#394 - Anàlisi de l'activitat cultural i social de Sant Just el 31 de maig

Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimecres 31 de maig. Benvinguts i benvingudes a La Ramla, el magasin de tarda de ràdio d'Esvern. A ser sintonitzant el 98.1 FM, l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6 farem l'espai de vins i cultura amb l'Astrid Goldstein, el celler de Can Mata, amb qui farem referència a com va anar l'activitat proposada d'Ox & Wine, que es va fer durant la festa major de l'Ateneu. I, a més a més, també tindrem l'Albert Macià, amb qui repassarem l'agenda d'activitats de l'Ateneu, un cop ja passada la festa major, que les activitats segueixen a l'Ateneu. Bé, això serà el que farem a primera hora, perquè després, a partir ja de les 6 i 10, després d'haver escoltat els 8 lletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, passaran a partir per la ràdio les Joves del Cau. Amb elles farem una valoració de la cerca Vila Popular que van organitzar fa uns dies i també parlarem sobre la importància de la cultura popular en un municipi. Acabarem el programa d'avui amb una última secció. Serà la secció que fem amb en Marçal Ferret, el col·laborador que ens ve des de l'Hospitalet de Llobregat i que cada setmana ens porta just al que no saps, un espai on parlem de la biografia d'un personatge històric i famós. Això sí, ho fem sempre amb molt d'humor. Doncs bé, tot això serà de seguida, eh? No marxeu, que comencem! Comencem el programa d'avui, com hem dit, amb l'Àstrid del Celler de Can Mata i també amb l'Albert Macià per fer l'espai de vins i de cultura, activitats de la Taneu, etcètera. Hola, què tal? Bona tarda els dos. Bona tarda. Molt bona tarda. Feia 15 dies que no ens retrobàvem aquí a la ràdio, eh? Sí. 15 dies amb molta activitat. Amb activitats, sí. De tot tipus, eh? De tot tipus, eh? Cultural, política... Sí, sí, de tot. De tot. Anòloga, àstrid, de tot. Molt bé, molt bé. Bé, hem passat aquest parèntesi, per dir-ho així, que s'ha allargat uns quants dies. Parlem, per exemple, àstrid de la Festa Major de la Taneu, va haver-hi una activitat protagonitzada per cultura audiovisual... Sí. ...i per vins. I vínica. Una mena de mescla, eh? Vam fer una barreja que crec que vam descol·locar moltíssim. Sí? Venien una mica espantats. Sí, perquè com es va presentar com una mica de competició d'entre seccions de la Taneu, jo crec que la gent anava a dir... Ara quedarem un ridícul. Ara què haurem de fer? Jo no sé de vins, em deia. No sé de vins. Dic, és que no cal. Jo sé el que em deia, però jo no ho he fet mai, això. Dic, és que ningú ho haurà fet mai, perquè l'únic que podria anar i que he anat un parell de vegades soc jo i no hi ha cap reglament escrit. Dic, això és una cosa de sensacions de cadascú. Dic, no hi ha... Clar, que ja l'ha fet, tampoc hi ha res que estigui supermalament fet. O sigui, el resultat... No, no, eren percepcions i a més, igual tu fas aquella associació entre un vi i un documental i després veus que la gent, en global, n'ha fet una altra, no? I penses... Bueno, per què deus ser això? Tot era... Sí, és allò que dius. Parlem una mica de... És l'activitat d'Ox & Wine en què consistia Astrid? Era una activitat tancada, eh, per això? Era una activitat tancada, però ben tindre públic. Què dius? Sí, sí, estava molt ben organitzat. Va haver-hi públic, i públic que va voler participar, sense tastar el vi, que encara era més difícil. Oh! Només escoltant el que deia dels vins, van voler participar i un cop anàvem veient els resultats, anàvem dient, l'he encertada, l'he encertada. Sí, va ser molt xulo. Doncs la idea era que es presentaven aquests quatre clips de quatre documentals. Els va presentar en Joan González. De Docs Barcelona. Es va posar, exacte, de director del Docs Barcelona, els va posar en context, va explicar. Hi havia algun que emocionava, un altre et descol·locava, i a més, s'havia d'omplir. La gent era lliure de poder anotar quatre punts sobre el que deien, i volia portar algun i me'ls he deixat. Bueno, he vist alguna fotografia, i vau preparar la sala, jo no sé, Albert, si tu vas anar a participar. No, van organitzar la sala, ho he vist per alguna fotografia, que ha fet la Taneu, van organitzar la sala de forma que la gent realment semblava que estigués en un bingo, o sigui, algú s'haigut amb taules, o amb un cabaret, no?, quasi bé, també ho podria ser, amb parelles, però a més, com que hi havia les taules rodones, amb les estovalles negres, fèiem molt de contrast amb la copa, que no ho havia plantejat mai, i normalment sempre busquem estovalles blanques, i realment, amb les estovalles negres, fèiem un contrast molt xulo. A cada taula seien dues persones? D'una secció diferent de la Taneu. Ens va fallar una secció, no, Bria? Coratge. Coratge. Hòstia. Bé, podem dir alguna cosa en favor seu? Que t'haurien de tindre la... I que la joventut no veu tant de dir... Ja, però hagués estat interessant, perquè la mitjana era alta. La mitjana devia ser bastant alta. La mitjana era alta. T'anava dir, Estrit. Us ho vaig trobar a faltar. Vam estar a punt, o sigui, fins el dia abans, al vespre, anàvem a participar. Però una cosa es va torçar, i al final no vam poder participar. Però t'ho prometo que haguessis tingut representació d'acord, jo. Jo vaig arribar just per entrar al teatre. I ja vaig arribar just a dos quarts de nou. Imagina't. No, no, no podia arribar. Sí que es nota que quan hi ha alguna cosa divins, potser sí que el jovent... potser no es prioritza, però hi havia un parell de seccions liderades per joves i... La de l'Esbart. La de l'Esbart i podria ser... La secció jove de les CES. La secció jove de les CES. perquè tampoc vaig anar preguntant, tu, tu... Elles, amb molt d'interès i que els hi agrada el tema, ells estaven allà al mig, plantats, i deien, no encertaré un res. I quan van veure que encertaven un, diu, l'hem encertat. Estaven contents, molt contents. I vam fer aquest enllaç entre la presentació dels quatre clips i després l'explicació dels vins. Potser els vaig atabalar una mica, perquè tot eren varietats autòctones, no eren vins tampoc molt típics. Amb l'últim sí que vaig dir, ah, això ja és una altra cosa. Perquè les copes, Astrid, els vins els anàveu servint a mesura que anàveu... No, primer vam visualitzar els quatre clips. Llavors després servíeu les copes. I després servíem, sí, explicació i servíem les copes. Va haver algú que va encertar els quatre? Els quatre no. No, eh? No. Ostres, que difícil, devia ser difícil. Sí. Aviam, ara parlo jo com a... És difícil perquè hi havia un que era el vi més panqui, per dir-ho d'una forma, que era un... Clar, però què és un vi panqui? Un vi panqui molt esbojarrat, perquè era un ancestral elaborat de