#419 - Constitució de l'Associació de Veïns del barri La Miranda - Can Candeler

. Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dijous 6 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Rambla d'Estiu, el magazín de tardes aquest mes de juliol aquí a Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant al 98.1 FM a l'emissora de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem entrevista a la Sant Justenca Clara Aguilar, productora, compositora escènica, artista, està desenvolupant la seva carrera professional, ara mateix com a creadora de bandes sonores, i l'hem pogut escoltar recentment, per exemple, al Festival Sònar. I properament també podrem escoltar altres projectes interessants que ens en parlarà aquesta tarda. Després, tot seguit, també farem una altra entrevista, de fet la recuperarem. És una entrevista que vam fer fa unes setmanes a l'artista plàstic Josep Sant Tilari, que és un dels participants de l'exposició Al món ficció, que hi ha ara mateix a la sala Marc Art de Sant Just, i ens parla de les obres que ella exposa. Després, ja a segona hora de la Rambla a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem la secció quinzenal amb l'Aroa Carmona, responsable del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just, que s'ubica al Casal de Joves. L'Aroa ens parlarà dels intercanvis juvenils europeus que s'estan fent aquestes setmanes amb joves santjustencs que marxen a fora. I tot seguit, tornarem a escoltar una altra entrevista, amb la que tancarem el programa d'avui. Serà una entrevista que també vam fer fa unes setmanes a alguns dels membres de la Junta de la nova associació veïnal del barri La Miranda Can Candeler de Sant Just, un barri històric que fins ara no s'havien constituït jurídicament com a associació de veïns. Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda. No marxeu! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Passant ja gairebé 15 minutets de les 5 de la tarda i per començar el programa d'avui dijous ho farem amb una cançó que es diu Sexo en la plaia de la cantant Amaia i també amb l'Elits. Una cançó per començar amb força, a ritme d'estiu, la Rambla, el magasin de tardes de l'emissora local de Sant Just. I tot seguit comentarem també els dies internacionals. El sol va cayendo, el día va a acabar Los dos en la playa, la brisa y el mar La luna llena se está asomando Y tu boca y la mía se van acercando El sol va cayendo, el día va a acabar Los dos en la playa, la brisa y el mar La luna llena se está asomando Y tu boca y la mía se van acercando Sexo en la playa Fuego en tu mirada Tus uñas por mi espalda Adoro tu mente y tu cara Bésame, bésame, bésame Sabe bien que esconde, esconde, escóndete Nos van a ver Una vez, otra vez Y después, otra vez Nos han gritado Nos han gritado de lejos Buscaros un hotel El sol va cayendo, el día va a acabar Los dos en la playa, la brisa y el mar La luna llena se está asomando Y tu boca y la mía se van acercando El sol va cayendo, el día va a acabar Los dos en la playa, la brisa y el mar La luna llena se está asomando Que tu boca y la mía se van acercando Acércate, quiero verte bien Ya no sé vivir sin el roce de tu piel Acércate, quiero conocer Todos los detalles de tu cabeza a los pies Ese pelo negro La melena al viento Premita por el cuerpo Cosquillas en el cuello Bésame, bésame, bésame Sabe bien Esconde, esconde, escóndete Nos van a ver Una vez, otra vez Y después, otra vez Nos han gritado de lejos Buscaros un hotel El sol va cayendo, el día va a acabar Los dos en la playa, la brisa y el mar La luna llena se está asomando Y tu boca y la mía se van acercando El sol va cayendo, el día va a acabar Los dos en la playa, la brisa y el mar La luna llena se está asomando Y tu boca y la mía se van acercando Y tu boca y la mía se van acercando Ràdio 2BFM 98.1 Vinga va, i ara parlem dels dies internacionals Sonen els Beatles de fons Això és una pista Avui 6 de juliol es considera que és un dels dies internacionals dels Beatles Diem que és un dels dies perquè hi ha diferents dates realment Que celebra aquesta efemèrida Per exemple, el 16 de gener, també ho vam comentar Avui 6 de juliol I de fet també el 10 de juliol es considera una data per commemorar aquest dia mundial dedicat a aquest grup de música Gran transformador fa unes quantes dècades Doncs bé, per als i les fans que consideren que el dia de la inauguració del Cavern Club Lloc en què van fer el seu debut en John Lennon, en Paul McCartney, en George Harrison i en Ringo Starr És la data que s'ha de considerar com el dia oficial de l'agrupació Doncs avui estan de festa, eh? Sens dubte, com hem dit, hi ha un altre gruix de seguidors Concretament els britànics que diuen que el dia dels Beatles També és l'edat en què es van conèixer en Lennon i en McCartney, els fundadors de la banda Hi ha també altres dates, com hem dit, el 10 de juliol, com el dia dels Beatles Perquè va ser un 10 de juliol del 64 quan la banda va tornar a Liverpool Triomfant de la seva gira estadunidenca Justament per rodar la premiere de la seva pel·lícula, Hearts Day Night Doncs bé, l'agrupació dels Beatles va sorgir a Anglaterra Va aconseguir un gran auge en la seva època i un moment històric En el que es vivia en aquella època de grans turbulències La dècada dels 60 va ser coneguda com un dels moments més delicats En la qüestió del tema de la guerra i la pau El món s'estava recuperant de la desastrosa Segona Guerra Mundial I enmig d'aquesta revolta, els Estats Units va decidir començar la guerra al Vietnam Aquests quatre joves dels Beatles van començar com un gran grup pop Amb un toc de rock and roll també I van invadir les pantalles del món amb lletres que parlaven de la igualtat De la pau i de com fer un món molt millor per a tots A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns RADIO TOSPEC RADIO TOSPEC RADIO TOSPEC RADIO TOSPEC I comencem el programa de tardes d'avui 6 de juliol fent una entrevista potent a Ràdio Desvern Es tracta de la productora, compositora i dissenyadora de so de Sant Just, Clara Aguilar Està formada en música, periodisme, humanitats, estudis de gènere i actualment enfoca la seva carrera en la composició, en arts escèniques i crea espais musicals i sonors amb pel·lícules, sèries, festivals i obres de teatre La saludem, que la tenim connectada via telefònica Hola, Clara, bona tarda Hola, bona tarda Bé, portes uns anys, molta feina, molts projectes en marxa i cada cop estàs més sol·licitada en el camp en què et dediques avui en dia que és el de la composició i el disseny de sons Explica'ns una mica com en el 2017 saltes a l'escena teatral barcelonina creant també bandes sonores i de més anaves pel periodisme cultural Bé, jo en el 2017, com tu dius, jo he començat amb el teatre però mentre començaves estava de responsable de comunicació de la companyia Teateatre Estava allà treballant en temes de comunicació i de producció però d'alguna manera ja estava en contacte perquè m'agradava molt que fos una companyia de teatre i després vaig apuntar-me al periodisme amb el Nascurt que és una cosa que s'ha anat a la beca que coordinaven a les noves i a les noves amb ells amb les quals segueixo treballant que van portar un model alemany que hi ha molts teatres públics que és que hi ha un espai perquè la gent jove i perquè gent fora del món del teatre faci teatre Jo vaig arribar allà i vaig dir que vam passar el meu escènic he estudiat música però la meva formació i el meu dia a dia hi ha una altra cosa i va ser arreu de formar part dels malnascuts de la sala d'aquest del 2017 que vaig començar a descobrir aquest ofici amb el qual em dedico avui i vaig començar a empalmar projectes un darrere l'altre especialment en el món del teatre i més endavant va venir la dansa i ara m'està passant que estic fent cinema Molt bé Clara, la música electrònica i la tecno és la que més utilitzes de les teves composicions? Podries dir que són els gèneres amb els que et sents més còmode? No, no, és una cosa que la gent m'hi associa molt perquè com que tinc un projecte personal amb un àlbum d'electrònica que vaig treure fa dos anys i també tinc ara com que vaig presentar el sonar com que se'm relaciona molt amb això i en realitat m'agrada fent moltes altres coses aquest mateix d'any he fet una banda sonora per no estar clar que era pura menjada també vaig fer una peça per l'Electrònica el setembre passat parlat pel Marcos de la Verenal en la qual tot era l'arranjament d'orquestra és a dir que em moc amb un magma hi ha coses que s'assemblen cadències i melodies i manera de treballar però el tec no és la cosa que em la presenti com has dit tu el gener del 2021 vas publicar precisament el teu primer àlbum d'electrònica sota ja el nom artístic i la teva marca més definida de Clara Aguilar titulat Mystery is All perdons una mica d'aquest inici i de les característiques de l'àlbum com el vas crear en què era trencador respecte als anteriors la pandèmia si alguna cosa bona va tenir potser alguns van tenir primeres de tenir un dia a dia que no va ser superfasor que a mi em va donar l'oportunitat per acabar uns temes i dir vinga va vaig a a tancar-ho i a formalitzar un àlbum i em vaig fer aquest àlbum que vaig treure el gener del 2021 i d'alguna manera hi ha unes unes maquetes i unes idees que em venien de fer de molts anys però com que al meu dia a dia estic fent música pels altres els altres en el món del teatre doncs no ho havia acabat arreglat mai de fer i va ser mostrant gràcies a la pandèmia que vaig provocar el 2020 i ho vaig publicar a principis d'any del següent També Clara tu ets cofundadora del col·lectiu B-B-A-A amb qui has creat espectacles com Pool No Water a la Sala Beckett això va ser l'any 2018 també Digis Real Love a la Sala Beckett també o Arcas el 2020 en aquesta època de fet vas guanyar el Premi de la Crítica al Millor Espai Sonor i podria ser aquest punt un moment d'inflexió de voler dedicar més energies a aquest camp a la creació i a la composició Amb el Premi dius? Sí amb el Premi És a dir quan et donen un Premi sí que és com una espontestió de dir és el reconeixement i de una manera que funcionen i van bé però no per mi són més importants dins meus i dins la meva carrera com projectes que m'han marxat no tant un Premi que també és això que ajuden però crec que hi ha moments en què doncs el dia jo que sé a vegades hi ha projectes que creixes de cop perquè és un repte i quan tens un repte és un punt d'inflexió per exemple abans parlava de Zurich que va passar dos mesos treballant l'any passat i ho vaig mostrar el 30 de setembre que estava a fer allò va ser un punt d'inflexió i n'he tingut d'altres però crec que està més relacionat amb l'obra i amb els projectes que amb un Premi i el 2022 fa un any vas presentar l'espectacle a l'Amor Tu Just dins el marc d'Amor Odi a l'Auditori de Barcelona quina rebuda va tenir entre el públic costa? Potser que la gent entengui peces més alternatives va tenir reuïda molt bonica es va fer molt poc perquè això s'emmarcava dins del cicle escena de l'Auditori que és aquesta espècie de maridatge que fa a l'Auditori amb el món escènic i es fa una explotació molt curta es fa dos dies i cinc punt però va ser un procés bonic on jo em vaig posar molt a prova perquè vaig fer un rol que no havia assumit mai que era estar en la direcció més estèmica com escènicament però sempre dins de la música que és el meu llenguatge era un format era una proposta que evidentment no era un aspecte més popular no era aquesta aproximació però també com que hi havia una reflexió entorn a l'orquestral és a dir jo anàvem amb uns companys del món escènic anàvem amb una escenògrafa amb una coreògrafa amb una actriu amb un dramaturg amb un indicador de l'estuari a dalt de l'escenari fent unes accents molt performàtiques però que representaven la meva orquestra això ho he dit molt ràpid i corrent i d'alguna manera com que ho vam marcar en un context de l'auditori amb la temàtica que tractàvem va ser molt bonic va ser que bé es va rebre superbé va ser molt bonic i deixant de banda els escenaris el teatre pel que fa als audiovisuals i a la creació de bandes i espais honors quina va ser la teva primera experiència en aquest món? a veure jo he fet petites coses però diguéssim que la que primera faig és la pel·lícula que vaig col·laborar amb una amb una petita cosa però a mi m'agrada més també Self-Face i Creatura que són els dos projectes que que m'han acompanyat a l'últim any ja està acabat ja està presentat és la sèrie de la Joana i la Mireia i la Puig i per Barbara Ferrer que està filmint és una sèrie on vaig fer tota la banda sonora i Creatura que a data d'avui encara estem treballant en algunes coses es va presentar Can va guanyar la pel·lícula de l'Alena Martín amiga i estimadíssima i que arribarà als cinemes el setembre i això ha sigut com la consideració de fer això sí que és fer una banda sonora perquè a diferència de Sur que va ser és una escena una escena que vaig fer amb Creatura tota una banda sonora directament escena per escena un any de feina un any i pico de feina un any de feina amb l'Alena molt contenta molt contenta i molt contenta i com et va arribar la proposta de Creatura com et va arribar la proposta de Creatura sí l'Alena i jo ens coneixem un any de feina l'Alena l'Alena forma part de la col·lectiu del meu col·lectiu va ser jo el nou primer espectacle que faig professionalment de teatre i ella hi era com també era el Marcel Lecru i l'Alena Serrano i altres companys però allà començo una relació amb l'Alena artística i l'Alena és algú que no només ha fet teatre sinó que ella és actriu directora de cinema i llavors ella ha fet la seva pròpia carrera i amb els anys que hem estat treballant fent les coses en el teatre em va dir bueno és clar algun dia algun dia farem un salt a tal i va arribar a Creatura que és la seva segona pel·lícula la primera de Julià i em va dir i clar m'agradaria molt que fins a l'Alena i des d'aquí fa molts anys que m'emparla l'Alena en aquesta pel·lícula fa molts anys que la pot ser bueno i amb bones expectatives llavors que agradi a la gent sí bueno l'Alena és algú que també atreu molt i té una manera de fer les coses i d'explicar històries que són molt populars en el millor sentit de la paraula i crec que ha creaturí i ha tenint molt bona redura a tant el festival per l'autonomàgia quan arribi aquí als cinemes a Catalunya jo crec que serà com un bon amb self-tape que dius tu que va ser també un dels primers projectes en aquest àmbit amb Mireia i Joana Vilapuig et va servir potser també d'aprenentatge com un procés per aprendre ben clara també fa uns dies el primer cap de setmana de juliol vas participar al festival poesia i més organitzat per la Fundació Palau a Sant Andreu de Llevaneres en col·laboració ho vas fer també amb l'escriptor Pol Guasch què vau crear concretament i com ho vau crear? doncs això va ser una cosa que va sortir i de l'Eduard Escofet que és el director del festival que ens va dir i jo crec que li havia insinuat arreu d'alhora una conferència del Pol crec que un dia personalment li vaig dir a Eduard una persona més interessant que és sensible llavors un dia el punt d'estat em va venir i em va dir escolta que m'agradaria que treballis amb el Pol t'agradaria? jo llavors vam començar a fer unes provades amb el Pol on vam començar a parlar de la vida i de com estem anant al món i de com entenem la creació i d'això en fi una línia que era la idea del comiat i tot el que hi ha al darrere de la idea del comiat i què significa acomiadar-se d'algú o d'alguna història o d'alguna vivència i llavors el Pol va fer un tec i que vam anar treballant amb aquestes trobades també ens trobàvem subint el nou estudi jo li proposava escènicament això ho podíem fer sí això ho podíem feixar i hem ajudat també amb el apartament no i de com musical i ho vam presentar el dissabte al festival i també va ser bueno és que per mi ha sigut una descoberta molt guai el Pol vau encaixar molt bé no? Molt és algú que ho hem parlat molt aquests dies que hem estat molt molt que també hi ha algú com no sé tenim algú similar en algunes coses perquè fa molt poc que ens coneixem hi ha algú com d'intimitat i també de manera d'expressar-nos i de manera d'entendre moltes coses que ha fet que al final separar vida i obra és per mi gairebé el mateix llavors ha sigut molt molt plaent i molt guai el fet de trobar-lo que bé i hi ha les últimes dues preguntes Clara una mica abans el 17 de juny vas presentar també el teu nou projecte figura al festival Sònar què és el que va veure la gent al Sònar en què va consistir l'actuació doncs el Sònar em va contestar pel seu 30 d'aniversari i em va dir ens ha de dir que féssim un concert però ens ha de dir que fos un concert especial d'acord jo estava fent la gira del Míster Isol que és el primer àlbum i jo també tenia la sensació tenia la voluntat aquest últim any de fer nou material i vaig dir doncs mira serà la data ideal per tenir un horitzó per acabar un àlbum i presentar llavors figura que és el nou àlbum que no està publicat però que vaig presentar i vaig poder sentir per primera vegada el Sònar és un material nou que tinc que el vestit que porto la Concepció que hi ha al darrere ho hem creat amb el Joan Ros que és un altre meu de moda i després està per una altra banda Hostila que són un estudi que treballa amb llum que són el poli del mar que m'han fet la posada en escena amb una orquestra de junys que m'acompanya i això va ser que em ensenya al dins de junys que sembla que facin 2.000 anys però Sí, vas l'altre dia Home, dir que has actuat al Sònar ja són paraules grans no sé si tu vas anar algun cop quan eres jove no sé si bueno jo de més d'adolescent que fort la vida em passen coses i estic molt agraïda de tot això que passa però també tinc que les emocions que passen moltes coses però que bueno que jo també vas xupant vull dir que clar home en relativament pocs anys estàs treballant molt suposo que és perquè també t'agrada molt no? el que fas i dones tot t'exprimeixes al màxim amb la teva creativitat amb la teva art tot plegat Sí, tinc molta percep pel que faig i és una cosa que m'ocupa molt dia a dia constantment però també intento evidentment com tots lidiar amb la vorágine de fer coses fer coses fer coses i també estar tota la resta la família les amistats que també és una cosa que també formar part de la vida però que lidiar el dia a dia és un tema però ja fa per no deixar-te endur pel tornador I l'última pregunta ja, Clara què t'agrada més? Amb què et sents més còmode? Com a artista escènica o més aviat amb aquesta última faceta que estàs desenvolupant com a compositora creadora són dos mons diferents no? No sé si tu fas alguna diferència és a dir jo des de molt molt petita com que he estat sempre molt estimulada i els meus pares em van portar la música i les emocions també em van estimular jo la sensació de crear la tinc des de molt petita i com tants altres nens i nenes que estan en contacte amb l'art llavors a poc a poc això es va diversificant en diferents maneres d'entendre-ho una és el teatre i l'altra és pujar del de ser i tocar i l'altra és fer banda sonora però per mi és una mica una mica el mateix encara que jo treballo molt amb equip perquè una cosa és els artistes que fan només el seu però jo faig música per altres i per pel·lícules i per un teatre però per mi és una mica el mateix perquè el lloc des d'on ho faig la passió o les preguntes o el motor que tinc a dins és el mateix llavors em sento còmode em sento còmode amb totes aquestes passetes que faig i que és veritat que el que més he fet en els últims anys és teatre és escena i ara s'està obrint la porta del cinema i la pantalla que és és el mateix com em deia però en realitat hi ha coses que són diferents perquè quan fas música per si és molt més solitari es converteix més en una cosa com els escriptors i escriptores que estan a casa seva i estàs allà composant i en canvi al teatre hi ha algú d'anar a assajar d'anar a una sala d'estat on hi ha moltes persones on hi ha molts apartaments amb els quals he fet converses amb una escenògrafa amb una escenògrafa cronista són diferents però bueno els dos t'agraden molt bé doncs Clara Aguilar moltíssimes gràcies per estar aquests minutets aquí a Ràdio Desvern que vagi molt bé endavant amb aquest nou projecte també Creatura que segur que ens sorprèn a les sales de cinema al setembre quan arribi i res anirem tenint i escoltant cosetes i peces teves super que vagi molt bé Clara moltíssimes gràcies bona tarda una abraçada gràcies bona tarda adeu estem escoltant de fons aquest espai sonor que va crear Clara Aguilar una peça que es diu See you in another planet Música Música Fins demà! Fins demà! Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu puc. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Tancarem la primera hora del magasin de tardes La Rambla de Ràdio d'Esvern amb l'entrevista amb el pintor i dibuixant Josep Santilari, que és un dels artistes participants a la cinquena exposició del projecte Mons de la sala Mercart de Sant Just. Aquesta cinquena exposició es diu El Montficció i inclou obres i peces de fins a set artistes diferents. Josep Santilari hi col·labora de la mà del seu germà també, en Pere Santilari, que també és pintor i dibuixant. Ja el tenim connectat via telefònica. El saludem, doncs. Hola, Josep, què tal? Bona tarda. Hola, bé, bé, bé. Tu i el teu germà... Treballant. Treballant. Tu i el teu germà us afiniu com a pintors realistes, clàssics, amb obres en les que, doncs, bé, hi ha una reflexió sobre la realitat, no?, des d'una mirada contemporània. Com introduïu la vostra obra, doncs, en una exposició que es diu El Montficció? Perquè d'entrada sembla una mica contradictori. Bé, és senzill, és fàcil. Em van explicar el projecte, els comissaris, el Quim i la Laura, i ens va semblar interessant poder-hi participar, perquè, de fet, tot i que un és un pintor realista, figuratiu, d'alguna manera un pintor clàssic, tot això són etiquetes que defineixen més o menys la nostra obra per explicar una miqueta també al públic i al gran públic què és el que tu estàs fent, per diferenciar-te d'alguna manera. Ara bé, si mirem fredament, bueno, si fem una mirada potser més àmplia del que és el que fem tant el Pere com jo, tu dius, aquí què teniu pintat, per exemple, hi ha dibuixats unes cideres en un lloc, uns comatges en un altre, una madalena en un altre, unes fulles de parer en un altre. Clar, tot això és això o això és ficció. No deixa de ser una realitat passada pel sedat nostre. O sigui, tot el que nosaltres fem parteix de la realitat, però lògicament passa pel sedat nostre, de la nostra manera d'entendre i de construir un discurs pictòric. Clar, perquè... Llavors, sí, digues, digues. No, dic que, clar, vosaltres suposo que, bueno, pinteu amb una tècnica de precisió i realment amb molta habilitat, que a vegades semblen realment quadres que pràcticament fotografies, no? Suposo que aquesta ficció, aquest, entre cometes, engany, es deu referir a això, no? Tot legat. Sí, sí, sí, és ben bé això. Mira, fa molts anys va haver-hi una exposició a Madrid amb quadres d'un col·leccionista molt important del segle XVII i del segle XVIII, amb obres que tenia ell sobre bodegons d'aquestes èpoques. Sí. I es va titular Lo fingido verdadero. Oh. Aquí hi ha la clau. De fet, tu miraves els quadres, allà hi havia obres de Meléndez, que és el gran bodegonista de la història de l'art de la península. És un dels grans bodegonistes de la història, Meléndez. Personalment, normalment, crec que el fet de tractar ell tan ampliament el bodegó és no només equiparable, sinó que potser en algun moment és més important que els bodegons que pugui fer Sorbaran, que en va fer uns quants Sorbaran, però no tants com Meléndez, no? Llavors hi havia Meléndez, hi havia d'altres pintors que ara no em sortiran, perquè n'hi ha prou per tenir un micròfon al davant que no et surtin els noms. Però, bueno, això és qüestió de buscar-los. Llavors, clar, dius que lo fingido verdadero, doncs és una cosa paral·lela. Allò ens va destapar una miqueta el foc a nosaltres i, clar, nosaltres fem un formatge i el fem, qui diu un formatge, fem el paper film que embolica el formatge. Nosaltres som hereus d'aquesta pintura del 17 i del 18, que és molt descriptiva. Però, clar, a la vegada tu t'acostes els nostres dibuixos i el formatge no fa allò de formatge. El formatge és un dibuix, és un atac al costat d'un altre, és un grafisme al costat d'un altre grafisme, és una taca de color més intensa al costat d'una menys intensa. Llavors, aquí construeixes tot un món que, fingit però és autèntic, és veritable. És veritable. A la vegada, la nostra manera de pintar es diferència molt, jo penso que surtoosament, de la pintura del 17. És hereba del 17, però no té res a veure. Posaríem els quadres nostres al costat de quadres d'aquests grans artistes i es veuria una cosa hereba, però radicalment diferent. També amb un component, ja no només de concepte pictòric o dels elements amb què poses, nosaltres podem posar un paper film, en el 1700 no el posaven, sinó també a nivell conceptual. La manera d'acabar no és la mateixa que el segle XVII. És hereba de totes les corrents pictòriques que han vingut després, entre elles, per exemple, l'hiperrealisme. A nosaltres ens diuen si som pintors hiperrealistes. No som pintors hiperrealistes, nosaltres. L'hiperrealisme té unes altres tècniques de postulat. És un altre postulat. L'hiperrealista és pintar i reproduir fidelment els valors i els tons d'una fotografia. Nosaltres això no ho veiem. Tot i que, a mi em deia el Quim Déu, diu, he ensenyat l'exposició i, clar, la gent diu, oi, semblen fotos. I diu, no, no, és que són fotos. I llavors quan els tenia allà convençuts que eren fotos, diu, no, no, que són dibuixos. I jo penso, pam, aquí hi ha la gràcia. Aquí hi ha la gràcia, eh? Clar. L'ho fingit veritable. Com heu escollit les obres que heu portat al Montficció aquí a Sant Just? Mira, no, nosaltres no les hem escollit. Nosaltres tenim un galerista, que és Artur Ramon, des de fa 30 anys que treballem amb Artur Ramon a Barcelona. i els comissaris, el Quim Déu i la Laura Baringo, es van posar en contacte amb mi i jo els vaig dir heu de parlar amb el galerista, amb el representant, clar, perquè jo, i l'obra la porta ell. Llavors ells es van posar en contacte i jo sé que ells van escollir, va ser, se'ls va ensenyar tot i ells van decidir, i els comissaris van decidir que, per aquesta exposició era interessant fer aquesta selecció, bàsicament, de natures mortes. Hi ha altres temes, nosaltres també treballem figura i retrat, però per aquesta exposició van creure ells oportunament que havien de mostrar aquestes obres. El que és molt curiós també és tot el projecte que porteu tant tu, Josep, com el teu germà, Pere, perquè, a part de ser germans bessons, pinteu de manera molt semblant. Jo no sé si el vostre projecte artístic no s'entén l'un sense l'altre, si sempre aneu de la mà, si a vegades a les exposicions aneu per separat o aneu sempre de forma conjunta, com porteu això? Mira, això és una cosa molt curiosa, perquè, de fet, en la història ha passat poques vegades, això. Sí. Perquè, clar, cadascú, nosaltres per molt que siguem passons i que ens asseblem molt i que tinguem trets comuns, d'allò que, bueno, més o menys són... Però no som clavats, cadascú té la seva manera d'entendre el món. Però, ara, el que jo crec que ha estat bé, ha estat bé i espero que continuï durant molts anys, eh? Perquè, si no, voldria dir que s'acaba perquè no s'acaba. Home, doncs sí, que duri, que duri. Duri, eh? Que duri. Però vam començar treballant tots dos, diguéssim, al mateix estudi i ens vam anar alimentant l'un amb l'altre d'una manera com si fóssim un equip. Això no sorgeix de forma espontània, perquè si això ho vols buscar, això no surt, eh? Clar. Això no surt. Uau. O sigui, volguem posar un sobre l'altre malament. Mai ens hem imposat l'un a l'altre els criteris. Mira, hem de fer això perquè això és el que funcionarà i no podem sortir d'aquesta línia. Mai, mai. Això no ho hem fet mai. Sempre hem anat evolucionant i el que un descobreix l'hi explica en l'altre. Sempre explico una miqueta que és com pujar una escala i tu vas pujant graons i llavors li dius a l'altre, mira, en aquests graons he fet aquests passos. O sigui que fes-los així, així, o senzillament, si ja et veus en cor, passa allà en el següent. I ha sigut un cuit però cur, això. Continuo, eh? Clar. I compartiu la mateixa manera de dibuixar i de pintar? O en què és diferent? Sí, s'assembla molt. S'assembla molt. És molt semblant perquè, de fet, jo crec que és un equip, de fet. Llavors, clar, això fa que el que tu descobreixes l'hi expliques a l'altre i com que hi ha uns objectius molt semblants a l'hora d'entendre aquesta representació de la realitat, doncs bé, anem tirant per aquí i no... El que un descobreix l'hi explica a l'altre. Per exemple, jo faig figura, el meu germà no en fa, però mai m'ha dit això no ho facis. Ja. Jo necessito fer algun tipus de cosa que em compensa tot l'altre que faig. És així mateix. Mai ens hem pogut, mai ens hem volgut posar límits o dir, hòstia, això no, no fem això perquè ens n'anem de la línia. No, no, la línia es va fent cada dia i aquí ningú se'n va de la línia, sinó que la línia és una cosa que va sorgint i que es va reinventant contínuament. Però les obres, per exemple, les firmeu cadascun a la seva o inclús hi ha quadres i hi ha dibuixos que els feu els dos al mateix? Mira, cadascú fa les seves. Ara bé, per exemple, quan hi ha una qüestió d'un encàrrec, que pot ser un encàrrec de retrat, llavors els fem a mitges i els firmem tots dos. D'acord. Tal qual, eh? Però això és una cosa que passava en el taller dels artistes dels segles passats. Inclús hi ha el cas de dos germans que no érem bessons, però que construeixen una època en el temps, que són els Van Eyck, el Jan Van Eyck i el Huber Van Eyck. Tots coneixem més el Jan perquè és el més jove dels dos i viu molts més anys que el Huber. Però hi ha una època en què tots dos coincideixen i pinten aquell famós políptic que hi ha a Gant, de l'anyell místic. Allò està pintat a quatre mans, entre el Jan i el Huber. I on t'ha pintat un i on ha pintat l'altre? Això ho saben ells. Si posem en context a l'audiència de la vostra trajectòria artística, us vau llicenciar en Belles Arts a Barcelona l'any 81 i des de finals de la dècada dels 80, que exposeu a ciutats d'Espanya com Barcelona, Madrid, a la Biblioteca Nacional de Madrid, també a la Fira d'Art Contemporani de Santander, a Pamplona, al Museu de les Ciències i les Arts de Príncep Felip de València, però també en ciutats europees com, per exemple, Amsterdam, Milà, Alemanya, la National Portrait Gallery de Londres, a París, a Holanda o també a la Gill Newhouse Gallery de Nova York. Quins temes, Josep, heu abordat amb la vostra pintura al llarg dels últims 30 anys, per dir-ho així? Deies que, per exemple, el teu germà no fa mai figures, però quins temes són els que protagonitzen? El meu germà ara no fa figura, però em va fer, i això no vol dir que em torni a fer un altre dia. Hem anat, mira, des del primer moment en què vam començar a treballar amb l'Artur Ramon, la nostra pintura era una pintura que tenia un component més homíric. Era realista, però per fer-ho d'una manera gràfica, potser una figura era com transparent i passava com si fos un fantasma per al mig. O podia, què sé jo, podia estar com l'habitant el personatge. D'aquí vam passar de mica en mica a abandonar aquest món més oníric i centrar-nos més en la qüestió realista. Només per una qüestió, perquè se'ns van acabar les piles de la cosa onírica. De vegades vam dir, hòstia, aquí m'estic començant a repetir i jo crec que per aquí ja no tiraré més endavant. Això cada vegada ho veig més tèrvol. Llavors, de mica en mica, vam tornar cap a una mena de realisme i aquest realisme cada vegada ha anat siguent més exigent fins al punt que el realisme... Vam començar amb Budagons, així això ho faig molt ràpid, vam començar amb Budagons, després vam anar cap al paisatge, vam fer dues exposicions de paisatge, dues exposicions, vull dir que vam estar set anys pintant paisatges. Caramba, home, Déu-n'hi-do. Sí, sí, vam estar pintant set anys paisatge i després, un bon dia, jo vaig decidir que no pintava més paisatges. perquè ja no em deia res a explicar el paisatge. No sé si tornaré a pintar paisatge, però com el vaig pintar no el tornaré a pintar més. Si torno a pintar paisatge serà d'una altra manera. Ara porto molts anys que no em faig. El meu germà encara va continuar un parell d'anys pintant paisatges. Va arribar a fer un tema que feia dos metres per metro deu, amb la gran vista de Barcelona des de Montgat. i quan va acabar això va dir, bueno, ara ja no pinto més paisatges. Fins aquí, no? I llavors vam reemprendre la cosa amb un tipus de bodagons en què vam estar fent bodagons amb envasats al buit perquè pensàvem, a veure com es menja avui en dia. I vam veure que hi havien envasats al buit, que hi havia safates d'alumini, que hi havia paper film. Clar, tot això, res i curt, ens en vam anar als grans magatzons, vam anar al Caprabo i a veure què passa aquí. I a veure què passa entre les neveres. Què passa entre les neveres. De la mateixa manera que Meléndez mirava la fresquera o pintava el que la dona havia comprat en el mercat per dinar aquell dia, doncs nosaltres mirem la nevera, a veure què hi ha a la nevera. I a partir d'aquí vam treballar tota una sèrie de bodagons i mica, mica, mica, mica, després de fer aquests bodagons, que era una època que era sobre fondoclar, de cop i volta un dia, gota el fondoclar i comencem a treballar sobre el fondofosc amb una mirada molt centrada cap a la pintura barroca. I ara fa uns quants anys que estem aquí, ara jo no sé el que durarà això, no tinc ni idea. I l'última pregunta ja, Josep, perquè em sembla que la setmana passada en Germán Santilari vau venir presencialment aquí a la sala, a Marcarte Sant Jús, i vau fer una visita comentada i una xerrada titulada La realitat del llapis. Què hi vau explicar? De què anava aquesta xerrada? A veure, anava molt de tot això que hem estat parlant aquí, eh? Perquè, de fet, vam fer una petita introducció de com era el nostre treball i llavors el que ens va semblar millor és que la gent ens preguntés molt semblant a tot això que ens has estat preguntant tu ara, eh? I llavors, bé, una pregunta porta a l'altra i acabes explicant com i per què fas el que fas i d'on surt i quina és l'arrel que ara estàs treballant per fer el que estàs fent. Com era la teva pictura fa set o vuit anys i com és ara? Que s'assemblen i no és el mateix. Estem estapant d'això. Però a mi m'han arribat notícies que va agradar molt i s'ho van passar bé. I l'important és que la gent s'ho passi bé. Perquè ja els artistes a vegades tenim una miqueta aquella etiqueta de ser gent que s'explica d'una manera molt capciosa. Escolta'm, no. Les coses s'han d'explicar molt fàcil. i s'ha de fer una xerrada que sigui amena i que la gent s'ho passi bé i que la gent digui doncs he après coses també. He après... Bé, tampoc pretenc a llistar ningú. Hi ha artistes i artistes, jo crec que també hi ha artistes i artistes. A mi quan em donen l'oportunitat de parlar, jo ho he vist ara, si em deixes parlar no em pengen, el que m'agrada explicar això que faig jo, que no deixa de ser una feina que jo trobo realment molt bonica, que m'ho he passat molt bé, que m'ho passo molt bé, que espero continuar passant-m'ho molt bé i que m'ha fet feliç perquè per mi ha sigut fantàstic trobar-me, puguem fer una feina que gairebé no considero ni una feina i que tinc la sort de poder més o menys viure d'això. I això és un privilegi. Llavors, per mi és molt normal. Jo he explicat molt com pinto i no tinc cap inconvenient a dir, mira, jo faig això, així, així, així, entre altres coses, perquè si a algú li pot servir d'alguna cosa, escolta, fantàstic. Guardar-se els secrets. Ui, no, això, si explico això, veurà que treballo i hi haurà un altre que ho fotrà millor que jo. Hòstia, si ho fa millor que jo, doncs, xamba, perquè si ho fa millor que jo, jo intentaré saber per què. Es tracta sempre d'aprendre. Tenir el cap obert de mires, que quan el sol surt per tothom. Exacte. Josep, ho hem de deixar en aquest punt. Són gairebé les sis en punt i hem de fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio. Ha estat un plaer tenir-te aquí via telefònica als micros de Ràdio d'Esvern. I res, que la gent sàpiga que fins a finals de juliol tenen l'oportunitat de passar-se per l'estala Mercat de Sant Just i comprovar realment si són fotografies o no els quadres que hi ha del germà Sant Hilari. Ja diem que no ho són, però que la gent hi vagi. Exacte. I moltes gràcies per trucar-vos. A vosaltres. Que vagi bé. Bona tarda. Doncs acabem d'escoltar una mica el que ens ha explicat el pintor Josep Sant Hilari, que juntament amb el seu germà Bassó, el Pere Sant Hilari, tenen algunes obres exposades en aquest macroprojecte anomenat Mons. Ara estan ja amb la cinquena exposició que es diu El món ficció. Hi ha set artistes i avui hem parlat amb el Josep. Estem escoltant, de fons, un tema de Lewis Capaldi que es diu How I'm Feeling Now. I'm always trapped inside my fucking head On and on and on On and on and on On and on and on On and on and on Say For the happy, happy ass somehow If you were wondering how I'm feeling now I try to tell myself My besties are the ones that lie ahead But I'm always looking back on things I wish I'd never said I know I can I won't Oh darling Oh darling It goes on and on and on Always forever till I'm barely holding on End of my tethering I know it won't be long It won't be long till it's gone So here's to my beautiful life Radio Tester 98.1 Aquest estiu sintonitza el Just a l'estiu de dilluns a divendres a Radio d'Esvern al 98.1 FM De 10 del matí a 1 del migdia us esperem al magazin matinal Just a l'estiu la versió més fresca del Just a la Fusta tots els dies de juliol Entrevistes, seccions, notícies informació s'enjustenca d'actualitat i tertúlies No te'l perdis Aquest estiu entre piscina i platja Els matins de Radio d'Esvern són tendència Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Kilian Sabrià Aumenta el nombre de cases que no ingressen prou per poder pagar les despeses bàsiques L'any passat va arribar al 9% les que van tenir problemes per pagar aquestes despeses un mes i van ser un 4% les que van arrossegar aquestes dificultats més d'un mes L'informe de la situació financera de les famílies i les empreses elaborat pel Banc d'Espanya constata que el 2022 els preus es van incrementar per sobre de la renda i que això va provocar una pèrdua del poder adquisitiu del 4,5% Segons el mateix informe una família de classe mitjana dedica prop de la meitat de la renda a cobrir despeses essencials com ara alimentació que ho és d'essencial els subministraments o la mateixa casa En el cas que tinguin una hipoteca variable l'esforç que han de fer per pagar aquestes despeses arriba al 60% del que ingressen Tot i això la taxa d'estalvi de les famílies torna a repuntar Sembla un contrasentit, una paradoxa però és així Segons recull el Banc d'Espanya això respon a una contracció del consum i a una millora de la capacitat adquisitiva registrada en algunes cases De fet, en el primer trimestre d'aquest any l'estalvi ja estaria a un nivell per sobre de la mitjana històrica Notícies breus, Marta Viana Yolanda Díaz tanca la porta a un referèndum d'autodeterminació a Catalunya La consulta ha caigut del programa de la plataforma d'Esquerres amb què su mar aspira a arribar a la Moncloa En una entrevista a Telecinco Díaz ha assegurat que no és el moment per un referèndum i aposta per la taula de diàleg El referèndum no està en cima de la mesa Y lo que sí que es evidente Y no está en cima de la mesa Yo estoy siendo clarísima Mesa de diálogo Trabajemos para un punto de encuentro De esto va a la política Les indemnitzacions per danys provocats Per la sequera Els cereals de secar superaran a Catalunya els 52 milions d'euros Són gairebé 10 milions més Del que s'havia previst inicialment I ja s'han començat a ingressar Mai s'havia pagat tant per danys provocats Per una sequera I per tant demostra que aquesta és de les més importants que hi ha hagut La urbanització de la Ronda Sant Antoni de Barcelona Aprovada pel govern d'Ada Colau Sense el suport del PSC Penja d'un fil Durant la campanya electoral L'alcalde actual, Jaume Collboni Es va comprometre a revocar el projecte Xavi Cavaller de la plataforma Però pacificació de la Ronda Exigeix que comencin les obres Ja, el que ell va dir a la campanya electoral Com a candidat Nosaltres entenem que com a alcalde De la institució Ajuntament de Barcelona No pot funcionar en plan partidista Hi ha hagut una feina prèvia D'una residència anterior Que per cert Ells formaven part d'aquell govern El líder de Wagner Iedgeni Prigogin Genoés a Bielorússia Ha tornat a Rússia Això ho explica el president bielorrus Alexander Lukashenko Que el mes passat va dir Que el cap dels mercenaris S'exiliava al seu país Com a part del pacte amb Vladimir Putin Per tancar la revolta a Rússia Pel que fa a Yevgeni Prigogin Es diu així? Prigogin És a Sant Petasburg Potser ha anat a Moscou aquest matí Però no és en territori de Bielorússia I ara, de diets Pobren segona data El Sant Jordi Club Per tancar la gira de presentació Del seu últim disc Epic Solete Serà el dia 15 de novembre I les entrades ja estan a la venda Ahir es van exaurir Les 3.000 entrades del concert Del 14 de novembre En només 12 hores I per això han avançat El programa Els Experts Esticat que la gran demanda Del publicant pes Al grup de Mataró Va a buscar una nova data Esports, Marta Garcia La sisena etapa del tur Qui ha guanyat Tadej Pogacar Provoca canvis en la general Ampliem ara informació Amb l'enviat especial Isaac Vilalta Bona vesprada Bona tarda Etapa monumental Al tur de França Amb victòria En solitari De Tadej Pogacar Que li ha tret 24 segons A Iones Vingegor Després d'una jornada En què l'equip Jumbo L'equip de Vingegor Ha treballat de manual Al llarg de tot el dia Amb Wolf van Aert A la fuga Marcant el ritme Esperant Al cim del turmelet Que per darrere arribés Vingegor I és que Vingegor Havia atacat A rodes Se li havia soldat Pogacar I tots dos han enllaçat Amb Wolf van Aert Els ha conduït Fins a la resta d'homes de la fuga Ha guiat l'ascensió Al Coterets I allà Vingegor Ha tornat a atacar Pogacar Se li ha tornat A soldar roda I quan quedaven 4 quilòmetres L'Eslober Ha llançat un atac Sec, dur Que ha deixat Vingegor Enrere Mica en mica Queien els metres I els segons Al final victòria D'etapa de Pogacar 24 segons Sobre Vingegor A la general El danès És el nou líder Tot seguit Les notícies de Sant Just Bona tarda Us informa Mariona Sales Vilanova Amb bici sense edat S'ha convertit en la primera ONG A registrar-se a l'aplicació HelpUp Una nova aplicació Que permet als joves Cercar i trobar oportunitats A voluntariat A tot l'estat espanyol Recentment premiada Amb el Premi Europeu Creative Problem Solving HelpUp Té com a objectiu Construir una xarxa De voluntaris I projectes socials Per potenciar Aquestes iniciatives L'equip Que ha desenvolupat HelpUp Està format per 5 joves Entre els quals Es troba Àlex Cabrera Que també ostenta El record del voluntari Més jove D'ambici sense edat Cabrera es va convertir En voluntari De la secció D'ambici sense edat De Sant Just L'any 2022 Quan només tenia 15 anys Amb la seva participació A HelpUp Ambici sense edat Aspira arribar A més joves I ampliar La seva xarxa De voluntariat Reforçant així El seu compromís Amb la inclusió social I l'activitat física Per a les persones grans El mur exterior Del camp de futbol De Sant Just Situat al carrer Ramon i Cajal Ara està decorat Amb 5 murals pintats Que formen part Del projecte Ciutats Defensores Drets Humans Aquest projecte Al qual el municipi Està adherit Busca fer ús De l'art urbà Com a mitjà de reflexió Sobre temes importants Relacionats amb els drets humans Els murals Han estat pintats Pels reconeguts artistes I activistes Goyo 203 Anomenat José Luis Martínez Escudero Carolina Dan Caro I Laila Jaui A través dels seus respectius Estils artístics Cada artista Ha creat un mural Que fa reflexionar Sobre diferents problemàtiques Actuals Com ara les migracions El canvi climàtic Els drets de les dones I els drets de la comunitat LGTBQ Plus Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern Arbre Gulló Membre de l'associació ecologista El Nus Compromès amb la defensa Del medi ambient a Sant Just Per fer un balanç del curs I parlar de les problemàtiques Ambientals del poble I de la zona A Gulló ha volgut destacar Que en guany El Nus ha acollit Nous membres actius Que ha reimpulsat molt La seva activitat Fins fa poc Arbre Gulló es trobava sol Amb la principal gestió De l'associació I les noves incorporacions L'han reactivat El Nus ha passat l'any Majoritàriament cuidant L'Arbreda de l'erracó Del Colibri L'espai que tenen Apadrinat a Collserola Però a més De la conservació De l'Arbreda El Nus s'està dedicant A la defensa de la vall A Gulló ha destacat Que la construcció De pisos Que es vol realitzar A la zona de la bona aigua Amenaça amb un fort Impacte ambiental Però més enllà d'això A Gulló ha posat l'accent En una altra problemàtica Que afecta el parc de Collserola Els ciclistes Que no respecten La normativa Les anomenades Trialeres Espais estrets Enmig del bosc Estan sent erosionades Dia a dia Per l'ús indegut De ciclistes Que no respecten El límit de velocitat Ni la normativa De camins Podeu escoltar L'entrevista completa Al podcast Que trobareu A la pàgina web De ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Giustenca A l'informatiu complet De les 7 de la tarda Fins ara Marella Belmonte Laya Palau Laya Sanz María Vicente Y Alexia Putellas Juntas Suma més de 140 títols esportius I tu estàs perdent No saps A què t'estàs perdent I t'hi perds Des de fa molt De veritat Tu vols seguir perdent Si no veus esport femení T'estàs perdent La meitat de l'espectacle Una campanya Del Consell de l'Audiovisual De Catalunya La Generalitat de Catalunya I la Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals Col·labora Ràdio d'Esvern Vinga, va, i ara comencem l'espai de mobilitat internacional Aquest servei de l'Ajuntament de Sant Giust Un servei que es dona des del casal de joves del poble I que l'encarregada és l'Aroa Carmona Qui tenim ara mateix ja el telèfon Hola Aroa, què tal? Bona tarda Hola Núria, bona tarda Què tal? Doncs ja hem arribat d'Alemanya Aquest primer intercanvi que teníem a l'estiu Intercanvi amb joves Sant Justens Com ha anat? Molt bé Ha anat molt bé És que És graciós, no? Perquè sempre que Que ens truquem després d'un intercanvi Sempre és com Ha anat molt bé, Núria Però és que és veritat No, no m'entenyo Que bé Ha anat super, super bé Perdó Ha sigut Haig de dir que ha sigut molt intens Sí? Molt intens Molt intens Moltes experiències, no suposo? Moltes experiències Els joves amb ganes També Amb moltes ganes D'aquí, no? La intensitat Perquè Primer que la temàtica era intensa Perquè es tens la vida saludable Ens posem com fora de la nostra zona de confort En molts moments, no? Si fem meditació Fent ioga Tenint els dies vegetarians Els dies sense mòbil Vull dir, són com No? Són com moments en què Fem coses que no estem acostumats a fer Ja, clar I això també Doncs una mica, no? Fa que la Que la Tota l'experiència Doncs sí Més Intensa Però a banda És estiu Els joves tenien moltes ganes S'han ajuntat amb joves que tenien moltes ganes també I hi havia allà una energia A la casa on estàvem Preciosa Molt bonica Perquè tots els joves Tots els que escondís I elles Individualment Són éssers preciosos Però Junts Feien una bola d'energia Que era com Déu meu senyor Clar Jo ja no tinc aquesta edat I llavors Quina energi Quin tipus d'activitats Vau estar fent Suposo que envoltant De la temàtica que has dit Estils de vida saludables Però més concretament Per exemple Què portaven els joves aquí de Sant Just preparat? Aviam Ells portaven preparat Una de les nits Que és Això és Sempre Sempre Independentment De la temàtica Del projecte Sempre es fa Que és la nit intercultural Llavors Cada país Per la nit Després de sopar Es prepara una presentació Que la pot fer De maneres Molt diverses Amb cajuts Amb jocs Amb altres tipus de dinàmiques Amb valls Etc Del seu país Llavors els joves Es van currar Als Sant Justenques I Sant Justenques No sé què passa avui Es van currar Una presentació Supermaca Relacionada Amb Com Tret general De la nostra cultura Després Coses molt Significatives Del poble de Sant Just I després Tota la part De gastronomia Que a més Una de les noies Dibuixa molt bé Molt, molt bé L'Altea I va ser la que va dibuixar Com tots els ingredients Tots els aliments Que havien portat Perquè els provessin I després allà vam fer un joc Que havien de saber Quin era l'aliment Que havien provat Així No sé Molt maco Van portar això I ara també Per les xarxes socials Que heu anat penjant A través del servei de mobilitat Vam veure algun vídeo Dels joves de Sant Just Batllant una polca Pot ser això? Sí Sí, sí Perquè també Sí, cert Perquè van ensenyar Com Diguéssim que La seva nit intercultural Va acabar Primer ensenyant Com uns passos Molt bàsics De la sardana I després ensenyant La polca Perquè en realitat És molt més divertida Ho considerem Que és molt més divertida I llavors Llavors els van ensenyar La polca Als altres I aquest era un vídeo Sí que els vaig fer Recorda'ns a quina ciutat Estàveu Aroa La ciutat La ciutat és Bremen El que passa és que nosaltres estàvem a les afores de la ciutat Com uns 20 o 30 quilòmetres de la ciutat I es diu La zona es diu Kallstedt I el poblet exacte es diu Osterholtz-Sanberg Val I quantes persones us reuníeu en aquell alberg O en aquella casa, l'hostal, on es feia Vam ser Vam ser 50 48, aviam No, 48 Vam ser 48 48 dels 4 països Tant els cuiners, eh També Sí De cada país venien 8 joves Sí I dos educadors I nosaltres vam ser 9 joves I dos educadors Vam ser un més Perquè a Alemanya no van ser 8 i 2 Sinó que van ser 4, 4 o 5 5 5 i 2 Llavors ens vam permetre portar algú més Des d'aquí Per això nosaltres vam ser no Llavors, bueno, sí, amb total més o menys És gratuïc de memòria Però sí, comptant cuiners Comptant facilitadors Perquè va haver gent O sigui, jo vaig fer Jo vaig facilitar activitats, no? Però a banda Tenir un equip Sí Que no anaven en grup Que de fet són d'altres països Hongria Xipra I Sèrbia Que no van anar No anaven, eh Que no anaven en països Però ells eren facilitadors d'activitats Què vol dir això? Que preparaven tipus d'activitats o...? Que era Sí, érem Érem un equip de 4 persones I m'incloc Que érem els responsables de preparar les activitats del projecte Perquè a banda de les 3 coses que feien els joves D'aquesta nit intercultural D'una activitat que vam fer Que era Jocs a l'exterior Sí I una altra activitat que era molt Molt lligada a estels de vida saludables Tot el més Ho preparàvem a l'equip de facilitadors D'acord Els jocs de name games Conèixer-nos entre nosaltres La introducció a la temàtica Tot els morning wellness Tot els iogues Meditació Tot el tema de... Tots els tallers relacionats Tots amb natura Amb, et diré, intel·ligència emocional Amb intel·ligència corporal Etc, etc, etc I tot ho realitzàveu allà a la casa mateix? O teníeu alguns espais habilitats? Fèiem interior i exterior de la casa Perquè és molt, molt gran I llavors a l'exterior també podíem fer moltes activitats I després, un parell de dies hem anat fora Llavors, un dia vam anar com a uns llacs Que hi ha a 40-45 minuts caminant Uns llacs així com si fos una platgeta Però són llacs I allà vam fer algunes activitats Vam fer un pícnic I després vam estar passant com la tarda Molt bé I després, un altre dia Vam anar a Bremen, a la ciutat I vam fer un tour per la ciutat I després també els joves van tenir temps lliure Doncs per conèixer la ciutat per la seva banda Comprar souvenirs i aquestes coses I després vam fer una activitat que era La gràcia era anar al bosc a caminar Però el jove, això era la gràcia Però els joves van decidir que preferien quedar-se jugant Com a futbol, futbol, vòlei Va ser com, bueno Va ser com, bé Va ser com, bé I sí, i així I ja està No vam anar cap altre lloc Bueno, però que vau aprofitar la casa i els voltants també Molt, sí De fet, els joves, en el seu temps lliure Aquesta casa està molt a prop d'un bosc Molt maco, així, d'arbres molt finets i molt alts I ells, en el seu temps lliure, hi van anar O sigui que, sí, sí Ells van aprofitar també el temps lliure que tenien I ara, Eroa, un cop ja heu acabat Ja heu tornat aquí a Sant Jus un altre cop Toca la feina de fer alguna avaluació Alguna conclusió Ensenyar a les famílies què és el que han estat fent? Sí, sempre, com sabeu, no? Després d'aquest intercanvi fem el que anomenem la jornada de difusió Que és com aquest acte final On els joves s'encarreguen d'ensenyar això A famílies, amics i tal Tot el que han viscut, fotos, vídeos I fem un pica-pica Però com ara ha coincidit que tenim tres intercanvis segits Sí El que hem decidit és que aquesta jornada de difusió La farem al setembre El dia 16 de setembre De fet, ja tenim data posada El casal de joves I el que farem és que ajuntarem Sí Els tres intercambis Els tres intercambis, exacte I farem com aquesta macro jornada de difusió Que el tema s'allargarà més cada costum I que una mica hem de pensar en quina forma la fem Perquè també estava pensant que potser seria guai fer com una mini-festa Perquè serem moltes persones al final Pensa que de cada projecte Deu joves, els educadors, els famílies Vull dir, al final serem uns quants Molt bé Aquest és el primer intercanvi que ja ha quedat finalitzat Com si diguéssim Ja s'ha fet I el segon, quan torneu a marxar? Perquè crec que també és pel mes de juliol, no? El dilluns El dilluns mateix El dilluns ja dia A veure que calculi Dia 10 10 Sí Ens trobem a les 5 i mitja al matí a l'aeroport Val Ho diu aquests vols I els vaig demanar perdó Als joves i a les famílies De bo ho sento Són odiosos Però és que realment estem Al final estem molt condicionats pel preu Clar, totalment Perquè és la subvenció que existeix I ens hem d'adaptar, no? I són com els vols una mica més econòmics I surt molt d'hora Llavors hem quedat amb totes les famílies i joves A les 5 i mitja al matí On marxeu? Marxem a Berna També és a Alemanya I de fet també és un projecte que està coordinat Per la mateixa organització social d'Alemanya Però és a una altra zona del territori També és al nord També està dintre de la província de Bremen Però està a una altra A una altra localitat A una altra zona, no? Sí, una altra zona Sí, exactament I quina temàtica? I de fet anem a un càmping Ah, val És que aquest és molt especial Aquest projecte que comença el dilluns És especial I sempre dic, eh? Tots són especials Perquè si no els joves Però gelosos La cosa és que tot i que són tots molt especials Aquest és extraordinari, diguéssim Perquè ho fem a un càmping I no és habitual? No, és el primer cop que ho fem, de fet I perquè ho feu en un càmping? Com és? Doncs mira, perquè és un projecte que els elements sí que porten fent Ja durant anys Sí I els funciona molt bé I és un altre rotllo És molt més hippie És molt més lliure Es treballa molt Quina és la temàtica, Aroa? El títol es diu Green Youth Leaders La temàtica és l'activisme juvenil En torn a la protecció del medi ambient Llavors és molt top Perquè al estar a un càmping Dormir en tendes Estàs en contacte amb la natura De una manera molt més orgànica I més directa Home, clar És que la temàtica ja ho fa, eh? Que sigui una mica més especial Sí, sí, sí I bueno Jo tinc molta curiositat Perquè així com a la casa Doncs anem molts cops I et sé dir, no? Una mica Bé, et sé dir tota la casa Te la coneixes Els unitats, espais Sí, me la conec Aquí no És el primer cop que jo també hi vaig Llavors és com sorpresa per ells Sorpresa per mi Sorpresa pels educadors Que amb els que anem, no? Amb el Guillem Albaric del Casal I amb l'Imanol López Que anem els tres Des d'aquí, doncs És tota una sorpresa I tinc moltes ganes Nervis Molt bé, molt bé I escolta Maró Aquest projecte també durà vuit dies Després de la tornada també fareu la jornada de difusió el 16 de setembre, no? El funcionament Sí Dura deu dies O sigui, el projecte ens hi durà vuit, cert Vull dir el que serien, diguéssim, els dies d'activitat Però com és anada i tornada, en total estem deu dies fora I sí Farem la jornada de difusió el dia 16 també Perquè algunes de les activitats en aquest cas Tu te les has preparat també amb algun equip? Sí Sí En aquest cas l'equip és molt més peque De fet som només dos Així com a l'altre érem quatre En aquest som només dos També és la Diguéssim, la planificació d'activitats És molt més calmada Perquè juguem molt amb l'entorn I fem moltes sortides exteriors Fem tres sortides exteriors Anem a un parc d'aquests com un bosc vertical Després anem al museu de la natura Després, bé, fem moltes sortides Llavors, diguéssim que el pes d'activitats com a tal és més reduïda Per això som dos només I ho faig amb el meu company Amb el que he fet a l'anterior també Amb el Sàgia Que a més és el project manager D'aquests projectes a Alemanya És com el que s'encarrega de la coordinació i així I també fa de facilitador Llavors, bé Molt bé Sí Fem un, com jo li dic, un mano a mano Però ens entenem molt bé I a més que jo tinc el suport del Guillem i de l'Imanol Vull dir que Clar En qualsevol Tranquilitat absoluta Molt bé Doncs Aroa, et sembla si ens tornem a parlar Quan torneu d'aquest segon intercanvi I ens expliques un altre cop l'experiència i com ha anat amb el segon grup de joves Em sembla perfecte Em sembla ideal Molt bé, sí I llavors ja començar I després tanquem un i comencem un altre I després ens donem de vacances Ens expliques com ha anat el segon I ens fas una petita introducció del que serà el tercer intercanvi Sí I llavors ja marxarem de vacances Vale, vale Em sembla ideal Molt bé, Núria Em sembla genial Vale, Aroa Doncs escolta'm Que vagi molt bé Aprofita aquests dies per agafar forces Per descansar I amb força el dilluns Molt bé, bonica Doncs ens veiem a la tornada Que vagi superbé Perfecte Vinga, que vagi bé, Aroa Adéu Adéu Ràdio des BFM 98.1 Vinga, i ara ens quedem escoltant aquest tema Que sentíem de fons Que es diu Accidentally in love The counting crowds Un tema molt estiuenc Per agafar forces en una tarda com avui De dijous 6 de juliol So she said What's the problem Baby What's the problem I don't know Well maybe I'm in love Love Think about it Every time I think about it Can't stop Thinking about it How much longer Will it take To cure this Just to cure it Cause I can't ignore it If it's love Love Makes me wanna Turn around And face me But I don't know Nothing about love Come on Come on Turn a little faster Come on Come on The world will follow after Come on Come on Because everybody's after love So I said I'm a snowball Running Running down Into the spring That's coming All this love Melted under blue skies Belting out Sunlight Shimmering Love Well baby I surrender To the strawberry Ice cream Never ever Ender All this love Well I didn't mean To do it But there's no Escaping your love These lines of lightning Mean we're never alone Never alone No, no Come on Come on Move a little closer Come on Come on I wanna hear you Wrestling Come on Come on Settle down Inside my love Come on Come on Jump a little higher Come on Come on If you feel a little lighter Come on Come on Come on Once upon a time In love We're accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally in love Accidentally I'm in love Fins demà! Fins demà! I tertúlies. No te'l perdis. Aquest estiu, entre piscina i platja, els matins de Ràdio d'Esvern són tendència. Fins demà! Va, seguim al programa de tardes la Ràdio d'Esvern. Tenim una entrevista amb alguns dels membres de la nova associació de veïns, constituïda, per fi, jurídicament, del barri La Miranda Can Candeler de Sant Jús. Tenim concretament a la Imma Falcó, que és la presidenta de l'associació, també a en Roger Bastardes i a la Marta Clotet, que són vocals. Els saludem. Hola, què tal? Bona tarda als tres. Hola, bona tarda. Hola. Doncs bé, podem dir, per fi, que l'històric barri La Miranda i Can Candeler de Sant Jús té formalment una associació de veïns. Abans de constituir-vos al barri, estaveu organitzats o teníeu alguna mena de forma de representació? Bé, en primer lloc, donar-vos les gràcies per haver-nos donat veu. Fa molta il·lusió ser aquí i poder explicar aquest projecte. Home, avi, és que havíeu de venir, no? Tard o d'hora, vull dir, sou part del poble. Per tant, la gent també us ha de conèixer una mica. Doncs em preguntava si teníem alguna cosa. No teníem res. No teníem res. De fet, em vaig molt enrere. Als anys 50 hi va haver una associació de propietaris, que eren propietaris tant de la Miranda de Sant Jús com de la Miranda dels Plugues, que va estar activa durant 30 anys. I als anys 80 va plegar veles i el barri ja s'havia transformat moltíssim. Havia crescut moltíssim, havien desaparegut les botiguetes que hi havia, que hi havia quatre colmados, havia desaparegut la perruqueria. Sí, sí, abans a la Miranda hi havia aquestes coses. Una perruqueria? Sí, sí. Mare meva! I el barri s'havia transformat una mica en un barri dormitori. Quan aquesta associació va plegar, van venir molts anys, diríem que 40, en què ningú se li va acudir que ens havíem d'organitzar d'alguna manera. I ara fa uns 6 o 7 anys, l'Aurora Taboada, una companya que avui no ha pogut venir, va tenir la idea que podíem fer un grup de WhatsApp de veïns. Ah, mira! Un grup de WhatsApp que va començar a ser una cosa molt petita, però es va anar fent molt gran, molt gran, molt gran. Ara ja són gairebé 200 famílies, és un barri que és molt petit i per tant molta gent. Però en algun lloc s'ha de començar un grup de WhatsApp. I arran d'aquest barri, doncs, ens hem adonat que hi havia moltes coses per fer i que si no ens espavilàvem i les reclamàvem nosaltres, ningú ens les vindria a adonar perquè sí. Clar. I vam fer la primera reunió de veïns. D'aquesta primera reunió de veïns va sortir, diguéssim, un grup de persones que ens vam transformar en interlocutors amb l'Ajuntament, però no era una associació encara, era un col·lectiu una mica hippie, una mica informal. I vam anar a portar a l'Ajuntament les reclamacions que havien fet tots els veïns. I d'aquest grup d'interlocutors va sortir el pinyol l'embrió del que avui és la Junta de l'Associació, una associació que hem presentat en públic fa un parell de mesos. Perquè aquesta primera reunió que comentes, diguem, que vau fer, va ser fa quants anys? Mira, no ho sabem, perquè com que és tot tan hippie, doncs no tenim actes ni tenim res, no? Però creiem que deu fer uns cinc o sis anys. Cinc o sis anys, eh? Més o menys. Sí, sí, sí. Vale, Déu-n'hi-do. Per què decidiu, doncs, formar l'associació i tenir la personalitat jurídica pròpia? És a dir, fer-ho ja una cosa una mica més oficial, no? Bueno, com deia la Imma, el pinyol aquest, aquest grupet petit, sí que va anar fent propostes a l'Ajuntament, i l'Ajuntament els escoltava. Però la sensació era que era com si les demandes les fessin persones individuals, no com si anessin representants de res. Vale. I la prova d'això és que quan es va decidir canviar el sistema de contenidors de Sant Just i posar el xip, l'Ajuntament va fer una reunió amb totes les associacions de veïns, i tot i que la Miranda era el barri que havien designat com a prova pilot per fer això, doncs no ens va cridar, perquè no teníem associació. Estaven allà totes les associacions, però nosaltres no. És a dir, l'Ajuntament va agafar el llistat d'associacions de veïns de Sant Just i els va cridar a tots. I a partir d'aquí ja vam dir, potser que fem alguna cosa, potser que comencem a fer papers i que ens formalitzem d'alguna manera. I va ser a partir d'aquí que va començar l'associació. És a dir, una mica com una reacció, no, també, a una... Et sento. No, com una reacció a una cosa que... Sí, ja teníem la sensació que un dia ens hi hauríem de posar, que és una cosa que a vegades fa una mica de mandra, això de fer papers. Ja teníem una mica aquesta sensació, però això va ser la constatació definitiva que... Que, bueno, necessitàveu, no? Sí. Bé, quines... Bé, fins ara, abans de ser associació, llavors com era el diàleg amb l'Ajuntament? No sé si fèieu arribar d'alguna forma les vostres demandes més concretes? Sí, de fet havíem fet unes quantes reunions més informals. Havíem estat parlant amb l'Ajuntament, sobretot amb temes de mobilitat, que és el que històricament a la Miranda tenim moltes escoles al voltant, amb canvis molt abruptes de trànsit, hores puntes, hores baixes. I sí que a vegades podíem... Sempre l'hem trobat obert, hem pogut parlar amb l'Ajuntament, hem pogut explicar-nos, i alguns cops ens ha fet cas, i altres cops s'ha quedat més perdut després de la conversa sense fer-nos cas. I algun cop això ens havia empès, haver de dir, escolta, doncs presentem una instància, expliquem-nos més, perquè a vegades ens passa que l'administració, pel fet de com és, funciona així. Havíem de fer una instància, però esclar, no érem un ent com a tal, érem persones físiques, una sola persona que havia de presentar una instància demanant alguna cosa. Aleshores, alguna n'havíem fet recollint firmes de veïns, que vam tindre a través del grup de WhatsApp que comentava abans la Imma, vam demanar i vam recollir, crec que el bon tant de 80 firmes, però havies de fer una instància ajuntant les firmes, els DNIs que els hi estaves demanant sense tampoc ser una entitat que els hi demanaves. Clar. Era engurrós. Sí. Aleshores, això és el que ens va empenyar una mica a dir, anem a veure si podem canviar, no? No és que vulguem formalitzar ser molt administratius, però sí que volem un pas més enllà de dir, si ja estem fent la feina i estem aquí, anem a veure com evolucionem. Clar. I ara que has dit això, Roger, el tema de les escoles, per quines escoles? Perquè ara se m'acudeixen i estic pensant, ostres, hi ha la Miranda? Bueno, sí, a dalt de tot tenim la Miranda, una mica se m'acorda tenim l'escola Canigó, tocant allà mateix a Freixas, i cap a l'altra banda hi ha entren esplugues, però que al final és la via natural, tenim tant l'escola americana com l'institut americà, com l'escola alemana al voltant. Perquè la Miranda, i ara que ho penso, també es divideix en dos, és a dir, hi ha la part, la Miranda més Sant Just, no?, la Miranda més esplugues, o és...? Bueno, té dos... La Miranda és enorme. Ja. Es dona tant a Lourdes com a Dos de Maig i Canigó, hi ha una part que està donant a Sant Just, i una banda que està donant esplugues. De fet, la frontera és absolutament permeable, és com tota la frontera entre Sant Just i esplugues, que no saps si estàs a un lloc o a l'altre. De fet, tenim un company de la Junta que té la cuina de Sant Just i el menjar de les plugues. Per favor, quina angoixa, no? O sigui, jo em pertanyo. Hosti, mare meva. Bé, parlem una mica de les demandes, si us sembla, no? Perquè ja ho ha introduït una mica el Roger, també, el tema de la mobilitat, també el tema del transport... Sí, de fet, aquesta és una de les primeres que ens va fer començar a unir-nos a cohesionar-nos a la problemàtica que teníem veïns de Sant Josep, veïns de Batista i Roca. Dos de maig era un cul de sac. Sempre han tingut molts problemes, especialment la Miranda, que és la que està enmig, però també Canigó, encara que això ja no està tant cap a la Miranda, però també es veu afectat pel mateix. Aquí havíem estat molts anys anant arreu d'Ajuntament, intentant explicar-ho, i durant molt de temps no hi havia hagut gaire reacció de res. Va ser arran d'un creixement de l'escola, amb un edifici que estaven construint, que els obligava a presentar un pla de mobilitat, on després, de molt insistir, es va presentar un pla de mobilitat, i sí que s'han fet uns canvis. arran d'aquell estudi, nosaltres vam fer tota una sèrie de propostes, coses que vèiem, coses que com a veïns deien, és que això no és ben bé així, això podríem canviar-ho. Alguns, però pocs canvis, vam aconseguir bussar, i sí que és cert, al final el canvi va ser fer una rotonda gran i alguns carrers dos direccions passar-los a fer una sola direcció per fer una gran rotonda al voltant de l'escola. Sí que vist en perspectiva, és cert que la mobilitat a l'escola, els moments d'entrada i sortida que quan és més crític, ha millorat. Tot i això ha millorat amb la contraprestació que ja va a la resta de les hores del dia, els veïns a vegades per arribar a casa tenen més complicació de carrers, perquè en vens d'esplugues has de fer una certa volta si vas a dalt de tot a Sant Josep. Encara hi ha uns quants canvis que creiem, com a veïns que hi hagin allà, que podríem acabar d'ajustar. No és que, ostres, és que no ens agrada, no. Ens agrada, creiem que és bo, però ara bé. I, sobretot, una de les demandes que seguim insistint és que, si bé la majoria de pares, com a tot arreu, segueixen les normes i intenten ajudar, es va untar una esplanada a dalt de tot de la Miranda, que és un Kiss & Ride, perquè els pares poguessin arribar a deixar el cotxe, baixar els nanos. Bé, doncs et trobes els pares insívics, que segueixen par endavant. Sí. Quan han parat tres, el quart, que s'ha hagut d'esperar, també para. I, a partir d'aquí... Allò és ja caòtic. És caòtic. O sigui, hi ha moments, als dematins, a l'hora d'entrada, és molt caòtic. A la tarda, per segons quines curbes, segueixen antiproblemes. I això s'ha funcionat quan hi ha hagut més control de la policia local, que estaven allà vigilant-nos. Mira, aquestes setmanes hem tornat a tindre més policia, perquè va a moments, torna a estar una mica millor. A la que marxen, torna a anar malament. Hem d'acabar a buscar... O sigui, aquí és una de les demandes que encara hem de veure com podem afinar-ho perquè ens acabi de funcionar més bé. I una altra demanda històrica que tenim és la manca de transport públic. Què us passa per allà? Què teniu? Bueno, tenim el JT. El JT, sí, exacte. El JT és un autobús que està pensat per bellugar-se per dintre de Sant Just. No està pensat per anar a Barcelona. Però la majoria, ja ho sabem, que la majoria de gent treballem i estudiem a Barcelona. Llavors, el JT no ens serveix. Si t'hi pares a pensar que som l'únic barri de Sant Just que no té un transport que el porti directament a Barcelona. Fins i tot Bell Soleig, que seria el barri que s'assemblaria més per característiques, tenen el JT, que els recull al barri, travessa Sant Just pel carrer Major, arriba a la caserna del Bruc passant per Sant Joan de Déu i no hem de baixar de l'autobús per res. Nosaltres no només hem de baixar, sinó que hem d'agafar el JT, que passa amb molta menys freqüència que aquest JT, passa cada mitja hora, i aquest JT no ens porta cap a Barcelona, ens porta en direcció contrària allò on volem anar. Ens porta cap a Tarragona, ens porta cap al Parador. És el hub on conflueix tot el transport a Sant Just i on es fan tots els intercanvis. Per tant, no l'agafa ningú. Clar. Per la mobilitat diària que necessites que sigui eficaç i que sigui ràpida, no l'agafa ningú. Tots depenem del transport privat, que sigui cotxe, moto, bicicleta, o caminem. Llavors, la nostra principal reclamació, la reivindicació, és un autobús que ens porti, no a Sant Just, sinó a Esplugues, que ens porti a la parada del tram del pont d'Esplugues. Per què? Perquè en aquella parada ja hi conflueixen les tres línies, ja hi ha les tres línies de tram, per tant té una freqüència de només cinc minuts, i ens sembla que és una cosa que s'assembla molt a un metro i que està molt poc subjecte a les incidències de trànsit i que és un transport molt fiable. Creiem que seria el que permetria que alguns deixéssim el cotxe a casa i decidíssim anar als llocs en transport públic. Com un recorregut semblant a l'EP1 o a l'EP2, no? Sí, una mica. Que arriba per allà, per aquella zona. Però Sant Just i Esplugues, per molt permeable que siguin, tenen la xarxa pública pensada com si fossin pobles separats per, no sé, per muntanyes o per prats. Sembla que no estiguin junts. Això és una de les coses que ens hem trobat quan vam dir per què fem un pas més? Perquè trucavam a la porta de l'Ajuntament de Sant Just i ens mirava el Just Trump i Sant Just. I quan parlàvem de l'esplugues ens deia que això és esplugues, tenim un problema. Hem arribat a trucar a la porta de l'AMB i dir, escolta, AMB, sisplau, deixa que vinguem a parlar amb vosaltres i ho expliquem. Ah, però és que vosaltres sou veïns. Heu de parlar amb l'Ajuntament ja, però és que volem anar cap allà. Ah, però això és esplugues. Ah, clar, i vosaltres som Sant Just. Per això estem aquí. Clar, no? I a poc a poc creiem que podem anar intentant apretar i veure què fem. La problemàtica que tenim és simplement aquesta, és dir, ostres, com podem sortir sense haver d'agafar sempre, sempre el cotxe. Té unes necessitats específiques a la Miranda Can Candeler? Bé, sí. És el que estem dient tota l'estona, no? És un barri com de muntanya, amb molts desnivells, i a més és un barri residencial, no té botigues, no té forn de pa, no té colmado, i això fa que els veïns entrem i sortim sempre en cotxe, no ens trobem, no... És molt difícil conèixer a la gent que viu a la Miranda, no? Conèixer-nos entre nosaltres. I, de fet, des que vam muntar el xat aquest dels veïns de la Miranda, doncs és una manera com... O sigui, jo crec que ens sentim com més units, no?, dintre del barri. Ens ha ajudat molt a... a posar cares a la gent, a posar noms, no? Sí. I, bueno, jo crec que fa falta... Si bé tots els... Jo crec que a tots els barris del món els aniria bé estar cohesionats com a barri, en un barri com el nostre crec que és més difícil, és molt més difícil, no? I, bueno, nosaltres estem en ello, no? Clar, exactament. Tenim un xat que funciona de cafeteria, de forn de pa... Sí, sí. Bueno, mira, deixa es tracta una mica, no, també? Clar, és que no ens trobem ni a l'ascensor, perquè la majoria de coses són cases unifamiliars. Sí. Quines millores necessitaria el barri, també? Orientades en aquest sentit, també, suposo? En aquest sentit, exacte. O sigui, a part del tema de comunicació que han parlat ells, doncs encara hi ha molts carrers que els fa falta reurbanitzar-se, no? Sí. Hi ha molts carrers que tenen els cables per fora, que s'haurien de soterrar. L'accessibilitat, també, o sigui, ja no ajuda la forma del barri, però sobre, amb el tipus de carrers que tenim, si una persona va amb cadira de rodes és que no pot sortir de casa, literalment, no? Clar. Llavors, bueno, doncs fan faltar moltes coses d'aquestes, no? A part d'això, bueno, necessitats, doncs el que hem estat parlant tota l'estona, no?, l'accés al barri, o sigui, la mobilitat, ara és com molt dolenta, però és que el que vindrà a partir d'ara, quan estigui fet el pla Caufec, i quan estigui... O sigui, moure'ns en cotxe, que és com ens movem naturalment, serà cada vegada més difícil, no? Llavors, doncs necessitem, doncs això, un autobús que ens porti, necessitem arreglar el tema aquest de la Miranda, que, bueno, estamos en ello i s'està arreglant, però, bueno, una mica, si tu preguntessis als veïns que hi ha al barri, jo crec que la majoria et diria que el problema més gran que tenen és un problema de mobilitat. I pel que fa, que al principi heu dit el tema dels contenidors amb xips, vosaltres com ho valoreu, això? Com està funcionant? Mira, no ho sabem, realment no n'hem parlat d'això amb la regidoria d'aquí de l'Ajuntament. No n'hem parlat, i per tant, costa de parlar-ne sense haver parlat tan més. La nostra sensació com a usuaris és que més que res una nosa, perquè moltes vegades la gent va llançar les escombraries, s'ha deixat la targeta, o en aquell moment el contenidor no funciona, i la gent el que fa, alguna gent el que fa, és deixar la bossa sobre la tapadora o deixar la bossa a terra. O llançar-la en un container, després d'haver-la separat bé, llançar-la en un container que no toca. Que no toca. Clar, no sé, això s'ha de mirar en dades, no? Fa de mal dir. La situació nostra, en plan patatera, com si diguéssim, això no funciona i més a més aquest ens emprenya. I l'altre tema que també se m'acut, el tema de la seguretat, els robatoris, jo no sé si demaneu potser una mica més de patrullatge de la policia per aquella zona. Vam tenir una onada de robatoris a fer uns sis mesos o així. Va com a onades, i ara portem un temps bastant tranquil. i sí que va augmentar la vigilància, va augmentar molt, i suposo que han marxat cap a una altra banda que ja tornaran. Però sí, sí, és un barri que és llaminer, és llaminer, és fàcil entrar a les cases. Clar. En un barri amb poca densitat de població, per què és important que hi hagi representació veïnal? No, creiem que a tots els barris, amb més o menys veïns, que els veïns tinguin una manera de parlar entre ells, i veure quins problemes té del teu carrer i qui té el del carrer de sota i el de sobre, ja és bo només per la cohesió entre els veïns. I muntar, podríem dir associacions de veïns, podríem dir el grup, però muntar alguna cosa d'aquestes ja ens és bo només per nosaltres, per veure quines coses hi ha. A més, això ens permet anar a l'administració, a l'Ajuntament en aquest cas, a dir-los, escolta, que hem parlat i que tenim aquests problemes. No sé, agafo el de les escombraries, però és un exemple. Ja no entrarà a dir, ostres, que les escombraries el xip o no el xip, no escoltes, que les escombraries, doncs tenim gent més gran que ens diu que a vegades depèn de com deixa el container a l'Ajuntament, arriben allà i no poden trepitjar el terra. I són canvis a vegades petitets, però que a través d'una associació, si nosaltres estem parlant, tenim un mitjà d'anar a un Ajuntament i dir, no tot són grans coses, sí, tenim mobilitat, tenim la Miranda, tenim el bus, però també tenim tota una llista de cosetes més petites que tindrà l'associació, ens permetrà anar movent a poquet a poquet. Històricament hem vist, des de la primera associació de propietaris que deia l'IMA que es va fer, quan les carrers de la Miranda eren de terra i els veïns havien d'estar lluitant i no teníem clavegaram i es va fer una empenta, quan després això va baixar, perquè amb el temps aquesta gent va anar fent més gran i va desaparèixer, hi ha hagut un període de temps que si ens ho mirem en el barri no ha passat gaire cosa. Han anat benint gent, no ens hem conegut entre nosaltres, ara gràcies al grup de WhatsApp hem tornat a començar a parlar. Clar, és que no és el mateix, no? Estar en un barri on hi ha molta densitat, que surts i estàs en un edifici amb 30 persones, que clar, amb poca densitat de vegades és difícil coincidir. És difícil, sí, sí. Nosaltres en el nostre barri, els que ens ho diuen, tenim algú de la Junta que té gos i diuen, és que ens coneixem amb el grupet quan anem a treure el gos a la tarda. Ens coneixem pel gos. Perquè allà sí, tenim uns llocs com d'anem, també ens demanen, i de passada a veure si poden muntar un picant, però bueno, de moment anem a la Cotxarola, que el tenim allà al costat. No és un barri amb una sortida, no sé, si estàs a una vista i baixes, et trobaràs gent al carrer. A la Miranda no, a la Miranda és més complicat. Això ens permet anar a l'Ajuntament i també trucar a la porta, i no ens enganyem. L'Ajuntament ha d'escoltar tot el poble i quan tens tres fills i n'hi ha un que no et diu res, potser escoltes més a l'altre. Això és llei de vida, no hi ha coses res. Ara acabem, tot just hem començat, i tot i això, ja tenim gairebé 60 famílies, que al final calculem, al voltant de preguntar quanta gent, hi hagi família, gairebé 180 persones. Oh, dins de l'associació. Dins de, a menys representades, dins de l'associació. I estem molt contents perquè vam fer la primera assemblea i, esclar, no sabíem, ens vindran quatre, doncs, bueno, va vindrà... Sí, sí, molta conya. Teniu algun local o...? No, no, tenim res de res. Però l'Ajuntament ens va deixant cosetes. Quan ens hem de reunir demanem sales a l'Ajuntament i més o menys en trobem. Clar, allà no hi ha centres cívics tan prop. No, no tenim res. Tenim una masia que caurà trossos si no l'arreglem ràpid. Això sí, tenim Can Candeler. Bueno. Estaria molt bé que Can Candeler algun dia fos un lloc on ens poguéssim reunir. Això ens faria molta il·lusió. Que bé. De fet, per no tindre, vam néixer i, una de les primeres discussions de l'Ajuntament, no tenim ni quotes. O sigui, vam dir, sols és que no cobrem. Clar. Què estem fent? Bueno, som una colla de gent que, a més, som actius i traiem els temps ara un pot més, ara l'altre està carregat de feina i, escolta, estaré uns mesos que no podré vindre tant i anem fent, però no tenim un pla de despeses, no volem fer res de moment que sigui. No, doncs, associeu-nos, apunteu-nos, no hi ha una... Si algun dia decidim que necessitem per alguna cosa tindre uns fons, ja en parlarem entre tots els socis i decidirem que per això és l'associació que és el que s'ha de fer, no? Vam pensar que no ens calia com enxessis ara. I acabem ja amb l'últim tema, com la gent us pot posar en contacte amb vosaltres o mitjans de difusió, com expliqueu les coses que feu... Doncs s'ha de tenir, o sigui, el grup de guats que hi havia al barri segueix viu i és un grup de comunicació. Allà també anem penxant píldores de coses que fem. Tenim un telèfon que si algú vol contactar, apuntar-se al WhatsApp i tal, mira, us el dic, el 606 72 71 77. D'acord. A partir d'aquí hem creat també un Instagram que és fàcil de recordar perquè és asassociació punt veïns punt miranda punt candeler i un tuit arroba miranda candeler. Tot seguit. Tot seguit. Si aneu a per aquests veureu un fantàstic logo que hem aconseguit un amic dissenyador d'un de nosaltres que ens fes amb una xinesta de color groc que hem pensat que ens representava bé perquè la tenim allà dalt a la Miranda al costat quan entrava a aquesta hora hem de dir aquest és maco a partir d'allà ens podem fer a qualsevol d'aquests mitjans qualsevol que vulgui contactar-nos directament enviar un missatge i dir escolta, què esteu fent? M'interessa o no m'interessa? Escolta, que jo tinc molta estona lliure i sóc bo amb això i sí que tinc ganes de treballar estem aquí, som un grup intentem ser tot l'obert que podem i l'únic que intentem és buscar com millorar a poc a poc el barri. Jo també m'agradaria dir que nosaltres estem molt contents perquè com a Junta o sigui nosaltres com a associació som els 10 de la Junta que anem treballant i anem fent cosetes però no acabes mai de saber quanta gent et recolzaria i quant no i estem veient que sense fer gaires moviments perquè tot i que hem creat el grup de WhatsApp i la gent en el grup de WhatsApp es van apuntant i cada dia hi ha un veí nou que ha aparegut a la Miranda no sé què que s'apunten al WhatsApp i quan un veïs ve a la casa en el nou propietari li passa el programa perquè és fàcil de WhatsApp i creiem que l'associació era realment necessària en aquest barri o sigui la gent ho agraeix molt tenir l'associació i podem fer acabem de començar però que podem fer moltes coses i que jo crec que això es farà gran i una cosa tenim moltes idees doneu-nos temps no estem obsessionats en cap moment som els aquests que som que hem dit però no passa res si fóssim 15 faríem el mateix que estem fent i si fóssim 300 també estem més interessats en aconseguir llistar una de les coses la part llarga del temps de l'assemblea que vam fer va ser dir escolta expliqueu-nos vosaltres per què us heu apuntat a l'assemblea però és que jo tinc aquí els arbres aquests se'm preocupen a mi em preocupa aquestes eres però jo sé bueno aquest llistat de cosetes que posades juntes dius si vas tu a dir el teu arbre i tu l'altre i tu l'altre i tu l'altre no té sentit però si ja n'hi ha cinc tots junts clar potser podem parlar de posar-ho una altra vell el que ens preocupa és anar fent coses i actuar anar detectant això i en el ritme que puguem no som corredors d'esprint anirem fent anirem fent el que puguem anar fent coses i si les coses que fem van bé doncs esperem que la gent digui hòstia però val la pena vindre aquí perquè això ajuda que el barri millori i si ho fem malament que ens diguin nois és que això que esteu fent està malament o que s'hi posi un altre o mirem de reconduir-ho o d'arreglar-ho o dius no anava per aquí Imma, Roger, Marta hem de deixar en aquest punt moltíssimes gràcies per haver vingut i res endavant molta força i fins la propera que això només ha fet que començar tornarem molt gràcies a tot l'Oria gràcies adieu adieu Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Soc llavor Soc planta Soc flor Soc la llavor que desperta el teu amor Sóc la llavor que està a prop teu Sóc la llavor del canvi i la transformació Sóc la llavor que envelleix i la que t'ajuda a viure Sóc llavor Soc la teva planta Sóc la teva flor Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Ràdio d'Esvern, FM 98.1 I abans d'acomiadar-nos al programa d'avui dijous aquí a Ràdio d'Esvern, us deixarem un últim tema musical per gaudir i escoltar. Es diu El Sol Medà i és la cançó de l'anunci d'Estrella d'Am d'aquest estiu 2023, que el canta com no, but deal. Ràdio d'Esvern, FM 98.1 Ràdio d'Esvern, FM 98.1 Ràdio d'Esvern, FM 98.1 Estoy bien así, estoy bonita, me da el sol y yo ando de Skype Me quedo en la marca del tango El verano tiene algo que me encanta Que la noche siempre se alarga En lo negativo yo ni pensé Que le vaya bien al que mal me ve Hoy estoy aquí, mañana no sé Noche de verano voy a beber Estoy donde quiero estar Es tiempo de celebrar La vida es una y ya Y es verano además Un viqui del sol me da Es tiempo de celebrar En el agua se está nice Y es verano además Marcial Pus y quemana Pus y quemana Ahora escoltes Per viudas Va, que amb el ritme de Batgíl Ens acomiadem ja del programa d'avui dijous Nosaltres tornarem demà divendres També a la mateixa hora, de 5 a 7 Per fer-vos company a aquest parell d'oretes Podeu recuperar els continguts d'avui A la pàgina web Radiodesvern.com I també ens podeu anar seguint la pista A les xarxes socials Tant a Twitter com a Instagram Amb l'usuari Arroba La Rambla 9 8 1 Tot seguit i en minúscula O també anar seguint Les xarxes socials De l'emissora Arroba Radiodesvern També Tant a Twitter com a Instagram Nosaltres, doncs, ja ho hem dit Tornarem demà No us oblideu de sintonitzar-nos Al 98.1 FM A Ràdio Desvern La Ràdio Municipal de Sant Just Que acabeu de passar Molt bona tarda de dijous I fins demà Res més Ara a les 7 en punt Escoltem l'informatiu de notícies De la mà de Mariona Salas Vilanova Notícies per estar al dia De tot el que passa aquí al poble A Sant Just Que vagi bé Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda