#407 - Tertúlia sobre el Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+ i la situació actual del col·lectiu

Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 19 de juny. Benvinguts i benvingudes a l'Arna amb l'Almagazin de Tardes a Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens espera en les properes dues hores? Doncs bé d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de natura i medi ambient amb el jove Sant Justenc, Quim Calonge, que cada setmana ens porta un tema diferent. Després, tot seguit, farem entrevista en Miquel Rabarter, el propietari del centre d'equitació Pony Club Catalunya. Amb ell comentarem una mica com ha estat la festa de final de curs, la festa de cloenda d'aquest curs 2022-2023, que va ser-hi aquest passat dissabte. També farem la valoració del curs i ens explicarà les activitats que la Ípica proposa per aquest estiu, els casals d'estiu baixa. Després de segona hora de la Rambla a partir de les 6 i 10, ja després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem tertúlia amb el col·lectiu de dones trans. Tindrem a 3 membres de l'Associació Transbaix Power i Roses de Sant Feliu, entitat de referència aquí al Baix Llobregat i també a Catalunya. Tindrem amb nosaltres la seva presidenta, la Rosa Maria Maristany, que és dona Sant Justenca. També tindrem a la Natàlia Parés i la Bea Espejo. Parlarem amb elles sobre la celebració del Dia Internacional de l'Orgull LGTBI CUP Plus, que serà el 28 de juny. Parlarem dels inicis, de com ha evolucionat la festa, de com ho viuen elles, de què es significa i també parlarem concretament de què és el que es farà aquí a Sant Just. Tot això serà de seguida, no marxeu, que comencem! Vinga, doncs comencem l'espai de Medi Ambient. Hola, Quim, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, molt bé. Bé? Sí, sí. Molt bé, doncs bé, ens toca posar-nos a parlar sobre algun tema de Medi Ambient. Crec que hem de recuperar una mica el que parlàvem la setmana passada. Sí, tot i que avui he portat un altre tema, perquè ara ve l'estiu, parlaré de, bueno, recomanaré llocs d'on anar a l'estiu. Ah, molt bé. Naturals. Així, com més llistès, un tema més llistès, com això de recomanacions. Però sí que és veritat que ens vam quedar amb el tema del Llobregat, del Delta del Llobregat. Sí. I llavors, volia, bueno, per concloure una mica, perquè quedi clar, doncs esmentar com els vuit punts que vam parlar d'aquest manifest que es titulava Prou destrucció i especulació al Delta del Llobregat. D'acord. Llavors, res, és, abans de passar pel tema, doncs, parlar d'aquests vuit punts. D'acord, vam començar a parlar d'aquests vuit punts del manifest, no?, que havien escrit algunes associacions en defensa del Delta del Llobregat. Sí, era, bueno, el tema, sí, és la defensa del Llobregat i concretament l'ampliació de les zones protegides. D'acord. És a dir, les entitats socials i societats civils es demanen que s'ampliï la zona protegida del Delta del Llobregat. D'acord. I quins punts ens faltaven per comentar d'aquest manifest? No sé a quins ens vam quedar, però crec que seria interessant com esmentar-los tots així de... D'acord. Perquè el títol ja parla molt. Sí. I llavors, perquè quedi clar. Vinga, doncs esmentem aquests punts del manifest? Bé, el manifest són com això, vuit punts, i són com vuit raons per les quals seria propici, seria ideal, doncs, ampliar la zona protegida. D'acord. Llavors, el primer és per complir la normativa europea. que, bé, des d'Europa hi ha un tant... O sigui, la zona del Delta del Llobregat es considera zona d'interès especial. Sí. Perquè ho és, perquè és una zona humida, és un delta, i conté, per exemple, o sigui, un punt que... Bé, hi ha molts raons, no?, que fan que aquest lloc sigui diferencial, però una és, per exemple, que hi ha moltes orquídies que són úniques d'indrets... d'indrets... De la zona. Sí. Hi ha empinedes, on s'hi troben orquídies, que crec que només s'hi troben, algunes només s'hi troben allà, en tot Catalunya, crec. Vale. Llavors, clar, són coses així que... Clar. Això és una, però sumes moltes altres coses com dibus d'aus... I... Ragons de pes, no?, per... Sí, exacte. Molt bé, per la normativa europea. Llavors, sí, seria una raó que... Bé, seria per complir-la, que jo suposo que de cara... O sigui, pels polítics seria interessant més que... A veure, segurament també els... Hi haurà polítics que estan preocupats pel medi ambient, però més que res també és perquè hi ha una sanció darrere, llavors seria una raó de pes econòmicament també. Clar. Seria com una altra. La segona seria per combatre l'especulació urbanística. Vale. Això és obvi que si amplies les zones protegides, clar, restes zones que es podrien urbanitzar. Sí, per construir o... Exacte, també vam parlar una mica. Sí. L'estem repassant. Sí, exacte. Llavors hem... Bé, és un punt bastant clar, eh? Sí. Ja ho diu bastant alt. Exacte. O sigui, ampliant respectes i afavoreixes i preserves moltes espècies i hàbitats i alhora evites que es dugui a terme aquesta especulació. Que al final també s'ha de dir que... Bé, he pensat que també passa molt aquí a Sant Just el tema que s'especula molt amb els habitatges i llavors els preus són molt alts perquè estem al costat de Barcelona o per diverses raons i la gent d'aquí no es pot permetre viure aquí, sinó que és com que... Que ha de marxar. Sí, ha de marxar perquè aquests pisos és com que... Són inabastables, no? Sí, clar, els interessa que vingui gent molt rica perquè, clar, els preus són molt més alts. Clar, els preus que pot pagar, bé, només un cert rang de població. Exacte, que és un percentatge molt mínim i aquesta, clar, també seria una altra raó que no és un percent mediambiental però va relacionat també al final. Sí, sí, totalment. El tercer motiu que diu el manifest és millorar l'estat de l'equífer del taic. Això seria també... O sigui, això és perquè, clar, si tu en cimentes, edifiques, en tot aquest espai que és el del del Llobregat, clar, òbviament estàs evitant que la pluja, per exemple, penetri en el sol i els equífers es recarreguin. Vale, vale. Llavors, clar, si es preserva, doncs, òbviament, tot el cicle hidrològic de l'aigua es respecta i funciona amb normalitat. El tercer, potser que no el vam esmentar, bé, és consolidar una agricultura sostenible de proximitat. Vale. Crec que no, però, bueno, és bastant interessant i... Sí, és molt interessant perquè, clar, realment, pot semblar que només els hàbitats boscosos o els hàbitats molt verges són els més interessants, però, realment, si t'hi pares a pensar, molt dels, diguéssim, hàbitats o com paisatges agrícoles... Sí. Tenen moltes espècies que no hi serien si no fos perquè aquell espai fos agrícola. Clar. Com aus, molts tipus de ratolins, crec, també. De rosegadors, no? Sí, rosegadors, sí. Vale. Llavors, clar, per molt que sigui agrícola, o sigui, el Delta de l'Ibregat, ja sabem que per Sant Joan d'Espí, bueno, molt del Prat, hi ha molts conreus, no és, diguéssim, una zona natural, diguéssim... No perquè hi ha l'acció de l'home, però, igualment, és molt millor que, òbviament, que una ciutat. Que hi hagi un... que hi hagi algú construït allà, no? Un polígol. Que hi hagi ciment. Sí, exacte. Vale. Molt bé. Perquè, a més a més, aquesta agricultura sostenible es relaciona amb l'entorn i els ocells també, saps? Tot es... Tot es tal·li. Forma part de l'ecosistema. I, a més a més, un altre punt és que seria que aquests productes es podrien valoritzar molt més degut a que es formarien part del... D'una zona... Exacte. D'agricultura, sí. Agricultura del Delta Llobregat. Clar. De fet, ara ja tenim com... Ja hi ha el segell de... Ah, sí? Ostres! Sí, perquè agradi el vagi o bregat. Va, vale. Ho veig en algunes verdures, a vegades, o fruita. Ah, vale. És a dir, que tenen ja com el seu propi segell i tot, eh? Sí. Molt bé. Sí, sí, sí. La... Què crec, la cinquena? Sí. Reforçar la connectivitat ecològica del territori. Això també parla per si mateix perquè... Com sabem, moltes infraestructures, com les carreteres, edificis, al final estan tallant directament un espai natural d'un altre. Sí. Perquè són divisions que molts animals no poden travessar. Clar. I, aleshores, doncs, deixar aquests espais oberts i, sobretot, això, intentar que no construir fent barreres, sinó intentar, doncs, això que els espais verds naturals... Que conflueixin un un amb l'altre, no? Exacte. Es puguin connectar, sí. Molt bé. Això afavoreix la connectivitat ecològica, que és molt interessant de cara al, per exemple, al tema genètic, perquè les espècies es puguin barrejar. Vale. Perquè, si no, bueno, ja sabem que pot passar que no troben altres, diguéssim, altres genètiques i al final és endogàmia. Sí. I és un problema, també. Vale, molt bé. Llavors, el sisè seria contribuir a la salut pública de l'àrea metropolitana. Aquest també és bastant obvi. Sí. Que és, òbviament, si tu tens un espai natural, millores molt la salut, la qualitat de vida i la salut de la gent que està al seu voltant. Clar. Ja sigui per l'aire, sigui... Per la qualitat ambiental, no? Per la qualitat ambiental, sí, sí, sí. En general. Hi ha molts factors, sí. I ens falta un? Dos. Dos. El setè seria fer front al canvi climàtic, que també... Vale. És que els mateixos arbres, ja vam parlar en el capítol dels serveis ecosistèmics, els mateixos arbres tenen molts beneficis. Totalment. Això, fer front al canvi climàtic. També el canyissà, que és una planta que... Bé, ja ho vam parlar també, les zones humides... És típicat el delta, no? El canyissà. Sí. És una planta que viu en llocs humits. Vale. Llavors, això, que les zones humides capten força més diòxid de carboni que altres zones, per les seves qualitats. I l'última seria potenciar la ciència i l'educació ambiental, que bàsicament tenir un espai com aquest a l'entorn de l'àrea motorbolitana... Home, dignifica el lloc... Sí. També pots crear consciència, no?, a la població. Exacte. Tens un espai, per exemple, amb l'escola. Jo hi he anat molts cops. Sí. La típica excursió, no?, que vas amb l'escola a visitar la zona, que t'expliquin els divulgadors o... Exacte. Veus les aus, per exemple. Sí, sí, sí. De fet, allà inclús, no sé si hi ha com una mena de casetes que són com miradors... I hi ha unes quantes i està molt bé, eh? Perquè, clar, jo vaig fer també les pràctiques dels estudis de forestal allà i està molt xulo. Que bé, molt bé. Doncs aquest és el manifest, no? Sí, exacte. Serien aquests punts, vuit punts, de raons per les quals s'hauria d'ampliar a la zona protegida, del del Llobregat. Molt bé. Doncs, Quim, amb aquest... posem puny final a aquest tema. Bé, el tornem a parlar perquè trobo que és molt important. Sí, home. Perquè jo ho esmento molt de passada, però és un tema molt interessant. A més, és una cosa que tenim aquí al costat i també per això valen molt la pena. Veurem a veure si s'ha fet, si s'ha pogut moure alguna fitxa de cara al govern o si s'ha aconseguit alguna cosa. Sí, tant de bo, sí, sí. I passem ara a recomanacions de llocs així naturals, no? Una mica per la muntanya, per la natura, per poder fer alguna escapadeta, alguna excursió aquest estiu. No sé si el pla inclou alguna excursió puntual o és per anar a fer un gran viatge a la natura, Quim? Bé, és per ser puntual, però sempre, òbviament, pots allargar, vull dir. Però són com, diguéssim, activitats. Fer això, fer allò. Ah, molt bé. Sí. D'acord, per totes les butxaques, per tant. Sí, sí, sí, sí. Són com indrets característics que val la pena visitar. Per exemple, a veure quins ens portes. El primer, bé, no hi ha altres, però bé, sí, comencem per aquest. És el Baix Empordà i és una ruta pel riu Ter, que és el riu que travessa la plana del Baix Empordà, que és una ruta pel riu amb caiac. Ah, mira. Sí. Jo, de fet, la vaig fer i em va agradar molt, per això també la recomano. Ah, que guai. I, bé, de fet, jo vaig directament anar amb caiac, però també hi ha l'opció de començar des de Verges, que és un poble d'allà, i anar fins a Colomés, caminant. Hi ha una ruta. I, aleshores, a Colomés és on hi ha l'empresa que es dedica a això, a jugar a caiacs, i llavors l'activitat seria anar fins a Colomés, i, bé, l'empresa no sé com es diu, però, òbviament, es pot buscar perfectament, no? Sí, el riu Ter, caiacs, a Colomés. I llavors és molt xulo perquè vas amb caiac i, bé, primer t'ensenyo una mica com es fa en caiac. Com funciona el caiac, no? Per no quedar-te allà perdut en mig, el riu. Sí, i llavors agafes els caiacs, hi ha com una mena de plataforma. Plataforma, no? Vale. I comences la ruta i res, és baixar pel riu Ter, i a l'estiu és molt agradable perquè és molt fresc, el seu riu. Que guai, clar. I, a més a més, hi ha molta vegetació. Hi ha molta estona? S'ha de fer molt de caiac o...? Jo crec que és una hora i mitja. Una hora i mitja, o dues? Sí, depèn també de si pares una mica. Clar, suposo que tens algun monitor o algú que et vagi guiant, o no? Jo no vaig anar sense monitor amb la meva família, però depèn, potser si hi ha nens... Vale, el caiac inclou per parelles, també? Suposo que sí, suposo que sí. Vale, perquè si un s'ha de muntar sol el caiac a l'aventura... No, no, sí, no. Segur que hi ha, i crec que inclús tres, em sona. Vale, vale, vale. O sigui que està ben muntat. Bueno, per la gent que no sap dominar el caiac, tranquils, on patiu, que hi ha l'opció d'anar a companya. Sí, exacte. I això, és anar baixant amb el caiac i és molt interessant perquè veus tota la vegetació de Ribera, que són els albers, tots diferents arbres, oms, freixes, salses... Molt bé. També hi ha arbres que creixen com al mig del riu, i veus les arrels... I de Verges a Colomers caminant, aquesta excursió que has dit tu, més o menys, de quants quilòmetres o quanta estona caminant... No ho sé, això, eh? No ho sé. Vale. Però crec que són dues hores, una cosa així. Vale, és a dir, seria... Això sí que és opcional, tot és opcional, però és com... Pots anar directament a fer la ruta. Per allargar una mica, no? Sí, per començar caminant i després baixes amb el riu. Vale. I també perquè justament els caiacs es deixen a Verges. Llavors és com una ruta com circular. Clar, vale. Sí. Molt bé. Sí, la ruta del Ter i... Bueno, també jo recordo que vaig veure moltes libèlules, no sé què pot interessar. Sí, sí. És a dir, és un habitat molt... Molt natural, no? Sí, natural, i vull dir que és del riu, que potser no estem tan acostumats, que anem potser a boscos o a la platja, a la muntanya. I això és el riu i és un habitat molt interessant, també. També, sí, és veritat. Això seria una activitat que es podria fer l'estiu. Vale. L'altre són les coves de Sarinyà, que això és a prop de Banyoles. Vale. I, bueno, he pensat que seria interessant com a tema també és natural perquè són les coves i estan com en un entorn de bosc. Sí. I alhora també és d'interès prehistòric. És a dir, són les coves que van estar habitades. Vale. I hi ha, per exemple, bueno, hi va haver presència de l'home neandertal. Mm-hm. Vale. És a dir, són coves que tenen un passat històric, podríem dir-ho així, i que tenen el seu interès també geològic o no? És simplement pel fet històric, més que res. Bueno, és que geològic suposo que també, però sí que està molt centrat en... Més coses d'històric. Prehistòric. Vale. Ja, de fet, quan arribes ja pots veure un document, bueno, com una audiovisual. Sí. Que potser et porta com a aquella època i et posa en context. Vale. I això és força interessant. I has dit que es diu les coves de... Sarinyà, amb E, Sarinyà. Vale. I per quina zona estàs? A Banyoles. Vale. Molt bé. Sí, és per allà, sí, sí, sí. Vale. També es pot visitar. Ho has fet o ho has llegit com a recomanació? No, no, no, però m'agradaria anar-hi, perquè m'agrada molt la Garrotxa a mi i és un lloc que m'agradaria anar-hi. Fantàstic. Molt bé, doncs si algú té pensat anar per aquella zona que sàpiguen que hi ha aquestes coves per anar a visitar. Sí, sí, sí. Molt bé. Una altra seria la Vall d'Aran. Sí. I més que res perquè l'estiu ve de gust com anar a llocs potser més frescos. Més frescos totalment, Quim, o sigui, la Vall d'Aran és com el paradís a l'estiu per estar fresquet, tot i que s'ha de dir que un cotxe déu-n'hi-do la tirada d'hores. Vull dir que... Pots estar més dies per visitar. Sí, vull dir, no es pot fer allò d'un cap de setmana curt o un suver i baix al mateix dia, això no. Sí, sí. Que la gent s'ho planifiqui per estar... Clar, perquè realment és com l'altra punta, més o menys. Clar, vull dir, si t'has d'estar quatre o cinc hores amb cotxe, potser millor estar, no sé, mínim tres dies. Sí, sí. A veure, què ens deies, de la Vall d'Aran? No, no, sí, això és un lloc, és una vall molt elevada i és interessant també perquè està en vertent francesa. De fet, és l'únic avall que hi ha a Catalunya que no és, que no tira, o sigui, que no és, va cap al sud. Que veus el riu, que va com, el riu que passa per Viella, que t'acostumats sempre a veure el riu que va com... Cap al sud, no? Clar, que va baixant, de cop i volta estàs allà a Viella i veus el riu que va l'aigua com en contradirecció entre cometes, no? Sí, el que estem acostumats. I és que, clar, baixa per la pendència, just l'altre costat. Sí, desemboca a França. De fet, crec que el riu, no sé si és al Garona. Al Garona, sí. Sí, sí, no. I, clar, després es fa molt gran i desemboca allà a l'Atlàntic. I això, bueno, la Vall d'Aran, també per aquest fet, té una vegetació molt diferent, tampoc, però força diferent, sí. Sí, és realment dalt de muntanya. Exacte. I, clar, allà, bueno, el temps és poder més atlàntic que no tan mediterrani. Sí, i plou més a l'estiu, cosa que al vessant sud no passa tant, plou més, bàsicament, també. Sí, les temperatures també enseguida no arriben a estar tan altes, mai, i després també ràpidament baixen. Per tant, sempre es manté un clima més fresquet. I si tarda la muntanya... És molt agradable. Sí, si tarda la muntanya, a l'estiu és una molt bona opció. Hi ha moltíssimes excursions, em sembla a mi, que acaben sempre amb algun estany o amb algun... Que després et pots banyar o no, eh? Cada... Deu tenir ja la seva normativa, però... Clar, clar, sí, que hi ha normatives que per alguns estany no està bé banyar-se, perquè pel tema dels microbis pot saltar molt la composició de l'aigua. Mira, jo vaig fer un cop una excursió a la vall d'Aran, en un estany, bueno, no era un estany, era... sí, sí, en un estany molt gran, i deuria poder tirar, perquè ens hi vam posar... Mira, un fred, l'aigua... Sí, sí, és que inclús a l'estiu, eh? A l'estiu? Suposo que l'estiu, no. Ja l'ha dit, si m'ha dit, bueno, ni que no ens deixin entrar no passa res, perquè l'aigua està tan freda. Jo també vaig fer una per la Cerdanya, em vaig això, banyar en un llac, i si penso, si està així a l'estiu, em dius a l'hivern, deu estar... Clar, clar, no, no, totalment... Sí, molt glaçada, però bueno, també va molt bé el tema de l'aigua freda, realment... Sí, no, no, clar, vull dir, els beneficis que tu vulguis per la salut, però després entres que surts gairebé marejat, que t'estàs a punt de explotar el cap de l'aigua fred que està. És una experiència. Totalment. I això seria la vall d'Aran, bueno, com un indret que seria a l'estiu, com que és fresc, doncs és interessant anar-hi, jo crec. Un altre, que aquest sí que he anat, és a... bueno, a la Vall d'Aran m'ho vaig anar també, però sí, és les coves de Salnitra de Montserrat. D'acord. He pensat que també l'estiu està bé perquè és un lloc interior, molt fresc, perquè són coves. Sí, sí, i està propet de Barcelona, a més. Sí, i a més pots aprofitar, doncs, visitar Montserrat també, és a dir, no és... Visita completa, eh? Sí. I llavors, bueno, a mi m'agrada molt, realment, està molt ben muntat, i està com... hi ha llums també, veus, realment és bonic de veure, també. Que són unes coves que has de treure entrada o és lliure excés? No, és entrada, perquè està molt, bueno, o sigui... Massificat, bueno, hi ha molt de turista per allà, per la zona... No sé això, però, o sigui, més que res que són molt grans, molt profundes, i està com establert, saps? Està... Vale, que hi ha... Hi ha passadissos, perquè si no també allò és molt malament de caminar, no? I està molt ben... molt ben organitzat. Molt bé. I també t'expliquen... crec que hi ha també un audiovisual. Sí. I val molt la pena, i no és una cova allò petita, sinó que això, vas caminant i és força gran. També, vale, molt bé, és a dir, també té el seu interès, no? Geològic, suposo? Sí, sí, sí. Turístic... Et fan l'explicació de... bueno, dels termes geològics. Això està bé, perquè a vegades si vas a llocs i el que veus és maco, però no t'expliquen, i et quedes amb les ganes com de saber una mica què és, no? Vull dir... I a més a més, és molt diferent quan t'explica una cosa, quan no saps res. Clar. Perquè és com que ho magnifiques més, crec, jo, no sé. Totalment, sí, sí, sí, sí. Doncs això... ah, Isona Coibató, el poble. Vale. És el poble que està als peus de Montserrat. Vale, molt bé. Sí, una altra idea per anar a l'estiu seria tot el que és el priorat... Vale, terra de vins. Bueno, sí, sí, terra de vins, sí. Però jo, o sigui, jo aniria més pels temes ecològics, però sí, és terra de vins. Sí, sí. Llavors, allà hi ha Ciurana, que és molt maco perquè... Bueno, el poble és maco i és interessant perquè està en un cingle, és a dir, és un cingle com un lloc elevat, amb penya-segat, i res, és molt xulo el menjar. I a més té la història de la reina Mora, no? Sí. De la petjada del cavall. Jo vaig anar i vaig veure, crec, bueno, sí, recordo haver sentit allò, que es veu que la llegenda de Mora es va tirar amb el cavall perquè estava sent assetjada o alguna cosa així. Sí, sí. I allà en una roca hi ha com el que figura ser la petjada del cavall que es va tirar... Sí, sí. Bueno, és una història com... I és legendària, sí. Exacte, sí, que... Qui se la cregui, que se la cregui, que no, no. Però és això, com dius, quan t'expliquen una cosa és com que et fa més... Clar. Amb això també. I per aquella zona també hi ha el Montsant i la Serra de Prades, que són com dues serres que estan protegides. Montsant és com més aviat sec, però té una vegetació molt interessant, si t'agrada la botànica, perquè té, per exemple, sejolides, que jo només n'he vist allà, que és una espècie aromàtica. Vale, t'anava a dir que són les sejolides, exactament. Sí, és com una... S'assembla a la farigola. Vale. Però també és una espècie culinària, és a dir... Sí, jo crec que sí, sí, sí. És aromàtica. Aromàtica, vale. Sí. I, bueno, per les característiques, crec que és un entorn interessant això, si t'agrada... Bueno... Molt d'interior. La botànica. Molt d'interior també. Sí, clar, potser no hi aniries per passejar perquè és una mica sec, però per botànica sí. Vale. Molt bé. Té els seus trets interessants en aquest camp. Sí, sí. I la serra de Prades, que segurament sona més, sí. és, bueno, una serra molt més buscosa i hi ha, per exemple, el poble de Poblet. Sí. Allà, sí, jo parlo de temes ecològics, potser té temes històrics, però bé. Allà, per exemple, hi ha com un... el bosc de Poblet, que és un bosc interessant perquè és de les poques dones de Catalunya on s'hi troba un tipus de reura. Crec que és el reura africà. Ah, vale. Que, per molt que sigui africà, no és de... No és d'Àfrica? No és del sud, diguéssim, no sé per què és de l'Àfrica, però és de llocs més... No és de llocs càlids. I allà s'hi troba, doncs, una, diguéssim, una taca de població, que també per temes botànics és interessant i està ben preservat. Que bé. Quim, no sé si ens en queden moltes d'opcions. Bueno, dic una última. Vinga. Sí, interessant. El congó és amb un rebell, que potser sona més. Ah, home, sí. Sí, sí, ens sona perquè, a més, no sé si el van tancar fa un parell d'anys... Crec que sí. Ara mateix, la veritat, no sé com està la situació, però si hi ha interès d'anar, podeu buscar, clar. Però bé, això és un congós que a mi em sobta perquè, per ser Catalunya, és com molt alt, diguéssim, i al riu allà, crec que és la Noguera Ribagursana, que baixa, que crec que alimenta, o sigui, és afluent del segre. Sí. I està justament a la frontera entre Catalunya i Aragó i, bueno, és un lloc, és un indret interessant, més que res perquè m'impressiona el paisatge. Impressiona moltíssim, eh, els penyassagats que hi ha. Tu hi has estat, o no? Sí, sí, hi he estat. Jo encara no. De fet, hi vaig estar baixant, quan vaig passar unes