#402 - Activitats i celebracions del mes de juny a Sant Just

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar ràdio d'Esbert cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment. Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter. arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin a ràdio d'Esbert.com. Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui dilluns 12 de juny. Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens espera en les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot, farem l'espai de natura i medi ambient amb el joc a Sant Justenc, Quim Calonja, que cada setmana ens porta a algun tema relacionat amb la natura i amb la cura del planeta Terra. Avui també tot seguit farem l'entrevista de tarda a l'artista, dibuixant i pintor Josep Santilari, que és un dels participants, un dels artistes que té obres exposades a la sala Mercart de Sant Just, a l'exposició titulada El món ficció, dins del marc del gran projecte Mons. Després, a segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esbert, farem la secció mensual amb la CEAS, amb la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc. Avui vindrà el soci Felip Linares i ens parlarà del concurs que fa a la CEAS, concurs fotogràfic, i també de la resta d'activitats que els hi queden per fer durant el mes de juny en aquesta entitat. Doncs bé, tot això serà de seguida, també comentarem, eh? Per això els dies internacionals i dies mundials que tenim avui, dia 12 de juny. No mexeu, que comencem de seguida! Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Vinga, va, passen 13 minutets a les 5 de la tarda i comencem el programa d'avui, 12 de juny, dilluns, plena calor, xafogó, i ja tenim el Quim Calonja aquí a l'estudio. Hola, Quim, què tal? Hola, molt bé, bona tarda, molt bé. Doncs bé, comencem la sessió, portem temes relacionats amb la natura, el medi ambient. Sí, avui, de fet, porto com tres, bueno, vull comentar tres coses. Un sí que és un tema, però també, bueno, una notícia i una denúncia seria, de part del nom de l'entitat. Si voleu, comencem per la denúncia. Vinga. Que és que, ara que s'acosta Sant Joan, des de l'Alnus, doncs, demanem prudència, perquè, per exemple, hi ha un cas al Vinenari, que, bueno, que ens ha trasllat una veïna, que és que molts, bueno, la gent que tira els petals, no?, la nit de Sant Joan, bueno, sabeu que el Vinenari és un parc, no?, que hi ha molts pins, doncs es veu que no són gaire prudents i que molt sovint, doncs, els tiran en llocs que podrien, podria suposar un perill per al, bueno, perquè pots provocar un incendi en el part del Vinenari, llavors. Seria com tenir-ho present, que, bueno, que pot passar i que, al final, és responsabilitat nostra, saps? O sigui, després no ens lamentem si passen coses, si no actuem com s'ha d'actuar. Clar, a més a més, suposo que, bueno, la vegetació ara del parc mil·lenari, crec que la majoria d'arbres que hi ha són pins. Sí, sí, sí, sí, no com una pinada, basicament. Una guspira o una mica de foc pot ser allò a l'inici de, bueno, no ho vull n'imaginar. Sí, i a més que, clar, el que ho dius també, les agulles al terrasse també són molt seces. Per això, per això també, entre el tema de la sequera, no?, de l'emergència climàtica. Clar, tot junts, és un cúmul. I tot, suposo, bueno, no sé, la veïna suposo que us haurà fet arribar aquesta denúncia o aquesta queixa o avís, si més no. Sí, està preocupada i és normal perquè... Vale. Sí, sí, sí, sí. Molt bé, doncs bé, i no només a part del mil·lenari, és una cosa que també... Clar, és veritat, no, sí, sí. S'hauria de tenir... Era un cas concret d'aquí a Sant Jus, però és que és una nit que, clar, tenim, bueno, molta gent tira per darts i és el que hi ha. A més a més, tenir la proximitat del Parc Collserola... Sí. També a Sant Jus hi ha molts parcs, no? Clar, clar, clar, clar, clar. Deu passar molts altres llocs i això, hem de ser conscients de la responsabilitat que tenim i no, que no passi. No sé si des de la Generalitat, quan s'acosten les altres de Sant Joan, també posen avisos, no? Depenent de si hi ha més o menys sequera o... No ho sé, no tinc... Avisos o de prohibicions? Segurament. De poder tirar petards en segons quines homes. Clar, també ens han comentat que és el problema que la policia tampoc hi fa gaire, perquè, no ho sé, suposo que deu pensar, són joves que estan, saps, celebrant la nit, però és que també poden fer altres llocs, saps? No és només, o sigui, no els estàs dient que no celebrin la festa, sinó que tinguin prudència. Vale, o que canviïn d'ubicació, directament, no? Exacte, això, sí, sí, sí. Que no ho facin allà... Tenir prudència també seria canviar d'ubicació, segurament. I això, bàsicament perquè no volem que es cremi el Miranari ni res. Clar, no, no. Oi tant, vinga, doncs, el primer tema... Sí, això seria la denúncia, llavors, bueno, és com una notícia... Bueno, si vols ja comento el tema, perquè així ho sabem. Parlaré del Delta de Llobregat i el tema de l'ampliació... Bueno, ara ja portem anys, no? Es vol ampliar la... Bueno, es vol ampliar l'aeroport, però paral·lelament també, paradoxalment, es vol ampliar la... O sigui, els ecologistes demanen l'ampliació de la zona natural protegida, com és obvi. I, de fet, bueno, ja ho parlarem, però seria aquest tema. Vale, molt bé. Bueno, sí, llegiré el manifest que van fer diferents entitats ecologistes d'aquí, que es diu Prou Destrucció i Especulació al Delta de Llobregat. Vale, bueno, serà el tema que tractarem avui, no? Exacte, sí. El Delta de Llobregat, vale. Llavors, la notícia és també del poble, que és que vam, jo com a entitat d'Alnus, com a representant, amb l'arbre, vam anar a una reunió que va convocar la sala i... La sala... Ah, sí, perdó. El casal popular, no? D'aquí de Sant Just. El casal popular, la sala, que, si no sabeu, ara estan com... Bueno, és un casal popular feminista i, bueno, social del poble i estem buscant un local i, res, van convocar una... Sí, van convocar com una assemblea amb diferents entitats i les que van voler, doncs, s'hi van apuntar. Vale. I, res, vam participar-hi i comentar que va haver... Bueno, vam parlar i tal i va haver com ben entesa i que, bueno, el tema és intentar que la Magia de Can Freixes pugui ser d'ús del poble i la puguem... Com a entitats del poble la puguem fer servir per... Bueno, per fer les nostres activitats, per reunir-nos i tot això. Vale. Quan va ser la reunió? Quan hi vau participar? Va ser el... El dissabte. Aquest dissabte. Aquest dissabte? Crec que era 10, no? Sí. Sí. Vale. Molt bé. I vau participar tu i l'arbre com a membres d'Alnus, no? Sí, sí, sí. Vale. I hi havia participació de diferents entitats? Sí. Potser no... Clar, jo tampoc sé quantes entitats hi ha a Sant Jus ni res, però... Bueno, tampoc eren molts. Eran potser tres entitats. Sé que hi havia els CEAS. O sigui, ens vam... Vale. Com es diu? A plegar diferents entitats com de, potser, ideologies semblants, suposo. Vale. Vale. I això. Molt bé. Simplement com a notícia de part d'Alnus. Clar. Bueno, posar el dia de l'activitat que aneu fent, no? Sí, exacte. Des de l'entitat ecologista. Sí, exacte. Molt bé. I ara passem, ara sí, al... El tema... Al delta del Llobregat. Sí. Bé, doncs, bàsicament, el tema d'avui va molt... Bueno, la informació l'he extret del manifest. Sí. Que es diu, torno a repetir, es diu Prou destrucció i especulació del delta del Llobregat. Vale. Així és el títol del manifest o del moviment que hi ha? Això és del manifest. Vale. Sí. Sí, sí, sí. Llavors, bé, com a substítol, també, per posar en context, és Les entitats socials i la societat civil demanem que es faci efectiva l'ampliació de les zones protegides. En parèntesi, ZEPA, que és zona especial de protecció d'aus, del delta del Llobregat. Vale. Això suposo que és en resposta d'un grup d'associacions davant la voluntat que té el govern d'ampliar l'aeroport? D'ampliar l'aeroport, però d'ampliar com tot, perquè, o sigui, si passem, potser, a contextualitzar, el delta del Llobregat és de les zones de Catalunya més amenaçades en qüestions urbanístiques, com és normal perquè està al costat de Barcelona i a l'aeroport i al port. Clar. És a dir, és un punt molt interessant per especular, com diu el títol, però, destrucció i especulació. I llavors, això, sí, són diferents entitats que ens hem unit per això, per mostrar que estem en contra d'això, òbviament, i que, al contrari de tot això que volen imposar que és construcció i això, especulació, doncs volem ampliar la zona verda, diguéssim, ampliar les zones protegides. Vale. I, bé, per començar, com sempre, posava, explicava com la situació. Sí. Hem de tenir present que el 87% de les zones húmides del planeta han desaparegut en els últims anys, el 87. Ostres, zones húmides ens referim a aigua molls, ja... Sí, aigua molls, maresmes, que serien com, per exemple, el Bufera, jo crec que és un maresme, que és com una introducció del mar a la costa, a la terra, una barreja d'aigües com se l'obres. Sí, totes aquestes zones... El 87%, eh? El 87, sí, sí, sí, sí. i clar, és aquesta xifra, no?, és preocupant perquè són zones superinteressants en qüestions ecològiques i d'interès. Suposo que per la fauna, per la flora que hi ha... Sí, és que al final, clar, és un altre, diguéssim, ecosistema, diguéssim, que tot està unit, però subecosistema podríem dir, com podria ser, per exemple, la sabana, o, saps? Sí, o el bosc. O el bosc o... O la selva. Exacte. Doncs seria una altra i, clar, que s'hagi perdut el 87%, doncs... Home, és gairebé la totalitat de les zones humides, no? Sí. Pràcticament, el 87%. Sí, exacte. De fet, bueno, hi ha un cas, que jo tinc una casa a l'Empordà, que per aquella zona hi havia un estany. Sí. Bueno, hi havia bastants estanys i un que és el Duy Estret, que és on hi ha un poblat ibèric, per allà, per allà, per aquella zona, l'abisbal d'Empordà, hi havia un estany i el van desacar, als anys 90, no ho sé. Carà. O sigui, als anys 1900, sí. I, bueno, això, sempre, jo crec que també estan més amenaçades aquestes zones perquè estan en zones planes i al final són zones més fàcils d'edificar. Clar. També... El delta del Llobregat, però, es considera com aquest tipus d'ecosistemes que ens estàs parlant, Quim? Sí. amb ecosistemes així... Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, perquè ja tenim molts estanys de la Ricarda, de diferents estanys i també hi ha els... Bueno, us vaig parlar un dia, bueno, vaig esmentar com ràpid, que abans on hi havia l'aeroport, hi havia una zona molt gran de canyissà. Sí, sí, sí. i això també és una aigua molla, el canyissà és una planta que només creix en zones humides, és a dir, com pantanoses una mica. Sí, sí, sí, sí. Llavors, això, que són zones que estan molt amenaçades i partint d'aquí, doncs clar, es fa obvi que és important, com totes les zones, però aquestes encara més, preservar-les. Llavors, realment, la Comissió Europea, des d'Europa, hi ha una... com un reglament que diu que s'ha de preservar i, bueno, és oficial, no? O sigui, des d'Europa ens van dir a Espanya que s'havia de preservar, tot i així, no, o sigui, no s'està, no s'està donant terme. No s'està fent res, no? Exacte. O sigui, des d'Europa... Des del govern d'aquí no... Vale, des d'Europa ens diuen que s'ha d'intentar protegir aquestes zones, no? Protegir, inclús ampliar, bé, perquè protegir també és com ampliar protegir més zones, no? Clar. no es contemplen polítiques en aquesta direcció ni... No, la Comissió Europea va emetre una carta el febrer del 2021, vale. Però, suposo que la Generalitat es va comprometre, però realment no s'està fent res. No, no, està el tema allò parat, no? Una mica. Sí, i no només això, sinó que a sobre, o sigui, a més a més, és com que hi ha el tema de l'ampliació de l'aeroport, o sigui, és com el contrari, saps? Sí, sí, totalment, perquè, clar, protegir aquestes zones no va molt en consonància amb voler ampliar precisament i posar ciment, no? Posar una pista d'aeroport allà al mig, sembla que no vagi molt lligat un amb l'altre. Sí, sí, no, no, no. Incluso el contrari, seria destruir, o sigui, no ampliar, no hi ha, o sigui, destruir el que hi ha. Exacte. I també hi ha el tema, o sigui, com estem dient, tots són interessos, no? Al final, ampliar l'aeroport, infraestructures, i jo crec que si per alguna cosa protegirien la zona seria per la multa que podrien rebre per no fer-ho d'Europa, saps? Ah, ostres, o sigui, que és una mica per amenaça, no? Jo crec que sí, perquè hi ha una multa que, bueno, que si no fan, no sé quin marge d'anys hi ha, però hi ha aquesta multa que s'imposaria des d'Europa per no haver fet cas a la llei que... De protegir, no? De protegir, sí, sí, que reclama protegir, perquè hi ha d'haver com un mínim, un tant per cent de natura, no? I més en aquestes zones és que la zona del Delta Llobregat és superúnica, superimportant. Sí, sí, sí. Jo crec que no en som prou conscients, a més és una zona que està super a prop, que es pot accedir bastant fàcilment i bastant ràpid, per què no dir-ho, i no som conscients realment de la... No, potser no li donem el valor, no? Sí, sí, sí. No, potser les zones metropolitanes se la mengen, per dir-ho així, tot el tema també de l'aeroport, el tema del port... realment... Bueno, no sé, però... No, no, sí, sí, totalment. És que és el fet d'estar al costat de la capital catalana i és el tema al final. Bueno, a veure, que moltes altres zones estan amenastades sense ser la capital catalana, no? Qui tampoc és... Però encara més, perquè hi ha una pressió urbanística molt gran, també d'interessos d'indústries, hi ha, per exemple, el projecte aquest del Hard Rock. Sí, això t'anava a dir, tot allò que va sortir de l'Eurovegas, el Hard Rock, que això no sé si es volien muntar a prop de la zona de Salou o de... Clar, ho anava a dir, ara crec que... És que no sé si ho van plantejar inicialment al Delta, crec que sí, però, òbviament, és superinviable i llavors ho van... ho deuen haver traslladat el projecte, diguéssim, que el volen fer ara a Tarragona. el volien fer a Tarragona fa uns anys, ara realment no sé com ha quedat la cosa, no sé si està parat o si al final ho faran, no ho faran, jo crec que sí que fa uns anys va estar allò... És allò que està com allà sobrevolant. Sí, sí, és un tema que, bueno, va quedar allà sobre... però, bueno, com més trigui millor i si no es fa, millor, perquè des de les entitats col·licistes, bueno, és això el que demanem i per defensar la natura, bàsicament. Clar. Vale, llavors, ah, llavors si voleu passem ja al, diguéssim, al manifest. Sí. Són vuit punts i cadascun, diguéssim que l'objectiu és com posar en valor l'espai, tots els seus beneficis. El territori, no? Sí, sí, exacte, posar en un valor i tenir com les raons per dir definitivament ho hem de protegir. S'ha de fer, no? S'ha de protegir. Sí, exacte. A veure, parla'ns d'algun d'aquests punts. Doncs, diguéssim que ZEPA, que són les inicials, volen dir, vol dir, zona especial de protecció per les aus, llavors és com que aquesta zona està com, diguéssim, centrada, potser en les aus, però al final es protegeix tot, saps? Diguéssim que és una etiqueta. Vale, o sigui que sobretot es fa incidència amb el tema de les aus, no? Sí, però que al final, com que és la natura, al final, s'engloba tot. Sí, exacte, clar, protegeixes tot. i llavors, bé, dir que com tots els animals, les aus, que potser són, com diu el nom, es posa més, diguéssim, interès o recalca més, formen part d'ecosistema i llavors hi ha un seguit de beneficis que ens aporten com a espècie, que són, per exemple, el control dels insectes, de les plagues en general també. T'anava a dir que i de les plagues, no? Sí, sí, clar. Sí, els insectes poden ser, bueno, plagues poden ser molt tipus, no només insectes, també les rates es poden considerar una plaga. Vale. Sí. I clar, hi ha molts tipus d'ocells, per exemple, hi ha carrunyers, llavors aquests carrunyers és interessant perquè serien, diguéssim, eliminarien residus de l'ecosistema, seria aquesta funció. Ah, mira. Potser l'escombriaire, podríem dir. Sí, sí, sí. I això, perquè, clar, es mor un animal, ells van allà i el mengen. Clar, ostres, sembla mentida, perquè carrunyers a vegades dius, ostres, això, aquí al delta del Llobregat no n'hi ha, no? Però, bueno. Sí, n'hi ha exemples, tampoc sé un exemple específic amb nom científic, però sí que n'hi ha, això ho sé segur. Molt bé. I llavors, també, bueno, dic bàsics, hi ha moltíssimes més, però la dispersió de llavors també és una funció que fan els ocells. D'acord. Per exemple, jo sé que el gatx, aquest potser és més a bosc, però hi ha molts hàbitats d'aquest tipus. També n'hi ha al delta. Sí, el gatx, per exemple, que jo no he vist aquí, coixerola, com que menja glans, els agafa i potser crec que els enterra a llocs per tenir reserves i llavors i llavors, clar, enterrats, aquest agla òbviament pot créixer. Pot créixer i pot ser un roure perfectament. Sí, un roure, una alzina, sí, sí, sí. Sí, que és molt interessant. Al final, també, bueno, això és com part del que vam parlar l'altre dia dels serveis ecosistémics. Sí. Són aquests serveis que directament o indirectament ens aporten la natura. Molt bé, molt bé, molt bé. Aquest seria, que, bueno, he dit de les aus perquè és per dir alguna cosa, però, clar, pensem en totes les espècies i tots els diferents... Clar, animals, no?, que hi ha i... Sí, exacte. Sí, sí, sí. Vale, molt bé, doncs tenim aquest primer punt del manifest. El segon seria ampliar la... Bueno, hi ha títols. És ampliar la zepa per combatre l'especulació urbanística. Aquest, bueno, ja parla per i sol, no?, és el fet de... d'ampliar el... El que dèiem, és ampliar la natura de manera que no es pot ampliar l'urbanisme. Vale. Al final, això és clau perquè, o sigui, tu s'hi protegeixes una zona ja no es pot edificar. Clar, no es pot construir. Amb tot el que comporta. Sí. Vale. Sí, sí, sí, sí. Següent punt? Bueno, amplio aquest una mica. Ah, vale. Va relacionat, és el fet, un tema que és important parlar, que és el fet de... que en el Delta hi havia el tema de les compensacions ambientals, que això és el fet que quan tu, per exemple, quan van construir l'aeroport, que és supergran, es va comprometre el govern per compensar, ampliar zones, potser agrícoles, i fer-les com, diguéssim, deixar-les que siguin naturals, no?, que segueixi el seu curs i sigui el Delta. Però, realment, a la pràctica... no s'han compensat. No, o sigui, no sé si alguna part ho van fer, però anirà en tros tot el que s'havien compromès i el que seria normal, diguéssim, ampliar. Clar, o sigui que en el seu dia, suposo que hauríem de construir l'aeroport i van dir, val, construïm aquí, però a canvi us donarem terrenys, no?, per alguna altra banda i aquesta compensació no s'ha acabat de fer del tot. Clar, no, no, no, i com hem dit, o sigui, s'està inclús pensant d'ampliar més, no sé què. Vale. O sigui, no sé, que només van a, ja es veu que al govern només li interessa certes coses com són els diners, especulació, i això no els interessa. Vale. Llavors, bueno, aquí hi ha com el, també l'Eurovegas, sí, seria... Sí, així es deia el projecte. Sí, l'Eurovegas, sí, és veritat, és veritat, que devia tenir diferents, diguéssim, harrocs, més coses. sí, diferents, suposo que potser deurien... Sí, exacte, diferents, quasi no, per la costa, imagino, eh? Sí, al final només parlem de temes medimentals, però és que els temes, diguéssim, socials també s'ha de parlar, perquè tots els turistes que vindrien, el model del turisme que tindríem seria... No respectaria segurament, no? Totes aquestes zones protegides, les aus també es veurien afectades... Sí, sí, en el tema ambiental sí, però també el tema social, saps? Sí. el fet de, no sé, de vendre'ns d'aquesta manera al final, perquè... Que al final, si tu construeixes, vull dir, un casino sol al mig de... vull dir, que s'han de construir uns serveis, que la gent ha de poder anar a moure's amb transport, hi ha d'haver línies d'autobusos, que també causaria un impacte en aquestes... Sí, sí, totalment. En aquestes zones, o sigui, que no és que posis allà un bolet, un casino allà al mig de... Ja, ja, clar, clar, és a part del que estàs destruint la zona, després, totes les conseqüències que té haver fet aquest edifici i els seus usos. O les línies de tren, o línies d'autobús, o, bueno, els serveis, clar. Tota l'aigua que consumeixen els turistes, que es veu que gasten molt més que nosaltres, perquè potser els seus països, doncs, tenen més aigua i no tenen tanta consciència, també, per exemple. També és un factor. Sí, al final tot repercuteix. Clar. I l'objectiu que es manifesta és això, tenir espais naturals, i més en el Delta, que és tan important, tan únic, bàsicament. Perquè, no ho he dit, però és la segona zona, o sigui, és el segon riu més gran de Catalunya. El Llobregat. El Llobregat, sí, el primer seria l'Ebre. El Llobregat, no? I el segon el Llobregat. El tercer crec que és el segre. Sí. El segre. Que és el de Lleida. Pot ser, sí, sí, sí. Sí, sí. Doncs això, sí. I a més és un Delta, que els altres són molt interessants. Oh, i tant. Bueno, de fet, tenim el Delta de l'Ebre, que és el que més es coneix, però el Llobregat també... Llobregat, sí. Serien els més destacats. Quim, et sembla si ho deixem en aquest punt i el proper dia seguim amb els altres... Es fa curt perquè són molts punts i... Clar, bueno, és que s'ha de posar també en context el tema, no? Sí, sí, sí, és veritat. Ubicar. Però bueno, el proper dia fem un resum. Jo crec que, com que és un tema tan important... Oh, i tant. ...dons sempre podem continuar parlant-ne. Clar, el proper dia tornem a fer un resum del que hem parlat fins... Sí, més sintètic. Fins avui. i potser... I seguim amb més segons. I concretar més i... Sí. Molt bé. Doncs, Quim, moltíssimes gràcies per introduir-nos al tema del Delta de Llobregat i també de la seva importància. Perfecte. I res, el proper dia ens tornem a trobar. Genial. Vinga, que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Escoltem ara aquest tema d'Ava i seguim amb l'entrevista de la tarda que farem a l'artista, dibuixant i pintor Josep Santilari. i seguim amb l'artista, i seguim amb l'artista, i seguim amb l'artista, i seguim amb l'artista, "'TheqiGE'« i seguim amb l'artista, i seguim amb l'artista. L'artista, la re selling l'artista, Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Treballant Tu i el teu germà us afiniu com a pintors realistes, clàssics, amb obres en les que hi ha una reflexió sobre la realitat des d'una mirada contemporània. Com introduïu la vostra obra, doncs, en una exposició que es diu El món ficció? Perquè d'entrada sembla una mica contradictori. Bona nit, és senzill, és fàcil. Em van explicar el projecte als comandaris, el Quim i la Laura i ens va semblar interessant poder-hi participar perquè, de fet, tot i que un és un pintor realista, figuratiu, que són més o menys la nostra obra per explicar una miqueta també al públic i al gran públic què és el que tu estàs fent per diferenciar-te d'alguna manera. Ara bé, si mirem fredament, si fem una mirada potser més àmplia del que és el que fem tant el Pere com jo, tu dius, aquí què teniu pintat? Per exemple, hi ha dibuixats unes sideres en un lloc, uns comatges en un altre, una madalena en un altre, Clar, tot això és això o això és ficció? Perquè no deixa de ser una realitat passada pel sedat nostre, o sigui, tot el que nosaltres fem parteix de la realitat, però lògicament passa pel sedat nostre, de la nostra manera d'entendre i de construir un discurs pictòric. Clar, perquè... Llavors, sí, digues, digues. No, dic que, clar, vosaltres suposo que, bueno, pinteu amb una tècnica de precisió i realment amb molta habilitat, que a vegades semblen realment quadres que pràcticament fotografies, no? Suposo que aquesta ficció, aquest, entre cometes, engany, es deu referir a això, no? Tot plegat? Sí, sí, sí, és ben bé això. Mira, fa molts anys va haver-hi una exposició a Madrid amb quadres d'un col·leccionista molt important del segle XVII i del segle XVIII, amb obres que tenia ell sobre bodegons d'aquestes èpoques. Sí. I es va titular Lo fingido verdadero. Oh. Aquí ets la clau. De fet, tu miraves els quadres, allà hi havia obres de Meléndez, que és el gran bodegonista de la història de l'art de la península. és un dels grans bodegonistes de la història, Meléndez. Sí. Personalment, realment, crec que el fet de tractar ell tan ampliament el bodegó és no només equiparable, sinó que potser en algun moment és més important que els bodegons que pugui fer sorberan, que en va fer uns quants sorberan, però no tants com Meléndez, no? Llavors hi havia Meléndez, hi havia d'altres pintors que ara no en sortiran, perquè n'hi ha prou per tenir un micròfon al davant que no et surtin els noms. Però, bueno, això és qüestió de buscar-nos. Llavors, clar, dius que Lo fingido verdadero, doncs és una cosa paral·lela. Allò ens va destapar una miqueta el foco nosaltres i, clar, nosaltres fem un formatge i el fem, qui diu un formatge, fem el paper film que embolica el formatge. Nosaltres som hereus d'aquesta pintura del XVII i del XVIII, que és molt descriptiva. Però, clar, a la vegada tu t'acostes els nostres dibuixos i el formatge no fa allò del formatge. El formatge és un dibuix, és un atac al costat d'un altre, és un grafisme al costat d'un altre grafisme, és un atac de color més intensa al costat d'una menys intensa. Llavors, aquí construeixes tot un món que és fingit però és autèntic, és veritable. A la vegada, la nostra manera de pintar es diferència molt, jo penso que sortosament, de la pintura del XVII. És hereba del XVII però no té res a veure. Posaríem els quadros nostres al costat de quadros d'aquests grans artistes i es veuria una cosa hereba però radicalment diferent, també amb un component ja no només de concepte pictòric o dels elements amb què poses, que nosaltres podem posar un paper firme, en el 1700 no el posaven, sinó també a nivell conceptual. La manera d'acabar no és la mateixa que al segle XVII. És hereba de tots els corrents pictòriques que han vingut després, entre elles, per exemple, l'hiperrealisme. A nosaltres ens diuen si som pintors hiperrealistes. No som pintors hiperrealistes nosaltres. L'hiperrealisme té unes altres... Unes altres tècniques, no? Unes altres postulats. No, és un altre postulat. L'hiperrealista és pintar i reproduir fidelment els valors i els tons d'una fotografia. Nosaltres això no ho fem. D'acord. Tot i que, a mi em deia el Quim Déu, diu, he ensenyat l'exposició i, clar, la gent diu oi, semblen fotos. I diu, no, no, és que són fotos. I llavors, quan els tenia allà convençuts que eren fotos, diuen, no, no, que són dibuixos. I jo penso, pam, aquí hi ha la gràcia. Aquí hi ha la gràcia, eh? Clar. L'ho fingit, veritable. És això. Com heu escollit les obres que heu portat al Montficció aquí a Sant Just? Us han... Mira, no, nosaltres no les hem escollit. Nosaltres tenim un galerista, que és Artur Ramon. Des de fa 30 anys que treballem amb Artur Ramon a Barcelona. Sí. I els comissaris, el Quim Déu i la Laura Baringo, es van posar en contacte amb mi. Jo els vaig dir, heu de parlar amb el galerista, amb el representant, clar, perquè jo... I l'obra la porta a ell. Llavors, ells es van posar en contacte i jo sé que ells van escollir, va ser, va ser, se'ls va ensenyar tot i ells van decidir, els comissaris van decidir que per aquesta exposició era interessant fer aquesta selecció bàsicament de natures mortes. Vull dir que hi ha altres temes, nosaltres també treballem figura i retrat, però per aquesta exposició van creure ells oportunament que feien, que havien de mostrar aquestes obres. El que és molt curiós també és tot el projecte que porteu tant tu, Josep, com el teu germà, Pere, perquè, a part de ser germans bessons, pinteu de manera molt semblant. Jo no sé si el vostre projecte artístic no s'entén l'un sense l'altre, si sempre aneu de la mà, si a vegades a les exposicions aneu per separat o aneu sempre de forma conjunta. Com porteu això? Mira, això és una cosa molt curiosa perquè, de fet, en la història ha passat poques vegades, això, perquè, clar, cadascú, nosaltres per molt que siguem passons i que ens assemblem molt i que tinguem trets comuns d'allò que dius, bueno, més o menys són... Però no som clavats, cadascú té la seva manera d'entendre el món. Ara, el que jo crec que ha estat bé, ha estat bé i espero que continuï durant molts anys, perquè si no voldria dir que s'acaba perquè ho s'acaba. Home, doncs sí, que duri, que duri. Duri, eh? Però vam començar treballant tots dos, diguéssim, al mateix estudi i ens vam anar alimentant l'un amb l'altre d'una manera com si fóssim un equip. Això no surt de forma espontània, perquè si això ho vols buscar, això no surt, eh? Clar. Això no surt. Vull imposar un sobre l'altre malament. Mai ens hem imposat l'un amb l'altre els criteris. Mira, hem de fer això perquè això és el que funcionarà i no podem sortir d'aquesta línia. Mai, mai. Això no ho hem fet mai. Sempre hem anat evolucionant i el que un descobreix l'hi explica en l'altre. Sempre explico una miqueta que és com pujar una escala i tu vas pujant graons i llavors li dius a l'altre, mira, en aquests graons he fet aquests passos. O sigui que fes-los així, així o senzillament, si ja et veus en cor, passa allà en el següent. I ha sigut un cuit però cur, això. Continuo, eh? Clar. I compartiu la mateixa manera de dibuixar i de pintar? O en què és diferent? Sí, s'assembla molt. S'assembla molt. És molt semblant perquè, de fet, jo crec que és un equip, de fet. Llavors, clar, això fa que el que tu descobreixes l'hi expliques a l'altre i com que hi ha uns objectius molt semblants a l'hora d'entendre aquesta representació de la realitat, doncs bé, anem tirant per aquí i no... El que un descobreix l'hi explica a l'altre. Per exemple, jo faig figura, el meu germà no en fa, però mai m'ha dit això no ho facis. Perquè jo necessito fer algun tipus de cosa que em compensa tot l'altre que faig. És així mateix. Mai ens hem pogut, mai ens hem volgut posar límits o dir, hòstia, això no, no fem això perquè ens n'anem de