#411 - Entrevista a Regina Jiménez sobre la seva obra a l'exposició "El món ficció"

Sant Just, 98.1 Un divendres d'operació sortida de Revella de Sant Joan, molt complicada, les vies amb més congestió són les que porten a destinacions de costa, era d'esperar, sobretot, també era d'esperar, l'AP7. Carme Montero. Bona tarda, doncs, a aquesta hora l'AP7 ja registra més de 50 quilòmetres de cues sumades, les més llargues van de 20 quilòmetres des de Sant Cugat a Montornès del Vallès en sentit Girona i en sentit sud ja hi ha 22 quilòmetres des de Sant Cugat a Gelida. Vehicles del tot aturats a la C31 i la B20 a Badalona i Montgat en sentit Girona. Es manté la congestió també a la C32 a Sant Vicenç de Montal, la C33 a Parets i la C35 a Granollers en sentit nord. Les rondes encara van molt plenes en circulació lenta i aturades lluny de l'àrea metropolitana hi ha retencions ja a la Nacional 340 a Vilafranca i al Vendrell i continua tallada també la C31B a Vilaseca en sentit Salou per un vehicle variat. Carme Monteró, Catalunya Ràdio, Equip Viari. La Carme veu les cues en la seva totalitat i el Miquel Járquez i el Xavier Cussó són dins de les cues. On sou i quina és la situació ara mateix? Bona tarda. Doncs la unitat mòbil de Catalunya Ràdio dona a fer d'aquesta circulació lenta, sobretot a la sortida de Barcelona, en aquesta autopista AP7. Recordem que en el trap de Mollet a Martorell els camions no poden avançar i de Martorell a Gelida, on som ara, la circulació està limitada a 80 quilòmetres per hora, però en alguns punts aquesta circulació variable ha arribat als 40 quilòmetres per hora. Així ho viuen els ciutadans que circulen per aquesta autovia. Doncs anem cap a Prades i l'any passat ja ho vam fer, que és una zona que no tira en petards i per la gossa ja ens va bé marxar. I ara ens vam trobar cua l'any passat i aquest doncs veiem que és el mateix, però bueno, paciència, a poc a poc arribarem. No portem cua, però tenim menjar i en molt, parem a mig camí sinó i mengem alguna cosa. Miquel Járquez, Xavi Cusó, Catalunya Ràdio, Gelida. Notícies breu, Sergi Molero. Ha quedat en llibertat amb càrrecs la parella responsable de l'entitat investigada per les irregularitats detectades en algunes subvencions de l'Ajuntament de Sitges. A un quart d'una han sortit per la porta dels jutjats caminant en silenci i amb mascareta la parella formada per Juan Carlos Nicolás i Mercedes Pradanas de mitjan edat amb els seus advocats. La jutgessa del jutjat número 8 els ha deixat en llibertat sense mesures cautelars després del tràmit breu perquè no han volgut declarar. Surten en llibertat però amb càrrecs ja que continuen dins la causa oberta contra 13 persones per prevaricació, malversació i falsedat documental. Entre aquestes hi ha l'alcaldessa, un regidor, un exregidor, el secretari i treballadors municipals. El cas fa referència a la subvenció i contractes que rebien l'entitat d'aquesta família, la taula del tercer sector, Acció Social Sitges Garraf i una cooperativa vinculada. La subvenció era d'uns 45.000 euros anuals i els contractes, sense licitació, perquè no arribaven als 15.000 euros, sumaven uns 60.000 euros anuals. Encara no se sap quan declararan els membres de l'Ajuntament. Un home de 90 anys ha mort en un incendi que ha començat de matinada en un pis del carrer de l'Orient, al centre de Granollers, al Vallès Oriental. L'immoble afectat és una finca de tres pisos on viuen diferents membres d'una mateixa família. Cinc persones han estat ateses per intoxicació lleu a causa del fum. Crida per salvar el Conreu de l'Avellana a la Terra Alta. En els últims anys a la Fatarella, l'únic poble on se'n conrerea, s'ha passat de 1.200 hectàrees de vellaners a 400. La falta de suport de l'administració, la manca de relleu generacional i les destrosses dels porcs senglars són alguns motius que han propiciat aquesta situació. I ara, Joaquim Guri. Més conegut com a Luqui Guri, que ha mort als 73 anys. Molt conegut per les seves aparicions televisives i la seva simpatia va ser un pianista mediàtic que va arribar al jazz i després aquest el va portar al gran públic. Ara fa uns anys, en fa set, el pianista recordava la seva carrera en una entrevista al Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio. ...de la música per sobreviure. Hi ha dues coses, que és la música, per una banda, i aquest mínim sentit de l'humor que tinc. Esports, Sergi Andreu. Malmar aquest ha caigut en els últims minuts del segon entrenament del Gran Premi dels Països Baixos que l'obliga a fer de mala repesca. Avui, al millor temps, a Assen l'ha fet l'educació. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa Mariona Sales Vilanova. Les famílies de Sant Just ja poden començar a planificar les seves vacances escolars pel curs 2023-2024, ja que el Consell Municipal d'Educació ha acordat les dates clau. Aquestes dates inclouen les vacances de Nadal, que seran des del 21 de desembre de 2023 fins al 7 de gener de 2024, i les vacances de Setmana Santa, que tindran lloc del 23 de març a l'1 d'abril del 2024. A més de les vacances regulars, el Consell Municipal d'Educació ha establert 5 dies de lliure disposició pel proper curs escolar. Aquests dies són el divendres 13 d'octubre de 2023, el dijous 7 de desembre del 2023, i del 2024 el 12 de febrer, el divendres 1 de març i el divendres 17 de maig. A mesura que s'acosten les rebelles de Sant Joan, avui, i la de Sant Pere, que és la setmana que ve, l'Ajuntament de Sant Just insta a la ciutadania a celebrar aquestes festivitats de manera segura i respectuosa. Les autoritats locals recorden que està prohibit fer fogueres i tirar coets a menys de 500 metres de zones forestals, especialment a causa de la situació d'extrema sequera que estem vivint. Els barris de Maslluí, la zona del Passeig de Sagrera, la plana Pedrosa-Vellsoleig, el sector de la Bonaigua, la Miranda, i Canigó i Can Candeler, estan especialment afectats per aquesta restricció, ja que estan a menys de 500 metres del parc natural de Collserola. A més, s'insta a la ciutadania evita l'ús de petats i altres artefactes de pirotècnia a altes hores de la nit durant les rebelles, i en els dies anteriors i posteriors a aquestes. Aquesta mesura busca respectar les persones sensibles al soroll, així com els animals de companyia. Per a aquells que decidissin fer ús de la pirotècnia, Protecció Civil proporciona una sèrie de consells per a la seva manipulació segura. Per a més informació i recomanacions sobre la manipulació segura de la pirotècnia, es pot visitar a la pàgina web del Departament d'Interior, i en el cas d'emergència, cal trucar al 112. Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Rosa Maria Maristany, la destacada activista de Sant Just i presidenta de l'associació Transvaix Power, per compartir la trajectòria i les aspiracions de l'associació, així com la seva visió sobre temes de diversitat de gènere amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+, que és la setmana que ve. Fundada originalment com una associació enfocada en temes trans, Transvaix Power ha crescut per incloure una àmplia gama de membres de diferents identitats de gènere i orientacions sexuals. Maristany fa èmfasir en com l'associació ha esdevingut més inclusiva, acollint fins i tot a persones cis-heteronormatives i com s'ha esforçat per normalitzar el concepte de diversitat de gènere dins la comunitat. Maristany ha parlat sobre els desafiaments que la comunitat LGTBIQ+, enfronta la comarca, especialment en relació amb la falta d'implicació en assumptes administratius. Ha assenyalat que, tot i que molta gent està disposada a participar en esdeveniments, hi ha menys disposició a involucrar-se en la relació amb les administracions. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet horari de les 6 de la tarda. Fins ara. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Animats i animades escoltant una versió de Muntanyes del Canigó, precisament avui, que són 23 de juny, Revetlla de Sant Joan. Abans de començar amb algunes recuperacions de les millors seccions que hem tingut a la setmana, parlem de la Revetlla de Sant Joan, de la nit de Sant Joan. Vinga, la nit de Sant Joan, també anomenada popularment la Revetlla de Sant Joan, la nit de foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, es celebra arreu dels països catalans i també en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i el 24 de juny, és a dir, entre la nit d'avui i demà. El dia de Sant Joan, sovint considerat com la diada nacional dels països catalans, és pròpiament dit el 24 de juny, demà. Però la Revetlla es celebra la nit del 23. És una nit en què se celebra el solstici d'estiu, amb alguns dies de retard, i és una celebració que l'Església catòlica fa coincidir amb la data de naixement de Sant Joan Baptista i que ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics. Doncs el foc purificador, els banys a la mitjanit, les herbes de Sant Joan, les cançons, el ball o els guarniments i també altres rituals màgics. L'origen de la celebració de la nit de Sant Joan és pagar i forma part del grup de festes solsticials, com per exemple el Nadal, amb una tradició que remunta a molt abans de la implantació del cristianisme. És un culte al sol, a l'allargament del dia, pel solstici d'estiu. Les celebracions tenen el foc com a element característic. Per exemple, es fan fogueres comunals, familiars, individuals, i segons la tradició de cada localitat, se'n munten moltes de diferents, o només se'n fan en una plaça o carrer en concret, tradicionalment amb objectes inservibles de fusta que s'han anat acumulant durant tot l'any i que després es cremen. Parlem per això també de la Flama del Canigó, que aquí a Sant Just també es celebra i que d'aquí una estoneta rebrem a la plaça Malaret. Doncs bé, com a constitució d'una iniciativa encetada l'any 1955, parlem de la Flama del Canigó per l'excursionista nord-català Francesc Pujades, des de l'any 66 diversos col·lectius i organitzacions distribueixen la Flama del Canigó des del cim de la muntanya, arreu de les terres de parla catalana, per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. La Flama romana encesa tot l'any al castellet de Perpinyà i es renova cada 23 de juny de bon matí al cim del Canigó. Per això escoltàvem ara de fons la cançó Muntanyes del Canigó. A Barcelona, per exemple, la Flama hi arriba d'ençà de la dècada del 70. I, per exemple, com en molts altres municipis, el 23 de juny a la tarda, com també passa aquí a Sant Just, la Flama del Canigó arriba des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, on és rebuda per les autoritats municipals, per l'Àliga de la ciutat i els gegants de la ciutat de Barcelona, mentre sona precisament de fons la cançó Muntanyes del Canigó. Tot seguit, el que passa quan arriba aquesta flama a la plaça de Sant Jaume és que els representants de cada barri o també de municipis del voltant, com Sant Just, agafen aquest foc que després encendrà les fogueres de totes les ciutats i de diferents pobles. Amb l'encesa de les fogueres comencen les rebetlles a les places i als carrers de tots els barris i ciutats. I, paral·lelament, també els sopars populars, els espectacles pirotècnics, els valls i molta gresca fins a la matinada. La Flama surt del cim del Canigó la matinada del 23 de juny i comença a escampar-se per tots els països catalans a través de centres de repartiment i de cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquesta nit s'encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó. Cada lluna me'n mi mata, cada lluna me'n mi mata. i ara escoltarem també una de les cançons que ens rememoren molt aquesta arribada de l'estiu, el solstici d'estiu que hem dit a l'entrada, també Sant Joan, reunió amb amics, famílies, gresca, bon temps, sopars a la fresca, una cançó que es diu Sa Mercat del grup Billy the Visions and the Dancers i que, de fet, va ser la banda sonora d'un dels anuncis d'Estrella d'Am de ja fa uns quants anyets, però que sempre ens porta molt bons records. Vinga, va, deixem-la i després comencem amb algunes seccions aquí al programa de tardes de ràdio d'Esvern en aquest especial de Revetlla de Sant Joan. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i verdura que estem trobant ara al mercat serà més o menys la mateixa, tant de juny, juliol i una mica a l'agost també. No hi haurà massos canvis. No hi haurà massos canvis i, per tant, està bé parlar-ne ara. Hi ha alguns plats i algunes recomanacions de què podem preparar aquest estiu, de manera que preparem receptes que es puguin prendre fredes... Que ens reconfortin, que ens hidratin sobretot perquè començarà a fer calor diferents plats que podem preparar. Per exemple, si parlem de fruita, el mes de juny sobretot en juny i juliol, però, per exemple, el juliol començarem a tenir ja moltes figues que ara en aquests moments encara... Encara no, eh? No, potser la figa és una fruita que comença ara, comença ara, fins al juliol, ben ben entrat a juliol, no tindrem les figues en condicions, no? Però en quant a la resta de fruites, o sigui, meló, síndria, pressecs, sideres, albarcocs... Tot això ara està en el seu auge, per dir-ho així. El bocat, la poma... Ai, la poma... Bé, la poma sempre també, la golden, la pera blanquilla, plàtans, prunes... O sigui, tots aquests ingredients, totes aquestes fruites, seran les fruites, diguéssim, predominants, tant al juny, juliol i a l'agost, no? Sí. És per aquest motiu també, que per exemple, nosaltres a Cuina Miracle, quan fem gazpacho, doncs sempre, a més a més del tomàquet, el cogombra, que també són dues verdures molt, molt predominants durant aquests mesos de calor, doncs també hi posem cíndria, hi posem meló. Ah, mira. I sempre incorporem alguna fruita. En el gazpacho també se li pot posar fruita? És a dir... Sí, sí, cap problema, sí, sí. Nosaltres hi posem cíndria, hi posem una mica de meló, hi posem el pebrot vermell, molt tomàquet, cogombra, pa sec, vinagre... Que el deixa més fresc o el deixa més lleuger o... El deixa una miqueta més lleuger. i jo sempre dic, nosaltres no fem el gazpacho tradicional o original, fem el nostre gazpacho i la nostra versió. Versió cuina miracle. Exacte. A partir d'aquí, tothom que faci a casa seva el que li agradi més i que incorpori o no fruita, doncs, bueno, que sigui el gust de cadascú. Sí que és veritat que, per exemple, és molt interessant, doncs, incorporar la fruita a les amanides. També. O també, ara és una bona època, jo, per exemple, la setmana passada ja vaig estar collint el barcocs, Oh, mira, fixa't. d'un hort que tenen els meus sogres i, per tant, doncs, ja hem fet confitura del barcoc. Oh, que bé. i ja diguem-ne que és una bona època de menjar els albarcocs o qualsevol altre tipus d'aquestes fruites que hem comentat. Fluita de pinyol, també, no? Exacte. Sí, sí, com el préssec, l'alvocat, etcètera, la cirera també, o sigui, cirera en tindrem doncs ja durant tot el mes de juny, juliol i part de l'agost o gairebé tot l'agost. L'únic problema de la cirera que, clar, a veure, és una fruita difícil de recolectar i, per tant, doncs això fa que tingui un preu també més elevat. Bastant. I, clar, segons per quin plat doncs la vulguem... És difícil, no?, de col·locar la cirera una mica? Hi ha altres fruites que potser són més versàtils o que pots... La cirera o no? Sempre la pots menjar com a postre per picar una mica o entre hores, perquè també la fruita és molt interessant, doncs sobretot menjar-la o incorporar-la a la nostra dieta entre hores, potser no és tan convenient fer-la doncs després d'un àpat, però sí potser una hora abans de l'àpat o inclús una hora després, però vull dir no just després de l'àpat com un postre que és el que sempre fem, o simplement el que us comentava durant l'àpat. Sí que és veritat que la cirera sí que és una fruita que és molt fàcil de posar-la en algun recipient i anar-la picant a poc a poc anar menjant, no? Sí, sí, sí. Poquet a poquet. Però també li podem incorporar a la cuina. Nosaltres, per exemple, en el nostre llibre de cuina miracle de cuina amb fruites fem uns canelons amb cirera a dintre. Però també la cirera doncs en pots fer confitures perquè no doncs la pots la pots utilitzar per fer algun algun plat salat, vull dir no, no. És versàtil i ens dona i ens dona possibilitats. Inclús amb tota aquesta fruita que també estem parlant doncs fer batuts. Podem fer batuts amb les combinacions també que vulguem. Els batuts normalment són la fruita barrejada amb la llet, no? Amb alguna beguda vegetal o... Sí, exacte. Seria la fruita barrejada o bé amb beguda vegetal o bé amb llet o bé fer un mix entre una mica de beguda vegetal i una mica d'aigua. Sí. Sobretot també jugant una mica a veure quina textura volem al final d'aquest batut perquè per exemple doncs si incorporem plàtan sempre ens donarà molta més textura que si fem un batut només de cindria i meló per exemple que tindrà una textura molt més líquida. Sí, és veritat. Per tant sí que és veritat doncs perquè tingui una certa consistència aquest batut que el puguem prendre i que no que no sigui ni massa líquid ni massa espès hem de jugar una mica amb quin líquid l'incorporem i amb quina fruita li posem. També és una bona fruita de temporada ara junts, juliol i agost la llimona per tant utilitzar la llimona fent algun batut o fer un aigua un granitzat exacte o fer un aigua amb suc amb una mica de suc de llimona i guardar-ho a la nevera per anar-nos refrescant i anar-nos hidratant doncs sempre l'estiu s'agrairà i ens anirà força bé. Els granitzats Joan normalment es fa primer el gel i després se li afegeix el líquid o hi ha alguna tècnica per fer granitzats o no? La veritat és que nosaltres tampoc no estem acostumats a fer-los i per tant no et sé dir quin seria el procés si primer fer la fruita triturada i després el gel incorporar-ho o fer-ho tot junt. La veritat és que no ho tinc per la mà però vaja crec que sí que a casa podem fer la prova i bueno i si malauradament ens surt tan bé doncs mira serà una altra manera també està bé també està bé de vegades que comentem algun error i que ens equivoquem perquè és la manera que acabem aprenent les coses vull dir que no ens queda no ens queda un altre i després per exemple també el tema de les sopes sopes de meló i això també és bastant exacte podem fer cremes fredes igual que fem al gazpatxo doncs podem fer una crema freda de meló que podríem incorporar-hi iogurt i unes llavors de sesam per exemple o inclús amb algun altre tipus de fruita podríem fer una combinació d'alvocat amb meló etcètera no no o sigui podem perdonar sobretot l'alvocat doncs ens ajuda també a donar una certa textura a la crema i per tant ens pot anar molt bé i si i si deixem una mica davant del que és la fruita i parlem una mica del que són les verdures sobretot cal destacar doncs que el tomàquet per exemple el cogombra el pebrot vermell pebrot verd i els enciams per exemple totes aquestes totes aquestes verdures seran les predominants durant el mes de juny juliol i agost i per tant doncs aprofitar de fer manides de quan fem carn a la brasa doncs aprofitar les brases doncs per fer un pebrot escalivat una albergínia escalivada etcètera no el cogombra o incorporar-lo també doncs o el gazpacho o en alguna manida doncs tallat així a l'amines finetes vull dir podem fer moltes moltes combinacions i molt interessants també no o a vegades que es posen així com en amanides de llegums no que es posa el pebrot així cru també amb ceba o sí sí sí sí i després també tenim també és època també de mongeta i per tant fer una mongeta amb patata també o unes verdures al vapor doncs també es pot anar bé per exemple la carbassa que en trobem tot l'any o les pastanagues amb la mongeta doncs fer aquest combinat de mongeta carbassa i pastanaga doncs ens pot anar molt bé inclús són unes verdures al vapor que no necessàriament s'han de menjar s'han de menjar calentes se'ls podem menjar fredes si ens queden d'un dia per l'altre les podem triturar i amb un suc de taronja doncs podem fer una crema freda de carbassa amb pastanaga i un suc de taronja o sigui podem fer diferents combinacions molt divertides sobretot sobretot el que més predominarà doncs és aquells àpats doncs que per menjar freds evidentment no ens farem el mes de tots aquests mes de juny que ja estem acabant però mes de juliol i agost no ens farem plats per menjar calents com una escudella no ens farem no entren no la veritat no ens farem unes llenties amb xurissi i crustella de porc o sigui no canvien canvien canvien la manera de cuinar i els plats però també canvien molt en funció de la fruita i de la verdura que és la temporada que tenim ara no per tant sí que és veritat que al final amb qualsevol verdura pots pots fer qualsevol plat o qualsevol cosa però vull dir-te sí que és veritat que haver de gust més plats per penjar freds i incorporar molta fruita a les amanides o inclús això menjar-la abans o després dels d'altres que és quan aprofitem més les seves vitamines i les seves propietats i també a l'hora de conservar la fruita i la verdura Joan tu ens recomanes més deixar-ho a temperatura ambient tot i que a vegades es pot madurar una mica més ràpid o guardar-la a la nevera però llavors perd una mica el sabor trobar l'equilibri trobar una mica l'equilibri si sempre és millor conservar la nevera i si tu has de menjar treure-ho una estona abans de la nevera perquè agafi temperatura ambient diguéssim i menjar-ho sempre al final la fruita és molt més bona menjada natural evidentment més que refrigerada en nevera sí que és veritat que la calor farà doncs que qualsevol tipus de fruita se'ns faci malbé abans i per tant sempre serà millor conservar-la en nevera també passa el que tu dius acabes acabes perdent gust a freda tampoc doncs a vegades tampoc no ve massa de gust etcètera totes aquelles fruites que veiem doncs que se'ns han fet una mica malbé o que no ens les menjaríem com a tal sempre podem agafar mirar de treure tota aquella part doncs que que s'ha espatllat una mica o que està una mica per llançar i mirar d'aprofitar la resta doncs això fent un batut triturant-ho fent una una crema etcètera no? podem trobar diferents opcions sí que jo em recomano que si hem de comprar algun tipus de fruita doncs comprem fruita bona de qualitat no perquè sigui més car és més bon i perquè sigui més barat és més dolent però intentem comprar fruita bona de qualitat de proximitat i etcètera no? d'acord i sobretot és de temporada perquè si si comprem fruita que estem fora de temporada estem comprenent un producte que segurament ve de fora que fa temps que està collit i que se'ns pot espatllar molt més que no és d'aquí de proximitat segurament exacte exacte vull dir que sempre afavorir doncs el comerç el comerç local i sobretot de proximitat que ens garantim una miqueta que estigui collit aquí i si és de temporada encara més clar a més també beneficiem els agricultors els productors sobretot de Lleida de tota Catalunya però bueno de la zona també on es cultiven sobretot aquestes fruites més de pinyol que són més típiques també ara de l'estiu els préssecs etcètera sí préssecs sigera pruna albarcocs etcètera exacte molt bé doncs Joan moltíssimes gràcies hem fet un tastet de fruita i verdura d'estiu així frasqueta i també algunes idees de plats perquè la gent pugui cuinar a casa clar que sí molt bé que vagi bé Joan bona tarda una abraçada adeu adeu la nit ràdia Soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Vinga, va, i ara us deixem amb un tema del grup musical Les Anxubetes, un grup format per tres dones que es dediquen a cantar, sobretot, temàtiques d'habaneres. I ara us deixem amb la cançó La vella Lola. Después de un año de no ver tierra porque la guerra me lo impidió. Llegué al puerto donde se hallaba la que adoraba mi corazón. Ai, qué placer. Aquesta versió de La vella Lola, de Les Anxubetes, és del seu últim àlbum que es diu Anas Cabech, un àlbum que han tret aquest 2023, que ens porta a moments d'estiu. Llegué al puerto. Llegué al puerto. Llegué al puerto. Luego, después, se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir. Cuando en la playa la bella Lola su larga cola luciendo va los marineros se vuelven locos y hasta el piloto pierde el compás. ¡Ay, qué placer! ¡Ay, qué placer! ¡Ay, qué placer! ¡Ay, qué placer! ¡Ay, qué placer! Sentía yo sentía yo cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó. Luego, después, luego, después, se acercó a mí me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir. La cubanita lloraba triste de verse sola y en alta mar. Los marineros la consolaban la consolaban No llores, Lola no te has de ahogar. ¡Ay, qué placer! Sentía yo cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó. Luego, después, se acercó a mí me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir. ¡Ay, qué placer! Sentía yo cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó y me saludó. Luego, después, se acercó a mí me dio un abrazo y en aquel lazo creí morir. creí morir. Creí morir. Creí morir. creí morir. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Es clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Va, que seguim al programa de tardes la Rambla de Ràdio d'Esvern d'avui divendres 23 de juny amb l'entrevista del dia per parlar dels casals creatius que organitzen de forma conjunta el Tutuguri i l'espai de Lliure Creació Carme Malaret. Per fer-ho, hem convidat a l'estudi a la Carme Malaret, òbviament, i també a la Joana Riva, responsable i directora professora del Tutuguri. Bona tarda a les dues. Què tal? Com esteu? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs tenim a tocar una altra edició dels Casals Creatius que munteu a dues bandes. Expliqueu-nos una mica com i quan va sorgir aquesta col·laboració entre els dos centres perquè a priori us uneix l'art i el carrer Bona Vista però què més hi ha? Bé, això ve de molt lluny. La Joana encara no portava el Tutuguri sinó que el portava la Toti i va sortir una idea d'aquelles idees que surten quan tens la proximitat del carrer, no? I en aquell moment al costat de l'espai hi havia una escola de música que es deia Escola de Música Agnès. Llavors vam pensar, i per què no ofertem uns casals en què s'incideixi en la part més creativa, no? amb la música, amb el moviment i amb la cosa ceràmica. I a partir d'aquí potser ja farà 20 anys, perquè ara estava calculant el meu fill en T27, jo crec que va començar en 7 anys, i ara vam començar aquest viatge dels casals creatius. I després la Joana s'hi va incorporar i pot explicar com va ser. Com va ser, Joana, el tema de rebre tot això dels casals, de les activitats d'estiu, d'aquesta participació de diferents centres? Bé, la veritat és que nosaltres, jo amb ma cosina també, i entrem el 2014 al Tutuguri, el que ara és el Tutuguri. I bé, ens vam trobar que això ja estava en marxa, ens va encantar la idea i ho hem seguit fent i reinventant d'alguna manera. Clar, que no sigui tots els anys potser exactament igual, no?, a l'anterior. Molt bé. Quines disciplines es treballen en els casals i de quina manera es fa? Bé, per la meva part, clar, jo soc especialista en ceràmica, llavors treballem el fang i la tècnica és ceràmica, perquè de vegades hi ha altres casals que sí que treballen el fang com a material plàstic, però no amb la profunditat que es treballen aquests casals. Perquè treballem la tècnica, això vol dir que, finalment, aquestes peces es couran i tindran un ús del que està pensat, no? I això és el que fem nosaltres, però conjuntament, no? Al Totoguri ara estem... S'havia fet diferents coses de moviment, no? Ara estem més centrats en el que és el circ. Circ i aeris, que també fem teles. I en relació a l'espai de la música, doncs sempre s'ha volgut treballar d'una manera lúdica. Treballar-ho també com corporalment, no? Amb instruments que... Bé, sempre la música necessita del cos, no? Sí, i tant. Però com amb percussions, amb diferents propostes d'això, que siguin més vivencials, més que... Més que potser de música, de notes... Del pentagrama, de tot això, no? A part tenim nens des dels 3 anys fins als 12-13, que durant el matí estan per grups d'edat. Llavors, per franges d'edat es treballa diferent, no? Una mica cada una de les activitats. Però després també a la tarda continuem i a la tarda sí que s'ajunten totes les franges d'edat en un sol grup. Són menys nens i llavors es forma un grup. I a la tarda segueix una mica amb el moviment, amb el que seria la plàstica, amb la ioga també es fan propostes, l'andart... Què és l'andart? L'andart és el treball que es fa a la natura directament i amb els materials que es troben, com poden ser branques, pedres, terres... Això ho fa el Nil, el Nil Nabot, que dintre del seu llenguatge personal treballa aquest tipus de materials i crec que els nens també ho veuen... Poden connectar molt. Sí, connecten perquè estan a la natura i veuen les possibilitats, no? Ells ja d'una manera intuitiva poden agafar una pedra, una branqueta, però a través del Nil poden fer cullerets, poden fer eines i és molt interessant, no? I donen forma. Sí. a quins espais es fa? Bé, la tècnica ceràmica es fa allà a l'espai, al circ i al moviment al tutuguri, i clar, ens queda la música, perquè la música ja no hi ha a l'estudi d'Agnès, però ja farà molts anys que li demanem a la parròquia un espai, la rectoria, i que sempre, d'una manera molt fàcil, ens ho faciliten, i allà fem la música. I clar, tot està molt a prop. Després, hi ha propostes que es fan... També tenim diferents parcs al voltant, Camp Freixas, el Medianari, el Rentapeus, que és on acostumem a esmorzar, també. I, per exemple, la proposta del Land Art també es fa lògicament a l'exterior, que se'n va anar al mil·lenari, vull dir que el que fem també és aprofitar una mica tot el que hi ha al nostre entorn. Quins horaris o quines franges horàries de possibilitats hi ha per que estiguin? Hi ha matí, que és de 9 a 1.30, es poden quedar a dinar, que seria de 9 a 3.30. Que es queden a dinar, que en gent està. Sí, ens fan un menú. I després de 9 a 5, que seria el dia sencer. I quins grups entenc que serien per edat, com ha dit la Carme abans, i que hi hauria 3 o 4 grups, un parell... Mira, tenim 3 grups, un que en diem els petits, que més o menys aquest any els hem agrupat en l'edat de 3-4 anys, els mitjans de 5 a 6, i després els grans ja a partir de 7 fins a 12 anys, tenim alguna nena de 12 anys. O sigui, realment s'agrupen bastant amb el grup dels grans, hi ha una franja com molt gran, no? Sí, això depèn de cada any de les inscripcions. Clar, perquè no hi ha molts nens petits, no? Perquè justament aquest any hi ha molts nens petits i mitjans, n'hi ha molts de 3, 4, 5, 6, i en canvi de grans no n'hi ha. Vull dir que cada any també es va movent una mica la franja horària de cada grup per adaptar-se a les inscripcions. I entenc que van rotant amb cadascuna de les 3 activitats? Cada matí fan les 3 activitats. I el que també està bé dels casals és que són places limitades, és a dir, que no són uns grups molt amplis, com a màxim 15, puntualment 16, però ja n'agafem per grup. I a més a més, cada grup té un assistent que els acompanya a tots els tallers que es fan al matí. I llavors quan aquest grup, per exemple, ve del Totogur i va a l'espai, sempre va acompanyat d'un assistent i allà troba els professionals, els talleristes professionals amb la tècnica. A més, una cosa jo crec que és com bastant positiva d'aquests casals, és que els nens, durant el matí, passen per 3 espais diferents, per 3 activitats diferents, 3 professors diferents, o 3 o 4. Sí. D'alguna forma, és una cosa que se'ls passa bastant fluïda, no? D'alguna forma, se'ls passa ràpid, s'ho passen bé, estan una horeta i quart o així en cada una de les activitats, fem una pausa per esmorzar, també. i ho veus, no? Clar, no és tota l'estona en un lloc. En un mateix lloc, en una mateixa persona, és... Canvien de lloc, canvien de disciplina i canvien de tallarista, no? I... Aquí tenim de tallaristes, en aquest cas, en aquests casals. Bé... Carme, en tema de la ceràmica. Sí, jo estic, però estic acompanyada amb la Iona Palau, que ja farà un parell d'ans, que és la meva assistenta principal, que està sempre amb mi, i després... Sí, el Tutuguri amb el Cirque estic jo, després la música està l'Òscar Medina, i a la tarda tenim la Cristina Moreno, el Nil Nabot, la Nati, no sé el nom... La Nati. La Nati del Carrau Blau. Professor del Carrau. D'acord. Llavors també hi ha la Janira, fent el ioga, Janira Romero, i a l'Òscar Medina, que també fa una proposta a la tarda. D'acord. I ja que us tenim a les dues, ens podeu parlar, si teniu pensat ja de moment com fer alguna activitat, o si teniu pensat, per exemple, Joan, amb el tema dels aeris, si has pensat en algun joc, o com fer-ho, o encara no. Mira, a veure, precisament ahir vam tindre la reunió amb tot l'equip, no? I nosaltres també ja farà anys que treballem amb un tema, amb un tema que unifiqui totes les propostes dels diferents tallers. Sí. L'any passat va ser POTS, no? POTS amb un interrogant de POTS i POTS, perquè allà a l'espai teníem el projecte en basar el temps. Sí. Estava tot ple de POTS, i això va ser, no?, com un incentiu molt gran per generar propostes. i aquest any, ahir vam decidir el tema. Ah! Pots dir tu, Joan. Ostres, primícia. El tema d'aquest any és llum. Llum. Ah, que guai. Molt bé. I a partir de la llum entenc que llavors sortiran diferents... Clar. Sí. El llum també és color, la vibració, no? Cada... Es pot traslladar a la música, perquè les notes també són vibració, es pot traslladar... Bueno, llum. Llum. A partir d'aquí, cada un... Deixem molt d'espai en què cada un ho porti al seu terreny de manera creativa i... Hi ha alguna mena de requisit per apuntar-se? És a dir, han de ser alumnes que durant l'any hagin estat, en aquest cas, per exemple, en totoguri... No. No, no, no, no. Que tinguin ganes que els nens, no? Perquè sempre hi ha molta oferta de casals esportius, Sí. No? O de casals més lúdics, no? Però és que aquests són uns casals, primer, en places limitades, això vol dir que hi ha una tensió, perquè em sembla que ens hem deixat la ira, Joana. Bueno, la ira... Que és molt important, el paper de la ira, no? Sí. Què fa la ira? Ah. Coordina... Sí. Bueno... Coordina, està a la centraleta, podríem dir. Vale. Sí. Tenim una persona, no?, que ja la tenim allà, que és el nostre referent per si hi ha algun problema amb algun nen, si algun nen es troba malament. És a dir, tenim el centre de comandament al Totoguri i que tenim a la ira. Allà. L'any passat, sempre durant uns quants anys havia sigut la gent ira, però aquest any ella no pot i la ira és el pal de paller, no?, el que serà el nostre referent. Clar, si truca alguna família per si passa alguna cosa, no?, com a punt de referència. Sí, sí. Doncs també important, no? Sí. Ens ho podem deixar. Carme, tu tens experiència durant l'any a tractar amb adults, no?, a l'hora de fer les classes o a tractar diferents exposicions amb el tema de l'espai. Això de tractar amb nens, sí que són molts anys, no?, ja també fent els casals, però, bueno, com quan arriba l'estiu... Bé, jo quan arribo, clar, jo vaig posant anys, no?, i això també és un hàndicap perquè, clar, farà 20 anys, doncs en tenia 45 i ara en tinc 65. Treballar amb nens de 3 anys té un esforç físic important. El que sí que és veritat és que jo compto amb la Iona Palau, no?, que és la meva força i és la meva assistència. I què passa quan, durant tot l'any, treballo amb adults o amb joves i quan m'he de posar davant d'un nen, no?, clar. sigui 3, sigui 10 anys. És que l'energia és molt diferent. O sigui, jo penso és que no podré aguantar un altre any però, en canvi, acabo amb les piles carregades molt cansats, cansades perquè acabem, fa calor i estem cansades. però és és quan veus les cares i veus allò que els hi estàs explicant que per tu és la teva vocació, és la teva és la teva vida d'alguna manera i els hi traslades i ells ho capten i després en parlen a casa seva i hi ha un feedback. És que és una energia, potser si ho fes tot l'any potser no podria fer-ho, no? però tres setmanes per mi és una experiència que ara per ara encara encara s'aguanta. Joana, suposo que tu estàs més acostumada al fet d'estar al tutuguri amb més nens i nenes durant el dia a dia. Sí, durant l'any ja estic treballant amb nens. és això que deia la Carme no? És molt gratificant quan quan els veus disfrutar no? quan els veus aprendre que primer de tot han de gaudir però també aprenen aprenen coses aconsegueixen amb el tema del circ no? o sigui cada nen té les seves no? un nen li agrada més tot el que és el clown o fer el pallasso i un altre li agraden però el que li agrada al clown si aconsegueix fer la tombarella doncs també després de fer la tombarella un somriure a la cara no? i això és molt bonic molt bonic realment molt bé no hem dit les setmanes hem dit 3 setmanes però quines són exactament? són les 3 primeres de juliol des del 3 al 21 crec si no m'equivoco molt bé i què ha de fer la gent per apuntar-se ja per anar acabant si se sent interessat interessada per apuntar els seus fills? doncs poden escriure un mail a casalscreatius arroba gmail.com o poden passar pel tutoguri també i fer la inscripció allà directament sí si escriuen un mail ja i ens diuen em podeu reservar la plaça més o menys ja ja ja ens posem d'acord no? hi ha grups que estiguin ja bastant planets n'hi ha algun la segona setmana el grup dels grans em sembla que està ja ple ara no ho recordo bastant bé bastant bé queden algunes places eh per això sí la tercera setmana és la setmana que tenim més més vacants val però sí que és veritat que tant la primera com la segona setmana hi ha algun grup que ja ho tenim tancat un lloc bastant ple un assemble que ja tenim setze i és com allò aquella franja de límit sí sí molt bé doncs moltíssimes gràcies per passar aquesta estoneta aquí a la ràdio Joana Carme que vagi tot molt bé i endavant i força amb els casals moltíssimes gràcies adéu adéu adéu Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 una ocasió, la nena havia de plorar en una escena. Ai. Havia de plorar en una escena. Ai, pobra. Tant de bo, tant de bo la mare hagués pagat a la nena. Tant de bo. Per què? Perquè el que va fer va ser agafar una papallona, estripar-la davant de la nena. Per favor. Reventar una papallona, així, arrebregant-la i de tot, perquè la nena ho pensés i plorés en la papallona morta per sa mare. Però moment, això és molt cruel, no? Sí, no, ja, ja, sí que és maco, eh? Vull dir, en lloc de carregar-te un ésser viu, ho fes una altra forma. Totalment. Jo no defenso paga els nens, però tampoc cal anar a matar animals prospostos, vull dir... No, no. Hi ha d'haver un pur intermig, sincerament. En fi, s'ha de dir que la Natàlia, bueno, diguem-li a Natalie Wood, perquè ara van ser els grans productors de la RKO que li van posar el nom, i ja seria per aquesta època, doncs va ser una actriu infantil prou prolífica. Va aparèixer en més de 20 pel·lícules, entre les que es troben The Ghost and Mrs. Muir o Miracle on 34th Street, una d'aquelles típiques, típiques de Nadal, que és un 2x3, etc. i, de fet, també surt a diversos capítols de diferents sèries de televisió. O sigui, era la nena allò, el productiv de... Exacte, era la nena de les pel·lícules. De les pel·lícules, vinga. Exacte. Com que Wood era menor durant els seus primers anys com a actriu, va ser adequada... adequada, educada... Ah, això. Això, és que ja m'he trabat. Educada entre els rodatges. La llei de Califòrnia exigia que els infants de 18 anys, els actors infantils almenys... Sí. Havien de passar almenys 3 hores al dia a l'aula i sembla ser que aquesta dona no necessitava res més, perquè era una crac. Home... Era una crac dels estudis. Perdona, eh? Jo entrava a l'escola a les 8 i mitja i sortia a les 4 i mitja. O sigui... Feia 3 hores al dia... Sí, feia les 3 hores a full, però era una màquina totalment. Tot i així, la interpretació li encantava. Ella mateixa va dir sempre em sentia culpable quan vaig saber que tots els treballadors de les pel·lícules s'esperaven que acabés les meves 3 hores. Tan bon punt el professor ens deixava marxar, corria cap al plató tan ràpid com podia. Bona noia. No? Bueno... A mi em cau bé. Simpàtica. Conscient. Sí, sí. Mageta. Conscient. Que li agrada el que fa, però no deixa els estudis. Bé, a mi em cau molt bé. Em cau molt bé. Amb el pas dels anys... Bé, ja veureu per què és aquesta cançó. Vale. Amb el pas dels anys, Booth va fer la transició d'estrella infantil a una adolescent amb èxit als 16 anys, quan va protagonitzar amb James Dean i Salmineo la pel·lícula Rebel sense Causa, que és un d'aquells clàssics, el clàssic gran de James Dean, de fet. Ai, ai. Ei, que això es va portar allà, suposo. Sens dubte, sens dubte. Money, money. Va ser aleshores, quan Natalie Wood va signar un contracte a llarg termini amb la Warner Bros. i va ser nominada a un Òscar a la millor actriu secundària amb 16 anys. Ostres! 16 anys, eh? Déu n'hi do. Sí, joveneta. Amb 16 anys, ja nominada a l'Òscar. Bueno, bueno. I de fet hi ha qui diu Ah, no, és que no el va guanyar. Bueno, t'has nominat a tu a un Òscar? Ja, ja. El fet d'estar nominada ja. Totalment. En aquella mateixa època va graduar-se a la Van Nuys High School. I tots aquests fets, doncs, van permetre-li desempallegar-se una mica de la pressió d'aquella mare tan sobreprotectora i tan animal que tenia per poder fer el que ella vulgués. Vale. Home, de moment, la nostra protagonista d'avui està tenint una vida bastant plàcida, eh? De moment... Sí, sí. No, espera't, espera't. Vale, m'espero. Era just la frase que venia ara, eh? Ah, sí? Ara fem un petit canvi, ja ho veuràs. Ah, caram. No tot pot ser tan genial. Ah. Tenim 16 anys, sembla ser que va ser víctima d'una violació produïda per un dels grans actors del Hollywood del moment. Hosti, tu. Natalie Wood estava massa espantada o intimidada per denunciar-ho a la policia. Va voler guardar el secret i es va comportar com si no passés res cada cop que el seu camí es creuava amb el de l'actor. Oh, aquí. Dic el nom d'aquest actor. Vinga, va, doncs, volem saber-lo, sí. Em sap molt de greu Kirk Douglas. Kirk Douglas? una foetada per Kirk Douglas. Cenderos de Glòria, Espartaco, la pel·lícula més famosa que té Van Gogh, també. Vull dir, un gran actor, sens dubte, i molt decepcionant quan... Moltíssim, no? M'he decebut moltíssim. Rata de dos pates per això. Rata de dos pates per això. Correcte. Per Kirk Douglas, vale. Correcte. Després de Rebels sense causa, van arribar altres pel·lícules com Centaures del desert o Marjorie Morningstar, pel·lícules en les que, per fi, ja no es veia en el paper de la nena petita, sinó que hi era un adolescent. Un adolescent crescudeta. Amb tots els éxits, correcte. Tot semblava ser perfecte, però les coses no acaben. Bé, perfecte, a excepció de la violació. Però per la resta, tot més o menys anava molt bé encaminat almenys per la seva vida professional. Després d'aquests èxits, van aparèixer un seguit de fracassos en taquilla que van fer caure la seva carrera en un declí bastant sèrio. Pobre. Totalment. Tot i així, no ens desanimem, que es pot recuperar. Bé. Un bitxo miserable com era Elia Casan, un director de cinema que era molt bo sobre el que ja parlarem un dia, però que era un miserable, va recuperar-la per interpretar el paper de Dini Lumis a Esplendor a l'Herba l'any 1961. Casan va triar a But com a protagonista femenina i la seva carrera es va recuperar. Va sentir que, malgrat els seus papers innocents anteriors, ella tenia el talent i la maduresa per anar més enllà d'ells i Casan ho va saber plasmar a la gran pantalla. Tant va ser així que per aquesta actuació va rebre nominacions als Premis de l'Acadèmia, Oscars, el Globus d'Or i els Premis BAFTA, la millor actriu en un paper protagonista. Life can be bright in America. If you can fight in America. Life is alright in America. If you don't fight in America. Potser, ara la gent li comença... Aquesta cançó suposo que sona... Home, moltíssim. Ho és d'històric, correcta. Si hi ha algú que no li soni aquesta cançó... Totalment, totalment. Però és que, clar, ara potser hi ha qui se li desperta una mica la bombeta o la neurona o el que com li vulguis dir. Perquè Natalie Wood va interpretar el paper de Maria a West Side Story. Ella era la protagonista de West Side Story a la pel·lícula del 61, si no m'equivoco que era. O del 60. A principis de la dècada del 60, en qualsevol cas. Tot i així, flipareu, perquè no era ella la que cantava. Ella era la cara i la cara i la que feia els valls. I la que feia els valls, si no m'equivoco, i el personatge. Però ella no cantava, cantava la soprano Marnie Nixon. Tot i així, encara es considera a West Side Story una de les millors pel·lícules de Natalie Wood. Sí, sí, i tant. Sens dubte. Sí que era ella, però qui cantava la pel·lícula que també va protagonitzar la títol de Gypsy. Als 25 anys, Wood va rebre la seva tercera nominació a l'Òscar per Love with the Proper Stranger. Opa! Compartint a Natalie Wood, juntament amb Teresa Wright, en la persona més jove, va aconseguir tres nominacions a l'Òscar. Opa! Vinga, bravo! Exacte, obrim el cava. Aquest rècord va ser batut al cap d'uns quants anys, més tard, per Jennifer Lawrence el 2013 i Sorsi Ronan el 2017. Amb dues van aconseguir la seva tercera nominació als 23 anys. que això també és una animalada. Bé, el director Cindy Pollack, tornant a Natalie Wood, va dir sobre ella quan tenia el paper adequat no hi havia ningú millor. Era una molt bona actriu. A mitjans de la dècada del 1960 va ser una de les estrelles més grans de Hollywood juntament amb gent de la talla d'Elisabeth Taylor i Audrey Hepburn. Això, per ficar-la al nivell d'Elisabeth Taylor i Audrey Hepburn, doncs sí. Imagineu-vos el punt. Clar, és un personatge que ha quedat una mica oblidat o per certes persones ha pogut quedar una mica oblidat, però va ser molt, molt, molt, molt important. Seguint amb això i per què hem ficat la revolució sexual de la Casa Azul, doncs perquè una altra de les seves obres més destacables era Bob and Carol i Ted y Alice, una pel·lícula molt còmica que tractava sobre l'alliberament sexual i que va ser tot un èxit a l'època. Un èxit que de fet de Talibut no va saber aprofitar. Després de quedar-se embarassada de Richard Gregson, el seu segon marit, ja que ja havia estat casada abans amb Robert Wagner l'any 1970, va decidir retirar-se de l'actuació amb 32 anys. Ostres, que jove, no? Sí, totalment. I duria a terme poques actuacions més durant els pròxims anys. De fet, en aquesta mateixa parada es divorcia del seu segon marit, aquest que hem dit que és el Gregson, el Richard Gregson, i es torna a casar amb el primer. Ah, mira, això d'anar tornant, no? Correcte. Aquest personatge sí que és més important per la història que és Robert Wagner. Però és això, curiós el fet de et cases amb un, divorcies, et cases amb un altre, et divorcies i tornes a casar amb el primer. Doncs sí. Bona. Un cop de puny. Un cop de puny, totalment. Va tornar al cinema anys més tard, de Natalie Wood, per fer la pel·lícula Meteor amb Sean Connery i la comèdia sexual, de fet hi ha gent que deia que és com una represa de la pel·lícula que us he dit de Bob, amb Carol i Tetanalis, que es deia The Last Married Couple in America, amb George Seagal i Valerie Harper. En aquest període, Natalie Wood va tenir sobretot més èxit a la televisió, rebent altres qualificacions i elogis de la crítica l'any 1979 per The Cracker Factory i especialment pel remake de la miniserie de From Here to Eternity, el 79 també, amb Kim Basinger i William Devane. L'actuació de Natalie Wood va ser valorada amb el Globus d'Or a la millor actriu el 1980. Ostres! Durant el rodatge de Brainstorm, pel·lícula que ha protagonitzat amb Christopher Walken, Natalie Wood va decidir sortir a passar uns dies amb el seu primer tercer marit, com li vulguis dir, Robert Wagner, i amb el propi Christopher Walken, a bord del seu llot pels voltants de l'illa de Santa Catalina. Caram, amb tu això dels famosos i els iots... Sí, totalment. Sembla que vagi de la mà sempre. Sí, però les coses es compliquen una mica perquè el 29 de novembre, diumenge 29 de novembre de 1981, Natalie Wood va aparèixer sense vida. Què? Havia mort ofegada. Ofegada? Havia mort ofegada. Natalie Wood, com he dit, estava amb Wagner, el seu marit, Christopher Walken i el capità del llot, Dennis Davern, la nit del 28 de novembre. Les autoritats van recuperar el seu cos a una milla de distància del vaixell a prop d'un petit bot inflable. L'informe de l'autòpsia va revelar que tenia contusions al cos i als braços, així com una abrasió a la galta esquerra, però no hi havia cap indicació sobre com ni quan es van produir les ferides. Molt raro que aparegui el seu cos a una milla del barco d'aquesta manera, però és que Davern, el capità que he dit abans, va afirmar que Wood i Wagner havien discutit aquella nit, cosa que Wagner va negar en el mateix moment i que va acabar admetent. El forense del comtat de Los Ángeles, Thomas Noguchi, va dictamenar que la causa de la seva mort va ser l'ofegament accidental i la hipotèrmia. Clar, la hipotèrmia sobretot. Sí, correcte, correcte, correcte, correcte. Tot i així, dada important, és molt estrany que marxés per si mateixa en un bot ja que Natalie Wood com va explicar la seva germana també actriu l'Anna Wood no sabia nedar i mai hagués pujat a un bot. Home, és que tot plegat fa una mica de... Bueno... Correcte. Sospites, no? I a més a més amb tot el que li van trobar les contorsions pel cos, que si la cara, que si no sé què. Correcte. A més a més, dos testimonis que anaven en un vaixell proper van declarar haver sentit una dona cridar demanant l'auxili durant la nit. Home, doncs llavors ja... I el cas, el cas queda obert. Posarem llum a la foscor. Posarem llum a la foscor. Correcte. De manera et faltava dir això. Exacte. Posarem llum a la foscor. No, però és que és això, queda totalment obert. No hi ha culpables d'aquest cas. Home, entenc que clar, si estàvem aquests que tenien més peles que peles... Sense dubte. tot acabessin tot acabessin així sempre de la mateixa forma. I escolta'm, és una mica així com fred, no? Vull dir, amb aquesta música tot plegat. Si vols ficar alguna altra cançó em sembla correcte per... Ah, no, no, no, ho deia com que el cas queda obert. Havia de ficar una mica de tensió en el moment. Home, de suspens, no? Totalment, totalment. Però és això, el cas va estar totalment obert i en moltes... No sap ben bé què va passar, però és un cas que ha estat molt famós als Estats Units, tothom el coneixia, tothom sap... Se li ha fet alguna peli o alguna, aquesta dona? Segur, segur, segur, segur, perquè és com el cas aquest de la Natalie Wood, com el de la Dàlia Negra, per exemple, també un altre cas d'un assassinat d'una actriu, com el d'aquest tan famós, el del Charles Manson, que ara no me'n recordo com es deia la... Ai, no me'n recordaré del nom. La... Ho tens a la punta de la llengua però no surt. Ho tinc a la punta de la llengua i no em sortirà. Bueno, ja em vindrà al cap. Bueno, no preocupis. Doncs això, la Sharon Tate, perdó. Ah, la Sharon Tate. Doncs exacte, hi ha molts casos així i aquest és un dels que més es retrata per la història d'aquest personatge que va ser tan important i que va acabar tan malament. Doncs sí, sí. Caram, tu, ens quedem així amb el sabor aquest de... Amb el terror. Amb el terror, amb el misteri i amb el mal sabor de boca també per no acabar culpant realment qui tenia la culpa de la mort d'aquesta dona. Correcte. Posem la música de la introducció. Correcte. Millor. I ens acomiadem del março. Moltíssimes gràcies per haver passat una tarda més aquí a la Lluís Bern. Jo encantadíssim, ja ho saps. I res més, fins a la propera. Fins a la propera. Adéu, adeu, adeu. Adéu. Fins a la propera. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. cada gota com té. La pluja no la controles, la eixeta sí. Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Seguim ara amb el magazín de tardes la Rambla aquí a ràdio d'Esvern i seguirem amb una entrevista la farem a l'artista Regina Jiménez en el marc de l'exposició El món ficció del gran projecte artístic Sant Justenc Mons que comissarien en Quim Déu i també la Laura Beringo. Gina Jiménez és una de les set artistes participants en aquesta cinquena exposició de Mons. La saludem perquè ja la tenim aquí a l'estudi. Hola Gina, què tal? Bona tarda. Bona tarda, moltes gràcies per convidar-me. Bé, és una sort poder parlar amb tu aquesta estoneta. posarem per això una mica en context a l'audiència perquè sàpiga qui ets i què has fet, d'acord? Tu ets pintora, ets artista gràfica, la teva obra es caracteritza per explorar una mica els mons geomètrics, coses abstractes, el color i ho fas en grans teles, també en pintura, en collage que combina en tècniques fotogràfiques, tècniques més artesanals i també tens llibres d'artista. Des dels anys 90, és a dir, des de fa ja algunes dècades, el teu treball s'ha presentat en exposicions de llocs com el Centre Cultural de la Caixa Terrassa, a l'Espai Volart de la Fundació Vila Cases de Barcelona, també al Museu d'Art Modern de Tarragona, a Camp Palauet de Mataró, al Museu Patio Herreriano de Valladolid, també a la Santa Mònica i a l'Anna Mas Projects. Les teves obres, Gina, es troben en col·leccions privades a Nova York, París o Miami i en col·leccions públiques de la Fundació La Caixa, la Fundació Vila Cases, el Mossac de León i el MACBA de Barcelona. A més a més, al llarg de la teva carrera també has tingut diferents premis i reconeixements per la teva trajectòria. Bé, ja hem posat una mica en context a l'audiència. Podríem dir, doncs, Gina, que el teu camp és la creació i la investigació gràfica? Sí, perquè, tal com dius, aquí, aquí al mercat, presento unes teles, una pintura sobre tela, però no sempre és així. És a dir, ara, quan explicaves com treballava, sí que moltes vegades, o sigui, per això ho passen molts artistes, jo vinc de la pintura, però normalment, quasi tots els artistes utilitzem el llenguatge artístic que necessites en aquell moment, tant pot ser la pintura com el col·laix, pot ser l'escultura, podria ser un vídeo, moltes coses. Així que, cada vegada, i més sobretot al segle XXI, és molt difícil definir un artista com a pintor o escultor, dibuixant, jo crec que gairebé impossible. Exacte, exacte, dintre d'uns calaixos molt tancats, quan tot es relaciona molt, no? Però sí que és cert que jo vinc de la pintura, o sigui, la meva base és pictòrica, però no sempre ho ha de ser, no? Les teves obres aboquen, com hem dit, també a figures així més geomètriques, abstractes, tu creus que és per això també que encaixen amb aquesta exposició que té de títol El món ficció, precisament? Bé, la veritat és que no tinc molta idea de per què encaixen però em semblava primer digne d'escoltar la Laura i el Quim quan van venir a explicar-me el seu projecte, primer crec que és un projecte que que el porten ells i que i que i que no sé com ho aconsegueixen però que ho aconsegueixen portar gent artistes nacionals i internacionals importants, és a dir, no locals, cosa que és molt difícil normalment, o sigui, és molt difícil perquè tots aquests artistes m'inclogu jo, tenim normalment uns calendaris molt apretats, no?, amb exposicions tant a galeries privades com a centres artístics, i així, però quan m'ho van explicar em va sorprendre i vaig pensar que valia la pena recolzar això i participar-hi. Exactament perquè estan les meves obres aquí, bé, jo crec que la Laura i el Quim aquí cada vegada que fan una exposició pretenen, això els hauríem de preguntar amb ells exactament, no a mi, però són ells que escollien o tracen com una línia, com una constel·lació entre els artistes i que potser ells mateixos reconeixen però jo no el reconec tant, sí que reconec els noms noms ja et dic molt importants dins de l'escena artística de Barcelona i internacional en aquesta exposició estic compartint espai amb l'Ignàcia Ballí que va ser el representant l'any passat de la Bienal de Venècia al Pavelló Espanyol és a dir el màxim representant i a part de ser amic meu per tant no sé exactament on ho troben però la vinculació que existeix perquè a més això que dius tant l'Ignasi el Pep els germans Santilari i altra gent realment tenim un llenguatge artístic molt diferent i així que de veritat que no ho sé exactament la qüestió és que han comptat amb tu i amb les teves obres exacte per què en moltes de les teves peces i això també ho sabem perquè hem mirat una mica la teva pàgina la teva pàgina web les teves obres les xarxes hi ha peces hi ha obres Gina que hi ha moltes com òrbites planetes eclipsis aquests elements així del cosmos i de la ciència què és el que t'ajuden a expressar o què és el que vols expressar amb aquestes figures és que des de fa un temps el meu treball es basa en un reaprofitament o sigui apropiació una apropiació de símbols signes gràfics i d'imatges que pertanyen uns altres àmbits que no eren l'artístic i que normalment són àmbits científics és a dir tant podrien ser astronomia com poden ser geografia per una geografia política o geografia física etc i preguntaràs per què perquè com tu has dit abans això que m'has presentat com a pintora o gràfica i perquè jo no vull distingir cap d'aquestes dues coses una de les coses que m'interessen molt és com durant molt de temps s'ha intentat des de la pedagogia intentar explicar fenòmens textes o fórmules d'una manera assequible a tothom però a vegades coses molt abstractes i complicades un eclipse és a dir jo agafo moltes vegades gràfics que s'utilitzaven en llibres de pedagogia que ja estan obsolets que són dels anys 30 40 de manera que eren molt simples moltes vegades i dic obsolets perquè allà deixava molt que desitjar les escales les o sigui era com simplement un petit dibuix per donar una informació visual que sembla que és més fàcil d'arribar que la informació text clara moltes vegades si agafem aquests gràfics els traiem del seu context habitual i sense la llegenda que els feia intel·ligibles jo els traspasso a l'art contemporani a l'art abstracte i geomètric què faig? els hi poso color un color que no no existia abans perquè no era necessari perquè era una simple imatge unes simples línies per explicar-ho i al posar color ja ens remeten algunes altres coses evidentment tots en l'imaginari tenim perquè hem vist imatges i tant el que tu dius que de seguida podem veure constel·lacions o podem veure eclipses per això nosaltres fa pocs dies vaig estar a un taller d'infants petits de primària i ells veien gelats ah mira ostres els conos o sigui veien és que per què dibuixes gelats per tant vull dir que l'imaginari que tenim és important veiem el que coneixem nosaltres i jo jugo amb això aquí per exemple aquí al mercat el que veurem és una sèrie de teles molt simples i que són a partir de gràfics que expliquen la classificació espectral de les estrelles eren gràfics que explicaven això però que no s'entenen res no s'entén res perquè falta tota la informació l'explicació científica exactament i simplement són circunferències de colors diferents que estan col·locades en una diagonal més o menys és això t'has plantejat fer algun perquè sí que també hem llegit que has editat un llibre que has fet la part gràfica com si diguéssim els dibuixos d'un llibre il·lustrat per dir-ho així per infant és un llibre infantil és un atles diguéssim sí això va ser molt divertit perquè és com en realitat aquest atles que he fet que es diu Geogràfics de l'editorial Zaurí i que es pot comprar les llibreries això va ser l'any passat ara acabo acabo d'acabar acabo d'acabar és molt llit acabo de fer les últimes les últimes els últims dibuixos per un nou llibre que és que també basat en geografia basat en les muntanyes però aquest primer em va semblar un treball que jo no el veig com infantil o sigui jo forma part del meu propi treball és com és com una donar-li la volta al treball és a dir si jo t'explicava que jo agafava gràfics llibres de geografia antics els traia el context no tenien no tenien la llegenda que els identificava els impactava la part del text no? de coneixement ara han tornat o sigui aquests imatges tornen a tenir tornen a ser importants i tornen a la seva part pedagògica actualitzats amb dades actualitzades o sigui que era com un viatge d'anada i tornada era una cosa estranya no? és a dir jo tinc les imatges que continuen les imatges els dibuixos que vaig fer continuen sense la informació però quan passen a l'editorial que col·loca la seva informació allò ja és una altra cosa o sigui és aquest pas entre l'art una mena exactament i el disseny o la informació quan una cosa té informació o no o sigui que et trobo molt interessant va ser va ser una proposta de la mateixa editorial que recordo perfectament t'ho explicaré perquè em va explicar em va dir m'agradaria fer alguna cosa a tu un llibre i jo vaig dir no, jo no soc jo no soc il·lustradora no sabré il·lustrar la caputxeta vermella o no sabré o no vull fer-ho dibuixos així potser més que per infants jo vull treballar amb la teva obra llavors jo vull dir llavors fem un atles que és amb el que treballo jo cada dia o sigui mapes i per què perquè m'interessa molt perquè si et fixes la geografia és una ciència dinàmica sempre està en moviment és a dir quan jo acabava de fer una imatge sobre els volcans ja estava obsoleta perquè havia hagut un volcà més que l'havia mogut i que clar ja no era exactament allò que més per tant té una cosa molt semblant per mi a l'art a la investigació artística que fem els artistes o sigui sempre està en continu dinamisme i em semblava molt molt interessant per això ho vaig fer com barreges pintura i la o sigui la part de pintura la part gràfica com com bueno com s'entrenyaç en aquestes dues parts ho barreges ho separes no és d'una manera molt natural o sigui en realitat no és no és forçat hi ha molts camins a la pintura hi ha moltes maneres de treballar i la meva que s'acosta més és veritat a la a l'abstracció geomètrica a a un art concret en en en en un sistema de treball en pintura molt pla i per tant s'acosta per això que tu dius a un disseny no? al disseny però pensem que això ja va passar o sigui parlem de a l'època o sigui a les vanguardies històriques ja ja funcionava d'aquesta manera no s'entrellaçava molt el disseny i la pintura o sigui les arts aplicades i les arts plàstiques no? va ser després amb aquest dels 80 en el que els artistes que hi havia una diferenciació molt gran entre els dissenyadors i els artistes però ara jo crec que hem de tornar a no diferenciar aquestes coses no? perquè un disseny un disseny és artístic i l'art pot ser i un artista pot ser un disseny és a dir no té cap sentit separar-ho de manera que jo quan ho faig ja et dic que és absolutament natural depèn del que requereix l'obra en aquell moment no m'ho plantejo no està predeterminat ni pensat primer quin vincle hi tens perquè investigant una mica veiem que tens molt de vincle amb Anna Mas Projects que és una galeria d'art contemporani de Barcelona com hi tens vincle o com hi acabes anant a parada? no és la primera galeria amb la que treballo ara és la meva galeria principal aquí a Barcelona treballo amb altres galeries acabo de fer una exposició a Madrid i la de Barcelona també ara anant a Mas Projects però abans havia de passar per altres galeries els artistes intentem treballar hi ha dos circuits que és el circuit de les galeries comercials és així són comercials i vol dir que el que esperem és que venguin l'obra i després el circuit de les institucions com tu ho has dit abans per exemple en l'exposició que vaig fer el Patio Herreriano que és un centre d'art contemporani que fas una exposició individual i la teva pretensió no és vendre sinó exposar l'obra exposar l'obra que vagi gent a veure-ho que hi hagi un catàleg que hi hagi un catàleg o un llibre i que allò pugui portar a un altre centre però sí que és important la galeria perquè d'aquesta manera l'artista la galeria és la que va a fires internacionals i és on pot ensenyar el teu treball sense el treball de les galeries és molt difícil un artista directament no pot anar a una fira internacional o anar a parlar a una altra galeria de l'estranger per tant jo crec que és bueno no vull dir que no es pugui treballar sense galeria que es pot perfectament i hi ha molts artistes és que hi ha molt diferents però a tu et va bé estar sí en aquest moment el meu treball principal és en aquesta galeria de Barcelona i ja si et sembla acabem amb aquesta pregunta Gina investigant també una mica sobre la teva trajectòria d'exposicions més recents veiem que has estat a la Feria Arco de Madrid que de fet és una de les fires d'art contemporani més importants a Espanya com ha estat la teva experiència amb quines impressions et quedes com va ser rebuda la teva obra a la Fira bé no és la primera vegada que vaig potser ja porto 10 edicions ostres o sigui veus aquí és que en realitat no soc jo la que vaig a Arco és la galeria que té un estant a Arco per tant si un artista no té galeria no pot estar a una Fira com Arco ni a una Fira com Bacel ni a una Fira com no pot estar-hi són les galeries que hi van per tant per això deies que és important exactament exactament va ser la Galeria Namás que va tenir un estant aquest últim diguéssim ja por 3 anys amb la galeria i aquest any va anar bastant bé si es va vendre obra però perquè a Arco poden passar dos coses una la que tots esperem és que es vengui que hi hagi un rendiment econòmic tant per la galeria com per l'artista però que també hi hagi una sèrie de relacions es puguin fer una sèrie de relacions networking exactament i així va ser tant aquest any com altres anys perquè poden passar a una galeria estrangera a mi l'any passat el director d'una altra fira però de Torino que es diu Artíssima es va fixar en el meu treball i per tant em va convidar va convidar a la galeria a nomeres projectes a anar a aquesta nova fira a Artíssima que si no no hagués vist la meva obra no haguéssim anat a participar de l'altra fira per tant és això que jo entenc que la gent ho desconeix a vegades no es coneix prou bé com funciona aquest món aquests circuits diferents i com un implica l'altre també d'alguna forma molt bé doncs Gina si et sembla bé deixem l'entrevista en aquest punt moltíssimes gràcies gràcies per haver-te passat aquesta estoneta aquí a Ràdio d'Esvern i que vagi molt bé recordem a l'audiència que pot visitar el Mónficció l'obra que està a la sala Mercart aquí de Sant Jús em sembla que és fins a gairebé finals de juliol sí no sé si és el 29 però no ho sabria 20 i pico 20 i pico no sé tampoc ara dir-te quin dia però bueno hi ha temps encara hi ha temps vinga moltes gràcies a tu adeu a la Rambla res s'atura vine queda't i escolta'ns Són gairebé a les 7 de la tarda arribats a aquest punt de la tarda ja ens hem d'acomiadar del programa d'avui us hem estat fent companyia des de les 5 aquí aquest parell d'horetes tenim moltes ganes d'anar a celebrar la Rebella de Sant Joan esperem que passeu molt bona estona amb família amics a casa sigueu on sigueu i que mengeu molta coca també de llardons o de pinyons del que sigui res més nosaltres tornarem ja dimarts dia 27 de juny perquè dilluns dia 26 és festa local aquí al poble per tant no ens sintonitzeu perquè no ens trobareu tornem a això dimarts ens podeu anar seguint mentrestant a les xarxes socials o també a radiodesvern.com les nostres xarxes són arroba la rambla 9-8-1 tot seguit tant a Twitter com a Instagram i també arroba radiodesvern les xarxes de l'emissora en general que acabeu de passar molt bona tarda i molt bon cap de setmana vigileu estigueu al tanto amb els petards i els focs artificials que vagi bé bon Sant Joan irti a l'emissora a l'emissora Gràcies.