vacances a la Vall d'Aran. Ah, mira. Baixant de la Vall d'Aran, van passar per algun congós al Montreveix. Pots fer un combo, anar a la Vall d'Aran i després... El que passa és que, clar, jo hi vaig anar quan encara es podia entrar, inclús hi havia gent fent caiac, per allà també hi ha diferents empreses, em sembla, que fan tot això dels caiacs. Clar, el problema amb aquests llocs és que es pot massificar. És el que va passar, sí, va passar fa un parell d'anys o així. Perquè es posen de moda i llavors tota la gent hi va... A més, van gravar una pel·lícula, em sembla, allà també bastant coneguda. No sabia això. Sí, sí, sí, el congós del Montreveix, bueno, clar, és que té unes vistes espectaculars i a qualsevol cineasta li crida l'atenció poder gravar alguna part d'una pel·lícula allà. I, sí, sí, bueno, no sé, perquè es va convertir en indret turístic, no sé si per això de la pel·li, que, bueno, pot haver estat un factor, però també per, bueno, per l'espectacularitat. Sí, per l'espectacularitat de barrejar la roca, el penya-segat, l'aigua... Les dimensions. Totalment, sí, sí, sí. I també hi ha com una passarel·la per allà i... Sí, sí, sí. O sigui, és una... Ara, no aptes per persones que tinguin vertigen, ja visem, eh, perquè... Clar, clar, clar. Si t'has d'anar tota la... Hi ha un moment que, clar, dius, bueno, no em recolzo a la part que dóna el penya-segat, però és clar, arriba un moment que és tan estret que per més que no vulguis mirar... Ah, ja. Sí, s'ha de dir, per què? Has de mirar per poder seguir caminant i és molt estratègic i, per tant, bueno, algunes consideracions de tenir en compte sí que s'han de tenir. Sí. Molt bé. Doncs, sí, ho deixem aquí, sí. Ho deixem aquí, Quim. Quim, en principi aquesta serà l'última sessió així més regular amb el Quim, no? Sí, sí. Intentarem potser fer alguna el mes de juliol. El juliol segurament alguna, sí. Encara que no sigui dilluns, un altre dia. D'acord. També perquè ens expliqui una mica les aventures que farà els propers dies, que se'n va fer al camí de... Al camí de Santiago, sí, sí. De Santiago. Sí. Quina part faràs? Perquè l'any passat ens vas explicar també que marxava... que vas marxar uns dies. Sí, clar, el vaig començar l'any passat perquè jo vull fer-lo com tot seguit. Llavors vaig fer Saint-Gempé de Port, que és a França, fins al... vaig acabar l'Ogronyo. D'acord. Llavors ara seria com reprendre l'Ogronyo. Sí. I com a sent positius, diguéssim, fins a León. D'acord. Perquè és molt llarg. Sí. I si no, bueno... I ara l'any que ve de León al... Llavors ja León ja està com tocant a Galícia i ara seria acabar-lo. Bueno, poc a poc, poc a poc. Exacte. Vinga, doncs, Quim, que vagis superbé al camí de Sant Jaume i ens tornem a trobar a la tornada. Perfecte. Vinga, adeu. Adéu. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. A ver, ¿cómo te lo explico? Fuiste mi sitio favorito, como si fueras un meteorito, desde adolescentes que me derrito. Y hace tanto y tanto tiempo que no me cruzaba con el misterio de renacer de las cenizas, algo que ya estaba muerto. ¿Qué haces esta noche? ¿Qué haces esta noche? Hacemos una fiesta en casa. Si quieres tú llevas el hielo, y lo rompemos luego. ¿Sí? Soy yo. Sube. Sube. Dame, solo dos copitas pa' olvidarme, con un mezcalito ya me vale. Dejaré las puertas bien abiertas, para que me salves, dame, dejaré las puertas bien abiertas, para que me salves, dame, una oportunidad a ver si sale, y nos vamos todas para el baile. Fuera, la gente nos espera, para liarla a lo grande. Dime cuántas indirectas... Seguim el programa de tardes a Ràdios d'Esvern a la Rambla i ens toca parlar ara amb en Miquel Rabarter, propietari del Centre d'Equitació Poni Club Catalunya, ubicat al passeig de la muntanya de Sant Just. La Masia de Can Marlès? No. Can Vilà. Això, Can Vilà. Veus, ja deia jo que dic, ostres, ho he llegit i m'ha agafat un lapses per un moment. Dic, no, no, no, ho he apuntat malament. Can Vilà. Exacte. Molt bé. Bona tarda, Miquel. Bona tarda a tots, encantat d'estar amb vosaltres aquí una altra vegada. Aquest passat dissabte vau fer la, bé, no sé si tenia nom, però podem dir així, festa d'estiu, de cloenda, de curs... Nosaltres cada any, amb aquestes dates, ens vam fer una festa de cloenda del curs, no, de l'equitació de tots els nens, un curs escolar normal, no? I, bueno, com aquest any, com a novetat, hem fet coses noves, vull dir, a part de fer tot el... Vam començar a les 4 de la tarda amb un poniguens, un jocs amb ponis, per totes les edats, són els nostres alumnes, doncs, van participar-hi, va haver-hi més de... no, de 100 nens participant en el poniguens. Mare meva! Sí, una generació, va ser en l'institutat, i llavors, a partir de les 7 de la tarda, ens vam muntar com una festa de cloenda, doncs, vam posar un torn mecànic, vam posar inflables, vam posar digeix, vam, també, hem de cuidar, a mi, que també els pares, que és una part important també de... Sí. De la participació del boniclub, i la veritat que va ser una festa molt maca, moltíssima gent, molta participació, encantats d'un altre any de fer aquesta trobada entre tots, entre pares i nens. Us va renovar una mica la idea de la tradicional festa, que potser hi havia, no?, més ambient o més cosetes, també, no? Sí, nosaltres, que, en generalment, muntàvem unes cames per la muntanya o així, però era com més individual, no?, i volem fer aquesta anèmica que tots els pares i els nens, els alumnes, estiguin tots més junts que els coneguessin, que poguessin anar a aprendre una copa entre ells, que hagi una mica de germà entre nosaltres, no? Clar. Aquesta era la idea principal d'aquest any, no?, perquè la valoració del curs, una mica, Miquel, tu com la faries, com ha estat l'activitat aquest curs 22-23 allà al Pony Club? La veritat que, després de la pandèmia, nosaltres hem tingut un boom més espectacular, una mica, d'alumnes, tant de nens com d'adults, eh? Sí. Vull dir, la gent s'ha retorat una mica l'esport de l'aire lliure, el contacte amb els animals, i realment estem molt contents com ha anat aquest any, hem muntat moltíssima participació en concursos, en activitats, i veritat que estem molt contents. perquè les pistes les teníeu totes les tardes, ocupades, fent classes, no?, en tinc, o què? Sí, heu de comptar que nosaltres hi ha un promig d'uns 60 alumnes cada dia. Cada dia. Que venen a Montacavalls, des de nens petits a 3 anys, que nosaltres tenim la... que és l'emblema principal, no el principal, però molt important, són els nens petits, tenim un centre més especialitzat per nens petits, nens de 3 a 6 anys, i que està... La petita escola, no? La petita escola, efectivament, vull dir, això va crear, la meva dona, Josefina, la va crear fa, jo crec que uns 20 anys. Uau. I, bueno, i això és... i està funcionant superbé, hi ha un equip de 4 o 5 monitors, després hi ha el que és l'escola, nens a partir de 7 anys, i evidentment que cada que es diguem Pony Club Catalunya, també tenim molts clars per fer classes, excursions, i activitats d'aquesta, de lliure. Activitats extra, que se surten una mica de les classes regulars. Formats, fem excursions, també, que a la gent li encanta sortir de passejar per la callxarola, i tenim rutes, diferents de rutes, i vostè... Clar. I adults també en teniu, no?, fent classes? En tenim molts adults, de persones, a més en aquesta muntada, el Pony Club, que hem de fer un petit homenatge, que porta més de 30 anys amb nosaltres, és la Mari Carme, que té quasi 90 anys. Perdona? Sí, sí. Quasi 90 anys? Ostres! I està, i està, venint cada dia a muntar. Doncs sí, que la Mari Carme es mereix un rètol mínim, eh? És tot un personatge, és tot un personatge, i no falla cap dia. Uau. I el seu carmella és, bueno, el dia que no ve, la trobem a faltar. Us preocupeu, no?, el dia que no ve, la Mari Carme és com, ostres, què li ha passat? Sí, sí. Molt bé. Parlem una miqueta també de, perquè entre que s'acaba un curs, no?, i que es comença el setembre el següent, tenim aquests lapsos, per dir-ho així, o per on d'estiu, per on, però que tampoc és per on, perquè a Pony Club munteu casals d'estiu. Sí, és veritat que l'èpica és una maqueda que no es pot parar mai, és impossible. Tenim 80 o 90 cabells i ponis que han de menjar cada dia, hi ha els monitors que estan aquí al Pony Club, i els hi han donat feina tots. Clar. Llavors, nosaltres, a l'època de vacances escolars, tant l'estiu com per Nadal, com per Setmana Santa, ho organitzem, ja quasi, jo et diria que fa quasi 30 anys que estem organitzant cursets. Uf, uau. Vull dir que Déu-n'hi-do. Són cursets orientats sempre a un públic més aviat infantil i juvenil, l'adolescents, o...? El gros de tot és un nens de 3 anys, com a ser de 3 anys, fins a 16-17 anys, de tots els nivells, des de gent que no ha muntat mai a la vida, que vol fer, que vol experimentar aquest esport, fins a ja fent cursets ja especialitzats en gent que fan competició i a un nivell més alt, no? I a les tardes no deixen de fer classes, la gent que vulgui fer classes a les tardes continuen tenint. No parem. No, no, no. Escolta'm, i per exemple, a l'estiu hi ha gent que ho agafa com a opció de dir, provarem de fer activitats al Pony Club per provar a veure si ens encaixa el tema de l'hípica, i llavors a setembre ja s'apunten regularment durant l'any, o l'estiu és una època una mica de provar, o...? És una mica de provar, eh? Generalment, els alumnes que tenen normalment tot l'any, a l'estiu tenim un percentatge que sí que fan els cursets, hi ha més especialitzats ja per cada disciplina, però hi ha moltíssima gent que ve a provar, a veure com que els hi han parlat, amics que els hi han comentat, tenim, no sé, diria que gairebé un 60-30% de gent nova, gent que no ha augmentat mai. I aconseguiu mantenir alguns d'aquests que venen així a provar a l'estiu per després seguir? Al setembre continuen, al setembre continuen. Que bé. Després, parlant més de casals, és a dir, d'aquelles activitats orientades més per als nens i nenes més petits, com estan organitzats? Quines setmanes oferiu? Quines... bueno, edats, places... Nosaltres fem aquí totes les últimes setmanes, després de Sant Joan, fem l'última de juny, i totes les de juliol, les cinc setmanes de juliol, i fem l'última d'agost. Tot el mes d'agost no ho fem, perquè l'hem provat alguna vegada, amb la pandèmia sí que va funcionar, però després de la pandèmia, l'agost aquí a Sant Lluís... Adéu, tothom marxa i no queda ningú, eh? No queda ningú. Llavors, així que fem. Llavors, fem nens de tres anys que no han muntat mai o sí que han muntat, poden dir, això no hi ha problema. El que és la petita escola està concentrada en nens de tres a sis anys, més o menys, aproximadament, i a partir de set ja passen el que és l'escola i adolescents, eh? Formem grups per nivell d'equitació i per edats. Hi ha un narratiu d'uns sis nens per monitor, set nens per monitor, i, bueno, hi ha dos horaris que fem de nou de matí fins a la una. Sí. O també fem de nou de matí fins a les cinc de la tarda, eh? Llavors, al migdia estem muntant, a l'agost, aquesta setmana ja comencen a muntar-ho, uns espais d'aigua, de dutxes, que es podien recollir al migdia, relaxar-se una miqueta, i a la tarda tothom fer activitats amb ponis. D'acord. Clar, entenc que totes les activitats que proposeu, òbviament, són en relació amb els cavalls, amb els ponis... No, no se'ls ha de muntar, nosaltres els ensenyem una mica el que és el que és cuidar dels ponis, ells han d'anar a buscar els ponis, han de espatllar-los abans de muntar, tenen un dels animals, no són de màquines, són sers vius, i els hem d'ensenyar a cuidar-los, no? Clar. I a part d'això, de cuidar dels cavalls, farem la cassa d'equitació, i també fem una mica de teoria, també, no? Ens ensenyem una mica els parts dels cavalls, el que mengen, el comportament, sapiguem si un cavall, com distingui un cavall d'estar content o no estar content. Ah. I una cosa d'aquestes que realment és interessant que les algú sàpiga, no? Clar. I el grup de monitors, monitores, gent que està allà una mica al càrrec de tot plegat, supervisant, és gent, ja, Miquel, de confiança, que vosaltres coneixem, veieu, no? Sí, sí. Tot el grup de monitors són, hi ha monitors que estan tot l'any amb nosaltres, són gent ja amb titulacions ja específiques de monitors d'equitació, no podem fer classes si no estan homologats per fer d'això, i són monitors ja experimentadíssims, s'aporten molts anys amb nosaltres, i hi ha gent que porta més de 15 anys o 20 anys amb el Boniclub, vull dir que ja, vull dir, que no tenen experiència, s'aporten a la PN ja, eh? Sí, s'haurà de com funcionem, tenim una DN especial nosaltres en relació, doncs vam ser el primer Boniclub que es va crear aquí a Catalunya, i a partir d'aquí, doncs clar, l'experiència hi és. Clar. A més, Miquel, el Boniclub també és centre que acull alumnes per fer pràctiques, no? Em sembla? Sí, nosaltres tenim una, aquest temps no, però des de setembre fins a maig, primer de juny, nosaltres fem formació professional. D'acord. Hi ha uns graus que són activitats a l'aire lliure, que se'n diu que fem, activitats físiques esportives almenys natural, i nosaltres estem donant l'apartat, el que és d'equitació. Llavors, els alumnes, quan acaben els seus cursos, llavors han de fer unes hores de pràctiques, crec que són, si no recordem, unes 300 hores de pràctiques, i llavors venen al Boniclub i fan les pràctiques allà. D'acord. El que queda en aturades també, entenc que en aquest lapsus d'estiu, són les competicions? No sé si el Boniclub té alumnes que també estan competint, o...? Sí, nosaltres, bueno, de juny, juliol, encara hi ha alguna competició, i nosaltres tenim un equip de competició de salt, i tant de salt com de Doma. D'acord. I jo crec que és el dia, o si no m'equivoco, el dia 1 de juny, m'han tornat en Barra, que és un concurs nacional, i llavors aquesta setmana hi ha dos alumnes que van al Gavard d'Espanya a Madrid, d'Espanya a l'Aponis, que participen, no? Ostres, molt bé. Déu-n'hi-do. Després, també, parlant de cosetes, ja tornant al tema dels casals, encara hi ha temps per fer inscripcions? Hi ha places disponibles? Encara hi ha places disponibles, vull dir, generalment, és difícil que ens quedem sense places, intentem adaptar-nos una mica la demanda que tinguem, ja tenim una bossa de monitors, ja que els coneixem, evidentment, que saben com funcionem, que vull dir que si necessitem més monitors tenim com aconseguir-los, però tampoc és una bogeria de gent, mateix, vull dir, tot està una mica controlat, no? Clar. Perquè, Miquel, el que dóna més moviment a l'àpica durant l'any, què és el que tu diries? Què és les classes, el bon ambient? Una mica, nosaltres estem sentats una mica a les classes. Som una mica una mica especial, perquè funcioneu una mica com una escola. Realment som una escola, però d'equitació, però és una escola. Llavors, la gent no paga bones, hi ha moltes gent que paga bonus de 10 classes, coses d'aquestes, que el que passa és que nosaltres vam fer del començament de fa 30 anys aquest sistema, però no es anava bé, perquè llavors nosaltres, la gent, els alumnes paga per trimestres. Això es permet, organitzant-la, venen un dia per setmana, dos o tres, el que ells vulguin, això es permet fer grups per nivells i per edats d'equitació. Sempre són els mateixos, més o menys els mateixos alumnes cada classe, i el bonitor per fer un treball sobre el grup. que si no, és impossible. Seria, sí, molt difícil. I ja, l'última pregunta, Miquel, perquè ara també està, bueno, s'utilitza molt, no?, fer teràpia amb cavalls, és una tècnica, no?, que s'utilitza molt pel benestar en salut mental, també per alguns trastorns, per algunes discapacitats. Poni Club en feu, d'aquest tipus de teràpies? Nosaltres tenim dos monitores, són dos monitores externes, no estan dins de Poni Club, però sí, és un apartat, que són l'Antònia i la Georgina, que tenen descapacitat, tant física com mentalment. Que venen, no sé si hi ha d'haver uns, jo deia uns 30 alumnes que venen a fer teràpia, gent d'immobilitat de cames, per exemple, o mental, o de columna, o coses d'aquestes, ho tenen pràcticament cada dia, venen. Ostres, molt bé. Molt bé, doncs res més, Miquel, la gent que estigui interessada en apuntar-se a aquestes activitats d'estiu, què és el que ha de fer? Consultar la pàgina web, les xarxes... La pàgina web nostra, llavors ens envia un e-mail, o ens truca, llavors nosaltres l'atendrem, li enviem com fer el formulari d'inscripció, i a la seva disposició. Molt bé. Molt bé. Doncs, Miquel, que acabis de passar bona tarda. Moltes gràcies per tenir l'oportunitat d'explicar-me una mica a la vostra ràdio. Clar que sí. i res, que vagin bé els casals i l'estiu. Moltíssimes gràcies. Vinga, adeu. Adéu, bona tarda. I'm gonna wear my favorite color tonight, oh my. I'm gonna shake it like the thunder tonight, oh my. I wish I was a disco boy, disco boy. Moving like I'm paranoid, paranoid. I wish I was a disco boy, disco boy. I should be dancing, playing away, playing away. I should be dancing, I should be dancing, I should be dancing, I'm gonna wear. San Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia. Un programa que fa poble, actualitat i entreteniment. Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut... on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de San Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com Dilluns, 10 de la nit Prepara els auriculars Sintonitza ràdio d'Esvern 98.1 FM Ja ho tens Dilluns el rock El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades Dilluns el rock Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca Faltan 3 minuts perquè toquin les 6 en punt i en aquests minutets comentarem els dies internacionals i dies mundials que tenim 19 de juny Avui és el dia internacional per a l'eliminació de la violència sexual en els conflictes És una data que proclama l'ONU des de l'any 2015 amb l'objectiu de conscienciar a la població de la importància d'acabar amb la violència sexual durant els conflictes també per honrar les seves víctimes i retre tribut a totes les persones i organitzacions que lluiten cada dia per erradicar aquests delictes La violència sexual refereix a l'abús o l'amenaça a la qual és sotmesa una persona amb la finalitat d'obligar la pràctica d'alguna mena de conducta sexual No és consensuada Són moltes les seqüeles amb el pas dels anys que marquen també la vida de les persones que són víctimes d'aquesta violència sexual L'altre dia a comentar és el Dia Mundial del Passeig Aquesta no és una data oficial per dir-ho així però és una celebració creada l'any 1979 amb resposta de la creixent popularitat del jòguing que hi havia en aquella època, just començant a la dècada dels 80 o també del running Running o jòguing que consisteixen en córrer a un ritme leno o pausat fent una mica de trot amb l'objectiu d'augmentar la condició física però sense arribar a fatigar-se massa Doncs bé, ja ho sabeu, avui el Dia Mundial del Passeig o del Jòguing i també hi ha aquest Dia Internacional recolzat per la ONU de l'eliminació de la violència sexual en els conflictes Que per cert, aquest 2023 la campanya s'entra en les noves tecnologies que no només poden ser positives sinó que també poden usar-se per part dels criminals per propagar aquesta violència El tema de la campanya diu Tecnologies de la informació i les comunicacions l'estic, una eina per l'empoderament i també per la destrucció Es tracta una mica de reflexionar sobre aquesta doble perspectiva de les tecnologies com a eina positiva per empoderar les dones i les nenes però també com un arm al servei de la destrucció i el crim L'essència de Sant Just la tens a la Rambla a Ràdio Despert Anem al butlletí de seguida tornem Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Kilian Sabria Localitzats dos cossos més en el lloc del naufragi d'un pesquer la setmana passada en Aigües de Grècia Això fa pujar a 80 el nombre de cadàvers recuperats tots d'homes També es van rescatar amb vida 104 persones en els moments immediatament posteriors a l'enfonsament del vaixell A l'àrea del naufragi continuen treballant-hi diversos vaixells dels guardacostes i de la Marina Grecs amb el suport d'un helicòpter Mentrestant, s'ha ajornat a demà la declaració davant de la justícia dels nous ciutadans egipcis detinguts per haver participat a l'organització del viatge Notícies breus, Sergi Molero El Kremlin aigualeix el relat d'Ucraïna que assegura haver arrabassat de mans russes més de 100 quilòmetres de terreny al sud del país gràcies a la contraofensiva llançada per Kiev El portaveu del Ministeri Rus de Defensa Igor Konashenkov sostenia que han repelit diferents atacs ucraïnesos a la regió de Doniesc a l'est i a Saporitja al sud En les últimes 24 hores els intents més actius d'operacions ofensives els han fet les unitats de les forces armades d'Ucraïna en les direccions de Donest i Donest del sud L'enemic, amb forces de fins a 3 grups tàctics de batalló ha fet intents infructuosos d'operacions ofensives en diverses onades El Departament de Salut posa en marxa un nou programa per aplicar la intel·ligència artificial al sistema sanitari amb equitat i eficiència diu Ja s'avaluen un centenar de projectes per aplicar en els pròxims anys Barcelona, Núria Paraire Bona tarda Les eines d'intel·ligència artificial podran ajudar que els professionals de l'atenció primària puguin fer un primer diagnòstic d'un cansat de pell ja que no hi haurà prous dermatòlegs és un exemple de projecte que ja està avaluant el nou programa de salut per a la intel·ligència artificial que s'ha presentat avui en total ja s'han avaluat un centenar de projectes segons el conseller Manel Balcells les noves eines no substituiran els metges intel·ligència artificial com un instrument d'ajuda als clínics no de substitució d'ajuda als clínics a prendre decisions la intel·ligència artificial en aquests casos ens ajuda a prendre decisions que han de ser cada vegada més fiables i que ens donen més autonomia però que sempre sempre sempre és un instrument d'ajuda pel clínic Núria Paraire Catalunya Ràdio Barcelona investiguen a Lleida l'atropellament d'un home que anava en cadira de rodes i que va morir hores després a l'hospital el vehicle que el van vestir va marxar del lloc de l'accident i el propietari del cotxe que no té carnet assegura que no se'n va a donar Lleida Noelia Casellas els fets van passar dissabte a la tarda a la cantonada entre Prat de la Riba i Príncep de Viana aquí a la ciutat de Lleida un cotxe va atropellar un home de 59 anys que anava en cadira de rodes i que travessava el carrer per un pas de vianants l'home va ser traslladat a l'hospital on va morir hores més tard el vehicle que el van vestir es va aturar un moment però després va marxar la Guàrdia Urbana el va localitzar gràcies a la descripció que en van fer els testimonis i va confirmar que era el cotxe implicat en aquest accident el propietari un home de 41 anys amb el carnet retirat va declarar davant la policia i va assegurar que no va ser conscient que l'hagués atropellat que li va semblar que havia estat una caiguda accidental la parella del propietari que diu que anava al lloc de l'acompanyant va declarar que va baixar del cotxe però que van marxar perquè ja hi havia altres persones atenent el ferit la Guàrdia Urbana investiga però qui conduïa realment i per què van marxar i Kat ja té ja tenim cançó de l'estiu xalalala com ens agrà xala la cleca la cleca camina pel barri s'abloqueix bo camina tranquil·la sóc perquè vacila no té por i podrien continuar és xalalala i s'ha pogut sentir aquest matí per primera vegada el programa els experts és un tema de figaflaues el grup format pels ballencs pet belasco i xavier cartanyà la cançó parla de la celebració de la vida en comunitat i de gaudir de les coses senzilles com ara un matí de mercat o un cafè amb els amics el Barça i el Manchester City estan a l'espera de saber la decisió del jugador alemany Gundogan Pep Guardiola ha reconegut que li agradaria que el mig campista que acaba contracte el 30 de juny amb el City continués el seu equip i que no acceptés l'oferta que té per venir a Barcelona Guardiola també ha negat que ell impedís la cessió de Joao Cancelo al Barça al mercat d'hivern passat el davanter José Lu jugarà cedit al Madrid la temporada que ve la cessió inclou una opció de compra al final d'aquella temporada l'Espanyol rebrà mig milió d'euros a canvi podria incloure la cessió d'algun jugador del filial del Madrid el Barça femení ha tancat el fitxatge de la lateral dret on a Batlle fins al 2026 Batlle torna a l'equip blaurana després de jugar tres temporades a l'United i el Barça de futbol se la rep el Jaén el segon partit de la final de la Lliga a partir de les vuit del vespre els blaurana dominen la final que juga el millor de cinc partits per un a zero el Barça tindrà la baixa d'Adolfo a causa del fort cop el peu que va rebre en el primer partit el tercer partit es jugarà divendres a la pista andalusa Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Salas Vilanova Joan Basaganyes del partit socialista de Sant Just ha estat nomenat alcalde de Sant Just pel mandat 2023-2027 en l'acte d'investidura del nou ajuntament celebrat el dissabte 17 de juny a la sala del 50 anari de l'Ateneu els regidors i regidores que van ser escollits a les eleccions municipals el 28 de maig van prendre possessió dels seus càrrecs l'únic regidor que no va poder assistir a la cerimònia va ser Aleix Abadia de la CUP qui va excusar la seva assistència i prendrà possessió en el proper ple municipal el partit dels socialistes ha format un govern de coalició amb Sant Just en comú aconseguint així la majoria absoluta al consistori Joan Basaganyes assumeix la batllia amb el suport de 8 regidors del partit dels socialistes i un de Sant Just en comú la nova corporació municipal estarà composta per 17 regidors i regidores distribuïts amb 8 formacions diferents Sant Just es vesteix de festa per celebrar la rebetlla de Sant Pere la celebració tindrà lloc el 30 de juny al Parc Basses de Sant Pere i començarà a les 9 de la nit amb una botifarrada popular gestionada per l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King els assistents podran gaudir d'una botifarrada juntament amb una beguda per un preu de 5 euros fins que s'acabin existències a les 10 del vespre l'orquestra Sol i Mar prendrà l'escenari per oferir un ball amb la seva música en directe fent que els assistents puguin ballar i gaudir de la nit i finalment la festa tancarà amb una sessió de música càrrec de DJ i rollecs l'esdeveniment està organitzat conjuntament per l'Ajuntament de Sant Just i l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King i amb la col·laboració de l'Associació de Veïns i Veïnes Bassas de Sant Pere Sant Just es reuneix per celebrar la renovació actual anual de la Flama del Canigó un símbol de la Unió dels Països Catalans aquest divendres 23 de juny La Flama que s'encén al cim del Canigó el 22 de juny amb llenya de diferents llocs dels països catalans es destrueix a pobles i ciutats durant el dia de la Revella de Sant Joan Avui hem tingut a Ràdio d'Esverna Montse Molinero membre d'Homium Cultural Joia Uller corredora de la Flama i a Palmira Badell de l'Associació de gent gran per parlar sobre aquest esdeveniment Montse Molinero ha fet un repàs històric d'aquesta tradició explicant que la Flama del Canigó ha evolucionat a llarg dels anys anteriorment grans multituds ascendien al Canigó per participar en la cerimònia però actualment les restriccions ecològiques i de seguretat han limitat el nombre de participants Joan Esmerats i Alexis González dos santjustencs seran els encarregats de Sant Just per acompanyar la Flama fins a la plaça Sant Jaume continuant una tradició iniciada fa quasi 50 anys per un grup d'atletes de Sant Just des de plaça Sant Jaume els residents porten la Flama corrent a Sant Just una tradició a la qual jo i Auller ha participat durant molts anys podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i això ha estat tot tornem amb tota l'actualitat Sant Just en que a l'informatiu complet de les 7 de la tarda fins ara treu la llengua treu la llengua fora al carrer treu la llengua esclar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua? com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? o a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua o a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua comencem la segona hora de la Rambla Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern ara passarem a fer la tertúlia amb el col·lectiu de dones trans de moment tenim ja aquí a l'estudi la Rosa Maria Maristany la presidenta de l'associació Trans Baix Power i Roses de Sant Feliu que hem dit entitat de referència no només aquí al Baix Llobregat sinó també a tot Catalunya i també a una de les seves membres la Bea Espejo intentarem ara trucar per telèfon també a la Natàlia Parés vinga de fons us deixo de moment aquest tema d'Aitana eh d'aim és Que la calle me entera, la gente me entera, que yo estoy soltera, de vuelta, que la calle me entera. Que estés feliz, te lo juro. Salud porque la vida es buena, buena vez, te fiesta con la casa llena, otra vez. Salud porque la vida es buena, buena vez, te fiesta con la casa llena. Vinga, ara ja tenim la Natàlia a telèfon. Per tant, saludem les nostres contertulianes, a totes elles. Què tal, Natàlia, Rosa Maria, Bea, bona tarda, com esteu? Bona tarda. Natàlia? Espera, que no em sentim. Bona tarda, em sentiu ara? Sí, sí, et sentim, Natàlia, et sentim perfectament. Què tal, com estem, bé? Bé, bé. Molt bé. A veure, la Rosa Maria ens ha portat avui la revista Transbaix Power, la número 8, la del mes de març d'abril 2023. Ha costat o no aquesta revista de treure? Sí, sí, ha costat, ha costat bastant, perquè bàsicament ja sabeu tot el que hi ha, no? La majoria que ens escriuen són, no per la part, sinó, diguéssim, trans, que això, hi tenim el cul pelat, sinó que la part política de la revista, doncs ja sabeu que en èpoques d'eleccions, doncs aquestes, els articles no... Costen més que la gent participi, no? No és que costi que participin, és que diuen que sí que participen, però no tenen mai el moment d'enviar-te'l, no? Ah, bueno. També s'entén que hi ha compromís, llavors, esclar, vull dir, no és el mateix dir una cosa amb un micròfon que no pas deixar-ho escrita en una revista, la cosa també canvia, eh? Clar, és una revista que, Natàlia, a veure si ens expliques tu com a editora també que ets, com va sortir el tema de posar de portada i de contraportada l'emergència climàtica, perquè és una portada, una imatge que surt un desert. Sí, bueno, no ho vaig decidir, això ho proposa algú i si agrada, doncs s'accepta, no? Em sembla que ho va proposar la Rosa, no? Sí, sí, ho vaig proposar jo, sí. I tot se'n va bé perquè és un tema que està... Bueno, penso que quan comencem a fer la portada, quan es publica la revista passa una mica de temps, no? Potser en el moment que va sortir que héssim pogut dedicar el número de les eleccions, però bueno, en el moment que ho estàvem planificant estava en una altra temàtica, no? És un tema molt important, entenem. Amb el tema de la sequera, el tema del canvi climàtic i dels efectes que té sobre les persones i l'economia. Bueno, és una elecció. Molt bé, molt bé. Quins temes hi ha a dins, així? Bueno, tots són temes interessants, òbviament, però alguns que siguin potents, per exemple, veig que també hi han participat, no? Joves periodistes, per dir-ho així, ens comentava la Rosa Maria. Qui són aquests joves periodistes? Bé, la Natàlia t'ho pot dir també, eh? Són els nanos de la sisè de primària de l'Ecol·legit Conseny, eh? Sí. Que anem a fer allà una xerrada i llavors ens van fer unes redaccions. demanem que allà on fem un taller ens facin unes redaccions i, bueno, i dintre les moltes redaccions que ens envien, doncs triem les que, això ja ho decideix la Natàlia, les que més puguin tindre, que siguin més rellevants, no? Clar. Perdoneu. Natàlia, quins temes hi ha a la revista destacats? Bueno, no t'ho sabia dir, jo no la tinc a la revista, no t'ho puc dir de memòria. No la tens a mà, eh? No la tens. Jo la tinc perquè estic aquí a, escoltem-ho, quan torni ara al juliol, l'agafaré en paper, no? Però ara només la tinc de memòria. Home, ha aconseguit que faci un article, que ja em costa molt, que està dedicat al tema que es titula Mujeres que odien a les dones bones, que odien a les dones trans, relacionada amb el tema de la transfòbia i del... com es diu això del... Ah! No ens surt la paraula, que van menors. Això del feminisme etern, no? Sí, sí, sí. I, bueno, hi ha l'article de la Bea, que t'ho explicaré ella, després dels articles dedicats al tema cap dalt de la revista, que és el tema del... ecològic, el tema del canvi climàtic. Clar, el tema que donar la portada. És un article bastant variat, eh? Una revista bastant variada, eh? Sí, és el que estic veient. Jo crec que una mica de tot. Sí, per a dir. Bueno, és que és així, perquè cadascú explica el que li sembla, no? Vull dir, la Lídia Mestre no és que tingui... Encara no aconseguim fer una revista que sigui monotemàtica, no? Cadascú... és bastant variada. La portada no reflecteix totalment el contingut. Clar. Vull dir, és més variada que la portada. Vull dir, de canvi climàtic, em sembla que hi ha dos o tres articles només. Sí, sí. Bueno, de canvi climàtic, de temes ecològics, no? D'urbanisme, de mobilitat, de... Estic veient aquí la firma d'en Josep Perpinyà, exalcalde de Sant Just, com a historiador, també un article sobre el tema de l'habitatge digne i assequible. També temes sobre els reptes de la descarbonització, aspectes, hi ha la firma d'un diputat del Parlament de Catalunya, Òscar Aparicio, que parla de la llei del foment de l'associacionisme. També un altre article sobre dones trans i dones referents. També sobre el pla LGTBI a Sant Feliu. Bé, diferents aspectes que es tracten en aquesta publicació. Bé, de què tracta el teu article? Perquè es titula així, robots, putes, dret extrema i transgèneres. Escolta'm, com ho lliguem, això? Com ho lliguem? Bueno, el título és molt provocatiu, jo la fa un poc amb mi sentit, un poc... Però és sobre el tema de la intel·ligència artificial, que hi ha hagut molts debats actuals, bé, es estan... Debats un poc polaritzats sobre els mors que provoca la intel·ligència artificial, sobre les coses que podrien ser positives i les coses que podrien ser negatives. Aquí jo, sobre todo, relato el tema de les coses que se supone que són positives, com és la eliminació de treballos tediosos, no sé què, que serà supuestament positiu, però que m'imagino que deixarà molta gent excluïda del mercat laboral i que vete saber què conseqüències pot tenir això, no? És el que més me inquieta a mi, quizás, no? El tema de que el ser humano acabe desapareciendo por culpa de la beligerancia de los robots al elegirse como nueva especie, quizás eso sería más a largo plazo, no sé, lo veo más difícil, más complicado, pero bueno, puede ser, podría ser, quiere decir, puede ser tantas cosas, ¿verdad? Y va sobre eso, ¿no? Y luego, de alguna manera, intento hilarlo un poco con el tema, pero muy anecdóticamente, ¿no? Sobre el tema de la falta d'empatía y con estos temas de carácter sexual que están en la mesa, que siguen estando en la misa, ¿no? La falta d'empatía entre las personas con respecto a su sexualidad. El próximo artículo que para la próxima revista es más potente. Sí? Sí, sí, va ser... Home, però aquest no ho és, eh, prou, el tema... No, pero el próximo que he escrito os va a gustar mucho, es muy potente sobre... Ens pots adelantar el tema o què, o no? No, no sé cuida de notar, porque está por salir, está por salir. Perdó, no sento la Bea casi, eh? Ah, no me oyes. Hola. No la sents? Bé. Pràcticament se la sent com si estigués, no sé, a 10 metres. A 10 metres, ostres. Vea... Se sent molt fluixet. Jo la Rosa sí que la sento, i a tu, però a la Bea pràcticament no la sento. Bueno, Bea, ha canviat de... Jo que els lloyers puguin sentir-la també. A veure, a veure, a veure. No, Bea, ha canviat de micròfon, agafa... No, l'altre, el que dóna el sol. Ui, mira, està allí. Bueno, te podràs molena, carinyo. Jo volia parlar d'una notícia d'actualitat sobre aquest cap de setmana que, doncs bé, s'ha constituït als nous ajuntaments, als plens municipals, i a la ciutat de Barcelona va ser escollit, deixem de banda el com, ni entrarem en polítiques ni res, eh, Jaume Collboni, el primer alcalde declarat obertament Gai, per tant, del col·lectiu LGTBI. Creieu que implicarà això una major sensibilitat en les polítiques orientades a combatre, per exemple, LGTBI-fòbia o els drets del col·lectiu? Què en penseu? Home, jo vaig fer un acte amb ell. En Collboni? En Collboni, a l'hotel Axel, vull dir, les coses... Li vaig enviar un missil, va agafar aquest missil... Li vas enviar un missil? Sí, sí, li vaig enviar un missil. No, però un missil bé, eh, un missil simpàtic, un missil... vaig parlar de la gent gran LGTBI, no? Perquè ara ens enfrontem ja amb unes generacions que arribem ja a la tercera edat que en el seu moment, com per exemple els referents que tenim aquí, eh, el telèfon, doncs en el seu moment eren joves activistes i han passat els anys i són referents per nosaltres, i, escolta, i de fet aquest any el que és el Dia de l'Orgullo va precisament dedicar a tot l'activisme de gent gran, no? I llavors, doncs, va llançar aquest missil i llavors ell es va implicar i va dir que endavant les H, o sigui, ho va posar tot al damunt, tots els recursos sociosanitaris per a les persones grans del conjunt de la LGTBI, que això ho tiraria endavant el que és el conjunt de Barcelona com a alcalde de Barcelona. Nosaltres ens agradaria que això fos extensiu ja a tot Catalunya, no?, evidentment, no? perquè, de fet, és l'únic que ho va dir obertament i som els únics que ho portàvem dins un programa, això. Pels altres jo no he vist res de res, eh, sincerament, eh. Per tu, Bea, en el teu cas, per exemple, que hi hagi un alcalde, no?, que de forma oberta s'hagi declarat dins del col·lectiu, bones vibracions, m'ho agafem amb pinces... Depèn de què tipus de reivindicacions es sumen, llavors, perquè ja tenim, ja hem tingut en el passat... Bueno, jo vengo també de la política ja, dintre de la política, i m'he adonat que molts grups d'izquierda, molt amics, molt d'això, llavors apoya leis racionàries o normes racionàries com la norma cívica de l'Ajuntament de Barcelona, que multava a les prostitutes, a els clientes, a els mendigos, a ir en patinet, un munt de coses, això. Se aprobó con un gobierno, un tripartito de izquierdas. Yo, por ejemplo, de entrada, sí, sí, muy lo que tú quieras, pero como gato escaldado el agua fría huye, no sé si me entiendes, que ya he visto muchas cosas. De entrada se puede presumir que teniendo contacto con ellos quizá adquieran una mayor sensibilidad, por eso somos militantes, entiendo, ¿no?, aquí está la Rosa, y si no, aquí estoy yo para cortarle la cabeza a la Rosa, si me lo transmite. O de Bea. Pero quiero decirte que de entrada vale, sí, pero ya veremos, o sea, porque estas cosas ya se sabe, ya veremos, ¿eh?, que ahora... Bueno, a l'expectativa. Exacto. Natàlia. Pues yo pienso que no. Que no, directamente, ya. Que no específicamente, ¿no? No és el primer alcalde gay que hi ha al món en un... Ja. Quan és la banda, crec que el de Nueva York i el de Londres... Sí, sí. hi ha hagut, o... El fet que tu siguis membre d'un col·lectiu... Sí. No fa que... Defengis aquest col·lectiu específicament, no? Per exemple, la Margaret Thatcher no crec que fes gran cosa per a les dones, quan estava manant allà a Anglaterra, no? Tenim tots i, bueno, és socialista. I la ideologia socialista és diferent, el seu programa incorpora coses. Bueno, el coiboní ja gobernava a Barcelona quan hi havia la Colau. Sí, però no era nada. I la Colau, teòricament... Sí. No entro quan va ser alcaldessa a la Colau, amb el recolzament d'un vot d'extrema dreta, ni com ho ha estat en el coiboní, que també, bueno, t'adones, no? Que hi ha més líries a analitzar que les purament... Bueno, ha arribat Fuladito i guanyat, no? Home, no ho sé. Jo crec que s'haurà d'esperar. Sí, mira. En principi no hi ha cap motiu per pensar que serà diferent del que hi ha abans, que serà espectacular, perquè, bueno, jo no l'hi veig. Que vulgui quedar bé, bueno, si queden bé els polítics amb el tema LGBTI, és perquè, pel que sigui, per temes electorals, perquè queda bé... Específicament, jo no soc tan optimista. Serà que amb els anys et fas escèptica, no? Però, la veritat, bueno, m'agrada que la Rosa tingui aquesta il·lusió, no? Bueno, ja he tirat el míssil, l'altre l'ha entomat. Bueno, té quatre anys, ja veurem què passa. Però, vamos, en principi jo no hi confio gaire. Bé, anaves a comentar alguna cosa? No, a l'hilo del que comentava Natàlia, per exemple, la polèmica grande marlasca, les polítiques que ha hecho algunas, el tema de migración, un montón de cosas, políticas que le definen como... Bueno, hay gente que es muy gay o hetero, trans, o lo que tú quieras, que van de determinada cosa, y luego resulta que son bastante reaccionarios, ¿no? Siempre ha habido personajes así. Pero bueno, evidentemente, también hay que tener en cuenta que si somos personas que nos consideramos más o menos militantes, es porque alguna esperanza debemos tener también. Quiero decir que tiene que haber una puerta abierta a decir, bueno, aquí qué rosa que está tan esperanzada, tampoco le va a quitar la ilusión, ¿no? Siempre debes de tener algo de que la utopía o algo, eso puede ir hacia adelante o puede cambiar, y puedes intentar hacer cambiar a las personas en sus pensamientos tan anquilosados, en las tradiciones, en las cosas estas reaccionarias. Otra cosa es que luego la verdad... Sí, a la hora de la verdad. ...que la encuentres, ¿no? Pero bueno. Rosa María, ¿es una ilusión? ¿Es algo más que una ilusión? ¿Es un mícil? Aviam, jo no estic en un partit per estar escalfant una cadira, primerament perquè no ho necessito, i segon perquè vingui del món de l'activisme, i llavors intento fer polítiques útils dintre del mateix partit. Jo el que no faré és haver-les passat, a veure què és el que diuen o què diuen. Jo soc una part atacativa de dintre, el carrer orgànic que em van atorgar precisament ho demostra, i la meva opinió es té en compte. A partir de cert nivell de coses que tiri endavant, no se m'agri un contó com un altre. No depèn de tu, clar. Això són derivades polítiques que no saps mai per on van a parar. Vull dir, escolta, parlàvem de la Natàlia, que mira, ha sortit el Collboni, però ja sabem com ha anat, ja sabem com ha anat. Aquell com ha anat també ho podríem aplicar a Girona, que no se'n parla. Aquest com l'oli i l'aigua, allò que deien, resulta que allà a Girona ja s'han barrejat ben barrejats. Això és el que s'acaba d'explicar. Estem parlant de municipalisme, no estem parlant d'ideologies polítiques, ni somnis romàntics, perquè mon pare, que té 98 anys i que sempre ha sigut independentista tota la vida, diu, moriré i no la veuré. I té 98, evidentment, clar que no la veuràs ni tu ni jo. És així, però és el somni romàntic. Però, en quant a temes de polítiques, doncs sí que intentem canviar les coses. I la veritat és que hi ha moltes coses a canviar i aquestes coses les intentarem canviar des de dintre, no des de fora, i sobretot no evitant la confrontació. Perquè la confrontació no porta a lloc, això està més clar que l'aigua. La confrontació només porta desafecció i confrontació entre el matís colectiu. I dir, és que això parece mentira. Ve, que tú lo sabes perfectament, en el nostre colectiu, que dices de fer una reunió en tots conjuntos, o vamos tots a una, i no vamos tots a una, que alguno tira por su lado. Eso passa en muchos ámbitos. Y luego, a veces, que el conflicto sale per si solo. Por ejemplo, en el tema trans, si no hubiéramos sido, hubiera habido confrontación antes de la aprobación de la ley de 2007, hubiera salido una ley súper reaccionaria. Es porque hubo un colectivo que era el nuestro que se confrontó a un movimiento que estaba muy vinculado a la FLGT, es decir, al Partido Socialista, que propusieron una ley súper reaccionaria basada en una ley italiana, poco menos. Y tuvo que haber confrontación, tuvo que haber enfrentamiento, a veces bastante visceral. Y al final, en el 2007, se aprobó una ley que más o menos reivindicábamos. O sea, nosotras teníamos razón. Pero hasta que ellos vieron claro que eso era así, porque en el 2004 se aprobó una ley en Inglaterra que más o menos en la misma línea, pues nosotros no cedieron, no cedían. Pero es inevitable que estas cosas pasen en política, además. Natalia, ¿segués al teléfono? Sí, sí, estaba escoltando. Sí, sí. Fa uns dies va sortir la notícia de l'agressió que va patir una dona trans a la línia 1 del metro de Barcelona. No sé si vosaltres... No sé si tu, Natalia, per exemple, que estàs fora, et va arribar la notícia. No sé si us heu... No sé si... No ho tinc gaire, no ho tinc present. Home, sé que han passat com faig coses d'aquestes d'així, però he de reconèixer que l'estar viatjant pel món fa que aquestes coses, que no són locals, perquè tenen una significació global, però que no te n'entenes, no? No, no... Tampoc que escolto les notícies, perquè és una cosa... Jo escolto les notícies per internet i hi ha coses que... Quan estava a Portugal... Ara estic a Galícia. Quan estava a Portugal, no em deixava escoltar-ho, el youtuber. Alguns continguts, jo que connectava a 24 hores, deia, no, no puc acceder a aquest conteniu, dic, allò, què passa? I coses així, no? No, no m'he enterat gaire. La veritat és que estic una mica com un núvol, no? Estic en plan molt ideològic i hi ha coses així de... de més... No sé com... No puntuals, sinó de... Bueno, no diré de més continguts, sinó de més abans, no? I no, no, no ho he seguit. Jo no sé si tu, Rosa Maria, ho vas llegir, que... Sí, sí, no ho vaig llegir, ho vaig publicar, ho vaig compartir-ho i tot. És així, és clar, que l'agressió al metro va ser una... va ser bestial. I després el tio per les xarxes, l'agressor, el tio per les xarxes de cara acusant la vella que l'havia insultat, que l'havia fet no sé què, què tal i què qual, i que... Primer l'havia agredit ell amb ell, bueno, m'ha quedat amb la cua gaire quan es va descobrir que aquest tio ja portava un historial contra nosaltres, però a lo bèstia, des de feia molt de temps. I són persones, això són actes violents, aquesta gent no sé què tenen al cap, sincerament, eh? No, és que a mi no se m'occuriria... Ostres, vas al metro tranquilamente, no haces nada, no haces nada, que se te acerque un tio y te dan puñetazo, una patada a la boca porque le da la gana, porque... Sí, yo vi las imágenes. No tiene ningún sentido. No sé si las viste, las viste. Sí, sí, claro que las vi, las vi, esto es tremendo, esto es tremendo. Pero es que lo malo es que la gente del vagón y el que lo filmó... Estaban mirando. Estaban mirando. Mirando cómo pasaba y lo daban como normalizado. Esta violencia, este ataque está muy normalizado. No se lo van a meter, ¿no? No van a ser cinco tíos allí a coger al tío para que no golpee a la chica, ¿no? No lo van a hacer. Parece que se tira al plato, parece ser que esto esté muy normalizado, parece ser que esto esté validado, el hecho que estén pegando a una mujer trans en un vagón de tren. ¿Pero dónde vamos a parar? ¿Vosotros heu passat por alguna vegada en el transport públic o...? En el transporte público, no. En otros sitios, sí. Por ejemplo, cuando vas andando y una pandilla de niñatos, aquello que ya sabes. Uy, uy, uy. Te alejas un poquito. Uy, a ver, a ver. Sí, cambio de acera. Sí, sí, uy, uy, uy. Pero, bueno, por este tipo de cosas así puntuales, generalmente no, no va con miedo, ¿no? Porque, no sé. Pero, claro, nunca sabes dónde puede salir y saltar el tiro. Claro. Quiero decir, yo me acuerdo un amigo mío, muy amigo, que estaba muy convencido, muy... Era gay, pero era muy hétero, aspecto muy hétero, muy así. Y, bueno, a mí me decía, bueno, es que esto de la reivindicación, si estamos ya en otros tiempos y esto no es como en la época franco, ahora esto es muy normal, muy no sé qué. El tío estaba convencido, ¿no? De que no pasaba, que a lo mejor exagerábamos un poco, ¿no? Digo, bueno, pues, si que hay discriminación, pues, hay discriminación relativa, pero no, ya la cosa homosexual no. Hasta que un día pasa debajo de un andamio y uno sobrero le dice marico y le tiraron un pedruco. ¡Oh, ostras! Bueno, le cogí un trauma, le cogí un trauma que estuvo unas semanas diciendo, ¡Ay, Bea! Mira lo que me ha pasado. ¿Tú te crees que no sé qué? Y, pero... Por favor. Claro, el tiempo psicológicamente no estaba preparado para... Claro. Porque cuando te ves así como muy normalita y muy así, muy... No estás... El día que te pasa algo te queda como... ¿Sabes? Natalia, ¿tú te ha pasado mai al...? Sí, bueno, jo ho he viscut porque, bueno, perquè ha passat, ens hem enseñat les dents i no hem arribat a les mans, però he tingut vàres episodios d'aquests. I com els has resolt? ¿Com ho has viscut? ¿O com hi va haver i el grup et va ajudar? No, no, no. Vull dir que m'ha passat... No, no, no és que m'atacessin 5-6 persones, sinó que dos o tres niñatos comencen a atacar. Ja. Però, bueno, nosaltres també la vam liar, ens vam plantar cara i les vàres ocasions que ha passat no ha passat a maiores. Vale. I, però, bueno, perquè són circumstàncies que estan molt al barri en què vivíem. La gent ens coneix si els tios van dir que a plantar-los cara, bueno, doncs això, les dues coses no van a maiores. A més que nosaltres tampoc som baixetes i indefenses, no? No, no. Vull dir que comparat amb els agressors, els tios també de fet ataquen a qui poden, no? Exactament. ataquen normalment a qui veuen que és més dèbil o que no es pot defensar. Sí, sí. Si et gires totalment esquifiada amb el garrot a la mà, bueno, en el cas aquest, no? Sí, sí. A t'adacar al metro no pots fotre res, et foten quatre hòsties, quan et dones compte ja estàs rebre la base de bé. Totalment. Però hi ha circumstàncies i circumstàncies, però és molt desagradable, clar. Clar. Parlem ara de la gran data que ha de venir, el 28 de juny que es celebra el Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+. Quines connotacions i què significa aquest dia per vosaltres? És un dia de celebració, de lluita, una mica com el viviu any rere any. Núria, si em permets, jo abans de cap, això ho pot parlar perfectament la Natària i la Bea, voldria dir que avui el Partit Popular ha presentat al Constitucional unes esmenes a la llei trans, eh? Ah, sí? Sí, ha sigut avui, afecta sobretot el que és l'alba. Has quedat set, tu! És que, Rosa Maria, agafa l'altre micro. Agafa. No, l'altre, l'altre. És que t'has canviat, Rosa Maria, si està passant bé. Però allí no se... No, però... Ha dejat de sonar. Però posem música i solucionem el tema dels micros. Sí, el que passa que he dejat de fer una... vinga, va, ja les tenim totes un altre cop col·locades en sintonia amb les zones. Ens parlava la Rosa Maria de les esmenes que ha posat el PP a la llei trans. Sí, ara us diré els articles. Però eren unes esmenes que es veien a venir, és a dir, que ja havien dit que, òbviament, el PP ja es va mostrar al contrari a la llei. Si ha habido tanta beligerancia con esta ley y sin evitar... Bueno, de hecho, decían en un principio que le iban a recurrir, ¿no? Que iban a recurrir toda la ley. Bueno, los de Bocs ya lo han dicho. Me imagino que... La cuestión es si el tribunal lo admite a trámite. Me imagino que... Posa, posa, aquí, diu, asuntos de absorber por providencia, asuntos en trámite de misuridad, orden del día, tribunal constitucional pleno. Vale, ahora posa aquí, diu, 50 diputados del grupo parlamentario, más de 50 diputados del grupo parlamentario, objeto, artículo 19.2, artículo 43, apartados 1 y 2, artículo 44, apartados 3 y 9, artículo 47, primer párrafo, y 79, apartados 3b, 4c y 4f de la ley 4 barra 2003 del 28 de febrero para la igualdad real y efectiva a las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI. Valente, excelentísimo, señor Tom, Juan Carlos Campo Moreno. Bueno, doncs caldrá veure com... A mí lo que me intriga es si van a acabar siendo una ley parecida a la 2007 o va a ser incluso peor. eso es lo que me ha dado si se empeora todavía. ¿Homé, ¿pijó? Viendo, viendo lo que es, los discursos que hay de alguna gente por ahí, empezando por las terfas y por un montón de gente, la cosa pinta mal. Ostras, o sea, que le veía un futuro negra. Yo no lo sé, es lo que yo me pregunto. Lo que me pregunto si empiezan a recurrir o, bueno, no sé qué efectos tendría sobre recurrir esta ley, si invalidaría la del 2007 o yo no sé qué pasará, ¿no? Pero, hombre, la del 2007 no le puede, es firme. Es firme, ¿no? Bueno, yo qué sé, si, no, bueno, no sé. El Tribunal Constitucional, bueno, no puede hacer res. L'únic que pasa es que, home, podrían, pero son muy laboriosos. Yo creo que ni siquiera les interesa. Oh, bueno, ya lo veremos. Y la sentencia del cambio registral de los menores trans del 2019 también es firme. Está en el Constitucional, es una ley constitucional, una sentencia del Constitucional, que si la quieren reculir la tendrán que tirar para el Supremo, ya veremos qué pasa. Pero bueno, independientemente de esto, si el Constitucional admite a trámite, bueno, ya lo ha admitido y el ponente y el ponente pues lo encuentra lógico que hay una consulta al respecto más amplia, más consensuada, aquí pueden recibir los menores trans, sí, sí. Básicamente es para menores trans, ¿eh? Sí. Suposo que lo que me escolheu cuestionar es lo del cambio de sexo per la cara, ¿no? Sí, aquesta cosa, mira, jo vaig a fer un extracte dels articles, ahir quan m'ho van passar, vaig estar mirant-ho, aviam si us ho trobo per aquí... Bueno, són els articles, no?, els que has comentat, Rosa Maria, la Rosa Maria ha dit els números, el que passa que, clar, no sabem a quins apartats fa referència... Sí, sí, jo els tinc aquí, els tinc aquí, els tinc aquí, se prohiven todas aquelles pràctiques de modificació genital en persones menores de 12 anys, salvo en els casos en què les indicacions médicas exigen el contrariu en aras de proteger la salut de la persona. En el caso de persones menores entre 12 i 16 anys, sól se permitirán dichas pràctiques a solicitud de la persona menor sempre que, por su edad i madurez, pugui consentir de manera informada a la realizació de dichas pràctiques. Aquest és el 19.2, aquest és un article molt àmpliament discutit. Després hi ha un article 43 de legitimització, després hi ha un altre, l'article 44, que és procediment per a la rectificació registral de la menció relativa al sexe, que no se la carrega tot, però se en carrega una part, i després de l'article 47, reversibilitat de la rectificació de la menció registral relativa al sexe de les persones, també hi ha algun altre apartat que s'hi fica, i del 79 ja es té el règim sancionador les infraccions, va per aquí. Estaríem aquí mitja hora llegint els articles, però no crec que això... No, bueno, quan hi hagi una sentència més ferma per part del tribunal... Sí, sí, sí. Pol resum. Doncs bé, seguim amb el que havíem anunciat, el tema del Dia Internacional de l'Orgull, no? Una mica quines connotacions o què significa per vosaltres si és un dia més aviat de celebració, de lluita, com l'heu estat vivint els últims anys? Qui comença? Vinga, vinga, vea. De las primeras que hay aquí que fue a las parciales. Sí, no? Clar, és que has estat una de les primeres que sempre has estat celebrant el dia. Sí, además ha habido una cierta evolución sobre el movimiento trans que han ido incorporando letras en un principio, cuando fuimos nosotras, la T no estaba, estaba LG, punto. Lesbianas y gays. Lesbianas y gays, o sea, después de una época, por ejemplo, un poco la transición con unas pancartas que ponían gays, lesbianas, travestis y chaperos, o sea, políticamente incorrectas, ¿no? Sí. Hechas al... Como que chaperos. Sí, sí, no, había una... Había unas pancartas, sí, eran como muy hechas así, ¿sabes? Acabamos de salir del franquismo y la gente pues no estaba para discusiones etimológicas ni cosas de estas, estaba para... Tal cual, ¿no? Venga. Tenemos derechos ya que nos dejen de... Porque la policía te metían a la cárcel, te hacían redadas, la gente estaba por esas labores, ¿no? Luego después, digamos que el colectivo se acabó especificando, o sea, diciendo, bueno, es que es cosa de orientación y ya está, ¿no? Y se acabó, digamos, derivando por la cuestión homosexual, punto, o sea, gay, lesbiana y ya está. Y luego cuando aparecimos nosotras estuvimos unos cuantos años ahí dando saco para que incluyera en la carta unitaria la T de transexual porque nos ponían como si fuéramos, bueno, una consecuencia de la homofobia, ¿no? La transfobia es como si fuera una especie de variable, ¿no? De la homofobia. Digo, esa no es nuestra idea, nuestra idea es que, claro, la cuestión trans tiene que estar en igualdad de condiciones en las siglas, estamos en el mismo barco y somos diferentes porque ahí se tiene que rebalcar la diferencia a la igualdad, todo. Y digamos que ha habido una evolución en ese sentido, luego, no sé, yo es que ya hace tiempo que no voy a las marchas, ¿no? Hay una, siempre había, hay una doble manifestación, está la de los, la de las festivos que lo organizan marcas comerciales, todas estas cosas. El Pride, ¿no? El Pride Barcelona. El Pride Barcelona. que es una cosa desidologizada que es pura fiesta nomás y se traen a las celebrities y todas estas cosas y luego hay otra manifestación que es más reivindicativa que pone sobre el tapete cosas que nos preocupan, ¿no? Pero esta doble celebración, por dirlo así, no fa tant, ¿no? Que, es a dir, desde el año 2009, pot ser o algo así, que es va comenzar a celebrar el Pride aquí en Barcelona que se va a parar. Yo creo que puede ser que empezará un poco antes. ¿Se parará? Puede ser que empezará un poco antes. Ya algunas marcas empezaron a ver que esto se daba buena imagen para ellos, igual a, como siempre pasa, ¿no? Claro. Cuando una cosa les parece bien, ahora está el tema de la resiliencia y no sé qué, que sale hasta las, el tema de la resiliencia, una cosa que tienes que ser rico casi y ser un empresario para hablar de lo resiliente que soy. Es una cosa que es una, es una terminología pensada para personas que aguantan las situaciones de discriminación y que aguantan no sé qué y ahora resulta que los menos resilientes son los poderosos son los resilientes, parece. Y lo utilizan las marcas y lo utilizan, ¿sabes? La resiliencia, no sé qué, no sé cuál. Y dicen, pero bueno, han descontextualizado el significado, ¿no? Y con esto pasa un poco también, ¿no? Las marcas, todas estas cosas, pues van a donde les viene bien. A donde les va bien ganar dinero y claro, es una cosa que ideológicamente no tiene ningún... Incluso a veces enfada un poco, ¿no? A los militantes históricos, ¿no? A la gente que ha estado, que ha luchado por los derechos... ¿A tú te enfada, Bea, como a militante histórica? No, no, no es que me enfade, ¿no? Lo de las marcas es que pasan, están por todos los lados, quiero decir, la economía está por todos los lados y aquí cada uno quiere chupar del bote. Entonces, tiene algo, mucho obsceno, porque tiene que ver con el capitalismo, con esa cosa desproporcionada y tiene la cosa esa de ser ideologizada de que a esto no les preocupa nada la discriminación en el fondo, ¿no? Hay mucha gente que está discriminada y que si son tan activistas podrían dedicar un poco de esfuerzo a la gente que duerme en los cajeros o la gente que... las colas del hambre, yo que sé, cosas que son más reales, ¿no? Pero es obvio que no, no, es una vía muy... se tiene que mantener evidentemente la vía de escuchar a las personas desfavorecidas y escuchar lo que tenemos que decir, especialmente, cuanto más desfavorecidas más. Y en eso está, creo yo, creo yo, que parte de la militancia. Natàlia, a tu, el tema de la celebració, ¿com veus aquesta división, eh? Bueno, jo, en marge del que representé en el passat, ho veig com un carnaval, ¿no? no té cap simbol ideològic ni res. És com avui en dia hi ha l'emputiment de festes de tot, el dia de no sé què, el dia de no sé quantos, el dia del pare, el dia de la madre, el dia del tortei, o el dijous grats, o el carnaval, i el dia de l'orgull gai ja és a l'actualitat un dia més d'aquests de, doncs, per vendre pastísos, per fer festes, vendre sabarretes i muntar el pollo, no té cap contingut pràcticament, no dic que sí, 100%, però no té cap contingut ideològic, no? Després nosaltres, com a col·lectiu trans, hem tingut una vinculació amb aquest dia molt tangent, no? Què? En el sentit que hem intentat i hem de participar i hem estat acollides, però tampoc ens hem identificat plenament, no? És a dir, la gent trans és, i la gent travesti i les dracs som, amb aquestes carrosses i amb aquestes festes, com el adorno necessari per donar-li un toque de disseny de gènere, no? És tot una mica així. Avui en dia és tot pura passeta rosa i comerç, no té, ideologia no existeix. Els rupúsculs que continuen fent manifestacions, no tenen cap relació amb el que és la jornada no tenen cap significació real amb el que és la jornada internacional, que és com el carnaval, no? Ja està totalment apoderada per la gent de pasta i incorporada al calendari per celebrar, no? Com el dia de la madre, vamos a... recordar com per dir un regal a tu mamà, no? És una cosa que... A mi m'ha de pensar que ets dir tot això dels dies en com estigues, no sé, no soporto, vamos. Digo que no soporto a la soporto ara, no? No, no, el càu empatado. A t'alcant d'all en tots els dies, no? A t'alcant d'all que ho he fet a fer-hi-de-dies amb tot la pur-hi-de-guerra. Què de ells ve? No, que hi ha una cosa que no he comentat i és que la... Que sé que ha desvirtuat també la reivindicació és la politització de la... de les... de estas cuestions, o sea, acercarse a los partidos polítics, integrarse a los partidos polítics y eso lo vivimos con la FLGT, ha desvirtuat mucho también la reivindicació porque al final es que es discriminación lo que los grupos deciden que es discriminación y los que están cercanos al poder decidan que es discriminación. ¿Sabes lo que quiere decir? Que de alguna manera la discriminación, la denuncia contra la discriminación tiene que ir de abajo arriba y no de arriba abajo porque entonces la definición es una definición obviamente interesada. Eso ha pasado con el movimiento LGTB, con el movimiento feminista y con muchos otros movimientos. Quiero decir que cuando es desde arriba se te dice qué es discriminación y qué no, estás desvirtuando la realidad porque quien lo tiene que decidir es la gente que está en el ajo y eso pasó, lo vimos, lo vimos, te estoy hablando hace muchos años con la creación de la LFGLT que eran bastante fieles al Partido Socialista, ¿no? Desvirtuaron porque aquí estaba por ejemplo el movimiento La Cofle que desapareció que era un grupo estatal que se reunían de gays a niveles estatales desvinculados de la política pero con argumentos políticos obviamente porque ellos tenían argumentos estaban muy politizados o sea, tenían una mentalidad sobre la utopia sobre la orientación sexual sobre la transsexualidad sobre todo pero eso desapareció y eran muy radicales en muchos aspectos de cómo cambiar la sociedad pero todo eso acabó desapareciendo. ¿Y cómo os celebrareux vosotros, Rosa María, aquest año? ¿Qué fareu, por ejemplo? Bueno, l'associación participa de fet en dos actes en un és aquí a Sant Just i l'altre doncs a Sant Feliu Aquí a Sant Just serà el mateix dia 28 a les 8 Sí, sí, exacte, hi haurà una lectura al manifest jo em deixaran participar en una part de la lectura al manifest i en un afegit que ja tinc mig pensat de dir i de fer m'han donat la licència per poder-ho fer doncs endavant les atxes ho farem i a Sant Feliu doncs es farà també un manifest a la plaça de la salut i després es fa una rua fins als jardins de la Palau Falguera però jo com que comença abans la de Sant Feliu jo estaré al primer Parlament de Sant Feliu i l'últim Parlament el farà la nostra companya Neus Ascensio que ja hem parlat amb ella doncs que farà l'últim Parlament als jardins de la Palau Falguera jo no els podré acompanyar durant tota la rua perquè evidentment no puc dividir entre dos Natàlia ara tinc el Quinto Pino la Bea doncs està a Barcelona a Barcelona i és clar i és el que una no es pot desdoblar no és el que diem sempre no vèiem voluntarios eh hòstia tot el món se apunta a la guerra però no ha de quina i anar al frente això és el que sempre va a parlar no bueno de dos maneres independientemente de lo politizado independientemente que se saque rendimiento político y tal és un mal necessario tenemos que ara que m'estaba dono cuenta de lo que decías que quizá las poblaciones pequeñas o más alejadas de lo que son el centro quizá tenga más sentido ¿verdad? esa visibilitat claro que sí porque la gente del pueblo esto lo ve como una cosa lejana y lo tienen en casa poblaciones pequeñitas y sitios así que se hagan estos actos sí que vienen bien creo yo claro que sí dentro lo que es los pueblos de la Gran Metropolitana de Barcelona lo que son la Cataluña Interior todos estos no tienen que ir todo concentrado a Barcelona tienen que todo el de Barcelona también yo asistiré me hacen ir en una carroza de estas tú madre mía todo el día 14 de julio 14 de juliol sí 14 de juliol es fará la rua del Praet a Barcelona ¿qué vas a ir a una carroza tú? sí sí una carroza te vas a poner una carroza sí sí una carroza te pones a hacer el robot sí sí en la carroza de los carrozas sí sí claro en la carroza de los carrozas evidentemente en los dinosaurios los dinosaurios en apartados las jovencitas a un lado las viejas a otro ¿tú veas cómo os celebrarás en alguna manifestación? no yo hace tiempo que no celebro el el día del orgullo no si voy antes iba mucho como la cara visible de la representación trans ante los periódicos y todo pero desde que no estamos en el CTC y eso y me ha partido un poco pues ya y si voy iría a lo mejor como una masa a ver cómo intentaría ir a lo mejor si me da el punto igual que como voy a la 8M quiero decir pues ah pues si vienes yo te digo que vengas a la carroza pero no sé quiero decir que hace tiempo que no voy ya ¿no? porque es un día tan simbólico tan así que Natalia ¿quins són els teus plans per el día de l'orgull? pues anava a dir una broma pero no no cap anaves a dir una broma pero anava a dir una broma al ximpas de Jerez por aquí por el pueblo y pintaré una camina de color arcoiris ¿no? no pero es conya no, no, paso a mi todo esto me parece que está bien pero cada vez que os falemos ni qui cregui yo no y creo bueno los bancos aquí San Jos van desaparecer no se han tornat a pintar más bueno o sea ya lo saben sí la casa el de Jogos sí home te t'imagines els pobles amb un poble d'aquests tota la carroza la carroza els actes aquests que son el 28J i LGTBI són institucionals perquè no hi ha hi ha una nula és a dir hi ha un bar gay a Santa Cristina que fa molts anys que hi és perdona que està perdut enmig de la muntanya amb una urbanització i el poble no bueno tampoc és que tingui molts habitants però Santa Cristina d'Aro eh dic i tota la Costa Rava i tota l'Empordà tots els actes que hi ha en LGBTI el 99,99% és institucional és a dir que hi ha una regidoria de feminisme en LGBTI que pinta un banc que fa una acció que crida un col·lectiu de tota Girona perquè hi vagin a fer una mica de bulto i van algunes persones vull dir que no és una cosa la gent si a mi diuen que hi ha gent LGBTI però viuen a casa seva tan tranquil·lament no els van significar i mantenen l'anonymat o no el mantenen però vull dir que no té una significació pública notòria jo tampoc l'hi veig estaria bé que en plena Santa Cristina m'ho tens un cintal de LGBTI però quan no vingui tothom de fora no m'imagino com es podria fer i Natàlia Natàlia una pregunta quin dia proposes tu per fer el dia del tortell? quan vingui de gust faig un tortell això és el gravi pas severo i el teu gravitzat qualsevol dia el gravi de pastisseria té repartit a l'any tots els pastissos que es poden fer ja ho tenen organitzat no crec que sigui una cosa dels col·lectius ja s'encarrega el gravi de pastelero és que a mi m'ha fet molta gràcia el dia del tortell el dia del tortell hi ha dies per tot hi ha dies per tot el dia aquest de la visibilitat trans podem fotre un pastís típicament trans que popularitzem i com el faries el pastís hem d'idear la sirenita que sigui una botifarretrats una botifarretrats hòstia tu jo prefereixo no sé una mariscada ja està ja ho prefereixo un braç de gitano un braç de gitano encara no sé amb qui ens quedarem acabem la tertúlia parlant també d'un últim tema amb aquests últims minutets sobre el veto de Irene Montero algunes associacions concretament 34 associacions LGTBIQ van demanar a Yolanda Díaz que aixequés el veto sobre Irene Montero com a símbol que havia estat aquesta dona segons les seves paraules segons les associacions com a figura de feminisme i simbol en la lluita per l'avançament i el reconeixement dels drets humans què en penseu vosaltres sobre el tema d'aquest veto a Irene Montero és realment una figura que se la vincula molt amb el feminisme és un cop per al col·lectiu o no o és un gravàs què comença bueno jo diré que no tinc molt que opinar perquè són les guerrilles que tenen entre els propers polítics i inviter a els col·lectius en aquests guerrilles és una altra cosa i a mi per exemple aquesta chica en algunes coses sí en altres coses no jo que sé què vols que te diga el tema de la prostitució por exemple la postura que té abolicionista entre comillas que jo no sé que se cuece entre esos grupos la verdad no sé en los entresijos ni en lo que se manejan ni en què ideologies gobiernan perquè és un poco opaco una cosa és lo que dicen y luego lo que hacen y luego no sabes lo que se cuece abajo yo me gustaría saber enterarme de què van para posicionarme o sea yo para posicionarme a favor de un político en concreto como tú preguntas tendría que saber exactamente de què va la cosa y evidentemente cuando la línea que lleve sea del grupo que sea sea del no pues yo no voy a no voy a apoyar a alguien que te va a dar la puñada porque yo siento que voy a traicionar porque si no ¿para qué? es decir no sé yo en ese sentido soy bastante exigente i Rosa María tú volies dir algo al respecto sí bueno jo li vaig contestar amb una política que em va enviar aquest document per anexar-me aquest llistat de 30 associacions que dius tu sí jo li vaig dir això està promogut per fulanitat tal dic aviam jo no em fico en coses internes d'altres partits de si van a llistes o no diria que són les executives que hi haurien de fer dit això a nivell personal i associatiu reconec la gran feina que ha fet per al col·lectiu trans això és evident però d'aquí a que a que a fer un escrit perquè la Yolanda Díaz l'inclogui i tal això ja això no és cosa meva molt politiqueo no? sí això no és cosa meva això ja s'ho faran entre ells tu és un ajuste de cuentas mafioso de qui suma i resta sí totalment ja s'ha penjent ja veurem com el Cidira això ja s'ho faran ja ho veurem com el Cidira perquè anem per la vida d'aquesta manera ja m'he diràs bueno perquè se quiere encargar el Ministeri d'Igualtat el PP se quiere encargar el Ministeri d'Igualtat i totes les subvenciones que colguen del Ministeri d'Igualtat que són unes quantes i milionàries no t'estrany que la Yolanda Díaz aquesta cagui també a la gent del PP ostres la ves ja la persona mejor vista con el PP gallegui me hay con el feijó baissà no? ets una suma negativa jo hem de deixar la tertúlia en aquest punt em sap molt de greu però ho hem de tallar que gairebé ja són les set ha estat un plaer Natàlia Rosa Maria i bé a tenir-vos a les 3 a Ràdio d'Esvern aquesta estoneta res més que acabeu de passar molt bona tarda i anirem salut i fins la propera que ja ens veurem a personar vinga ostres que ben Natàlia i t'haig de felicitar pels debats polítics i electorals que has fet tant tant a ETV i aquí a la treu doncs està espectacular gràcies per cert anaves guapíssima detall molt bé doncs que vagi bé i bona tarda a totes bona tarda adeu Nosaltres deixem el programa en aquest punt us hem estat fent companyia des de les 5 i fins ara a les 7 podeu recuperar tots els continguts avui a ràdio d'Esvern punt com els podcast que pengem en aquesta pàgina web o també a les xarxes socials tenim compte a Twitter i a Instagram a arroba la rambla 9 8 1 tot seguit i amb minúscules i també els comptes de les xarxes d'aquí de la ràdio arroba ràdio d'Esvern també a Twitter i a Instagram 3 més que acabo de passar bona tarda de dilluns nosaltres tornarem demà a la mateixa hora aquí al 98.1 FM a ràdio d'Esvern la ràdio municipal del poble ara a les 7 en punt toca escoltar l'informatiu de notícies de la mà de Mariona Sales Vilanova per estar al dia de tot el que passa a Sant Just que vagi bé una abraçada i fins demà avui a les 9 del vespre Emma de Música un programa realitzat i presentat per Maria Quintana A Música a Fins demà!