diversitat, de mandol, que és una varietat negra, però tenia un color així raro, la bombolla, no tenia els aromes nets, i el van associar amb el documental de la Cesària Ébora, i jo l'havia pensat més en un documental d'un noi... que vol mirar cap al seu interior i se'n va a tancar-se en un monestir budista i veu que allà no acaba d'encaixar i que l'únic amic que té és un noi que és heavy, que li agrada la música heavy. Jo pensava que buscant un vi que els descolòqués molt faria l'associació aquesta, no? Ja. És que això, això de les associacions... És molt subjectiu. És molt subjectiu. És una molt subjectiva, i clar, s'ha d'encertar, que és gairebé, a part de fer els vins i els documentals, hauries de fer gairebé una anàlisi psicològica teva perquè la gent pensi com has associat allò, perquè clar, és que és difícil. És difícil, i el vi que vaig escollir... És un tema, has de coincidir amb el que la persona que escollit... Jo crec que la gràcia d'això és... I estaven descol·locats, que també... És l'ambient, no? Sí, sí. El joc, el vi... Clar, jo per la Cesària, i a veure vaig escollir un vi que fos així, com més líquid, més fluid, una mica... I ella és... A tu segur que també et va costar, Astrid, escollir uns vins, no? A mi va costar molt. Vull dir, jo crec que... Però justament aquell era el que no m'havia costat. Bueno, bueno. Però va haver-hi algun... va haver-hi una parella que va... va encertar dos. Per tant, la secció del billar va ser la guanyadora. En sèrio, ostres! Sí, sí, sí, sí. Però van riure molt, molt, i hi havia molta connexió, i em deien, el trobo aspre aquest, aquest és àcid, aquest... O sigui, t'explicaven coses que estava molt bé, no? Sí que anàvem amb el temps una miqueta... Marcat. Marcat, però ens haguéssim pogut extendre. Si els del billar, en lloc de dos, n'haguessin encertat quatre, hauria estat realment per una carambola. I van dubtar, eh? Sí, eh? I van haver-hi un... Molt millor dit, Albert. Una carambola. Perquè a més deien... Clar, és que a més era per parelles, i havien de coincidir tots dos. I posar-se d'acord. I posar-se d'acord, perquè, si no, ningú, crec que ningú ho va discutir, però sí que una de les gràcies era aquell debat, no? De dir, no, jo crec que aquest, l'altre... Sí que potser, a veure, era amb molta colla. Sí? I va haver-hi participació allò generosa? Eren, si sou deu seccions, eren nou seccions multiplicat per dos. Clar. Clar, a vegades, jo sempre dic, eh? Tot el que és la gestió d'un grupet de deu... És diferent. És diferent. Però quan ja és allò que, a més, igual estàs amb un discurs i un d'anxec al braç i dius, jo trobo no sé què. A vegades és allò que dius, potser dius alguna cosa fora de guió. Sí, sí, sí, clar. Això ho pot liar, però... Bé, i el públic, també, el moment de... Quan les seccions anaven dient aquest, l'altre, el públic deien, jo li he encertat, jo també ho he dit, és el dos, és el dos. I jo, o sigui... La gent del públic sabia més. Sí, sí, sí, sense tastar-lo, eh? Però també una miqueta per l'explicació, o sigui... I pot ser que tinguéssiu també algú de maridatge o alguna cosa? No, no, vam portar els bastonets típics. Ah, vale, vale, vale. Perquè vam pensar, perquè, clar, deies, aquest vi té tants graus. O sigui, o et miraven així com, uf, clar, vam començar a 6 de la tarda. Ja. Els vins potser ja et tocavem cap a les 7, no? Però és allò que dius, no, deixa de ser una hora... Quan duraven els clips? Primer es van veure els clips, no? Primer, sí, es va fer l'explicació de com era tot el funcionament, es van veure els clips. No vaig estar mirant el rellotge, perquè, com que és una cosa que dius, l'has fet ja diverses vegades... Sí, que són 4 o 5 minuts cada un. I n'hi ha un, el del budista, crec que no arribava ni al minut. No, a vegades n'hi ha de més curts. L'altre, sí, el de la cingla, aquest era el que tothom ja només veient, va tocar molt la fibra. I l'explicació, què explicaves, Astrid, de cada vi? Una mica d'on era, les varietats? De cada vi era una miqueta la varietat. Vale. El que passa és que a vegades deien, no hauria d'explicar tant, però veies les cares de, explica, explica, i jo pensava... M'interessa, m'interessa. Ara, com no expliques això? I potser es pot haver equivocat una miqueta la cosa per voler explicar molt. Bueno. Però, sí, eren, mira, un escumós ancestral fet amb mandó. Sí. De segon teníem una carinyena negra vinificada en blanc. O sigui, aparentment deien, no és blanc, té un color com rosat molt pàl·lid. I allò de la transformació, la teva transformació no el van agafar gens. Suposo que un vi que els va agradar molt, associar-lo amb un documental que parla sobre extrema dreta i catolicisme al límit... Clar. Els hi devia semblar que no. Els hi devia semblar, perquè quan a tu una cosa t'agrada molt, és molt difícil... Intentes associar-lo amb una cosa que t'agradi, també. Sí. Llavors és difícil. L'altra vi... A veure si t'has d'equivocar tu, Astrid, fent l'associació de vins. L'altra vi... Perquè sempre l'has de pensar molt positiu, no? És que és rebuig. Clar, només que posis un vi, aquell natural podia crear un cert rebuig. I no, no ho sé. És allò que dius, el van posar en una cosa que teòricament era positiva com la cesària ébora. O sigui, per això és allò que dius. Justament, el vi més raro... Sí. Si és possible que, clar, això està fet per una anòloga... No, no, no. La tria, no, no, el dic la tria, vull dir, on estem parlant d'una somalia... Perdó. Estem parlant d'una tria que ha fet una professional del vi amb uns conceptes professionals del vi. Clar. Jo, potser, si això ho arriba a agafar algú sense més que sensacions, sense saber si allò, aquell vi s'ha fet amb amforació, si s'ha fet d'una manera o una altra, igual ho encertaria més gent. Clar. Però potser serien sensacions segurament més primàries, no lligades, no lligades a... Però quan vaig hi vi més esborrejar, esborrejar, o sigui, més bujerrat, més al límit, més, perdó, no sé si vaig arribar a dir com una miqueta friki. O sigui, estàs buscant, hi ha un llenguatge de dir, ei, que el friki és el budista. Clar, clar. O sigui, hi ha l'altre, el van posar més a un positiu, i és això, quatre varietats autòctones, quatre estils de vins que com a vi no tenien res a veure, les pel·lícules tampoc. Però és allò que... Perquè els documentals, d'on els va treure el Joan, els documentals? Els documentals participaven en el DOCS, o sigui, s'han visualitzat. I és possible que... Aquesta última setmana... Que algun d'ells ja es programi a la temporada. Crec que al Sense Ficció la singla ja va ràpida, que és la recuperació que fa una directora sobre la singla. La singla era una nena que es va quedar sorda quan era petita, i la mare li va dir, nena, si vols menjar, posa't a