí, a més, així a la tarda surto a la uni i, bueno, ja que estàs posat et poses a estudiar, a passar punts i tal i ja se't fa de nit. T'agrada el que estudies, no?, per això? M'encanta. Que és biomedicina? Sí, sí, sí. I has pensat en un futur quan se t'acabi la carrera esportiva a dedicar-t'hi o es falla a la porta? de fet, una de les coses per les que estudia, a part de què, perquè realment m'agrada i tinc vocació pel que estic estudiant, és perquè al final l'esporta et dona fins on et dona. Vull dir... Clar, vull dir, no competiràs fins als 50 anys. No ho sé, però bueno... I encara que seguís competint, veient com pujan totes les categories i la gent jove, no crec que amb 50 anys jo vagi a estar per dedicar-me a això professionalment. Llavors, òbviament, no crec que vagi a deixar mai l'esport, però es necessiten estudis i jo sempre he defensat que els esportistes han d'estudiar i quan s'acabi les coses has de tenir la seguretat que, si més no, com a mínim hagis estudiat el suficient per tenir una bona feina. Després la vida et portarà cap a un pla B. Exacte. O el que sigui, no? A més que en l'esport, vull dir, no és per cridar el mal temps ni res, però sempre has de tenir un pla B perquè mai saps si et pots... pot passar qualsevol cosa i jo penso que tenir uns estudis és molt important. Òbviament, sí, sí, sí, està clar. A veure, jo crec que no ens deixem res, Helena, hem destacat també la importància de mantenir la salut tant física com també mental i que bé, que ara estàs amb el tema de la bicicleta a tope, a veure si et veiem algun dia passar per Collserola, a veure, a veure, a veure. Home, si sortiu pels matins sabeu que m'hi trobeu. Ara no, d'aquí unes setmanes. Depèn de les hores perquè clar, a les 10 ja no et trobem, no? I tant, sí, sí. Bé, és que normalment els entrenos són d'entre 3 i 4 hores, 4 hores d'alguna, o sigui que si surt a les 8 del matí a vegades a la 1 encara estic sobre la bici, així que... Entrenes sola o hi ha algú que t'acompanya? Depèn, sempre intento entrenar en grup més que res perquè el ciclisme és un esport perillós i poden passar moltes coses a gràdia o no. Llavors, bueno, intento entrenar en grup també a l'hora de la motivació per fer sèries és important tenir algú que et digui no sé què, t'ajudo o per passar a l'estona són moltes hores que estem sobre la bici així que... Però bueno, no sempre és possible i a vegades que em toca anar sola i llavors, bueno... Doncs mira, música i... No, no, música no, que no es pot posar música quan vas en bici. No es pot posar música? No. Per un tema de seguretat, no? Sí, bueno, més que res no pots portar cascos quan estàs a la carretera ni en cotxe ni tampoc en bici. En bici tampoc. No. En cotxe ho sabia però... És un tema de seguretat també perquè has d'estar escoltant el que hi ha al teu entorn i coses que puguin passar i no et pots entretenir. Així que és més que res quan surts a deixar la menta en blanc a pensar en tu mateix o si estàs fent sèries a pensar a pensar en els batios que has de moure. Mora meva. Doncs, escolta'm, Helena, moltíssimes gràcies per passar aquí a la ràdio aquesta estoneta. A vosaltres per convidar-m'hi. Ha estat un plaer i esperem que la propera vegada que tornis a venir no sé que ens expliquis com t'han anat aquests campionats en bici el tema de la dual el tema de veure com estàs de la lesió com et trobes i tot plegat. I tant, segur que sí. Molt bé. Doncs, Helena, que acabis de tenir un bon divendres no sé si et queden entrenaments o no. No, no, ara, bueno, m'aniré a fer unes coses de l'únic que he de fer i ja fins demà. Fins demà no entro més. Fins demà, que bé. I res, doncs, fins la propera i que tinguis bon cap de setmana. Igualment. Vinga, adéu. Era, era, era la, la, la noche entera Era, era como una noche ochentera Era Radio 2 Durante 8.1 Radio 2 Durante 8.1 Vinga, adéu. Vinga, adéu. L'únic que no entro Vinga, adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. Vinga, adéu. I pot que ton pare que arribaràs tard i pot que ta mare que vas estudiar serà una gran festa En música igual També en camones I que vinita Oh Estem escoltant una cançó que es diu Vina a la festa, concretament és una versió que va fer la companyia de teatre de Goy de Gom l'any 2011 amb el musical Cop de Rock I li acabem de fer l'entrevista a la triatleta Helena Moragas d'aquí, de Sant Just La podreu recuperar més tard amb el podcast que deixarem a la web radiodesvern.com, a la pastanyeta de magazins el que diu la Rambla Allà la trobareu, entreu al podcast del dia 26 de maig i hi haurà un marcador on posi l'entrevista a Helena Moragas Una entrevista molt interessant ha estat I no marxeu perquè de seguida farem l'espai de cuina amb el restaurant Cuina Miracle, parlarem amb en Joan Targaron el propietari del restaurant Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I ara agafem les coses i marxem fins davant del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Jus i parlem amb el seu propietari, en Joan Targarona. Hola, Joan. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tens, Maria? Com estàs? Bé, molt bé. Amb ganes de parlar una miqueta de cuina, de gastronomia... Què és el que ens portes avui? Doncs, mira, si et sembla, parlarem una mica de com preparar-nos algun plat així ràpid. Quan no tenim massa temps per cuinar ni de vegades tampoc massa ganes. Per tant, sí que és veritat que això fa sovint que tirem d'anar a algun lloc o de demanar menjar a domicili i de vegades poder-nos fer alguna cosa així ràpida també ens pot anar bé i no té per què estar, diguéssim, en contra de menjar una miqueta saludable i una miqueta bé. Clar, les dues coses són compatibles, vaja. Exacte. I per tant, sobretot és això, que de vegades quan anem amb moltes presses renunciem a cuinar-nos alguna cosa i al final o mengem malament o tirem d'un menjar prefabricat que potser no seria tan saludable com si ja ens ho fem nosaltres. Clar, podem tenir poc temps però cuinar alguna cosa que també estigui bé, que sigui saludable. Comencem, diguem-ne, parlant una mica quins ingredients són els que necessito. Sobretot hauríem de pensar en uns ingredients que siguin fàcils de tallar i que puguem saltejar ràpidament amb una paella o que inclús els puguem menjar cruços. Tenint en compte això, per exemple, fulles d'espinacs o la coliflor, la pastanaga, el carbassó... Tot això és fàcil, no? És ràpid. La ceba, edamame, col... Clar, hem de tenir en compte... Per exemple, si jo la pastanaga... Empelem una pastanaga, diguem-ne, i la tallem a rodanxes... Sí. Segurament la tallarem més gruixuda que si la rellem, per exemple. Clar. Val? D'acord? Això segur. Si la rellem, la cocció serà molt més ràpida que si la tallem a rodanxes. Val? Val. I, per tant, doncs, sí que és veritat que sobretot hem de buscar aquells ingredients que siguin fàcils de cuinar. Val? O pensar també en l'alvocat o en els espàrrecs, les mongetes verdes... Que siguin fàcils de manejar, no? Sí, exacte. Val? Val. Una altra dada important que hem de tenir en compte, per exemple, doncs, buscar ingredients que ja estiguin pre-cuinats, no? Per exemple, qualsevol tipus de llegum en conserva, ja siguin cigrons, ja siguin mongetes, pebrots, pebrots fets escalibats, també, que podem trobar en conserva o carxofes, blat de moro, la remolatxa, que també la podem trobar cuita, tomàquet trossejat o tomàquet triturat o alguna conserva de verdures, saps? Com una barreja de verdures, com un pisto, diguem-ne. Exactament, sí. Pensar en tots aquests ingredients que també existeixen i que també ens poden solucionar la papelera, no? Val. altres ingredients que ja són una miqueta més especials i també força interessants, com per exemple el tofu o el seitan, el tempeh o carls vegetals, d'acord? Doncs tot això també. D'acord. Un altre ingredient, per exemple, que potser és una mica més especial, però és molt fàcil que puguem tenir a casa, que són tots aquests ingredients deshidratats, val? Ah, bueno, o sigui que estan com secs, no? Que estan com... Exacte, exacte, o sigui, tots aquells ingredients secs com els bolets xitake, per exemple, o en el cas nostre més proper, els moixernons, per exemple, o tomàquet secs o qualsevol fruita de secada, no? Val. Tot això, doncs, ens serveix, doncs, per fer de seguida una sopa o un brou i, per tant, podem fer de seguida una sopa amb un... amb un... poca estona, diguem-ne, saps? O sigui, que són fàcils, és fàcil de preparar i fàcils de fer. D'acord. Per una altra banda, encara que... que sembli mentida, però que també ens pot ajudar molt, són tots aquells ingredients que són congelats, val? D'acord. Però per què congelats? Perquè, primer, ja estan nets i normalment estan tallats. Després, generalment també tenen una mica de cocció o una semicocció, vull dir, els es va coure poquet i, per tant, tirar d'algun ingredient congelat com els pèsols, com els espinacs, com les cols de Brussel·les, les bledes, etcètera, doncs, ens pot solucionar la papareta. Una manida russa congelada. Per exemple? Doncs també, perquè no. M'entens? Exacte. Val? Tots aquests... Tots els plats que puguem cuinar amb tots aquells ingredients que hem dit, doncs, bé... Serà més fàcil i més ràpid, no? Sí, i els hi falta alguna cosa, els hi falta, per exemple, alguna salseta, algun condiment, per tant, és fàcil que tinguem a casa, doncs, salsa de soja o tinguem espècies de curry o tinguem alguna cosa així que nosaltres puguem afegir aquests plats, de manera que també és relativament fàcil tenir un plat amb una miqueta de gust, no? D'acord. una altra alternativa, una altra alternativa per poder-nos cuinar un plat ràpid i sense esforç, doncs, pensem en el plat o en aquell menjar que ens ha quedat del dia anterior, o sigui, les sobres, reutilització del plat, exactament, la reutilització del plat i transformar-lo en algun altre plat, m'ho invento, doncs, hem fet una verdura bullida o una verdura al vapor, doncs, el dia següent podem fer una crema i simplement és agafar-ho i triturar-ho, d'acord? O podem agafar i d'una can rostida la podem tallar trossets i fer-nos una lasanya, per exemple, encara que sigui amb làmines de carbassó, etcètera, o sigui, podem reutilitzar els plats que haguem fet d'un dia per l'altre, val? Clar, els aliments d'un plat que un dia ens poden servir per un tipus de plat, el dia següent els podem reaprofitar i muntar-nos un altre plat. I tant, i tant, sí, cap mena de problema, val? Val. I així, com a receptes així, ràpides que ens podem fer, per exemple, com he comentat abans, un brou que ens podem fer amb un litro de caldo, amb un litro d'aigua, perdó, que hi podem posar una mica del bolet xitaque deshidratat perquè s'hidrati, podem posar-hi alga combo, podem posar-hi llorer, i trossets de pastanaga, xampinyons, etcètera. Amb això, una mica de tomàquet ja pelat i trossejat, i amb això ens podem fer, doncs, un, un, amb quatre fideus i quatre cigrons ens podem fer una sopa ben bona amb tot, no?, amb les vitamines de les verdures que hi hem posat, si hi posem cigrons o llantia o qualsevol tipus de llagum cuita, doncs, ja tenim la proteïna vegetal, i si utilitzem, doncs, o uns fideus integrals o un arròs integral, etcètera, doncs, també tenim els hidrats de carboni, per tant, ja seria una recepta, doncs, bastant fàcil de fer i bastant ràpida. Us poso com a exemple a nivell particular també, no?, doncs, jo a casa, per exemple, fa dos dies em vaig fer un, vaig saltejar ràpid una verdura que no me la vaig saltejar massa i li vaig afegir uns cigrons en conserva i un pot de llet de coco i em vaig fer uns cigrons així, estil, una mica orientals amb llet de coco i amb una mica d'espècies de curri, per tant, queda bé, és relativament fàcil que tu puguis menjar inclús amb una torradeta o inclús amb cuscús, que el cuscús també és un acompanyament que també es fa superràpid, d'acord? És un plat també, o sigui, bullir cuscús al final és la mateixa quantitat de cuscús que d'aigua i quan poses l'aigua. Amb això sempre m'agafa el dubte de quantitat d'aigua, no sé si és el doble o és la quantitat, és... Sempre, jo el que recomano, sempre, sempre, és que llegim els paquets d'allò que anem a cuinar, d'acord? O sigui, tant si és arròs, com si és el cuscús, com si és quinoa, com si és polenta, d'acord? Llegim primer, doncs, quina... quina seria la metodologia d'ús d'aquest plat o com el cuinarien? Perquè, clar, sovint et poden dir, en el cas de la polenta, per exemple, com que és concret, et poden dir, no, si tu la vols molt, molt, molt espessa, doncs, has d'utilitzar aquesta manera de cocció. Si la vols més clareta, doncs, has d'utilitzar aquesta altra, val? Però et passa mateix amb l'arròs, amb la quinoa, la quinoa, per exemple, ens recomanen que la rentem abans, val? D'aquesta manera, doncs, és més fàcil de digerir, per exemple. I després, l'arròs també depèn de quin tipus, de com el vulguem, si volem fer un arròs bullit o volem un arròs més aixut, val? O volem fer una paella, vull dir, les proporcions de l'ingredient essencial, el principal del plat i la proporció d'aigua, doncs, varien en funció de quin és el resultat final que volem tenir, val? En el cas del couscous, ojo, també depèn de si és un couscous de blat tradicional, diguem-ne, o és un couscous amb un altre tipus de blat o inclús integral, de vegades necessita una miqueta més d'aigua. A mi m'agrada més posar-li un punt més d'aigua, és a dir, generalment, la proporció seria una proporció de couscous, una proporció d'aigua, però jo sempre li afegeixo un punt més perquè molt, molt aixut tampoc m'agrada que quedi, sempre m'agrada que quedi un puntet més, més, diguéssim, més cuit i més suelto, va d'acord, si després de vegades queda massa aixut, queda massa, massa compacte, diguem-ne, que hi ha cuit, però massa compacte i no m'acaba de convèncer, val? però és molt fàcil de preparar el couscous i molt fàcil per acompanyar qualsevol plat, però, per exemple, un altre plat fàcil que podríem fer, doncs, seria fer un bròcoli que podem tallar, doncs, les fulles de bròcoli ràpidament, les posem amb una palla a saltejar i posem una miqueta d'aigua i tapem el bròcoli per aprofitar al màxim les seves propietats, doncs, necessita coccions molt curtes, d'uns 4, màxim 5 minuts i inclús, que quedi un punt al dente, un punt cruet, perquè encara aprofitem més totes les seves propietats. A partir d'aquí, doncs, saltejar una llet, aprofitar, doncs, un pot de conserva de verduretes i afegir-li i donar-li 4 voltes, doncs, ja ho tenim, no?, tenim un preparat fàcil amb bròcoli i amb verduretes que podem utilitzar... La mar de saludable, clar. Exacte, i podem utilitzar, doncs, per menjar amb una torrada o simplement, doncs, per acompanyar algun plat, també, no? Vull dir que... Tenim moltes opcions i que, sobretot, el que hem de fer és facilitar-nos, doncs, la feina o, per exemple, amb samacut, per exemple, com a verdura, doncs, el carbassó, si nosaltres, si nosaltres, per exemple, el podem netejar molt bé i el ratllem en comptes de tallar-lo a trossets, doncs, inclús, podríem menjar-lo cru amb una amanida, d'acord? També, sí, sí. Però, fer una cocció ràpida al vapor, doncs, també ens pot servir, doncs, per ficar-lo, inclús, a sobre d'alguna torrada amb una miqueta de sèsam i ja tenim un platillo, també, superràpid i fàcil de fer, d'acord? I ara amb el carbassó també està molt de moda fer-ne com una mena d'espaguetis, no? I fer com uns espaguetis així vegetals, donant-los aquesta forma així com, bé, més allargada, no? I, bueno. Sí, sí, i, bueno, i nosaltres, per exemple, aquí a Cuina Mita que algunes vegades també hem fet làmines de carbassó ben primetes i inclús les marinem, les fem marinades amb una miqueta d'oli, vinagre, ametlla laminada i tomàquet sec i després ho posem amb unes copes amb una miqueta de parmesó per sobre i el deixem, que es quedi marinat i es menja cru, es menja cru però marinat amb aquest vinagre i amb aquest oli que l'hem cuinat, diguem-ne, saps? Però vull dir que no, que no li hem donat cap típus d'escalfor ni de calor. Això normalment ho fem també més de cara a l'estiu quan també, perquè hi ha una mica de les típiques amanides que també no n'hem parlat però també és l'opció ràpida i fàcil, no? qualsevol i no és qualsevol aliment cru que puguem menjar-nos cru doncs és, ens facilitarà la feina, no? Sí que és veritat doncs que hem de buscar doncs aquell punt d'afegir-hi aquella proteïna que ens falti ja sigui amb algunes sardines en conserva, tonyina, algun tofu, etcètera, no? Alguns i tant que podem planxar lleugerament, etcètera. Molt bé. Doncs Joan, ens hem fet una idea d'opcions ràpides, saludables, sanes per menjar quan tenim poc temps per cuinar. No és excusa haver-nos sempre de demanar menjar ràpid, no? Si tenim una llisteta apuntada de diferents opcions és consultar-la i posar-s'hi menjar a l'obra i en un quart d'hora tenim fet un plat, la mar de bo i la mar de sa. Molt bé. Molt bé, doncs. Doncs vinga, moltes gràcies. A tu, fins la propera, val? Que vagi, adéu, una abraçada. Adéu. Adéu. I ara després de la secció de cuina amb en Joan Targarona ens quedem aquí a Ràdio d'Esvern escoltant l'últim tema que ha tret la Shakira. Cròstico es diu aquest tema que canta, a més a més, amb els seus dos fills. потребa la Fins demà! Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit