#417 - Cent anys d'història del negoci familiar Esmerats a Sant Just

Ràdio Desperd, 48.1 Ràdio Desperd, 48.1 L'essència de Sant Jus la tens a la Rambla, a Ràdio Desperd. Bona tarda Sant Jus, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimarts 4 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de Ràdio Desperd en aquesta edició d'estiu. Programació especial i més distesa ara en aquests dies del mes de juliol. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Jus. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem l'espai de llibres amb l'Arnau Consul, propietari de la llibreria Cal Llibreter de Sant Jus. Cada setmana ens fa la seva recomanació literària particular, ens recomana un llibre, una novetat editorial i també ens parla de la conferència setmanal de la Universitat Sant Jus en cada estiu que organitza la llibreria. Tot seguit, també farem secció de cuina amb en Joan Targarona, propietari del restaurant Cuina Miracle de Sant Jus, amb qui cada setmana parlem de gastronomia i alimentació saludable. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els 8 lletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem l'entrevista de la tarda en Ferran i Joan Esmerats, dues generacions de Sant Justencs, pare i fill, que estan al capdavant d'un comerç centenari del poble. Un negoci que aquest 2023 fa 100 anys, que va obrir les seves portes a Sant Just. Escoltarem la història de la botiga especialitzada en electricitat, lampisteria i gas, la coneguda Esgalucs, ara anomenada senzillament Esmerats. Això sí, acabarem el programa fent referència als dies internacionals d'avui a les efemèrides del 4 de juliol. Fets històrics que m'han succeït el dia com avui, però de fa uns quants anys. Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida aquesta tarda. No marxeu, que comencem! Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Això sí, començarem la tarda de la millor manera possible, ben animats i animades, i ho farem amb una cançó que es diu Cor del grup Catarres, que és el seu últim tema. Vinga! Vinga, no marxeu, eh, que la tarda acaba de començar aquí a Ràdio d'Esvern! Crec en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc, tenir-te a prop, quan em seràs bon, vine al meu costat i que se'n soli el món. No crec en tresors ni en gàbies fetes d'or, però sé que el que em fa ric és el que he compartit amb tu, i amb tot l'or del món no es compra el que he viscut. No crec que l'amistat filtre de l'Instagram, però tinc la meva gent i és més que suficient al teu costat. Tot el que em passa és espectacular. Crec en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc, tenir-te a prop, quan el sol es pot, vine al meu costat i que se'n soli el món. Quan caus a terra i et sembla que no tens ales per volar, jo crec, jo crec, jo crec que tu. Quan tens la força d'una llau, ningú ni res et frenarà. jo crec, jo crec que tu. Quan estem junts, quan estem lluny, crec que en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc, crec que en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc, tenir-te a prop, quan el sol es pot, vine al meu costat i que se'n soli el món. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Ràdio 1, 2, 3, 88.1 Ràdio 1, 2, 3, 88.1 I ara marxem fins al carrer Bona Vista, ens aturem davant de la llibreria Cal Llibreter i saludem l'Arnau Consul. L'Arnau, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Què tal? Com va tot? Doncs mira, aquí, suposo que ja us ha arribat, i si no em podeu fer notícia, de suspendre l'acte de la Universitat de demà. Ostres! Perquè se'n parla poc, però tornem a tenir Covid entre nosaltres. Què dius? O en tot cas, vaja, aquí Sant Just potser no, però just el ponent, el conferenciant que havia de venir demà, el Ricardo Robledo, ens va fer saber això, que està amb Covid i que no es pot moure el llit i que li sap molt greu, però no podrà venir. Per tant, ja ho hem començat a anunciar via mails i ara potser em deixen més xarxes, però aprofito també aquesta plataforma que em blindes per dir això, que demà a la Universitat d'Estiu no podrem fer aquest acte, no tenim sentit a buscar una cosa ràpida i per tant, res, us prenguem i a tots els meus clients i amics i estudiants els fiquem per l'altra setmana ja a la següent sessió. Són coses que no podem controlar, això passa quan menys ho esperem, per tant. A més, el que em va semblar més curiós és que em veiessin Covid justament, no? Ah, carai, doncs així n'hi torneré. I en dos o tres dies em van arribar altres casos. De més casos. O sigui que mires. Bé, en fi, doncs haurem d'esperar a la propera sessió de la Universitat Sant Justenca. El dia 12, amb el llum Maria de Net. Molt bé. Avui ens portes alguna recomanació literària? Doncs avui tinc un llibre molt curiós d'aquests que jo crec que fa molt estiu. Aquests que et pot servir per anar desengreixant amb altres lectures o per anar combinant d'alguna manera, no? Sí. És un llibre de contes curts, un llibre de contes humorístic, amb un to molt desenfadat i d'a més d'un autor clàssic com és Karel Kápek, crec que s'ho havia pronunciat Xàpek, però a mi no em surt, però és en tot cas un autor xec de primera meitat del segle XX i que tenia un punt d'humor així molt característic, no? Vull dir que ens pot recordar molts autors d'aquella època amb el Borsol de Tres Baix i altres autors que tenien aquesta mena de gràcia a l'hora de mirar-se la realitat des d'un altre punt de vista. I en aquest cas són, el llibre es diu Apòcrif i l'han publicat Males Verdes amb aquesta política que té de recuperació de clàssics de tant en tant. Sí. I per resumir-lo també s'hagués pogut titular allò Història de la Humanitat amb, no sé si són 25 capítols o si són més, no? Quan dic Història de la Humanitat és perquè cada conte que la majoria són curtets és d'algun moment destacat de la història de la humanitat des de la prehistòria fins pràcticament als nostres dies als nostres dies del de cara al Càpec que va morir als anys 30, no? Sí. I d'alguna manera amb un punt homògic a plantejar-se algun moment. Per exemple, el primer conte en el fons no és ni història perquè el que fa és revisitar un mite el famós mite de Prometeu que és aquell que va robar el foc als homes als déus i clar, això va convertir la humanitat de fet, la humanitat molts estudiosos consideren que es pot considerar història quan l'home sap controlar el foc a banda com bèsties però que singularitzarà però el que fan quan heu d'explicar que serien els col·lectius o els homoàbilis intentant fer foc és agafar el mite de Prometeu en el moment en què doncs s'ha de venir per haver-hi un judici perquè aquest home ha robat el foc als déus el foc és sagrat que està fent l'hem de condemnar això no està bé el foc clar, imagina't i llavors comencen a discutir clar, els homes amb foc què podríem fer clar si podíem cremar la collida del veí podíem cremar la casa per no sé què podríem, clar tots som malvestats no, no, això no pot ser quan li diuen hem de defensar-se ell per exemple responde no, no, jo no la rebaig jo l'he pres a fer clar, no, què has dit blasfem però com vols fer el foc no és una cosa que es pugui fer és una cosa que ens ve donada pels llams i aquests per tant aquest punt de vista com molt divertit sí a més fin d'un gir final que és a dir bueno, la veritat és que la carn rostida és més bona que crua diu un dels que l'havia acusat i amb detallets com aquest doncs et va repassar en això doncs és a dir un moment una carta que Alexandre Magnes escriu a Aristòtil quan està de campanya diu bueno, no, jo és que no volia conquerir tant però cada vegada que conquereixo un territori em trobo que he de conquerir-lo més enllà perquè clar si no que ells em vindran a atacar però he descobert que hi ha aquí una sèrie de tribus que m'han convertit en Déu i aleshores tots em respecten molt més i com que començo a notar que els meus soldats clar, estan molt lluny de casa estan cansats potser el que caldria és que Grècia també em consideressin Déu per què no vas preparant el terreny tot això amb una carta l'idea a dir a Alexandre Magnes el seu mestre Aristòtil el qual fa anys que no el veu però l'escriu per anar explicant-li coses per tant aquest punt de vista humorístic doncs el repassarem personatges de algun fins i tot allò que dèiem Prometeu és un mite en algun moment surt Hamlet que es manté i escriu d'ell una obra de teatre perquè això que ha escrit aquest bon home això no va enlloc clar evidentment surt Napoleó surt Llàcer o sigui que és un llibre sí, sí putejat per dir home això de fer-me ressuscitar escolta jo estava molt bé mort aquest Jesús que desgraciat que és que és un llibre que recull com diferents textos que va publicar Carle Càpec no, no, no és un llibre de contes que ell va pensar com a llibre de contes i cada conte és un moment de la humanitat la majoria moments històrics vist des d'un punt de vista humorístic i donant-li la volta i com que això com que la majoria de contes són breus crec que és molt fàcil allò de tenir ui, ara m'he cansat d'aquests llegeix un parell de contes breus et fa riure perquè la majoria són molt graciosos i per tant crec que en aquest sentit és molt estival fins allò típic llibre de platja ui, és que em portava tota una novel·lota a la platja i no m'acaba de concentrar amb aquest no cal ni concentrar-te perquè la lectura és molt àgil i molt ràpida us el recomano molt Apocris de Carle Càpec i com va arribar aquest llibre a les teves mans Arnau? és una novetat d'aquest any Males Herbes ens ho va enviar aquest mes Males Herbes des de les editorials ens envien coses i doncs mira ja com Barrión em va cridar l'atenció perquè de cara al cap et coneixia alguna cosa però no aquests contes i a seguida vaig dir que això és molt desenfadat i és divertit i t'hi enganxes és que és això només llegir el primer conte aquest de Prometeu ja tens ganes d'anar passant al segon llibre a veure com parlarà de Jesús a veure com parlarà de Napoleó perquè on que té sempre aquest por irònic la veritat és que fa gràcia i això crec que és un llibre com per anar combinant amb altres o bé no no es pot llegir tot d'una passada just a l'estiu que és un moment que podem dir moltes coses doncs aquestes anar fent per part molt bé molt bé doncs ens quedem amb aquesta recomanació de l'Arnau d'aquest llibre que es diu Apòcrif de Karel Kapek publicat a Males Herbes és un llibre amb toa humorístic i que es pot llegir com ha dit per anar a la platja a la platja sí molt bé doncs Arnau moltíssimes gràcies també ens hem anotat que l'acte de demà de la Universitat Sant Justenca d'estiu que el llibre té queda suspès queda suspès llavors ens hem d'esperar a la següent o aquesta mateixa conferència quedarà permesa aquesta de moment la suspenem i clar els altres dimecres ja s'han agafat i amb el Ricardo Roblero si intentarem ser lligats de cada l'octubre fer una altra sessió ja ho veurem la programació queda tal qual evidentment perquè amb el autor era molt difícil molt bé doncs Arnau moltíssimes gràcies que acabis de passar bona tarda i fins la propera ah sí sí fins la setmana que ve vinga adeu chau un escapador rural i calo un jupo i trago per tindre nota final fer bé desferdelles i un escapador rural calo un jupo i trago per tindre nota final de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda t'hi esperem va, que ara agafem les coses i anem fins davant del restaurant Cuina Miracle i saludem el seu propietari, en Joan Targarona Hola Joan, què tal? Bona tarda Hola, bona tarda, Núria Què tal? Com estàs? Bé, molt bé amb ganes d'escoltar-te per parlar de gastronomia de cuina, a veure què és el que ens portes avui Doncs mira, com estem en aquesta època doncs han acabat les escoles estem entrant en època d'estiu, amb calor he pensat que estaria bé parlar una mica d'aquells aliments que ens afavoreixen que la nostra pell estigui més protegida davant de les radiacions solars perquè al final volem fer també activitat física sortir, anar a la platja, anar a la muntanya passejar, perquè també ara estarem mig de vacances i ens ve de gust amb família, amb nens, nenes, etc. Doncs clar, trobo que és important que no només ens protegim la pell amb cremes que ja també parlarem doncs quines serien les millors cuidem una mica la nostra alimentació doncs també ens ajudarà També tenim cura, clar Exacte, sobretot aconseguirem sobretot que retardar una mica l'envelliment de la nostra pell Productes suposo que també hidratants, no? Exacte, sí, sí o sigui, per exemple ja ens hem de posar crema també abans de l'exposició del sol però després productes hidratants o olis essencials que ens podem passar per la pell després d'haver pres el sol per tornar-la a nutrir i per estar en bones condicions perquè fa sobretot el tema d'alimentació tots aquells aliments que siguin rics en vitamina C vitamina E i vitamina B Inicialment sempre pensem que la pasta naga seria el millor exemple Sí, l'estrella L'estrella per protegir-nos del sol Només és la pasta naga sinó ja tinc tots aquells aliments que continguin vitamina C E i D Qualsevol tipus de vegetal o verdura antioxidant antiinflamatòria ens ajudarà a protegir-nos d'aquestes radiacions solars Tot això ha estat documentat en diferents estudis i sobretot hi ha una nutricionista que és la Marina Dianez Pérez que és professora del TAL Màster a la Universitat Oberta de Catalunya i sobretot fa una mica d'investigació sobre el tema Exacte, fa una mica d'un escrit i un article sobre aquest tema sobre tots aquests nutrients antioxidants que hem de menjar Per tenir cura de la pell Sí, per parlar de temes més específics per exemple o sigui, de fruita la magrana el mango el maracullà la taronja el meló menjar tomàquet el raïm i uís maduixa Molt antioxidants pel que veig suposo que lligats amb el tema d'evitar l'envelliment de la pell que quedi com bueno, arrogada suposo en aquesta direcció Sobretot molts antioxidants molta vitamina C molta vitamina E i poca cosa més però sobretot tots aquests aliments evidentment evidentment sempre que puguem amb la mesura del possible doncs cruzo o sigui quan parlo parlo de tomàquet sí que és veritat que podem fer uns tomàquets al forn però si el mengem cru aprofitem molt més totes les seves vitamines i totes les seves propietats això significa que tots aquests aliments per exemple si els hem de potenciar per menjar-los crus on queden millor per exemple seria posar-los en amanides o potser fer algun batut o com? exacte fer-los fer-ne batuts en amanides etcètera sobretot també que també en parlarem també puc fer aquest incís ara però vull dir que si fem batuts doncs evitar el sucre d'acord? o sigui el sucre seria el nostre gran enemic que aniria totalment en contra de tots aquests aliments que ens estem menjant per tant si fem un batut home fem-lo sense sucre si és possible perquè el sucre ens fa l'efecte contrari és a dir el que recomanen precisament a l'estiu i per protegir la pell de les radiacions solars és evitar el sucre i sobretot aquest sucre amb productes doncs prefabricats com la brioixeria pastet pastes de forn etcètera que contenen molt de sucre i que no ens convé gens o sigui va en contra de tot el que estem parlant per tant tampoc si fem algun batut fem-lo natural no hi afegim no hi afegim sucre ni adolcorants d'acord? ja ho sabem que ens agrada molt més però aprofitem aquest propi sucre de la fruita i la verdura que conté la fruita exacte com a verdures doncs cal destacar per exemple la col cale o per exemple el bròcoli cols de brusel·les etcètera no? totes aquelles verdures que que són riques en vitamina C amb un alt contingut de nutrients que ens ajuden a reduir la inflamació i al final en definitiva són antioxidants i ens ajuden a protegir-nos de l'envelliment de la pell pot ser Joan que també coincideixi que en la temporada en què bueno quan és temporada d'aquest tipus de fruites són precisament les fruites i verdures que van millor per protegir-nos del sol correcte exacte precisament la fruita i la verdura que hi ha a la temporada és la que hem de consumir i la que ens protegeix més o sigui sempre sempre ho he defensat i és així i ho diré però no perquè ho digui jo sinó perquè és diguem-ne el tarannà de milers i milers d'anys de menjar i d'experiència que té la humanitat diguem-ne o sigui hem de menjar fruita i verdura de temporada per diferents motius per diferents motius primer un dels motius no és que sigui més important que l'altre però un dels motius motiu econòmic sempre la fruita i verdura de temporada serà més econòmica que si mengem una fruita fora de temporada que s'ha hagut de cultivar expressament per aquesta època i altres motius sobretot és el que tu apuntes el tema de salut o sigui el cos ens ajuda i ens protegeix i ens hidratem si mengem aquell producte de temporada és a dir per exemple mengem síndria que ara és l'època de síndries doncs la síndria té una quantitat d'aigua molt abundant que ens hidrata que ens hidrata el cos i ho necessitem necessitem prendre síndria clar l'estiu sí exacte perquè passem calor i és important no hauríem de prendre altres fruites fora d'aquesta d'aquesta època no vol dir que en un moment donat mengem alguna i no passa res però recomanable menjar les de temporada però per aquests motius o sigui motius econòmics motius de trobar el mercat de salut etcètera que aprofitem al màxim totes les seves propietats les seves vitamines els seus nutrients etcètera uns altres productes que també són molt interessants serien doncs tota la gama de fruits secs ja sigui per exemple les ametlles amb un gran gran contingut de vitamina E que tenen també a més a més éxits grassos insaturats i aleshores ens ajuda molt sobretot a disminuir les arrugues de la pell la interpigmentació etcètera saps? si els fruits secs també van bé per la pell mai ho hagués dit exacte les ametlles també les nous i molts fruits secs de llavor que continguin vitamina E com per exemple les llavors de girassol per exemple que les van prendre les senceres o inclús triturades posades a sobre d'alguna d'alguna amanida dins d'algun iogurt etcètera doncs sempre tots aquests fruits secs ens ajuden ens ajuden molt per altra banda també encara que sembli mentida i anem a donar-nos una alegria també el cacau també ens ajuda a protegir la pell el cacau és un gran antioxidant també i també ens protegeix ens protegeix i ens va molt bé és rica en flavanoles que són doncs bueno diguem-ne unes propietats que ens protegeixen molt del cos a part de tenir minerals com el calci cobre fosfor potasi sodi etcètera però el cacau millor consumir-lo sense com menys sucre millor és el que et anava a dir és el que et anava a dir o sigui el més el més en percentatge de cacau més alt possible i si és en algun si és en algun mal distintiu ecològic doncs molt millor encara millor però comprar un cacau d'un 80-85% doncs ja comença a ser un cacau que està molt bé que està bo que es pot menjar sí home una mica marc no el 85% bueno o es pot aguantar encara encara encara encara el trobo encara el trobo prou bé em pots comprar de pitjors em pots comprar de pitjors ja però sobretot això no doncs que intentem el que tu dius sobretot doncs estem intentant parlar doncs de tots aquests aliments que ens protegeixin que no porti suc d'afegit o que no porti massa sucre vale bueno per una altra banda doncs el té verd també el té verd sobretot per les seves capacitats doncs antiinflamatòries a més a més també doncs és un gran antioxidant sí que lluita faratjament contra els radicals lliures etc val o sigui és el màxim exponent contra l'envelliment de la pell i curiosament també el cafè la cafeïna doncs també ens pot ajudar a reduir la inflamació causada pel sol també contra antioxidants compost antiinflamatoris etc evidentment tornem-hi tant el té com el cafè home intentem-ho sense sucre o amb molt poc sucre que diem eh sí i del té abuseu-ne el que vulgueu del cafè doncs no tant anem amb compte també anem amb compte perquè la cafeïna també per una banda doncs molt bé ens pot protegir de la inflamació causada pel sol però per una altra banda doncs ens activa ens excita si tenim problemes per dormir doncs ens pot afectar o de vegades no tenim problemes per dormir i també ens afecta en el moment donat si ens hem accedit sí vull dir també ho hem de vigilar una miqueta d'acord i bé i poca cosa simplement que que tinguem que tinguem molt clar això no tots aquells aliments fruites i verdures amb vitamina C vitamina E vitamina D sí que es cuinin el més lleugerament possible per aprofitar al màxim totes les seves propietats i a partir d'aquí doncs segur que anirem anirem bé molt bé pel que faci i per acabar sobretot comentar-vos el tema de les de les cremes les cremes sempre haurien de ser amb protecció física val sí estem parlant de cremes solars no de cremes de puré no no no no no les cremes de cremes solars les cremes solars no que n'hi ha de molts de molts tipus les més recomanables són les que tenen filtres minerals o físics que es diuen que són cremes que no són cremes que tenen partícules minerals com l'òxid de titan i l'òxid de zinc sí val que el que creen doncs és una barrera a la pell no per tant sí que afavoria aquestes cremes val sempre jo defenso a nivell particular doncs que pot tenir el segell ecològic perquè diguem-ne que seria el més respectuós per la nostra pell ja que la nodreix i la deixa respirar correctament val i a partir d'aquí doncs que n'has puc desfaci el seu gust però bueno jo a nivell particular són les recomanacions que jo faig perquè són les que miro per mi i per tota la meva família per tant i sobretot que la gent també tingui en compte que les primeres vegades que es va a la platja o que es pren el sol també són les més vulnerables com si diguéssim no és el primer contacte per dir-ho així de la pell amb el sol i sempre és quan es produeixen més cremades quan el primer bany per dir-ho així sí, sí exacte i sovint també cometem aquest error de ai vaig a la muntanya imagina't és l'estiu vaig a la muntanya i penses va com anem a la platja no em cal no, no sí que et cal sí que et cal perquè totes aquelles parts del cos que estaran en contacte amb el sol doncs necessiten protecció al final acabaràs anant a la muntanya acabaràs a espetagar qualsevol riu i et vindrà de gust ficar-te en banyador i fer una banyada doncs escolta protegeix-te abans que no costa que no costa res i i ho agrairàs al final i que a la muntanya el sol també els rajos també peguen peguen molt fort sí sí, sí correcte correcte molt bé doncs hem parlat de la pell de com tenir-ne cura de protegir-la d'estimar-la de mimar-la Joan moltíssimes gràcies a nivell tot òbviament alimentari que acabi d'anar bé la tarda i ens tornem a parlar la propera perfecte igualment moltes gràcies que vagi bé adeu a nivell les àvies i els avis són sàvies i savis no deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit festa de bici sense edat en bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans la soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran acompanya'ls a veure el poble on es van criar dóna'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara et necessiten i tu a ells també des de bici sense edat et necessitem festa voluntari més informació al portal justsolidari.cat o amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just es veu vinga va que després d'escoltar la secció de cuina i gastronòmia alimentació saludable amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle de Sant Just escoltem ara un tema musical ben refrescant que està sonant per tot arreu està sent un dels temes més top d'aquest estiu es diu clavaíto i és una cançó de Xanel i Abraham Mateo que sona així clavaíto tan clavaíto que tan clavaíto que tan clavaíto que tan clavaíto que se te ve tan bien con ella y no es que no me alegre por ti aquí estoy tras una botella la cual me da el valor de sí que mi sonrisa está ensayada al igual que mi mirada por ti estoy llorando por ti paseo por la calle solo con un frío que ni en el polo pensando que vienes a por mí y sigues clavaíto tan clavaíto que duele tan clavaíto que gusta tan clavaíto que duele que te lejos de ti me asusta clavaíto y sigues clavaíto me ves bien con ella y no es así y aunque no me creas sigo tras de ti y vos relitorial cuando te busco también soy yo el que te llamen oculto que mi sonrisa estén sellada al igual que mi mirada por dentro estoy llorando por ti paseo por la calle sola mismo perfume amapola pensando que vienes a por mí y sigues clavadita tan clavaíto que duele tan clavaíto que gusta tan clavaíto que duele esto you asusta y be tan clavaíto que duele tan clavaíto que gusta tan clavaíto que duele Es tan lejos de ti me asusta Y sigue clavadita tan clavadita que duela Tan clavadita que gusta Tan clavadita que duela Es tan lejos de ti me asusta Y sigue clavadita que duela Y sigue clavadita Ràdio 1, 2, 3, 4, 4, 5, 4, 5, 5, 5, 5, 5, 5, 5, 6, 5, 6, 7, 8, 9, 9, 9, 9, 10 Vinga, i ara no marxem que dedicarem aquests últims minuts abans de les 6 de la tarda a escoltar una entrevista que va fer la Maica Dueñas Sant Justenca, col·laboradora d'aquí de la Casa de Ràdio d'Esvern fa setmanalment l'actualitat de la cartellera de teatre de les sales de Barcelona aquí a la ràdio i la setmana passada li va fer una entrevista a una de les membres de la companyia Casa Real una de les membres d'aquesta companyia La Rocío que forma part d'aquest equip artístic on dramaturgues, intèrprets, músiques, sonògrafes, fotògrafes, dissenyadores i realitzadores fan un espectacle que es diu Assajar és de covards al teatre Tantarantana és un espectacle una mica especial i aquesta convidada doncs ens va estar explicant en què consisteix, com ho munten, com ho preparen és un espectacle ben curiós i val la pena escoltar què és el que la Maica li pregunta a la Rocío Vinga, va, escoltem-ho I em penso que tenim el convidat d'avui, sí? Hola Rocío? Sí, soc jo Ah, hola, guapa Rocío, com estàs? Molt bé Doncs estem parlant de totes les novetats, com cada setmana que es fa, que es poden veure als teatres de Barcelona i aquesta setmana el teatre Tantarantana fa una cosa que fa 10 anys que la fan 10, eh? Poca broma i que es diu Assajar és de covards Efectivament Llavors, volia parlar amb tu, jo ja sé de què va, però m'agradaria que una persona que està dins d'aquest, diguem-ne, d'aquesta organització d'assajars de covards que m'expliqués una mica què és el que feu i per què això d'assajars de covards perquè, clar, el teatre s'ha d'assajar molt perquè les coses surtin bé, eh? O sigui que, explica'm Sí, normalment nosaltres a la vida real som molt d'assajar, però en aquest format que fa 10 anys que vam crear la idea és que creem un equip pensat per l'ocasió un equip composat per una dramaturga, una directora, una música, dues interprets una persona que fa el cartell, una que fa fotos cada dia diferent i que tenen dues hores Il·luminació també, no? Suposo Sí, bueno, no, normalment ho fem amb l'il·luminació que hi ha de l'obra que hi ha en aquest moment en cartell Però, bueno, diguéssim que es fa una lectura dramatitzada en directe de... o sigui, preparada en dues hores abans que arribi públic però el que tenim aquest cartell de setmana és una versió especial d'aquest format Per als 10 anys, diguem-ne, no? Sí, no, no, és una cosa que fem cada any al final de temporada el que passa és que ara amb la pandèmia portàvem dos anys sense fer-ho Però és una cosa que fem al final de la temporada amb molta de la gent que ha vingut durant totes aquestes sessions que t'explicava i que el que fem és que ens tanquem dos dies en el teatre dormint i tots, una mena de colònies teatrals i un sorteig creem uns equips que tenen el temps que dura el dissabte i part del diumenge per crear una peça inèdita, creada que no existia el dia d'abans per presentar-la al públic aquest diumenge a les 19.30 al Tantarantana És a dir, que la gent que vingui a veure-ho el que veurà serà una peça creada sense dormir pràcticament Això no va dir, això no va dir Perquè, a més a més, jo conec el Tantarantana sempre dic que és com casa meva perquè he treballat molt allà i molts anys i la veritat és que dormir allà a unes quantes persones ho veig una mica difícil, eh? Ni a baix ni a dalt, eh? Sí, no, pugem totes a dalt, com ara tenim l'àtic i convertim la sala gran de l'àtic la convertim en una casa de colònies i a les dades, a les dades, a les dades, el que fem és que, bé, com que fem que tot això pugui passar assistim als equips en el que necessitin els hi donem de menjar, els hi preparem tot perquè sigui el més amable i fàcil possible i al final el que es crea és molt sorprenent perquè és això que és gent que no es coneixia i que de cop està creant una peça de no res i que, a més a més, hi ha com un caliu molt fort que és un caliu especial que és el que es veu, la gent que ve a veure-ho sempre diu ostres, quin bon rotllo, quina sensació que dona, no? perquè és molt especial Escolta'm una cosa, i com escolliu l'equip aquest que digus que no es coneixen i tal? Com ho feu? Per un sorteig, és a dir, hem portat tres dramatures tres directores, sis intèrprets no, en aquest cas, nou intèrprets però com escolliu aquestes tres? Amb un sorteig, fem unes boletes i aleshores les dramatures agafen i agafen, aquí serà per un sorteig amb una boleta tipus Però, a veure, dramaturges n'hi ha moltíssimes de Catalunya com ho feu? Ah, val, val, vols dir durant l'any Clar, clar A veure, poseu unes boletes No, durant l'any les convidades que venen és perquè nosaltres tenim un llistat de gent que coneixem més la gent que l'apareixem és gent que s'apunta durant l'any D'acord Quan algú ve a una sessió regular, diguéssim durant l'any tenim també un llibre, una llisteta on la gent diu però jo s'ho treguem aturcat vull venir i aleshores també contacten a la gent A més a més, al final nosaltres coneixem també molta gent perquè, bueno, doncs també ens dediquem a això i al final coneixem molta gent i a vegades que no cal que les coneixis doncs et sona algú o saps que algú està fent una obra doncs la contactes i, bueno portem deu anys per tant, a part ha passat mig planeta per a aquest per a aquest d'acord si entres en el web i vas al corral que posem allà totes les gallines que han passat pel corral i clar, hi ha moltíssima gent han passat molta, molta gent Bueno, doncs m'agrada dir-ho molt I llavors el públic que trobarà un microteatre o una obra llarga? Sí, són peces curtes perquè, clar, imagina't en 48 hores menys de 48 hores perquè de 11 del matí a 7 i mitja de la tarda del diumenge no arriben ni a dos dies sencers per tant, el que veurà serà una peça de 10-15 minuts per cada grup Si són 3 peces inèdites de 10-15 minuts O sigui que heu fet 3 grups per entendre'ns 3 grups Sí on estàs esperant esperant per sortets i demà els 3 grups ningú sap amb qui anirà encara I cada grup té una dramaturga un director uns actors no? Sí i una persona que fa la música i a més a més tenim un equip que nosaltres els anomenem les Freelands que són una vestuarista una escenògrafa una assistent de producció un vestuari també, suposo les tècniques de la sala vestuaristes i aleshores aquestes persones són les que assisteixen als 3 grups aquestes no tenen un grup fixe sinó que no donen suport als 3 grups Escolta i aquesta idea que ja fa 10 anys que la feu a qui se li va ocórrer al Víctor o al Julio que són els dos? No, no això va ser nosaltres la companyia el Julio va convidar moltes companyies aleshores joves a la llarga de la tribuna edat per intentar dinamitzar l'espai de l'àtic quan el van escriure i aleshores amb la Raquel Loscos i l'obligament de fet crec que va ser la Raquel Loscos que va proposar com aquesta idea i els va agradar molt i aleshores van començar fent proves cada vegada va anar mutant el concepte i a principi era dones intèrprets i els textos que ja venien de casa i una música i després vam fer-hi que hi havia algú que feia la direcció després vam fer-hi que algú que venia a fer fotos dissenyadores vam anar com afegint capes el cartell el disseny del cartell que al principi el fèiem nosaltres i al final també ve una dissenyadora la idea també és com poder barrejar gent molt diversa del món de l'art i com que es puguin conèixer una dissenyadora gràfica amb un actriu o una música amb un fotògraf han sortit moltes sinergies d'aquestes trobades perquè hi ha molta gent que s'ha conegut aquí Rocío la música és en directe de totes les peces que guai i quina mena de músics teniu? de tot ha vingut gent que és guitarrista de guitarra piano han vingut gent que fa música electrònica o life coding coses aquestes així més modernes de pedaleres i aleshores música més experimental han vingut amb ukelele han vingut amb percussió han vingut a hi ha hagut de tot tipus al llarg d'aquests 10 anys tot tipus de música cantants que venien amb bases gravades bueno de tot i els músics com s'escolleixen? o sigui també igual que la resta igual que la resta jo tinc un amic músico o mira jo conec algú o gent que ve diu ah jo som música un altre dia em truqueu vale molt bé molt bé o sigui que el diumenge a dos quarts de vuit al tantarantana es podrà veure un espectacle estreno mundial no? és això? estreno mundial estreno exclusiva per a les persones que vinguin estreno mundial la resposta del públic la teniu clara? sí normalment ja per si en els estersers normals durant l'any hi ha molta gent molt fidel que sap que cada dia és diferent i que és un espai com molt bon rotllero no? que és com molt agradable venir i tal ja saben que venir aquí és com treure's de sobre el mal rotllo i venir a passar-s'ho bé per tant la gent que ve ja sap que ve a passar molt bona estona i a riure's perquè tot és les peces poden ser més còmiques o no no tenen per què ser de comèdia però l'espai en si i les presentadores diguéssim intentem que tinguin un to divertit desacomplexat i molt proper i molt divertit i molt humà doncs me n'alegro molt d'aquesta iniciativa i d'aquesta iniciativa que porta 10 anys i que està funcionant és una idea molt original penso i que dona una mica sortida a gent que potser no fan gaire teatre o li costa són gent jove va néixer així la idea és barrejar gent nosaltres diem les èpoques aquestes on no tens feina és una manera de trepitjar escenari però en realitat barregem gent que està molt en actiu i que porta tota la vida fent teatre i que és superreconeguda amb gent que acaba de sortir vull dir que no només és per gent que no té feina sinó que la idea és també com barrejar gent molt diversa en tots els sentits doncs res ja ho sabeu aquest diumenge a dos quarts de vuit al tantarantana d'això podeu venir a l'estrena mundial d'una obra que encara no sabem com es dirà i encara no sabem qui la interpretarà o això sorpresa sorpresa sorpresa perquè encara no heu fet no heu tret la boleta en el sortit i si la gent vol seguir una mica per xarxes tenim una cronista també la seva moralera que anirà fent crònica en directe del que va passant en el tancament per tant no només podeu venir a veure els espectacles sinó que a les nostres xarxes podeu anar seguint el procés de com es crea una peça inèdita i així després venir a veure el resultat havent tingut també aquesta informació de com es fa una cosa així una idea molt original en el teatre tantarantana què la feu a dalt o a baix? a la sala de baix a la sala de baix a la sala de baix els 22 doncs res moltíssimes gràcies Rocío gràcies a vosaltres és una idea fantàstica i la veritat és que molta merda per diumenge gràcies adeu adeu adeu adeu Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ho ha explicat la consellera d'Economia, Iisenda Natàlia Mas. Portarem els serveis financers al 53% de pobles i ciutats de Catalunya que ara mateix no en tenen. Un fet diferencial que plantegem, com es mentava, és que no es tracta únicament d'oferir un servei de caixers de disposició d'efectiu, sinó anar més enllà perquè els ciutadans de tot el territori puguin tenir accés a un ampli ventall de serveis financers. És el que dèiem, la meitat dels municipis catalans, 503, no tenen cap sucursal bancària. En aquests pobles hi viuen gairebé 310.000 persones, 310.000 catalans. Catalunya té avui gairebé 2.200 oficines, però des del 2008 n'ha perdut prop de 6.000, més del 70%. Notícies breus, Quim Balaguer. Descens moderat de l'atur al juny, de 6.000 persones, però que situa la xifra de prats a Catalunya per sota dels 330.000. La més baixa des de l'any 2008. A l'hora hi ha una xifra rècord d'afiliats a la Seguretat Social. Són 3,7 milions de treballadors, 26.000 més que al maig, però amb un ritme de creixement menor que els últims mesos. L'atur ha baixat sobretot a les demarcacions de Girona i Lleida i al sector serveis. El vot per correu a la demarcació de Barcelona està aturat. El motiu és que encara falten per resoldre alguns recursos judicials que el partit extraparlamentari, Unidos Sí, ha presentat contra l'exclusió de la seva candidatura a les generals. El cas està en un jutjat de Barcelona i fins que no es resolgui, en qüestió de dies, diuen, la Junta Electoral no donarà el vistiplau a l'enviament de les paperetes del vot per correu. Això pot tensionar, clarament, encara més, el servei de correus, que haurà d'accelerar les trameses per fer que els vots arribin a temps a les urnes el dia 23. Només a la demarcació de Barcelona, que és l'afectada per aquest bloqueig, 90.000 electors han demanat el vot per correu. Dues dones crítiques amb el líder xatxer, Ramzan Kadyrov, han rebut 5 anys i mig de presó i una pallissa brutal, respectivament. La pena de presó ha recaigut sobre Zarema Musaeva, acusada de frau i agressió a un policia, i han causada, segons organitzacions de drets humans, per ser la mare de dos activistes opositors al líder xatxer. La condemnada n'hi ha els càrrecs i els vincula a una represàlia pel que va publicar a Telegram respecte a la situació a Xatxènia. Una altra restricció contra les dones a l'Afganistan. El règim dels talibans ha anunciat la prohibició dels salons de bellesa i dona un mes, un mes de termini als propietaris, perquè tanquin, del tot. L'ordre l'ha donada el líder suprem dels extremistes i l'ha executada el Ministeri de Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici, creat pels talibans per aplicar la seva rígida interpretació de la llei islàmica. La Junta d'Andalusia reclama a Boliden que pagui uns 90 milions d'euros per la rehabilitació integral que ha hagut de fer el territori després del vessament contaminant de la mina que l'empresa explotava fa 25 anys. Javier Serrano, tècnic de la Junta, que es va ocupar de la descontaminació, afirma que l'empresa va netejar al principi, però de manera massa superficial. La habían hecho muy mal porque usaron una maquinaria inadecuada, se llevaron, porque era la maquinaria de mina, que era una maquinaria pesada, de grandes dimensiones, entonces no pudieron hacer un trabajo fino, sino que hicieron, pues movían metros cúbicos de tierra, pero junto con los lodos se llevaron el suelo y eso provocó que luego nosotros, la Junta de Andalucía, tuviera que invertir mucho dinero para poder hacer viable esos suelo, de nuevo. Esports, Marta García. S'ha acabat ja la quarta etapa del Tour de França que ha estat seguint Isaac Vilalta. Bona vesprada. Bona tarda, Jasper Philipsen és l'esprinter d'aquest Tour de França. Segona arribada massiva, segona victòria del velocista belga. Avui s'ha imposat en un final molt accidentat aquí al circuit de velocitat, malgrat que la carretera era ampla, l'asfalt estava en bones condicions, hi ha hagut molts nervis, molta velocitat, molta tensió en aquests últims metres i ja dins dels últims dos quilòmetres hi ha hagut un parell de caigudes. Un ha afectat Fabio Jacobsen, un altre dels sprinters, un altre, per exemple, Luis León Sánchez, veurem l'abast de les seves lesions, però en qualsevol cas, victòria d'etapa per Jasper Philipsen, la segona del belga, a la Generala no hi ha canvis, Adam Yeats es manté com a líder. Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Nogaró. L'aval de 6,6 milions d'euros que Joan Laporta i altres directius han firmat avui en la Lliga de Futbol com a garantia del pla de viabilitat permeti ja al Club Blau grana inscriure els contractes pendents o fer noves incorporacions. L'Espanyol ha tancat el segon amistós previst per a esta pretemporada, serà el 26 de juliol, a les 6 de la vesprada, contra les Palmes, coincidint amb l'estàs que l'equip blanquiblau farà en Marbella. I l'horatge ha retardat el debut de Paula Badosa en l'Oberta Anglès fins demà al migdia, quan jugarà, finalment, contra l'estat unitenca Alison Risk. El número mundial Carlos Alcaraz ha passat ronda en superalèl el francès Jeremy Chardy. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. Amb l'arribada de l'estiu i les temperatures elevades, l'Ajuntament de Sant Just ha posat en marxa una iniciativa per proporcionar refugis climàtics a la ciutadania. Aquests espais ofereixen una temperatura fresca i protecció contra la calor, permetent que els residents puguin gaudir d'un ambient més agradable i segur durant els moments de calor intensa. Els diversos equipaments municipals que funcionen com a refugis climàtics són el mil·lenari, el centre cívic Salvador Espriu, la vagoneta, la biblioteca Joan Margarit, el centre cívic Soledat Sants i el centre cívic Joan Maragall. L'Ajuntament també ha emès alguns consells per afrontar les onades de calor de manera segura. Els podeu trobar a la pàgina web de l'Ajuntament. Per a més informació sobre aquesta iniciativa i altres consells davant les onades de calor, es pot consultar a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya. La CEES està preparant la 38ena sortida de veterans, una escapada a la vall de la Riberola per ascendir a la punta CEES, situada a 2.293 metres d'altitud. L'esdeveniment està programat pels dies 8 i 9 de juliol. La sortida començarà dissabte 8 de juliol des de l'aparcament de l'Escola Montseny, a les 6.45 del matí. El grup s'enfrontarà a una ascensió desafiadora amb un desnivell de 650 metres fins a arribar a la punta CEES. Es recomana als participants dur a esmorzar i dinar de casa. Posteriorment, es passarà la nit a l'hotel La Bell Ot, situat a Matamala, i el diumenge 9 de juliol es dedicarà al matí a activitats lliures, amb diverses possibilitats de visites a llocs com les grutes de Fontraviosa, Montlluís, els banys de Sant Tomàs i altres llocs d'interès a prop. Els preus per aquesta sortida de veterans són de 85 euros pels socis de la CEES i 88 per als no-socis. Aquells participants que no tinguessin el carnet de federat han de pagar una llicència temporal de 5 euros i 40 cèntims. Per assegurar una adequada coordinació i preparació, es realitzarà una reunió prèvia demà 5 de juliol a les 8 del vespre al local de la CEES. Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Juli Hernández i Oriol Villén, membres de l'Assemblea del Casal Popular La Sala de Sant Just, per parlar sobre el projecte que tenen des del Casal per a l'ús de la masia de Can Freixas. El Casal Popular La Sala té com a objectiu ser un aglutinador d'entitats i una coordinadora del teixit associatiu del municipi, així com un espai polític d'autorganització. L'Assemblea es va crear el 2019 i està formada per diferents persones involucrades al teixit associatiu del poble. Pel que fa a Can Freixas, els membres del Casal consideren que no s'ha dut a terme un procés participatiu adequat per decidir els usos de la masia. Creuen que la majoria de la gent de Sant Just no sap què és el projecte de la Casa de la Dona, que és l'entitat que anirà a Can Freixas en principi, i reafirmen que cal preguntar realment què vol el poble per la masia. Expliquen que han desenvolupat tot un projecte per a aquesta masia. La seva voluntat és arribar a un conveni de sessió d'ús amb l'Ajuntament perquè quedi per escrit que la masia cedeix al Casal Popular la Sala i, en conseqüència, a totes les entitats de cultura popular de Sant Just. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Aquest estiu sintonitza el Just a l'estiu de dilluns a divendres a Ràdio d'Esvern al 98.1 FM. De 10 del matí a 1 del migdia us esperem al magazín matinal Just a l'estiu, la versió més fresca del Just a la Fusta tots els dies de juliol. Entrevistes, seccions, notícies, informació Sant Justenca d'actualitat i tertúlies. No te'l perdis. Aquest estiu, entre piscina i platja, els matins de Ràdio d'Esvern són tendència. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Va, passem ara a un dels moments més emotius de la tarda aquí a Ràdio d'Esvern. Ens toca fer una entrevista que requerirà fer memòria històrica i que la farem a dues veus amb dues generacions diferents. Ells són pare i fill, són propietaris d'un dels pocs comerços, negocis i establiments centenaris que té Sant Jus. Parlem d'en Ferran i d'en Joan Esmerats. Insígnies, els dos del conegut Esgalux, botiga dedicada a electricitat, lampisteria i el gas que aquest 2023 celebra els seus 100 anys que recentment també ha canviat el nom. Veiem el nou rètol que posa Esmerats. Bona tarda els dos. Què tal? Com esteu? Molt bé, patint de calor. patint de calor. Bona tarda, sí, sí. Ens ha costat arribar a l'estudi que hi ha foc, realment, i primer molt agraïts per aquesta consideració que tinc un ràdio d'Esvern a l'hora de convidar-nos per començar a celebrar aquest fet històric d'un negoci familiar que farà 100 anys a finals d'aquest mateix any. Primer de tot, felicitats i enhorabona pel centenari. Ferran, sembla que fos ahir quan es va posar davant del mostrador de la botiga venent bombetes i fent d'electricis tapar les llars de Sant Jús. Quina edat teníeu quan va començar amb l'ofici? Bé, tenia 13 anys. anava a l'escola a l'escola Esnúria, vull dir, per tant, tenia 3 anys i llavors ho vaig agafar-ho. Ho vaig agafar-ho perquè, vull dir, em van tornar a l'escola, però vull dir, ho vaig tornar a agafar-ho de l'empista i de l'electricista. O sigui que el pare els hi van marxar tots els aprenents i vull dir, jo vaig ser aprenent. Que bé. El negoci entenem que era d'una generació abans o de dues del seu pare. Sí. Ens vol explicar una mica la història. Sí. Bé, el meu avi es deia pastor Esmerats Naviners. Sí. Això volia dir que deien que el pastoret. O sigui que no era motiu, però deien que el pastoret li deien així, que el pastoret sí. Llavors va començar l'any 1923 a establir-se a fer de Lleoner i de l'empista. Però com que el poble era molt petit va tindre que combinar-ho amb terrenys que tenia a l'urbanització la Miranda de llavors d'això en el que havia Mallers, Garrofers i Oliveres i fent de Berber els dies de festa al matí. Ostres, és a dir que a principi de tot el negoci va obrir en una altra localitat, en una altra localització de la que està ara? A la plaça que en preció és número 1. Caram! Llavors vull dir quan el pare es va casar es va establir al carrer Bona Vista número 64 ara 80 i ampliant el negoci. Per tant vull dir feia d'electricista de lampista i de gas. Caram! Per tant el taller el tenia al carrer Bona Vista 80. llavors es va jubilar i el negoci me'l va passar a mi Ferran Esmerats Martí. I per què? En quin moment li fa el traspàs del negoci? Que és per jubilació? És perquè ja el veu a vostè preparat? Bé, perquè vull dir estava malalt tenia un infart i un darrere l'altre i estava malalt i llavors vull dir portar el negoci no un estat de nervis per exemple i llavors vull dir el vaig portar jo i llavors el vaig ampliar per exemple tenint 12 treballadors 12 12 treballadors i això és el resultat de treballar als pobles veïns i hasta la mateixa Barcelona i llavors vull dir ho porta el meu fill Joan Esmerats Gallart que està al cap de davant del negoci per tant és una empresa centenària i de quarta generació Exactament i sabem per què en el seu moment el seu avi Ferran va decidir obrir o posar-se amb el tema d'electricitat lampisteria El meu pare El teu pare El seu pare perdó Sí El meu pare va ser vull dir anava a l'escola industrial a Barcelona i llavors vull dir va ser pel gas l'electricitat i l'aiga que li van vindre de l'ofici I vostè recorda com eren aquells anys d'aprendre l'ofici? Com se'n recorda com Aquells anys vull dir hi va haver-hi de tot vull dir vaig il·luminar la selva negra de l'urbanització de Vallirana Sí llavors posava les llums de Nadal pels carrers durant bastants anys ho vam fer ara ho fa l'Ajuntament i llavors vull dir l'església la vaig il·luminar i llavors per la festa major il·luminàvem la plaça la plaça M'està parlant d'aquí de Sant Jús o de Vallirana ara mateix? No estic parlant de Sant Jús i llavors vull dir a Barcelona parlo Barcelona el cort inglès de la zona franca vam il·luminar el per Nadal també Caram Ostres Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do Sí Sí I després com va ser el traspàs no? d'ensenyar Joan el seu fill tot el tema del negoci ell mostrava interès? El meu fill vull dir treballava amb mi i vull dir riem mostrava interès Vigila vigila el que dius eh vigila el que dius aviam si sortiríem englobo Mostrava interès així com així Bé Fa 60 anys per exemple hi havia molts electricistes molts lampistes aquí a Sant Jús i hi havia competències Llavors hi havia el Pere Bosch amb els dos fills sí el Jordi i el Jaume i llavors hi havia un tal Carmona que estava a la carretera de Sant Jús i llavors hi havia un un Enric Malaret un Enric Malaret que era parent dels Malarers la meva dona vull dir es diu Maria Teresa Gallar Malaret Llavors Òntigament tocava en família Joan ara és el teu torn també volem sentir la teva veu com va ser tot el tema d'agafar aquest negoci familiar la responsabilitat com recordes tu aprendre el negoci la professió no jo la veritat que clar amb un negoci familiar això es porta pràcticament des que ets una criatura és a dir des que surts de l'escola a les 5 de la tarda evidentment també fas les coses que fan els nens però ja comences a fer-te càrrec de responsabilitats com despatxar la botiga d'anar a cobrar factures d'anar a fer d'aprenent com deia el meu pare que era el pas és un dels passos que desgraciadament avui en dia no existeix que tothom m'ha ensenyat i ningú sap res però sí que és veritat que aquesta figura de l'aprenent històricament bé és el que estava dient el meu pare ara tenia 12 treballadors inclús hi havia diferenciació entre el que era instal·lador d'aigua i instal·lador de llum i a més a més la figura de l'aprenent que el xicó que tenia gràcia doncs bé se li entregava també simbòlicament una quantitat de diners perquè evidentment estigués content que els llumgués a la seva família o per gastar-se'ls ell el que vulgués i de pas aprenia un ofici clar totes aquestes etapes jo les he passat però sí que és veritat que per circumstàncies jo vaig seguir l'empresa li hauria correspost més al meu germà que era el que estava més integrat però bé ja et dic degut a malauradament que ell va patir un accident el que em vaig fer càrrec de l'empresa ja des de fa una pila d'anys quasi 30 i pico ja ni ho recordo sóc jo mateix i sí que és veritat que durant aquests 30 i pico la gran majoria el meu pare ha estat al costat meu per la seva experiència la seva professionalitat el seu contacte amb els clients i ell ho ha dit molt de passada però sí que d'aquest local del Bona Vista 80 d'això que es veu tan petit han sortit feines que ni grans empreses les han fet què vols dir és a dir per exemple hem sigut i corregis-me si m'equivoco papa corregis-me papa hem sigut pioners de les instal·lacions de les llums de Nadal al carrer però no les llums de Nadal com les veiem ara que arriba una grueta allà tots monos gràcies a Déu hi ha més seguretat això també s'ha d'aplaudir abans es daven en dues escales es fabricaven les garnaldes a mà amb fil ferro es posava bombeta a bombeta cada garnalda compteu que tenia sobre unes 40 bombetes amb la bestiesa de consum que això representava i era tot completament artesanal o sigui era una feina i bé a Barcelona lògicament el que és el barri centre tot el que coneixia amb la catedral ja n'hi havia de lluns però el resta de poble Sant Feliu espluga no existia cap carrer amb llum de Nadal i vosaltres vau ser els pioners els pioners juntament amb el senyor Botí amb l'enginyer d'aquella època l'Ajuntament bé que encara volta i comerciant sobretot perquè això va ser una iniciativa de la Unió de Botiguers i era concessionària de les fonts aigues públiques de Sant