#422 - Celebració del desè aniversari de l'Associació Dona i Empresa de Sant Just

Ràdio d'Espel, 98.1 Ràdio d'Espel, 98.1 Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Ràdio d'Espel, 98.1 Estiu de les tardes del mes de juliol aquí a l'emissora local. Estàs sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens espera en les properes dues hores? Doncs ve d'aquí fins les 6, primer de tot. Primer de tot, farem la recomanació literària de la Setmana de Ràdio d'Esvern de la mà d'Arnau, cònsul propietari de la llibreria Sant Justenca, Cal Llibre T. I és que l'Arnau cada setmana ens recomana un nou llibre per llegir. I a més, ara lectures també fresquetes per l'estiu, que acostumen a ser novetats editorials. A més a més, també ens parlarà de l'acte de la Universitat Sant Justenca d'estiu, que organitza Cal Llibre T, com sempre els dimecres a les 8, a veure qui tindrem aquesta setmana, aquest nou punent. Després, tot seguit, també farem l'espai de cuina i gastronomia amb en Joan Targarona, propietari del restaurant Cuina Miracle de Sant Just. I comentarem els dies internacionals i les efemèrides d'avui, 11 de juliol. Després, a segona hora, ja de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista a l'Associació Dona i Empresa de Sant Just, amb motiu de la celebració del seu desè aniversari. Parlarem concretament amb la Mercè Camps, que n'és la presidenta, i també la Marta Malaret, que n'és la vicepresidenta. Ens explicaran qui han estat preparant per celebrar aquesta efemèrida. Acabarem aquest programa d'avui amb la Sant Justenca Glòria Romero, jove que ens fa una nova secció. 012. La Generalitat al teu costat. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat... Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes... Molta aigua. Bebeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcohòliques. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells. 012. La Generalitat al teu costat. Va, que comencem el programa d'avui d'aquesta tarda de juliol aquí a Ràdio d'Esvern, ben animats i animades amb un tema, amb una cançó de Miqui Núñez, la seva última cançó que es diu Gelat, un tema ben estigüenc. No marxeu, que a continuació parlarem dels dies internacionals i també de les efemèrides d'avui, eh? T'esperant el màgic moment de passar-te a buscar Mentre recordava el vestit que portaves Les nostres xerrades del portal de matinada La teva mirada, el cor m'entagava Les ganes de veure el meu gelat d'aigua salada Cruixa davant el mar És de postal L'estiu que torna L'estiu que torna Com un bomber Al teu postal L'estiu que torna Com més importa Camino feliç a la platja Esperant que arribi el teu missatge Però fa estona que miro i no veig la resposta esperada que tant desitjava I serà que si o que no I serà que si o que no Aquest estiu serà molt millor Si jo començo amb el teu petó Mentre recordava el vestit que portaves Les nostres xerrades del portal de matinada La teva mirada, el cor m'entagava Les ganes de veure el meu gelat d'aigua salada Tu i jo davant el mar És de postal L'estiu que torna L'estiu que torna Com un bomber Al teu postal L'estiu que torna Com més importa M'he trobat amb el geni Si m'ha dit que has arribat Que ara ja fa dies que voltes per aquí Que no vols saber res de mi Tu i jo davant el mar L'estiu que torna L'estiu que torna Com un bomber L'estiu que torna L'estiu que torna Tu i jo davant el mar És de postal L'estiu que torna L'estiu que torna Com un bomber Al teu costat L'estiu que torna Com més importa Ara escoltes Pel viu d'esquem Ara sí parlem dels dies mundials Que tenim avui Concretament en tenim un Avui 11 de juliol És el dia mundial de la població Qui ho proclama És el programa de les Nacions Unides Pel desenvolupament I es celebra Des de l'any 1989 El seu objectiu primordial És el de crear consciència En relació A totes les problemàtiques Que a l'actualitat Afecten a la població mundial Sobretot en temes relacionats Amb el creixement I el desenvolupament Dels pobles El dia mundial de la població Va ser proclamat Com hem dit A finals de la dècada dels 80 L'any 89 Quan la terra Superava Els 5 milions d'habitants Anteriorment Uns quants anys abans A l'any 68 Els líders mundials Van proclamar Que els individus Sempre tenen el dret Home bàsic De determinar Lliure i responsablement El número I també L'espaiament Dels seus fills i filles 40 anys després Els mètodes Anticonceptius Moderns Permaneixen Inessequibles Per centenars De milions De dones I també D'homes Que la població Pugui planejar Les seves famílies Implica Que puguin planejar La seva vida Vèncer la pobresa I millorar la salut De mares I fills i filles I aconseguir també Una major equitat De gènere Disminuir La mortalitat materna I també Sostenir A la joventut Actualment Existeixen 7.888 milions De persones D'habitants En tot el món I s'espera Que l'any 2030 Es sobrepassi La xifra Dels 8.600 milions En aquest sentit El paper De la ONU Ha estat Determinant Per la posada En marxa De programes De treball Que afecten La població I el seu desenvolupament Per això També Ha contractat I ha Establert Recolzaments Amb diferents organismes Internacionals Mitjans de comunicació I també la societat civil En general La Xina I la Índia Són els països Que tenen Un major número D'habitants Amb respecte A la resta del món Aquestes dues grans Nacions Que s'ubiquen Al continent Asiàtic Tenen El 61% De tota La població Mundial Només a la Xina Eviten 1.412 milions De persones Mentre que a la Índia Hi ha 1.408 milions Que unides Representen Quasi el 37% De tota la humanitat Anualment El Dia Mundial De la població Cada any Celebrat Amb un lema Amb un tema diferent Donant Rellevància I importància A assumptes Més importants Que afecten Sobretot A la humanitat I també D'aquesta manera Contribuir A viure En un món Millor Aquest any 2023 El lema Diu així El poder De la igualtat De gènere Donar veu A dones I nenes Per desbloquejar Les infinites Possibilitats Del nostre món Doncs ja ho sabeu Si ho voleu també Celebrar A les xarxes socials Poseu Hashtag Dia Mundial De la població I ara passem A les efemèrides Aquests fets històrics Que van passar Tal dia com avui Recordem Per això Que l'11 de juliol És el 192è Dia de l'any Segons el calendari Gregorià Vinga Tal dia com avui Un 11 de juliol Què va passar a Barcelona? Doncs l'any 1961 Es va fundar Òmnium Cultural També tal dia com avui El 1978 A Sant Carles de la Ràpita Va tenir lloc L'accident Del càmping Los Alfaques En què un camió cisterna Carregat de gas propà Va tenir un accident I va colidir Amb la tanca Que limitava el càmping Als alfacs Amb la N340 Va explotar Van morir 215 persones A conseqüència D'aquest incident Van construir La variant De Sant Carles De la Ràpita Es va donar Gran notícia Als mitjans De comunicació Això va passar L'any 78 Anem a parar ara Els naixements Persones Que fan anys Avui Per exemple El cas de Marina Gatell Actriu de teatre I de cinema També productora catalana Que va néixer a Sabadell L'any 79 També avui És l'aniversari De Susanne Vega Cantant estadounidenca Que va néixer L'any 59 A Califòrnia O també Camelia Li Perotti Motociclista italiana De ral·lis Especialitzada en quats Que va néixer a Itàlia L'any 68 I passem a necrològiques Persones que van morir Tal dia com avui Fa un parell d'anys El 2021 A Berga Ens va deixar Jordi Cossà Escriptor Traductor I també actor Català Tal dia com avui A Perú Va morir també L'any 89 Magda Portal Poeta Escriptora I política Peruana I també Sun Yu L'any 1990 Un 11 de juliol A la Xina Ell era actor Guionista I director de cinema xinès A la Rambla Res s'atura Vine Queda't I escolta'ns Mireia Belmonte Laia Palau Laia Sanz Maria Vicente I Alexia Putellas Juntes Suma més de 140 títols esportius I tu estàs perdent No saps El que t'estàs perdent I tu perds des de fa molt De veritat tu vols seguir perdent Si no veus esport femení T'estàs perdent la meitat de l'espectacle Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya La Generalitat de Catalunya I la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Col·labora Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Va, que comencem el programa d'avui, d'aquesta tarda, del mes de juliol, amb moltes ganes, i ho fem acompanyats i acompanyades de l'Arnau. A l'Arnau Consul ens dirigim fins al carrer Bona Vista i entrem a la llibreria que el llibre té i el saludem. Hola Arnau, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Tenim música medieval de fons, eh? Sí, sí, sí. No sé per què a mi la música medieval em fa pensar que estic dintre d'una església, d'un monestir, i això ajuda a fer passar la calor, perquè en els monestirs sempre fa fresquet, inclús aquell toc d'humitat. Sí, com aquella paret de pedra... Anem-nos al món antic, recomanem un clàssic a l'estiu, jo crec que és un bon moment per recomanar clàssics, no ho fem gaire difícil, i si a més a més hi podem posar una mica de fresca, doncs escolta, no? Perfecte. Però clar, aquesta és una sensació personal, espero que els oients també, potser al revés, ui, una cosa així és tan pesada, sembla una cosa antiga, amb aquelles robes que portaven. A mi més aviat m'aporta fresqueta una música d'aquestes, com la de Jordi Saball, que en aquest cas ens fa viatjar, no sé si ben bé la música, però sí el llibre del segle XV. Per tant, és a cavalles de l'edat mitjana en ple debat renaixentista, d'alguna manera, eh? I aleshores hi trobem un autor, que és l'autor d'una sola obra en tota la seva història, per de fet ell no era escriptor, era metge, que acaba de recuperar Calcarrer i que crec que és un d'aquests llibres que pot ser molt amables i que ens pot fer passar molt bons moments ara de cara a l'estiu. Genial, doncs si el recupera l'editorial Calcarrer, serà que val la pena, no? De fet, des que Calcarrer va obrir i va obrir portes, diguéssim, va començar a publicar llibres, ara ja fa un any i mig o dos, doncs pràcticament que ho esperàvem, tard o d'hora, sent que s'estan especialitzant en recuperar clàssics, en posar-los en català i que fins i tot se n'havien anat tan antic, això, com a recuperar coses medievals, esperàvem que Antònia Carrepons, professora de literatura medieval abans de ser editora, doncs recuperés el que és el text que jo diria que va, del qual va fer la tesi, del qual havia fet l'edició crítica. O sigui, te'l coneix prou bé, eh? O sigui, que el coneix molt bé, que per tant dius, home, tard o d'hora suposo que s'hi atrevirà, no? Efectivament, l'ha tornat a posar en circulació perquè era un text que fins ara, doncs ella, l'última edició que jo crec que en català es trobava, l'havia publicat Quaderns Crema fa 30 anys, i era un text que ocupava gairebé com 400 o 500 pàgines. Ostres! No perquè el text fos més llarg que ara, el text era el mateix, però clar, l'original és amb rima, en un català del segle XV, i l'edició de Quaderns Crema era tal qual, i per tant, amb moltes notes de peus de pàgina, amb moltes explicacions, i per tant allò una edició d'aquestes de bibliòfil, per recuperar el text autèntic. El que fa que el carrer, en la seva línia, és dir, escolteu, anem al text, fem l'entenedor, que no calguin notes de text, i aleshores ens queda un llibret, doncs aquests, com els petits, en aquest cas és de la col·lecció Menuts, tots els de Calcarrer en realitat són molt portats amb aquests noms. Sí, són com gairebé de butxaca, eh? De fet, no és de la col·lecció Menuts, sinó de la col·lecció Llibrets, potser són els més grans dintre dels llibres petits que fa Calcarrer. Diguem ja el títol, perquè, clar, porto tota aquesta introducció, encara no he parlat de L'Espill. L'Espill? De Jaume Roig, també dit Llibre de les Dones, i que és considerat així d'entrada com el llibre més misògin de la literatura catalana. Què em dius? Que està fent Calcarrer i Antònia Carrepons reeditant el llibre més misògin de la literatura catalana, malgrat que sigui la seva especialitat. Doncs, justament, ens el recupera primer perquè, probablement, com diu el mateix títol, aquest espill, o sigui, mirall, a Jaume Roig era un metge de València, per tant, utilitza aquesta paraula, sobretot de dialecte valencià, com a títol, el que fa és posar un mirall davant del lector. I és curiós perquè, tot i la misogínia furibunda i fins i tot còmica i exagerada d'aquest llibre, probablement el que ens estan dient des de Calcarrer és dir, mireu-vos perquè potser no està exagerant tant, i en ple segle XXI, encara ara hi ha gent que pugui arribar a pensar coses similars, no? És una revisió. De fet, el protagonista de l'Espill és un fals Jaume Roig. Jaume Roig, l'autor, que insisteixo, no va escriure cap llibre més. Aquesta és una novel·la que vol ser autobiogràfica. Fa veure que és una autobiografia escrita en vers d'ell quan ja és vell. De fet, ja d'entrada ens va dient que és vell i està mitxaruc, o sigui que s'excusa que em vulguen decidir que algunes tonteries és perquè, clar, és que ja a l'edat ja, pobre, d'a més, estic sol i m'avorreixo molt, va passar la pesta. I d'alguna manera fa com mal de comeró, allò de dir, després de la pesta de 1381, doncs en realitat això està escrit bastant després, però ell fa veure que és a dir, ha passat fa poc i, clar, m'he quedat molt sol, perquè aquí s'ha mort tanta gent, que bon dia estic aquí avorrit i em poso a repassar la meva vida, on evidentment ell diu que és metge i el que fa és donar consells a un nebot dient què no has de fer a la vida, evidentment el que no has de fer és casar-te, perquè primer soterrat que no pas casat. Caram, tu! Aquest és el consell principal que dona i per donar-lo fins i tot es valdrà d'un capítol que són els consells que Salomó, el de la Bíblia, el de l'Antic Testament, ell diu que donava a la gent, que és a dir, bueno, escolta, la vida de virtuts és les dones l'uny, perquè les dones és el pitjor que hi ha. Aquest és el missatge, no? Però, clar, l'exagera tant que dius, bueno, en realitat se n'estan fotent. S'estan fotent de què? I aquí és bo explicar-ho. I és per dir, al segle XV es comença a donar una mena de debat entre intel·lectuals i literals sobre justament la condició de la dona. Fins i llavors ningú s'havia plantejat res, en el sentit de dir, bueno, la dona era inferior, però ja no es calia... I em sorprèn, eh, que es plantegés en aquella època... El què? El que em dius tu... El debat. Sí. O sigui, no és que alguns... Però sí que hi ha un debat intel·lectual, inclús, com la majoria d'escriptors que ens han pervingut d'aquella època, fan escrits a favor i en contra de les dones. a favor de dir... No, no, clar, però imagina't... Són una figuració per a la societat... Són virtuoses, a més a més, doncs... Ara, com a persones, doncs, clar, són inferiors a l'home, doncs perquè científicament es considerava greixis, perquè hi havia una sèrie d'humors de les quals estaven fetes que, clar, eren diferents dels homes i els homes eren més forts, més sants i més sanguinis, mentre que les dones eren de caràcter melenconiós. I això fa pensar molt. Això exagerarà moltíssim aquell debat, no? Clar. Però en aquest debat que surt, per exemple, Bernat Metge, el famós Los Somni, hi ha un capítol en el qual ataca les dones, volen dir-se, clar, tots els mals ens venen d'elles, i, en canvi, el següent és al revés, les defensa. Diu, bueno, sí, però les dones també poden ser molt virtuoses, i, a més a més, doncs són mares, i, evidentment, a tots els llibres, tots els escriptors que taquen a les dones sempre ens salven una o dues. D'entrada, la Mare de Déu. La Mare de Déu és el millor de tot. Aquesta és intocable. I després, normalment, ens salven algun altre, sempre, que sol ser l'amant, la dona, la pròpia mare, que, de fet, és el que farà Jaume Roig, amb algun capítol, i fent, fins i tot, amb clau, diguéssim, amb un joc mitjeroglífic, salve la seva dona. Ell havia estat casat, queda vidu, i, diguéssim, que fins i tot fa el joc de dir que el Jaume Roig, que està parlant, que és un fald Jaume Roig, que ara està vell i que dona consells, diu, bueno, tenia un parell de veïns que, mira, des dels pocs casos que la dona era virtuosa. No ho diu així. I, quan els descriu, t'adones que, en realitat, està parlant del Jaume Roig de Veritat i d'aquesta dona seva, que es deia Isabel Pellicer. I pots entendre que és Isabel Pellicer perquè fa servir una sèrie de trampes. Per exemple, parla d'Is, el fill primer, el fill primer és Isabel. Per tant, Is, Abel, t'està dient Isabel. Fa jocs d'aquest tipus, eh? Ostres! En aquest sentit, Jaume Roig és molt modern. A més a més, enginyós. Sí, sí, després parla d'un peix que es diu peix llicer, una cosa així. Vull dir que ja t'està dient Isabel Pellicer, té ganes de jugar amb la seva dona, no? En tot cas, en aquest debat que dèiem, Jaume Roig el que decideix és dir, bueno, mira, és el meu llibre, si vull tenir lectors, tampoc és que es plantegi tenir lectors, en va tenir molts, però clar, dius, bueno, no sé, que quedi una mica, que la gent em parli, el que he de fer és exagerar moltíssim. I justament el que fa és exagerar, però molt. Fins al punt que si algun escriptor avui en dia, això ho diu el postfaci d'Antònia Garrepons, presentés un llibre així, evidentment hi hauria cap editorial que el publiqués per allò políticament correcte, no, vull dir, és que es passa més pobles que aquells. Parla de l'Espudós, parla de la regla, parla de... I de maneres aparentment molt desagradables, però en realitat no deixa de fer-te dibuixar en somriure dient què animal que és. I per això jo crec que és molt divertit de llegir, perquè t'estàs dient de dir, hòstia, hi ha algunes d'aquestes actituds, algunes són molt exagerades, però hi ha d'altres que potser ara, 600 o 700 anys després, que fos escrit, no està tan lluny de coses que estem veient al nostre voltant i que desgraciadament són notícia cada dia. Per exemple, hi ha un capítol que pot ser molt divertit, és dir, és que les dones, unes en concret de les que parles són tan dolentes que era una mare i una filla que regentaven una taverna i tothom hi parava i tothom veia que eren les millors empanades de carn que feien i no sé què. Fins que un s'hi va trobar un tros d'orella i va pensar, ah, mira, hi posa orella de porc. Però al cap d'una estona s'hi va trobar un dit, dius, aquest dit no és. I que ho havien picat malament. Ostres. I aleshores comença a explicar, clar, és que eren tan dolentes que tota la gent que anava a dormir amb aquella taverna, la mare i la filla els mataven, després els trituraven i en feien empanades. Ah, visca. Una mica, però clar, això és molt modern. Després d'això ho farà servir suïn i tot i no sé quantes comèdies posteriors que es basarà en l'engany aquest de gent que trafica amb carn humana. Ell ho posa com a exemple d'unes dones que eren molt balmadades. Que feien empanades. Que t'adones, que és una exageració, no? Crec que és impossible de llegir sense un somriure als llavis, sobretot perquè, a més a més, allò que us deia al principi, no està escrit en vers, o no manté el vers, que a més a més és un vers rimat i que si un va a buscar per internet el text, vull dir, és molt àgil de llegir i alguna paraula que falli, ja veus que és català antic i seria difícil, potser, no de llegir sinó d'entendre algun concepte que t'hi faries aturar, però és molt àgil de lectura. El que ha fet Antònia Carrepons i, de fet, s'hi posa l'altra... va causar alguna petita polèmica a Twitter és traduir-lo. Això no és traduir, perquè és del català al català. I ell defensa que sí, però és un català antic a un català entenedor. Un català que, a més a més, passa del vers a la prosa. I que pot molt mantenir aquest rime que de tant en tant et vas trobant alguna rima. Aquesta versió, com si diguéssim, no està, no?, com dius tu, en forma de vers, sinó que és... No, no està en forma de prosa. I un va llegint allò de dir com si fos una novel·la d'algú que va explicant la seva vida quan és vell i va recordant la seva relació amb les dones, amb dones de tot tipus, des d'aquesta veïna virtuosa que després descobrim que en realitat és un nom amb clau fins a aquestes altres que es carregaven a tots els viatgers i feien empanades de carn. I a partir d'aquí, tantes com sigui, i va aprofitar en qualsevol moment per explicar anècdotes i dir és que veieu com són dolentes. D'acord. Veieu com són dolentes? És un constant veieu com són dolentes. Les dones, eh? Parla de monges, parla de tot tipus d'igualitat, no en salva ni una. Però, insisteixo, crec que es llegeix amb un somriure als llavis, es llegeix fins i tot fent-te pensar molt, pensar, de dir, hi ha coses que no estan tan allunyades i que carai, és l'ocasió d'en una tarda o un parell de tardes i sense deixar de passar-s'ho bé llegir un clàssic de la literatura catalana que no diré que està en vigor però que potser al costat de noms com que sigui, com el Tirant l'Oblanc o el Margell o el Bernat Metge i el Somni o evidentment l'obra de Ramon Llull potser queda un pèl amagat i és una llàstima. Amb quin nom has dit que es coneixia aquest? L'Espill. L'Espill o Llibre de les Dones. Llibre de les Dones. i la que l'ha escrit l'Antònia Carrefon? L'Antònia Carrefon l'ha traduït i adaptat. L'autor és Jaume Roig. Però ja l'havia treballat, aquest llibre has dit, abans? Sí, sí. De fet, jo diria que és el tema de la seva tesi doctoral. Tesi doctoral que li va permetre fer classes a la universitat sobre literatura medieval. I l'havia publicat en algunes biblioteques del Trobareu en vers allò que es diu l'edició crítica. Per tant, anotant, explicant cada paraula amb moltes notes de peus de pàgina i explicant el significat, per exemple, aquest joc que us he dit amb el nom de la dona, clar, doncs allí te'l trobes en vers i si algú no te l'explica passes. Si us va passar a parlar d'una is, fill primer, i un peix, dius no en tinc res però et vaig tirant. I en canvi, clar, una edició crítica que et fa dir ei, tinguis en compte aquests dos versos perquè t'està dient això. Molt bé. Ara fa un pas més en aquesta nova edició a la seva pròpia editorial que és a dir, escolteu, llegiu-lo com si fos una novel·la biogràfica, còmica, divertidíssima i que us està posant justament un mirall al davant de dir, vols dir que tu no penses una mica així també? Clar, que no queda tan antiquat, no? Que aquest, de dir, clar, perquè ara és molt fàcil dir, bueno, és que Jaume Roig és misògin, tan misògin com tots els homes del segle XV ho podien ser, no hi havia, devien d'això, d'aquesta ciència que científicament es considerava que hi ha homes i dones els homes eren superiors. Malgrat això, ell, que és metge, probablement ha tractat de moltes dones i ha assistit a parts i ha assistit, vaja, i a més a més metge de la reialesa, metge de les classes altes, és capaç de dir, bueno, alguna cosa a mi això no em quadra i el que vaig a fer és exigiar-ho molt perquè potser ja n'hi ha prou, no? Bueno, molt bé. Arnau, ens recomanes, per tant, aquest llibre, una bona lectura d'estiu, has dit que a més a més també amb un parell o tres de tardes ens la podem polir, la lectura? Jo crec que sí, perquè a més a més això és molt... És àgil, no? Sí, va explicar-ne, és algú que tu t'adones tota l'estona que és un vell que hi toca a mitges i que les va engaltant i et fa riure per això de dir, està sonant, dius, bueno, sí, ja és això justament. Jaume Roth juga a fer veure que ell o el seu alter ego està sonat i aleshores com que està sonat es pot dir a l'alçada d'un campanar. Clar. Arnau, aquesta setmana tenim conferència xerrada de la Universitat Sant Justenca. Esperem que sí, toquem fusta i que no l'hem de suspendre com la setmana passada. En principi ve el Josep Maria Ganyet a parlar-nos d'això que a molts fins i tot ens espanta una mica. Ja no diré intel·ligència artificial tot i que segur que sortirem en algun moment o altre. El llibre del qual parlarà l'últim que publicat es diu La democràcia mor al núvol i bé és allò de dir el famós núvol, les xarxes socials, també la intel·ligència artificial com ens està canviant com a éssers humans i com potser estar pervertint això d'aquesta festa a la qual d'aquí un parell de setmanes tenim cita. A la festa de la democràcia. Això mateix. I bé, crec que pot ser molt interessant i que tots aquells que tingueu dubtes de dir que m'angoixa tanta tecnologia i com ens està superant i com ens està marcant. Crec que ell ja dius que en Maria Ganyet és algú que justament us pot resoldre molts dubtes i fins i tot calmar de dir escolteu, això és molt nou i potser el que es tracta és de dir de saber fer-ne un bon ús fins on es pot arribar i què ens hem de creure i què no, fake news. Tots aquests temes que de fet cada dia són notícia d'alguna manera o d'altra fins i tot en el debat d'ahir, doncs jo crec que acabaran sortint i pot ser molt, molt, molt molt interessant i molt... Prepenen moltes coses. Doncs això, eh? A les vuit del vespre davant de la llibreria. A les vuit del vespre davant d'aquest llibre té tenim una nova conferència, una nova xerrada a la Universitat Sant Justen cada estiu. Això mateix. Arnau, que vagi molt bé i fins la propera. Bona tarda. Fins demà, adeu-seu. Adeu. Ja ha arribat l'estiu i amb ell la calor, però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures. Beveu molta aigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret i mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu al 061. I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells. Trobareu més informació al 012 i a gencat.cat. 012. La Generalitat al teu costat. de la Generalitat i un costat. Tornem a 8.1. Tornem a 8.1. Va, que agafem les coses i marxem fins davant del restaurant Cuina Miracle aquí a Sant Just i saludem el seu propietari, en Joan Targarona. Hola, Joan, què tal? Bona tarda. Què tal? Bona tarda, Núria. Com estàs? Bé, molt bé. Amb ganes d'escoltar una nova secció de gastronomia amb el restaurant Cuina Miracle. Doncs, digues, a veure, què ens portes? Volia parlar-te una mica dels plats o de la cuina més tradicional i més típica d'aquí a Catalunya. D'acord. Hem de tenir en compte que nosaltres tenim un territori que té, diguem-ne, un paisatge molt divers, amb molta costa de Mediterrani, amb moltes muntanyes i, per tant, tenim una gastronomia que és molt diversa i molt bona. Com deia la Carme Ruscalleda, per exemple, l'èxit un plat no només és cuinar-ho bé o tenir una bona idea i tal, sinó utilitzar un producte fresc, de qualitat, de proximitat, etcètera. Clar, que sigui bo. Exacte, que sigui bo, no? Abans de dir-vos, doncs, alguns plats més típics de Catalunya, que algun ollent, doncs, dirà, ostres, doncs, no ha dit tal plat o no ha dit tal altre. Sí que és veritat, doncs, que la gastronomia catalana es regeix molt en les quatre estacions de l'any i en les celebracions, doncs, tradicionals que tenim, no? Per exemple, doncs, a la primavera, doncs, tenim molts colors al camp, moltes maduixes, pèsols, etcètera. Per Sant Joan, per exemple, doncs, és l'hora de menjar coca, de prendre cava i a la tardor, doncs, els panellets, les castanyes. Sí, és com que cada estació, no?, i cada festa té també les seves tradicions i els seus menjars. Per Nadal, doncs, l'escudella i la carnóia, els caralons, no? I la resta de l'hivern, doncs, bueno, doncs, podem parlar de la manida del xató, dels calçots, etcètera. Això, us ho estic dient ara així a grans trets i tenint en compte, doncs, que ens movem una mica sempre per l'estació de l'any on ens trobem i sempre, doncs, per les celebracions que marquen una mica, doncs, el que es menja en aquell moment, no? Clar. Sempre hi ha... Hem de tenir... No, que hi ha plats i productes i menjars que sempre associem, doncs, a unes dates, a unes festes, a una època de l'any i, bueno, això sempre... Jo crec que sempre serà així, però, bueno, suposo que, a banda d'aquests plats que sempre ens venen més a la ment, també n'hi ha d'altres que cal remarcar. Exacte, i després, doncs, utilitzar productes típics catalans, no? Per exemple, tots aquells productes amb el distintiu oficial de denominació d'origen protegida, per exemple, l'arròs del Delta, les diferents varietats d'oli que tenim, la ballana de Reus, la pera de Lleida, la mantega i el formatge de l'altorzell i la cerdanya, la mongeta del ganxet, els fasols de Santa Pau, i després tenim aquells productes amb indicació geogràfica protegida, com, per exemple, la clementina de les Terres de l'Ebre, la patata de Prades, els calçots de baix, el torró de Dremont, la bedella dels Pirineus, el pa de pagès, la llonganissa de Vic, el pollastre del Prat i la poma de Girona. O sigui, imagineu tots aquests productes que tenim. Això com ho has al·lomenat, Joan? Com ho has dit que era? Tenim dues distincions. Tenim el distintiu oficial de denominació d'origen protegida, la T.O.P., denominació d'origen protegida, i després tenim la I.G.P., indicació geogràfica protegida. D'acord? Són dues coses una mica diferents, però al final no deixen de ser productes catalans d'aquí, de proximitat, que són els que hauríem d'utilitzar en els nostres plats i a la nostra gastronomia, diguem-ne. a més que suposo que es consumeixen també a temporada, no? Perquè si som d'un lloc en concret es deuen cultivar o es deuen conrear o es deuen plantar també quan toca i després es consumeixen també quan és l'època, no? Clar, exacte, i després això, o sigui, primera, la gastronomia catalana sobretot està marcada, com hem dit, primer de tot per l'estació de l'any en què ens trobem, en segon lloc per les festes tradicionals i ja per últim per la zona o regió on ens trobem, o sigui, hi ha hagut zones on ha predominat fer, per exemple, més un plat que un altre, doncs, pel seu clima, per la seva geografia, etcètera, no? Sí que és veritat que hi ha alguns plats que han esdevingut genèrics per tot el territori català, que són les pinzellades de plats que parlarem ara, sí? Tinguem en compte que són plats, sobretot, que es belluguen en aquests àmbits, no? Sobretot amb regions, amb èpoques de l'any, i amb les festes i les tradicions que tenim, d'acord? Per exemple, un dels plats més destacables seria el pa amb tomàquet, el pa amb tomàquet amb embotit, eh? D'acord? Si després, doncs, utilitzem algun pa d'aquí i utilitzem algun embotit d'aquí, doncs, molt millor, d'acord? D'acord? D'acord? La crema catalana, per exemple, o un pòstre com el mosquetell amb els carquinyolis, per exemple, els panellets, els panellets també, també, un gran clàssic, molt, molt, molt de temporada, està clar. Què més? Els canelons, per exemple, sobretot els canelons, doncs, per Nadal, l'escudella, l'escudella, o bé, d'escudella amb carndolla, o bé amb galets, etcètera. També molt típica. Molt, molt típica. Els calçots, amb la seva salsa de calçots, o la mani de xató, per exemple, que també es fa amb la salsa de calçots, croquetes també, sí, tenim molta tradició de croquetes. Sí. La mongeta, la mongeta del ganxet, ja sigui, ja sigui cuita, amb un empadrat, ja sigui amb botifarra, pot cuinar-se de moltes maneres. Els cargols també, eh, com ja hem parlat, per exemple, els cargols, sobretot, de Lleida, de Lleida, i sobretot, i sobretot per això, que s'han cuinat tradicionalment més per Lleida que en altres zones, no? Però al final es devenen un plat, doncs, molt típic de la nostra cuina. L'escalibada, per exemple, o el fricandó, o el pollastre rostit amb fruits secs, com les prunes, etcètera. Prunes, panxa, sí. Exacte. També tradicionalment, doncs, el bacallà, per exemple, no ens oblidem del bacallà, que també s'ha cuinat durant molt de temps i de moltes maneres. Vull dir que, potser, segur que em deixo algun plat, doncs, que algun client dirà, home, no ha dit tal plat, no, no ha dit tal altre, segur, eh, perquè em podrien dir cinquanta de plats, però ja et dic, potser uns són més típics d'una zona que d'una altra, etcètera, no, però en grans trets, eh, serien una miqueta, doncs, els que hem dit, molts d'ells, nosaltres també, els treballem aquí a Cuina Miracle, eh, com a African D'Ou, el pollastre rostit, doncs, fem, per Nadal, fem moltíssims canelons, etcètera, no, fem panellets també, quan és l'època, encara que sigui per, per nosaltres, o per regalar els clients, fem calçots i salsa de calçots, també, però mira, per exemple, per tomàquet sí que fem una coca, una coca amb tomàquet, per exemple, però molt, molt per càterings o quan ens en demanen, però no és un plat, diguem-ne, que tenim a la nostra, a la nostra carta, no, escalibada, doncs, ara és una bona època, doncs, per fer l'escalibada, que en fem, doncs, tots els caps de setmana i molta quantitat, no, vull dir que hi ha molts plats que nosaltres ja treballem i fem, doncs, sovint, la veritat. A més, que cada plat també té les seves variants, no, que a cada lloc o a cada zona potser fa la seva versió, no, o si tiren més d'un producte, doncs, bé, doncs, fan aquell plat a, potser, per exemple, a Samacut, el trinxat de la Cerdanya, potser hi posen un set d'ingredients, en un altre lloc fan el trinxat d'una altra manera, no, que a cada zona també ho adapta una mica al producte que té. Exacte, sí, sí, a més a més, el trinxat de la Cerdanya, mira, no l'hem dit i és el clar exemple, és el clar exemple de plat molt, molt, diguem-ne, molt tradicional i molt arrelat a la nostra terra, però també molt definit geogràficament, és a dir, molt fet d'una zona que el seu nom, a seu propi no m'ho indica, no, de la Cerdanya, no, per tant, molt fet del territori de la Cerdanya, amb una col molt verda i molt rissada que es cultiva doncs allà a la vora, que és una col doncs de climes més aviat freds, i que també al final és un plat molt de temporada, totalment. Vull dir que es belluga en funció de temporada, en funció de la regió geogràfica i no deixa de ser un plat que evidentment s'extén a tot Catalunya i cadascú en fa les, té una miqueta també la seva versió. Passa també una miqueta el mateix amb els calçots, els calçots, amb una denominació d'origen o una indicació geogràfica doncs de d'avalls, per exemple, el que passa que al final tothom t'hi més qui menys doncs ha menjat alguna vegada calçots ja siguis a Lleida, ja siguis a Girona o siguis d'on siguis, m'entens? Vull dir que al final s'ha extès la cultura del calçot a tot Catalunya, no només al territori on ha nascut aquest plat. Passa el mateix amb el trinxat o passa el mateix amb altres plats. Per exemple, aquí a la zona del Baix Llobregat sobretot hi ha el tema de la carxofa o també el pollastre de pota blava més de la zona del plat. Jo recordo, tinc una anècdota d'anar per allà un dia a la zona dels aiguamolls que hi ha per allà a la zona del Prat al delta del Llobregat i anar menjant en un lloc d'allà del Prat i un dels plats recomanats precisament era això, era un pollastre rústic però especificaven que era un pollastre de pota blava o sigui que també els comerços s'han potenciat aquells punts forts que, perdona, conèixer-te una mica el producte local, el producte de proximitat de cada zona. Sí, exacte, exacte, o sigui, el pollastre de pota blava i el pollastre del Prat és el clar exemple d'indicació geogràfica protegida, és a dir, és com la llonganissa de Vic o la vedella dels Pirineus catalans, no? Sí. Vull dir, són aquells ingredients de zones geogràfiques molt, molt concretes que han nascut en aquesta zona i que, al final, el seu consum s'ha estès a tot el territori, no? Qui més qui menys ha menjat una cosa o una altra o ho ha conegut, ho ha sentit, etcètera, no? Vull dir, per tant, sí que són plats que podem fer o que podem elaborar o, no sé, els fasols de Santa Pau, per exemple, no? Mira, l'any passat, precisament, més o menys per aquestes dates, doncs, vaig estar per Santa Pau i vaig tenir l'oportunitat d'estar en uns camps on cultivaven els fasols i vaig poder, doncs, parlar amb un pagès que me'n va donar i els veus vam acabar cuinant a casa, no? Vull dir que està molt bé, doncs, que podem viure en aquestes situacions en un entorn tan ric de producte i que després, al final, doncs, aprofitem-lo, aquest producte i fem plats amb aquests productes, d'acord? Molt bé. Doncs, Joan, si et sembla, deixem l'espai en aquest punt i ja ens tornem a trucar la setmana vinent per fer més cuina. Perfecte, vinga, moltes gràcies. Doncs, que vagi bé, bona tarda. Que vagi bé, a rebeure'm. Adeu. Aquest estiu sintonitza el, just a l'estiu de dilluns a divendres a Ràdio d'Esvern al 98.1 FM. De 10 del matí a 1 del migdia us esperem al magazín matinal Just a l'estiu, la versió més fresca del Just a la Fusta tots els dies de juliol. Entrevistes, seccions, notícies, informació s'enjustenca d'actualitat i tertúlies. No te'l perdis. Aquest estiu, entre piscina i platja, els matins de Ràdio d'Esvern són tendència. Ens queden pocs minuts perquè toquin les 6 de la tarda amb aquests últims minuts. Acabarem escoltant aquest tema, una cançó de Figa, Flauas i Lluís Gabaldà que es diu Xalala. Flauas i Lluís Gabaldà que es diu Xalala. Flauas i Lluís Gabaldà pensant en un món millor i amb el caliu de la germana que t'abra com la llum del sol. Xalala. Xalala. Flauas i Lluís Gabaldà Gala. Xala-la-la-la-la-la-la-la-la Deixa'm atent, se'ns anima i ens condemna Xala-la-la-la-la-la-la-la Com ens agrada xalar Si tu xales, jo xalo i xalem tot el dia Si tu xales, m'engresco i canto el bon dia Perquè quan ens posem a xalar La vida ja no és tan avorrida Pensant en un món millor I amb el caliu de la germana Que t'abraça Com la llum de la sol Xala-la-la-la-la-la-la-la-la Ens ensorrem, tota gent que ja ens agrada Xala-la-la-la-la-la-la-la Com ens agrada xalar De vegades es pen el sol El tapant els mals dies I si trobes a tothom amb la cara de museu I de cuerda huida I vindré de segure Xala-la-la-la-la-la-la-la-la Com ens agrada xalar Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La petxina lluent d'Arenys de Mar, el pèsol de Llevaneres, l'ànec mut del Penedès o el tomàquet de Montserrat, per exemple. També, entre altres, hi trobem els porros del Baix Llobregat o el Paz de Sant Jordi. Vinga, va, fins ara, eh? Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Una dona de 80 anys ha mort aquesta tarda en una platja de Salou, el Tarragonès. Manel Sastre. Bona tarda. Ha estat el servei de socorrisme de la platja llarga de Salou, que ha alertat el 112 a quarts de quatre de la tarda. Els socorristes han tret de l'aigua inconscient a la dona, que s'estava banyant. Els mateixos socorristes són els que han començat a fer maniobres de reanimació fins que ha arribat el sistema d'emergències mèdiques que ha mobilitzat fins al lloc tres unitats, una d'elles l'unitat d'intervenció i de suport. Han seguit fent la reanimació cardiopulmonar, però no hi ha hagut èxit. En el moment de l'incident, unejava la bandera verda a la platja. La d'avui és l'onzena víctima mortal a les platges de Catalunya aquest estiu. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona. Notícies breus, Maria Costa. Diversos observatoris de les comarques de Lleida han assolit aquesta tarda els 41 graus en el que seria el pic de la calorada que afecta gran part del país. El rècord oficial actual de temperatura màxima l'ostenten al Carràs, on l'any 2019 van arribar als 43,8 graus. Els veïns d'aquesta localitat del Segria eviten els carrers en les hores de màxima calor i es refugien a la piscina. al Carràs, Roger Segura. Bona tarda. Carrers buits i veïns i veïnes a casa o a les piscines. És la imatge d'aquesta tarda tòrida al Carràs, on s'han assolit els 40 graus. Amb tots els veïns feia dies que es preparaven per la calorada i han exaurit les existències de ventiladors d'alguns comerços. Ens ho explica Vanessa Palomeque de la ferreteria Mas. Fa no res una setmana que ja veus que quasi ja no mos queda res, és cada dia, cada dia, 3 o 4 ventiladors i barrets de palla. I el que més d'estrella és el de sostre, que mos hem quedat sense. Al camp, la collita de pressec i nectarina ha començat avui ben aviat i ha acabat al migdia per evitar les hores de més calor. Roger Segura, Catalunya Ràdio, al Carràs. Des que ha començat l'any a Catalunya hi ha hagut 6 assassinats per violència masclista en l'àmbit de la parella. Les víctimes que tenien entre 37 i 42 anys convivien totes amb el presumpte agressor. Són dades que han detallat avui els Mossos en una reunió amb la resta de cossos de seguretat, com són la Policia Nacional Espanyola, la Guàrdia Civil, la Laixença i la Policia Federal de Navarra. A Catalunya, de les 6 víctimes, 3 tenien fills menors d'edat. Una d'elles en tenia 5. L'OTAN convidarà a Ucraïna a ser membre de l'aliança quan els seus membres hi estiguin d'acord i es compleixin les condicions. És el compromís final de la cimera de Vilnius, insuficient per Zelensky, qui abans que s'hagi fet publicar qualificat d'absurd no es fixi un calendari per a l'adesió. Enviat especial a Vilnius, Jordi Baró. Bona tarda. Compromís amb convidar a Ucraïna a unir-se a l'OTAN, però no ara, quan es compleixin condicions i quan els aliats hi estiguin d'acord. Després de setmanes de negociacions intenses, aquesta és la fórmula que s'ha acordat a la cimera de Vilnius per reforçar la promesa a Kiev que en el futur formarà part de l'aliança. El secretari general Jens Stoltenberg precisava per què la invitació a l'OTAN no pot ser immediata. Hi ha una guerra en marxa a Ucraïna, hi ha una guerra a gran escala, i per això tots els aliats estan d'acord que quan una guerra està en marxa no és el moment per convertir Ucraïna en un membre de ple dret de l'aliança. Zelensky ha atacat el compromís de l'OTAN abans que es fes públic, retraient que no inclogui dates per l'adhesió. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Vilnius. I ara, ALMA. Festival ALMA, amb un concert de Fito Paez que comença avui aquest festival, la nova versió del Festival Jardins de Pedralbes, que s'ha traslladat al poble espanyol després que la seva promotora perdés el concurs públic per seguir organitzant la carismàtica cita estiguenca de la Diagonal de Barcelona. Paez repassarà quatre dècades d'èxit i gairebé 30 discos d'estudi. El cantautor argentí ha exaurit totes les entrades, però ha obert una segona data el 24 de juliol. Si puedes, nadie debe vivir sin amor. Esports, Ruth Vilar. Ha acabat la desena etapa del Tour de França. L'Isaac Vilalta en té les dades. Bona tarda. Hola, bona tarda. Victòria de Tapa al Tour de França per Peyo Bilbao. El ciclista basc, el de Guernic, el més ràpid, el més fort o més intel·ligent dels que quedaven de la fuga en una escapada en què també resistia el català de Terrassa Antonio Pedrero. Finalment sisè d'aquesta etapa. Victòria, per tant, per Peyo Bilbao de l'equip Varein, l'equip que dirigeix el Tour de França Xavi Florencio, el català de Montroig del Camp. Doncs bé, victòria d'etapa per l'equip que Peyo Bilbao ha dedicat a Ginomader, el seu company, que va morir ara fa unes setmanes després de patir una caiguda a la volta suïssa. Més a més, el gran grup avui que ha arribat amb tots els homes importants junts a tres minuts d'avançador de l'etapa. Això fa que Peyo Bilbao, a banda de l'etapa, es garrapi unes quantes posicions a la general i ara mateix es situï cinquè. Sorpresa al torneig de Wimbledon, la número 1 del món, Esbiantec, ha perdut els quarts de final contra Elina Esvitolina. Com Esvitolina, la xeca Marqueta Vondrusovà també s'ha classificat per a les semifinals després de guanyar la número 4 del món, Jessica Pegula. En categoria masculina, ha començat un dels plats forts de la jornada, juguen Djokovic i Rublev. De moment Djokovic guanya per un 7-1. També en joc ara mateix, un altre dels quarts de final en categoria masculina, el partit entre Jannik Siner i Roman Safiolín. Un 7 per cada un, 6 a 4 i 3 a 6. En dobles, el català Mercè Granulles i l'argentí Ceballos han superat la tercera ronda i el Barça allibera l'englet d'entrenar-se fins a la setmana que ve mentre negocia la sortida del francès del club. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales-Vilanova. Joan Capdevila, candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés per la comarca del Baix Llobregat, ha ofert una visió detallada de la passada legislatura, les dificultats i els èxits en una entrevista a Ràdio d'Esvern. Capdevila ha iniciat l'entrevista analitzant la decisió d'Esquerra de donar suport a Pedro Sánchez durant la investidura de gener de 2020, assenyalant que, sovint, has de triar la decisió menys dolenta i el mal menor. El candidat ha ressaltat que, tot i que l'última legislatura es va caracteritzar per la crisi de la pandèmia, Esquerra va donar suport a les decisions del govern per evitar mals majors. Pel que fa a les eleccions generals del 23 de juliol, Capdevila ha reivindicat la importància de la presència d'Esquerra al Congrés. Segons el candidat, les enquestes mostren que la possibilitat d'un govern del PP amb Vox és molt real. El candidat ha comentat que Esquerra sempre ha resistit davant la dictadura i el franquisme i ha assegurat que permetre un govern de PP i Vox seria trair la seva essència, i no només del partit, sinó de tota Catalunya. Per tant, ha comentat que si Esquerra pot evitar-ho, encara que sigui facilitant la investidura de Pedro Sánchez, ho hauria de fer. Podeu escoltar l'entrevista completa, el podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. L'Ajuntament de Sant Jus ha obert una convocatòria artística per la creació d'una escultura que doni la benvinguda al terme municipal. L'obra estarà situada a la rotonda entre la B23 i la carretera Reial, a l'avinguda de Ricardo Bufill Levi, anteriorment coneguda com a avinguda del Baix Llobregat. Les bases, convocatòria i formulari de sol·licitud es poden trobar al catàleg de tràmits i procediments de la seua electrònica de l'Ajuntament. Es poden presentar propostes fins al 5 d'agost. El procés de selecció constarà de dues fases, una primera eliminatòria a càrrec d'un jurat i una segona fase de votació popular que serà l'encarregada de decidir la proposta guanyadora. La tècnica i la mida de l'escultura són lliures, però la proposta ha de complir certes especificacions. La dotació màxima inicial per aquesta convocatòria és de 40.000 euros i l'Ajuntament de Sant Jus es responsabilitzarà del transport de l'escultura o conjunt escultori. L'Ajuntament de Sant Jus i Promunt s'estan preparant una oportunitat per a joves emprenedors del municipi. Durant el mes de setembre es publicaran les bases que regularan el concurs d'accés a l'ocupació d'un local comercial situat al carrer Rosa Luxemburg, número 14, a Maslluí. El local, amb una superfície útil de 77,85 metres quadrats, és propietat de Promuntza i aquest espai està destinat a persones emprenedores que vulguin iniciar una activitat o que ja l'hagin començat durant l'últim any, a partir de la data de publicació de les bases. El principal objectiu de la iniciativa és fomentar l'emprenedoria local i donar suport als joves emprenedors en les etapes inicials dels seus projectes empresarials. Els beneficiaris podran fer d'aquest espai la seva seu física on iniciar, desenvolupar i consolidar el seu projecte, gaudint d'un contracte de rendament a preus assequibles. El contracte tindrà una durada de 5 anys improrrogables. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat sanjustenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Comencem aquesta segona hora de la Rambla al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Ara mateix són les 6 i 10 fa un sol capeta. Bé, fem l'entrevista de la tarda igualment, eh? Tenim a l'estudi ja la Sant Justenques, Mercè Camps i Marta Malaret, presidenta i vicepresidenta respectivament de l'Associació Dona i Empresa, entitat que dóna suport i que acull a les dones treballadores de Sant Just que volen tirar endavant un negoci o mantenir-se també actives professionalment i que es va crear precisament fa 10 anys, el 2013, amb la voluntat de reivindicar aquest paper de la dona emprenedora. Els jo abro els micròfons i les saludem. Hola, bona tarda, Marta, Mercè. Què tal? Hola, bona tarda. Doncs bé, estaveu les dues a l'inici de tot? Jo no. No? Jo no existia. Jo, home, sí que existies. Què vol dir això? Que no hi era. Que no hi era a l'associació. Bueno. Jo sí, jo sí que hi vaig ser des del començament. Sí? I Marta, explica'ns una mica quin era el caldo de cultiu, no?, entre el sector de les dones del poble perquè es donés pas a la creació de l'associació. Una mica quantes dones éreu? Bé, tot va començar amb un grup de suport psicològic, un grup de donar poder a la dona, que encapçalava una psicòloga que treballava a l'Ajuntament, l'Anna López de Aguilat. I amb l'empenta de la Gina, en aquell moment, volien anar més enllà. Volien que fos un grup independent, emprenedor, que fessin activitats, tallers, que es trobessin. I ens van convidar a dones que érem empresàries o que havíem obert recentment una empresa, un negoci, i ens vam reunir primer a l'Ajuntament. I a la que vam portar dues reunions, ens vam veure amb tanta empenta que ens van dir apa, vosaltres mateixes. I vam seguir. Vam seguir trobant-se, potser érem unes 30, que de fet vam fer un sopar en un restaurant a la crem de la crem, i allà, d'alguna manera, es va constituir dona i empresa. I més o menys, recordes quantes éreu? Sí, unes 30. Unes 30? Sí, sí, sí. En aquell moment érem unes 30. I com ha estat l'evolució pel que fa al número de sòcies? És a dir, com... I això potser la massa aquí també ja en pot respondre. Com ha crescut el número de sòcies al llarg dels anys? Sí, doncs hem crescut molt pel nostre parer. La veritat és que ara som 120 o una mica més. Uau. Sí. I hem anat creixent pelotinament. La veritat és que en els últims anys bastant, perquè cada vegada l'associació té més nom, i té més marca, i la gent ho coneix més, s'apropa més a nosaltres, i és un degoteig constant. Ha estat més o menys constant, per tant, però en aquesta última època sí que potser en tenir més renom, sí que l'augment ha estat més... Jo crec que sí. Sí, és això. Bé, l'emprenedoria ja costa de potenciar, no? Començar un negoci, fer-se autònoma, demanar ajudes, trobar el camp professional adequat. Creieu que les dones ho tenim més difícil per aconseguir-ho? Jo crec que les dones tenim més empenta. O tenim una empenta diferent a la dels homes. Més difícil potser perquè... perquè el món dels negocis està pensat en masculí, però l'emprenedoria femenina és molt potent. I la veritat és que també volem aclarir que a la nostra associació no només hi ha dones