ballar, no? Ostres. I la portava allò als tablaus d'allà, vivien al somorrostro, havia nascut al somorrostro, la duia a ballar, i clar, la nena, la música com a tal, no la podia percebre a través de les orelles, no? O sigui, que era a través de la resta de sentits, no? Llavors, en segons la vibració, i diu al documental que, segons el ritme del guitarrista i de moure's... Sí, sí. I de la boca, ella comença a ballar, i en el seu moment es posa al nivell que segurament va ser la bailadora més... De més nivell de tot Europa o de tot el món, no? Bé. Va sortir molt a les revistes i a la pel·lícula Los Tarantos, també la col·lita la va fotografiar, però això és una imatge que dius, jo l'he vista, la conec, i de cop i volta va desaparèixer. Ja. Per circumstàncies que millor que mirin el documental. Clar, no, no, no, totalment, bueno, doncs potser anar... Sí, el plantejament és aquest, no? Qui és la cingla? On ha anat la cingla? Què va passar, no? Amb ella? I et crea aquest ai, no? I clar, amb aquell ritme de picar amb les mans era fer buscar un vi una mica que fos... Una miqueta de vibrar, no? Aquest ritme de picar amb les mans segur que els oients l'han sentit, perquè anava resonant com a mínim. Sí, no, sí, sí. Molt ràpid, sí. Però molt maco, molt maco. Molt bé, doncs m'alegro que anés bé amb l'activitat, que hi participés gent. Van quedar encantats. Exacte, que més ho passessin bé. Que no vinguin queixes, i si hi venen queixes, doncs que siguin per millorar. Sí que, a veure, altres vegades sí, ho havíem fet amb colla de gent, però molts d'ells ja eren del món professional dels documentals. Ah, val. Llavors havíem enredat a l'Albert, o intentàvem enredar aquí a algú de l'Albert. No soc professional dels documentals, ni de lluny. Ni de lluny, diu. Però sempre buscava la complicitat d'algú més, no? I sí que en un ambient, potser una miqueta més, en un espai més tancat. Sí. Ara, Astrid, us plantegeu fer més textos oberts al celler de Can Mata? Sí. Ahir vam fer un sobre el Montsant. El Montsant, val. Demà tinc un grup particular. Va explicar les subzones... No, més que subzones... Zunificació. La manera que el nou etiquetatge del Montsant diferencia els vins que són de... que el raïm i el celler i l'elaborador és tot un únic o... Es va estar... Aquestes petites apreciacions, no? Els matisos. Aquelles coses que a vegades no veus... Que no saps... Sí. Sinó que dius, mira, goita, ara l'etiqueta és rosa. I per què? Aquest la té rosa i l'altre no. Bueno, vam anar a buscar això i vam tastar a quatre vins. Quatre vins al Montsant, no? Demà tens un grup particular? Un grup particular i m'han dit tu mateixa. Tu mateixa? És un problema, tu mateixa. Clar, perquè amb això suposo... Quantes persones són? Un grup, fins en quantes? Doncs m'han d'acabar de confirmar si seran sis, seran vuit. D'acabar. Però això és típic per esdeveniments o per festes? Tenen un regal d'aniversari a una persona i volen compartir-ho. Que bé. I tu mateixa i el tu mateixa no sé si estic per buscar vins que normalment crec que no han tastat o per jugar a les diferències. I la setmana que ve també hi haurà un grup privat. Sí. Que també m'han dit bastant. Sí, el del Montsant està bé, però és allò que dius, quan portes uns quants dius, sí, sí, poso... I normalment quan t'ho demanen per fer, estic a aquests grups així més a nivell, bé, particular, no? A nivell privat. Mira, on em diuen, ens va bé el dia 1? Entre setmana? Entre setmana. Sí que hi ha hagut algú que a vegades ha dit el dissabte a la tarda i dius, ai, necessito un sofà. Però bé, depèn de la idea que tinguin. Clar. La proposta per mi que és molt interessant és qui ho vulgui fer, perquè hi ha gent que et diu, no, és una festa d'aniversari. A la tarda això significa que la gent ja va molt... una miqueta hi ha el límit, no? A vegades potser és més interessant, si tu fas una celebració el dissabte al migdia, fer-ho una miqueta com d'aperitiu, no? Cap a les 12 del migdia, la gent encara està per escoltar-te, fas aquesta activitat que dura l'hora, hora i mitja, la pots fer més desenfadada segons com tinguin la casa organitzada i ja està. Però tot el que sigui tardes i això... És més dur. És més dur. Sobretot cap de setmana. S'haurà d'un junts i dius, uf. Perquè, per de saber, potser no, potser ja han fet el seu propi tast a la festa. Aquí està, anya, bueno, els dius, les tardes són complicades. Aquesta estava bé, eren sis de la tarda i... Bé, entre setmana el pla és diferent sempre, eh? És diferent, sí. I l'altra setmana cap al 15 farem una dels rosats de caves Nadal. O sigui, tastarem un xerelo vermell, un vi rosat, escomosos, una sorpresa. Bé, sorpresa sempre agraden, eh? I així anem. Molt bé. I de vins, que en realitat hem estat parlant de vins però també de la Taneu, ens quedem al mateix Taneu, Albert, si et sembla per parlar d'algunes cosetes, activitats, agenda que hi hagi en aquests dies. Bé, hem passat la festa major, realment, amb molta assistència, amb molta assistència de gent. Ja des del mateix dia de la inauguració. Inauguració que, mira, que per motius de salut em vaig haver de perdre. Però realment molt bé, molt bé, divendres, dissabte i diumenge, tots els dies, bastanta gent. Bastanta afluència, no? Sí, bastanta afluència i jo particularment, per te, destaco l'obra al teatre, el Peix Daurat, la sala del cinquantenari que es van exaurir, les entrades, 200 persones, quasi... Jo ets de dir que la cua, la cua per entrar, arribava, o sigui, fora, fora de la Taneu. O sigui, jo vaig estar fent cua allà, vull dir, encara no havien obert les portes de la sala, per això es va fer la cua. Però hi havia tanta gent que jo estava a fora, al carrer, esperant. No vaig fer la cua perquè vaig pujar a dalt i em van cridar per anar a arreglar un tema de l'aire condicionat i, bé, llavors, després, la meva consciència, com era que si estigués fent la cua, hauria d'estar al carrer, i, a més en més, anava sol, vaig pensar, bé, que es col·loqui tota la gent i ja m'asseuré on pugui. On pugui. Però, molt bé, l'obra, molt bé. S'ha de dir que jo l'havia vist ja a la sala Atrium i era tota una, tota una, parlant, era tota una, bé, realment, el seu objectiu crec que el va aconseguir, omplir una sala, un escenari més gran que el de la sala Atrium, per tant, estava fent allà de... Clar, la sala Atrium és més petitona que... És molt petita, clar, és una sala d'aquelles que no sé si deu cabren 40 persones quan està plena o... Que ja és déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. I a l'escenari, bueno, a la zona d'escenari, que diguin d'escenari de la sala Atrium, deu ser poc més gran, poder una mica més ampla que aquest estudi, però tampoc no és... A més, a la sala de l'Ataneu, que és el teu poble, on tota la gent et coneix... Amb la teva gent, o sigui, allò que... Sí, que és més difícil, eh? Allò d'obrir-se davant de la gent, doncs és molt més fort perquè s'està obrint davant de la gent que té des d'amics, amics de la família, amics de... coneguts de l'escola, vull dir que, clar, veïns... Totalment. Jo realment crec que era per treure's el barret, aquesta obra. I després també dic que a la plaça Malaret, el diumenge, hi havia molta gent, molta. Vull dir, jo vaig estar ballant un parell de sardanes i quan tancavem poder... vaig tenir la... la d'això de comptar quanta gent estàvem fent la rotllana i em va sortir unes 60 persones. 60? Home! Jo crec que sent just 60 persones. Ballant sardanes? Feia molts anys que no es veia. Molts, però molts anys que no es veia. Home, doncs jo crec que també, no? Què s'hi feia el diumenge? Va ballar a les Bart? Va ballar a la mitja part de les sardanes, a les Bart va ballar un parell de peces, però acompanyats per la mateixa cobla. Ah, val. O sigui, en aquest cas no era música de... Era la música de la cobla, eh? Va ser la cobla que va tocar, per tant, vol dir que han hagut de parlar per coordinar-se. Clar, sí, sí. Almenys. Mai es pot improvisar. No. I van estrenar una dansa molt maca, una dansa amb motiu pesquer, molt maca, molt marinera. Que bé. O sigui, que el diumenge a la sala Malaret, tot malgrat les eleccions, hi havia moltíssima gent allà a la plaça. A la plaça estava plena. Pensa que després es van donar com... últimament ja ho havien fet... Reconeixement dels socis. Reconeixement dels socis de 25 i 50 anys, i en aquest cas també va haver-hi el reconeixement d'un soci de 75 anys, en Josep Mariana Minés, que clar, que bueno, ens va estar fent... Un result. Quatre comentaris, quatre comentaris amb el seu humor, que bueno, que va ser realment... Emotiu, m'imagino. I dir-ho molt emotiu, clar. 75 anys de soci, ja estem parlant, cuidado, que no estem parlant de qualsevol cosa, eh? No, no. I després, a més a més, el Joan González va cedir a l'Ateneu, aquell gaudí d'honor que havien donat, el gaudí... No, el gaudí no, el... El premi de l'Acadèmia del Cineu de l'Àmia. El nomenament, el nomenament, com a membre d'honor de l'Acadèmia, anava acompanyat d'un petit, d'un petit... una petita estatueta com la d'honor de l'Ateneu, no? Estatueta, que amb agraïment a l'Ateneu la va passar perquè sigui l'Ateneu. Per tant, és normal, vull dir, aquest vincle que té l'Ateneu amb docs, doncs és normal que es faci un docs en guany, que es faci el documental del mes, etcètera. Però vull dir, és que, clar, documental del mes, no podem dir que va néixer l'Ateneu perquè va néixer en sis o set llocs al mateix temps, però un d'ells era l'Ateneu. I a mi em va agradar molt el dia de l'estrena, que no ho havia vist, que van inaugurar allò del Passallibres, que és a l'entrada a l'estíbul. És una voluntat que s'està estenent cada vegada més, perquè inclús aquí a Sant Josec, a diversos llocs, han aparegut aquelles caixetes. Sí, amb caixetes, han posat allà una pressatgeria enorme. Sí, però senceria amb l'única diferència que aquí, al Club Literari, anirà mirant què hi posen, perquè potser hi ha gent que hi posa coses que no tenen, potser, cap valor, i suposo que en aquest cas agafaran i les retiraran per tal que quedi una cosa amb un cert nivell mínimament. Clar, entenc que el Passallibres es quedarà allà permanent, no? La intenció és aquesta, sí. Cal veure quina és l'actitud de la gent, perquè jo recordo que a l'època que el president era el Josep Maria Marquès, van fer els socis que vulguin que portin llibres, i quan vam entrar nosaltres, aquells llibres es van haver de buscar algun lloc que els volguessin. Perquè no era potser el moment. Perquè, bueno, molts els vam llançar perquè la gent porti llibres, i, bueno, van aparèixer ja guies de càmpings, guies... Ai, mare! La gent, això no ho té molt clar. No, no. Clar, vam fer, quan nosaltres vam fer neteja, totes les guies aquestes de càmpings, etc., les vam jubilar, i els llibres que teníem vam estar buscant on portar-los, i realment era pràcticament impossible. Al final, Càritas, Sant Adrià del Besòs, on se'ls va agafar. Ostres! Però eren llibres tots, molt antics, jo suposo que això ara... Molt desfassats. Com el darrere, perquè llavors senzillament hi havia un lloc per deixar-los, i ningú controlava si aquí el Club Literari, doncs, de tant en tant passant per allà, mirant i dir, no, m'ha de dir, això no val la pena, no val la pena, i netegen, crec que el nivell que pot tenir aquesta biblioteca d'ús lliure pot estar molt bé. A diferència del de les caixetes, perquè jo algun cop he passat per davant d'alguna que estava plena, però l'altre dia vaig passar per davant del paradur i estava buida. Que ell dius, home, llavors, agafa un llibre i deixa un altre, aquí n'hi ha que n'han agafat i no n'han deixat un altre. Mira, si les persones, algú n'ha trobat quatre d'interessants i se n'emporta quatre, i no en deixa cap en aquell moment, jo tampoc no hi diria res. Ara, si després he llegit aquests quatre, que els torni, com a mínim. Clar, però igual els ha deixat en un altre barri. O que els torni en un altre lloc, és igual, però vull dir que no es quedi allò després. Estava buida, eh, la caixa? Estava buida, buida. Sí, sí, sí, per això, que pot passar que sigui això que gent que l'ha emportat... Ah, mira que ha vist això, clar, és una novetat. Pot haver passat molta gent que no ha pensat en tu res, s'ho troba, agafa un llibre i se l'emporta. I d'un altre i agafa un llibre. Això hem d'esperar que se'n col·li una mica. El que ha funcionat molt bé fins ara, no sé si va començar fa un parell d'anys o any i pico, segur, és allà el passatge del mercat, al costat del celler, que total, és allò, és per seure, eh, una mica. Sí, però no hi havia caixa, eh? No hi havia caixa i de forma voluntària la gent arriba amb una gran bossa o una caixa i va col·locant, i de la mateixa forma que arriba gent hi havia caçó on portaven, no? Bueno, i amb una de les parades tancades del mercat també la gent també deixava coses, sí. Aquest punt ha estat bastant important perquè sí que aquí al carrer de la Creu, tocant cedet, també hi havia un punt d'aquests, però mai amb aquesta gran quantitat que hi ha hagut al passatge del mercat, no? Ja està bé. I s'ha intentat que la gent, bueno, he vist un paper dient, no?, que la gent no el deixi, que el deixi a la caseta, i de tant en quant ara tornes a veure, perquè és un passar i mires, el de la caixeta està bé, però no el pots veure. Però l'has de veure, l'has de llegir llom. Sí, i si són molt grans, ja no hi caben, no? O sigui, veus els llibres allà dins, estan com molt, això, encaixats. Clar. I l'altre era molt natural, no? Era una cosa... Bueno, ho tenies allà més a la vista. Sí. A veure, a veure. I al davant del cap també n'hi ha un. Sí, n'hi ha diversos llocs. Sí, n'hi ha uns quants. 5 o 6 n'hi ha. Al costat de les escoles també n'hi ha un altre. Sí, és veritat. A veure, no hem parlat de si hi ha alguna activitat aquesta setmana? Estàvem parlant de les novetats que hem tingut amb l'Ateneu? Sí, aquesta setmana tenim coses, l'Ateneu no para, però podríem dir que, no sé si és que les seccions s'han quedat més a xoc, i realment té un cap de setmana que es mou molt, molt, molt, és la CEAS. Sí, eh? Aquest cap de setmana ja... Bueno, de fet, cap de setmana, o el que queda setmana, perquè començaríem d'ama mateix, ja d'ama mateix hi ha els audiovisuals, aquest cicle d'audiovisuals de muntanya, que organitzen, que aquest cop el que presenten és el que en diuen torna al Festival de Cinema de Muntanya de Torrelló. Aquest Festival de Cinema de Muntanya, amb una certa anomenada, on es presenten moltes pel·lícules de muntanyones, hi ha alguna fundació, em sembla que bancària, d'algun banc, que, com a mínim, a tres anys aquest any, no sé si encara suposo que el funcionament és el mateix, que, d'alguna manera, permet que dos d'aquests, d'un parell de pel·lícules d'aquestes que s'han projectat al festival, puguin córrer per altres... Per altres festivals. ...per altres llocs. I en aquest cas, la CEAS, doncs, ja fa molts anys que un dels audiovisuals que presenta és aquest tour del Festival de Cinema de Muntanya de Torrelló. D'acord. En aquest cas, presentaran House of the Gods i, o sigui, dos films, un és aquest... Dues pel·lícules, eh? House of the Gods i l'altre Notalón. Això serà demà, demà a les vuit del vespre, a la sala Piquet. Demà ja, eh? Res, amb entrada lliure. D'acord, molt bé. Doncs tenim aquest cicle d'audiovisuals de la CEAS, ja demà. Després, seguim amb la CEAS, divendres, divendres, fan la conferència del seu cicle... De literatura en veu de tona. De muntanya, de conferència i muntanya. En aquest cas, el cicle d'aquesta temporada és el de Geografies Literàries en veu de dona. Sí. I dins d'aquest cicle, en Josep i Zern ens fan una conferència que porta per títol Maria Barbal, el territori de la bona literatura. Ah, mira, d'acord. Això serà divendres, també a les vuit del vespre, a la sala Piquet. D'acord. que tindrem aquestes... Aquestes dues. Aquesta sortida... Demà tenim els audiovisuals, demà ha passat la conferència... Dues activitats. I diumenge l'excursió, l'excursió també del cicle. En aquest cas, la CEAS se'n va cap a la Tossa d'Alpi Vagar, amb sortida a les 7 del matí, i el parador, com sempre, qui estigui informat ha de connectar. En aquest cas, em sembla que fan fins a 3 excursions diferents. Ah, com 3 recorreguts? 3 recorreguts, sí. Però paral·lels, perquè cadascú es colli així. Clar. Sí, sí, cadascú es pot apuntar el que vol. N'hi ha un de simple, que de fet és una volta per boscos a partir de vagar, amb un desnivell de 300 o 400 metres, no ho sé, més o menys. I donar la volta, em sembla que és circular, no n'estic segur. i després dos que en sortida, més o menys, del Coll de Pall aproximadament, o del refugi del Coll de Pall, no sé exactament, bé, l'autocar anirà fins al Coll de Pall, a la porta del refugi no hi arribarà. Doncs faran des d'allà la Tossa d'Alp i llavors hi haurà dos itineraris diferents de tornada, un una mica més llarg que l'altre. D'acord. I, bé, tota la informació per l'escolta del web de les CEAS. i ja que parlem de les CEAS, tot i que no sigui una activitat d'aquest cap de setmana, dic, bé, que aquesta època ja tenim l'estiu al davant. Doncs sí, de veritat. Hi ha una sèrie d'activitats que es fan, amb la qual cosa aquestes activitats que es fan, hi ha una sortida... S'han de preparar amb temps. El juliol les preparen i, a més a més... S'esgoten. S'esgoten les places perquè estan limitades. Sí, clar. Per tant, si algú té interès que pensi en veure amb temps... Però són sortides especials que fa la CEAS o...? Bé, n'hi haurà una que és la de veterans típica que fa cada any, o després es fa una sortida gran, que és que no logro recordar, mira que... Mira que ho tenia clar, però no logro recordar on van aquest any. Però que són sortides durant el mes de juliol? Normalment al mes de juliol. D'acord. És quan... I són sortides ja que, d'alguna manera, després d'aquestes sortides, tanquem... Temporada. Tancem ja la temporada. Per tant, el que estigui interessat en aquestes sortides és que es miri al guat de la CEAS. On també trobarà ja informació al setembre, perquè sé que al setembre, l'organització que hi ha de Will, una associació d'aquestes internacionals, fa un projecte de neteja als voltants del Canigó, des de Cortalets, em sembla que és, i ja a través de la CEAS fa... Hi ha alguna mena de col·laboració. Hi ha una crida a qui vulgui participar en aquests actes de neteja i de més al Canigó. No és una cosa gens fàcil, perquè abans fins a Cortalets arribaves en cotxe ni que el cotxe hagués de patir una mica, però ara no s'hi pot arribar en cotxe perquè, per motius de defensa de l'espai natural, aquells que en sap tan greu que es produeixin, però que trobes que són absolutament lògics, perquè si no ho destrossaríem tot, doncs no es pot arribar fins a Cortalets en cotxe, per tant, el que vulgui participar en allò haurà d'estar en forma. Molt bé, haurà d'anar a peu. Vaja, quin rebeig. Molt bé, doncs crec que no ens deixem cap cosa, no ens deixem res. Gràcies per venir, Astrid, Albert. Un plaer haver-vos tingut. Un dimecres més aquí a Ràdio d'Esvern. Un mes cap a l'estiu. Sí, un mes. Ho deixem aquí, que passeu bona tarda, i ens tornem a trobar a la propera sessió. Molt bé, perfecte. Adeu. Adeu. De fons, Miqui Núñez. Són les que vull cridar Si m'esperes allà fora cantaré Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Baixarem amb els dies regalats I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Baixarem caminant per les estrellas I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh... T'escriurem que sí que va ser fàcil T'estic cantant la nostra història en un paper. Marxaré recordant tots aquells dies i amb el somriure que tu sol sabies fer. Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil. L'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Esclar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Amb tots vosaltres, Veus de la parròquia. Compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Estem en aquesta antena els dimecres de dos quarts de vuit del vespre en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia. Encarem els últims 10 minuts abans d'arribar a les 6 en punt. Estem a la Rambla, que és el programa de tardes de Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Jús. Acabem de fer secció sobre vins i cultura amb l'Astrid del Celler de Can Mata i també amb l'Albert Macià, que ens ha portat l'agenda d'activitats de l'Ateneu de Sant Jús. Comentem ara mateix els dies mundials i els dies internacionals, que tenim com a 31 de maig, que som avui l'últim dia del mes. Tenim alguns dies bastant interessants. Avui, 31, és el Dia Mundial Sense Tabac, que ja en vam parlar la setmana passada amb la Sílvia Granollers, infermera del cap d'aquí de Sant Jús, amb qui vam estar parlant sobre l'addicció a la nicotina, sobre el tabaquisme, els perills que hi havia, etc. Doncs bé, avui és el Dia Mundial Oficial del Tabac, Dia Mundial Sense Tabac. També és el Dia Mundial dels Lloros i el Dia Mundial de les Nútries. Parlem una miqueta d'aquests dos dies més curiosos, també, per exemple, del Dia Mundial del Lloro, que la va proclamar aquesta data la World Parrot Trust i es celebra des de l'any 2004. I, a nivell de curiositat, doncs bé, la va establir aquesta efemèrida, aquesta associació, per tenir més informació i també per aprendre més sobre aquestes fantàstiques aus, que són els lloros, i també per protegir les espècies salvatges de les amenaces que tenen dia a dia. Algunes curiositats sobre els lloros, per exemple, que són aus molt intel·ligents, són capaços d'aprendre i de repetir també paraules i frases, inclús humanes, com també, per exemple, fer algunes feines una mica difícils pels lloros mateixos. Després també, que tenen la capacitat d'imitar sons i veus. poden imitar no només la part la humana, sinó també altres sons ambientals, com per exemple, el soroll del telèfon, o també quan es... bueno, el lladret d'un gos, o també quan s'enmiula un gat, doncs els lloros poden aprendre, inclús després repetir-ho, de la mateixa forma, i que són igual, eh? També els lloros, algunes espècies, tenen una vida bastant llarga en comparació amb altres aus. Per exemple, els lloros grisos africans poden viure entre 40 i 60 anys, i els lloros de les Amazones poden arribar als 80 anys d'edat. Més cosetes dels lloros, doncs que hi ha aproximadament 393 espècies diferents distribuïdes per tot el món. També que són aus molt socials i que utilitzen una varietat de vocalitzacions i comportaments per comunicar-se entre si molt gran. També sabem que la dieta dels lloros és bastant diversa i que depèn de les espècies. També que poden establir forts llaços emocionals amb els seus amos i que necessiten d'interacció i estimulació mental per mantenir-se feliços i saludables, socialització, atenció, exercici regular... i també que hi ha moltes espècies de lloros que tenen un plomatge sobretot molt acolorit i molt vibrant que els ajuda a camuflar-se en el seu entorn natural o també a treure les parelles durant l'època d'aparellament. Doncs això és el que aprenem avui sobre els lloros com a Dia Mundial del Lloro. També hem dit que avui és el Dia Mundial de la Nútria, una data que se celebra des de l'any 2014. Per què se celebra? Doncs bé, l'objectiu és conscienciar sobre la situació crítica que afronta aquesta espècie que es troba en imminentment perill d'extinció. La Nútria és un gran aliat aquàtic, és una subespècie mamífera i carnívora i evita gran part del temps a l'aigua. És considerada una de les espècies bioindicadores, és a dir, si n'hi ha més o n'hi ha menys de nútries, això pot significar que un ecosistema aquàtic tingui millor o pitjor qualitat. Al seu pelatge, la Nútria és gens, abundant i impermeable i això li permet conservar la glot dins del seu cos. Les Nútries són grans nedadores i es desplacen per l'aigua amb moviments de les seves potes que tenen membranes molt curtes i també gràcies a la seva cua. Les Nútries es troben en tots els continents excepte a l'Antàrtida i a l'actualitat afronten una greu amenaça d'extinció, com hem dit, degut a factors com la destrucció del seu hàbitat per la deforestació, la contaminació ambiental, la caça furtiva i el comerç il·legal. Avui en dia existeixen 13 espècies de Nútries i totes estan a la llista vermella d'espècies amenaçades. Les Nútrries tenen una mitjana de vida entre 12 i 20 anys. Les femelles normalment són les que ensenyen a nedar les seves cries durant el primer mes de vida. Igual que els lloros també són una espècie molt intel·ligent i, com a curiositat, poden aguantar 6 minuts a sota de l'aigua i poden arribar a velocitats de nedar a uns 30 km per hora. Hem dit que són carnívores, s'alimenten sobretot de peixos, d'ous petites i també d'alguns moluscos. I una família de Nútries pot superar els 20 membres. Poden arribar a mesurar fins a dos metres i arribar a pesar 15 quilos. Emeten sons i sorollets per localitzar els altres membres al mateix nucli familiar i també per alertar de possibles perills. I acabem comentant que també avui és el Dia Mundial Sense Tabac. És una data que proclama l'OMS, la va proclamar el seu dia l'any 1987 amb l'objectiu d'informar i de conscienciar les persones sobre els efectes nocius i letals del consum del tabac i de l'exposició passiva al fum d'aquesta substància. El consum del tabac mata cada any a quasi 6 milions de persones una xifra que s'estima que augmentarà fins als 8 milions de morts anuals per l'any 2030 si no s'intensifiquen les mesures per contrarrestar-ho. Estem escoltant de fons un tema d'AVA. Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Les notícies Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Acaba sense acords concrets la reunió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb la CUP per explorar les possibilitats d'un front unitari de l'independentisme i el sobiranisme per les eleccions espanyoles del 23 de juliol, com va exposar el president de la Generalitat. Parlament, Martí Ferrero. Bona tarda, intercavi de reflexions entre el president de la Generalitat i la delegació de la CUP, però sense concrecions després d'una hora de reunió. Els deputats anticapitalistes han compartit amb Pere Aragonès la preocupació per l'auge de l'extrema dreta i li han traslladat la necessitat que l'independentisme sigui útil per millorar les condicions de vida de la ciutadania. Però la diputada de la CUP, Aulàlia Arraguan, continua veient precipitació i electoralisme en les propostes d'Esquerra Republicana i de Junts per un front democràtic i una llista unitària de l'independentisme respectivament. Corre cuita, els problemes que són profuns no es solucionen i que no es va a toc d'eleccions. Que si realment volem donar respostes a l'extrema dreta, però també els problemes del dia a dia de la gent i mostrar que l'independentisme és una proposta de futur perquè és útil a l'hora de garantir drets, no es pot pretendre que en un mes i mitja es solucioni el que no s'ha fet en dos anys. Des d'aquesta hora a les 6, Aragonès està reunit al Parlament amb una delecció de Junts per Catalunya encapçalada per Jordi Turull i Laura Borràs. Martí Ferrero, Catalunya Ràdio, Parlament. Notícies breu, Sergi Molero. Un grup de científics alerten que ja s'han superat 6 dels 9 límits planetaris que no s'haurien de sobrepassar per a la seguretat i la justícia de la humanitat. En una investigació publicada a la revista Nature, una cinquantena d'investigadors de la nomenada Comissió de la Terra han conclòs que ja s'han superat els límits fixats en l'escalfament del planeta, en l'extinció d'espècies, en un excés de sofre i fòsfor en el medi ambient, en la desforestació, la sobreexplotació de l'aigua dolça i en la omnipresència de productes químics sintètics, sobretot plàstics. Però, a més a més, es adverteixen que la contaminació per partícules a l'aire lliure es podria afegir a la llista aquest mateix any, també en el cas de l'acidificació dels oceans a la nostra societat. Nou augment de l'Oribor, l'indicador més utilitzat per revisar les quotes hipotecàries. El maig s'ha situat en el 3,86%, el nivell més alt des d'agost del 2014. Fa un any no s'arribava al 0,3%, aleshores. Per tant, la diferència és clara, són més de 3 punts. Per això, les quotes que s'actualitzin amb l'Oribor de maig s'incrementaran al voltant de 300 euros cada mes. Si la revisió és semestral, no pujaran tant, uns 100 euros, perquè fa 6 mesos l'Oribor ja estava alt, ja fregava el 3%. L'ampliació excepcional de Batú des de Senglar, Les Gavarres i Roca Corba, el Gironès, no compleix els objectius fixats. N'han eliminat 1.300 menys dels 6.700 que preveien durant la temporada. Girona, Roger Santaló. Tot i això, el Departament d'Acció Climàtica qualifica la mesura d'èxit i preveu ampliar-la per reduir els danys que fan els senglars. Anna Sanitges és directora general d'Ecosistemes Forestals. El que estem plantejant és anar a altres zones de la demarcació de Girona, però també de la demarcació de Barcelona, que veiem que hi ha una densitat de senglars per sobre de 15 individus per quilòmetre quadrat i, a més a més, hi ha danys reiterats, doncs allà plantejar la declaració també de l'emergència sinergètica. Ara, per aconseguir els objectius que s'havien marcat a les Gavarres i Roca Corba, es faran batudes concretes amb caçadors voluntaris fins al 31 d'agost, allà on es detecti la presència del senglar. Per compensar el seu esforç, s'han comprat armilles per a alguns dels gossos que han participat a les batudes, una petició que feien els caçadors de fa temps per evitar els danys que els fan els senglars. Ucraïna intensifica l'ofensiva contra posicions russes tant al territori ocupat com més enllà de la frontera. Els projectius ucraïnesos han tornat a impactar en pobles de la regió de Belgarov, han provocat quadreferits i destrosses en edificis i vehicles. Les autoritats russes han hagut de prendre mesures preventives ordenant l'evacuació de nens, concretament, de menors, d'altres endins. Per no exposar-los, diuen, el risc d'atacs periòdics. Esports, Marta García. L'Espanyol presentarà la setmana que ve una denúncia davant la justícia ordinària per diverses situacions i accions que considera que els han perjudicat sensiblement i que poden també haver influït en el descens de categoria. Mentrestant, el comitè de competició ha desestimat la demanda per impugnar el partit contra l'Atlètic de Madrid en declarar-se incompetent per jutjar aquest cas. Ara l'Espanyol recórrerà al comitè d'apel·lació. El Girona renova Mitchell fins al 2026. El tècnic madrileny assegura que se sent com en casa i destaca el projecte estable i amb iders innovadores del club gironí. El Barça fa esta vesprada a les 8 del comiat institucional a Sergio Busquets. Sevilla-Roma a partir de les 9. Això és la final de la Lliga Europa de futbol. L'Atlètic barceloneta disputarà una de les semifinals de la Champions de Waterpolo després de superar el Júpiter Brocnic croat per 11 a 9. El seu rival ha deixat del partit que han de dir que estan disputant el novi Beograt i l'Olimpiakos just s'acaba ara mateix amb victòria de l'equip Servi per 13 a 11. Per tant, aquest és el seu rival en la semifinal. I el Balomano Granoller rep el torre a la Vega a les 8 en partit en la penúltima jornada de la Lliga Soval. Fins aquí les notícies. El matí de Catalunya Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Comencem amb l'actualitat Sant Justenca. Us informa Mariona Sales-Vilanova. La CEES organitza una conferència dins del cicle Geografies Literàries en Veu de Dona el proper divendres 2 de juny a les 8 del vespre a la Sala Piquet de la Taneu. Sota el títol Maria Barbal al territori de la bona literatura la conferència girarà en torn de l'obra i la trajectòria de l'escriptora Maria Barbal una de les veus més importants de la literatura contemporània en llengua catalana. Joan Josep Izern critic literari amb una amplia experiència en el món editorial serà l'encarregat de presentar i analitzar l'obra de Barbal explorant els temes i les característiques que defineixen el seu estil únic i la seva contribució a la literatura catalana. Joan Josep Izern a més de ser critic literari i escriptor ha ocupat càrrecs importants en institucions relacionades amb la literatura catalana com ara la Junta de la Institució de les Lletres Catalanes i el Consell Editorial de la Generalitat. Per a més informació sobre la conferència i altres activitats organitzades per les CES podeu consultar el seu lloc web. Aquest dissabte 3 de juny se celebra el Mercat de la Llúlia al Parc de Llúlia Quieta. Com que és el primer dissabte de mes aquest esdeveniment especial comptarà amb la presència de diferents comerços locals així com activitats pensades per a tota la família. Des de les 9 del matí el parc es convertirà en un punt de trobada per als comerços del municipi on podran oferir els seus productes i serveis. Aquesta edició comptarà amb Anna Arti Moda Pepa Moda Dona Granel Sant Jus Mariposes i Libèlules i Mobile Lab. A més en aquesta edició del Mercat de la Llúlia els assistents tindran l'oportunitat de descobrir i adquirir artesania local ja que hi haurà mostra d'aquesta. A les 11 del matí a la mateixa plaça Llúlia Quieta el professor Caroli presentarà l'espectacle familiar Caroli Loma Roda una proposta plena de diversió i màgia per als més petits i petites. L'organització d'aquest esdeveniment és responsabilitat de l'Ajuntament de Sant Jus que compta amb la col·laboració de l'Associació de Veïns i Veïnes de Maslluí. El Centre d'Estudis Comarcals del Bas Llobregat organitza la vuitena edició de les jornades de paisatges contemporanis que se celebrarán els dies 2 i 3 de juny. Aquest esdeveniment anual té com a objectiu principal proporcionar coneixements, facilitar el debat i fomentar l'intercanvi de visions diferents per al futur de la comarca. El Centre d'Estudis té com a objectiu vertebrar l'entorn al voltant d'arells de la recerca i treballa activament en la promoció i preservació de la personalitat basllu-bregatina. Genoveva Català, membre del Centre d'Estudis, explica a Ràdio d'Esvern que aquestes jornades pretenen ser un espai de trobada que proporcioni coneixement sobre la comarca en matèria de producció agrícola i protecció de la biodiversitat. Durant les jornades es tractaran diversos temes d'interès com el context històric de l'agricultura a la comarca, el proveïment alimentari i les eines per a la protecció del territori. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això està tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7. Fins ara! Escoltes la Rambla? La vida Sant Justenca a través de les zones. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat t'ho vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Comencem aquesta segona hora de la Rambla. Són les 6 i 10 al llarg d'aquests minuts. Fins que arribin les 7 tindrem un parell d'entrevistes. La primera serà amb la gent del cau de Sant Just per fer una valoració de com va anar la cerca a vila que van organitzar tot just fa un parell de caps de setmana i també per parlar de la importància de la cultura popular aquí al municipi i després tot seguit seguirem amb més contingut aquí a la Rambla. Tindrem en Marçal Ferret que ens farà la seva secció Just el que no saps ens presentarà la biografia d'un nou personatge famós i conegut segurament i a més a més en Marçal ho fa tot de forma divertida i molt irònica per tant amb ganes que arribi també. Mentrestant esperem que arribi la gent del que ho comentarem aquests titulars aquests tres titulars més llegits més comentats de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és a dir del portal de notícies de TV3 a Catalunya Ràdio aquelles tres notícies que ara mateix en aquest instant estan sent les més comentades per exemple en primer lloc doncs la primera que està sent més vista és pel que fa a les eleccions del juliol diuen què passa si et toca ser membre d'una mesa i estàs a vacances doncs bé la llei electoral no inclou específicament el fet de tenir un vol o un hotel reservats com a supòsits per no ser en una mesa electoral però hi ha alguna opció per al·legar a les juntes electorals locals aquesta de moment està sent la notícia ara mateix més llegida el que fa a les eleccions del mes de juliol aquesta convocatòria que de fet vam tenir una mica per sorpresa de les eleccions generals del proper final de juliol que va anunciar el dilluns Pedro Sánchez davant dels mals resultats del PSOE a les eleccions del 28 de maig doncs bé aquest dubte que té la ciutadania què passa si ens toca estar en una mesa electoral en ple 23 de juliol i la gent està fora de vacances doncs bé notícia comentada podeu entrar al portal de la ccma ccma.cat barra 324 i allà trobareu la notícia i podreu treure també més informació si us interessa si és el cas i teniu pensat anar de vacances el 23 de juliol una altra notícia també molt consultada i molt llegida és pel que fa als resultats de les eleccions del 28 de maig a Barcelona carrer a carrer la notícia diu què han votat els teus veïns i el subtítol diu els resultats de les eleccions municipals del 2023 que mostren com Tries s'ha imposat en la majoria de seccions sansals sobretot a Gràcia a l'Eixample a l'Escor i a Sarrià Sant Gervasi doncs efectivament les eleccions de diumenge amb la victòria de Xavier Trias van deixar el mapa de la ciutat de Barcelona totalment diferent del d'ara fa justament 4 anys el 2019 aquesta és la segona notícia de les eleccions els resultats de les eleccions a Barcelona i la tercera notícia més comentada i més llegida a hores d'ara en aquests portals de la CCMA és sobre Billie Eilish diu així el titular Billie Eilish contra les crítiques per com vesteix i una cita diu deixeu existir les dones sou idiotes doncs això la cantant nord-americana Billie Eilish es queixa que fa anys rebia crítiques per semblar massa masculina i ara rep per dur roba remotament femenina la resposta contundent de Billie Eilish en aquestes crítiques rebudes a la xarxa pel seu estil de vestir i la roba que porta estan sent realment notícia no només aquí a TV3 sinó també arreu del món en unes històries d'Instagram la cantant nord-americana ha explotat i ho va fer justament aquest passat cap de setmana contra els comentaris que rep de persones aquí acusa d'odiar a les dones les històries òbviament com que van ser el cap de setmana ja han caducat ja no es poden veure però hi ha diversos usuaris que han fet captures de pantalla i que també les han penjat a les xarxes socials per tant també es poden seguir veient una altra notícia que també està sent molt molt comentada és la mort del polifacètic perroquer Lluís Llongueras als 87 anys en Llongueras va estendre el seu negoci arreu del món i va crear tendència de fet amb els aspectes més creatius i també estilístics de la professió Llongueras va morir el dilluns amb l'edat 87 anys va néixer a Esparreguera era perroquer estilista i també artista polifacètic i com a curiositat va començar com a prenent quan només tenia 14 anys a la prestigiosa perruqueria Camp del Mau l'any 1958 va establir la seva primera perruqueria a Barcelona la primera perruqueria Llongueras i uns quants anyets després el 1972 va establir el primer saló unisex d'Espanya Llongueras trepitjava fort una personalitat carismàtica ell va estendre el seu negoci arreu del món i va crear com una tendència a part d'assolir l'èxit com a empresari va destacar en els aspectes creatius i també artístics de la professió de la perruqueria va arribar atenció Llongueras va arribar a tenir més de 50 establiments arreu de l'estat i més de 120 salons de bellesa arreu del món també va tenir una vida social molt activa i va col·laborar amb artistes com Salvador Dalí amb qui també va mantenir una estreta relació d'amistat per exemple va elaborar una perruca gegantina que està exposada al Teatre Museu Dalí de Figueres a l'habitació dedicada a Mae West en Llongueras i amb aquesta informació ja acabarem parlant d'ell l'any 2020 va rebre la creu de Sant Jordi i el 2008 la medalla president Macià el 2019 va rebre el Premi Internacional Hair Legend que concedeix també aquesta prestigiosa associació de fons estem escoltant una cançó dels The Tieds aquest grup aquest duet format per dos nois del Maresme que s'han fet més que famosos per la cançó Coti per Coti també tenen altres temes xulos com aquest que escoltem de fons i amb aquesta i repetro Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit