La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#412 - Programa de Ràdio d'Esvern: Recomendacions literàries i activitats juvenils
En aquest episodi de "La Rambla", la Núria García presenta una sèrie de seccions que inclouen una recomanació literària per part de l'Arnau Consul de la llibreria Cal Llibreter, un espai dedicat a la cuina amb en Joan Targarona, i una xerrada sobre les activitats del Casal de Joves de Sant Just. A més, es realitza una entrevista amb l'artista bevaresa Juta Imen Kotter sobre la seva participació en l'exposició "El món ficció". S'ofereixen reflexions sobre un llibre que explora les relacions, la vida i l'amor
Episode Sections

Va de llibres! Amb l’Arnau Cònsul
2:43Cada setmana l'Arnau Cònsul, propietari de la llibreria santjustenca Cal Llibreter, ens porta alguna recomanació literària per enriquir-nos de bones històries: novel les, poemaris, assaigs, biografies, llibres per a infants... Un recull de novetats de les millors editorials que no podem deixar passar. Avui ha vingut amb la novel·la "L'incendi", de l'escriptora i periodista alemanya Daniela Krien, i publicat amb l'editorial "Mes Llibres".

Entrevista a Jutta Immenkötter, dibuixant i escultora
1:18:18Avui ha passat pels estudis de Ràdio Desvern l'artista bavaresa Jutta Immenkötter, dibuixant i escultora, participant a l'exposició "El món ficció" de la Sala MercArt de Sant Just, la 5ena mostra del gran projecte artístic contemporani santjustenc "MONS", comissariat per Laura Baringo i Quim Deu. Amb Jutta Immenkötter hem parlat del sentit figuratiu de les seves peces, de com encaixen a l'exposició, i de com es desenvolupa l'art en ciutats diferents com Múnic i Barcelona.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Bona tarda a Sant Just, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 27 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé d'aquí i fins les 6 farem primer de tot la recomanació literària de la setmana amb l'Arnau Consul, propietari de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just. Vindrà i ens recomanarà un llibre per llegir aquests dies. d'estiu. Després, tot seguit, també farem la secció de cuina i gastronomia amb en Joan Targarona, propietari del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just. I també comentarem en aquesta primera hora els dies internacionals, mundials i també les efemèrides que tenim avui, 27 de juny. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, trucarem en directe als dinamitzadors del Casal de Joves de Sant Just per posar-nos al dia amb l'agenda d'activitats de l'equipament juvenil de referència al poble. Parlarem de la Tarda Gaming i del Team Fest que faran el 28 de juny i també de com està anant aquest inici d'activitats i dels cursos d'estiu. A continuació, i ja acabarem el programa, fent l'entrevista a la Juta Imen Kotter, que és artista bevaresa, que fa estructures escultòriques i que és una de les 7 participants a l'exposició El món ficció que hi ha a la Sala Mercat de Sant Just. Aquesta exposició és la cinquena mostra del gran projecte artístic Mons d'art contemporani que comissarien la Laura Baringo i el Quim Déu. Doncs bé, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Fins demà! Fins demà! I amb aquestes notes que ens són ben familiars, anem a parar fins al carrer. Bona vista davant de la llibreria que el llibre té i saludem el seu propietari, l'Arnau Consul. Hola, Arnau, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Sentim de fons aquest Aleluia de Jeff Buckley. La versió de Jeff Buckley, de la famosíssima cançó de Leonard Cohen, que en el fons parla de l'amor com una forma de fe, o la fe com una forma d'amor, i en tot cas l'amor com una lluita, i en tot cas allò de dir... En fi, m'agrada sobretot la versió de Jeff Buckley, primer perquè surt en el llibre. Un dels protagonistes del llibre que vull parlar avui, La patata de la gent tota l'estona, i justament reforça el fet que sigui la de Jeff Buckley, no? La cançó de la lletra és la mateixa, però potser la manera de cantar-la, la manera d'expressar la força de la veu rogallosa, li dóna una empenta, o fins i tot un significat diferent, no ho sé. En tot cas, la novel·la és l'incendi, publicat per més llibres d'una autora alemanya que es diu Daniela Krien, i probablement això, l'incendi és una metàfora, un símbol de moltes coses, dintre de la cultura occidental, fins i tot podríem lligar-ho amb això, amb la fe, amb l'amor, no? I dintre del llibre també és significat diferents coses. De fet, és un llibre ple de símbols, tot i que no us espanteu ara. És un llibre profund en moltes coses, però és un llibre llegidoresíssim, vull dir que es llegeix d'una tirada, perquè t'enganxa molt a un total d'unes 200 pàgines. Que és una novel·la? És una novel·la que parla d'una història d'amor, agafada en un moment molt particular de l'avió, una parella ja d'avançar als 50 anys, que ja té nets, els fills han fet el seu camí, tenen els primers nets, i arriba un estiu, i es planteja que tenen tres setmanes de vacances. Un és professor universitària, ella sí que altre, o sigui, t'estem parlant d'una classe acomodada D, i han llogat una caseta als Alps per anar a passar, doncs això, tres setmanes de vacances. D'acord. I ja intueixes per les primeres escenes que hi ha una crisi, vull dir, sí, han fet tot el seu procés... Crisi matrimonial. ...com a matrimoni, i arriba en aquell moment que potser es comencen a plantejar que hi ha l'amor, com deia aquell, l'amor se'n va però ell es queda, no? Oh. Aquí la protagonista és més ella, per tant, seria l'amor, se'n va i ella es queda. D'acord. Diguéssim que, a més a més, vas veient que són persones molt diferents. Sí. I, de sobte, a última hora, a més a més, una trucada de la caseta que havíeu llogat durant tres mesos, doncs s'ha cremat. Tres mesos? Tres setmanes? Tres setmanes, perdó. La caseta que havíeu passat llogat s'ha cremat, i, per tant, doncs ens sap greu, però no podreu venir a... Bé, hem de refer a última hora un pla i just els hi surt la possibilitat d'anar a passar tres setmanes a un altre lloc. Uh-huh. Una casa que, d'entrada, penses, és la casa dels avis o dels pares d'ella i no és ben bé això. És una casa d'una mena d'amics molt propers, pràcticament com uns tiets, tot i que, en realitat, no són família, però és qui va criar-los amb ella i, per tant, és com anar a una casa familiar. Per tant, d'entrada, dius, bé, el pla no era aquest. Quan arriben a la casa, en el fons, no és que hagin de compartir a habitatge amb aquests... besavis, per dir-ho així, amb aquests avis, perquè justament el que han fet d'ells dos és marxar, perquè el senyor ha tingut un ictus, està en un hospital, i, per tant, ells han de fer càrrec d'una granja. Caram! És allò de dir, de sobte, no és anar ben bé, és en una casa idíl·lica, no és als Alps, és més aviat cap a una altra banda, també en un lloc de muntanya, en un lloc preciós, però, de fet, hi van una mica fer de masobers. Una granja vol dir que... No ha descansat, no? No ha descansat del tot, tot i que també... Però, clar, de sobte, és anar com a un lloc familiar. És com anar a una casa on ja hi hem passat molts estius. Estan sols, s'han de fer càrrec dels animals, tampoc és que siguin molts. El problema no és aquesta càrrega, sinó que, home, si justament ja venia una petita crisi, no poden anar al lloc ideal, han d'anar a un lloc on hauran de treballar, però, justament... Tot es comença a torçar. Tot es comença a torçar una mica. I més quan... A més, el llibre està dividit allò per setmanes, no? Hem dit que passen tres setmanes i cada capítol és un dia de la setmana i, de sobte, acaba una part segona setmana, dilluns, dimarts, dimecres... I és com si, amb aquesta parella, que arriba a ell una mica penses que van a resoldre el seu tema matrimonial o a rebentar-lo del tot, començaran a sortir tots els secrets que un guardi a l'altre i, per tant, serà una revisió de vida molt interessant i tampoc no vull avançar a dins coses, però és com que aquesta estada els anirà posant a prova constantment perquè primer rebran la visita de la seva filla i els nets