amb negocis, és a dir, hi ha dones que no tenen cap negoci, que treballen per contra l'IENA, o que ja estan jubilades, però hi ha moltes que són petites emprenedores i que els costa el seu suor diari treure el seu negoci endavant. Clar, perquè quins requisits han de tenir les dones que vulguin formar part de dona i empresa? Home, en principi, ja més o menys ho ha dit la Mer, o són persones, dones, que tenen una empresa situada aquí a Sant Just, o potser que viuen a Sant Just però no tenen l'empresa aquí, però són Sant Justenques, o que tenen una professió liberal i treballa per compte d'altri, però és emprenedora per si mateixa, busca la feina i sobretot el que passa amb les dones que emprenen un negoci, el que busquen és xarxa i busquen informació. Jo crec que la diferència que hi ha, potser pel que comentava abans la Mercè, és que la dona, quan és emprenedora, no segueix les línies habituals, les establertes, sinó que mira més enllà, mira què fa aquella, potser això m'interessa, preguntaré aquí, m'assessoraré allà, mira aquella dona, aquell grup... O sigui, es mou bastant més, jo crec. Intenta buscar per diferents camins, no? Sortir endavant amb diferents... Sí, buscar la xarxa, no? On jo em puc sostenir, allà m'hi sento còmode. I com dona hi empresa? Dona un cop de mà a les sòcies, no? Una mica en què les ajuda o què és el que ofereix l'entitat? Mira, nosaltres no donem suport tècnic, diguéssim, donem suport de coneixement personal, del que ens ha passat a nosaltres, en la nostra emprenedoria pròpia o d'altres sòcies, donem acollida de sentir-se que no estan soles, i xarxes, sobretot. Però no fem... No som una escola de negocis. Clar. Bueno, també dins de les associades, com que tenim advocades i també gent que treballa en gestories o amb APIs, coses d'aquestes que poden donar, sobretot a les advocades, una informació dels passos a seguir més formals, no? De dir, primer has d'anar aquí i has d'anar a l'Ajuntament a fer això, has de fer l'altre, i sí que hi ha una mica aquest assessorament, per part de les pròpies sòcies, eh? Exacte. I després, com que tenim molt de contacte amb l'Ajuntament i l'Ajuntament, doncs, a través del Consell Comarcal, doncs, també ofereix formacions, doncs, les podem una mica dirigir, però diguéssim que no farem aquesta formació, sinó que l'han de fer en un lloc més... És com que els hi doneu la mà fins al punt, no?, però després cadascuna ja ha de fer, ha de seguir una mica el seu camí. Exacte. Heu detectat algun àmbit professional o situació laboral majoritària entre les associades? Home, el col·lectiu, perquè nosaltres estem en cinc grups sectorials, les hem col·locat a les sòcies en cinc grups sectorials, i el que sembla que hi ha més és el de salut. Tot salut, eh? Tot el que és, doncs, psicòlogues, gent que té centres de teràpia o de consciència corporal, hi ha força gent, coach, hi ha força gent. La veritat és que l'oferta d'aquest tipus de negocis aquí a Sant Jús és bastant àmplia, per tant, quadra, no?, que pugui haver també aquesta xarxa de... Bé, que aquest àmbit professional realment sigui també el que més predomina entre les dones empregadores. Sí, i també tenim bastant de comerç, exacte, i professions liberals. Donar i Empresa també és una entitat, de fet, s'enjustenca, no?, que ha estat força activa amb els esdeveniments més destacats del poble. Us hem vist, òbviament, a les fires comercials, també, per això, a la festa major, a les festes de tardor. Creieu que és fonamental tenir relacions, teixir relacions amb altres entitats i grups del poble? Per exemple, entitats culturals, clubs esportius, mitjans, amb l'Ajuntament, associacions de lleure... Com ho gestioneu, això? Jo crec que sí que és superinteressant fer relacions i networking, que li diuen, amb altres tipus d'associacions. Al final, som un poble petit, poble-ciutat, però... i tothom ens coneixem. Llavors, sempre podràs tirar o et donaran un cop de mà si necessites qualsevol cosa per qualsevol activitat que vulguis fer. Per tant, qualsevol tipus de vinculació amb altres entitats és beneficiosa per en dues parts. Nosaltres tenim una relació molt estreta amb l'Ajuntament a nivell de comerç, però també a nivell de la regidoria de dona, perquè nosaltres, a part d'activitats de comerç, també tenim estructurat que, com el nostre nom indica, fem activitats relacionades amb la dona i després intentem també donar suport a totes les sòcies que tenen negocis de serveis, tipus advocacia, dissenyadores, etcètera. Llavors, estem sempre obertes a qualsevol interacció amb qualsevol tipus d'associació. A vegades no es dona el cas, però és veritat que moltes de les sòcies ja estan en altres associacions i podem trobar les vinculacions. Sí, i el fet que nosaltres participem a les fires ja va ser amb la visió de precisament visualitzar els negocis que tenien comerç, les que tenien una botiga o que tenien un negoci que es podia posar dins d'una carpa per visualitzar-lo. I això, doncs, esclar, hem estat molt presents i hem fet que aquestes fires creixin també amb totes les nostres sòcies que hi participen. Per exemple, ara també hem sabut que s'estan organitzant aquestes terceres jornades feministes aquí a Sant Jus, s'estan aventis ja les primeres reunions amb l'Ajuntament. Per exemple, aquest seria un tipus d'activitat del qual dona i empresa té un cert interès, no?, en participar i en col·laborar. Sí, des de la Junta hi ha una persona que és la que ha assistit a les reunions i ens va fent el traspàs a la Junta del que es va decidir perquè, clar, som onze a la Junta, no podríem anar totes, però, evidentment, estem involucrades i amb ganes de col·laborar. Teniu alguna estructura fixa o una organització dins de l'entitat allò marcada o això també ho aneu atenent al llarg dels anys de diferent forma? Sí, bueno, hem fet com una espècie de casa dins de dona i empresa que té tres pilars. Un pilar és el de comerç, l'altre és de dona i l'altre és d'empresa. Com el que diu el títol, comerç, dona, empresa. Sí, comerç, nosaltres diem dona i empresa, però sí que dins d'aquestes empreses hi ha moltes dones que tenen botiga, que tenen comerç, que tenen, doncs, està a peu de carrer, no? Llavors, aquest, diguéssim, és l'estructura de principis, per dir-ho d'alguna manera. I després, com et deia abans, ens dividim en cinc sectors per tal que ens puguem comunicar d'una forma més àgil. O sigui, cada sector té una coordinadora, cada sector té un grup de WhatsApp i llavors totes les informacions ràpides que necessitem que se sàpiga en el moment a les 120 sòcies surten per aquests cinc grups, aquests sectors. I llavors, a partir d'aquí, tot això ho gestiona aquestes 11 persones que ha dit la Mercè, que som de la Junta, que dins de la Junta, tot i que hi ha, doncs, la presidenta, la vicepresidenta, la tresorera, la secretària, també hi ha les de caps de secció, ai, de seccions que venen, de sectors, coi, que venen a la Junta i algunes vocals més d'ajuda. Molt bé. I parlem ara, si us sembla ja, doncs, d'aquest desè aniversari perquè hem començat l'entrevista parlant que una mica el motiu també era que ens expliquéssiu el que esteu preparant per aquest desè aniversari, per aquesta primera dècada. Expliqueu-nos què esteu tramant. estem molt contentes perquè perquè arribar a deu anys d'una associació és complicat perquè al final, vulguis que no, és un tema de voluntariat i de posar la teva energia personal a mobilitzar tota una sèrie d'activitats i de persones. I de consolidar-se també, perquè els primers anys costen, sempre és... i fer les coses bé perquè al cap i a la fi els resultats és el que fan parlar de tu, no? I quan parlen de dona i empresa sempre parlen de ui, és que han fet això, eh? I ostres, estava molt bé i havíem que faran ara, no? Sí, i és això. Llavors teníem ganes de celebrar-ho perquè ja quan vam fer cinc anys vam fer un sopar especial amb les sòcies però vam dir ostres, els deu anys s'ha de celebrar més... A lo grande. A lo grande, per dir-ho així. I vam dir a més volem celebrar amb tot Sant Just, és a dir, amb tot el poble, vull dir, no és una cosa només per sòcies sinó per tothom. Llavors hem preparat una gala amb una entrega de premis, hem fet una selecció d'un procés inter, de preselecció de dones santjustenques que haguessin destacat per la seva trajectòria personal o professional en diferents àmbits hi ha hagut una... Però persones sòcies... No. No? Ostres. No. Una de les condicions era que no fossin sòcies perquè vam pensar que votar-nos entre nosaltres mateixes era una mica estrany. Podria haver-hi Tongo. Bueno, sí, clar. No, no ho hem descartat de cara a propers anys, de dir, bueno, ara pels 10 anys fem això però potser cada any ens podem premiar nosaltres mateixes però volíem que fos un premi a dones emprenedores en genèric, no? Sí. Nosaltres no fem acció d'anar a buscar sòcies o fem molt poca. És a dir, les sòcies s'apropen a nosaltres i aquestes, sí, la veritat és que no ens han apropat. No, és que aquests premis gairebé és com una admiració a aquestes dones que han sigut emprenedores en el seu camp, no? I com a admiració, com a dona i empresa, les sòcies de dona i empresa han admirat i han elegit finalment aquestes sis que admirem per la seva trajectòria. Que bé. O sigui, que la gala comptarà amb entrega de premis i tot. Em entrega de premis. Això és el Oscar ja, eh? Sí, una miqueta, que guai. A més a més hem encarregat el trofeu amb un artista també, Sant Justenca, Molt bé. Que també vam passar per una selecció, van venir cinc, eren cinc o quatre? Quatre. Quatre artistes. Al final a Cegues vam triar el que va agradar més, un grup que va fer de jurat per això del premi. Com també hi ha un grup fora de dona i empresa, amb algunes de dins, que vam fer de jurat d'aquestes sis premiades finalment. Molt bé. I cada premiada tindrà el seu moment a l'escenari amb el seu, amb la seva informació, amb imatges. Serà molt bonic. Serà molt bonic. Serà, sí. Serà... Deixarà de ser un reconeixement, no?, a aquestes dones i que, bueno, que han destacat en part del seu camp. Exacte. Molt bé. què més tindrà la gala? Sí. Sí. Hem dit que serà un sopar? No. No. No? La gala seran dues coses diferents, o sigui, diferenciades. Una serà a dins de la sala utopia del casal de joves. Bé, nosaltres haurem decorat la sala i al fora de la nostra manera. Bé, això ja d'entrada ja intentem canviar-li una mica la cara. Donar-li un toc personal. Llavors, a dins de la sala hi entraran les persones que hauran comprat una entrada solidària de 5 euros que nosaltres donarem a Sant Jus Solidari tota la recapitació. A més, és una gala solidària, eh? Sí, sí. Llavors, la gent que entri allà dins, a part que vindran quasi totes les dones emprenedores de la nostra associació, doncs es trobaran que sí, que és un acte i que és una gala. No hem parlat del dia, eh? Que si potser hi ha algú que ens està escoltant dirà molt bé, però i això quan és? Doncs és el 29 de juliol que és un dissabte i previ a la festa major. Clar. Aleshores, doncs hi haurà, tenim una presentadora que és la Xe Aranna que anirà guiant tota la cerimònia i, bueno, hi hauran aquestes presentacions de premis, pujaran, se sabrà finalment perquè en principi no se saben qui són, se sabrà qui són. Hi haurà una actuació de dansa que és un projecte de la Carlota Carvajal i el Nil Nebot que han fet conjunt. Artistes també d'aquí de Sant Jus. Sí, hi hauran, doncs, els típics parlaments i unes imatges de dona i empresa que es veurà i que veurà tothom i al final regalem a tots doncs una copa de cava i regals per tothom. Tothom sortirà allà content. Content. I a fora de del que és la seroutopia farem un acte simbòlic d'enlairament de 10 globus. Sí, exacte, d'uns globus sostenibles plens de de llavors per esparcir una mica Que maco, que maco. I quant temps fa que ho esteu preparant tot això? Un any. Un any. Un any. Veu començar fa un any? Fa un any els hi vaig venir a la Junta amb aquesta idea boja i... Bueno, és que s'havia de celebrar els 10 anys o algú s'havia de fer, no? Sí, però sí que ens van... Però la veritat és que un any un any previ mai havíem treballat tant, eh? Ja. Una cosa. Hem treballat amb temps molt... l'ernit de Sant Jus sempre treballem amb molt de temps però un any abans deien però... Tu... Què et passa, no, Mercè? Pel cap? Jo deia és que necessitem una gala de l'Oscar i... Bueno, també havíem de madurar molt la idea, vull dir, de la primera idea a el que ha sigut, doncs... Que ha anat passant per... No ha canviat gaire, eh? No, no ha canviat gaire. Anava a preguntar precisament si havia tingut diferents fases tot el procés de creació de la gala i de més, però... Quan se'ns posa una idea al cap... És allò, eh? Ja no ens mou ningú. Poden variar detalls, però... Volem fer-ho gros i precisament per això hem buscat patrocinadors per no haver d'estar allò... Condicionades pels diners. Per tant, volíem que... Poder pagar les actuacions, pagar tot amb tranquil·litat i poder fer una cosa digna i que ens quedi en el nostre record i en el record de tothom que vingui. La veritat és que estem contentes i tenim moltes ganes de veritat de compartir-ho amb tot el poble. Sí, que de fet aquí a l'Esplanada és quan compartirem amb tota la gent perquè serà d'entrada lliure. Sí. Compartirem amb tota la resta del poble que no hagi entrat a dins de la sala, doncs a fora té l'oportunitat de seguir amb la festa. que després de l'enlairada que diu la Mercè començarà una actuació d'un grup que també és d'aquí Sant Jus que és d'un tio en pala i després hi haurà Grande DJ Set que és una noia DJ que finalment doncs vindrà ella i tota l'Esplanada hi haurà enfotracs, hi haurà la carpa de dona i empresa on es vendrà la beguda molt bé i bueno és per estar-s'hi hores. Últimament esteu molt aficionades a posar la barra de les begudes no a les festes? però ens venen a buscar és que és el que et deia que hem creat ja mar que ja saben que quan fem una barra tot funciona tot rotlla la barra de dona i empresa sempre eh a les últimes festes sí o no sí sí bueno és que acabem ballant ens alegrem ens divertim entre nosaltres la nit de Sant Jus al carrer també no sé quina festa va haver-hi al Casal de Joves també la Casal de Joves la festa de la la plaça de la Pau sí sí sí és que ja ho dominem això ja sabem la quantitat que hem de comprar els gots que hem de demanar ja tenim la llista feta i vinga i per anar acabant la gent com pot comprar les entrades a través de quins mitjans quines plataformes fins quan mira nosaltres estem fent promoció de la gala a través de les xarxes socials i per tant qualsevol publicació de dona i empresa a Instagram o a Facebook o a Twitter veuran el link i si no directament entrant a Antràpolis poses dona i empresa i li sortirà i llavors hem posat una sèrie de categoria de preus però des de 5 euros fins al que vulgui donar al ser solidària clar nosaltres vam pensar que el fet de l'entrada de fet no era per guanyar diners perquè tenim patrocinadors sinó que era una manera de també controlar l'aforament perquè té un aforament limitat i i també saber doncs això quantes cadires hem de posar perquè no ens trobéssim allà esperant com per reservar entrada també per posar-vos-ho fàcil llavors ja et dic que entre que la copa de cava i la welcome pack que donarem diguéssim que està supercobert el cos de l'entrada llavors vam pensar que estaria bé fer una donació de tot els beneficis d'aquestes entrades a una entitat també Sant Justenca i vam escollir Sant Just Solidari perfecte molt bé i escolta'm la gent que us segueixi també a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram que teniu perfils oficials allà que esteu també molt on fire i res més només em queda desitjar-vos que vagi superbé la gala 29 de juliol molt bé t'esperem allà vinga clar que sí sí sí sí i tant estarem tots allà molt bé i que sigui per fer la cobertura radiofònica vinga o per passar-t'ho bé directament perquè un dissabte al vespre sí de gala per això has de venir ah de gala la instrumentària ja com es diu tres cous és a dir xancletes i banyador no és una nit de gala no ho hem dit així però nosaltres anirem de gala anireu de gala les dones emprenedores ens vestim de gala sí sí que fort home doncs això s'ha de venir a cobrir ara ja és que només veure això ja serà espectacular home ara ja ara ja hem d'anar-hi vinga Mercè, Marta moltíssimes gràcies per passar-vos a l'avisora i fins la propera molt bé adeu adeu adeu que vida et somriu jo et cantaria si no volguessis estar amb mi viu, viu, viu, viu, viu que vida et somriu jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi a l'avisora que no volguessis estar amb mi a l'avisora que no volguessis estar amb mi a l'avisora que no volguessis estar amb mi a l'avisora l'avisora Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit