#403 - Oferta formativa del Centre de Formació de Persones Adults de Sant Just

Bona tarda Sant Just, passant 10 minutets a les 5 de la tarda d'avui dimarts 13 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 primer de tot farem l'espai de llibres amb l'Arnau Cònsol, propietari de la llibreria Sant Justenca, que el llibre té. Cada setmana ens fa la recomanació literària a ràdio d'Esvern. A més a més avui també ens parlarà ja del programa d'actes de la Universitat d'Estiu de la Llibreria. A continuació, trucarem en Joan Targarona, cuiner del restaurant Cuina Miraclea de Sant Just, amb qui cada setmana també fem l'espai de gastronomia i alimentació saludable. I tot seguit acabarem la primera hora parlant dels dies internacionals d'avui i de les efemèrides, que van passar, doncs, un 13 de juny, però de ja fa alguns anyets. Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10, després dels butlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista a la Lorena Salgado, que és la directora de l'Escola d'Adults de Sant Just, del Centre de Formació de Persones Adultes aquí del poble. Amb ella comentarem l'oferta formativa del Centre de Cara al curs 2023-2024. Acabarem el programa d'avui tornant a escoltar l'entrevista que vam fer la setmana passada a la nova companyia teatral La Cadira, que demà presenta la seva primera obra, Glengarri Glengos, al Casal de Joves. Escoltarem el que ens diuen algunes de les seves integrants de la companyia, i entre les quals hi ha la jove Sant Justenca d'Ina López. Doncs bé, tot això serà de seguida, eh? No marxeu, que comencem! Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya No adivino el parpadeo de las luces de a lo lejos, van marcando mi retorno. I amb en Carlos Gardel de Fons agafem les coses i anem a petar fins al carrer. Bona vista davant de la llibreria que el llibre té a parlar amb l'Arnau Consul. Hola, Arnau, bona tarda. Molt bona tarda, sí. Avui ens posem ben argentins. Sí. Un tango allò d'aquests que tothom poc o molt se sap de memòria i que només de sentir-lo tens ganes de fer un parell de toms, no? Sí, sí. Doncs d'entrada per parlar d'un llibre que esperàvem fa temps i del qual tenim notícies fresques per donar, quasi una exclusiva perquè encara no hem començat a fer promoció. Alguna cosa ha sortit a les xarxes, però poc. Bueno, un poquet. I és, bueno, d'entrada el llibre es diu Me verás caer. L'autora és Mariana Travacio i publica l'editorial Les Afueres. I per nosaltres és una faceta nova. Aquesta autora, Mariana Travacio, que hem recomanat moltíssim, que ens agrada molt, perquè fins ara començien com a novel·lista. Sí. Autora de dues novel·les extraordinàries que nosaltres definíem com a westerns, però que passa a l'Argentina, no? L'Argentina profunda que, evidentment, va viure un procés històric molt similar al dels Estats Units. També de lluita contra indis i de fer créixer terres i cultivar-les, no? Les dues novel·les es deien com si existies el perdón i quebrada. Dues novel·les que, a més a més, eren un mateix món, alguns personatges es repetien i que, en fi, nosaltres vam recomanar amb fervor. I aquí també el programa va recomanar Jo diria que una de les dues, sí. Com si existiera el perdón. Molt probablement. Sí. Clar, que és la primera que va sortir, que de sobte va ser com una sorpresa. A més a més, Mariana Travacio, l'any passat, aprofitant aquella mena de cicle argentí que va promoure el Consulat, va venir i va fer un parell de sessions a Barcelona. Doncs, atenció, perquè ara presenta M'he veràs caer, que són cinc contes. Sí. Són contes llargs, diguéssim que els llibres d'aquests de fora són un tamany petitet. Sí. Però en dius, ah, només n'hi caben cinc, dius, no, podrien ser contes curts, però són històries llargues, sempre protagonitzats per dones, d'alguna manera amb aquesta passió del tango. Podríem escoltar un tango darrere d'aquests contes, perquè tots són dones que estan a punt de trencar amb alguna vida passada a començar alguna cosa nova, no? Caram. Una que decideix que el seu marit ja és prou cràpula com per poder deixar-lo i se'n vol anar, i de l'altra una vídua que està arreglosa a casa fa temps perquè no s'anima a sortir, fins que finalment sí, rep una invitació per anar a la festa a una amiga, li fa molta mandra, però finalment ja anirà a conèixer algú i després passaran altres coses. Per tant, és aquest M'he veràs caer, amb un títol que podria ser el títol d'un tango, realment. Sí, una mica sí, eh? Malgrat tot m'estavellaré. Doncs és una faceta que aquí no li coneixíem, a Mariana Trebacio, ja havia publicat contes abans d'aquestes dues novel·les d'Argentina, però aquí ens havien arribat les dues novel·les. Ara ens arriba aquest últim llibre de contes, que és l'últim que ell ha escrit, també a Argentina, publicat l'any 22, allí a l'altra banda de l'oceà, i que arriba fa tot just dues setmanes aquí a Sant Just. i atenció amb la notícia que Mariana Trebacio serà a Sant Just. Serà a Sant Just? Serà a Sant Just. Per atenció a les atxes, pareu l'atenció, poseu-vos bé l'agenda el dia 21 de juny, o sigui el dia que celebrarem l'entrada a l'estiu, serà l'encarregada d'inaugurar la Universitat Sant Justenca d'estiu. Exactament. Havíem de posar la música de la sintonia de... De l'universitat, sí, sí, sí. L'himne universitari. Exactament. Aprofitem que som joves per intentar aprendre i les enectuts ja vindran. Bé, dir una cosa així, aquesta lletra que t'himne que ve del segle XVIII o ves de saber de quan, però que s'ha anat rejovenint i que, en fi, encara ara de tant en tant... Nosaltres algun any vam començar la sessió posant la música i mira, ja està bé que l'hagis triat. Sí, sí. Home, el 21 de juny comença l'estiu i comença la Universitat d'Estiu de Cajudatí també. Sí, normalment començàvem més tard. Sí. És cert que normalment la començàvem... En juliol. La primera setmana és juliol o com a molt l'última de juny, allò si s'esqueia segons quins dimecres o dijous ho triàvem fer i allargàvem tot el juliol. Aquest any, però, l'avancem, com que s'escau els dimecres, que és quan serà cada data, cada setmana, que el 21 és un dimecres, doncs, ideal, a més a més, ens havien ofert la Mariana Travaccio i dius, home, doncs, és magnífic que sigui ella que inauguri, tot i que, evidentment, tampoc no s'esperi ningú cap xerrada conferenciant i diguent, no, alumnes, estudieu molt, si només havia estat allò, bé, venir a parlar-nos del que és aquest... Bueno, aquesta ja... A presentar el seu llibre i... A presentar el seu llibre com a excusa i, sobretot, a intentar parlar de tota la seva carrera. La idea és intentar fer una xerrada en què tots els que ja coneixem, tots els que ja coneixen les seves obres anteriors, clar, aquest llibre de contes encara no l'hauran llegit, en pot dir alguna cosa, però una mica la sessió és paral·lela a la de la Bonnie Jo Campbell, no? D'alguna manera, sí, tenia un llibre nou que li havíem publicat, tot i que en aquell cas no era nou, també eren contes, però la gràcia és que ens vingués a parlar de Margot Crane, no? Allò va coincidir pràcticament amb l'equinoxi, va ser el 26 de març, no era ben bé al començar la primavera, feia dos dies, però van fer servir com a festa de primavera, doncs va, per celebrar l'estiu, tres mesos després, doncs una altra escriptora que crec que es podrien emparentar molt fàcilment, Boni Jo Campbell i Mariana Atrabacio, no només pel fet que siguin dones, sinó per escriure sobre dones, en circumstàncies, diguéssim, dures i potser, fins i tot en un món molt masculí, i jo, home, tinc ganes que la gent que ja, des d'aquí faig la crida, tothom que hi hagueu disfrutat amb com si decidís ser el perdó, no com quebrada, escolteu, veniu amb una bateria de preguntes, la idea és, ella no vindrà a fer un discurs, tot i que ben ben respondre a tantes preguntes com calgui, es tracta d'això, que no només ni faci jo, que no només ni faci la Núria, si és que la Núria s'anime a venir amb una bateria de preguntes, sinó que, bueno, tots vosaltres, no?, i establi un diàleg que, doncs això, ens acabi sent una bonica sessió inaugural d'aquesta universitat d'estiu que després tindrà quatre sessions més. I teniu ja, esteu planejant amb la Silvana una mica els diferents autors, autores que vindran els dimetres. No, no està, està ja tancat. Tancadíssim, eh? Avui o demà farem públic el cartell, però primer ho volíem dir a la ràdio. Clar. Notícia en exclusiva per la ràdio. Primícia. Primícia, absolutament, escup. I, doncs, sí, sí, diguéssim que seran un total de cinc sancions, dues de literàries, dues d'històriques i una de futurista, podríem dir. Ah, bueno. Sí, sí, perquè, de fet, les dues literàries, una ja la sabeu, Mariana Travaciu inaugura, Mariana Travaciu, sí. I amb Capicua, l'últim dia, el 19 de juliol, Dolors Udina, a qui acaben de donar el Premi Nacional de Cultura, també va ser saber abans, va saber després que nosaltres la contactéssim, per tant, fa molta il·lusió que ara vingui, vindrà a parlar de una de les seves últimes traducions publicades que és sobre Sinti Osic, una escriptora nova-yorquesa, comparada, diguéssim, que forma part d'aquest establisment jueu de Nova York i que ens explica les tradicions jueves de Nova York i que podria ser una banda, una mena de Woody Allen, i de l'altra, doncs, una cosa molt més tradicional, no? D'acord. Per tant, serà això, Nova York i jueus, per d'alguna manera, per acabar, en veu femenina, Dolors Udina, parlant d'aquesta escriptora d'origen hongarès o ucraïnès. I com heu contactat amb ella, com se us va acudir? Bé, en aquest cas va ser l'Abreu, que ens ha dit, escolta, hauríem de parlar d'aquell llibre, com ho podríem fer? Dic, home, doncs, això em quadra molt i si ve la Dolors Udina, en xoc, ens faci una mica de retrat d'aquest personatge sintiàusic, que potser a alguns oients noces li sonen, és d'aquests noms que sonen, se n'han adaptat d'alguns llibres a pel·lícules i tal, però tampoc no és un dels primers espaces, però en canvi és un nom molt important per entendre l'evolució de la literatura americana, aquesta literatura americana que en el fons està formada sobretot per gent que ve de fora, de tradicions molt diverses. Entremig, tindrem a dos professors universitaris, Àngel Casals, que ja havia vingut algun cop, que ens parlarà de l'ordre públic a Catalunya, des del sometent fins als Mossos d'Esquadra. Caram, tu! Una cosa allò de dir... Els Mossos policials, no? Sí, sí, de dir, bueno, la història, com ha anat evolucionant l'autodefensa, que és una cosa que el sometent és una cosa que és allò, el poble de sobte decideix armar-se perquè hi ha bàndoles per tot arreu, controlem-nos, no hi ha policia, fem-la nosaltres, fins a finalment aquest cos regulat que tenim ara. i vindrà el Ricardo Robledo, també ens fa molta il·lusió, a parlar de la reforma agrària que ha sigut sempre el gran subdependent d'Espanya i que en el fons és el causant i el detonant de la guerra civil a Espanya, no? I hi ha un intent de dir, bueno, va, canviem el model productiu, que no tots estiguin en mans de grands cacics i això el que farà serà provocar una rebel·lió dels, diguéssim, menys benpensants i de la gent amb més poder dient, no, no, no, escolta't, que res no canviï. Bueno, que res no canviï i entre moltes altres coses seran dels factors que acabarà fent detonar la guerra civil. Per tant, estem parlant dels temps de la república, dels temps en què es van intentar fer molts canvis i que, doncs, potser se'n van voler fer massa, potser no es van fer bé, potser no es va mesurar massa la força que encara tenia l'exèrcit, no? En Robledo és professor universitari, ell? Efectivament. Crec que és originari de Salamanca, ha estat professor a Madrid i ha estat professor també a l'Autònoma. L'Àngel Casals és professor a la Universitat de Barcelona, de medieval i moderna i, bueno, és algú a qui li devem entre altres coses, això ja ho explicarem més a flors, la creació de la Universitat d'Estiu. Va ser ell que fa set anys ens va dir, escolta, si vols a l'estiu jo puc venir amb uns quants col·legues i fem unes xerrades que després anirem a Prada. La Universitat d'Estiu de Prada? Sí, sí. Si vols la fem abans de Sant Just, el títol ve d'aquí. Per tant, em fa molta gràcia que torni l'Àngel Casals. Com em fa molta gràcia que vingui a aquesta cinquena conferència que he dit futurista, què és això? Clar, vindrà el Josep Maria Ganyet. D'acord. Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic que ens vindrà a parlar sobre la intel·ligència artificial i la democràcia. Com interactuem una cosa amb l'altra. Té un llibre que ha sortit fa poc que es diu La democràcia al núvol. Sí. I, bueno, Josep Maria Ganyet és creador de 25.000 plataformes, de webs, de... Vaja, és un crac en el tema, crec que és col·laborador de Catalunya Ràdio, també de Sapiens. Diguéssim, és de les persones a casa nostra que més sap d'això del que és l'úmul, la intel·ligència artificial, les noves tecnologies. La intel·ligència artificial, ara... I, bueno, això com ens ha d'afectar el futur. De fet, el Col·legi de Periodistes de Catalunya dedica també la universitat d'estiu d'aquest any. No sé si cada any ho acostumen a fer sobre algun tema, no? Però aquest any dedica en les sessions a relacionar temes del periodisme totes les sessions amb la intel·ligència artificial. Doncs no m'estanyaria gens, no ho sabia, però no m'estanyaria gens que si repassem el problema, el Ganyet hi sigui, perquè probablement és una de les persones amb qui primer s'ha tacut que podries contactar si vols una xerrada sobre aquest tema, no? I, Arnau, acabarem comentant perquè demà, dia 14, el dimecres, hi ha un acte, no sé si fas tu, de moderador. Efectivament, monart fa aquest any, aquest sigle que és monficció, doncs, just va coincidir que una de les autores, una de les pintores que exposa en aquest monficció és mort. Imen Cotter, em sembla. Ah, exactament. és molt amiga d'una escriptora, Sonia Hernández, que té tres o quatre novel·les publicades a Cantilado, una de les quals va tenir bastant èxit, que és a dir, l'Hospit Simboni, i que els van semblar que els hi podrien fer un diàleg. I vaig pensar, doncs, magnífic, escolta, res a dir, jo sí que ara les presento totes les dues i que parlin ells, realment, que és el que és important. Un debat entre les dues. I, per tant, sí, efectivament, no només això, això serà dimecres 14, sinó que dissabte 17, abans d'empalmar amb la Universitat d'Estiu, tanquem la nostra campanya poètica. El vermut poètic. L'últim vermut poètic amb la Montse Aldrofeu, que ha fet un llibre preciós sobre la pèrdua del pare. A molts us pot sonar, si no el seu nom, sí alguna de les seves obres. Ella, a banda de poeta, és pintora i, vaja, jo crec que cada setmana hi ha algú que passa per la llibreria i em diu que bonic aquest quadre, el més petit dels que hi ha penjats, que està fet sobre una caixa de fusta, de llistons, i hi ha una cara que et mira feta amb una tècnica com decolage d'una noia pel roja. És curiós perquè hi ha quadres molt grans a tota la llibreria i aquest, el més petit, jo crec que és dels que més crida l'atenció perquè realment sembla que et miri i molta gent diu d'on l'heu tret, aquest quadre. Doncs aquest quadre és obra de Montseldrofeu que serà qui tanqui aquesta campanya poètica que nosaltres ens pensàvem que, imagina't, que allargaríem molt més que la campanya política i, no?, perquè la campanya política ha empalmat un amb l'altre i això durarà fins tard. Però, bueno, el que sí que fem nosaltres és empalmar campanya poètica amb Universitat d'Estiu. Així que qui vulgui el programa sencer de la UGE, de la Universitat d'Estiu, que estigui tenint a les xarxes o que vingui dissabte que la repartirem amb paper. Molt bé, fantàstic. Doncs, mira, més al·licients, eh?, per també estes avantatges i sabentades del que aneu fent aquest llibre té. Arnau, ha estat un plaer. Trobarem el llibre que ens has presentat avui també. Me verás caer de Mariana Travaccio. Cinc contes realment extraordinaris. Dones en moments de punt de canviar alguna cosa i que no sempre surt bé. Molt bé. Doncs, que acabis de passar bona tarda i ens tornem a trobar a la propera sessió, Arnau. Així sigui. Adeu. Vinga, va, i ara després de fer la sessió amb el nostre llibre té de confiança, l'Arnau Consul. Escoltarem un dels temes que ens va presentar la nostra periodista especialitzada en temes musicals, l'Andrea Esmerats. La setmana passada va venir a fer secció de novetats. Ens va presentar un dels nous temes del nou àlbum del cantant català Nil Moliner. Deixem, doncs, ara el seu tema que ens va presentar l'Andrea, que es diu Mezcleito. I no marxeu, que després seguirem amb l'espai gastronòmic del restaurant Cuina Miracle de Sant Just amb en Joan Targarona. de renacer de las cenizas Algo que ya estaba muerto ¿Qué haces esta noche? Hacemos una fiesta en casa Si quieres tú llevas el hielo Y lo rompemos luego ¿Sí? Soy yo Sube Sube Dame Solo dos copitos pa' olvidarme Con un mezcalito ya me vale Dejaré las puertas bien abiertas Para que me salgue Dame Una oportunidad A ver si sale Y nos vamos todas para el baile Que fuera la gente nos espera Pa' liarla a lo grande Dame Solo dos copitos pa' olvidarme Con un mezcalito ya me vale Dejaré las puertas bien abiertas Para que me salves Dame Una oportunidad A ver si sale Y nos vamos todas para el baile Que fuera la gente nos espera Pa' liarla a lo grande Dime ¿Cuántas indirectas valen? He intentado tres y no me salen Dime ¿Cuándo va a empezar lo nuestro? Y me aprendo cada movimiento Dime ¿Por qué vienes a fijarte? Ahora que ya nada es como antes Dime que somos ese veneno Que por mucho que pase el tiempo Va sonando placa y pez Que suban los vecinos a bailar el frío Rompiéndonos el hielo Y tú y yo subiendo pa'l cielo Dame Dame Solo dos copitas pa' olvidarme Con un mezcalito ya me vale Dejaré las puertas bien abiertas Para que me salves Dame Una oportunidad A ver si sale Y nos vamos todas para el baile Que fuera la gente nos espera Pa' liarla a lo grande Dame Solo dos copitas pa' olvidarme Con un mezcalito ya me vale Dejaré las puertas bien abiertas Para que me salves Dame Una oportunidad A ver si sale Y nos vamos todas para el baile Que fuera La gente nos espera Pa' liarla a lo grande Sí Ahora que me salves Sí Solo dos caritos Cantando Let it be Sonando Black and Miss Toda la noche Sin éxtasis El rey Lleves del cielo Hasta el maris Vamos de mal No estar aquí Pasando Los ángulos Eso sí Estoy al mundo Para mí Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Aquest dimarts A les 10 del vespre La música coral És la més de mil anys d'història Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns Va, que agafem les coses i marxem fins davant del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Jus i saludem el seu propietari, en Joan Targarona, que el tenim ja al telèfon. Hola, Joan, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Què tal? Bé, molt bé. Amb ganes d'escoltar cosetes sobre el món gastronòmic i de la cuina. Molt bé. Doncs mira, aquest cap de setmana hem estat molt enfeinats perquè s'ha fet un esdeveniment a Barcelona, com altres anys, que és el Tast a la Rambla, que és un grup de restaurants que se'ls munta un stand o un espai on ells dissenyen, fan una tapa, fan un platillo i aleshores el venen. I és una bona oportunitat perquè moltes persones puguem anar allà i puguem provar aquests plats de restaurants també una mica especials, com el Carles Gaig, els Dos Padillos, etcètera. N'hi ha molts. Són restaurants de Barcelona, no? Per això? Sí, bé, són restaurants d'arreu, d'arreu de Catalunya. Ah, d'acord. Pensa que venen restaurants de fora també, eh? Vull dir, però nosaltres, i per què dic que hem estat tan enfeinats? Perquè a nosaltres ens contracten per fer el menjat a l'organització de l'esdeveniment. D'acord. Persones, entre gent jove que està fent un estatge de pràctiques i que ajuda els restauradors que estan allà a elaborar les seves tapes, com, diguéssim, a la gent que fa possible l'esdeveniment, els muntadors dels estants, els que estan allà controlant, els de seguretat, etcètera. I dius que són per unes 80 persones, no? Un càtering per una... Exacte. Aleshores, això, doncs, ha durat quatre dies, dijous, divendres i setembre i diumenge. Sí. Ha tingut molt èxit perquè aquest any, doncs, ho han muntat a la mateixa plaça Catalunya, al mateix centre de la plaça Catalunya. Sí. Que normalment es fa a la part de baix de la Rambla, tocant a Colón, però com aquest any, doncs, estan en obres, sí, vam decidir ubicar-ho, doncs, a la plaça Catalunya i, bueno... I fer-ho allà. Encara no tinc masses referències o masses dades de com els hi ha anat, però jo crec que els hi ha anat força bé perquè la plaça Catalunya... Home, és un lloc molt cèntric. És un referent. Sí. És un referent de visita segura de qualsevol persona que ve a Barcelona, no? Per tant... Que s'ocupava tota la plaça? Tota la... Exacte, tota la plaça Catalunya. I, aleshores, nosaltres, doncs, què els hi hem fet? Doncs els hi hem fet... càtering de menjar... Sí. Per aquestes 80 persones, tant pel dijous, pel dimendres, pel dissabte i pel dimensi. Què estàveu, amb una carpa, Joan, o com ho teniu organitzat? No, no, nosaltres els hi fem... No, no, nosaltres els hi fem el càtering aquí al restaurant i els hi portem cada dia. Ah, val. Tot racionat i calent. D'acord? O sigui, nosaltres el que fem és el càtering per a l'organització de l'esdeveniment. Després, allà, doncs, els restaurants que participen, doncs, participen i fan les seves tapetes i fan les seves coses. El que passa és que l'organització, tot i que van menjant també tapes d'aquí i d'allà, no, diguéssim, no seria el més adient, doncs, per... No. Per menjar bé i per atipar-se. Clar. Per tant... Què els heu preparat, vosaltres, aquests dies? Què els