Just ostres Ferran vostè com recorda tot el tema de transmetre i ensenyar en el seu fill què és el que més potser ha costat el que bueno però de què vas de què vas coses més difícils bueno jo vaig va entrar d'aprenent per exemple i l'operari és el que li ensenya per l'ofici o sigui que vull dir pretenia que anés amb operaris força valents al llarg dels anys com han estat els diferents serveis tot el que han anat fent a la botiga és a dir no sé si instal·lacions tot el tema d'electricitat gas sí aviam sobretot com deia el meu pare abans no en aquells anys 50 de Sant Just que no sé si eren 3.000 4.000 habitants pràcticament només havien dos instal·ladors que era el bosc i nosaltres els esmerats i és veritat que nosaltres estàvem més especialitzats en el tema d'aigua i com deia el meu pare tenien la concessió de tots els pous i totes les fonts d'aigua que ara sembla que sigui una cosa menor però en aquells moments tenien molta importància perquè se vestia gran part del poble d'aquests subministres més més més l'aigua de Camp Meli l'aigua de Camp Meli i eren feines que sobretot la dels pous eren feines bastant arriscades i complicades perquè moltes vegades es tenien que baixar a 50 metres d'aquestes construccions amb el risc que això comportava per unes escales que evidentment no us podeu imaginar ni el que eren i això papa tu tens una anècdota d'això home la volem sentir l'anècdota volem sentir l'anècdota d'aquella una trista anècdota però bé perquè veiem perquè la gent es faci car una trista anècdota trista anècdota va ser caram jo el meu pare estava malalt i el meu germà i d'això i la meva dona el cuidaven i llavors jo vaig anar a la torre que hi havia el pou i van d'això es van voltant el pou i va haver-hi gent i llavors jo perquè ens va caure un operari ens va caure un operari i llavors hi havia gent i d'això i vaig preguntar si era mort si era mort perquè baixar 35 metres caure de 5 metres 40 d'això i llavors em van dir que es queixava i llavors vaig baixant sense pensar-m'ho vaig baixar a l'escala de gat i llavors vaig veure una imatge d'en Tesca caram només li sortia el cap de laia ai per favor i llavors em van tirar una corda de la gent que hi havia a dalt per ajudar però no es forçaven perquè la clavícula la tenia trencada i el genoll amb un trau molt fort i llavors vaig veure enseguida me'l vaig a centrar als ombros i vaig veure l'escala del gat pujant pujant pujant quina experiència per favor que si dura més de 10 metres se'ns anem tots dos a l'any això més que res és perquè perquè es vegi la duresa de la feina i llavors el vam treure viu però va estar una setmana a la clínica i i es va morir se li va coagular la sang i es va morir això sembla quasi pobre home però és més que res per il·lustrar és per il·lustrar la realitat i la duresa i no sé si tenim la Mireia aquí també que ha entrat ara fa un moment i ella sí que també així com he començat amb paraules d'agraïment abans per tu Núria per convidar-nos a aquest reconeixement jo crec que si no hagués sigut per ella no sabríem ni els anys que tenim ni si feia 100 anys ni si feia 200 perquè bé ja la coneixes és una persona que li dons qualsevol dada i la busca per impossible que sembli i és ella la que ha trobat realment la fulla i a partir d'aquí pot explicar això que preguntaves abans com es van passar els llauners lampistes i bé i el dia exacte que és el 21 de novembre de 1923 justament amb el Jordi Amigo així que Núria si vols aquí la tens hola bona tarda Mireia hauries d'agafar l'altre micròfon aquest sí exactament aquest aquest sí digue'm doncs bé en Joan ens ha dit que tot el tema de les dates el portes tu per dir-ho així a rajatabla i per tant que gràcies a tu també tenim constància de diferents fets no? sí el que ens comentava era el Joan el fet aquest del novembre del 1923 què és el que va passar? doncs a veure tot comença amb dos factures que em fa arribar el Just for Salva del mercat això quin any era? 1926 no el Just ens ho va fer bé fent neteja ens fa passar bé ens fa arribar dos factures no? i la meva sorpresa una era de Josep Esmerat de Pastors Marats i l'altra del Josep Esmerat d'acord? una corresponia a l'any 1926 que aquesta és la que em va sobtar perquè no no no m'ho imaginava tan tan tan llunyà i l'altra és la del 1954 val val i bueno són unes unes obres que unes reparacions que es fan no? de fet una de les factures puja 2.117 pessetes amb 50 cèntims val i l'altra puja 64 pessetes amb 60 cèntims vull dir que i aleshores m'adreço aquí a l'arxiu i començo a buscar vull dir a remenar investigar una mica investigar una mica buscant els cents i tot plegat i clar a mi també em va sobtar perquè jo ja sabia quan havien arribat els primers esmerats aquí a Sant Jús que era cap allà al 1700 i no tenien res que veure amb el tema d'electricitat res eh res eren mestres d'obres o bé eren ferrers vull dir res una altra professió una altra professió totalment diferent i aleshores el que començo a trobar primer és que aquest el pastor esmerats naviners era barbé on sortíem a barbé bueno sí i aleshores amb un paper que hi ha dins d'un d'un arxiu i a més a més aquest paper sol vull dir no estava agafat amb res no estava contextualitzat amb res cap altre document que va hi ha una contribució industrial que és del 21 de novembre de 1923 i t'haig de dir que a més a més posen aquest paper que Sant Jús constaven 1173 habitants i que doncs l'esmerats naviners pastor de la plaça Can Preció és número 1 es dona d'alta com a ojalatero ojalatero què significa això? ojalatero és llauner són els antics llauners però clar jo ja veig que en l'any 1926 aquesta primera factura ell en les factures ja posava especialitat en instal·lacions sanitàries i posava ojalateria i lampisteria aquí ja comença el tema llavors aleshores començo a rascar una miqueta el tema dels llauners els llauners tant al diccionari bueno diccionaris i enciclopèdies catalanes i tot plegat doncs és el mateix o sigui els llauners són els antics plomers i d'aquí podria venir tota la història d'aquí ve que els electricistes o aquesta paraula de lampista que és molt catalana i que fora de Catalunya no existeix treballessin tot el mateix perquè eren bueno es treballava el plom i aleshores a partir del plom passaven totes les conduccions de tot aleshores quan es descobreix la llum o quan es fa la primera bombeta el que fa Thomas Edison és una mesura una mica econòmica que és perquè en aquell perquè ens entenguem i resumim molt ràpid vull dir els portalàmperes de les làmperes de gas per dir d'alguna manera eren de lleutor i això és el que feien els llauners els llauners que també eren vidrers sí perquè les lampes aquestes portaven vidre també i d'aquí que el meu sogre també sap tallar vidre ah mira doncs el Thomas Edison el que fa és adaptar aquesta rosca o aquest portalàmperes o per on sortia el gas per il·luminar aquestes lampes de gas les adapta a la rosca Edison que és la rosca de la bombeta estàndard que coneixem avui perquè això fos com més econòmic i tothom es pogués canviar directament del gas a l'electricitat ràpid i llavors és aquí quan comença a evolucionar tot de fet les claus eren de gas eren de plom les tuberies totes eren de plom després va passar el ferro per això clar es va aprofitar tot el que eren els soldadors els treballadors que treballaven en les làmperes de carosser com diu la Mireia els ojalateros i els van utilitzar per fer tots els temes de suministre d'aigua corrent perquè treballaven el mateix material o els van adaptar perquè fos menys costós i sí que és veritat bé el meu pare ha treballat i ho pot dir-ho que és una de les coses que ha canviat durant aquests 100 anys el tipus de material i els interruptors eren de porcelana i els portalapres també eren de porcelana o sigui que eren blancs vull dir clar i com ha viscut Ferran vostè aquests canvis hi ha hagut molts canvis en 100 anys aquests canvis els he viscut els he viscut molt de pressa o sigui que per exemple de canonades de plom i desen per exemple han passat de coure i de plàstic passant pel ferro o sigui que han passat de plàstic per tant vull dir vull dir és inexplicable vull dir és una cosa vull dir que és tan bèstia el canvi de material que pràcticament es pot dir que són oficis diferents perquè clar avui en dia no hi ha pràcticament cap instal·lador entre altres coses perquè no he tingut l'experiència de treballar amb aquests materials que pugui fer i encara existeixen amb algunes vivendes antigues tant aquí a Sant Just com a Barcelona inclús hi ha moltes instal·lacions de gas el que era gas ciutat que es deia abans que ara és el gas natural potser segurament que un operari d'avui no sap fer una soldadura no no no és això el que dic o sigui que si hi ha un problema amb el plom d'una entrada sobretot de gas que és el que més es conserva tenen dificultats per trobar un oficial que sàpiga fer aquesta reparació i no vull dir que abans fos més difícil o ara sigui més fàcil etcètera evidentment els materials han evolucionat però sí que cada cop és més fàcil ser instal·lador és molt més fàcil fer les connexions avui en dia del tub de plàstic que si tens una mica de gràcia una mica de manetes són com un Lego per dir alguna cosa hi ha moltes coses que es fan inclús amb les mans o amb màquines especialitzades per aquest tipus de material una altra cosa és fer el disseny de les instal·lacions i el projecte però el que és l'execució en si bé si ets un tio una mica espavilat i bé i tens les eines adequades ho pots fer tranquil·lament un que no sigui lampista i electricista clar això tampoc cal que ho diguis ja has dit fer amics per exemple el meu pare a part del plom que és una cosa que es va trobar també em vas trobar amb el tema del ferro que el ferro encara avui en dia aquí Sant Just moltes vivendes i moltes comunitats en tenen la Mireia vol fer un apunt hi ha hi ha moltes cases sobretot cases de pagès masies o les porteries dels antics edificis aquells de pisos de blocs de pisos més antics de Barcelona les porteries encara funcionen amb 125 o sigui ara la llum ens arriba Joan a quant? a 230 a 230 segons companyia sí amb uns menys de 7% i 125 era aquella llum que a vegades quan anàvem a la casa dels avis saps gairebé ni ens veia hi ha masies aquí Sant Just que encara tenen aquí Sant Just hi ha cases al centre de Sant Just que encara tenen 125 sí sí de fet al carrer de baix n'hi ha una sí n'hi ha una al carrer de baix i sobretot moltes porteries antigues de Barcelona que no que no s'han reformat que funcionen amb en 125 no? el que també cal remarcar del del Fernando és que en un moment donat ell ja ho comenta estan a la plaça Campreciós número 1 que és on aquí hi ha una anècdota hi ha una anècdota perquè vam passar a una vista 80 ara després ens l'explicaran però hi ha un moment donat doncs que la mare del Fernando decideix anar-se'n a viure a la plaça Campreciós ara l'explica una anècdota vinga Ferran acaba i passa la botiga passa a la plaça ai perdó al carrer Bona Vista sempre havia sigut un negoci botiga botiga botiga i vivenda ja no però vull dir que botiga sempre havia sigut el negoci de l'empista però botiga com a tal allò de vendre o sigui hi ha el negoci que és el que porta el Joan o el que ha portat el Fernando però botiga com a tal no hi havia hagut mai no? i és en un moment donat que la mare del Fernando decideix doncs la màlia la màlia posar allà quatre bombetes i quatre piles i obrir una botigueta i obrir una petita botigueta i una botigueta que va heredar la meva sogra o sigui ni el Joan ni el Fernando ni no no no i en un moment donat me la quedo jo o sigui ha sigut la botiga de les dones és el que estic veient sí pràcticament o sigui el negoci el porten ells que ja està bé i la botiga vosaltres i la botiga sí sí la botiga la portem nosaltres les dones que està molt bé i per molts anys no? i evidentment revolucionant-la al màxim i portant els nous productes i donant serveis sobretot al poble no? que aquesta sempre ha sigut la nostra vocació però sí que és veritat que fent peu això que deia la la Mireia no? és que aquesta anècdota m'encanta m'encanta perquè clar el meu pare que no el veus i el seu germà van néixer a la botiga van néixer a la botiga al local de la botiga allà va néixer i què va passar quan tenies 14 o 15 anys? què li va dir la iaia a l'avi? Ferran ho volem escoltar però digue-ho amb aquella energia que parlava la valenciana digue-ho home vinga Josep ho dic en sèrio passa a la plaça que amb preciós número 1 i deixa't estar aquí de la botiga botiga i taller o sigui que vull dir però explica per què va ser quins personatges corrien per allà per bona vista 80? no, no me'n recordo quins animalons quins animalons corrien no me'n recordo no corrien no corrien ratolins i tot això ah sí sí encara em tornen a córrer eh també però la Núria és especialista sí sí i llavors llavors em vaig casar i llavors del terrat vam fer un ati o sigui vam fer un ati i llavors actualment vivim a la plaça que amb preciós número 1 que hi havia viscut el meu avi molt ostres quina història o sigui que vull dir o d'això el que leva la vista és botiga i taller sí correcte també s'ha de dir que l'any 1979 ell i i diversos lampistes i electricistes d'aquí de no del Baix Llobregat sí van fer el gremi d'instal·ladors de jo jo soc fundador del gremi sí soc fundador del gremi de electricistes i d'això i de lampistes sí sí d'Hospitalet Llobregat de l'Hospitalet caram i una altra cosa també força innovadora per aquell temps va ser quan es va obrir Camp Mèl·lic van il·luminar totes les totes les pistes de tenis això en aquella època era bueno era innovador pel tipus de focus que es necessitava podríem dir que llavors Esmerats ha estat com una marca de referència no només a Sant Jus sinó també a municipis al costat al Bast Llobregat vull dir deixant la costa diguem-ne o sigui a part de Badalona allà ho explicaré més bé Ibáñez vivia de les pistes de tenis o sigui de terra batuda i llavors jo li feia la il·luminació per tant vull dir no hi ha cap poble de la costa costejant que no hi hagi pistes de tenis fetes il·luminades per nosaltres caram caram ostres era una especialitat això també perquè el transport de tots aquells bàcols d'aquelles columnes que eren de 9 metres era una aventura o sigui jo personalment he portat durant quilòmetres a coll faroles de 9 metres de 3 polsades que és una cosa que ara és increïble explicar-ho d'aquesta manera i bé es feien les feines així molt manualment però bé teníem una experiència evidentment quan vam fer la primera doncs com tot teníem que saber com es projectava etcètera però bé va ser un moment sobretot ell jo aquí encara era aprenent o petit va aconseguir amb el l'Ibany que és aquí Sant Jus el fill de fet encara encara volta per aquí i era un constructor que es va especialitzar en fer pistes de tenis i amb això va ser un boom als anys 70 que era un esport com pot ser ara jo què sé el triomògic o el que sigui vosaltres farà amb vos les mans per il·luminar-les sí sí evidentment evidentment sí sí o sigui amb tots aquests en tots aquests anys clar has d'anar fent memòria perquè hi ha hagut i ho comentes així ràpid i de passada però per exemple una altra cosa que bé que va donar molt joc en aquella època va ser quan al carrer Bonavista no era com ara com que s'han fusionat només queden dos entitats bancàries hi havia com 10 o 12 entitats bancàries doncs pràcticament totes les va fer les va fer ell perquè era l'instal·lador del poble i llavors va arribar un moment que tenies 12 comptes diferents a cada banc no tenies ni un duro a cap compte no no tenia 12 llibretes com de dura n'ha estat al llarg dels anys la feina és més difícil i més sacrificat del que pugui semblar bueno però ampliàvem els pobles veïns per exemple i a Barcelona no pregunta si ha sigut molt sacrificada la feina sí si has gaudit de la teva feina al llarg de tots aquests anys fa mig-mig mig-mig i he gaudit i després he passat molts mals moments molts mals ratos i sobretot això tenint un personal molt bo tenint un personal molt bo amb què es pateix sobretot en aquest ofici amb el tema de la seguretat amb el tema econòmic amb què es pateix amb Hisenda es pateix amb el tema econòmic sí amb Hisenda sí de la seguretat no ho diguis que no s'anirà res amb l'aspecte econòmic es pateix perquè vull dir hi ha persona que vol fer moltes coses i no té no té calés per fer-les és clar vull dir vull dir no però en el balanç de tots els anys jo crec que l'aspecte és positiu sí sí sí que és veritat que és una feina que evidentment com totes que totes són molt respectables però aquesta feina de donar llum a una casa o a una aigua jo crec que això és bestial o sigui entres en un lloc que estan sense llum i surts d'allà i els hi has reparat i tal i bé la gent està superagraïda sí que sempre hi ha aquell tant per cent petit que són una mica més complicats però la gent en general la clientela jo crec que podem estar ben contents ara per què anava preguntar com ha estat Ferran la clientela aquí Sant Justenca com és que es mostra satisfeta després de la vostra feina la clientela s'ha renovat fins fins i tot a dalt a dalt del cel dit i molts o sigui que tinc 89 anys 89 anys 88 encara el 24 de juliol el faig 89 o sigui que me'n vaig els 90 i verdaderament vull dir tinc que fer molta memòria de moltes coses i moltes coses o sigui sí que és veritat que clar el target els clients a Sant Just ha canviat completament bé abans hi havia primer perquè hi havia menys instal·ladors no? d'altra banda els instal·ladors no es movien tant com ara ara vull dir un instal·lador a Sant Just no s'entén per què pot de fer una feina a Badalona i encara no s'entén perquè els costos són molt més grans de desplaçament i tal però bueno la cosa està muntada així encara us truquen de Badalona i de municipis tan llunyans? aviam el tema d'anar a aquests llocs o era a través de promotors o a través de grans empreses com podia ser el cort anglès o a través de jo què sé de clients com podien ser distribuïdors de material de llums que et portaven a llocs a fer la feina perquè et coneixien perquè ja havíem treballat amb ells i tal a partir d'aquí clar tu amb el que comptes és sobretot o fins ara que és això que anava a explicar és el canvi que hi ha hagut de clients clar el meu pare ha treballat pràcticament i el meu avi amb tots els constructors històrics que hi han hagut a Sant Just però ara vas a buscar aquests constructors històrics i no en queda ni un però és que o perquè hem tingut filles o perquè els fills s'han dedicat a una altra cosa mira et vaig a dir-te una cosa escolta jo pujo al carrer Bonavista on està la botiga i el taller i m'assento i miro pel carrer i veig tota gent no conec a ningú no conec a ningú però això és normal però això és normal i estan tots morts els teus hòstia 8 o 9 anys i ja t'estic llenç ja t'estic llenç podria haver-n'hi que no podria haver-n'hi que no no li queden 3 amb una foto i porto una foto que en queden 2 encara però els altres 11 estan tots morts però sí que és veritat i bé parlant de el que sí que va començar al principi de tot també és cert que al principi els oficis estaven com molt ben delimitats delimitats perquè sí que és cert que els esmerats comencen a ser lleuners i lampistes i això de vidriers i sobretot el tema sanitari i el tema dels pous portaven tots els pous de Sant Jús que clar aleshores hi havia molts pous aquí a Sant Jús i les bombes dels pous i tot plegat però realment aquí a Sant Jús qui comença com a electricista electricista va ser el bosc el bosc el primer però ell ja va començar directament amb la llum vull dir no va fer altra cosa aleshores el bosc només tocava llum i no tocava res més vull dir que i després un altre lloc també com vam anar-hi a fer que va ser molt xulo durant uns quants anys just abans de la crisi tot plegat va ser aquell centre comercial Diagonal Mar que muntàvem tota la il·luminació de Nadal es feia a la nit al mes de desembre ho fèiem de nit anàvem a treballar inclús jo havia anat jo aquí tinc una anècdota boníssima d'això i muntàvem un arbre d'uns 40 metres 30 30 metres però era un dels arbres amb muntatge més alts que hi havia a Espanya perquè et faig una idea la grua venia de Madrid perquè tenia que ser i els mecànics de la grua només la podien tocar ells també venien de Madrid aquella grua i els mecànics igual costaven cada nit 1.200 euros però bé aquests centres comercials s'ho poden permetre es veu però sí que és veritat que clar sobretot el dia del desmuntatge era un dia estressant perquè es feia la nit de reis i el primer any que em va tocar fer aquesta feina pensava que anaves a dir el que de digues digues no no digues tu digues tu no és que no sé que no puc dir el que anava a dir sí sí sí el primer any bé que vaig fer aquesta feina que era d'un volum bestial perquè pensava que tenia com unes 20 persones sota el meu càrrec a més a més amb una responsabilitat bestial perquè tu penses que toques un bill a aquest centre comercial se'm va fer punyetes i bé llavors ja pots tancar la persiana i marxar quasi de Catalunya anar allà als Pirineus a Huesca amb les vaques i justament aquell any mira que no és que ho portés demanant però ho podien haver sigut altres anys em foten a fer això de vigila que hi ha nens eh? vigila que hi ha nens bueno és veritat tens raó a col·laborar amb la cavalgada a col·laborar amb la cavalgada amb la cavalgada amb la cavalgada vaig tindre que fer allò que m'ho vaig passar també en grande de pressa corrents sense poder gaudir només pensava no no sí sí sí que va jo ho gaudeixo tot al moment això no hi ha problema però clar inclús va anar al sopar que es fa i tal però vaig tindre que sortir pitant cap allà perquè tenia 20 persones parades durant 4 hores i hosti què li ha passat què no li ha passat clar tampoc podia explicar-ho perquè això com tots sabeu és una cosa que t'ho diuen dues hores abans no? i clar i tal com t'ho diuen et foten allà a dins ja vas fent però sí que és veritat que el diuen que Mireia que són feines jo ja t'ho dic sí que és veritat que a vegades et canses sobretot del dia a dia perquè clar cadascú amb les seves feines és allò que mira i diu ostres aquell fa una altra cosa i sembla que segurament és que no sembla que sigui més tranquil o menys estressant però jo crec que el retorn que tenim nosaltres la gent que fem serveis i sobretot aquests serveis tan bàsics jo crec que poques feines el tenen i bé no ho sé Ferran vostè té 89 anys però bastant sovint i fins no fa tant l'hem vist per allà voltant a la botiga sí però vull dir la meva jove des que va a coixa o la Mireia l'he tornat a col·locar a la botiga Mireia a la coixa i estic als matins però només solament per apuntar els recados i i fer sopes de lletres o sigui que vull dir espero que passin sense crosses per tornar a marxar ràpid per què creieu i amb això ja anem clausurant l'entrevista per què creieu que la gent de Sant Jusos fa confiança que entra per exemple a mantenir un bon nivell social que arriba a una vista i passa a moltíssima gent ser partícip de les activitats del poble vosaltres dos tant vostè Ferran com el Joan formen part d'entitats culturals esportives a nivell polític també s'han mogut això creieu que us ha ajudat d'alguna forma també a nivell social o no? de fet la feina vull dir o quedes bé o no quedes bé o sigui que vull dir tenim fama de treballar bé oi? ara una petita ajuda per exemple jo podria dir que he estat president de l'Orfeo durant 19 anys o 20 anys per això president del club de bàsquet durant 6 anys i després vull dir regidor regidor regidor de l'Ajuntament no diguis a l'època durant 6 anys sense cobrar sense cobrar sense cobrar ara justament que ha sortit el cartipàs i tots cobren o sigui que mateix la fulla la fulla vull dir és molt llarga és molt llarga és veritat que quan tu tens d'alguna manera sobre ell ell ha sigut molt més partícip que jo jo sí que és veritat que els últims 10 anys doncs estic més vist que la Monius però sí sí que és veritat que a mi per exemple ser regidor em va perjudicar segons quines feines bé per temes d'incompatibilitat etcètera aquestes tonteries que s'inventen quan són feines que tu ja les fas des de fa molts anys i que no te l'està proporcionant cap administració sinó que tu ja realment ja les tenies però bé són aquestes lleis que evidentment s'han de fer en marcs legals perquè entri tothom jo aquí vaig perdre bastantes feines però sí que és veritat que a nivell com diu el meu pare bé de les entitats que participes lògicament vas coneixent una sèrie de gent que t'obre portes t'obre portes a l'hora de fer treballs però al final aquestes portes tu has de complir amb una sèrie de condicions com són el servei que a vegades no es pot atendre amb la immediatesa que es voldria però sí que les urgències normalment sempre mirem de ser curosos de posar diguéssim en valor el que realment ho necessita de veritat i a partir d'aquí sobretot ser un bon professional i fer-ho com si ho fessis a casa teva cosa que avui en dia per desgràcia hi ha vegades que manca bastant aquesta professionalitat què passa que el tu voler ser professional i fer les feines com toquen sí que és veritat que suposa un cost afegit que a vegades hi ha gent que ho entén i gent que no ho entén tant hi ha gent que a vegades escolta jo també em poso'm al sac que a vegades busques preu i a vegades és allò que diem el preu quan agafes alguna cosa econòmica doncs l'has de pagar dos vegades però bé això és una altra història sobretot és complir treballar bé perquè l'estar lògicament en un carrer com el carrer Bonavista tot i que ha canviat de context tant a nivell orogràfic com a nivell de mobilitat etcètera si les obres us les heu empassat sempre sempre sempre no però part a part de tot això el sentit que abans podes circular amb més cotxes tenies més visibilitat però bé ara tens visibilitat de gent que camina que tampoc passa res mai sabràs el que és millor o pitjor però sí que a part de tot això segueixes en lo 30 no sé en quin tant per cent dir-ho de la gent que ve a la tenda evidentment també el tema de xarxes tema de bé de d'altres de fer difusió però segueix havent-hi gent que ve a la botiga és instal·lació és un comerç pròxim és un instal·lador pròxim i si quedes bé la gent no s'encaparra massa saps busca el teu servei i sobretot has de quedar bé per seguir mantenint-ho com a client el negoci familiar Joan s'acabarà familiar eh dic s'acabarà amb la teva generació no ho sé no ho sé perquè el negoci potser continuarà però amb la tradició familiar a vegades en pot ens anar a casa sí perquè ell té dues dues noies sí llavors la gran té un noi i una noia però el noi és aviador porta avions està parlant de les meies germanes i els dos de la rosa la petita però estudiant i volen fer la carrera d'abogat i vaja que no hi ha ningú de la família que a no ser que hi hagi algun gènere que estigui disposat potser posarem durant un temps ens vam fer broma que es busca es busca la pista es busca i no con conocimientos de pantanés no ho dic en castellà per cap m'ha sortit així de totes formes el meu fill ho té molt difícil eh perquè contratistes de Sant Lluís no en queda cap ja no en queda cap per tant vull dir el contratista de fora es porta a la seva colla per tant és difícil és difícil el teu fill ho té difícil el teu fill que ha portat 10 anys però sí sí que és veritat o més ja no me'n recordo però sí que és veritat que sobretot clar si tu a vegades dius ostres t'hauries de haver fet una altra cosa a veure tot el passat tothom parla i tothom veu que és el millor pitjor però clar quan tu tens una clientela més o menys que et dona molta feina per molta gent a vegades sí que és veritat que descuides de tindre altres compromisos amb el sentit d'anar a buscar altres altres vies de negoci i bé això va ser molt sobtadament que amb els tres constructors que treballàvem fa cosa de 5 o 6 anys van desaparèixer ja et dic per diferents circumstàncies i com bé diu el meu pare ara és complicat però no complicat amb el sentit de la feina és complicat perquè t'has de bellugar més i ja està o sigui a partir d'aquí una es belluga i es van buscant coses que se n'han trobat de fet o sigui en aquests últims 4 o 5 anys bé també hem fet clíniques dentals hem fet fires etcètera o sigui que vull dir pisos i blocs de pisos això ha sigut sempre però vull dir que sempre la feina està allà i bé s'ha de trobar a vegades és més fàcil perquè te la porten i a vegades costa una mica més però ens belluguem i està sense cap problema però molt bé aviam atenció que la Mireia vol fer un últim afegit no, jo volia fer una crida a tots aquells que estigueu a casa i que tingueu factures amagades o cosetes amagades que si doncs bé jo estic fent un recull de factures igual que em va arribar aquesta que em va donar de qualsevol època del Just for Salva de l'any 1926 doncs sobretot em manquen moltes de l'època del Fernando vull dir perquè és un tio com jo és un tio discret és ordenat és ordenat el Ferran però bueno que si algú doncs entre els papers i tal doncs troba factures o troba papers amb el nom d'esmerats sigui l'esmerats que sigui doncs que clar que les porti a l'autiva que me les porti i aquesta crida suposo que bueno des d'aquí exacte o sigui agrair-li en el Just for Salva en el seu moment quan em va donar això perquè va ser just una abraçada des d'aquí un altre centenari o més que centenari bueno de fet a Sant Just quedem que jo sàpiga em sembla que no fa gaire van venir els els jardiners al Isar sí al Isar però que segueixin fent el mateix d'alguna manera que del Just for Salva el Cardona de la plaça i la granja sí sí i nosaltres i nosaltres però vull dir que ja ho hem dit ells són més antics que nosaltres sobretot el Just for Salva encara és bastant més antic però però bueno que és arrell d'aquesta factura no? doncs que jo vaig no i res ja acabo i agrair també al Jordi Amigó perquè per la per la paciència i per la paciència que ha tingut amb mi perquè al Jordi li agrada al Jordi li agrada això vinga Joan ràpid que ens hem d'anar sí ràpid acabo i aquesta crida la fa perquè tot el que tindrem mirarem mirarem de fer algun muntatge ah molt bé del mes de novembre i convidarem el dia que sigui es n'anirà a dir una festeta una festeta però sobretot també perquè la gent vegi una mica el recull de tot el que es feia i tot el que s'ha fet fins ara ah i fotografies exacte i fotografies Joan esmerats i claus ingleses si teniu Mireia moltíssimes gràcies i sobretot sobretot Ferran moltíssimes gràcies per haver vingut fins aquí a Ràdio d'Esvern ha estat un plaer escoltar-lo sentir-lo i reviure també memòries doncs de fa uns quants anys amb el negoci esmerats una abraçada als tres que vagi bé una abraçada que vagi bé adeu-deu-deu Nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt us hem estat fent companyia des de les 5 de la tarda ens podeu escoltar de nou els podcasts que anem penjant a radiodesvern.com i també seguir-nos a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram arroba radiodesvern o arroba la Rambla 9-8-1 tot seguit i amb minúscules ara a les 7 en punt toca escoltar l'informatiu de notícies d'aquí de Sant Just de la mà de Mariona Sales Vilanova informatiu de les notícies per estar al dia també de tot el que passa aquí al poble res més que vagi bé que acabeu de passar molt bona tarda i nosaltres tornem demà ja dimecres aquí al 98.1 a FM Ràdio Desverna Ràdio Municipal de Sant Just fins demà