la línia. No, no, la línia es va fent cada dia i aquí ningú se'n va de la línia, sinó que la línia és una cosa que va sorgint i es va reinventant contínuament. Sí. Però les obres, per exemple, les firmeu cadascun a la seva o inclús hi ha quadres i hi ha dibuixos que els feu els dos al mateix? Mira, cadascú fa les seves. Ara bé, per exemple, quan hi ha una qüestió d'un encàrrec, que pugui ser un encàrrec de retrat, sí, llavors doncs els fem a mitges i els firmem tots dos. D'acord. Tal qual, eh? Però això és una cosa que passava en el taller dels artistes dels segles passats, eh? Inclús hi ha el cas de dos germans que no érem bessons però que construeixen una època en el temps, que són els Van Eyck, el Jan Van Eyck i el Huber Van Eyck. Tots coneixem més el Jan perquè és el més jove dels dos i viu molts més anys que el Huber. Però hi ha una època en què tots dos coincideixen. I pinten aquell famós políptic que hi ha a Gant, de l'anyell místic. Allò està pintat a quatre mans, entre el Jan i el Huber. I a un t'ha pintat un i a un ha pintat l'altre. Això ho estaven ells. Si posem en context a l'audiència de la vostra trajectòria artística, us vau llicenciar amb Belles Arts a Barcelona l'any 81 i des de finals de la dècada dels 80, que exposeu a ciutats d'Espanya com Barcelona, Madrid, a la Biblioteca Nacional de Madrid, també a la Fira d'Art Contemporani de Santander, a Pamplona, al Museu de les Ciències i les Arts de Príncep Felip de València, però també en ciutats europees, com per exemple Amsterdam, Milà, Alemanya, a la National Portrait Gallery de Londres, a París, a Holanda, o també a la Gill Newhouse Gallery de Nova York. Quins temes, Josep, heu abordat amb la vostra pintura al llarg dels últims 30 anys, per dir-ho així? Deies que, per exemple, el teu germà no fa mai figures, però quins temes són els que protagonitzen? El meu germà ara no fa figura, però em va fer, i això no vol dir que em torni a fer un altre dia. Hem anat, mira, des del primer moment en què vam començar a treballar amb l'Artur Ramon, la nostra pintura era una pintura que tenia un component més uníric. Era realista, però per fer-ho de manera gràfica. Potser una figura era com transparent i passava com si fos un fantasma, per allà al mig. O podia, què sé jo, podia estar com l'habitant el personatge. D'aquí vam passar de mica en mica a abandonar aquest món més uníric i centrar-nos més en la qüestió realista. Només per una qüestió, perquè se'ns van acabar les piles de la cosa onírica. D'acord, vam dir, hòstia, aquí m'estic començant a repetir i jo crec que per aquí ja no tiraré més endavant. Això cada vegada ho veig més tèrvol. Llavors, de mica en mica, vam tornar cap a una mena de realisme i aquest realisme cada vegada ha anat siguent més exigent fins al punt que el realisme... Vam començar amb bodegons, així això ho faig molt ràpid. Vam començar amb bodegons, després vam anar cap al paisatge. Vam fer dues exposicions de paisatge. Dues exposicions, vull dir que vam estar set anys pintant paisatges. Caramba, home! Déu-n'hi-do! Sí, sí, vam estar pintant set anys paisatge. I després, un bon dia, jo vaig decidir que no pintava més paisatges perquè ja no em deia res a explicar el paisatge. No sé si tornaré a pintar paisatge, però com el vaig pintar no el tornaré a pintar més. Si torno a pintar paisatge serà d'una altra manera. Ara porto molts anys que no em faig. El meu germà encara va continuar un parell d'anys pintant paisatge. Va arribar a fer un tema que feia dos metres per metro deu. amb la gran vista de Barcelona des de Montgat. I quan va acabar això va dir, bueno, ara ja no pinto més paisatges. Fins aquí, no? I llavors vam reemprendre la cosa amb un tipus de bodegons en què vam estar fent bodegons amb envasats al buit perquè pensàvem, a veure, com es menja avui en dia? I vam veure que hi havien envasats al buit, que hi havia safates d'alumini, que hi havia paper film. Clar, tot això, res i curt, ens en vam anar als grans magatzons, vam anar al caprar, a veure què passa aquí i a veure què passa entre les neveres. De la mateixa manera que Meléndez mirava la fresquera o pintava el que la dona havia comprat en el mercat per dinar aquell dia, doncs nosaltres mirem la nevera, a veure què hi ha a la nevera. I a partir d'aquí, doncs vam treballar tota una sèrie de bodegons i mica, en mica, en mica, en mica, després de fer aquests bodegons, que era una època que era sobre fondoclar, de cop i volta un dia, gota el fondoclar i comencem a treballar sobre el fondofosc amb una mirada molt centrada cap a la pintura barroca. I ara fa uns quants anys que estem aquí, ara jo no sé el que durarà, això. No tinc ni idea. Bé, i l'última pregunta ja, Josep, perquè em sembla que la setmana passada en Germà Sant Tilari vau venir presencialment aquí a la sala Marcarte Sant Jus i vau fer una visita comentada i una xerrada titulada La realitat del llapis. Què hi vau explicar? De què anava aquesta xerrada? Anava molt de tot això que hem estat parlant aquí, eh? Perquè, de fet, vam fer una petita introducció de com era el nostre treball i llavors el que ens va semblar millor és que la gent ens preguntés molt semblant a tot això que ens has estat preguntant tu ara, eh? I llavors, bé, una pregunta porta a l'altra i acabes explicant com i per què fas el que fas i d'on surt i quina és la rel que ara estàs treballant per fer el que estàs fent. Com era la teva pintura fa set o vuit anys i com és ara? Que s'assemblen i no és el mateix. Vam estar parlant d'això. A mi m'han arribat notícies que va agradar molt i que s'ho van passar bé. I l'important és que la gent s'ho passi bé. Perquè ja els artistes a vegades tenim una miqueta aquella etiqueta de ser gent que s'explica d'una manera molt capciosa. Escolta'm, no, les coses s'han d'explicar molt fàcil i s'ha de fer una xerrada que sigui amena i que la gent s'ho passi bé i que la gent digui... Doncs he après coses, també. He après... Bé, tampoc pretenc a llistar ningú, però... Hi ha artistes i artistes, eh? Jo crec que també hi ha artistes i artistes. Jo, a mi quan em donen l'oportunitat de parlar, ja ho has vist ara, si em deixes parlar no em pengen, el que... M'agrada explicar això que faig jo, que no deixa de ser una feina que jo trobo realment molt bonica, que m'ho he passat molt bé, que m'ho passo molt bé, que espero continuar passant-m'ho molt bé i que m'ha fet feliç perquè... Perquè per mi ha sigut fantàstic trobar-me... Puguem fer una feina que gairebé no considero ni una feina i que tinc la sort, doncs, de poder més o menys viure d'això. I això és un privilegi. Llavors, per mi és molt normal. Jo he explicat molt com pinto i no tinc cap inconvenient a dir mira, jo faig això, així, així, així... Entre altres coses perquè si a algú li pot servir d'alguna cosa, escolta, fantàstic. Guardar-se els secrets. Ui, no, això... Si explico això, veuran que treballo i hi haurà un altre que ho fotrà millor que jo. Hòstia, si ho fa millor que jo, doncs... Doncs xamba, perquè si ho fa millor que jo, jo intentaré saber per què. Aprendre a dir, no? I potser intentaré... Clar, es tracta sempre d'aprendre. A mi el cap oberta de mires, que quan el sol surt per tothom. Exacte. Josep, ho hem de deixar en aquest punt. Són gairebé les 6 en punt i hem de fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio. Ha estat un plaer tenir-te aquí via telefònica als micros de Ràdio d'Esvern. I res, que la gent sàpiga que fins a finals de juliol tenen l'oportunitat de passar-se per l'estala Mercat de Sant Just i comprovar realment si són fotografies o no els quadres que hi ha del germà Sant Hilari. Ja diem que no ho són, eh? Però bé, que la gent hi vagi. Exacte. I moltes gràcies. Moltes gràcies per trucar-vos. A vosaltres. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Adéu. Adéu. Doncs acabem d'escoltar una mica el que ens ha explicat el pintor Josep Sant Hilari que, juntament amb el seu germà Bassó, el Pere Sant Hilari, tenen algunes obres exposades en aquest macroprojecte anomenat Mons. A l'estan ja amb la cinquena exposició que es diu El món ficció. Hi ha set artistes i avui hem parlat amb el Josep. Estem escoltant de fons un tema de Lewis Capaldi que es diu How I'm Feeling Now. I'm always trapped inside my fucking head On and on and on On and on and on On and on and on On and on and on Say Thought I'd be happier somehow If you were wondering how I'm feeling now I try to tell myself my besties are the ones that lie ahead But I'm always looking back on things I wish I'd never said I know I can I won't Oh darling It goes on and on and on Always forever Till I'm barely holding on End of my tethering I know it won't be long It won't be long Till it's gone So here's to my beautiful life Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Kilian Sabria Multa de 140.000 euros contra la companyia de missatgeria UPS per haver deixat un paquet d'un client en un comerç sense el seu consentiment És la segona vegada que l'Agència de Protecció de Dades sanciona la companyia per la mateixa pràctica Deixar un paquet amb la còpia de l'Alberà on estaven inclosos el nom complet el telèfon i l'adreça del destinatari en aquest cas destinatària Segons l'Agència exposar aquesta informació a tercers suposa dues infraccions de les lleis de protecció La primera, molt greu i multada amb 100.000 euros pel vulnerar la confidentialitat de dades personals de la receptora I la segona, greu en aquest cas multada amb 40.000 per la incidència, per haver-ho fet més d'una vegada Al mateix motiu, l'agència va multar UPS amb 70.000 euros el novembre passat UPS reconeix l'error i ha acceptat pagar aquesta sanció Els paquets sí que es poden deixar a casa d'un veí o un comerç però sempre ha de ser amb l'autorització del destinatari d'aquell que ha de rebre el paquet si no es troba a casa seva Notícies breu L'UGT i comissions obreres avisen que pujarà la conflictivitat en la negociació dels convenis després que foment del treball s'ha fet enrere en l'acord global de relacions laborals a Catalunya Ja estava tancat i s'havia de firmar divendres que ve Aquest acord estableix les bases de les relacions laborals en matèries com el teletreball Dona cobertura a uns 2,4 milions de treballadors Sentim el líder de comissions Javier Pacheco El trencament d'aquesta negociació significa evidentment un increment de la conflictivitat en el marc de les relacions laborals a Catalunya Els més de 300.000 persones que avui estan encara sense pactar el conveni col·lectiu a Catalunya això ara tindrà un posicionament evidentment de ruptura entre l'espai i els nostres negociadors i negociadores aniran a incrementar l'atenció negocial i portar la conflictivitat Massacre de civils a la República Democràtica del Congo on una cinquantena de persones la meitat nens haurien mort tirotejades i apunyalades en un camp de desplaçats de la localitat de l'Ala a només 5 quilòmetres d'una base de les forces de pau de l'ONU per cert fonts locals atribueixen la barbària a la milícia Códico formada per milers d'homes consagrats a la protecció de la tribu Lendu contra una tribu rival els Gema la sequera no s'ha acabat però la situació dels embassaments comença a millorar les pluges dels últims dies han fet han fet pujar la mitjana de reserves dels pantans de les conques internes i en un parell de setmanes han passat del 25 al 28% el pantà que més ho ha notat ha estat el de Sau les seves reserves s'han duplicat i ha passat de tenir-les de l'11% al 22% l'embassament torna a estar operatiu perquè els avions amfibis dels bombers hi puguin agafar aigua s'allarga la rebaixa de l'IVA al 0% pels aliments de primera necessitat com ara el pa la llet les verdures o els ous el govern espanyol aplica la mesura des del gener caducava a finals de mes i tot això per fer front a l'augment de la inflació doncs ara com dèiem s'allarga aquesta rebaixa de l'IVA al 0% la colla castellera dels Pallars els malfargats han aconseguit superar la seva primera actuació completa i van pel camí de convertir-se en la primera colla consolidada del Pirineu català sort Eloi Barrera bona tarda els malfargats del Pallars han assolit 3 castells de 6 i un pila de 4 en una sola jornada això els aplana el camí per convertir-se en una colla de ple dret cosa gens fàcil al Pirineu amb població escassa i dispersa ho reconeix la cap de colla Anna Gironella molta gent tampoc havia vist mai un castell i de cop l'ha de fer gent que s'està més d'una hora i mitja de viatge que venen d'alta muntanya als assajos evidentment ha sigut una altra dificultat Eloi Barrera Catalunya Ràdio Sort Esports Sònia Leart el seleccionador espanyol Jorge Vilda selecciona només 3 de les 15 a la prellista del Mundial són 30 futbolistes inclou Aitana Bonmatí Ona Batlle i Mariona Caldantell que formaven part del grup de les 15 Alexia Putelles que no es trobava entre les 15 però els va donar suport també ha entrat a la convocatòria hi ha 9 futbolistes Blaugrana a més d'Aitana Alexia i Mariona també són Catacoll Irene Paredes Laia Codina Jana Fernández Maria Pérez Maria Pérez i Salma i Salma Paralluelo L'Espanyol negocia la sortida del club del club de l'Espanyol Portiu Domingo Catoira a qui encara li queda un any de contracte han presentat l'acord amb l'empresa de venda d'entrades online Steish Front per posar nom a l'estadi pagaria un milió d'euros per temporada una quantitat que pot augmentar si l'equip torna a primera A les 9 Penya Madrid amb els verd i negres obligats a guanyar per forçar el cinquè partit de les semifinals de la lliga CB de bàsquet podeu seguir aquest partit pel canal exclusiu digital de la web i l'up de Catalunya Ràdio i la Federació Espanyola d'Atletisme ha donat la llista dels atletes que participaran en l'europeu per equips del 20 al 25 de juny a Silesia entre els convocats hi ha 7 catalans entre els que destaquen la migfondista Esther Guerrero o la velocista Jael Bestué Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda Comencem amb l'actualitat Sant Justenca Us informa Mariona Salles Vilanova El Centre Social Milenari acollirà demà una activitat anomenada Grans Passatgers amb l'objectiu de promoure l'ús del transport públic especialment l'autobús entre les persones majors de 65 anys Aquesta iniciativa organitzada conjuntament per Promunsa i el Centre Social del Milenari busca proporcionar les eines necessàries perquè aquest col·lectiu pugui desplaçar-se de manera segura i còmode utilitzant el transport públic L'activitat es dividirà en dues parts En la primera part que començarà a les 10 del matí es realitzarà una anàlisi detallat de com fer un viatge en autobús revisant els recorreguts horaris i parades de les línies Just Metro i Just Tram que són les més utilitzades pels veïns i veïnes del municipi La segona part de l'activitat consistirà en una prova pràctica en un autobús real Això permetrà als participants posar en pràctica les habilitats i coneixements adquirits durant la primera part de la sessió L'activitat compta amb la col·laboració de Soleil Sauret l'empresa de transport que gestiona les línies d'autobús al municipi Sant Just celebrarà l'acte de Constitució del nou Ajuntament el pròxim dissabte 17 de juny a les 12 del matí a la sala cinquantenari de l'Ateneu En aquest acte es reuniran tots els representants polítics del poble per tal de constituir l'equip que governarà el mandat 2023-2027 a Sant Just El regidor o regidora més jove i el regidor o regidora més gran constituiran la mesa que lidera de l'acte on es durà a terme la votació per escollir l'alcalde o l'alcaldessa Després de la votació l'elegit o elegida assumirà oficialment el seu càrrec iniciant una nova etapa de govern municipal En aquest acte institucional també prendran possessió els 17 regidors i regidores escollits en les eleccions municipals celebrades el passat 28 de maig Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern Apulí Martín responsable de Gaudim Creant Art per parlar sobre els cursos monogràfics d'estiu que s'ofereixen a Can Ginestar Gaudim Creant Art és una iniciativa que busca promoure l'aprenentatge i la pràctica de les arts plàstiques i aquests cursos Estiuencs són una oportunitat per explorar diferents tècniques artístiques i desenvolupar el potencial creatiu de cada participant Amb una àmplia varietat de propostes aquests cursos especialitzats permeten als alumnes aprofundir en l'àrea artística de la seva elecció No cal tenir coneixements previs ja que els professors s'adapten a cada nivell De fet molts d'aquests cursos estan encarats a la iniciació de les diferents disciplines Durant la durada dels cursos monogràfics és de 4 sessions de 2 hores en funció del professorat que imparteix l'activitat i tots tenen un preu de 50 euros Podeu escoltar l'entrevista completa el podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat sense estancar l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara Treu la llengua Treu la llengua fora Al carrer Es clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Va que comencem ja aquesta segona hora de la Rambla al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern i ara ens toca fer la secció mensual amb la CEAS amb la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justen que ens posarem una mica al dia amb les activitats que encara els queda pendents de fer i avui tenim el soci en Felip Linares aquí a l'estudi de ràdio el saludem Hola Felip què tal? Bona tarda Què tal? Bona tarda Molt bé Doncs bé avui t'ha tocat venir a tu coses que té Encantat de ser aquí amb vosaltres Clar que sí Doncs bé si et sembla Felip fem una mica de repàs d'aquestes activitats que s'han fet justament ara aquest mateix cap de setmana perquè la CEAS Déu-n'hi-do l'activitat que porteu no pareu sempre una cosa o l'altra Realment som una secció molt activa hi ha molta gent amb moltes ganes de sortir a la muntanya i es nota Molt bé Doncs si et sembla comencem Comencem De fet aquest cap de setmana hi ha hagut dues activitats Primer he dit tot el cicle de matinals l'ai diumenge es va fer l'última sortida d'aquest curs es va anar a fer una excursió per la part sud del Montseny en concret es va anar al Castanyer de Cancuc i al Pantà de Vallforners això està al terme de Cànovas i Semelús Vale Excursió corteta perquè el que es tractava era també de celebrar allà la Cluenda fent un dinar de germanor Ah molt bé Van ser 20 persones que s'ho van passar però que m'han dit força, força bé Molt bé Bé, clar Montseny també queda propet per tant sempre dona aquesta possibilitat de fer una excursió més corteta Exacte i a més tal com ha estat aquests últims dies tot plegat que està tan ofenós de color verd segur que ha estat molt maca Per altra banda i fent un canvi de terres important la secció jove aquest cap de setmana o sigui una sortida dissabte i diumenge van anar a pujar el truc de Molleres que és un truc que està a la Baidran just a l'extrem toquant a l'Aragó un cim de 3.000 metres Uau això ja són paraules paraules majors que tractant-se de la secció jove bueno ho van fer la mare de bé Que bé La veritat és que van ser 10 els membres que s'hi van a tensar i per el que sé els van tenir de tot van tenir pluja van tenir Ostres que bregar amb la neu tova però s'han abans de sortir un total de 1.400 metres de l'Elibey per favor que no és poca cosa home 1.400 bueno clar és que un cimtenal de fet de 3.000 metres si surts de la boca sot del túnel o sigui que tens metres per endavant en qualsevol cas tens un refugi clar és veritat de recorregut que també va ajudar van passar per un refugi és veritat en qualsevol cas gent molt forta oh i tant bé i a partir d'aquí si et sembla repassem el que queda el que queda de les CES d'aquest mes de juny mira la propera el primer diumenge 18 es fa l'última sortida del cicle que saps que enguany ha estat dedicat a la geografia literària amb veu de dona és una sortida que es fa també excluenda i es fa per visitar la fageta de la Gravolosa això està a Osona a les estribacions del Puig Chacal més la part més occidental i es fan un parell d'excursions més cortetes visitant la fageta i amb dinar de cluenda també al poble de Sant Andreu de la Bola que està allà mateix això està just al costat del túnel de Bracons d'acord un èxit de cicle 10 sortides conferències extraordinàries de grans escritores catalanes van començar a l'octubre per la Teresa Bàmies i vam acabar el mes de juny amb la Maria Barbal uns conferenciants que era un goig sentir-los que bé perquè aquests cicles el que té és que es fa la conferència divendres normalment divendres a les 8 fem una conferència en aquest cas dedicada cada cop a una escriptora literàries femenines exactament i el diumenge una excursió vinculada relacionada amb elles s'ha de dir i aquí està també el marit que ha estat la 48ena edició d'aquesta fórmula d'èxit el cicle vol dir que d'aquí dos això vol dir que us heu de posar les piles perquè d'aquí dos arriben un número gros vull dir que en fi ja dic un èxit que bé també el proper diumenge 18 es fa l'última sortida del curs que és la novena de la secció infantil la secció infantil que ja s'ha parlat aquí diverses vegades i que realment aquest any ha estat un èxit una de les grans exitoses perquè van començar aquest curs va començar aquest curs precisament i realment ha estat a sortida un èxit de participació de fet és tant que llista d'espera i tot exactament tenen ja un numerós clausos perquè quan les que són sobretot les excursions que van a monitor per qüestions de logística i també d'organització no poden ser més d'un determinat nombre i només quan van amb pares i mares es poden extendre més en qualsevol cas aquesta última la fan per aquí al terme de Sant Lluís van a visitar les diverses fonts que tenim la nostra part més superior del terme la font de la beca del ferro del pastore etc i acaben al local de la Cés on et faran un petit refrigeri per celebrar que s'ha acabat la temporada i que es trobaran si són tants com sempre 30 o 40 no ho sé mare meva en qualsevol cas un èxit és un èxit l'exit infantil estem molt contents de tal com ha anat el curs i les perspectives que té en endavant està bé que marxin per aquí a la zona perquè a vegades sembla que s'hagi de marxar molt lluny però primer és interessant també conèixer el territori d'aquí és un molt ben buscada aquesta última sortida pel juliol ja com a cluenda del curs tenim vàries sortides que són ja clàssiques d'aquest mes la primera que es fa el dissabte de juliol és el sopar de lluna plena oh home sí mític mític de fet és ja la sesena edició que Déu-n'hi-do i tot s'ha de dir clar està vinculat la data a quan és la lluna plena clar òbviament si no no té sentit el nom l'activitat el dia 3 de juliol la lluna plena llavors es va el dissabte més proper que en aquest cas és el dia 1 i en aquest cas es va a Castelladral Castelladral és un nucli que està a prop de Navàs aquí al Bages i saps que sempre es va a Motocard que els apropa el lloc on està aquest restaurant que moltes vegades està dalt dalt un lloc prominent o un lloc que tingui el seu encant per poder fer aquesta excursioneta per apropar-se Motocard doncs es deia es va a Sant Cugat del Racó que és un nucli que està a l'oest de Navàs i des d'allà en qüestió d'una horeta caminant arribaran al restaurant un gran apa xerrinola i després tornar fins a Sant Cugat per agafar l'autocar i tornar cap a casa perquè la gràcia d'aquest sopar una mica és que s'observen en algun moment el cel la lluna plena s'intenta fer alguna observació la veritat és que això depèn molt del dia hi ha hagut sortides que han estat tota la pluja però si en un dia clar serè ha de ser espectacular poder observar clar que es van caminant tan bo que és una una sortida que tingui una una dificultat molt extrema ni tampoc que tingui la voluntat de fer un reconeixement de la nit o del que són els estels que trobes bàsicament és poder caminar bé perquè se suposa que si hi hagi una plena bona llum i que no sigui una cosa molt llarga perquè el que interessa és precisament el sopar que sigui en un lloc que tingui aquella magia de la nit i el clar sempre es fan al mateix lloc el sopar o no no al contrari cada any es canvia es canvia hem visitat tota la hem buscat llocs per exemple un clàssic Sant Llorenç damunt no a dalt una muntanya que tens un lloc on te pots fer el sopar s'han de buscar llocs així al llarg de tota la geografia n'hi ha molts però tampoc n'hi ha tant i aquí està l'èxit dels que organitzen de trobar aquests llocs de trobar-lo i després que sigui un lloc que reuneixi des d'aquells al·licients de l'excursió a la nit ja es busca que sigui de lluna plena i després que es mengi bé normalment són excursions que tenen molt d'èxit hi va molta gent en qualsevol cas això serà el dia 1 de juliol després el dijous 6 de juliol està programada un audiovisual un audiovisual que és una una activitat que que es fa al llarg del del curs se'n fan 4 o 5 sí que són doncs això o bé pel·lícules o sessions de fotografia o alguna cosa vinculades a la muntanya l'última per exemple va ser de pel·lícules de muntanya presentades al Festival de Torelló sí aquesta en concret es diu el GR 270 el Camí del Llobregat que és l'experiència explicada suposo en fotografies per un grup de companys que van al llarg de 15 etapes van fer el recorregut d'aquest GR que va des del el naixement fins a la desembocadura fins on arriba el Llobregat sí i això és en format de pel·lícula en format documental més aviat no sé quin format ens tenen preparat però intueixo que serà més aviat en fotografia en fotografia intueixo perquè fer un bueno es pot fer també però ja has de tindre un coneixement unes dots per poder fer una pel·lícula a través d'això però són companys de la CEAS que ho avalen sí és companys que un cop a la setmana anaven fent una etapa d'aquest GR i van fer algunes fotografies i poder ara ho volen explicar explicar-ho a la resta de fet cada any una de les activitats del d'audiovisual és algun soci que hagi fet alguna activitat i que fora no ho sé des d'algú que ha fet el GR 11 per exemple que és la travessa del Pirineu o una travessa amb esquís als Alps o una ascensió al Montblanc coses així que sigui gent que el coneguem i que pugui vindre i explicar-nos-ho en primera mà amb l'ajuda del material que d'un suport o d'algun projector exactament normalment ara tothom fa fotografies i és molt fàcil fer un muntatge i la gràcia és tant que t'ho expliqui algú que coneixes que ho ha fet de primera mà seguim avançant la sortida de veterans que és una altra clàssica del mes de juliol ah ostres el veterans ja és una quina edat s'ha de tenir per forma part de l'edat de veterans o antiguitat sí no això va començar sent perquè l'organitzaven un grup de gent que ja eren veterans no d'acord pensa que és la 39 edició escolta'm esteu a les portes de de complir números allò realment és impressionant quan ho veig també hòstia 39 edicions ha sortit de veterans t'has sorprès fins i tot tu suposo que els que van analitzar la primera que ja eren veterans ara ja deuen ser super veterans mare meva en qualsevol cas aquest tall es va a la punta Seas tal qual evidentment és un nom no oficial perquè no crec que tenen un plan o un plan on t'estigui nominada aquesta punta és un cim i explico una mica la història que ho van batejar fins uns companys de de les Cies que hi ha els anys 2007-2008 no t'ho sabria dir just abans que es celebréssim el 75 aniversari que va ser el 2009 fent activitats a la vall de Riberola que és una vall que està a França però a l'altra banda de Núria Núria quan passes a Garena o que ho hi ha en un fons baixes hi ha una vall que és aquesta la vall de Riberola doncs estàvem fent activitats van veure una paret de roca que els va agradar per poder obrir una via allà d'escalada i la van fer van obrir una via de tres llars que la van batejar amb el nom del 75è aniversari pensant fent una hora i quan van arribar a dalt van veure que tenia tots els caràcters per ser una punta diferenciada de l'entorn que en el plano no tenia nom i ells la van batejar com a punta CES llavors aquest any la sortida és a la punta CES exactament no sé si aniran des de Núria o des de França però la qüestió és que es pujarà evidentment no pujaran escalant perquè pel costat es pot pujar caminant però la idea és fer aquesta sortida això serà el dia 8 i 9 de juliol vinga la setmana següent el 17 i el 18 es fa la sortida del Pirineu aquesta també és una una sortida que és tradicional encara que no crec que tingui tant 17 i 18 de juliol 17 i 18 de juliol això cau entre setmana no? 17 i 18 no si el 8 i el 9 bueno almenys que m'hagi evocat ha de ser cap de setmana bueno em sembla que és igual per les dates a veure consultem un calendari 15 i 16 són dissabte i diumenge de juliol el que és 17 i 18 és juny no m'hauré equivocat jo el posar-ho igual que de batalans que he dit que era 8 i 9 de juliol sí però 8 i 9 és dissabte i diumenge eh 8 i 9 de juliol sí això és dissabte i diumenge llavors el següent cap de setmana és 15 i 16 15 i 16 de juliol doncs rectifiquem 15 i 16 de juliol és la sortida de batalans molt bé enguany es va a Andorra oh i en concret el dia 17 sí es va a la vall de Sorten en concret és un parc natural de la vall de Sorten d'acord on està previst fer hi ha dues alternatives d'excursió una difícil sí pensem que aquesta vall té cims de quasi 3.000 metres cada volta i està plantejat pujar els cims del Serrera a la Cabaneta i a l'Estranyó i la resta els que fan no pujan no fan tant de desnivell aniran a l'Estranyó en tot tot i que sigui més facileta també té a ser un nivell són 500 metres de desnivell bé home Déu-n'hi-do això el dissabte això el dissabte sí molt bé i el diumenge es canviarà de vall i es va a la vall d'Incles i allà es pensa fer una excursió visitant valiosiacs de la vall d'Incles en concret a la banda occidental de la vall d'Incles però per arribar als llacs també s'ha d'haurà fer sí també hi ha no són tan llargues ni tan de desnivell però també són excursions diguéssim que el dissabte és el plat fort i el diumenge és una mica més suau una mica més relaxat però bueno perquè es tracta de tornar a casa clar val a dir que clar és una excursió que es fa en cotxes particulars no com sí i que no hi ha places disponibles perquè s'ha llogat un hotel a Sol 10 i s'han cobert totes les places val és a dir que ja no hi ha possibilitat no si algú tingués interès o bé llista d'espera o l'any vinent o l'any vinent exactament o quan es torni a fer clar et s'ha de dir que també en aquests separatges no pot haver-hi no pot haver-hi un overbooking només que fer aquests cims tan als molt bé i ens queda ja el setembre el setembre i de fet tenia interès en parlar del concurs fotogràfic caram el concurs fotogràfic que es fa sempre el mes de setembre sí i es fa coincidint amb el sopar de motxilla que és el primer acte que fa l'obertura del curs del curs que també és el setembre suposo sí sí si no el vaig errat perquè veig que és el dissabte setge de setembre a veure comprovem sí això està bé setge de setembre dissabte sí home sí en qualsevol cas aquest concurs es convocarà ara primers de juliol d'acord sota la temàtica d'excursionisme muntanya i natura vol dir que les fotos que es presentin han d'estar versades entre aquests temes amb aquesta temàtica exactament que cada any és la mateixa no? per això sempre ha sigut la mateixa temàtica hi ha cinc premis sí que són a la millor fotografia el primer premi a la segona millor fotografia vinga a la millor col·lecció temàtica la millor fotografia feta en excursions convocades per les CES i finalment un premi que s'escuï entre els assistents el sopar de motxilla que després d'haver vist totes les fotos presentades escuïen i voten la que el seu parell és la millor fotografia i si coincideix amb la que per exemple amb la millor fotografia amb el premi de la millor això pot passar? pot passar sí, sí, sí de fet em sembla que alguna vegada ha passat ha passat que alguna fotografia recull dos premis no? perquè clar són coses que són bueno si és molt bona molt bona la fotografia doncs s'ho mereix només es llegeixen a l'uníson i el jurat pot haver escollit unes fotos i el públic assistent pot escollir la mateixa tot s'ha de dir que el públic fa una doble votació primer voten tots els assistents sí s'escollien les tres millors fotos o sigui les més votades les tres més votades i entre les tres més votades es fa una segona votació amb la mateixa gent públic que escollir la millor vale clar no pot haver-hi tres no ha de quedar una no i es fa perquè així hi hagi una primera preselecció per dir-ho així entre les presentades clar en qualsevol cas els premis són són metàl·lics són econòmics la primera foto la millor fotografia estava premiada amb 300 euros ai perdó amb 200 euros i la resta amb 150 euros tots la resta de premis i també s'ha de dir que entre les premiades poc jurat no es pot no pot haver-hi un o dos premis al mateix autor vale vale en qualsevol cas és el 16 de setembre sobre o sigui se saprà el benedicte les obres es podran presentar fins al 8 de setembre a la secretaria de les CES o de l'Ateneu vale això de totes maneres s'anunciarà d'aquí un parell de setmanes i el que a mi m'agradaria seria animar a tots els nostres oients a participar molt bé aquesta és una temàtica molt oberta sí hi ha molta gent que viatja que surt que fa fotografies i a més durant l'estiu no? que és quan la gent surt quan jo crec que es fan més fotos la gent surt de viatges perquè no només pot participar els socis i les sòcies és obert un curs obert exactament sí llavors sempre entre aquella foto que has fet que t'agrada perquè t'ha quedat molt bé o perquè és una curiositat o el paratge és aquella cosa insòlita tots tenim alguna cosa semblant llavors no cal presentar tres fotografies només que agafis aquella que té aquesta virtut jo animaria la gent que la busqui faci l'editi amb amb el format que és necessari que és un format de 40x30 perquè s'adapti als plafons que tenim per exhibir-la que després exhibeixen les fotografies exactament de fet a la sala Piquet sí és el local d'exhibició de les fotografies a partir del dia o la setmana i totes s'exposen o només les millors no totes totes totes més o menys quantes sol en haver i quanta gent això depèn de l'any però podríem parlar que un mínim de 40x50 i un màxim hi ha el que doni la sala però en general no recordo que hi hagi hagut més de 80x90 molt bé suposo que quan publiqueu l'anunci no que allà un altre cop al concurs allà penjareu les bases exactament allà es dirà exactament el format i també el que haig de dir és que clar hi ha molta molta gent que quan participa presenta col·leccions de 3 fotografies no és estrictament necessari i jo crec que la gent si en té una que li agrada que l'editi que la faci imprimir que la presenti és important que hi hagi molta gent que es presenti al concurs com també siguem millor perquè vol dir que hi haurà més varietat de temàtiques també d'estils i això jo crec que alimenta el concurs també i li acaba donant donant nom sabem qui farà de jurat o això fins a l'últim moment encara no suposo que no sé si a les bases es publicarà allà es publicarà d'acord allà el tindrem posat molt bé doncs jo crec que no ens deixem res no Felip jo que hem fet el repàs sí del que tenim fins al mes de setembre en qualsevol cas sabeu que teniu un web el web de les Cies que és santjus.org barra Cies i si teniu algun dubte o alguna cosa us podeu adreçar per a la secretaria exactament a l'email cees.santjus arroba gmail.com a més a més que també esteu molt actius a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram exactament que allà aneu penjant fotos totes les activitats que aneu fent exactament sempre hi ha un recuide de totes les activitats que fem sí sí allà ens anem assabantant de tot el que feu molt bé doncs Felip res més que acabis de passar molt bona tarda i que vagi superbé el que queda de més amb les activitats bueno el que queda de més i juliol també i ja de cara ha entrat el setembre que hem parlat també d'aquestes de bueno del concurs en aquest cas vinga doncs que vagi bé moltes gràcies adeu adeu Núria la reserva s'esgoten la sang segueix sent necessària una donació pot salvar fins a 3 vides si tens més de 18 anys vine a donar sang no saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti dona sang salva vida no saps d'aquestes d'aquestes d'aquestes there's a fire there's a whisper preaching to the choir take the leaders and the liars throw your fears on the funeral pyre keep on breathing don't go under keep your ear to the ground hear the thunder when the earth quakes and the ground shakes throw your caution to the wind when the storm breaks mother sister father brother step into the right and start a tiny fire stop being so goddamn quiet got a spark in your heart so strike it wash away your pain turn the power and rain to a town wave and fire just summon this heart don't hide it like dynamite ignite it wash away your pain turn the power and rain to the wave of a tiny fire take the music learn to use it turn it up till your speakers blow fuses learn the rhythm and never lose it keep on moving till you know what the truth is if butterflies can use their wings to turn the wind to hurricanes you and I can break the chains it takes a day to start a tiny fire stop being so goddamn quiet got a spark in your heart so strike it wash away your pain turn the power and rain to a town wave and fire it cause summon this heart don't hide it like dynamite ignite it wash away your pain turn the power and rain to the wave of a tiny fire in the darkness there's a light you can find it if you try if you open up your eyes if you're drifting out to see you can just want to want to meet and make it to the other side and start a tiny fire stop being so goddamn quiet got a spark in your heart so strike it wash away your pain turn the pouring rain to a town wave and fire it cause summon this heart don't decide it like dynamite ignite it wash away your pain turn the pouring rain to the wave of a tiny ride try it get dynamite push away your pain turn the pouring rain to a town baby fight just summon this heart don't decide it like dynamite ignite it push away your pain turn the pouring rain to the wave to the wave of a tiny ride to the ride to the wave to the wave to the wave to the wave el doblatge i també el Dia Mundial contra el Treball Infantil. Parlem del dia del doblatge que celebra per retre homenatge a totes les persones que s'adiquen a posar veu a diferents personatges de forma professional. El doblatge de veu, sapigueu que és un procés que consisteix en la gravació i la substitució de veus de personatges reals o d'animació en un mitjà audiovisual, per exemple al cinema, a la televisió, a la ràdio, i s'utilitzen recursos digitals. La finalitat del doblatge és d'una personalitat i veu a caracteritzacions de personatges en altres idiomes. És molt comú utilitzar aquest recurs, sobretot a les pel·lícules, als vídeos, a pel·lícules d'animació, musicals i també en altres formats. Els orígens del doblatge? Doncs bé, a Europa el doblatge es va iniciar a finals del segle XX i a principis dels anys 30, utilitzant-lo com una mena de recurs fonamental per exercir el control de la informació i l'enfortiment de la identitat en un context polític i nacionalista. Als Estats Units, els seus inicis, el doblatge, va ser l'any 1928 amb la pel·lícula Devil and Deep. I a l'any 38 es va ensenyar al món la icònica pel·lícula animada Blancaneus i els set nans, doblada totalment en castellà. Tenim algunes curiositats del món del doblatge. Per exemple, en el doblatge, en altres idiomes, s'evita l'ús dels modismes per no confondre l'espectador i sempre es procura utilitzar un llenguatge neutral. També, per exemple, una curiositat, que a Espanya el doblatge és local, fet només per al mercat espanyol. En el mercat llatinoamericà es realitza un doblatge únic per part d'actors que provenen sobretot de Mèxic, de Colòmbia, d'Argentina, sobretot entre els països principals. I com a curiositat també que a la indústria del doblatge és comú en la participació dels star talents, anomenats així. Són artistes o personatges del mitjà artístic que no són especialistes en doblatge però que a vegades són utilitzats com una mena d'estratègia de màrqueting per publicitar o donar a conèixer una producció audiovisual. I si us interessa formar part d'aquest món, aquest màgic i fascinant món del doblatge, heu de tenir en compte alguns consells. Per exemple, estar capacitats mitjançant cursos de formació. També fomentar hàbits saludables que millorin la qualitat de la veu. També concentrar-nos emocionalment amb el personatge que volem interpretar o, per exemple, desenvolupar la capacitat d'improvisació i d'adaptació al guió. Les principals productores de doblatge que hi ha són Disney, Warner Bros., Fox i Hanna Barbera Productions. Parlem de l'altre dia mundial que hem comentat, que era el dia mundial contra el treball infantil, un dia que es celebra des de l'any 2002 i qui ho proclama és la OIT, l'Organització Internacional del Treball, amb l'objectiu de denunciar l'explotació infantil que es du a terme en molts països del món on s'obliga a infants a treballar, negant-los tot el dret a l'educació, a la salut i a una vida plena que permeti el seu desenvolupament i també el seu benestar integral. Per què es celebra aquest dia? Doncs bé, el 2015 els dirigents mundials van adaptant aquests objectius de desenvolupament sostenible als ODS del 2030 un renovat compromís per acabar amb aquest treball infantil i sobretot en aquesta meta anomenada la meta 8.7 es fa una crida a la comunitat internacional per adoptar mesures immediates i eficaces per acabar definitivament amb aquest treball forçós i posar fi a les formes contemporànies d'esclavitud i al tractament d'ésses humans i assegurar la prohibició i eliminació de les pitjors formes de treball infantil, inclòs el reclutament i l'utilització, per exemple, de nens soldats. El treball infantil, que és un dels principals objectius d'erradicació de l'OIT, l'Organització Internacional del Treball, que es va fundar l'any 1919, doncs és precisament això, volia aquest treball infantil adoptant i supervisant els estàndards laborals d'edat mínima, que s'hauria de coincidir amb l'edat en què acaba l'obligatorietat d'anar a l'escola. El treball infantil, prohibit en el dret internacional, comprèn tres categories. La primera són les formes pitjors del treball infantil, l'esclavitud, l'atracte de persones, no sé, per exemple, el reclutament forçós d'infants per utilitzar-los en conflictes armats, la prostitució, la pornografia, també una altra categoria que hi ha del treball infantil, són els treballs realitzats per infants que no arriben a l'edat mínima especificada per aquest tipus de feina. I una altra categoria seria el treball que posa en perill el benestar físic, mental o moral també de l'infant, ja sigui per la seva pròpia naturalesa o per les condicions en les que es realitza, anomenat el treball perillós. I a 15 minuts de Tocar les 7 en punt, deixem ara un tema musical de Gertrudis, Macaco i David Ros, un tema que es diu M'agrada. Posem aquí a Ràdio d'Esvern, eh? 1, 2, 3... M'agrada quan m'agrades tant Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! Yeah! I like, I like, m'agrades tant I like so much com m'agrades I like so much com m'agrades Jugo amb tu al teu costat El futur sempre és un passat I ploro I quan no hi ets t'enyoro T'enyoro M'agrada parlar i quan s'entro jo i la manta Quan la mires i m'abraces a cara de santa M'agrada quan tomes, m'agrada quan em plantes M'agrada com m'agrada i com m'encantes M'agrada tant quan I like, I like M'agrada quan m'agrades tant I like so much M'agrada tant quan I like, I like M'agrada quan m'agrades tant M'agrada tant quan M'agrada quan m'agrades tant M'agrada tant quan M'agrada quan m'agrades tant M'agraden les teves ombres, les teves llums, la teva veu sense l'autotune. A sobre teu quan estàs al damunt, quan vas a poc a poc, quan m'acceleres, amb tu sempre cap amunt. M'agrada tant quan, m'agrada quan m'agrada estar a l'excompte. M'agrada tant quan, m'agrada quan m'agrada estar. M'agrada tant quan, m'agrada tant quan, m'agrada tant quan, m'agrada tant. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya En a Perpinyà l'any 1976 es va fer la presentació del Congrés de Cultura Catalana. Va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 75 i 77. També, tal dia com avui, de l'any 1987, ETA va perpetrar a Tarragona l'atemptat d'Empetrol. Va ser un atemptat sense víctimes mortals que es va perpetrar la matinada del 12 de juny de l'any 87, com hem dit, contra la refineria que l'empresa Empetrol tenia ubicada al Morill. A Tarragona es van produir dues explosions simultànies com a resultat de dues bombes col·locades al llarg d'un feix. I ara passem, això sí, a fets històrics, esdeveniments, però a la resta del món, més enllà dels països catalans. Doncs que sapigueu que, tal dia com avui, un 12 de juny de l'any 1942, Anna Frank va rebre un diari pel seu 13è aniversari, eh?, tal dia com avui. També, tal dia com avui, es va estrenar Cleopatra l'any 1963 al Rivoli Theatre, a Nova York. En aquell moment la va protagonitzar l'obra Elisabeth Tyler, Rex Harrison i Richard Burton. També tal dia com avui, a Sud-àfrica, l'any 64, Nelson Mandela va ser sentenciat a cadena per pètua per terrorisme. A l'any 82, un 12 de juny, a Nova York, a Central Park, s'hi van manifestar un milió de persones contra les armes nuclears. Hi van participar, entre altres, Jackson Brown, James Taylor, Bruce Springsteen i Linda Ronstadt. També, que sapigueu que, tal dia com avui, de l'any 91, la ciutat russa de Leningrad va recuperar el seu antic nom de St. Petersburg. També Boris Yelstin va ser elegit president de Rússia, tal dia com avui, de l'any 1991. I, el 2014, a Brasil, un 12 de juny, va iniciar-se la Copa del Món de Futbol, de l'any 2014. Passem ja als aniversaris, eh? Persones que celebren avui, que fan anys. És el cas de Tatiana Sisquella. Ella va néixer justament el 1978 i va morir l'any 2014. Ens va deixar massa aviat la periodista catalana, Tatiana Sisquella. Doncs això, va néixer a l'Hospitalet, com hem dit, un 12 de juny del 78. També, tal dia com avui, va néixer el metge químic i bioquímic, Fritz Albert Liebman. Va néixer a Prussi, el 1899. Tal dia com avui, de l'any 29, 1929, a la República de Weimar, naixia Anna Frank, autora del diari d'Anna Frank. I acabarem comentant l'aniversari de Mario Casas, l'actor gallec, que protagonitza tantes pel·lícules i també sèries, sobretot, de caire més juvenil. Mario Casas va néixer a La Coruña, a Galícia, l'any 1986. I parlem de les necrològiques, persones que van morir tal dia com avui. Doncs que sapigueu que la font que consultem i d'altres ja inclouen les seves fonts de notícies, com que l'any 2023 del 12 de juny, com a persones famoses o reconegudes públicament, per exemple, és el cas de Silvio Berlusconi, ja el posen com a personatge històric i mort, com a efemèrida, d'avui a mort a Milà, empresari i polític italià, així titulant. Silvio Berlusconi, que va néixer l'any 1936. I ens diuen que serem una més a la família, ens va passar concertorant. Olivia, quin moment tan bonic i estrany, Olivia, pensaven que es casaven. I ens diuen que serem una més a la família. Ràdio Nesbeth Avui, a les 9 del vespre, M de Música, Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana Treu la llengua Treu la llengua fora, al carrer És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones Queden pocs minuts per la seta en punt, pocs minuts per acomiadar-nos del programa d'avui La notícia que potser està en totes les portades ara mateix és la mort de Berlusconi L'exprimer ministre que va marcar la política italiana durant dècades Va ser ingressat el divendres passat amb 86 anys a l'Hospital de Sant Rafael de Milà Doncs sí, l'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi ha mort avui dilluns en aquest hospital on, com hem dit, havia ingressat ja uns dies abans a causa de la leucèmia que patia La mort del tres vegades mandatari d'Itàlia s'agella la fi d'una època després de més de cinc dècades en què el multimilionari Magnat ha estat protagonista deixant la seva petjada, no només en la política, també hem de dir en el món empresarial en la comunicació i també en l'esport Hem de dir també que Silvio Berlusconi ha estat protagonista d'uns quants fets escandalosos que d'alguna forma o altra l'han salpicat Ha viscut més de 30 anys amb diferents processos amb més d'un centenar d'advocats que han treballat per ell i també per les seves empreses Silvio Berlusconi, protagonista d'una guerra político-judicial Hem de dir més de 30 anys amb aquesta sola batalla perduda en la que la condemna del procés de Mediaset a 4 anys 3 d'ells indultat i el rest en presó preventiva per la que va patir la humiliació de la inhabilitació del Senat i la impossibilitat de presentar-se com a candidat a les eleccions per la llei Severino També ha tingut llarga sèrie d'absolucions sobre sentiments, prescripcions i a vegades obtingudes gràcies a lleis ad personam diuen els seus atractors en dos casos també per amnistia En fi, una vida bastant salpicada que diríem així per diferents aconteixements que el rodeixen fora de la política Nosaltres deixem el programa d'avui en aquest punt Tornarem demà dimarts a la mateixa hora per fer-vos companyia també aquí a la Rambla de 5 a 7 al programa de tardes de Ràdio d'Esvern Sintonitzeu el 98.1 FM a la Ràdio Municipal de Sant Just Podeu recuperar tots els continguts d'avui a ràdio d'Esvern.com o també en els podcasts que anem deixant a la web i a les xarxes socials també els comptes d'Instagram i de Twitter arroba la Rambla 981 o també arroba Ràdio d'Esvern les xarxes generals d'aquí de l'emissora Ara a les 7 en punt toca escoltar l'informatiu de notícies de la mà de la periodista Mariona Sales Vilanova també per estar al dia de tot el que passa aquí al poble i les notícies del municipi Res més, que acabeu de passar molt bona tarda de dilluns i tornem demà a la mateixa hora No ens falleu, que vagi bé! No ens falleu, que vagi bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé! Bé!