hi han anat portant? Doncs, mira, bàsicament és el que ells em demanen, però em demanen plats com macarrons, pollastre rebussat, pollastre arrostit, mongetes amb botifarra, mandonguilles amb arròs, etcètera. O sigui, plats més contundents i que alimenten una mica més. Bé. Sí que és veritat, també, que d'aquestes 80 persones hem de tenir en compte que, doncs, hi ha persones que són alèrgiques o intolerants a algun aliment. Clar. Perquè portàveu tot el mateix per tothom o potser hi havien o havíeu d'especificar... Hem d'especificar aquelles persones, doncs, que tenen alguna problemàtica amb algun ingredient o amb algun aliment. Clar. Per exemple, i enllaça una miqueta amb el tema que també em feia gràcia parlar avui, que són de les alèrgies alimentàries, o sigui, els aliments que són alèrgics alimentaris, i que ens poden causar algun problema. Per exemple, doncs, el gluten, o les persones que no poden vendre cap tipus de blat ni farina, etcètera. Clar, que són intolerants al gluten, sí, sí. Exacte, però la llet, per exemple, el peix i marisc, els fruits secs, etcètera. Ostres, ho havíeu de tenir tot calculat, eh? Perquè, clar, un o altre... Clar, el que té... O sigui, les persones que tenen algun problema, doncs, generalment, també, doncs, ja ho saben i ja ho comuniquen de seguida. I també és veritat que tenir una alèrgia alimentària no té per què ser una alèrgia que a tu t'aparegui quan tens 5 anys o 6, ni que t'aparegui quan tens 25 o quan tens 40, també et pot aparèixer. O sigui, pot aparèixer una alèrgia alimentària en qualsevol moment. Sí, sí. No necessàriament t'ha de començar de petit o de més gran, però pot començar en qualsevol moment, d'acord? O sigui, sempre hem d'estar alerta. Hem d'estar alerta. I normalment, les persones que tenen alguna problemàtica, ja ho fan, ja ho posen en coneixement, o ho diuen, o quan demanen un plat en un restaurant, doncs ja també pregunten, escolta, aquest plat porta això o aquest plat porta l'altre, no? Sí, sí, s'ha de fer així, sí. Aleshores, per a aquestes persones, doncs sí que tenien molta cura de fer-los uns plats especials amb el seu nom, etcètera. Això també és important, no? Home, i és un detall, no?, també per a vostre que pugueu fer aquestes especificitats, no? No, no, sí, sí. A més a més també, o sigui, només el fet que ens contractin per fer aquest càtering, per a nosaltres ja és un honor, d'acord? Perquè tinguem en compte que ells ho podrien demanar a qualsevol restaurant que participen, i ho volen externalitzar. A vosaltres se us duplica la feina cuina miracle, però vaja, també ja va bé tenir feina, no? Però ja va bé. Clar, exacte, vull dir, el negoci és el negoci. Estem parlant de les al·lèrgies, però no descartem, per exemple, també, aquells aliments que la gent decideix no menjar per motius, els X, per motiu X, els que siguin, però que potser també, doncs, per la religió, com per la religió musulmana, que no volen menjar porc o que no poden menjar porc, no? D'acord. Per tant, diguem-ne que aquesta problemàtica, potser d'aquestes 11 o 12 persones que hi havia que tenien problemàtiques, doncs, la de no menjar porc era potser la més extesa o la més abundant, diguem-ne, no? O sigui, aquelles persones, que pels motius que siguin, ja siguin religiosos o de cultura, etc., doncs, no volen menjar un determinat aliment, d'acord? Això també pot passar, pot succeir. Per tant, clar, doncs, per aquestes persones, si el dia que, per exemple, jo faig mandonguilles amb arròs, evidentment no poden menjar aquestes mandonguilles perquè porten una barresa de vedella, porc i pollastre. Clar, llavors, per exemple, l'alternativa que vau fer, quina era? Doncs, els hi vaig fer un rodó de vedella rostit amb una salseta de bolets i aleshores ja està. Sí que és veritat, també, que també cal dir, no?, que nosaltres podríem pensar, doncs, mira, doncs, els hi fem unes mandonguilles que només siguin de vedella i pollastre. Sí. Podríem pensar això i fer-los aquestes mandonguilles. Clar. Saps què passa sovint? Sovint aquestes persones no se'n refien de que realment aquest tothom només porti pollastre i vedella. Clar. Per tant, els hi has de canviar l'aliment i que es vegi clarament el que és i el que s'estan menjant. Perquè si no, per norma general, si no s'ho fan ells, no se'n refien. Clar. Per tant, sí que és veritat que has de fer alguna cosa que sigui molt visual, que quedi clar que no és el producte que ells no poden menjar. Clar, ostres, això és important, eh?, també. Això és important. Sí. Mira, doncs, parlant sobretot dels aliments que ens poden causar alguna al·lèrgia, doncs hi ha identificats al voltant d'uns 170, més o menys, però són 8 els que són els responsables del 90% de les al·lèrgies alimentàries. D'acord? D'acord. Aquests 8 aliments que són responsables del 90% de les al·lèrgies són els cacahuets, molts fruits secs, molts fruits secs, les nous, amella o avellana... Sí, normalment s'especifica, eh?, amb el tema dels fruits secs hi ha molts restaurants i ja t'especificen què portes i nous... Sí, sí. Després, la llet, els ous, el peix i el marisc, la soja i el blat. O sigui, aquests serien els 8 aliments, que no ets fruit secs en general, la llet, els ous, el peix, marisc, soja i blat, serien, diguéssim, els més freqüents o els més habituals que provoquen les al·lèrgies, val? I, després, l'al·lèrgia alimentària també afecta les persones d'una manera diferent i també en proporció de la quantitat d'aquest aliment que es menja. Imagina. Aleshores, les persones que reaccionen d'una manera, diguem-ne, molt violenta, que els surt una reacció que, doncs, que inclús poden ofegar-se i poden no respirar, generalment també... Realment poden agafar tacs o... Exacte, normalment porten alguna medicació per poder-se aprendre i que no els hi vagi a més, val? Però, bé, el més important, sobretot, sempre, sempre, que si tens alguna problemàtica amb algun dels aliments, sempre, a qualsevol restaurant, a qualsevol lloc, has de preguntar quins ingredients porta aquell plat. Clar, perquè a vegades, potser, per exemple, hi ha aliments que es veu més clar, o plats que es veu més clar, no?, si aquell aliment està o no, però d'altres, per exemple, com l'ou, que és una mica... que a vegades s'utilitza per fer arrebussats o per fer un tipus de plat que potser no som del tot conscients que allò pugui portar ou o no, que en llocs ho posen i en altres llocs no. Per tant, sí, és millor sempre que ja. Exacte. Tot això és molt... Això és molt important, sobretot, sempre, i si ho saps, doncs, de seguida, doncs, avisa del problema que tens. O sigui, això és fonamental, d'acord? D'acord. Dir-vos, o sigui, es fa bé un llistat, sobretot, a més a més, d'aquests vuit aliments que hem parlat. Sí. N'hi ha d'altres, com, per exemple, l'api, la mostassa, el sèsam, tots els peixos que portin closca, no?, cluïses, musclos, o inclús els calamars, també. També. I després, també, algunes fruites, per exemple, nosaltres teníem, doncs, una persona, doncs, que era al·lèrgica al kiwi, d'acord? D'acord. Però la pinya també pot crear alguna al·lèrgia, les maduixes, el préssec, la pell, sí, sobretot, eh? La pell, hi ha gent que tampoc no li agrada, la can vermella, algunes verdures, d'acord, com el tomàquet, per exemple, també. I inclús algunes espècies o llegums, o llegums, eh? Algunes espècies com el comí, el coriandre, cigrons, pèsols, etcètera, no? Sí que és veritat, i ja per acabar, no?, que és molt important, tant que en els productes envasats hi consti d'alguna manera un etiquetatge on s'especifiqui quins ingredients porta aquell producte, o com a mínim ha de portar un etiquetatge, doncs, que identifiqui aquest producte, o que pot tenir traces d'algun producte, ja sigui per una contaminació creuada o no, però que especifici d'alguna manera, sobretot, aquests vuit aliments que hem, com ha anomenat a l'inici, doncs, que són els que ha provocat el 90% de les al·lèrgies. I, de fet, ja també, de cara als restaurants, on altres estan, com Cuida Miracle, com qualsevol altre restaurant, doncs, hem de tenir una carta on s'especifiquin els productes al·lèrgics que pot portar cada aliment dels cafars, o, si més no, posar una indicació que, si ets al·lèrgic o intolerant a algun aliment, sisplau, que ens ho facis saber, que ens ho diguis, perquè d'aquesta manera, doncs, podrem ajudar-te i recomanar-te el millor plat que tu pots menjar. Per exemple, o sigui, les mandonguilles que nosaltres fem porten una mica de pa incorporada dintre de la mandonguilla i tu, inicialment, podries no tenir-ho en compte, això, no? Al final, tu penses que la mandonguilla només és una boleta de carn i ja està. Però és una boleta de carn que porta ou, que porta una mica de pa esmicolat, doncs, per donar-li certa consistència. Sí. Bueno, que porta més ingredients, sí, sí. Exacte, que no només és la carn i ja està. I, per tant, en aquest sentit, doncs, sempre, sempre, sempre, el millor de tot, doncs, és preguntar i que t'informin. Perquè, Joana, vosaltres, quan us demanaven els plats, vosaltres portàveu directament una proposta de plats que vosaltres creieu que podia anar bé o ells tenien l'opció d'escollir dins de la carta? Com ho fèieu, això, dia a dia? No, perquè, mira, com ho hem fet diferents anys, aquesta proposta, ells ja em diuen una miqueta, doncs, el que volen, el que ells els ve de gust, i per tothom igual, no és que les 80 persones, 10 o em demanen una cosa, 5 o una altra, 15 o una altra cosa. Tothom el mateix. No, no, no, tothom el mateix, després d'aquestes variables, doncs, d'aquestes persones que tenen alguna problemàtica, però com ja ho hem fet altres anys, doncs, ells ja, moltes vegades ja em demanen sempre una miqueta... Variant. Variant. Amb la línia del que hem demanat altres anys, val? Val. Sí que és veritat que algun any, doncs, em poden dir, escolta, doncs, fes-me alguna proposta d'algun tipus d'amanida, o amanida de pasta, o alguna cosa, o amanida de patata, que alguna vegada també m'han demanat. Sí. Sempre, de vegades hi ha algunes variacions en què em demanen, però ells ja em demanen coses molt establertes que ja han funcionat altres anys, i, per tant, en aquest sentit, nosaltres també tenim la tranquil·litat que ja ho hem fet, que sabem com ho hem de fer, que sabem com ho hem de racionar i com ho hem de gestionar. Després, a veure, sempre demanant uns productes que siguin assequibles econòmicament. És a dir, és molt diferent que jo et demani macarrons amb dues salses, per exemple, salsa carbonara o salsa de verdures amb tomàquet, que et demani fricandó, m'entens? El fricandó és molt més car, és molt més elaborat, i, per tant... Tot puja més a preu, sí. Inclús, inclús, potser, no seria, potser, prou valorat per segons quines persones. Per tant, saps que els macarrons és molt més, diguem-ne... Universal. Universal, i segur que agradarà a tothom, val, i a sobre si el fas amb dues salses diferents que pots triar quina vols posar-te, doncs encara més, d'acord? Si estàs, diguéssim, a més a més que estàs posant un producte que és econòmic, o relativament econòmic, diguem-ne, a sobre estàs donant la possibilitat que poden així prendre una mica el que vulguin. Sí, exactament. Molt bé. Doncs, Joan, si et sembla, deixem la secció en aquest punt i tornem ja a la propera setmana, d'acord? Perfecte, molt bé. Molt bé, doncs que vagi bé. Bona tarda. Adeu, adeu. Adeu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Vinga, va, i ara deixem un tema musical, un d'Ed Sheeran, que es diu Ace Close. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum publicat. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum. Aquest és un dels temes del seu últim àlbum. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Música De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant, smooth jazz club, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smoove jazz club, t'hi esperem. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Va, i aquests minuts que ens queden abans que toquin les 6 en punt. Comentarem una mica les efemèrides, fets històrics, naixements, morts que van haver-hi tal dia com avui un 13 de juny, però de fa alguns anyets. Pel que fa a les efemèrides tenim un parell destacades. Resulta que el 13 de juny de l'any 2004 a la Unió Europea es van celebrar eleccions al Parlament Europeu. I uns anyets més tard, justament el 2010, també un 13 de juny, Sandro, Rossell i Feliu van guanyar les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona. I ara passem a naixements. Persones que van néixer tal dia com avui és el cas de Josep Mestres i Cabanes, pintor i escenògraf català, que va néixer a Manresa el 1898. Avui també fa anys Montserrat Roig, escriptora catalana, que va néixer a Barcelona el 1946. També Adrià Puntí, músic i artista multidisciplinari català, que va néixer a Girona l'any 63. També Juan Carlos Navarro, jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, que va néixer a Sant Feliu de Llobregat l'any 1980. Si sortim una mica del panorama català i dels països catalans a la resta del món, també tenim alguns aniversaris destacats, com per exemple l'actor britànic Ian Hunter, que va néixer a Ciutat del Cap l'any 1900. Avui també faria anys John Forbes Nash, que va néixer als Estats Units l'any 1928. John Forbes Nash, matemàtic nord-americà i Premi Nobel d'Economia el 94. Avui també fa anys Ban Ki-moon, el vuitè secretari general de la ONU, va néixer a Corea del Sud l'any 1944. També fa anys Alaska, cantant i compositora, va néixer a la ciutat de Mèxic l'any 1963, una gran figura representativa de la mòvida madrilenya a Alaska. Avui també fa anys Cristina de Bourbon, que va néixer l'any 65 a Madrid. El 1986 a Califòrnia van néixer les famoses bessones Mary Kate i Ashley Olsen, actrius i també ara empresàries. I també hem de dir que l'any 1995, a Saragossa, va néixer la MAPI, Maria Pilar León Febriand, jugadora de futbol de la primera divisió espanyola. Juga com a figura de defensa. I parlant d'aniversaris, també hem de comentar un parell de necrològiques, persones que ens van deixar tal dia com avui, un 13 de juny. És el cas de l'artista i periodista català Santiago Rossinyol, que va morir a Aranjuez, un 13 de juny de l'any 1931. I també el cas d'Oriol Hivern Ibáñez, que va ser el productor audiovisual català fundador de Cromosoma, la productora de les Tres Bessones. Oriol Hivern Ibáñez va morir el 2012. Va, parlem ara dels dies internacionals i dies mundials que tenim avui, i que sapigueu que és el Dia Internacional de la Sensibilització sobre l'Albinisme, una data que va proclamar la ONU, l'Organització de les Nacions Unides, des de l'any 2015, amb l'objectiu de crear consciència mundial i evitar el maltracte i la discriminació cap a totes les persones albines. Amb aquesta celebració es pretén acabar amb l'estigma i també falses creences sobre aquesta condició on la superstició i el fanatisme no tenen cabuda. Com hem dit, aquesta efemèrida va ser aprovada mitjançant una resolució de la ONU l'any 2014 i, per tant, es va celebrar el dia per primera vegada l'any 2015. L'albinisme, per qui ho sapigueu, és un trastorn o una condició hereditària que causa l'absència de la producció de melanina a l'organisme. Aquesta substància és la que determina la pigmentació o el color de la pell, també del cabell i dels ulls en tots els éssers humans. Per aquesta raó també hem de dir que les persones albines són molt sensibles, per exemple, als ratx del sol, cosa que els pot provocar, ocasionar greus danys a la pell o a la visió i s'han de protegir sobretot per evitar danys més greus en la seva salut. També són persones més propenses, òbviament, a patir un càncer de pell. Després també comentem l'altre dia que tenim avui, que és el Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, un dia que proclama la Unió Europea. Càncer de pell, una de les malalties més fàcilment detectables, també, gràcies als avenços a la salut, i que poden evitar-se, per tant, prenent unes quantes precaucions bàsiques. Degut a que els seus signes poden veure's també de forma molt precoç, es pot detectar en una fase molt primerenca. El principal factor de risc, per això hem de dir, que és l'exposició al raig, o també al raig del sol. Per prevenir aquest tipus de càncer, es recomana no prendre el sol, sobretot a les hores punta, entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda, a l'estiu. I no estar, doncs bé, sol del sol durant llargs períodes de temps, i protegir-se amb cremes solars del factor de protecció, fer servir ulleres de sol, sombrilles i roba per protegir-se també del sol, beure aigua amb freqüència i també hidratar la pell, o moderar i, sobretot, evitar les sessions al solarium i acudir als dermatòlegs, dermatòlogues, davant de qualsevol signe d'alerta. Ja volia ser que si t'aprop jo tinc cel, si t'amolava cap a l'envellem, just la batxeta ben pagats. Em provocava amb la mirada, quan parlava jo notava i feia veure que no m'adonava, seva cintura ben pegat, quan ballava en la notava i feia veure que no m'importava, l'anossego, cego, em descontrola amb el seu pas i m'arrossego, cego, solta els seus peus, els seus compars i em desespero, pero la fantasia no és ficció, ja no em despego, pego, ai si t'hi pego. Vamo a ver la bacheteta catalana, figa, fia, va, dicelo que el títi, deite, deite, sempre para la compañia. Reciente arriba la invitació para la calçuta. Figa, fia, fia, fia, fia, fia. Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria, el que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudio i treballo alhora. Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat. EFAPRO, aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. La pluja segueix caient i amb ella també venen els problemes de circulació, entre d'altres. A aquesta hora, què està passant aquí, a l'equip viari, Salia Quintana? Bé, doncs, ha deixat molts problemes per circular, sobretot a les vies que travessen la població de Terrassa. Encara hi ha cues a la Nacional 150 de Terrassa, al tram urbà, la comarca al 243C, de Rubí fins a arribar a Terrassa i a tot el que és els carrers que travessen la població amb bassals d'aigua. Ha afegit que es mantenen tallades la C-59 a Sant Feliu de Codinàs per inundació i també la Nacional 260 d'Olot a la Vall de Vianya. Hi ha tallada la carretera BP-1103 entre el grup I-Monistrol de Montserrat per despreniments i la BB-30-03 a Sant Mateu de Bages també per despreniments. I a la resta de la xarxa viària destaquem els 4 quilòmetres a la C-60 Argentona, a Santit Mataró, també del tot aturada, la C-59 de Palau, Solitell, plegaments de Caldes de Montbuí i les rondes de Barcelona amb aturades, la ronda de l'altre entre la Vall de Broni-Cornellà i la ronda litoral entre Zona Franca i Bonpastor. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Equipiari. A la Catalunya Central ha plogut fort, els bombers han rebut una setantena d'avisos, han hagut de fer algunes intervencions. Torelló, Natia Dell. Bona tarda, el servei més destacat ha passat a Castellbell i al Vila, al Baix. 6 dotacions dels bombers amb graes han hagut de rescatar 4 persones que han quedat atrapades en un cotxe a la Riera de Marganell, amb ràpel inclòs, ningú ha pres mal. A Montserrat, força pluja, però no ha fet mal. I a Osona ha plogut fort i també s'ha vist pedra. Hi ha hagut filtracions d'aigua en baixos de cases, garatges i equipaments municipals com el pavelló de Manlleu. Pel carrer, també a Vic, un pam d'aigua. Al riu Ter, que baixa en força. Natia Dell, Catalunya Ràdio, Torelló. Protecció civil alerta de fortes pluges de diversa consideració, de diversa importància, però totes fortes, a diverses comarques que poden anar acompanyades de ratxes de vent, pedra o mànegues, com ara sentíem. El telèfon d'emergència 112 ha rebut fins a les 5, per tant, ara fa una hora, és l'última referència que tenen. Un total de 278 trucades per incidències de pluja, la majoria a la comarca del Vallès Occidental. 182 són amb molt la comarca que tenen més incidències. Darrere hi ha la d'Osona, la subdirectora amb 52. La subdirectora de protecció civil, Imma Soler, recomana, en declaracions a la tarda de Catalunya Ràdio, que a les zones afectades per aquestes pluges es redueixi la mobilitat i s'eviti travessar rius i rieres. Hi ha algunes rieres que estan pujant molt, per tant, sobretot, no acostar-nos a aquests espais, no anar a aquests espais on puguin acumular-se aigua, on puguin baixar ràpidament els torrents i les rieres. Comptem, eh? Tenim rieres aquestes molt petitetes, sobretot a la zona del Maresme, on ràpidament plou a la muntanya i s'acumula molt de pressa l'aigua. L'Ajuntament de Terrassa ha activat el pla d'emergència municipal després que molts carrers de la ciutat s'han inundat. Corresponsal, Marta Vallès. Bona tarda. També està impressionant el Vallès Occidental. Ha queigut que a la Marça, ciutats com Terrassa i Bequerisses, a Terrassa, l'alcalde en funció, en Jordi Ballart, ha activat el pla d'emergències municipal per temps violent en fase d'alerta. Serveis d'emergències per tota la ciutat, especialment al sud, on hi ha la part més gran d'acumulació d'aigua. La Rambla d'Egara és una gran avinguda d'aigua i un autobús municipal li ha quedat atrapat. Allà mateix, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica, hi ha caigut un mur i s'ha hagut de desallotjar l'edifici. No consten, de moment, d'anys personals, però sí que hi ha diversos vehicles aparcats a diferents punts que han quedat completament colgats d'aigua. Les rieres de les arenes de Palau i també la de Rubí baixen a vessar. Marta Vallès, Catalunya, Ràdio Terrassa. Plou. Seguirà plovent. On plourà? De quina manera plourà? Anem amb el nostre home del temps. Com van les coses? Molt bona tarda. Una situació de pluges intenses, de pluges abundants, que persistirà. Encara no ha acabat la situació, tot i que, sens dubte, on s'ha concentrat, com dèiem molt bé ara l'informatiu, ha estat en aquesta zona, al voltant de Terrassa, Matadapera, en alguns moments amb quantitat de precipitació que superava els dos litres per minut i gairebé s'han arribat a replegar fins a gairebé 100 litres per metre quadrat en el cas de la ciutat de Terrassa. I això, en molts casos, s'ha produït en mitja hora. Això vol dir que les acumulacions han estat molt sobtades, molt abundants, i per això explica, doncs, aquestes dificultats a l'hora de la mobilitat o també les acumulacions d'aigua en molts indrets. Ara, la línia de tempestes, de fet, n'hi ha diverses de línies de tempestes que cal destacar. La primera, la que està creuant al Maresme, han baixat algunes rieres d'Arenys de Mar, de Mataró, no amb tanta importància com les del Vallès, però han baixat en alguns casos. I ara, la línia de tempestes s'està desplaçant cap a la selva. Aquí, ara mateix, està plovent ja amb força, però pot ploure amb intensitat a la selva, sobretot al litoral, al Gironès i també al Baix Empordà al llarg de la propera hora. Hi ha una altra línia de tempestes que està entrant per les comarques de Ponent. Ara se situa entre la Noguera i el Ponent del Segrià. És una línia que ara convergirà i, en algun cas, la tempesta pot ser intensa i podria anar acompanyada de calamar-se. I s'està creant una tercera línia de tempestes que, al llarg del vespre, doncs acabarà afectant les comarques de la Costa Daurada. Afectarà, sobretot, el punt de punts del Baix Camp, del Priorat, tota la zona del Serra Montsal, muntanyes de Prades, també cap al Tarragonès. I després, ja cap a les 9 o 10 del vespre, podria arribar també cap al Baix Ebre i al Montsià, també amb tempestes que podrien ser fortes. Per tant, doncs, atenció, encara, perquè la situació no ha acabat. És veritat que, dintre dels desapareguts ja força les pluses intenses, però segueix plovent en alguns punts del Baix, Osona, en molts punts de la Catalunya central, però encara poden haver-hi tempestes fortes al llarg de tota la propera tarda, el que queda de tarda i la primera part de la nit. Tomàs, moltíssimes gràcies, Tomàs Molina. Molt bona tarda. Bona tarda. Esports, Marta García. A les 9, Unicaja, Barça, quart partit de les semifinals de l'ACB de bàsquet, on l'equip blaugrana pot certificar la classificació per a la final. En cas de derrota, avui s'esforçaria el cinquè partit que tornaria a disputar-se en el Palau Blaugrana. El partit el podeu seguir pel canal exclusiu digital de la web i lab de Catalunya Ràdio. Diversos ferits en un tiroteig en el centre de Denver durant les celebracions esta matinada del primer anell de l'NBA dels Nuggets, amb milers de persones pels carrers de la ciutat. La policia local ha reconegut que dels 10 ferits, 3 estan greus. S'estan investigant els fets, però els primers indicis no descarten que un dels ferits pugui haver iniciat el tiroteig. Els Denver Nuggets han aconseguit el primer anell de la seva història en l'NBA, en superar en la final els Miami Heat per 4 victòries a una. L'Espanyol oficialitza el comiat del director esportiu Domingo Catoira després del descens del primer equip a segona divisió. El club informa que en principi el seu substitut no arribarà fins a l'1 de juliol. I en en vol el Barça encara la Final Four de la Champions, on pot aconseguir el tercer títol consecutiu. El tècnic Antonio Carlos Ortega assegura que arriben més favorits que la temporada passada, però no són l'únic equip que opta clarament a endur-se el títol. L'única baixa per viatjar demà a Colònia és la d'Aitor Arinho, lesionat de llarga durada. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El Mercat Municipal estrena una nova pàgina web. Amb un disseny modern i funcional, ofereix una experiència interactiva i informativa per als clients interessats en descobrir les 15 parades especialitzades que s'hi troben. La nova pàgina web permetre conèixer amb detall quins són els productes que ofereixen cada parada i així com els seus especialistes. També es podran realitzar comandes en línia i sol·licitar la compra directament al domicili privat. A més, també es podran seguir les xarxes socials de les parades per estar al dia de les seves novetats i promocions especials. A la pàgina web també es trobarà informació sobre els serveis i les activitats relacionades amb el mercat. I també es podrà explorar un breu repàs històric que narra la seva evolució des dels seus inicis, l'any 1929 fins a l'actualitat. L'espai de participació d'infants de Sant Just celebrarà la seva festa de Cluenda, amb una gran varietat d'activitats pensades per als nens i nenes d'entre 8 i 12 anys. Serà el pròxim dissabte 17 de juny a la Vagoneta i a la plaça de la Pau, i començarà a les 11 del matí. Una de les activitats destacades serà l'Escape Room de la Igualtat de Gènere, una proposta original i educativa que permetrà als participants divertir-se mentre aprenen sobre aquest important tema. Els equips estaran formats per un màxim de 6 persones i només cal que una persona del grup realitzi la inscripció en nom de tots. L'Escape Room estarà obert d'11 del matí a 1 del migdia i cada grup disposarà d'aproximadament 20 minuts per completar el repte. A més, a l'Escape Room, la festa de l'espai de participació d'infants inclourà altres tallers, música i diverses activitats lúdiques que garantiran un matí ple de diversió i aprenentatge per als més joves de la localitat. La inscripció per a l'Escape Room i la participació a la festa són gratuïtes i es sona a través d'un format en línia. L'exposició al món ficció de la sala Marcard de Sant Jus ha captivat l'atenció dels visitants des del seu inici el passat 13 de maig. Un dels participants d'aquesta exposició és l'artista Pep Vidal, qui ha creat obres úniques que desperten la imaginació i conviden a reflexionar sobre la realitat i la ficció. Avui l'hem tingut a ràdio d'Esvern per compartir els seus pensaments i inspiracions darrere d'aquesta exposició. Pep Vidal explica que va rebre amb entusiasme la invitació de Quim Déu i Laura Baringo per col·laborar en aquesta exposició. Va ser una bona notícia, assegurat, demostrant el seu agraïment per l'oportunitat de formar part d'aquest projecte. A partir del tema de la ficció, Vidal va decidir utilitzar un surus de propaganda que havia trobat a la universitat on ell treballa, ja que durant l'estiu només queden les grapes d'aquest surus. Així va convertir aquest material en una peça central de la seva part de l'exposició. L'obra de Vidal consisteix en una col·lecció de grapes representant una realitat que ja no existeix. Aquestes grapes mostren una realitat que ja no hi és, però que sabem que va existir, expressat. podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! Escoltes la Rambla La vida s'enjustenca a través de les zones. Ràdio d'Esvern 98.1 Va, que comencem la segona hora de la Rambla del programa de tardes de Ràdio d'Esvern d'avui dimarts 13 de juny amb l'entrevista de la tarda. tenim els estudis de l'emissora a la Lorena Salgado que és la directora del Centre de Formació de Persones Adultes de Sant Just per parlar, entre altres, de l'oferta d'estudis que el centre tindrà el proper curs 2023-2024. La saludem. Bona tarda, Lorena. Què tal? Hola, bona tarda. Molt bé. Gràcies. Bé, estava una mica nerviosa també. Això passa, eh? Lorena, que la gent que arriba aquí per primera vegada que no ha estat mai ni ha fet cap entrevistes està com una mica a veure què és això de la Ràdio. La falta pràctica, està clara. Sí, exacte. Bé, del que sí que en saps és sobre el tema de l'Escola d'Adults d'aquí de Sant Just, el Centre de Formació de Persones Adultes. Quant temps, més o menys, fa que existeix o que dóna servei? No sé, si saps l'edat exacta o aproximada? Aquí al municipi des dels anys 80 es comptava una aula de formació d'adults i com a centre ben bé es va traslladar a les escoles el 2013 i llavors ara comptem al municipi amb un centre de formació de persones adultes. Molt bé. I escolta, m'explica'ns una mica com és el funcionament en el sentit de, per exemple, les escoles de, bueno, els centres de formació de persones adultes no depenen de l'Ajuntament, sinó de la Generalitat. Sí, nosaltres estem gestionats pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya al que estem ubicats en un edifici municipal com és el de les escoles. D'acord. Però tot el que és el tema d'oferta formativa als ensenyaments els gestiona des de la Generalitat. O sigui que a vosaltres, com si diguéssim, us donen ja una mica el tipus d'estudis, no?, els cursos o el que heu d'ensenyant. Sí, els ensenyaments són curriculars, o sigui, són arreglats. D'acord. I és el Departament d'Educació que, any rere any, en funció una mica de la nostra matriculació i de les necessitats del municipi, doncs ens... ens... Us dóna una oferta o una altra, o una altra, exacte. Molt bé. A vegades, les escoles d'adults són una opció formativa que passa una mica desapercebuda, no?, que la gent, doncs, potser no la coneix o no ho contempla com a opció. El que oferiu són estudis regulats. Sí. Sí, sí. A veure, actualment, al nostre centre, tenim una oferta del graduat d'Educació Secundària, el GESO d'Adults, que el que dona la persona que ho cursa és el graduat de secundària. Aquestes persones poden ser des de persones que en el seu moment van fer l'EGB i no es van treure el graduat i ara els ve de gust treure-se'l, o a la feina els demanen, o bé joves que no han acabat la seva escolaritat secundària, tenen l'oportunitat en el centre de formació de persones adultes de poder acabar aquesta formació. A més a més, tenim l'anglès amb els nivells 1, 2 i 3 que també el que ens aporta a finalitzar el nivell 3 d'anglès és que aquestes persones poden accedir directament al tercer curs de l'EOI, que realment és una via directa. Ostres, doncs sí, a l'escola oficial d'idiomes, eh? Sí, en el tercer nivell, que no... que no és començar, o sigui, poden començar a l'escola d'adults, al centre de formació, i un cop acabat el tercer nivell i sent aptes, doncs accedeixen directament al tercer nivell de l'EOI. Seguir fent l'anglès, però allà, a l'escola oficial d'idiomes. Sí, i si no, doncs quedar-se amb el títol del nivell A2.2, que és el que donem, segons el marc europeu de referència de les llengües. O sigui, que les persones que acabin al nivell 3, com si diguéssim aquí estudiant a l'escola d'adults, és com un equivalent a l'A2.2. Ostres, molt bé. I a més a més del graduat de l'ESO i de l'anglès, oferiu algunes altres... Sí, actualment tenim el competic, que és la informàtica, en els nivells inicial a l'Ui i al 2, i això també computa com a mèrit, o sigui, els certificats d'aquests nivells, sobretot a l'Ui i al 2, computen com a mèrits en els concursos d'oposicions... D'administració pública, eh? Sí. Sí, sí, és una altra via. Sí. Quina durada tenen normalment, Lorena, aquests cursos? Nosaltres estem oferint els cursos anuals, o sigui, comencen al setembre i acaben al lluny, és un curs escolar, llavors estan distribuïts, depenent de l'ensenyament, o bé en 3 hores a la setmana o 4 hores a la setmana. D'acord. Per exemple, l'anglès, entenc que seran menys hores que treure's el graduat escolar i que el de l'ESO? Sí, el GES sí que són 17 hores setmanals. D'acord. Requisits d'accés, Lorena, qui es pot apuntar en aquests cursos? D'acord. A l'escola acollim totes les persones majors d'edat, a partir de la majoria d'edat. El que passa és que excepcionalment, segons la normativa vigent, amb una autorització prèvia del director dels serveis territorials, es poden matricular alumnes que tenen a partir de 16 anys. D'acord. Suposo que serà en el cas del graduat de l'ESO, sobretot? Sí, sí, sí, normalment estem parlant d'això, del GESO, del graduat de l'ESO, sí. T'he tallat, perdona, no sé si volies comentar alguna cosa. No, no. En referència, això, els requisits d'accés, sobretot, el tema de l'edat, no? Ah, sí, i que en finalitzar, perdó, en finalitzar el graduat tinguin els 18 anys. D'acord. Quant dura? Perquè, clar, tenir el graduat de l'ESO, l'ESO són 4 anys, aquest curs, quant dura? També són 4 cursos o realment no és un curs només? Adults es distribueix d'una altra manera, perquè es fan, es van superar mòduls, hi ha un nombre de mòduls per cada nivell. En realitat, als centres de formació de persones adultes, hi ha molts que ofereixen els dos nivells, que es diuen GESO 1 i GESO 2. Nosaltres, actualment, només fem el GESO 2, que equivaldria a aquelles persones que han cursat tercer d'ESO, a partir de tercer d'ESO, o que han finalitzat quart d'ESO, però tot suspès. Encara que estigui tot suspès, sí que podríem fer el GESO 2. El que passa és que actualment, al ser un centre petit, l'alumnat que tenim a les aules és reduït, i llavors, en casos excepcionals, estem fent GESO 1 i GESO 2. Val. I, per exemple, es pot apuntar a algú d'un municipi diferent que no sigui de Sant Just? Sí. Sí, si n'hi ha places, sí. Clar, una altra qüestió seria que estiguessin totes les places plenes, llavors, no, no podria ser, sempre el nostre municipi és d'una prioritat. perquè de centres de formació d'adults n'hi ha també a cada municipi que té el seu centre en tinc? Sí, sí, aquí al Baix Llobregat som 18 centres i, bueno, el que intentem fer també és una mica de xarxa en el nivell de, doncs, si hi ha un centre que té llista d'espera d'un ensenyament en concret, ens intentem derivar per poder, perquè la persona pugui accedir als estudis. Igual que si alguna persona ve al nostre centre i el que necessita fer és competir 3 que nosaltres no l'oferim, doncs, orientem aquesta persona que vagi a fer-ho al centre de formació d'adults de Cornellà o al municipi que s'oferti. Clar, és a dir, algú de Sant Jús podria anar a fer un curs que aquí no està, en un municipi veí, no?, per exemple. Sí, sí. I llistes d'espera que a Sant Jús algun cop n'hi ha hagut a l'escola d'adults? No sóc coneixedora. Però, per exemple, aquest últim curs hi ha hagut? No, llista d'espera no. L'única cosa que estem molt contents com a centre és que al curs que ve s'amplia l'oferta formativa a dos grups de castellà per a persones estrangeres en el nivell 1 i en el nivell 2 i hem augmentat el claustre en comptes de ser dos professors mitja jornada i dues jornades senceres, doncs serem tres jornades senceres i una mitja i això vol dir que també tenim més possibilitat a l'hora d'oferir activitats, de replantejar una mica la manera de fer. Sí, perquè feu classes cada dia allà a les escoles. Sí, sí, sí. El que passa que depèn del nivell i de l'ensenyament en el que t'apuntes. però el professorat sempre treballa de dilluns a divendres en horari de matí o de tarda. D'acord. I hi ha alguns estudis que tinguin més interès? És a dir, que la gent pregunti més o vingui a informar o després es matriculi més? No sé si l'anglès, la informàtica... Sí, exacte. Sobretot l'anglès i el tema d'informàtica. Aquest any a l'informàtica hem detectat una mica de poc alumnat i hem previst de cara al curs que ve que aquests grups siguin de tarda. Entenem que si són persones que estan treballant i necessiten computar mèrits per a l'administració pública, doncs que segurament serà més fàcil que puguin venir a les tardes que no pas al matí. D'acord. I per exemple, de les persones que comencen al GESO acaben també? És a dir, la motivació segueix durant tot el curs, el poden acabar o això aquí també voleu incidir en que la gent que comença al setembre que també aguanti fins a final de curs, fins al juny o al maig quan s'acabi? D'acord. Haig de dir que en el tema del GESO com a centre estem molt contents perquè pràcticament és el 100% de l'alumnat que es matricula el 100% que es treu la titulació. O sigui, que això a dia d'avui és un èxit, no? Sí. El tema de l'abandonament escolar ja és una altra història. Això pensa que moltes vegades estem parlant de persones adultes i moltes vegades i moltes vegades hi ha factors que per molt que tu tinguis l'objectiu de treure-te un nivell o una titulació a vegades a nivell laboral, a nivell personal poden passar coses i en persones adultes és comú, o sigui, és habitual. Clar. Quantes, quantes persones matriculades teniu més o menys aquests últims anys? En el curs 2022-2023 hi ha hagut una mitjana d'unes 120 persones matriculades. Que això respecte a altres anys és una miqueta baix? És baix, és baix, o sigui, totes els esforços estan anant a augmentar la matriculació. També pot ser que sigui per l'oferta creixent, no? Que hi ha Sant Just de diferents cursos, no? Que cada cop hi ha més equipaments i també més, bueno, més ofertes per diferents llocs, no? I a vegades la gent, doncs, es dispersa una mica més i això fa que també pugui baixar el número d'interessats o matriculats, no? És possible, però pensa que en el centre de formació de persones adultes, per exemple, o sigui, tu en un moment donat sí que pots fer una prova en un centre col·laborador àctic per treure't a l'àctic mitjà o a l'àctic d'avançat. L'àctic què és? és la competència, el certificat, l'acreditació de la competència digital, que actualment, doncs, els que treballem en el món de l'educació és un requisit, és una necessitat i tot això computa, tot això són mèrits. Llavors, com a formació, som els centres de formació de persones adultes qui ho fem. llavors, clar, sí que és veritat que pot haver-hi molta oferta, però encara tenim cosetes que som nosaltres. Bé, hi ha alguna mena de prova o requisit que s'hagi de fer abans de començar el curs? Nosaltres, ara que començarem les preinscripcions el dia 20 de juny, del 20 al 28 de juny es fan preinscripcions per l'alumnat nou, persones que no estan al centre i que de cara al curs que ve 23-24 volen fer algun ensenyament, en el moment de la preinscripció intentarem fer la prova de nivell. Si per qüestions de temps, d'allist, o sigui, d'espera, ens estem plantejant convocar dos dies posteriors perquè la persona pugui venir i fer una prova, clar, per ubicar-la en el nivell que li correspon. D'acord, clar, més que res, per saber una mica per quadrar més el nivell, que a vegades, si no, és una mica més... Sí, hi ha nivells que, clar, si una persona no ha fet mai, mai, mai anglès, evidentment farà l'anglès 1, o una persona que mai ha fet informàtica, el competic inicial. Però, clar, després hi ha, sobretot, els nivells 1-2 en informàtica i 2-3 en anglès que requereixen aquestes proves. i en el cas del GES, sí que és cert que nosaltres estem ofertant el GES 2, però, bueno, es fa una petita prova de nivell també per saber quin tipus d'alumnat tenim, no? O sigui, el nivell, nosaltres ens hem d'adaptar una mica. Sí, sí, clar. Després, també, preguntes sobre el tema de la flexibilitat, no sé si hi ha uns horaris molt marcats, per exemple, si al principi de curs dieu no, bueno, ara m'ho has dit, no? Per exemple, la informàtica es farà ja tots de tarda i això ja queda així establert, no? Sí, sí, els grups... Els horaris són els horaris. Sí, els grups ja estan establerts, els que són de matí i els que són de tarda. També pot passar en un moment donat que ara, per exemple, tenim el castellà 1-2 al matí. Vale. Si en el moment de preinscripció les persones que venen a preinscriure's no poden venir al matí però han de venir a la tarda i llavors haurem de reajustar tot per donar resposta a aquesta necessitat. O sigui, és per aquest motiu que no no publiquem els horaris ara. O sigui, una persona que s'apunta ara a l'anglès de matí encara no sap si vindrà dimarts, dijous o dilluns, dimecres o dimecres, divendres. perquè hem de veure una mica en quin número ens movem i l'oferta que tenim com l'aprofitem més. Clar, suposo que en el moment de fer la preinscripció llavors ja pregunteu disponibilitat, no? Deu haver... Bé, sí, bàsicament si a l'anglès matí tu imagina't que a l'anglès matí es presenten 15 persones i a l'anglès de tarda hi ha una. Doncs clar, reubiques aquella persona al matí si és possible i aquesta possibilitat de l'anglès sotarda doncs reinventes. Perquè quan comencen els cursos? Al setembre? Al setembre. Al setembre. Sí, sí. I ja per anar acabant Lorena també tinc una pregunta perquè fa un parell de setmanes ho hem vist a les xarxes socials vau participar a la fira Intercentres de Centres de Formació de Persones Adultes del Baix Llobregat que es va fer a Viladacans. Explica'ns una mica en què va consistir aquesta fira o a qui hi anava adreçada i què hi vau fer des de Sant Jús. Bé, doncs aquesta fira va ser un moment molt, molt bonic perquè vam poder fer xarxa a tots els centres de formació de persones adultes i l'objectiu principal d'aquesta fira era fer com entre cometes un saló de l'ensenyament però d'educació de persones adultes. Llavors allà va ser un moment vam participar en una taula rodona on es va parlar del present i futur dels CFA's que som nosaltres els centres de formació de persones adultes va haver-hi presentacions de bones pràctiques va haver-hi maneres de treballar un ensenyament en concret i hi havia estants on es donava tota la informació referent a l'educació de persones adultes. Llavors va ser una jornada molt positiva que des del Baix Llobregat intentarem continuar fent i això bàsicament és com un saló de l'ensenyament però d'adults. Fantàstic. Doncs Lorena jo crec que no ens queda per comentar res no sé si tu vols explicar alguna cosa que no que no hagin dit a l'audiència si que has dit ja les dates de preinscripció m'esteu ubicat a les escoles i on més us pot trobar la gent. M'agradaria dir això que del 20 al 28 són les preinscripcions que trobareu l'horari de preinscripció perquè les fem presencials a la nostra web del centre es diu la web CFA Sant Just d'Esvern a l'Instagram també les hem publicat i allà a l'edifici de les escoles al tauleu d'anunci trobareu l'horari. Molt bé no doncs això com us pot conèixer la gent això a les xarxes socials també tenen compte d'Instagram a través d'allà també us poden trobar. Molt bé doncs ha estat un plaer Lorena tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern animem a la gent que estigui interessada doncs que que vagi a preguntar o a inscriure's ja directament a preinscriure's. Exacte moltes gràcies Molt bé Lorena doncs que acabis de passar bona tarda Igualment Adeu Adeu Mami, Mami, Ritz Busco dónde está el Ritz Miami, Mami Pero no encuentro nada Miami, Mami Perdona Venga Miami, Mami Sí Miami, Mami Soy una 90's Beach Miami, Mami Adoro Vinga i ara us deixem aquest tema de Judit Nederman que es diu Canta Lo importante es que el corazón rescate el cuerpo corazón Sienta que la verdad está detrás y que yo entiendo más allá de tus palabras que la verdad llegué dentro dentro de tus ojos Si te digo cantar Tu me entiendes Si yo te digo cantar Tu me entens Si yo digo cantar No sé comprens Si yo te digo cantar Tu me entens Si me escuchas Yo puedo hablar Yo puedo hablar Yo puedo hablar Yo puedo hablar La mirada tiene que ser Ha de ser Tengo que ser Libre Libre Liure De las lleis Que volen Esborrar culturas Com si no fóssim germanes A Belén Yo siempre voy a vivir Nadie necesita allí Si te digo cantar Tu me entiendes Si yo te canto Tu me entens Si yo digo cantar No sé comprens Si yo te canto No marxeu eh que ara tot seguit el que farem serà reposar l'entrevista que vam fer a la companyia de teatre La Cadira una nova companyia de teatre que de fet demà presenta la seva primera obra Glen Gardy Glen Bloss aquí al casal de joves de Sant Just La companyia La Cadira té com a membre una jove Sant Justenca que es diu Dina López també l'escoltarem a l'entrevista i rebent a l'estudi de ràdio d'Esvern a tres membres de l'emergent companyia de teatre La Cadira una de les quals la Dina López és una jove Sant Justenca l'acompanyen també la Naira Pérez i l'Helena Flor i les tres ens venen a parlar de l'obra que presentaran el proper 14 de juny al casal de joves de fet és el seu debut com a companyia bona tarda les tres què tal com esteu? Bona tarda Bé d'aquí molt poquet us veurem en acció al casal de joves Parleu-nos una mica de la proposta teatral amb la que us llanceu Bé és una adaptació de l'obra Glen Gary Glen Ross de David Mamet i es va començar com un projecte de la Uni i era una pràctica escènica que durava 20 minuts i vam començar els assajos vam presentar i bé vam veure que funcionava molt bé com a grup i bé els hi vaig proposar si volien moure-la al teatre un teatre i la Dina ens va dir que al teatre de Sant Jus hi podíem fer-ho doncs vam començar a assajar vam veure que tot anava bé i doncs aquí estem que bé o sigui tot va començar una mica com una pràctica un treball a nivell d'Uni i que ha traspassat barreres per dir-ho així i ara us heu ja conformat inclús com a com a companyia expliqueu-nos una mica la trama per això de què tracta a veure l'obra original tracta d'uns agents immobiliaris que viuen a Chicago i bé és bàsicament tracta una mica del capitalisme és una crítica bastant dura al capitalisme o sigui és una una construcció microcòsmica d'aquests Estats Units dels anys 80 no del de l'auge aquest del mateix capitalisme la necessitat d'èxit bueno d'això i també tracta una mica dels homes en aquesta posició de treball com lluiten per poder aconseguir l'èxit i com es trepitgen entre ells llavors vaig donar la volta per donar-li un punt de vista femení també perquè totes les o sigui totes les actrius són dones menys un que és un home vale i bueno jo que soc la directora que també sóc una dona llavors em semblava interessant també donar-li la volta i donar-li un punt de vista feminista sense acabar de ser una obra feminista però ja té com aquest punt de dones a un espai de treball que no els pertoca en aquella època i com de manera cruel cap a les seves companyes s'intenten fer lloc en un espai que no les pertany i l'aveu escollir vosaltres l'obra és a dir com arriba a les vostres mans us l'ha abandonat ja per dir-ho així des de la uni o vau ser vosaltres una mica les que vau rebuscar entre material perquè Elena tu ets la directora però ets la directora ara que s'està movent l'obra o en el seu moment de fer-la per la uni ja et van establir a tu el rol de directora no o sigui jo estem totes les que estem a la companyia som de de la universitat eòlia llavors hi ha hi ha dues modalitats que són direcció i dramaturgia i interpretació i les actrius fan interpretació fan la carrera i interpretació i jo faig la de direcció i dramaturgia i cada any es fan dues pràctiques escèniques que a cada director o directora ens assignen un grup d'actors i actrius i ens donen uns requisits llavors el requisit d'aquest bueno d'aquell any que va ser l'any passat era treballar el naturalisme i jo bueno ja m'havia llegit aquesta obra i i se'm va acudir perquè era una obra que ja m'agradava llegir i em va semblar interessant posar-la en escena tot el tema de doncs això el que he comentat abans del capitalisme i ja que m'havia tocat un grup de dones m'interessava també treballar clar des d'aquest punt de vista quant de temps porteu assajant-la és a dir treballant mirant els personatges tot això quant de temps porteu? clar el treball d'Òlia el vam presentar al gener i vam començar al setembre a octubre a treballar-lo i després bueno va ser un temps de pensar i així com vam prendre un descans després d'esprena Eòlia i des del fabre que portem assajant per fer-la aquí el casal que ja és més extensa hem canviat una mica la manera de ser de cada personatge i li hem donat una volta a tot sí però per algun motiu en concret o perquè creieu que és millor o? bueno digues digues va ser com una mica l'anar treballant que cada persona també va veure com si potser el primer cop que la vam fer el tenir menys temps vam agafar com molt els clitxés de cada personatge i ara li estem com donant una volta perquè els personatges tinguin més profunditat psicològica i un rerefons més intens que no pas abans quan la vau fer a Eòlia quin va ser el primer feedback de la gent que la va veure o dels professors bé és que clar hem explicat com la part més formal però sí que és veritat que el dia que la vam presentar no les vam poder acabar perquè va haver-hi un incident en una cadira ostres fa això la companyia es diu així la companyia us ho anàvem a preguntar després després els preguntaré sobre coses de la companyia però bueno i bueno el que va passar és que fèiem o sigui interpretàvem tant a les grades com com a la part de baix no? de l'escenari i hi havia un actiu que havia de tirar una cadira en un moment de l'obra i bueno ens van dir que allò no es podia fer però al final l'actiu ho tenia super interioritzat cosa que passa molt quan treballes molt una obra i tens els moviments molt interioritzats després és com difícil treure-t'ho i la va tirar i llavors ens van parar i per això també va ser com la motivació d'acabar-les i de continuar treballant va ser com un moment d'ofuscació en el moment que ens van parar les obres perquè va ser com després de tant treball no poder-la acabar davant del públic havia vingut gent a veure'ns fora de Barcelona i així i vam dir bueno amb l'ofuscació ho vam transformar i vam dir ho portem a fora d'acabar-les en català en català segur que n'han fet alguna no estic del tot segura a on però estic segura que alguna n'han fet creieu que agradarà al públic que sorprendrà com creieu que el públic rebrà aquesta obra bueno jo crec que se li ha donat una volta bastant interessant o sigui si coneixes l'obra no és una proposta tampoc que et puguis acabar d'esperar no? si te l'has llegit o l'has vista perquè no és la manera convencional de fer-la vale perquè també ho vam o sigui ho vam proposar com volíem sortir d'allà perquè la vam plantejar inicialment com una cosa naturalista no? que és el que ja ens aportava l'obra com a tal però bueno amb aquests assajos ja després o sigui extraoficials de fora de la uni ja vam vam començar a sortir d'aquest naturalisme i vam començar a proposar nous trencaments i doncs això el que ha dit la Dina que proposar noves capes de personatge i també d'escenografia l'escenografia l'estètica com a tal està bastant marcada és molt complicada l'estètica l'escenografia o? com a bueno ara estem tenint alguns problemes no? estem acabant de buscar coses i tal i ens estem trenquant una mica el cap perquè tenim idees com molt concretes al cap però que no acaben de ser fàcils tampoc per pressupost perquè acabem de començar som una companyia emergent i tampoc no no ens interessa passar-nos de pressupost i ens agrada ja fer una cosa low cost no? llavors estem intentant buscar maneres més econòmiques de fer el que volem i que ens agradi igualment que això realment és fàcil si s'hi pensa una mica sí però igualment tampoc ho estem fent a la italiana o sigui jo crec que és com bastant original la proposta i parlem-nos ara una mica de la companyia perquè ja sabem una mica podem intuir d'on ve el nom la cadira però us coneixíeu abans de la uni sabíeu no sé si com treballàveu o sigui us veu conèixer entenc a la uni no? però no sé si havíeu treballat abans juntes fent algun altre tipus d'obra algun altre treball clar sí que és veritat que la Dina l'Eduard l'Ada i jo que és clar la Naira estem a la mateixa classe aquest any però els altres estan a dues diferents i com a grup jo era la primera vegada que que feia algun vells i sí o sigui ens intenten com barrejar bastant entre classes i així també per treballar amb diferent gent i també el primer dia sí que va ser com més això almenys els que ha dit que anem a la mateixa classe els altres va ser com bastant primer contacte i vau decidir constituir-vos com a companyia arrel de és a dir arrel de veure que treballàveu bé o sigui que congeniaveu bé amb aquesta obra o perquè ja teníeu alguna altra idea de futur no jo crec que vam notar que hi havia molta cohesió de grup i que treballàvem molt bé i també teníem tots molta motivació i moltes ganes per continuar explorant personatges per evolucionar l'obra i crec que és això justament el que ens ha animat a treure la fora sí i parlant una mica també dels components que sou sou totes estudiants entenc a Eòlia de la universitat us voleu dedicar a això com vau decidir una mica expliqueu-nos per què esteu estudiant sou joanetes i què és el que us atrau o cap on voleu dedicar la vostra carrera en aquest sentit o sigui jo porto fent teatre des de petita els pastorets a Sant Jús sí conegudíssima la dinam els pastorets i bueno jo realment va ser arrel dels pastorets em va començar a interessar però des de molt petita aquí ja m'agrada tot aquest munt del teatre i així i sí que és veritat que arrel d'eoli hem començat a fer cinema però jo des del meu punt de vista com a mínim encara estic com explorant els dos mons i veient aviam què m'agrada més que també és veritat que al final tu et pot agradar més una cosa o l'altra però al final quan surts el que trobes trobes perquè és complicat però bueno molt bé ja sabem una mica la dina i ara quina de les dues l'Helena bueno jo també feia teatre o sigui feia teatre al meu barri i vaig fer el batxillerat escènic també vaig fer teatre vaig intentar entrar a l'institut del teatre no vaig entrar llavors vaig tenir una crisi crisi personal crisi personal que no sabia si volia seguir o volia fer altres coses volia marxar i se'm va presentar se'm va presentar la dramatúrgia perquè a mi sempre m'ha agradat escriure però tampoc no m'havia plantejat bueno de fet no tenia massa clar el que era la dramatúrgia i bueno se'm va plantejar direcció i dramatúrgia vaig començar i m'està agradant molt o sigui crec que és una cosa que m'encaixa molt bé sí que estaria molt guai tornar a la interpretació però sí són dos mons que van arrelats al cap i a la fi clar llavors un no posa barreres a l'altre i en el teu cas Naira doncs jo també vaig fer el batxillerat escènic i va ser allà quan em vaig començar a plantejar si volia fer interpretació o què faria després i bueno vaig estar mirant diferents llocs i al final i al final em va agradar molt Eolia i com ho havien plantejat la carrera i va ser allà quan vaig començar i bueno a partir d'aquí doncs m'està agradant molt i la veritat és que m'hi veig i després de a veure que digui bé el nom espera Glen Garry Glen Gloss què us presenta? voleu fer alguna altra cosa com a companyia? esteu mirant altres projectes? o de moment de moment tenim aquest clar és que dues companyes marxen d'Erasmus llavors clar estem mirant si potser fer una altra peça o esperar-nos o anar muntant una altra cosa paral·lelament llavors és una cosa estem en un moment que crec que estem esperant a que passi Glen Garry i després ja plantejar-nos però la idea jo crec que de moment és fer alguna cosa en un futur però no sabem encara què ni com però bueno la idea està recordem a l'audiència quan us poden venir a veure com aconseguir les entrades o si han de reservar alguna cosa és el 14 de juny al Casal de Jogues fem dues funcions a les 5 i a les 8 i es poden inscriure per un formulari per tenir entrada reservada i es paga aquell dia allà que són 5 euros hi ha cartells pel poble que poden agafar el QR i allà es troba i si no a l'Instagram la cadira companyia també allà tenim tota la informació i allà anem penjant també informacions dels personatges i de l'obra i anem per anar a fer una mica de boqueta no? a la gent que bé i ja l'última pregunta Glen Garry Glen Bloss d'on ve el nom? què significa? és el nom d'algun dels personatges? què vol dir? és el nom de l'obra original i ve de Glen Garry Highlands que és un terreny que intenten vendre les agents i després està Glen Rose Farms que és un altre dels terrenys recorrents que intenten vendre són dos terrenys i suposo que el director va ajuntar aquests dos conceptes i els va o sigui com l'obra el text com a tal no està sí que està modificat hem tret personatges i els hi hem donat la volta a bastantes rèpliques i a bastants moments però ja m'interessava deixar el nom de l'obra original perquè és un nom que la gent coneix m'imagino sí m'agradava clar perquè canviar-lo sí perquè canviar-lo exactament molt bé doncs jo crec que no ens ha quedat res més el tintem no us heu no us heu preguntat per als personatges perquè crec que és maco també que sigui una sorpresa que la gent i si no que mirin el vostre Instagram que allà està posat escolta'm molt bé doncs ha estat un pla tenir-vos a les 3 Naira, Elena i Dina aquí a Ràdio Desver en aquests minutets moltíssima sort i a veure si podem anar al Casal de Joves el 14 de juny d'acord? moltes gràcies que vagi bé adeu adeu Sant Just ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio Desvern cada tarda de 5 a 7 escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia un programa que fa poble actualitat i entreteniment tertúlies cicles d'entrevistes espais culturals seccions d'esport de natura cinema salut on es parla i es dona veu sobretot a les entitats i a la ciutadania de Sant Just només hi faltes tu segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter arroba la Rambla 9-8-1 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com El meu país la pluja no s'aplauré El canvi climàtic asseca els rius posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua però cal l'esforç de tothom Cada gota com té La pluja no la controles La eixeta sí Generalitat de Catalunya Encara ens queden uns minuts perquè toquin les 7 de la tarda i ens acomiadem del programa Per tant el que farem és fer un repàs d'aquestes notícies i dels titulars més llegits i comentats als portals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és a dir és a dir el portal de TV3 Catalunya Ràdio etc. De moment De moment, les notícies que estan tenint més impactes, que s'estan fent més ullades, són les inundacions i de les carreteres tallades per la pluja torrencial al Vallès i també a la Catalunya central. Si entreu als portals de TV3 i el 324 veureu algunes de les imatges. Les tempestes que han descarregat fort aquesta tarda en diversos indrets del país han provocat inundacions i problemes de trànsit en punts, com hem dit, al Vallès, també a la Catalunya central i també a la Garroja. Algunes carreteres, com la C58, la B40, la C16, estan tallades a Terrassa més de mitja hora de cues, també per pluges torrencials. Les vies s'estan reobrint al trànsit i, doncs bé, a poc a poc es va recuperant la circulació. Vinga, anem a mirar altres notícies que també estan sent molt comentades, llegides. Per exemple, al primer lloc destaca el titular que diu que el tità llaire, un tità llaire, que s'anomena Mario Esno, esclata contra els pares per l'incivisme dels infants. En paraules seves diu Què coi hi teniu al cap? Preguntaen els pares. La falta de respecte i les mostres de mala educació han fet esclatar aquesta persona, aquest tità llaire, que va veure com el públic infantil li buicotejava un espectacle de titelles que feia al carrer sense que pràcticament cap adult fes res per aturar l'incivisme dels nens i nenes. Mario Esno, que és el nom de l'artista, va fer una funció al carrer, justament a Almeria, donant vida a un titella i això ja va ser la gota que va fer besar el got, perquè la indignació el va portar a gravar i a penjar a TikTok un vídeo de denúncia que s'ha anat fent viral a les xarxes. Ell diu que el que li va passar en el moment de la funció no li havia passat mai a la vida i que sent realment com una merda, com a artista, com a persona i com a ésser d'aquesta societat, lamenta. Segons ell ha dit en el vídeo de TikTok que els infants van pagar i van insultar el titella i diu que li van fer de tot i que fins i tot un nen es va treure un moc i li va enganxar. I això és el que ha dit, que està indignat, no pel que van fer els infants, sinó perquè els adults que estaven al seu càrrec no van fer absolutament res. Una altra notícia que està sent també molt llegida i comentada és sobre la investigació a una agressió a una dona trans al metro de Barcelona, una agressió que va ser gravada per als passatgers. Les imatges mostren cops de puny, puntades de peu, insults i comentaris com surt d'aquí, comporta't o deixa de fer el ridícul. Doncs sí, els Mossos d'Esquadra estan investigant aquesta agressió que va passar la nit del dissabte en un vagó del metro de Barcelona i per la qual l'Ajuntament de Barcelona ja ha activat l'anomenat protocol contra la LGTBI fòbia. Els fets, més concretament, van passar cap a les 9 del vespre a la línia o la línia vermella a l'estació de la plaça de Catalunya. L'Observatori contra l'Homofòbia ha detallat que es tracta d'una agressió a una dona trans. Vinga, anem amb més titulars. També un dels més llegits, concretament entre aquest top 10, és sobre la mort del conductor d'un patinet elèctric en caure a la Gran Via de Barcelona. La víctima tenia 25 anys. Ha mort de l'accident que ha tingut quan circulava amb patinet elèctric per la ciutat comptal. Va passar divendres, poc després de les 9 del vespre, a l'alçada, més o menys, del número 924 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Segons va informar ahir dilluns la Guàrdia Urbana, el conductor va caure sense que en l'accident hi hagués implicat cap altre vehicle ni cap vianant. I va ser arran de la caiguda que la víctima va quedar ferida de gravetat. Una ambulància del SEM, del Sistema d'Emergències Mèdiques, el va traslladar a l'hospital on va acabar morint a cap d'unes hores. I també comentem la notícia d'un ferit crític a xocar contra una atracció quan corria a la fira de la Patum de Berga. Va passar dos quarts de cinc de la matinada i l'home va ser traslladat a l'hospital comarcal. Doncs sí, aquest home va quedar ferit després de xocar contra una atracció fora de servei a la ciutat de Berga. Ho han explicat fons policials, l'home estava corrent i no va veure els ferros de l'atracció. A conseqüència del cop va resultar ferit crític i el van haver de traslladar a l'hospital de Sant Bernabé. I acabarem comentant també una altra notícia molt llegida sobre la Leslie, l'heroïna. Diu, així van sobreviure els quatre germans colombians 40 dies a la selva. La Leslie és la germana gran de 13 anys, d'aquests quatre germans que gràcies als seus coneixements sobre el medi va poder salvar els seus germans. La història d'aquests germans és que han sobreviscut 40 dies perduts a la selva més gran del planeta a l'Amazònia. I aquesta història d'aquests germans ha fet la volta al món. Molts ho han qualificat de miracle, però el cert és que a mesura que es van sabent detalls del seu periple, el més segur és que hagin sobreviscut gràcies als coneixements ancestrals indígenes que tenia la germana gran, recordem de tan sols, només 13 anys. Estem escoltant de fons aquest tema de Mamma Mia! D'Ava! M'agraïn Menys de dos minuts perquè toquin les 7 de la tarda. Nosaltres ens hem d'acomiadar del programa d'avui en aquest punt. Podeu recuperar tot el contingut a la web radiodesvern.com i també als podcasts, que trobareu també a la web, o bé a les xarxes socials, els comptes de Twitter i també d'Instagram amb l'usuari arroba la Rambla 9-8-1, tot seguit i amb minúscula, o bé arroba radiodesvern. Nosaltres tornarem demà ja dimecres, també a la mateixa hora, per fer-vos companyia de 5 a 7. Ara, a les 7 en punt, toca escoltar l'informatiu de notícies de la mà de Mariona Sales Vilanova per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Jús i escoltar les notícies del poble. Res més, que acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà, aquí al 98.1 FM, Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Jús. Que vagi bé, una abraçada, fins demà! Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Jús. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.