i, de sobte, allò serà una catàstrofe en el sentit de dir que els nens són com un salvatger i ells no acaben d'entendre què està passant. Hi ha una escena que crec que és preciosa preciosa en el sentit de dir que retraten molt bé el que està passant. Alguns ho veuran com a diocat tendre i altres diran per què està passant. Que és de dir que, de sobte, mig d'un sopar els nens comencen a tirar a menjar a terra i un nen al més petit se'n va sota la taula i comença a menjar sota la taula. Els avis, els protagonistes, aquest matrimoni en revisió es queden estorats. La filla, que ha vingut sense el marit perquè també la seva banda té les seves coses. Al revés, en comptes de renyar-lo i de dir escolta, puja a taula que el menjar no estigui a terra, li dóna el menjar i diu no, no és que li agrada menjar sota la taula. I hem llegit que no se'ls ha de tallar les ales. No diu tallar les ales perquè si tenen aquests esitjos se'ls ha de fer complir. Els pares se'ls ha de fer de tot. Què ens està passant? Amb aquestes escenes, que crec que aquesta és molt significativa, s'estarà posant a sobre de dir què hem fet malament com a pares perquè la nostra filla creixi així. i aquesta és una de les moltes proves que els passarà. Evidentment, als animals que estan cuidant a algun li passarà alguna cosa. És molt significatiu que un dels animals que hem de cuinar és una cigonya que no vole. Ja sabem d'aquest símbol la cigonya i la cigonya està allí. Igual que hem de cuidar una euga i uns gatets, doncs hi ha una cigonya i dius una cigonya. Sí, sí. Doncs és molt curiós. Crec que és un llibre preciós i que analitza molt a fons el que és això, el que és l'amor, el que un a l'altre es van explicant, el per què l'amor es refrede, el per què hi ha persones tan diferents que malgrat tot no poden deixar d'estar unides i d'alguna manera també és això, quan un dels personatges va cantant constantment aquest aleluia, no és perquè sigui que canti l'aleluia que més a més si teixi el pacle. És allò de dir, bueno, és que al final l'amor, passada la fogerada, aquest incendi que d'entrada remet a la casa que s'ha cremat i que per tant, l'incendi potser és el que hi ha entre el matrimoni, l'incendi potser és el que ens pensàvem que era tots l'amor al principi, després l'amor ja deixa de ser un foc i és una cosa que s'ha d'anar cuidant, s'ha de cuidar com si fos una cosa de fe, com si fos allò de dir una aleluia, bé a dir la cançó és, bueno, no és creure que hi ha un Déu més enllà que ho jutja tot, sinó és pencar cada dia, no? Sí, sí. Crec que és un llibre preciós, un llibre que a més a més... Com va arribar les teves mans d'aquest llibre, Arnau? Te'l va passar a l'editorial? L'editorial ens el va passar, a més és una... Crec que la portada crida molt l'atenció perquè es veu una parella així de fons... Sí, amb un incendi, amb un incendi al cap i de fons un paisatge idílic, una caseta aquesta que podríem dir típica dels Alps amb un paisatge de muntanya, sí, sí. Paisatge tot verd, és a dir, ideal, una caseta que dius ah, sí, jo aquí també hi passaria l'estiu i més sí, de seguida veus que hi ha un llac a prop, s'hi van a banyar cada dia, el llac és un lloc on hi van per separar-se l'un de l'altre i de dir, bona, necessito una zona de pau on vaig al llac a banyar i on és... Per tant, és un paisatge idílic on acabaran sortint molts secrets i alguns dels que acumulen ells al darrere perquè, de fet, aquesta noia que és la protagonista que està passant revisió en aquest matrimoni amb un professor, un, per exemple, un professor universitari d'una escena molt curiosa i que, per exemple, lligui molt amb les reivindicacions d'aquesta setmana, la setmana de l'orgull. Totalment. Doncs ell és un professor que ha tingut un dilema a la classe perquè una noia, una noia, una tal Olivia P. li diu que, escolta, tota aquesta revisió que s'ha de dir que és un professor de literatura, que això ha de revisar l'amor clàssic i l'amor tan genèric ja no és... No és que no li digu que sigui correcte o ho volguem dir jo no soc binària, li cabe dient al mitjà de classe. I ell, que és molt innocent tot, li diu, bueno, escolti, senyora tal, li diu senyora, però per què en diu senyora si li acabo de dir que no soc binària? Ara li diu, bueno, perquè és el que em posa a la llista. Això li provocarà un escratge que en diuen a les xarxes socials perquè, clar, aquest professor és un retrogradar i tal i tu saps que no, que és un tio més aviat innocent tot, molt apagat, que més aviat el que li retreu la seva dona, que és la protagonista, és que, home, potser li caldria una mica més de marxa i no ser tan cerebral i al contrari, és algú absolutament cerebral que ho llegeix tot, que analitza tot des de tots els costats de banda, en això són molt diferents i justament té un problema a la universitat perquè, bueno, a la llista hi posa senyora, doncs l'atractor és senyora i no s'adona que al davant aquesta olívia que li està fent aquest reclam és algú que està fent el trànsit. És trans. Per tant, doncs, bueno, això li provoca una suspensió durant un temps a la universitat, li descansa, a ser més d'aquestes que tenen a veure no tant amb el present com en el passat que tots dos arrosseguen, van trofant aquest llibre de sorpresa i sobretot es va convertent en un gran retrat de dir, sí, d'aquest matrimoni, de les crisis matrimonials, de l'educació que vam donar, que estan donant i que sembla que vingui i sobretot un retrat del món actual que ells dos comencen a veure que ja no en tenen fins al punt que es plantegen de dir, home, vos, amb el bé que estem amb aquesta granja aquí aïllada cuidant aquests animals inclús una mica estranys perquè hi ha una cigonya que no sabem què hi fa però a la qual van a comprar peixets congelats a la peixateria del poble perquè la tigua tenen molta cura doncs potser ens hi podríem quedar perquè realment el món d'allà baix d'allà baix referit a la ciutat on viuen viuen a Dresden ja no l'acabem d'entendre no és que ho formulem així és per una cosa que es va adonant per tant és un llibre l'incendi és a molts nivells és a nivell matrimonial és la caseta del principi amb els fills és amb els fills és fins i tot la vida passada que doncs en aquesta casa hi acabaran descobrint alguns secrets que potser expliquen alguna cosa de la mare ja mort des del principi d'aquesta protagonista que és una mare que no va tenir parella coneguda i que va tenir de fet ella té una germana però no té pares diferents i de fet ella no sap qui és el pare per tant van sortint tots de segrets aquestes trames també ajuden a la lectura a dir jo vull saber exactament el que com ho vol saber la protagonista mentre es van analitzant aquest món que ells van veient i dir clar és que es crem i nosaltres ja no hi podem fer res i és un llibre que es pot llegir allò fàcilment és un llibre preciós jo l'he llegit aquest cap de setmana és el proper club de lectura i em pensava que dius l'agafo ara així estindré tota la setmana i me l'he pulit molt ràpid perquè és molt àgil de lectura la Daniela Krien és autora també i en català li han traduït un parell o tres de coses un llibre que es deia La vall de Mulde i després un altre llibre que es diu Amor en cas d'emergència tots publicats per més llibres n'hi havien publicat un Empúries fa més temps algun dia ens ho explicarem tot i fins i tot hi ha un altre tema que es barreja subtilment en aquesta parella que està revisant la crisi que està personal del món dels fills la parella protagonista la parella protagonista és que tots dos són el que en diuen ousis o sigui ex de l'est perquè una cosa que la Krien fa molt bé en la majoria dels seus llibres en aquest surt sutilment però en algun moment surt és allò de dir com es van adaptant fins i tot ara que hagin passat 30 anys gent que va néixer a l'Alemanya de l'est per tant amb una manera de pensar amb una manera de veure el món amb un detall que es deia els supermercats encara ni diuen cooperatives perquè és aquelles coses que ni deien així i no són capaços de canviar-ho com s'adonen que aquest món queda tan endarrere que ells no s'acaben d'adaptar i com malgrat que