#395 - Sant Just inclou: Una nova entitat per a la inclusió social

Escoltes la Rambla, la vida santjustenca a través de les zones. Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets a les 5 de la tarda d'avui dijous 1 de juny. Inaugurem aquest nou mes ja pràcticament a la meitat de l'any. Ens hem menjat la meitat del 2023, mare meva, quasi quasi, encara no. Bé, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esberna. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot parlarem amb l'Aroa Carmona, responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just, un servei que es dona des del Casal de Joves. L'Aroa ens posarà el dia dels projectes que s'estan preparant. Després, tot seguit, tornarem a escoltar la recomanació literària setmanal que ens fa la llibreria Call Llibreter aquí a Ràdio d'Esbern. Una recomanació que ens fa el propietari de la llibreria, l'Arnau Cònsul. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esbern, farem l'espai de les xarxes Erosis, aquest grup transversal del món educatiu que integra famílies, alumnes, educadores, professionals de l'àmbit. Vaja, avui, en el seu espai quinzenal, que tenen en el programa de tardes, ens porten de convidada per fer-li una entrevista a la Cristina Quinto, que és presidenta de l'entitat social Sant Just Inclou, una entitat que va néixer el passat mes de febrer per recolzar les famílies amb infants amb capacitats diverses. I acabarem el programa d'avui fent una entrevista a la Montse Sorroca, propietària de la botiga Granel Sant Just, i a la Natàlia Bravo, terapeuta manual i formadora que també està vinculada amb aquest projecte de Granel. Vinga, va, no marxeu, que comencem de seguida! Vinga, va, no marxeu, que comencem de ser, només hem de començar, aprovem-ho en català, tu per mi i jo per tu pur, i quan vulguis tots plegats, molt per parlar, molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya, sempre endavant! Vinga, va, comencem ara ja el programa d'avui, dijous, 1 de juny, i ho fem de la mà d'Aroa Carmona, que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just. Un servei, però, que hem dit, es dona des del Casal de Joves, per tant, hem trucat al Casal. Hola, Aroa, què tal? Bona tarda! Hola, Lúria, què tal? Com esteu? Bona tarda! Bé, molt bé, amb ganes de conèixer si hi ha alguna novetat o com s'estan desenvolupant els projectes dels que ja hem estat parlant en anteriors sessions sobre la mobilitat internacional que hi ha des de Sant Just, també, cap a altres països estrangers. Doncs, crec que l'última vegada que vam parlar ja us vaig donar així com les novetats als projectes que s'havien aprovat, oi? Totalment. Encara ens queden... Bé, vam presentar dos projectes, un intercanvi juvenil i un curs de formació a Croàcia, que aquests dos haig de dir que no han estat aprovats, pel soci que els va presentar. i aquestes coses també està bé dir-les, eh? Perquè és una feina que es fa, que igualment es fa, vull dir perquè tota la presentació del projecte, tota la escriptura, tota la gestió de documents s'ha de fer abans de la presentació, però que a vegades el que passa és que no tots els projectes són aprovats, no? Clar. I l'altre dia parlàvem amb aquests socis i em comentaven això, que no havien estat aprovats aquests dos. I llavors estic esperant un parell que encara no sabem, que vam presentar un per Polònia i un per Berlín, i aquests dos encara no tenim la resposta. Llavors, bueno, potser la propera trucada va dir com estan. I els altres són els que ja vam comentar que sí que s'havien aprovat o els que, de fet, ja estem treballant, que sabem que s'han aprovat des de ja fa molt de temps i estem amb tot el tema ja de gestió per la implementació, no? Sí, que vam dir que un era per la tardor del 2023, no? I l'altre ja era de cara al 2024. Exacte. Sí, que era el mateix projecte, però que tenia aquestes dues mobilitats i que entre mitja més s'hauria de fer una activitat bastant fort aquí a Sant Josep d'Esvern. Vull dir que al final és un projecte que s'estructura com en tres accions potents, no? La mobilitat a Guadalupe al novembre, l'acció local a Sant Jus i la mobilitat a Bulgària al febrer o març, perquè hem de confirmar el d'altres. Clar, no ens hem pogut reunir tots els socis per posar calendaris sobre la taula. Sí, i després que es va aprovar també el projecte solidari que va demanar la Vall, de l'entitat de la Vall, i que ells també començaran en aquest projecte a partir de l'octubre, durarà un any, i utilitzaran la majoria dels recursos econòmics que facilita aquesta subvenció per implementar-la en la Vall-Fest del 2024. O sigui que tenim Vall-Fest del 2023, que crec que ja estan traient cartells, fent confirmacions, oi? Estan traient ja els grups artistes que vindran aquest 8 de juliol a formar part d'aquesta festa aquí a la Vall. Doncs el guai amb aquest projecte europeu és que, a banda, que tindran calés per, com a entitat, anar creixent una mica més, fer formacions pels propis socis, diguéssim, o pels propis persones que la formen, doncs assegurar que hi haurà una Vall-Fest del 2024, no? Això està molt bé. Exacte, que això està molt bé. Clar, perquè sabem que, bueno, a principis de juliol tindrem l'edició del 2023, i que ja sabem una mica de què anirà el tema perquè ja es va fer l'edició del 2022 i també, no sé si... I la del 2019, sí. I la del 2019, també. O sigui, ja sabem una mica de què va aquest concert, però, bueno, està bé que també el grup, no?, que forma aquesta entitat i que prepara aquest dia de superconcert i de festa aquí al costat de la Vall, que també tingui més recursos, no?, per poder assentar les bases, per poder créixer, per poder-se formar ells, també, no? I també està bé que tinguin aquesta ajuda. Sí, efectivament. De la mateixa manera que també s'ha de dir, no?, que la companyia Mare meva, de teatre musical, estan arribant com al final del seu projecte solidari i que, de fet, aquest diumenge fan l'estrena, dissabte, per dissabte o diumenge, crec que és, si no m'equivoco, potser tu saps millor que jo. Sí, tant dissabte com un diumenge. Dissabte, exacte, de l'obra de teatre, del Resurgia a la primavera, es diu així. Sí, el despertar de la primavera. Això, el despertar de la primavera. Ostres, massas coses. I que és com l'última acció que també, doncs, els ha donat suport a aquesta subvenció de la Unió Europea, no?, vull dir que, bueno, que han estat superactius, que ja són actius de per si, més a l'any de projectes europeus, no?, però que han estat superactius, que han fet tallers, el taller de Nadal de Teatre Musical aquí al Casal, el de Setmana Santa, ara faran un d'estiu, bueno, i han pogut anar fent, no?, la botiga dels horrors, no sé si van fer la botiga dels horrors. No, la botiga, no, crec que van fer allò de la nit del Xipi. Ah, i quin talent. Mare meva, quin talent, sí. Efectivament, això. Bé, doncs, que totes aquestes coses, bé, doncs, que han tingut el recolzament dels projectes europeus, i a mi feliç, eh?, que això passi, vull dir, que per això estan els diners, no?, perquè les entitats es puguin espleiar amb les seves accions. Clar. Aroa, dels intercanvis, bé, sí, dels projectes que hi ha aquest estiu cap a Alemanya, està ja tot més o menys tancat, els nois i noies que hi participen es coneixen, com està encarrilat aquest tema ja més imminent de l'estiu. D'acord, doncs, mira, comencem pel principi. Avui mateix tenim el nostre company del casal, el Sergi Arrada. Sí. Està volant, ara mateix està volant cap a Alemanya, perquè està assistint a un projecte que és un, en anglès es coneix com a PBA, que és aquest Partnership Building Activity, que és un, és com, diguéssim, una trobada de networking, d'acord? D'acord. Doncs, ella està viatjant cap allà perquè avui comença el projecte que aglutina 50 persones a més de 25 països diferents, tots representants d'organitzacions o casals o, bueno, o entitats juvenils que volen treballar amb projectes de menors d'edat. D'acord? D'acord. Llavors, ella està anant cap allà amb representació del Casal de Joves i del Servei de Mobilitat per treballar sinèrgies i fer nous contactes amb països on encara no són presents, com a Grècia, com a Romania, com a Hungria, com a Turquia, no? Aquests països amb els que encara no hem treballat, per conèixer de primera mà els representants d'aquestes organitzacions i poder establir connexions per a un futur. Llavors, aquest és com el primer, diguéssim, intercanvi o projecte, millor dit, és el primer projecte d'Alemanya de l'estiu, que és més, doncs, per a formadors, no? D'acord. I després tenim el segon projecte, que marxem en breus, de fet marxem el dia 19 de juny. que en aquest projecte ja està treballat tota aquesta fase preliminar de preparació de joves, de reunió amb les famílies, no? Llavors, això ja està treballat, vam, la setmana passada, ens vam reunir amb les famílies i el dissabte vam fer la jornada de preparació amb els joves i la veritat és que el grup, clar, em surt dir-ho gairebé de tots els grups, però és que és veritat, no ho puc negar, fan molt bona pinya, saps? I són joves que estan supermotivats i jo crec que, Núria, jo crec que el fet que la selecció es faci a través de cartes de motivació, on són els joves els que primer han de demostrar que volen anar, és un èxit. Que bé. Saps? Que bé que funcioni. I la veritat és que la jornada va anar superbé. Ho tenen tot organitzat, ja ens hem organitzat per comissions, per treballar les activitats de les que som responsables i a tothom sap què és el que li toca a la menjar per portar per la nit intercultural. Ah, bueno, molt bé. Molt bé, ja tenim el nostre grup de WhatsApp creat, i anem xerrant. Són joves de... Molt, molt, molt bé. Entre quines edats són? Doncs mira, el més petit té 13, però farà 14 aquest any, perquè l'any havia de ser de 14. Val. I la més gran del nostre grup té 17. Però aquest projecte en general és per joves, això de 14 a 19. I jo sé que dels altres països, perquè una de les altres coses que hem fet també, és reunir-nos amb tots els líders de grup, que vindran de cadascun dels països. Sí. Jo sé que dels altres grups hi ha gent que és més gran, que està entre els 17 i els 19. Vull dir que en general formarem un grup de joves d'entre 14 a 19 anys. Val. Menys els líders que ja sortin d'aquest països. Bueno, clar, clar, això és el que té a ser el líder. I, Aroa, si ens fas dos pinzallades també per la gent que potser ens estigui escoltant sobre què anava aquest intercanvi, que marxareu el 19 de juny cap a Alemanya, quins eixos es treballen, sobretot? Sí, doncs aquest intercanvi va en la mateixa línia que portem treballant des del 2019, que són els estils de vida saludables. Llavors, dintre de la taula d'activitats, que Déu-n'hi-do està bastant plena, treballarem tant l'exercici físic des de diferents punts, des d'una banda més de meditació, estirament, consciència del cos i tal, fins a més de jocs, farem una excursió a uns llacs, caminarem pel bosc, sí? Però, bueno, en aquest concepte d'exercici físic. Després estarà tota la feina del treball més emocional, autoconeixement, una mica de reflexió sobre on estem, quina és la nostra gestió del temps, què és el que potser en el nostre dia de dia ens pot atabalar més, com podem gestionar totes aquestes influències negatives que tenim a nivell emocional. I després, per tota una altra part, on entra també la nutrició, farem tallers de nutrició, tindrem dos dies que som vegetarians, tindrem dos dies que estarem sense connexió a mòbil, vull dir, sense mòbil, els agafarem pel matí i els tornarem per la nit, vull dir, desconexió també de noves tecnologies, reflexió sobre l'ús que fem amb les noves tecnologies, i finalment tota la part que és transversal a l'intercanvi i a tots els intercanvis, que és la coneixença intercultural de diferents països, parlar en anglès i passar-nos-ho bé, perquè aquesta és la màxima. Independentment de la temàtica, la millor salut mental i física que podem tenir els humans és passar-nos-ho bé. Totalment. Per gust, crear un espai segur, divertir-nos, i aquesta és la màxima que busquem. Totalment d'acord, Aroa. Molt bé, doncs Aroa, hem fet una pinzellada d'aquesta primera, d'aquesta, bueno, la més imminent que teniu, la sortida a Alemanya ja a mitjans de juny, i d'aquí uns dies, si et sembla, parlarem de la que teniu al juliol, també a Alemanya. Perfecte, em sembla superbé, perquè de fet d'aquí a un parell de setmanes tindrem la preparació amb les famílies, amb els joves dalt de juliol, i llavors ja et podré dir quines són les impressions que tenim des del servei, que estic segura que seran bones. Sí, perquè al final és el que et deia, Núria, jo crec que la clau és que els propis joves que són els protagonistes d'aquest servei són els més motivats, és que amb això només pot haver èxit. Exactament, és un bon sistema per agafar, per haver d'escollir quins joves són els que marxen, és realment una bona manera. Sí, la veritat és que sí. Molt bé, doncs, Aroa, et di a l'audiència que poden trobar més informació, també a seguir-vos a Instagram, al servei de mobilitat de Sant Just, teniu pàgina a Instagram, o també poden agafar informació directament de la pàgina web del Casal de Joves, que és casaldejoves.com, i a dins de la web hi ha un apartat que parla sobre el servei de mobilitat i totes les coses que aneu fent i que aneu preparant. Exacte, i escoltar la ràdio, les nostres entrevistes que fem 15 d'anys, que també xerrem un munt, i trucar al Casal si és necessari, i demanar cites per assessorament, perquè tot això val a dir que no... Vull dir que per molts intercanvis que fem, molts projectes que estem gestionant, el servei d'assessorament personalitzat està actiu tota l'estona, no? òbviament els dies que estem d'intercanvi, doncs són dies que jo m'absento d'aquest assessorament, però que els hi dono cita, que ho podem fer online, que ho podem fer presencial, que podem parlar d'estudis, de treball, de camps de solidaritat, de com viatjar econòmicament, que hi ha més coses més enllà dels intercanvis i que em poden contactar, i de fet ja ho fan, però jo ho continuo dient. Molt bé, genial, Aroa. Doncs moltíssimes gràcies, que vagi bé i fins la propera. Molt bé, que vagi molt bé, Núria. Bona tarda. Vinga. Adeu. Adeu. Vinga, bé, i ara deixem un tema musical, el d'Embrella, de la cantant Rihanna, un tema ja del 2008. I no marxeu, eh, que després tindrem la recomanació literària aquí a Ràdio d'Esvern, de nou, ja la vam escoltar el dimarts, però l'Arnau Cònsul ens la torna a fer avui dijous. Tornarem a posar el podcast per aquesta novetat, bueno, aquest llibre que ens recomana aquesta setmana l'Arnau d'aquest llibre té. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! És un himne d'aquests que tothom canta! Ca hi ha! Al País Basque Al País Basque Se la deuen conèixer tots! D'algun forma! D'aquests inclús de Miquel La Boa D'aquí ara sentim la veu Com d'aquests cantautors Queformen part de la cultura basca És com parla del Lluís Llach d'aquí no? D'alguna manera sí! O del rei món fins i tot no? Ostres! I en tot cas això Crec que és una música que va molt bé Amb el llibre del qual vull parlar avui que ha sigut tota sorpresa L'autor és Edurne Portela, basca, i parla d'un personatge, així com l'Edurne Portela em sona, ha escrit diverses novel·les, és una autora prou reconeguda en literatura espanyola. Ha decidit fer una novel·la d'un personatge històric, Maria Josefa Sanzberro, coneguda també com a Madame Madi, Madame Nicolás, un personatge de qual no se sabia pràcticament res i que és d'aquells personatges que, dius, amb silenci va fer tantes coses per la llibertat que hauria de tenir una placa a molts... Ajuntaments o molts... Sí, si més no al País Basc, probablement al País Basc es comenci a conèixer, però durant molt temps ha estat silenciada. El llibre es diu Madi i les fronteres i se'ns explica la pròpia Edurne Portela en un epíleg, que després ella ha repetit en moltes entrevistes, que ha dit, escolta, com has fet una novel·la d'aquesta senyora que no coneixia ningú o que... Que no la coneixia pràcticament. O que pràcticament no, vull dir, realment no... Sí, es podria dir això, que era un d'aquests personatges silenciats que tindrà un final molt tràgic i de la qual, doncs, probablement per això, com que tampoc no quedava clar si havia tingut fills o no, o descendents, doncs clar, ja està, el temps ha fet el seu treball i se n'ha esborrat les traces, no? Clar. El llibre es diu Madi i les fronteres, Madi, tot i que s'hauria de pronunciar, Madi seria el sobrenom que té aquesta senyora, que és algú que regenta un hotel en un lloc molt concret i geostratègicament important just a la frontera entre Espanya i França, al País Basc. En tot cas, entre Navarra, la Navarra francesa i el País Basc. En concret, el Mont-a-la-Runt. El Mont-a-la-Runt també és un d'aquests... Com si fos el canigó al País Basc. Potser una muntanya no tan alta, una muntanya a la dalt de tot, hi ha hagut des del segle XIX un hotelet, un hotelet on, com que hi ha molt bones vistes, tant cap al Pirineu com cap al mar, doncs, bueno, estava sempre ple de turistes, sobretot francesos, i, sobretot, quan a partir de... Crec que és l'any 17 o 17, en tot cas, s'hi construeix un tren, que jo dedueixo que és o un cremallera o un funicular, però un tren molt característic que puja fins al cim i, per tant, no és una excursió que un hagi de fer pràcticament amb piquipala, no? S'hi pot pujar bé i, per tant, es converteix en un d'aquells llocs del primer turisme, al principi del segle XX, ara ja és massiu, però durant un temps, doncs, era quasi bé com... Fins que no era gaire conegut, no? Mític Nallí, un hotel d'aquests on t'acollin molt bé, vida familiar, no? Per tant, fantàstic. I això serà així, fins que, evidentment, les tres guerres que, d'alguna manera, tindran en compte aquestes fronteres, clar. Al ser al costat francès, o just a la frontera, d'un país que va ser neutral, teòricament, durant la Primera Guerra Mundial, per tant, estem parlant de la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. D'acord. I aquest és el personatge que, escàs en segones nupcies, amb algú que ha rebut aquest hotel, i s'acabarà convertint en la gran majordoma, en la gran dama d'aquest hotel. I, per tant, serà coneguda com a Madame Nicolás per la majoria de turistes francesos que hi aniran, i, inclús, parlant res malament, des del punt de vista espanyol, o navarreu, perquè, clar, és la senyora que s'ha casat dos cops, que era vídua i acceptat... No gaire ben vista. No gaire ben vista, més a més, clar, com que no està en un poble, sinó en l'hotel que regentaven, estava lluny del poble, a dalt, pràcticament, de la Montanya, encara més enllà d'allò... És allò de dir algú del qual tothom mal parla, no? Aleshores, el que fa de dir una portela per donar vida a aquesta senyora, de la qual, segons ha explicat de tot arreu, li arriben, li fan arribar una sèrie de papers d'un parell d'historiadors vascos que comencen a descobrir que, pel que sigui, per unes circumstàncies que no queden clares, decideixen investigar-la, en molts arxius, i decideixen donar-n'hi a l'Edurne Portela i diu, per què no em fas una novel·la d'aquesta senyora? Creiem que té una vida de novel·la. I ell, al principi, doncs, no sé, ja ho veurem. No, acaba d'estar segura. Però sí, sí, en fa una i, a més, fa una decisió prou literàriament difícil, que és que la novel·la estigui escrita en primera persona per ratalmadi. Algú que sabem que acabarà morint. Ajuda a arriscar-se, eh? Sí, perquè, clar, és algú de la qual no coneixes gaire, tens molts papers, podries utilitzar molts recursos, però la novel·la està escrita en primera persona d'algú que et va explicar totes les activitats que farà i, a més a més, és que sabem que acabarà en un lloc bastant terrible. Ja hi arribarem, si de cas. Home, aquí... En tot cas, el que era la tal... El principal... Sí. És que Maria Josefa Sanz Berro, Madame Nicolás, Madi, Palos Amigos, era una mugalari. Una mugalari que és una figura que aquí, al nostre costat del Pirineu, també en coneixíem, se'n diuen passadors. Ara ja és més fàcil. Un passadors és aquella persona que ajudava a creuar la frontera a gent que fugia d'una banda o de l'altra i no només això, sinó que, evidentment, s'ha dedicat durant molt temps a passar productes. Siguin de contraband, siguin de primera o de segona necessitat, doncs justament això, en una frontera com la franco-espanyola, que des de l'any 1914 fins, pràcticament, al 1945 van palmar una guerra amb l'altra o períodes de necessitat en un o l'altre costat, a causa de les guerres que s'havien acabat. Sí. Clar, la frontera, el llibre, potser no ho he dit fins ara, es diu M'ha dit les fronteres. Sí, sí que ho havia dit. Justament, ho havia dit, eh? Clar, la importància d'aquesta frontera que mai quede clara en una muntanya on és. I això és molt bonic com ella l'explica quan està acompanyant algun grup, quan s'arrisca a passar productes que a l'altra banda estan prohibits, o sigui que ella era passadora, eh? Passadora, que és el que en el País Basc es coneix com a Mughalari. Evidentment, entre els grups que passarà, doncs la cosa s'anirà dificultant. Clar. Hi haurà jueus, hi haurà fugitius, hi haurà viadors anglesos, hi haurà gent que, evidentment, futge aquesta França que, teòricament, la cea del sud és lliure, però en realitat està col·laborant amb els nazis. Sí, sí. I el més terrible de tot serà que en algun moment en aquesta muntanya tan ben situada per veure l'oceà, per veure els moviments de la muntanya i arribarà una tropa de nazis que diran nosaltres ens instal·larem aquí. És allò que dèiem del col·laboracionisme d'aquest sud de França. Teòricament, el nord està ocupat, París està ocupat dels nazis, però la segona part no, és la França lliure, és on s'organitzarà la resistència. I, evidentment, tots aquests modelaris, aquestes xarxes de gent que es dedicaran a ajudar com puguin, evidentment, el que estan fent és intentar ajudar la resistència contra els nazis. El paper que haurà de fer ella és dir, bueno, jo dissimulo i realment em converteixo en la millor tapadora perquè qui sospitarà d'algú que t'ha instal·lat permanentment a l'hotel a l'hotel que està al cim més important per controlar tota aquesta banda de desembarcaments per mar, moviments de tropes, doncs ningú sospitarà de mi. Jo acullo els nazis, m'intento parlar bé perquè, a més a més, també no em donen opció. Els nazis, quan es presenten a l'idea, escolta, no et passarà res si ens serveixis correctament, ens poses un plat de cada dia, no cal que ens sigui simpàtica, però... Sí, sí. i ella decideix que això serà la millor tapadora. Per tant, és un llibre sensacional, és un llibre que fa patir i és un llibre on, ja ho aviso ara, perquè, de fet, pràcticament ja ho diu al principi, s'explica el... tinguéssim-hi una mica la contraportada. Sí. La tal Madi, per això de la qual no se sap res, acabarà a Schenzehausen, o sigui, en un dels camps de concentració i d'extermini. Aquí hi ha hagut una feina també d'investigació i d'informar-se, no?, perquè si no sabia res l'autora d'aquesta... Sí, sí, de sobte amb ella, una escriptora prou reconeguda, doncs uns historiadors vascos la van a veure i diuen, mira, tenim aquest material d'una persona de la qual ningú sap res, però és que no li diuen així, suposo, però fliparàs quan sàpiguis tot el que va fer. La novel·la no és que et surti sola, però creiem que és algú que s'ha de fer conèixer. I nosaltres podem fer llibres d'història, però els llibres d'història arribaran a quatre. En canvi, una novel·la escripta per algú com tu, que, home, ja té un cert reconeixement, potser podríem fer que una persona així es conegui més. El llibre té una... Publicat a Galàxia Gutenberg, Madi i les fronteres. La portada és prou característica, és l'única foto que es conserva d'ella. Oh, és marca la portada. Amb un segell nazi, no? És una portada, una foto antiga, amb aquests requadrets blancs, així com retallats, amb el marc típic. Amb el marc típic d'una fotografia antiga, un segell nazi que la segella, i la fotografia, després sabem que és això, és l'única que es conserva d'ella, que és volent una que es va fer amb una cosina que també l'acabarà ajudant amb aquesta xarxa. Material recuperat, eh? I sí, sí, de les poques coses que s'ha recuperat, doncs molt material escrit i aquesta fotografia. Molt bé. Que d'alguna manera també ens fa entendre perquè, bueno, ajudarà molt a la Durne Portela, perquè és algú que ja veus que és algú com molt alt, una cara potser poc agraciada, una dona molt ombruna. D'aquestes basques, no? Sí, i probablement, i això ella ho utilitza molt i és important, per tant, haver trobat aquesta fotografia, perquè, a mi, amb la documentació, ningú, amb més dels anys 20, anys 30, documents secrets o cartes que s'han conservat, ningú parla d'un mateix amb el físic. Ja, clar. En canvi, aquesta fotografia l'ajudarà molt i serà important de dir, bueno, per què la tracten millor o pitjor a ella que a d'altres i a lo millor el físic justament n'hi tenia a veure i a Durne Portela crec que en aquest sentit fa una molt bona feina d'intentar reconstruir algú que parla en primera persona que, a més a més, és algú que és molt creient i, per tant, constantment aquesta primera persona que parla i s'explica sembla com si li estigui explicant a Sant Ignacio, que és la capella del sant que té a prop de l'hotel de Loyola, és com el gran sant de la contrada i és aquí ella, d'alguna manera, està demanant tota l'estona ajuda. Bueno. Necessitaré la teva ajuda, ara em deporten, potser estaré un temps fora de tu però no deixis d'ajudar-me. Que tu. I aquesta és, d'alguna manera, l'estratègia narrativa que ella considera i que crec que va amb aquesta música d'aquest ocell que vol escapar-se però si és ocell o no és ocell, en tot cas, és una gran cançó de llibertat i de lluita i que, sens dubte, va com a nella el dit. Aquest personatge sensacional que crec que Edurne Portela recupera gràcies a la tasca de Miquel Michelena, l'historiador, José Mari Michelena, que és qui li dóna aquests documents i diu fes-ne alguna cosa, hem de fer que aquesta dona sigui coneguda perquè, en fi, és això, és una gran lluitadora per la llibertat. Molt bé. Madre i les fronteres, una novel·la que crec que us pot sorprendre molt i que més això, per molta d'aquella gent que digui però és que jo vull que m'expliquin històries reals, això és real realíssim. Molt bé. Arnau, acabem, si et sembla, escoltant aquest tema de Miquel Laboa, xori a xori. I a banda, no us oblideu que dissabte tenim vermut poètic, no? vermut poètic amb Joan Bigó. Serà extraordinari, més a més, algú que té una veu potentíssima, només per sentir la seva veu de doblador val la pena escoltar. Aquests recitals que esteu fent des d'aquest llibreter són els caps de setmana, els dissabtes més o menys cap al migdia. Exactament. El de la setmana següent no serà dissabte, sinó serà entre mitja, serà mitja setmana, però ja hi arribarem. De moment, dissabte 3. Aquest dissabte 3 de juny davant d'aquest llibreter. Molt bé, Arnau, que vagi bé. Vinga, bona nit. Adéu. Sentim, doncs, aquest tema basc de Miquel Laboa. Egoak ebaki banizkion, neria izan gozien, ez zuen alde gingo. Baina nonela, etzen gejago txoria izango. Baina nonela, etzen gejago txoria izango. eta nik txoria nuen maite. Egoak ebaki banizkion, neria izango zen, ez zuen alde gingo. Baina nonela, etzen gejago txoria izango. Baina nonela, etzen gejago txoria izango. eta nik txoria nuen maite. Eta nik txoria nuen maite. Eta nik txoria pandotsen hei, 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Vinga, ma, que ara mateix passen 3 minuts a 3 quarts de 6 de la tarda. Estem en aquesta primera hora de la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern. I el que farem d'aquí uns instants és parlar dels dies internacionals i també de les efemèrides que van passar tal dia com avui. De fons estem escoltant un tema dels catarres. Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Oh, oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà. La vida és massa curta per perdre's en els detalls. Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó a tot l'encant d'aquest maleït món. Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Oh, oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Gràcies a tu. Però no fes teatre, fes-ho com... No, no, no sé si fes teatre. Ho farem trist i, eh? Molt divertit. It's, it's that you're right. Hola, què haces, tio? Per què no, tio? Para de dir. Després, sense pensar ni el que he dit. Deixa que et canti una cançó. Una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Que ets tan salvatge, que ets tan catarra. Que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Comencem amb els dies internacionals. Avui hem de dir que 1 de juny és el dia mundial de la llet. també és el dia mundial dels corals. Comencem del dia mundial de la llet, perquè hem de dir que qui ho proclama, qui n'està al darrere, és la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació. I és una data que es celebra des del 2001, amb l'objectiu de tractar qüestions relacionades amb el sector de la llet en tot el món i també per incentivar el consum d'aquest producte alimentari a tot el planeta. El dia mundial encara no s'ha reconegut com un dia internacional oficial per la ONU, per les Nacions Unides. Però això no impedeix que la FAO, l'Organització de l'Alimentació i l'Agricultura, pugui recopilar diferents esdeveniments organitzats per països i organitzacions, per també difondre tota la informació, per exemple, sobre els beneficis de prendre llet. La llet és un aliment molt nutritiu que proporciona energia, proteïnes i micronutrients a les persones que la consumeixen i també contribueix a reduir la fam i la desnutrició a tot el món. Esiu, que és un dels aliments més complets que existeixen. Tot i això, també hem de dir que és el primer aliment que prenen els éssers humans al neixa. Un got de llet aporta aproximadament un 30% de la dosi diària de calci recomanada, un element imprescindible per la formació i el desenvolupament dels ossos. A més a més, conté altres nutrients necessaris per la vida, com el fòsfor, el magnesi, el zinc, el ioda, el seleni i les vitamines A, D i també del complex B. Anem a parlar també, per exemple, d'altres beneficis que ens aporta la llet o també dels seus derivats làctics, com els llogurts, els formatges, etc. Per exemple, ens ajuda a conciliar la son. Sempre s'ha dit que un got de llet calent abans d'anar a dormir va bé per relaxar-se. També la llet és important per la hidratació, perquè conté una gran quantitat d'aigua. Prevé malalties cròniques no transmissibles com la diabetis, per exemple, o la hipertensió, o trastorns cardiovasculars. La llet ajuda a mantenir els ossos forts i sants, gràcies al calci i altres elements. Prevé les afeccions dentàries i vocals. Neutralitza l'acidesa estomacal, perquè és un aliment alcalí, i promou el creixement de la flora bacteriana intestinal. Es recomana la ingesta almenys de tres porcions de làctics o de derivats làctics al dia, sent molt important crear aquest hàbit ja des dels infants. al meu costat Com esquimals ballant el gen En un sistema transparent Com esquimals ballant el gen Vinga, hem parlat del Dia Mundial de la Llet i ara estem escoltant aquest tema de fons de Blaumut, esquimals. Passem a parlar del següent dia, perquè avui també és el Dia Mundial dels Esculls Corals. Es celebra cada 1 de juny per conscienciar la població sobre els riscos que estan afrontant aquests ecosistemes marins degut a factors com el calentament, l'escalfament dels oceans, també per la pesca excessiva i la contaminació. La creació d'aquesta efemèride d'aquest dia, del Dia dels Esculls, pretén divulgar la importància de protegir aquestes formacions marines i també promoure el compromís per part de diferents organitzacions i empreses en la conservació i la protecció dels esculls corals. D'acord amb algunes estimacions de la divisió dels ecosistemes marins, adscrit al programa de la ONU per al Medi Ambient, el planeta podria perdre els esculls de coral vius en tot el món l'any 2050. És una dada realment alarmant que requereix prendre mesures urgents per part de les nacions per la seva preservació. Però què és un escull coral? Doncs bé, en castellà síu a recifes, però els esculls corals són formacions d'organismes marins i invertebrats ubicats especialment en aigües tropicals com els esculls calides i poc profundes degut a que requereixen l'energia solar. Per aquesta raó, els esculls s'ubiquen en una profunditat màxima de 50 metres sota el mar. També se'ls coneix com a boscos tropicals del mar perquè emmagatzemen una gran varietat de flora i fauna marina com peixos, crancs, pops, estrelles de mar i altres animals també invertebrats. i ara parlem de les efemèrides que van passar tal dia com avui en aquests últims 4 minuts fins que toquin les 6 de la tarda. L'1 de juny, què va passar? Per exemple, que a Barcelona l'any 1942 es va crear la secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona. també tal dia com avui a Oklahoma l'any 1921, 1 de juny, va haver-hi la massacre racial de Tulsa, originada la nit anterior, que va deixar desenes o potser també centenars de morts i 35 illes de cases destruïdes al districte de Greenwood de la ciutat d'Oklahoma. També tal dia com avui, de l'any 2004, la Unió Europea va fer que entrés en vigor la targeta sanitària europea, un 1 de juny del 2004, i va entrar en 13 estats diferents, a Alemanya, a Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, a Espanya, a Estònia, a Finlàndia, a França, a Grècia, a Irlanda, Luxemburg, Noruega i Suècia. Aquests van ser els 13 països en tenir, en aquesta data, l'1 de juny del 2004, la targeta sanitària europea, que permet a qualsevol ciutadà europeu rebre assistència mèdica urgent, gratuïta, en les estades curtes, en estats membres diferents del de residència, clar. I ara passem a parlar de naixements, persones que avui fan anys o que els farien si estiguessin vives. Per exemple, avui és l'aniversari de Marilyn Monroe, va néixer a Califòrnia, a Los Ángeles, l'any 1926. Marilyn Monroe, actriu estadunidenca, esdevinguda, mita de l'anotisme i també icona de l'art pop. Ella va néixer, com hem dit, el 1 de juny del 1926, a Califòrnia, i va morir l'any 1962. Tal dia com avui, també celebrem l'aniversari de Morgan Freeman, actor estatunidenc, que va néixer l'any 1937 a Tennessee. I seguim amb algun aniversari més, per exemple, avui era l'aniversari de Justin Henning, tenista professional, que va ser el número 1 del rànquing mundial durant 117 setmanes. Ell va néixer l'any 1982, aquest tenista famós, a Bèlgica. I parlem d'amors, també de necrològiques. Tal dia com avui, de l'any 2017, ens va deixar en Carles Capdevila, periodista català, va morir a Barcelona. També tal dia com avui, va morir Rocío Jurado, cantant i actriu espanyola a La Moraleja, l'any 2006. També, un parell d'anys més tard, l'any 2008, un 1 de juny, a França, moria Yves Saint Laurent, modista, dissenyador i empresari francès. La 6 de la tarda, passem a la Desconnexió amb Catalunya Ràdio, tornem en uns minuts. Bona tarda, us informa Kilian Sabria. S'acaba a Moldàvia la cimera de la comunitat política europea amb els líders participant, assegurant que s'ha demostrat que el continent està unit amb Ucraïna, davant del que han qualificat com la major agressió militar mai patida des de la Segona Guerra Mundial. I també s'ha conclòs que Europa estarà amb qui hi fa el temps que calgui, amb la voluntat de retornar la pau al vell continent. Quixinau, Jordi Baró. Bona tarda. Punt final a la segona cimera de la comunitat política europea. Europa sense Rússia reunida en un castell als afores de Quixinau per donar suport a Zelensky i enviar un missatge d'unitat enfront de Moscou. El testimoni passarà ara de Moldàvia a Espanya, que celebrarà la pròxima reunió el 5 d'octubre a Granada. Sentim el president espanyol Pedro Sánchez i la seva homòloga moldava Maya Sandu. Volem donar un missatge fort d'unitat de la família europea davant la guerra d'agressió de Putin contra Ucraïna. Hem mostrat la nostra força i unitat en un moment que l'estibilitat del nostre continent està sota amenaça. Hem mostrat que estem units contra l'agressió militar més gran des de la Segona Guerra Mundial. el president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras no pensa dimitir i evita fer autocrítica després que el partit perdés 300.000 vots a les eleccions municipals de diumenge. A més, presumeix de ser el líder més ben valorat a les enquestes. Són declaracions a Ràdio Televisió Espanyola. No, no, no m'he plantejat plegables. S'han d'assumir responsabilitats polítiques després d'un resultat tan dolent? Jo crec que la manera d'assumir responsabilitats polítiques és fer tot el possible per mereixer la confiança de la ciutadania. Hi ha moltes maneres d'intentar saber quina és l'opinió de la gent sobre cada persona, sobre cada partit polític. Habitualment, des de fa uns quants anys, la persona més ben valorada des d'un punt de vista polític d'aquest país he sigut jo. Qui sí que fa autocrítica és la portaveu dels republicans Marta Vilalta. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio admès que han entès l'avís que els han donat els electors i que d'aquí neix la proposta de fer un front comú de l'independentisme a les eleccions generals del 23 de juliol. Ordre de recerca i captura i posterior presó per Albert Cavaller, conegut com l'estafador de l'amor, en no haver-se presentat al judici que tenia ahir. La jutgessa ha pres la decisió per garantir la seva assistència al judici. El judici queda pendent amb una petició de pena de més de dos anys i que, per tant, no es podia celebrar en absència de l'acusat de qui que l'hagin anat a buscar. L'advocat va dir que el seu client tenia una indisposició que no va justificar i que es presentaria als jutjats els pròxims dies. Ara, la fiscalia demana condemnar Cavaller a tres anys de presó per un presumpte delicte d'estafa continuada per haver demanat prestats 850 euros i no haver-los tornat. Cavaller ja acumula vuit condemnes per estafa, cinc de les quals, per cert, són fermes. La violència s'ha desfarmat a diferents barris de Dakar, al Senegal, arran de la condemna a dos anys de presó al principal líder de l'oposició, Usmane Sonko, acusat de violar una massatgista en aquest país. Les manifestacions reclamen que ell es pugui presentar a les eleccions presidencials de l'any que ve, ja que, en relació a aquesta qüestió, no ho podria fer. Primera jornada del Primavera Sound. Al Fòrum de Barcelona. Anem cap allà. Òscar Callau, bona tarda. Hola, bona tarda, Quilien. Quina afluència hi ha al recinte ara mateix? Doncs molt poqueta afluència. De fet, estem veient els concerts més matiners de primera hora de la tarda, com el de Júlia Colom, que ha sentim de fons, que ha actuat fa uns minuts, amb desenes de persones, perquè és un clàssic, no?, les primeres hores de la tarda, doncs la gent va entrant amb compte gotes, però sabem que després aquest recinte s'omplirà amb milers de persones. Hem aprofitat per demanar als assistents si s'havien plantejat anar a Madrid, atès que aquest any, el Primavera, es fa part d'obligat a Barcelona i a Madrid. Això és el que ens han respost. Ni m'ho vaig plantejar. Jo, la meva ciutat és Barcelona, jo vinc aquí, m'ho fiquen fàcil per venir al festival. Jo preferia estar a Barcelona, perquè Madrid per a mi per hora és un lloc molt difícil perquè està fora de la ciutat. Barcelona, I like more. It's a wonderful city. Wonderful city. Òscar Gallau, Catalunya Ràdio Barcelona. Esports, Marta García. L'Atlètic Barceloneta ha empatat a 7 amb el 9 i Beograd i ara se jugarà la classificació per la final de la Champions de Waterpoll en els penals. Podeu seguir la transmissió i l'emoció dels penals en el canal exclusiu digital en la web i l'app de Catalunya Ràdio. La UEFA ha enviat una enquesta de 71 preguntes al Barça en referència al cas Negreira. Ara, el Club Blaugrana té uns dies per enviar-les respostes i a partir de si, la UEFA decidirà si castiga el primer equip amb l'expulsió de la Lliga de Campions. El club fa avui el comiat institucional a Jordi Alba mentre que se confirma que Leo Messi no renova amb el PSG. El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Sotera, s'assegura que no tenen marge de maniobra per trobar un rival per al pròxim 8 de juny. Això després que s'ha suspès el Catalunya-Mali perquè la selecció africana no hi assisteix, alegant motius de força major. L'expedició del Barça s'ha traslladat avui cap a Indóben on dissabte disputarà la final de la Champions. Han viatjat totes les jugadores. A tres quarts de nou, força Lleida-Valladolid, tercer partit de la sèrie en la lluita per l'ascens a l'ACB de bàsquet i bronze de Joan Jorquera en la categoria de menys de 63 quilos en el Mundial de Taekwondo de la Cervajan. El gironí de 22 anys suma el seu segon bronze consecutiu en un campionat del món. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Comencem amb l'actualitat Sant Justenca. Us informa Mariona Sales Vilanova. El proper 3 de juny, a les 8 del vespre, els amants de la música antiga tindran l'oportunitat de gaudir d'un concert únic a Sant Just. L'Orquestra Barroca de Barcelona oferirà un concert que transportarà els paisatges sonors del barroc mexicà. Dins del marc de la sisena temporada de música antiga, es durà a terme el parc de Plana Pedrosa. Es comptarà amb l'actuació de la soprano Esther Ribot i del violinista Alejandro Correa, director de l'orquestra, acompanyats de l'Orquestra Barroca de Barcelona. Amb l'ajuda d'instruments d'època i una interpretació magistral, els músics transportaran l'audiència dels paisatges sonors, vibrants i emocionants del barroc mexicà. L'entrada a aquest concert és gratuïta per a tothom i no cal inscripció prèvia. S'oferirà a Can Ginestà un cicle de conferències titulat Pinzellades d'Història, les grans batalles de l'antic Egipte. A partir del proper 6 de juny, de dos quarts de vuit del vespre a nou, els assistents tindran l'oportunitat de descobrir quinze importants conflictes bèl·lics que van tenir lloc en aquesta antiga civilització durant més de 3.000 anys d'història, així com l'organització de l'exèrcit egipti. La sala Ejidor Cònsul, situada a Can Ginestà, serà l'escenari d'aquesta sèrie de conferències que s'allargaran fins al 20 de juny. En les dues primeres sessions es parlarà del tema del sistema defensiu i l'exèrcit a l'antic Egipte. En la tercera sessió es realitzarà un estudi detallat de la paleta de Nármer, una peça arqueològica emblemàtica que representa una de les primeres escenes de combat registrades a la història de l'antic Egipte. És un cicle gratuït per a tothom i cal inscripció prèvia. Per a tota informació i per dur a terme la inscripció podeu consultar la pàgina web del Centre Cívic Joan Maragall. L'Associació Salut Mental Baix Llobregat és una entitat que treballa des del 1996 per protegir les persones amb trastorns mentals i defensar els seus drets al Baix Llobregat. Avui hem tingut a Ràdio d'Esberna la Sant Justenca Montserrat Giró, membre de l'associació per parlar sobre els desafiaments que afronta la salut mental i la importància de l'associacionisme en aquest àmbit. Fundada fa més de 30 anys a Sant Just per dues persones que volien canviar la realitat de l'estigma i la por entorn de la salut mental, l'associació ha crescut al llarg dels anys i compta amb una seixantena de socis compromesos. El seu objectiu principal és defensar, promoure i desenvolupar els drets de les persones amb trastorns mentals, així com proporcionar suport i assessorament als seus familiars. Durant l'entrevista, Giró ha destacat la importància de l'empoderament de les persones amb problemàtiques de salut mental. Actualment hi ha un augment d'associacions formades per aquestes persones que desitzen defensar els seus propis drets a la societat. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació a Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! La ley universal de la locomoció no puede fallar en este momento. Vinga, comencem la segona hora de la Rambla al magassin de tardes de Ràdio d'Esvern i ho fem amb l'última secció que ens porta aquesta temporada al grup de la xarxa 06 a Sant Just. Aquest grup transversal vinculat al món de l'educació i la infància format per professionals de l'àmbit, per famílies, escoles, alumnes... Al llarg del trimestre han abordat aquí a la ràdio el tema del joc en l'entorn familiar. Però avui ens presenten oficialment l'entitat Sant Just inclou i per fer-ho ens han portat de convidades a la Cristina Quinto que és presidenta de l'associació i també a l'Alba Carreras que és la secretària. Els obrim els micròfons i les saludem. Hola, què tal? Bona tarda a les dues. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, a veure, posem fil a l'agulla. Fa uns mesos que sentim a parlar de Sant Just inclou. En quin context social s'impulsa la seva creació? Bàsicament perquè vam veure d'una necessitat real de moltes famílies en el sentit que hi havia activitats extraescolars que no eren inclusives aquí a Sant Just. Hi havia molts espais que tampoc ho eren. I en dos mesos des de la seva creació realment estem supercontentes amb la rebuda també amb la participació ciutadana, amb la participació de l'Ajuntament pel que fa al canvi que hem volgut impulsar entre tothom i animem a tots els Sant Justencs i Sant Justencas també a participar d'aquesta associació de la manera que puguin i que vulguin. Molt bé. I quins són una mica els motors de lluita de l'associació? És a dir, la raó de ser, els objectius? Doncs a veure, els objectius és aportar sobretot suport a les famílies. Bé, tots sabem com podeu sentir el nostre dia a dia. O sigui, és molt complicat. Les dificultats de conciliació bàsicament avui hem portat amb nosaltres les nostres criatures per també traslladar una mica com és el nostre dia a dia que ja es produeu. És una motxilla de càrrega si ja ets una persona amb criatures neurotípiques doncs imagineu-vos amb persones amb diversitat funcional amb qualsevol tipus de diversitat. Encara és una càrrega doble i triple bàsicament perquè és una lluita constant amb l'administració, amb temes escolars, es diu que hi ha una escola inclusiva que realment no ho és i per tant des de Sant Jus inclou volem abarcar al màxim tot el que compren el nostre dia a dia i les dificultats del nostre dia a dia també per ajudar altres famílies. És una lluita individual però també és una lluita col·lectiva per tal que altres famílies doncs els sigui més fàcil aquest dia a dia dur-lo a terme. Des de, per exemple, amb temes... Ara, per exemple, la setmana passada ens vam anar a reunir amb diverses conselleries, a la Conselleria de Drets Socials, per exemple, per reclamar els drets dels infants amb autisme bàsicament perquè no estan contemplats ni racons tranquils amb temes de discapacitat que sapigueu que, per exemple, es triga més d'un any, un any i mig en aconseguir la discapacitat i la dependència i això com ho podem traslladar a nivell local perquè, òbviament, hi ha moltes coses que no es poden assolir des de nivell municipal però sí que hem pogut fer molts avançaments com és la creació de les festes inclusives, d'espais inclusius dintre de festes, per exemple, el Nadal, l'hora silenciosa a la Fira de Nadal i, bueno, al final, una mica, l'objectiu principal és que els nostres fills tinguin les mateixes oportunitats i que estiguin en igualtat de condicions que la resta d'infants, que no per tenir qualsevol tipus de diversitat doncs fins ara no tenien els mateixos potser drets o potser els drets sí però no tenien les mateixes oportunitats a l'hora de fer un extraescolar. a l'hora de gaudir d'una festa. O sigui, en el seu temps lliure, en el seu temps d'oci, a nivell educatiu, simplement el que reclamem és que hi hagi més igualtat. I a més a més de fer pinya perquè és molt important aquesta fer pinya entre les diverses famílies de Sant Just que és molt fort perquè tenim contacte directe amb el CAP justament venint cap aquí i ens han trucat des del CAP que hi havia un altre cas d'un altre familiar en el moment que et donen un diagnòstic de qualsevol tipus sigui d'hiperactivitat d'autisme de qualsevol altre tipus de diversitat Sí, carinyo, sí. Passa que passa que et sents sol. O sigui, necessites un grup de recolzament d'iguals per tal de continuar endavant amb la teva vida i també assimilar perquè al final és un dol. Per què creieu que és necessari que el municipi tingui una entitat que defensi la inclusió social? Perquè fins ara, com hem comentat, Sant Just no tenia una entitat semblant, no? Bàsicament perquè, per exemple, a municipis com a Sant Joan d'Espí ho posem com a referent dintre de Baix Llobregat. Sant Joan d'Espí o Esplugues o Cornellà o Molins de Rei o gairebé tots els municipis actualment del Baix Llobregat. Sí, tenien aquest tipus d'associacions i vam veure que estaven molt endavant a nivell de serveis municipals d'equipaments inclusius i aquí Sant Just ostres, estava creixent molt la població i ens havíem quedat enrere amb tota aquesta mena de serveis dirigits especialment a les persones més vulnerables i als infants més vulnerables. Des de Sant Just Inclou, sí, anem dirigits sobretot a infants, però què passa quan aquests infants es fan adults? Quan es fan adultes, no? Que encara hi ha aquí, doncs, bueno, una feina a fer i sí que és veritat que s'ha fet molt bona feina, no? Des de diferents programes que s'estan impulsant a nivell de pictogrames i de més, però encara ens feia falta més ajuntar-nos les famílies per també donar-nos suport mutu i per a més a més veure que realment els nostres problemes són com molts semblants, el nostre dia a dia és com molt semblant i posar sobre la taula tots aquests problemes. Mira, un dels principals problemes que tenim és aconseguir balladors i balladores pels nostres fills i filles. Pels menjadors, per exemple? Els menjadors estan més contemplats perquè el menjador és un tema que depèn d'educació. Però què passa aquí? que a Sant Just estem com en una mena d'oasis i aleshores a un monitor del lleure que a més a més no estan formats no li surt a compte venir al lloc com a Sant Just d'Esvern perquè no està ben comunicat i perquè venir per dues hores des de Barcelona o des d'un altre punt del Bas Llobregat doncs és una complicació. O sigui, el lloc on estem i el fet que està molt bé on estem i tal a mitja la natura i tal però que també suposa que els nostres fills i filles estiguin més deixats de la mà de Déu per així dir-ho, i per tant això suposa un problema bastant greu tant és que fins i tot hi ha infants que es van quedar 15 dies 20 dies sense cap tipus de ballador o balladora. Aquí s'ajunten diferents factors. En alguna activitat? Comenteu-ho? A menjador. A menjador. Sí, no l'horari de menjador sinó quan comencen la jornada intensiva els infants fan diguéssim si l'horari escolar és de 8 hores i 4 hores pertanyen a horari lectiu una hora i 30 minuts em sembla que és horari de menjador tot això està contemplat pel Departament d'Ensenyament però què passa amb la resta de jornada fins a completar aquestes 8 hores? Que a aquestes hores el Departament d'Ensenyament diu això és horari no lectiu jo no me'n faig càrrec que al final és una mica terra de ningú les mares sobretot les persones cuidadores principals que curiosament som les mares hem de deixar moltes vegades de treballar inclús hi ha moltes membres de la nostra associació que estan hagut d'agafar-se a la baixa per ansietat perquè no hi ha manera de trobar cap mena de solució logística aleshores també una de les coses que volem fer és impulsar una borsa de treballadors de persones santjustencs i santjustenques que vulguin posar el seu granet de sorra i per exemple fer estones de respir amb nosaltres amb les nostres famílies és a dir impulsar una xarxa de gent que vulgui treballar de manera que pugui que nosaltres per exemple puguem venir aquí a la ràdio sense necessitat que hi hagi la meva filla ara mateix pel terra xupant el terra i després també perquè és necessari que hi hagi aquesta associació a Sant Just perquè per la resta de la societat sigui conscient també volem conscienciar la població en general de quins són els nostres problemes diaris com deia ella ara mateix la meva filla està llapant el terra això ens ho fa passar habitualment els pares de nens amb TEA i moltes vegades la gent que no sap o no té ni idea del que és la diversitat o que és l'autisme potser veu un nen llapant el terra i mira malament en aquesta mare i l'està jutjant perquè veu que el nen està llapant el terra i la mare no l'està disciplinant i aquí Sant Just passa a dir molt ens en tinc molt jutjats moltes vegades també aquestes situacions que comenteu les heu viscut violències quotidianes que són sense voler però al final també Sant Just inclou neix com a altaveu i de dir existim i som si et trobes en aquesta situació pot passar no és que estigui liant un pollastre és que no li està agradant l'ambient està en una sala tancada i al final se sent d'aquesta manera bueno parlem una mica també de per exemple el paper que juguen les AFAS precisament les associacions de famílies exacte i les dos també els nostres fills van a l'escola Montseny i precisament avui hem dedicat la jornada gairebé sencera a treballar en aquest tema i des d'aquest curs a Sant Just totes les escoles estan creant les comissions d'inclusió dintre del que són les AFAS és una comissió més com podria ser de menjador d'estrescolars i el que veiem és que per a aquests nens amb necessitats especials per exemple ara s'estava a l'escola Montseny en concret s'estava renovant el contracte del menjador i no hi havia cap article ni hi havia cap tipus de menció als nens amb necessitats educatives especials llavors clar incloure un anex per veure com es gestiona aquest tema perquè fins ara no es tenien en compte les seves necessitats o sigui si a l'hora de fer una activitat extraescolar necessitava un monitor extra per a aquest nen no està contemplat clar és molt important també fer pinya amb això i com veure que excloure no és la solució és a dir que s'ha d'incloure aquest alumne que al final és un alumne més que té una necessitat de suport d'aprenentatge específic sigui quina sigui però que hi ha d'haver aquesta persona i que hi ha d'haver algú clar les empreses que et diuen que aquí hi ha d'haver algú que pagui aquesta persona de més que lamentablement moltes vegades ni la troben però sí que és veritat que cada vegada hi ha més empreses compromeses que això ja entra dintre del pressupost general i que per tant no és l'AFA qui ha de fer front a aquest cos extra actualment o sigui ens trobem amb tres problemes que els estudis de les necessitats educatives o sigui d'aquests alumnes es fa un estudi a l'inici del curs quan aquest estudi es fa a l'inici del curs fins que aquest estudi conclueix i fins que es fa la contractació són dos o tres mesos que aquests nens estan desatesos això per una banda per altra banda tots bé la Generalitat té molt clar que hi ha una ràtio de X monitors quan a l'hora de fer extraescolars o a l'hora del menjador hi ha unes ràtios de tants monitors per nens amb els nens de necessitats educatives especials i no hi ha cap tipus de ràtio no hi ha cap tipus de reglament ni legislació o sigui és com un bui legal a l'hora de menjador sí que és veritat que l'EAP determina quina necessitat és la d'aquest alumnat però en el cas d'extraescolars el fet de ser com algú com que tu si vols igual que és voluntari escenari o nonari doncs tenim aquest problema a l'associació ajudar a totes aquestes famílies que ens trobem en aquesta situació i en aquest cas doncs mirar quina és la manera que en aquestes activitats extraescolars es pugui incloure a tothom de la millor manera i garantir doncs això aquesta diversitat o sigui la cosa és que les empreses contractades per fer aquestes activitats se n'han de fer càrrec dels nens amb necessitats educatives especials perquè no fer-ho és discriminar-los que estem supercontentes perquè patim-patam ja tenim el seu compromís que sí que ho farà el que passa és que hi ha molts altres casals aquí a Sant Just hi ha moltes altres extraescolars que creiem que s'haurien de posar les piles una mica en aquest sentit perquè entenem que és molest que hi hagi una criatura les propies empreses dius entenem que sigui molest que hi hagi una criatura però que no pugui seguir el ritme habitual d'una classe però sí té el suport específic i se'l fa més inclusiu i l'associació Sant Just i Inclou va dirigida només a famílies o també per exemple persones a títol individual s'hi poden acostar està dirigit a famílies amb nens amb diversitat però qualsevol persona que ens vulgui ajudar o que tingui idees o qualsevol persona pot contactar amb nosaltres sense problema o sigui tenim activitats que el que volem és fomentar la inclusió o sigui que la resta del municipi coneixi el que és la diversitat i per altra banda donar suport a aquestes famílies moltes vegades doncs això quan reben un diagnòstic per primer cop és un procés molt dur és un procés de dol et veus superat per tràmits burocràtics et veus amb un diagnòstic del que no tens ni idea d'una enfermedad o trastorns del que no tens ni idea hi ha 200.000 opcions de tractament diferents i dius i quina és la més correcta pel meu fill clar t'has de posar a investigar t'has de posar a fer tràmits t'has de posar a moltes coses i alhora passa aquesta fase de dol i és un procés molt complicat que totes les famílies que estem a l'associació ja ho hem viscut llavors totes aquelles persones que reben un diagnòstic per primer cop que sàpiguen que no estan sols que nosaltres és un procés que hem passat que hi ha l'entitat i que els ajudarem en tot el que puguem Quin tipus de demandes normalment fan les famílies no sé si hi ha sobretot famílies amb fills i filles amb un tipus de trastorns més freqüents actualment a Sant Jús hi ha molts trastorns de l'espectre autista molts no es faig el càrrec de fet tu tens les xifres de quan alumnes amb necessitat de suport educatiu específic hi ha molts dels quals són de trastorn de l'espectre autista i molts altres hiperactivitat sí la majoria és això és trastorn de l'espectre de l'autisme o sigui estem veient un increment de casos bastant nombrós a Sant Jús les dades que tenim és que hi ha 341 alumnes amb necessitats educatives especials ostres d'aquests 341 141 són alumnats amb diversitat hi ha 148 que són per situacions bueno perquè abans es separava situacions socioeconòmiques desfavorables i el que són diversitat o necessitats especials llavors diguéssim que d'aquests 341 realment amb diversitat són 141 clar això no reflecteix les dades del poble això és un dels alumnes les dades que tenim són els alumnes que hi ha escolaritzats en el centre del poble després tenim molts altres que estan escolaritzats a fora del municipi dels que no tenim dades ni coneixement sobretot en privades i concertades que no no computen en aquest sentit i després una altra dada que crida molt l'atenció i que volem posar sobre la taula és el fet que molt pocs d'aquest alumnat amb necessitat de suport educatiu específic arriben lamentablement a l'ESO o més enllà a l'ESO sí que arriben però a l'etapa postobligatoria diguéssim l'ESO sí perquè és obligatori però a l'etapa postobligatoria em sembla que d'aquests 341 només hi havia un alumne un alumne que havia accedit a estudis postobligatoris exacte i a part acabant una mica també l'entrevista heu col·laborat amb altres entitats del poble sí que heu comentat ara no que per exemple en Pati en Patam havíeu arribat a tenir aquest acord sí sí i fins i tot per exemple doncs amb Sant Jus Solidari hem parlat del projecte amb bici sense edat per exemple hem estat parlant també avui per una banda que poguessin els voluntaris que tenen passejar en bici amb nens de l'associació amb els potser infants més petits però per altra banda també tenim pares de joves a l'associació que també per exemple aquests joves doncs volen ser voluntaris i amb una formació adequada i tot doncs podrien ser voluntaris i home seria molt maco per exemple que un jove amb diversitat passegi o amb trastorn de l'espectre de l'autisme un jove de 19 anys pugui passejar a un infant de 4 anys amb trastorn de l'espectre de l'autisme es poden crear sinergies la veritat molt bones dintre del nostre municipi i després l'altra cosa també hem intentat fer tallers de quinoterapia totes això són projectes que tenim per un futur que és molt car és que és molt car al final tenir un fill amb algun tipus de diversitat costa molt tenim uns quants projectes de futur que per una banda tenim activitats extraescolars o sigui aquí hem de diferenciar per als que no en tenen hi ha activitats que són inclusives i hi ha activitats que són com més específiques que són adaptades o sigui per exemple una activitat inclusiva seria un taller de pintura o de psicomotricitat que poden anar nens amb diversitat amb problemes de mobilitat amb TEA o qualsevol tipus de nen i després hi ha diguéssim les adaptades que serien més específic per exemple això teràpies que es combina la part d'extraescolar amb teràpia com podria ser això la quinoterapia que és molt beneficiosa per als nens amb trastorn de l'espectre de l'autisme Molt bé Quines actuacions teniu previstes com us esteu donant a conèixer hem vist que teniu xarxes socials com per exemple Twitter però no sé si us esteu donant a conèixer d'alguna altra forma De moment encara estem arrencant i estem tirant bastant de xarxes socials Sí, estem intentant també contactar amb diverses federacions diversos professionals per intentar tenir una pàgina web amb condicions i un contacte amb condicions i respecte als projectes que tenim ara en marxa primer de tot fer un acte inaugural de l'associació Home, això és el primer que hem de fer l'acte inaugural Sí, inaugurar oficialment l'associació Coses que tenim previst fer per aquest any per exemple formació a famílies que moltes vegades t'arriben amb un diagnòstic no tens ni idea d'aquest per exemple el trastorn de l'espectre de l'autisme engloba trastorns de l'alimentació engloba trastorns de la son vull dir dintre d'una cosa hi ha tantes coses que desconoixem que trimestralment fer tallers de formació per a pares i després mensualment un altre projecte que tenim és fer reunions de recolzament entre famílies que puguem anar tots els pares i explicar una mica les nostres experiències i després també de cara al setembre iniciar alguna d'aquestes extraescolars Perquè us feu una idea ara ha passat una cosa molt curiosa amb el fill de la Cris aquí dalt que ens hi no està i resulta que no sé si ho vols explicar Cris però és molt divertit perquè explica explica no ho volen explicar no sí sí al final les persones amb trastorn de l'espectre autista veuen una cosa els interessa i van cap a aquesta cosa total hi havia unes noies amb unes bosses a sobre unes cadires i el seu fill ha anat directament a dintre la borsa agafant-los les coses clar això és una cosa com que si no coneixes dius ostres aquest nen què està fent que per sort s'ho han pres bé o també poden anar a una taula i agafen les olives perquè els encanta les olives i és com aquest instint des de dintre que com sense freu sense control i de vegades moltes mares ens sentim jutjades de ostres és que no li estàs posant prou límits a les tantes criatures és que té trastorn de l'espectre autista si li he d'anticipar li hauré de fer amb una sèrie de pictògames li hauré de fer d'una sèrie de determinada manera que ara aquí no és el moment per poder fer aquest treball i aleshores és una mica això de consciència que existim que aquests infants existeixen que aquests infants es fan grans i que aquesta associació el que pretén és fer un sant just millor i més divers i sobretot que si veuen un nen amb un comportament doncs estrany o podríem dir no correcte doncs abans de jutjar que s'ho pensin dos vegades podríem posar molts exemples això de situacions gracioses i l'altre dia per exemple aquí dalt estàvem dinant en un dinar popular i la meva filla estava cridant bastant i és que els infants amb trastorn de l'espectre autista no saben regular el seu volum de veu i ho estem treballant també a casa però aleshores li venen i fan clar per una persona amb trastorn de l'espectre autista que vingui una persona desconeguda sense conèixer-la de res que faci això encara li agafa més sensació d'estrès i tal i al final has de frenar com aquestes persones que òbviament volen ajudar pel bé comú però que el que no saben és que estan empitjorant encara la situació i ja per últim per acabar l'última qüestió què demanaríeu a les institucions o a l'administració local teniu alguna demanda concreta ara mateix per exemple estem en conversació aquí la veritat és que no ens podem queixar perquè de moment estem en conversació directa amb l'Ajuntament estem treballant molt amb serveis a la persona i jo crec que anem hi ha molta feina per fer però anem en la bona direcció perfecte poc a poc tampoc no podem solucionar-ho tot en l'ocasió en som conscients anem poc a poc pas a pas però la veritat és que estem satisfets i crec que anem en la bona direcció molt bé genial doncs Alba Cristina ho deixem en aquest punt moltíssimes gràcies a les dues per haver vingut a vosaltres per convidar-nos i res més fins la propera bona tarda adeu adeu a ja a ja Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que la Ràdio Desvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no! Escolta dilluns a divendres de 5 a 7 al programa de tardes La Rambla amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes, i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil LARAMLA981 d'Instagram i Twitter. I acabem el programa La Rambla d'avui dijous amb un últim espai molt interessant que el dedicarem a fer una entrevista a la Montserrat Surroca que està al darrere de la botiga Granel Sant Just i també a la Natàlia Bravo que és terapeuta manual i formadora vinculada també al projecte de Granel aquí al poble una botiga que va obrir les seves portes l'abril del 2021 i que ara es troba en plena fase d'expansió i promoció de tots els seus productes i serveis que ofereixen Obrim els micròfons de la Montserrat i també de la Natàlia Hola, què tal a les dues? Bona tarda Hola, bones, què tal? Bona tarda Hola, què tal? Bé, passa molt ràpid el temps sembla que faci dos dies que Granel comencés la seva trajectòria a Sant Just Montserrat, com recordes tu els inicis de muntar el comerç? Les tenies totes? Estaves allò... Bé, sí, jo estava optimista perquè la veritat és que soc una persona molt positiva i jo sabia que aniria a la mar de bé i a més a més amb molta empenta i moltes ganes que aquest projecte sortís endavant Com definiríeu Granel? És a dir, quins valors vol transmetre el projecte, la botiga, tota la idea que hi ha al darrere d'aquest nom? Doncs, darrere d'aquest nom el projecte, els valors que vols transmetre són bàsicament el respecte respecte al nostre entorn consciència del que mengem i sobretot responsabilitat al nostre món a no generar més residus o sigui, ajudar a no generar més residus i bàsicament a reduir-los a reduir els residus si podem i bàsicament també aprofitar tots els envasos que tenim a casa i això vol dir reduir els residus al màxim Estem parlant ara mateix de Granel Sant Just però potser hi ha gent que ens està escoltant i que no sap exactament què és el que s'hi ven què és el que pot trobar quan entra a la botiga expliqueu-nos una mica la gent quan entra què és el que hi veu què és el que pot comprar El que podrà veure és una botiga de que viures tot a Granel o sigui, sense envasos envasos zero la gent pot vindre amb els seus propis envasos reomplir-los nosaltres tenim envasos però nosaltres el que volem és que la gent no utilitzi els nostres envasos que són paperines de paper o paperines de de blat de moro que en diuen que són orgàniques però nosaltres el que nosaltres volem és que la gent vingui amb els seus propis envasos i agafar el producte que s'ha de menjar perquè també abuguem una mica el no malbaratament dels aliments d'acord? que tu has de comprar precisament el que tu necessitis i a més a més quan entres a Granel a part de trobar una botiga de que viures també trobaràs l'espai de la Natàlia que la Natàlia és exacte que la Natàlia la tenim aquí al costat i que també podrà explicar totes les coses bones que fa doncs mira ja que t'hem anomenat Natàlia què et sembla si et preguntem a tu el teu recorregut amb Granel quin vincle tens amb la botiga quant t'hi per dir-ho així quant t'hi enganxes quant t'hi sumes al projecte bueno jo ja fa força senyets que conec a la Montse perquè la Montserrat és veïna meva mira vivint porta a porta i quan va començar ella amb el somni de posar en marxa aquesta botiga doncs vam fer uns quants unes quantes cervesetes i uns quants cafetons compartint-lo i ella sempre m'anava dient-hi que jo hi cabia dins d'aquest d'aquest somni que era seu perquè doncs ella també sabia que jo la meva forma de treballar també és un respecte en aquest cas cap a la persona jo hi crec molt amb el contacte entre les persones i crec molt amb el tema energètic i considero que bueno que ens podem ajudar molt els uns als altres que en realitat el millor terapeuta d'un mateix és un mateix escoltant-se el cos i jo el que intento amb les meves teràpies és ajudar que la gent aprengui a escoltar-se més a connectar més amb la seva respiració a connectar amb un mateix i que tingui ganes de ser tocat i de tocar els altres i que perdi aquesta por que en aquest moment sembla ser que la gent té d'abraçar-se d'estimar-se més que a vegades fa com vergonya o fa por o fa una mena de exacte i on fas les teràpies allà al mateix a la mateixa botiga Natàlia o tens tu un espai sí a la botiga de la Montserrat a Granel de Sant Just té com dos plantes i a la planta tota la planta de baix és la botiga en si i després en unes escaletes i a la planta de dalt estic jo on tinc la consulta i a l'espai on faig les meves teràpies quin tipus de teràpia fas Natàlia per posar algun exemple jo fa ja bastants anys que estic estudiant perquè jo vinc del món de la publicitat i llavors vaig començar a estudiar perquè volia fer una feina amb gent tocant a gent amb contacte amb gent volia sentir-me bé tenia ganes d'aixecar-me pel dematí i anar a treballar i llavors jo em vaig ficar en el món de les teràpies m'agrada molt tot el que prové de la medicina xinesa i llavors vaig començar a estudiar diferents filosofies basades en aquesta filosofia com és la reflexologia podal que m'agrada moltíssim també treballo molt a nivell massatges que venen de tècniques japoneses com és el el Covid-o també he estudiat cosetes que venen també de la medicina coreana com és el bok-bu que és un massatge que es fa a la zona abdomen i també vaig agafar tota una base important que era el quiromassatge en el qual també tens molta consciència en el que és tot el que és el tema d'anatomia perquè has de conèixer el cos físic a nivell muscular a nivell de fàcies a nivell de pell però això és un no parar perquè ara mateix estic estudiant siatsu que ja acabo el segon curs em quedarà tercer i quan acabi això segur que continuaré a estudiar una altra cosa perquè quan més inquietes més en saps més et dones compte del tot d'un molt que et queda per aprendre doncs bé parlant una mica també de tot aquest projecte de granel en la que esteu les dues parlàvem abans també Montserrat al principi una mica d'això de ser conscient de l'alimentació conscient tu com podries dir que des de granel es parla d'això d'aquesta alimentació conscient o com com ho feu saber a la clientela doncs bàsicament en la nostra botiga el que no hi ha són per exemple productes refinats no tenim molts productes de proximitat productes sense refinar ni sucres ni farines tot és bastant ecològic la majoria dels productes que tenim nosaltres són ecològics n'hi ha que no són ecològics però són de projectes i clar has de saber el que compres que per això les botigues de proximitat que és també és el millor que et pot passar en aquesta vida anar a la botiga al consum local al consum local i anar a la botiga i explicar què és el que vols i nosaltres t'explicarem què és el que tenim perquè hi ha moltes vegades que la gent ve a comprar integrals escolta'm jo vull pasta integral i tu li dius però integral per quina raó vols una pasta integral perquè és moda perquè ho necessites i després ja els expliques doncs mira nosaltres aquí no tenim refinats tenim altres cereals que no tenen per què ser integrals o sigui hi ha molts productes i és això el producte de proximitat el model que nosaltres volem apropar als nostres clients és el producte de proximitat sapiguer i donar-li dir-li i explicar-los què és el que tenim assessorar perquè per exemple tots els productes que vosaltres teniu sabeu d'on venen o podeu donar doncs mira això ve no sé a metlles de no sé quina zona de Catalunya o de no sé quina part d'Espanya això quan veneu el producte aquest valor afegit per dir-ho així i és? sí, exactament sí, sí nosaltres sí podem vendre unes ametlles o unes avellanes de Reus o de Lleida o saps és molt millor per exemple nosaltres ara mateix tenim un oli no? ara faré una mica de propaganda tenim un oli de proximitat quilòmetre zero de l'abisbal del Penedès que és d'un mas i és totalment ecològic que se'l fan ells a l'oli tenen les seves olivetes i tal i qual i sabem què ve d'aquí al costat de l'abisbal del Penedès de Masli Agustera que es diu finca 8.1 que tant el pots vindre a comprar a granel a més a més vens amb la teva garrafeta te l'omples omples el que vulguis com vindre a buscar lleonetes d'alumini que aquestes lleonetes d'alumini després les pots vindre a reomplir una altra vegada d'acord? que sabem ben bé que les algues les algues d'on venen d'on les podem d'on ens podem proveir de les algues no? les algues aquestes que també doncs els vegetarians vegans o inclús els que no tenen aquesta filosofia mengen de Galícia és producte de proximitat vulguis que no perquè on és el lloc més proper que tu pots aconseguir aquestes algues probablement doncs és a Galícia no? doncs per nosaltres ja és proximitat d'acord? no crec que cal ella tinguin algues aquestes no ho crec però és el que intentem fer el que intentem és nosaltres les llegums o les farines moltes pastes doncs provenen del moyanès aquí just aquí al costat és que no hem d'anar gaire lluny o sigui cereals pastes farines el moyanès està aquí al costat o sigui nosaltres intentem això tindre aquests productes que com més de casa millor no? clar vosaltres creieu que és possible eliminar els residus plàstics del complet quan es parla en el sentit de l'alimentació? Natàlia tu què diries? ho pregunto a les dues Natàlia és possible? jo dic que sí tenim molta feina a fer perquè vulguis que no ja hem crescut en una forma de fer i los humanos en una mica així que ens costa canviar els motlles però jo crec que sí que es pot fer jo crec que és conscienciar i sobretot és important conscienciar els nostres fills a la gent que està venint i nosaltres canviar els nostres hàbits per suposat clar totalment però bueno és una mica que tenim que fer-ho tots perquè una persona sola una botiga sola una gent o sigui tenim que anar tots vosaltres per exemple bosses ja zero bosses o sigui la botiga o vens amb la teva bossa o jo et donaré una bossa de cartró d'aquestes i cap poca cosa o sigui has de venir amb la teva bosseta per exemple jo tinc productes de neteja líquids que jo personalment no tinc envasos o sigui jo vaig dir són a granel a granel o sigui jo vaig dir jo els avenc però si no ve amb els envasos la gent jo no penso vendre plàstic ho tinc claríssim o sigui si no els venc no els he vengut però el que no faré serà vendre envasos plàstics perquè vinguin a reomplir-los perquè hi ha a veure sí que hi ha comerços que venen l'envàs plàstic perquè puguin reomplir-los no jo em nego perquè jo sé perfectament que tenim envasos a casa del detergent de la casa Perico el desengreixant de la casa Pepe i tots aquests envasos són totalment reutilitzables és que jo vaig a tirar una mica de sorra a sobre del sostre de molta gent jo no estic pel reciclatge jo estic pel reutilitzar o sigui una vegada ja has acabat la vida útil d'aquests envasos reciclem sisplau reciclem o sigui el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el pues això no detergent líquid de 3 litros no o o més ho poso millor mira me'n vaig a comprar un paquet de macarrons d'acord vinga un paquet de macarrons d'un quilo agafo aquest paquet de macarrons el poso dintre el carro de la compra vaig posant envasos de tot farines macarrons no sé què no sé quantos ho vaig posant tot a dintre del carro me'n vaig cap a casa obro aquest paquet de plàstic dels macarrons i els macarrons els poso dins d'un envàs que tinc a casa perquè és molt maco i evidentment no aniràs a guardar paquets a dins de l'armari aquest envàs de plàstic on te va o sigui quants minuts quants minuts et dura des del supermercat fins a casa clar tots sabem reciclar jo reciclo jo reciclo sí però el que has de fer és reutilitzar o sigui reutilitza aquests envasos que tens a casa compra granel mai millor dit mai millor dit mai millor dit però inclús aquests envasos de plàstic es pot reomplir de qualsevol altra cosa m'entens? és que és així és així per exemple la llet també és un exemple la llet és més difícil perquè sí que al ser un líquid potser costa més no és excusa però bueno és depèn jo a la botiga tinc envasos retornables de llet com abans fèiem la gent ve amb els cascos i s'emporten les ampolles com un intercanvi vaja no se les emporta plenes i quan les buida les porta buides i se les torna a portar jo abans quan era petita anava a comprar a la bodega amb el meu pare i agafaven la garrafa d'aigua i la llet i l'oli i el vinito i el vermucito i tot era així és que quan entraves a la bodega i era tot barriques i clar cada cop ens ha anat inveint més el plàstic i la comoditat per nosaltres però clar estem fent ho estem fent fatal fatalíssim a quines festes participeu aquí a Sant Just a totes a totes us vam veure a la fira del comerç anem tancant fires anem tancant ostres la gent s'interessa pels productes o per la feina que feu o per la botiga us pregunten encuriosides no? sí perquè a més jo crec que ja anem agafant experiència i ja ho anem fent cada cop millor perquè al principi sí que és cert que la gent no ho entenia molt el que fèiem i d'on érem i què fèiem o explicar els beneficis tant de les teràpies com de per exemple reutilitzar de tot de tot una mica i ara cada cop ens van coneixent més i la veritat és que la gent sí que ens ve a veure i cada cop funciona més exacte ara ja veiem que les fires aquestes o els mercats tenen els seus fruits perquè cada vegada ens van coneixent més gent jo tot ho haig de dir-ho que gràcies a la Natàlia jo he començat a fer fires t'ho dic perquè clar a l'estar sola és que la Natàlia ve de la publicitat que no ho veu jo l'experiència és un grado però és que clar jo a l'estar sola o sigui a l'ella vindre a la botiga estar a la botiga estar amb mi doncs podem crear producte entre ella i jo i llavors clar jo el primer any quan em van començar a dir ves a la fira de tots sants dels tres sants i el no sé què i jo pensava no no bueno se'n feia una muntanya tot eh però és que ara m'apunto a un bombardeo sí llavors doncs tot s'ha de dir i gràcies a ella doncs jo he anat ficant-me a mercats que si era el mercat amb volant de Maslluí i que a poc a poc aquest dissabt estarem sí estareu a la Llúlia que és el mercat que fan allà exacte estarem estarem la Montserrat l'Àngeles que és una companya també continuant amb això de la reaprofitament o reutilització vam contactar amb l'Àngeles que ella fa restauració de mobles perquè jo volia decorar per dir-ho d'alguna manera tots els mobles que hi ha a la meva consulta són mobles reutilitzats no volia comprar cap seguint amb aquesta filosofia perquè vaig pensar no té lògica comprar tot el nou perquè ens anem també a aquestes grandes àrees que no vull dir noms ni res però que et compres per quatre duros quatre mobles i al cap d'un temps t'avorres i compres uns altres i et trobes els contenidors plens de mobles i jo últimament soc una friqui d'agafar coses que veig pels contenidors i és que pots fer coses molt xules llavors amb l'Àngeles que a més a més és una artesana superguai doncs vam omplir-ho vam decorar i guarnir tot l'espai de la consulta llavors ella ve perquè també ha ajudat a fer pot som ficar tot el producte de granel i bueno hem fet pinya entre les tres i jo estaré també fent fent allà el que he focalitzat més és fer reflexos i covidos que és el millor que es pot fer en aquell espai que no tens privacitat per dir-ho i perquè la gent pugui provar una miqueta també aquestes teràpies que hi ha molta gent que no sap el que és un reflexo o un massatge cráneo-facial i no coneix les avantatges o benenfisis que poden tenir així que us esperem a tots serà molt guai que vingui molta gent a veure'ns perquè la Maria Àngeles que és de mariposes i libélules que segur que la coneix molta gent és la que ens fa els envasos recuperats envasos de de conserves molts tipus d'envasos llavors ella clar jo l'inconvenient és que el dissabte els dissabtes tinc que tindre la botiga oberta i haig de donar el servei als clients que tinc el dissabte el primer dissabte que vaig pujar vam tancar la botiga però clar no vaig poder tornar a servei a aquests clients llavors aquesta setmana hem pensat i ens hem ajuntat aquí a veure què podíem fer i la Maria Àngeles m'ha creat tots els els contenidors per poder posar tots els meus productes bueno és top ostres us dic jo quan em va portar el primer la primera caixa que em va fer una mica més em poso a plorar perquè jo soc molt sentimental però no que és que era molt guai i és que són molt guais les coses que m'ha fet i tot serà tipus contenidor o sigui que farem un ensamblage entre les tres en la nostra carpa i tal molt bé però que jo ho he posat a l'Instagram arroba granel sant just tot estarà a la venda o sigui tot estarà a la venda inclús els contenidors els contenidors la Natalia diu que no bueno a veure tots els productes productes d'allà els contenidors tot el que hi hagi el producte granel estarà a la venda perquè us dic jo ja vaig dir ostres quan vaig veure tot el que estava fent és un artista o sigui que estarem tres o quatre artistes allà la Natalia l'artista de les mans la Natalia del reciclatge i de reutilització exacte i la Maria Ángeles i la Maria Ángeles bueno ell és l'artista de la reutilització jo soc la que xerra doncs ho hem de deixar en aquest punt Natalia i Montserrat ha estat un plaer tenir-vos a les dues aquí a aquesta estoneta molt bé moltes gràcies que acabeu de passar moltes gràcies a tu molt bona tarda i que vagi superbé el dissabte molt bé molt bé moltes gràcies adeu adeu que vagi bé adeu totesgràcies podeu recuperar tots els podcasts a la web per radiodesvern.com i també anar-nos seguint a les xarxes socials arroba radiodesvern o també arroba la rambla 9-8-1. Ara a les 7 toca escoltar l'informatiu de notícies complet de la mà de Mariona Sales i la nova per estar al dia de tot el que passa aquí al poble i també per conèixer les notícies de Sant Jus. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar ja demà divendres 2 de juny aquí a les 5 al 98.ufm a la ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Jus. Sous-titrage Société Radio-Canada Curso una FP Dual. Estudio i treballo a l'hora. Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat F-Pro. Aviat podràs volar.