l'Alemanya de l'est ja està del tot des de l'any 89 que estan reunificats hi ha algunes coses que encara no s'hi saben adaptar del tot i aleshores també hi ha una certa nostàlgia potser no és nostàlgia però sí cap a aquest sentit de dir cap a un passat aquest passat que teníem i bé molt bé crec que és un tema que val la pena estàvem massa ocupats amb el canvi de sistema s'havien d'acostumar a la nova forma de pensar aprendre-ho tot de nou guanyar diners criar els fills viatjar tornar-se occidentals adaptar-se després els va caldre aturar-se posar-se en dubte i refusar el que havien inculcat i replantejar-se la seva manera de pensar la seva pròpia experiència això no és tant la parella protagonista que també evidentment han nascut a l'Alemanya de l'ESP tot just s'hi han fet fins als adolescents com sobretot quan intenten analitzar els pares i aquests tiets que els han deixat la casa de dir clar o fins i tot com els fills una de les discussions que té la filla aquesta que deixa menys els nens sota taula li diu és que clar com és que tu no teniu en propietat una casa així tots els pares dels meus companys els tenen i clar és clar és que nosaltres érem de l'est i no ens vam plantejar mai tenir una propietat i si han passat 30 anys però no és la nostra manera de fer i de viure i veus com tot això també els ha marcat i l'incendi d'alguna manera també és en aquest sentit aquesta ideologia que en algun moment se'n va anar a l'aigua perquè evidentment en la qual van créixer generacions i generacions i això no es deixa endarrere tan fàcilment un llibre excel·lent en molts aspectes i a més a més que fa molt l'estiu perquè això són unes vacances i tot el que les vacances potser et permet fer que és com que t'atures també no repensar una mica exacte l'incendi de la Daniela Criem publica més llibres atreviu-vos-hi de debò fantàstic Arnau ens fas 5 cèntims de la Universitat Sant Justenca d'estiu de demà perquè em sembla que ve un historiador efectivament l'Àngel Casals a qui devem que fundés la Universitat d'Estiu això ja ho explicaré més demà però a banda és algú que és qui ha dissenyat si ho tinc ben entès la nova les noves el nou cicle de les CES de l'any que ve aquestes excursions temàtiques que aquest any ha estat en veu de dona la de l'any que ve té alguna cosa a veure amb Història a Catalunya i l'ha dissenyat l'Àngel Casals és un gran savi més a més és d'aquests que dona gust d'aquests professors que dius que no s'acabi la classe que duri perquè et va explicant t'hi vas sumant anècdotes i totes les anècdotes t'aporten alguna cosa més respecte d'allò que t'ha vingut a dir i demà el que ens ve a dir és a dir els catalans encara que no s'han li durant molt temps ens han agradat les armes i vam crear una cosa bastant única que era el sometent justament per lluitar contra el fet que tothom tenia armes i tothom era possible bandoler i per tant ens havien d'organitzar i evidentment tot això ha anat evolucionant i ha acabat amb els Mossos d'Esquadra per tant la xerrada és la primera del que podríem anomenar el cicle d'història dintre la Universitat d'Estiu i té això serà del sometent als Mossos o podríem titular-la una cosa més genera com quan els catalans anàvem armats molt bé doncs caldrà escoltar l'Àngel Casals sens dubte val molt la pena a les 8 del vespre davant de que el llibre té així mateix si el temps ho permet que em sembla que sí no han de venir amb orinades diria que no diria que no vinga Arnau doncs que vagi molt bé bona tarda adeu va i ara deixem aquest tema que escoltàvem de fons al començar la secció amb l'Arnau d'en Jeff Buckley aquesta versió seva de l'Aleluia L'Aleluia Heard there was a secret chord that David played and it pleased the Lord but you don't really care for music do you well it goes like this the fourth the fifth the minor fall and the major lift the baffled king composing hallelujah hallelujah hallelujah hallelujah hallelujah hallelujah hallelujah oh your faith was strong but you needed proof you saw her bathing Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit